Gidona 16

DO

NA

Gi

16

portada 16 muntada 12/2/09 13:46 Página 1

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:29 Página 3

4 DONAGi

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

l’entrevista PEPITA PERICH.

Gerent de la fundació Ramon Noguera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

vivències ESTHER SOLÀ FERRÉS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

posa’t guapaModa. ET CASES? SIGUES LA PRINCESA D'UN CONTE DE FADES! . . 16Perruqueria. ATREVEIX-TE A UN CANVI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Estètica i Benestar. L'AROMATERÀPIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Exercici. M'HE APUNTAT AL GIMNÀS. I ARA QUÈ? . . . . . . . . . . . . 24TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Racons per descobrir. UN VIATGE EN EL TEMPS

A TRAVÉS DE LES COVES DE SERINYÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

salutOsteopatia. LES AFECCIONS RESPIRATÒRIES . . . . . . . . . . . . . . . . 32Nutrició. L'OBESITAT INFANTIL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Viure bé. ÉS CRÒNICA L'ANSIETAT? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

GiDONA. Revista mensual distribuïda amb el Diari de Girona a lescomarques gironines i als principals punts d'interès del centre deGirona.

Editor: Jordi Aparicio, [email protected] de Continguts:Marta Ministral Jambert ([email protected]) Redacció: Fina Puigdevall, Mateu Rodríguez, Neus Pibernat,Rafel Juncà, Judit Arroyo

Han col·laborat en en aquest número:Yasmina Sánchez Ramon,Eva Comajoan, Estel·la Nevado, Josep Joan Carreras i Fígols, ÀngelsPérez Martí, Silvia Torroella, Núria Tió, Mercè Martí Pla, Gemma Tei-xidor i Alba, Lilian Fraga, Paco Baso.

Publicitat: Xavier Barrau [email protected]èfon de contacte per publicitat: 650 919 618

Directora d’art: Mercè SolerMaquetació i pre-impressió: Estudi Gràfic David CollImpressió i enquadernació: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L.Redacció, administració i publicitat:C/Barcelona, 2, 4rt. 2ª - 17001 GIRONATel. 650 919 [email protected]

© 2006 GiDona és una marca registrada.No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de larevista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

Gi

DONAS u m a r i

28

46MASCOTES

12VIVÈNCIES

RACONS


5 DONAGi

En portada: Esther Solà Ferrer

sexualitat humanaEL DESVETLLAMENT SEXUAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

fes-te respectar L’ATUR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

gironines en la història CARME AUGUET

Una pedagoga de vocació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

mascotes FELIÇ TAMBÉ A LA SEVA PRÒPIA CASETA . . . . . 46

secrets de jardíMALALTIES DE LES PLANTES ORNAMENTALS. . . . . . . . . . . . . . . . 48

decoracióESPAIS AMB PERSONALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

turisme i gastronomia Dones amb Gust. CARME HOSPITAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52EL Restaurant. EL TRULL D'EN FRANCESC . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54El Perfil. FRANCINA BORIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

fitxa gastronòmicaWOK DE FIDEUS D'ARRÓS AMB VEDELLA I VERDURETES i

FLAM DE COCO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

po

rtada

8entrevista

50

ADECORACIÓ

16MODA

en48SECRETS DE JARDÍ

"GiDona no comparteix necessàriament l'opinió dels seuscol·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la sevaeditorial"


6 DONAGi

NOTÍCIES ACTUALITAT

Fa ja gairebé un any que l'atur de les comar-ques gironines no deixa de pujarEl mes de gener ha tancat amb 2.987 aturats més ales comarques gironines i un total de 44.735 perso-nes inscrites als serveis d'ocupació. Si es comparaaquesta xifra amb la que hi havia ara fa just un any,l'atur ha pujat en unes 20.000 persones, xifra quesuposa un increment percentual del 66%. Es calculaque durant el mes de gener cada dia unes 200 per-sones han perdut la feina. Actualment l'atur afecta a24.945 homes i 19.790 dones de la demarcació deGirona. En el conjunt de l'Estat, ja hi ha més de 3,3milions de desocupats, un 47% més que fa un any.

La línia telefònica d'atenció per situacions deviolència masclista de la demarcació de Gironaha rebut 914 trucades durant el 2.008El servei rep de mitjana unes 76 trucades al mes, un39% més que el 2.007. Segons la coordinadora terri-torial de l'Institut Català de les Dones, EsperançaPermanyer, aquest increment es deu al fet que lesdones cada vegada s'atreveixen més a demanarajuda quan es troben en aquesta situació. De totamanera, segons la coordinadora, no totes aquestestrucades acaben en denúncia. La majoria d'aques-tes trucades (403) provenen de la comarca del Giro-nès, la segueix de lluny La Selva (166), l'Alt Empordà(155), el Baix Empordà (117), la Garrotxa (32), la Cer-danya (15) i el Plà de l'Estany i el Ripollès (13).

Homenatge de la Generalitat a les dones quedurant els anys 70 van lluitar per millorarels seus barris.Elles són dotze de les dones líders del moviment veï-nal dels anys setanta, impulsores de moltes escoles,jardins, centres de salut i mercats de les ciutats. I avuien dia encara continuen reivindicant millores. Durantels anys 70 la seva involucració va ser determinant permillorar i construir el model de molts barris de les ciu-tats catalanes. Però el seu activisme també ha servitper reivindicar els drets de les dones. Ara l'InstitutCatalà de les Dones ha recollit en un calendari la bio-grafia i fotografia de 12 d'aquestes dones que no sur-ten als llibres d'història per tal de fer un primer pas perreconèixer la seva feina.

Un de cada tres homes i una de cada quatredones d'Espanya tindran algun càncer alllarg de la seva vida.Així ho revela un informe presentat per la SocietatEspanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM).Segons els càl-culs de l'associació, aquest 2008 s'hauran detectat219.000 casos de càncer a Espanya, gairebé 20.000més que el 2.006. Per al president de la societat,Ramón Colomer, el futur de l'oncologia passa per evi-tar l'aparició de tumors, augmentar la detecció en els

seus estats inicials, millorar l'eficàcia dels tractaments idisminuir-ne la seva toxicitat.

En el cas de les dones, el càncer de mamaés encara el més freqüent.Els tumors més freqüents són el de mama i el colo-rectal en les dones i el de pròstata, pulmó i colorec-tal en els homes. La incidència anual de càncer aCatalunya és de 16.984 casos en els homes i de12.078 en les dones. Fins a l'any 2015, es preveu unnombre de casos anuals de 27.438 en homes i de18.986 en dones.

Un estudi de l'Hospital del Mar de Barcelona con-clou que menjar peix durant l'embaràs afavoreixel desenvolupament intel·lectual dels nens

Segons l'estudi és favorable menjar peix dues o tresvegades a la setmana durant l'embaràs, però nomarisc. D'aquesta manera el desenvolupamentneurològic del nen i augmenta la seva capacitatintel·lectual. Assenyala que els àcids grassos poliin-saturats del tipus DHA (àcid docosahexaenoic),poden ser els responsables d'aquest efecte positiu.L'estudi l'ha realitzat el Centre d'Investigació en Epi-demiologia Ambiental (CREAL) i l'Institut Municipald'Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar).

Les persones que pateixen fibromiàlgia presen-ten lesions muscularsLa importància d'aquesta afirmació, realitzada coma conclusió d'un estudi realitzat a l'Hospital del Mar,radica en el fet que és la primera vegada que s'a-punta un origen orgànic a aquesta malaltia, cosaque permetrà obrir noves perspectives per al seutractament. L'estudi l'han realitzat conjuntament elsServeis de Reumatologia i de Pneumologia del'Hospital del Mar i del grup de recerca en miogène-si, inflamació i funció muscular de l'Institut Munici-pal d'Investigació Mèdica (IMIM). La fibromiàlgiaafecta a un 3% de la població i la majoria deG

iDO

NAA

LDIA


NOTÍCIES ACTUALITAT

pacients són dones. Es tracta d'una malaltia que es carac-teritza per un dolor generalitzat de la musculatura i delstendons.

Un estudi conclou que seguir una dieta saludable comla dieta mediterrània també beneficia la salut mentalAquesta és una de les conclusions a les que ha arribat unestudi realitzat per l'Institut Municipal d'InvestigacióMèdica de l'Hospital del Mar de Barcelona. Segons l'estu-di, els beneficis mentals no tenen relació només amb lacomposició dels aliments ingerits, sinó també amb altresfactors, com ara compartir el moment de l'àpat, dedicarmés temps a preparar-lo o menjar a casa, entre d'altres.Per elaborar aquest estudi, els investigadors han analitzat,entre els anys 2.000 i 2.005, les dades d'una mostra forma-da per 8.195 gironins. Se'ls ha entrevistat per conèixer elsseus hàbits alimentaris, activitat física o consum de tabaci alcohol, entre d'altres.També han omplert diversos qües-tionaris sobre la seva percepció de qualitat de vida i pervalorar el tipus d'aliments que havien consumit en elsúltims 12 mesos.

Ja s'han presentat els actes que permetran comme-morar els 10 anys de la mort de l'escriptoraMaria Àngels Anglada.

Entre d'altres, esfaran lectures depoemes, taulesrodones, visitesguiades, conferèn-cies, recitals o can-tates. Els actes hande servir per recor-dar la figura d'a-questa importantescriptora, figue-renca d'adopció,que és autora d'o-bres tan destacadescom "El violí d'Aus-chwitz" o "Les Clo-

ses", i que també va destacar per la seva lluita en la defen-

sa dels Aiguamolls de l'Empordà. Entre les activitats mésdestacades, hi haurà una exposició itinerant sobre la vidai l'obra de Maria Àngels Anglada, que durant el mes d'A-bril es podrà veure a l'Institut d'Estudis Catalans de Barce-lona i que més endavant serà també a la casa de Culturade Girona (Maig), a la ciutat de Vic, d'on era filla MariaÀngels Anglada, i a Figueres (Novembre). D'altra banda,també s'estrenaran els Itineraris literaris de Vic i de Figue-res. I la Diputació de Girona editarà un DVD dedicat aMaria Àngels Anglada.

Només el 25% dels joves gironins que ho han sol·lici-tat han cobrat les ajudes corresponents a laRenda Bàsica d'Emancipació, segons les dadesdel Ministeri de l'Habitatge.Són només 235 els joves que han aconseguit cobraraquesta ajuda.Tot i que esperaven rebre els seus 210 eurosun mes després de l'acceptació de la seva sol·licitud, el certés que en la majoria de casos han trigat més d'un any arebre els diners. Això els que ho han aconseguit, ja que el75% dels sol·licitants esperen encara la seva ajuda. Segonsles darreres dades conegudes,a la demarcació es va conce-dir l'ajuda a 2.396 joves, però només s'han autoritzat 600pagaments. Tot i així, Catalunya és la comunitat on mésjoves cobren aquesta ajuda pel lloguer d'un habitatge. Són8.117 en total. De tota manera, la xifra queda lluny de lessol·licituds aprovades, que ascendeix a 27.823.

Els guardonats en l'última edició dels Premis LiterarisJust M. Casero es presenten a la Llibreria 22 deGironaEs tracta de les novel·les "Potser perquè érem nens", deRicard Biel, i "Hores prohibides", de Núria Martí, guanyador ifinalista respectivament de l'última edició dels guardons,convocats per la Llibreria 22 de Girona. "Potser perquèérem nens" narra la relació entre dos germans, explicadades de la mirada del germà gran,que amb el naixement dela seva germana es sent destronat. "Hores Prohibides" narrala passió prohibida d'una dona a principis del segle XX.Segons el jurat, aquesta ha estat una de les millors edicionsdel premi que es recorden


8 DONAGi

ENTREVISTA

PEPITA PERICHGERENT DE LA FUNDACIÓ RAMON NOGUERA

“EL NOSTRE ORGANISME NO VOL VENDRE FUM, VOL TREBALLAR BÉ”


Fa molts anys que Pepita Perich treballa ala Fundació Ramon Noguera.Des de quan?Pràcticament és tot el meu currículumprofessional. Ara he fet 50 anys i vaigentrar a formar part de l'AssociacióAngelus quan encara estudiava i teniauns 20 anys. Fent comptes, fa 30 anysque estic vinculada a la FundacióRamon Noguera, que inicialment vanéixer com a associació i l'any 1995 esva convertir en l'actual fundació. Pertant, podríem dir que vaig començardes de la base fent peonada enaquesta organització.

I quin és el secret per mantenir la motiva-ció anys rere any fins arribar als 30 anysd'activitat a la Fundació?Sempre m'he sentit, professionalmenti personalment, molt vinculada i sensi-bilitzada amb els objectius i els princi-pis de la Fundació Ramon Noguera. Simiro enrere i comparo com era laorganització, inicialment quan vaigcomençar a treballar-hi, amb la institu-ció actual, és com si hagués canviatd'empresa més d'una vegada. La Fun-dació és viva i ha anat evolucionantmolt en aquests 30 anys.

Com vas entrar en contacte amb l'Associa-ció Angelus?Estudiava peritatge mercantil i vaigconèixer una persona vinculada a l'en-titat, que en aquell moment tenia laseva seu al carrer Nou de Girona. Emva demanar si volia ser voluntària del'associació fent tasques administrati-ves i recollint col·laboracions. Vaigpensar que podia ser interessant i,mentre seguia estudiant, vaig comen-çar a vincular-m'hi dedicant uneshoretes a la setmana fins que em vancontractar.

9 DONAGi

ENTREVISTA PEPITA PERICH

Tenia 20 anys quan va començar

a fer de voluntària per unaentitat de suport al discapaci-

tat i des d'aleshores no s'hamogut de la Fundació Ramon Noguera.

Pepita Perich suma 30 anys de dedicaciópersonal i professional a aquesta institu-

ció i ja en fa 20 que n'és la gerent.


10 DONAGi

Què recordes d'aquella època?Doncs recordo que l'entitat funciona-va gràcies al voluntariat i, entre altresactivitats, es celebrava El dia del sub-normal, una jornada dedicada a reco-llir donacions per a les persones ambdiscapacitats mentals que eren atesesa l'associació. També es gestionavauna escola que posteriorment va pas-sar a ser pública. Era l'antiga escolaMater Dei que actualment és el Cen-tre d'Educació Especial Font de L'Abe-lla de Girona ciutat.Tot i que els valorsi els principis s'han mantingut, l'insti-tució ha anat evolucionant molt i s'haconvertit en una gestora d'atencióintegral a la persona discapacitadaadulta. Els primers nens i nenes ambdiscapacitats que van ser atesos es vaanar fent grans i amb ells van anar sor-gint altres inquietuds per donar res-posta a les seves necessitats, com és elcas de l'escola taller.

I aquella Associació es va convertir en unaFundació...Sí,es va convertir en una Fundació ambnous equipaments que actualment

integren serveis com elstallers ocupacionals,el centreespecial de treball, l'acolli-ment residencial i els progra-mes d'oci i lleure per a disca-pacitats.

Què representa ser gerent dela Fundació Ramon Noguera?Fa 20 anys que ocupo lagerència de la Fundació i

m'he envoltat d'un equip de profes-sionals d'alt nivell. En el dia a dia lameva feina principal és la coordinacióde tots els centres i serveis, tot i quecadascun d'aquests equipaments jacompta amb un director tècnic, itambé m'ocupa bona part de la mevatasca la coordinació de la gestió eco-nòmica de la fundació.

Què s'aprèn treballant dia a dia amb i pera persones discapacitades?Valors. Quan et toca gestionar unaempresa tot és més fred i cal ser moltpragmàtic, però quan ocupes lagerència d'una fundació i treballesper a persones desafavorides, depen-dents i amb mancances, apareix lavinculació personal i el contacte ambaquesta realitat inevitablement t'or-dena l'escala de valors.

Quantes persones treballen a la FundacióRamon Noguera?Som al voltant d'unes 250 persones.D'aquestes 150 són professionals i laresta, 100 treballadors, són personesamb discapacitat psíquica ateses per

la fundació que, alhora, són treballa-dors del centre especial de treball.

Quins reptes té la Pepita Perich, com agerent d'una fundació amb 250 treballa-dors?Hi ha un repte constant que és man-tenir la nostra qualitat de servei cap lapersona discapacitada usuària delsnostres serveis i, també és igual d'im-portant, la qualitat de servei que ofe-rim als clients que compren a les nos-tres botigues o renten el cotxe en elnostre Rentat de Cotxes de Mas Xirgu.I no vull oblidar un dels principalsobjectius que ens hem marcat per alspròxims 5 anys: ampliar les places d'a-colliment residencial, passant de les 80actuals a les 140, i també ampliar elsserveis del Centre Especial de Treball.

Com veu posicionada en l'àmbit assisten-cial la Fundació Ramon Noguera?A Girona i al seu entorn la FundacióRamon Noguera, com a fundaciósense ànim de lucre, és una entitatcapdavantera i ben posicionada.Volem tenir la certesa que les perso-nes estan satisfetes amb els nostresserveis. El nostre organisme no volvendre fum, vol treballar bé i conti-nuar amb la tradicional vocació deservei que va propiciar la seva creació.Creiem que ho estem aconseguint iserà un repte mantenir-nos en aques-ta posició tan positiva.

Per a més informació:www.fundaciornoguera.com

ENTREVISTA PEPITA PERICH

Tel . 678 04 41 62 - www.davidadamsonphotography.com

DDAAVVIIDD AADDAAMMSSOONNFOTÒGRAF ESPECIALITZAT EN RETRATS D'EMPRESA

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 10

VENDES I EXPOSICIÓ:C/ SANTA EUGÈNIA, 104 - 17006 GIRONA - TEL. 972 23 23 61 - www.comercialmaco.com

MACOLLARS DE FOCOFEREIX UN SERVEI D’ESTUDI I DISSENY PERSONALITZAT SEGONS LES NECESSITATSPRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 11

VIVÈNCIES

ESTHER SOLÀFERRÉS

“SEMPRE HE TINGUT CLARALLÒ QUE VULL. SÓC DECAIXA O FAIXA”

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 12

13 DONAGi

VIVÈNCIES ESTHER SOLÀ FERRÉS

Això sí, entre germans hi havia una competència interna sana i quan hi haviaun fet que alterava la rutina familiar i no permetia als pares estar amb tots tresa mi m'enviaven a casa d'una meva tieta que vivia a Sant Cosme, en una típi-ca casa de pagès. Crec que allà vaig descobrir el gust de dormir bé, perquè emreservaven una habitació molt especial amb un matalàs de llana molt còmo-de on dormia a la glòria.

Sóc un producte

d'interior, vaignéixer a Olot,

terra de vol-cans, i aquells que em

coneixen diuen que faighonor a la meva ciutat

natal perquè sóc mol vol-cànica. Fins que vaig mar-xar a Girona per estudiar,

vaig passar la meva infàn-cia i adolescència a lacapital de la Garrotxa

vivint en família. Sóc lamitjana de 3 germans que

ens portem molt pocadiferència d'edat. Quan

érem petits formàvem unequip i sempre varem

jugar i ens varem barallarjunts. Els meus records de

petita són els que van pro-piciar les meves preferèn-

cies actuals. El meu pareera un amant de la natura

i sempre que hi haviatemps lliure per passar enfamília fèiem excursions i

picnics en algun delsracons de la Garrotxa i l'Al-

ta Garrotxa que ell conei-xia pam a pam. Quan jo

era petita no hi havia colò-nies i casals com ara i

recordo molt positiva-ment aquelles activitatsd'oci i esbarjo que vaig

viure amb la meva família.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 13


14 DONAGi

DE MAGISTERI A TURISME

De petita volia ser professora com totes les nenes d'a-quest món. Sempre m'havien agradat els nens petits i heacabat tractant amb clients més grans. Quan vaig acabar lasecundària vaig matricular-me als estudis de Magisteri aGirona i vaig tenir la sort d'entrar-hi per sorteig. Però un diad'agost, abans de començar el curs, estava amb la mevacolla d'amics al Bar l'Sport d'Olot i anava reflexionant inte-riorment sobre el meu futur.Vaig arribar a la conclusió quem'havia matriculat a Magisteri per inèrcia. De sobte, vaigtenir un flaix i vaig demanar a un amic si m'acompanyavaa Girona. Estranyat em va demanar què hi volia anar a fer ili vaig respondre que volia matricular-me per estudiarTurisme. Va ser aleshores quan vaig descobrir que teniaunes bones dots de persuasió perquè, tot i que ja estavatancat el període de matriculacions, vaig aconseguir con-vèncer a la persona que em va atendre perquè finalmentem matriculés als estudis de Turisme.

Durant 3 anys vaig cursar la diplomatura de Turisme alcarrer Ferran Agulló quan encara no existia la Universitatde Girona. Recordo aquells anys molt positivament, peròvaig trobar a faltar l'ambient de campus universitari. Entreles moltes anècdotes que recordo, em ve al cap una de lesmés divertides que vaig viure com a estudiant. Va passaren la festa de la Nit del Turisme Gironí quan jo feia el pri-mer curs de la diplomatura. Els meus companys i jo hivarem poder assistir i, al final de l'acte, cansada d'estartanta estona dempeus, vaig recolzar-me en una taula detisora que s'utilitza per desar els plats que se serveixendurant un àpat, amb tanta mala sort que la taula va cedir i,per evitar la caiguda, jo em vaig agafar a les cortines de lasala de l'Hotel Melià on es celebrava l'acte i les vaig fercaure totes amb el conseqüent efecte dominó.

EL PRINCIPI D'UNA CARRERAPrecisament en aquest acte va ser on vaig tenir la mevaprimera premonició. Abans d'entrar a treballar en elshotels on he estat contractada, temps abans semprem'han cridat l'atenció i m'hi he interessat. L'Hotel Melià deGirona va ser el primer.Quan vaig acabar la diplomatura deTurisme vaig anar a veure el seu director i li vaig demanarfer pràctiques. De seguida em van acceptar i, després de 3mesos com a becària, va quedar una plaça amb contractelliure i vaig entrar a formar part de la plantilla d'aquesthotel. Era l'any 1990 i aquí va començar la meva trajectòriaprofessional en el món del turisme i la hostaleria.

Soc una persona de petit comitè, aposto perla qualitat per davant de la quantitat i nom'agraden les multituds. Aquesta manera defer ha marcat la meva tasca professional.Sempre he estat molt fidel a les empreses onhe treballat i la meva ambició laboral no ha

anat, ni va, a la meva targeta de visita, perquè sempre hecregut que va directament lligada a la meva satisfacciópersonal com a treballadora d'aquest sector.

CANVI DE RUMB: MALLORCAA l'Hotel Melià vaig realitzar moltes tasques i vaig acabarcom a cap de ventes. Però, el 1997, l'any en què em vaigcasar, al meu marit li va sorgir una oportunitat de feina aPalma de Mallorca i la va acceptar.Aleshores vaig creure que

“En una professió com la meva sempre he cregutque he d'estar molt segura de mi mateixa, tenirclara la meva posició, els objectius i no deixar-meinfluenciar.”

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 14

15 DONAGi


jo ja havia cobert un cicle de feina aGirona i vaig veure l'oportunitat per ferun canvi. Com que sóc de les que noem penso massa les coses si ho veigclar, vaig començar a buscar un hotela Palma. Vaig recórrer tots els hotelsque m'agradaven del passeig marítimi, finalment, amb el suport del meudirector de l'Hotel Melià de Girona,vaig aconseguir el trasllat a un hotel

de la cadena, on 2 anys abans ja hihavia anat a fer un curs de banquetsde 15 dies.

I, de fet, vaig començar com a respon-sable de banquets.L'Hotel Palace Athe-nea de Palma de Mallorca té més de400 habitacions i 20 sales de reunions.Al principi m'avorria molt i vaig dema-nar que em donessin més feina.La con-fiança va anar creixent i, després d'un

temps, em van responsabi-litzar del departament devendes de l'hotel dirigintun equip de 7 persones.Crec que mai he treballanttant com en aquella època.Començava a les 8 del matíi marxava a les 11 de la nit,però era feliç i em sentia molt satisfeta irealitzada amb la meva feina.

Un bon dia em vaig quedarembarassada de la meva filla.Em considero tant afortunadaque, fins i tot aquesta etapa vaser genial. Em trobava molt bé,em cuidaven al detall i vaig tre-ballar incansablement fins al'últim moment. El dia que vanéixer la Maria vaig plegar detreballar a les 9 del vespre i decamí a l'hospital encara vaig ferquatre trucades de feina. Unahora després vaig ser mare!Després de la baixa maternalvaig demanar al meu cap unhorari que em permetés conci-liar la feina amb la vida personalcom a mare. No em va posarcap impediment i vaig comen-çar un nou cicle treballant de 9del matí a 5 de la tarda. Teniaclar que no havia decidit teniruna filla per deixar-la amb unacangur i vaig poder organitzar-ho tot fins que em va arribar laproposta laboral de la cadenad'hotels AC, quan la meva fillatenia 2 anys.

UN NOU REPTEEm van explicar que tenienbones referències meves com

a professional del sector de la hostale-ria i em van dir que volien que dirigísun nou hotel que s'estava a punt d'i-naugurar a Palma de Mallorca. Jo elsvaig ser sincera i els vaig respondreque mai havia dirigit un hotel. Final-ment, vaig acceptar la oferta laboral dela cadena hotelera AC i em van enviara fer una formació de 15 dies a Valèn-cia. Recordo que van ser les dues set-manes més dures de la meva vida, per-

què, entre altres coses, em van obligara separar-me de la meva filla.

Aquells inicis com a directora de l'hotelAC Ciutat de Palma també van sercomplicats perquè jo era nova enaquest càrrec i havia d'aprendre molt.Però vaig tenir la sort d'estar moltrecolzada pel sector i de seguida vaigentrar a formar part de la junta de laFederació d'Hostaleria de Mallorca. Enuna professió com la meva sempre hecregut que he d'estar molt segura demi mateixa, tenir clara la meva posició,els objectiu i no deixar-me influenciar.Mai he pretès ser una dona de ferro,però la veritat és que ho vaig passarrelativament malament.

EL RETORN A CASAI un bon dia vaig saber que la cadenaAC tenia previst obrir un hotel a la ciu-tat de Girona i se'm van trencar elsesquemes. Com que per a mi els valorsfamiliars sempre han estat molt impor-tants, vaig començar a pensar que lameva filla estava lluny dels seus avis,dels seus tiets i dels seus cosins. Des-prés d'un any dirigint l'AC Ciutat dePalma, vaig demanar si era possibletornar a Girona a obrir el nou hotel.Aleshores varem fer l'operació a lainversa. El meu marit va traslladar-se atreballar a Girona,quan la Maria va aca-bar el curs també va venir cap aquí i laúltima vaig ser jo,després de traspassarla direcció que ocupava.

Abans que s'inaugurés l'hotel AC Palaude Bellavista, vaig estar un tempscomercialitzant-lo i vaig veure tota l'e-volució de les obres. Conec cada racód'aquest hotel perquè l'he vist des deles entranyes. I des del 14 de desembrede 2005, el dia de la inauguració, nom'he mogut d'aquí.

“Sóc una persona de petit comitè,aposto per la qualitat per davantde la quantitat i no m'agraden lesmultituds. Aquesta manera de ferha marcat la meva tasca profes-sional”.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 15

16 DONAGi

POSA’T GUAPA

...MODA Per Yasmina Sánchez RamónAssessora d'Imatge Personal

Abans de començar a escollir el vestit de núvia, és molt importanttenir en compte l'hora, el moment del dia i l'estació de l'any en quècelebrarem el nostre casament.

Et casesSigues la princesa d'unconte de fades!

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 16

Parlant de tendències...

En aquest món, entre dissenyadors ibotigues de vestits de núvies no hiha modes ben definides...

Les tendències actuals en núviestrenquen amb els motlles de sempre.Per exemple abans en les núvies mais'hauria vist res massa destapat, queensenyés molt, però ara això pot serelegant, sempre que sigui considerati es porti amb subtilesa. Atreveix-teamb talls asimètrics i teixits sobrepo-sats amb detalls en color.

El color cada temporada s'incorporamés al vestit de núvia. Els colors viusen les cotilles complements. I si not'atreveixes a tant, juga amb elscolors cava, marfils, daurats, sorra ocolors maquillatge. I per a les mésatrevides i extravertides hi ha els

colors joves, com els ocres àcids, elsblaus turquesa i els roses.

Els vestits amb escot paraula d'honorestan molt demandats. Deixar l'es-patlla al descobert agrada i a més etdóna un toc de sensualitat. D'altrabanda, els vestits d'avui dia s'adap-ten molt bé al cos femení, cada copsón més ajustats i de formes diversesper tal que puguis trobar el que mésbé s'adapti a la teva silueta.

En els vestits de disseny s'utilitzen elsmateixos teixits que als altres: seda,tul, orgànica o ras, però el que apor-ten d'innovació és que fan dissenyssorprenents amb formes exquisi-des...A més, normalment solen com-binar-los amb complements i detallscom barrets o plomes cosa que els faexclusius i a la moda!Tot i això, l'essencial no canvia: vestits

cada cop més sofisticats per vestir-tecom la més elegant de la festa i ser elcentre de totes les mirades.

El teu vestit de núvia i elteu estil

La clau per trobar el vestit adequates no buscar una disfressa, encaraque sigui aquell el vestit que esporta. Has de buscar un vestit denúvia que sigui com la teva pell i quet'identifiqui a primera vista.

Ets moderna i dinàmica?

No tinguis por a les tendències i atre-veix-te amb totes. Els talls cada copmés arriscats i ajustats, i els colors iles textures es combinen cada copmés amb els detalls de sempre,com lamussolina, l'organça, les brodats,sedes, puntilles antigues, xantillís…

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 17

unes amb taló i unes altres més pla-nes, per quan els teus peus ja nopuguin ballar més.● És molt important combinar bé elvel. Si el vestit és laboriós t'aconselloun vel senzill, i a la inversa.

Més consells a l'horad'escollir el teu vestit…

És fonamental no escollir el vestitnomés perquè al catàleg es veuespectacular. Sempre has de pensarque s'ha d'adaptar a la teva figura perlluir una imatge fina i elegant. Per aixòaquí us dono alguns consells perpotenciar les vostres virtuts i amagarallò que menys us agrada:

● Si ets de baixa estatura, res millorque un vestit de núvia de tall imperi,et farà semblar més prima i esvelta.● Si ets alta i prima, un vestit de núviaajustat al cos et farà lluir la teva figura.Pensa en un vestit de cos ajustat i defaldilla amb volum i de tall curt.

● Si tens una figura una mica ampleta,res millor que un vestit de línia A,acampanat però sempre evitant tei-xits pesats i volums exagerats. Escullun volum intermedi amb teixits ambmolta caiguda.● Si tens un bust considerable, vestitsamb escots rectes, alts i senzills. I alcontrari, per a busts petits, el millor ésun vestit de tall imperi amb brodats ialtres aplicacions.● Si tens els malucs amples, posa't unvestit amb un tall de cintura baix i sim-ple. Al contrari, si tens uns malucsestrets, el tall del vestit haurà de pujarsobre la cintura i la faldilla podrà sermés treballada, ampla i recarregadaamb detalls.● Finalment, és molt important pen-sar en el to de la nostra pell. Si la tevapell és molt blanca, utilitza tons xam-pany. Si ets molt morena, juga amb elsplatejats. I si ets atrevida, pensa en elscolors que més t'afavoreixen per con-feccionar el teu vestit de núvia.

Consells bàsicsper vestir-se

● Si voLs que el teu vestit sigui exclusiu,vés a un dissenyador i no a una botiga,ja que tindran els models fets.● No segueixis el que porta tothom, triael disseny amb el que més còmoda ienlluernadora et vegis. Has de sentir-tetu mateixa i no com si portessis una dis-fressa.● Abans d'escollir i comprar el primerque vegis, visita fires de nuvis, mira revis-tes, vés a les botigues a veure el quetenen...Xafardeja i troba el vestit delsteus somnis!● Pensa en el pentinat, el vel i les sabatescom a complements indispensables.Recorda que han d'estar en harmoniaamb el vestit. Has de combinar-los encolor i en estil amb el vestit de núvia.● Tingues especial cura amb els guants,el ram, les joies i els ornaments delcabell. No abusis i segueix sempre unamateixa línia.● Pel que fa a les sabates, t'aconselloque siguin extremadament còmodes, jaque el dia del casament serà llarg imogut. És bo comprar-les amb forçaantelació i provar-te-les abans, utilitzant-les a casa per acostumar-t'hi una mica. Iper encara més precaució, és aconsella-ble comprar-te dos parells de sabates,

Pel que fa a les cues, n'hi ha de llar-gues, de curtes…porta aquella quevulguis! I a l'esquena dóna-li el majorprotagonisme: petits botons, punti-lla, esquena descoberta amb tuls…

Repassa les últimestendències i defineixel teu estil!

CLÀSSICA…?Allò clàssic també pot ser actual, jaque és un estil atemporal, que per-dura, renovant-se però sense dei-xar les seves línies i formes. L'aireretro rememora allò bó, l'elegànciai la feminitat. Vestits de núvia ambcossos inspirats en la cort de LluísXIV i plecs que ens transporten alsegle XVII. Sobretot per a núviesromàntiques, us aconsello aques-tes línies. I recorda que ser clàssicno vol dir ser ostentós o recarregat,es pot ser ben senzill i elegant.

PRINCESA DE CONTE...?Hi ha vestits de núvia extra feme-nins per aquelles noies romànti-ques i somiadores. Vestits ambgases tallades en pics sobreposats,llaços, colors pastel, dissenys medie-vals, plomes, camafeus, perles…Pre-cisament aquesta temporada elsvestits ens arriben amb aires moltromàntics i retros, o sigui que troba-reu molta cosa d'aquest estil.

18 DONAGi

POSA’T GUAPA MODA

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 18

Qui és la gironina mésinfluent del 2008?

3

LES GIRONINES MÉS INFLUENTS LES GIRONINES MÉS INFLUENTS

LA REVISTA GIDONA VA PROPOSAR ALS SEUS LECTORS DURANT ELS MESOS DE DESEMBRE IGENER, QUE VOTESSIN PER LA QUE CREIEN, GIRONINA MÉS INFLUENT DEL 2008.

LES 8 CANDIDATES QUE LA REVISTA GIDONA VA PRESENTAR, REPRESENTAVEN A DIFERENTSSECTORS : LA POLÍTICA, L'EMPRESA, L'ASSOCIACIONISME I LA CULTURA..

HEM REBUT AL VOLTANT DE 1.200 MISSATGES, COSA QUE REPRESENTA LA BONA ACCEPTA-CIÓ QUE HA TINGUT AQUESTA INICIATIVA ENTRE ELS NOSTRES LECTORS.

La guanyadora ha estat :Anna Albar Perxes, la directora

general de Fira de GironaA la Gidona del mes d'abril, us ensenyarem el perfil d'a-questa alta executiva gironina, i que segons els nostres

lectors ha estat la gironina més influent del 2008.Felicitats!

El guanyador del concurs és PATXI CANIDE de Girona,que disfrutarà d’una nit al Palau lo Mirador de Torroella de Montgrí, amb sopar iesmorzar inclosos per a dues persones. Enhorabona!

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 19

POSA’T GUAPA

...PERRUQUERIA

20 DONAGi

Per Eva Comajoan i MirTècnica en Perruqueria

L es estacions van canviant, ens canviem

també de roba o de sabates, així doncs,

per què no canviar més sovint de tall de

cabell, de color...?Ens hem d'atrevir i deixar-nos por-

tar per un nou canvi d'estil basant-nos en la moda,

que és extensa i ens dóna moltíssimes idees.

Ens hem d'atrevir i deixar-nos portar per un noucanvi de look i, per tant, renovar-nos per així sentir-nos millor. Perquè un canvi de tall, un canvi de colorens donarà un nova mirada i una nova expressió, jaque el nostre cabell marca d'alguna manera la nos-tra personalitat.

Hi ha persones a qui els costa canviar i mantenenmolt temps un determinat estil. Jo els proposariaque dins d'aquest marc bàsic preestablert per noatrevir-se a veure's diferents, fessin un petit intentde deixar-se assessorar pel seu perruquer i aixípoder-se veure davant un nou punt de llum al coloro un aire fresc al tall. No estic parlant d'un canviradical, perquè és comprensible que hi hagi perso-nes a les que el fet de canviar-se l'estil del cabell elssuposi un dubte, però que es deixin aconsellar pelseu professional de confiança i provin de gaudird'un petit canvi, ja sigui amb uns reflexes suaus, unanova tonalitat de color o un canvi lleuger en el tall.

Personalment penso que davant d'un cas d'unapersona que s'ha estat molt temps amb un determi-nat color, tall o reflexes i que no vulgui canviar radi-calment d'imatge, el millor serà fer-ho pas a pas.Podem primer per exemple canviar lleugerament elcolor i la pròxima vegada ja farem el següent canvi.Ara bé, si realment ve molt de gust, també hi ha l'op-ció del fer un canvi de look radical.

Quina part del cos es pot canviar més queel cabell? És interessant i alhora divertitpoder gaudir del marc de la nostra caraque ens dóna infinitat d'opcions. El cabelles veu a simple vista i per això remarcosempre que és important tenir cura tant dela salut del cuir cabellut com delcabell, ja que el tenim quasisempre exposat a fac-tors externs quepoden alterar elseu aspecte i laseva salut.

Atreveix-te afer un canvi

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 20

Aspectes a tenir encompte abans d'uncanvi

És important tenir en compte diversespautes per un estil determinat, ja que lafinalitat és destacar tots aquells tretsfavorables de la persona i minimitzartambé qualsevol imperfecció. Per tant,per un correcte equilibri en el dissenydel canvi de look, es tindran en compteunes característiques bàsiques,entenentque no tots el estils van bé a tothom ique aquests vindran determinats peruna sèrie de trets:● La forma facial● La forma i mida del cap● el perfil● La nuca.

A més de buscar aquest equilibri, elcanvi d'estil haurà també de guar-dar harmonia amb:● L'alçada de la persona● L'edat● El físic

● La personalitat● L'activitat de la persona

Hi ha set models facials:El rostre ovalat. És la forma adequadaper dissenyar un pentinat, ja que aques-ta estructura facial permet quasi qualse-vol estil.El rostre rodó. Dóna volum a la partalta per allargar el rostre i minimitzar almàxim el volum dels costats per no arro-donir més la cara.El rostre quadrat. Dissenyar el penti-nat amb un estil similar al rostre rodó,però elevant una part superior delcabell, fent-la més alta que l'altra per aixísuavitzar la forma quadrada.El rostre rectangular. És ideal donaramplada a les parts laterals portant elcabell amb un moviment cap a la zonade les mandíbules. Un serrell pot tambéajudar a reduir la imatge allargada d'a-quest rostre.El rostre triangular. S'ha d'aconseguirun estil ampli a la part superior del cap,baixant fins les orelles, i sense donar

quasi volum en aquesta zona.El rostre en forma de diamant. Enaquest cas l'ideal és augmentar l'ampla-da del front i de la línia de les mandíbu-les.També un petit serrell ajuda a acon-seguir un resultat més eficaç, ja que enaquest cas el front és estretet.El rostre en forma de cor. S'ha dereduir l'amplada del front en aquestazona mitjançant cabell. Com que enaquest cas la zona de les mandíbules ésestreta i rodona, intentarem donarvolum en aquesta zona.

Tots aquests trucs han d'estar assesso-rats pel nostre professional de confiançai a partir de l'estil marcat seguirem lespautes per pentinar-nos a casa. La baseestà en el tall i a partir d'aquí caldrànomés seguir quatre consells acompan-yats d'algun producte específic d'acabatsegons l'estil, que tant pot ser una escu-ma, com un gel o un sèrum, això hodeterminarà el tipus de cabell i l'estil detall.En tot cas,el producte sempre ajuda-rà a gaudir d'un acabat idoni.

S E R V E I S D E N E T E J A I M A N T E N I M E N T

SERVEIS PERSONALITZATS I INTEGRALS DE NETEJA I MANTENIMENT · ESPECIALISTES EN NETEJA I RESTAURACIÓ

D’INCENDIS · ESTUDIS A MIDA PER A FINALITZACIÓ D’OBRA · PROGRAMA ESPECÍFIC PER A HOTELS ·NETEJA I MANTENIMENT DE NAUS INDUSTRIALS, MOQUETES I TAPISSERIES.

CREXIN SERVEIS TÈCNICS, S.L.POL. IND. CASA NOVA II - c/ Garrotxa s/n, Parcel·la 102 - 17181 AIGUAVIVA - Girona

Tel. 972 24 50 26 - Fax 972 40 14 21

[email protected] - www.servicemaster.es

SI VOLEU TREBALLAR EN UNA EMPRESA CATALANA I CONSOLIDADA COM LA NOSTRA POSEU-VOS EN CONTACTE AMB NOSALTRES

POSA’T GUAPA

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 21

22 DONAGi

POSA’T GUAPA

...ESTÈTICA I BENESTAR

Darrerament aquesta tècnica mil·lenà-ria s'ha anat popularitzant arreudel món. Es basa en la utilitza-ció dels olis essencials perrecuperar o millorar la salut i el

benestar. Aquests olis essencials sóncapaços d'actuar a un doble nivell. Físi-cament, la seva complexitatmolecular els converteix enun element que té un grannombre d'aplicacions tera-pèutiques. Però els olisessencials també tenen efec-tes sobre la nostra ment i lesnostres emocions, d'unamanera més subtil. A més,recentment els avenços tèc-nics i terapèutics han permèsanalitzar en profunditat aquestatècnica. S'ha conclòs que lesmolècules d'aquests olis i elsmètodes utilitzats per a la sevaaplicació són totalment efectius i,això sí, sempre realitzats per mansexpertes, segurs i fiables. Si voleuconèixer una mica millor aquestatècnica i les seves múltiples aplicacions,en aquest article us en fem cinc cèntims.

L’Aromaerapia

Com podem definir l'aromaeràpia?

Doncs com una tècnica que utilitza els olis essencials permillorar l'estat de salut d'una persona. Aquesta tècnicaforma part de les teràpies complementàries, i té el seu ori-gen en l'herbolària i la fitoteràpia, ja que, com elles, tambéutilitza els vegetals amb finalitats terapèutiques.

Però què són els olis essencials?

Són productes que s'extreuen dels vegetals mitjançanttècniques molt precises i curoses, ja que cal garantir-ne laseva puresa i qualitat. Interaccionen amb el nostre cos detres maneres: a través de la pell, a través del nostre nas i perla boca. De tota manera, els olis que més s'utilitzen són

aquells que penetren al nostre cos per la pell, principal-ment a través del massatge, un massatge que, a la vegada,estimularà un aroma que entrarà al nostre organismetambé pel nas, desencadenant estats de benestar que aju-daran a equilibrar el nostre organisme.

Com ens pot ajudar aquesta tècnica?

Té moltes aplicacions i, com ja hem dit, té com a objectiufinal millorar la salut integral de la persona. Entre les simp-tomatologies contra les que millor actua hi ha:

● Els desequilibris del Sistema Immune, especialment lesinfeccions de repetició, com les infeccions dermatològi-ques, les malalties respiratòries o l'amigdalitis.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 22

POSA’T GUAPA

● Els desequilibris del Sistema Ner-viós: insomni, taquicàrdies, depres-sió, angoixa, ansietat, tos nerviosa oaltres estats emocionals com sentir-se fràgil o altres desequilibris.

Com funciona?

L'aroma que es desprèn dels olisessencials naturals tenen efectesrelaxants i sedants sobre la ment i elcos. La percepció d'una olor vadirectament a l'hipotàlem, que és elprincipal regulador de moltes de lesnostres activitats corporals. A aques-ta regió del cervell hi trobem tambéles zones de l'aprenentatge, lamemòria i les emocions. Per aquestmotiu una olor pot desencadenarautomàticament emocions i recordsde tot tipus (no sempre han de serbons, a vegades un aroma que per aun és fantàstic, per a un altre tindràimplicacions negatives). En tot cas,quan un ambient s'impregna d'es-

sències que ens relaxen i ens tonifi-quen, això automàticament enstransporta cap a un estat psíquic ifísic similar, que implicarà automàti-cament una sensació de benestarque tindrà també efectes sobre elnostre cos, ajudant-nos a millorar lanostra salut en general.

ALGUNES ESSÈNCIES I LES SEVES PROPIETATS...

Lavanda. És relaxant,elimina tensionsi mals de cap i, a més, millora ladepressió i l'insomni.Aplicada sobre lapell també ajuda a tractar l'acne, lesal·lèrgies i les cremades. Fins i tot potutilitzar-se com a repel·lent d'insectes.

Llimona. Aplicada a través d'un mas-satge, elimina el mal de cap i lamigranya, millora la depressió i alleu-ja el dolor menstrual. Si s'afegeix albany, és refrescant i estimulant.

Canyella. S'utilitza molt per reduir elcansament i l'estrès.Té molt fama coma estimulant del desig sexual, peròtambé millora els símptomes del reu-matisme i d'algunes infeccions.

Menta. S'utilitza per millorar la bron-quitis,els refredats,la sinusitis, l'asma ola tos. També alleuja el cansamentmental, l'estrès nerviós i les palpita-cions. Aplicada a través d'un massat-ge, s'utilitza per tractar diarrees, indi-gestions, neuràlgies i flatulències.

Rosa. Mitjançant els massatges,millora la circulació i la digestió. Amés, ajuda a alleugerir els proble-mes menopàusics, l'estrenyiment,les nàusees, les úlceres gàstriques ialguns trastorns hepàtics. Afegida al'aigua del bany, millora l'estrès i pro-blemes emocionals com la depressió,l'insomni o la tensió.

S P A

Placeta de la Font, 11 (cantonada c/ Major) - 17840 SARRIÀ DE TER - Facilitat d’aparcament - [email protected] - www.placeteverd.com

Tel. 972 17 26 85

Fes el teu regal d’una forma original i amb molt d’amoramb el xec regal Placete Verd

NOUS SERVEIS DE:● Naturopatia i Acupuntura● Dietista-Nutricionista● Teràpia de suport - Psicòloga● Fotodelipació - Llum pulsada

intensa IPL

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:30 Página 23

24 DONAGi

M'he apuntat a un gimnàs. I ara què?

1. Els objectius poc realisteso massa ambiciososEns hem de marcar metes específi-ques i ajustades a les nostres possi-bilitats i condició física. De fet,haver-se marcat objectius massaambiciosos és una de les principalscauses d'abandó de l'activitat físi-ca.Vés pas a pas, poc a poc i evolu-ciona al teu ritme. Si és necessari,dóna't alguna recompensa quanaconsegueixis avançar.

2. L'entusiasme excessiuHem de ser intel·ligents i recor-dar que, després de l'activitat físi-ca també cal un període de des-

cans. Exercitar-se massa o fer-hod'una manera excessiva noméspot conduir a deixar-ho córrerper cansament o a lesions inne-cessàries. De nou, recorda que calprogressar adequadament.

3. O tot, o resEl temps (o la falta de temps, enaquest cas), no és una excusavàlida. Sembla que si no tenimuna hora sencera per practicarexercici ja no valgui la penaposar-s'hi. Hi ha moltes investiga-cions que han conclòs que, fins itot només 10 minuts d'exercicisuposen importants beneficisper a la nostra salut.

POSA’T GUAPA

...EXERCICI

Hi ha dos moments a l'any en què la gent decideixapuntar-se al gimnàs: Gener i Setembre. Ja se sap,any nou vida nova i l'any comença sempre amb l'ini-ci del curs escolar i amb l'inici que marca el calen-dari. Si sou d'aquelles persones que aneu al gimnàsamb regularitat segur que ho haureu notat. I si ustrobeu entre les persones que s'hi han apuntat coin-cidint amb els propòsits de principi d'any, val lapena que feu un cop d'ull a aquest article, per evitarcaure en els típics errors que fan que una gran partde les persones que estan apuntades a un gimnàsno hi vagin mai. I és que fer el pas d'apuntar-se algimnàs és ja un pas important, que indica un desig(més o menys fort) de reconèixer i intentar canviarels mals hàbits per millorar la salut, però el mésimportant és la constància. Aquests són alguns delserrors que has d'intentar evitar si no vols tenir lafrustrant sensació de no haver complert el teuobjectiu.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 24

4. Oblidar-se de certes parts del cosTambé és habitual caure en l'error de fer unprograma d'exercicis desequilibrat, que escentra només en certes parts del cos, comara l'abdomen o els glutis. Però per aconse-guir un cos amb formes harmonioses calexercitar-lo per complert. Assegura't de feruna rutina que inclogui una àmplia varietatd'exercicis.

5. Els exercicis mal fetsExercici mal fet igual a lesió. I en cas queafortunadament això no acabi passant,exercici mal fet també és igual a pocs resul-tats. La tècnica sempre ha d'estar per sobredel pes. Si no fixa't en què moltes vegadesquan fem un exercici malament ens resultamés fàcil i menys cansat fer-lo. No vulguisser el més llest de la classe.

6. La rutinaFer sempre el mateix acaba cansant, avo-rrint. Intenta buscar diverses activitats físi-ques que t'agradin. Prova d'assistir a diver-ses classes, no et centris només en una cosa.

7. No ajustar les màquines del gimnàsa les teves característiquesSi les màquines es poden ajustar, és peralguna cosa. Si no ho fas així mai obtindràsbons resultats i també és possible que aca-bis patint alguna lesió. No costa res ajustarels aparells abans de fer-los servir.

8. Oblidar-se dels estiramentsUna pràctica molt habitual que hem d'a-bandonar ja definitivament. Després de l'ac-tivitat física cal prendre's uns minuts extraper tal que el ritme cardíac torni a la norma-litat i per tal d'estirar els músculs. Això millo-rarà la teva flexibilitat i et prepararà per lapropera sessió. Des d'ara, doncs, no s'hi val asortir corrent just acabada la sessió.

Esperem que aquests petits consells us ani-min i ajudin a fer que aquesta vegada apun-tar-se al gimnàs impliqui també una cons-tància. Confiem en què aquesta vegada ushàgiu apuntat al gimnàs per última vegada.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 25

26 DONAGi

POSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCSPOSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCS

...ELS MILLORS TRUCS

Envia’ns el teu truc!

Sal per ajudar-te en la lluita contra la caspa...L'eina més habitual i útil per lluitar contra la caspa és el xampú que et recomana el teu perru-quer de confiança. A vegades, però, podem necessitar alguna ajuda extra. En aquests casos, la salet pot ajudar i aquest truc és ben senzill. Quan estiguis a la dutxa a punt de rentar-te el cabell,agafa un grapat de sal i frega't el cuir cabellut durant uns minuts. Després, neteja't el cabell comde costum amb un xampú anti caspa.

Fulles de noguera per aconseguir unes pestanyes més fosquesTan senzill com això: prepara una infusió amb fulles de noguera. Quan s'hagi refredar, utilitza unpetit raspall per aplicar-te aquesta infusió sobre les pestanyes. S'aniran enfosquint una mica ambel temps.

I encara més noguera: en aquest cas per tonificar peus iturmells...Necessitaràs 100 grams de fulles de noguera i 5 litres d'aigua.Posa les fulles de noguera a bullir durant10 minuts en aquesta aigua.Passat aquest temps,tapa la preparació i deixa-la reposar durant un quartd'hora.Quan ja s'hagi refredat una mica,posa-hi els peus i els turmells.Aquest bany tonifica les camesi ajuda a eliminar l'entumiment dels turmells.

Aigua oxigenada per ajudar-te a eliminar les taques de lacara...Si tens alguna taca rebel, l'aigua oxigenada potser et podrà ajudar. Xopa un cotonet amb unamica d'aigua oxigenada i aplica-te'l sobre les taques que vulguis eliminar. Fes-ho suaument, cadanit, emfatitzant l'aplicació tot realitzant copets suaus sobre la taca.

Una altra manera d'hidratar-te la cara: la síndria...Si vols revitalitzar i hidratar el teu rostre d'una manera molt natural, sense oblidar el tractamenthabitual que ja realitzes, agafa una síndria, converteix la seva polpa en puré, afegeix-hi una culle-radeta de mel i aplica't aquesta barreja a la cara i al coll. Recorda que has de fer-te massatges cir-culars. Deixa que la barreja actuï uns minuts i a continuació neteja't la cara amb aigua tèbia.

Contra la Pell de Gallina...En aquests casos la hidratació és vital, ja que la sequedat agreuja aquest problema. Cal que uti-litzis un sabó suau, que no irriti la teva pell. I no oblidis mantenir la pell sempre ben hidratada, totel que et sigui possible.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 26

27 DONAGi

Netejar els raspalls del cabell...És inevitable que el fons dels raspalls del cabell s'omplin d'una mena de borrissol molt difícil d'eli-minar. Si ho vols aconseguir, cobreix-lo amb abundant espuma d'afaitar. Deixa que l'espuma actuïuna estona i, a continuació, esbandeix el raspall amb aigua abundant.

Eliminar les taques d'òxid de les peces de roba...Aconseguir-ho és tan senzill com barrejar suc de llimona natural amb una cullerada de bicarbonat.Aplica aquesta solució sobre la taca, deixa que s'assequi i, a continuació, neteja la peça de roba tal icom ho fas normalment.

Mitges fines per uns vidres molt més transparents...És molt habitual que, tot i que hàgim fregat els vidres amb molta cura, ens quedin llànties i taques.Si vols treure-les, prova aquest truc: quan hagis acabat de netejar els vidres normalment, frega'ls denou amb una mitja fina. Et quedaran transparents!

Per tornar a posar en marxa la nostra vella bicicleta...Una de les coses que ens pot passar si fa molt temps que tenim la bicicleta abandonada és quese'ns rovelli la cadena. Per tal de tornar a posar-la a punt, frega la cadena rovellada amb un draphumitejat amb refresc de cola. Un cop eliminat el rovell, només caldrà greixar de nou la cadena i jano hi haurà excuses per no agafar-la.

i a casa...

Conservar bé la mànega del jardí...La goma de les mànegues és delicada, sobretot perquè acostuma a estar sotmesa a les inclemèn-cies del temps. Aquests petits consells et poden ajudar a conservar-la en bon estat durant méstemps. Després de cada ús, cal guardar-la àmpliament enrotllada, buida d'aigua i lluny del sol direc-te.A l'hivern, és preferible guardar-la coberta amb un plàstic, per evitar que les gelades tinguin efec-tes sobre la goma.

[email protected]

Aigua ben freda contra les arrugues més rebels...A vegades, per molt que planxem i planxem una peça de roba, hi ha arrugues que se'ns resisteixen.Per facilitar la seva eliminació, posa aquesta peça de roba a remullar en aigua ben freda, pràctica-ment glaçada, durant una estona.A continuació, deixa que s'eixugui i planxa-la de nou.Les arruguesseran més fàcils d'eliminar.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 27

28 DONAGi

RACONS PER DESCUBRIR

NEn aquest número de la revista GiDona us proposem fer un viatge enel temps per conèixer des del millor jaciment de l'Europa occidentalcom va ser el pas de l'home neardental a l'home modern. Durant el

nostre recorregut visitarem tres coves: la cova de l'Arbreda, la cova deMollet i la cova del Reclau Viver. I entrarem a la cova del Reclau Viver, ja queactualment les altres dues s'estan excavant. A més, abans de la visita, hau-rem pogut veure un audiovisual que ens permetrà fer un ràpid recorregutpel nostre passat prehistòric. Us recomanem de veritat la visita, però ensagradarà que abans pugueu fer-ne un petit tastet a través d'aquest article.

UN VIATGE EN EL TEMPS ATRAVÉS DE LES COVES DESERINYÀ

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 28


St. Pere Màrtir, 29 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 12 12 - Fax 972 26 00 64 - [email protected]

www.hostalolot.com

FEM PRIMER UNA MICA D'HISTÒRIA...

Les Coves Prehistòriques de Serinyàvan ser ocupades des dels inicis delpaleolític mitjà (fa uns 200.000 anys)fins a l'edat dels metalls (fins fa uns16.000 anys).

Els seus primers pobladors van ser elspre-neardentals i posteriorment elsneardentals, caçadors-recol·lectorsnòmades que es desplaçaven cons-tantment per cercar aliments. Poca

cosa ens ha quedat de la seva culturamaterial, excepte algunes eines depedra, fetes principalment de quars iquarsita.

Pel que fa a l'humà modern, al que ésfísicament com nosaltres, deixa la sevaprimera petjada a les coves fa uns39.000 anys. A partir de les restes tro-bades a les coves, s'identifiquen tresmoments culturals, cadascun d'ellsdefinit per les característiques delsutensilis utilitzats. Ens trobem ja alpaleolític superior, una època molt

més propera a la nostra que aquellaon vivien els antics neardentals. Tot iaixí, quan intentem imaginar-nosaquells temps, hem de tenir en comp-te que aquests nostres avantpassatsvivien en un clima molt més fred quel'actual. Per fer-nos-en una idea, unmigdia càlid del nostre hivern podriaser com un dia d'estiu d'aquell temps.Això vol dir que el paisatge era este-pari i que els arbres eren poc abun-dants, una imatge molt diferent a laque veurem si ens acostem fins al Parcde les Coves de Serinyà.

Ramon Sala excavant la cova deMollet II, l'any 1.972

Josep Maria Corominas a l'entra-da de la Cova del Reclau Viver

Josep Maria Corominas i Jaume Butinyà a l'interior delvestíbul de la cova del Reclau Viver, l'any 1.946

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 29

30 DONAGi

Les coves de Serinyà deixen de serhabitades durant l'última de les cultu-res del paleolític superior, el magdale-nià, però això no vol dir que deixin deser utilitzades per sempre més. A par-tir del neolític, fa entre 7.000 i 4.700anys, quan el clima ja és fora semblantal nostre, les coves tornen a fer-se ser-vir, tot i que de manera esporàdica. Elshumans de llavors ja practiquen l'a-gricultura i la ramaderia i viuen enpoblats a l'aire lliure, però utilitzen lescoves com a magatzems o per tancarels ramats. Posteriorment, durant elneolític final, fa entre 4.700 i 3.000anys, les coves s'utilitzen com a llocde sepulcre. Amb les restes humaness'han trobat objectes funeraris queacompanyen els enterraments.

EL DESCOBRIMENT DEL JACIMENT

Les investigacions arqueològiques ala zona van començar durant la sego-na meitat del segle XIX de la mà dePere Alsius i Torrent, farmacèutic deprofessió que es va interessar per lageologia, la climatologia i la històriade la comarca del Pla de l'Estany. Se'lconsidera el pare de la prehistòriacatalana, ja que va ser ell qui vacomençar la investigació prehistòricaa Catalunya. Va notar que als traver-tins sovint hi havia fòssils i per aixòdemanava als picapedrers que treba-

llaven la pedra que l'avisessin si troba-ven alguna cosa. Gràcies a això, entred'altres l'abril de 1.887 es va descobrirla cèlebre mandíbula de Banyoles.

Pel que fa a les excavacions a lescoves de Serinyà, aquestes comencencap allà l'any 1.882, excavacions ontambé va participar Pere Alsius i queva continuar, entre d'altres, JosepMaria Corominas a partir de l'any1.930. Ell va ser qui va començar a gar-bellar les terres, tècnica que avuiencara s'utilitza, i va recuperar propde 17.000 sílexs microlítics, formantuna important col·lecció que es trobaal Museu d'Arqueologia de Banyoles.

CONÈIXER LES COVES...

Durant tot l'any s'ofereixen visitesguiades per visitar i conèixer de pri-mera mà les coves a un preu moltassequible. Les coves es poden visitartambé sense guia, ja que teniu a ladisposició aparells d'autoguiatge. Detota manera, us recomanem que par-ticipeu en una d'aquestes visites, jaque us explicaran la història delspobladors de les coves d'una maneramolt amena i divertida. A més, no calreserva prèvia.També organitzen tallers per alsalumnes de 2n cicle d'ESO i Batxilleratque els permetran practicar les tècni-

ques de cacera utilitzades fa 20.000anys, posar a prova les seves habilitatscom a pintors rupestres o fer d'ar-queòlegs en un jaciment simulat.

Podeu trobar tota la informació quenecessiteu a www.plaestany.cat.

UNA BONA MANERA DE COMPLE-TAR AQUESTA HISTÒRIA...

Després de passar pel jaciment de lesCoves de Serinyà, resultarà interessantfer una visita pel Poblat Neolític laDraga, descobert l'any 1.990 per JoanAbad, i que és l'únic jaciment neolíticd'ambient lacustre de la PenínsulaIbèrica, on s'hi han trobat restesexcepcionals, com una fletxa sencera,molt valuosa pel fet que a la majoriade jaciments només s'hi han trobatpeces fragmentades, com les puntesde sílex d'aquestes fletxes.

I si el que voleu és veure les troballesque s'han localitzat a les coves deSerinyà, no deixeu de visitar el MuseuArqueològic Comarcal de Banyoleson, entre d'altres, hi podreu veure unarèplica de la famosa mandíbula pre-neardental de Banyoles, que pertan-yia a una dona d'uns 40 anys que vaviure abans de l'última glaciació, faentre 200.000 i 80.000 anys d'antigui-tat, segons els estudis més recents.


GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 30

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 31

32 DONAGi

32 DONAGi

SALUT OSTEOPATIA

Per Estel.la Nevado / Osteòpata i FisioterapeutaCol.legiada número 2711

[email protected]

AFECCIONS RESPIRATÒRIES

Estem en un moment en què les condicions físiquesi mediambientals afavoreixen l'aparició d'afeccionsde vies respiratòries altes (nas, laringe, faringe) obaixes (bronquis-pulmons), tant a petits com agrans. Així doncs, el millor que podem fer és practi-car la prevenció o, si ja s'està afectat, resoldre elrefredat el més aviat possible.

IMPLICACIÓ OSTEOPÀTICA

L'objectiu de l'osteopatia és sempre la recerca de la salut,per això té un paper molt significatiu en la prevenció. Peròquan apareix la disfunció, buscarem reestablir l'equilibri.Quan apareixen problemes a les vies respiratòries altes,que com ja hem dit, poden afectar nas, ulls, orelles, faringei laringe, revisarem com estan els teixits de tota aquestaàrea craneo-cervical (músculs, ossos, lligaments), ja quequalsevol excés de tensió pot ser un impediment perquèel sistema immunitari actuï en aquesta regió, convertint-seen un obstacle per l'arribada de defenses en aquesta zonai, per tant, ajudant a que el virus s'instal·li. Així, per exemple,un bloqueig de la cinquena i sisena vèrtebra cervical enspot fer vulnerables a patir una laringitis, o un bloqueig dela quarta vèrtebra cervical ens predisposa a tenir un siste-ma immunitari debilitat.

Igualment, un problema múscul-esquelètic en el segmentque comprèn de la primera a la cinquena dorsal, el que

anomenaríem centre visceral superior, podria tenir efectesen els òrgans interns que estan per sobre del diafragma,entreells,els pulmons.Aquests estan íntimament protegits per unaestructura que es diu pleura, i alhora estan dividits en dife-rents segments, Així doncs, davant d'una afecció respiratòriabronquio-pulmonar revisarem l'àrea dorsal esmentada, alli-berarem restriccions de la caixa toràcica i del diafragma, i tre-ballarem sobre les pleures, bronquis i el pulmó, cosa que ensajudarà molt per descongestionar la zona.

Pel que fa als més petits de la casa, també estan inclososen el que estem explicant, però hem de tenir en compteque els nens fins a 8 anys no tenen el seu sistema immu-nitari totalment madurat, factor que els fa més sensibles apatir qualsevol de les afectacions de les que estem parlant.A la imatge mostrem el treball realitzat a la Núria sobre elseu pulmó esquerre, donat que és l'àrea més afectada permucositat després d'haver realitzat l'auscultació pulmonar.

Gràcies pel vostre interès!

Un primer pas a fer seria potenciar el sistema immunitari o defen-siu. Com? Doncs cal una alimentació saludable, disminuir el nivelld'estrès, augmentar les hores de descans, practicar activitat física,

evitar situacions de possible contagi i, molt importatnt per molts aspectes,estar bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

En funció de la part respiratòria afectada apareixeran diferents signes isímptomes, entre ells, mucositats, afonia o tos. En cada cas aplicarem les

mesures convencionals o alternatives oportunes. En tots els casos procurarem una bona hidratació,evitar espais carregats de fum, no automedicar-nos...

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 32

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 33

És la malaltia metabolico-nutricional mésfreqüent en la població infantil i adoles-cent dels països desenvolupats. Al vol-tant del 10% dels nens en edat escolarsón obesos, però aquestes xifres es dis-paren fins arribar a un alarmant 18% enels joves adolescents.

Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª17001 Girona

Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UN COPINTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLE D'UNASOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ EN AQUESTAPART DEL COS DURANT UN PERÍODE DE SISMESOS I ESTÀ DISSENYAT PER OMPLIR PAR-CIALMENT L'ESTOMAC I PRODUIR SENSACIÓDE SACIETAT.

UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDOCRINÒ-LEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒLEGS, ENDOS-COPISTES I PERSONAL MÈDIC ESPECIALITZATEN AQUEST TRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈDURANT TOT EL TRACTAMENT

PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓNPOSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT

Doctor Josep Joan Carreras FígolsEndocrí

MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT

Doctor

JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLSEspecialista en Endocrinologia

Diabetis i NutricióCol·legiat Número 1699

Recents estudis de la SEEDO (Societat Espanyo-la per a l'Estudi de l'Obesitat) han arribat a con-clusions i resultats similars al nostre país. La

tendència a l'actualitat és augmentar aquestes xifres,fet que ens suposarà un augment del risc de patirmalalties tals com la diabetis, la hipertensió, la hiperli-pèmia o malalties cardiovasculars, entre d'altres.

La infància és l'època de la nostra vida en què ens for-gem en l'aprenentatge del món que ens envolta i ensformem en els paràmetres de comportament entreels que, per suposat, es troben els hàbits nutricionals ide comportament.En aquest període d'aprenentatgehem d'incloure pautes, costums i comportamentsque, en la seva posterior posada en marxa, donguinlloc a una vida més saludable en tots els sentits.

A partir dels 2 o 3 anys, de la mateixa manera que elnen aprèn a parlar, distingir els colors o el funciona-ment de les coses, ha d'aprendre els principis i elsbeneficis d'una alimentació variada, equilibrada i salu-dable, que en un futur li proporcionarà grans avantat-ges en la seva salut. Ha d'aprendre que els alimentsamb un alt contingut en greixos, sal i sucres refinatssón perjudicials per la salut i que, recentment, laComissió Europea ha prohibit la venda d'alimentsamb aquests continguts a les escoles.

L'OBESITATINFANTIL

SALUT NUTRICIÓ

EL BALÓ INTRAGÀSTRIC, LA SOLUCIÓ A L'OBESITAT

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 34

És molt important canviar en la nostra alimentació els greixos saturats pels greixosmonoinsaturats, com l'oli d'oliva i moderar l'ús de la sal, tant en l'alimentació delnen com en la de l'adult, ja que això millora la salut cardiovascular.

En l'alimentació del nen tampoc hauríem d'oblidar la fibra. La OMS xifra en 10 elsgrams necessaris diaris de fibra entre els nens de 4 a 6 anys, xifra que augmenta finsals 14-15 grams per als nens de 7 a 12 anys.

EL TRACTAMENT DEL SOBREPÈS I DE L'OBESITAT INFANTIL

Cal abordar-lo des del primer moment de la seva aparició. Quanen el transcurs del desenvolupament del nen observem que enla relació talla-pes hi ha una franca desproporció a favor del pes,hem de començar a prendre mesures, sense esperar que aques-ta situació se'ns en vagi de les mans. Qualsevol edat és bona perreeducar en els bona hàbits alimentaris i en l'estil de vida. Algu-nes mesures són ensenyar al nen a menjar bé, mastegant els ali-ments, evitar menjar davant de la televisió, no deixar que mengientre àpats, que no prengui refrescos amb sucre i limitar la pas-tisseria industrial. D'altra banda cal també afavorir la pràctica del'exercici físic, cosa que hauria d'estar sempre present en el dia adia dels nostres joves.

L'aparició de l'obesitat es deu a la suma de molts factors: genètics,endocrins, ambientals, de comportament i estil de vida, conductametabòlica...Cal estudiar el nen amb sobrepès ja en les primeres eta-pes, buscant les causes de manera individualitzada per tal de trobaruna solució personalitzada.

Si som el que mengem, raó de més per educar el nen en l'alimen-tació i en les bones costums.

17002 Girona: c/ Rutlla, 11 - Tel/Fax 972 20 34 23 · c/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 / 17800 Olot: Pl. Rector Ferrer, 4 Tel. 972 26 20 98

CATIFES · CORTINES · MATALASSOS · ROBA DE CASA · OBJECTES DE REGAL · ARTICLES DE DESCANS

REGAL D’UNA ESPELMA PER LA COMPRA DE PRODUCTES

SALUT NUTRICIÓ

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 35

Per Sílvia Torroella ClaverBiòloga i Psicòloga

Número de col.legiada 10905

36 DONAGi

SALUT VIURE BÉ

ÉS CRÒNICA L'ANSIETAT?

L’ansietat en sí no és res mésque un reajustament entre elnostre cos biològic i el nostre

“modus vivendi”. És una respostaorgànica i defensiva davant d'unmón que, si racionalment interpre-tem com a civilitzat i cognitiu, deforma orgànica i cel·lular no es deixad'interpretar, com ho feien els nos-tres antecessors, com una “supervi-vència animal”. L'ansietat, així doncs,no deixa de ser una resposta biològi-ca cap al nostre entorn, una defensainstintiva contra els “perills” que ensenvolten, que avui en dia podemanomenar “estressors” o agentsdiversos que ens provoquen estrès.

ON CAP AQUESTA CRONICITAT?Posem l'exemple: si tu cada dia et lle-ves i, de forma inconscient, i repetei-xo, de forma inconscient, et claves unganivet a la mà i això et provoca untall, i l'endemà i l'altre repeteixes lamateixa rutina, què et plantejariescom a crònic: el tall o l'acció que exer-ceixes sobre el ganivet que et provo-ca el tall? L'efecte és el mateix,seguei-xes amb un tall sobre la mà. El mateixpassa amb l'ansietat. Si una personadia rere dia segueix amb els mateixospatrons de conducta que li provo-quen aquest estat (el ganivet) i no elscanvien, aquests seguiran produintles mateixes conseqüències (el tall),per tant es trobaran dins una sensa-ció d'ansietat crònica,però no perquèl'ansietat sigui crònica, sinó perquè elque han fet crònic i diari són les cir-

cumstàncies que ho provoquen.TENIM PROU RECURSOS CONTRAL'ANSIETAT?De forma racional, pocs recursostenim davant d'una resposta quebiològicament és correcta. Com aanimals que som, en el fons l'ansie-tat és la nostra forma de protecciódavant dels perills, perills que potseravui en dia no són com els d'abans(no ens persegueix un depredador,no hem de lluitar pel menjar, no enstrobem dormint i amb les cries a l'ai-re lliure...) però que al cap i a la fi, lanostra biologia no ho detecta i estroba en una situació d'alerta vital.

Moltes vegades davant de l'ansietatel que no fem bé és raonar-la. Quiraona quan té un índex de glucèmiaalt? Qui raona quan, per qüestionsgenètiques li toca un colesterol alt?L'ansietat no deixa de ser una res-posta individual: hi haurà personesque respondran d'una manera i per-sones que respondran d'una altra,però sempre dins uns paràmetresorgànics que poc tenen a veure elque puguem raonar al respecte.

COM ES POT ACTUAR SI ENS TRO-BEM DINS UN QUADRE D'ANSIETAT“CRÒNIC”O “GENERALITZAT”?1. Tenir en compte que l'únic que hiha de crònic són les conductes queens generen aquesta ansietat.

2. Raonant l'ansietat, poca cosa hifarem, és més efectiu actuar-hi d'arrel.

3. En casos estrictament necessaris,una “pastilleta” pot reduir aquestmalestar,però al cap i a la fi, si no pro-voquem els canvis necessaris, aquestremei només ens farà de “parche”i lallarga, l'ansietat sorgirà de nou.

4. El “remei” que funciona per un, nofunciona per l'altre. Parlem d'untema molt individual, i com que notots tenim el mateix caràcter, no ensagafem les coses de la mateixamanera. A més, el que suposa unestressor per a una persona no hoha de suposar necessàriament per auna altra. No hi ha manual delscausants de l’ansietat.

No és crònica l'ansietat, el que sí sóncròniques són les conductes que lafomenten i potencien. Nomésnecessitem canviar les pautes queno ens convenen i l'ansietat desapa-reix. Hem d'aprendre a entendre elcos com un tot orgànic, no com unacomputadora que repeteix rutinesencara que aquestes no li siguinfavorables. En definitiva, hem de tor-nar a aprendre a “ser i sentir-nosmés animals i més adaptats a lanatura que ens envolta per podergaudir de ser persones racionals”.“ Sobretot recordar que el canvi iel benestar només depèn de l'es-forç i de la implicació de cada per-sona. La solució a la teva ansietatla portes dins teu”.

Tens algun dubte o alguna pregun-ta? T'interessaria llegir sobre alguntema que t'interessi especialment?Si és així, posa't en contacte ambnosaltres. Envia'ns un correu elec-trònic a [email protected]

Sílvia Torroella ClaverC/Eiximenis, 20, 4rt 1ª - 17001 GIRONATel. 972 412 016

Darrerament el terme ansietat crònica ens està essentmassa reconegut. Arribem a plantejar-nos si aquesta pato-logia, que sembla molt actual, pot arribar a ser o no, cròni-ca, amb tot el que això suposa. Vivim en una societat queens crea ansietat dia a dia? Tenim prou recursos contraaquesta “nova” patologia? Coneixem a fons el que s'amagadarrere el terme ansietat?

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 36

GOJI les baies tibetanesLa baia de Goji és un fruit que creixen arbustos, que poden arribar finsels 5 m d'alçada, de les valls protegi-des de l'Himalaia , al Tibet, a uns4000 metres d'altura.Són de la midad'una pansa, de roig intens i escomercialitzen , generalment, asse-cades o en forma de suc.

Les baies tibetanes del Goji ( LyciumBarbarum) creixen de forma salvat-ge i són secades al sol de formanatural. Com sabem a l'Himalaia esprodueixen algunes de les condi-cions climàtiques més extremes dela terra. Per sobreviure a aquestescondicions les baies han desenvolu-pat unes característiques i propie-tats úniques. Diversos estudis conclouen que lesbaies de Goji tenen un altíssim nivelld'antioxidants, de Vitamina C, ami-noàcids , oligoelements, betacaro-tens i polisacàrids.

Coneguda, localment, com “la cirerade Goji”, ha sigut benerada durantmilers d'anys com un dels suple-ments naturals capaç de guarir infi-

nitat de malalties i com el principalfactor d'antienvelliment de la gentque habita a les valls baixes de l'hi-malaya, Els Hunzas. Poble conegutmundialment per ser “el més sa ifeliç de la terra”.

Composició:· 8 aminoàcids· Proteines· 21 oligoelements orgànics ( entreaquests destaquem el zinc, ferro,coure, níquel, cromo, magnèsi, calci,potasi, cobalt , seleni i fósfor)· Antioxidants carotenoide· Vitamines del grup A, B,C i E· Beta-Sitosterol ( esterol vegetalamb propietats antinflamatories ique a demés ajuda a baixar el nivellde colesterol i a tractar la impotèn-cia sexual)· Àcids grassos essencials omega-3 iomega-6· Ciperona ( beneficia el cor i la pres-sió sanguínia)· Solavetivona( propietats antifun-gals i antibacterianes)· Betaïna( ajuda en la formació delsmúsculs i protegeix de les malaltiesdel intestí gros i el fetge gras)· Polisacàrids ( beneficiosos per laprotecció cardovascular, estimulaciódel sistema immunològic, ajuda con-tra el cancer, infeccions virals cròni-ques etc)

BENEFICIS DE LES BAIES DE GOJI

Els metges tibetans les utilitzen desde fa milers d'anys per els seusextraodinaris beneficis per a lasalud. Entre els beneficis que els hiatribueixen destaquem:· reforcen el sistema immonològic · ajuden a regular la son · poden baixar el nivell de colesterol· poden millorar la visió ocular· ajuden a enfortir el cor els músculsi els ossos· poden reduir els mals de caps imarejos.

El consum diari de Goji aporta unaaltíssima quantitat de nutrients iantioxidants, a més de les extraodi-naries propietats terapèutiques jaesmentades.

osteopatia

naturopatia

homeopatia

medecina xinesa,

tractaments infantils

flors de bach

dietètica

Ronda Pare Claret, 1517001 Girona

Tel. 972 20 87 87

la vostra botiga a internetwww.genciana.com

el racó de GENCIANA

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 37

38 DONAGi

SEXUALITAT HUMANA

EL DESVETLLAMENT SEXUAL

En el noi els canvis físics de la pubertat s'expressen d'unamanera contundent en els genitals. Qualsevol estímulvisual que el cervell detecta com a eròtic provoca unareacció directa en el membre del noi: el membre s'insinuaamb una certa erecció que, si l'estímul persisteix, acabaamb una erecció completa.Moltes vegades el jove sap queaquella noia li està agradant no tant perquè ho estiguipensant com perquè nota que el membre reacciona. D'al-tra banda, les pol·lucions nocturnes i les ereccions matinals

són senyals clars d'un aparell genital que s'està posant apunt perquè la fecundació sigui possible.

Gairebé podem afirmar que l'acte de masturbar-se és laconseqüència lògica d'un sexe tan actiu. Les estadístiquesens diuen que als 18 anys el 99'5% dels joves es masturba.Els nois acaben coneixent molt bé què han de fer per aestimular-se i tenir un orgasme: saben quines fantasies hand'imaginar o què han de mirar per tenir una erecció. Saben

Per Núria Tió i Rotllan

L'etapa de la pubertat es caracteritza per la maduració dels òrgans sexuals denois i noies, conjuntament amb tota una sèrie de canvis físics i psicològics quecondicionaran en major o menor grau la vida adulta. Ara bé: la percepció i la

vivència dels canvis sexuals és la mateixa en els nois que en les noies?

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 38

SEXUALITAT HUMANA

Juli Garreta, 2517002 GironaTel. 972 91 39 04labonbonniere@labonbonnieredeninon.comwww.labonbonnieredeninon.com

molt bé com s'han de tocar el membre,amb quina velocitat i amb quina pres-sió per aconseguir l'orgasme. Recor-dem també que l'home té un contactefreqüent amb el seu membre en sub-jectar-lo durant la micció.

I així és com els nois tenen, molt depressa, coneixement de les sevesnecessitats sexuals i del seu sexe:en sóncòmplices, col·legues i li tenen -nois ihomes- un gran respecte.Respecte per-què algunes vegades no es comportacom ells voldrien: els pot fallar l'ereccióen situacions en què se senten insegursper l'existència de por o de culpa, laqual cosa ocasiona una impotènciaselectiva que és molt angoixant.

Marlon Brando, en un llibre de memò-ries, comentava que la pel·lícula "Untranvia anomenat desig" li haviadonat tant d'èxit que, quan va estre-nar l'obra al teatre, tenia cada nit alcamerino unes quantes admiradoresdisposades a anar-se'n al llit amb ell.Ell es dedicava a escollir-ne una i deia"això va ser molt important per a mi,perquè als meus 20 anys jo era, sobre-tot, un noi que em dedicava a seguirel meu penis". Segurament senseadonar-se'n, Marlon Brando il·lustravamolt bé aquesta manera de sentir iviure la sexualitat de molts de joves.

I què passa amb les noies? Certament,els canvis sexuals durant la pubertatsón tant importants com els dels nois,però la manifestació externa dels geni-tals femenins és discreta: cap ejacula-

ció nocturna, cap erecció matinal, capsenyal sexual evident que faci notar ala noia que aquell estímul és eròtic. Elcervell sí que ho detecta, però això noté cap traducció genital cridanera.

Es impensable que una noia conside-ri el seu sexe com un col·lega, unamic. Les dones no tenen un senti-ment de complicitat cap als propisgenitals. La menstruació, la mostramés palpable del bon funcionamentdels genitals femenins, és viscudamés com una molèstia que no pascom un regal de la naturalesa.

Moltes dones no s'han observat mai almirall els genitals, cosa que no passaamb cap altra part del cos:són els gransdesconeguts de la dona.Podem afirmarque la naturalesa no ens ajuda a fixar-nos-hi, però l'educació que rebem i lasocietat en què vivim, tampoc.

A les dones que vénen a la consultaper anorgàsmia primària (dones queno han experimentat mai cap orgas-me), els pregunto si s'han observatmai el sexe i què en pensen, dels seusgenitals. La resposta sol ser que o béno se l'han observat mai o bé que, siho han fet, han tingut malestar, fins itot fàstic. Aquestes dones que tenenaversió als seus propis genitals, a laseva forma, a la seva olor, a la sevavisió, sempre els dic que s'imagininquè pensarien del seu sexe si elpoguessin veure fàcilment, si el tin-guessin, per exemple, situat al braç. Laresposta que em donen és significati-

va: el viurien amb la mateixa normali-tat que viuen les caderes, el nas, lesnatges o el pit. En el cas que no elsagradés, no els provocaria fàstic.

Les estadístiques ens diuen que als 18anys entre un 70 i un 80% de les noieses masturben habitualment. Encaraqueda, doncs, un percentatge impor-tant de noies que no s'han estimulatmai, que no coneixen què han d'imagi-nar i com s'han d'acariciar per excitar-sei obtenir l'orgasme. Aquest desconeixe-ment de la pròpia sexualitat pot provo-car, a l'hora de relacionar-se en parella,transtorns sexuals com ara l'absènciad'orgasme, el baix desig, la disparèunia(dolor coital) o el vaginisme (incapacitatd'efectuar el coit per una contracciómuscular involuntària).

És important que les noies agafinconsciència que una bona salut sexualpassa per un coneixement i una explo-ració dels genitals i pel gaudi de lespròpies respostes sexuals.

En conclusió, ni la percepció ni lavivència del desvetllament sexual ésla mateixa en tots dos sexes. Però tanten el noi com en la noia la crida del'instint sexual és forta i vindrà mode-lada per la pròpia manera de ser, lacultura i l'educació rebuda. ■

Núria Tió i RotllanPsicòloga clínica d'adults. Especialitzada en

Sexologia i Teràpia de parella.Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -G D-

Tel. 972 20 10 84

Elegància & Inteligència sexual & Coqueteria

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 39

40 DONAGi

FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

Mercè Martí PlaAdvocat Laboralista

Av. Jaume I, 48, 1r. D - 17001 GIRONATel. 972 225228

L'ATURQUI TE DRET A COBRAR LES PRESTACIONS D'ATUR?La Llei assenyala que calen els següentsrequisits per poder cobrar l'atur:a) Estar afiliat a la Seguretat Social, d'al-ta o situació assimilada.b) Tenir cobert el període mínim decotització. S'han d'haver cotitzat com amínim 360 dies en els 6 anys anteriors.No cal que aquest període s'hagi cotit-zat de forma continuada.c) Estar en situació legal d'atur, és a dir,que el contracte de treball s'extingeixi,es suspengui o es redueixi per causesno imputables al treballador.d) Acreditar disponibilitat per buscaractivament treball i per acceptarcol·locació adequada a través del com-promís d'activitat.e) No estar en edat de jubilació, excep-te quan no es tingui prou temps cotit-zat per tenir dret a la pensió.

QUAN S'ESTÀ EN SITUACIÓ LEGALD'ATUR?L'extinció del contracte mai pot serper causa imputable al treballador. Lescauses que generen el dret són:- Acomiadament (objectiu, E.R.E., pro-cediment concursal).- Finalització del contracte.- Resolució en període de prova.- Resolució voluntària del treballador:per trasllat, modificació substancial deles condicions, impagament de salaris,incompliment empresarial greu.- Jubilació, mort o incapacitat de l'em-presari.- Declaració d'Incapacitat PermanentTotal del treballador.- Treball a temps parcial.-Retornats a Espanya per extingir-se larelació laboral a l'estranger.- Víctimes de violència de gènere.- Càrrecs de les Administracions i sindicats.

NO TÉNEN DRET A COBRAR LAPRESTACIÓ D'ATUR...- Els que hagin resolt el contracte de

treball de forma voluntària.- Els que no acreditin la seva disponibi-litat per buscar activament treball.- Quan per raó de declarar-se la sen-tencia d'improcedència o nul·litat eltreballador no es reincorpori al treball.- Quan no es sol·liciti el reingrés en elscasos establerts (privació de llibertat,excedència...)- Els que tinguin suspès el contracteper l'exercici del dret a la vaga o tanca-ment patronal.-Els que realitzin treballs d'amistat,benevolència...- Els que portin a terme treballs familiars.

DURADA DE LA PRESTACIÓ D'ATURVa en funció del temps d'ocupaciócotitzada en els 6 anys immediata-ment anteriors a la situació legal d'aturo del moment en què va acabar l'obli-gació de cotitzar.El període màxim en què es pot cobrarla prestació d'atur és de 720 dies o 2anys. Per això s'han d'haver cotitzatmés de 2.160 dies.El període mínim cotitzat per podercobrar és de 360 dies i fins a 539 diescotitzats correspon una prestació d'a-tur de 120 dies o sis mesos.

QUANTIA DE LA PRESTACIÓ PERATURLa quantia de la prestació es determi-na aplicant un percentatge a una basereguladora, que és del 70% en els pri-mers 180 dies i del 60% durant la restadel període establert.La base reguladora s'obté de la mitjanade les bases de cotització dels últims 180dies, és a dir dels sis últims mesos.

GESTIONS PER PERCEBRE LA PRES-TACIÓ D'ATURS'ha d'anar a l'Oficina corresponent ipresentar una sol·licitud (el model dela qual es lliura a la mateixa oficina)amb la documentació següent:- Certificat d'empresa confeccionat

per l'empresa on es recullen les basesde cotització dels últims 6 mesos,- La documentació acreditativa d'estar ensituació legal d'atur: carta d'acomiada-ment, carta de finalització del contracte...- S'ha de facilitar el número de comp-te corrent on es vol que s'ingressi laprestació per atur.- Original del DNI.

PERÍODE PER DEMANAR L'ATURLa sol·licitud s'ha de presentar dinsdels 15 dies següents a la data d'aco-miadament, amb cessament definitiuen el treball.En el cas que s'impugni l'acomiada-ment, el plaç de 15 dies comença acomptar des de la data de la celebra-ció de l'acta de conciliació administra-tiva o judicial, des de la data de l'opcióper la indemnització, des de la data dela resolució judicial amb declaració deprocedència de l'acomiadament, o desde la providència de no readmissió encas de resolució judicial.

EL SUBSIDI D'ATURExisteix també un subsidi d'atur per ales persones que acaben les presta-cions d'atur. Ara bé, per tenir-hi drets'han de reunir determinades condi-cions molt reglamentades, entre lesquals assenyalarem les següents:- Amb responsabilitats familiars, quevol dir que el beneficiari tingui a càrrecel cònjuge o fill menor de 26 anys, ique en conjunt la renta de la unitatfamiliar no superi el 75% del SalariMínim Interprofessional.- Ser mes gran de 45 anys.- Ser mes gran de 52 anys.

Al marge d'aquests, també hi ha deter-minats casos, que s'anomenen d'espe-cial necessitat, que també tenen dret acobrar el subsidi i que també han dereunir requisits molt concrets.

Mercè Martí PlaAdvocat Laboraliste

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 40

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 41

42 DONAGi

GIRONINES EN LA HISTÒRIA CARME AUGUET

“Era mestra de fe, de vocació.Quan el pis que se li adjudi-cà al carrer de Santa Clararesultà insuficient per a la

tasca educadora, va recórrer a un remeiheroic: construir un local de nova planta,

expressament per a l'escola”.

Lluís M. Mestras

DONYA CARMEN, UNA PEDAGOGA DE VOCACIÓ

CARME AUGUET

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 42

LA GERMANA GRAN

Donya Carmen, tal com se la va conèixer popularment a Girona,nasqué un 8 d'octubre de 1874 a Sant Daniel, l'aleshores pobleque actualment està annexionat a la ciutat. Filla d'un empresaride la construcció, Carme Auguet fou la gran de 8 germans.Des deben petita destacà per ser una alumna molt avantatjada i l'Esco-la del Monestir de les Monges Benedictines de la Vall de SantDaniel l'acollí en els seus primers 5 anys d'estudis. Quan la sevafamília es traslladà a viure a la plaça Sant Agustí, l'actual plaçaIndependència de Girona, la petita Carmen seguí la seva forma-ció a l'Escola de Nenes que hi havia al carrer de la Força. Ben aviat

demostrà les seves aptituds peda-gògiques i es revelà la seva vocació.

APRENENT DE MESTRA

En aquells anys 80 del segle XIX aGirona encara no hi havia escolaNormal femenina així que CarmeAuguet hagué de cursar els estudissuperiors de Magisteri a Lleida iobtingué el títol quan encara nohavia complert els 17 anys. No foufins l'any 1914 que a la capital giro-nina es creà la primera Escola Nor-mal femenina, mentre que els nois

ja podien cursar Magisteri aGirona des de l'any 1844.Donya Carmen impartí lesseves primeres classes endiverses escoles de Barcelonai Olot fins que, finalment,aconseguí una plaça en unade les escoles unitàries de laciutat, l'any 1907.

43 DONAGi


“En entrar, com a deixeble, al'Escola de Donya Carmenvaig experimentar unaimpressió que no oblidarémai més; ella era alta, esvel-ta, prima però no seca, defaccions regulars i agrada-bles, cabells foscos recollitsen un munyo al clatell, unsulls blaus, profunds i vius,que, només de mirar-te jasabies si et renyaven o t'a-plaudien i acariciaven”.

Teresa Bartina i Marull

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 43

44 DONAGi

ACUMULANT PRESTIGI

Ben aviat les normes pedagògiquesde Carme Auguet, molt allunyades deles rutinàries, li valgueren un bonprestigi a Girona. L'Escola de Noies delcarrer Santa Clara, on Donya Carmenanà acumulant un important reconei-xement, es quedà petita davant lagran demanada de places de jovesque s'interessaren per formar-se ambDonya Carmen. Fou aleshores quan lamestra gironina i el seu pare cons-tructor cediren uns terrenys arran dela muralla, al barri del Mercadal onactualment hi ha la Gran Via Jaume I,per edificar una nova escola.

100 ANYS DE L'ESCOLA EIXIMENIS

El dia 31 d'agost de 1908 s'inaugurà l'Es-cola Eiximenis de Girona. El pare deCarme Auguet la feu construir en 7mesos i l'Ajuntament li pagà en mòdicspagaments mensuals de 250 pessetesdurant 10 anys, amb un cost final de31.000 pessetes. Aquella fou l'Escola deDonya Carmen i, exceptuant els 3 anysde la Guerra Civil, en fou directora finsque es jubilà amb 70 anys.

L'ESCOLA DE DONYA CARMEN

La centenària Escola Eiximeniscomençà a funcionar d'una manera

diferent. Seguint el pensament deCarme Auguet, l'escola no feia distin-cions i per potenciar la convivènciaentre alumnes es posaven en contac-te nenes de famílies humils amb fillesde rics gironins. 7 anys després de laseva obertura, el nou centre escolarfemení ja comptava amb 178 alum-nes. Entre altres novetats pedagògi-ques, Donya Carme instaurà el cos-tum de fer una excursió anual amb lesalumnes de més edat. Així mateix, alfinal del curs, també s'instaurà un actesolemne que se celebrava cada anyabans de l'estiu. Tot i que l'any 1934,just abans de la guerra, el centre esbatejà amb el nom d'Escola Eiximenis,tothom a Girona l'anomenava l'Escola


CORDERO LECHALI COCHINILLO DE BURGOS

MARCANT LA DIFERÈNCIA

Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 [email protected] - www.canmanolo.com

Menú degustació a partir de 20 euros

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:31 Página 44

de Donya Carmen. Amb el pas dels anys l'escolaunitària es consolidà com a escola graduada el1933. El seu prestigi dintre la societat gironina foumolt important i per a moltes famílies era un sím-bol de distinció formar les seves filles a l'Escola deCarme Auguet. Això obligà a augmentar la planti-lla de professorat i es contractà auxiliars de mestratitular que pagaven les famílies de les alumnesamb les seves aportacions.

ÚLTIMS ANYS DE MESTRA DESPRÉS DE LAGUERRA

En esclatar la Guerra Civil Espanyola Donya Car-men fou destituïda dels seus càrrecs docents i fouempresonada amb la seva germana Hermíniadurant 3 setmanes. Amb el final del conflictebèl·lic, la pedagoga gironina pogué recuperar ladirecció de l'Escola Eiximenis i n'estigué al capda-vant fins el dia de la seva jubilació l'any 1944.

LA SEVA PETJADA EN DUES ESCOLES DEGIRONA

Carme Auguet morí l'any 1948 als 73 anys deixantun llegat educatiu molt important. El nom deDonya Carmen queda viu en el record de l'EscolaEiximenis que a finals d'aquest passat 2008 vacelebrar el seu centenari. La població escolar, elsmètodes pedagògics, els costums i les normessocials han evolucionat i han canviat al llarg d'unsegle, però la petjada d'una mestra de vocaciócontinua viva a la prestigiosa Escola Eiximenis i,també, a l'Escola Carme Auguet de Pont Majorque es va construir l'any 1977 en honor seu.

Saber-ne més...BARTINA i MARULL,TERESA;Esbós de Biografia de Donya Carmen.Agraïments: Al Sr. Enric Mirambell, batlle cronista oficial de laciutat de Girona.

AGENDA SANTA CRISTINA D'AROMARÇ

Diumenge 1 de març■ L'ENCANT - MERCAT DE 2ª MÀHora: De 9 a 14hLloc: Pl. Mn. Baldiri Reixac

Dilluns 2 de març■ TALLER DE PIZZESLocal de joves

Dimarts 3 de març■ Taller per joves: “RELACIONS:FORMES DE COMUNICAR-SE”Hota: 18h Lloc: Casal de Joves

Dijous 5 de març■ PROJECCIÓ D'UN DOCUMEN-TAL SOBRE LA COSTA BRAVA

Dissabte 7 de març■ TALLER DE DEFENSA PERSO-NAL PER DONES I LECTURA DEMANIFESTHora: De 10 a 12hLloc: Pavelló d'Esports■ ESQUIADA JOVEHora: Tot el dia

Dimarts 10 de març■ DONES I SALUT: ADOLESCÈN-CIA, VIDA ADULTA, MENOPAUSAI ENVELLIMENTHora: A les 20.30hLloc: Punt d'Igualtat Espai dedebat 3 -

Dijous 12 de març■ XERRADA “GRAVACIONS AMBMÒBILS” - TALLER DE CURTME-TRATGESLloc: Local de Joves

Divendres 13 de març■ CONTES DE GÈNERE PERINFANTS - A CÀRREC DEL GRUPDE TEATRE 50 I MIGHora: A les 18.15hLloc: Biblioteca Municipal

Diumenge 15 de març■ CAMINADA “EL MISTERI DELES GAVARRES”Hora: A les 10.00hLloc: Pavelló d'Esports

Dimarts 17 de març■ CAMPIONAT D'UNNOLocal de Joves

Cada dimarts i dijous■ GRUP DE TEATREHora:De 21 a 23h Lloc: Salad'actes de l'anticAjuntament

Cada divendres■ PARTITS DE BÀSQUET D'AN-TICS JUGADORS CRISTINENCSHora: De 20 a 21hLloc: Al pavelló d'esports

Diumenges i festius■ CASA MÀGICAVISITES GUIADESHora: A les 12.00h

EXPOSICIONSEXPOSICIÓ DE PINTURES DENATI RAMONDel 13 de febrer al 1 de marçSala d'Exposicions de “la Caixa” .

EXPOSICIÓ “DIA DE LA DONATREBALLADORA”Del 6 al 29 de marçSala d'Exposicions de “la Caixa”

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 45

46 DONAGi

No tots els gossos dormen a dins de casa. Els que fan de guar-dians de casa nostra, per exemple, ho fan fora de la vivenda,cas que també es dóna a vegades quan el gos és molt gran. Enaquests casos, serà important que el nostre gos es senti còmo-de i a gust al seu espai vital. Per això la seva caseta exteriorha d'estar molt ben condicionada. En aquest article et dona-

rem algunes claus per aconseguir-ho.

Feliç també a laseva pròpia caseta

MASCOTES

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 46

MASCOTES

El primer que cal tenir en compte ésque el cadell haurà de viure a l'interiorde casa fins que tingui posades totesles vacunes que necessita. Si hemdecidit que el gos dormirà fora decasa, esperarem a que arribi la prima-vera per allotjar-lo a la caseta encaraque ja tingui totes les vacunes corres-ponents, ja que les baixes temperatu-res i el mal temps podrien deixar pet-jada a la seva salut.

Més endavant, i fins que no tinguemla caseta a punt, poden instal·lar elgosset al garatge o al cobert. Caldràperò assegurar-nos de que aquestespai tingui certa ventilació i que lahumitat no sigui excessiva.

ON UBICAR LA CASETA I QUINSMATERIALS UTILITZAR

És molt important que la llar de lanostra mascota estigui orientat al sud,però tenint també en compte que lacaseta ha de permetre una bona visióde les portes d'entrada a la vivenda, jaque el gos haurà de vigilar els acces-sos a casa. La caseta també tindrà unaobertura perquè el gos pugui entrar isortir sempre que vulgui, oberturaque a l'hivern podem protegir ambuna manta gruixuda per evitar quel'escalfor interior es perdi.

Pel que fa als materials,podem escollir-ne de diversos tipus, depenent deltipus de llar que vulguem construir alnostre gos. De tota manera, potser elmés atractiu és la fusta, ja que és unmaterial que serà càlid per al gos i quea la vegada aportarà una aparençaatractiva i decorativa a la casa.Tot i així,les casetes també poden construir-seamb rajola o materials plàstics.

En tot cas, si finalment triem la fusta,les resinoses són la millor elecció, jaque la seva olor allunya els paràsits.Però sigui qui sigui el material final-ment escollit, cal utilitzar elementsaïllants per impermeabilitzar la teula-da i els envans, evitant així que el gospateixi amb les pluges o amb les neusde l'hivern.

No hem d'oblidar tampoc que lacaseta ha de ser àmplia, que haurà detenir al menys dues vegades l'ampla-da de l'animal. I que al terra hi haurem

de col·locar un enreixat de llistons defusta que eviti que el gos tingui uncontacte directe amb el terra.

En tot cas, el que hem de fer és fabri-car una caseta que el nostre gos essenti com a pròpia i de ningú més.Serà el seu refugi i lloc de descans i elmantindrà lluny de les inclemènciesdel temps. Per a l'interior, utilitzaremmaterials com la pell, el plàstic o latela, que li proporcionarem un bonaïllament i protecció. D'aquestamanera aconseguirem que la sevacaseta es converteixi en un espaireservat i acollidor per a ell.

Finalment, si disposem d'una presad'aigua a prop, facilitarem la netejadel gos i de la seva residència.

UN PARELL DE TRUCS PERQUÈDESCANSI BÉ A LA NIT...

- Quan són encara cadells, cal ensen-yar-los unes normes de comporta-ment que inclouen unes pautes dedescans. Se li ha d'ensenyar quin seràel seu espai de dormir perquè si espe-rem a que sigui adult aquesta tascaserà difícil. També és important quedormi sempre allà mateix, ja que si elcanviem contínuament de lloc, aca-barà dormint a qualsevol banda.- Els primers dies en una nova llarpoden resultar-li difícils a l'hora deconciliar el son. És comú que trobi afaltar la seva mare o els seus germans.Per ajudar-lo, podem donar-li objec-tes perquè s'entretinguin: roba vellaamb la nostra olor, peluixos...

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 47

IMPORTÀNCIA DE LA MALALTIA

Els organismes afecten a les cèl·lules i a teixitsque no poden realitzar les seves funcionscorrectament. Segons els llocs de la planta queestiguin afectats, la malaltia serà més o menysperillosa.1. Infeccions a les arrels: La funció principal deles arrels és agafar l'aigua i els nutrients perquèla planta pugui créixer i desenvolupar-se correc-tament. Una malaltia a les arrels provocarà, tard

o d'hora, la mort de la planta.2. Infeccions a les tiges: L'aigua i els nutrients viatgen per les tiges per uns conductes sem-blants a les nostres venes. Si la malaltia es troba ben bé a la tija principal i obtura els conduc-tes, pot provocar la mort de la planta. Si es troba en una branca, només afectarà aquella part.

DTots els éssers vius en algun momentde la seva vida han estat afectats peralgun tipus de malaltia, amb més o

menys importància. A les plantes també elsafecten les malalties, sobretot a les quetenim a casa, ja que no estan en el seu ecosis-tema natural. Hi ha milers de malalties queafecten a les plantes, cada tipus de plantapot tenir més d'un centenar de malaltiesdiferents.Quan parlem de malalties no parlem de pla-gues. Les plagues són infeccions d'insectes ipetits animals que s'aprofiten de qualsevolpart de la planta. En canvi quan parlem demalalties parlem de quan el funcionamentnormal de la planta es veu afectat per unorganisme patogen, com ara un fong, unvirus, un bacteri...o bé per unes males condi-cions ambientals. Les malalties no les podemveure a simple vista, són de naturalesa quí-mica i invisible, i amb el pas del temps lesreaccions es difonen i es poden veure com asímptomes de la malaltia.

Malalties de les plantesornamentals

48 DONAGi

SECRETS DE JARDÍ

Gemma Teixidor i AlbaEnginyer Agrònom

Especialista en Jardineria

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 48

3. Infeccions a les fulles: Les fulless'encarreguen d'agafar els gasos perrespirar i la llum del sol. Si qualsevolorganisme no les deixa treballarcorrectament, pot afectar el desenvo-lupament de la planta.4. Infeccions a les gemmes de flors, obrots joves: Les infeccions en aquestesparts sobretot no deixen que la plantacreixi correctament i provoquen defor-macions a les flors i a les fulles.

COM PREVENIR LES MALALTIES

La millor manera de curar les malal-ties és prevenir-les, ja que un cop lestenim, és molt difícil eradicar-les deltot. Sobretot haurem de vigilar queno es propaguin a les plantes del vol-tant. Tenir les plantes sanes no és unafeina fàcil.

Alguns consells per aconseguir-ho

1. Tenir cura de les plantes freqüent-ment, mirar-les sovint, fixant-nos enqualsevol detall que puguin tenir ianar seguint el seu desenvolupa-ment. Si veiem que la cosa continua iaugmenta, haurem de mirar de posar-hi remei ràpidament, abans que siguimassa tard.2. Regar correctament. Moltes malal-ties vénen ocasionades per fongs ibacteris, que causen els podriments,tant a les tiges com a les arrels. Sireguem massa, pot ser contrapro-duent per la planta.3. Netejar correctament les tisores depodar entre planta i planta. Utilitzar undesinfectant com el llei-xiu per netejar les einesés molt recomanableper no infectar plantesque estiguin sanes.4. Fer tractaments pre-ventius fungicides afinals d'hivern i repetir-

los quan comencem a apreciar l'apa-rició de petites taques de fongs. Enplantes que cada any tenen les matei-xes malalties, com ara la "roya" i l'oïdien els rosers, cal fer les aplicacionscorrectament perquè la malaltia novagi a més.5. Airejar i tenir cura de la terra deljardí. Quan la terra està massa com-pactada, les arrels de les plantes nopoden respirar correctament i l'apari-ció de malalties és més freqüent. Calcultivar la terra i aportar nova matèriaorgànica. ■

SECRETS DE JARDÍ

CONSELL DEL MESLa Botrytis cinerea és un fong que es caracte-ritza per trobar-se en plantes més aviat carno-ses i que contenen força aigua en el seu inte-rior. Una mala ventilació de la planta, o bémassa humitat, fa que el fong es desenvolupii la planta quedi mústia.Els cyclamens són plantes molt sensibles aaquest tipus de podriments en el coll de lesfulles i flors. Cal retirar les que estan afectadesi posar la planta en un lloc més ventilat per-què es pugui revifar.L'aplicació d'un fungicidatambé pot ajudar. ■

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 49

50 DONAGi

DECORACIÓ

Convertir un espai en el nostre còmplice, confident i company d'experiènciesexigeix entendre la importància que té cada escena de la vida quotidiana. Iaixí com la sala, la recambra, l'estudi o el menjador tenen un paper rellevantcada vegada que es planeja un habitatge o es pensa en remodelar un espai,la cuina i el bany han de ser protagonistes de primera línia quan es tracta d'a-falagar la vista, el tacte i l'olfacte, així com de consentir el cos, l'esperit i, perdescomptat, el paladar.

ESPAIS AMB PERSONALITAT

LILIAN FRAGAArquitecta Urbanista-Decoradora d'Interiors

Formació en Administració d'Empreses i Economia FinanceraMàster en Estudi i Disseny avançat d'Estructures-UDG

Tel. 647 48 20 77 - [email protected] www.lilianfraga.com.br

Realçar les textures marcant la forma arrodonida de les peces. Formes més suaus tracen l'harmonia als espais petits.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 50

DECORACIÓ

D’aquí la importànciadel disseny, la sàviautilització dels espais(siguin de la mida que

siguin), la distribució de llums, la selec-ció dels accessoris i el mobiliari, o lacombinació de colors per crear lesatmosferes i els escenaris que acom-panyaran moments íntims, conforta-bles o sensuals. La cuina i els banys dela casa no reben sovint l'atenció quemereixen. S'oblida, injustament, queaquests espais ens reben sense horarini condició i que la cura posada en laseva concepció i decoració es traduiràen calor, confort, bellesa i funcionalitat.

En mans de l'arquitecte i del dissenya-dor, les possibilitats de disseny i distri-bució d'espais, combinació de calor imaterials, funcionalitat i bellesa d'una

cuina o un bany semblen infini-tes. Tot depèn d'estils, gustos i, ésclar, pressupostos. Per això mateixels espais íntims, en moltes oca-sions concebuts com a superfí-cies reduïdes, representen cadas-

cun a la seva manera, un recte únic idiferent per als seus creadors.

És potser aquí on l'aliança entre l'arqui-tecte, dissenyador i client ha de sercompromesa. La cuina d'una llar i elsseus banys són expressions personals,projeccions d'estils, concepcions ínti-mes derivades de les implacables exi-gències de la quotidianitat.

En aquesta aliança, el professionalposa l'experiència, el savi maneig d'es-pais, el coneixement dels materials. Ellés qui viurà aquests espais, les sensa-cions, les necessitats diàries, les exi-gències de les costums, les manies ifins i tot els capricis.

En aquest treball a dos, tot ésvàlid: agafar idees d'aquí i allà,inventar distribucions, calcaruna línia, sumar una idea ambuna altra, una combinació decalor i per descomptat inno-

var. L'arquitecte i el dissenyador han depensar com veritables il·lusionistesd'espais, un i altre poden aconseguirque un lloc petit adquireixi profundi-tat, que un altre massa gran no perdicalor i intimitat, que la bellesa no esti-gui renyida amb la funcionalitat.

El bon disseny pot resoldre-ho tot: desde la gran forma bàsica fins a la preci-sió del detall i la funció. En un bany,aquesta última constitueix potser elgran eix de comandament. En aquestespai, l'entrada en escena de materialsnous, una clara tendència cap al mini-malisme, la preferència per certs efec-tes de llum i l'admissió de colors abansinsòlits en aquesta àrea han derivat enla creació de banys on les línies corbescontrasten constantment amb canto-nades angulades. La combinació detots aquests elements dicta les lleis deldisseny, la missió és proporcionar unaresposta que equilibri bellesa, funció i,fonamentalment, seguretat.

La llum és el millor aliat de l'elegància. Enaquest cas, un impressionant bloc de mar-bre il·luminat de forma cenogràfica. Unail·luminació càlida i sofisticada.

Colors forts que ressalten els espais petits. El mirall posicionata la paret oposada aporta elegància i exclusivitat a l'espai.

Una divisió física de l'espaidel lavabo pot ser una soluciócreativa i proporcionar unlocal per penjar un quadre ifer una decoració diferent al'espai del lavabo. El colorfort crea un contrast amb laparet que separa el lavabo dela dutxa.

Aquest és un petit espai que es duplica grà-cies a la col·locació d'un mirall.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 51

D'ajudant de carnisseria a empresària d'hostaleria

CARME HOSPITAL

La Carme va néixer aBordils, d'on també

era la que amb eltemps seria la seva

sogra. Durant els anys 60 vacomençar a treballar els estius

a la botiga i després a la car-nisseria que la família Comas

tenia a Platja d'Aro. Aixítambé va tenir l'oportunitat deconèixer el que més endavantes convertiria en el seu home,

en Jordi Comas, reconegutempresari de l'hostaleria de laCosta Brava Centre i actual-

ment també President de laFOEG.

52 DONAGi

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...DONES AMB GUSTPer Paco Baso

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 52

DONES AMB GUST

La Carme es va casar amb en Jordil'any 1.970, en ple boom del turisme aPlatja d'Aro. No té fills, però té l'ajudadels seus nebots i de la seva germana,la Lluisa. Està al capdavant del restau-rant Aradi de Platja d'Aro i, tot i queestà envoltada de grans professionals,és ella qui té la responsabilitat de dife-rents hotels i restaurants.

Carme, quants establiments teniu?Doncs el restaurant Aradi, la Cafeteriad'Internet, la Pizzeria, que només estàoberta a l'estiu, el restaurant Garbí, quetambé obrim només a l'estiu, i elshotels Aromar i Costa Brava de Platjad'Aro i l'hotel S'Agaró, que antigamentes deia hotel Monumental i que va serel primer hotel que va obrir el Sr. Ense-sa abans d'inaugurar La Gavina.

Què li han semblat les paraules del Conse-ller Huguet, convidant als hotelers a obrirestabliments fora de Catalunya?Desafortunades. Em van saber greu,em vaig sentir decebuda perquè el

que s'ha de fer és esti-mular els empresaris aobrir més hotels a casanostra, per exemple aPlatja d'Aro. Ens falta-rien més hotels i possi-blement també amolts altres llocs. Hemde donar feina a lagent de casa i ajudesals que donen feina alsde casa.

Crisi hotelera?Nosaltres anem treba-

llant bé. Crec que la gent amb la crisiviatjarà més per aquí i sortirà menys al'estranger.

Els nostres hotels i restaurants estan alnivell dels d'Europa?Jo crec que més i tot. Quan fem algunviatge amb en Jordi a l'estranger, sem-pre quan arribem pensem que aquíestem millor. En els últims anys enshem posat a l'alçada d'Europa, peròencara queda molt a fer. Pensa que laCosta Brava ha fet 100 anys i això etdóna molta experiència perquè lescoses mal fetes es corregeixin i es facinmés infrastructures o s'acabin les queestan començades.

Falten hotels a la Costa Brava?Sí,en tenim menys dels que necessitem.

Està valorada la dona en el món hoteler?Sí, crec que sí. Precisament en aquestofici és on veiem més dones directo-res. A la nostra empresa et diré quesón pràcticament el 50%.

Creus que es nota quan vas a un restau-rant si hi ha un home o una dona al capda-vant?Normalment sí. Hi ha molts detalls quees noten quan hi ha una dona o unhome amb molt de gust. Sobretot esnota quan hi ha professionalitat.

Un restaurant...El Celler de Can Roca.

La cuina de les escumes...Voler imitar costa molt i moltes vega-des no surt bé. Molta gent ha volgutimitar en Ferran Adrià i molts s'ha pas-sat amb les escumes. S'ha de sabercompaginar allò modern amb allòclàssic.

Un producte...Qualsevol és important, però s'ha desaber cuinar o tractar. És importantacompanyar-lo d'un bon cuiner.

Un plat...Els "plateaux" de fruits de mar del res-taurant Aradi. Tenen molt d'èxit. Perexemple ens porten ostres d'Arcachonel mateix dia que surten del mar, aixícom tot el marisc.

És fàcil l'ofici de la restauració?No, no és gens fàcil. La gent s'ha dementalitzar que cal estudiar l'oficiigual que ho fa un metge, un advocato un arquitecte. La formació és bàsica.

I en el tema de la formació, com està Giro-na?Molt bé. L'Escola d'Hostaleria treballamolt bé i n'ha sortit gent molt bona.

DES DEL 1896 ESTEM AL SERVEI DE TOT GIRONA

C/ Indústria, 36-38 “Mas Xirgu”Sta. Eugènia, 30 - 17005 GironaTel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - [email protected]

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 53


54 DONAGi

...EL RESTAURANT

EL TRULL D'EN FRANCESCUn lloc bucòlic a l'Alt Empordà

El restaurant està ubicat dins elque era un antic trull. De fet quan enFrancesc el va comprar allò era untrull sense sostre, gairebé derruït. Vaobrir el restaurant el Maig de l'any1.990. Abans, en Francesc venia detreballar de cuiner a Can Travé, i laidea de tenir restaurant propi el vaseduir del tot.

Us recomano que quan hi aneu, hofeu amb temps suficient per fer unapassejada tot vorejant la Muga, amb elsànecs i els cignes nedant al costat vos-tre. La veritat és que és tot un plaerabans d'entrar a menjar. La ruta ésexcepcional,amb el Pirineu a tocar i res-pirar l'aire de l'Empordà tot pensant elque t'espera per menjar, seguramentnecessita una jornada completa.

si fem una mica d'història, quan el

restaurant va obrir es tre-ballava sobretot ambclients alemanys i france-sos, però ara hi trobemgent de França i gent delpaís.

També hem de dir queen Francesc és una perso-na molt activa. Durant tot

l'any té menús de temporada (el delcalçot, el de la castanya, el de la carxo-fa, el de la cirera de Terradas, el de lafiga a l'estiu, el de fruites i verdures, eldel bolet...) i a un preu que oscil·laentre els 25 i els 26 euros.

Durant aquest mes de Febrer elrestaurant està tancat per vacances,però a partir del dissabte dia 28 ja espodrà anar a degustar la cuina d'enFrancesc. Per cert, que el mes de Marçcomençarà amb el menú de la carxo-fa, que certament us el recomano.Però si algú vol anar més enllà, que nodeixi de provar els caragols a la llauna:senzillament exquisits! I si us agradael foie, us trobeu al lloc ideal, ambplats com el foie gras d'ànecfresc amb sauvignon o la terrina

de foie. Però no en Francesc no esqueda aquí i també ens ofereix lespatates farcides de bacallà amb sofre-git de tomàquet, el pou de tortilletsfarcits de ceps confitats i foie, les milfulles d'albergínia i gamba amb unamica de vieres, la carxofa a la brasa...

També hem de dir que la cuina decacera és també un dels elementsimportants del restaurant i que pràc-ticament totes les postres són fetes acasa.

El Trull té la seva xemeneia on uspodeu fer les vostres torrades, amb unadecoració a l'estil del lloc on ens tro-bem.

Com anar-hi? Doncs hi ha dife-rents rutes. La més habitual, passatFigueres arribar fins a Pont de Molins iagafar direcció a les Escaules. Passa-des les Escaules i arribats a Boadellad'Empordà, cal entrar dins del poble ia tocar la Muga trobarem aquest llocideal. Que vagi de gust, el plaer ja haestat meu! ■

El Trull d'en Francesc és un d'a-quells restaurants on t'agradaanar encara que hagis de feralguns quilòmetres per arribar-

hi, ja que només el recorregut ja s'hoval, especialment quan arribes a destí.

On trobar-lo:TRULL D’EN FRANCESC

Placeta de l’oli, 1 - BOADELLA D’EMPORDÀTel. 972 56 90 27

www.trull-boadella.comGPS: 42º19’ 48,13”N-2º51’24,17”E

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 54

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 55

LA PRIMERA LOCUTORA DERÀDIO GIRONINA

56 DONAGi


FRANCINA BORIS

...EL PERFIL

PParlar de la Francina per mi té una especial rellevàcia ja que ella és la mestra de tots elslocutors de la ràdio gironina. Recordo perfectament quan jo estava a Ràdio Girona i arri-bava la Francina, era com quan entra un mestre a classe, una persona amable, intel·ligent,sempre a punt per donar-te un cop de mà. Recordo també que durant els anys vuitanta,

quan deies un barbarisme ella venia i et deia: "Això es diu així", o que quan tenies un dubte sem-pre anaves a veure la Francina.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 56

EL PERFIL

c/ Figuerola, num. 35 - GIRONA - Tel. 972 218 424

NOU HORARI tancat diumenge nit i dilluns tot el dia

MENÚ DIARI de dimarts a divendres

NOVA CARTA cuina de mercat

MENÚ PER COLLES amb preus especials

La Francina va començar a la ràdio d'una manera casual. Al'escola buscaven nenes que llegissin bé i la van escollir aella, de manera que l'any 1.933 va entrar a Ràdio Girona, onfeia un programa infantil. Al cap de només un any, el Sr.Rifàli va oferir anar a Barcelona, a Ràdio Associació de Catalun-ya, om va estar-s'hi fins l'any 1.942.Allà també li van canviarel nom: que sempre s'havia dit Paquita, però li van dir queen català aquest nom era Francina, i així va néixer la Fran-cina Boris. Durant la guerra es feien poques locucions i l'a-leshores director de Girona, Emílio Banda, li va oferir tornara Girona. La Francina ho va acceptar.

Ja com a locutora a Girona, va conèixer Miquel Vidal, críticliterari de qui es va enamorar i amb qui es va casar l'any1.946. Van estar casats 60 anys i van tornar a casar-se quancelebraven el seu 50è aniversari. Fa poc més d'un any, però,la Francina es quedava sola. Com ella diu, cada dia trobamés a faltar el seu marit, ja que anaven junts a tot arreu.La Francina també és una enamorada i promotora de lasardana, la seva gran devoció. De fet un dels seus gransèxits a la ràdio ha estat precisament el programa de sarda-nes "La nostra dansa". A més, fa molts anys que escriu unapàgina al Diari de Girona sobre sardanes. Una de les sevesgrans il·lusions ha estat rebre la Creu de Sant Jordi i elPremi de la Comunicació. Fa tres anys que ha deixat laràdio. Té un fill, dues nétes i dos besnéts. A mi m'agradaanomenar-la "Gran senyora i mestra de la ràdio".

Sempre ha fet ràdio en català?Sí, tant a Ràdio Girona com a Ràdio Associació de Catalun-ya.Quin horari feia?De 12 a 3 del migdia i de 6 a 9 del vespre.Quin és el programa que més recorda?"La nostra dansa", l'he fet durant molt anys.Entre la joventut ara es ballen menys sardanes?No, pensa que la sardana no desapareixerà mai. Fa anysvam fundar les colles infantils i ara hem fet la sardana pelmón amb la fusió de la cobla i l'orquestra simfònica. Hovam presentar fa poc a l'Auditori de Girona.

Fora dels àmbits de la Generalitat, la sardana rep ajudes?No massa, però per exemple ens ajuda molt l'empresagironina Metalquímia.Ha canviat molt la ràdio?L'essència no, perquè és la comunicació, amb moltes altrescoses. Pensa que a Ràdio Girona teníem quadre escènic...Quina emissora escolta?Normalment la SER.Com veu la ràdio i la televisió actualment?No m'agrada massa.Algun amic dels d'abans...L'Enric Frigola. Vam treballar molt de temps junts en unprograma que es deia "Què en sabeu de Catalunya", per-què després de la guerra molta gent no sabia massa deCatalunya i nosaltres els ensenyàvem art i altres coses deCatalunya.Als immigrants els faria aprendre el català?Sí, jo crec que sí. I segur que els agradaria.Francina, li agrada el cinema?Sí, molt, tot i que ara no hi vaig.Li agrada cuinar?Sí, força, i em surt bastant bé la paella.Li agrada celebrar les festes en família?Sí, sobretot el Nadal, tot i que últimament es van perdentmoltes festes familiars.Un viatge...París, i això que quan ens vam tornar a casar amb enMiquel vam anar a Venècia...De tota manera, no he viatjatgaire.Quin país li agradaria conèixer?Xina, perquè són molt diferents de nosaltres.Té mòbil?Sí.El dia o la nit?El dia.Fred o calor?Calor.Un lloc de Girona...El Barri Vell.

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 57

58 DONAGi

Resultats més que provats en cirurgia,

ortodòncia, col·locació d'implants

d'oseointegració i tractament de pròtesis

de diferents tipus.

Blanquejaments dentals en una hora amb

el nou sistema de plasma i amb uns

resultats increïbles.

Més de 20 anys d'experiència en implan-

tologia d'oseointegració amb visos de

titani pur, tècnica revolucionària que

permet una curta recuperació.CUIDEM AL MÀXIM LES NOSTRES EINES DETREBALL, ESTERILITZANT-LES O FENT SERVIRMATERIAL D'UN SOL ÚS.

C/ Cristofol Grober, 3, 1er 2ª - Girona - Tel 972 213 310 - [email protected]

VINE, ET FAREM UN PRESSUPOST A LA TEVA MIDA SENSE CAP MENA DE COMPROMÍS

clínica dental FarréiUribe

TOTS ELS TRACTAMENTS EN ODONTOLOGIA I CIRURGIA

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 58

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 59

...anar de restaurantAleix Devant i MicalóJudit Oliveras i León

CUINA DE MERCAT

Santa Llúcia, 417007 Girona

Tel. 972 20 96 54www.elburg.es

[email protected]

Tancat les nits de diumenge idilluns, i dimarts tot el dia

SOPAR DE MERIDATGES1er divendres de cada mes

MENÚ 16€ (café i IVA inclós)

restaurant

Casa fundada al 1920CUINA TRADICIONAL · BRASA

ESMORZAR DE FORQUILLA · CARTACELEBRACIONS D’EMPRESES

BATEIGS · CASAMENTS ·ANIVERSARIS

MENÚ DIARI: 11 euros - MENÚ ESPECIAL: 18 euros

TERRASSA D’ESTIU AMB BERENARS I SOPARS

Plaça del poble, 1 - 17199 Canet d’Adri (Girona) - Reserves: 972 42 82 84www.rlasala.es

Es fan pressupostos per a comunions

Maluquer Salvador, 3017002 Girona

Tel. 972 22 41 [email protected]

especialitat en“LECHAL” - CABRIT

“COCHINILLO” ESTIL SEGOVIA

Obrim de dimarts a diumenge

MENÚ DIARI DISTINGIT

SERVEI A LA CARTA

CEL·LEBRACIONS:Batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars

MENUS ESPECIALS:Empreses, colles, comiats...

Consulteu pressupost sense compromís

Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07

MENÚ GASTRONÒMIC 25 €

MENÚ DIARI

dissabtes migdiaMENÚ ESPECIAL

SOPAR PER A COLLES I GRUPSA PARTIR DE 20 €

EN MENJADOR PRIVAT

Pg. Darder, 10 - 17820 BanyolesTel. 972 58 28 25

[email protected]

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 60

LA FITXA GASTRONÒMICA

FLAM DE COCO

WOK DE FIDEUS D'ARRÓS AMB VEDELLA I VERDURETES

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 61

62 DONAGi

LA FITXA GASTRONÒMICA

La veritat és que hi ha poques postres que siguin més sen-zilles de fer que els flams. Acostumats i habituats als tra-dicionals i habituals flams de vainilla i ou, el cert és lespetites variacions d'aquestes postres poden arribar a sor-prendre enormement a les persones que les tasten. Unflam pot tenir molts gustos, nosaltres us proposem unflam de coco, ja que porta exactament els mateixos ingre-dients que el flam tradicional, canviant només la llet devaca per llet de coco.Sovint els flams de coco que hem degustat s'elaboren afe-gint coco ratllat a la recepta de flam tradicional, peròaquest coco s'acaba dipositant a la part inferior del flam.Utilitzant llet de coco, gaudirem del sabor del coco, senseperdre la textura habitual del flam.

Per fer un flam per a unes 4-6 persones necessitaràs...Una llauna de 400ml de llet de coco100 ml de llet de vaca4 ous200 grams de sucreUn raig de llimona espremudaCoco ratllat per decorar

Com fer-ho...Podeu utilitzar motlles individuals o, tal i com hem fetnosaltres, un motlle que ens servirà per fer un flam gros.Si utilitzeu un motlle gros, heu de tenir en compte que, altallar-lo, sempre se us pot escantonar una mica (com ensha passat a nosaltres). En tot cas, el gust és el mateix.

1. Preescalfa el forn a uns 180-200o de temperatura.2. Utilitza 100 grams de sucre i el raig de llimona per fer uncaramel. Només has de posar aquests dos ingredients a lapaella i deixar que el sucre es fongui i quedi ben daurat.3. Mentre es va fent el caramel, utilitza un bol per batre lallet i la llet de coco amb els ous i la resta del sucre. Podriesutilitzar només llet de coco, però com que habitualment lesllaunes de llet de coco són de 400ml, estalviarem utilitzant100ml de llet de vaca.4. Quan el caramel estigui llest, aboca'l al fons del motlle.A continuació, posa la barreja del flam també a l'interiordel motlle.5. Cou el flam al bany maria durant 20-30 minuts.6. Deixa'l refredar abans de desemmotllar-lo, ja que si eldesemmotlles en calent, se't podria trencar.7. Decora'l com més t'agradi: amb nata, amb xocolata...nosal-tres en aquest cas hem complementat el sabor de la llet decoco amb una mica de coco ratllat.

Bon profit!

FLAM DE COCO

WOK DE FIDEUS D'ARRÓS AMB VEDELLA I VERDURETES

No és la primera vegada que us proposem una recepta ela-borada amb un wok, ja que ens sembla una manera moltsaludable i pràctica de cuinar els aliments. En aquest cas,utilitzarem un ingredient força típic de la cuina oriental: elsfideus d'arrós. La pasta elaborada a base de farina d'arrósés més lleugera que la pasta que es fa amb la farina deblat. I com que a la majoria de nosaltres ens encanta lapasta, què millor que combinar la que mengem habitual-ment amb la que ens arriba d'orient. Els fideus d'arrós espoden trobar als supermercats sense cap problema.

Per a quatre persones necessitaràs...250 grams de fideus d'arrós100 grams de bistec de vedella (o de qualsevol altra zonatendra i neta que us agradi)1 carbassó2 cebes grans2 ousSalsa de sojaSalPebreOli

Com fer-ho...1. Posa els fideus en remull en un bol amb aigua calenta.L'aigua no ha de bullir. Veuràs que els fideus s'estoven i esseparen. Acaba de separar-los tu amb els dits per tal depoder-los després barrejar bé amb el saltejat que farem alwok. Escorre'ls i reserva'ls.2. Talla les verdures a juliana fina i la vedella també a tires

fines. Com que la cocció dels aliments al wok és molt ràpi-da, sempre és millor tenir tots els ingredients preparatsabans de començar a cuinar.3. Posa un petit raig d'oli al wok i escalfa'l amb el foc benalt fins que estigui ben calent.4. Quan estigui ben calent, aboca-hi la ceba. Quan vegisque comença a daurar-se, afegeix-hi el carbassó. Un cop elcarbassó hagi deixat anar l'aigua i estigui pràcticamentcuit, afegeix la vedella al wok. Afegeix una mica de sal ipebre a la barreja. No gaire, pensa que la salsa de soja jaés salada.5. Quan la vedella sigui cuita, aboca els dos ous al wok iremena. Ara toca posar-hi salsa de soja al gust. Un bonraig, pensa que haurà de donar color als fideus.6. Ja pots afegir-hi els fideus. Quan estigui tot ben barre-jat, ja ho pots servir.

Que vagi de gust!

GiDONA Nº 16 12/2/09 12:32 Página 62

DO

NA

Gi

16


Gidona 16

Documents

Transcript of Gidona 16