GiD

ON

A

38

portada 38 muntada 27/12/10 12:22 Página 1

GiDONA. 15000 exemplars distribuïts a Subscriptors, quioscs i llibreries deles comarques gironines i a més de 1000 punts d’interès de Girona.Edició: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) Directora de Continguts: Judit Arroyo Berenguer (judit@gidona.com)Consell Editorial: Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco BasoHan col·laborat en aquest número:Yasmina Sánchez Ramón, Estel·la Nevado,Dr. Josep Joan Carreras Fígols, Dr. Maged Haj-Younes Ortega, Dr. Manel GorinaFaz, Sílvia Torroella Claver, Núria Tió i Rotllan, Sandra Llinares, Joana ReverterPujol, Paco Baso, Iolanda Bustos, Martí Artalejo, Sònia Bosch, Sílvia Congost,Maria Vidal Fortià, Jordi Barris, Sònia Bosch, Joan Aliu, Íngrid Teixidor, NúriaArtalejo, Elisabeth Toro.Publicitat: Paco Baso, Emili García i Xavier Barrau (comercial@gidona.com)Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David CollImpressió i enquadernació: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L.Redacció, administració i publicitat:C/ Nord, 18, 17455- Caldes de MalavellaTel. 650 919 618gidona@gidona.com

© 2006 GiDona és una marca registrada.No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de larevista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

GiDONAS u m a r i

12VIVÈNCIESVIATJAR64

editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

l’entrevista DOLORS PADILLA. Alcaldessa de Castell-Platja d'Aro-S'Agaró . .. 8

vivències CARLOTTA BOSCH. Actriu i model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

posa’t guapa...

Moda. Per fi rebaixesss! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Moda creativa. Protegeix-te del fred . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Perruqueria. Aprofita el gener . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Estètica i Benestar. Canvia el xip! Confia la teva bellesa als professionals . . . . 26

Bellesa. Com ens bronzegem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

...ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

món infantil

GELOSIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

món juvenil

L'ANORÈXIA NERVIOSA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

salut

Medicina natural. Som el que mengem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Osteopatia. Pròtesi de genoll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Psicologia. Èxit o aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Medicina i cirurgia estètica. Fotorejoveniment amb làser d'última generació . . . 46

Nutrició. Hi ha aliments bons i dolents? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Estètica. Els implants dentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Dietètica. Mengem, però ens alimentem correctament? . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

El racó de Genciana. Carrega les piles amb NADH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

Bellesa. Fotodepilació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53

94

GiDONA no comparteix necessàriament l'opinió delsseus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial

2 GiDONA

DONES AMB GUST

portada 38 muntada 27/12/10 12:22 Página 2

3 GiDONA

En portada: Carlotta BoschFotògraf: James Perkins "Intrepid Beauty"

86

8ENTREVISTA

en

la sexualitat humanaL'impacte psicològic de la infertilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

el reportatge30 anys de dones policies a Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

secrets de jardíEls pensaments i les violetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

viatjarIrlanda del Nord. La gran desconeguda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

especial rebaixesCom consumir en temps de rebaixes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72Temps de reis, temps de joguines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74Aprofita per redecorar la teva llar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

emprenedores. ANA MARÍA LAJUSTÍCIA. Química . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

decoracióEl món dels aparadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

relats en femení. “La nina de porcellana” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

apunts de cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90enotecaVins generosos, vins de bota dek racó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

el perfilCARME COLL I RIERA. Treballant perquè la comunicació sigui eficaz . . . . . . . . . 92

dones amb gustADELA SALA I MAYNEGRE. Els fogons de l’Avi Ramon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

el restaurant Restaurant Can General . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

...anar de restaurant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98agenda gastronòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101l’Horòscop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

po

rtada

MODA

20DECORACIÓ

56REPORTATGE

SI T’AGRADA LA GiDONA, T’ENCANTARÀ

www.gidona.catI TAMBÉ AL FACEBOOK

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 3

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 4

edito

rialls mitjans de comunicació tendeixen a focalitzar l'atenció en fets

negatius que es converteixen en el fil conductor d'una actualitatnarrativa depriment. Les desgràcies socials i econòmiques són cara-mels molt llaminers que diàriament omplen pàgines de diaris,

minuts de ràdio i televisió i enllaços d'Internet. Encara que optem per canviar decapçalera o fem zapping és gairebé impossible evitar-les. Els periodistes ens hi avo-quem delectosos. L'excepció de la regla; l'home que mossega un gos, allò que noestava previst és el que ens han ensenyat a identificar com a notícia.

I en aquest context carregat d'interferències i negativitat encara hi ha persona ambbons propòsits que actuen amb bondat. Sembla increïble, inversemblant, però éscert. Potser s'han convertit en una subespècie en risc d'extinció i, per això, em pro-poso reivindicar-les com a personatges mediàtics que actuen de manera noticiable.

La Teresa Ruhí, vídua de Jaume Casademont, explicava en una entrevista publica-da a la GiDONA, que el seu marit “era un home bo”. Aquestes paraules, pronuncia-des amb contundència i convenciement, van ressonar dies i dies en el meu cap.Com la Teresa, moltíssimes persones atribuïen a l'empresari gironí una bondat abso-luta. Com en Jaume Casademont hi ha, n'estic convençuda, moltes persones anò-nimes que, malgrat saber que aquest atribut no és un actiu que cotitza a l'alça, mal-grat saber que actuar amb bons propòsits no és gens competitiu, són i sempre seranbones persones.

La bondat és una qualitat inherent, que no s'aprèn i es practica per inèrcia. Deixeu-me que hi cregui fermament.

Judit ArroyoDirectora de contingutse

BONDAT

dones amb opinió

enviant les teve

s dades a

gidona@gidona.com, o bé per

correu, la butlleta

adjunta a:

REVISTA GIDONA,

C. Nord,18

17455 Caldes de Malave

lla

per 30€ l’anySUBSCRIU-TE

a GiDONA

CADA MES SORTEJAREM UN REGAL ENTRE TOTES LES OPINIONS REBUDES

Tens una opinió? La vols compartir?

AQUEST ÉS EL TEU ESPAIEnvia'ns allò que penses i ho publicarem

DONES AMB OPINIÓgidona@gidona.com

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 5

NOTÍCIES ACTUALITAT

6 GiDONA

Un Parlament de Catalunya mésigualitari El novè Parlament de Catalunyaestà plenament adaptat alstemps presents. Serà la Cambralegislativa catalana més paritàriade tota la història, tot i que res-pongui als imperatiu legals de laLlei d'Igualtat, aprovada pelgovern del PSOE l'any 2007.D'entrada, la presidenta del Par-lament és per primera vegadauna dona, Núria de Gispert(CiU). Dels 135 diputats que hanpres possessió, 56 són dones. El41,5%, per sobre el mínim del40% que estableix la llei. La pre-sència femenina a l'hemicicles'ha multiplicat per vuit en tresdècades. En la primera legislatu-ra de la democràcia, l'any 1980,només es va asseure al Parla-ment set dones. Si bé la Lleiimposa quotes, hi ha partits queha fet bandera de la paritat ipoden presumir d'igualtat plena.

L'alcaldessa de Girona, AnnaPagans, no es tronarà a pre-sentarDesprés de 20 anys de dedicacióa la política municipal, AnnaPagans, ha anunciat que norepetirà com a cap de llista delPSC en les pròximes eleccionsmunicipals del maig del 2011.L'alcaldessa tanca així una llargaetapa dedicada a la ciutat i a lapolítica per tornar a les aules desecundària com a professorad'història. Pagans ha destacatque és una “decisió personal”que el partit ha respectat i que,després de dues dècades d'acti-vitat política, és moment dedonar pas a la renovació. L'alcal-dessa va assumir el càrrec el 2de gener del 2002 i deixarà l'al-caldia de Girona 9 anys després.Pia Bosch és la nova candidata.

Dues dones premiades amb elPeix Fregit de PalafrugellMaria Lluïsa Capellà Pi, presiden-ta de Creu Roja, i Marisa GrassotBrugués, presidenta de Càritas,han estat guardonades, exaequo, amb el premi Peix Fregit

de Palafrugell per la seva llargatrajectòria en associacions solidà-ries a favor de les personesnecessitades. Edicions BaixEmpordà, creador del premi, queja compta amb 21 edicions ambel suport de l'Ajuntament, haguardonat, com a palafrugellencsde l'any, Ramon i Òscar Bernart,David Galceran, Josep Massa,Estrella Pijoan, Dolors Segarra,Francesc Sánchez Carcassés i elgrup Vàmpirs. També ha fet men-cions especials a Càstor Pérez,Martín Pérez i l'operatiu d'emer-gència del 8 de març. Finalments'ha lliurat un premi especial a lamostra Flors i Violes. Els premises van celebrar el diumenge 19de desembre al teatre municipalen el marc de la presentació delllibre “Crònica d'un any”, que faun repàs del que ha passat a lavila en els darrers dotze mesos.

Una nova web donarà suport jurí-dic gratuït a dones vulnerablesAdvocats, notaris i professorsuniversitaris experts en dret aten-dran de forma gratuïta i confiden-cial, a través d'una web a Inter-net, a dones en situació vulnera-ble que vulguin consultar sobreqüestions com la violència degènere i temes d'estrangeria. Elportal de la Fundación Arquitas,creada per el Consell General delNotariat en col·laboració amb l'O-bra Social de La Caixa, permetràdonar un servei de primera assis-tència jurídica online, gratuït iconfidencial. Per rebre aquestservei jurídic, les usuàries s'hau-ran de registrar en el portalwww.mujeres-aequitas.org, onpodran crear un compte personaldes del que podran demanar irebre de forma confidencial i gra-tuïta consells sobre temes legals.

Es presenta el Diccionari Biogràficde Dones, www.dbd.catEl desembre passat es va presen-tar públicament el DiccionariBiogràfic de Dones, un projectede recerca que vol donar a conèi-xer la contribució que les doneshan fet en la història dels territo-

ris de parla catalana, des de dife-rents camps de coneixement iàmbits d'actuació. El DBD per-met la incivilització de moltesdones en diferents períodes de lahistòria i amb molt diversos per-fils, des de religioses, pageses iactrius a mares que transmeten,passant per llevadores, escripto-res o dirigents polítiques. En l'ac-tual DBD es troben 655 històriesde dones de Catalunya, el PaísValencià, les Illes Balears, Cata-lunya nord, Andorra i Sardenya,en un ventall que abasta des delsegle I al segle XXI. Marta Selva,presidenta del Institut Català deles Dones, va posar l'accent en elfet que “és un projecte viu, oberta l'acollida de noves biografies”,que s'aniran incorporant a partirde propostes dels grups de recer-ca universitaris, de persones vin-culades als centres d'històrialocal, als àmbits professionals opoliticosocials implicats (col·legisde periodistes, associacions ipartits...), així com des de qual-sevol persona que faciliti informa-ció a partir d'un espai concret dela web anomenat “Fes-lo créixer”.Una cinquantena de personesexpertes de 12 universitats hantreballat en l'elaboració del diccio-nari, en què han participat laGeneralitat de Catalunya; el Con-sell de Mallorca, i la Xarxa Vivesd'Universitats (Universitat AbatOliva CEU, Universitat d'Alacant,Universitat d'Andorra, UAB, UB,UPF, URL, URV, UdG, UdL, UdV,Universitat de les Illes Balears,Universitat Internacional de Cata-lunya, Universitat Jaume I, Uni-versitat Miguel Hernández d'Elx,UOC, Universitat de Perpinyà ViaDomitia, UPC de València, Univer-sitat de Sàsser i Universitat deValència). El DBD es pot consultaral web www.dbd.cat.

La Coordinador d'ONG Solidàriesha creat el Grup de Gèneres iInterculturalitatAquest grup està integrat permembres de diferents entitats ipretén treballar perquè s'apliquila perspectiva de gènere a les

gido

nald

iaGiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 6

pròpies entitats i als projectes quedesenvolupen. També es volen fervisibles les aportacions de les donesen el desenvolupament global i s'es-tà creant un grup artístic femení,com a eina de sensibilització vers laigualtat de gènere. Una de lesaccions prioritàries del nou Grup deGènere i Interculturalitat serà realit-zar un diagnòstic sobre la situació dela perpectiva de gènere a les entitats.De moment, s'està treballant en l'e-laboració d'un qüestionari que s'en-viarà a les entitats a principis d'any,de cara a poder planificar una for-mació sobre aquest tema. Una altrade les activitats que està en marxaés la creació d'un grup artístic feme-ní que, mitjançant la música i lesdiverses expressions cultuals delsdiferents països d'origen de lesdones que en formin part, ajudi a fersensibilització vers la igualtat degènere. El Grup de Gènere i Intercul-turalitat de la Coordinador d'ONGSolidàries es va donar a conèixer el15 de desembre en un acte celebrata Girona amb la presència de l'acti-vista congolesa Adèle Safi Kagarabi.

El nombre d'avortaments baixaper primera vegada en una dèca-da a EspanyaLa xifra d'avortament practicats aEspanya ha passat de 115.812 l'any2008 als 11.482 registrats l'any pas-sat, el 2009. Això suposa un des-cens de gairebé el 4% i també repre-senta la primera caiguda de les xifresrespecte l'any 1999. Aquestesdades, que ha fet públiques el Minis-teri de Sanitat, també revelen quel'any 2009 el número d'interrupcionsde l'embaràs en noies menors de 19anys va rebaixar-se fins a les 543,xifra que representa el 12,9% res-pecte el 13,5% l'any 2008. Tot iaquestes dades, el govern consideraque no es pot baixar la guàrdia i quela pastilla de l'endemà es seguiràdispensant sense recepta, perquès'ha demostrat que és una mesuraplenament eficaç. Aquestes xifres estraslladaran a una campanya institu-cional sobre la prevenció dels emba-rassos no desitjats dirigida a lapoblació adolescent.

El nombre de matrimonis a Catalun-ya cau al nivell del 1953Catalunya va registrar el 2009 la xiframés baixa de matrimonis des del1953, amb una taxa de 3,7 per cadamil habitants, segons es desprèn deles dades difoses per l'Institut d'Esta-dística de Catalunya (Idescat). L'anypassat es van celebrar 27.504 enlla-ços, un 9,5% menys que el 2008,xifra que situa la taxa bruta de nupcia-litat en el 3,7, la meitat que el 1953,quan no obstant hi va haver gairebéels mateixos casaments. L'estadísticaposa de manifest que la majoria delscatalans (el 73,9%) prefereixen elsmatrimonis civils, mentre que elsenllaços davant l'altar segueixen bai-xant (van caure del 29,9% el 2008 al25,4% l'any passat). Així mateix, s'haanat reduint el pes dels matrimonisentre espanyols, que ha passat en 10anys del 93,9% al 69,3%. L'edat mit-jana descriu una trajectòria creixent.En l'última dècada ha pujat 3,3 anysen els homes (fins als 32,9) i 3,9 enles dones (fins als 31,7). D’altra bandal'any passat hi va haver 891 matrimo-nis gais. ■

Apunts d'agenda

CURS DE PATCHWORKCasa de Cultura de Girona (Pl. Hospital, 6 - Girona)

Inici del curs13 de gener de 2011 (Dijous de 17 a 20 h.)Informació i inscripcionswww.casadecultura.cat o 972 20 20 13Places limitadesPreu: 100 eurosEl patchwork és una tradició americanaque va començar quan els colons que arri-baven d'Europa trobaven una indústriatèxtil emergent i cada retall de tela era unpetit tresor i, per tant, era reciclat per a unnou ús. Les petites figures geomètriqueseren les bases de les labors de patchwork:triangles, quadrats, rombes i rectangles detots colors es cosien per fer cobrellits, corti-nes i fundes de coixí. Amb el temps, elpatchwork ha esdevingut una activitat cre-ativa i una opció estètica amb resultats degran bellesa. Tot depèn dels materialsseleccionats i de la imaginació que hiposem.

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 7

ENTR

EVIS

TA

8 GiDONA

El 17 de setembre del 2009 es va conver-tir en la primera dona que accedia a l'al-caldia d'aquest municipi de la CostaBrava. Les eleccions municipals del 2007

li havien atorgat uns bons resultats, però finsdos anys després no va ser possible sumar lesforces necessàries per propiciar el canvi. Unamoció de censura entre el seu partit, el PSC, i IC-V i PPC va posar punt i final als 18 anys degovern municipal de CiU. Les primeres paraulesde l'alcaldessa Dolors Padilla aquell dia van serclares: “Treballarem al servei de les persones,amb una feina diària, de confiança, respecte iamb voluntat de servei”.

DOLORSPADILLA

“Sempre he defensat la justícia social”

ALCALDESSA DE CASTELL-PLATJA D'ARO- S'AGARÓ

Judit ArroyoRedacció

És la primera alcaldessa de la història del municipi. Com se sent en el càrrec?Doncs sí, perquè ni abans de la democràcia ni després, Castell- Platjad'Aro- S'Agaró havia tingut una alcaldessa. Això, des de la perspectivade gènere, em fa sentir especialment honrada, però també és veritat quem'hauria de sentir igual que un home, amb aquest doble sentiment depoder treballar per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i d'inaugu-rar un etapa en la història del municipi. Sento una duplicitat de senti-ments; a vegades un punt d'angoixa per la responsabilitat i satisfacciópel canvi que hi hagut a l'Ajuntament de Platja d'Aro.

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 8

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 9

10 GiDONA

ENTR

EVIS

TAD

OLO

RS P

ADIL

LA

I què representa aquest canvi?Representa, a gran trets, un canvi decolor polític i de gènere, i també es trac-ta d'un canvi generacional. En aquestsmoments, governem aquesta institucióels primers fills de la democràcia i això,fins ara, no s'havia produït.

Què li diuen a l'alcaldessa els ciutadans iciutadanes de Castell- Platja d'Aro- S'Agaróquan se la troben?No tinc tanta opció de passejar pelsnuclis del municipi, tal com ho feiaabans d'arribar a l'alcaldia. Ja m'agra-daria poder tenir més temps per fer-ho,però ara mateix sóc una mica “presone-ra” del meu despatx, perquè em passo

moltíssimes hores treballant envoltadade papers. Sempre m'ha agradat moltestar en contacte amb les persones,caminar pel municipi, descobrir nousespais... Però ara estem en una etapaeconòmica que ens obliga, més quemai, a fer política de despatx. Estem enuna situació molt complicada i hem defer moltes gestions per pal·liar els efec-tes desastrosos que la crisi pugui oca-sionar al poble i als seus vilatans.

I això es tradueix en polítiques...Polítiques de molt diàleg amb altresadministracions i polítiques actives queens permetin combatre la crisi des dela política local.

Si no hi ha temps per passejar, tampoc hi hatemps perquè l'alcaldessa vagi a córrer?No, ja no puc anar a córrer al matí, talcom solia fer. Ja fa un parell d'anys queno corro pel camí de Ronda de S'Agaróperquè les obligacions i el ritme laboralno m'ho permeten. Per a mi era gairebéuna experiència religiosa llevar-me cadamatí i respirar l'aire fresc vora al mar,corrent per aquest camí de Ronda tantfantàstic!

És on es perdria de Castell-Platja d'Aro-S'agaró?I tant! De fet, m'hi he perdut des de benpetita, perquè jo vaig néixer a S'Agaró.Des que tinc ús de raó recordo baixar ala platja de Sant Pol amb la meva mare

TRANSPORTS DES DEL 1896

C. Indústria, 36-38 “Mas Xirgu”Sta. Eugènia, 30 - 17005 GironaTel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - corcoy@corcoy.info

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 10

MARTÍ ARTALEJOFotògraf freelanceTel. 629 73 25 30martalejo@gmail.comwww.martiartalejo.com

i el meu germà. Aquesta és la mevaplatja de referència, la de la mevainfantesa. Els camps de fruiters i deconreu de S'Agaró són també algunsdels meus paisatges predilectes, junta-ment amb el camí de Ronda.

Com voldria l'alcaldessa que fos el Castell-Platja d'Aro-S'Agaró del futur?Hauria de ser sostenible, des del puntde vista social i mediambiental. Hemtingut un creixement urbanístic queens ha imposat unes necessitats queara ens resulten insostenibles. Crecque hem de començar a interioritzarque, si no creixem de manera sosteni-ble, això serà un municipi residencialon només hi haurà habitants de sego-nes residències amb un poder adquisi-tiu elevat que es podran permetreassumir aquests costos. També he detreballar perquè aquest sigui un muni-cipi de diàleg i de concòrdia.

En quin sentit?En el sentit que aquí som el dia i somla nit. El dia té una oferta comercial i derestauració de gran qualitat 365 diesl'any, però també hi ha la nit. Aquestesperit una mica transgressor que téPlatja d'Aro no s'ha de perdre, perquèés un valor adaptable a totes les edatson tothom té el seu espai per gaudir.Aquests són dos valors que s'han detravar des del coneixement, des de laconciliació i des de la tolerància.

Es fa difícil haver de dir “no”?El més divertit sempre és dir que “sí”.Hem passat etapes econòmiques quehan permès a aquest ajuntamentingressar grans recursos econòmics,però això ha canviat. Amb tants recur-sos no calia dir “no”, ni es feia. Ara ensha tocat assumir una herència méscomplicada. Ni hi ha tants recursos, nicreiem que sigui bo per al municipidonar llum verd a tot. Amb vaques gras-ses s'ha fet un flac favor a la ciutadania,perquè s'ha generat una societat moltapàtica i poc contestatària. Aquestpaternalisme havia fet que hi haguésmoltes entitats callades i resignades quenomés esperaven una subvenció.

Quin és l'origen d'aquestes idees polítiquesprogressistes i d'esquerres?La meva família ja havia militat al PartitSocialista durant la República. Elsmeus pares són originaris d'un pobled'Albacete, Villarrobledo, i semprehavien tingut relació amb l'activitat sin-dical. En aquest context, quan tenia 18anys vaig començar a estudiar la Lli-cenciatura de Ciències Polítiques a laUniversidad Complutense de Madrid,perquè sempre havia tingut clar queem volia dedicar a la política per lluitarcontra les injustícies socials.

Sona utòpic...Veure com algú és condemnat, sense

que hagi comès cap delicte; veure comhi ha persones que pateixen sense capsuport; o veure com una mala jugadaen la vida d'una persona la deixa alvoral del camí...Tot això encara em faposar la pell de gallina! Això passa moltmés del que imaginem. Per això, josempre he defensat la justícia social ihe pensat que des de la política podiafer la meva aportació.

Com compagina la política i la vida personal?No tinc fills i, per tant, puc compaginar-ho bé. Tot i així, penso que això maihauria de ser un impediment per com-paginar feina i família. Per això, pateixomolt pels regidors i regidores que tenenfills i filles, perquè sé que fan falta acasa i els veig atabalats quan han derenunciar a hores familiars.

Dorm tranquil·la l'alcaldessa d'un municipitant actiu?Tinc la gran sort que a les nits dormomolt bé. Fa uns anys algú em va dir “siet dediques a la política has de poderanar a dormir cada dia amb la cons-ciència tranquil·la”. Jo no sé si és unaqüestió de consciència o de genètica,perquè la meva mare dorm tant bécom jo, però està clar que tinc un sonbon i això em dóna força i em permetrenovar energies per afrontar cada diales responsabilitats de l'alcaldia. ■

Fotos: Martí Artalejo

ENTREVISTA DOLORS PADILLA

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 11

12 GiDONA

VIV

ÈN

CIE

S

“El sacrifici val la pena,quan vols aconseguir allòque et fa feliç”

CARLOTTABOSCHACTRIU I MODEL

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 12

13 GiDONA

GIRONA, EL MEU BRESSOL

Vaig néixer a Barcelona una tarda del 12 defebrer. Pocs mesos després vam venir a viure aGirona i aquí va ser on vaig passar la part mésimportant de la meva vida. Els meus pares, amb-dós artistes, em varen posar Carlotta ElektraDomitila, un nom amb una essència molt dramà-tica. Ells em van obsequiar amb un gran sentit perl'estètica i em van ensenyar a apreciar l'art, la lite-ratura, l'òpera, la dansa, la música i la filosofia.

El meu pare, des de molt petita, em va revelartots els detalls del món del cinema i el teatre. Ell ésun gran afeccionat al setè art. Crec que en unaaltra vida era director de cine. Amb només tresanys em passava els dies esperant amb impacièn-cia que el meu pare em portés al cine per veureuna d'aquelles pel·lícules que em traslladaven a unmón màgic. Després, durant dies i dies, creia quejo era un d'aquells personatges que havia desco-bert: la Holly Golightly, l'Escarlata O'Hara, la Gilda,la Cleopatra, en Robin Hood, el Capita Blood...

VIVÈNCIES CARLOTTA BOSCH

Sóc molt observadora. Em passo el dia prenent apunts d'allòque veig. M'encanta asseure'm en un banc i mirar. Crec queles persones són les que m'ensenyen més. I miro... com cami-nen, parlen, es mouen, somriuen... Això és el que després uti-

litzo quan treballo. Per als actors, la realitat de "fer" és el principi mésimportant per actuar amb veracitat, és la clau que ens permet obrir laporta al món imaginari, entrar-hi i viure-hi amb veracitat. Els actorsens hem d'entrenar per posar atenció en qualsevol moment. Hem detenir la capacitat de viure cadascun d'aquests moments com si fosl'últim. Hem d'aprendre a viure posant tota l'atenció al nostre sentitde la veritat, sense anticipació i sense por, tenint un gran cor, com-prensible, que sigui capaç d'identificar-se amb els sentiments dequalsevol altre ésser humà.

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 13

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 14

Nom de l’obra: "Feminine virtuosity" (feminitat virtuosa)Fotògraf: James Perkins / Maquillatge: Mari Shten / Estilistes: Emily Mazur & Stephie Garbutt

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 15

VIV

ÈN

CIE

S C

AR

LOTT

A B

OSC

H

EL PETÓ DE FELLINI

Un dia, permeteu-me que us expliquiun record molt especial i transcenden-tal, quan tenia 13 anys, a un delscarrers estrets i foscos de Roma, undels que et porten a la Fontana deTrevi, el meu pare i jo vam trobar-nos en Federico Fellini. Jo me'lmirava amb sorpresa, no sabia quiera... Recordo que feia 2 metres,anava tan tapat pel fred que, enca-ra avui, em pregunto com el meupare el va poder reconèixer. Aquelldia, Fellini em va fer un petó a lamà i em sembla que simbòlica-ment em va encomanar la seva passiópel cinema.

La meva mare és la que m'haensenyat a lluitar i a no tenir por de res.Sempre m'ha dit que segueixi els meussomnis i no deixi que ningú me'n sepa-ri. És la meva heroïna, és tan maca!Sense tenir grans estudis es va fer un

lloc professional ben sola. En tot allòque ha fet, ha estat bona! És molt ober-ta i encantadora, d'esperit aventurer,una ànima eternament jove. Ella em vaeducar per ser forta, per acceptar tot elque ve i per sentir-me satisfeta de mi

mateixa. El meu germà, en Pau, sem-pre ha estat al meu costat i, des depetits, sempre ha sigut el meu milloramic. Els dies més màgics de la mevavida els he passat a Pals amb el meugermà, i també l'Edu i en Nacho, elsmeus amics de l'ànima!

Sovint em vénen a la memòria

moments bonics, com quan el papaens despertava tots els diumengesamb la música de vinil de LeonardCohen, Tom Waits, Els Beatles o lesmeves cançons preferides "Isn't itRomantic", "I won't Dance", "Check to

Check", o "Dream a little Dream ofMe" interpretades per l'OrquestraPasadena Roof. Crec que la músi-ca, les olors i el menjar de vegadesens transporten a aquells petitsinstants de les nostres vides, des-pertant els records, la nostàlgia.

Un record molt estimat és el deles escapades que fèiem per Set-mana Santa a Llagostera. Hi aná-

vem uns dies per veure a la tieta Lolita,una gran cuinera i també experta encine, i el tiet Esteve. Tenien un cinemaArt-Deco que van tancar als anys 80.Era molt gran i elegant, i estava al cos-tat de casa seva. Jo em passava elsdies jugant amb els vells projectors a lacabina del maquinista, farcida de pòs-

“Com a actriu, intento aprendrecada dia coses noves, el que mésm'agrada d'aquesta professió ésque vius la vida d'altres persones,aprens coses noves i, al final, allòque et queda és una vida plenad'experiències inimaginables!”

16 GiDONA

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 16

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 17

18 GiDONA

ters de pel·lícules, fotos d'artistes, anti-gues bobines, rotlles de cel·luloide ifotogrames.

I així, entre dos mons, l'irreal i elreal, vaig passar la infància i l'adoles-cència. Aquestes vivències m'han fetser qui sóc avui. Sempre, en momentsde solitud, em refugiava en aquellmón, el meu món, ple de personatges!

EL MÓN REAL

Mentre estudiava a Barcelona, la mared'un amic meu em va presentar laNúria Mora, una dissenyadora que enaquell moment era molt coneguda. Ellaem va enviar a l'Agència Francina onem van proposar fer un curs i treballarde model. Jo era molt vergonyosa iinsegura, així que vaig acceptar la pro-posta amb escepticisme.

Poc a poc, les portes de la moda esvan obrir i, quan vaig acabar els estu-dis de disseny d'interiors (especialit-zant-me a Estocolm en História de l'arti escenografia), vaig començar a viatjarper treballar de model... Grècia, Itàlia,França, Portugal, Alemanya i Suècia.En tots aquests anys que vaig passar al'estranger, vaig aprendre qui és la Car-

lotta. Va ser aleshores quan vaigcomençar a seguir aquells somnis quedes de petita omplien el meu món dejoia. Vaig agafar les maletes i vaig mar-xar a Nova York. Quan hi vaig arribar,vaig fer un curs intensiu de direcció decine, a la NYU (New York University),mentre estudiava interpretació amb unprofessor americà molt bo que em vaensenyar el mètode d'interpretació deLee Strasberg durant tres anys.

Recordo aquest període com untemps dur. Vaig aprendre a conviureamb la solitud, la tristesa i la por... Notenia visat, i en principi vaig viure ambels meus estalvis i després vaig treba-llar en un restaurant. Per poder estu-

diar treballava 6dies a la setmanade les 5 de la tardaa les 2 de la matina-da! Estudiar i treba-llar no em deixavatemps per a resmés...

El sacrifici val lapena, quan volsaconseguir allò queet fa feliç. No voliabuscar una agènciade models perquè,tal com pensenmolts espanyols, jo creia que si feia demodel, mai em prendrien seriosamentcom a actriu. Però, un dia vaig entendreque la meva trajectòria com a model erael que m'havia donat la força i el coratgeper estar on estava i que, gràcies a lamoda, em coneixia i em sentia a gustdavant una càmera.

CÀMERA I ACCIÓ

Ara he firmat un contracte amb JeffCohen, en una agència d'actors imodels a Nova York i estic molt conten-ta! En Jeff s'estima molt als seus artis-

tes i és molt treballador. A mésde ser un gran amic. Visc aWilliasmburg, un barri de Bro-oklyn molt bufó, tranquil, ale-gre i jove. Els carrers estanplens de botigues vintage, res-taurants i cafès, tallers de dis-seny, art i mercats de moda.Aquí pots trobar bufadors de

vidre, ceramistes, pintors, músics...Visc just després del pont de Brooklyni des de casa veig Manhattan! És elmeu racó preferit de New York!

M'estic preparant per rodar "IT-FR-ES", una pel·lícula espanyola dirigidaper Pablo Sereno. Jo sóc una de lesprotagonistes principals: Lana "LaMedusa" González, una boxejadoraclandestina. Estic aprenent a boxejar,al Gleasons Gym (el gimnàs on vanentrenar el Mohamed Alli i el MikeTyson, a més del Robert De Niro per"Toro Salvaje" i la Hilary Swank per"Million Dolar Baby"). Tinc una entre-nador personal molt bo, l'Hector Roca,una de les persones que més aprecio a

Nova York. També estic col·laborantcom a guionista i actriu en una pel·lícu-la molt interessant que s'està rodant aNova York amb el títol de "Maniac City"i estic acabant de concretar una altrapel·lícula amb el director Mike Dolande producció americana. Amb totaquest espectre laboral, encara emqueda un any per acabar els meusestudis a William Esper Studio, on araestudio la tècnica Meisner. El meu pro-fessor és meravellós i estic aprenentmolt! També tinc pendent acabar elsestudis de guionista a la New School.

A mi m'ha ajudat molt haver estu-diat direcció de cine i guió, per tenir unsentit més ampli i determinat quan tre-ballo. M'agrada molt escriure, em sem-bla que la meva visió del món és moltúnica i m'agrada escriure sobre aquellspersonatges que creo en la mevament. Quan somnio, aquell món irrealde quan era petita ressuscita i sócfeliç... I, quan somnio, ho faig com sies tractés d'una pel·lícula: hi han“close ups”, angles i tot sembla vist através d'una càmera.

MIRANT EL FUTUR

Estic pensant d'anar a Los Ángeles, peròtambé vull tornar a Espanya i Catalunya,durant un temps, per provar sort al meupaís. Al capdavall el millor cinema éseuropeu i el cinema espanyol m'encan-ta. Vull provar sort al teatre i seguir escri-vint. Ara mateix estic en un momentd'exploració i descobriment. En unmoment molt important de la mevacarrera, en el que vull cercar la millormanera d'utilitzar la meva "estrella". ■

“Crec que, per ser feliços, em de perse-guir els nostres somnis, lluitar i treballardur. Compartint els èxits i els entrebancsamb les persones que estimem i dedi-car els nostres dies a allò que ens faespecials. Jo adoro la meva professió”.

VIV

ÈN

CIE

S C

AR

LOTT

A B

OSC

H

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 18

Av. Jaume I, 60 - GIRONA Pl. Catalunya, 21 - GIRONA

PRES

ENTA

NT AQUES

T RET

ALLABLE

ELS D

OBLEM LE

S CÀPS

ULES

CAFETERA + 40 CÀPSULES 89€

EL NOSTRE CAFÈ DE SEMPRE ARA TAMBÉ EN CÀPSULES✂

Cafes Roura, S.A · Tel. 972 327 643

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 19

Segons la normativa, cada comerç haurà d'establir un temps mínim de rebai-xes des d'una setmana a un màxim de dos mesos. Tot dependrà de l'estoc dela botiga. N'hi algunes que mantenen les rebaixes fins el febrer i altres quedues setmanes després ja no tenen cap article rebaixat.

Aquest any, amb la crisis, les rebaixes seran més profitoses. Els diferents comer-ços llançaran descomptes i ofertes importants per animar als consumidors. Així podranrecuperar la seva facturació anual, sobretot en el sector del comerç tèxtil.

20 GiDONA

Yasmina Sánchez RamónEstilista de moda

Els períodes de rebaixessón moments de felicitat plena per a qualse-vol “fashion victim”. Trobar peces impressio-nants a preus ben baixos és molt gratificant després de les despe-ses acumulades durant el Nadal. A Madrid i a Múrcia seran els pri-mers en gaudir les rebaixes d'hivern a partir del 2 de gener. Des-prés dels Reis Mags arribarà el nostre moment!

PO

SA

’T G

UA

PA

...MODA

PER FIREBAIXESSS!

GiDONA Nº 38 27/12/10 11:59 Página 20

yasminapourpel@hotmail.com

1Planifica el pressupost que et vols gastar ales rebaixes. Intenta complir amb la despesad'aquest import previ, perquè sinó acabaràsgastant més d'allò que realment necessites.

2No improvisis. Posa't davant del teu armarii analitza'l. Fes una llista d'allò que de veri-tat necessites principalment, i així evitaràscomprar compulsivament a preus baixos.

3No per ser més barat és millor. No compriscoses perquè estiguin molt barates, a lallarga et pot sortir car i pot ser una peça beninútil, que potser mai l'arribaràs a portar.

4Compara preus. No t'ho gastis tot al mateixcomerç, volta i compra en diferents botiguesi aconseguiràs aprofitar més les rebaixes.

5La teva experiència és important. Mira quèet vas comprar en les rebaixes de l'any pas-sat i, si vas comprar coses que no t'hasposat o que es van fer malbé en pocs dies,

tingueu-ho en compte aquesta vegada.

6Com a consumidors tenim drets. No oblidisque a les rebaixes tens els mateixos drets decompra que en plena temporada. Així quetindràs els mateixos dies per bescanviar i

podràs pagar amb targeta.

7Compra per Internet. Si vos aprofitar mésles rebaixes o assegurar-te d'algun producte,entra a la web de les diferents botigues imira't el seu catàleg.

S!

COMPRES 100% RENTABLES

● Aquest hivern la peça d'abric ha estat l'a-bric de tall clàssic en el color de la tempo-rada, el camel. No ho dubtis i busca'l,encara que no estigui molt rebaixat seràuna compra per a tota la vida.● Els texans es porten totes les temporadesi varien segons les tendències,però els clàssics blau fosc i elsnegres són les peces bàsiques del'armari al llarg de tot l'any.● Compra samarretes i càrdi-gans, no compris jerseis de llanaben gruixuts. Fes-te amb sama-rretes i càrdigans que puguisaprofitar aquesta primavera.● Les sabates canvien totes lestemporades seguint les tendèn-cies que dicten els dissenyadors,però el clàssic stilletto negre ésel comodí per a diverses oca-sions, amb taló i punta rodona opeep-toe, serà una compra amb èxit asse-gurat.● El blazer negre –si encara no el tens no sécom pots sobreviure– és indispensable enel teu armari. Compra't una clàssica ameri-cana de color negre, que aquesta tempora-da trobaràs amb coll esmòquing i amb dife-rents detalls.● Leggins, mitges i mitjons són una compranecessària. Els leggins en negre i gris, al igual que les mitges,sempre són un comodí perfecte. Les rebaixes són la millorèpoca per comprar peces clau, com aquestes, que utilitzemen quasi tots els nostres estilismes. ■

Consells pràctics

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 21

22 GiDONA

PO

SA

’T G

UA

PA

En qualsevol tarda d'hivern, quan al carrer fa fred i ens ve degust fer alguna cosa creativa, podem preparar-nos per sortir alcarrer ben abrigats amb un funcional gorro-bufanda reversibleque podrem fer nosaltres mateixos d'una manera ben senzilla.

Només necessitem:● 1 metre de roba de polar amb topets● 1 metre de roba de polar rosa● Guix per a roba● Tisores● Fil de cosir● Agulles de cap● Màquina de cosir● Imprescindible: creativitat, paciència i bon humor!

...MODA CREATIVA

Ens hi posem?Comença copiant el patró del gorro/bufan-da amb la mida que necessitis (utilitza elpatró que adjuntem).

Col·loca la roba doble, posa el patró aldamunt amb agulles per subjectar-lo, iamb un guix per a roba o semblant, resse-gueix el patró.

Sílvia Bellido DuranProfessora de costura i patronatge Creadora de l'Espai de Qstura

Protegeix-tedel fred!

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 22

Ara ja pots retirar el patró i retallar perla línia del guix.

Recorda que, com que el gorro-bufanda és reversible, has de tallar laroba de topets i també el rosa!

Cus a màquina la part de dalt del cap.

Posa el dret amb el dret dels topets idel rosa, cosint tot el voltant del gorro,incloses les tires de la bufanda.

Recorda deixar uns 15 cm sensecosir per tal de poder donar la volta algorro i deixar-lo del dret.

Ara sí, li acabes de donar la volta deles puntes i cap al carrer!

Tingues encompte...● La talla que necessites mesurant elcap amb la cinta mètrica.● Talla la roba al sentit del fil (direcciórecta de la roba) i que la part méselàstica sigui la de l'amplada delgorro.● Si vols modificar les mides del gorro,pots fer-ho just abans de retallar,dibuixant els canvis sobre el teixit.● No deixis centímetres de més al vol-tant de la roba, no et cal.● No et preocupis si no ets una exper-ta, recorda que sovint els models méssenzills són els més bonics.● Pensa que aquesta és una opció,però amb una mica d'originalitat tro-baràs un munt d'idees perquè puguistriar i remenar.

I si encara et quedes amb ganes de méscoses, et passo alguns blocs i webs per-què xafardegis una mica!

http://tallerhiperactivitat.blogspot.comhttp://squigglytwigs.blogspot.comhttp://www.luvinthemommyhood.comhttp://makeitfromscratch.blogspot.comhttp://www.makeandtakes.com

MODA CREATIVA

Horaris de matins, tardes i vespres . Pregunta'ns i t'informarem!

Av. Lluís Pericot, 33 - 17003 Girona - Tel. 972 00 31 66 - www.qstura.cat - info@qstura.cat - BUS línies 1 i 8

ALGUNS CURSOS I TALLERS

Qstura de supervivència · Qstura per homes · Curs de patronatge · Curs matinal per mares amb nadons de 0 a 9 mesos ·

Cosir a màquina · Reciclatge de roba · Carnaval · Feltre · Bijuteria · Taller d'estampació de samarretes · Taller Infantil i juvenil

Tallers a la carta per grups

COSTURA · PATRONATGE · MANUALITATS

info@qstura.cat972 00 31 66

✃

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 23

Pilar Auguet AgustíEstilista i creativa en perruqueria

PO

SA

’T G

UA

PA

...PERRUQUERIA

El gener dóna pas a un nou any pled'esperances i il·lusions. Tot justcomençar-lo, ja patim la ressaca delcap d'any i el pentinat tan bonic que

ens hem fet el dia abans està fet un desastre.Ha patit tot el xoc d'una nit plena de bogeria,la nit mes especial de l'any que semprequeda en el record! Ara toca posar a proba elnostre look. Si té una bona base de fons ise'ns posa bé quan el rentem, seguirem lluintcabell tot esperant els reis mags.

24 GiDONA

APROFITA EL GENER

El cabell al generAquest és el millor mes per al nostre cabell. A principi d'any està més bonic, perquè es troba en plena renovació des-prés de la caiguda que ha patit els mesos anteriors. No ens hem d'estranyar si els tallats no ens duren, perquè al generés quan més creix el cabell. Passa el mateix amb els tints i les metxes. Ens veurem la ratlla més aviat i, si ens hem fetuna permanent, no ens durarà tant. Tot plegat forma part del bioritme del cabell i dels seus cicles, per tant, ara és elmillor moment per lluir-lo!

El cabellen la seva

màximaesplendor

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 24

MODA HIVERNALAl gener, la moda també la trobem alcap amb gorres i barrets que ens aju-daran a combatre millor el fred. Elcabell arrissat, ondulat o molt llis ésuna bona opció per combinar-lo ambaquests complements, sobretot si éstracta de melenes. Els mig volums sónels menys aconsellables per portargorres i barrets, perquè s'aixafen i esmés difícil de tornar-los a lloc. Així,hem de buscar pentinats amb pocsvolums. Els curts i els recollits tambésón una bona opció per començarl'any. Sigui com sigui, busca sem-pre el consell d'un bon professio-nal perquè et pugui guiar.

REACCIONS CLIMATOLÒGIQUES

Sovint el fred i els canvis climàtics fanque el cabell tingui reaccions estran-yes: es pot encrespar molt, estofar,xafar i endurir. Són fenòmens difícilsde controlar, ja que no depèn de nosal-tres, sinó de la climatologia. L'únicasolució és tenir consciencia d'allò quenecessita en cada moment el nostrecabell i conèixer com podem combinarproductes per combatre aquestesreaccions.

Si plou o el temps és molt humit,necessitem productes de poc pes,antihumitat. La pluja afavoreix elcabell arrissat però és fatal pel cabellestirat o el ris estirat. La tramuntanaafavoreix els cabells estirats i jugamolt en contra dels arrissats, enaquest cas es necessiten productesmolt nutrients i, sobretot, antiestàtics.Hem de pensar que generalment el

temps influeix molt en un pentinat, aligual que influeix l'energia.

PENTINAT I ENERGIA, UN LLIGAM ESPECIAL

Vivim en un moment en el que l'ener-gia i les vibracions tenen una granimportància i una forta influència enla nostra vida quotidiana, igual queens influeix la roba, allò que mengem,etc. Els mesos d'hivern és recomana-ble evitar els colors molt foscos o béacompanyar-los amb alguns reflexes ovels de color. Un bon maquillatge iroba de colors, algun complement bri-llant per compensar les vibracions delnegre o colors foscos, són una bonaopció per passar l'hivern amb energiapositiva.

Si lliguem el pentinat amb l'ener-gia, hem d'evitar les cues baixes, jaque energèticament baixen l'ànim.Una cua alta sempre ens dóna unasensació més bona i aixeca l'ànim. Lanostra imatge és molt important pertenir o generar bona energia. Un pen-tinat, un cabell ben cuidat és un fac-tor important per gaudir d'autoestima.Aquí comença el principal “mimo”personal! Si la teva imatge falla, resfunciona a nivell energètic, perquè tuno actives la teva energia. Aprofitaaquest mesos de calma de l'hivern perassessorar-te i aprendre trucs d'auto-pentinat i automaquillatge. ■

PERRUQUERIA / ESTÈTICA Som diferents, inexplicables, màgics...Només cal conèixer-nos !!!

Av. Lluís Pericot, 72 · 17003 Girona · Tel. 972 22 11 12 · a@aperruqueriaestetica.com · www.aperruqueriaestetica.com

PERRUQUERIA

a@metodea.com - www.metodea.com

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 25

1. T'han fet una prescripció real de les necessitats cosmè-tiques de la teva pell? 2. .Estàs satisfeta amb els resultats que et donen els pro-ductes que compres? 3. T'han explicat com has d'utilitzar els cosmètics?4. Quan compres un producte, et pregunten quin produc-te estaves utilitzant anteriorment?5. T'has plantejat comprar una crema en un centre d'estè-tica especialitzat i deixar que t'assessorin?6. Sabies que els professionals tenim en compte l'estat dela pell, l'edat de la persona i l'estació de l'any a l'hora deprescriure un producte cosmètic?7. Saps que cada tipus de pell necessita uns productesd'higiene específics?8. Saps que la pell necessita principis actius diferents alllarg de l'any?9. L'aplicació més de dues o tres vegades seguides d'unmateix producte cosmètica, fa que els seus principis actiusdeixin de fer efecte en la teva pell. Ho sabies?10. Utilitzar principis actius avançats a l'edat cel·lular dela teva pell no farà efecte després, quan ho necessitis, per-què la pell els immunitza. T'ho han explicat?

11. T'han informat que després d'usar continuadament, alllarg de mesos, cremes amb principis actius d'alt nivell, ésnecessari rebaixar l'activitat cel·lular perquè els cosmèticstornin a ser el més efectius possible?12. Has valorat realment el cost que et representa un cos-mètic en relació als resultats obtinguts?13. Et planteges que en comptes d’utilitzar la mateixaquantitat de cremes al llarg de l'any pot ser més efectiuracionalitzar-les en funció de les necessitats reals de lateva pell per prevenir l'envelliment?14. Has pensat si les mostres de cosmètics que et regalena les perfumeries, farmàcies i gran centres comercials, teles donen perquè s'adeqüen a la teva pell, o bé perquè sónles que tenen per regalar en aquell moment?15. Et canvien els productes cosmètics, si no et van bé pera la teva pell?

Si tens més de 5 respostes amb un NO, pensa que pelmateix preu pots rebre l'assessorament professionald'una cosmetòlega en un centre d'estètica professional.Així, faràs un ús més racional i correcte dels productescosmètics i la teva pell ho notarà.

Dolors HortalAssessora de bellesai psicòloga

PO

SA

’T G

UA

PA

T'han fet alguna vegada un diagnòstic de la teva pell? I un seguiment ambprescripció cosmètica per a tot l'any?Ara pot ser un bon moment per deixar-te assessorar i canviar els teus hàbits, per donar pas a alternatives cosmèti-ques que de ben segur desconeixes, perquè, fins ara, ningú te les ha ofert.

CANVIA EL XIP!Confia la teva bellesaals professionals del'estètica

26 GiDONA

ASSESSORAR-TE, PRESERVAR I MILLORARLA TEVA PELL ÉS LA NOSTRA PROFESIÓ

...ESTÈTICA I BENESTAR

El cercle òptim en la millora i en la prevenció de l'envelliment radica en la combinació de les cures quotidianes quefem a casa i amb l'assessorament cosmètic correcte i adequat que t'ofereixen els centres d'estètica professionals.

Hi ha desenes i desenes de preguntes que et pots fer per saber si la teva pell rep les cures i els cosmètics que realmentnecessita. Et plantegem un senzill test amb 15 preguntes perquè valoris la informació que tens a l'hora de cuidar la teva pell.

SI NO

SI NO

SI NOSI NO

SI NO

SI NO

SI NO

SI NO

SI NO

SI NO

SI NO

SI NO

SI NO

SI NO

SI NO

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 26

ON COMPRES ELS TEUS COSMÈTICS?

Qui t'assessora a l'hora de comprar uncosmètic? L'esteticista o cosmetòlega ésel professional expert en el diagnòstic dela pell. La seva formació li permet donarconsells personalitzats per oferir pres-cripcions a mida d'allò que necessitacada persona. El professionals que dià-riament fan diagnòstics de la pell tenenl'experiència i la formació més adequa-da per aconsellar-te i programar l'aplica-ció dels cosmètics al llarg de tot l'any.

AVANTATGES I BENEFICIS DE LA COSMÈTICA PROFESSIONAL

La cosmètica professional és la mésalta en principis actius i és la més espe-cífica per tractar les disfuncions con-cretes que pot presentar la pell. A més,la cosmètica professional ens ofereixmés avantatges i beneficis:

● Darrera les marques professionals hiha laboratoris propis d'investigació moltlligats a productes dermatològics. ● Utilitza l'última tecnologia per aconse-guir els millors principis actius i cons-tantment innova.

● Els cosmètics professionals es testeni es proven i la majoria són patentatsper reforçar les garanties. ● Està pensada per utilitzar-se sotaprescripció professional. Per això,només es distribueixen en centresespecialitzats i no en grans magatzems,perfumeries, i parafarmàcies.● Els preus són competitius, tenint encompte el seu important contingut deprincipis actius.● Un mateix laboratori de cosmèticaprofessional pot tenir més de 40 refe-rències en productes cosmètics especí-fics. Per exemple, més de 8 productesper la sensibilitat de la pell, depenentde l'edat, de la qualitat, si és grassa, alí-pica, si té porus, si hi ha taques... Mésde 30 productes per tractar la preven-ció i l'envelliment de la pell amb princi-pis actius diferents. Amb aquesta espe-cialització es diferencien d'altres distri-bucions com les de farmàcia, perfume-ria, o les que trobem als supermercats.● La cosmètica activa està a l'abast detotes les persones que vulguin comprarproductes, amb el valor afegit i la pro-fessionalitat i l'assessorament de qui laprescriu i la ven.

EL DIAGNÒSTIC COSMETOLÒGICFACIAL

Abans de prescriure un producte, unprofessional de la cosmètica realitza unprevi diagnòstic de la pell facial. El pro-cés inclou 4 passos destacats:

1. Diagnòstic global. Permet realitzarun tractament adaptat a cada persona.2. Tractament a mida. L'objectiu ésconciliar allò que desitja la personaamb les necessitats reals de la seva pelli la seva forma de vida.3. Prescripció personalitzada. Per per-llongar a casa els efectes beneficiososdels tractaments que es fan al centreestètic. 4. Seguiment en el temps. Per garan-tir una total satisfacció a curt i llarg ter-mini, cal fer un seguiment de la pellperiòdicament i adaptar els tracta-ments i productes a l'estacionalitat i ales especifitats. ■

ESTETICA I BENESTAR

EL MEU CONSELL...Deixa't assessorar i confia encentre d'estètica especialitzatsamb un mètode i amb cosmèticaactiva. Notaràs la diferència

info@institutdh.com

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 27

MAQUINES HORITZONTALSIdeals per aconseguir un bronzejat ràpid i de

qualitat i a l'hora relaxar-te.MAQUINA VERTICAL

Ideal per aconseguir un bronzejat uniforme.MAQUINA FACIAL

Bronzeja a la vegada, cara, escot i esquena.

Les nostres maquines estan equipades amblampares i tubs de gran qualitat per a

un bronzejat segur.

PROMOCIÓ PER A NOUS CLIENTS

Et regalem el 30%del teu primer abonament

Els rajos del sol estan dividits en dostipus de radiació ultraviolada: UVA iUVB. La radiacióUVB crema la capasuperior de la pell(l'epidermis).

Com ensbronzegem?

La radiació UVAés la que fa queles persones esbronzegin. Els

rajos UVA penetren lescapes inferiors de la pell,on estimulen les cèl·lulesanomenades melanòcitsperquè produeixin mela-nina. La melanina és lapigmentació marró queocasiona el bronzejat i és la forma mitjançant la qual elcos protegeix la pell de cremades. Les persones amb unapell fosca es bronzegen més intensament que les perso-nes amb la pell més clara, ja que els seus melanòcits pro-dueixen més melanina.

SOL NATURAL I ARTIFICIAL

Prendre el sol de manera natural o artificial no té diferèn-cies pel que fa al seu efecte i resultat. Però hem de teniren compte que la radiació solar no està controlada comles maquines d'UVA artificials, per tant, és necessari con-trolar personalment el temps d'exposició i adaptar-loigualment a cada fototipus de pell.

RECOMANACIONS PER A UN BRONZEJAT SALUDABLE

● Conèixer el nostre fototipus de pell i respectar el tempsde bronzejat.● Eliminar qualsevol cosmètic de la pell, especialmentperfums i maquillatges.● No exposar-se a l'UVA si ens estem prenent algunmedicament.● Utilitzar ulleres de protecció.● Tractar la pell amb una crema hidratant rica en subs-tàncies antioxidants.● Usar sabó amb PH neutre.● Beure molta aigua.● Alimentar-nos de manera equilibrada i consumir fruitesi verdures, ja que una dieta adequada permet intensificarel bronzejat. ■

sdesolgirona@hotmail.com

BELLESA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 28

ECONÒMICA · PERMANENT · SENSE DOLOR

Comença aquest hivern el tractament de

cames senceres i et regalem una sessió demicrodermoabrasió per sentir-te més guapa.

Av. Jaume I, 35 · 17001 GIRONA · Tel. 972 22 81 61 www.byebyepelos.com

30

30

30

25

49

1/2 braços 30€

Axil·les 30€

Tòrax 30€

Engonals brasileres 25€

1/2 cames 49€

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 29

...ELS MILLORS TRUCS

Ganivets que no tallen?Si necessites recuperar el tall dels teus ganivets, has de fregar insistentment amb una llima finasobre el fil de tallar per les dues cares. Si t'has decidit a fer-ho, recolza't en un superfície plana i hopodràs fer amb més facilitat i sense risc de tallar-te.

Taps de suro rebelsQuantes vegades se t'ha resistit una ampolla amb un tap de suro quan la volies obrir? Si et tronaa passar, proba de dilatar el vidre de l'ampolla amb aigua tèbia i així el podrà extreure amb mésfacilitat.

AntiòxidSi necessites eliminar el rovell d'algun ganivet o instrument de cuina, només cal que freguis bé unaceba damunt la superfície on hi ha les taques d'òxid i després ho suquis amb sal. Deixa-ho actuaruna estona i acaba l'operació rentant l'utensili de manera normal.Per evitar que els ganivets o estrisde cuina es rovellin cal rentar-los bé i assecar-los tot seguit.

Netejar coberts d'alpacaSi encara conserves una tradicional i antiga coberteria d'alpaca i la vols mantenir neta i en bonescondicions, només cal que agafis tots els coberts i els deixis dins un recipient amb llet un parelld'hores. Després només caldrà que els rentis normal i els guardis bé, ja que aquests coberts s'em-bruten amb facilitat.

Taques de vernísHas aplicat vernís a un moble i se t'ha tacat alguna peça de roba? No et preocupis, té solució. Apli-ca acetona sobre la taca i la brutícia s'eliminarà ràpidament. Això sí, has de tenir en compte queaquesta operació no es pot fer sobre teixits de niló, raió o teixits 100% sintètics, ja que l'acetona elspot fer malbé.

Agulles i claus Si vols guardar bé les agulles de cosir, només cal que agafis un imant i deixis que les agulles s'hienganxin sense possibilitat que es perdin. I si vols introduir un clau en algun lloc i no vols fer malbéla paret, unta'l amb sabó abans de clavar-lo.

Fora el fumEt molesta el fum? Tant si es tracta del fum d'una cigarreta com del fum de cuinar, proba d'encen-dre dues espelmes a l'habitació on hi hagi la concentració de fum i veuràs com es dilueix.

PO

SA

’T G

UA

PA

Maleït greixLes taques de mantega, oli i nata, encara que faci temps que hi són, es poden eliminar si apliquema la peça de roba una mica de glicerina i després la rentem amb sabó neutre. Prova-ho i compro-va com les taques de greix desapareixen.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 30

Colls de camisa perfectesSi vols fer un midó casolà per planxar el coll de les camises i deixar-los perfecte, has de coure enuna tassa d'aigua dues cullerades d'arròs i utilitzar el líquid que n'obtinguis com si es tractés delmidó. Aplica'l al coll d'una camisa o al punts d'una màniga i després planxa com sempre.

Ganivets d'acerSi tens ganivets de no són d'acer inoxidable, deus haver notat que s'espatllen amb facilitat. Per pre-servar-los, has de guardar-los en un recipient ple de ferradues i, així, no es faran malbé.

Envia’ns el teu truc! gidona@gidona.com

Toca descongelar el frigorífic?Si has de descongelar el congelador i ho vols fer de manera ràpida, per evitar que s'espatllin els ali-ments que hi tens emmagatzemats, no facis servir el mètode del ganivet. En comptes d'això,col·loca un recipient amb aigua bullint dins el congelador i deixa que els vapor el desglaci ambmés rapidesa.

Pell d'estrenaEls temps fa que les peces de pell s'envelleixin i es deteriorin, si no les cuidem. Si notem que la pellha quedat encarcarada, hi ha un truc per solucionar-ho: frega la peça amb un drap impregnat enbenzina i veuràs com recupera la seva elasticitat.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 31

32 GiDONA

MÓ

N IN

FAN

TIL

Els “gelos” solen desenvolupar-se en persones dependents, amb una fràgil autoestima, quees senten molt buides davant la possibilitat de perdre algú “estimat”. La seva buidor inte-rior fa que necessitin el recolzament constant dels altres per satisfer les seves pròpies man-cances. La gelosia és una forma de controlar allò que temen perdre, prevenint en tot

moment que la simple possibilitat que “l'abandonament” no arribi a produir-se mai. En els nens també podem trobar sentiments de gelosia, però en determinats moments vitals es

consideren com a comportaments normals. Per exemple, el naixement d'un nou germà. Normalmentés necessari que passi un temps d'acomodació per tal que l'infant vagi assimilant que no serà subs-tituït per ningú i que aprengui a compartir els seus pares amb el nou membre de la família. Amb tot,hi ha situacions en què aquesta gelosia esdevé difícil de portar, o bé perquè es perllonga per un espaiexcessivament llarg de temps, o bé perquè la seva intensitat esdevé problemática. En aquests casoscal buscar el recolzament professional per poder retornar uns sentiments patològics a la normalitat.

GELOSIADe la normalitata la patologia

Jordi Barris RusetPsicòleg clínicCol·legiat 8.828

Anomenem gelosia a una forma de control obsessiva que es posa en funciona-ment davant la por a perdre una “possessió”. La gelosia excessiva pot desenca-denar emocions negatives i només el seu control racional aconsegueix desarti-

cular aquesta emo-ció particularmentobssessiva. Quanen una famíliaarriba un noumembre, elsinfants que ja hisón poden veureperillar la sevaposició i apareix lagelosia.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 32

COM ES MANIFESTA?

La gelosia infantil es manifesta amb una rivalitat ober-ta cap a “l'opositor”, i si es tracta del nou germà o ger-mana, podem sentir frases taxatives com “no vull elgermanet”. També poden aparèixer actuacions agres-sives contra el bebè, prenent-li les joguines o elxumet, tapant-li el nas, etc. L'hostilitat cap a la maretambé es pot fer present en cas de gelosia profundaamb molta desobediència i amb una oposición siste-mática cap allò que la mare demana a l'infant gelós.I, fins i tot, el nen o nena pot ser hostil amb ell mateixi tornar a mostrar comportaments infantils per atraurel'atenció dels adults.

ES POT EVITAR?

Els pares poden tenir en compte diverses estratègiesútils per evitar que la gelosia es converteixi en unapatología i, fins i tot, per atenuar-la al màxim. Enaquest cas, quan l'origen de la gelosia infantil és elnaixement d'un bebè, cal ser previsors. Al segon tri-mestre de l'embaràs és recomanable que pare i marejunts comuniquin a l'infant que aviat naixerà un ger-manet o germaneta, que serà el bebè de tota la fami-lia i caldrà cuidar-lo i estimar-lo. També és importantfer que el nen o nena se sentí partícep de tots els pre-paratius que es facin per rebre el nou membre de lafamília. Cal deixar-lo opiniar en temes tant importantper a ell com compartir o no l'habitació. A més, sitenim opció de visitar un nadó mentre dura l'embaràs,això será positiu perquè el nostre fill o filla es vagifamiliaritzant amb allò que vindrà i amb els comenta-ris afectuosos que els adults solem fer als bebès. Ésmolt aconsellable que l'infant escolti els batecs del cordel seu germà mentre és dins la panxa de la mare i lihem de recordar, en ocasions, que quan arribi el seugermà o germana no perdrà el seu lloc i sempre se'lsestimarà a tots dos. Amb aquests recursos podemaconseguir que la gelosia infantil més habitual siguitambé normal i no acabi en patologia.

Quan la gelosia s'allarga en el temps cal recórrer aun tractament psicoterapèutic per poder-la vèncer.Treballant els pensaments i confrontar-los amb la rea-litat es podrà ajudar a detenir la força negativa queexperimenta la persona víctima d'aquests senti-ments.■

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 33

34 GiDONA

MÓ

N J

UVE

NIL

Una immensa majoria delspacients anorèxics sóndones. Però cada vegada hiha més casos de nois que

pateixen aquesta malaltia. La patologiaes caracteritza per un intens rebuig amantenir el pes corporal en uns valorsmínims normals, juntament amb unapor excessiva al fet de guanyar pes iuna important alteració de la pròpiaimatge. Tot plegat, aboca la persona aun trastorn i fa que es vegi massa gras-sa, fins i tot quan el seu pes es trobaper sota el llindar de la normalitat.

ELS SÍMPTOMES

L'anorèxia nerviosa sol iniciar-se mit-jançant una dieta aparentment inno-cent, que es va intensificant progressi-vament i acaba amb una pèrdua depes extrema i perjudicial.

Els símptomes més comuns de l'a-norèxia nerviosa són el baix pes corpo-

ral, la por intensa a tornar-se gras, aixícom l'opinió distorsionada del pes i dela forma del seu propi cos. Les perso-nes que pateixen anorèxia es veuengrasses o diuen sentir-se grasses, fins itot quan estan radicalment primes, esneguen a mantenir un pes corporalmínim, rebutgen o s'obsessionen ambel menjar, es preocupen per la prepa-ració dels aliments, tenen costums ali-mentaris estranys i neguen les sensa-cions de gana, set, cansament o son.Altres símptomes són la pràctica exces-siva d'activitat física, els trastorns mens-truals o la pèrdua de la menstruació(amenorrea), l'alteració del caràcter ambcanvis d'humor imprevisibles, les altera-cions del son, la falta d'autoestima, lafreqüent sensació de fred, els dolorsabdominals habituals, la pell seca i elcabell fràgil. En alguns casos tambépoden fer grans ingestes de menjar queacostumen a anar seguits de vòmitsautoprovocats o ingesta de laxants.

TRACTAMENT PSICOLÒGIC

Actualment hi ha tractament psicològicper als pacients amb anorèxia nervio-sa, però cal dir que és difícil. La detec-ció precoç del trastorn és molt impor-tant, perquè en les etapes inicials de lamalaltia el pronòstic és més favorable.

El tractament requereix una estretacol·laboració entre metge, psicòleg,psiquiatres, família i pacient. Incloupsicoteràpia individual i familiar, junta-ment amb un tractament. Es recoma-nable realitzar-lo sota un règim ambu-latori, és a dir, mantenint al pacient enel seu medi natural. Ara bé, la gravetati complexitat del trastorn fa moltesvegades imprescindible l'hospitalitza-ció del pacient amb anorèxia.

L'objectiu fonamental és que lapersona que pateix aquesta malaltiaaconsegueixi desenvolupar una identi-tat formada per valors propis i no perestereotips culturals. ■

L'ANORÈXIA NERVIOSAQuan el pes es converteix enuna obsessió

Sònia Bosch PlaPsicòloga infantil ijuvenilCol·legiada 7.895

En l'actualitat una gran part de les dones viuen obsessionades pel seu pes. Vivim en un móni en un moment històric en el que els trastorns del comportament alimentari, l'anorèxia ner-viosa en particular, estan entre les patologies més preocupants. Ens referim a un trastorn quedóna lloc a la mort del pacient en quasi un 10% dels casos (Josep Toro), que manté en situa-ció de cronicitat a quasi una quarta part de les persones afectades, que interfereix en tots elsàmbits de la vida (laboral, social, familiar, sexual...) de les persones que ho pateixen, i que,mentre dura, mesos o anys, produeix un intens i dramàtic patiment, tant als pacients com aqui envolta a la persona afectada.

duna_isona@telefonica.net

DESRATITZACIONS · DESINSECTACIONS ·TRACTAMENTS DE LA FUSTAContra corcs i tèrmits · Certificats sanitàris perrestaurants i empreses · Especialistes en tracta-ments · Pressupostos sense compromís

Ctra. de Girona, 34 - 17242 QUART - Tel. 617 533 606

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 34

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 35

PU

BLI

REP

OR

TATG

E

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 36

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 37

38 GiDONA

SALU

TM

EDIC

INA

NAT

UR

AL Maria Vidal FortiàNaturòpata i terapeuta

L'alimentació és un dels grans pilars de la vida i de la salut. A través de l'alimentació notant sols podem nodrir-nos, sinó que podem desintoxicar, equilibrar la química i l'energiavital del nostre cos i curar. Som el que mengem. Els aliments que entren cada dia per lanostra boca es converteixen en els materials que el nostre organisme utilitzarà per cons-truir o reparar el cos i per fer-lo funcionar, per tant, la qualitat dels aliments que mengemés important.

LES NECESSITATS BÀSIQUES

Tots els aliments, des d'un humil cigrófins al més exquisit dels plats, estancomposats pels mateixos elementsquímics, els nutrients. Hi ha grupsd'aliments que són més rics en unsnutrients que altres, però hem de teniren compte que el nostre cos, per estarequilibrat, els necessita absolutamenttots, Cada aliment té una funció deter-minada i cobreix necessitats diferentsdel nostre organisme.

El nostre cos té tres necessitatsbàsiques: energètiques (necessitaenergia per mantenir l'organisme i lesseves funcions), estructurals (necessi-ta elements de construcció per reno-var i reparar les estructures corporals)i funcionals (necessita reguladors quí-mics del nostre metabolisme). Aques-tes necessitats es cobriran amb elssegüents nutrients/aliments:

● FUNCIÓ ENERGÈTICACarbohidrats: cereals, llegumino-ses, verdures, fruites.Greixos: olis, llavors, carns, peixos,subproductes animals.

● FUNCIÓ ESTRUCTURALProteïna: carns, peixos, subpro-ductes animals, lleguminoses.Esporàdicament poden participaren la funció energètica.Minerals: verdures, cereals inte-grals, lleguminoses, algues. Tambéparticipen en la funció funcional.

● FUNCIÓ FUNCIONALVitamines: verdures, fruites, cere-

als integrals, lleguminoses.Aigua present en tots els aliments.

QUÈ HEM DE MENJAR?

El nostre cos està dissenyat d'unamanera molt determinada i les neces-sitats que té són molt concretes. Si noles respectem, els abusos o les man-cances es reflectiran en el deteriora-ment del nostre estat de salut i de lanostra energia vital.

L'observació de la boca i la dentició,primera porta del nostre sistema diges-tiu, ens rebel·la com la natura amb lesseves subtileses ens indica exactamentles proporcions dels aliments quenecessitem menjar. La persona adultate 32 peces dentals: 20 molars que ser-veixen per xafar i moldre el gra i els car-bohidrats. 4 ullals que serveixen permossegar i esquinçar la carn i els pro-ductes animals i les proteïnes, i 8 inci-sius que serveixen per tallar i trossejarles verdures i les fruites.

Per tant, el plat combinat diari quehem d'ingerir per cobrir les nostresnecessitats bàsiques serà: ● 20/32 = 5/8 parts de carbohidrats.● 4/32 = 1/8 part de proteïnes.● 8/32 = 2/8 part de verdures i fruites.

El disseny del nostre sistema diges-tiu s'assembla molt més al dels animalsherbívors que al dels carnívors, pertant, com podem deduir clarament,una dieta equilibrada s'ha de composarde gran quantitat de vegetal i una peti-ta part de productes animals.

L'AIGUA

L'aigua és el més important delsnutrients i la seva funció és reguladoradels processos vitals. Tots els alimentsporten aigua, però aquesta és insuficienti hem d'ingerir-la independentment de

l'alimentació. El millor indicatiu de l'ai-gua que necessitem, es la set. L'aiguaque ingerim ha de ser molt poc o gensmineralitzada, perquè els minerals queconté estan extrets del món mineral (laterra, les roques, les pedres...) i el nostreorganisme no els metabolitzarà. Nomésels vegetals tenen la capacitat de trans-formar els minerals de la terra en unafórmula química assimilable pel nostresistema digestiu. Així, necessitem d'a-questa planta transformadora per poderabsorbir els minerals de la terra i sivolem beure aigua mineralitzada hau-rem de liquar les verdures.

L'ALIMENTACIÓ POT CURAR

La mala alimentació està en la base deles malalties més diverses i moltes d'a-questes poden millorar molt noméscanviant els hàbits alimentaris. Vivimen l'època del culte a la proteïna imolts dels símptomes o malalties quepatim són per culpa dels desequilibrisque es produeixen entre el que inge-rim i les necessitats del nostre organis-me. La manca o excés de determinatselements químics provoca desordres i,sovint, confonem malalties en simplessímptomes de desnutrició de determi-nats nutrients. Així doncs, per equili-brar el nostre estat de salut, només calque li donem al cos tot allò que neces-sita i eliminem tot allò que li sobra. ■

L'ALIMENTACIÓSom el que mengem

MARIA VIDAL FORTIÀNaturòpata

Terapeuta sacre-cranial Flors de Bach

c/ Joan Maragall, 19 ent.DGIRONA

Tel. 972 208 208mariavidalfortia@gmail.com

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 38

FOTOREJOVENIMENTAMB IPL

El fotorejoveniment amb IPL tracta danyspigmentats per exposició al sol (taquessolars o produïdes per l'edat), línies fines iarrugues d'expressió i millora el to facial,aconseguint així, un resultat més uniforme iuna pell més fresca.

El rejoveniment de la pell amb llum intensapolsada (IPL) és un procediment no invasiu queutilitza la llum polsada per millorar la qualitatde la pel, reduir els signes d'envelliment cutanii la reafirmació de la pell. La combinació de lallum i la transmissió de calor produeix l'estimu-lació de col·lagen, elastina i proteoglicans.Aquest tipus de tractament de rejoveniment hasorgit en resposta a la demanda d'usuaris queexperimentaven una sensible millora de l'as-pecte de la pell en les zones tractades. És unatècnica nova que permet realitzar un tracta-ment de cara molt complet, ja que no noméstracta la pell danyada, sinó que també actuasobre la pell sana.

De seguida es nota una millora en la textura dela pell i un efecte de farciment. El fotorejoveni-ment es pot aplicar també en zones que no sónfacials: com el coll, l'escot i el dors de lesmans, per exemple.

Aquest tractament no requereix interromprel'activitat quotidiana i laboral. A més, l'enrogi-ment de la pell que es produeix és progressiu idesapareix una hora després.

A BIOTHECARE, el nostre equip mèdic selec-cionarà el programa i els paràmetres que calutilitzar. Es realitza una primera aplicació pertot el rostre, que es repeteix variant els parà-metres, si cal, i l'orientació de les passades. Perafavorir la penetració de la llum de formahomogènia, el professional ha d'estirar la pellsuaument durant l'aplicació. Prèviament, rebràstota la informació detallada i resoldràs tots elsdubtes que et puguin sorgir.

Així mateix, has de conèixer què t'exigeix eltractament: normalment es requereixen diver-ses sessions, al voltant de cinc, encara que totdepèn de cada cas.

És molt important que sàpigues que durant untemps no has d'exposar-te al sol i cal utilitzaruna crema de pantalla solar, per evitar provo-car cremades a la teva pell.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 39

40 GiDONA

Les articulacions quepateixen més artrosissón les que més càrregasuporten, per això,

genolls, malucs i columna verte-bral són les més afectades. Eldesgast provoca dolor, fragilitat,pèrdua de força i mobilitat, altera-cions de la marxa i impotènciafuncional. En conseqüència, alte-ra la nostra vida quotidiana, lesactivitats més comuns i les rela-cions personals i socials.

Quan aquest desgast es fa presentals genolls hi ha una solució: la pròteside genoll. Es tracta d'una articulacióartificial que substitueix la peça mal-mesa i elimina el dolor i la incapacitatfuncional. El metge decidirà la necessi-tat d'operar tenint en compte dos indi-cadors bàsics: la radiografia, que con-firmarà el sever desgast del genoll, i eldolor i la impotència funcional queexpressarà el pacient.

L'èxit d'aquestes operacions i laseva posterior rehabilitació és tant ele-

vat que la persona generalment dema-na posar-se en llista d'espera per ope-rar l'altre genoll, si també pateix artro-si, ja que no es poden operar els dosgenolls alhora.

OSTEOPATIA I FISIOTERÀPIA

Amb aquestes dues eines de treball,sempre cal remarcar el paper preven-tiu i, si és el cas, la importància del pre-operatori i postoperatori. L'osteopatia,amb la visió global dels tractaments,busca alinear el centre de gravetat perevitar sobrecàrregues a altres parts del

cos i així minimitzar els processos dedesgast articular. Si el pacient arribaa la consulta de l'osteopata amb pre-visió de ser intervingut, el tractamenttindrà aquest mateix objectiu i, amés, conjuntament amb procedi-ments de fisioteràpia, es preparal'extremitat perquè estigui en lesmillors condicions per rebre la pròte-si. La recuperació serà molt mésràpida si la musculatura, lligaments,tendons i la resta de l'organisme està

lliure de tensions i desequilibris.Després de l'operació, serà impres-

cindible fer fisioteràpia per recuperar lamobilitat i la força muscular. Els pri-mers tres mesos és imprescindible fer-ne, perquè el pacient anirà amb cros-ses. El treball d'osteopatia s'ocuparà derestaurar els teixits agredits per l'anes-tèsia epidural i la pròpia intervenció enel genoll, per permetre que la perifèriadel cos es pugui adaptar correctamenta la nova situació. ■

SALU

TO

STEO

PATI

A Estel·la NevadoFisioterapeuta i OsteòpataCol·legiada 2523

Qui no té un familiar o conegut operat de pròtesi de genoll? Amb el dia a dia els nostresossos i articulacions es van desgastant i apareix l'artrosi. Aquest procés de desgast lent,que es va gestant al llarg de la vida, depèn de molts factors, entre ells l'hereditari. A mesu-ra que envellim tots, amb més o menys intensitat, patirem artrosis. Si “castiguem” molt elnostre cos, aquest desgast serà més prematur.

PRÒTESI DE GENOLL

estelanevado@fisioterapeutes.org

Abans Desprès

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 40

CENTRE ESPECIALITZAT EN TRACTAMENTS D'ACNE

CESÀREA I EPISIOTOMIATractaments que ajuden a prevenir i millorar lafibrosis post operatòria. La disminució de lasensibilitat sexual i les pèrdues d'orina.

MUSCULATURA DEL SOL PELVIÀ Tractaments que ajuden a prevenir o millorarles pèrdues d'orina i la disminució de la sensibi-litat sexual.

TRACTAMENTS ESTÈTICS Tractaments tonificants, reductors anticel·lulí-tics, circulatoris, drenants i terapèutics.

DIETA MULTITHERAPY Garantida la pèrdua d'una a dues talles en unmes, amb la aplicació de la Multiteràpia:

Reducció de volum abdominal: el 90% de lesclientes perden volum a la primera visita. El 10% perd el volum en les següents visites.Disminució de volum de les cuixes: el 95% deles clientes perd volum a la primera visita. El 5% perd el volum en les següents visites.Perllongació del tractament: el 90% de lesclientes no recupera el volum perdut.

La Salle, 23 · 17002 Girona · Tel. 972 226 269 · sinergia_gi@hotmail.com

Busques la solució als teus pro-blemes d'acne? A Sinergia ens avalen 20 anysd'experiència amb resultatsvisibles des de la primera sessió.Sense agressions ni riscos d'a-fectar l'organisme ni la pell.

Eliminaràs l'acne, marques, punts negres, taques, pell envellida, porus dilatats, deshidratació.La teva pell guanyarà lluminositat, hidratació i fermesa. Comprovaràs que el tractament efi-caç és el que et dóna un resultat segur, visible i durador.

TRUCA'NS SENSE COMPROMÍS I ET FAREM UN DIAGNÒSTIC GRATUÏT

La tecnologia més revolucionaria amb resultatsràpids i evidents des de la primera sessió.

TRACTAMENTS ESPECÍFICS

TECNOLOGIA ÚNICA I EXCLUSIVA A GIRONAHAS TROBAT LA SOLUCIÓ!!!

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 41

42 GiDONA

SALU

TPS

ICO

LOG

IA Sílvia CongostPsicòloga - Terapeuta - Coach PersonalEspecialista en Autoestima - Relació deParella - Èxit Personal i Professional

FRACÀS

El terme fracàs ens connecta amb laincapacitat, amb l'error, amb els nos-tres pensaments i creences més limi-tants, amb el “no puc” i el “no sóccapaç”, amb la frustració, amb lespors, amb la tristesa, amb la desapro-vació, etc. La pregunta és: després dellegir totes aquestes idees associadesal terme “fracàs”, no seria molt millor imés beneficiós per a nosaltres anome-nar-lo “aprenentatge”?

APRENENTATGE

Quan tenim un objectiu, un propòsitconcret i estem caminant cap a ell, nosempre obtenim el resultat esperat en

el primer intent. A vegades necessitemincorporar algunes habilitats, estratè-gies o coneixements per tal de poderassolir allò que desitgem. En aquestscasos, fins que no tinguem tot allò quenecessitem, potser no assolirem l'èxit.Tot i així, tampoc ho haurem de consi-derar un fracàs. Just al contrari, quanno obtenim el resultat que esperem ésperquè hem d'aprendre alguna cosa.Si no fem aquest aprenentatge sobreallò que ha fallat, tornarem a obtenir unresultat diferent al que busquem, llunyde les nostres expectatives. En canvi, sipensem el motiu que ha fet que no enssortís bé, en allò que hem d'aprendre,incorporar, modificar en el nostre pro-cés i ho trobem, segurament en elsegüent intent ho aconseguirem.

PERSISTEIX I CREU EN TU

Per tot això, és molt important que sidesitgem quelcom de veritat, no ensrendim després del primer aparenterror. Aquest, probablement serà partdel procés, del camí que ens portarà al'objectiu marcat. Un cop més, la nos-tra autoestima tindrà un paper moltimportant en aquest procés d'aprenen-tatge. Si confio en mi, en que jo pucaconseguir-ho, en que sóc capaç defer-ho, m'esforçaré més en tornar-ho aintentar, en fer-ho millor, en superar-me fins a poder obrir els meus braçosper rebre la recompensa final: l'èxit.■

La nostra vida és la suma de moltes experiències concretes i subjectives que vibren sota lapell nostra. De totes aquestes vivències, n'hi ha algunes que recordarem com a èxits, per-què van tenir repercussions positives en nosaltres, i altres les relacionarem amb emocionsnegatives, perquè no van tenir el desenllaç que esperàvem. Aquestes últimes sovint caiemen l'error d'anomenar-les fracassos i això fa que el nostre estat emocional decaigui i ensallunyem d'allò que desitgem.

www.silviacongost.comsilviacongost10@hotmail.com

ÈXIT O APRENENTATGE

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 42

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 43

de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00h

Av. Lluís Pericot, nº 49-51 bx • 17003 GIRONA

Tel.972 21 47 41fisiomedicgirona@hotmail.com

www.fisiomedicgirona.cat

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 44

QUÈ SÓN LES ONES DE XOC?Són uns impulsos acústics generats pneumàtica-ment, mitjançant una ona bolística. El tractament

s’aplica amb l’ajut d’un aparell que transformal’energia cinètica en mecànica.

Tradicionalment aquesta tècnica s’utilitzava pertrencar les pedres del ronyó (litutricia) i ara s’ha

adaptat a la traumalologia.

QUINS EFECTES PRODUEIXEN AL COS LES ONES DE XOC?

Estimulen el metabolisme en la regió del dolor,intensifiquen la circulació sanguínea, bloquegen

els estímuls dolorosos i activen la capacitat decuració espontània.

PER A QUIN TIPUS DE PATOLOGIA ESTÀ INDICAT AQUEST TRACTAMENT?

• Tendinopaties (supraespinós, aquiles, rotulià...)amb calcificació o sense.

• Epicondilitis - colze de tenista. • Eperó calcani-fascitis plantar.

• Bursititis trocanterea i periostitis.• Retràs de consolidació ósea i pseudoartrosis.

QUINS SÓN ELS AVENTATGES D’AQUEST TRACTAMENT?És un tractament amb gran èxit terapèutic (70%) inomés calen 4-5 sessions de curta durada, norequereix anestèsia, no és invasiu i pràcticamentsense efectes secundaris. És l’alternativa a lesinfiltracions i a la intervenció quirúrgica.

PER QUÈ HEU ESCOLLIT AQUEST NOVEDÓSTRACTAMENT?El principi actiu d’aquestes ones és comple-tament diferent al de qualsevol teràpia físicad’un centre de rehabilitació. Les ones de xocpermeten tractar unes patologies que costenmolt de solucionar amb les teràpies conven-cionals. És una aposta de futur del centre, jaque voliem oferir noves teràpies als nostrespacients i som l’únic centre mèdic que aplicaaquest tractament en tota la província.

LES ONES DE XOC, UNA TERÀPIA PIONERAFISIOMÈDIC GIRONA OFEREIX UN INNOVADOR I REVOLUCIONARI TRACTAMENT QUE ÉS RÀPID, SEGUR IEFICAÇ EN TENDINITIS I CALCIFICACIONS

Fisioterapeutes i Osteòpates.D’esquerra a dreta Frederic Pijoan i Eduard Ventura

Tractament de l’espatlla Tractament del colze

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 45

46 GiDONA

SALU

TM

EDIC

INA

IC

IRU

RG

IA E

STÈT

ICA

Dr. Rafael GálvezDirector mèdic de Giro-Klinic

FOTOREJOVENIMENT LÀSER D'ÚLTIMA GENERACIÓ

Llueix una pell espectacularamb el nou tractament deGiro-klinic

Giro-klinic acaba d'incorporar un nou tractament làser

de fotorejoveniment de la pell de la cara, coll, escot i

mans.

Aquest nou làser d'última generació ofereix grans

avantatges i permet millorar l'aspecte de la pell, fent-la

més lluminosa i jove, esborrant les taques produïdes pel

sol i l'edat, tancant el petits capil·lars i la cuperosis, i dis-

simulant les petites arrugues.

Tot, en una sola sessió i amb

una recuperació immediata.

El pacient pot tornar a realitzar

les seves activitats normals l'en-

demà d'haver realitzat el tracta-

ment de fotorejoveniment.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 46

Dr. R. Gálvez

salut,estètica i

antienvelliment

c/ Serra de Vall-Lloreda 6 (Zona Lluís Pericot) - 17003 Girona

Tel. 972 22 19 28www.medicinaycirugiaestetica.com

Centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya E-17618950

Per a més informació:www.medicinaycirugiaestetica.comwww.bioplastia.es

El tractament es fa sense riscos i sense

una sola punxada i només s'aplica una

crema anestèsica, tal com es fa en la

depilació làser.

La pell del pacient quedarà enverme-

llida només durant dues hores.

L'avanç de la tecnologia làser fa que

els temps de recuperació i l'agressivitat

del tractament siguin cada vegada

menors.

El tractament és econòmic i durador

i només requereix una sola sessió.

Millora en la textura cutània

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 47

H i ha alguns aliments ano-menats funcionals, perquèse'ls ha afegit un plus per

dotar-los de certes particularitats,que poden ser una aportació suple-mentària (per exemple la llet enri-quida amb calci). Hi ha altres ali-ments als que se'ls atribueixen com-plements amb efectes antitumorals.És el cas dels polifenols, presents enllegums, vi, cafè, olives i fruits secs,o també l'al·liïna que està presenten els alls i les poliamines que tro-bem als vegetals i a la carn.

La dieta mediterrània és unmodel d'alimentació saludable per-què, lluny d'excloure cap aliment,promou el consum moderat de totsels ingredients. El vi, l'oli, el pa i leshortalisses són els trets caracterís-tics de la dieta de tots els païsosque voregen el Mediterrani.

L'abús del vi el converteix en unaliment tòxic i dolent per a la salut.

Per contra, un consum moderatpot ser beneficiós. Així mateix, unconsum adequat d'oli d'oliva s'as-socia a una dieta equilibrada, men-tre que un excés en el seu consumsuposaria un increment innecessa-ri de calories.

L'alimentació no és l'única cau-sant de les malalties. Hi ha altresfactors com l'exercici físic, el tabac,l'estrès, el consum excessiu d'alco-hol i els factors genètics que tambés'han de tenir presents.

Ni bons ni dolents. Tot depènde la mesura i de la combinació.Una alimentació variada i equilibra-da, amb un exercici adequat a l'e-dat i a la condició física són elspilars fonamentals per gaudir d'unabona salut. ■

info@carrerasfigols.comwww.carrerasfigols.com

Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª17001 Girona

Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UNCOP INTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLED'UNA SOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ ENAQUESTA PART DEL COS DURANT UNPERÍODE DE SIS MESOS I ESTÀ DISSEN-YAT PER OMPLIR PARCIALMENT L'ESTO-MAC I PRODUIR SENSACIÓ DE SACIETAT.

UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDO-CRINÒLEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒ-LEGS, ENDOSCOPISTES I PERSONALMÈDIC ESPECIALITZAT EN AQUESTTRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈDURANT TOT EL TRACTAMENT

PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓNPOSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT

MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT

Doctor

JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLS

Especialista en EndocrinologiaDiabetis i Nutrició

Col·legiat Número 1699

EL BALÓ INTRAGÀSTRICLA SOLUCIÓ A L'OBESITAT

Dr. Josep Joan Carreras FígolsEndocrí

SALU

TN

UTR

ICIÓ

HI HA ALIMENTS BONS I DOLENTS?

Si ens alimentem de manera adequada podem prevenirun bon nombre de malalties com el càncer, diabetis,arteriosclerosi, hipertensió i obesitat, entre altres.D'entrada, la diferència entre aliments bons i dolentsés del tot desafortunada. Faríem bé de parlar de des-equilibris, males costums o excessos que ens conduei-xen a uns mals hàbits alimentaris.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 48

E ls grans avenços enpròtesis sobre implants(mitjançant tecnologia

escàner i làser) fan que siguigairebé indistingible una dentnatural respecte una pròtesi.Abans, la pèrdua de dents espodia solucionar amb ponts,tractant peces sanes per poderaguantar-hi el pont. També esfeien pròtesis removibles, quees podien treure i posar, i s'a-guantaven amb ganxos a lesdents sanes i es recolzaven enla mucosa. Però aquest siste-ma podia provocar lesions perfrec o moviment de la pròtesi i,en conseqüència, podien per-judicar les altres dents sanesque estabilitzaven la mateixapròtesi.

La rehabilitació oral mitjan-çant els implants es pot realit-zar de diverses maneres, enfunció de les necessitats delpacient concret. Les opcionsterapèutiques passen per la

col·locació d'un sol implant persubstituir una sola dent, fins ala substitució de totes les dentsde l'arcada per quatre, sis ovuit implants, depenent de lescaracterístiques de cada cas.

Un cop finalitzat el tracta-ment, el pacient només ha defer controls anuals per assegu-rar la higiene correcte de larehabilitació. ■

Per a més informació: Plaça Poeta Marquina 3, baixos - 17002 GironaTel. 972 221 222 - www.clinicanezar.com

ODONTOLOGIA • Odontologia general i preventiva• Estètica dental i emblanquinament• Implants dentals• Cirurgia oral i maxil·lofacial• Ortodòncia infantil i per a adults• Pròtesi dental i estètica

MEDICINA ESTÈTICALàser mèdic (plataforma d'última generació)

• Fotodepilació mèdica• Rejoveniment facial• Làser de varius• Eliminació de taques facials i cuperosi

Tractaments facials• Botox-VISTABEL® AZZALURE® (Novetat)• Taques facials • Peelings químics• Mesoterapia facial d'hidratació i

Vitamines. Nanoroller (Novetat)• Farciment d'arrugues i llavis amb àcid

hialurònic• Tractament flaccidesa amb ATLEAN® (Novetat)• Bioplàstia (correcció del nas sense cirurgia,

pòmuls, mentó i solcs nasogenians) RADIESSE® o AQUAMID®

Tractaments corporals • Dieta mèdica proteifine• Tractament cel·lulitis amb mesoterapia• Esclerosi de varius• Intralipoterapia AQUALYX® (Novetat)

DERMATOLOGIA I C IRURGIA DERMATOLÒGICA

CIRURGIA ESTÈTICA• Augment, reducció i/o elevació de pits• Liposucció i lipoescultura• Dermolipectomia (reducció abdominal,

eliminació de pell sobrant)• Cirurgia dels ulls, nas i orelles

CIRURGIA GENERAL I LAPAROSCÒPICA

CARDIOLOGIA

CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGIC

CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGICPRIMERA VISITA GRATUÏTA EN ODONTOLOGIA,

MEDICINA ESTÈTICA I CIRURGIA ESTÈTICA

MUTUES CONCERTADES EXCEPTE EN MEDICINA I CIRURGIA ESTÈTICA

ELS IMPLANTS DENTALSLA GRAN INNOVACIÓ DE LA CIRURGIA ORAL

Dr. Manel Gorina FazEspecialista en Cirugía Oral y MaxilofacialLicenciado en MedicinaLicenciado en Odontología

SALU

TES

TÈTI

CA

visita@clinicanezar.comwww.clinicanezar.com

Els implants dentals han resultat ser una revo-lució en l'àmbit de la cirurgia oral al llarg delsúltims 20 anys. Aquesta tecnologia consisteixen substituir una dent per un sistema que estàcomposat per un implant (cargol de titani) iuna pròtesi que s'adapta a l'implant creant unaestructura fixa. Els implants fan la mateixafunció que una dent: masticació, estètica ifonació.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 49

50 GiDONA

Generalment escreu que unabona alimenta-ció és vital per

gaudir d'un estat de salutòptim. El fet d'alimentar-nos no vol dir que ens esti-guem nodrint correcta-ment. Cal una educaciónutricional amb les corres-ponents pautes per saberescollir els aliments queens aportin els nutrientsnecessaris en les diferentssituacions i necessitats dela vida.

ADQUIRINT BONS HÀBITS ALIMENTARIS

Malgrat l'inevitable ritme de vida accele-rat, és possible alimentar-se bé mitjan-çant el seguiment d'unes pautes dietèti-ques. Els àpats fora de casa o l'escasse-tat de temps per cuinar no són impedi-ments per menjar bé. Així doncs, saberescollir els aliments al restaurant o l'op-timitzar temps a la cuina són unes

bones pràctiques que ens poden ajudarmolt en el dia a dia.

Alimentar-se correctament no nomésimplica menjar aliments sans, sinó quetambé cal tenir en compte com els cui-nem i amb quina freqüència els men-gem. D'altra banda, no hem de focalitzartota l'atenció en l'aliment en sí i hem deprendre atenció en altres aspectes comara menjar a poc a poc, saber anar acomprar i realitzar exercici físic.

PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT ALIMENTAR-NOS CORRECTAMENT?

“Que els aliments siguin la teva medici-na” ja ho pronosticava Hipòcrates (377aC), considerat el pare de la medicina.Com molt bé anuncia aquesta màxima,l'alimentació esdevé una eina indispen-sable com a medicina preventiva.

Més enllà de la prevenció, davant lamalaltia, la dietoteràpia és útil per altractament o curació de la patologia.Per tant, malalties com la fibromiàlgia,psoriasis, al·lèrgies alimentàries, etc. espoden tractar per a una millora de laqualitat de vida.

QUI ENS POT ACONSELLAR?

El dietista-nutricionista és el professio-nal de la salut que ens pot assessoraren qualsevol aspecte que necessitemdels esmentats anteriorment.■

SALU

TD

IETÈ

TIC

A Núria Artalejo GiménezDiplomada en Nutrició i Dietètica

sandra@coaching-girona.comwww.coaching-girona.com

Qui no ha sentit o ha llegit recentment alguna notícia relacionada amb l'alimentació o lanutrició? Si bé és cert que és un tema d'interès actual, cal saber diferenciar les fonts d'in-formació verídiques que ens proporcionen dades o consells que poden ser perjudicials pera la salut. Un exemple són les dietes “miraculoses” amb les que ens prometen perdre moltsquilos en poc temps.

MENGEM, PERÒ ENS ALIMENTEMCORRECTAMENT?

Carrer de les Gavarres, nau 5 - 17840 Sarrià de Ter (Al costat de Merkamueble)

Tel. 972 17 35 02 mòbil 618 71 24 62 - totxtotgirona@gmail.comwww.totxtot.com

LA CADENA DE LA SEGONA MÀCOMPRAVENDA - DIPÒSIT DE TOT

MOBLES, ELECTRODOMÈSTICS, ELECTRÒNICA, ANTIGUITATS, COMPLEMENTS, REGALS...VALOREM AL MILLOR PREU - RECOLLIM A DOMICILI

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:00 Página 50

el racó de GENCIANA

osteopatia

naturopatia

homeopatia

medecina xinesa

tractaments infantils

flors de bach

dietètica

Ronda Pare Claret, 15 - 17001 Girona Tel. 972 20 87 87

la vostra botiga a Internetwww.genciana.es

Carrega les pilesamb NADH

Dos dels trets característicsde la societat actual sónl'estrès i les presses.Aquests dos fets poden

provocar una sensació de cansament,que en principi hauria de desaparèixerquan tornem a reprendre el ritme devida adequat.

En alguns casos, però, si no hiposem remei i continuem sotmesos aaquesta situació, pot aparèixer el queconeixem com a esgotament, que pro-vocarà una disminució del nostre nivelld'activitat i motivació. Aquest estatd'esgotament es farà encara més evi-dent en aquells moments en els quevolem mantenir el ritme de vida diari.Aquest cercle estrès-esgotament potanar-se autoalimentant de manera quela sensació d'impossibilitat per realitzaruna tasca desitjada ens pot portar auna situació de nervis i de tensió.

Si l'intent de seguir aquest ritme altd'activitat es manté durant la tardor il'hivern, moment en que les tempera-tures són més baixes i existeix unamenor exposició al sol, la falta d'ener-gia es pot veure més accentuada i potaparèixer una sensació de pessimismegeneralitzat.

En la majoria dels casos esrecorre a substàncies excitantsi estimulants com el cafè o elte per contrarestar l'esgota-ment i la situació d'angoixa, permantenir-nos i reactivar-nos, laqual cosa pot derivar en unestat de nervis addicional.

COM PODEM AFRONTAR DEMANERA SALUDABLEAQUESTA SITUACIÓ?

Una de les mesures a tenir en compteés, en primer lloc, la de trobar un equili-bri entre la vida laboral i personal i aug-mentar les hores de descans i de son.

A banda d'aquestes recomana-cions, haurem de:● Mantenir una dieta equilibrada.● Practicar exercici moderat amb regu-laritat.● Evitar el consum de tabac i alcohol.

Hi ha casos, però, en els que aquestesrecomanacions no són suficients i calrecórrer a algun tipus de complement.

En el mercat existeixen comple-ments alimentosos que poden aug-mentar l'energia física i mental demanera natural. Per la seva efectivitat,en destaquen els complements a basede NADH.

NADH és una molècula present entotes les cèl·lules del nostre cos i ésimprescindible perquè es donin moltesreaccions que tenen lloc dins del nos-tre organisme, com ara les relaciona-des amb la producció d'energia i ambel correcte funcionament del sistemanerviós.

Aquesta molècula permet assolirl'estat d'energia requerit en cadamoment del dia: un examen, un viatgeo simplement aquell moment en el queel cansament ens envaeix i necessitemmantenir un nivell d'energia òptim. ■

Promoció3x2

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:10 Página 51

APRIMAMENTUn mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en

antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

• Sense passar gana • Sense agulles• Sense medicaments ni altres productes

972 20 53 35 Fax: 972 41 01 87

C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a17002 GIRONA

Com aprimar-se i mentenir-se amb un mètode natural, agradable,

eficaç i durador. Es poden perdrede 15 a 18 Kg. en 9 setmanes

• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada basada en principis energètics

Estudi de la marxa per altractament de patologiesdel aparell locomotor icolumna

Pere Navarro ContrerasFisioterapeuta colegiat 3448

c/ Barcelona, 12, 2on 1a17002 GironaTel. 972 204 082girona@ergodinamic.comwww.ergodinamica.com

guia de salut

Sanitas AssegurancesGran Via de Jaume I, 31 baixos17001 GironaTel. 972 227 736Fax 872 080 147avila.pex@sanitas.es

www.sanitas.es

C/ Joan Maragall, 35, 4rt 1a17002 Girona

C/ Balmes, 18, 4rt 2a B08007 Barcelona

C/ Mare de Deu del Coll, 19(costat Pl Lesseps) 08023 Barcelona

Telèfons de contacte:972 220 922 / 609 803 292

NATURÒPATA, OSTEOPATA TERAPEUTA NATUAL

JOSEP ROMAN

AUTÒNOMS I TERAPEUTES

Tel. 93 601 10 00www.autonoms.com / www.terapeutes.cat

Un món ple de serveis

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:10 Página 52

ÚNICS! EN FOTODEPILACIÓ DE PELL BRONZEJADA I TOT TIPUS DE PEL

ACONSEGUEIX UNA TALLA MENYS PER MES AMB EL NOSTRE MÈTODE DE REMODELACIÓ!

*Tarifa segons condicions del tracta

ment

Finalista Premis Nacionals Joves Empresaris

PER AQUESTESF E S T E S

25€

¡Posa't guapa!sessió deFotorejoveniment

50%descompteen la tevaprimera sessióde FOTODEPILACIÓPromoció vàlida per a les primeres 50 persones.

i també...el proper dilluns 10 de gener, jornada deportes obertes! vine i prova el nostra noutractament de CAVITACIÓ.Imprescindible cita previa: 972 21 90 46. T'esperem!

Gran Vía de Jaume I, 36 · 17001 Girona · Tel. 972 21 90 46

girona@d-pilate.com · www.d-pilate.com

fotorejovenimentbellesa

1

2

3

45

6

7

8

9

10

1112

14

13

fototerapiesfotodepilació

ultracavitaciópressoteràpiacabina estètica tradicional

remodelació

Elisabeth Toro BareaTècnica en fotodepilació, fototerapias iultracavitació.

SALU

TB

ELLE

SA

Passen els minuts, les hores… i quan t'adones,passen els anys! Però nosaltres no volem serunes víctimes del temps, volem ser tal comrealment ens sentim, joves i maques sempre!

FOTODEPILACIÓFÀCIL, CÒMODA, EFECTIVA I A L'ABAST DE TOTHOM

Accedir a tractamentsestètics que millorinl'aspecte de la nostra

pell no hauria de ser unaopció limitada a tan sols algu-nes butxaques. Avui en dia lafotodepilació és la tècnica dedepilació menys dolorosa,més còmoda i menys costosa.L'evolució tecnològica permetaplicar tècniques ràpides,fàcils i més efectives que mai.

La fotodepilació es conside-ra un procediment cosmètic noquirúrgic molt popular. És ràpi-da, segura i no invasiva. Es potrealitzar tant en dones com enhomes. Està indicada per aaquelles persones que bus-quen comoditat, oblidar-se persempre de la depilació tradicio-nal com la cera o les cremesdepilatòries, o bé per a les per-sones que tenen un creixe-ment anormal del pèl i elscausa problemes estètics.

És una tecnologia que per-met l'eliminació del pèl utilit-zant la llum, mitjançant el pro-cès de Photo Thermolysisselectiva.

Aquest sistema consisteixen l'emissió de la llum:PHOTO, que és absorbida perla melanina del pèl i es conver-teix en calor: THERMO. Aques-ta calor es conduïda, a travésdel pèl, fins al fol·licle, que enser destruït: LYSIS, queda inca-pacitat per generar nous pèls.

Abans de començar ambel tractament, el professionalha de protegir els ulls delpacient amb un protector ocu-lar perquè d'aquesta manera

la visió del pacient no pateixicap tipus de lesió.

Desprès s'aplica un gel fredsobre l'àrea a tractar. A conti-nuació, es projecta la llum quedestrueix el pèl. Al final de lasessió i a mesura que es retirael gel, és possible observar comgran quantitat de pèl de la zonadesapareix. La durada de lessessions varien entre 10 i 40minuts aproximadament, depe-nent de l'àrea a tractar.

Hi ha dos factors princi-pals que indiquen la durabili-tat del tractament: ● El color, tant de la pell comdel pèl, i el gruix del mateix. ● La fase anatòmica en què estrobi el pèl.

Després de cada sessió,s'elimina entre el 30% i el40% de la zona tractada,només s'eliminen els pèls queestan en aquesta fase de crei-xement. Aquests desapareixe-ran entre una i tres setmanesdesprès del tractament.

La durada del tractamentvariarà segons la persona i lazona a tractar. La majoria depersones necessiten de 6 a 8sessions per aconseguir elresultat desitjat. Entre unasessió i l'altra s'ha d'esperar alvoltant d'un mes i mig.

No s'aconsella realitzar eltractament a persones emba-rassades o bé en període delactància, persones amb trac-taments hormonals i personesque pateixen epilèpsia, càncero bé prenen fàrmacs fotosen-sibles. ■

girona@d-pilate.comwww.d-pilate.com

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:10 Página 53

LA S

EXU

ALI

TAT

HU

MA

NA Núria Tió i Rotllan

Psicòloga clínica d'adultsEspecialitzada en Sexologia i Teràpia de parellaAutora de la novel·la eròtica L'Aurora,edicions Bromera

En les societats desenvolupades cada cop hi ha més parelles amb problemes de fertilitat.De fet, no deixa de ser paradoxal que la fertilitat i el desenvolupament econòmic camininen línies oposades: com més benestar econòmic hi ha, més pocs naixements i més proble-mes de fertilitat. A l'estat espanyol es calcula que entre un 15% i un 18% de les parellestenen problemes per a concebre un fill i aquesta tendència sembla que va a l'alça. Es con-sidera que un 60% d'aquestes parelles recorrerà a la reproducció assistida per tenir un fill.La infertilitat és la incapacitat per a concebre un fill després d'un any de mantenir relacionssexuals d'una manera regular i sense protecció. L'esterilitat, en canvi, és la impossibilitatabsoluta de concebre.

L'impactepsicològic dela infertilitat

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:10 Página 54

Él descens del nombre denaixements s'explica, enbona part, per la incorpo-ració massiva de la donaa la formació universitària

i al món laboral (fa més dificultosa laconciliació de la vida familiar i labo-ral); per la regulació de la reproduc-ció a través dels anticonceptius (hareduït d'una manera important elnombre d'embarassos no desitjats) iper la davallada del pes de la religióen la comunitat (l'objectiu de les rela-cions sexuals, segons la religió, eratenir fills). Aquests canvis històricstambé han afectat la fertilitat perquèhan retardat l'edat de concebre de ladona. La franja d'edat biològicamentòptima per a tenir un fill és la que vadels 20 als 30 anys; als 35 anys coma edat límit. A partir d'aquesta edat,les probabilitats d'embaràs baixen aun 40%, i a partir dels 40 anys bai-xen a un 15%. Quant a l'esterilitat,en un 45% dels casos la causa ésmasculina, per disminució de la qua-litat dels espermatozoides (menysconcentració, menys mobilitat i unnombre més elevat d'espermatozoi-des anòmals); en un 23% la causa ésfemenina (per una disminució delsòvuls, per patir d'endometriosi o perobstrucció ovàrica); en un 17% lescauses són mixtes, i en un 15% lescauses es desconeixen.

INQUIETUD, ANSIETAT I FUSTRACIÓ

El descobriment de la infertilitatsuposa una crisi important en la vidade les parelles, ja que la capacitatde procreació d'una parella jove isana es dóna per suposada si no haexistit mai cap patologia ginecològi-ca o andrològica que els posés en

estat d'alerta. La infertilitat suposala frustració d'un desig molt fort queté les seves arrels en la part més bio-lògica de l'ésser humà (la pervivèn-cia de l'espècie), però també en lapart més humana (el desig de serpares i la continuïtat dels propisgens). En l'actualitat moltes parellesplanifiquen la vinguda del primer filluns quants anys després de viurejunts, perquè el primer objectiu és,sovint, l'estabilitat econòmica i pro-fessional. Quan aquestes parellesdecideixen que ha arribat elmoment, “quedar-se embarassada”passa a ser un objectiu que, si no esmanifesta al cap d'uns mesos, gene-ra una inquietud que incremental'ansietat i la frustració en proporciógeomètrica. Per estudis fets se sapque l'ansietat prèvia a l'intent d'em-baràs pot ser una de les causes afa-voridores de la infertilitat. Peròtambé se sap que l'ansietat quegenera l'intent frustrat d'embaràspot ser una de les causes de la infer-tilitat. En tot cas, la infertilitat pro-voca molts conflictes, tant indivi-duals com de parella: és freqüentque hi hagi una davallada de la con-fiança i de l'autoestima, que esmanifestin sentiments de ràbia i deculpa i que hi hagi una sensació depèrdua de control de la pròpia vida.Sol generar dubtes en la feminitatde la dona i en la masculinitat del'home. I en moltes parelles empo-breix la comunicació i les relacionssexuals -tant en la quantitat com enla qualitat-, i pot acabar provocantque els seus membres es planteginde continuar junts o no. De fet, lafrustració de ser pares provoca unacrisi important en la relació, que potser gestionada pels integrants de la

parella per enfortir els seus lligamsemocionals i sortir-ne reforçats o béper accentuar les diferències queexistien i trencar la relació.

SALUT REPRODUCTIVA

És important que les parelles jovesrecordin que la salut general és unacosa i la salut reproductiva n'és unaaltra. Als 36 anys es pot estar moltbé de salut general, però la salutreproductiva ja no és òptima. És boper a la fertilitat que les dones tin-guin fills quan es troben dins de l'e-dat biològica òptima, i també elshomes, ja que la qualitat dels esper-matozoides es deteriora gradual-ment amb el pas dels anys. La salutpública adverteix als adolescentsdels riscos d'un embaràs prematur ino desitjat; també seria d'agrair ques'advertís la població adulta dels ris-cos de voler un embaràs en edatsbiològiques nocives. També és bo desaber que l'estrès crònic, l'angoixapersistent o l'ansietat elevada, sónmales companyies per afavorir l'em-baràs. És recomanable en aquestscasos de fer un tractament psicolò-gic per aprendre a controlar l'ansie-tat. El tractament per a la reduccióde l'ansietat s'ha vist que era eficaçper a millorar la fertilitat, així comuna teràpia de parella breu, orienta-da a fomentar la bona comunicació ia gaudir altra vegada d'una sexuali-tat motivadora. Aquests aspectes,junts, potencien les probabilitatsd'un embaràs. ■

LA SEXUALITAT HUMANA

sexologia@nuriatio.catGabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -G D-

Telèfon 972 20 10 84 / 972 20 48 82

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:10 Página 55

56 GiDONA

Judit ArroyoRedacció

Començava un nou any. Era el 1981 i pocs imaginaven que els primers mesosserien tan agitats. Mentre a Girona 5 dones es disposaven a fer unes oposi-cions, a la capital espanyola el panorama polític estava enrarit. Adolfo Suárezdimitia a finals de gener i Leopoldo Calvo Sotelo es disposava a agafar les reg-nes del país com a president formant un nou govern. La Carme, l'Eva, laGemma, la M. Àngels i la Nany també començaven una nova etapa professio-nal. No sabien que aquells dies es preparava un cop d'estat, mentre elles espreparaven per ser les primeres dones policies de la ciutat.

Una aposta d'igualtat en un context complicat

30 ANYS DE DONESPOLICIES A GIRONA

EL R

EPO

RTA

TGE

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 56

EL REPORTATGE

57 GiDONA

Aquell 1981 va serl'any de l'intentde cop d'estat deTejero el 23 de

febrer. També l'any de lamort del mite del reggae,Bob Marley, l'11 de maig, il'any de l'estrena d'una serieque marcaria a molts jovesque avui ja ronden o super-en els 40 anys: “VeranoAzul”. La ciutat de Gironatenia un ajuntament demo-cràtic des del 1979 i escomençaven a gestar les pri-meres polítiques municipals.Jaume Corbet, aleshoresregidor de Seguretat, vadecidir, amb el vist-i-plau del'alcalde Joaquim Nadal,que les dones s'havien d'in-tegrar a la policia municipal.I així començava l'aventurad'un grup de dones quecelebren 3 dècades vestidesamb uniforme i treballant en

una professió que, fins aaquell moment, era cosad'homes.

AMB VOCACIÓ

“Sembla que va ser ahir queun company em va convèncerperquè em presentés a laconvocatòria que es feia perser Policia Municipal deGirona. Quan en Joan em vafer el comentari, evident-ment, em vaig posar a riure,ja que no hi havia dones enaquest cos uniformat. Em vadir que tenien interès que lesdones en formessin part i quepodia provar-ho. Per què no?Vaig pensar. I dit i fet! Vaigpresentar-me a la oposició ivaig tenir la sort d'entrar enaquest món una mica compli-cat. He après moltes coses,he tingut i tinc uns granamics i mai m'he sentit dis-

criminada. Potser sí quequan vam començar érem lesnenes i semblava que enshavien de protegir, però benaviat es van adonar que lafeina la fèiem bé i que maivam negar-nos a arribar allàon arribaven els homes”. Aixíés com ho recorda, la MariaÀngels, una de les 8 donesque aquell 1981 van aprovarles oposicions. Dues ja s'hanjubilat i una altra companyaactualment treballa a Banyo-les. A Girona en queden 5 itotes tenen els seus records.

EXPECTATIVA I SORPESA

“Quin Nadal el de l'any 80!Havíem acabat quatre mesosd'acadèmia i estàvem a punt...”. Així li venen al cap elsrecords d'aquells inicis a l'a-gent Eva Naranjo. “Recordola sorpresa de veure'ns amb

uniforme... No hi havia mirallon reflectir-nos, cap denosaltres havia vist mai enpersona una dona uniforma-da. Els gironins tampoc.Alguns ens insultava, peròeren pocs. Predominava l'ex-pectativa, la sorpresa.” Lesnoves policies municipalssabien que no hi haviacamins traçats i no va serfàcil. Res en aquell temps vaser fàcil. “Havien de venirtantes coses: les fotocopia-dores, el 23F (sí, en aquelltemps remot ja estàvem tre-ballant), els primers escritspolicials en català, els ordi-nadors, la variant, els telè-fons mòbils, Internet, els fol-res polars per a les jaquetes.Hem passat del segell alcorreu electrònic i del papercarbó a l'escàner, mentreseguíem el destí de la ciutati de la seva gent, el ritme de

D’esquerra a dreta: Carme Martí, Eva Naranjo, Ma Àngels Martínez, Rosa Ma Castel i Gemma Borrell.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 57

58 GiDONA

EL R

EPO

RTA

TGE

30 A

NYS

DE

DO

NES

PO

LIC

IA A

GIR

ON

A

les contínues obres, sem-pre treballant, aprenent,protegint, vetllant, ambesforç i amb ganes”.L'Eva, al igual que lesseves companyes, ésconscient que ella és unapionera. Aquells inicisqueden enrere, són pas-sat, però els records mais'obliden i sempre que-den conclusions impor-tants: “no sabíem ques'esperava de nosaltres,però fos el que fos, noens hem quedat enrere”.

UN REPTE CONJUNT

Ser dona i policia alsanys 80 era una combi-nació exòtica. Com enmoltes coses de la vida,incorporar les dones a uncos policial tenia els seusdefensors i promotors, itambé tenia gransdetractors. “Per a tothomera un repte la incorpora-ció de la dona a un cospolicial, era un fet nouarreu de l'estat”, reflexio-na la Gemma. “Potser,fins i tot, hi havia sectorsque no apostaven per

aquesta experiència, peròamb el pas del temps haquedat totalment demos-trat que la dona dinsaquest cos és una peçaclau i, en certes destina-cions, m'atreviria a dirque també és imprescin-dible”. Ella, com totes lesseves companyes, vatenir una gran dosi devocació i de responsabili-tat. Sabia que la sevafeina es miraria amb lupai, per això, “immediata-ment em vaig sentir impli-cada, identificada i com-promesa amb el quesuposa entrar a formarpart d'aquest magníficcol·lectiu que a dia d'avuiha anat incrementant elnombre d'homes i donesque hi estan dedicatstotalment”, explica l'a-gent gironina. “Semprem'he sentit recolzada perels meus companys, quetambé m'han valorat perla tasca que he desenvo-lupat al llarg de la mevavida professional. Lameva experiència com aPolicia Municipal haestat totalment satisfactò-

ria i gratificant. Em sentoorgullosa de pertànyer aaquest cos format pergrans professionals dedi-cats en cos i ànima alservei de la ciutadania,sense fer cap distincióper cap motiu, i menyspel gènere”.

DONA I POLICIA?

El gènere... Un entre-banc o un valor afegit?Aquesta era la qüestióque es plantejava amb lapionera incorporació dela dona a la Policia Muni-cipal de Girona. La RosaMaria Castel, la Nany, talcom la coneix tothom,recorda que, desprès de12 anys a la central undia el Sergent Frau li vadir que havia de sortir apatrullar al carrer. “Emvenia el món a sobre i emvaig posar a plorar, bledade mi. Sort que el CaporalMolins em va agafar ambun patrulla disposat aensenyar-me a anar d'ur-gències. Em va portar a laDevesa, amunt i avall unabona estona, i des d'ales-

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 58

59 GiDONA

DES DE DINS...

“Girona va gestaruna petita revoluciól'any 1981”

hores no he parat!”. Fins itot avui, les dones poli-cies encara han d'afron-tar situacions incòmodesper qüestions de gènere.“He viscut conflictes mésrecents pel fet de ser donapolicia amb persones d’al-tres cultures, i en aquestscasos ens hem d'imposaramb convicció.”, puntua-litza la Carme.

VIVÈNCIES

Cada dona policia té unbon grapat d'anècdotesque ha viscut al llarg d'a-quests 30 anys. Recordsde tot tipus que evoquenamb el convencimentque tot suma i que ara jaacumulen prou expe-riència com per explicarles seves “batalletes”amb distància. “Podriadestacar moltes anècdo-tes i no tindria prou espaiper incloure-les totes!Per exemple, recordoespecialment una alarmaque es va disparar en unbanc. Crèiem que haviasaltat per rutina i varesultar ser un atraca-

ment. Vaig decidir actuard'interlocutora amb elsatracadors i finalment esvan lliurar”. L'agentCarme Martí és de lesque va decidir ser policiaper vocació i per a ella“ser policia és una res-ponsabilitat amb la quesovint és necessari fer untreball personal per dei-xar els sentiments abanda i afrontar les situa-cions de forma positiva iprofessional”. La Carme, l'Eva, laGemma, la M. Àngels i laNany, són 5 de les 8 pri-meres dones que vanobrir una escletxa en unaprofessió històricamentmasculinitzada. Han fetun camí de tres dècadesi, quan fan una miradaenrere, no dubten enresumir de manera posi-tiva la seva experiència.Probablement, laGemma podria ser laportaveu de totes ellesquan sentencia que “sitornés a néixer, indiscuti-blement tornaria a serPolicia Municipal deGirona”. ■

En els inicis de lahumanitat, les dife-rències biològiquesentre homes i donesno marcaven la divi-sió de funcions. Lesdones del Paleolíticeren també caçado-res, recol·lectores,autònomes i indepen-dents; i no va ser finsque l'home va rela-cionar el sexe amb lareproducció quan vatenir lloc la revoluciópatriarcal i es va obrirl'escletxa de la des-igualtat.

Aquest primerpas va marcarles distincionsentre sexe i

gènere, una classificació debase social que ha acabatper definir tradicions, dife-rències i discriminacions.L'evolució de les societatsmatriarcals cap a les patriar-cals, va portar una pèrduade reconeixement del paperde la dona, que va passar deser motiu de devoció i cultea quedar relegada a unaposició de submissió. Ladegradació va ser tan granque encara hi ha sectorsque consideren, errònia-ment, que en el segle VI l'Es-glésia s'havia plantejat laqüestió de l'ànima en ladona.

Al llarg de la història, sónpoques les sobiranes, comIsabel la Catòlica o Elisabeth

I d'Anglaterra, en compara-ció amb els seus homòlegshomes. El poder i la forçafísica sempre han estat moltlligats i per tant, en elssegles en què conquerirterritoris de forma violentaengrandia els Estats, erenmolt valorats. Aquestasobrevaloració anava endetriment de les dones jaque la força física no acostu-ma a ser una qualitat feme-nina innata.

Però aquest tampoc ésun argument de pes alhorade trobar una explicació pera aquesta desigualtat, ja quemés tard quan la ciència vacapgirar el món i l'estil devida era més racional, lesdones tampoc van tenir unpaper rellevant en la socie-tat. Els personatges mésreconeguts de la Il·lustració,tenen tots nom masculí. Dela mateixa manera, consa-grats escriptors noucentistescom ,Víctor Català, pseudò-nim de Caterina Albert, oFernán Caballero, nom realde Cecilia Böhl de Faber,van arribar al cim de la lite-ratura ocultant la seva iden-titat femenina.

Enumerar els exemplesseria un camí extenuant icontrovertit, de vegades plede romanticismes i en oca-sions decebedor. El cert ésque recuperar la igualtatsocial no és, ni ha estat, unafita fàcil en la consecució dela qual l'àmbit laboral éssens dubte la pedra angular.

EL REPORTATGE

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 59

60 GiDONA

EL R

EPO

RTA

TGE

30 A

NYS

DE

DO

NES

PO

LIC

IA A

GIR

ON

A

La dualitat masculí -femení, amb tota la càrregade connotacions positives inegatives que comporta,s'ha fet visible en la tria deles professions. Que lesdones treballin fora de lesllars no és un fet nou, tansols cal recordar els tèrbolstemps de la RevolucióIndustrial, en canvi que hofacin en una feina pensadaen els seus inicis per ahomes i amb les mateixesretribucions i condicions d'i-gualtat, sí ho és.

Girona, ciutat tradicio-nalment pionera, va gestaruna petita revolució l'any1981 quan dos dels homesmés rellevants, el llavorsalcalde i actual conseller Sr.Joaquim Nadal i el regidorde seguretat, Sr. Jaume Cor-bet van decidir que lesdones s'havien d'integrar ala policia.

Pocs llocs de la geografiaespanyola i catalana havientingut la mateixa iniciativauns anys abans. Córdobahavia estat la primera ciutatespanyola, l'any 1971, quehavia vist patrullar pels seuscarrers agents femenines,mentre que a Catalunya,Tàrrega i Barcelona havientrencat el gel.

Aquest canvi, per a moltsciutadans i ciutadanes, sob-tat i extravagant, era la nor-malitat en països com RegneUnit, Canadà o Estats Units,on les dones s'havien incor-porat a la policia ja als inicisdel segle XX. Està clar queles peculiaritats històriquesque la nostra societat haviaviscut durant quaranta anyshavien deixat enrere, entred'altres, aquests avenços.

Els inicis, malgrat tenirtocs d'agosarament, no vanser fàcils. Les primeres

dones van haver de des-fer tòpics i demostrar quela policia no és sempreforça i que la vertaderaforça radica en com es faservir la intel·ligència, lalògica i el sentit comú.

Trenta o quarantaanys enrere, la policia noera la d'ara. En aquestsentit també calia trencarmotllos. De mica en micaes va passar de la coer-ció a la prevenció, de l'úsde la força física a lesestratègies de prevenció ide no tenir en comptel'opinió de la ciutadania aestablir equips de policiade proximitat i relacionsamb la comunitat.

Pel camí han quedatanècdotes del canvi comper exemple les limita-cions en les funcions deles primeres dones poli-cia. En el cas de les pio-neres, les agents cordo-veses, tenien limitada la

pràctica de la detenció i laseva formació durant dosanys va estar diferenciadade la dels seus companysmasculins.

Del tema de portar armai manilles, no cal ni pensar-hi. Si no estaven autoritza-des per a detenir, tampoc hoestaven per a dur aquestesdues peces reglamentàries.Pel que fa a la uniformitat,les faldilles, més d'aviat cur-tes, i les botes altes, demoda en aquell temps, erenles peces reglamentàries.Tot això acompanyat d'unafavoridor barret i una bossade mà.

A Girona resulta comúsentir de boca de les com-panyes més veteranes queno era gaire ben rebuda laimposició d'una denúncia(multa) de la mà d'unadona, tot i que pel mateix

motiu molts conductors - enaquell temps la gran majoriaeren homes - no es veien encor de contradir les agentsde l'autoritat.

Cal reconèixer l'esforçd'aquestes dones, vuit enuna promoció de vintagents, que van superaramb escreix les dificultatsde ser les primeres en unafeina de tradició masculina.Avui dia quan veiem algunesde les nostres companyesfent tasques, en altrestemps impensables, comper exemple el grup antiava-lots, ho veiem amb normali-tat i no pensem en les difi-cultats que han hagut depassar les pioneres.

Trencar motllos no va serfàcil i encara menys en unasocietat marcadament tradi-cionalista pel que fa a l'as-signació del rol femení. Tan-mateix, fer el trajecte de lamà d'uns companys queestaven disposats a ensen-yar i compartir el quesabien, va contribuir a fer-lomés transitable. Elles hanhagut de demostrar que hanestat capaces de fer igual, oen ocasions millor que elsseus companys, les fun-cions assignades. Ambaccions com regular el tràn-sit estant embarassadesdels seus fills, han aconse-guit obrir el camí per a ellesmateixes i posar-ho més pla-ner per a les que vàremvenir darrera. Han pogut sertreballadores i mares alhorai ho han fet en una feinaarriscada i absorbent. Hancontribuït a normalitzar lasocietat i han posat el seugra de sorra en el camí de laigualtat. ■

Sotsinspectora Irene Alcaide i ServiàPOLICIA MUNICIPAL DE GIRONA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 60

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 61

62 GiDONA

JAR

DIN

ERIA Gemma Teixidor i Alba

Enginyer agrònom Especialista en jardineria

ELS INICIS DE LES VIOLES ALS JARDINS

Els pensaments i les violetes derivend'una planta senzilla que a vegades ésconsiderada com a mala herba i que estroba en els camps de cereals europeus,la Viola tricolor. Les flors d'aquesta plan-ta són sempre del mateix color i mésaviat petites.

La transició d'aquests pensamentssilvestres als pensaments d'avui en dia vacomençar al segle XIX. En aquella època,diferents jardiners britànics van comen-çar a experimentar amb les violes, peròes pot dir que el pare dels pensamentsfou William Thompson, el jardiner deLord Gambier (1756-1833) que vivia aBuckinghamshire. Al 1813 Lord Gam-bier li portà al seu jardiner algunes plan-

tes de Viola Tricolor quehavia trobat a la sevafinca i li demanà si lespodia “millorar”. Al princi-pi, Thompson les va culti-var, mitjançant seleccionssimples, per la sevadimensió i color, però més endavant les vacomençar a creuar amb altres espècies.Primer les va creuar amb Viola lutea, quees trobava a les muntanyes i és de colorgroc, i després amb la Viola altaica queés de color púrpura i provenia de la Sibè-ria. Com que aquestes espècies erenperennes, van contribuir a millorar laresistència de l'espècie i a incrementarels diferents colors en què es podia tro-bar. Les taques fosques que formen la“cara” del centre dels pensamentsmoderns van aparèixer per casualitat cap

Els Pensamentsi les VioletesAl'hivern unes de les plantes més vistoses i

acolorides que podem tenir als nostres jar-dins i terrasses són els pensaments i lesvioletes. Aquestes plantes són de la matei-

xa espècie, la Viola, i tenen les mateixes necessi-tats. Les primeres tenen les flors més grans i rodo-nes i les violetes són més petites i abundants.

Pensament

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 62

al 1830, en un planter descuidat que estrobava a una cantonada del jardí. El seuvalor va ser apreciat immediatament id'aquell descobriment casual en vandescendir tots els pensaments tacats del'actualitat.

CREIXEMENT EN POPULARITAT ENELS JARDINS

A la Gran Bretanya, els primers pensa-ments es van convertir en plantes desocietat de floristes, amb les quals elsjardiners competien en exhibicionsanuals intentant trobar els pensamentsde flors més rodones i de taques omarques més regulars.

Tot i així, els jardiners del continenteuropeu van preferir un aspecte de lesflors menys formal i, en canvi, que tin-guessin un ventall de colors mésampli, com ara el taronja i el rosapàl·lid. Fou així com en molt poc tempsaquestes flors foren més conegudesentre tota la gent. Moltes d'aquestesvarietats floreixen actualment duranttot l'hivern i són plantes ideals per aparterres en aquesta època tan freda.

Mentre els pensaments moderns(Viola x wittockiana) es milloraven afinals del segle XIX, un desenvolupa-ment paral·lel, utilitzant la pirinencaViola cornuta, va crear les violetes.Aquestes plantes són semblants alspensaments, però tenen les flors méspetites i no solen tenir marques. Sónplantes perennes, que viuen tot l'any enllocs més frescos i que es poden propa-gar per la divisió de la mata.

NECESSITATS I CURA DELS PENSA-MENTS I LES VIOLETES

Tot i que algunes mates poden serperennes, les podem considerar anualso de temporada. Per tant, cal plantar-les el mesos de setembre i octubre per-què puguin decorar amb la seva vistosafloració durant tot l'hivern i tota la pri-mavera. Quan arriben bones tempera-tures és el moment de canviar les plan-tes de la temporada d'hivern, ja queamb la calor i la humitat agafen el fongde l'oïdi (blanquinós) i es fan malbé.

La terra s'ha de mantenir humida,tot i que a l'hivern s'ha de regar pocperquè amb les baixes temperatures iles pluges de tardor els terres estanforça humits. Als pensament i a les vio-letes no els agraden massa les tempes-tes, ja que les fulles i les flors són molttendres i, en canvi, els agrada el soldirecte de l'hivern amb poca ombra. ■

Pensaments

Violetes

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 63

64 GiDONA

VIAT

JAR Jordi Aparicio

Irlanda del Nord, com tota la República d'Irlanda, ens ofereix paratges excepcionals, rutes meravelloses, castells(encantats o no) a la vora del mar i una gastronomia molt rica. No podem oblidar la seva capital, Belfast, on podemviure i conèixer part de la seva història recent amb activitats com el magnífic tour per les drassanes del Titànic, on s'es-tà construint un impressionant centre d'interpretació que veurà la llum l'any 2011. Irlanda del Nord ens ofereix tot aixòi molt més!

IRLANDA DEL NORD

Plantejar un viatge a Irlanda del Nord no és un fet habitual. Si bé molts turistes i viatgers coneixenpart de la República d'Irlanda, tota la regió d'Irlanda del Nord és una gran desconeguda. Pertanyal Regne Unit, malgrat tenir vincles molt importants amb la República i, per tant, l'euro no és lamoneda de curs legal. Estem en territori britànic, un territori en pau, gràcies al “Good Friday Agre-ement” (Acord del divendres Sant) que es va signar durant la Setmana Santa de 1998.

La gran desconeguda

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 64

972 457 002 Atenció al client✆

de dilluns a diumenge ho vols, ho tens

HORARIde dilluns a dissabte:

de 8,00 a 21,00 hdiumenge:

de 8,00 a 14,00 h

EMPURIABRAVASant Mori, 1 (Súper)Sant Maurici, 401 (Hiper)

CASTELLÓ D’EMPÚRIESC/ Figueres, 22-26

l’esmorzar i el diari

la barbacoa dels diumenges

el berenar de la mainada

el sopar més romàntic

la compra diaria

S U P E R M E R CA T S

www.smontserrat.com

CAUSEWAY COASTAL ROUTE, UNA DE LES MILLORSRUTES PER CARRETERA DEL MÓN!

Diuen que la carretera de la Costa de la Calçada (Cause-way Coastal Route) està considerada com una de les 5millors excursions del món per fer per carretera. De fet,quan es condueix per aquesta via, es passa per territorisque han canviat poc en el transcurs del temps. El sol,incomprensiblement, ens dóna la benvinguda i fa delrecorregut una autèntica delícia!

Les valls, anomenades en gaèlic Glens, es van des-cobrint una a una fins arribar a comptar-ne 9 al llarg detota la ruta. Són les valls del Comtat d'Antrim i totescomencen per la paraula Glen: Glenarm (bressol delCastell de Glenarm que amaga un dels jardins murallatsmés antics d'Irlanda del segle XVIII), Glencoy, Glenariff,Glenballyemon, Glencorp, Glenaan, Glendun, Glensheski Glentaisie.

El Parc Nacional de Glenariff, que és just al centre deles valls d'Antrim i té una curiosa forma d'“u”, ofereixcamins i rutes fascinants en un paisatge espectacular.Cal desviar-se al cap de Torr Head per gaudir d'unesfabuloses vistes al Mull of Kintyre, a Escòcia, que nomésés a es 13 milles de distàncies de l'illa irlandesa.

No cal tenir pressa a l'hora de conduir. No es tractad'arribar a una hora determinada a cap lloc. Cal gaudirdel paisatge, de la carretera i, també, de la companyia.Un bon lloc per fer una parada i fonda és el Castell deBallygally. Un castell reconvertit en curiós hotel molt con-fortable on, segons diuen les llegendes, hi ha el fantas-ma de Lady Isabela Shaw. Pregunteu pel director de l'ho-tel Mr. Norman McBride; ell us explicarà tota la llegendai, amb una mica de sort, veureu l'habitació original deLady Isabela!

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 65

66 GiDONA

GIANT'S CAUSEWAY

Si continuem per la carretera de laCosta arribem a la Calçada del Gegant“Giant's Causeway”, declarada Patri-moni de la Humanitat per la UNESCO iuna de les meravelles mundials quepot donar la naturalesa. És l'atraccióturística més important d'Irlanda delNord i, per tant, aturar-nos és obligat.

Es tracta d'una extraordinària forma-ció basàltica, originada per la lava delvolcà que va cristal·litzar ràpidament,formant més de 40.000 columneshexagonals. Tot això va passar fa més de60 milions d'anys! Impressiona veureformes idèntiques de totes i cadascunade les pedres i columnes que s'alcendes de la platja. Un autèntic espectacleper als amants de la fotografia, on espoden veure les onades picant i repicantamb molta força a les roques. No en va,aquí va naufragar el vaixell “Girona” del'”Armada Invencible”.

La llegenda diu que va ser elGegant Finn McCool (d'aquí el nom dela Calçada del Gegant) qi va originaraquesta meravella amb la intenció devèncer el seu rival, Escòcia. Es diu queva anar col·locant cada pedraal llargdel mar que separa Irlanda i Escòcia.Però la hipòtesi que cobra més valor ésla de l'erupció del volcà.

Sigui com sigui, el National Trust,una organització sense ànim de lucreque gestiona diferents recursos turís-tics d'Irlanda del Nord, està fent unafeina excepcional promocionant el lloc iconstruint el Giant's Causeway VisitorsExperience, que es preveu estigui aca-bat el 2012. Mentrestant, el visitant potgaudir d'una botiga de records i d'unaudiovisual en diferents idiomes, entreells, en castellà.

Potser no tant espectacular, però sícuriós, és el Pont Penjant de Carrick-a-rede, a peu també de la mateixa carrete-ra de la Costa. Un pont que van dissen-yar els pescadors de salmó de la confra-ria d'Atrim, on es travessa el mar a una

alçada superior als 30 metres per unsimpressionants penya-segats fins arribara la diminuta illa de Carrick amb un altinterès científic. El pont es pot travessartot l'any, sempre que el temps ho perme-ti, i és un recorregut no apte per a aquellsque pateixen de vertigen.

La carretera ens fa passar perpobles amb un extraordinari encant,com ara Cushendall, Cushendum isobretot Carnlough, un petit poble ambun port de pescadors molt pintoresc ique alberga l'extraordinari LondonderryArms Hotel, un hotel amb encant, queva obrir per primer cop les portes al1848 i que va tenir com a propietari aWinston Churchill.

VIAT

JAR

IRLA

ND

A D

EL N

OR

D

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 66

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 67

68 GiDONA

EL “GIRONA”, UN DELS PROTAGO-NISTES D'IRLANDA DEL NORD

Finalment, la ruta ens apropa al Castellmedieval de Dunluce del segle XVII iestratègicament ubicat sobre elspenya-segats mirant cap a l'AtlànticNord. Va ser el quarter general del clandels McDonnell i l'escenari d'innume-rables batalles. Ells van ser els que vanrecuperar, entre molts altres tresors, els3 canons del vaixell “Girona” del'”Armada Invecible” espanyola, quanva naufragar davant del Giant's Cause-way, després d'un temporal brutal i dexocar contra les roques. Ara el DunluceCastle està en ruïnes, però no per aixòdeixa de ser espectacular visitar-lo.

Del naufragi del “Girona” podemveure part de les restes i una micad'història al Museu de l'Úlster de lacapital, Belfast, on tenen una saladedicada al “Girona”.

UNA DE LES CAPITALS DEL WHISKYIRLANDÈS: BUSHMILLES

Un bon lloc per fer parada i fonda és lalocalitat de Bushmilles, a tocar amb laCalçada del Gegant. Bushmilles ésimportant perquè hi ha una antiga des-til·leria d'un dels millors whiskys irlan-desos que porta el nom del poble: Bus-hmilles. Es pot visitar, fer tasts delsdiferents maltes que fabriquen i com-prar records a l'extraordinària botiga.

Per dormir recomanem el BushmillesInn, un hotel amb encant preciós, ambgrans i luxoses habitacions que té laparticularitat que cada habitació rep elnom d'una destil·leria de whisky. El seurestaurant, obert al públic en general,ofereix una alta gastronomia irlandesaque val la pena provar. Diferents salonsequipats amb llars de foc per parlarpausadament o per escoltar històrieslocals i un extraordinari pub irlandèsper assaborir una Guinness amb músi-ca celta en viu completen lesinstal·lacions d'aquest gran hotel ambcaràcter.

VIAT

JAR

IRLA

ND

A D

EL N

OR

D

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 68

VIATJAR IRLANDA DEL NORD

69 GiDONA

BELFAST, CAPITAL D'IRLANDA DELNORD

Amb una població de 350.000 habi-tants, Belfast vol fer-se un lloc com aatractiu turístic d'Irlanda del Nord.Lluny queda el conflicte armat que vaportar a l'IRA, l'organització terroristacatòlica d'Irlanda del Nord, que volia lareunificació irlandesa i per tant la sepa-ració del Regne Unit, a cometre greusatemptats. Després de l'acord de paude divendres sant signat l'any 1998, el

Sinn Fein (Nosaltres mateixos, en gaè-lic) el braç polític de l'IRA governa araamb coalició amb els orangistes delPartit Democràtic Unionista que no volla separació amb el Regne Unit. Té unestatus de regió autònoma, ambàmplies competències, demostrantque la via política és la única via persolucionar els conflictes.

D'aquest llarg i penós conflicte, Bel-fast conserva el seu llegat. El barri deGaeltacht és una àrea on la cultura i lallengua irlandesa han anat prosperant

des de 1960. Els murals descriptius delconflicte, dibuixats per diferents paretsi façanes d'aquest barri, han estatclassificats com una de les millorsatraccions turístiques del Regne Unit.

Belfast té molt a descobrir els pro-pers anys. A banda dels seus atractiuscomercials i lúdics, la capital d'Irlandadel Nord té un passat industrial a lesdrassanes on es va dissenyar i cons-truir el mundialment famós Titànic ique ràpidament s'està convertint en elmés gran atractiu turístic. El centre

El nostre restaurant de caràcter familiar, amb la Carme Gruartmoner al menjador i en Santi Garcia a lacuina, els ofereix la possibilitat de gaudir d’un bon assortiment de les FONDUES més clàssiques, les deformatge, al pebre, bolets, tomàquet, roquefort, tófona, fines herbes o formatge de cabra. També lesde carn, la clàssica “bourgignone” al oli, la “vignerole” al vi negre i la “cava” al cava brut. A més els oferim una bona selecció de plats típics de la CUINA ALEMANYA. De postres poden gaudird’una foundue de xocolata amb fruites o del clàssic strudel de poma “APFELSTRUDEL”. Complementem la nostra carta amb un assortiment de cuina tradicional.

Av. S’agaró, 119 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 72 30 - 605 90 30 11 - els.estanys@hotmail.com

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 69

d'interpretació del Titànic, queno s'obrirà fins a finals del 2011principi del 2012, serà un parctemàtic impressionant que ambtota seguretat s'omplirà de turis-tes vinguts de tot el món. Demoment, el visitant pot veure lesantigues drassanes originals, ambun alt valor històric i comprovartot el passat marítim de Belfast.

El sol, darrera les drassanes,ens acomiada d'aquesta magnífi-ca i. fins ara, desconeguda Irlan-da del Nord. Un sol que ens haacompanyat durant tot el viatge ique algun company, creient ell,ens ha volgut fer veure que haestat obra de Sant Patrici, el vene-rat patró d'Irlanda.

Sigui com sigui, recomanemaquest viatge, que ben bé pot fer-se amb 3 dies, gràcies en part, ales magnífiques connexions aèriesdes de Catalunya amb Irlanda. ■

GUIA D'IRLANDA DEL NORD

Com arribar-hi? Des de Girona Ryanairté connexions directes a Dublin. Desde Barcelona, Aer Lingus vola diària-ment a Dublin i en temporada altatambé a Belfast. Easy Jet vola a Belfastdiàriament.Què menjar? Per esmorzar és típic elPorridge (cereals amb crema i un raigde whisky irlandès), el xai, els format-ges i el peix (salmó sobretot) i marisc.S'acompanya amb l'exquisit Champ(puré de patates amb cibulet i julivert).On dormir? Al llarg de la ruta de lacosta recomanem el Ballygally Castle(www.hastingshotels.com) i, sobretot,el Bushmilles Inn (www.bushmille-sinn.com). A Belfast un bon hotel urbàcèntric, Europa Hotel (www.hastings-hotels.com).

Més informació:www.turismodeirlanda.com

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 70

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 71

72 GiDONA

Redacció

10 PREGUNTES I 10 DRETS

Com consumir en temps de rebaixes1. Rebaixes i liquidació són el mateix?

No, la liquidació és una venta destinada a acabar les existències d'un ouns determinats productes, per poder acabar de manera total o parcialuna activitat comercial, per reformar un negoci o per fer un canvi delocal. Els productes que es liquiden no estan afectats per cap causa queredueix el seu valor. La liquidació només pot efectuar-se en un establi-ment que fa reformes o tanca i sempre cal indicar les causes de la liqui-dació, especificant la data d'inici i la durada del període de liquidació.

Les rebaixes són una oferta per als consumidors que consisteix enla reducció dels preus habituals o d'unes condicions especials de ventaque fan abaratir el producte. Aquesta oferta només està vigent durantuns període regulats per llei és comú per a tots els comerços de Cata-lunya. Actualment existeixen dos períodes de rebaixes legalment esta-blerts: les rebaixes d'estiu i les d'hivern.

2. Hi ha botigues que no fan rebaixes. És obligatori fer-ne?

No, és una elecció lliure del comerciant.

3. He comprat una camisa en una botiga en període de rebai-xes i, quan la vaig pagar, em van dir que el preu era més alt delpreu que hi havia marcat, perquè hi havia un error. Puc exigirque em cobrin el preu rebaixat que indicava l'etiqueta?

Sí, perquè aquest preu que hi ha a l'etiqueta de la peça que comprem ésel correcte a efectes legals i d'informació al consumidor.

4. Després del període de rebaixes hi ha establiments quesegueixen anunciant les rebaixes en peces d'altres tempora-des. És correcte aquesta pràctica?No, les botigues poden vendre a un preu inferior aquests productes,però no poden etiquetar-ho sota el concepte de “rebaixes”. En aquestcas es tractaria de “saldos”, de la venta de productes a un preu inferiora l'habitual perquè tenen algun defecte o perquè han perdut actualitat.

%especialrebaixesGiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 72

GIRONAC/ Migdia, 9 - 17002 Girona - Tel. 972 48 35 04C/ Joan Bta. La Salle, 28 - 17002 Girona - Tel. 972 22 63 26SALTC.C. Espai Girones - Salt - Tel. 972 43 90 69FIGUERESC/ Joan Maragall, 8 - 17600 Figueres - Tel. 972 50 36 76C/ Joan Maragall, 18 - 17600 Figueres - Tel. 972 67 53 54PLATJA D'AROGaleries St. Lluís, 30-35 - 17250 Platja d'Aro - Tel. 972 82 61 50

ESPECIAL REBAIXES

La publicitat de la venta d'estocs pas-sats s'ha d'especificar amb les cir-cumstàncies i motius concrets. El pro-ducte “saldo” mai pot suposar un risc oun engany per al consumidor.

Els productes a preus especialss'han de diferenciar de la resta de pro-ductes de temporada amb etiquetesidentificatives que mostrin el preu origi-nal i el preu de “saldo”. Si el comerç fapublicitat de rebaixes comet una clarainfracció en matèria de consum i ésdenunciable.

5. Just abans de començar lesrebaixes, m'he adonat que elspreus dels articles d'una botigas'havien apujat i, quan hancomençar les rebaixes, els hantornat a baixar. Això és legal?

Els articles que estan a la venta entemps de rebaixes han d'haver estattambé a la venta amb anterioritat i elseu preu rebaixat ha d'aparèixer al cos-tat del preu anterior. Si això és així, noes pot considerar una infracció de lanormativa, però si es pot denunciaraquesta pràctica al Servei de Consumperquè facin la inspecció pertinent.

6. En la publicitat de la rebaixesd'una botiga apareixien uns arti-cles que no he trobat quan hi heanat a comprar. Es pot exigir queel tinguin?

La publicitat té un valor contractual,per tant permet als consumidors exigir

les condicions exposades en l'anunci,encara que l'oferta estigui exhaurida, sino es concreten les seves limitacions.L'obligació del venedor no només eslimita al preu del producte, sinó tambéa les seves característiques.

Segons la Llei General per la Defen-sa dels Consumidors i Usuaris, el con-tingut de la publicitat pot ser exigit pelsconsumidors. Aquestes prestacions,condicions o garanties indicades en lapublicitat es poden reclamar, malgrat nofigurin expressament en el contracte.

7. He volgut pagar amb targetauna compra d'articles rebaixatsen una botiga i no me l'hanacceptat. Estic obligada a pagaren efectiu?

Mentre duren les rebaixes, el comerçestà obligat a admetre les mateixes for-mes de pagament que admet al llarg del'any. En temps de rebaixes els establi-ments han d'oferir els mateixos serveisque ofereixen tot l'any. Per tant, tenimdret a pagar amb targeta si quan no hiha rebaixes es pot pagar amb targetaen aquesta botiga.

8. Si una botiga anuncia rebai-xes al 50% amb un gran cartellde cara a l'exterior i dins l'esta-bliment no hi ha cap article rebai-xat a meitat de preu, podemreclamar?

Sí, ja que l'establiment està obligat atenir els productes publicitats al llarg

del període de rebaixes. En cas que nosigui així, aquesta botiga està infringintla normativa i la seva acció es pot san-cionar.

9. He comprat en una botiga quefa rebaixes, però la majoria depeces tenen tares. Les he depagar al preu rebaixat com si fosuna peça en bones condicions?

La venta en rebaixes suposa una rebai-xa en el preu i no en la qualitat, demanera que quan en venen una peçaamb tara no es tracta de cap rebaixa,sinó d'un “saldo” que cal que estiguiben anunciat. Els articles rebaixats hande tenir la mateixa qualitat que tenienabans de ser rebaixats.

10. Una botiga es pot negar afer un arranjament d'una peçaque he comprat a les rebaixes, sial llarg de l'any fan arranja-ments?

La Llei no especifica res respecteaquesta qüestió, per tant tot depèn del'establiment. En tot cas, el consumidorha de rebre informació clara sobreaquest tema i, si la botiga, canvia depolítica en temps de rebaixes ho had'indicar clarament mitjançant unescrit instal·lat en un lloc visible perquètothom ho pugui llegir. ■

CONEIX ELS TEUS DRETS A:www.consum.cat

73 GiDONA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 73

74 GiDONA

C. Joan Baptista de la Salle, 2, cantonada amb C. de la Rutlla - 17002 Girona - Tel. 972 22 27 56

REBAIXES

COMPLEMENTS, REGALS I ZONA DISNEY

Tempsde Reis,temps de joguinesCONSELLS PER A LA COMPRA DE JOGUINES

La gran quantitat de joguines que hi ha al mercat,junt amb les fortes campanyes publicitàries durantles festes de Nadal, fan que la selecció de joguinessuposi una difícil elecció pels pares. Les joguinesno per més cares són més entretingudes, i el quehem de valorar és que fomentin el desenvolupa-ment intel·lectual, emocional i creatiu de l'infant.

%especialrebaixes

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 74

ESPECIAL REBAIXES

PER NENS I NENES DE 3 MESOS A 3 ANYS

OBERT TOT L’ANYde 3/4 de 8 del matí a 2/4 de 9 del vespre

Bonastruc de Porta, 18, - Girona - Tel. 972 200 555

querubi@grn.es - www.querubi.cat

75 GiDONA

Fer-se algunes pre-guntes abans, siaconseguim trobarresposta, ens pot

ajudar a fer l'elecció:

1. Serà divertit?

S'han de tenir en compte lesnecessitats i preferènciesdels nens i nenes, i no elsgustos dels adults. Els desti-nataris de la joguina han departicipar de la seva elecció.Si volem que una joguina tin-gui èxit, ha de ser propera almón de l'infant. Ens hem defixar en l'activitat que proposaaquesta joguina, i si el jocserà atractiu i divertit. Si no ésaixí, la joguina serà abando-nada i substituïda per altres.Els nens i nenes juguen perdivertir-se, no per aprendre.

2. Continuaràessent divertida?

Moltes vegades els nens inenes demanen joguinesperquè estan de moda, perla publicitat o perquè eltenen els seus amics. Hemde ser els adults els qui valo-rem si el desig per la joguinaés real o momentani.

3. És segur?Totes les joguines comercia-litzades a la Unió Europeahan de complir la normativa.Totes les joguines passenproves d'inflamabilitat, assa-jos mecànics, anàlisis quí-miques i elèctriques.

Les joguines destinadesa menors de tres anys nohaurien de contenir pecespetites que l'infant es puguiempassar. En cap caspoden ser o contenir mate-rials que augmentin degrandària en contacte ambla saliva.

Els peluixos han de serfabricats amb materials resis-tents al foc. Els ulls, orelles,ornaments, etc. han d'estarsubjectes de manera que noes puguin desprendre.

Les joguines químiqueshan d'indicar la seva possi-ble perillositat, així com lesprecaucions d'ús. Les elèc-triques estan limitades a unatensió màxima de 24 volts.

4. És o semblaresistent?

Com qualsevol altre producteque adquirim, hem d'exigirque les joguines tinguin una

durada acceptable. Lesjoguines que es trenquenamb facilitat habituen a usar-les de forma descurada icreen hàbits que no afavorei-xen el respecte per les coses.

5. Qui jugarà, elnen o la nena oles joguines?

Les joguines han d'estimularla creativitat, la imaginació,la motricitat, la intel·ligènciao qualsevol altre aspecte dela personalitat, i per això ésimportant que permetin alnen/nena un paper actiu enel joc. Els nens i nenes hande ser protagonistes del joc,

i no simples espectadors.Són ells els qui han de jugar,no les joguines.

6. És adequat a laseva edat?

Fixar-nos en l'etiquetatge dela joguina i plantejar-se si lamida és l'adequada perquèl'infant la pugui manipularamb comoditat, si les fun-cions són adequades a laseva edat, etc. Hi ha jogui-nes per a totes les edats, iuna joguina no adequada al'edat acabarà arraconadaimmediatament. És obligato-ri que en l'embolcall hi figu-ri l'edat recomanada per aqui va destinada la joguina.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 75

76 GiDONA

7. Quantes joguines regalarem?

Suficients, que no excessives.No ajudarem els nostres fills ifilles comprant-los tot el quedemanen, sinó just el quenecessiten. És més interes-sant comprar joguines al llargde l'any que pas concentrar lacompra per Nadal.

8. Quines joguines té?

Un altre aspecte que hem detenir en compte és la varietat.No regalem sempre el mateixtipus de joguina; cada joc,cada joguina estimula un

aspecte del seu creixement,sigui el d'habilitat manual o demoviment del cos, o intel·lec-tual, o de col·laboració en elsjocs en equip, ja siguin elsque estimulen a investigar, adescobrir, a experimentar.

9. Si el meu fillem demana unanina, l'hi he decomprar?

Les joguines i els jocs no tenensexe, si un nen ens demanauna nina o una nena un camiós'han de regalar amb tota tran-quil·litat. De passada contri-buïm a eliminar algunes dife-renciacions que s'estableixensocialment sobre aquest tema.

10. Serà necessà-ria l'ajuda d'unadult, i en cas deser així, disposode temps?

Hi ha joguines que necessi-ten de l'ajuda d'adults, perexemple per muntar-les, deres serveix regalar-les alsnostres fills si no els podemregalar el més valuós perells, el nostre temps. Mésimportant que les joguinesés el temps que podemdedicar a jugar i divertir-nosamb ells. Un altre aspecteimportant del joc i les jogui-nes és la possibilitat de sercompartida amb companys icompanyes. ■

ALTRES RECOMANACIONS

Provar l'ús de la jogui-na a la mateixa boti-ga, si és possible en

companyia de la mainada aqui va destinada, ja que siha vist l'anunci a la televi-sió pot tenir una imatgedistorsionada.

No és recomanable com-prar en magatzems o boti-gues esporàdiques quenomés obren en períodescom el Nadal, ja que podemtenir dificultats en cas dereclamació.

Sempre que sigui possi-ble, adquirir els productesen establiments adherits alSistema Arbitral de Consum.

Comprovar que contin-guin les oportunes instruc-cions d'ús, precaucions, etc.

Demanar factura i guar-dar sempre el tiquet o com-provants, ja que ens seranindispensables en cas dereclamació. ■

OMIC (Oficina Municipial d'Informa-

ció al Consumidor de Girona)

www.girona.cat/omic

· Massatges esportius i terapèutics.

· Reflexologia podal.

· Tractaments facials i corporals

· Estètica de peus i mans

· Electroestimulació muscular.

· Tractaments linfàtic (presoteràpia)

· LPG

· Acupuntura

· Depilació làser ( de setemmbre a juny)

· I més... -C

Avda. Lluis Companys 30 C · 17257 Torroella de Montgrí · Tel 972 757 788 · www.actualenergy.net

Informeu - vos dels nostres

bonos de

tractaments!

nergy.neneneneneneneneneneneeeeeeeeeeeeeeneeeeeeeeeeeenneeeeeeeeneeeeeeeeeettttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttt

tracta

%especialrebaixes

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 76

ARC DE LLUM

ESPECIAL REBAIXES

LLIBRES, CD’S

MINERALS , LLUM DE SAL

ARTICLES DE FENG-SHUI

ESCÈNCIES, INCENS, FONTS, BUDES, ÀNGELS

CURSOS DE REIKI, MINERALS I NUMEROLOGIA TÀNTRICA

c/ COR DE MARIA, 9 - 17002 GIRONA - TEL. 872 08 14 64

77 GiDONA

REDECORANT...APROFITA LES REBAIXES PER VESTIR LA TEVA LLAR

Acabem d'inaugurar un nou any i és possible que ens vingui de gust donar un aire reno-vat al nostre entorn per afrontar el 2011 amb més energia. El canvi dels complements tèx-tils és una de les opcions més senzilles per fer un canvi de colors i d'aspecte al nostreentorn, sense haver de fer obres i amb una despesa mínima, aprofitant que ara hi ha rebai-xes i trobarem complements de qualitat a preus molt interessants.

Els afeccionats a la decoració i a les noves tendències en interiorisme ja saben quins són els colors estrellad'aquesta temporada. Els aparadors estan farcits de propostes acolorides, però destaquen els liles, els por-pres, els metal·litzats i els clàssics de tota la vida: els marrons, el blanc i el negre. Cada llar té el seu estili cada estil necessita vestir-se amb els colors i els complements.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 77

%especialrebaixes

78 GiDONA

Fa molts anys que aquest estil està de plena actualitat en el món de la decoració. Les seves línies són rectes,els dissenys nets i predomina el color blanc. La barreja d'aquest estil amb tocs de colors, sempre és un valorafegit que podràs aconseguir amb els teixits. Ara pots ser un bon moment per canviar els colors dels coixins ide les mantes, o bé per afegir coixins amb una nova tonalitat que doni un punt diferent. El blanc sempre hade ser el color bàsic i la llum és indispensable en un ambient minimalista. Decora amb espelmes blanques i

amb alguna d'un color que combini amb la resta de decoració i opta per els screens de color blanc o neutres com a sis-temes de cortinatge que permet que la llum natural entri a la teva llar: per donar-hi el toc especial, afegeix a la decoracióalgun moble “vintage” en algun espai lliure. Veuràs com tot plegat es renova.

Estil Minimalista

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 78

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 79

%especialrebaixes

perruqueria i boutique

BELLESA I SALUT

c/ Saragossa, 28 - 17004 Girona - Tel. 972 41 45 70

PRODUCTES DE QUALITAT · CONSULTI LES TARIFES PLANES · TRUQUI’NS

80 GiDONA

Autèntica personalitat. Aquest és l'eix d'una llar decorada amb un estil retro que busca la originalitat, el tren-cament de normes i l'avantguarda del passat. Si aquest és el teu estil no dubtis en renovar-lo amb novespeces recuperades del bagul dels records. Làmpades antigues, quadres d'altres èpoques, elements decora-tius marcadament cosmopolites dels anys 60 i 70 són els detalls que pots afegir o substituir per donar unnou toc a la decoració del teu espai.

Estil Retro

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 80

Rue du Nord

c/ Nord, 11, 17001 Girona - Tel. 972 41 22 77

ruedunord@hotmail.com

rebaixes

81 GiDONA

Actualment la ciutat és un entramat d'asfalt i de vidre, un laberint de metall decorat a base de línies ultra-modernes, superfícies mínimes, estampats pop i llums de neó. Molts són els que estan cansats d'aquestaavantguarda imposada i omnipresent i busquen un refugi per tornar a l'esperit tradicional. Si aquest és elteu gust, el rústic, els tons càlids, ocres i marrons seran els que et donaran el joc necessari per comple-mentar el teu espai amb una decoració agradable. Ara pots aprofitar per buscar aquells elements decora-

tius d'estil rústic que et permetin fer un canvi d'aires. Coixins, mantes, cortines i complements antics. ■

Estil Rústic

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 81

82 GiDONA

...l’aparadorTotes les novetats en moda i complements, llar, serveis...Productes i serveis per fer-te la vida m s f cil.

el 15%de descompte en

VIATGES DE NUVISNúm Llicència: GC-001898

C/ Rutlla, 81 - 17002 GironaTel. 872 982 384 - girona@groupoutlet.es

www.girona.groupoutlet.es

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 82

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 83

84 GiDONA

EMP

REN

EDO

RES

Com arriba a Girona una bilbaïna?De casualitat. Jo vaig néixer a Bilbaol'any 1924. El meu pare era EnginyerIndustrial i va morir quan jo tenia 13anys. Com que tenia possibilitat d'estu-diar una carrera, la meva intenció eraestudiar Ciències Naturals. Però lameva àvia, que era molt intel·ligent, emva dir que si estudiava Ciències Quími-ques tindria doble sortida professionalperquè, a banda de ser professora,podria treballar en la indústria químicaque tan estesa estava en aquellmoment a Bilbao.

I va fer cas dels consells de l'àvia?Sempre li estaré agraïda! Vaig fer lacarrera durant 5 anys a la UniversidadComplutense de Madrid i només érem6 noies. Això sí, totes érem “matriculo-nes”, aprovàvem les assignatures ambmatricules d'honor. A vegades, elscompanys de classe em deien que sino estudiava podia treure un notablesense cap problema. Però jo els respo-nia que ells eren nois i jo una noia ique, després per treballar, m'exigirienmolt més pel simple fet de ser unadona. Així vaig acabar els estudis amb

èxit i, gràcies a un company de feinaque havia tingut el meu pare, quan vaigtornar a casa, em va ser possiblecomençar a treballar en un empresaquímica de Bilbao. Amb 24 anys ja eracap de laboratori de l'empresa Minersa,que tenia les mines d'espat fluor aOsor.

Ara ho començo a veure clar...Els que no ho vèiem clar en aquellmoment érem nosaltres, perquè a lesmines hi havia problemes i calia enviaralgú a Osor per fer assajos químics.

ANA MARÍA LAJUSTÍCIA

Em perdo entre tantes fórmules inoms científics. Ella ho té tantper mà, que inconscientmentanomena productes químics un

rere un altre, amb aquell entusiasme quedemostra que aquest món és i ha estat laseva autèntica passió. Té 86 anys, 6 fills,una llicenciatura en Ciències Químiques,un grapat de llibres publicats i un altregrapat de productes dietètics comercia-litzats. Si busquem el seu nom al cerca-dor per excel·lència d'Internet descobri-rem que és una gran experta sobre elmagnesi. Com la química, això també téuna explicació.

Judit ArroyoRedacció

“He estat unagran estudiosa”

QUÍMICA I EXPERTA EN MAGNESI

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 84

Aleshores es va muntar un equip i entreels seus membres hi era jo. Em vaigpassar un mes i mig treballant a lesmines d'Osor i així vaig conèixer “elcatalán”.

Qui era el “catalán”...Així és com la meva família de Bilbao vabatejar al meu marit, un català gironí. Ami em va caure bé, potser perquè eradiferent dels nois del País Basc, i quanvaig marxar cap a casa vam mantenir elcontacte. Ens escrivíem i ell va venir unparell o tres de vegades a Bilbao finsque ens vam casar l'any 1949.

I la bilbaïna va quedar-se a viure a lescomarques de Girona?Sí, ens vam instal·lar a Anglès i vamtenir 6 fills.

Sense parar mai de treballar i d'estudiar...?Doncs sí, sense parar. En aquell tempsem vaig aficionar molt a l'agricultura illegia moltes revistes especialitzades.Això també m'ha servit moltíssim en elsmeus estudis. Però quan tenia 31 anysem vaig començar a trobar malamentde salut. Era molt jove i tenia moltaartrosi. Vaig consultar els metges delpoble, després els de Girona i finalmentvaig haver d'anar a Barcelona. Allà emvan fer posar un faixa de varetes quevaig portar 21 anys. Al meu marit li vandir que més endavant necessitaria cros-ses per poder caminar.

Es va conformar amb aquest diagnòstic?No! Fins i tot em volien operar sensehaver-me fet cap radiografia! Tenia ver-tigen, molts mals de caps constants,quasi no podia caminar i em vaig tornardiabètica... Aleshores vaig adonar-meque menjava poques proteïnes i quetenia una manca de magnesi brutal.Cap metge ho havia detectat, peròaquest va ser el punt de partida delmeu futur; per curar-me i per estudiar afons el magnesi.

Va decidir autocurar-se...Vaig pensar “Ana Mari, tu ets química iestàs en condicions d'estudiar dietèticaper poder equilibrar la teva dieta i tenirla diabetis controlada”...

On calia començar a estudiar...Vaig llegir un llibret que havia escrit unjesuïta que es titulava “Virtudes curati-vas del magnesio”. Explicava que ungrup de metges francesos van compro-var que els ferits de la Primera GuerraMundial que havien estat en balnearison hi havia aigües molt riques en mag-nesi s'havien recuperat ràpidament.Vaig pensar que era una exageració ique no podia ser tant miraculós.

I a partir d'aquí es va convertir en unaexperta estudiosa del magnesi?Vaig comprovar en primera personaque el magnesi té propietats curatives.El vaig començar a introduir en la mevadieta i vaig anar notant una millora con-siderable. Això em va empènyer a estu-diar-lo a fons. Quan podia em compra-va llibres sobre Bioquímica i tinc tot elque s'ha escrit arreu del món sobre elmagnesi des de l'any 1972. Absoluta-ment tot.

També ha escrit llibres...Sí, uns quants sobre el magnesi, perintentar donar solucions dietètiques,sobre l'artrosi i també sobre elcol·lagen.

I té fins i tot una web?Quan vaig veure que eradifícil trobar preparats demagnesi com a comple-ment dietètic, vaig decidirtirar endavant el meus pro-pis productes amb el meunom com a marca comercialque es poden comprar perInternet a www.anamariala-justicia.com.

Però també rep consultes i lademanen arreu del món per ?Sempre que algú vol fer-meconsultes sobre dietètica intentoajudar. Jo no curo, només intento equi-librar l'alimentació amb el metabolismede cada persona, per intentar pal·liarels possibles problemes que puguintenir. M'han convidat a molts congres-sos i a moltes trobades d'experts arreudel món. A algunes hi he anat i altres nohe pogut anar-hi.

Fins i tot ha estat professora...Sí, de secundària. Vaig ser professora dequímica i ciències naturals a l'InstitutVicenç Vives de Girona durant 4 anys.

I resulta que a la jove que amb 31 anys lipronosticaven que hauria d'anar tota lavida amb crosses ara en té 86 i es troba bé...Gràcies a l'estudi. Hi ha persones quesón intel·ligents, però jo he estat unagran estudiosa. Sempre m'ha agradatestudiar i m'han apassionat les ciènciesi la química. Actualment sóc capaç defer una conferència per a experts enquímica sense cap guió. ■

EMPRENEDORES

85 GiDONA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 85

ELS APARADORS

Els aparadors de les botigues de lesciutats constitueixen un camp que, nonomés interessa al comerciant, sinó aqualsevol “passavolant” del carrer que,encara que sigui uns segons, fixa laseva mirada en aquests habitaclesplens de sorpreses. Si l'aparador haatrapat la nostra atenció, l'equip de tre-ball que hi ha darrera pot estar content.A partir d'aquest moment, es desenca-denen una sèrie de pensaments iaccions que poden portar a la personaa entrar a la botiga i realitzar l'acció decomprar. Aquest és l'objectiu principalde l'aparador. Però, abans de tot això,l'aparadorista ha hagut de plantejaraquest espai tenint en compte factorscom l'elecció de color, el poder de la

il·luminació, el joc espaial, la tipologiadels maniquins, la importància delspetits detalls i el caràcter estacional. .

Els aparadors són un mitjà d'ex-pressió i publicitat que no té res aenvejar als anuncis televisius o depremsa, tot el contrari, ja que assaltende forma directa i elegant el vianantque passeja per la ciutat. L'aparador,sobretot, ha de cridar l'atenció. La sevafunció estètica és condició indispensa-ble de la seva funció pràctica. Aquestsespais translúcids, en els que es des-envolupa una acció mes o menys tea-tral, provoquen actituds del públic, nonomés davant del objectes que podenposseir, sinó també davant la vida.

La vida es pot entendre per mitjàdel color. L'home ha donat al color dife-rents significats, de manera que exis-

teix una història paral·lela a la històriade les civilitzacions i de l'art. Per exem-ple, el color negre, que en determina-des cultures i en èpoques concretespot significar mort o dol, i el blanc, queparla de puresa i virginitat... En princi-pi, aquests serien significats subjec-tius, però el color també té una basecientífica. El color, com a fenomenfísic, proporciona una resposta psicolò-gica quan s'experimenta. Això ho hanaprès ràpidament en el món dels nego-cis i també en el món comercials, onels aparadors han esdevingut una tèc-niques de màrqueting.

El color és un arma molt poderosaper atraure l'atenció del públic. Nonomés provoca sentiments, sinó queper ell mateix crea la capacitat de lloc,d'espai, en gran mesura gràcies a les

Clara Cassú i CampsInterioristaCol·legiada 1.195

86 GiDONA

ELMÓN DELSAPARADORS

DEC

OR

AC

IÓ

En el món de l'interiorisme, els estands, exposicions, escenografies, córners i també elsaparadors són espais de transformació temporals i canviants, pensats per durar un espaicurt de temps. Són els anomenats espais efímers que tenen un comú denominador: cap-tar l'atenció del públic per donar una informació i estimular el consum.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 86

variacions del to. En els aparadors elcolor i la tonalitat que predomina sónde gran importància. El resultat finalvariarà molt depenent de la intensitat,lluminositat o saturació dels colors uti-

litzats. Per exem-ple, un verd àcid,que la nostra vistacapta instantàne-ament, pot sugge-rir-nos alegria idinamisme, men-tre un to pastelpassa més des-apercebut, creantun ambient méstranquil i planer.De tota manera,no es pot consi-derar els colorsde forma inde-pendent, depen-drà de la llum queincideix sobre ellsi l'ús de diversoscolors junts, que

pot produir una contaminació d'allòque tenen al costat.

Entre els factors que conformen unaparador el repartiment de l'espai és elque dóna determinació a la idea que estransmet. Els productes que s'exposenhan de tenir una relació coherent i laubicació espaial és el motor que faentendre l'aparador. Allò que fa dife-renciar dos aparadors amb el mateixtema i crea la imatge de l'establimentés la manera com es tracta el producteen aquest espai tancat. Les qüestionsque s'han de tenir en compte serien lesdimensions de l'espai, la mida i la

quantitat d'objectes que volem situar osi aquests han d'ocupar-ho tot.

LLUMS ENCESES

En aquest petit tros de món, l'aparador,la llum és de vital importància. Per unabanda tenim la llum natural, que enmoltes ocasions ens impedeix gaudird'aquest espai per la quantitat de refle-xos que produeix el vidre. La bonail·luminació de l''aparador s'aconse-gueix gràcies a la llum artificial. La llumelèctrica es focalitza en els objectes del'aparador, crea volums, moviments iambients, explica històries... A la tarda,quan la ciutat s'encén, és també quandesperten els aparadors i els seus per-sonatges. El propòsit de la il·luminaciód'aquests espais, pot i ha d'anar mésenllà de la creació de la llum natural.Serveix per potenciar el missatge que esvol transmetre, essent un element moltestudiat que influenciarà directamenten el subconscient dels compradors. Lallum es pot utilitzar per ressaltar lesquantitats i textures d'un teixit, perexemple, o per redibuixar les formes ila silueta d'una bossa de mà. Per acon-seguir el primer propòsit s'utilitzarienels focus independents o els halògens,dirigits a la zona que ens interessa mos-trar. Si el que es vol és simplementremarcar una forma, s'il·luminarà d'unmanera més homogènia l'aparador,amb llum zenital i, fins i tot, dirigida capa baix. La llum que s'aconsegueix ambl'ús de làmpades de taula o de peu ésmés intima i servirà per recrear unambient més familiar. D'altra banda, lesllums de color serveixen per crear

ambients determinats, poden il·luminartot l'aparador, focalitzar un objecte oaparèixer com a element decoratiu. Ésel cas dels neons que poden donar unaire minimalista, postmodern o pop,depenent de com s'utilitzen.

AL DETALL

Dins el microcosmos dels aparadors nopodem passar per alt la infinitat dedetalls que el formen i que sense ellsno existiria en la seva totalitat. Són unasuma d'elements que demostren elbon saber fer de l'aparadorista. L'apa-rador no s'ha creat gràcies a l'atzar.Amb un cop d'ull ràpid, no podemapreciar tota la seva dimensió, hemd'agafar el nostre temps i assaborir-lo.La manera de posar un bossa, la formade col·locar una bufanda al coll, el per-què de tres jaquetes i no una altraquantitat, la gràcia de col·locar un lla-pis sobre una superfície...

Tot això està sàviament pensat i ela-borat perquè l'espectador entengui elque té davant els seus ulls i no perdi elfil de l'espectacle. Un aparador quehagi tingut en compte tots aquests fac-tors, s'ha executat correctament i segurque així es nota. La selecció del mobi-liari, el color o estampat de parets,terres i sostres, l'estil del maniquins,l'ordre o desordre de la resta d'elementsdecoratius, són part de la coreografia del'obra que només pretén ressaltar elproducte o la idea que vol vendre.■

info@coddigi.com / www.coddigi.com

DECORACIÓ

87 GiDONA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:11 Página 87

a seva vida transco-rria en una prestat-geria d'un despatx.

L'amo de tant en tant li treia lapols, li deia alguna paraulabonica i l'acaronava. Acarona-va els seus cabells llargs i negres. Ellaobservava. Tenia sort de no haverestat comprada i encapsada. Abando-nada en qualsevol casa rica en objec-tes i pobre en valors.

La van dissenyar en un petit tallerde París. La seva mestressa era unadona jove amb uns dits llargs i fins.Una artesana que un bon dia es vaenamorar del seu amo. Ara ella s'ha-via convertit en l'únic record senti-mental que ell guardava d'aquestarelació parisina.

Compartien un petit estudi albarri llatí de la ciutat de la llum. Uncop instal·lats i un pèl capficat, l'ho-me li va dir:”res no dura per sempre”.De sobte, li va semblar que la ninaparpellejava, però estava tan atabalatque no en va fer cas…

La nina ja s'havia acostumat aveure'l cada dia al despatx regirantfulls i llibres, escoltant música obadocant davant la finestra quedonava al jardí. Algunes nits sopavasol i d'altres acompanyat. “La bellesaens fa humans” li va etzibar un dia entornar de la feina, mentre es preniauna cervesa allargassat a la butaca totmirant-se-la.

La nina de porcellana va afegir,amb una veu fluixa “serà la capacitatque tenen els humans de crear bellesa elque els fa superiors a les altres criaturesvives”, com deia el poeta persa OmarKayyom. Perquè ella era bella, però

no era humana i això la trasbalsava.Va parpellejar de nou… Un parpe-lleig suau, com qui baixa unes corti-nes davant uns ulls aspectants.

I així continuava la vida d'un i del'altra. Un dia, quan el rellotge mar-cava la mitjanit, el va sorprendreengrescat en una conversa telefònicaamb algú per telèfon. No podiaseguir-li el fil. Era una conversa plenade xiu-xius, de monosíl·labs, riuresofegats i paraules dolces… Només alfinal de la conversa va entendre quel'endemà cuinaria per a algun convi-dat. I l'endemà una noia amb elcabell pèl-roig i la cara pigada vavenir a sopar. Una noia que no era deporcellana. El seu cos era tou, peròno de drap com el d'ella.

Van sopar al despatx a lataula del racó. Reien divertits.S'acostaven i els seus llavis esfonien. Un bes rere l'altre, esto-nes de conversa llargues. Ellamai sabria què és la calidesa

d'un bes… I es preguntava si allò erala felicitat. Aquesta paraula reserva-da als humans. Aquests éssers quecaminen, parlen i el seu cos és tou,però no és de drap. Amb la cara fanganyotes estranyes que canvien ensegons. D'un riure esclatant passavena uns sanglots estridents. Per a ella laparaula felicitat era massa gran. Pre-feria els instants feliços… Allò quedeia Fontenelle, “Felicitat, no t'hereconegut sinó per la remor que vas feren fugir”...

El seu rostre, però, mai es defor-mava. Inalterable davant el pas deltemps. Serè. Aspectant d'altresvides… Després de sopar, a travésdels cabells rogencs de la seva convi-dada, a ell li va semblar veure a lanina de porcellana parpellejar denou, li va semblar que els seus llavises desdibuixaven en un somriure ique dues perles nacrades li rodolavengaltes avall. I de sobte les lletres d'enPau Riba el van fer retornar a la sevajoventut:

“Noia de porcellanabuscava una ànima dintre teuI això era com buscarpapallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellanabuscava força en el teu parlarI això era com buscarpapallones blaves damunt la mar”

L

Joana Reverter Pujol

88 GiDONA

La nina de porcellana

Relats en femeni

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 88

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 89

ESPECTACLES

L'HORT DELS CIRERERSD’Anton P. TxèkhovaESCENA GIRONAGIRONA - TEATRE MUNICIPAL Dissabte 29 de gener a les 21.00 h.Direcció d'escena: Julio Manrique

L'hort dels cirerers explica lahistòria en clau de comèdiad'una família d'origen rusamb problemes econòmicsperò que no es preocupenper millorar la seva situació ievitar així la pèrdua de lespropietats. Lopakhin proposavendre la finca per salvar lahipoteca i convertir-la en unacasa d'estiueig, això faria des-aparèixer tot el patrimoni i lacasa familiar. Txèkhov va mos-trar que les persones no viuengrans tragèdies, ni conversenal voltant de temes universals,els personatges transcorrenper situacions aparentmentvulgars, el que amaga la tramade problemes que viuen elspersonatges en realitat.VENTA D'ENTRADES:www.servicaixa.com / 902 33 22 11

MÚSICA

Palabra de OrnitorrincoDANIEL HIGIÉNICOTEATRE DE BESCANÓDiumenge 30 de gener a les 19.00 h.

Cantant, compositor, actor,escriptor ... Fa vint anys quel'artista polifacètic DanielHigiénico va iniciar la sevacarrera i compta amb unadotzena de discos registrats,un llibre editat i diversosespectacles en solitari quecombinen música i teatre,com és el cas de "Paraula deornitorinc". Aquest és un noucapítol que completa la trilo-gia formada per "Mama, vullser autista" (2001) i "Mentidespodrides" (2004), des que fanou anys va decidir dissoldre

la banda amb la que haviarecorregut tot el territoriespanyol. Una producció irre-petible que arriba el mateixany en que aquest "cantactor"inclassificable ha editat el seuúltim disc: 6.000 milions.El mateix artista defineix l'es-pectacle que portarà a Besca-nó com un "caos controlat",que s'inicia en el moment enquè s'adona que no creu enres i decideix buscar ajudaespiritual a Internet. La recercade la felicitat el portarà a expli-car detalls de la seva educacióinfantil, dels primers coneixe-

ments sexuals, de la fascinaciópel cos humà, l'amor, la mort...Tot això, amb cançons i solilo-quis plens d'imaginació,espon-taneïtat, ironia i sarcasme.VENDA ENTRADES ANTICIPADES ONLINE:www.teatrebescano.com

LLIBRES

UNA HISTÒRIA IMMORALVÍCTOR ALEXANDREEdicions Proa (172 pàg.)

Novel·la curta que tracta del'amor en l'època contempo-rània, en l'espai de la Barcelo-na i voltants. Està focalitzada

en una parella de classe mitja-na alta, professor i psicòlogarespectivament, però tambées dibuixa un retaule perso-natges interessants, com elgigoló Àlex, l'alumna Eva, l'a-mic Francesc, la psicòloga Rutla pacient Blanca, etc. A travésd'un argument molt ben tra-vat, cada personatge ensdonarà una visió de l'amor.

CINE

TAMBIÉN LA LLUVIAIcíar BollaínEstrena als cines el 7 de gener HISTÒRICA

Dos amics estan rodant unapel·lícula en terres bolivianes:Sebastià (Gael García Bernal),eldirector, està interessat enreflectir la veritable història deCristòfol Colom, una històriaallunyada de la versió oficial

que apareix en els llibres d'a-questa matèria. Aquí es retrataal conqueridor com a unhome interessat en l'or i en elsesclaus. D'altra banda, hi ha elpersonatge de Costa, el pro-ductor de la pel·lícula i amicíntim de Sebastià. Les sevesmotivacions són diferents, jaque a diferència de Sebastià,Costa vol que la pel·lícula s'a-cabi sigui com sigui, encaraque hagi de pagar sous irrisorisals extres bolivians. Paral·lela-ment, mentre filmen lapel·lícula, a Bolívia es produeixun esdeveniment que porta al'insurrecció del poble: la Gue-rra de l'Aigua (un fet de la vidareal).Una empresa privada s'hafet amb el control de l'aiguapotable a “Cochamba” i preténcobrar preus massa elevatsque només poden pagar

poques persones. Curiosa-ment, Daniel (Juan Carlos Adu-rivi), que encarna al protago-nista indígena de la pel·lículade Sebastià,es converteix en ellíder de la revolta. Costa inten-ta evitar que Daniel s'involucrien la guerra, ja que, si el dete-nen, no podrà acabar lapel·lícula.Passat i present, ficciói realitat es barregen i prenenforma per mitjà de les deci-sions i de l'enfrontament entredos homes joves amb cons-ciències que els guiaran onmai haurien imaginat.

EXPOSICONS I VISITES

PICASSO DE CADAQUÉS ALT EMPORDÀ CADAQUÉS- MUSEU DE CADAQUÉSFins el 9 de gener de 2011

Aquesta mostra commemo-ració el centenari de l'estadade Pablo Picasso a Cadaquésa través de fotografies i pintu-res inèdites. El Museu deCadaqués recupera la històriadel poble de fa cent anys enmotiu de l'estada que Picassova fer l'estiu del 1910. Fotogra-fies inèdites, obres d'artistesque van plasmar la vila en pin-tures i una desena de repro-duccions d'obres de Picasso

es posen a disposició delpúblic a partir d'aquest capde setmana i fins al gener.L'exposició, 'Cadaqués dePicasso', pren com a punt departida l'artista per reconstruirla vida d'aquella època i rei-vindicar el caràcter artístic dela vila. 'En aquest poble petit iaïllat, es va viure una de lesrevolucions més importantsde l'art contemporani', explicaRicard Mas, comissari de l'ex-posició. ■

apuntsdecultura

90 GiDONA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 90

ENO

TECA

OLIVEDAÍngrid TeixidorExperta en vins

Fixeu-vos en els restau-rants més “inn” que ofe-reixen les postres acom-panyades d'un vi dolç.

Ja sigui garnatxa o moscatell flor(vi de panses), ambdós són elcomplement idoni per acabard'arrodonir la dolçor o l'amargordel plat que es demana.

La tradició ens porta a l'èpo-ca dels nostres avis, que bevienaquests licorosos per fer passarel fred. Si ens fixem en el pas-sat més llunyà, sabem que elsgrecs i els romans menjaven la

fruita d'aquestes varietats enels banquets i es delectavenamb els licors en les sevesbacanals. Creien que aquestsvins dolços i agradables elstransportaven a una altradimensió i els feien embogir igaudir dels plaers terrenalscom si fossin al cel!

La seva elaboració, nomenys merescuda que un vi decriança o un gran vi de reserva,ha fet que la tradició es conver-tís en innovació. Actualment elsvins generosos es prenen en

aperitius, copes de benvinguda ibanquets. Vins de color ambreamb tons caoba foscos. Aromesmolt intensos que recorden afruits secs, panses i flors, acom-panyats per un toc torrat moltdiscret. En boca són sedosos iplens de sabors, on ressalten lescaracterístiques d'aquesta varie-tat. Magnànims per acompan-yar tot tipus de postres, fruitssecs, torrons, flams i formatgefresc. Sublims per prendre sols.És la beguda mediterrània perexcel·lència! ■

VINS GENEROSOS, VINS DE BOTA DEL RACÓ

És costum prendre un “xupito”, un orujo o un digestiu després d'ungran àpat. Ara, però, està de moda prendre un vi dolç amb una copaallargada i elegant i, si pot ser freda, millor.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 91

...E

L P

ER

FIL

92 GiDONA

Paco Basopacobaso@gmail.com

La Carme va néixer a Girona, en concret a la plaça Cata-lunya. Però en el seu DNI hi posa que és nascuda aAmer. El seu pare era un enamorat d'aquest poble delGironès i així hi va inscriure la seva filla. A Girona només

hi va viure els seus primers tres mesos de vida, i la vila de Salt és,possiblement, la que li porta més bons records, perquè hi va pas-sar la seva infantesa, adolescència i joventut. Actualment treballaa Salt i viu a Banyoles. Els pares ara viuen a Amer amb els avis iel seu besavi, que era mestre a Viladesens.

Aquesta experta en comunicació té un germà que, al igual queel seu pare, és taxista i ha estat un dels grans atletes gironins. Faben poquet que ha fet els 50 anys, però això no l'afecta i els portamolt bé. De la seva joventut, recorda l'època amb els escoltes deSalt i com li agradava anar a colònies i campaments. També té unrecord especial de la seva etapa universitària a Barcelona.

Fa molts anys que conec a la Carme.Sempre m'ha semblat una donaintel·ligent, oberta al diàleg, seriosa iperfeccionista. Podria buscar-li mol-tes més virtuts, però tampoc es trac-ta d'això.

TREBALLANT PERQUÈ LA COMUNICACIÓSIGUI EFICAÇ

CARME COLL I RIERA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 92

Sempre li ha agradat el periodis-me, perquè escriure ha estat la sevadèria, i sempre s'ha considerat unadona de lletres. El llatí i el grec erenalgunes de les seves assignaturespredilectes. De fet, va començar atreballar en el primer número deldiari El Punt i va ser-hi fins l'any1991, essent l'única dona corres-ponsal. També va ser corresponsalde Ràdio Olot i Ràdio Costa Brava ifeia col·laboracions a la revista Pre-sència. La comunicació sempre haestat el seu eix professional i fa nouanys va posar en marxa la seva prò-pia empresa: Comunica.cat.

La Carme Coll està molt satisfetade la seva trajectòria professional icreu que s'ha d'aprendre del dia adia. La seva filosofia laboral és benclara: “sabem una mica de tot i unamica de res”. Té una relació moltpersonal amb les empreses amb lesque treballa i amb la majoria acabenconsolidant una bona amistat. Això liha passat amb el president delBarça, Sandro Rosell, o amb JordiJaques, cuiner i propietari del res-taurant El Molí de L'Escala. A lesseves mans hi ha empreses tantimportants com Acesa o la FundacióPríncep de Girona.

Recordes de manera especial algun per-sonatge que has entrevistat?Javier Solana.

Què ha de tenir l'home ideal?Moltes coses, però especialment hade ser intel·ligent i divertit.

El primer que mires d'una persona…Els ulls.

La jubilació a quina edat?No hi posaria una edat. Hi han feinesen les que caldria jubilar-se abansdels seixanta i altres feines mésintel·lectuals en les que es possiblejubilar-se amb més edat. A partir del'edat de jubilació obligatòria quetothom decideixi quan es vol jubilar,i més amb l'esperança de vidaactual.

Diari digital o de paper?Jo sempre de paper.

T'agrada sortir de “farra”?No, però si m'agraden les tertúliesdesprés d'un dinar o un sopar. Otambé jugar amb els amics a algunjoc de taula; al parxís, l'oca i, espe-cialment, el joc de la canasta.

Una beguda?Moltes, però sense alcohol.

Que et desagrada d'una persona?L'hipocresia i la mentida.

Les gambes amb forquilla i ganivet?No, mai! Mira, sóc molt sibarita, però hi ha cosesque es mengen amb els dits i les gambes enespecial.

Mires la tele?Sí, sobretot les series.

Facebook o Twitter?Els dos.

Xateges?Si tinc alguna cosa a dir, sí. M'agra-da més parlar cara a cara i, si potser, fent un cafè.

Ets del Barça?Sí, he fet campanyes a favor delBarça a Girona, però no sóc antiEspanyol i m'agrada que el Madridperdi tots els partits.

I els toros…?No m'agraden.

De les feines de casa què t'agrada i quèno?M'agrada cuinar i no m'agrada planxar.

T'agrada l'esport?Per practicar l'aquagim i per gaudirel bàsquet i el futbol.

Quin cotxe tens?Un Peugeot.

Un restaurant?El Molí de L'Escala.■

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 93

...DONES AMB GUSTTU

RIS

ME

I GA

STR

ON

OM

IA

Paco Basopacobaso@gmail.com

ADELA SALA IMAYNEGREELS FOGONS DE L'AVI RAMON

94 GiDONA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 94

L'Adela va néixeral barri del PontMajor, a CalaPilar, un restau-

rant que varen fundar elsseus pares i que actualmentregenta un dels seus ger-mans, en Pere. L'altra germa-na és la Consòl. Fa pocs diesque ha passat el seu aniver-sari. Ella diu que és unaautèntica sagitari! De petita vaestudiar a las dominiques.També va estudiar dos anysperitatge mercantil i va anar aBarcelona a fer secretariatjurídic, on va conèixer el seuhome, en Jaume, amb el quees va casar a l'any 1977 i vatenir dos fills: l'Olga i enJaume.

La cuina sempre li haagradat molt, de fet, va néixerentre fogons. Després de mol-tes vivències, aquesta donaemprenedora va començarl'aventura hostelera ara fa 15anys. I és que a l'Adela no li fapor res! Li agrada estar al diaen matèria de cuina i, fins itot, ha assistit a cursets ambCarme Ruscalleda. Tambés'apunta a les noves tecnolo-gies, L'Avi Ramon ja comptaamb pàgina web i un recenestrenat Facebook.

De la seva mare li hanquedat tots els rostits i, enespecial, els canelons als que

ella hi ha afegit quelcom més,per transformar-los en unaobra d'art. Confessa que capplat surt de la cuina senseposar-hi julivert a mode dedecoració. Jo us convido aprovar la seva feina culinària.Plats com les carxofes amballs tendres, la truita de paamb tomàquet embolcalladade pernil ibèric i els guisats jadificils de trobar son algunsdels preferits pels clients,sense oblidar els famososcanelons.

A l'Adela li agrada moltcom cuina l'Arguiñano per-què coneix molt bé el produc-te i les seves propietats per lasalut, tal i com li agrada sabera ella. Li agrada conduir elseu Suzuki, sempre porta untoc de maquillatge i el perfumde tota la vida, “Paris” d'IvesSaint Laurent. El primer regalque li va fer el seu marit va serun anell i un llibre “20 cartesa la dona d'avui”. Recordaalguns viatges que ha fet i liagradaria visitar de nou SanSebastian, París o Salzburg.La pel.lícula que ella recoma-naria és “Julie and Julia”.

Li agrada anar a veure elmar, sobretot a primera i últi-ma hora del dia, perque lidóna calma. També escoltarmúsica clàssica, la seva pre-ferida. ■

He conegut a l'Adela fa poc temps i m'hauriaagradat conèixer-la molt abans. És una donamolt meticulosa, ordenada i exigent amb ellamateixa. El seu restaurant està impecable i,fins i tot, s'hi podria menjar a terra. No hifalta cap detall: les formes, la pulcritud delrestaurant i la bon cuina. En la manera depresentar els plats es fa evident que al darre-re hi ha una dona enamorada de la cuina.Cada plat és com un fill! Li agrada lluitar i seli nota l'esperit de superació. Tenir-ho totprogramat i cuidar fins l'últim detall és laseva prioritat. Al seu equip només hi ha unhome, el seu marit.

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 95

96 GiDONA

...EL RESTAURANT

Cap a l'any 65 larajoleria, situada almunicipi d'Aiguavi-va, va passar a ser

restaurant. Actualment, hoporta la tercera generaciód'aquest negoci familiar; tresdones impecables: l'Eva, laGemma i la Susanna.

Segurament una de lascoses que més coneixemd'aquest restaurant és laseva esplèndida terrassa,que a partir de SetmanaSanta ja es posa en funcio-nament cada any. Possible-ment molt de vosaltres hiheu fet algun dinar o sopar ala fresca, amb la bona sen-

sació de menjar enmig de lanatura.

A l'hivern, obren de diu-menge a divendres i els dis-sabtes tanquen (tret de l'è-poca de calçots). Es fanesmorzars a partir de las noudel matí i s'hi pot dinar fins ales 4 de la tarda. Durantaquest horari la cuina ésoberta a qualsevol plat i elsvespres només obren per aencàrrecs de colles.

A l'estiu Can General ésobert cada dia, si bé hi ha elservei del dissabte al migdia iels diumenges, dilluns idimarts a la nit tanquen. Val adir que en aquest restaurant

tot són dones a excepció delnoi que està a las piques.

I no podem oblidar l'ex-cel·lent cuina tradicional icasolana, bàsicament elabo-rada amb productes de mer-cat: la galta rostida, la vedellaamb bolets, els cargols, l'a-rròs, els entrecots i tota menade guisats amb una granvarietat de carns a la brasa. Elrestaurant no és apte per afumadors, tot i que sempre espoc degustar una ciga-rreta a la seva terrassa.

De dilluns a diven-dres podeu degustardos menús diferents:un a 9,60 euros i un

altre a 12,95 euros, amb totinclòs. Sempre hi trobareuun guisat i alguna opció a labrasa per triar. El amplismenjadors de Can Generaltenen cabuda per fer-hiàpats de colla i grups a preusmolt assequibles que perme-ten fer un pica-pica i escollirun segon plat a la carta.

No oblideu que en tempo-rada de calçots s'ha de passarper Can General.■

La data concreta d'obertura d'aquest restaurant és difícil de definir. La Susanna explica quetot va començar amb els seus avis i la seva besàvia. Allà on hi havia una antiga fàbrica derajols, als anys seixanta, en l'època que es feien les obres de l'autopista Girona-Barcelona,els treballadors necessitaven un lloc on fer un mossec. Al principi, servien berenars, finsque es va continuar fent esmorzars, dinars i sopars.

Paco Baso

On trobar-lo: RESTAURANT CAN GENERAL Carretera de l'Aeroport a Aiguaviva

Telèfons 972 47 30 63 - 972 47 35 56www.cangeneral.com

cangeneral@telefonica.net

TUR

ISM

E I G

AS

TRO

NO

MIA

RESTAURANT CAN GENERALDe rajoleria a bon restaurant

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 96

www.hipermoble@hipermoble.com

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 97

98 GiDONA

tipus de cuina: Mariscades, peixos al forn, graellades de peix. arrossos: de peix,marisc i cabra de mar, combinats de peix i marisc, gambes de Palamós, cloïssesgallegues, cabres de les ries, bous, escopinyes, navalles, cargols de mar, popets dePalamós, pop a la gallega i altres productes de les nostres costes,tenim un menú declova a 40 euros tot inclòs no us el perdeu. Reserves: Tel. 972 17 21 46 - 972 17 05 21

adreça: Av. de França, 11 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Tel. 972 17 32 95

www.hotelpalaudegirona.comMARISQUERIA CAN BLANCO

...anar de restaurant

Una autèntica Marisqueria i braseria a Platja d'Aro on podeu menjar des d'uns bons peixosde la costa fins a unes delicioses canrs de Girona amb el millor marisc de la Costa Brava Usrecomano un arròs de llamàntol,. Si a tot això hi afegim que podem menjar davant de maren ple passeig marítim i en qualsevol época de l'any . El Don Eduardo obre cada dia i les nitsdel cap de setmana. Les seves especialitats són la mitjana de bou a la pedra, l'espatlla dexai, el secret, les fritures, els peixos al forn i la caldereta, entre altres.adreça: Passeig Marítim,68 - PLATJA D'ARO- tel.972 82 56 70

RESTAURANT DON EDUARDO

tipus de cuina: Especialitat en carn a la brassa. Assortiment d'embotits i pernil ibèric.ESPECIAL DESGUSTACIÓ 4 PERSONES:

Assortit d'ibèrics i formatges, vi Rioja i torrades. 40 EUROSpreu mitjà: Menú diari 10 €.adreça: c/ Major, 260 - 17190 Salt (Girona) - Tel. 972 24 51 90

www.lespelma.comL’ESPELMA Bar, Restaurant, Brasseria

FEM CEL·LEBRACIONS: Batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunionsfamiliars, sopars d'empresa, etc...Menú diari amb un estil diferent.i en aquesta época els calçots es la nostra especia-litat tenim collita propia

adreça: Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07

CAN QUIM l’Hostal d’Estanyol

EL BURG www.elburg.esAleix Devant i Micaló / Judit Oliveras i León

Si ens dirigim al barri de Sant Daniel, al carrer Santa Llúcia número 4 de Girona, trobareuaquest restaurant petit i encantador. ens ofereixen un món gastronòmic modern, amb unabona varietat d'arrossos, que haureu d'encarregar prèviament. També podreu optar pelsexcel·lents sopars degustació amb maridatges de vins molt recomanats que trobareu al seuweb. Disposeu d'un menú diari de dilluns a divendres de 12 euros, i dissabte i diumenge almigdia de 16 euros (amb cafè i iva inclòs). No deixeu de tastar el menú gastronòmic de 25euros. El Burg tanca el diumenge i el dilluns a la nit, i el dimarts tot el dia. adreça: C. Santa Llúcia, 4 - Girona - Tel. 972 20 96 54

El menú diari és bo i esplèndid. Per un preu de 10 euros amb bufet de postres i begudes inclo-ses us recomano especialment els dimarts amb las migas de Jaen, els dimecres la fideuà i elsdijous l'arròs. A la nit només obren per fer sopars privats per a colles i grups a partir de 20 perso-nes i a un preu tancat a partir de 15 euros..Els dissabtes al migdia un excel·lent menú a 12 eurosLes recomanacions de la Magda són les cassoletes de bacallà, els tigres, la graellada de peixamb rap, l'arròs i la fideuà. Una cuina moderna amb tocs clàssics.adreça: C. Aragó, 16 Girona (Sector Avellaneda) - Tel. 972 21 53 87

www.lapujada.comLA PUJADA

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 98

El Menú diari ens ofereix uns excel·lents plats per un preu de 12 euros, de dilluns a diven-dres, i per 17 euros els caps de setmana i festius. I, si us agrada ballar, no us podeu perdre els sopars ball dels dissabtes nit, amb un menú de25 euros amb cafès i begudes incloses, mentre escolteu música en directe i balleu.a rara estemporada de CALÇOTSveniu a menjarlos i us regalem el pitet de la Carpa

adreça: Pg. Darder, 10 BANYOLES - Tel. 972 58 28 25

www.restaurantlacarpa.comLA CARPA DE BANYOLES

L'Alfonso és un tot terreny. És un home d'idees i ha creat aquest espai-restaurant convertint-lo en un lloc ideal per celebrar-hi festes, comunions, casaments i trobades familiars . El mira-dor és un lloc tranquil, El restaurant està obert cada dia i tot l'any i és ideal per anar-hi ambmainada, perquè també posa a disposició dels clients un parc de jocs infantils. Preus espe-cials amb CALÇOTS

adreça: Aeroport Girona- Costa Brava VILOVÍ D'ONYAR

Tel. 972 47 34 08 - Mòbil 609 30 11 15

www.miradoraeroport.comEL MIRADOR

Al mateix passeig marítim de Platja d'Aro, en els baixos de l'edifici Ely Beach us proposemaquest restaurant i us amb terrassa vora mar Us oferiran una cuina de mercat molt variada iadaptada a cada temporada. Si és possible proveu els seus arrossos de diferents estils. L'Ely Beach és ideal per alsamants del mar. A partir d'octubre obrim cada dia al migdia i les nits de divendres i dissabtes.

adreça: Passeig maritim, 86 PLATJA D'ARO - Tel. 972 81 97 01

ELY BEACH

L'interior d'aquest restaurant té una màgia especial. Està ubicat a l'antiga casa de l'abat del'Abadia de Sant Pere de Galligans, situat a la plaça Santa Llúcia de Girona. La cuina és selectai totalment casolana, Ofereix un menú diari, de dilluns a divendres, un menú de nit, de diven-dres a diumenge, i també es fan sopars per a colles i, mentre sopeu, podeu gaudir dels partitsde futbol amb pantalla gegant. En ocasions, els caps de setmana, també hi ha música en viu.

adreça: Plaça Santa Llúcia, 6 - GIRONA - Tel. 972 21 97 04

www.latavernalabat.com LA TAVERNA DE L’ABAT

Aquest restaurant ja fa més de 10 anys que va obrir les portes a Girona, concretament a lacarretera de Barcelona, a la zona de l'Avellaneda. Disposen de grans menjadors preparatsper ampliar-se o reduir-se, depenent del nombre de comensals. De la seva extensa carta valla pena provar el cabrit, un plat que ja ve de las generacions anteriors. El restaurant disposade pàrquing privat i és ideal per no sortir de Girona.

adreça: Ctra. de Barcelona, 423 - GIRONA - Tel. 972 41 19 35 - 972 20 14 03

www.restaurantelcabrit.comEL CABRIT

La proposta gastronòmica de Can Piu és extensa. quatre petits menjadors decorats amb unambient rústic, . Diàriament ofereixen un menú a 12,50 euros. Us recomanem el carpacciod'ous de reig a l'oli de tofona, els peus de porc amb cargols i el xuletó de bou de Salamancaque serà millor que el compartiu. El Restaurant Can Piu està obert cada dia migdia i tanquemles nits de diumenge, dilluns i dimarts. Estem a la rotonda de l'aeroport en direcció a Riude-llots de la Selva i a Franciac.i ara es época de CALÇOTS veniu a probar-los.

adreça: Ctra N-ll Km.705 - Caldes de Malavella - Tel 972 47 87 61

www.canpiu.comCAN PIU

El Sr. Pere Puig ha obert de nou aquest restaurant situat a l´entrada de Santa Cristina D´aroper l´antiga carretera de Girona a Sant Feliu ,esmorzars a la vora de la llarc de foc menú almigdia i per aquest cap d´any una autentica festa per 60 euros menú ,vins caves aiguescafès raims bossa cotilló i música en viu.

adreça: Ctra.comarcal Girona a Sant Feliu km 27,7 Santa Cristina d´Aro

Tel.872027003-605027037

RESTAURANT SOLIUS

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 99

100 GiDONA

AN

AR

DE

RES

TAU

RA

NT

No deixeu de provar els musclos grillé, la carn de Nebrasca, la truita de riu a la cassanenca,els calamars a la romana o la botifarra feta a la casa. Tenen esmorzars de forquilla a partit deles 9 del matí, un menú diari a 10 euros i els cap de setmana un menú de sopar per 20euros. Els diumenges al migdia ofereixen un menú al preu de 16 euros. A La Brasa Grilladahi ha una bona bodega de caves, vins, whiskys i orujos casolans fets per en Joan.

adreça: Ctra. Provincial, 97 - CASSÀ DE LA SELVA - Tel. 972 46 00 03

LA BRASA GRILLADA

Restaurant-Bar & Chill-Out ubicat al barri de Pont Major de Girona, ofereix una àmplia cartade platets a 3'5 de cuina mediterrània i exòtica. L'horari és els vespres de Dimarts a Dis-sabtes i la cuina està oberta de 20h a 24h de la nit. Dijous, Divendres i Dissabtes obrimtambé com a bar de copes fins les 2.30h.Local de pedra decorat amb mobiliari reciclat i d'autor, totalment adaptat a persones amb dis-capacitat. Inclòs tenim la carta en Braile.Galeria d'Art amb exposicions permanents.Fem també menús de grup.

adreça: Riera Can Camaret 3-GIRONA- Telefon 872 98 22 51

BAR RESTAURANT ARTMONIA

A la Sala els esmorzars de forquilla són impressionants: plata d'embotits de Canet d'Adri, a tallar alvostre gust, pa torrat, olives i a escollir botifarra amb unes mongetes boníssimes , secret, amb lamateixa guarnició, rostit del que et recorda a l'àvia etc. vi i cafè per només 8 euros fins a las 11 delmati . Diàriament el restaurant ofereix un menú a 11 euros amb 15 primers plats i 15 segons, pai vi inclòs, i també es pot optar pel menú especial a un preu de 16 euros , us recomano la plata demarisc els musclos la sèpia picant tambe menus de cap de setmana

adreça: Plaça del poble, 1 CANET D'ADRI - Tel. 972 42 82 84 - r-la-sal@hotmail.com

LA SALA DE CANET www.rlasala.es

A la sortida sud de Girona, a Fornells de la Selva, on hi ha les concessionàries de cotxes hi tro-beu aquest restaurant on es menja bé i a bon preu . Els responsables són en David i la Mòni-ca que ofereixen a tots els seus clients un bufet lliure amb una gran varietat de plats per esco-llir i menjar i a un preu tancat d'11 euros. Els dissabtes al vespre i els diumenges al migdia elmenú costa 15 euros. L'Hotel Restaurant Altamira està obert cada dia. Servei d'habitacions

adreça: Ctra. N-ll Km. 710 - Fornells de la Selva - Tel. 972 47 67 09

ALTAMIRA

En Paco del Via Augusta, al costat del seu fill Ivan ens ofereixen aquest macro restaurant obert a tottipus d'actes culinaris des d'un menú diari de dilluns a divendres a un preu de 10,50 euros, i un menúde cap de setmana a16 euros, fins al menú a 20 euros que podreu degustar al menjador Ambrosia.També hi ha una excel·lent carta de vins i menjadors per a més de 300 persones, aptes per celebrar-hiqualsevol acte. Les especialitats de la casa són la bona carn feta a l'estil dels “asadores”: entrecot de“novillo”, “cochinillo”, costelles “lechal”, etc. Podeu esmorzar qualsevol plat a partir de les 6 de lamatinada i tanquen la cuina a les onze del vespre.adreça: Av. Mas Pins (Zona Poligensa) - Riudellots de la Selva - Tel 972 47 81 39

www.restauranteviaaugusta.comVIA AUGUSTA

Al costat del cinemes OCINE de Girona, a quatre passes del centre de la ciutat hi trobareu aquestexcel·lent restaurant i pizzeria. Al Krokers podreu gaudir dels partits de futbol amb una gran pan-talla de televisió on es poden veure tots els partits d'entre setmana i de cap de setmana. Per men-jar, podreu escollir entre una extensa i variada carta de pizzes i, fins i tot, les podeu encarregar ius les podeu menjar a casa. També us preparen el plat convidat que més us agradi i tota menad'entrepans. També es fan menús per a colles, per celebrar els vostres aniversaris, comiats desolters o sopars d'empresa. A més, disposeu d'una gran zona d'aparcament. El Krokers està oberta partir de les 12 del migdia i no tanca cap dia de la setmana.adreça: Carrer Pont de la Barca, s/n - Girona - Tel 972 22 51 30

RESTAURANT PIZZERIA KROKERS

L'Olga Bellsolà està al capdevant d'aquest restaurant Situat a la frontera entre Girona i el barri deSanta Eugenia. Està obert cada dia de 7,30 del matí fins a les 4 de la tarde, els diumenges es tan-cat, als vespres obren els divendres i dissabtes. Diariament hi trobem un menú de 11,50 euros(iva inclòs) amb cafè, i els dissabtes migdia hi ha un menú especial de 15 euros. Cada dia teniuservei de carta i un menú de temporada, Algunes de les especialitats són els cargols a la llauna,croquetes de l´àvia, calamar a la romana, peix, magrets, entrecots o els filets i especialment el con-fit d´ànec amb bolets i prunes.adreça: Carrer Montnegre, 51 - Girona - Tel. 972 233 300 - 669 020 604

www.restaurant-girona.comRESTAURANT EL POU

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 100

101 GiDONA

CORDERO LECHAL I COCHINILLO DE BURGOS

Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 19info@canmonolo.com - www.canmanolo.com

El Restaurant La Sala de Canetd'Adri ha complert 90 anys

Per celebrar que ja han passat 9dècades des que es va obrir el 20 desetembre del 1920, es va fer un bere-nar -sopar amb amics i clients i ambtot l'equip del Girona C.F. Enhorabo-na a en Miquel i la Trini!

Un any mes el Balneari Vichy Cata-lan de Caldes de Malavella ha aco-llit el lliurament dels guardons

Microfons de Plata, que atorga l'A-PEi (Associación Professional deEspecialistas en Información). A l'ac-

te i varen estar presents, a més delspremiats, altres personatges popularsentre els que varem poder saludar aFernado Lacaba, president de l'Au-diència de Girona, i la periodista Nie-ves Herrera.

PREMIS APEI-PRTVI CATALUNYA 2010PREMSA:DIARI DE GIRONA MARIUS SERRA (“La Vanguardia”)VICENÇ VILLATORO (L'Avui)) El País TV3RADIO:MANEL FUENTES (Catalunya Ràdio) RAQUEL ATURIA (“Parlar per parlar”)La SerRAC 1DOBLATGE: LUIS POSADAINTERNET: DIARIOCRITICO CATALUNYATELEVISSIÓ:PARA TODOS (LA 2) 30 MINUTS (TV3)CARLOS FUENTES (“CatalunyaOpina”)TELEVISIO DE CATALUNYA "Retrans-missió Sagrada Familia"ENTRANYABLES:RICARDO FERNANDEZ DEU, ADELI-NA CASTILLEJO i JORGE ARANDES

Fa pocs dies el restaurant AsadorCan Manolo, situat al carrer Pont dela Barca de Girona, va celebrar elseu vuitè aniversari amb una festaperfecta.

Es va fer un sopar per als amics i pro-veïdors i el propietari va dirigir unesparaules d'agraïment a tots els assis-tents i, en especial i al senyor Rami-ro. També va interpretar algunes can-çons amb la seva trompeta, acompan-yat pel grup de Mariachis, amb enJosep Pérez Abuyé a la veu.

A principi de desembre Fèlix For-tuny, director de la Guia Gastronò-mica Gourmand, va presentar a Cal-des de Malavella la Guia Elecció Gour-mand´2011. Aquesta és la 20a ediciód'aquesta guia que es presenta encatalà i castellà. En l'acte també esvan lliurar les distincions del 2011 a:Hotel de l'any: Gran Palas de la Pine-da de Vila-secaRestaurant de l'any: Delicius (BalneariVichy Catalan) de Caldes de MalavellaCeller de l'any: Clos blanc, de Barbe-rà de la ConcaRestaurant de l'any a Andorra: AndorraPark Hotel, d'Andorra la Vella

a gastronòmicagenda

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 101

102 GiDONA

ÀRIES 21 de març - 20 d'abrilSerà un mes de transició, peròsentiràs els efectes de la potent

conjunció entre Júpiter i Urà. Això etpot portar tranquil·litat a l'hora d'esco-llir opcions de futur, per tant, calma quetot anirà bé i no hi ha motius d'alarma.Si ara ho estàs passant malament,necessites pensar molt abans d'actuar ino refiar-te dels camins asfaltats.

TAURE 21 d'abril - 20 de maigIgual que Àries, tindràs un mesde transició. Tot i així, has d'anar

amb compte amb els temes econòmicsi les decisions poc meditades. És acon-sellable que limitis la despesa a allò querealment és necessari.

BESSONS 21de maig - 20 de junyEt pots bloquejar i potser notens clar què vols i quins

objectius persegueixes. És necessarique estiguis atent amb l'educaciódels fills i potser et faltarà moltacomunicació a l'hora de relacionar-teamb aquells que estan al teu entorn.Parla i escolta, que t'anirà bé.

CRANC 21 de juny - 20 de juliol Tot pinta molt tranquil. En elterreny laboral hi ha bones

perspectives, però més aviat et trobesen un moment de calma on no hihaurà massa moviments, ni en positiuni en negatiu.

LLEÓ 21 de juliol - 20 d'agostPots experimentar certa man-dra i això no és habitual en tu.

És com si hi hagués una mica de boiraque no et deixa veure'hi clar i et fasentir inseguretat. No és res seriós,però has de recuperar l'energia i ferfront als problemes.

VERGE 21'agost - 20 de setembreNo és un bon mes per als nas-cuts sota aquest signe. Patiràs

intranquil·litat, tensions i nervis que espoden mantenir tot el mes i en diver-sos àmbits. Tot i així, no serà tant greucom pugui semblar. Molta calma, refle-xió a l'hora d'actuar i alerta amb elsaccidents laborals i de trànsit.

BALANÇA21 de setembre - 20 d'octubreCal que vagie amb compte

amb la teva salut. No és un bonmoment per a tu. Saturn tindrà unaforta influència i et limitarà les accions,els resultats i els pensaments.Et podràssentir inclinada a cometre frivolitats,com una via d'escapament dels teusproblemes, i posaràs en perill la tevarelació. La clau és buscar l'equilibri entotes les accions i no abandonar pro-jectes en els que abans creies.

ESCORPÍ 21 d'octubre - 20 de novembrePassaràs un bon mes amb la

teva família. Ara és el moment perestrènyer vincles i acostar posturesdistanciades. Pot produir-se una reac-tivació, si havies deixat de posar inte-rès en l'estudi. Serà un mes cordial,però hauràs de vigilar amb l'emotivi-tat incontrolada que pot fer que totse'n vagi a “norris”.

SAGITARI21 de novembre - 20 de desembreEls sagitari estan igual que els

escorpí. Això sí, has d'anar alerta quanexpressis les teves idees i no fer-ho deforma contundent, perquè això et potportar conflictes, fins i tot legals. Gau-deix, però fes-ho de manera respon-sable.

CAPRICORN21 de desembre - 20 de generSens dubte, aquest mes no t'a-

vorriràs! Tindràs energia, potsermassa, i un optimisme incontrolat.Això ho has de revisar, perquè aques-ta inèrcia que et porta a conquerir elmón, et pot portar a punts elevats desd'on pots caure fàcilment. La tevasalut serà bona i es prepara un canvique et portarà millores en tots elsàmbits. Aquest gener és positiu anivell laboral i sentimental, però hi harisc de patir algun accident.

AQUARI 21 de gener - 20 de febrerNo es pot considerar que siguiun mes dolent, però serà com-

plicat en tot allò relacionat amb elspensaments. A partir del 20 de gener,quan arribi el sol i altres influènciesplanetàries al teu signe,et sentiràmillor i més equilibrat. Tindràs tran-quil·litat i no veuràs núvols on hi hagiclaredat.

PEIXOS 21 de febrer - 20 de marçAquest és un període de nervisa la feina i has de vigilar per no

patir cap accident. Entres en un perío-de complicat, però sabràs sortir-te'n,si mantens la calma. Si no ho fas, pati-ràs molt i és recomanable que no etdeixis influenciar per factors externs ique lluitis per allò que realment vols.

HORÒSCOP...

GiDONA Nº 38 27/12/10 12:12 Página 102

GiDONA. 15000 exemplars distribuïts a Subscriptors, quioscs i llibreries deles comarques gironines i a més de 1000 punts d’interès de Girona.Edició: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) Directora de Continguts: Judit Arroyo Berenguer (judit@gidona.com)Consell Editorial: Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco BasoHan col·laborat en aquest número:Yasmina Sánchez Ramón, Estel·la Nevado,Dr. Josep Joan Carreras Fígols, Dr. Maged Haj-Younes Ortega, Dr. Manel GorinaFaz, Sílvia Torroella Claver, Núria Tió i Rotllan, Sandra Llinares, Joana ReverterPujol, Paco Baso, Iolanda Bustos, Martí Artalejo, Sònia Bosch, Sílvia Congost,Maria Vidal Fortià, Jordi Barris, Sònia Bosch, Joan Aliu, Íngrid Teixidor, NúriaArtalejo, Elisabeth Toro.Publicitat: Paco Baso, Emili García i Xavier Barrau (comercial@gidona.com)Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David CollImpressió i enquadernació: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L.Redacció, administració i publicitat:C/ Nord, 18, 17455- Caldes de MalavellaTel. 650 919 618gidona@gidona.com

© 2006 GiDona és una marca registrada.No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de larevista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

GiDONAS u m a r i

12VIVÈNCIESVIATJAR64

editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

l’entrevista DOLORS PADILLA. Alcaldessa de Castell-Platja d'Aro-S'Agaró . .. 8

vivències CARLOTTA BOSCH. Actriu i model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

posa’t guapa...

Moda. Per fi rebaixesss! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Moda creativa. Protegeix-te del fred . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Perruqueria. Aprofita el gener . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Estètica i Benestar. Canvia el xip! Confia la teva bellesa als professionals . . . . 26

Bellesa. Com ens bronzegem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

...ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

món infantil

GELOSIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

món juvenil

L'ANORÈXIA NERVIOSA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

salut

Medicina natural. Som el que mengem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Osteopatia. Pròtesi de genoll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Psicologia. Èxit o aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Medicina i cirurgia estètica. Fotorejoveniment amb làser d'última generació . . . 46

Nutrició. Hi ha aliments bons i dolents? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Estètica. Els implants dentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Dietètica. Mengem, però ens alimentem correctament? . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

El racó de Genciana. Carrega les piles amb NADH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

Bellesa. Fotodepilació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53

94

GiDONA no comparteix necessàriament l'opinió delsseus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial

2 GiDONA

DONES AMB GUST

portada 38 muntada 27/12/10 12:22 Página 2

GiD

ON

A

38

portada 38 muntada 27/12/10 12:22 Página 1