4 DONAGi

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

l’entrevistaMONTSE SURROCA. Diputada al Congrès de diputats per CIU . . . . . . . . . . 8

vivènciesINGRID CORNET. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

posa’t guapaModa. UNA SABATA PER A CADA OCASIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Perruqueria. CICLES I FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL CREIXEMENT . . . . . . 20Estètica i Benestar. PELL NETA I UNIFORME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Exercici. ELS MITES EN LA PRÀCTICA DE L’EXERCICI FÍSIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

salutOsteopatia. NEURÀLGIA DEL TRIGÈMIN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30NUTRICIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32HIPERRÒFIA BENIGNA DE PRÒSTATA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Viure bé. EL TEMPS UN ALIAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

la sexualitat humanaL’ENCÀRREG BIOLÒGIC DE LA SEXUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

GiDONA. Revista mensual distribuïda amb el Diari de Girona a les

comarques gironines i als principals punts d'interès del centre de

Girona.

Editor: Jordi Aparicio, edicio@gidona.com

Directora de Continguts:Marta Ministral Jambert (marta@gidona.com)

Cap de Redacció : Judit Arroyo Berenguer (judit@gidona.com)

Redacció: Fina Puigdevall, Mateu Rodríguez, Neus Pibernat,

Rafel Juncà

Consell Editorial: Jordi Perich, Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit

Arroyo i Paco Baso

Han col·laborat en en aquest número:Yasmina Sánchez Ramon, Eva

Comajoan, Estel·la Nevado, Josep Joan Carreras i Fígols, Àngels

Pérez Martí, Silvia Torroella, Núria Tió, Mercè Martí Pla, Gemma Tei-

xidor i Alba, Lilian Fraga, Paco Baso.

Publicitat: Paco Baso (paco@gidona.com) i Xavier Barrau

(comercial@gidona.com)

Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618

Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll

Impressió i enquadernació: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L.

Redacció, administració i publicitat:

C/Barcelona, 2, 4rt. 2ª - 17001 GIRONA

Tel. 650 919 618

gidona@gidona.com

© 2006 GiDona és una marca registrada.

No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la

revista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

Gi

DONAS u m a r i48 12

VIVÈNCIESRACONS

5 DONAGi

En portada: Ingrid Cornet

Fotografia: Martí Artalejo Costa

coachingDIR NO SENSE SENTIR-SE CULPABLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

fes-te respectarLA PENSIÓ DE VIUDETAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

emprenedoresEINES A L’ABAST DE NOVES EMPRESES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

gironines en la història LA MAJORDOMA DE SANT NARCÍS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

racons per descobrirSANTA PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

secrets de jardí EL MEU HORT URBÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

decoració UN BON VESTIDOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

turisme i gastronomia Dones amb Gust. GEORGINA REGÀS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56EL Restaurant. RESTAURANT TIPS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58Anar de Restaurants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60El Perfil. JOSEP PÉREZ ABUYE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

fitxa gastronòmicaPASTíS DE VERDURES I BATUT DE MADUIXA NATURAL . . . . . . . . . . . . . . 65

po

rtad

a

8entrevista

52DECORACIÓ

16MODA

en50

SECRETS DE JARDÍ

"GiDona no comparteix necessàriament l'opinió dels seus

col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva

editorial"

6 DONAGi

NOTÍCIES ACTUALITAT

El Govern acreditarà amb títols l'expe-riència de mestresses de casa i cuidadors

La vicepresidenta primera i ministra de la Presidèn-

cia, María Teresa Fernández de la Vega, ha anunciat

que el Govern Espanyol aprovarà un decret que

permetrà concedir un títol a aquells col·lectius, prio-

ritàriament dones, que tenen experiència i compe-

tència professional, però no disposen d'una titula-

ció acadèmica, en treballs relacionats amb educa-

ció infantil i serveis vinculats amb la dependència.

La mesura, que s'aprovarà aquest mes de maig a

través d'un decret conjunt dels ministeris d'Educa-

ció i Treball, beneficiarà a mig milió de persones

prioritàriament dones. Fonts governamentals han

explicat que amb aquesta mesura es vol fomentar

l'ocupació a l'àrea de l'educació de nens de 0 a 3

anys, així com en el de la Llei de Dependència. Els

beneficiaris d'aquesta titulació seran sobretot

dones que tenen una llarga experiència en l'assis-

tència, tant a persones grans com a minusvàlids,

però no tenen formació acadèmica.

Treball posa en marxa una iniciativa pioneraper ajudar les dones de l'àmbit rural

El Departament de Treball atorgarà ajudes a les

dones de l'àmbit rural per lluitar contra la precarie-

tat laboral del col·lectiu femení en el sector agrari.

L'objectiu és facilitar el seu accés a la titularitat

compartida de les explotacions agràries i reconèi-

xer les aportacions que les dones han fet i conti-

nuen fent en les explotacions agrícoles. Les dones

majors de 40 anys inscrites en el Registre d_ 7 d'Ex-

plotacions Agràries del Departament d'Agricultura,

Alimentació i Acció Rural podran rebre un ajut de

2.000 euros. La nova iniciativa de la direcció general

d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball del Departa-

ment de Treball s'emmarca en un pla global d'ac-

tuacions, que compta amb un pressupost de

650.000 euros, amb la finalitat d'afavorir la presència

de les dones en els diferents àmbits laborals del

món rural.

La renovada comissió gironina de la vio-lència tractarà separadament les agres-sions a dones

A partir d'ara, l'anomenada comissió de coordinació

contra la violència domèstica a les comarques giro-

nines, treballarà amb una nova estructura formada

per quatre grups específics per a cada àmbit: vio-

lència masclista, contra la infància i l'adolescència,

mutilació genital femenina i contra les persones

grans. Amb aquesta nou funcionament es vol millo-

rar l'adaptació a la nova realitat social, tenint en

compte que les noves formes de violència s'han fet

més visibles. El magistrat Gonzalo Ferrer, del jutjat

de primera instància número 3 de Girona, serà el

nou portaveu de la comissió institucional de violèn-

cia domèstica i substituirà en el càrrec el també

magistrat Carles Cruz. La renovada comissió es reu-

nirà dues vegades l'any en sessions ordinàries i és

l'encarregada d'impulsar la coordinació institucio-

nal en la lluita contra les diferents manifestacions

de violència contra les persones. A les comarques

gironines, en el primer trimestre del 2008, l'Oficina

d'Atenció a la Víctima va atendre 447 casos de vio-

lència domèstica i, en el mateix període del 2009, se

n'han atès 480.

Neix una plataforma interactiva per poten-ciar l'esport femení en xarxa

La secretaria general de l'Esport ha impulsat una

nova xarxa dirigida al col·lectiu femení que pretén

oferir un espai per organitzar trobades presencials,

sumar coneixements i compartir experiències,

debatre sobre les mesures que prenen els agents

esportius, fer visible la feina que realitza a tot el terri-

tori català per a l'esport femení i oferir formació en

àrees com la comunicació, l'estructura esportiva o

l'anàlisi d'impacte de gènere. La xarxa d'impuls va

sorgir en les opinions i els suggeriments que van

aportar persones relacionades amb l'esport arranGiD

ON

AALD

IA

NOTÍCIES ACTUALITAT

de la campanya institucional A l'esport, hi faltes tu, de

promoció dels valors femenins en l'esport, endegada per

la mateixa secretaria el setembre passat. En aquest grup

hi ha, entre d'altres integrants, la seleccionadora estatal

de natació sincronitzada, Anna Tarrés; la presidenta de la

Federació Catalana de Ciclisme, Carme Mas; la nedadora

Andrea Fuentes, i la regatista Mònica Azón. Més informa-

ció a www.esportidones.cat.

El disc Dones amb nom propi posa en marxaun projecte de reflexió social

La productora gironina Fila6, creada pels músics Francesc

Ubanell, Albert Comaleras i Lluís Subiranas, ha impulsat

un nou projecte que, mitjançant la música i la cultura,

pretén fomentar la reflexió social sobre el paper de la

dona actual. Amb el títol Dones amb nom propi han edi-

tat un disc i un llibre disc amb temes musicals clàssics

arranjats amb veus d'intèrprets gironines. Sílvia Pérez

Cruz, Belén Pardo, Arianna Puello, Amparo Sánchez, Nina,

Maria Teresa Noguera, Gemma Coma, Mònica Lucena,

Mariona Fàbregas, Rosa Pou, Adriana Prunell, Anna Pérez,

Sílvia Fuentes, Eva Trullàs i Les Síxters són les veus dels

disc. En la selecció de temes s'han escollit grans clàssics

musicals com Roxanne (The Police), Yolanda (Pablo Mila-

nés), Susanna (Leonard Cohen) i Lucía (Serrat), entre

altres. Els disc es presentarà en directe en diferents espais

i l'Institut Català de la Dona proposa exposicions, tallers i

audiovisuals per convertir cada presentació de Dones

amb nom propi en una jornada de reflexió sobre la reali-

tat actual de la dona.

Un estudi demostra que les dones pateixenmés angoixa davant els exàmens

Investigadors de la Universitat d'Almeria han investigat

els comportaments dels joves universitaris que passen

per un període d'exàmens o estan exposats a una etapa

intensa de feina. Els resultats han demostrat que les

dones pateixen més angoixa en aquestes situacions i es

queden en blanc o manifesten alguns tics com ara la tre-

molor de cames quan han d'afrontar una prova acadèmi-

ca. A més, s'ha comrpovat que els alumnes de Ciències

Socials i Jurídiques, Ciències de la Salut i Tècniques són

els que presenten més angoixa en contraposició als

alumnes de Ciències Experimentals i Humanitats.

7 DONAGi

Dissabte 23 de maig a Itzà, Estudi de Dansa

(c/ Olivera, 11 de Girona)

Taller vivencial LA DONA QUE SÓC,

DESCOBRINT-ME A MI MATEIXA

Impartit per Beth Poch i Susagna Puig

(Terapeutes Gestalt - PNL)

Aprofundir en la teva personalitat, explorant, des-

cobrint i compartint com es per tu ser dona, des

de la realitat de l'aquí i l'ara i dins d'un clima de

total llibertat, confiança i seguretat.

Si vols retrobar-te amb tu mateixa, d'una forma

sincera, senzilla i alegre, deixant de banda per una

estona els esforços, les tensions, l'acció compulsi-

va i tot el que t'allunya de la teva pròpia intimi-

tat... Si vols connectar amb la teva essència i el teu

poder femení... Si vols redescobrir la teva dona

interior i la teva energia creadora... Si vols desper-

tar la teva saviesa...

Informació i inscripcions: www.anar.cat - anar@anar.cat

Apunts d'agenda...

FE D’ERRADESA la secció Racons per descobrir de la GIDPONA

nº 18, apareix una fotografia del camí de ronda

de Calella de Palafrugell, l’autora és Clàudia Cama

i pertany al fons IPEP.

8 DONAGi

ENTREVISTA

MONTSESURROCA

COMASDIPUTADA AL CONGRÉS DE DIPUTATS (CIU)

“La política influeix enel dia a dia de

tothom”

Com va començar la teva carrera política?

És recent.De fet, va començar fa, apro-

ximadament, un any i mig quan jo

estava exercint com a advocada a

Girona. Un dia membres d'Unió

Democràtica de Catalunya em va

venir a proposar si volia participar en

el procés intern per sortir escollida

pel propi partit com a candidata per a

la llista provincial que s'havia de presentar a les eleccions

generals del passat 9 de març del 2008.

I quina va ser la teva resposta a la proposta?

Em va sorprendre! De seguida vaig començar a valorar la

meva situació personal. Les dones hem de fer més refle-

xions davant d'una proposta d'aquest tipus, sobretot si

tens una família amb fills. Fins aleshores conciliava perfec-

tament el meu exercici com a advocada amb l'atenció i l'e-

ducació dels meus dos fills. Tenia la meva vida molt orga-

nitzada i aquesta proposta representava un canvi molt

important en la meva vida. Vaig tenir clar que havia de

prendre una decisió conjunta amb el meu marit, perquè

tots dos ens havíem d'implicar.

Per què Unió Democràtica de Catalunya?

M'hi sento molt identificada. Comparteixo plenament els

valors d'Unió Democràtica de Catalunya i, per a mi, és el

meu partit. Té una trajectòria i una història. És una forma-

ció nacionalista i m'hi sento còmode perquè jo també em

considero nacionalista. A més, el valors d'Unió són un ele-

ment afegit respecte altres partits. Aposta per la justícia

social en la que crec fermament.

I què ha passat amb l'advocacia?

Jo em mantenia donada d'alta per exercir mentre ocupés

l'escó, però he vist que és realment complicat compaginar

les dues tasques i, finalment,

m'he hagut de donar de baixa

provisionalment. La feina de

diputada m'ocupa moltes

hores i també soc mare. Per

tant, he hagut de prioritzar, tot i

que tinc clar que quan sigui

possible dedicar-hi el temps

necessari tornaré a exercir com a advocada. A més, no

me'n desvinculo perquè treballar al Congrés dels Diputats,

és com treballar a la cuina de les lleis.

Quina sensació vas tenir el primer dia que vas seure al teu escó?

Sincerament no recordo el moment exacte. Però els pri-

mers tenia una sensació estranya. M'impressionava estar

asseguda a prop de polítics de llarga trajectòria que sem-

pre havia vist a la televisió, com el mateix Alfonso Guerra.

9 DONAGi

ENTREVISTA MONTSE SURROCA COMAS

Fa un any que va ocupar per pri-mera vegada el seu escó al Con-grés dels Diputats i encara no hatingut massa temps per fer

balanç. Des de la seva posició a l'hemici-cle, al centre i en la tercera fila, viu la rea-litat política d'un país des de la perspec-tiva d'un grup polític català, Convergèn-cia i Unió.L'advocada gironina té clar quetot allò en què treballa a Madrid ho faamb vocació de servei i es tradueix en lavida quotidiana dels ciutadans.

MARTÍ ARTALEJOFotògraf freelanceTel. 629 73 25 30martalejo@gmail.comwww.martiartalejo.com

“El meu marit és un gran pare igràcies a ell jo he pogut feraquesta opció política. Ell, sensdubte, és una peça clau en totaquest engranatge”

10 DONAGi

Com has afrontat la teva tasca de diputada a Madrid?

Com una experiència vital i professional amb molta voca-

ció de servei. Crec que, sota les sigles d'Unió Democràtica

de Catalunya, tinc la possibilitat de fer aportacions a la

societat. Puc treballar per als altres en allò que crec. Per a

mi és un honor i una satisfacció.

Què diries a aquells que afirmen no creure en la política?

Que despertin! Que la política influeix el dia a dia de

tothom. La política la trobem en molts contextos, fins i tot

en una escala de veïns es fa política. A mi m'agradaria que

la gent jove s'interessés més pel temes polítics. Per sort a

Unió tenim un bon planter de joves que treballen activa-

ment dins el partit amb moltes ganes i aporten idees, ini-

ciatives i propostes. Lamentablement hi ha un cert desco-

neixement i una visió negativa de la política, però també

és cert que aquells que ens dediquem a això tenim part

de culpa que hi hagi distància entre la societat i la política.

Recordes de manera especial alguna iniciativa

política en la que hagis treballat?

Sobretot tinc un record molt concret dels

temes gironins. És el cas del conflicte de

propietaris que s'ha suscitat a Empuriabra-

va, després que el govern anunciés l'expro-

piació d'una part de les propietats privades

que connecten amb els canals. Entenc la

mesura executiva, però també entenc als

veïns afectats. Les infraestructures, les carre-

teres i, sobretot, els problemes de les línies

ferroviàries que tants usuaris pateixen,

també són temes que visc en primera per-

sona i segueixo molt atentament.

La projecció pública de la política, amb les habi-

tuals picabaralles, la desvirtua?

Des del meu grup al Congrés fugin molt

d'aquesta crispació. Nosaltres proposem

activament i de forma constructiva. De críti-

ca en fem l'estricament necessària. I la resta

de formacions polítiques reconeixen en

positiu la nostra manera de fer política, la

nostra centralitat i el nostre compromís.

Què diuen els teus fills?

Solo passar dos o tres dies a la setmana a

Madrid i, per tant, estic fora de casa. Però mai

m'han dit que no marxés i això em dona

una certa tranquil·litat. Ho viuen amb nor-

malitat i perquè ho poguessin entendre aquest Nadal vam

anar a passar uns dies a Madrid. D'aquesta manera, entenen

que la mama treballa lluny de casa i que hi ha dies que no

pot venir a dormir.

I personalment com ho vius?

La part emocional és més difícil perquè estic uns dies lluny

de casa i quan arribo a Girona la meva activitat també és

força densa. Però ho visc bé perquè veig que a casa no ho

pateixen. El meu marit és un gran pare i gràcies a ell jo he

pogut fer aquesta opció política. Quan vam decidir conjun-

tament que em presentava com a candidata interna a Unió

Democràtica, per formar part d'una llista electoral, vam

tenir clar que volíem assumir les responsabilitats de la famí-

lia de manera conjunta i no volíem delegar-la a terceres

persones. Ell, sens dubte, és una peça clau en tot aquest

engranatge. I mai m'he queixat ni em queixaré de la meva

situació perquè l'he escollit i n'estic plenament satisfeta. ■

ENTREVISTA MONTSE SURROCA COMAS

Fotos: Martí Artalejo Costa

VIVÈNCIES

INGRID CORNET“NO N'HI HA PROU AMB DONAR GAS”

M'agrada la sensació de velocitat. La moto ésadrenalina. Quan piloto sento una gran llibertat inomés estic concentrada en allò que estic fent, enel circuit i en l'objectiu: guanyar.

12 DONAGi

EL PRIMER ACCIDENT

Quan tenia 18 anys vaig patir un accident

de trànsit que va deixar feta un nyap. Jo

circulava amb la meva moto per un carrer

de Girona, en una cruïlla un conductor

d'un vehicle va passar-se un stop i vam

topar. Em vaig trencar el fèmur, la ròtula, el

canell... Del moment de l'accident no

recordo res, perquè, fins i tot, vaig perdre el

coneixement. Evidentment, em van haver

d'operar per col·locar-me una pròtesi interior en un dels ossos

afectats i el meu metge em va recomanar fer molta bondat men-

tre tingués col·locat aquest “ferro”.

LA PRIMERA MOTO DE GRAN CILINDRADA

Van passar dos anys en els que vaig acatar les recomanacions del

metge, fins que em van retirar la pròtesi interna el desembre del

2006 quan tenia 24 anys. Des d'aquell moment vaig tenir clar que

havia arribat el meu moment i pocs mesos després em vaig com-

prar la meva primera moto de gran cilindrada. És una 600 centí-

metres cúbics que actualment utilitzo per fer trajectes per carre-

tera i també és la moto amb la que he quedat sots campiona

d'Espanya.

LES PRIMERES TANDES

De seguida que vaig tenir

la moto, vaig veure la

oportunitat de fer allò

que sempre m'havia fet

il·lusió: córrer en un cir-

cuit. La primera experièn-

cia va ser fent tandes. Són

sessions de rodatge en

les que pagues per fer ús

d'un circuit,com el de

VIVÈNCIES INGRID CORNET

Sempre m'ha agradat el motor.Tot i que a

casa meva no hi havia ningú relacionatamb aquest món, jo des de petita sem-pre havia desitjat tenir una moto. Als 14

anys vaig tenir la meva primera scooter de 49 centí-metres cúbics, tot i que jo demanava una moto demarxes. Però, no només em conformava en portar

el meu ciclomotor, sinó que demanava als meusamics i amigues que em deixessin provar les seves

motos per comparar la conducció. Això sí, cap d'ellsvolia pujar darrera meu i em deien que anava

“massa esvarada”!

VIVÈNCIES INGRID CORNET

14 DONAGi

Cort Reial, 9 - 17004 Girona - Tel. 972 21 91 76 - calros.salsafins@hotmail.com

www.calros-restaurant.com

MENJADORS PRIVATS DES DE 6 A 100 PERSONES

Montmeló o el d'Alcarràs a Lleida, i pots

rodar l'estona que tens reservada. D'aquesta

manera, vaig poder comprovar que pilotar

una moto m'encantava i, a més, me'n surto

molt bé. Mai he tingut a ningú que m'entre-

nés, podríem dir que soc una autodidacta

del pilotatge de motos, si bé estic envoltada

d'amics que també són afeccionats al món

del motor i entre tots ens aconsellem i apre-

nem.

DELS ENTRENAMENTS A LA COMPETICIÓ

L'any passat vaig assabentar-me que s'orga-

nitzava el primer campionat estatal femení

de motor de gran cilindrada i vaig decidir

presentar-m'hi. Es tracta de córrer 6 carreres

i ens vam inscriure 16 corredores. Vaig pas-

sar pels circuits d'Albacete, Alcañíz, Cartage-

na i Castellolí i vaig quedar subcampiona de

la 1a Copa Femenina d'Espanya.

Recordo els nervis i les sensacions de la pri-

mera carrera. Quan estava a punt d'avançar

la pilot que anava primera ella va caure i jo

vaig anar al darrera. No oblidaré els nervis

que vaig passar quan intentava tornar a

posar en marxa la moto i no podia. Final-

ment, la moto va arrancar i vaig aconseguir

arribar a la meta i puntuar. Les següents

carreres van anar molt millor. En vaig guan-

yar una i vaig fer segones posicions.

LA GENT NO S'HO CREU!

Quan explico a algú que corro amb moto de

gran cilindrada, en la majoria de casos no

s'ho creuen. Diuen que em veuen massa

femenina per fer una activitat com aquesta i

jo penso que una cosa no té a veure amb

l'altra. Malauradament en aquest món hi ha

VIVÈNCIES INGRID CORNET

St. Pere Màrtir, 29 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 12 12 - Fax 972 26 00 64 - info@hostalolot.com

www.hostalolot.com

molt masclisme... Per sort, la meva

família i els meus amics ho entenen,

em segueixen i em donen suport. La

meva mare al principi no em podia ni

mirar perquè patia massa i al meu

pare li tremolaven una mica les cames

dels nervis. Ara ja hi estan més acostu-

mats. Gràcies a ells i a la gent que

m'envolta vaig poder tirar endavant la

competició. Amb un grup d'amics

vam llogar una autocaravana i viatjà-

vem a cada carrera compartint despe-

ses. La veritat és que competir genera

importants despeses que he de sufra-

gar jo mateixa. Tenir algun patrocina-

dor no m'aniria gens malament.

LES MOTOS SÓN EL MEU DIA A DIA

Avui puc dir que el motor és un eix

molt important en la meva vida. Preci-

sament fa un any, després de treballar

durant molt de temps en el món de la

gestió d'empreses, vaig decidir pro-

jectar un negoci. Quan ja tenia tots els

planells a punt per obrir una cafeteria,

va passar un fet que va canviar el

rumb dels meus projectes. Casual-

ment, en una conversa amb un amic,

ell em va comentar que estava pen-

sant obrir una botiga-taller de motos.

Jo li vaig preguntar si havia pensat en

tenir un soci i, sense massa complica-

ció, ens van posar d'acord ràpidament

i vam obrir la botiga Pit Lane del

carrer Emili Grahit de Girona. Tot i que

sempre és molt difícil posar en marxa

un negoci i més ara, amb la situació

econòmica que vivim, estic satisfeta i

confio en el projecte. Estic sempre

molt enfeinada, però m'agrada molt

estar envoltada de motos i aprendre

del mecànic.

AL CARRER, PRUDÈNCIA

Les carreres són un món a part. Quan

condueixo la moto per ciutat soc molt

prudent. L'accident que vaig patir

quan tenia 18 anys m'ha marcat, en

certa manera, i vigilo molt cada cruïlla

perquè mai saps on pots tenir una

sorpresa. Per córrer a 200 quilòmetres

per hora i fer genolls ja hi ha els cir-

cuits. Això sí, en cap cas no n'hi ha

prou amb donar gas... Sempre cal

tenir el cap clar i molt seny.

OBJECTIU: CAMPIONA

Aquest any torno a participar en la 2a

Copa Femenina d'Espanya i ja he fet la

meva primera carrera. De moment, he

fet una segona posició, però espero

aconseguir el meu gran objectiu;

guanyar la competició i convertir-me

en la campiona d'Espanya. Crec que

ho puc aconseguir! ■

EL PALMARÈS

12 hores Resistència Scooter

(Circuit d´Osona)

1a classificada

Europeo Women´s Cup

7a Classificada

1a Copa Fèmina d´Espanya

2a classificada - Sots campiona

Fotos: Martí Artalejo Costa

16 DONAGi

POSA’T GUAPA

...MODA Per Yasmina Sánchez RamónAssessora d'Imatge Personal

Unasabataper acadaocasió

Aquesta primavera lamoda en calçat ve pera aquelles dones quevulguin ser vistesenmig de la massa o

simplement vulguin divertir-seamb uns centímetres més. Per-fectes per a la dona inconfor-mista, que segueix la moda i amés li agrada marcar tendèn-

cia. Sabates que són increï-bles pel seu disseny i els

seus detalls. Sabatesper fer-te sentir

més femenina quemai, sabates quefan somiar!

Les sabates s'han convertit en els ele-

ments més importants al fashion show,

s'han tornat peces de disseny indispen-

sables per a un look chic. Com a estilista,

si tinc una bona sabata el look sorgeix

sol. Un consell: és millor gastar-se els

diners en unes sabates de qualitat que

en uns jeans. La sabata es la peça d'esti-

lisme que defineix millor la personalitat

de cada dona.

Aquesta primavera la moda en calçat es

presenta molt interessant i creativa.

Colors àcids, talons en forma de con,

peep toes, plataformes, cordons, xarol,

pells animals, colors metal·litzats, inten-

sos, decoracions brillants, africanes... Les

sabates ens envaeixen amb grans plata-

formes i, no només amb plataforma a la

part davantera, sinó que ens han arribat

sabates amb talons que causen verti-

gen, quasi impossibles de portar per fer

una simple passejada. Tot i això, hi ha

sabates que es mereixen ser ovaciona-

des per la seva creativitat.Molt còmodes

no semblen, però luxoses i amb molt

glamour, això si!

Les sabates venen agafades al turmell i

amb diverses tiretes per enllaçar el peu.

N'hi ha per a tots els estils,des de les que

s'inspiren en el Japó amb flors, papallo-

nes i ocells decorant el taló de Basso &

Broke passant per les de colors metal·lit-

zats amb cintes amples més futuristes

de Gucci, fins les fantàstiques sandàlies

de Louis Vuitton d'estil Africà amb diver-

ses tires en pitó de colors terra i decorats

amb màscares ètniques.

Una altra nova tendència és la dels botins

sandàlies que es presenten amb dife-

rents formes però sola ser tota una peça

fins al turmell, lligats al darrere amb cre-

mallera, per fer sentir el peu més segur, i

oberts des de la punta fins al turmell. Un

nova proposta que ve amb força i es pre-

senta en teixits de vellut combinats amb

teixits de colors intensos.

I aquesta temporada els talons són molt

alts, però de diferents formes, més fins,

gruixuts, en cunya d'espart, en cunya

dura o amb forats a la cunya donant,molt

chics per a les nostres nits de còctel.

La tendència de colors és diversa: fúc-

sies, violetes, blaus, grisos, verds i colors

pastel.Tota una gamma molt alegre per

tal que puguis trobar la que va amb el

teu estil. Atreveix-te amb unes sabates

d'un color intens, perquè seran les

autèntiques protagonistes d'aquesta

temporada. Combina-les amb vestits

d'estiu frescos i, si vols seguir la moda en

estat pur, combina les teves sabates de

comte amb uns texans, una samarreta i

un blazer de color neutre.Al TopShop de

Barcelona,hi ha sabates de disseny asse-

quibles i es poden trobar les últimes

tendències de la temporada.

Pel que fa a materials, aquest estiu torna

el xarol y Chanel és una de les firmes

mestra en aquest terreny. Els seus bico-

lors amb punta i taló en blanc i la resta

en negre són tot un clàssic, tot i que

aquesta temporada a trencat un xic

amb aquests dissenys característics i ens

ensenya un saló amb punta rodona i

amb un taló escalonat molt original.

També cal destacar les sandàlies tipus

botí alt d'Yves Saint Lauren. Un disseny

que envolta tot el peu en una estructu-

ra metàl·lica simulant una gàbia. Tota la

sabata fins el taló quadrat es del mateix

material i forma i es poden trobar en

color platejat i negre.Són atrevides,però

són tendència.

A banda de les sabates amb grans

talons, també continuem trobant al

mercat les ballarines de diferents colors.

Les de pitó blau o verd son les més chics

del moment. També tornen amb força

les sandàlies planes tipus romà, amb

diferents alçades, teixits i amb més o

menys tires. Fes-te amb unes aquest

estiu i combina-les amb texans o leg-

gins i camisa caftà de color blau elèctric,

cru o verd... Una bossa de cistell i com-

plements ètnics i metal·litzats et dona-

ran un estil hippie chic.

També destacaran aquesta temporada

les sabates d'estil Lady, peep toe i agafa-

des al turmell amb una fina cinta. Les

trobaràs planes o amb taló i són ideals

per combinar amb mitges de color.

Tot i que moltes reserveu les sabates

amb taló per als dies de festa i els caps

de setmana, no n'heu de renunciar els

dies laborals perquè una sabata amb

taló també pot ser còmoda, la qüestió

es trobar la sabata adequada. Una saba-

ta amb taló, gruixut del principi i més fi

del final, amb una mica de plataforma a

la part de davant i agafada al turmell és

femenina i elegant i, alhora, còmode.

Amb dos parells de colors bàsics i dos

més de colors de moda les podràs com-

binar amb la teva roba més casual. I

atenció, una sabata plana pot ser més

incòmoda que una sabata amb taló. No

és bo anar sempre amb talons o bé anar

sempre plana. El secret és cambiar! ■

POSA’T GUAPA MODA

17 DONAGi

PUBLIREPORTATGE

PropostaDesprés de la gran acollida del producte

televisiu infantil d'èxit de la factoria Lucas

“THE CLONE WARS”, i d'aprofitar el seu

elevat grau d'èxit entre la mainada Espai

Gironès s'apropa al seu públic infantil mit-

jançant un esdeveniment que proposa el

desenvolupament d'un nou recorregut

lúdic basat en aquesta popular sèrie de

dibuixos animats de la saga “Star Wars”.

El Centre Comercial oferirà l'oportunitat

de viure i compartir apassionants aventu-

res inspirades en la popular sèrie d'èxit

de la televisió. Atractiva per a nens i

pares, rica en valors i apta per a transme-

tre'ls i fer una petita contribució pedagò-

gica mitjançant el seu contingut.

ContingutEl projecte, creat especialment per al

públic infantil, es desenvoluparà a través

de quatre espais polivalents, lúdics i par-

ticipatius, concebuts i desenvolupats sota

l'estètica, decorats i escenografies de la

sèrie d'animació “THE CLONE WARS”. En

aquests espais es desenvoluparan una

seguit d'accions divertides i espectacu-

lars inspirades en les aventures de la

saga “Star Wars”.

Per l'estructura i dimensions, aquests

espais estan dissenyats i concebuts per

ser col·locats a les diferents zones

comuns del Centre Comercial. Cadascun

dels quatre espais estarà degudament

senyalitzat i contarà amb informació dels

horaris, continguts i regles de participa-

ció. Per participar en alguns dels espais,

els nens i nenes es caracteritzaran com a

joves aspirants a Dames o Cavallers Jedi,

mitjançant uns petos serigrafiats amb l'i-

matge de l'esdeveniment.

ESPAI 1: “ESCOLA JEDI” És l'espai de recepció, caracterització,

informació i immersió en cada aventura,

amb tot el necessari per poder fer d'a-

questa primera escala el millor punt de

partida. Aquí els nens coneixeran els

requisits per convertir-se en Dames o

Cavallers Jedi. Aquest espai està dirigit

per Obi-Wan Kenobi, el mestre i líder dels

Joves Jedi. Coneixedor de l'esforç i la

paciència. Encarna els valors de l'autoes-

tima, la tolerància i la cooperació dins del

marc de Educació Moral. És tranquil,

intel·ligent, amable i líder.

ESPAI 2: “LES DUNES DE TATOOINE”És un espai d'entrenament i capacitació

física dels futurs Jedi. Lloc perfecte per

viure les més emocionants aventures.

Acull, entre dunes i cràters, espais per al

joc i la diversió. Està dirigit per Padme

Amidala. Va ser Reina i Senadora de

Naboo però sobretot és una aventurera

que lluita per millorar el món. Encarna

els valors de tolerància, justícia i solidari-

tat dintre del marc de Educació per la Pau.

És intel·ligent, valenta i lluitadora. Utilitza

disfresses per passar desapercebuda.

ESPAI 3: “LA CANTINA GALÀCTICA” El lloc de trobada i diversió preferit de

tota la Galaxia. Un espai alegre i bulliciós,

ple de sorpreses i personatges. Per des-

cansar la ment i les mans després de tre-

ballar. Està dirigit per C-3PO. És un

androide de protocol capaç d'usar i

entendre sis milions de formes de comu-

nicació. Encarna els valor de participació,

la col·laboració i el respecte un entorn

d'educació cívica. És graciós, musical,

inquiet i bondadós.

ESPAI 4: “LA FORÇA” És un inflable dissenyat per aprendre a

utilitzar La Força. Un espai atractiu on

descarregar energia. Un lloc mític de

referència per jugar i divertir-se molt.

Està dirigit per Anakin Skywalker, un jove

que encarna el valor de l'amor per la vida

sana i l'esport dins el marc d'una educa-

ció per la salut. És divertit, emprenedor,

dinàmic i atlètic.

PREMISPer tal d'assolir la repetició de visites i la

fidelització dels nens, se'ls entregarà amb

la seva primera participació un “Passaport

Interestel·lar” que hauran de segellar quan

participin en cada un dels quatre espais

que formen aquest recorregut. Una vegada

acreditat el passaport per participar en els

quatre espais i després de completar el

recorregut els nens rebran un diploma de

“Cavaller o Dama Jedi” i un petit obsequi.

Dades de celebraciódel 8 al 23 de Maig de 2009

Horaris De dilluns a divendres: de 18.00h. a 21.00h.

Dissabtes: de 12.00h. a 14.00h.

i de 18.00h. a 21.00h.

CAMPANYA DEL 4rt ANIVERSARI D'ESPAI GIRONÈS. Si, JA EN FEM 4!!!A partir del dia 8 de maig comença la campanya del 4rt Aniversari d'Espai Gironès!

SORTEIG D'UN COTXE A L'ESPAI GIRONÈS

A partir del 9 de maig començarem

la campanya de promoció de vendes

al centre comercial i s'allargartà

fins el dia 6 de Juny de 2009. Els

clients del centre comercial hauran

de presentar un tiquet de compra

i/o consumició mínim de 20 ¤ de

qualsevol dels establiments del

centre comercial per tal de poder

participar en el sorteig d'un cotxe.

● Els tiquets de compra seran acu-

mulables durant tot el període de la

promoció. A la Planta Baixa del cen-

tre comercial hi haurà ubicat un

estand enmig de la galeria amb una

hostessa que verificarà els tiquets

de compra i els canviarà per butlle-

tes de participació per als clients.

● Les hostesses atendran l'estand

de promoció durant la campanya: 6

hores diàries entre setmana de

dilluns a divendres de 12.00 a 14.00

i de 16.30 a 20.30 h.; els dissabtes

de 10.00 h. a 22.00 h.

● El sorteig del cotxe es realitzarà

el dimarts 9 de Juny al centre

comercial a las 18.00 h. de la tarda.

● El cotxe que es sortejarà serà el

TOYOTA YARIS Live.

● El cotxe que es sortejarà, s'exhi-

birà des del dia 9 de maig a l'entra-

da principal del centre comercial

(Planta Baixa).

●El sorteig no es celebrarà davant

de notari, sinó que es farà una

retransmissió en directe a través de

Televisió de Girona des del centre

comercial.

● El sorteig del cotxe es realitzarà el

dimarts 9 de Juny a les 18.00 h. a la

Planta Baixa del centre comercial.

ACTIVITATS INFANTILSEVENT “THE CLONE WARS”

REGALS PER TOTS!!! Vine i emporta't fantàstics obsequisde l'Espai Gironès

Durant els dies que duri la promoció

de vendes i dins el marc de la campan-

ya del quart Aniversari es s'entregarà

als visitants del centre comercial, i

especialment als més petits de la casa,

estels i discs voladors com a elements

de mecenatge del centre comercial

POSA’T GUAPA

...PERRUQUERIA

20 DONAGi

Per Eva Comajoan i MirTècnica en Perruqueria

Fases de creixement del pèlEn el cuir cabellut hi ha entre

100.000 i 150.000 cabells, per

tant una caiguda entre 50 i 70

cabells diaris és normal.

El pèl del cuir cabellut passa

per 3 fases:

● La fase de repòs és aquella

en què el pèl deixa de créixer i sol

durar unes 3 setmanes. El percentat-

ge en aquesta fase és d'1%.

Cicles i factors queinflueixen en

creixement del pèl

Cada fol·licle pilós oarrel del pèl va pas-sant per diferents

fases de creixement irepòs seguint un cicle.La durada de les dife-rents fases del ciclevaria segons la zonao regió del cos,segons l'edat de lapersona i tambésegons factors fisio-

lògics o patològicscom ara l'estrès,els medicaments il'embaràs, entrealtres.

S E R V E I S D E N E T E J A I M A N T E N I M E N T

SERVEIS PERSONALITZATS I INTEGRALS DE NETEJA I MANTENIMENT · ESPECIALISTES EN NETEJA I RESTAURACIÓ

D’INCENDIS · ESTUDIS A MIDA PER A FINALITZACIÓ D’OBRA · PROGRAMA ESPECÍFIC PER A HOTELS ·NETEJA I MANTENIMENT DE NAUS INDUSTRIALS, MOQUETES I TAPISSERIES.

CREXIN SERVEIS TÈCNICS, S.L.POL. IND. CASA NOVA II - c/ Garrotxa s/n, Parcel·la 102 - 17181 AIGUAVIVA - Girona

Tel. 972 24 50 26 - Fax 972 40 14 21

crexin@servicemaster.es - www.servicemaster.es

POSA’T GUAPA

● La fase de caiguda en el cuir cabe-

llut pot durar uns 3 mesos. El percen-

tatge en aquesta cas és d'un 13%.

● La fase de creixement dura de 2 a 6

anys i el percentatge és el més alt, un

86%.

Els percentatges són valors estàn-

dards, però els marges poden variar.

Com més alt sigui el percentatge dels

pèls en fase de creixement millor, per-

què hi ha més activitat.

Factors que interve-nen en el creixe-ment del pèlHi ha diversos factors que influencien

el creixement del pèl i val la pena de

tenir-los en compte per a una bona

salut del nostre cabell i per evitar

petites alteracions negatives.

Factors locals. El calor augmenta

l'activitat d'irrigació sanguínia. Un

bon massatge és molt important per

ajudar a activar la circulació i, per tant,

el creixement. Tenint en compte

aquest factor, cal esperar un major

creixement del pèl a l'estiu. Per això,

és molt beneficiós agafar l'hàbit de

massejar-se el cuir cabellut amb el

cap dels dits i raspallar-lo diàriament.

Factors genètics. El factors genètics

tenen una influència clara en el des-

envolupament del pèl. Així, és evident

que són determinants en els casos

d'alopècia.

Factors endocrins (hormonals). Les

hormones tenen una gran influència

en el creixement del pèl, sobretot les

hormones sexuals, els andrògens i els

estrògens.

Factors metabòlics. Les deficiències

nutritives, sigui per mala alimentació,

mala assimilació, mala digestió o bé

per problemes apàtics, fan que arribin

pocs nutrients a la matriu pilosa el

creixement del pèl en queda afectat

negativament.

Altres factors. Els estats depressius,

les angoixes i l'estrès poden causar

importants caigudes de cabell per-

què, en aquests casos, disminueixen

els fol·licles (arrel del pèl) en fase de

creixement i s'incrementa la fase de

caiguda. Alguns medicaments, diver-

ses malalties, l'embaràs i el part

també poden originar importants

caigudes.

Si volem gaudir d'un cabell sa i fort

cal cuidar-lo. És molt important, com

sempre recomano, comptar amb pro-

ductes adequats i aplicar-los diària-

ment. A més, si hi ha algun problema

de salut, estem passant per un mal

moment o dormim poc, és important

prendre atenció al nostre cabell per-

què els efectes negatius d'aquestes

situacions ens poden conduir a una

pèrdua de brillantor i a una caiguda

important del nostre cabell. A banda,

dels productes que ens apliquem,

indicats pel nostre perruquer, també

podem optar per prendre'ns algun

complement d'aliment que ens reco-

mani un especialista i ens ajudi en

moments de baixa forma. ■

22 DONAGi

...ESTÈTICA I BENESTAR

La pell, un mecanisme dedefensaLa pell és un dels òrgans més eficients del nos-

tre cos i el més extens. Només té 5 mil·límetres

de gruix però s'ocupa de controlar la tempera-

tura corporal, transmetre els estímuls del dolor i

el plaer i fer de barrera protectora contra els

agents externs perjudicials.Tots naixem amb un

patrimoni solar, predeterminat genèticament,

que marca les hores de què disposem per expo-

sar la pell al sol, al llarg de la nostra vida. Aquest

capital solar té un límit i les exposicions conti-

nuades el van esgotant. La pell emmagatzema

Pell neta iuniformeEvitar i atenuar les taques

POSA’T GUAPA

Les arrugues, la flaccidesa i lestaques a la pell són els signesmés evidents de l'envelliment.

Les alteracions en la pigmentaciósón una de les grans preocupacionsde les dones. Els dermatòlegs esti-men que 9 de cada 10 persones de

raça blanca majors de 50 anystenen taques a la pell i el 63% estanproduïdes pel sol. Sigui quin sigui elseu origen, les taques de la pell són

un gran enemic si volem lluir unapell bonica i uniforme. Per evitar-

les, cal saber com poden aparèixer. cada raig de sol que prenem. Quan es consumeix l'últim, es

produeix una alteració en la producció de melanina i les

taques fan acte de presència en les zones més exposades al

sol: la cara, l'escot i les mans. Als efecte dels raig ultraviolats s'a-

fegeix que, amb el pas del temps, l'epidermis s'afina i es frena

la renovació cel·lular. A més, els canvis hormonals també fan la

nostra pell més vulnerable a l'aparició de les taques.

Quin aspecte tenen?Gairebé sempre adopten la forma de taques de mida variable.

Solen aparèixer a les galtes, el front, el nas i el llavi superior i, en

menor mesura, a l'escot o al dors de les mans. El color sol variar

entre el blanquinós i el cafè amb llet més o menys fosc. Les

taques pàl·lides responen a una pèrdua o a un funcionament

deficient dels melanòcits (les cèl·lules portadores de la melani-

na, encarregada d'aportar pigmentació a la pell). Per contra, les

POSA’T GUAPA

S PA

Placeta de la Font, 11 (cantonada c/ Major) - 17840 SARRIÀ DE TER - Facilitat d’aparcament - info@placeteverd.com - www.placeteverd.com

Tel. 972 17 26 85

Fes el teu regal d’una forma original i ambmolt d’amor amb el xec regal Placete Verd

NOUS SERVEIS DE:● Naturopatia i Acupuntura

● Dietista-Nutricionista

● Teràpia de suport - Psicòloga

● Fotodelipació - Llum pulsada

intensa IPL

taques més fosques es produeixen

com a conseqüència de la hiperacti-

vitat o l'excés de melanòcits.

Per què apareixen?L'aparició de taques a la pell és mul-

tifactorial. A banda de les radiacions

ultraviolades existeixen altres raons

que expliquen l'aparició de les

hiperpigmentacions. Les més fre-

qüents són:

L'EDAT. Amb el pas del temps la pell

perd elasticitat i es va deteriorant.

EL FOTOTIPUS. Les pells blanques,

més primes i amb menys colagen,

són més vulnerables a possibles

alteracions com les taques.

EL TABAC. Està comprovat que la

nicotina altera l'activitat del mela-

nòcits, les cèl·lules productores de la

melanina.

LES PASTILLES ANTICONCEPTI-

VES. Poden alterar el correcte fun-

cionament dels melanòcits.

L'ÚS DE FÀRMACS. Existeixen

medicaments fotosensibilitzants.

Cal consultar amb el metge i revisar

el prospecte.

ELS COSMÈTICS. Alguns perfums,

cremes, etc. contenen alcohol i afa-

voreixen l'aparició de taques.També

poden apareixen hiperpigmenta-

cions després d'una depilació amb

cera en la zona depilada.

UNA DIETA INADEQUADA. Les

taques a la pell poden aparèixer si hi

ha un dèficit de nutrients.

Tractaments per eliminar-lesQuan apareixen les taques a la pell

cal actuar amb celeritat. En primer

lloc, és important determinar el seu

origen per poder aplicar el tracta-

ment més adequat per eliminar-les.

COSMÈTICS DESPIGMENTANTS. El

mercat ofereix una àmplia gamma

de productes despigmentants en

format de sèrums, exfoliants, cremes

i programes molt eficaços que per-

meten atenuar les hiperpigmenta-

cions ja formades i impedir que se'n

generin més.

ÀCID GLICÒLIC. S'extreu de les frui-

tes i es prepara químicament per fer

tractaments facials i eliminar l'acne,

les cicatrius i les taques. Té un gran

poder regenerador i la seva eficàcia

depèn de la seva concentració.

LA MICRODERMOABRASIÓ. És un

tractament que consisteix en aplicar

una crema que porta cristalls de

corindó, un derivat de l'acer inoxida-

ble, i vitamines antioxidants. S'aplica

el producte sobre la pell amb un

aparell específic que porta unes

esponges humides i es distribueix

per la zona de la pell a tractar mitjan-

çant un massatge rotatiu. Aquest

tractament es va descobrir a Itàlia. La

unitat de cremats d'un hospital van

comprovar les seves propietats amb

resultats espectaculars regenerar la

pell, blanquejar les taques, reduir les

arrugues d'expressió, llimar el porus

i ajudar a eliminar l'acne. ■

Per a professionals del sector estètic-sanitari (naturópata, quiropràctic, traumatò-leg, dentista, cirujà, peluquer...) Placete Verd Spa ampliem les nostres instal·lacions

per oferir un major servei als nostres clients. Si com professional estàs interessat, les

noves instal·lacions es llogaran a partir del 1 de juliol. Sala de 90 m2. Preu 1.200

euros/mes + 18.000 inicials de fons de comerç. Contactar amb Aurora Tel. 620 21 60 82

24 DONAGi

Fals!Els mites en la pràctica de l'exercicifísic

POSA’T GUAPA

...EXERCICI

Quan arriba el bon temps moltespersones opten per iniciar algunaestratègia que les ajudi a reduir elsquilos de més que desitgen elimi-nar. En aquest cas, una bona

opció és la pràctica de l'exercici físic. Però,els mites i les creences errònies sobre l'es-port són molt comuns. La publicitat, elsdocents sense especialització i els monitorspoc formats, són alguns dels culpables depràctiques esportives errònies que, en algunscasos, poden ser un perill per a la nostrasalut.

Objectiu: perdre pes

MITE 1: SUAR MOLT FA PERDRE PESLes faixes, una vestimenta gruixuda i altres elements

aïllants combinats amb l'exercici físic i amb la manca d'in-

gesta de líquids no fan perdre pes. En cap cas s'elimina

greix suant. La suor està composada d'aigua en un 95% i

altres substàncies, bàsicament sals minerals. Suar en excés

només ens pot conduir a un estat de deshidratació que

afectarà al sistema cardiovascular, termoregulador, meta-

bòlic i endocrí.

MITE 2: PÈRDUA LOCALITZADA DEGREIXUna panxa voluminosa és antiestètica. Per això existeix el

mite que els abdominals són el millor exercici per reduir

l'excés de greix acumulat en aquesta zona. Aquesta és una

idea totalment falsa perquè és impossible aconseguir una

pèrdua localitzada de les adipositats. Depenent de cada

metabolisme, de factors genètics i hormonals, el cos

redueix la grassa allà on hi ha més acumulada i no existeix

cap exercici capaç de fer reduir greix d'una zona concreta.

Si bé, els abdominals són un bon aliat per prevenir el dolor

lumbar.

MITE 3: L'EXERCICI FA VENIR GANAEstudis recents ha demostrat que la pràctica moderada

d'exercici tendeix a reduir l'apetit durant diverses hores

després de fer esport. El problema arriba quan es sotmet el

cos a un exercici d'alta intensitat amb l'objectiu de perdre

pes. La pèrdua de pes no pot ser espontània ni ha de ser a

curt termini, perquè pot produir un efecte rebot en el nos-

tre metabolisme i quan es deixa de fer esport s'incremen-

ten el quilos. A causa d'aquest mite es creu que quan s'ini-

cia un règim per aprimar és preferible no fer exercici físic.

Una conclusió errònia perquè mantenint una pràctica

esportiva moderada l'apetit no s'incrementa.

MITE 4: LES PROTEÏNES AUGMENTENLA MASSA MUSCULAREn una societat on està present el culte al cos, existeix la

moda de creure que el consum de grans quantitats de pro-

teïnes en forma de suplements fan augmentar la massa

muscular. Aquesta idea és incorrecte, ja que són incompta-

bles el nombre de seqüeles i alteracions que poden provo-

car en el cos humà. Les proteïnes de la dieta s'absorbeixen

ràpidament per l'organisme, mentre que aquestes solu-

cions d'altes concentracions d'aminoàcids atrauen aigua

cap a l'intestí podent provocar molèsties gastrointestinals.

Aquests són 4 falses creences sobre la pràctica de l'exercici

físic que cal evitar. Per perdre pes es recomanable practicar

un tipus d'exercici físic on intervinguin grans grups muscu-

lars, a una intensitat moderada i de 3 a 5 sessions setma-

nals.Tot plegat acompanyat d'una alimentació equilibrada,

moderada i variada. ■

26 DONAGi

POSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCSPOSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCS

...ELS MILLORS TRUCS

Envia’ns el teu truc!

Sense polls tota la temporadaUna bona opció per combatre els polls consisteix en rentar el cabell amb normalitat i aclarir-lo ambvinagre. També us recomanem l’oli d'arbre del té, que trobareu a qualsevol botiga de dietètica. Siposem tres gotetes al xampú dels nens i rentem el cabell tindrem allunyats els polls del cap tota latemporada. Hi ha negoci al voltant d’aquests incòmodes visitants, per això et recomanem no bai-xar la guàrdia amb les rentades de cap diàries aplicant aquest consell.

Abrillantador per a mobles de fusta naturalEls mobles de fusta natural necessiten una neteja ocasional (2 o 3 vegades a l’any) per omplir lesesquerdes i tapar les taques, ja que la fusta és una substància que es pot assecar, sobretot si hiha calefacció. Per fabricar un abrillantador natural cal barrejar dues parts d’oli d’oliva o vegetalamb una part de suc de llimona. Després, de manera uniforme, cal aplicar-lo amb un drap pertot el moble de fusta natural.

Clara d’ou per tractar les cremadesUna manera molt efectiva de combatre una cremada recent és refredant poc a poc la zona afectadasota l’aigua, així les capes de pell no afectades no patiran l’excés de calor. Quan la cremada ja s’harefredat agafem un o dos ous, depenent de la dimensió de la cremada, i en separarem la clara. Des-prés les batem i amb una cullereta o amb els mateixos dits apliquem capes de clara a la zona. Si lacremada és important observarem que la capa aplicada s’anirà assecant, perquè la clara d’ou és comun col·lagen natural que conté moltes vitamines. Cal posar tantes capes com siguin necessàries finsla clar no quedi assecada. En qüestió d’hores desapareixerà el dolor intens dela cremada i l’endemànomés apareixerà un morat a la zona afectada, que anirà marxant sense deixar cap marca a la pell.

Una beguda isotònica casolana Quan fa calor la és molt important mantenir el nostre cos ben hidratat. Al mercat hi ha nombro-ses begudes isotòniques que, a més d’hidratar-nos, ens ajuden a recuperar les sals minerals i l’e-nergia perduda per l’esforç. A casa, la podem elaborar nosaltres mateixos. Ens sortirà molt mésbarat, fa el mateix efecte i, evidentment, és més natural. Per preparar-la cal només cal barrejar els següents ingredients i la posar-ho a refredar a la nevera, entre 10 i 12graus:

Un litre d'aigua. Una culleradeta petita de sa. Tres cullerades soperes de sucre. El suc d'una

llimona. Una culleradeta petita de bicarbonat de sodi Els experts recorden que per mantenir una correcta hidratació cal consumir dos litres diaris de

líquids, aigua o begudes isotòniques, encara que no fem exercici i no tinguem set.

Sal i foc per manteniment les paelles Si tenim paelles velles i ens fa cosa llençar-les, les hi podem donar una segona oportunitat. Posema l’interior de la paella un bon grapat de sal, la deixem una estona al foc i, tot seguit, l la netegemamb un paper de cuina. D’aquesta manera la paella tornarà a lliscar i no se’ns enganxaran els ali-

ments que cuinem.

L’esperit de romaní el dolor prest fa fugirL’esperit del romaní és un preparat que s’elabora mol fàcilment. Necessitem una ampolla buidade cava o qualsevol altre tipus, sempre que sigui transparent, un litre d’esperit de vi i romanímaco i ben florit. És recomanable recollir les branques florides del romaní i omplir l’ampolla

buida amb les fulles i les flors, tot prement les branques amb un llàpis, per tal que hi càpiga mésromaní i, d’aquesta manera, aconseguir que l’esperit sigui més intens. Quan ja tenim l’ampollaplena, hi afegirem l’esperit de vi fins al límit. La tapem bé i la deixem a sol i serena durant noudies. Passat aquest període de temps, cal colar el contingut, abocant-lo en una altra ampolla. I jatindrem fet l’esperit de romaní per fer fregues i per calmar el dolor muscular.

27 DONAGi

La pela de llimona és un insecticida natural i molt efectiuA banda dels líquids i els aparells elèctrics, un bon remei natural per evitar que els mosquits ensmolestin quan arriba el bon és la pela de la llimona. Si agafem la pela i ens freguem les parts delcos que ens interessa protegir, els mosquits i altres animalons empipadors ens deixaran tranquils.La pela de la llimona conté una substancia anomenada azadiractina que és la responsable de donarl’amargor a molta fruita cítrica. Als insectes i mosquits els repèl aquesta substància i la converteixen un bon mètode natural perquè s’allunyin de nosaltres.

...el plaer de les infusions

gidona@gidona.com

Un remei per evitar les tiretesDesprés de fer un intens exercici físic podem sentir molèsties a la zona exercitada. Per evitar aques-

tes tiretes, els expert en activitat física, recomanen que continuem fent exercici sobre la mateixa

musculatura durant els 3 dies següents al treball, sempre en menor intensitat per reduir també la

intensitat d’aquesta molèstia post-esportiva. Fer banys d'aigua calenta i freda, els massatges mus-

culars, i les bugudes amb bicarbonat, glucosa, sucre o isotòniques també són bons aliats. Les tire-

tes, conegudes amb el castellanisme agulletes, es produeixen per la cristal·lització de l’àcid làctic.

Aquesta substància queda com un residu en la musculatura i cal fer circular la sang per netejar

aquestes impureses tòxiques que sobrecarreguen, bloquegen la musculatura i la fan menys flexi-

ble. Recomanem fer un bon escalfament i un bon estirament abans i després de fer exercici per

evitar les tiretes.

El poleo menta és una de les que fem servir més. Ens pot ajudar a prevenir digestions pesa-

des i és molt recomanable per pal·liar els constipats i la tos. També és adient per prendre desprésde cada àpat, ja que ben calentona ens ajuda a digerir millor allò que hem menjat.

La valeriana o til·la és una herba que actua com a relaxant i sedant, és vasodilatadora, anti-

microbiana i s’ha de prendre amb precaució, ja que pot provocar una baixada de tensió arterial.

El romaní té la capacitat de reforçar la memòria i calmar els nervis. També és poden aplicar

unes gotes en l’aigua per fer un bon bany i ens ajudarà a milorar la circulació i a desinfectar la pelld’impureses.

La maria lluïsa és una bona aliada quan fem règim, perquè si la prenem una hora abans de

menjar ens redueix la gana. També ens ajuda a eliminar els gasos intestinals, el mal alè, i és antireu-màtica i digestiva.

L’arç blanc o espí blanc ens ajuda a controlar el colesterol, calma el sistema nerviós

central, és recomanable per tractar la hipertensió i per als problemes del ritme cardíac. Les seves

flors s’utilitzen en medicina natural per fer infusions que tenen una acció tonificant i sedant.

L’anís ens pot ajudar a expectorar, per tant està indicat quan patim un constipat. Si tenim gasos

també ens ajudarà a expulsar-los i actua com un excel·lent tònic estomacal, calmant els còlics gas-trointestinals, sobretot a nens i lactants. Se sap que augmenta la secreció de la llet en la dona i enels animals i posseeix propietats reguladores de les funcions menstruals.

Sovint tenim solucions al nostre abast que no coneixem. És el cas de les infusions. Aquests preparats tenen grans qualitats que cal conèixer itenir en compte. El té, la camamilla i la til·la, són les més conegudes, però les possibilitats de les infusions son infinites i us en recomanemalgunes:

28 DONAGi

28 DONAGi

de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00h

Av. Lluís Pericot, nº 49-51 bx • 17003 GIRONA

Tel.972 21 47 41

fisiomedicgirona@hotmail.com

www.fisiomedicgirona.cat

29 DONAGi

MODATENDÈNCIES

29 DONAGi

QUÈ SÓN LES ONES DE XOC?Són uns impulsos acústics generats pneumàtica-

ment, mitjançant una ona bolística. El tractament

s’aplica amb l’ajut d’un aparell que transforma

l’energia cinètica en mecànica.

Tradicionalment aquesta tècnica s’utilitzava per

trencar les pedres del ronyó (litutricia) i ara s’ha

adaptat a la traumalologia.

QUINS EFECTES PRODUEIXEN AL COS LES ONES DE XOC?

Estimulen el metabolisme en la regió del dolor,

intensifiquen la circulació sanguínea, bloquegen

els estímuls dolorosos i activen la capacitat de

curació espontània.

PER A QUIN TIPUS DE PATOLOGIA ESTÀ INDICAT AQUEST TRACTAMENT?

• Tendinopaties (supraespinós, aquiles, rotulià...)

amb calcificació o sense.

• Epicondilitis - colze de tenista.

• Eperó calcani-fascitis plantar.

• Bursititis trocanterea i periostitis

• Retràs de consolidació ósea i pseudoartrosis

QUINS SÓN ELS AVENTATGES D’AQUEST TRACTAMENT?És un tractament amb gran èxit terapèutic (70%) i

només calen 4-5 sessions de curta durada, no

requereix anestesia, no és invasiu i pràcticament

sense efectes secundaris. És l’alternativa a les

infiltracions i a la intervenció quirúrgica.

PER QUÈ HEU ESCOLLIT AQUEST NOVEDÓSTRACTAMENT?El principi actiu d’aquestes ones és comple-

tament diferent al de qualsevol teràpia física

d’un centre de rehabilitació. Les ones de xoc

permeten tractar unes patologies que costen

molt de solucionar amb les teràpies conven-

cionals. És una aposta de futur del Centre, ja

que voliem oferir noves teràpies als nostres

pacients i som l’únic centre mèdic que aplica

aquest tractament en tota la província.

LES ONES DE XOC, UNA TERÀPIA PIONERAFISIOMÈDIC GIRONA OFEREIX UN INNOVADOR I REVOLUCIONARI TRACTAMENT QUE ÉS RÀPID, SEGUR IEFICAÇ EN TENDINITIS I CALCIFICACIONS

Fisioterapeutes i Osteòpates.D’esquerra a dreta Frederic Pijoan i Eduard Ventura

Tractament de l’espatlla Tractament del colze

SALUT OSTEOPATIA

Per Estel.la Nevado / Osteòpata i FisioterapeutaCol.legiada número 2523

estelanevado@fisioterapeutes.org

NEURÀLGIA DEL TRIGÈMINRep el nom de neuràlgia el dolor que esmanifesta al llarg del recorregut d'unnervi.

En concret el nervi trigèmin rep aquest nom perquè

consta de tres nervis situats a cada costat del crani-

cara amb la funció de donar sensibilitat a la cara.

Acostuma a afectar una meitat de la cara i és difícil que

afecti a ambdues alhora.

SIGNES I SÍMPTOMES

● Aparició de dolor intens en el trajecte el nervi, des de

l'orella fins a les celles, parpelles, nas, llavis i maxil·lar

inferior.

● La cara és hipersensible i, en conseqüència, hi ha dolor

amb la pressió, el fregament i els canvis de temperatura.

● No existeix paràlisis, és a dir, limitació de la mobilitat

facial, però si es fa present un dolor molt intens, perquè

es tracta d'un nervi sensitiu.

COM S'ORIGINEN?

L'origen de les neuràlgies, en el cas del nervi trigènim,

pot ser divers:

● Atrapament del nervi al llarg del seu recorregut

● Excés de tensió en el sistema nerviós central

● Herpes Zoster en el nervi trigèmin

● Tumor en el crani que el comprimeixi al llarg del seu

recorregut.

ENFOC OSTEOPÀTIC

Cal deixar clar que, en funció de la seu origen, si es trac-

ta d'una tumoració o un herpes Zoster, s'haurà de seguir

el tractament mèdic corresponent. En els casos d´atra-

pament o excés de tensió i, en el cas dels herpes, la oste-

opatia en fa els següents tractaments:

● Disminuir la tensió cranio-sacral

● Equilibrar la base del crani

● Assegurar el pas a través dels orificis en al seu recorre-

gut intracranial.

● Millorar el drenatge cranial

● Abordar possibles aspectes emocionals relacionats.

En la imatge, l'objectiu de la tècnica, és afavorir el pas

del nervi trigèmin esquerra a través de orifici anomenat

pterigo-palatino esquerra, situat a la part més posterior

esquerra del paladar. En el cas concret de la pacient, la

neuràlgia va aparèixer en deixar de fumar de forma sob-

tada, després de fer-ho des dels 15 anys de forma conti-

nuada. ■

c/ Figuerola, num. 35 - GIRONA - Tel. 972 218 424

NOU HORARI tancat diumenge nit i dilluns tot el dia

MENÚ DIARI de dimarts a divendres

NOVA CARTA cuina de mercat

MENÚ PER COLLES amb preus especials

SALUT NUTRICIÓ

Dr. Josep Joan Carreras FígolsEndocrí

Les malalties coronàries ocupen el primer lloc entre les causes de mortalitat

a la nostra societat. Infinitat d'estudis mèdics realitzats han conduït a la

Societat Americana de Cardiologia a declarar el sedentarisme com a factor

de risc major. Els beneficis de l'exercici físic no només estan relacionats amb la

prevenció de les cardiopaties, sinó que també formen part dels principals tracta-

ments per combatre l'envelliment. Un exercici adequat actua com a factor antio-

xidant i manté el to vital.

Les persones que practiquen exercici físic i porten un estil de vida actiu amb una

alimentació saludable es senten molt millor i s'observa en ells una major resistèn-

cia als efectes del pas dels anys.

REALITZAR EXERCICI CADA DIA RETARDA L'ENVELLIMENT CORPORAL

Quan es parla de practicar exercici hem de tenir en compte diversos factors, com

l'edat, l'estat d'ànim, la predisposició i, per suposat, l'estat cardiocirculatori de la

persona a la que recomanarem que es mogui. Petites modificacions en els hàbits

personals poden portar-nos a l'obtenció de grans beneficis. Però a l'hora de dis-

senyar un programa d'exercicis físics hem de tenir sentit comú, considerant la sen-

sació pròpia de cansament, l'esforç que li suposa al pacient i el cansament real

que pateix després que aquest finalitzi.

Si amb l'exercici pretenem millorar la nostra salut cardiovascular haurem de tenir en

compte la freqüència cardíaca objectiu, que ha de ser el 70% de la freqüència car-

díaca ajustada a l'edat i que s'obté restant 220 a la mateixa. Posarem un exemple:

Si té 45 anys la fòrmula serà 220-45=175 (Freqüència Màxima Cardíaca). El 75%

d'aquesta xifra, doncs, serien 122 batecs per minut i aquesta seria la freqüència

màxima que hauria d'assolir el nostre cor quan fem exercici. Això vol dir que, si

tens 45 anys, practicar un exercici regular que mantingui el teu pols a 122 batecs

per minut durant 30 minuts i de 3 a 5 vegades a la setmana millorarà la teva forma

física i cardiovascular.

Cal també que valorem el benefici aconseguit: moltes vegades aquest benefici és

escàs quan s'efectuen exercicis d'alta intensitat ja que, a més, hi ha el risc de patir

lesions musculars o a les articulacions. Així doncs, hem de programar un increment

progressiu de la durada i de la intensitat de l'exercici durant un període de 8 a 12

setmanes, augmentant el temps de pràctica, passant de 30 a 45 minuts de manera

gradual.

El simple fet de caminar ja és practicar exercici. Tothom hauria de caminar

almenys una hora cada dia, cadascú al seu ritme, sense presses.Qui mou les cames

cuida el seu cor. Com a exemple, en mitja hora una persona que pesi 70 quilos

gastarà 160 calories si camina o balla, 222 calories si camina de pressa, neteja la

casa o practica ciclisme i 37 calories si llegeix o mira la televisió.

Quan parlem de modificar el nostre estil de vida per millorar la salut pensem en els

hàbits alimentaris: disminució de la quantitat de menjar, de la ingesta de greixos

saturats i sucres refinats,mantenir una dieta equilibrada,però també evitar els hàbits

tòxics, com el consum d'alcohol, tabac i drogues. Al mateix temps, hem d'augmen-

tar el temps que dediquem a fer exercici i, en aquest sentit,els petits canvis, com uti-

litzar les escales o caminar més, seran molt beneficiosos per la nostra salut. ■

SALUT I ESPORT

Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª17001 Girona

Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UNCOP INTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLED'UNA SOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ ENAQUESTA PART DEL COS DURANT UNPERÍODE DE SIS MESOS I ESTÀ DISSEN-YAT PER OMPLIR PARCIALMENT L'ESTO-MAC I PRODUIR SENSACIÓ DE SACIETAT.

UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDO-CRINÒLEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒ-LEGS, ENDOSCOPISTES I PERSONALMÈDIC ESPECIALITZAT EN AQUESTTRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈDURANT TOT EL TRACTAMENT

PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓNPOSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT

MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT

Doctor

JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLS

Especialista en EndocrinologiaDiabetis i Nutrició

Col·legiat Número 1699

EL BALÓ INTRAGÀSTRICLA SOLUCIÓ A L'OBESITAT

Quan en llenguatge mèdic es parla de la

hipertrofia benigna de la pròstata, aquest

concepte es refereix al desenvolupament de

la dimensió de la glàndula prostàtica en els homes

que, sovint, pot ocasionar una simptomatologia que

altera la seva qualitat de vida

De fet, aquesta hipertrofia de la pròstata és en realitat

un tumor benigne (comparable als miomes uterins

de les dones) de una glàndula que, per la seva pecu-

liar situació en laparell urinari, pot provocar desagra-

dables alteracions de la micció.

Efectivament, la pròstata és un òrgan intern de l'apa-

rell sexual masculí situat immediatament per sota de

la bufeta urinària i, a la vegada, travessada pel con-

ducte uretral que surt d'aquesta servint de pas per

conduir l'orina a l'exterior, a través del penis.

Si bé es pot patir la malaltia en diferents graus de gra-

vetat, tant als quaranta com als cinquanta anys, es

calcula que a partir dels seixanta anys més de la mei-

tat d'homes poden patir símptomes importants a

causa d'aquest creixement anòmal de la pròstata, i el

90% ho pateixen cap als 80 anys. Tenint en compte

que l'esperança de vida s'ha incrementat en els

darrers trenta anys, és fàcil imaginar que són molts

els homes que poden patir trastorns de la micció fent

que el dia a dia tinguin una incomoditat, a vegades

força desagradable.

Només l'avaluació acurada dels símptomes i l'estudi

de les característiques del pacient: edat, altres patolo-

gies associades, condicions de vida, problemes socials,

etc. permetrà seleccionar el tractament més adient

d'una manera el més personalitzada possible. ■

QUÈ ÉS L'HIPERTROFIABENIGNA DE PRÒSTATA?

Dr. Joaquim Gironella

Per Sílvia Torroella ClaverBiòloga i Psicòloga

Número de col.legiada 10905

34 DONAGi

Quan intentem ordenar les

coses que tenim pendents

justament per manca de

temps, tenim la tendència d’anar dei-

xant per demà tot el que té relació

amb el propi benestar, és a dir, el que

ens beneficia a nosaltres mateixos.

Tenim temps per treballar, tenim

temps per fer coses pels altres, però

quan ens referim a activitats, hobbies,

conductes que van destinades al nos-

tre benestar…llavors… NO TENIM

TEMPS.

Alhora el temps ens condiciona a pla-

nificar el futur, moltes vegades no

immediat o a tenir en compte en el

present coses passades que no van

sortir bé i que ens segueixen afectant,

i ens oblidem del present, que al cap i

a la fi, és el que tenim en cada

moment.

Hem acabat creant una societat

estressada i estressant, anem

perdent cada cop més qualitat

de vida i ens convertim en un

rellotge ambulant, sempre pen-

dents de l’hora.

Hauríem de fer una llista de totes

aquelles activitats que considerem

“perdre el temps”, ens n'adonaríem

que dins d'aquesta llista s'hi troben

moltes coses que ens agraden i

omplen, que ens fan sentir bé, però

que deixem per un altre dia, ja que

sinó tenim la sensació de “ser egois-

tes” perquè aquest temps podria “ser-

vir” per altres coses.

Però hem d’intentar aconseguir que

aquest concepte ens sigui útil, que

ens serveixi pel que està

destinat...posar ordre i no a la inversa.

Hem d’aprendre a “perdre el temps”, a

no quantificar les coses que som

capaços de fer durant un dia, sinó a

veure quantes en som capaços de fer

amb tranquil.litat i gaudint en cada

moment del que

estem fent. Encara

que no ens agradi,

sempre tot té un

costat positiu. Hem

de “perdre el temps”

en totes aquelles

coses que faríem si

només ens quedés

un dia de vida, hem de valorar el que

veritablement és important per

nosaltres i separar-ho del que mera-

ment són obligacions i rutines esta-

blertes. Hem d’acostumar-nos a dei-

xar el rellotge a casa quan estem de

vacances i els dies de festa.

Quan pensem en els bons records de

la vida sempre tenim la sensació que

"el temps es va aturar", la sensació que

en aquells moments el temps no exis-

tia. Aquesta sensació no és res més

que viure el moment present. per això

hem d'intentar canviar aquest con-

cepte negatiu del temps i també la

nostre manera de viure’l, donant l’a-

tenció i la importància que es mereix

el moment present. ■

“Cuando llega el tiempo en que se

podría, ha pasado el tiempo en que se

pudo.” Marie von Ebner-Eschenbach

(1830-1916) Novelista austríaca.

En principi el concepte temps vaser creat per poder posar “ordre”i organització en una vida ensocietat, però actualment l'ex-pressió "no tic temps per..." escada cop és més comú. Ens dónala sensació que el temps és unpredador que se'ns tira a sobre,que ens fa la guitza i que, en defi-nitiva, lluny d’organitzar-nos, enscomplica la vida.

EL TEMPS, UN ALIATQUE ENS ORGANITZA …O UN ENEMIC NOSTRE?

Sílvia Torroella Claver

C/Eiximenis, 20, 4rt 1ª - 17001 GIRONA

Tel. 972 412 016

El cartílag de tauró, amb un alt contingut de nutrients en estat pur i

natural, és una excel·lent font de nutrició per a teixits ossis i articulars.

Conté calci, fòsfor i condroitina, que és la substància que fa que aquest

productes sigui exclusiu. La condroitina és un nutrient adquirit per la

sang que es destil·la en el líquid sinovial donant a lloc al moviment nor-

mal de les articulacions. El fluid sinovial que cobreix les articulacions

dels ossos és el lubricant i absorbeix el xoc.

Quan el cos humà no produeix suficient glucosamina i controitina, el

líquid sinovial perd viscositat i, per tant, no protegeix adequadament a

les articulacions, així apareix el dolor, la rigidesa dels ossos i la pèrdua

de mobilitat.

El cartíleg de tauró és un compost molt ric en proteines, aminoàcids

aïllats, gelatina, calci, magnesi, zenc i vitamines diverses. El consum

d'aquest producte es recomana com a preventiu pels esportistes que

solen patir de problemes musculars, per a articulacions inflamades i

per a inflexibilitat. Al mateix temps és aconsellable per a malalties crò-

niques com l'artritis, reuma, artrosi, osteoporosi...

El cartílag de tauró actua enfortint el sistema immunològic i té propie-

tats antiinflamatòries.

Per la seva composició i per

l'acció fa que en els últims

temps s'ha convertit en un

dels més famosos recursos

terapèutics naturals.

Després dels estudis realit-

zats en laboratoris de EEUU,

Canadà, Cuba o Anglaterra

s'ha comprovat la seva efi-

càcia com a antioxidant,

antiinflamatori i reductor del

dolor i cicatritzant.

I per què s'ha investigat

especialment el cartílag de

tauró? Doncs perquè aquest

animal es caracteritza per

l'absència d'ossos en el cos,

el seu esquelet és cartílag

pur. El tauró conté més de

1.000 vegades més cartílag

que qualsevol mamífer de la

seva mida.

osteopatia

naturopatia

homeopatia

medecina xinesa,

tractaments infantils

flors de bach

dietètica

Ronda Pare Claret, 15 - 17001 Girona Tel. 972 20 87 87

la vostra botiga a internetwww.genciana.com

25 %DESCOMPTE

el racó de GENCIANA

EL CARTÍLAGDE TAURÓ

PUBLIREPORTATGE

La bellesa del rostre depèn fonamentalment d'un

joc de proporcions i de l'harmonia entre tots els

elements que el formen. Els maquilladors ens

han demostrat que es pot esculpir un rostre uti-

litzant amb destresa les llums i les ombres. Ara

la medicina estètica ens permet remodelar el

rostre i possibles imperfeccions fins aconseguir

harmonia i atractiu. La bioplastia és una nova

tècnica que serveix per a modificar el perfil, el

volum i la silueta d'algunes parts del rostre i el

cos. L'especialista en bioplastia actua com un

escultor aplicant implants de farciment fins a

assolir l'aspecte desitjat.

Què és la Bioplastia?La Bioplastia és "l'estètica sense talls i sense

cirurgia realitzada a través d'implants de bioma-

terials en plànols anatòmics profunds, amb un

procediment mínimament agressiu".

En un llenguatge senzill, la Bioplastia és

l´implant de biomaterials per a augmentar el

volum de determinades àrees del rostre i del cos.

Aquestes substàncies són biocompatibles i s'im-

planten profundament a través d'un petit orifici

realitzat en la pell amb una agulla, sense talls ni

punts, s'utilitzen microcánulas, que tenen la

punta arrodonida; pel que no lesionen els vasos

sanguinis ni els nervis.

Tot es realitza amb anestèsia local, en el propi

consultori mèdic, amb la possibilitat que el

pacient acompanyi pas a pas, a través d'un

mirall, el procediment.

El resultat es veu immediatament, sense la

necessitat de diverses sessions.

Les estrelles del món de l'espectacle tenen un

tipus de bellesa que sembla extraordinari, però

al mateix temps, comú entre ells.

Perquè perdem volums en la nostracara?S'ha demostrat científicament que la causa de la

flaccidesa del rostre que apareix amb el temps

és principalment deguda a la pèrdua del volum

ossi, redistribució del greix facial i disminució de

l'espessor de la pell duent al descens de teixits i

perduda de la definició l'angle cérvic-mandibular

i pòmuls.

La Bioplastia, s'encarrega de retornar el volum

perdut en aquestes estructures del rostre, provo-

cant que els teixits s'elevin i es recol.loquin, al

mateix temps que els dóna un aspecte més inte-

ressant i seductor.

L'efecte blush (del maquillatge) és una zona

d'ombra just per sota de l'arc zigomàtic i per

sobre de l'angle de la mandíbula, que s'aconse-

gueix amb Bioplastía, creant una discreta i gra-

ciosa depressió al remarcar pòmuls i mandíbula.

Ressaltar la línia i angle de la mandíbula, afavo-

reix al rostre en general, donant-li un toc de

bellesa, aconseguint accentuar una línia fronte-

rera que divideix la cara del coll.

Artistes reconeguts pel seu atractiu com: Miche-

lle Pfeiffer, Brad Pitt, Angelina Jolie i molts

altres presenten de manera evident, aquestes

característiques dels cànons de la bellesa.

ENTREVISTA AMB EL DR. RAFAEL GALVEZ(Director mèdic de GIRO-KLINIC )

BIOPLASTIAUN ROSTRE NOU SENSE CIRURGIA

Dr. R. Gálvez

salut,estètica i

antienvelliment

c/ Serra de Vall-Lloreda 6 (Zona Lluís Pericot) - 17003 Girona

Tel. 972 22 19 28www.medicinaycirugiaestetica.com

Centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya E-17618950

És important ressaltar que la Bioplastia és molt dife-

rent al simple emplenament estètic, el qual es realitza

superficialment en els teixits. La Bioplastia, per altra

banda, és aplicada profundament sota els músculs del

rostre, fent que siguin aquests i no les substàncies

implantades, les quals li donaran al rostre la seva nova

silueta d'aspecte natural. Això és molt important de

ressaltar, ja que un simple emplenament , només dona-

ria un aspecte d'haver engreixat el rostre, efecte que

els pacients temen.

Per què sotmetre's a una Bioplastia?Millorar la imatge amb que els altres ens miren, no

només contribueix a enriquir significativament la nostra

autoestima, sinó també, a donar-nos una oportunitat

superior per a destacar-nos en el món social i laboral

que ens envolta.

Per a més informació:www.medicinaycirugiaestetica.com www.bioplastia.eswww.clinicanacul.com.br

38 DONAGi

LA SEXUALITAT HUMANA

Per Núria Tió i Rotllan

Com és que homes i dones d'una mateixa generació i d'una educa-ció similar visquin una sexualitat diferent? Què és el que explicaque persones d'una edat més o menys igual visquin una sexualitatgratificant i d'altres, infeliç? Sovint no hi ha una única resposta aaixò, sinó que l'explicació s'ha de buscar en la interrelació de dife-rents factors que han anat incidint en nosaltres, d'una manera méso menys intensa i en proporcions diferents, al llarg de la nostravida. Entre aquests factors hi trobem la nostra pròpia biologia, lamanera de ser que ens caracteritza, la relació que hem tingut ambels nostres pares i la imatge que ens han transmès de la seva rela-ció de parella, l'educació que hem rebut, els nostres coneixements iexperiències mentre ens anem formant, els valors, les normesmorals i els codis de conducta que regeixen la nostra societat i,finalment, la cultura en què estem immersos. Tot plegat condiciona-rà una determinada manera de sentir, de pensar i de comportar-serespecte de la pròpia sexualitat i de la que vivim quan estem ambparella. Certament també s'han de contemplar aquells episodispuntuals que poden marcar d'una manera dràstica, per traumàticso per angoixants, la vivència de la sexualitat. En aquest article,però, vull tractar l'aspecte més biològic de la sexualitat, vull expli-car la manera com la biologia guia els nostres impulsos i marcaunes tendències de comportament.

L'ENCÀRRECBIOLÒGIC DE LA

SEXUALITAT

LA SEXUALITAT HUMANA

Juli Garreta, 2517002 GironaTel. 972 91 39 04labonbonniere@labonbonnieredeninon.comwww.labonbonnieredeninon.com

Igualment com la resta d'animals, la sexualitat en els

humans és una pauta innata de conducta que mar-

carà d'una manera important les nostres vides, ja

que l'objectiu biològic que pretén és la continuïtat de la

nostra espècie. Ara bé, quan naixen, els homes i les

dones reben un encàrrec biològic diferent pel que fa

referència a la sexualitat.

Per als mascles de totes les espècies, la missió biològica

és fecundar tantes femelles com sigui possible (se'ls

encarrega la perpetuació quantitativa de l'espècie),

mentre que per a les femelles l'objectiu és vigilar qui les

fecunda (se'ls encarrega la perpetuació qualitativa de

l'espècie) i tenir cura de la descendència. Aquesta missió

biològica va acompanyada en l'home d'uns centres

cerebrals dues vegades més extensos i ben comunicats,

pel que fa a la sexualitat, que no pas en la dona.Tot això

ben amanit d'una dosi de testosterona de deu a cent

vegades superior que en el cas de les dones. En canvi, la

dona disposa del doble d'espai cerebral i doble capaci-

tat de processament per captar les emocions dels altres

i recordar més bé els esdeveniments amb càrrega emo-

cional. Louann Brizendine, una neuropsiquiatra califor-

niana dedicada a l'estudi del cervell femení diu en el seu

llibre El cerebro femenino que “mentre els homes tenen

un aeroport internacional per processar les idees

sexuals, les dones en tenen un de petit per a l'aterratge

d'avionetes, però allà on les dones tenen una autopista

de vuit carrils per processar les emocions i els senti-

ments, els homes hi tenen una carretereta secundària”.

Això explica per què un 85% dels nois entre els 20 i els

30 anys pensa en el sexe força vegades al dia, mentre

que les noies hi pensen una vegada o, com a màxim, tres

o quatre en els dies fèrtils. De fet, s'han fet molts d'estu-

dis que avalen aquesta afirmació. Un dels últims que he

llegit explica què van contestar una mostra d'estudiants

universitaris quan se'ls va preguntar quina història

deduïen d'una fotografia en què es veia un noi i una

noia parlant animadament. Gairebé el 100% dels nois hi

veien una situació que acabaria en una relació sexual

mentre que la gran majoria de noies comentava que es

tractava de dos amics que s'avenien molt fent-se confi-

dències. És una resposta diferent i si voleu, complemen-

tària, dictada pels centres cerebrals prioritaris del noi o

de la noia.

La nostra biologia, pot marcar la nostra conducta? Més

que marcar-la, orientarà el desig, i per tant posarà en

marxa l'impuls per satisfer-lo. Aquesta diferència cere-

bral i hormonal farà que homes i dones visquin, segons

com, en dos mons que a vegades semblen diferents i

contraposats, però que en realitat són ben complemen-

taris. Per a la constitució biològica de l'home serà priori-

tària la satisfacció sexual, mentre que per a la de la dona

serà prioritari establir un lligam afectiu sòlid. Sovint això

es tradueix en una de les queixes més fan els homes en

els despatxos de sexologia: “ella no en té mai ganes”, i

per part de la dona:“ell no té mai temps de parlar, o bé

no m'escolta”.

Sortosament els humans som molt més que instints,

podem --si ens posem en la línea correcta-- transcendir

la nostra biologia. Són tots els factors que tenen a veure

amb l'aprenentatge que determinaran la nostra manera

de sentir, pensar i viure la sexualitat. En tot cas, val la

pena tenir present com s'expressa l'aspecte biològic en

nosaltres, i així poder donar-li una sortida convenient.

Segurament, l'equilibri d'aquesta discrepància biològi-

ca, masculina i femenina, es produirà si tots dos, home i

dona, tenen cura d'establir una bona comunicació…

sexual. ■

Núria Tió i Rotllan

Psicòloga clínica d'adults. Especialitzada en Sexologia i Teràpia de parella.

Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -G D-

Tel. 972 20 10 84

Elegància & Inteligència sexual & Coqueteria

COACHING

Sandra LLinares

DIR NO SENSE SENTIR-SECULPABLE

Moltes vegades nogosem negar-nosa fer un favor per-

què creiem que no enspodem pronunciar un NO,ja sigui perquè pensemque devem alguna cosa ala persona, perquè tenimpor de les conseqüèncieso perquè creiem que nofer el favor seria egoistaper part nostra. Aquestescreences ens limiten i ensimpedeixen fer el querealment voldríem fer,dir NO. Les creencessón només pensa-ments. I els pensa-ments es poden can-viar per fer-nos la vidamés fàcil.

ELS DRETS ASSERTIUS

Els drets assertius són uns drets

que, com els drets humans, tenim

tots pel fet de ser persones.

Aquests són cinc d'aquests drets

(Manel Güell, 2005.¿Per què he dit

blanc si volia dir negre?):

● El dret a ser tractat amb respec-

te i dignitat.

● El dret a rebutjar peticions sense

haver de sentir-se culpable o egoista.

o El dret a decidir si satisfàs les expec-

tatives d'altres persones o si et com-

portes seguint els teus interessos,

sempre que no violis els drets dels

altres.

● El dret a tenir opinions i expressar-

les.

●El dret a canviar d'opinió.

QUÈ ÉS L'ASSERTIVITAT?

L'assertivitat és la manera de comuni-

car-nos fent valer els nostres drets,

alhora que respectem els drets dels

altres. Per actuar de forma assertiva

no n'hi ha prou amb saber que

aquests drets existeixen. Cal creure

que nosaltres tenim aquests drets i

posar-los en pràctica.

QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE

ASSERTIVITAT I AUTOESTIMA?

L'assertivitat és la manera de comuni-

car-se de les persones amb una bona

autoestima. Aquestes persones tenen

un bon concepte d'elles mateixes,

s'accepten tal com són, es valoren, es

respecten i volen que els altres també

les respectin.No es plantegen les rela-

cions en termes de guanyar o perdre:

“si jo guanyo, tu perds” o “si tu guan-

yes, jo perdo”. Saben que no estan per

sobre ni per sota dels altres i, quan es

comuniquen, busquen el benefici per

a les dues parts.

EL JUST TERME MIG

Quan un animal es veu en perill pot

reaccionar de dues maneres: fugint o

lluitant. En la comunicació interperso-

nal, fugir equival a la conducta passi-

va i lluitar correspon a l'agressiva. Tots

dos comportaments són símptomes

d'una baixa autoestima. La persona

passiva evita confrontar les opinions

dels altres per por al rebuig. La perso-

na agressiva sempre se sent atacada

perquè es creu inferior i pretén

demostrar la seva vàlua trepitjant els

altres. L'assertivitat és el just terme

mig entre la conducta passiva i l'a-

gressiva.

L'EDUCACIÓ QUE HEM REBUT

De petits ens eduquen per creure

que hem de ser agradables amb

tothom, que les necessitats dels

altres són més importants que les

nostres i que, si ens neguem a

satisfer-les, som egoistes. Això

està bé per aprendre a respectar

les altres persones, però portat a

l'extrem ens condueix a eliminar

la nostra voluntat i a actuar en

contra dels nostres principis i

valors. I, si fem això, sentirem que

ens hem traït a nosaltres matei-

xos.

COM DIR NO?

Per dir NO, no cal exposar una

excusa o una justificació. Recor-

dem que tenim dret a dir NO. Una

frase com ara “Avui NO et puc ajudar,

si vols ens ho podem mirar demà”, pot

servir per expressar el que pensem,

prioritzant els nostres interessos i

demostrant alhora respecte cap a

nosaltres mateixos i cap a l'altre. Ara

només ens queda practicar. Si mai no

diem NO, deixem de viure la nostra

pròpia vida per viure la vida que els

altres volen que visquem. ■

40 DONAGi

Sandra LLinaresCoach personal i d'empresa

Formadora en lideratge, comunicació idesenvolupament personal

sandra@coaching-girona.comwww.coaching-girona.com

42 DONAGi

FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

Mercè Martí PlaAdvocat Laboralista

Av. Jaume I, 48, 1r. D - 17001 GIRONATel. 972 225228

LA PENSIÓ DE VIDUÏTAT

Després de perdrela parella, l'espòso l'esposa amb quihem passat molts

anys de la nostra vida, elsvidus o vídues es pregun-ten a què tenen dret. Lapensió de viduïtat no té unpatró comú per tothom.Qui pot cobrar-la i quant lipertoca són algunes de lesrespostes que us donem.

QUI EN TÉ DRET?

Té dret a la pensió de viduïtat vitalícia

el cònjuge d'una persona que ha mort

i abans de la defunció es trobava d'alta

o tenia assimilada a l'alta i havia com-

pletat un període de cotització de 500

dies, dins un període ininterromput de

cinc anys immediatament anteriors a

la data de la mort.

També te dret a la pensió de viduïtat el

cònjuge que sobreviu encara que el cau-

sant a la data de la mort no estigués d'al-

ta o assimilada a l'alta,sempre que aquest

cotitzat un mínim de quinze anys.

QUE PASSA QUAN HI HA SEPARA-

CIÓ O DIVORCI?

En aquests casos té dret a la pensió de

viduïtat aquella persona que reuneixi

els requisits i sigui o hagi estat cònjuge

legítim. Si hi hagut una separació o un

divorci en tindrà dret sempre que no

s'hagi casat novament o no o s'hagi

constituït com a parella de fet.

Ara bé, segons l'article 97 del Codi Civil,

el dret a la pensió de les persones

divorciades o separades judicialment

en tot cas farà que s'extingeixi la pen-

sió compensatòria per la mort del ex-

cònjuge.

En cas de divorci, si hi ha més d'una

persona amb dret a cobrar la pensió

de viduïtat, aquesta serà reconeguda

amb quantitats proporcionals al temps

que les anteriors parelles han viscut

amb el difunt. En tot cas, però, es

garantirà el 40% al cònjuge supervi-

vent o a aquella parella que, sense ser

cònjuge, n'és el beneficiari i estava

convivint amb la persona en el

moment de la mort.

Quan hi ha una nul·litat matrimonial, el

dret a la pensió de viduïtat correspon

al supervivent al que se l'hi ha recone-

gut el dret a la indemnització, establer-

ta en l'article 98 del Codi Civil, si no s'ha

tornat a casar o no s'ha constituït com

a parella de fet. En aquest cas, la quan-

titat a percebre serà proporcional al

temps que van conviure.

I SI NO HI HA VINCLE MATRIMONIAL?

Quan es compleixen els requisits d'alta i

cotització dels que hem parlat abans, té

dret a pensió de viduïtat la persona que

ha estat unida al difunt/a en el moment

de la mort formant una parella de fet,

sempre que acrediti que els seus

ingressos no arriben al 50% de la suma

del seus i de la seva parella en el mateix

període. Quan hi ha fills comuns el per-

centatge es redueix al 25%.

Es considera parella de fet aquella que

està constituïda amb la mateixa relació

d'afectivitat a la conjugal. I en prenen

part les persones que, sense estar

impedides per contraure matrimoni,

no tenen vincle matrimonial amb una

altra persona i acrediten, mitjançant el

certificat d'empadronament, una con-

vivència estable en el moment de la

mort d'un dels dos membres i amb

una durada ininterrompuda d'un

mínim de 5 anys.

La parella de fet s'acredita amb la certi-

ficació d'inscripció en els registres

específics que hi ha als ajuntaments o

mitjançant un document públic en el

que consta la constitució de la parella.

Aquesta inscripció o constitució s'ha

d'haver fet 2 anys abans de la mort del

causant.

QUAN S'ACABA I ES DEIXA DE

COBRAR?

En tots els casos, el dret a la pensió de

viduïtat s'extingeix quan el beneficiari

contrau un nou matrimoni o es consti-

tueixi com a parella de fet amb una

altra persona.

QUÈ ES COBRA DE PENSIÓ DE VIU-

DETAT?

La quantitat de la pensió es calcula

prenent de referència una base regula-

dora que canvia depenent de cada

situació. Depèn de si el difunt es troba-

va en actiu, és a dir treballant, o bé era

pensionista en el moment de la mort,.

El percentatge també varia segons les

circumstàncies del beneficiari.

Generalment, es cobra el 52% de la

base reguladora corresponent al cau-

sant. De tota manera existeixen unes

quantitats mínimes segons l'edat i les

circumstàncies del la persona que té

dret a ingressar mensualment una

pensió de viduïtat.

Per aquest any són:

● Si el titular té càrregues familiars:

651,63 euros/mensuals

● Si el titular té 65 anys o discapacitat:

561,55 euros/mensuals

● Si el titular té entre 60 i 64 anys:

524,28 euros/mensuals

● Si el titular és menor de 60 anys:

421,41 euros/mensuals ■

Mercè Martí PlaAdvocat Laboraliste

44 DONAGi

EMPRENEDORES

Gina BellvehíEconomista

EINES A L'ABAST DE LES NOVES EMPRESES

La Cambra deComerç de Gironaofereix un ampli ven-tall de serveis i

alguns d'ells estan espe-cialment pensats per afacilitar las tasca als nousempresaris i empresàries.Es tracta d'un seguit d'ei-nes i recursos que estan al'abast de totes les empre-ses, però s'han dissenyatespecialment per a servir aaquells nous projectesempresarials que acabende néixer, o bé a aquellesempreses que fa poc quehan iniciat la seva activitat.

Quines són aquestes eines?

PER A CONÈIXER EL MERCAT, ELS

COMPETIDORS I ELS POSSIBLES

CLIENTS I PROVEÏDORS

● Informes sectorials

Per tal de conèixer l'evolució i la ten-

dència del sector desitjat, les zones

geogràfiques d'activitat, el nombre

d'empreses agrupades en funció del

volum de vendes, les principals empre-

ses de cada segment i altres dades

d'interès, la Cambra posa a disposició

de les noves empreses informes secto-

rials de més de 250 activitats. Aquests

documents tenen la informació neces-

sària per conèixer a fons el sector i, d'a-

questa manera, poder actuar amb més

competitivitat.

● Llistat d'empreses

Les noves i joves empreses gironines

també poden obtenir directoris de la

base de dades amb més empreses del

mercat espanyol. La informació més

completa de les empreses espanyoles

classificades per zona, activitat, factura-

ció anual, nombre de treballadors, codi

import-export (per tal de saber si es

tracta d'una empresa exportadora i/o

importadora), forma jurídica i altres

indicadors empresarials. Aquesta servei

està en promoció fins el pròxim 31 de

maig amb un 15% de descompte en el

preu previst per poder accedir a tots

els llistats d'empreses. També es pot

accedir al servei fent la subscripció

com a usuari.

● Fitxers d'empreses de nova creació

És una eina per conèixer de primera

mà les empreses de recent creació, a

nivell nacional o per províncies. Ofereix

la següent informació de cada una de

les noves empreses: denominació

social, domicili complert, objecte social

(activitat principal), data d'inici d'opera-

cions, capital social, persona de contac-

te i càrrec.

● Informes comercials

Són informes empresarials amb tota la

informació necessària per disposar de

més informació sobre els millors

clients, proveïdors i competidors. En els

informes comercials de més de 4

milions d'empreses i autònoms nacio-

nals hi consta el perfil de l'empresa, l'a-

valuació de risc, l'accés al RAI, les finan-

cers (informe comercial + balanç i

compte de resultats i anàlisis sectorial)

i els complets (informe financer +

balanç comparatiu a 3 anys, compte

analític de resultats, ratis financers,

variació de recursos i grans masses

patrimonials) de més de 4 milions

d'empreses i autònoms nacionals.

Per estar al corrent de l'actualitat

empresarial i econòmica

● Butlletí electrònic

Ofereix informació sobre temes d'inte-

rès com ara ajuts, comerç i turisme,

informació de la Cambra de Comerç de

Girona, innovació i noves tecnologies,

qualitat, seguretat i medi ambient,

comerç exterior, formació, infraestruc-

tures, jornades i conferències. Es tracta

d'un servei d'informació personalitzat

que s'envia setmanalment a la bústia

de correu electrònic de l'usuari.

● Notícies on-line

El servei de notícies econòmiques de la

Cambra de Girona envia, mitjançant el

correu electrònic, una recopilació dels

titulars de premsa recollits a les edi-

cions d'Internet dels principals diaris

d'informació general, econòmics i

locals. La informació s'envia diàriament

i de forma gratuïta i cada titular és un

enllaç que porta a la notícia correspo-

nent. El servei permet a l'usuari perso-

nalitzar el seu enviament i crear un

diari "a la carta".

PER FACILITAR LES POSSIBILITATS

DE CREIXEMENT I MILLORA

● Informació ajuts i subvencions

Per obtenir informació i assessorament

sobre les línies d'ajut, les subvencions

actuals i les línies de finançament

vigents per tal d'invertir en l'adequació,

ampliació i/o millora del negoci, la

Cambra de Girona ofereix un servei

d'informació personalitzat segons les

característiques i necessitats de l'em-

presa sol·licitant. Un cop rebuda la

sol·licitud, la Cambra realitza una recer-

ca exhaustiva de les possibles fonts de

suport econòmic i/o financer, tant a

nivell autonòmic com nacional.

PER GARANTIR LA IDENTITAT I

SEGURETAT A INTERNET

● Certificació digital

Aquesta és una eina fonamental per al

desenvolupament del comerç electrò-

nic, que autentifica la identitat de l'u-

suari i garanteix la seguretat en els trà-

mits que es realitzen a través d'Inter-

net. A banda de garantir certesa en les

transaccions electròniques amb ter-

cers, el certificat digital permet fer tot

tipus de tramitacions confidencials

amb les administracions. Com a valor

afegit, el certificat digital genera la con-

fiança de clients i visitants, assegurant-

los l'autenticitat del receptor de les

seves transaccions. ■

Com puc accedir a totes aquestes eines?Podeu adreçar-vos a la Cambra de Comerç de Girona,avinguda jaume I, 46 de Girona - Tel. 972 418 500

www.cambra.gi - cambra@cambragirona.org Tel. 972 418 500 - cambra@cambragirona.org

Gina Bellvehí i GarrigaDirectora Àrea Informació i Assessorament

Cambra de Comerç de GironaAvda. Jaume I, 46 - 17001 GIRONA

Tel: 972 418 500www.cambragirona.cat

cambra@cambragirona.org

46 DONAGi

GIRONINES EN LA HISTÒRIA

“La majordoma era unatia-àvia d'Afra, que vaacompanyar el santBisbe quan va venir a

residir a Girona. Es tractava d'unadona que, encara que tenia més de centanys, tenia un aspecte ufanós, amb unapell tan tendra que semblava de flor demató. Era immensament grassa, ostentosa-ment presumida i una xafardera impenitent, ambdots de remeiera i de cuinera, que dominava les ciències delsastres i de les plantes.”

Carles VivóAutor de Llegendes i misteris de Girona

LA MAJORDONA DE SANT NARCÍS, UN PERSONATGE

DE LLEGENDA

UNA SERVENTA DE LLEGENDA

La majordona de Sant Narcís és la protagonista d'una llegenda apòcrifa creada pel

poeta gironí Josep Tarrés. Segons explica la llegenda, la centenària serventa s'encarre-

gava de fer les feines de Sant Narcís i l'acollí a la seva casa del Pou Rodó, quan aquest

arribà a Girona després de la seva estada a Augusta. La dona tenia una presència ofeno-

sa. Era molt grassa i no passava desapercebuda quan sortia a feinejar pels carrers de la

ciutat. La vistosa majordoma feia els encàrrecs pel seu senyor amb uns criats que l'a-

companyaven tot transportant una cadira especial perquè ella pogués anar descansant

durant el recorregut. Es guarnia amb vestits llampants, de colors vius, i deixava sonar els

esquellerincs que es cosia a les

vores de les faldilles. Perquè

tothom la reconegués, la presumi-

da serventa passejava amb grans

barrets al cap i lluïa el seu aspecte

jove i la seva pell tendra.

CUINERA, REMEIERA I XAFAR-

DERA

L'oca amb peres, la sopa de

menta, les pomes farcides i la boti-

farra de sang són receptes que s'a-

tribueixen a la majordona de Sant

Narcís. La serventa del bisbe Narcís

també era una bona remeiera.

Coneixia les propietats de les plan-

tes i les utilitzava per elaborar pre-

parats. També s'interessava per les

ciència dels astres i tenia poders

per fer encanteris. La llegenda

explica que la majordoma era una

dona de bon cor, però tenia un

gran defecte: era molt xafardera i

esbombava arreu les seves xafar-

deries.

EL CÀSTIG DE SANT NARCÍS

Un dia la serventa gironina va

escampar una xafarderia de Sant

Narcís que va fer enfadar molt el

bisbe. La reacció del sant no es va

fer esperar i, quan aquest se'n va

assabentar, va retirar tots els

poders a la majordoma i la va con-

vertir en una pobra dona desval-

guda que vagava pels carrers de la

ciutat desconcertada mentre la

gent li tirava al damunt les restes

de menjar.

AJUDANT ELS DESAFAVORITS

Sense poders, la majordoma de

Sant Narcís va seguir sense rumb

fins que va tenir una visió.Va predir

la mort de Sant Narcís i Sant Feliu,

víctimes del martiri per la seva fe.

Ben aviat, els seus tristos pressenti-

ments es van complir i la majordo-

ma va tornar a recuperar la seva

dignitat. A partir d'aleshores es va

dedicar a fer penitència i amb

molta humilitat va tenir cura dels

malalts i dels desvalguts, fins el dia

que va morir.

PESAVA COM UN OCELLET

Conta la llegenda que quan la

majordoma va sentir que se li aca-

bava la vida va fer encendre un

gran foc davant de la catedral de

Girona i va posar una parola

gegant per cuinar una sopa de

menta i oferir-la als pobres i als

necessitats. El dia que va morir,

molts gironins la van trobar a faltar

i els que la van enterrar comprova-

ren amb sorpresa que aquella ser-

venta tan grassa pesava com un

pardalet. ■

Saber-ne més...

Llegendes i misteris de Girona. Girona: Qua-

derns de la Revista de Girona, núm. 24 (sèrie

Monografies Locals; 13). Diputació de Girona

i Caixa de Girona, 1989.

42 Històries màgiques “Llegendes de Girona”.

Fundació 60

Agraïments: Hotel Llegendes de Girona.

www.llegendeshotel.com

GIRONINES EN LA HISTÒRIA LA MAJORDOMA DE SANT NARCÍS

LA MAJORDOMA DE PEDRA

El 12 de maig de 1973 es va

col·locar a Girona una escultura

dedicada a la majordoma de

Sant Narcís al carrer de Ferran el

Catòlic, just al principi del passeig

Arqueològic, sota la torre Cornèlia i

davant dels Banys Àrabs. L'escultura, de

pedra de Girona, és obra de l'artista Josep

Bosch, conegut com Piculives. El volumi-

nós cos de la majordoma, amb una gran

panxa i ales, sosté el Llibre dels misteris

de Girona entre les mans. En una placa

commemorativa col·locada el 29 d'octu-

bre de 1999, just al costat de l'escultura

es llegeix: "PICULIVES (1935-1998) LA

MAJORDOMA DE SANT NARCÍS. ESCUL-

TURA OFRENA DE L'AUTOR A AMICS DE

GIRONA ANTIGA I ARQUEOLÒGICA DE

GIRONA. 12 - MAIG - 1973”

Santa Pau té una personalitat

pròpia, al ser un poble

medieval amb molt d'encant

i del que en destaca el mag-

nífic Castell del Segle XIV i la seva fan-

tàstica muralla.I tot envoltat del pai-

satge volcànic que transmet sensació

de tranquilitat i pau.

Camins rurals de somni, per fer a peu,

en BTT, a cavall o passejant amb els

típics carretons tirats per cavalls,

enmig d'un bosc encantat de fatgos

de la Fageda d'en Jordà, on gaudir del

silenci i del paisatge és una de les acti-

vitats més destacades d'aquesta

aventura a Santa Pau.

Els diferents volcans ( Croscat, Poma-

reda, Torn,Roca Negra, d'en

Simó,Torrent, Santa Margarida, Puig

de la Costa…) poden ser visitats amb

una reproducció de l'antic carrilet que

unia Girona amb Olot. Aquesta excur-

sió amb el trenet turístic de Santa Pau

té una durada d'una hora, i permet

rebre información de cadascun dels

indrets on passa

L'oferta gastronòmica de Santa Pau és

molt destacable, éssent el comú

denominador els fesols de Santa Pau,

coneguts mundialment com un pro-

ducte exquisit i que sovint el trobem

a l'estranger en botigues de delicates-

sen. En aquest sentit destaquem el

Restaurant Cal Fesol especialitzat en

aquest producte de la terra.

Si el que es vol és passar un cap de

semana o més dies en un entorn tan

maravellós com aquest, l'oferta hote-

lera passa pels allotjaments recome-

nats del càmping Lava:els bungalows.

Amb totes les comoditats d'un hotel i

molt indicats per a famílies amb nens.

Al centre de Santa Pau també hi tro-

bem una pensió medieval de luxe,

ideal per desconectar del brogit de la

feina i de la ciutat. El nom d'aquest

establiment de luxe és La Casa dels

Poetes, amb habitacions i records que

evoquen als grans poetes com Joan

Maragall, Antonio Machado, Lord

Byron o John W. Goethe ■

Per a més información d'activitats i allotjament

us podeu adreçar a : www.i-santapau.com

vacances@i-santapau.com - Tel. 972 680 358

48 DONAGi

A poc més de mitja hora de Girona o de Figue-res, se'ns presenta l'oportunitat de descobriro redescobrir el poble de Santa Pau, una para-da obligatòria en la seva estada a la Garrotxa.

SANTA PAU

RACONS PER DESCOBRIR

ASSEGURANCES

LLIURES PER TRIAR

GD- Per què Catalana Occidente Salud és diferent?

JF- COSALUD es una pòlissa de reemborsament, pots triar el metge

i l'hospital que creus més adient per tractar el teu problema.

GD- Qualsevol metge?

JF- Sí, qualsevol metge, especialista, neuròpata, podòleg, fisioterapeu-

ta, logopeda, acupuntor, homeòpata, osteòpata i qualsevol hospital

d'arreu del món.També pots escollir entre especialistes de gran pres-

tigi mèdic sense limitacions i sense demanar permisos i autoritza-

cions.

GD- És molt complicat?

JF- No.Un va al metge que vol sempre com a client privat (això sem-

pre té avantatges) i només ha de demanar al seu metge la factura,

un informe mèdic i el rebut. Acte seguit COSALUD ingressa l'import

de la factura mèdica al compte corrent del pacient.

GD- El pagament es fa ràpidament?

JF- En un termini de 48 hores i, en cas d'operacions, en 72 hores.

GD- Una operació pot costar molts de diners i si no els tinc?

JF- El client demana la factura proforma de l'operació, li abonem el

80% i la resta, fins al 100%, se li ingressa en compte quan s'ha finalit-

zat la intervenció. Som la companyia amb els límits a reemborsar

més alts del mercat.També queden cobertes totes les pròtesis inter-

nes, incloses les bioreabsorbibles.

GD- L'altre cavall de batalla són els tractaments...

JF- Sí. Són molt importants, són la garantia de la recuperació total de

l'estat del pacient. A COSALUD cobrim totes les tècniques quirúrgi-

ques, de diagnosis i els tractament més nous amb làser. Ens diferen-

ciem en els tractaments clàssics, quimioteràpia i radioteràpia, i

també cobrim els casos crònics, en cas de diàlisis.

GD- Cal de comprovar les cobertures?

JF- I tant! COSALUD també cobreix malalties laborals i les conse-

qüències d'accidents laborals i de circulació. A més no apliquem

rendiments, això vol dir que no hi han increments de prima per

culpa del cost dels serveis que el client necessita.

GD- Alguna cosa més a tenir en compte?

JF- Sé. Que no ens poden fer fora de la pòlissa mèdica si ens pugen

molt les despeses que sanitàries que hem tingut o si ens fem grans

i patim una malaltia crònica.

GD- Alguna avantatge exclusiva de COSALUD?

JF- Moltes, però m'agradaria remarcar que som els únics que indem-

nitzen en cas de ser atès per la sanitat pública amb 235 euros diaris.

Som agents especialitzats en assegurances de salut, us podem

assessorar en qualsevol tipus d’assegurança

| F. llar | Comunitats | Protecció jurídica

familiar | cotxes i motos | | Embarcacions | R.C. | Decesos |

| Assegurances de vida e invalidessa ||P.I.A.S i plans de pensions |

| Estalvis garantits (ara oferta al 4% T.A.E.)|

Som assessors financers representants de catalana occident,

capital agencia de valors S.A.

c/ Marquès de Caldes de Montbui, 103 - 17003 GIRONAMòbil atenció a qualsevol hora: 677 977 508Horari d’oficina de 9 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Sinistres: Tel. 972 20 00 09 Comercial: Tel. 972 20 06 36

Fax 972 20 69 02Email: fraguas.castany@catalanaoccidente.es

...ara si ens feu una visita otruqueu per a informar-vos,

us farem un regal

QUINES AVANTATGES TENIM QUAN

CONREEM HORTALISSES A CASA?

Una de les moltes avantatges que té un hort a casa

és que podem consumir les verdures just després de collir-les. El valor vitamínic

de la majoria de verdures minva estona després d'haver-les collit. En la majoria

de les verdures el seu valor vitamínic minva amb el temps que fa que s'han collit,

i tenir l'hort a casa ens ajudaria a evitar-ho. Un cas força acusat és el de les plan-

tes de amb fulles verdes, com ara els enciams, les escaroles, les bledes, els espi-

nacs, la rúcula... Aquestes plantes ens aporten sobretot fibra i glúcids, però si és

una verdura fresca acabada de collir també ens aporta vitamines.

QUIN ÉS EL MILLOR LLOC DE LA CASA PER TENIR EL NOSTRE HORT?

Haurem de tenir en compte la disposició del nostre balcó o terrassa, la majoria

de les plantes d'horta necessiten sol directe o algunes hores del dia per al seu

bon desenvolupament, per tant les millors orientacions són les del sud, sud-est

o sud-oest, i així segur que tindran hores d'il·luminació directa.

QUÈ PODEM CONREAR A CASA?

Podem cultivar qualsevol verdura, però haurem de tenir en compte les seves

necessitats, així com el seu període de cultiu i les possibles associacions de cul-

tiu amb altres espècies.

Des de sempre en moltes casesde poble hi ha hagut la tradi-ció del cultiu de verdures enun petit hort per al consumpropi. Actualment, la majoriade gent vivim en ciutats i

pisos on no hi ha terres per a cultivar. Tan-mateix, no hem de renunciar a la satisfaccióde veure com creixen els nostres alimentsen la nostra terrassa.

El meu hort urbà

50 DONAGi

SECRETS DE JARDÍ

Gemma Teixidor i AlbaEnginyer Agrònom

Especialista en Jardineriagemma.teixidor@gmail.com

51 DONAGi

SECRETS DE JARDÍ

El cultiu en recipients requereix més

atenció que el cultiu a terra, ja que la

planta es troba en un medi limitat on

està més sotmesa a les inclemències

del temps.

En un test hi ha menys volum de terra i

les arrels es troben limitades per a créi-

xer.També hi ha menys reserves d'aigua

i de nutrients, i se'n perden forces més

pel reg i les altes temperatures.

Per exemple, el cultiu de maduixots

és fàcil i adaptable a qualsevol tipus

de test ja que és una planta petita. Ara

bé, podem trobar altres plantes com

les albergínies, que necessiten més

espai i les seves arrels ocupen molt

més. Això no vol dir que no puguem

conrear albergínies, el que farem serà

posar una sola planta en un test de

major volum, o bé tenir en compte

una separació més gran entre plantes

a la taula de cultiu.

HI HAIG DE DEDICAR MOLT DE

TEMPS?

Per tenir cura de qualsevol tipus de

planta hem d'estar atents a les seves

necessitats. Les plantes que es troben

en recipients estan sotmeses a tem-

peratures més extremes ja que

aquests no són tan aïllants com la

pròpia terra. A l'hivern fa més fred i a

l'estiu fa més calor. Per això a vegades

en terrasses més obertes s'ha de pro-

tegir el cultiu amb malles de som-

breig, i vigilar les ventades. Pel que fa

al reg, és cert que hi ha certes plantes

que requereixen menys cures que

altres, algunes plantes aromàtiques,

com ara la farigola, el romaní, però en

la majoria de plantes d'horta s'haurà

de vigilar l'aigua, sobretot quan arri-

bin les bones temperatures i aquesta

s'evapori més ràpid. Si tenim alguna

aixeta a la terrassa podrem fer la ins-

tal·lació d'un reg automàtic per

goteig, un recurs que a l'estiu ens aju-

darà molt a mantenir les plantes amb

la correcta humitat.

Tenir un hort urbà és una feina que

necessita temps de dedicació, però

esdevé una activitat relaxant que dis-

minueix l'estrès del dia a dia i, arribat

al moment, és molt gratificant poder

recollir els fruits del nostre esforç. ■

consulta del mesHola Gemma, fa més de 4 anys vaig plantar

un llimoner d'una llavor. Primer estava en

un test i ara està plantat a terra en un

jardí. La meva pregunta és si arribarà a fer

llimones, perquè tothom em dóna dife-

rents versions. Moltes gràcies,

Soledat (Girona)

Hola Soledat, el llimoners de llavor

també donen llimones, però la planta

ha d'arribar a a la seva maduresa

sexual per poder donar fruït, i solen

ser com a mínim uns 6-8 anys. Els

meus pares tenen al jardí un taronger

que la meva àvia va plantar amb lla-

vor, jo ja l'hagués arrencat perquè fa

unes espines molt grans, però a la

meva mare li feia il·lusió conservar-lo.

Doncs bé, ara ja té uns 8-9 anys i ja

dona fruit, aquest any hem collit 10

taronges i són bones, una mica àcides

però bones. Les llimones que sortiran

del teu llimoner potser no tindran el

mateix gust que la que et vas menjar,

ja que els caràcters genètics no són

idèntics de pares a fills. És per això

que en la propagació de moltes plan-

tes, tan ornamentals com en arbres

fruiters, sempre es fan clons d'aquella

planta que agrada. Això vol dir agafar

una part del pare i s'en fan esqueixos

per plantar-los novament, bé al terra,

o bé fent un injert a una altra planta.

RECOMANACIÓSi esteu més interessats en aquest tema us reco-

manem aquest llibre que conté pautes bàsiques

per al cultiu d'hortalisses als balcons i terrasses.

“L'hort urbà. Manual de cultiu ecològic als balcons

i terrats” , de l'editorial Serbal. L'autor és un engin-

yer agrònom , Josep M. Vallès, que treballa com a

professor a l'Escola de Capacitació Agrícola de

Santa Coloma de Farners. Hi trobareu tota la infor-

mació que necessiteu i, sobretot, són interessants

els exemples d'associacions entre verdures, la seva època de cultiu i les

necessitats de les plantes hortícoles més conreades.

I per als més menuts, el mateix autor, ha escrit un llibre molt divertit que

es diu “La meva primera guia sobre l'hort urbà” de l'editorial La Galera,

amb il·lustracions i explicacions adaptades als infants.

52 DONAGi

DECORACIÓ

Practicitat, organitzaciói estil. Aquestes trescondicions fan que unvestidor comenci a ser

definit. Així, aquell espai petiti sense encant, proper a l'ha-bitació, a poc a poc començaa guanyar espai i rellevànciadins de la casa.

Un bonvestidor

LES SEPARACIONS INTERNES DEL

VESTIDOR

La definició de les separacions inter-

nes depèn lògicament de l'espai de

què es disposi per fer-ho cabre tot. La

millor manera de no equivocar-nos

amb les mesures, és seguir les mides

estàndard.

● Els prestatges i els calaixos han de

tenir 60 centímetres de profunditat

mentre que, si es disposa d'espai

específic per a les maletes, es recoma-

na que aquest sigui de 80 centíme-

tres.

● Per als mitjons i la roba íntima, els

calaixos podran tenir divisions inter-

nes per mantenir totes les peces molt

ben organitzades.

● Per als que tenen el costum de

separar les robes segons temporada,

el projecte podrà incloure espais per

a caixes o calaixos que permetran

endreçar la roba que no sigui d'ús

immediat.

● També és important donar una

atenció especial a l'alçada de les

barres per evitar que els pantalons o

els vestits s'arruguin.

MATERIALS I ACABATS

● Els materials es defineixen en con-

cordança amb la decoració general

de la residència i per altres criteris

com ara facilitat per netejar, resistèn-

cia i durabilitat. Les fàbriques s'inspi-

ren en el que serà la gran tendència

del mercat; estructures d'alumini cla-

vades a terra i al sostre, amb prestat-

ges mòbils d'acetat de vidre i calaixos

amb rodaments.

● Els acabats interns disponibles avui

en dia són fantàstics i tot està molt

ben pensat per facilitar la preservació

i l'accés a la roba.

● Els prestatges il·luminats, d'acer

inoxidable o d'alumini, textures diver-

ses com la roba o el cuir, obren noves

possibilitats per a diferents tipus d'a-

cabats.

IL·LUMINACIÓ

És molt important pensar en el pro-

jecte d'il·luminació del vestidor. La

llum interna no és indispensable ni

bàsica però si és còmoda a l'hora de

trobar el que es busca.

● Existeixen LED's especials per a

armaris, que s'encenen i s'apaguen

automàticament amb l'obertura i el

tancament de les portes.

● Per a una il·luminació global s'utilit-

zen els fluorescents, però per accen-

tuar els detalls i els usos específics són

preferibles les bombetes halògens.

● Encara que la llum dels fluorescents

proporcioni una bona il·luminació, no

garanteix la fidelitat dels colors. Això

ho permeten les bombetes incandes-

cents, però compte, perquè si s'utilit-

zen moltes bombetes incandescents

l'ambient podria escalfar-se. ■

Lilian FragaArquitecta Urbanista-Decoradora d'Interiors

Formació en Administració d'Empreses i Economia Financera

Màster en Estudi i Disseny avançat d'Estructures-UDG

Falecom@lilianfraga.com.brwww.lilianfraga.com.br - Tel. 647 48 20 77

Lilian Fraga

Fundadora del Museu de la confitura de Torrent d´Empordà

GEORGINA REGÀS

La seva gran pas-sió són las mel-melades i confi-tures, per això fa

cinc anys es va decidir aobrir un petit museu-botiga on la confitura ésla reina.

56 DONAGi

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...DONES AMB GUST

Paco Baso

La Georgina va néixer a Barcelona un 10 d'agost. És la

germana de l'escriptora Rosa Regàs i té dos germans més.

Filla de una família que va haver de marxar a l'exili,

és mare de dos fills, un noi i una noia. Li agrada molt viat-

jar i la prova és que ha fet la volta al món. Va voler estu-

diar a la universitat, però en la seva època de joventut li

van dir que les noies no hi pintaven res. Gràcies a un cape-

llà, va aconseguir la seva primera feina, parla cinc idiomes,

ha treballat a la companyia Brithis Airway, de secretària a

Oxfor amb el Doctor Josep Trueta, a la Universitat de Viena, a Àustria, ha estat consellera delegada d'una

DONES AMB GUST

societat i directora de diverses

empreses. L'any 80 va obrir un local

de plats cuinats a Palafrugell.

A la Georgina Regàs sovint la

confonen amb la seva germana

Rosa, tot i que ella és morena i la seva

germana es rossa. Com deia en

Manuel Vazquez Montalban: “La

Georgina és en blanc i negra i la Rosa

en tecnicolor”.

La casualitat va fer que s'interessés

per les confitures. L'artífex d'aquest

interès va ser un llimoner que no para-

va de fer llimones. Amb elles va

començar a fer iogurts i pastissos de

llimona fins que una amiga seva

anglesa li va ensenyar a fer confitures. I

aquí es va descobrir la seva passió.

Amb l'ingeni del químic Pere Castells

han editat la taula periòdica de les

confitures i ha passat de les confitures

per esmorzar a les confitures per

acompanyar qualsevol plat.

Quantes confitures hi ha al Museu?

En aquests moments unes cent dotze.

Les que més es demanen són...?

Taronja amarga i les més rares: la de

pebrot vermell i la de tomàquet, que

acompanyen molt bé amb carns, for-

matges i foies.

Es difícil fer confitures?

No, amb bona fruita, paciència i carin-

yo es poden fer molt bones confitures.

Molta gent en podria fer a casa!

La confitura es per als esmorzars?

No, actualment es poden degustar en

molts àpats. La confitura marida molt

bé amb carns i peixos o, fins i tot, amb

formatges i foies.

Amb quina confitura acompanyaries un

entrecot?

Amb la de pebrot vermell, la de fesols

de Santa Pau o la d'albergínia.

No em digui que hi ha una confitura de

fesols de Santa Pau?

I tant! I està boníssima! És ideal per a

tot tipus de carns.

I com es serveix?

Quan la carn és cuita s'hi posa com si

es tractés d'una mostassa o all i oli. És

com donar-li una nota d'agraïment al

plat.

Però això és com un agredolç...

Però és diferent, s'ha de provar!

A quins països es menja més confitura?

A Anglaterra, França i al països nòrdics.

I aquí,a las cases particulars encara se'n fan?

Abans se'n feien per allò dels exce-

dents de l'horta, sobretot es feia de

tomàquet, tomàquet i meló, pera,

poma. De la fruita que no sabien que

fer-ne i l'aprofitaven per fer confitures.

Abans no hi havia congeladors.

Es pot congelar la confitura?

No cal. Si no la obrim, com que es fa al

buit, pot durar més de dos anys. Hi ha

qui, fins i tot, la guarda cinc anys. Un

cop oberta dura menys, però no per-

què es faci malbé, sinó perquè perd el

gust.

De petita menjava confitures?

No, pensa que sóc de la postguerra i la

confitura era una delícia de luxe.

Li interessa la política?

Sí, però en aquest moment m'avorreix.

Els polítics es passen el dia discutint.

Com li agrada viatjar?

En tren.

Un record?

Vaig tenir una infantesa bastant dura,

els meus pares estaven exiliats i nosal-

tres estaven en un internat.

Li agrada cuinar?

Sí molt, platillos, mar i muntanya, la

base de la cuina catalana.

El seu plat preferit?

L'arròs.

La dona a la feina està valorada?

No, hem avançat molt, però mentre la

dona hagi de justificar tot allò que fa

no anirem bé.

El piropo, la floreta que més recorda?

Un d'en Ferran Adrià. Li va dir a un

amic meu que estava parlant amb mi:

“A la Georgina tracta-la bé que és com

un Pata Negra”. ■

TRANSPORTS DES DEL 1896 ESTEM AL SERVEI DE TOT GIRONA

C/ Indústria, 36-38 “Mas Xirgu”Sta. Eugènia, 30 - 17005 GironaTel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - corcoy@corcoy.info

TURISME I GASTRONOMIA

Ens ho deien i no ens ho acabàvem decreure! A Girona han inaugurat unnou concepte de restaurant. Embo-tits, carns i peix a la brasa, bufet d'a-

manides, taula d'embotits, tot de la millorqualitat i a uns preus excepcionals. Sona bé,oi? Doncs la resposta per confirmar que totaixò existeix heu d'anar al Restaurant Tips, lanova Masia Urbana de Girona.

El Restaurant Tips és un nou concepte de restaurant.

Menja pel que tinguis gana i paga el que és just. Si en fas

prou amb el bufet d'amanides pots demanar dos plats. Si

tens ganes de menjar un filet de vedella a la brasa no cal

que t'esperis que et portin un primer. Si mai has provat l'a-

rròs a la brasa del Tips no cal que t'esperis al dijous. El Res-

taurant Tips vol donar la volta a la crisi i la vol combatre

amb els millors preus del mercat. Vol que paguis el que és

totalment just, ni més ni menys.

Al Restaurant Tips pots anar a buscar el que et vols

menjar al moment, amb un carret de la compra molt ori-

ginal, o pots anar al sector VIP'S (Very Important Pagès)

on, amb un petit increment de preus, un cambrer et por-

tarà la teva comanda a la taula. Una comanda prèviament,

de la manera més àgil i ràpida possible, hauràs fet mitjan-

çant una pantalla tàctil en la que només hi constarà el que

et vols menjar al moment. Quan acabis de demanar els

primers podrà demanar el segon o repetir aquell plat que

tant t'ha agradat. Fes el que vulguis però, sobretot, menja

qualitat i paga el que és just!

Taula d'embotit completa, cassoletes de formatge fos,

bufets d'amanides, filet de vedella,entrecot de vedella,“chu-

letón”de més d'1 quilo per compartir, orada a la brasa, arròs

a la brasa... El Restaurant Tips és una gran recomanació.

Té una capacitat per a 300 persones, un parc infantil a

l'interior i un altre a l'exterior i dos tipus de serveis, el Tips

i el Vip's. Això sí, no es pot reservar taula, així que corre i

arriba't fins el carrer Migdia 163. ■

58 DONAGi

...EL RESTAURANT

On trobar-lo:RESTAURANT TIPS

c/ MIigdia, s/n - Sector Girona 2On anteriorment hi havia l’STOP SELF

GIRONA

RestaurantTIPS

Crisis? what crisis?

60 DONAGi

...anar de restaurantadreça: c/ Aragó, 16 - 17003 Girona (sector Avellaneda) - Tel. 972 21 53 87tipus de cuina: familiarmenú diari: A 9,50 EUROS bufet de postres i xupito inclós. A partir de les 17 hores, CERVESA + TAPA = 1,20 €Sopar per a colles i grups a partir de 20 € en menjador privatNITS OBERT PER ENCÀRREC

www.lapujada.comLA PUJADA

adreça: Plaça del poble, 1 - 17199 Canet d’Adri (Girona) - Tel. 972 42 82 84tipus de cuina: Cuina tradicional. Brasa. Esmorzar de forquilla. Carta. Celebracions d’empresa. Bateigs. Casaments. AniversarisMenú diari: Menú diari 11 €. Menú especial 18 €. Es fan pressupostos per a comunionsEspecialitats: Musclus al forn, cloïsses, navalles, entrecots, botifarres...TERRASSA D’ESTIU AMB BERENARS I SOPARS

www.rlasala.esLA SALA DE CANET

adreça: c/ Major, 260 - 17190 Salt (Girona) - Tel. 972 24 51 90tipus de cuina: Especialitat en carn a la brassa. Assortiment d’embotits i pernil ibèricESPECIAL DESGUSTACIÓ 4 PERSONES:

Assortit d’ibèrics i formatges, vi rioja i torrades. 40 EUROSpreu mitjà: Menú diari 10 €.

www.l’espelma.comL’ESPELMA Bar, Restaurant, Brasseria

adreça: Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07tipus de cuina: De mercatFEM CEL·LEBRACIONS: Batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars.MENUS ESPECIALS: Empreses, colles, comiats...Consulteu pressupost sense compromísmenú diari: Amb un estil diferent.

CAN QUIM l’Hostal d’Estanyol

EL BURG www.elburg.esAleix Devant i Micaló / Judit Oliveras i León

adreça: Santa Llúcia, 4 - 17007 Girona - Tel. 972 20 96 54 - el_burg@hotmail.comhorari: Tancat les nits de diumenge i dilluns, i dimarts tot el dia

tipus de cuina: de mercatmenú diari: Sopar de Meridatges de cada mes.Menú diari 16 € (café i IVA inclós). Menú Gastronòmic 25 €

AAMARANTADES DE 2004

RESTAURANT VEGETARIÀ

C/ Güell, 31-33 - 17005 GIRONATel. 972 94 08 32

61 DONAGi

adreça: Pg. Darder, 10 - 17820 Banyoles - Tel. 972 58 28 25 info@restaurantlacarpa.comESPECIALITATS: Els arrossos de la Carmetipus de cuina: De mercatpreu mitjà: Menú diari 10 €. Menú cap de setmana i festius 15 €. Servei de cartaBUFET DE AMANIDES

www.restaurantlacarpa.comLA CARPA DE BANYOLES

DISSABTES: SOPARS, BALL I MÚSICA EN DIRECTE

adreça: Av. de França, 11 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Tel. 972 17 32 95tipus de cuina: Mariscades, peixos al forn, graellades de peix. arrossos: de peix,marisc i cabra de mar, combinats de peix i marisc, gambes de Palamós, cloïs-ses gallegues, cabres de les ries, bous, escopinyes, navalles, cargols de mar,popets de Palamós, pop a la gallega i altres productes de les nostres costes. Reserves: al tel. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

www.hotelpalaudegirona.comMARISQUERIA J. BLANCO

adreça: Aeroport Girona Costa Brava - 17185 Vilobí d’Onyar (Girona) Tel. 972 47 34 08 - Mòvil 609 30 11 15 - Fax 972 47 40 61horari: Obert tot l’anyBAR - RESTAURANT - PARC D’ATRACCIONS

CELEBRACIONS DE NOCES, SERVEI DE SALÓ O TERRASSA

ENS AJUNTEM AL SEU PRESSUPOST COMUNIONS I CASAMENTS

www.miradoraeroport.comEL MIRADOR

dalpalauRestaurant

Braseria

Maluquer Salvador, 30

17002 Girona

Tel. 972 22 41 30lafundicio@restaurantlafundicio.com

especialitat en“LECHAL” - CABRIT

“COCHINILLO” ESTIL SEGOVIA

Mas Bruguer, s/n - 17458 FORNELLS DE LA SELVA

(Girona)Tel. 650 745 555

TOTS ELS DISSABTE NIT SOPAR BALL

62 DONAGi

Artista de la música ila veu i president de

l´Associació dePeriodistas Españoles

(APEI-PRTV)

JOSEP PÉREZ ABUYE

...EL PERFIL

Josep Pérez Abuye va néixer al barri

vell de Girona, concretament al carrer

Santa Llúcia, davant l'església de Sant

Nicolau. Encara conserva la seva feina

en aquest barri gironí. Ell mateix es con-

sidera una pedra més del nucli antic.

De jove volia ser missioner, però li

agradaven les dones i aquest detall era

incompatible amb la seva vocació.

Finalment va optar per formar una

família.

Quan tenia 12 anys, en Josep, fill de

pare català i mare castellana, es va ado-

nar que volia ser músic i recorda la pri-

mera cançó que va cantar. Era el tema “Adelita” i amb aquest inici va formar un grup

que va batejar amb el nom “D´abans i d´ara”. Després la formació va canviar de nom i

es va rebatejar com a “Pérez Bravo”. Va actuar davant molts guiris, en hotels i en càm-

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

Conèixer i ser amic d'una persona avegades és complicat. En el cas d'enJosep és fàcilperquè és d'a-

quelles persones ober-tes i sempre disposa-des a ajudar-te senseesperar res a canvi.Tots els meus amicsque han conegut enJosep saben diuen quehan guanyat un amic.És així de fàcil parlard'ell.

EL PERFIL

CORDERO LECHAL I COCHINILLO DE BURGOS

MARCANT LA DIFERÈNCIA

Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 19info@canmonolo.com - www.canmanolo.com

Menú degustació a partir de 20 euros

pings, durant el boom turístic de la

Costa Brava. Avui encara recorda per-

fectament el dia que va conèixer l'An-

tonio Machín. Va ser com si hagués

conegut a Déu! Quan va fer quaranta

un anys va decidir deixar la música

professional i es va dedicar a cantar

amb i per als amics, delectant-nos

amb la seva fantàstica veu.

Els seus dos fills són el més impor-

tant de la seva vida, creu que la seva

vida fins ara ha estat divertida... I que

duri!

Què li falta a Girona?

Alegria sana, un somriure

I què li sobra?

Fredor

Què faries amb el viaducte del tren quan

arribi el TAV i s'hagi d'eliminar?

Es un dubte... El que més convingui a

la ciutat, però això ho han de decidir

els nostres politics.

Què li falta a la devesa de Girona... si li

falta...?

Li falta molt... Ser més neta i estar més

vigilada.

Què és la música per tu?

És la vida, és el que et permet meditar,

descansar, animar-te, ho és tot!

Vas deixar la música professional i ara a

què et dediques?

A muntar congressos a Girona i a Bar-

celona, com ara el congrés sobre

fenòmens paranormals amb profes-

sors de primera línea. També faig

xerrades sobre la respiració aplicada

en el cant i congressos d'investigació.

Com vas entrar a formar part de l'APEI?

A través del senyor Manel Salillas i,

sense pensar-hi, encara hi sóc.

Com veus el periodisme actual?

Crec en la informació, de periodistes

n'hi ha de tot tipus, de bons i de

dolents. El més important és ser bon

comunicador.

El centralisme de Barcelona o Madrid a

matat el periodista de províncies?

Crec que si. Aquí quasi tot es basa en

les grans capitals, sobretot en radio.

Ben poques vegades es parla de Pala-

mós o d'Olot, per mencionar alguns

exemples de realitat pròximes.

Què és la família?

És la base de moltes coses, jo hi crec

molt!

Cent anys de la Costa Brava. Com la veus

avui?

Està molt destruïda. Jo diria que la

tenim a la UVI, o la UCI... El què passa,

és que, per sort, encara es pot salvar.

Després de la mort, què?

La vida!

Creus en un altra vida?

Sí.

Creus en el destí?

No, el destí no te'l marca ningú, la per-

sona el va dirigint cada dia i vas tro-

bant allò que hi ha al teu pas. La culpa

de las coses no es del destí, és de cada

persona.

En el sopar dels dotze apòstols hi havia

una dona?

No, la dona en aquells temps, era el

que era, no la deixaven ser més.

Gastronòmicament, quin plat recordes?

El farro. Pensa que sóc dels anys 50!

També recordo l'arròs dels diumen-

ges.

Col·labores en las tasques de la casa?

Sí, m'agrada planxar, escombrar, rentar

la roba... A més m'ho passo bé.

Alguna cosa que feu junts amb la teva

dona?

Home moltes!... Algunes no es poden

dir, però una que m'agrada molt és

jugar a cartes i que em guanyi.

Un viatge?

Jordània.

Creus en la política?

Crec en la democràcia no crec en

alguns politics.

La teva cançó?

Qualsevol ranxera.

Una cançó que t'agradi cantar?

Rosó.

La cançó que més has cantat?

Volver ,volver

Un locutor de ràdio?

Carlos Herrera

Una emissora?

Onda Cero

Una pel·lícula?

Papillon

El teu plat preferit?

Las carxofes

Un esport?

Caminar

Que t'agradaria que et digués una dona?

Ets una bona persona. Gràcies perquè

t'estimo, gràcies perquè m'estimes,

gràcies per deixar-te estimar.

Gràcies Josep per ser el meu amic. ■

LA FITXA GASTRONÒMICA

PASTÍS DE VERDURES

BATUT DE MADUIXA NATURAL

65 DONAGi

66 DONAGi

LA FITXA GASTRONÒMICA

Si teniu problemes perquè a casa es mengin les

verdures, una bona manera d'aconseguir-ho és

servir-les en forma de pastís. Aquest pastís es fa

amb les verdures ben triturades o sigui que, a més,

si hi poseu alguna verdura que no agrada de cap

manera, segur que no ho notaran. Tot i que nosal-

tres hem escollit unes verdures, el cert és que

aquest pastís es pot elaborar amb els ingredients

que vulgueu, fins i tot, per exemple, podríeu fer un

pastís de bolets.

Per omplir tot un motlle tipus plum cake necessi-taràs...

- 1 carbassó gran

- 1 patata

- 3 o 4 cebes tendres

- 4 pastanagues

- 1 albergínia

- 2 tomàquets

- 5 ous

- 250ml de crema de llet

Com fer-lo...

Neteja, pela i talla a trossets no molt petits totes

les verdures i posa-les a bullir en abundant aigua i

sal. Tingues present que hi ha verdures que es

couen més a poc a poc. En aquest cas caldrà que

poseu les pastanagues primer.

Quan estiguin ben cuites, cola-les i tritura-les fins

aconseguir un puré ben fi. En un bol, bat els ous i

la crema de llet, afegeix-hi una mica de sal i barre-

ja-ho amb les verdures triturades.

Ara aboca tota aquesta barreja al motlle i posa'l al

forn al bany maria durant uns 40 minuts a uns

180ºC. Punxa'l amb un escuradents per assegu-

rar-te que està cuit.

Retira'l del forn, deixa que es refredi una mica i

desemmotlla'l en una safata ben bonica. Que vagi

de gust!

PASTÍS DE VERDURES

BATUT DE MADUIXA NATURAL

Amb l'entrada del bon temps, arriba també l'època

d'una de les fruites que més agraden: les madui-

xes. Soles, tallades ben petites i amb una mica de

sucre, sucades amb xocolata, amb nata...el cert és

que les maduixes estan sempre boníssimes. A més

són una fruita molt saludable que aporta poques

calories i molta vitamina C, o sigui que en podem

menjar sempre que vulguem. En aquest número

us proposem una altra manera de disfrutar-les: un

batut.

Per a quatre persones necessitaràs...

400 grams de maduixes naturals

1 litre de llet

100 grams de sucre

Com fer-lo...

L'elaboració és molt senzilla i només et portarà

uns 20 minuts. Primer de tot neteja les maduixes i

talla'n el peduncle. Posa-les en un bol i afegeix-hi

el sucre, remenant molt bé perquè totes les

maduixes quedin ben ensucrades. Deixa-les repo-

sar una estona.

A continuació, posa les maduixes en una batedora

i afegeix-hi la llet. Tritura-ho tot bé i llest per ser-

vir! Recomanem beure el batut ben fresc.