Gidona 40

GiD

ON

A

40

portada 40 muntada 22/2/11 11:38 Página 1

Jamonmania

date un gustazo...


C/ Emili Grahit, 25 · 17002 Girona · [email protected] · www.jamonmania.es

Tel. 699 14 14 14

El Pernil Ibèric, la nostra raó de ser.

Satisfem els paladars dels clients més exigents.

Els productes més exclusius del porc ibèric.

Àmplia selecció de formatges i carns de porc ibèric

Bodega selecta amb els grans “caldos” de Rioja i Ribera del Duero,

caves i una petita selecció de xampagnes francesos.

Tots els productes de delicatessen: les millors conserves, foies, salses i fumats.

Assessorem als clients sobre els millors productes de pernil i oferim cursos de tall del pernil.

GiDONA Nº 40 22/2/11 11:53 Página 3

GGiiDDOONNAA. 15000 exemplars distribuïts a Subscriptors, quioscs i llibreries deles comarques gironines i a més de 1000 punts d’interès de Girona.Edició: Jordi Aparicio ([email protected]) Directora de Continguts: Judit Arroyo Berenguer ([email protected])Consell Editorial: Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco BasoHan col·laborat en aquest número: Yasmina Sánchez Ramón, Sílvia BellidoDuran, Pilar Auguet Agustí, Dolors Hortal, Jordi Barris Ruset, Jaume Guillem,Estívaliz Herranz, Anna Freijomeil, Núria Tió i Rotllan, Silvia Congost, SilviaTorrella Clavé, Maria Vidal i Fortià, Estel·la Nevado, Dr. Rafael Galvez, Dr. JosepJoan Carreras Fígols, Dr. Maged Haj-Younes Ortega, Anna Cortés, Marta Bru-gulat, Sònia Busquets, Carme Fontacaba, Gemma Teixidor, Joana Reverter,Íngrid Teixidor, Paco Baso, Enric Herce i els fotògrafs Joan Fradera i Martí ArtalejoPublicitat: Paco Baso, Emili García i Xavier Barrau ([email protected])Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll / 972 22 01 54Impressió i enquadernació: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L.Redacció, administració i publicitat:C/ Nord, 18, 17455- Caldes de MalavellaTel. 650 919 [email protected]

© 2006 GiDona és una marca registrada.No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de larevista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

GiDONAS u m a r i

16VIVÈNCIES

editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

l’entrevista NAUSICA MASÓ. Orfebre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 10

vivències NÚRIA RUIZ GÓMEZ.

Diplomada en infermeria i estudiant de Psicologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

posa’t guapa...

Moda. Primavera a tot color . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Moda creativa. Visca el carnaval! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Perruqueria. Tendència primavera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Estètica i Benestar. Estètica masculina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

...ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

món infantil

Les pautes educatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

El poni, una atractiva influència per al nens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

drets i deures Què és reforma? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

coaching i desenvolupament personal

Dones i mares creatives i emprenedores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

emprenedores M. ROSA DACHS PEITIVÍ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

la sexualitat humana Quan la parella es trenca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

salut

Psicologia. Relació de Parella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Viure bé. Educats per viure malament? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

102

GiDONA no comparteix necessàriament l'opinió delsseus col·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial

4 GiDONA

LA RECEPTA

VIATJAR62

38EMPRENEDORES


5 GiDONA

En portada: Núria Ruiz GómezFoto: Joan Fradera Casadellà

84 10 ENTREVISTA

en

Medicina natural. La teràpia sacrecranal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

El racó de Genciana. Els beneficis de la Gelea Real . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

Osteopatia. Disfuncions psicosomàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Medicina i cirurgia estètica. Pròtesis de mama . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Salut i nutrició. Alimentació i embaràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Estètica. Elimina les arrugues d’expressió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59viatjarI si viatgem a les illes Lofoten . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62Notícies de viatges. Hautes-Pyrénées . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66Notícies de viatges. Carnaval a Malta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68Carnaval a Platja d’Aro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

gironines al món ANNA MONERRIS FORROY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72el reportatge L’adopció. Un somni fet realitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78dones en la història Ava Gardner a Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

decoració Catifes. Vestint el terra amb caliu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84consells per a la llar Parlem d’estalvi a la llar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87secrets de jardí Plantes en moviment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88relats en femení Una excusa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90apunts de cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92enoteca Experiències en l’exportació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93el perfil Les cuineres de Sils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94el restaurant La Tasqueta. Excel·lent cuina a bon preu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96...anar de restaurant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98la recepta “La Peuada” un antic plat de carnestoltes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

po

rtada

MODA22DECORACIÓ

72GIRONINES

AL MÓN

SI T’AGRADA LA GiDONA, T’ENCANTARÀ

www.gidona.catI TAMBÉ AL FACEBOOK


edito

rial

anys d’autoritarisme; tres dècades de manca de llibertat; 11.000dies de poder absolut imposat és massa temps, massa. El pobleegipci ha dit prou. Ni les dones, ni els nens, ni els joves, ni els

més ancians que al llarg de 18 dies han omplert la plaça Tahir d’El Caire s’han volgutrendir sense veure fet realitat el seu somni: viure en llibertat.

Quan a casa nostra ens estrenàvem amb la democràcia parlamentària, després degairebé 40 anys de dictadura franquista, a Egipte es gestava el malson d’un règim ques’ha reproduït nit rere nit fins arribar als nostres dies. Els que avui i aquí estem en laprimera franja dels “30” vam néixer en temps de democràcia. A 3.000 quilòmetresde distància els nostres contemporanis, els joves egipcis que superen la trentena, hancrescut i conviscut amb la repressió des del seu primer dia de vida. Hosni Mubarakva ser nomenat vicepresident d’Egipte l’any 1975, el mateix any que aquí moltes per-sones començaven a imaginar l’escletxa de la democràcia amb la mort de Franco.Mentre a Espanya la dictadura començava a ser història, a Egipte el règim es seguiaperpetuant en altres mans. L’any 1981 aquí fiançàvem la democràcia evitant un copd’estat, allà el dictador Mubarak era nomenat president.

Són dues històries paral·leles amb una mateixa generació i dues visions de futur bendiferents. Per als joves egipcis de 30 anys ara comença la veritable vida, la que es viuamb llibertat i amb oportunitats. Als d’aquí, per contra, ens sembla que tenim un futurtotalment emboirat per culpa de la crisi. Nosaltres tenim desitjos materials, mentre ellspersegueixen ideals. Els seus són somnis intangibles, volen allò que no es toca ambles mans i els dits, però es percep amb el cap i el cor. Anhelen una vida en llibertaton tot sigui un tornar a començar ple d’oportunitats. Nosaltres ens lamentem i ensenroquem amb plantejaments pessimistes, com si aquest fossin els pitjors temps dela nostra història.

Si fem un exercici de record col·lectiu i ens servim de les experiències del passat, siescoltem aquells que van viure els temps difícils de la dictadura i llegim a aquells quevan lluitar per la llibertat, si fem una mirada retrospectiva en la nostra història mésrecent, ens adonarem que tenim l’honor, el privilegi i el dret fonamental de viure endemocràcia. I el nostre deure és valorar-ho.

Judit ArroyoDirectora de continguts

EL VALOR DE LA DEMOCRÀCIA

dones amb opinió

enviant les teve

s dades a

[email protected], o bé per

correu, la butlleta

adjunta a:

REVISTA GIDONA,

C. Nord,18

17455 Caldes de Malave

lla

per 30€ l’anySUBSCRIU-TE

a GiDONA

CADA MES SORTEJAREM UN REGAL ENTRE TOTES LES OPINIONS REBUDES

Tens una opinió? La vols compartir?

AQUEST ÉS EL TEU ESPAIEnvia'ns allò que penses i ho publicarem

DONES AMB OPINIÓ[email protected]

30


NOTÍCIES ACTUALITAT

8 GiDONA

Facebook tanca un compteper una foto de lactànciaLa xarxa social Facebook hacancel·lat el compte d’una psi-còloga infantil xilena, LesliePower, de 37 anys, perquè hapublicat en el seu perfil una fotoen què apareix alletant la sevacriatura de tres mesos. Power haexplicat que, abans del tanca-ment del compte, va rebre unmissatge de Facebook per infor-mar-la que la imatge era ofensi-va i violava les condicions d’ús.La professional va respondreamb la petició que el seu cas fosrevisat, i la xarxa social li va con-testar que aviat es posaria encontacte amb ella i que, men-trestant, llegís les normes de laweb. La psicòloga ha destacatque les condicions de Facebooknomés restringeixen la publica-ció de "nus", i ha subratllat quefeia servir el compte per a finslaborals, publicant notícies iinvestigacions en relació ambestudis de neurociència i lactàn-cia. Power, que treballa com apsicòloga clínica des de fa mésde 14 anys i és experta en des-envolupament infantil, hadenunciat que sap que hi haaltres dones a tot el món a quis’està censurant a la xarxa socialamb les fotos de lactància. Lapsicòloga xilena ha publicat lamateixa imatge en el seu perfilde Twitter, sense que hagi tingutcap mena de problema. El seucompte en aquest servei mostranombrosos tuits de suportdavant la decisió de Facebook.

L’ICD demana la implicació deles associacions de donesper avançar cap a la igualtatLa presidenta de l’Institut Catalàde les Dones (ICD), MontseGatell, s’ha reunit per primeravegada amb la Comissió Perma-nent del Consell Nacional deDones de Catalunya, òrgan con-sultiu de l’ICD amb representa-ció de 386 associacions dedones de tot el territori català. Enla seva intervenció, la presidenta

de l’ICD demana a les represen-tants del teixit de les associa-cions de dones “la seva màximaimplicació i col·laboració perassegurar que el progrés cap ala igualtat d’oportunitats entredones i homes no s’atura acausa de l’excepcional situacióeconòmica”. Montse Gatell haassegurat que “sortirem de lacrisi gràcies a noves maneres depensar i fer, i en l’aportació d’a-questes noves mirades sobre elmón, les dones som un actiufonamental per reactivar l’eco-nomia del país”.A través d’aquest Consell, lesentitats de dones esdeveneninterlocutores de les polítiquesque fa el Govern de la Generali-tat per a la igualtat d’oportunitatsde dones i homes, i de les nor-matives legals relacionades ambl’abordatge de la violència mas-clista. Actualment hi ha formatsvuit grups de treball que fanseguiment de les polítiques delGovern. Aquest organismetambé compta amb la participa-ció de les Assemblees Territo-rials de Dones de Catalunya,que representen l’equilibri terri-torial i impulsen la participacióde les dones a tot el territori.

Els i les internautes d’entre 45 i64 anys estrenyen l’escletxadigitalL’escletxa digital entre genera-cions entesa com la diferènciaper edat de la utilització de lesnoves tecnologies es va estren-yent. En el seu últim informe,Telefónica conclou que la pobla-ció d’entre 45 i 64 anys és elsector que més va contribuir al’avanç de la societat de la infor-mació el 2010, amb taxes d’in-corporació superiors a la mitja-na. Això contribueix a pal·liar lasoledat que alguns pateixen i elsmanté intel·lectualment actius.La preocupació actual no té tanta veure amb la incorporació a laxarxa sinó amb la diferència d’u-sos que fan els joves i els adultsde les possibilitats d’Internet.

Més enllà del fet que aquestsusuaris encara mostren reticèn-cies a sumar-se a les xarxessocials, normalment tampoctreuen el màxim partit que ofe-reix la xarxa per relacionar-seamb l’administració i comprararticles sense haver de despla-çar-se. La majoria es conforma abuscar informació i comunicar-se, "però no van més enllà",explica.

Núria Amat s’endú el Ramon Llullamb la novel·la “Amor i Guerra”

La novel·lista, poeta i articulistabarcelonina Núria Amat (1950)ha rebut el Premi de les LletresCatalanes Ramon Llull per laseva novel·la Amor i guerra, unareconstrucció hipotètica de lafigura de Ramon Mercader, elmilitant comunista que va assas-sinar a Trostky, durant la sevajoventut a Barcelona i la guerracivil, a través de les seves rela-cions familiars i sentimentalsamb personatges amb tant pescom ell en la trama com la sevamare o una imaginària milicianaanarquista que participava en lafallida expedició republicana aMallorca.Amat, parent de Mercader, habolcat les al·lusions que es mur-muraven en el si de la seva famí-lia en una novel·la en la que gai-rebé tot és inventat, encara quemolt documentat i de la que haescrit dues versions, en català icastellà. El Premi Ramon Llull,concedit per la Fundació RamonLlull i per l’Editorial Planeta idotat amb 90.000 euros, és un

gido

nald

iaGiDONA Nº 40 22/2/11 08:28 Página 8

dels premis literaris més importantsde l’àmbit català. És l’equivalentcatalà del Planeta.

Permís de residència per a lesimmigrants maltractadesLes immigrants en situació irregularque disposin de mesures de protec-ció judicial per violència masclista, obé que hi hagi indicis que estanrebent maltractaments a mans de laseva parella o exparella, obtindranautomàticament una autoritzacióprovisional de residència i treball,que s’estendrà als seus fills/es si entenen. Aquesta és una de les princi-pals mesures que inclou el noureglament de la llei d’estrangeria. Lallei, aprovada el desembre del 2009,ja va obrir la porta perquè les donesen situació irregular poguessin obte-nir un permís de residència i treballmentre dura la tramitació de la sevadenúncia, i mantenir-lo si la sentèn-cia és condemnatòria respecte al seuagressor. El reglament, encarregat dedetallar i desenvolupar la llei, obriràencara més aquesta porta davantd’indicis sòlids de l’existència d’a-gressions. D’entrada, el text garantiràque a la víctima no se li incoarà unexpedient d’expulsió per estar ensituació irregular quan vagi a lesautoritats a denunciar la situació.

Entitats s’impliquen en el grup de llui-ta contra la mutilació genitalfemeninaEl Departament de Benestar Social iFamília, en la voluntat de sumaresforços i d’implicar la societat civilen les polítiques socials, dóna entra-da a noves entitats i institucions enel màxim òrgan de coordinació de lalluita contra la mutilació genitalfemenina. El Grup de Treball de Pre-venció de la Mutilació Genital Feme-nina, integrat a la Comissió Nacionalper una intervenció coordinada con-tra la violència masclista, es troba enaquests moments en procés d’ober-tura cap a noves entitats i institu-cions.L’Associació Catalana de Llevadores,el Consell de Col·legis de Metges deCatalunya o el Circuit Barcelona con-tra la Violència vers les Dones, són

algunes de les entitats que handemostrat el seu interès per partici-par. Fins ara, aquest grup ha estatconstituït pels diferents departa-ments i unitats orgàniques de laGeneralitat més implicades en laprevenció i abordatge de la mutila-ció genital. Aquest grup de treball técom a objectiu aplicar el protocolespecífic de prevenció d’aquestapràctica, que bàsicament consisteixen promoure mesures específiquesper prevenir les mutilacions genitalsfemenines, impulsar mesures per al’actuació en els casos on s’ha pro-duït la mutilació, així com en aquellscasos on hi ha risc de patir-la igarantir el desplegament de les tau-les locals de prevenció de les muti-lacions, vinculant-les als circuitsterritorials contra la violència mas-clista.■

Apunts d'agenda

DÓNA CURSAI Cursa per la dona – Ciutat de GironaDiumenge 13 de març de 2011

Aquest joc de paraules ha donat nom a lanostra cursa, de la que enguany se’n fa laprimera edició.Aprofitant la Diada Internacional de laDona (8 de març) hem vist oportú realizaraquesta activitat i donar una empenta a laparticipació de la dona en l’esport.No obstant això no és una cursa restrictiva,és oberta a tothom.La I Cursa per la Dona Ciutat de Girona“Dóna Cursa” neix per fomentar la partici-pació de la dona en l’esport amb l’objectiud’incentivar i potenciar el públic femení enla pràctica de l’esport.És una cursa oberta a TOTHOM: Homes,dones, nens, nenes, pares, mares....El recorregut de la cursa és de 5 km. La sor-tida (10 h.) i l’arribada serà al Parc de lesRibes del Ter (al costat del pavelló de Fon-tajau).Organitza: ASSOCIACIÓ ULTIMATE GIRONAMés informació: www.donacursa.org


ENTR

EVIS

TA

10 GiDONA

Era el seu desig i a casa la van saber enten-dre. Nausica Masó no era una estudiantmodèlica, no volia fer una gran carrera ambun futur prometedor. A ella li entusiasmava

l'art. Potser el seu pare ja li havia deixat aquestaempremta artística posant-li el nom d'una de lesprotagonistes de l'Odissea d'Homer; un nom quedesprés també va inspirar el poeta Joan Maragall.Potser havia heretat l'esperit creatiu del seu aviRafel Masó que, d'alguna manera, ja li havia deixatfeina encarregada en alguna làmina de paper.

NAUSICAMASÓ

“Tot m'inspira i puc fer mili una peces”

ORFEBREL'ART DE LES MANS PETITES

Judit ArroyoRedacció

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:28 Página 10

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 11

12 GiDONA

Orfebre i joier comparteixen pro-fessió?Sí, de fet és el mateix. Jo vaigescollir la paraula “orfebre”perquè a nivell fonètic m'agra-da és, però fan la mateixa acti-vitat. Potser l'orfebre treballaaltres objectes que no fa eljoier, com les capces d'orfebre-ria, i el joier es centra única-ment en les joies. Després hiha la figura de l'argenter quenomés treballa amb l'argent.

Vas escollir dedicar-te a l'orfebre-ria per herència familiar?No. Des que tinc ús de raó, tenia clarque em volia dedicar a l'art i he tocatmoltes tecles. Vaig començar pintant,vaig fer ceràmica, escultura... No hi haningú de la família que s'hagi dedicatanteriorment a l'orfebreria i a casa tam-poc hi havia cap referent artístic, tret del'avi Rafel Masó que era arquitecte.

Dona, això sí que és un referent artístic... Hova ser per a tu?D'alguna manera, sí. He tingut l'oportu-nitat de crear una joia que ell mateix va

dibuixar per a la meva àvia i que mai esva fer. Quan l'avi va morir vam trobaruna làmina amb el dibuix d'unes arra-cades que l'àvia mai va portar. Nomésles havia dibuixat i jo en vaig fer unasèries de 10 peces.

Així que vas estudiar arts aplicades?Sí, perquè a l'institut ja es veia que eramala estudiant, que no m'agrada. Nomésm'interessava l'art. Vaig començar a estu-diar belles arts però m'encallava amb lesmatèries clàssiques. Els meus em vansaber entendre, cosa que els agraeixomolt, i em van dir que, si volia plegar,

me'n podia anar a aprendre oficis.Vaig anar a pintura amb en Domè-nec Fita, vaig aprendre ceràmica ala Bisbal d'Empordà... Així anavatocant tecles i em vaig adonar quela miniatura era allò que més m'a-gradava treballar, les peces petites.Així vaig arribar a La Llotja de Bar-celona, on vaig estudiar l'oficidurant 5 anys.

Quina és la base d'un bon joier?El primer que has d'aprendre ésdominar la serra. Per construir calfer bé els encaixos i els escaires

de cada peça. També és bàsic apren-dre a soldar bé... No és senzill.

Els clients són conscients de la complexitatde crear una joia?Gens, molts pensen que és bufar i ferampolles. Ara he fet un petit vídeo queposaré a l'aparador de la botiga-talleron es podrà veure la complexitat delprocés de creació d'una joia. Els clientsem demanen que enganxi això amballò i moltes vegades els he d'explicarque així, tant senzill com ells ho veuen,no es pot fer.

“L'art ha estat sempre l'eix de la meva existèn-cia. Tant se val el camí que emprengui, -i n'heresseguit prou de camins!-, constantment emcondiciona. He obert el cor amb les mans,tothora cercant la poesia, la bellesa i l'equilibri.Fa temps que els meus dits tempten d'abas-tar-ho treballant l'or i l'argent. Fonent-los algresol, martellejant, llimant, soldant i vorejantgemmes, esmalts i fustes precioses, com sid'alquímia es tractés. Els meus dits dibuixen irevelen al paper, somnis i quimeres, no sé siamb gaire encert, que després van prenentformes tangibles”

ENTR

EVIS

TAN

AUSI

CA

MAS

Ó

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 12

Quins materials utilitzes?Or, plata, fustes, marfil, corall ipedres... Utilitzo els materials més con-vencionals, però també puc utilitzaraltres materials poc habituals compedres rares que em porten de païsosde tot el món, fil o altres més “exòtics”com unes banyes de cabra. Un dia enun mercat de Lleida vaig trobar un sen-yor que venia banyes de cabra salvatgei les vaig comprar. El resultat va ser uncollar que m'encanta i que, com lamajories de peces, és únic.

Quina va ser la teva primera joia?Joies que fèiem en les pràctiques del'escola, on també apreníem tot el pro-cés. Però la primera joia amb els estu-dis acabats va ser a casa. Abans d'aca-bar els estudis de joieria, vaig estar untemps treballant i fent pràctiques ambel joier Ayuso. Després vaig muntar unpetit taller a casa i anava fent peces pera amigues de la mare i altres coneguts.Poc a poc, vaig crear una línia de joiesque es venien a Can Tarrés, al carrerNou, fins que la cosa va anar tirant tantque vaig decidir muntar el taller botigaamb l'ajut dels meus pares, que una

vegada més em van donar tot el seusuport. Ara ja fa 10 anys que sóc aquí.

Com comença el procés de creació d'unapeça?Primer arriba un client amb o senseidea. Hi ha qui té una petició concretai, fins i tot, hi ha qui porta el materialper poder-lo incloure en la peça. Recu-llo totes les preferències, si n'hi ha, i siés per fer un regal a algú, m'assabentocom és la persona quel'ha de rebre. Aquícomença el procés dedisseny i creació.Dibuixo diverses pro-postes i recopilo lespedres i el materialque vull proposarincorporar a la joia.Després ho revisemamb el client fins queell tria un disseny i elsmaterials definitius.L'últim pas és la crea-ció de la peça fins quequeda acabada.

I aquí no si val allò de “si

no t'agrada ho canviem”?Bé, una mica sí. Si una joia no agradaes poden fer modificacions perquè cappeça és estàtica. Però jo creo peces amida i quan són per fer un regal, sem-pre hi ha un petit risc que no agradi.Però generalment sempre és la perso-na que l'ha de portar la que fa l'encà-rrec i, en aquest cas, ja treballo ambtota seguretat.

Sempre alServei de laTeva Imatge

Plaça Poeta Marquina, 9, 1r A - 17002 Girona - Tel. 972 20 43 [email protected]

• TRACTAMENTS FACIALS

• TRACTAMENTS CORPORALS

Hidratació i peeling corporalBalneoterapiaLPG -EndermologiaTractaments anticelulitics i reafirmants

• DEPILACIÓ / FOTODEPILACIÓ

• MICROPIGMENTACIÓ

• MANICURA / PEDICURA

• ÀMPLIA LÍNIA COSMÈTICA

QUE RESPON A LES TEVES

NECESSITATS

PREUS ESPECIALS EN ABONAMENTSPROMOCIONS MENSUALS

13 GiDONA

ENTREVISTA NAUSICA MASÓ

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 13

14 GiDONA

Així, estem parlant de mesos de tre-ball per fer una peça?Sí, jo sempre demano als clientsque, si m'han de fer una encà-rrec, que vinguin dos mesosabans perquè jo em pugui pro-gramar la feina. És un procéstotalment artesanal i necessita elseu temps.

Hi ha inspiració a l'hora de dissenyari crear uns joia?A mi m'inspira qualsevol cosa.Potser allò que més m'inspira ésl'arquitectura, l'obra del meu avi...També la lectura... Tot m'inspira i pucfer mil i una peces, no hi ha límits!

Recordes especialment el procés de creaciód'una peça en el que hagis gaudit molt?N'hi ha moltes peces que m'han fetgaudir! M'ho passo molt bé treballantperquè faig tot el que m'agrada: elcolor, el dibuix, l'escultura... Totes lesarts englobades en una sola.

T'agraden portar joies?M'agradaven més quan era adoles-cent, que no pas ara. No porto arraca-des, ni collarets, ni braçalets... Nomésporto anells. M'agrada més veure-lesposades que portar-les jo mateixa.

És difícil per a un orfebre donar a conèixerla seva obra com a peça artística?A mi sovint em diuen que em promo-

ciono poc, que podria obrir més boti-gues... Però jo sóc feliç treballant i, enaquest sentit, no aspiro a més. A mim'interessa més que se'm reconegui lafeina ben feta, més que el meu nomsigui conegut.

Els que et venen a veure saben què els potsoferir?És una cadena. Ho saben perfecta-ment perquè tots arriben a la botiga-taller després d'haver vist alguna peçameva. Alguns repeteixen i altres s'es-trenen perquè han vist una joia feta permi i els ha agradat.

Quins és el millor moment del procés decreació?Tots. Potser, quan veig la joia acaba-da... La meva millor paga és que elclient marxi entusiasmat amb la peça.També m'agrada veure com llueix lajoia quan la porta la persona.

La crisi també la noteu els orfe-bres?Fins l'any passat jo seguia tre-ballant com sempre, peròaquests últims mesos hecomençat a fer reciclatge dejoies. Alguns clients em portenpeces d'or que volen fondre perfer-ne una nova peça. I la boti-ga, la venda de peces acaba-des, està més tranquil·la.

Com han de ser les mans d'un orfe-bre?

Per anar bé, petites com les meves,per poder manipular més bé les peces.Sigui com sigui, en el procés de crea-ció la mans en surten ben perjudica-des...

El taller d'un orfebre tampoc és gran...No, fem art petit. Ferrem, fonem,serrem, soldem i esmaltem... No fafalta massa espai.

Tens alguna peça pendent?M'encantaria que m'encarreguessin uncalze. És la peça que la majoria de joiershan fet i m'agrada molt l'art litúrgic.

Quina és la joia que més t'ha impressionat?L'antològica de Cartier que vaig veure aParís. M'agraden les joies antigues. ■

Fotos: Martí Artalejo

ENTR

EVIS

TAN

AUSI

CA

MAS

Ó

MARTÍ ARTALEJOFotògraf freelanceTel. 629 73 25 [email protected]

“Creo petits objectes poètics queengloben, al meu entendre, moltes deles expressions d'art plàstica: el dibuix,la pintura i per tant la màgia del color,l'escultura i la miniatura, una de lesmeves obsessions. Però hi ha, malgratem dolgui, un terme inassolible: la per-fecció. I sé, que en el tros de camí queem resta per recórrer, serà un triomf sipuc arribar a besar, només, el contornde la seva ombra.”

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 14

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 15

16 GiDONA

“Vull educar ala població desde la sanitat ila psicologia”

NÚRIA RUIZGÓMEZDIPLOMADA ENINFERMERIA IESTUDIANT DEPSICOLOGIA

VIV

ÈN

CIE

S

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 16

17 GiDONA

Vaig néixer a Cadis fa gairebé25 anys però em considero bencatalana, tot i haver estat criadaen una família andalusa. Ambun any vaig arribar a Figuereson vaig passar la meva infante-sa i als 12 anys, per motius defeina del meu pare, ens vamtraslladar a viure a Girona onvull quedar-me molts anys més,si la meva professió m'ho permet.

DE L’ADOLESCÈNCIA A LA VIDA ADULTA

En aquesta “petita” ciutat he fet el pas d’adolescent a adulta i on realment he anat creixent a nivell personal i arri-bar a ser la persona que sóc avui dia. Al principi, la gent que coneixia la veia com molt reservada, costava establirconversa, per dir d’alguna manera, podia afirmar el tòpic que es sol dir erròniament sobre els gironins, que són molttancats, i suposo que al viure amb una família d’andalusos que solen ser més extrovertits i d’anar a una escola onla majoria eren fills de gent castellano-parlant, doncs ho podies percebre més. Però deixant de banda això, em vaigadaptar molt bé al nou canvi.

VIVÈNCIES NÚRIA RUIZ GÓMEZ

Recordo els meus primers amics de parvulari, que ho van seguirsent durant l'etapa escolar en el Cor de Maria, l'educació religio-sa que ens va transmetre l'escola amb les seves creences i valorsper créixer d'una manera agradable i feliç, els diumenges cantanta la coral de la parròquia del barri, el naixement de la meva ger-

mana petita amb qui al llarg dels anys d'infantesa he compartit tardes llar-gues jugant o molestant al meu germà gran, l'espera de la meva mare cadatarda al portal de l'escola per anar a la plaça de l'ajuntament a berenar icompartir jocs amb els amics, els play-backs de les Spice Girls que feiaamb amigues a les representacions de les festes escolars on ens divertiemmoltíssim i compar-tiem moments deriures, els primers“amors”, els viatgesanuals amb la famí-lia a Cadis onestiuejàvem i visità-vem els nostresfamiliars... Quan hipenso tinc nostàlgiai voldria tornar a serpetita, alliberant-meper uns instants deles responsabilitatsde la vida adulta.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 17

VIV

ÈN

CIE

S N

ÚR

IA R

UIZ

GÓ

MEZ

Vaig anar a l’institut SantiagoSobrequés i Vidal on vaig conéixer algrup d’amics que durant anys hemcompartit moments com aniversaris,excursions, sortides nocturnes, eltemps d’esbarjo i anècdotes quenomés passen dins de l’aula. Tot i quequan et despedeixes de l’institut perentrar a la universitat i possiblement lagent es distancia, encara conservo lesmeves millors amigues que encaraque no ens veiem sovint, sé que sem-pre ens tindrem pel que faci falta.

INFERMERA DE VOCACIÓ

Un dels grans esdeveniments vitalsque m'han marcat va ser l'entrada a launiversitat. Vaig estudiar la diplomatu-ra en Infermeria per la Universitat deGirona, professió que des de ben peti-ta tenia en el cap, potser no exacta-ment la d'infermera, però sí una pro-fessió d'atenció a les persones. Emconsidero altruista i de vegades hepecat per això, per ser “tan bona”. Siem preguntessin anys enrere què vol-dria ser de gran, diria infermera, és lameva vocació i no em veig exercintuna altra professió diferent. Tot i queestic al 4rt curs de la llicenciatura enPsicologia, crec que sempre em consi-deraré abans infermera que psicòloga,ja que vaig començar aquesta llicen-ciatura per tal de poder ampliar elsmeus coneixaments previs adquiritsen la diplomatura però pel meu futurprofessional crec que és necessarisaber analitzar les demandes i lesnecessitats clíniques de persones,grups o organitzacions en diferentscontextos relacionats amb la salut perpoder treballar d'una manera més idò-nia i encertada.

EXERCINT

Treballo en un centre d'atenció pri-mària de Girona, vaig fent substitu-cions com a infermera i la majoria detemps exerceixo a la consulta depediatria. Tot i que depenent l'èpocade l'any hi pot haver més demanda dela població i, per tant, acabo cansada

de la jornada laboral, em satisfà podertreballar del què m'agrada i transme-tre tot el que puc als pacients, enaquest cas, als pares primerencs. M'a-grada apreciar com van creixent elsinfants que has vist amb pocs dies devida, poder resoldre els dubtes que elspares tenen respecte els seus fills i,per mi molt important, poder educar-los de tal manera que puguin portaruna vida saludable i sense riscos.

Per tant, estudiant dues carreresque poden compartir la branca de lasalut, cada vegada més tinc la sensa-ció que vull dedicar-me a educar a lapoblació, especialment als infants iadolescents, des de l'àmbit sanitari ipsicològic.

La gent del meu voltant, quan empregunten si no visc estressada per fertantes coses alhora (durant el queporto de llicenciatura he fet ja dos pos-tgraus i treballant jornada completa lamajoria de mesos com a infermera enatenció primària) els contesto sempreel mateix: possiblement sí però m'a-grada fer coses noves, aprendre nousconeixements que pugui utilitzar a lallarga tant en la meva vida professionalcom personal i a més, de base, l'estrèsés positiu, t'ajuda a estar activat, atenir motivació en aquesta vida tot ique sempre que no sigui en excés,que és quan ja comporta problemesen tots els nivells, com fisiològics,comportamentals, emocionals, etc.

OPTIMISTA I ALTRUISTA

Em considero una noia extrovertida,que cada vegada pensa amb més opti-misme, altruista, responsable, amigadels meus amics, més segura amb mimateixa, una mica ambiciosa i compe-tent en el meu treball. Però el que seriainteressant seria remarcar una fraseque un dia em va dir un psicòleg: “etsel que tu penses”. Així, que sent méspositiva en aquesta vida fa que la tevaqualitat de vida sigui millor. La gent delmeu voltant i que em coneix em defi-neix com la “super-woman” perquè faigmoltes coses a la vegada però sabenque a mi ja m'agrada portar aquesta

vida i que quan acabo una cosa m'a-grada començar una altra. El que síque solen coincidir és que m'agradaxerrar molt i mira que de petita era lamés tímida de la classe!

Respecte les meves aficions podriadir que m'encanta viatjar, conèixernoves cultures, admirar monuments ipetits racons del món, ja que crec queno fa falta anar a l'altra punta de laTerra per poder trobar-ne, tot i que undels meus somnis és anar a Nova Yorkper nadal, és un desig pendent quealgun dia sé que faré realitat. M'agradallegir encara que siguin 10 pàginesabans d'anar a dormir, tant de llibresde narrativa com “La sombra del vien-to” de Ruiz Zafón, que per cert, és elmeu llibre favorit, els de Marian Keyeso llibres de psicologia positiva comBucay, Walter Riso, entre d'altres.Durant el poc temps lliure que tinc,intento anar al gimnàs, ja que fer exer-cici físic amb moderació és imprescin-dible per portar una bona qualitat devida, conjuntament amb una dietasana, anar al cinema, anar a sopar atot tipus de restaurants, ja que per a miel menjar és un plaer i ho hauria de serper a tothom! Compartir moments ambla parella i amb els amics. El que ja noestà dins de les meves activitats en lavida quotidiana és veure la televisió, jaque cada vegada més es podria dirque hi ha una programació nefasta iespero que es replantegin els progra-mes que inunden els canals del país.

UN PUNT CRÍTICA

Un punt que m'afecta en la mevasituació laboral és com està el sectorsanitari actual català. Tot i que hi hacrisi en molts àmbits, personalment, inomés puc parlar del que conec, ésque hi ha dèficit ecònomic en la sani-tat pública de Catalunya i això fa que,tot i haver una gran demanda d'infer-mers i infermeres en la població cata-lana per poder portar a terme unaassistència sanitària com hauria d'ha-ver, no hi ha prou diners per donarfeina a tots aquests professionals quetenim contractes eventuals d'un dia,

18 GiDONA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 18

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 19

de dos, d'una setmana o un mes i queet limita molt en poder organitzar el teudia a dia perquè has d'estar disponiblea la mínima trucada per cobrir un llocde treball. El mes de desembre vaigrealitzar l'examen d'oposicions de pri-mària de l'ICS i, dels més de 4.000professionals sanitaris que ens presen-tàvem, només han cobert 352 places

de 607 ofertades. Va ser un examentan surrealista que, fins i tot, el cas vaarribar a TV3, diaris nacionals i a lacreació d'un grup Facebook per laindignació que tenim tothom els noaptes. Tant els que estan aprovats, alsqui des d'aquí felicito, i els que no hoestan, considerem que han fet un exa-men tan complicat i com he dit ante-

riorment “surrealista” amb laintenció de no donar placesa tothom, ja que no els inte-ressa tenir infermers/es fun-cionàries i així estalviar-seels diners. El que més greuem sap és que hauríem detenir més reconeixementcom el que tenen altres pro-fessionals sanitaris, perquècada vegada tenim més res-ponsabilitats però els sousno pugen, al contrari.

Tot i així, espero que lasituació millori perquè, sinó,els meus companys infer-mers/es que fa poc que hanacabat la carrera ens haurí-em de fer un replantejamenti anar a treballar a Anglate-rra, que almenys allà infer-meria està més reconeguda ipots portar una qualitat devida millor.

MIRANT EL FUTUR

Per acabar, m'agradaria fermoltes coses en el futur:espero poder seguir dedi-cant-me com a infermeraamb un contracte més esta-ble, poder treballar com apsicòloga amb infants i ado-lescents donant educació entemes de sexualitat i preven-ció, treballar en temes de vio-lència de gènere...i sensdubte, poder formar unafamília. Però com a futur prò-xim m'agradaria l'any que vefer unes “vacances solidà-ries” com a infermera a Àfri-ca o Nicaragua, que organit-

za una associació d'infermeria especia-litzada en temes de cooperació i és allòque tinc tan pendent per poder sentir-me realment realitzada. ■

Fotos: Joan FraderaAjudant: Juan Olmo

20 GiDONA

VIV

ÈN

CIE

S N

ÚR

IA R

UIZ

GÓ

MEZ

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:29 Página 20

ECONÒMICA · PERMANENT · SENSE DOLOR

Comença aquest hivern el tractament de

cames senceres i et regalem una sessió demicrodermoabrasió per sentir-te més guapa.

Av. Jaume I, 35 · 17001 GIRONA · Tel. 972 22 81 61 www.byebyepelos.com

30

30

30

25

49

1/2 braços 30€

Axil·les 30€

Tòrax 30€

Engonals brasileres 25€

1/2 cames 49€

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 21

Yasmina Sánchez RamónEstilista de moda

PO

SA

’T G

UA

PA

...MODA

EL BLANC MINIMALISTAEl minimalisme d'aquest hivern es manté de cara a la primavera. Aquesta vegada el protagonista d'a-questa tendència serà el blanc pur. Qualsevol combinació serà bona sempre que el rei segui el blanci segueixi la tendències dels grans dissenyadors. Stella McCartney, D&G, Calvin Klein i AlexanderWangya ja ha apostat pel minimalisme i el poder del blanc aquesta temporada que ens arriba. L'a-vantatge és que aquest blanctotal et permetràjugar amb els complements i aquests seran elsencarregats de posar el color.

L es tendències de primavera arriben farcides d'alegriai color. Les noves col·leccions que ja podem comen-çar a veure en alguns aparadors prenen un aire càlidi segueixen les claus de la moda que ens han prepa-

rat les grans firmes. N'hi ha 5 i te les mostrem amb tot detall!

Primaveraa tot color!

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 22

COLOR A DOJOEl contrast de look blanc serà el color entotes les seves variants i expressions.Aquesta primavera no ens arriba amb uncolor dominant, perquè tots els colorsentraran en escena amb mil i una com-binacions. Els tons nude i terra no ensabandonaran, els autèntics protagonis-tes seran els jocs cromàtics més inten-sos, tal com marquen les tendències defirmes com Miu Miu, Loewe i MichaelKors.

ESTILORIENTALLa influència d'orient també es podràvisualitzar els pròxims mesos en lamoda. Els estampats, les sedes, lespuntes i els colors potents s'integra-ran amb força en les col·leccions detotes les marques. Serà inevitable nocaure en la temptació d'aquesta modaque tant ha inspirat als grans comLouis Vuitton.

ANYS 70Els 70 es mantenen i continuenessent la dècada d'or de la moda del2011. Els pantalons XXL de tall altsón el millor exemple per veure reflec-tida aquesta tendència en les propos-tes de primavera. Dissenyadors comHermès, Derek Lan i Michel Kors ja hiaposten i marcaran tendència aquestaprimavera.

PRINT I MÉSPRINTEls estampats es multipliquen. Elprint floral serà líder de la primavera,però aquesta vegada prendrà unaspecte especial, un tint boho que jahem pogut veure aquest hivern i queencara agafarà més força. També tor-naran les ratlles horitzontals amb unaamplia varietat de colors; algunes mésgruixudes i altres més primes. Prada iEtro ja ens ho ha mostrat. Aquest pri-mavera no et perdis aquesta estil flo-ral i ètnic. ■

[email protected]

23 GiDONA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 23

24 GiDONA

PO

SA

’T G

UA

PA

Si encara no hasdecidit quina dis-fressa et posaràsper gaudir un any

més del carnaval, et pro-poso una opció divertida,per a grans i petits, quepodràs fer amb les tevespròpies mans. Si etposes samarreta, panta-lons i sabates negres,només et farà falta unacapa de marieta i un bonmaquillatge. Amb creati-vitat, tisores i roba ja t’hipots posar!

Sílvia Bellido DuranProfessora de costura i patronatge Creadora de l'Espai de Qstura

Necessites:• Roba amb “topets” vermella i negra. (Recorda que els centímetres deroba varien depenent de la talla)• Guix per pintar roba• Tisores• Fil de cosir vermell• Agulles de cap• Màquina de cosir (o cosir a mà)• Cinta de biaix negre

...MODA CREATIVA

Visca el carnaval!CREA UNA DISFRESSA-CAPA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 24

MODA CREATIVA

25 GiDONA

Horaris de matins, tardes i vespres . Pregunta'ns i t'informarem!

Av. Lluís Pericot, 33 - 17003 Girona - Tel. 972 00 31 66 - www.qstura.cat - [email protected] - BUS línies 1 i 8

ALGUNS CURSOS I TALLERS

Qstura de supervivència · Qstura per homes · Curs de patronatge · Curs matinal per mares amb nadons

de 0 a 9 mesos · Cosir a màquina · Reciclatge de roba · Carnaval · Feltre · Bijuteria · Taller d'estampació

de samarretes · Taller Infantil i juvenil · Tallers a la carta per grups

COSTURA · PATRONATGE · MANUALITATS

[email protected] 00 31 66

Ens hi posem?Comença agafant un jersei amb caputxa de la teva talla. Col·loca el jer-sei doble, sobre la roba també doble. Ara només has de dibuixar perla part de les mànigues i el cos i arrodonir de baix, tot fent la forma decapa. Després retirar el patró i retalla per la línia de guix. Recorda queaquí no cal deixar 1 cm al voltant per poder cosir, perquè la cinta debiaix no es menja roba.

Seguim endavant. Ara toca tallar la caputxa i també ho pots fer prenentla mida del jersei. Agafa la roba de la capa que has tallat doble i enca-ra-la, és a dir, ajunta el davant amb el darrera del dret. A continuació,passa una embasta a la part del braç i cus a màquina o a mà i ambmolta paciència.

Si ets perfeccionista, també s’ha de sobrefilar. Som-hi, que això no seràres! Col·loquem la caputxa, desprès d’haver cosit pel cap una costura.Ara toca posar la cinta de biaix a tot el voltant i això ja és més divertit.Fes-ho amb molt de compte a tot el voltant amb molt d’Amor, ja quees pot escapar de l’altre costat.

Per acabar la disfressa, recorda posar una cinta a la part de dalt, a lazona del coll, per poder lligar la capa. I el toc final seran els comple-ments. Tants com vulguis.

Pensa que aquesta capa de marieta tambées pot fer amb diferents tipus de roba iconvertir-la en una capa de Batman, CatWomen, de Caputxeta, de Superman, deprincesa i de bruixa, entre moltes altresopcions.

TAMBÉ POTS FER LA CAPA AIXÍ...Agafa roba i doblega-la per la meitat, i des-prés altre cop per la meitat. Compta elscentímetres que necessites de la llargadade la capa i arrodoneix per baix tallant ambla roba doble. Ara només et cal fer el foratper posar la caputxa. ■

CONSELLSÚTILS• Pots combinar colors, teixits i textures.• Ideal per fer contents a grans i petits.• No et preocupis si no ets una experta,recorda que sovint els models més sen-zills són els més divertits!• Si tens algun dubte, passa per l’Espaide Qstura i et donarem un cop de mà!

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 25

Pilar Auguet AgustíEstilista i creativa en perruqueria

PO

SA

’T G

UA

PA

...PERRUQUERIA

L’hivern cueja i estem a punt de donar pas a l’esperada primave-ra. Ha arribat el moment de preparar-nos per viure un festivalòptic que ens permetrà lluir una bellesa espectacular. Lesganes d’alliberar-nos de l’abric, de començar a posar-nos roba

més lleugera i de lluir el cabell són desitjos que la majoria compartim.Els aparadors renovats comencen a respirar aire fresc. La tendència ésla primavera i ens toca renovar-nos. Per on comencem: per l’armari opel cabell? Canviar el cabell abans que la roba no funciona i canviar la

roba sense fer res al cabell tampoc. Toca fer un canvide look global.

TENDÈNCIAPRIMAVERA

Pas a pas. Si ja tens clar quin és el teu estil i com et vestiràsaquesta primavera, et toca anar al teu perruquer o perruquerade confiança ben aviat i deixar que t’assessori. Si primer deci-deixes canviar primer el look quan surtis de la perruqueria,inevitablement, sentiràs la necessitat de canviar la roba.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 26

27 GiDONA

TENDÈNCIES2011Les propostes d’imatge d’aquesta tem-porada que estrenarem és molt varia-da. Així, és segur que trobaràs el teuestil sense cap problema. Hi ha tot unventall de combinacions que ens per-meten barrejar, variar i jugar amb elcabell.

Veurem melenes ondulades ambtons rossos i melenes molt llises ambtons més foscos. Les mitges mides seranmés atrevides, amb formes marcades ipunts de color trencadors. Els curtsseran dolços i sensuals però, alhora, tin-dran un punt de duresa i masculinitat. Iels recollits faran acte de presència peraportar-nos un aire desenfadat, còmode iun toc de glamour.

La tendència primaveral serà atre-vida i ens aportarà il·lusió i alegria. Ellook perfecte serà aquell que ens per-meti combinar tots els estils; des delmés sensual fins al més tirat, passantper l’elegància i un estil rock ben atre-vit. El secret sempre és adaptar el looka la nostra manera de ser i a cadamoment, així ho podrem portar tot.Els recollits fan presència per aportar-nos un aire desenfadat, còmode i untot de glamour.

El març és un mes on l’activitatsocial és reactiva. Aquest any tenim elCarnestoltes, les fires i festes es desta-pen i fem el compte enrere de la Setma-na Santa. Amb aquesta agenda hemd’estar a punt per pentinar-nos per acada ocasió, però primer hem de deixar-

nos assessorar amb els cursos i tallersd’autopentinat i automaquillatge.

PENTINATS ADAPTABLES

Les ganes de bon temps fan que elmarç sigui un mes de contrastos.Alguns dies encara fa fred i volem lluirprimaverals. Els dies encara no són llu-minosos del tot, tenim la cara pàl·lida ija portem un color de cabell primaveral.Aquest mes, si el pentinat té bonaforma, et posis el que et posis és adap-table, només cal una mica de gràcia. Elgust està en la bona combinació.

L’ÈXIT

Un bon pentinat depèn, en primer lloc,de la qualitat i de l’estat del cabell: labrillantor, la flexibilitat i la suavitat sónfactors molt importants per aconseguirun bon resultat. Si et manca algun d’a-quests prinicipis, demana consell a unprofessional que et guiarà perquèpuguis partir d’una bona base. Buscasempre grans professionals que doninuna bona forma. Així, quan te’l rentis elpentinat es posarà bé tot sol. Tallar elcabell no és simplement passar les tiso-res. Hi ha unes tècniques i unes bases.Un bon tallat es fa evident quan tu elposes a prova.

Encara que tinguem molta gràcia al’hora de pentinar-nos o quan ens femun bon acabat, quan això desapareix,si no hi ha bona base, no sabem com

dominar els cabells. Per tant, no hi hamals cabells, sinó cabells que s’hand’esculpir. No et conformis pensantque tens un mal cabell, busca asses-sorament.

SENSACIÓ, EMOCIÓ I PENTINAT

És important recordar que la nostraimatge va totalment lligada al nostreestat emocional. Un dels últims expe-riments que hem realitzat és l’allibera-ment a través del pentinat: amb un tallde cabell, un nou color o algun altrecanvi. En la perruqueria sensitiva estreballen les emocions a nivell debenestar i d’autoestima per sentir-nosbé i veure a través del pentinat lesnostres mancances o necessitats.

El mes de març és un mes difícil anivell emocional. Tal com diu elrefrany “amb la primavera la sang s’al-tera”. L’eufòria brota, les ganes d’alli-berar-nos de l’hivern, els canvis decolor, etc. Tot plegat ens provoca unimpacte emocional que incideix en lanostra vida quotidiana.

Quan ens mimem, sentim una sen-sació positiva que ens provoca una granemoció i ens genera un sentiment debenestar molt importat per assolir elcamí de la felicitat. Així doncs, posa’tguapa, renova’t per dins i per fora i veu-ràs con t’alliberes i resplendeixes desdel teu interior cap a l’exterior. El teu pentinat és molt important! ■

PERRUQUERIA / ESTÈTICA Som diferents, inexplicables, màgics...Només cal conèixer-nos !!!

Av. Lluís Pericot, 72 · 17003 Girona · Tel. 972 22 11 12 · [email protected]

PERRUQUERIA

[email protected] - www.metodea.com

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 27

28 GiDONA

...ESTÈTICA I BENESTAR

En l’època actual, l’home hadeixat enrere els convencio-nalismes antics, en el que lacura de la seva persona eraexclusivament cosa dedones. Avui dia l’home espreocupa més de la salut idel seu cos, fa esport,cuida la seva alimentació,utilitza cosmètics i visitaels instituts de bellesa.Tot per sentir-se mésjove i millor i perpotenciar la sevaimatge i la sevaestabilitat emo-cional.

Qui ha dit que als homesno els agradacuidar-se?

Dolors HortalAssessora de bellesai psicòloga

PO

SA

’T G

UA

PA

ESTÈTICAMASCULINA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 28

AEls homes també passenmals moments a causa dela seva imatge. A vegadesuna panxa més pronuncia-

da del normal, una pèrdua de cabell,les arrugues o un acne els preocupa, jaque la por a lluir un físic poc atractiu elsprovoca malestar i poca confiança en simateixos.

Cada vegada hi ha més homes quees converteixen en usuaris de centresd’estètica i no dubten en deixar-seassessorar i buscar tractaments que elsajudin a millorar el seu aspecte físic.

Malauradament, encara hi ha undeterminat segment masculí que essent incòmode i no troba el seu lloc alscentres especialitzats per por o vergon-ya a allò que opinaran d’ells.

Tot i així, l’oferta per a homes en elscentres d’estètica evoluciona constant-ment amb una gran diversitat de tracta-ments específicament pensats per aells:

TRACTAMENTS FACIALSPER A L’HOME

Les diferències estructurals de la sevapell fa que aquesta sigui més dura,més resistent i més rica en col·lagen.La secreció sebàcia és aproximada-ment el doble que la dona, habitual-ment la pell masculina sol ser grassa omixta. Els porus dels fol·licles pilosospilosebàcies estan molt dilatats i l’acnei els punts negres són més freqüents.

• La suor és més àcida que la feme-nina.• Aquestes diferències estructurals

hormonodependents expliquen ladiferència en el procés d’envellimentcutani, que és menys marcat i ambtendència a manifestar-se més tard.• Les higienes facials, per eliminarpunts negres, tractaments d’acne,hidratacions, oxigenacions i tracta-ments “antiaging” per homes sónels serveis més demanats peraquest col·lectiu.

TRACTAMENTS CORPORALS MASCULINS

Generalment l’objectiu primordial delshomes és aconseguir i lluir una figuramolt més atlètica, amb uns músculsben definits en conjunt i amb una pellmolt més tonificada. Els tractamentsmés innovadors són:

VELA-SMOOTHÉs un dels tractaments no quirúrgicsmés efectius contra el greix i la reduc-ció de volum generalitzat. Incorpora enun mateix equip tres tecnologies: lavacumteràpia, els infrarojos i la radio-freqüència.

CAVITACIÓÉs una alternativa no quirúrgica a laliposucció: serveix per desfer greixoslocalitzats, en poques sessions i ambmolt bons resultats.

RADIOFREQÜÈNCIA CORPORALEstimula els fibroblastos a través de lacalor intradèrmica, aconseguint unaregeneració del col·lagen i millorant elsteixits i l’elasticitat de la pell.

ELECTROLIPÓLISI FÈNIXTractament que s’aplica per reduir grei-xos localitzats i augmentant la tonifica-ció muscular.

THERMOSUDACIÓTractament ideal per millorar la silueta,eliminant líquids i toxines. Molt indicatper perdre pes generalitzat, acompan-yat de dieta.

PRESSOTERÀPIAÉs una tècnica de drenatge limfàtic enque s’eliminen líquids i cèl·lules gras-ses activant també la circulació.

RITUALS DE BENESTAR PER A ELLSEls massatges de benestar, juntamentamb els de quiromassatge, els propor-ciona poder descontracturar tensions idesconnectar de l’estrès quotidià.

DEPILACIONS AMB CERA IFOTODEPILACIÓSón els serveis més demanats pelshomes, per gaudir d’una pell fina isana. ■

29 GiDONA

ESTÈTICA I BENESTAR

[email protected]

El meu consell

Si ets home, aposta per lateva imatge. Cuidar-se no ésvanitat, és prolongar lajoventut per sentir-te béamb tu mateix.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 29

...ELS MILLORS TRUCSP

OS

A’T

GU

APA

Vinagre per netejar el vidreEls objectes de vidre, com ara el gerros, els cendrers o les ampolles decoratives es poden netejar demanera molt senzilla amb un ingredient bàsic a qualsevol cuina, el vinagre. Si volem que el vidreens quedi ben net agafem un gibrell i li afegim una quantitat de vinagre que ens permeti submer-gir els objectes que volem netejar. Els deixem dins el vinagre entre 20 i 30 minuts i després, si tenentaques difícils, els freguem molt suaument amb un raspall. Aquest truc també el podem utilitzar alrentaplats afegint una tasseta de vinagre en cada rentat.

Roba destenyida i groguencaSi després de fer una rentada de roba a màquina descobreixes que has barrejat roba blanca ambroba de color i se t’ha tacat alguna peça no et preocupis, encara pots provar de salvar-la. Posa acoure aigua amb unes fulles de llorer i quan bulli uns minuts ho retires i introdueixes la peça de robablanca que s’ha tacat. La deixes una hora i mitja i després la tornes a rentar amb tota normalitat. Sila taca no és molt important veuràs que el problema s’ha arreglat.A més, si tens alguna peça de robablanca que ha quedat groguenca prova de posar una mica d’alcohol i una mica d’aiguarràs a la ren-tadora abans que comenci el programa de centrifugat i la roba et quedarà perfecta, però atenció,perquè no ho pots fer molt sovint.

Pinta i tapa foradets Si has decidit posar-te a pintar algun racó de casa teva i, quan ja estàs en plena tasca, descobrei-xes que hi ha petits foradets que cal tapar, prova d’aplicar aquesta barreja. Agafa cola blanca ibarreja-la amb una mica de maicena fins que obtinguis una barreja molt espessa. Farceix el foratamb aquesta pasta i deixa que s’assequi. Després ja podrà pintar sense forats.

El coco, un aliment amb moltes propietatsEl coco és un dels fruits que té més aplicacions. A banda de ser un aliment molt fresc per al nostrepaladar, posseeix una gran varietat de vitamines, sals minerals, àcid fòlic i vitamina B. Les caracterís-tiques del coco fan que sigui un producte amb un alt contingut de colesterol, però és molt bo percorregir problemes d’estrenyiment i disfuncions digestives, gràcies al seu alt contingut en fibra.També és un bon aliat per prevenir problemes ossis.

Reviu el color de la robaQuantes vegades hem hagut de conformar-nos en veure que una peça de roba ben acolorida vaperdent la seva intensitat després de les rentades, encara que ho fem amb molta cura. Si vols quela teva roba mantingui el seu color original més temps, afegeix una mica de vinagre en un recipienti barreja-hi unes gotes de llimona. Mou el líquid uns segons i afegeix aquesta barreja a l’aigua de larentadora quan aquesta arribi al final del rentat. D’aquesta manera, les peces de roba de colors deli-cats no es destenyiran.

Plata neta i lluentEl truc infalible per netejar la plata que està molt bruta consisteix en utilitzar un drap de cotóhumitejat amb una mica d’alcohol de 96º. A continuació, estén un petita dosi de pasta de dentsblanca al damunt de la part humitejada del drap i frega la peça de plata. A mesura que es vagiassecant la pasta, cal retirar-la amb un altre drap de cotó net, intentant no toca la plata amb elsdits. És un tècnica senzilla i molt eficaç.

Mascareta antiencrespament del cabellSi se t’encrespa molt el cabell i no ho pots controlar prova aquesta mascareta natural. Necessitesuna fulla d’àloe vera i dues cullerades mitjanes de mel. El procés per preparar la barreja és senzill;pela la fulla d’àloe vera i posa-la a la liquadora amb les dues cullerades de mel fins a obtenir unapasta homogènia. Quan estigui preparada, aplica-la a tot el cabell amb un pinzell, insistint en lesparts més danyades. Cobreix el cabell amb una gorra tèrmica i deixa-la actuar durant 20 minuts.Després renta’t el cabell amb el teu xampú habitual per eliminar les restes. Si no tens accés a unaplanta d’àloe vera per obtenir la polpa pots utilitzar qualsevol gel pur comercial que estigui fet ambaquesta planta i obtindràs els mateixos resultats. (Erola Pons /Font: www.pluscabello.com)

30 GiDONA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:31 Página 30

Salsa beixamel sense grumollsPer fer la salsa beixamel sense grumolls cal afegir a poc a poc la llet quan ja hem daurat la farina.D’aquesta manera, la massa adquireix una consistència que ens permet passar-la a la batedoradurant uns minuts. Amb aquest procediment els grumolls desapareixeran i la beixamel quedaràforça líquida. La salsa beixamel líquida és ideal per cuinar pastes i altres plats gratinats, però no éstan adequada per preparar croquetes.

Un col·liri ben naturalSi els teus ulls s’assequen amb facilitat pots preparar a casa un remei ben natural. Al mercat troba-ràs diferents gotes que ajuden a corregir aquesta disfunció, però a casa també pots trobar la solu-ció. Només necessites unes fulles de carxofa i aigua. Posa a bullir les fulles assecades amb aigua.Deixa-les coure de 10 a 12 minuts i, quan ja hagin bullit prou, filtra l’aigua i utilitza el líquid que obtin-dràs com si es tractés d’un col·liri.

Frena l’aparició de taques a la pellAmb l’edat solen aparèixer taques a la pell que poden ser antiestètiques. Et proposem una masca-reta per frenar la seva aparició. Necessites farina de sègol, mel i 2 ous. Per preparar-la cal que sepa-ris les clares dels ous i et quedis amb els dos rovells. Els posem en un recipient i afegim dues culle-rades petites de cafè amb mel i també dues cullerades soperes de farina de sègol. Ho barregem béfins que obtinguis una barreja homogènia i ja estarà apunt per aplicar. Reparteix bé la mascaretaper tot el rostre i deixa que actuï de 10 a 15 minuts. Per retirar-la utilitza uns discos de cotó.

Aigua d’Hongria casolanaL’Aigua d’Hongria és una barreja aromàtica que, segons explica la història, té propietats que vanaconseguir rejovenir una reina hongaresa del segle XIV quan tenia 70 anys. A casa podem prepa-rar aigua d’Hongria amb quatre cullerades de romaní fresc triturat, tres cullerades de menta frescatriturada, tres cullerades de pètals de rosa triturats, una cullerada de pela de llimona ratllada, 150ml. d’aigua de flor de taronger (azahar) i 150 ml. d’alcohol. Posem tots els ingredients junts i els dei-xem reposar 15 dies tancats en un recipient hermètic. Quan hagi passat aquest temps, filtrem ellíquid que s’obté, el posem en una ampolla i el guardem tres setmanes més. Finalitzat aquest pro-cés ja podrem aplicar-nos la nostra pròpia aigua d’Hongria i comprovar els seu poder rejovenidor.

Figues per eliminar berruguesLes berrugues poden aparèixer a qualsevol part del nostre cos, però sovint surten al coll com unapossible reacció de la pell al fregament amb les cadenes i collars. Hi ha molts trucs per eliminar-les,si bé cal ser prudents a l’hora de posar-los en pràctica.Un bon consell natural per eliminar les berru-gues és utilitzar la llet que extreuen les figues.L’apliquem a la berruga diverses vegades i, si la berru-ga no és massa gran, aconseguirem eliminar-la.

Envia’ns el teu truc! [email protected]

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 31

32 GiDONA

MÓ

N IN

FAN

TIL

Aquesta és una situacióhabitual. Hi ha moltespares i mares que ha dedeixar els fills amb algú

quan ells tenen obligacions professio-nals. El ritme de vida actual sovintimposa aquesta situació i, més encara,quan a casa els dos membres de laparella treballen. Així, cal buscar unrecurs que ens proporcioni seguretat iconfiança a l’hora de deixar els fills enbones mans. Si nosaltres ens sentimsegurs i els fills també s’hi sentiran iningú viurà aquest fet de forma negati-va.

També hi ha moments en què elspares tenen la necessitat de mantenirla seva relació de parella, amb inde-pendència del seu rol de pares, i és lla-vors quan apareix la disjuntiva de siactuen correctament deixant els seusfills amb una altra persona per tenirmoments de lleure personal. És evidentque cal fomentar les actituds educati-ves i, per tant, cal ser pares, peròtambé és important mantenir la parellaamb independència de les nostres obli-gacions com a pares.

En aquest context els avis són unexcel·lent recurs per deixar la mainadaamb plena confiança. El vincle afectiuamb els seus néts fa que hi hagi unaresponsabilitat afegida i això generaconfiança a totes les parts. Als avis elsfa il·lusió gaudir els seus néts. Però ésimportant que l’estil educatiu queaquests adoptin s’ajusti al que elspares apliquen als seus fills, per tal d’e-vitar situacions d’incoherència i discre-pància. Els avis han de complementar

la funció dels pares quan se’ls delega lacura dels infants.

Els punts clau que han de tenir encompte els pares, els avis i els cuida-dors de mainada per fomentar pauteseducatives adequades i eficients són:

LA RELACIÓEstar en relació és fer conjuntament lamateixa cosa. Fer allò mateix separatsno és estar en relació i estar juntssense fer res tampoc és estar en rela-ció. La relació suposa una activitat con-junta i simultània. La relació educativasuposa el grau màxim d’intimitat; supo-sa l’obertura total que permet a l’edu-cador deixar la seva “empremta” per-sonal i les seves actituds sobre l’infantque educa.

IDENTIFICACIÓLa relació educativa exigeix la màximaintimitat; és entrar dins l’altre i deixarentrar a l’altre. Només així és possiblela transmissió educativa. D’altra formaes pot ensenyar, ensinistrar, entrenarperò no educar.

PRESÈNCIAPer tal d’educar cal ser-hi, viure i con-viure. Per tal d’educar cal estar pre-sent, però cal ser-hi per transmetreseguretat i no per descarregar angoixao per traslladar els problemes perso-nals als “educants”.

RESPECTELa presència és important, però nosuficient. L’infant ha d’estar obert a l’e-ducador. Però, què és allò que fa que el

nen o nena pugui obrir-se a l’educadori pugui descobrir la seva forma de ser,valorar les actituds i identificar-se ambla seva escala de valors? Quin és elsecret de la relació educativa? El res-pecte, que significa mirar amb interès,amb insistència, amb afecte, ambamor. El respecte és una relació queinclou dos components: amor i temor.L’amor es basa en el desig de fer feliç al’altre. El temor no és la por sinó elreconeixement de la superioritat de l’al-tre; un sentiment de valoració positivaque li desperta admiració i desig d’i-dentificació. El respecte i l’autoritat ensels hem de guanyar.

SEGURETATÉs la sensació que “jo puc”. Les perso-nes es senten segures en la mesuraque es senten importants per als altres.L’infant necessita sentir-se important ivalorat per les persones grans i fortesque ell admira. El reconeixement d’unaforça superior a ell el porta al reconei-xement de l’autoritat, que engendraràel sentiment de respecte i el desig d’i-mitació i d’identificació, en especial sila persona forta i autoritària és afectuo-sa i raonable amb ell.

Amb relació, identificació, presèn-cia, respecte i seguretat tenim les pau-tes bàsiques per fer que els nostres fillss’eduquin de forma adequada. Si totsels que intervenen en la seva educacióprenen de base aquestes pautes demanera unitària no caldrà que elspares pateixin per delegar la cura delsseus fills a avis o cuidadors, perquè elsinfants estaran en el camí segur. ■

LES PAUTES EDUCATIVESCom les hem de transmetre?

Jordi Barris RusetPsicòleg clínicCol·legiat 8.828

Amb qui hem de deixar els nostres fills quan nosaltres no podem estar amb ells? Si els dei-xem amb els avis els malcriaran? Podem estar tranquils si els deixem amb una persona queels cuida? Són preguntes que tots els pares es fan quan no poden compartir totes les horesde lleure d’un fill i han de delegar la seva cura a una altra persona.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 32

[email protected]

Jaume Guillén

L'equitació amb ponis abasta les principalsdisciplines que desenvolupen els equins demés alçada: salt, ensinistrament, concurscomplet d'equitació, concurs de cadira, etc.L'objecte de l'equitació de poni és formarnens amb cavalls a la seva escala. Un petitgenet requereix d'un petit cavall per iniciar-se en l'art de l'equitació.

EL PONI, UNA ATRACTIVAINFLUÈNCIAPER ALS NENS

Un nen de 3 o 4 anys ja pot començar a muntaren poni. Al contrari del que es pugui pensar, noés gens perillós, degut al bon tarannà de l'ani-mal. En aquesta etapa els petits desenvolupen

una activitat recreativa en la qual, a través de jocs, aniranaprenent certs conceptes bàsics que després, si els agradal'equitació i volen continuar aprenent, podran aplicar en elscavalls grans.

Al cap de poques classes ja es trobaran muntant sols. Amés, aquestes primeres classes serveixen de presa de con-tacte del nen amb l'animal: potser al principi el nen tinguipor d'apropar-se al poni, però aviat aquesta por desapareix,quan comprova com d’afectuosos, mansos i plàcids sónaquests animals. Aquestes primeres classes serveixen per-què tant el nen com el cavall es familiaritzin l'un amb l'altre.

Muntar en poni reporta als petits més beneficis dels ima-ginables. La metodologia de l'aprenentatge és molt simple ididàctica, mitjançant jocs ideals per mantenir l'atenció enalumnes de tan curta edat. D'aquesta manera, s'aconse-gueix que els nens es diverteixin mentre aprenen.

Els jocs estimulen la capacitat de sociabilització de l'in-fant, que entra en contacte amb altres nens de la seva edat,aprèn a relacionar-s'hi, a compartir experiències i a treballaren equip. A més, el nen guanya en autoestima, ja que "fer-se amic" de l'animal i compartir jocs amb els companys con-fereix als nens seguretat i la sensació de pertinença, tanimportant per al desenvolupament afectiu dels nens d'a-questa edat.

En muntar en poni, el nen a més d’exercitar alguns mús-culs que no s'activen d'una altra forma, guanya en reflexosi en coordinació. L'objectiu és utilitzar l'equitació amb elponi no només per ensenyar al nen l’"art de cavalcar", sinótambé com a eina d'estimulació i formació del caràcter. Apartir de l'exercitació de funcions com l'atenció, la concen-tració, la memòria, l'equilibri, la coordinació oculomanual, lalateralitat del moviment, el sentit de la distància, la velocitato el temps, es contribueix al desenvolupament de l'àreaintel·lectual del petit. Tot allò que s'ha de buscar en tota ini-ciació esportiva pròpia i adequada per a l'edat.■

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 33

34 GiDONA

DR

ETS

I D

EUR

ES Estíbaliz Herranz PlazaAdvocadaCol·legiada 2527

LA CONTRACTACIÓ TEMPORAL

En aquest àmbit la principal novetat és lalimitació dels contractes per obra o ser-vei, que no poden superar els 3 anys inomés es poden ampliar dotze mesosmés per conveni col·lectiu. Transcorregutaquest termini, el contracte de treball had’esdevenir fix. La indemnització perfinalització del contracte temporal s’am-plia de 8 a 12 dies de forma gradual.

També en aquesta modalitat es modi-fica l’encadenament de contractes tem-porals. Els treballadors que hagin estatcontractats temporalment i de maneraencadenada al llarg de 30 mesos hand’adquirir la condició. També ha de com-plir-se aquesta modificació en el supòsitde successió o subrogació empresarial,que sigui pel mateix o diferent lloc de tre-ball, amb la mateixa empresa o grupd’empreses diferents, contractats direc-tament per l’empresa o per una ETT. Si eltreballador adquireix la condició de fix,pot demanar a l’empresa un documentacreditatiu de la nova condició i aquestestà obligada a lliurar-li. Si no ho fa, inco-rre en una infracció administrativa. Enaquesta matèria els dubtes interpretatiusque sorgiran són evidents i caldrà veurecom els resolen els tribunals.

L’EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL

La reforma laboral modifica la forma i elsefectes de l’acomiadament objectiu percauses econòmiques, tècniques organit-zatives i de producció. Si bé continuaestablint una indemnització de vint diesper any treballat, amb la modificació dela llei s’ha rebaixat de 30 dies a 15 dies eltermini de preavís que l’empresa estàobligada a atorgar, guanyant agilitat enl’extinció. Però la novetat més destacada

la trobem en la restricció dels supòsitsque permeten qualificar com a nul unacomiadament, punt que ampliarà elscasos en què la decisió extintiva seràimprocedent. En aquest cas, igual queabans, el treballador tindrà dret a laindemnització de quaranta cinc dies perany treballat: per tant, si l’empresa nocompleix les formalitats a l’hora d’aco-miadar per causes objectives, aquestacomiadament serà improcedent, peròno nul com abans.

Quan es parla de l’abaratiment delsacomiadaments es fa referència a la bai-xada del nivell d’exigència perquè l’em-presa extingeixi el contracte de treball.Abans de la reforma, la decisió extintivahavia de contribuir a superar la situacióeconòmica negativa; ara només s’exigeixuna mera situació negativa, és a dir, unessimples pèrdues actual, fins i tot futurespèrdues, i només s’exigeix una justifica-ció mínimament raonable. Així, el controlextintiu passa a mans de l’empresa, dei-xant poc marge al poder judicial. Malgrattot, haurem de veure quina serà la inter-pretació judicial a partir d’ara i hauremd’esperar força temps per aconseguiruna jurisprudència consolidada i deter-minant. En aquests casos el FOGASA(Fons de Garantia Salarial) abonaràdirectament 8 dies per any de servei encontractes amb una antiguitat d’un anymínim. La resta l’abonarà l’empresari i,en els contractes de menys d’un any,l’empresa l’abonarà íntegrament. En elscontractes indefinits anteriors a la refor-ma continuarà regint l’abonament del40% per part del FOGASA i el 60% perpart de l’empresa.

MESURES PER AFAVORIR LA FLEXIBILITAT INTERNAEn matèria de mobilitat geogràfica i modi-ficació substancial de les condicions de

treball col·lectives, el període de consul-tes passa a ser d’un màxim de 15 dies,en comptes del mínim de 15 dies ante-rior. Una altra novetat està en poderaplicar el contingut salarial del convenicol·lectiu, mentre abans s’havia de pre-veure la clàusula en el propi conveni.També s’amplia el marge de reduccióde jornada per causes no imputables altreballador entre un 10% i un 70%,tenint dret a la prestació de desocupacióparcial. També s’amplia de 4 a 5 anys ladurada dels contractes en pràctiques.

LES AGÈNCIES DE COL·LOCACIÓ I ETT

El camp d’actuació de les ETT s’ampliaarribant a sectors on fins ara no tenienpermís per intervenir. Tanmateix esregula el dret dels treballadors contrac-tats per una ETT a percebre una indem-nització de 12 dies per any treballatquan finalitza el seu contracte. Per pri-mera vegada es regula la creació d’A-gències de Col·locació amb ànim delucre, fins ara agències sense ànim delucre, que col·laboraran amb els serveispúblics d’ocupació sotmeses a controladministratiu, actuaran d’intermediaciólaboral fent tasques de reconciliació detreballadors afectats per un ERO, facili-taran la recerca de feina als treballadorsdesocupats, controlaran les prestacionsque rep el treballador, la formació pro-fessional, la selecció de personal, etc.Les agències no contractaran els treba-lladors per cedir-los a les empresesusuàries, i aquesta tasca només la faranles ETT.

La reforma laboral modifica l’actualmarc normatiu dels drets del treball ireformarà la jurisprudència actual. ■

La Llei 35/2010 va veure la llum el passat 18 de setembre transformant, de nou, la norma-tiva laboral i social. La crisi econòmica, marcada per l’incessant descens de la producció il’augment de la desocupació, ha propiciat una reforma laboral que no ha satisfet ni aempresaris ni a sindicats. Però, què es reforma? Hi ha quatre novetats principals: la con-tractació temporal, l’extinció del contracte de treball, les mesures per afavorir la flexibili-tat interna en les empreses i les mesures per a la intermediació laboral, les ETT i les Agèn-cies de Col·locació.

QUÈ ES REFORMA?CLAUS PER ENTENDRE LA REFORMA LABORAL 2010

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 34

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 35

Les sessions d’artteràpia esdesenvolupen amb consignessimples com ara fer un colla-ge entorn el tema que et pre-

ocupa amb materials que tenim a l'a-bast: cartolines, ceres, tisores i revistes.Sovint les imatges i formes generadesen les obres plàstiques ens aportenuna nova mirada respecte el problema,ens poden donar pistes sobre on és elveritable obstacle i també ens ajuda averbalitzar aquelles emocions a les queabans no sabíem posar nom. Això ensajuda a prendre consciencia de la nos-tra situació i, en conseqüència ens per-met prendre decisions més assertives.

Desenvolupar la nostra creativitatens ajudarà sigui quina sigui la nostraactivitat professional: ajuda a trencar larutina i a pensar com podem fer lescoses de forma diferent i millor, ajuda atots en algun moment del nostre projec-te, quan no sabem per on avançar.Aquest últim fet és sovint el que normal-ment em trobo en algunes donesemprenedores, per diferents motius. Avegades són dones molt creatives, tant,que es dispersen en múltiples projec-tes, amb la conseqüència que acabenconcretant-ne cap o pocs, i es senteninsatisfetes. En aquests casos en elsque la creativitat ja està molt desenvolu-pada (qualitats que pertanyen a l'he-misferi dret del nostre cervell), interessafomentar les qualitats del nostre hemis-feri esquerre (el pragmatisme, la con-creció i el realisme). Això ho fem a tra-vés del coaching, per tal que la personaestableixi un ordre de prioritats, se cen-tri en aquells projectes que per temps i

energia ara mateix pot assumir i, pas apas, tot es va posant a lloc. Ja que sipassa el temps i els projectes no esconcreten, això genera un desànim quedificulta molt la tasca a emprendre.

Altres casos són aquells en els quela persona porta anys pensant en unaidea d'emprenedoria, però mai sent queés el moment de fer el pas i fer-la reali-tat, perquè creu que està poc prepara-da, per molt bona que sigui la idea i permolt preparada que estigui aquestadona. A vegades, són dones que des-prés de tenir fills han abandonat la sevacarrera professional i, uns anys desprésvolen reprendre el seu camí, però quanho intenten es troben desorientades i nose senten amb prou confiança per con-tinuar on ho van deixar. En aquestscasos el millor és el reciclatge professio-nal i, poc a poc, es recupera l'autoesti-ma, per sentir-nos de nou capaces. Hohe vist en algunes clientes: després,quan s'atreveixen a donar el pas d'em-prendre diuen que és el millor que hanpogut fer. Però, per fer aquest pas, ésimprescindible un bon acompanyamentpsico-emocional per vèncer aquellesemocions que podrien fer que nosaltresmateixes ens poséssim pals a les rodes.La maternitat és un fet que a les donesens aporta moltes capacitats que ensajuden a l'hora d'emprendre. Amb lamaternitat i amb el fet d’emprendreaprenem què significa el sacrifici. Hodonem tot pel nostre fill o projecte, noexisteixen horaris, ens aboquem a ferallò que faci falta amb amor i desig defer-ho el millor possible. La maternitataporta a la dona capacitat d'organitza-

ció, habilitat de fer diverses coses alho-ra de forma creativa i aprenem a serpràctiques per sobre de tot, ja que hemde gestionar el temps d'una forma moltefectiva a causa de les múltiples tas-ques que hem de fer, no només pelsfills, sinó per a totes les altres coses deles que ens responsabilitzem.

Moltes persones em pregunten,com faig tot el que faig amb una fillapetita? Jo els contesto que tinc clars elsmeus objectius, que m’organitzo enl’àmbit familiar i professional i que nomiro el rellotge quan són les dotze de lanit i estic treballant. La meva professióés la meva passió i, quan sóc més cre-ativa, tinc més energia disponible. Nosóc una “superwoman”, faig el que puci de vegades em fallen també les for-ces, però no desisteixo i sempre tiroendavant, cultivant la voluntat, la mentpositiva i l'alegria. Per això entenc moltbé a dones que, igual que jo, sónmares, creatives i emprenedores.Entenc allò que poden arribar a passari tinc la delicadesa i l’habilitat d’acom-panyar-les en aquestes etapes tan úni-ques i emocionants.

Tens clar el que vols aconseguirprofessionalment? Tens un projecteinnovador i emprenedor i no t'atrevei-xes a dur-lo a terme? Et falten ànims iun suport puntual per tirar-lo endavant?Vols tenir èxit en la teva empresa, créi-xer i consolidar-te? L’oportunitat és a lesteves mans. ■

36 GiDONA

CO

AC

HIN

G I

DES

ENVO

LUPA

MEN

T P

ERS

ON

AL Anna Freijomil

Art-terapeuta i coachpersonal creativa

La creativitat és essencial en el procés d'emprendre. Les sessions d'artteràpia ajuden aexplorar les pròpies capacitats creatives que potser tenim amagades o poc desenvolupades.L'artteràpia la podem definir breument com l’ús de diferents disciplines artístiques ambfinalitats terapèutiques, on importa molt més el procés creatiu i allò que li succeeix a la per-sona mentre està creant, que no pas el resultat estètic final.

www.annafreijomil.com

DONES, MARES, CREATIVES I EMPRENEDORES

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 36

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 37

38 GiDONA

M. ROSA DACHSPEITIVÍ

EMP

REN

EDO

RES

“Sempre vaig ser molt optimista”

AUTORA DE “ECLIPSI. UNA MANERA DE VIUREEL CÀNCER”

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 38

EMPRENEDORES

39 GiDONA

La Maria Rosa és una dona de 48 anys que desprèn coratge, humilitat iunes ganes de viure immenses. Amb senzillesa, naturalitat i, sobretot, amboptimisme i fortalesa, ha superat la seva malaltia. “La recordo com unaetapa feliç de la meva vida”. Amb aques-

ta energia positiva i amb la perspectiva quedóna el temps, l’autora d’“Eclipsi. Una manerade viure el càncer” va escriure un relat breuexplicant l’experiència de superar un càncerde mama. El seu desig és compartir-lo amb lespersones que en algun moment de la sevavida puguin patir aquesta malaltia.

Com vas reaccionar quan et van diagnosti-car el càncer de mama?Quan el metge et dóna els resultats noés gens agradable. No obstant, per miva ser pitjor el moment en que hemvaig trobar l’embalum, va ser quanhem vaig emportar un gran espant i, enpart, gràcies a les campanyes de divul-gació d’informació sobre el càncer demama en les dones. Així que aquellmoment va ser dur perquè tenint encompte la nombrosa quantitat de per-sones que el pateixen...

I el següent pas va ser un canvi de planteja-ment de la vida quotidiana?En un primer moment és un cop fort irealment et fa replantejar la vida. Percontra, els primers dies passen tanràpid que sembla que no tens tempsd’assimilar la situació. La incertesa etprovoca un neguit constant, fins quefinalment et donen els resultats detotes les proves. En aquest moment emvaig tranquil·litzar. Quan vaig comen-çar els tractaments és quan vaig pas-sar la part més dura de la malaltia iquan realment em vaig plantejar comviure la vida.

I et vas recolzar en tres pilars fonamen-tals...Sí, principalment en la meva família,els amics de veritat i l’equip mèdic queem va tractar. La família en primerterme és molt evident, tot i que són lespersones a les quals et costa méstransmetre la notícia. No sé com, peròla situació em va fer forta i la transme-tia amb la màxima naturalitat possible,perquè per a ells també és un cop molt

fort. El moment de dir alsmeus pares i a les mevesfilles que tenia càncer va serel més difícil. La persona queho va saber des del primermoment va ser el meu marit.Els amics de veritat, aquellsque estan allà en totmoment, també són una fontde fortalesa i d’ajuda a lasuperació diària. Finalmentl’equip mèdic és molt impor-tant, perquè passes molteshores amb ells, durant les sessions dequimioteràpia i de radioteràpia, ells ettracten d’allò més bé i també t’ajudenen la ressolució dels teus dubtes.

Vas deixar de treballar?El càncer me’l van diagnosticar el 4 demarç de 2008 i vaig treballar fins el diaabans de l’operació, perquè tampocem trobava malament i no feia res acasa. Després vaig estar un any i migde baixa laboral. Primer, perquè elstractaments són molt forts i realment ettrobes molt malament. Així que durantel primer any em vaig sotmetre als trac-taments i durant el posterior mig any,vaig fer la pertinent recuperació. Uncop superat aquest període i la malal-tia, em vaig reincorporar a la feina ambuna reducció de jornada perquè és elque et recomanen després d’una baixatan llarga.

I en quin moment neix la idea d’escriure elllibre?Quan encara estava fent el tractament.Quan s’acaba la “quimio” et deixen unmes per recuperar-te i començar la

“radio”. Va ser en aquest impàs quanvaig començar a escriure, però ho feiade manera molt personal, com a terà-pia, perquè em venia de gust escriure.Mai vaig arribar a pensar que allò arri-baria a ser un llibre, ja que allò queescrivia no ho explicava a ningú. Defet, ho feia les estones en què estavasola a casa. Acabada la “radio” emvaig trobar molt malament i no teniaganes d’escriure i ho vaig deixar untemps. Però quan van culminar el trac-tament, un o dos mesos després, vaigtornar a recuperar el text i de nou emvaig posar a escriure.

Com et vas animar a fer públics aquestsescrits personals?Els vaig ensenyar a un parell de perso-nes molt properes i em van dir que eltext estava molt bé i que podria ajudara algú si el publicava. A banda de fer-los cas, també em venia molt de gusttirar el projecte endavant i poder expli-car la meva experiència, la d’una per-sona que ha patit càncer però que,alhora, també l’ha superat afrontant-loamb molt optimisme.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 39

40 GiDONA

EMP

REN

EDO

RES

I ara ja has fet 4 reimpressions...D’entrada no va ser fàcil impulsar el lli-bre. Sóc una persona anònima i no emdedico a aquest món. Així que vaigdecidir fer una autoedició que es vapublicar per primera vegada fa just unany, el març de 2010.

On es puc trobar “Eclipsi. Una manera deviure el càncer”?A totes les llibreries de Girona i de laprovíncia. Fins i tot a alguna llibreria deBarcelona. També es pot adquirir el lli-bre per Internet, a través del meu blog:http://mrosadachspeitivi.blogspot.com/.

Els teu lectors són només malalts de càncer?Diria que és tota la gent implicada en lamalaltia: persones que tenen algunfamiliar que pateix càncer o que tenenuna situació familiar semblant a casa.Tothom podria llegir-lo perquè el relatés molt curtet i està redactat amb unestil molt lleuger per a que no resulticarregós.

En el llibre dius que és important seguir elritme quotidià...Sí, tant com et permeti fer-ho la malal-tia. És important continuar la vida quo-tidiana: sortir a passejar, quedar ambels amics, compartir moments amb lafamília... Has d’obligar-te a fer-ho,encara que no en tinguis ganes, per-què t’ajuda a superar el dia a dia. Laveritat és que la meva actitud sempreva ser molt optimista.

L’esport ajuda?I tant. Jo abans de patir el càncer demama feia la volta a l’estany de Banyo-les caminant o amb bici i també feiaspinning. Després ho vaig haver de dei-xar i només passejava o sortia amb biciuna estona, a un ritme molt suau.Actualment, faig Pilates i vaig a córrercada dia, en comptes de fer-ho dos otres dies com feia abans. De fet, ara, elcos hem demana fer esport cada dia.

La Maria Rosa Dachs ha canviat després depatir la malaltia?La Maria Rosa d’ara és diferent. Elcaràcter no et canvia. Canvia la mane-ra de veure la vida i allò que t’envolta.

Ara intento aprofitar tot el temps quepasso amb la família, amb els amics...Valoro les petites coses de cada dia iresto importància a petites coses quesón insignificants.

Com et planteges el futur?De moment penso en el present i esticimmersa en el projecte de difondre elllibre. Penso seguir col·laborant ambassociacions d’ajuda al malalt de càn-cer i amb les institucions, fent xerradesi explicant la meva experiència interac-tuant amb el públic.

Has aprofitat per fer alguna cosa que teniespendent?Quan ets jove penses en fer moltescoses, però quan formes una família hiha altres prioritats. Així que, ara que lesmeves filles són grans, faig reducció dejornada, he aprofitat per anar a pintar,que ho tenia pendent, i també faig molt

més esport i cuido més la meva alimen-tació.

Què diries a algú que pateix càncer demama?Primer de tot que no s’espanti, perquèhi ha molta gent que el supera, segui-dament que es posi en tractament elmés aviat possible, que s’escolti almetge i en cas de qualsevol dubte queacudeixi a ell. També li diria que s’hoprengui com una part de la seva vidaque es pot viure i que li tregui profit, endefinitiva que estigui molt actiu i opti-mista.

Que et fa sentir feliç?Moltes coses, en general tot, fins i totem sento afortunada d’anar a treballar.Faig realment tot el que em ve de gust,sense saltar-me les obligacions, evi-dentment! En definitiva, viure la vida almàxim. ■

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:32 Página 40

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 41

PU

BLI

REP

OR

TATG

E

42 GiDONA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 42

43 GiDONA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 43

L’enamorament és com una cola molt potent que uneix dues persones en els seus aspectes més profunds:físics, emocionals i, en certa manera, biològics. Aquesta unió té la força del desig i s’expressa amb lacertesa de poder tirar endavant un projecte comú. Mentre dura l’enamorament és difícil imaginar que,tard o d’hora, vindrà una crisi que qüestionarà, en major o menor mesura, els lligams que l’enamoramentva crear. L’enamorament crea el miratge d’haver trobat la mitja taronja. La crisi s’expressa des del des-

LA S

EXU

ALI

TAT

HU

MA

NA Núria Tió i Rotllan

Psicòloga clínica d'adultsEspecialitzada en Sexologia i Teràpia de parellaAutora de la novel·la eròtica L'Aurora,edicions Bromera

Per a dues persones que es van unir, enamorades, és difícil constatar que no queda cap altrecamí que la separació. L’enamorament i la ruptura són dos camins antagònics, contraris. Encanvi, l’enamorament i la crisi són dos moments diferents d’un mateix camí.

Quan la parella es trenca EL DOLOR

DE LA SEPARACIÓ

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 44

LA SEXUALITAT HUMANA

engany, la desil·lusió, l’esgotamentdel projecte comú, esborrant el dolçmiratge de la mitja taronja per crear-ne un altre, de miratge, que té l’asprorde la llimona. Aquesta crisi pot serprou forta perquè un dels membres dela parella, o tots dos alhora, es plante-gin la separació. És un període difícil,dur, dolorós. Algunes parelles decidei-xen consultar per posar remei a allòque els enfronta. En altres parelles,un dels dos decideix separar-se, o bého decideixen tots dos, de mutuacord.

En aquest article parlaré de lesparelles que trenquen la relació. Gai-rebé es pot afirmar que totes les rup-tures són doloroses, si bé de diferentsmaneres i, a vegades, en momentsdiferents. Si una parella trenca demutu acord, sembla que no hi had’haver dolor. Doncs, sovint n’hi ha.Hi ha el dolor del fracàs, de no haverestat capaç de materialitzar el somnique s’havia projectat. L’altre tipus deruptura, la que és decidida per un solmembre de la parella, sol provocar undolor molt intens a l’altre, el que noha pres la decisió de trencar. Quideixa també sol sentir el dolor de laculpa: pel seu propi fracàs dins larelació i per haver provocat tant dedolor amb la ruptura. Qui és deixat,sol sentir el dolor de l’abandó, de lapèrdua, del caos: ell no ha pres aque-lla decisió i, prenent-la l’altre, es veuobligat a recórrer un camí que no hatriat, un camí en que tot allò que erahabitual es torna estrany.

El dolor s’expressa sovint amb unseguit d’interrogants que es tornenobsessius, perquè no se saben contes-

tar: per què m’ha deixat? Per què noem deia que les coses no anaven bé?Per què no em dóna una segona opor-tunitat? Com pot ser que ja no m’esti-mi? O bé: per què em deixa si diu queencara m’estima? Són algunes de lespreguntes que el torturen dia i nit. Hiha una frase feta que expressa moltbé aquest dolor de la ruptura: “tenirun clau al cor”. Aquest dolor és com-parable, físicament, al que provoca unaccident de cotxe en què la personas’ha trencat unes quantes coses. Si béla vida no corre perill, la persona acci-dentada farà un altre tipus de vida enla que la cosa prioritària serà la recu-peració física –i també psíquica- de lapatacada. La recuperació sovint ésplena d’alts i baixos fins que la perso-na no es reintegra a la vida que porta-va abans de l’accident. La patacadapsicològica també sol ser física (lapersona es pot aprimar de cop, patird’insomni, tenir dolors muscularsaguts, etc). Llavors és quan es fa moltaconsellable seguir un assessoramentpsicològic, perquè la recuperació ésmés ràpida i els alts i baixos, méssuaus.

És important pensar que, així comen la recuperació física és bo tenir encompte les recomanacions mèdiques,en l’aspecte emocional són d’un granvalor les recomanacions psicològi-ques. La recuperació psicològicapassa per una etapa de dol que ésimportant fer-la com més saludablemillor. En aquest sentit significa ques’ha mort una relació de parella, i lesemocions que emergeixen d’un dolpoden ser semblants a les d’una rup-tura. La incredulitat, la pena, la des-esperança, la inseguretat, però també

la ràbia, l’odi, l’aversió, la rancúnia, elressentiment, es van guarint quan lacura és l’adequada, tal com van cica-tritzant les ferides físiques quan elsremeis són els apropiats. No hi haremeis per estalviar-se el dolor, però síque hi ha dreceres per fer-lo méssuau, més curt. Recordo una donaque va venir a la consulta amb el dolorde la ruptura. M’explicava que dejoveneta havia patit un trencamentterrible, tant que el dolor li havia tri-gat mesos a marxar. I que havia aprèsuna cosa: que el dolor, per molt quesemblés impossible, marxava. Arapodia passar pel costat d’aquell noi,saludar-lo i no sentir res. Em va dir:“ja sé que el dolor no me’l pots treu-re, però vinc perquè m’ajudis quesigui més suportable i se’n vagiabans”.

Igual que un metge ens ajuda a ferque el dolor físic sigui més suportablei la ferida es curi abans, així també elpsicòleg ens ajuda amb el dolor emo-cional. A diferència, però, de la terà-pia mèdica, la teràpia psicològica ensofereix sovint un regal: adquirim elconeixement de saber-nos calmar,d’entendre’ns a nosaltres mateixos.També ens permet saber de quin tipusde persones ens enamorem. Amb lateràpia solem aprendre coses de laruptura que ens fan madurar, créixercom a persones, fent que aprenguema escollir una nova relació més conve-nient que no pas l’anterior. ■

[email protected] Mèdic de Diagnosi i Tractament -G D-

Telèfon 972 20 10 84 / 972 20 48 82

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 45

46 GiDONA

SALU

TPS

ICO

LOG

IA Sílvia CongostPsicòloga - Terapeuta - Coach PersonalEspecialista en Autoestima - Relació de ParellaÈxit Personal i Professional

Mirar cap a una mateixadirecció és un requisitimprescindible per serfeliços en una relació de

parella. És cert que hi pot haver amoramb objectius i punts de vista diferentsi també podem mirar cap al mateixpunt sense amor.

No obstant, imagino que estaremd’acord que amb amor no n’hi ha prou.Hi ha moltes parelles que s’han estimatmoltíssim, que han posat molta il·lusió,moltes ganes, molts propòsits en laseva relació però que, malgrat això,arriba un moment en el que les sevesmirades no es troben.

És molt dur viure una situació comaquesta, i ens costa molt admetre quehem arribat a aquest punt, però sivolem seguir el nostre camí, seguirendavant creixent i aprenent, sovint notenim una altra opció que deixar anarl’altra persona.

ELS SÍMPTOMES

Sabem que estem en aquesta situació

perquè els pensaments que tenimconstantment sobre la nostra parellaestan relacionats amb tot allò que noens agrada d’ella. Tot allò que no encai-xa amb els nostres valors, que ensallunya dels nostres objectius, del nos-tre propòsit, tot allò que l’altra fa i queens treu energia, que ens fa sentir cadacop més tristos, més buits... I al finalens preguntem: val la pena? Realmentem compensa? Què m’aporta? I això, nom’ho podria aportar una altra persona,un amic, un familiar...? Llavors... perquè segueixo aquí?

Segurament hi hagué un temps enel que ens compensava, però si la nos-tra parella no creix a la nostra mateixavelocitat i no compartim un mateix puntde mira, ens anirem allunyant cada copmés fins que arribarà un moment en elque ja no trobarem resposta quan enspreguntem per què encara no hem fetcap canvi. És possible que sigui perpors, per records, per emocions com laculpa o la soledat, o perquè ens seguimdient a nosaltres mateixos que l’esti-mem. Tot i que, si és així, cal que tor-

nem a recordar un cop més que l’amorno és suficient.

ESFORÇ, INFELICITAT I ESTANCAMENT

Quan estem immersos en aquestasituació, cap dels dos membres de laparella és feliç. Pot ser que un lluitiamb tota la seva ànima per aconseguirque allò funcioni i que l’altre es deixiportar. O pot ser que tots dos estiguinlluitant. És possible que, si els dos ensón conscients, facin una teràpia deparella i això els pot ajudar a retrobar-seo a separar-se definitivament.

En qualsevol cas, el que cal tenirmolt clar és que, quan ens sentim així,és perquè estem totalment estancatsen la relació i, si seguim sense fer res,potser serà massa tard per solucionar-ho quan ens adonem que ens hemoblidat de viure i hem perdut molttemps. ■

“Amor no és mirar-se lún a láltre sinó mirar els dos cap a la mateixa direcció”. Antoinede Saint-Exúpery va escriure un dia aquesta coneguda frase sobre lámor.

[email protected]

RELACIÓ DE PARELLAQuan estimar, no és suficient

TRANSPORTS DES DEL 1896

C. Indústria, 36-38 “Mas Xirgu”Sta. Eugènia, 30 - 17005 GironaTel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - [email protected]

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 46

GiDONA Nº 40 22/2/11 11:13 Página 47

Quan tot ens va bé, enssentim feliços, estemcontents … Però apa-reix el fantasma de la

por i pensem que tot rutlla massabé i, que en qualsevol moment,passarà algun fet negatiu. El nostreestat natural és saludable i positiu:l’estat del benestar. Tot allò que noconcorda amb això no es corres-pon a la nostra naturalesa.

Estem sotmesos a informacionsnegatives sobre la vida, sobre el diaa dia. Només cal mirar les notícies!El nostre entorn ens crea un estatde malestar que nosaltres alimen-tem amb els comentaris sobre elstemes del dia (que si la crisi, que sila violència, que si les desgràcies,que si el món està com està, etc).Hem perdut l’esperança per la vida,per les persones i per la Terra.

Actualment s’estan produintcanvis a nivell general. Ens ado-nem que podem provocar l’efectecontrari a la informació catastrofis-ta i negativa que rebem. Per talcosa cal que cadascú posi el seugranet de sorra.

Si parlem en positiu de nosal-tres mateixos i dels altres, conta-giarem el nostre entorn i la gentque ens envolta també ho farà. Sivivim la realitat d’una forma mésbeneficiosa, els altres també hofaran. Cada persona és un individuactiu dins la societat, amb la sevainfluència i amb el seu pensament.Les formigues són animals que caladmirar. Funcionen amb unió iordre, encara que la situació siguindesbordant. Són capaces de tra-vessar un riu sense saber nedar, escohesionen i uneixen entre ellesformant una espècies de “balsaformiguera” que els facilita surardins l’aigua. En cap moment, capformigueta es pregunta si s’ofegarài és la unió de totes la que fa pos-sible superar les dificultats.

Hem d’entendre que arribar albenestar no és una lluita, sinó queés un dret que ens pertany deforma natural com a persones quesom. Només hem de deixar de llui-tar en contra d’aquest estat ideal iaconseguir ser formigues. Si ellespoden, nosaltres també! ■

SALU

TVI

UR

E B

É Sílvia Torroella ClaverBiòloga i psicòlogaCol·legiada 10.905

Hi ha antics, o no massa antics, preceptes socials queavui en dia encara ens condicionen: “la vida és unpatiment”, “el que pateix està viu”, “qui pateix aprènde la vida”, etc. Sota aquests conceptes tan negatius,que portem gravats a l’inconscient en forma dedogma, es desenvolupa el nostre estil de vida, el nos-tre “modus vivendi”.

EDUCATS PER VIUREMALAMENT?

www.viure-be.bloc.cat

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 48

SESSIÓ

I ZON

A

PREPARA’T*p

er a

bonos de sessions fotodepila

ció

...i també

DESCOMPTE EN LA TEVAPRIMERA SESSIÓ

PORTAUNA AMIGA

i aconsegueixla teva sessió

completamentgratuïta

Si etfotodepiles

els angonalsi les aixelles

et regalemla cera deles cames

Gran Vía de Jaume I, 36 • 17001 Girona • Tel. 972 21 90 46 •[email protected] • www.d-pilate.com

•fotorejoveniment,•tractaments facials i corporals•tint i permanent de pestanyes

remodelació

•fototerapiesfotodepilació

1

2

3

45

6

7

8

9

10

1112

14

13

•ultracavitació•pressoteràpia•cabina estètica tradicional

bellesa

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 49

50 GiDONA

SALU

TM

EDIC

INA

NAT

UR

AL Maria Vidal FortiàNaturòpata i terapeuta

El ritme és una de les grans lleis de la naturalesa. A l’univers tot palpita, tot flueix amb unmoviment rítmic i constant que es va repetint sense descans de forma cíclica i infinita. Tots’eleva i després cau per tornar a elevar-se, s’expandeix i després es contrau per tornar aexpandir-se, la oscil·lació es manifesta en tot i a tots nivells, absolutament tot està en movi-ment constant, no hi ha res que estigui en repòs absolut.

El nostre cos, evidentment, nos’escapa d’aquesta gran llei.Els ritmes també es manifes-ten dins nostre; el batec del

cor, la respiració pulmonar i la més ínti-ma i profunda de totes, el ritme del sis-tema sacrecranial. Aquest ritme el pro-voca el bombeig del líquid cefalorraquí-dic dins el sistema que es troba hermè-ticament tancat per les nostres menin-ges. El sistema conté: encèfal,medul·la espinal i glàndules cranials. Ellíquid cefaloraquidi amb un movimentcíclic d’entrada i sortida al sistema pro-voca una respiració íntima i constantque mou absolutament totes lesestructures del nostre cap.

El líquid es produeix en els plexescoroïdals i, quan les cavitats cranialss’omplen d’aquest, les estructures lideixen espai i s’expandeixen subtil-ment; frontal, parietals i occipital s’ele-ven; els temporals roden cap enrere; il’esfenoides, el rei de tot el sistemasacrecranial (os cranial que s’ubica alcentre del crani, articula amb tots elsaltres ossos cranials i sosté la hipòfisi(mare de tot el sistema endocrí) i esbalanceja incansable provocant unmassatge a importantíssimes estructu-res unides a ell. Després el líquid baixaper la columna vertebral fins arribar alsacre, al qual també li provoca unmoviment de balanceig, i torna a pujar.Quan el líquid surt del sistema per lameninge aracnoides, totes les estructu-res es contrauen per tornar a expandir-se en el pròxim cicle. La freqüència és

de 6 a 12 cicles per minut, i el líquidaporta l’aliment al sistema.

Aquest ritme es perllonga fins atotes i cadascuna de les nostres termi-nacions nervioses, arriba a tots elsracons del nostre organisme i afectales seves funcions. Des de qualsevolpart del nostre cos podem sentir elmoviment rítmic i profund d’aquestarespiració primària. El nostre cos, quanestà ple de salut i vitalitat, oscil·la comun tot al so d’aquesta respiració.

És imprescindible per a la nostrasalut que totes les estructures cranialss’acomodin al ritme d’aquesta respira-ció. Totes han de fer el seu movimentcíclic sense cap tipus de restricció jaque, quan s’hi produeix algun blo-queig, poden aparèixer símptomes,tant directes (relacionats amb la zonacranial) com indirectes (el sistemaconté els directors de tot l’organisme,sistema nerviós central i hipòfisi). Elmés comú dels símptomes és el mal decap (el 90% de les persones que patei-xen mal de cap el tenen perquè lesseves estructures cranials no s’adaptenals canvis de pressió que produeixaquest bombeig), però importantssímptomes poden trobar la seva causaen restriccions d’aquesta poderosa res-piració. Sistema nerviós i endocrícomuniquen la nostra part física ambla nostra part psíquica i emocional,connecten i enllacen el nostre ser decap a peus i des del físic a l’energètic.

La teràpia sacrecranial és unaexquisida teràpia que no només relaxa

profundament, sinó que torna el movi-ment i l’equilibri a tot el que no flueixen el nostre cos. A nivell cranial palpacada un dels ossos i els torna la sevaoscil·lació i a nivell corporal desfà lesrestriccions i torna l’ordre i l’harmoniaal conjunt del nostre organisme.

El ritme balanceja totes i cadascu-na de les nostres cèl·lules, totes ballenal so d’aquesta respiració. Els fluidshan de córrer; com l’aigua, que si s’es-tanca esdevé putrefacta. Igual passa alnostre cos: quan els fluids s’estan-quen, la congestió prepara la zona per-què aparegui el símptoma.

El fluid és l’expressió de la pròpiavida. No hi ha res al nostre cos queestigui completament quiet. Si algunaestructura està bloquejada i no potballar al so dels tres grans ritmes cor-porals, aquí és on començarà la molès-tia i, amb el pas del temps, esdevindràuna disfunció física.

La teràpia sacrecranial eleva laconsciència. ■

LA TERÀPIA SACRECRANIAL

MARIA VIDAL FORTIÀNaturòpata

Terapeuta sacre-cranial Flors de Bach

c/ Joan Maragall, 19 ent.DGIRONA

Tel. 972 208 [email protected]

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 50

La Gelea reial es tracta d’unproducte secretat per lesglàndules faringes de les abe-lles obreres nodrices. És d’as-

pecte blanquinós, de consistènciagelatinosa i amb un gust àcid i, lleuge-rament, dolç. Constitueix l’alimentacióexclusiva de les larves fins el tercer diade vida de les futures reines.

La gelea reial conté:• Aigua en un 66%• Proteïnes en un 12%, de les qualsuna gran part són aminoàcids lliures.• Hidrats de carboni en un 9%• Greixos un 6 %• Rica en vitamina B1, B2, B3, B5,B6, biotina, àcid fòlic i en menorquantitat B12, A,C,D i E.• Aporta minerals i Oligoelements:Calci, coure, ferro, fòsfor, potasi i silici.

La qualitat de la gelea reial es potdeterminar segons el contingut en10-HDA (àcid 10 hidroxidecenoic).En major quantitat de 10-HDA demillor qualitat serà la gelea.

PROPIETATS

La gelea reial és un supera-liment natural que estimu-la l’organisme i en milloral’estat general tot facilitantl’activitat cel·lular, refor-çant les defenses, actuantcom a preventiu de lesmalalties infeccioses i aug-mentant, també, la resis-tència física.

La gelea reial és:• Tonificant i dinamitzant• Un equilibrant de l’organisme querestableix el bon funcionament delsòrgans vitals i del metabolisme.

• Indicada en situacions molt variades: • La persona sana mantindrà unrendiment físic i mental adequat,sobretot, en èpoques d’estrès.• En cas de malaltia, sempre aju-dat per altres tractaments, contri-buirà a restablir la salut.

Molt aconsellable en casos de:AnorèxiaÚlcera gastroduodenalAnèmiaHipotensióArterioesclerosiImpotència i manca de desig sexualEstats depresiusTranstorns de la memòriaNens amb Síndrome de DownCertes malaties de la pell (manifesta-cions queratòsiques o seborreiques)

La gelea reial no presenta cap con-traindicació.

És aconsellable per al bon manteni-ment de la salut realitzar dues curesa l’any, una a la primavera i l’altra ala tardor, de 30 dies cada una. ■

el racó de GENCIANA

osteopatia

naturopatia

homeopatia

medecina xinesa

tractaments infantils

flors de bach

dietètica

Ronda Pare Claret, 15 - 17001 Girona Tel. 972 20 87 87

la vostra botiga a Internetwww.genciana.es

Els beneficisde la Gelea Reial

Promoció3x2

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 51

52 GiDONA

Els factors estressants podenser situacions breus en eltemps però d’una granintensitat emocionals (la

mort d’un familiar, un accident, unamala notícia...). També poden ser debaixa intensitat però molt perllongatsen el temps (malestar a la feina, proble-mes a casa, problemes existencials,malestar amb la parella...). Ambdóscasos provocaran reaccions locals oglobals en l’organisme quan es sobre-passi la capacitat d’adaptació del cos ala situació d’estrès.

En aquests casos, les persones queho pateixen parlen de símptomes comcefalees tensionals, cansament, pres-sió al pit, mal d’esquena, dolor als bra-ços, migranya, contractures, proble-mes respiratoris, problemes digestius,neuràlgies, sistema immunitari depri-mit i dificultat per a dormir.

En el treball d’osteopatia aprofita-rem els símptomes físics com a portad’entrada per tractar aquest eix cos-ment. És molt important l’empatia ambel pacient, perquè això ens facilitarà eltreball amb aquests teixits que estansomatitzant. També haurem d’ajudar a

la persona perquè entengui que el pro-blema físic actual és el mirall d’algunproblema que no està solucionat. Elcos és la via d’expressió de processosdel subconscient i, per això, cal acon-seguir que el pacient tingui plena cons-ciència de la situació per poder-lasuperar.

Les parts del cos que sovint reflec-teixen l’impacte emocional són el crani,les cervicals altes i el pericardi. Laretracció del pericardi provoca unareacció del sistema nerviós vegetatiu itot plegat evoluciona en la simptomato-logia que hem esmentat. D’altra banda,la influència d’aquestes tensions en elmediastí (part anterior toràcica) man-tingudes en el temps condicionen lapostura i el caràcter. Donada la impor-tància d’aquesta regió en el tractamentmostrem una visió lateral del mediastí.

Mitjançant la nostra palpaciópodem sentir els teixits afectats perl’estrès, els xocs emocionals, els pati-ments, les infeccions o els accidents....Amb diferents tècniques facilitaremque les estructures es relaxin, s’alliberiel patiment contingut i així milloraremla vascularització per reforçar la salut

dels teixits. El cos guarda memòria d’a-llò que li ha passat, reté el trauma iaquest estancament l’anomenem“quiste” energètic.

En relació als canvis que experi-menten les molècules del nostre cosdavant les emocions, si tenim encompte que el 70% del nostre cos ésaigua, és un bon moment per feresment del curiós estudi del doctorMasaru Emoto. Aquest investigadors’ha centrat en les energies subtils rela-cionades amb la consciència i ha pre-sentat un gran estudi elaborat ambfotos de cristalls d’aigua. En ell s’obser-va com els cristalls d’aigua canvien enfunció de les emocions que s’hi hanprojectat. Emocions bones donen lloc acristalls preciosos i les dolentes derivenen cristalls lletjos i deformats.

A més del tractament dd’osteopatiai, en funció de cada cas, és beneficiósvisitar el psicòleg, i optar per altres tèc-niques i teràpies com l’acupuntura,l’homeopatia i les flors de Bach. Portaruna alimentació sana, fer exercici físicamb regularitat i arteràpia per expres-sar el patiment són bons aliats perresoldre aquests símptomes.■

SALU

TO

STEO

PATI

A Estel·la NevadoFisioterapeuta i OsteòpataCol·legiada 2523

Amb el ritme de vida que portem i amb els condicionants que ens envolten i ens afecten,el nombre de pacients que pateixen mals d’origen psicosomàtic segueix augmentat. Elterme “psicosomàtic” es refereix a les manifestacions que apareixen en el cos com a desen-cadenant d’una situació d’estrès traumàtic o emocional.

DISFUNCIONS PSICOSOMÀTIQUES

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 52

QUI SOMLIPOCERO és una cadena de centres d’estè-tica especialitzats en el tractament de lacel·lulitis, eliminació de greix localitzat iremodelatge corporal.

EL MOTIU DEL NOSTRE ÈXITL’èxit de LIPOCERO es deu principalment ala combinació de dos factors: per una bandal’aplicació de les més avançades tecnologiesamb les que s’obtenen resultats immediats iduradors i per l’altre un cost a l’abast detotes les butxaques.

LES TÈCNIQUES UTILITZADES• CAVITACIÓActua a partir de la generació controlada irepetida de micro-bombolles de vuit a l’in-terior d’un líquid, fluid o material fisiològic,seguit de la seva pròpia implosió. Aquestmètode es caracteritza per aconseguir tren-car les difícils estructures dels dipòsits gras-sos localitzats, sense risc ni dolor.

• TERÀPIA SUBDÈRMICAMàquina que combina per primera vega-da les dues fonts d’energia; llum mésradiofreqüència. La vacum teràpia i elmassatge amb rodets s’uneixen a aques-tes, creant l’acció conjunta de les 4 tecno-logies: vacum teràpia + massatge + infra-rojos + radiofreqüència, convertint-la enla millor solució NO quirúrgica per a lacel·lulitis i el remodelatge corporal

• PRESSOTERÀPIABasa la seva acció en aconseguir una com-pressió externa que origina un augmentdel pas del líquid intersticial per l’interiordels capil·lars i vasos limfàtics, afavorint lareabsorció d’edemes i activant la circulacióde retorn: amb tot això aconseguim tractarla cel·lulitis, les adipositats, afavorir la cir-culació, etc.

• PLATAFORMES VIBRATÒRIESOptimitzen el sistema de micro-circulació iembelleixen la pell. La vibració forta ajuda aexpandir els vasos sanguinis i millorar la cir-culació i el metabolisme, mentre activa elmoviment de greix per mantenir-se en bonaforma tot tonificant la musculatura.

EL NOSTRE OBJECTIUAssessorar als nostres clients ajudant-los aescollir els tractaments més adients a lesseves necessitats, això ho aconseguim ambl’ajut del nostre ANALITZADOR CORPORALD’ÚLTIMA GENERACIÓ, que juntament ambel nostre personal permetrà que cada trac-tament sigui personalitzat per a cada client.L’àmbit d’aplicació dels nostres tractamentno es limita a l’aprimament i eliminació decel·lulitis, si no que pot resultar molt efectiuen la millora de la circulació àdhuc ambdones embarassades i en la recuperació postpart o en el cas de petites imperfeccions degreix localitzat.

Ens pots trobar al carrer Migdia nº1 local 7, otrucar-nos de 8h a 20h al telèfon 972 48 66 52i reservar hora.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 53

de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00h

Av. Lluís Pericot, nº 49-51 bx • 17003 GIRONA

Tel.972 21 47 [email protected]

www.fisiomedicgirona.cat

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 54

QUÈ SÓN LES ONES DE XOC?Són uns impulsos acústics generats pneumàtica-ment, mitjançant una ona bolística. El tractament

s’aplica amb l’ajut d’un aparell que transformal’energia cinètica en mecànica.

Tradicionalment aquesta tècnica s’utilitzava pertrencar les pedres del ronyó (litutricia) i ara s’ha

adaptat a la traumalologia.

QUINS EFECTES PRODUEIXEN AL COS LES ONES DE XOC?

Estimulen el metabolisme en la regió del dolor,intensifiquen la circulació sanguínea, bloquegen

els estímuls dolorosos i activen la capacitat decuració espontània.

PER A QUIN TIPUS DE PATOLOGIA ESTÀ INDICAT AQUEST TRACTAMENT?

• Tendinopaties (supraespinós, aquiles, rotulià...)amb calcificació o sense.

• Epicondilitis - colze de tenista. • Eperó calcani-fascitis plantar.

• Bursititis trocanterea i periostitis.• Retràs de consolidació ósea i pseudoartrosis.

QUINS SÓN ELS AVENTATGES D’AQUEST TRACTAMENT?És un tractament amb gran èxit terapèutic (70%) inomés calen 4-5 sessions de curta durada, norequereix anestèsia, no és invasiu i pràcticamentsense efectes secundaris. És l’alternativa a lesinfiltracions i a la intervenció quirúrgica.

PER QUÈ HEU ESCOLLIT AQUEST NOVEDÓSTRACTAMENT?El principi actiu d’aquestes ones és comple-tament diferent al de qualsevol teràpia físicad’un centre de rehabilitació. Les ones de xocpermeten tractar unes patologies que costenmolt de solucionar amb les teràpies conven-cionals. És una aposta de futur del centre, jaque voliem oferir noves teràpies als nostrespacients i som l’únic centre mèdic que aplicaaquest tractament en tota la província.

LES ONES DE XOC, UNA TERÀPIA PIONERAFISIOMÈDIC GIRONA OFEREIX UN INNOVADOR I REVOLUCIONARI TRACTAMENT QUE ÉS RÀPID, SEGUR IEFICAÇ EN TENDINITIS I CALCIFICACIONS

Fisioterapeutes i Osteòpates.D’esquerra a dreta Frederic Pijoan i Eduard Ventura

Tractament de l’espatlla Tractament del colze

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 55

SALU

T M

EDIC

INA

I C

IRU

GIA

EST

ÈTIC

A

Dr. Rafael GálvezDirector mèdic de Giro-Klinic

PRÒTESIS DE MAMA

É s una cirurgia d'excel·lentsresultats, molt demanada jaque s'aconsegueix la mida

desitjada mitjançant les pròtesis degel de silicona, que són trilaminars(tres capes) i existeixen diferentsperfils, nombroses talles. Lapacient, juntament amb el seucirurgià, podrà escollir la forma,mida i nivell de projecció més ade-quats tenint sempre en compte laseva morfologia.

Una de les cirurgies més desta-cades en estèticaés la de l'augmentmamari. El pit ésl'atribut femení perexcel·lència i potcrear inseguretat ibaixa autoestima ala dona que no sesent cómoda per laseva grandària,que pot ser degudaa una falta de des-envolupamentgenètic, perquè haperdut volum des-prés d'una lactància o per una pèrduaimportant de pes.

56 GiDONA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 56

Dr. R. Gálvez

salut,estètica i

antienvelliment

c/ Serra de Vall-Lloreda 6 (Zona Lluís Pericot) - 17003 Girona

Tel. 972 22 19 28www.medicinaycirugiaestetica.com

Centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya E-17618950

La situació de l'implant éssempre per darrere de la glàn-dula, podent fer la butxaca d'u-bicació davant del múscul pec-toral o darrere, segons elscasos.

És una cirurgia que pro-dueïx cicatrius mínimes i dis-cretes, requereix un dia d'in-grés, i la recuperació per a tor-nar al ritme normal de vida ésd'entre una i dues setmanes.

Segons la via d'accés del'implant, axilar, periareolar o enel solc submamari i la situaciódel mateix es pot garantir unafutura lactància.

Cada pacient és única, perla seva anatomia, pels seusgustos, per la seva història. Acada pacient li correspon unaelecció diferent de tipus de prò-tesi, de volum, de projecció,localització i de via d'accés pera col·locar-la aconseguint aixíel volum i la turgència apropiatsi desitjats.

El nostre objectiu és acon-seguir uns pits naturals, tant enla seva forma, grandària, sime-tria i mobilitat. ■

Per a més informació:www.medicinaycirugiaestetica.comwww.bioplastia.es

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:33 Página 57

Cal, doncs, modificar laaportació d’aliments?Què hi ha de cert en lafrase “la dona embaras-

sada ha de menjar per dos”?És veritat que al llarg del emba-

ràs les necessitats energètiquesaugmenten: així, en el primer tri-mestre necessitarem aportar unsuplement d’unes 150 kilocaloriesper dia i, en el segon itercer trimestre, aquestaestarà entre 300 i 350kilocalories.

Aquestes aportacionsextres s’hauran de sumara les necessitats diàriesde la dona entre 20 i 45anys, que estan al voltantde les 2500 kilocaloriesal dia.

La dona, embarassa-da o no, hauria de seguiruna alimentació que liasseguri un bon estat denutrició i, en aquest sen-tit, caldria adoptar bonshàbits abans de la con-cepció.

És normal que, durant els noumesos de gestació, el pes de l’em-barassada augmenti entre vuit ionze quilos, el que representa unquilo guanyat cada mes.

És molt important adequar laingesta a les necessitats: aixídoncs, haurem d’augmentar un30% l’aportació de proteïnes,també seran necessaris suple-ments de calci, iode, àcid fòlic, vita-mina D, zinc ...

Amb una alimentació que man-tingui l’aportació equilibrada entre

hidrats de carboni, greixos, proteï-nes i els suplements vitamínics iminerals necessaris, programaremla pauta dietètica que anirà variantmes a mes segons les necessitats.

Hem de tenir en compte que,un augment excessiu de pes enaquest període incrementa subs-tancialment els riscos mèdics, tantper a la mare com per al fetus.

És imprescindible seguir en totsels casos el control del nivell de laglicèmia (diabetis gestacional ) i deles hormones tiroïdals (hipotiroïdis-me).

Si bé les pautes que acabem derecomanar són de caire general, ésimprescindible individualitzar i per-sonalitzar cada cas. ■

[email protected]

Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª17001 Girona

Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

ÉS UN BALÓ TOU DE SILICONA QUE, UNCOP INTRODUÏT A L'ESTOMAC, S'OMPLED'UNA SOLUCIÓ SALINA. ES MANTÉ ENAQUESTA PART DEL COS DURANT UNPERÍODE DE SIS MESOS I ESTÀ DISSEN-YAT PER OMPLIR PARCIALMENT L'ESTO-MAC I PRODUIR SENSACIÓ DE SACIETAT.

UN EQUIP MÈDIC FORMAT PER ENDO-CRINÒLEGS, ANESTESISTES, DIGESTÒ-LEGS, ENDOSCOPISTES I PERSONALMÈDIC ESPECIALITZAT EN AQUESTTRACTAMENT CUIDARÀ DE VOSTÈDURANT TOT EL TRACTAMENT

PÈRDUES DE PES DE 25 A 30 KG SÓNPOSSIBLES AMB AQUEST TRACTAMENT

MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SERVEI DE LA TEVA SALUT

Doctor

JOSEP JOAN CARRERAS I FÍGOLS

Especialista en EndocrinologiaDiabetis i Nutrició

Col·legiat Número 1699

EL BALÓ INTRAGÀSTRICLA SOLUCIÓ A L'OBESITAT

Dr. Josep Joan Carreras FígolsEndocrí

SALU

TN

UTR

ICIÓ

ALIMENTACIÓ I EMBARÀS

El període gestacional comporta una sèrie de canvis enels processos biològics de la dona, degut a una situa-ció de sobreesforç fisiològic.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:34 Página 58

BOCOUTURE és lanova generació detoxina compostaúnicament per

neurotoxina activa lliure deproteïnes complexants i desti-nada a la millora temporal enl’aspecte de les línies d’ex-pressió.

AVANTATGES PEL QUE FAA LA SEVA COMPETÈNCIA

El fet de no portar proteïnescomplexants evita els casosde resistència al tractament allarg termini que poden gene-rar altres marques. En altresparaules, amb altres marqueses poden crear anticossosque neutralitzen l’efecte de latoxina botulínica, tenint com aconseqüència un tractamentsense resultat.

El segon avantatge és queno cal conservar-ho en frigorí-

fic, el que redueix elrisc de fracàs tera-pèutic per trenca-ment de la cadenade fred i permet unamajor comoditatd’ús, emmagatze-matge i confiança enl’eficàcia clínica.

En els assajosclínics realitzats,

BOCOUTURE ha demostratser eficaç i segur, ofereix unràpid inici d’acció i una granestabilitat.

La distribució de BOCOU-TURE es realitza a través deles oficines de farmàcia auto-ritzades a subministrar eldipòsit de medicaments delscentres o establiments sanita-ris degudament autoritzatsd’acord amb la normativavigent en les respectivesComunitats Autònomes per ala seva utilització.

A Clínica Nezar, els nos-tres clients ja poden disfrutard’aquest nou producte, per adisminuir les arrugues d’ex-pressió. ■

Per a més informació: Plaça Poeta Marquina 3, baixos - 17002 GironaTel. 972 221 222 - www.clinicanezar.com

ODONTOLOGIA • Odontologia general i preventiva• Estètica dental i emblanquinament• Implants dentals• Cirurgia oral i maxil·lofacial• Ortodòncia infantil i per a adults• Pròtesi dental i estètica

MEDICINA ESTÈTICALàser mèdic (plataforma d'última generació)

• Fotodepilació mèdica• Rejoveniment facial• Làser de varius• Eliminació de taques facials i cuperosi

Tractaments facials• Botox-VISTABEL® AZZALURE® (Novetat)• Taques facials • Peelings químics• Mesoterapia facial d'hidratació i

Vitamines. Nanoroller (Novetat)• Farciment d'arrugues i llavis amb àcid

hialurònic• Tractament flaccidesa amb ATLEAN® (Novetat)• Bioplàstia (correcció del nas sense cirurgia,

pòmuls, mentó i solcs nasogenians) RADIESSE® o AQUAMID®

Tractaments corporals • Dieta mèdica proteifine• Tractament cel·lulitis amb mesoterapia• Esclerosi de varius• Intralipoterapia AQUALYX® (Novetat)

DERMATOLOGIA I C IRURGIA DERMATOLÒGICA

CIRURGIA ESTÈTICA• Augment, reducció i/o elevació de pits• Liposucció i lipoescultura• Dermolipectomia (reducció abdominal,

eliminació de pell sobrant)• Cirurgia dels ulls, nas i orelles

CIRURGIA GENERAL I LAPAROSCÒPICA

CARDIOLOGIA

CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGIC

CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGICPRIMERA VISITA GRATUÏTA EN ODONTOLOGIA,

MEDICINA ESTÈTICA I CIRURGIA ESTÈTICA

MUTUES CONCERTADES EXCEPTE EN MEDICINA I CIRURGIA ESTÈTICA

ELIMINA LES ARRUGUES D’EXPRESIÓ AMB EL DARRER

EN MEDECINA ESTÈTICA: BOCOUTURE

Dr.Maged Haj-Younes OrtegaDiplomat en Medicina i Cirugia Cosmètica ien Medicina de l’EnvellimentCol·legiat 4711

SALU

TES

TÈTI

CA

[email protected]

El prestigiós laboratori MERZ AESTHETICSha comunicat que BOCOUTURE, la novatoxina botulínica tipus A, a Espanya ja estàdisponible.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:34 Página 59

APRIMAMENTUn mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en

antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

• Sense passar gana • Sense agulles• Sense medicaments ni altres productes

972 20 53 35 Fax: 972 41 01 87

C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a17002 GIRONA

Com aprimar-se i mentenir-se amb un mètode natural, agradable,

eficaç i durador. Es poden perdrede 15 a 18 Kg. en 9 setmanes

• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada basada en principis energètics

Estudi de la marxa per altractament de patologiesdel aparell locomotor icolumna

Pere Navarro ContrerasFisioterapeuta colegiat 3448

c/ Barcelona, 12, 2on 1a17002 GironaTel. 972 204 [email protected]

guia de salut

Sanitas AssegurancesGran Via de Jaume I, 31 baixos17001 GironaTel. 972 227 736Fax 872 080 [email protected]

www.sanitas.es

C/ Joan Maragall, 35, 4rt 1a17002 Girona

C/ Balmes, 18, 4rt 2a B08007 Barcelona

C/ Mare de Deu del Coll, 19(costat Pl Lesseps) 08023 Barcelona

Telèfons de contacte:972 220 922 / 609 803 292

NATURÒPATA, OSTEOPATA TERAPEUTA NATUAL

JOSEP ROMAN

AUTÒNOMS I TERAPEUTES

Tel. 93 601 10 00www.autonoms.com / www.terapeutes.cat

Un món ple de serveis

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:34 Página 60

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 61

VIAT

JAR

62 GiDONA

I si viatgem a les illes...

LOFOTEN?

Les Illes Lofoten, situades al nord de Noruega, reben ambels braços oberts l’arribada de l’Skrei, el bacallà de “potanegra”, considerat una delícia gastronòmica perquè noméses pesca al mar de Noruega. Però l’hivern nòrdic també ofe-reix altres grans atractius. És el cas de les màgiques auroresboreals i de les activitats a l’aire lliure que deixen impressio-nats als seus visitants, tant si són amants dels esports comde la natura.

Jordi Aparicio

2011, ANY DE L’SKREI I DE LES AURORESBOREALS AL NORD DE NORUEGA

créditos: AuroraBorealis.no/Innovation Norway

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 62

VIATJAR

63 GiDONA

Aquest 2011 és un any màgic alnord de Noruega. I és que el solen aquesta zona té períodes detranquil·litat i sovint es fa difícilveure’l, i en altres ocasions té una major acti-

vitat. Són cicles que solen anar de dècada en dècada i,tenint en compte que l’últim període més actiu de sol es vaproduir l’hivern del 2001, es preveu que aquest 2011 seràúnic per contemplar les màgiques aurores boreals, quenomés es poden percebre quan hi ha unes característiquesdeterminades. Aquest any tot sembla indicar que així serà.

DELÍCIA NÒRDICA

Tanmateix, enguany l’Skrei, el peix estrella del mar nòrdic,és abundant i la seva qualitat és insuperable. Entre elsmesos de gener i abril les aigües més càlides de les IllesLofoten reben expectants el millor bacallà del món. L’Skrei(el nòmada), és un bacallà d’hivern que prové del Mar de

Fotografo: Kjell Ove Storvik. © Norwegian Seafood Export Council

Fotógrafo: Alf Børjesson. © Norwegian Seafood Export Council.

Fotógrafo: Jean Gaumy. © Norwegian Seafood Export Council

Créditos: Andrea Giubelli/Innovation Norway

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 63

64 GiDONA

Barents, de l’Oceà Àrtic al nord de Nor-uega i Rússia, i que després de 6 anysde creixement, quan arriba el momentde la seva reproducció, migra fins a lesIlles Lofoten per reproduir-se en aques-tes aigües més temperades i pures.

L’Skrei noruec està instaurat en l’al-ta gastronomia per les seves caracterís-tiques. El bacallà nòmada ha desenvo-lupat uns muscles que el converteixenen una carn amb una textura ferma,molt tendre i blanca. A la cuina éstambé molt versàtil i els seus ous, elfetge o, fins i tot, la seva llengua sónmolt apreciats pels gourmets.

AIRE LLIURE I AVENTURA

Lofoten és una destinació d’hivernúnica. La seva situació per sobre elCercle Polar Àrtic, permet als seus visi-tants gaudir d’una natura agresta i sal-vatge, amb una fauna autòctona i unaflora imponent. El busseig a profunditati a la superfície és una de les activitats

més sol·licitades, perquè permet veureel corall blanc que farceix les paretsdels penya-segats submarins. El ràftingque es practica a l’oceà és una atraccióidònia per als més atrevits i aventurers.Una llanxa porta als seus tripulants permar obert, passant pel costat de mun-tanyes molt altes, per estrets penya-segats i per exuberants illots. Però l’ac-tivitat per excel·lència de les Illes Lofo-ten és el passeig amb caiac per lesaigües d’un blau fosc penetrant quetrobem en aquest arxipèlag tan mun-tanyós.

CABANES D’ALT NIVELL

Una altra característica molt popularde les Illes Lofoten és el seu exclusiuallotjament. Les tradicionals rorbu ocabanes de pescadors estan totalmentrestaurades i la demanada d’aqueststipus d’allotjament ha crescut tant queconvé fer reserves amb molt temps d’a-nel·lació. ■

Per a més informació sobre les IllesLofoten: http://www.visitnorway.com/es/Articu-los/Articulos-tematicos/Esta-es-Norue-ga/Historia/Los-exploradores-polares/

Per a més informació sobre l’allotjamenten les rorbu:http://www.visitnorway.com/es/Articu-los/Articulos-tematicos/Donde-alojar-se/Estancia-en-una-cabana-de-pescado-res-en-Noruega/

Per a més informació sobre Noruega engeneral:http://www.visitnorway.es

VIAT

JAR

Créditos: Bjørn Jørgensen/Innovation Norway

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 64

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 65

66 GiDONA

VIAT

JAR

A partir del 12 de març hi ha uns preus de bogeria per gaudir de les últi-mes setmanes d’esquí en un indret on les activitats “après-ski” sónmoltes i molt variades. El relax als balnearis i als centres termals, labona gastronomia, l’encant i la singularitat dels seus allotjaments i

els millors paisatges per gaudir de passejades i senderisme.

2 díes / 1 nit a partir de114 € per persona En hotel 3* en 1/2 pensió • 1dia d’esquí • sopar especial+ Balneoterapia.Plaer per a dos amb esquí aLuz Ardiden, relax en aiguacalenta i bombolles al centrode balneoteràpia Luzea iallotjament en una residèn-cia típica del Pririneu ambmolt encant on el xef ensdelectarà amb els millorsproductes.

BON ESQUÍ, BONA TAULA I TERMALISME A LUZ ARDIDEN

MARÇ: ESQUÍ DE REBAIXES ALS

HAUTES – PYRÉNÉES

notícies de viatges

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 66

Per a informació i reserves:00 33 (0) 562 56 70 00 [email protected] Per a més informació sobre els hautes pyrenées:www.pirineos-vacaciones.com

CAP DE SETMANA D’ESQUÍ PER A 2 A SAINT LARY2 díes / 2 nits a partir de 153 € por persona En hotel 2* (1 nit amb esmorzar i una altra amb sopar • Forfetd’esquí per a adult de 2 dies a St. Lary.

CAP DE SETMANA A PIAU ENGALY3 DIES D’ ESQUÍ A MEITAT DE PREU!3 díes / 2 nits a partir de 113 € per persona (basat en ocupació per a 4 persones)En apartament • forfet d’esquí per a 3 dies a Piau-Engaly. *Ofer-ta vàlida de divendres a diumenge o de dissabte a dilluns.

CAP DE SETMANA AERI A HAUTACAM2 dies/ 2 nits a partir de 152 € per persona Casa d’hostes+ baptisme en parapent + 2 descensosen “Mountain Luge”.

CAP DE SETMANA D’ESQUÍ I BALNEOTERÀPIAPER A PETITS I GRANS2 díes / 2 nits a partir de 365 € per família (basat en 2 adults i 2 nens)Allotjament en estudis Lagrange prestige • forfet d’esquíper a 2 dies a 2 dominis (Val Louron – Peyragudes) • 1passi familiar (2h) a Balnéa, centre de balneoteràpia.

notícies de viatges

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 67

Actualment, la celebració del carnaval s’ha estès a nombrosospobles i viles de Malta, però especialment a La Valetta, Florianai Nadur (Gozo). El carnaval de Malta es caracteritza pel seucolor, les carrosses i les disfresses espectaculars. La situació de

la illa de Malta, en ple Mediterrani, amb un clima excepcional i unes gransinfraestructures hoteleres fa ben especial aquest carnaval. Les connexionsamb Malta es poden fer còmodament des de l’Aeroport de Girona amb lacompanyia Ryanair.

Malta és el secret més ben guardat de la Mediterrània. Amb més de7.000 anys d’història i un dels millors climes d’Europa, l’illa es troba a només2 hores amb avió des de Girona. Les illes malteses (Malta, Gozo i Comí) ofe-reixen grans atractius: des de troballes arqueològiques declarades Patrimo-ni de la Humanitat per la UNESCO, fins a infinitat de racons que van serescollits per filmar pel·lícules com Troia, Gladiator, El Comte de Montecrist,Vicky el Viquing i Àgora. ■

Més informació: www.visitmalta.es

CARNAVALA MALTA(Del 4 al 8 de març)

Els orígens del carnaval de Malta es remunten alsegle XVI quan els maltesos i l’ordre dels Cava-llers de Sant Joan van començar a celebrar enaquest període de l’any diverses activitats festi-ves que precedien el dimecres de cendra.

especial carnavals

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 68

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 69

70 GiDONA

Cada any els carnavals de Platja d'Aro són un referent important d'aquesta cele-bració. Més de 70 colles són les que participen a la Gran Rua de Carrosses iComparses, així que l'espectacle està assegurat perquè petits i grans el puguincelebrar com cal. Tant de dia com de nit a Platja D'Aro es respira l'ambient d'hu-mor, diversió, festa i transgressió que reflecteix el que és i ha estat ara i semprel'essència dels autèntics carnavals.

CARNAVAL DE PLATJA D'ARO

especial carnavals

DISSABTE 26 DE FEBRER

■ SOPAR DE COLLES DE CARNAVAL

20.30h. Palau d'Esports i Congressos.Sopar obert a tothom amb la participa-ció activa dels Carnestoltes d'anysanteriors i representants del Carnavalde poblacions veïnes.Preu tiquet: 25 eurosMenú infantil: 12 euros. Data límit compra de tiquets: 21 de febrer(Oficina de Turisme de Platja d'Aro).

■ PRESENTACIÓ DE COLLES DE CARNAVAL DE

CASTELL D'ARO, PLATJA D'ARO I S'AGARÓ

22.30h. Palau d'Esports i Congressos.Cadascuna de les colles realitzarà unaactuació coreogràfica còmica / musical.BALL - DISCO MÒBIL. Gratuït i obert atothom.

DIMARTS 1 DE MARÇ

■ CERCAVILA INFANTIL AMB LA COLLA DEL

CARNESTOLTES

11h. Llar d'Infants de Castell d'Aro.

■ RUA INFANTIL A CASTELL D'ARO

16h. Av. de la Platja.

■ CURSA DE LLITS A CASTELL D'ARO

17h. Camí Vell.

DIMECRES 2 DE MARÇ

■ CERCAVILA INFANTIL AMB LA COLLA DEL

CARNESTOLTES

11h. Llar d'Infants de Platja d'Aro.

■ RUA INFANTIL A PLATJA D'ARO

16h. Av. de S'Agaró.

■ BOTIFARRADA POPULAR

21h. Palau d'Esports i Congressos.Gratuït.

■ BATUCADA POPULAR AMB LA BAND SAM-BANT PER DESPERTAR ALS QUE DORMEN

23h. Palau d'Esports i Congressos.Gratuït.

DIJOUS 3 DE MARÇ. DIJOUS GRAS

■ RUA DE COLLES LOCALS A S'AGARÓ

10.30h. Av. de Platja d'Aro.

■ ARRIBADA DE LES COLLES LOCALS

12h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró.

■ PREGÓ DEL REI I LA REINA CARNESTOLTES

13h. Plaça de l'Ajuntament.

■ ARROSSADA POPULAR

14h. Palau d'Esports i Congressos. Preu: 5 euros. Venda anticipada: Ofici-na de Turisme de Platja d'Aro.Amenitzat per Disco mòbil.

DIVENDRES 4 DE MARÇ

■ BALL DE COLLES - DISCO MÒBIL

23.30h. Palau d'Esports i Congressos.Gratuït.

DISSABTE 5 DE MARÇ

■ GRAN RUA DE CARNAVAL DE CARROSSES

I COMPARSES

■ LLIURAMENT DE PREMIS DE LA GRAN

RUA DE CARNAVAL DE CARROSSES I COM-PARSES

0.15h. Palau d'Esports i Congressos.

■ BALL POPULAR AMB ELS GRUPS CAYENA I

THE PATILLAS

Palau d'Esports i Congressos. Gratuït.

DIUMENGE 6 DE MARÇ

■ TROBADA - CURSA CICLISTA DE CARNAVAL

10.30h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró.

■ XOCOLATADA POPULAR

11h. Recinte tancat - Av. de S'Agaró.Gratuït.

■ LUDOTECA MÒBIL LA XARRANCA (JOCS

GEGANTS)11 - 14h. Recinte tancat - Av. de S'Aga-ró. Gratuït.

■ XOCOLATADA POPULAR

11.30h. Plaça Poeta Sitjar. Castelld'Aro. Gratuït.

■ MÚSICA AL CARRER


■ RUA DE COLLES LOCALS

12.30h. Castell d'Aro.

■ MÚSICA AL CARRER


■ GRAN TROBADA INFANTIL, ANIMACIÓ AMB

AMADEU I COMPANYIA

17h. Palau d'Esports i Congressos.

■ DESFILADA INFANTIL DE DISFRESSES

BERENAR I REGAL PER A TOTS ELS INS-CRITS.Inscripcions gratuïtes: Oficina de Turis-me de Platja d'Aro.

■ TROBADA DE COLLES LOCALS


DIMECRES 9 DE MARÇ

■ ENTERRAMENT DE LA SARDINA

20h. Concentració a la Plaça de l'Ajun-tament.Tot seguit, SARDINADA POPULAR. Gratuït.

Informació:Oficina de Turisme de Platja d'AroT 972 817 179 - F 972 825 [email protected]

AGENDA INDISPENSABLE

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 70

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 71

gironines al mónJudit ArroyoRedacció

Roda el món i tornaa Girona. Això hoté claríssim, peròno sap quan. Un

xic d'aventura i un xic mésd'amor l'han portat fins a unpaís diferent, fins a una ciu-tat cosmopolita on les cos-tums i la llengua són dife-rents. L'adaptació a l'entornha estat un repte i les expe-riències i els nous amics hanestat i són el premi d'aques-ta estada de llarga durada.

ANNA MONERRISFORROY

LLICENCIADA EN RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING

Residència actualBrussel·les, la capital d'Europa

Què et va portar fins a Brussel·les?

Dos factors van ser els desencade-nants: la situació laboral a Girona,que en aquell moment començava aveure's afectada per la crisi, i d'altrabanda, va ser clau que la meva pare-lla trobés feina a Bèlgica. Tot plegatem va portar a prendre la decisió decomençar una nova experièncialaboral i personal a l'estranger. Perúltim, la possibilitat d'aprendre unanova llengua, el francès, va ser unamotivació més.

Et sents acollida a Bèlgica? La veritat és que no és fàcil adaptar-se a un nou país. Malgrat tots someuropeus, la cultura, la gent i les lleissón molt diferents. Tot i així, Brus-

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 72

sel·les té l'avantatge que és una ciutat cosmopolita i mul-ticultural, i obre les portes més fàcilment als nouvinguts.Inscriure'm a classes de francès i conèixer gent de totesles nacionalitats, va ser el primer pas per començar aintegrar-me. D'aquí van sorgir les primeres amistats, ques'han acabat convertint en la meva família belga. Éscuriós veure com amb poc temps fas una pinya i com-prens que no estàs sol en la nova etapa i que, com jo, hiha molta altra gent amb les mateixes pors, inquietuds,il·lusions i alegries.

La situació laboral és tan complicada com aquí?No és tan difícil trobar feina perquè la situació no està tancrítica com a Espanya. Per contra, és complicat, si escerca dins un camp concret, i si, a més, tens l'inconve-nient d'arribar al país sense dominar cap de les tres llen-gües oficials (el Francès, l'Holandès i l'Alemany). Per ami ha estat tot un repte. Vaig arribar amb la intenció detreballar en l'organització d'esdeveniments, però desprésd'un parell de mesos de decepcions, sobretot per labarrera lingüística, vaig veure que havia d'obrir portes iembarcar tots els camins. Fins que, finalment, desprésde seguir un curs intensiu de francès, em va sortir l'opor-tunitat de treballar a Zara, on vaig aprendre molt.

Així, la llengua, en l'àmbit professional, ha estat un inconve-nient per a tu?Doncs sí, completament. Per sort, uns anys abans vaigviure dos mesos a Londres i sis mesos a Malta per apren-dre l'anglès. Arribar a Brussel·les i parlar anglès va ser

Atomium, un dels símbols de Brussel·les

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:35 Página 73

74 GiDONA

una gran ajuda per començar, tenint encompte que és la capital d'Europa, onla majoria de gent també el parla.

El més dur de Bèlgica és el fla-menc, que no és tan accessible i fàcild'aprendre, però és requisit indispen-sable per trobar una bona posició, amenys que treballis per a la ComissióEuropea o el Parlament Europeu. Tot iaixí, després de treballar uns mesos aZara, una amiga em va dir que aHewlett-Packard buscaven espanyolsque dominessin l'anglès i aquí és onestic treballant actualment, donantsuport informàtic, envoltada d'unacomunitat espanyola i 15 nacionalitatsmés. L'anglès és la llengua oficial del'empresa, però com que és a Flandes,tots els papers oficials són única iexclusivament en Holandès, inclòs elcontracte que vaig signar!

Què és el que t'ha sorprès del país?La situació estratègica, al mig d'Euro-pa, a un pas de ciutats com Londres,París, Amsterdam, Maastricht, Luxem-burg, Colònia, Düsseldorf, entre d'al-tres, fàcilment accessibles amb tren oamb cotxe, i que potser no les haguésconegut si no estigués aquí. També lamultitud d'activitats i vida social queofereix la capital. Els Apéros Urbains,afterworks i Pikniks Elektroniks, festesa l'aire lliure a un dels mil parcs i pla-ces que té la ciutat; impossible d'imagi-nar-ho a Girona.

Com a curiositats i diferències des-taquen les deixalles. No hi ha conteni-dors i només tenim 2 dies a la setmanaper deixar-les davant la porta de casaperquè les passin a recollir. Les taxesd'impostos són de les més altes d'Euro-pa. Pagar per anar al wàter d'un bar-

restaurant, representa la meva ruïna! I per últim, el que més em sorpren

i més m'enriqueix d'aquest país, itambé dels altres on he viscut, és lagent que m'he trobat i em continuarétrobant pel camí, juntament amb lesseves experiències, deixar-me merave-llar pels seus coneixements i sensa-cions i així poder aprendre de cada unad'elles.

Quins són els teus llocs preferits deBrussel·les?La Grand Place de la capital belga, enplena nit d'estiu, simplement seure almig de plaça i admirar-la. Agafar la“Villo”, la Girocleta de Brussel·les, irecórrer la ciutat. Gant, una ciutat ambencant, que viu tant de dia com de nit,amb els seus canals. I Bruges, turísti-cament molt coneguda i amb raó.

GIR

ON

INES

AL

MÓ

N

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:Festa Nacional Bèlgica, 21 Juliol 2009Festa de la Música 2010La neu a Brussel·les - Parc du CinquantenaireBruges

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:36 Página 74

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:36 Página 75

Què trobes a faltar de Girona?Moltes coses. Sempre he estat unaenamorada de Girona. Per des-comptat enyoro els meus pares i elmeu germà... sense ells no seriaon sóc. I llavors, com no, els petitsdetalls del dia a dia: sortir de tre-ballar i trobar-te amb les amiguesper fer aquell cafè acompanyat deles nostres llargues converses,passejar i perdre's pels carreronsdel Barri Vell, les escapades a la costa i lallum del sol amb el cel blau, que quan noho tens, te n'adones que és molt impor-tant.

Com portes la relació a distància amb la famí-lia i els amics?Bé i malament. Per sort, ara disposem deles noves tecnologies que ens permetentenir a prop la gent que estimem. L'Skypeens ha facilitat la vida a molts dels que

vivim fora. És un luxe poder trucar, man-tenir converses i veure's gratuïtament.Està a l'abast de qualsevol persona. D'al-tra banda, el fet de tenir l'Aeroport deGirona que comunica amb Brussel·les ésun altre privilegi que permet la flexibilitatde tornar a casa sovint. Veure els meuspares, al meu germà, la meva família iamigues, em dóna ànims per continuarendavant. Em puc sentir privilegiada detenir el seu suport i saber que, per moltlluny que estiguin, sempre estaran al

meu costat.

Tens previst tornar aviat a Giro-na?Tornar, segur. Quan? Encaraés un misteri per a mi matei-xa. Podria dir tantes cosesque després hauria de des-fer, que més val no dir res.Tenim tants de factorsexterns que ens influeixendiàriament, que és difícilfixar límits. De moment pucdir que visc a Brussel·les i enun futur, llunyà o no tan llun-yà, tornaré a casa, Girona. ■

el 5%de descompte en

PAQUET VACACIONALNúm Llicència: GC-001898

C/ Rutlla, 81 - 17002 GironaTel. 872 982 384 - [email protected]

www.girona.groupoutlet.es

CURRICULUM

EDUCACIÓ

• 2001-2005Llicenciada en DIRECCIÓ DERR.PP i MKTFormatic Barna - Barcelona• 1996-2000BatxilleratMaristes Girona - Girona• 1986-1996EGBMaristes Girona - Girona

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

• Juliol 2010 - ActualmentHewlett-Packard - Brussel·lesDepartament d'Atenció al client,especialitzat en suport infomàtic

• Octubre 2009 - Juny 2010Zara - Brussel·lesVenedora i Caixera

• Abril 2007 - Juny 2009Hotel Meliá Girona**** - GironaComercial i Coordinadora de Con-vencions, Banquets i Grups Turís-tics

• Novembre 2006 - Març 2007NxN Esdeveniments - GironaPràctiques en Organització d'Esde-veniments i Comunicació

• Agost 2006 - Març 2007Transports Seur - GironaDepartament d'Atenció al Client

• Febrer 2005 - Maig 2005NH Calderón**** - BarcelonaPràctiques en el Departament deConvencions i Banquets

• Juliol 2002 - Setembre 2003Gas Gas Motos, S.A - Salt (Girona)Auxiliar en el Departament Comer-cial i Marketing (Pràctiques)

76 GiDONA

Piknik Elektronik

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:36 Página 76

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:36 Página 77

78 GiDONA

EL R

EPO

RTA

TGE

L'ADOPCIÓUn somni fet realitat

Redacció

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:36 Página 78

EL REPORTATGE LA ADOPCIÓ

79 GiDONA

C/ Sant Joan Bautista de La Salle, 2, o C/ Rutlla, 56 - 17002 Girona - Tel. 972 22 27 56

BOLSOS, COMPLEMENTS, REGALS I ZONA DISNEY

Rebaixes

Tenir un fill o una filla. Trobar una família. Quan aquests desitjos segueixen doscamins que s'acaben creuant, hi ha un infant que ha trobat la felicitat i uns paresque veuen com el seu somni es fa realitat. L'adopció, malgrat el procés i elspossibles entrebancs, ha estat i és l'opció escollida per moltes parelles perpoder exercir la paternitat i la maternitat i, alhora, oferir un futur millor als nensi nenes que esperen viure en família, com ho haurien de fer tots els infants.

El Departament de Benes-tar i Família de la Genera-litat informa que “l'adop-ció és un procés legal,psicològic i social d'inte-

gració plena i definitiva d'un infant enel si d'una família en la qual no ha nas-cut. Es tracta d'una mesura de protec-ció a la infància que proporciona unarelació paternofilial amb els mateixosefectes legals que la paternitat biològi-ca, alhora que desapareixen els vinclesjurídics amb la família d'origen, sempreen interès de l'infant”. Aquesta és ladefinició institucional d'un desig quetenen moltes parelles. Algunes nopoden tenir fills biològics, altres ja elstenen i volen viure aquesta experiènciai, en alguns casos, hi ha qui opta perl'adopció, encara que pugui tenir fillsbiològics.

ADOPTAR A CATALUNYA

Els infants susceptibles de ser adoptatsa Catalunya han patit una situació d'a-bandó i/o de maltractaments i sónescollits per l'organisme responsablede la protecció dels infants, la DireccióGeneral d'Atenció a la Infància i l'Ado-lescència (DGAIA), que resol que lamillor mesura de protecció és l'acolli-

ment familiar preadoptiu. Els infantsque esperen una adopció a Catalunyasón sans amb antecedents familiars detrastorns en la salut mental i/o discapa-citació intel·lectual, infants amb malal-ties cròniques i/o retards lleus del des-envolupament que poden requeriralgun tractament, grups de germans oinfants amb necessitats especials.

El procés jurídic d'adopció a Cata-lunya comporta possibles visites de lafamília biològica amb l'infant, l'acolli-ment preadoptiu abans de l'adopció,possibles oposicions judicials de lafamília d'origen de l'infant i sentènciesjudicials.

L'ADOPCIÓ INTERNACIONAL

Adoptar un infant d'un altre país com-porta tot un procediment internacionalon es conjuguen, com a mínim, dueslegislacions diferents i la intervenciódels organismes competents de dospaïsos, els del país originari de l'infant iels del país receptor. Aquest procés esbasa en el Conveni relatiu a la Protec-ció del Menor i a la Cooperació enMatèria d'Adopció Internacional, signata la Haia el 29 de maig de 1993. Unconveni que vetlla, bàsicament, perquèl'adopció sigui en benefici de l'infant.

Després, l'assignació d'un infant a unafamília depèn exclusivament de lesdecisions sobiranes dels països d'ori-gen dels nens i nenes.

Les parelles que volen fer una adop-ció internacional s'han de preparar perviure un procés llarg que implica, també,uns costos econòmics. En el moment depresentar la sol·licitud d'adopció a l'ICA(l'Institut Català del'Adopció) s'han decomplir tots els requisits del país o païsosper als quals es presenta la sol·licitud.Per tant, és convenient que les parellesestudiïn quines són les condicions querequereix cada país.

UNA EXPERIÈNCIA FAMILIAR

“Semblava que ens esperava i ens varegalar un somriure”

A casa són 5. No era la família que s'i-maginava la Marta Picó, però ara ésfeliç amb els seus tres fills. Dos, el grani el petit, són biològics, i el mitjà ésadoptat. És en Jaume i té 6 anys. Elseu germà gran, en Jan, en té 10 i elpetit, l'Enric, en té 4. Ell sap que laseva panxa d'origen no és la de laMarta, però també sap que els seuspares van fer un llarg viatge per anar-loa buscar.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:36 Página 79

80 GiDONA

LA FAMÍLIAPare: Jordi FerrerMare: Marta PicóFills: Jan de 10 anys, Jaume de 6 anysi Enric de 4 anys

“Sempre ens havia captivat Etiòpia”

Així comença explicant la Marta el perquè de l'adopció d'en Jaume. Ella i elseu marit són geòlegs i el país d'origendel seu fill sempre els ha fascinat. “Jateníem en Jan i volíem ser pares altravegada, però no arribava”. Va ser ales-hores quan es van prendre seriosamentuna opció que mai havien descartat:l'adopció. En Jordi i la Marta van iniciarels tràmits: sol·licitud, certificat d'ido-neïtat i... espera, sobretot espera. Ellshavien escollit un país poc convencio-nal i el procés es va allargar 2 anys.

En Jaume tenia un 1 any i mig quanaquesta parella de Salt el va anar abuscar. Quan se'ls va assignar el fill,l'IPI, l'associació Iniciativa Pro Infància,es va encarregar de preparar el viatge.Ells havien pagar el diners necessarisper fer l'adopció i, quan van arribar aEtiòpia, tot va anar rodat. “La nostraexperiència va ser molt positiva, no hiva haver cap problema”, així ho recor-da la Marta, que es mostra molt agraï-da amb l'associació que els va acom-panyar en tot el procés d'adopció.

Quan un nen d'Etiopia s'assigna auna família adoptiva el porten a una

casa d'acollida de l'IPI i, allà, esperauns dos mesos fins que es resolen totsels temes judicials i els seus nous paresel van a buscar. Per fi va arribar el dia;després de 2 anys de camí, en Jordi i laMarta van veure per primera vegada elseu fill i el van poder abraçar. “Sembla-va que ens esperava i ens va regalar unsomriure molt bonic”, recorda emocio-nada la mare. En Jaume de seguida esva agafar als braços dels seus nouspares, no es va fer enrere, i semblavaque els agraïa que l'haguessin adoptat.

Les condicions en les que viuen elsinfants a Etiòpia va fer que en Jordi i laMarta haguessin de cobrir unes neces-sitats molt bàsiques del seu fill amburgència. Ell no parava de mostrar elseu agraïment amb grans abraçades iamb una alegria contagiosa. La mareadoptiva reconeix que no hi ha capdiferència en la intensitat de felicitatque va sentir quan va tenir el seu pri-mer fill biològic i quan va agafar i veureper primera vegada el seu segons fill.Mentre ho reviu, s'emociona.

Després, “em devia relaxar”, diu laMarta, i la família es va tornar a aug-mentar. Poc després de l'adaptació ini-cial d'en Jaume, la mare es va quedarembarassada del seu tercer fill, l'Enric.“No és la família que jo m'havia imagi-nat tenir, però ara estem molt bé”,reconeix aquesta saltenca.

Ben aviat, com sol passar, enJaume es va anar fent més gran, es va

adaptar perfectament alseu nou entorn i a la sevafamília, però... les pregun-tes i els interrogants vananar arribant. En Jordi i laMarta sempre li han expli-cat quin és el seu origen.Li van fer saber que ell nohavia sortit de la panxa dela Marta, i això el va man-tenir un temps neguitejat.“En Jaume preguntava atotes les mares recentsque tenien un nadó, dequina panxa havia sortitaquell bebè. Després ellels explicava que ell nohavia sortit de cap panxa”,explica la mare adoptiva.Més endavant va saber

que havia sortit d'una panxa que no erala de la Marta. I ara li encanta explicarque els seus pares van voltar tot el mónper anar-lo a buscar, fins que el van tro-bar.

En Jaume és un nen normal que viuamb una família normal. Així ho explicala seva mare quan li preguntem si hi haalgun problema d'adaptació. “Comque vivim a Salt en Jaume no es veutant diferent essent de color”, diu laMarta. Amb els seus germans hi ha latípica relació de germans, amb algunagelosia de tant en tant, com puguintenir-la uns germans biològics.

“Avancem poc a poc i ell s'alimentade sensacions”. Així descriu la mare d'enJan, en Jaume i l'Enric, el dia a dia delseu fill adoptiu. Si mira el futur sap queun dia el seu fill adoptiu voldrà conèixer idescobrir quins són els seus orígens i ells,els seus pares, ho respectaran i l'ajuda-ran en tot allò que necessiti.

Segons aquesta parella de paresbiològics-adoptius, “adoptar ha estatuna experiència fantàstica. Tant, quequan va néixer l'Enric es van tornar aplantejar una segon adopció, però elpes de la gran família amb 3 fills, demoment, els ha retingut. Sempre són atemps d'augmentar la família. ■

Més informació:www.ipi-coopracio.orgwww.gencat.catwww.asfaru.orh

EL R

EPO

RTA

TGE

LA A

DO

PCIÓ

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:36 Página 80

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 81

82 GiDONA

DO

NES

EN

LA

HIS

TÒR

IA

Una fada arribà a Tossa...

Anna CortésEmpresària

Ja de ben jovenetam’impressionava labellesa de l’Ava. No

recordo bé si va ésser a “Pan-dora” o a “La Comtessa des-calça”, però des del primermoment i sempre més l’he vistcom una deessa. Amb els anys,he vist totes les pel·lícules queva rodar, he llegit les seves bio-grafies i no m’he perdut ni undocumental on hi havia el seunom. Aquella bellesa provoca-dora, insultant, enigmàtica,lliure, sobretot, lliure ... em vaseduir.

Ava Gardner va créixer en unacomunitat rural de l’Estat deCarolina del Nord. Era la peti-ta de sis germans i la seva

família es dedicava a cultivar tabac. Quantenia 18 va anar a visitar la seva germanaa Nova York i el seu cunyat, que era fotò-graf, fascinat per la bellesa natural de lajove Ava li proposà fer-li unes fotos. Lesinstantànies es van fer i es van penjar enl'aparador de l’estudi fotogràfic del seucunyat a la Cinquena Avinguda. El destí ola casualitat va ser com l’any 1941 la jovedel sud va seduir Hollywood amb la sevabellesa innata, salvatge i felina d’ullsverds. “L’animal més bell del món”. Ambaquesta frase la van batejar arreu del paísi arreu de món.

PASSÀ PER TOSSA ...

L’Ava va tenir èxits esplendorosos abansi després de la seva visita a Espanya iCatalunya, però jo només em centraréen aquells anys que va passar al nostrepaís, on es va descobrir a ella mateixa iva ésser ella, tant a la llum de les càme-res, com a la llum d'aquell mar que vadescobrir a la nostra estimada CostaBrava. “Res del que vaig fer abans odesprés de Pandora va tenir un impacteigual en mi. Gràcies a Pandora vaig des-cobrir Espanya, i a Espanya vaig viurecom mai havia viscut”, explica Ava Gard-ner en les seves memòries.

“Pandora i l’holandès errant” era laprimera pel·lícula americana que es

rodava a Espanya, gràcies a l’amistat delpropietari de la platja del Castell, el granmecenes de les arts i els esports AlbertPuig Palau, amb el director Albert Lewin.Puig el va convidar a passar uns dies aCastell per conèixer l’entorn. Enlluernatper la naturalitat del paratge, tot un para-dís sense el turisme que anys desprésho ha envaït tot, Lewin no ho va dubtar:“Pandora” es rodaria a la Costa Brava, aCastell, a Girona i a Tossa.

HOLLYWOOD A LA COSTA BRAVA

El 25 de març de 1950 Hollywood arri-bà a Tossa de Mar. Us ho podeu imagi-nar? Potser algun lector o lectora ho vaviure, o un familiar us ho ha explicat ...A mi me n’ha donat alguns detalls lasenyora Carme Capdevila. Ella tenia 15anys quan les càmeres van desembar-car a la Costa Brava sud. Recorda l’en-renou que es va muntar mentre es varodar part de la pel·lícula a Tossa. Des-criu l’Ava Gardner com una donaguapa, simpàtica i propera.

Tossa era aleshores un petit poble depescadors on mai havien vist un rodatge,però tots es van bolcar i van col·laborar

AVA GARDNER A GIRONA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 82

en la pel·lícula, amb els operaris, i vanfer d’extres. De fet, les primeres imatgesde “Pandora” mostren un grup de pes-cadors en la seva barca que parlen encatalà!!! El món va saber per primeravegada que a Espanya es parlava unaaltra llengua. I a més de difondre l’exis-tència de la nostra llengua, l’estrena dela pel·lícula arreu del món, l’anysegüent, va donar a conèixer la incom-parable bellesa de la Costa Brava.

FOTOS AMB TOTHOM

La musa apareix a Tossa el 20 d'abril. Vaaparèixer perquè per als habitants deTossa va ésser com una fascinant apari-ció i tots van quedar encisats amb aque-lla fada vinguda d’Amèrica. Sentien unagran admiració i la sentien molt propera.Ella es deixava fer fotos amb tothom.Somreia i no semblava que fos una granestrella de Hollywood. Potser els seusorígens humils la feien tan planera.Deien que era com una reina amb corde camperola. L’escultora i pintora giro-nina Emilia Xargay va ser l’assistentapersonal d’Ava Gardner. Ella la recorda-va amb admiració: “Naturalment queem vaig enamorar d'ella, com tothom.Tots l’adoraven, era simpatiquíssima,gens diva i molt, molt desinhibida... imai estava cansada. Tenia una vitalitatsobrehumana… Treballava tot el dia,però no es perdia cap festa. Ballava, reiai bevia... Mai havia vist a una dona beuretant conyac!”.

L’Ava menjava molt. Li agradava moltel pernil, el suquet de peix i bevia moltwhisky, vi, sangria, cava, Martini... De fet,l’actriu no parà quieta durant tot el rodat-ge de “Pandora”. Anava de l’Hotel Ànco-ra de Tossa, a la Gavina de S’Agaró, a lesmansions de la família Drapper i a Castell.

Un dels personatges masculins de“Pandora” va ser Mario Cabré, companyde repartiment, un galant de moda, actori torero que va quedar seduït per l’actriu.Mai es va aclarir si realment van viure una

hisòria d'amor o una passió irresistible.Sigui com sigui, es va acabar amb l’arri-bada inesperada de Sinatra. Però ell es vaprendre molt seriosament aquell amor i liva dedicar uns versos que va escriure al’habitació 53 de l’Hotel Peninsular, ons’allotjava durant el rodatge.

Tossa, encara encisada per Ava, vaveure aparèixer a Frank Sinatra! CarmenCapdevila m’ha mostrat un Fotogramasde l’abril de 1950. Em fixo en una granimatge on Mario Cabré besa amorosa-ment Ava Gardner. El reportatge parladel seu apassionat amor. Un altre Foto-gramas de mes de maig es fa ressó de lanotícia de l’arribada de Sinatra i mostrales primeres fotos d’ell preses a Tossa.Es veu que la va fer grossa...

Cabré i Ava Gardner van continuar laseva amistat. S’escrivien i es veien de tanten tant. Jo crec que mai sabrem quina vaser autènticament la seva relació.

LA MILLOR ETAPA VITAL

Tres anys després del rodatge de “Pan-dora”, l’actriu de Hollywood va decidirtraslladar-se a viure a Espanya, fugint dela ciutat del setè art i de la gelosia malal-tissa de Sinatra. En aquella Espanyafranquista, Ava representava tot el que elrègim censurava: bebia, fumava, anavasola als toros, vivia sola, estava divorcia-da, no era catòlica i, a més, era actriu!

Si voleu saber més d’aquests gairebévint anys de la vida d’Ava Gardner aEspanya, no deixeu de llegir: “Beberse lavida” de Marcos Ordóñez, un impressio-nant relat, molt ben documentat, sobreaquesta etapa vital de l’actriu. Tambépodeu veure el documental “La Nocheque no acaba” del cineasta gironí IsakiLacuesta, que va tenir una gran acollidade públic i crítica en el Festival de SantSebastià i que el Cinema Truffaut estrena-rà en breu. I, per descomptat, no us per-deu el documental “Pandora, quan Avava seduir Girona”, que trobareu al Museudel Cinema de Girona. ■

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 83

Les catifes són, sense cap dubte, les peces que més calor transmeten a la vista, aïllen del fred i absorbeixen el so.La seva importància ha estat redescoberta els últims anys, en part, perquè actualment hi ha infinites possibilitatsen colors, mides, preus i la varietat de materials de fabricació creix constantment. Així, l’elecció només depèn delnostre gust i estil.

Posar catifes al terra és una opció força econòmica per fer acollidor un espai determinat o, simplement, per fer un petitcanvi a casa. Col·locar una catifa en una posició diferent o ubicar-la en una altra habitació ens ajuda a fer una petita reno-vació. No sabem amb certesa si hi ha algun tipus de relació vinculada amb la vida nòmada dels nostres avantpassats, peròles catifes encara tenen influència sobre la nostra vida urbana i són presents a la nostra llar.

Marta Brugulat Col. 1256 Sònia Busquets Col. 1255Dissenyadores d’interiors

84 GiDONA

CatifesVESTINT EL TERRA AMB CALIU

DEC

OR

AC

IÓ

Baixen els termòmetres i busquem l’escalfor i el caliu de la llar. La meteorologia ens fa cercar mésestones de confort, a l’empara de casa nostra, protegits i arrecerats del fred. Nosaltres ens hemd’abrigar, però també podem abrigar casa nostra.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 84

DECORACIÓ

85 GiDONA

Vestir el terra ens ajuda a definirespais. Dins una habitació hi podenhaver diferents ambients i les catifesens ajuden a diferenciar-los perfecta-ment. Quan tenim una sala d’estarmenjador en un sol espai, si col·loqueml’estora sota el sofà, ens marca la zonad’estar. Si, pel contrari, la col·loquemsota la taula de menjar ens connectaamb les cadires. En aquest cas semprecal tenir en compte que la catifa cobrei-xi totalment l’espai, fins i tot quan lapersona està asseguda. Així protegiremel terra de petjades, cops, ratllades;podrem anar descalços i aconseguiremuna calidesa indiscutible.

Si posem una catifa amb gransdibuixos o colors intensos en una habi-

tació es convertirà en el principal ele-ment atraient d’aquest espai. Si jatenim peces rellevants, és aconsellableser prudent i optar per catifes llises icolors discrets. En general una catifaha de ser subtil i no ha de competiramb els mobles. Si és la peça únicad’un rebedor ens podem permetre undisseny que capti tota l’atenció.

Tot i que freqüentment optem percatifes rectangulars, les rodones o lesde formes irregulars poden aportar-nosun toc avantguardista. Com sempre,recomanem no deixar-nos portarexcessivament per les tendències. Sónmés aconsellables les peces “time-less”, si volem evitar cansar-nos ràpi-dament de l’estora.

MATERIALS I TÈCNIQUES

LLANAÉs el primer material en fabricació decatifes i accepta el tint de qualsevolcolor. Això fa que sempre hi hagi l’op-ció adequada per coordinar-la icol·locar-la en qualsevol habitació iadaptar-la a qualsevol estil. La llana ésun material durador i de fàcil neteja.

Tècnica hand tufted. Procésmanual que usa una eina a manera depistola. Quan s’acciona, empeny i tallauna porció de llana i la introdueix en

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 85

86 GiDONA

una base de teixit de cotó on s’ha mar-cat prèviament el dibuix. La llana essubjecta a la base mitjançant el làtex.Aquest material admet dissenys elabo-rats però no es poden fer curvilinis deprecisió.

Tècnica hand loomed. Manufactu-ra feta en un telar accionat manual-ment. Consta d'un dispositiu per intro-duir i extreure unes barnilles que fixenla llargada del pèl i també el podentallar. Utilitza tres ordits i una tramaque es lliguen per formar una estructu-ra rígida i resistent que subjecta lallana. Permet el bucle i el pèl tallat.Només admet dissenys simples

Tècnica hand knotted. Procés abso-lutament manual en el que la llana essubjecta fortament a la base mitjançantun nus. La forma de fer el nus i el tipusi gruix d’aquest nus distingeixen els dife-rents tipus de catifes fetes amb aquestsistema manual tan elaborat. Quan hi hamés nusos, major és el valor i la duracióde la catifa. Admet dissenys complicatsde tot tipus

Tècnica dhurrie. Sistema manual de

teixit format només de trama i ordit,sense nusos, anomenat també teixit a laplana. Generalment el disseny el formanomés la trama que encobreix l’ordit. Noadmet dissenys molt elaborats.

ACRÍLICÉs un material general-ment més econòmicque la llana. S’utilitzasobretot en comerços,ja que és resistent a labrutícia, a les arnes,etc. És de fàcil mante-niment, es fabrica enmultitud de colors iexposat a la llum solares decolora menys quealtres teixits.COTÓÉs un material fresc,rentable, resistent a lacalor i no acumulaelectricitat estàtica.S’utilitza sobretot per aambients naturals,infantils, banys...

PELLÉs la pell d’animal curtida, el que la fasuau i flexible, permetent la fabricacióde catifes i l’entepissat de butaques isofàs. Podem conservar-les en el seucolor natural, que aportarà un estil sal-vatge i natural o tenyir-les del color des-itjat, adaptant-nos a l’estil decoratiu dela casa.

BAMBÚÉs un material dur, que no es trenca nies contrau. Es presenta en diferentscolors i acabats i encaixa de meravellaen ambients d’estil exòtic i colonial.

SISALÉs una fibra natural dura i resistent. Ésuna de les que millor suporten l’ús con-tinuat, per aquesta raó es col·loca enzones de trànsit. Té l’inconvenient queno és resistent a la humitat i que el seutacte quan la trepitgem no és especial-ment agradable.

YUTEÉs una fibra natural procedent de l’Ín-dia. Es caracteritza per la seva suavitat,precisament per això es recomana elseu ús en espais en els que es transitadescalç.■

[email protected] - www.coddigi.com

86 GiDONA

DEC

OR

AC

IÓ

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 86

Carme FontacabaC

ON

SEL

LS P

ER A

LA

LLA

R

L’estalvi és una eina molt importantper arribar a final de mes. Com elpodem fer des de casa? Encara quesembli un contrasentit invertir pera estalviar, la clau és la Prevenció.

És el nostre pla de futur la prevenció dinsde casa, tenint cura dels nostres apa-rells i de les instal·lacions en general,

és a dir, parlem del Manteniment Preventiu.

QUE ÉS EL MANTENIMENT PREVENTIU?

Les tasques de manteniment preventiu con-sisteixen en accions planificades sobre les ins-tal·lacions, infraestructures i aparells, que per-meten disminuir l’impacte de les avaries i garan-tir-ne la màxima disponibilitat.

El manteniment preventiu permet, entrealtres, detectar fallades repetitives, augmentarla vida útil dels equips, disminuir costos dereparacions futures i detectar els punts feblesen les instal·lacions. No hem de perdre de vistaque, quan els equips treballen eficientment elvalor de l’estalvi és molt significatiu.

D’altra banda, el servei de manteniment per-met complir normatives existents sobre segure-tat i mediambientals: en una paraula, consumirl’energia que realment necessitem.

Per al seu assessorament no dubti en posar-se a mans de bons professionals, ells l’ajudarana buscar solucions energètiques personalitza-des que li permetran consumir l’energia querealment necessita. ■

PARLEM D’ESTALVI A LA LLAR?

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 87

88 GiDONA

Plantes enmoviment

Els seus movimentssón limitats perquèno disposen d’unaparell locomotor

com els animals, però enalguns casos el moviment éstan immediat que ens pot sor-prendre.

Aquest pot ser el cas de lesplantes carnívores, o de lesmimoses sensitives, les qualsamb un lleuger contacte ambalgun objecte exterior reaccio-nen movent-se molt ràpida-ment.

La paraula científica ques’utilitza per anomenar elsmoviments de les plantes és"tropismes". Aquests movi-ments de les plantes són total-

ment involuntaris, i els podem trobar com a resposta a diferents estímuls exteriors.Per exemple, les respostes a la llum o bé a la gravetat són les més conegudes, peròtambé podem trobar respostes a elements sòlids exteriors o a l’aigua.

ELS FOTOTROPISMES O MOVIMENTS A CAUSA DE LA LLUM

Aquest és el moviment responsable del creixement vertical cap amunt dels vege-tals. La majoria de plantes es desenvolupen més en direcció a on hi ha més quan-titat de llum. Per això quan tenim una planta al costat d’una finestra pot ser que lesseves fulles i tiges es girin cap a la llum i que es desenvolupin molt més d’aquellcostat. Aquests moviments es produeixen perquè les plantes tenen uns receptorsde llum especials que s’activen per la presencia d’una hormona vegetal anomena-da auxina.

La majoria de plantes que tenim a casa nostra tenen funció deco-rativa, però no cal oblidar que són éssers vius i que, com a tals,s’adapten al seu entorn de la millor manera que poden per tal de

desenvolupar-se. Lesplantes es mouen peradaptar-se al medi i aixípoder realitzar millor lesseves funcions vitals.

SEC

RET

S D

E JA

RD

ÍGemma Teixidor i AlbaEnginyer AgrònomEspecialista en [email protected]

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 88

89 GiDONA

Camí de Sitjar - 17190 Salt- [email protected]

Tel. 972 244 145

La mimosa sensitiva (Mimosa pudica) la podem tro-bar a floristeries o centres de jardineria. Obra les fullesdurant el dia i quan les toquem, les tanca ràpidament.Les flors en forma de boletes de color lila, apareixen al’estiu. És un planta molt sensible a les gelades.

La venus atrapamosques (Dionaea muscipula)tambè la podem trobar a floristeries o centres dejardineria. És la planta carnívora més coneguda, alfinal de les seves fulles hi trobem dos lòbuls onatrapa els insectes. S’ha de saber que la cura d’a-questes plantes no és senzilla. Passen un tempshivernant, no necessiten fertilitzants, volen llum iuna bona humitat a l’ambient.

EL CONSELL Existeixen moltes espèciesde calatheas que s’utilit-zen per la qualitat orna-mental de les seves fulles.Algunes d’aquestes espè-cies són molt sensibles a lallum i, si les tenim en unahabitació on la llum estàmolt focalitzada, pot serque les fulles es moguin icanviïn de posició buscantla llum. En general sónplantes que necessitenuna llum difusa. A més, noels agraden ni les correntsd’aire ni els canvis bruscsde temperatura. Cal man-tenir-les en un lloc ambbona temperatura i unaalta humitat ambiental.

Aquest any celebrem elbicentenari del naixement deCharles Darwin. Doncs bé,aquest famós naturalista foudels primers científics que,juntament amb el seu fillFrancis, va estudiar les hor-mones vegetals. D'aquestamanera va descobrir elsmoviments de les plantes acausa de la llum.

ELS FOTOTROPISMES OMOVIMENTS DEGUTS A LALLUMEl fet que algunes plantessiguin més sensibles aaquest fenomen depèn de la

seva fisiologia. N’hi hauràalgunes en les que gairebéno es percebrà el seu movi-ment i d’altres que, en qües-tió de minuts, giraran lesseves fulles buscant la llum.

Els gravitropismes omoviments a causa de laforça de gravetatAquests moviments es pro-dueixen sobretot en lesarrels. El creixement verticalcap avall de les arrels és fruitde l’atracció de la gravetatde la terra.

ELS TIGMOTROPISMES OMOVIMENTS PEL CONTACTE

AMB OBJECTES SÒLIDSAquests són els movimentsque realitzen algunes plantesper enfilar-se cap amunt. Lestiges d’algunes enfiladisseses torcen quan toquen eltutor i s’agafen al pal percontinuar creixent. Ho fan,per exemple, les clematis o lamongetera. D'altres plantes,com les heures, presentenpetites tiges que s’adherei-xen a les parets, i també n'hiha algunes, com els ceps,que presenten circells ques’entortolliguen als voltantsd’un objecte. ■

SECRETS DE JARDÍ

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 89

quell matí de finals defebrer, quan es va llevar,va pensar que era un diaper gaudir de la casa id’un bon llibre. El seu

marit i el petit de la casa (o no tanpetit, perquè aquest hivern haviacomençat a fer el canvi) havien sortitde bon matí per anar a pescar. Ara,anava rumiant, se li ha despertat lavena de “fer de pare” i aprofita lesestones que té lliures per ensenyar-liles activitats que a ell li agraden al seufill. Una de les passions del seu maritera la pesca. Així que aprofitaven elscaps de setmana per anar d’excursió iper pescar. Pare i fill tenien tot el dreta dialogar sense que cap ment feme-nina els destorbés. A ella ja li agrada-va que xalessin junts.

Gaudiria d’un matí relaxat i des-prés dinarien tots junts. Tard. Desprésde la pesca i de la dutxa. Per tant, tin-dria temps de fer-se la manicura i dellegir una estona, una de les seves afi-cions preferides. Abans, però, esmor-zaria tot llegint el diari. Enyorava fer-ho els dies feiners, quan de bon matíel despertador ja marcava el ritme aseguir.

L’hivern era càlid i feia bon tempsper passejar. A la tarda encara els que-daria temps per a fer un tomb. Es vapreparar el cafè. L’aroma li va obrir elssentits. Era una rutina de cada matí.Un regal de “bon dia” que els caps desetmana allargava sense presses.

Escalfar la llet, posar-s’hi unacullerada de mel. Ni molt, ni pocdolç. El cafè fort i ben calent. Va aga-far un bocí de pa de pessic que havienfet el dia abans amb el seu fill. El vasucar en el cafè amb llet mentre fulle-java el diari i la barreja se li desfeia ala boca. Va pensar que hi havia unpunt massa de llimona, però tot i aixíera cuit per dins i cruixent per fora.Mentre esmorzava, de sobte, li vavenir al cap que no havien avisat aljove que els dissabtes al migdia dona-va classes al seu fill. El telefonariaperquè no fes el viatge en va. Hianava amb bicicleta perquè vivien alsextrems de la ciutat.

Però alguna cosa la va fer desistir i

no el va telefonar. Si no l’avisavatambé podien parlar del seu fill i delprogrés de les classes. Li diria quehavien oblidat avisar-lo i que igual-ment li pagarien l’hora. Es va enrogir.Aquell jove, que no passava dels tren-ta, cada dissabte se la mirava de cap apeus. Ella no en feia cas. Va avergon-yir-se dels seus propis pensaments.Potser sí se la mirava…

El professor particular era un noieducat i dolç. Físicament bru amb elscabells aristas i negres. Tenia lescelles espesses i unes faccions moltmarcades. Ella era més clara de pell ide cabells.

Continuava pensant que l’hauriad’haver trucat.

Després de dutxar-se es va posarun barnús blanc i mentre s’eixugavaes va repassar al mirall. Tot i que jahavia fet els quaranta es veia atracti-va. Els cabells rossos i la mitja melenali donaven un aspecte jovenívol. Esva posar la crema hidratant i amb eltacte del barnús va notar els pits eri-çats. Tenia un pit rodó i dur i tot bai-xant, una breu corba insinuava unapanxeta no ben bé llisa però sense capmarca de l’embaràs. Encara anava anedar i això la mantenia en forma. Dejoveneta havia fet competició i nohavia deixat mai de nedar.

Va tancar els ulls i un suau pessi-golleig la va envair. No tenia capexcusa per al jove professor i de nouva notar els colors a la cara. Li vasemblar que el timbre de la porta res-sonava i ella encara duia el barnús.S’excusaria dient-li que no havia tro-bat el seu número de telèfon o el fariapassar i en uns minuts es vestiria, o elconvidaria a un cafè o a un aperitiu…No s’havia adonat de l’hora que era nidel temps que havia passat.

Uns ulls negres la varen fitarnomés obrir la porta. Un cos ajustatdins una samarreta negra i uns jeansgastats, unes bambes blanques i una

alenada de Calvin Klein. Gairebé esva marejar. No sabia com dir-li que elseu fill no hi era. No sabia què dir-li.Si el cos pogués parlar… Mare de Déuquins braços tan musculosos se li insi-nuaven! Ell se la mirava com aquellqui té un regal per a desembolicar i nosap si treure el llaç a poc a poc o espa-rracar el paper sense pensar-s’ho.

Li va oferir un cafè. En faria denou. El que quedava estava fred. Li vadir que el seu fill no hi seria aquellmatí, que havien oblidat telefonar-li ique els dos homes de la casa eren apescar… Parlava distreta mentre pre-parava el cafè sense adonar-se que eljove ja intuïa que sota el barnús nos’hi amagava res més que el seu cos.Anava descalça i lluïa unes unglesd’un vermell intens. Uns peus que jaconvidaven a resseguir uns bessonsquasi perfectes per perdre’s en unescuixes apretades fins a arribar a lescorbes d’un cos que es desdibuixavasota el barnús i que el jove assaboriacarnós i perfumat.

Es va asseure al sofà i mentre esdisculpava li va dir que es vestiria enun no res. Ell no la va deixar que aca-bés de parlar i de sobte ajaguda al sofàno veia res més que uns ulls menjant-se-la mentre unes mans apressades lianaven desfent el cinturó del barnús.Gairebé no respirava com si el sorollla delatés. No li podia estar passant aella tot això. Aquell cos fornit i lalluïssor de la pell la feien maldestreper poder acariciar tanta geografiadesconeguda. Era musculós però sedósal tacte. Unes mans grans la resse-guien i les olors de cafè i Calvin Kleines confonien.

Mig emboirada, esbatanadadamunt el sofà, despentinada i verme-lla com un pigot es va sobresaltar quande cop el timbre de la porta no paravad’insistir. Eren les 12 en punt i el pro-fessor acabava d’arribar. Era puntualcom sempre i ella com si baixés d’unnúvol es va aixecar i tot passant-se lamà pels cabells es va cordar el barnús idescalça va anar a obrir la porta.

No tenia esma per donar-li capexcusa. El convidaria a prendre uncafè…■

A

Joana Reverter Pujol

Unaexcusa

Relats en femeni

90 GiDONA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 90

[email protected]

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 91

apuntsdecultura

92 GiDONA

ESPECTACLES

DUES DONES QUE BALLENTeatre Lliure i EL CANALTEATRE DE SALTDivendres 4 de març 21.00 h.Dissabte 5 de març 21.00 h.Obra de Josep Maria Benet i Jornet, dirigidaper Xavier AlbertíREPARTIMENT: Anna Lizaran (Dona gran) iAlícia Pérez (Dona madura)

Dues dones que ballen expli-ca, simplement, la relació gai-rebé accidental de dues sen-yores d'edats diferents, entrela maduresa i la vellesa. Unarelació que evolucionarà iconclourà de manera potserinesperada.VENTA D'ENTRADES:www.servicaixa.com / 902 33 22 11

MÚSICA

KATIE MELUAAUDITORI DE GIRONADijous 17 de març a les 21.00 h.

La cantant Katie Melua, unade les veus més suggeridoresdel pop actual, visita Gironaamb la versió en directe de laseva darrera aventura disco-gràfica. En aquest àlbum, ano-

menat The House, la cantantd'origen georgià busca novessonoritats i matisos amb lacol·laboració del productorWilliam Orbit, conegut pel seutreball en el brillant Ray ofLight de Madonna. Ambnomés dinou anys Katie vacomençar la seva carrera dis-cogràfica, i el 2004 fou l'artistafemenina amb més discosvenuts al Regne Unit. Actual-ment, la seva seductora mes-cla de pop, blues i jazz l'estàconvertint en una de les veusmés populars del nou segle.VENDA ENTRADES ANTICIPADES ONLINE:www.servicaixa.com / 902 33 22 11

LLIBRES

ESCOLLIDA PELS DÉUSMaria Carme RocaColumna Edicions (472 pàg.)

Any 305 abans de Crist.Empòrion, una petita polisde l’occident de la Medite-rrània creix pròspera, entrealtres coses gràcies a lesriques terres de l’interior,les dels ibers indigetes. Elnaixement d’una nena, fruitd’un amor prohibit, coinci-dirà amb un període d’hos-tilitats entre emporitans iindigetes. Reclamada per lasacerdotessa de la ciutatibera d’Índica però acollidaper una cortesana, Hèliacreixerà dins les murallesd’Empòrion aliena als inte-

ressos enfrontats dels ciu-tadans. Mentre el ric i venja-tiu comerciant Heraclidespretén convertir Empòrionen una tirania, el seu cunyatAris somia la reforma delstemples i el culte a Asclepi.D’altra banda, a Índica, Uni-belos, tan ambiciós combon guerrer, conspira perusurpar el poder. Amb l’Em-púries grega com a escena-ri, les lluites i les intriguesesclataran barrejant-seamb les passions personals.I a la seva ombra, la sivellad’una cortesana anirà dei-xant unes cicatrius difícilsd’esborrar.

CINE

SOMNIS ATRAPATSAnna Teixidó/Marc FaroDOCUMENTAL

Els efectes de l’actual crisieconòmica han obligat amolts estrangers a prendredecisions a contracor.

Molts van emigrar a la vellaEuropa pensant que trobarienun futur millor però, per lamajoria, els seus somnis hanquedat atrapats. El teló defons d’aquest documentalsón quatre històries que con-flueixen a Salt (Gironès), unade les poblacions amb méspercentatge d’immigració deCatalunya. En un moment enquè les autoritats encara nohan trobat la fórmula per ges-

tionar aquest fenomen, s’himostra no només com larecessió econòmica està afec-tant aquest col·lectiu sinótambé com els immigrantsmantenen les seves tradicionslluny del país d’origen.

EXPOSICONS I VISITES

BARDENAS REALESFotografies de Vicenç RoviraGIRONA – CENTRE CULTURALLA MERCÈFins el 5 de març de 2011

“Bárdenas Reales” és el projec-te personal de Vicenç Rovira,que ha volgut transmetreamb fantàstiques imatges enblanc i negre l'esperit màgic iintemporal d'un indret ambun atractiu fotogràfic ben sin-gular. Es tracta d'un paratgenatural semidesert que s'es-tén al sud-est de Navarra, enplena comarca de Tudela,amb unes 42.500 hectàreesde terreny sense cap nucliurbà. Se situen en un puntequidistant entre la SerraladaPirinenca i la Serralada Ibèrica iconformen un parc naturalprotegit que, des del 7 denovembre de 2000, forma partde la reserva de la biosfera.Comissari: Martí ArtalejoCOMISSARI: Martí Artalejo

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 92

ENO

TECA

OLIVEDAÍngrid TeixidorExperta en vins

Avegades ens encaparrem enbuscar noms exòtics, dife-rents i que sonin amb forçapels nostres vins però resulta

que, quan l’ampolla surt a l’exterior,aquella marca que nosaltres trobàvemtan encertada té una altra connotació, obé que el disseny que ens ha costat tantde decidir és ofensiu per als habitantsd’aquell país. Recordo quan vam inten-tar introduir “el cava” a Colombia, unproducte tan català i tan estimat pernosaltres i resulta que per als colom-

bians aquesta denominació era una“nevereta per dur els refrescos a la plat-ja”, i vet aquí que fins que no vam enten-dre la cultura d’aquell país no vam podervendre ni una ampolla. Els vins de l’Em-pordà, per exemple, tan característics dela seva zona, s’han d’amorosir fins quesurten dolços per poder vendre’ls als paï-sos de l’est i no parlem de Mèxic, on lacalor fa que tots els vins es beguin fredsi els caves tan dolços, que per a nosal-tres serien com un vi de postre. A Rús-sia, per exemple, els daurats i coures fan

vendre un vi per la seva etiqueta i aHolanda el taronja, color de la seva ban-dera, els encanta. Cal conèixer la culturade cada país abans de preguntar-se si elnostre producte hi encaixarà.

Ara bé, si a l’etiqueta del productes’hi col·loca un burro català el produc-te té èxit segur, ja que l’animal és mun-dialment conegut i és com un plagi del’autralià “yellow tail”. Veiem doncs, endefinitiva, que no és només importantel contingut de l’ampolla, sinó també lavestimenta que se li posi! ■

EXPERIÈNCIES EN L’EXPORTACIÓDe vegades ens preguntem perquè els nostres vins costen de trobar a l’exterior i que,essent productes de tanta qualitat, bona relació qualitat-preu i una imatge immillora-ble, no els podem beure quan viatgem a països llunyans, però pel contrari degustemvins de la competència a uns preus desorbitats.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 93

...E

L P

ER

FIL

94 GiDONA

Paco [email protected]

La vila de Sils és coneguda pels seus estanys, però ben segur que el seumàxim exponent són les seves cuineres, perquè elles han difòs el nom delpoble arreu d’Espanya i també a Itàlia.

LES CUINERES DE SILS

PROMOCIONANT LA CUINA TRADICIONAL

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 94

95 GiDONA

EL PERFIL

EAquesta aventura gastronòmi-ca va començar l’any 1992.En Xicu (Francesc Anoro) iles “iaies” eren una pinya.

Així és com se les coneixia en aquellmoment. Un dia, en un sopar d’home-natge a la vellesa, hi havia a la taula unspebrots del piquillo i els comensals vancomençar a parlar de la cuina moder-na. Algú va recordar que la seva àvia jacuinava temps enrere pebrots verds far-cits de carn de perol.

Possiblement aquesta va ser l’es-purna que va fer néixer Les Cuineres deSils. Aquell mateix dia, es va decidir fertrobades quinzenals per parlar de lacuina que es feia en el passat a Sils i,posteriorment, fer-ne un recull gastro-nòmic en forma de llibre. Les reunionses feien a l’ajuntament i es parlava detotes les receptes heretades. La “pebra-da” era un exemple; una recepta fetaamb vi, cansalada i molt de pebre queanava molt bé per guarir els constipats.També s’explicava que a cada casa hi

havia d’haver un pa per seguir la tradi-ció que diu que “allà on no hi ha pa,Déu no hi habita”. En aquelles primerestrobades Les Cuineres de Sils recorda-ven l’època de les truites dels pobres,les de farina, anomenades “truites decan poc, molta farina i d’ou ben poc”.Amb totes aquestes xerrades es va feruna gran recull culinari sobre la cuinaantiga de Sils i es va decidir fer un llibre.

No es tractava de fer un receptari.L’objectiu era transmetre la història gas-tronòmica del municipi, explicar allòque es menjava a Sils segles enrere.Per veure aquest fruit era necessaritenir un bon pressupost i documentar-ho amb fotos. Així es va decidir fer elprimer sopar gastronòmic de Sils. Cadacuinera feia una cassola i així podien ferles fotos. Era el 1994 i des d’aleshores,cada mes de juliol, es celebra aquestsopar amb gran assistència de públic,uns 600 comensals.

Quan el grup es va formar hi havia18 cuineres i ara ja en són més d’un

centenar, en total 104. Val a dir que enel col·lectiu hi ha 8 homes. Amb elstemes aquelles “iaies” es van convertiren cuineres de gran prestigi. Dones detotes les edats, des dels 30 anys fins als90. La seva bibliografia ja incorpora 7llibres amb totes les seves receptes,alguns traduïts a l’Italià.

Ara Les Cuineres de Sils treballen enun nou títol de cuinats amb mel i pos-tres perquè en el passat, en tempsd’abstinència, es cuinaven moltesreceptes amb mel. Un exemple era elbacallà a la mel i els ous ferrats ambmel, entre molts altres plats. Era lamanera de cuinar sense greix.

El producte insígnia del col·lectiu ésel salsafí, que mai falta en les seves tro-bades gastronòmiques. Les Cuineres deSils han estat l’estendard de Sils a Bar-celona, Madrid, Cantàbria, Roma iBolonya. Aquest estiu ja preparen unaaltra aventura i estaran presents a lesterrasses de Barcelona amb tapes decuina tradicional. ■

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:37 Página 95

96 GiDONA

...EL RESTAURANT

De dilluns a divendres LaTasqueta ofereix un menúde migdia a 10 euros, unde 12 euros el dissabte i

un de 16,50 euros els diumenges.L’arròs caldós, l’arròs a la cassola,l’arròs negre i diferents varietats derissotos estan presents en el menúdiari. També podreu optar per uns

plats de verdura diferents i us reco-manem que no us perdeu l’hambur-guesa amb crema de moniato i lasopa de carbassa. El xef AlbertArumí és l’artífex d’aquestaexcel·lent cuina. Un home jove iamb una experiència important quees va formar a l’Escola d’Hostaleriade Girona i ha treballat al Restau-

rant L’Arcada, al Celler de Can Rocai al Moo de Barcelona. Al xef de LaTasqueta li agrada fer bones postresi també salses. El seu fort, sensdubte, són els arrossos. ■

La primera vegada que vaig menjar a La Tasqueta ho vaig fer de la mà d’un bon amici coneixedor de la cuina de casa nostra. Aquest restaurant es va obrir el 14 de junyde 2009 en aquest mateix indret i havia estat un dels primers restaurants vegetariansde Girona, “La Til·la”. Ubicat al barri de Sant Narcís, La Tasqueta obre cada dia menysels diumenges de juliol i agost. L’horari és ampli, de 8 del matí a 9 del vespre, aexcepció dels divendres i dissabtes nit, que el restaurant obre per servir sopars.

Paco Baso

On trobar-lo:RESTAURAT LA TASQUETA

Avda. Sant Narcís, 65 - GironaTel. 972 40 71 20

TUR

ISM

E I G

AS

TRO

NO

MIA

Excel·lent cuina a bon preuLA TASQUETA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:38 Página 96

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:38 Página 97

98 GiDONA

tipus de cuina:mariscades, peixos al forn, graellades de peix. arrossos: de peix, marisci cabra de mar, combinats de peix i marisc, gambes de Palamós, cloïsses gallegues,cabres de les ries, bous, escopinyes, navalles, cargols de mar, popets de Palamós,pop a la gallega i altres productes de les nostres costes. Tenim un menú de clova a 40euros amb tot inclòs. No us el perdeu.

Reserves: Tel. 972 17 21 46 - 972 17 05 21

adreça: Av. de França, 11 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Tel. 972 17 32 95

www.hotelpalaudegirona.comMARISQUERIA CAN BLANCO

...anar de restaurant

Una autèntica marisqueria i braseria a Platja d'Aro on podeu menjar des d'uns bons peixos dela costa fins a unes delicioses carns de Girona amb el millor marisc de la Costa Brava Us reco-mano un arròs de llamàntol que podreu menjar davant del mar en ple passeig Marítim i enqualsevol època de l'any. El Don Eduardo obre cada dia i les nits del cap de setmana. Lesseves especialitats són la mitjana de bou a la pedra, l'espatlla de xai, el secret, les fritures, elspeixos al forn i la caldereta, entre altres.

adreça: Passeig Marítim,68 - PLATJA D'ARO- tel.972 82 56 70

RESTAURANT DON EDUARDO

El nostre restaurant de caràcter familiar, amb la Carme Gruartmoner al menjador i en SantiGarcia a la cuina, els ofereix la possibilitat de gaudir d’un bon assortiment de les FON-DUES més clàssiques, les de formatge, al pebre, bolets, tomàquet, roquefort, tófona,fines herbes o formatge de cabra. També les de carn, la clàssica “bourgignone” al oli, la“vignerole” al vi negre i la “cava” al cava brut. A més els oferim una bona selecció deplats típics de la CUINA ALEMANYA. De postres poden gaudir d’una foundue de xocola-ta amb fruites o del clàssic strudel de poma “APFELSTRUDEL”. Complementem la nos-tra carta amb un assortiment de cuina tradicional.adreça: Av. S’agaró, 119 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 72 30 - 605 90 30 11

[email protected] ESTANYS RESTAURANT

Fem celebracions: batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars,sopars d’empresa, etc. Menú diari amb un estil diferent i, en aquesta època, els cal-çots són la nostra especialitat, ja que tenim collita pròpia.

adreça: Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07

CAN QUIM l’Hostal d’Estanyol

EL BURG www.elburg.esAleix Devant i Micaló / Judit Oliveras i León

Si ens dirigim al barri de Sant Daniel, al carrer Santa Llúcia número 4 de Girona, trobareu aquest res-taurant petit i encantador. Ens ofereixen un món gastronòmic modern, amb una bona varietat d’a-rrossos, que haureu d’encarregar prèviament. També podreu optar pels excel·lents sopars degusta-ció amb maridatges de vins molt recomanats que trobareu al seu web. Disposeu d'un menú diaride dilluns a divendres de 12 euros, i dissabte i diumenge al migdia de 16 euros (amb cafè i ivainclòs). No deixeu de tastar el menú gastronòmic de 25 euros. El Burg tanca el diumenge i el dillunsa la nit, i el dimarts tot el dia. adreça: C. Santa Llúcia, 4 - Girona - Tel. 972 20 96 54

El menú és variat i extens. Per un preu de 10 euros amb bufet de postres i begudes incloses usrecomano especialment els dimarts amb las “miga” de Jaén, els dimecres la fideuà i els dijous l'a-rròs. A la nit només obren per fer sopars privats per a colles i grups a partir de 20 persones i a unpreu tancat a partir de 15 euros. Els dissabtes al migdia ofereixen un excel·lent menú a 14 euros.Les recomanacions de la Magda són les cassoletes de bacallà, els tigres, la graellada de peix ambrap, l'arròs i la fideuà. Una cuina clàssica amb tocs moderns.

adreça: C. Aragó, 16 Girona (Sector Avellaneda) - Tel. 972 21 53 87

www.lapujada.comLA PUJADA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:38 Página 98

99 GiDONA99 GiDONA

El menú diari ens ofereix uns excel·lents plats per un preu de 12 euros, de dilluns a divendres,i per 17 euros els caps de setmana i festius. I, si us agrada ballar, no us podeu perdre els soparsball dels dissabtes nit, amb un menú de 25 euros amb cafès i begudes incloses, mentre escol-teu música en directe i balleu. Ara que estem en temporada de CALÇOTS, veniu a menjar-losi us regalarem el pitet de la Carpa

adreça: Pg. Darder, 10 BANYOLES - Tel. 972 58 28 25

www.restaurantlacarpa.comLA CARPA DE BANYOLES

L'Alfonso és un tot terreny. És un home d’idees i ha creat aquest espai-restaurant convertint-lo en un lloc ideal per celebrar-hi festes, comunions, casaments i trobades familiars. El miradorés un lloc tranquil. El restaurant està obert cada dia i tot l'any i és ideal per anar-hi amb maina-da, perquè també posa a disposició dels clients un parc de jocs infantils. CALÇOTS a preus especials.

adreça: Aeroport Girona- Costa Brava VILOVÍ D’ONYAR

Tel. 972 47 34 08 - Mòbil 609 30 11 15

www.miradoraeroport.comEL MIRADOR

Al mateix passeig Marítim de Platja d'Aro, en els baixos de l’edifici Ely Beach, us proposemdescobrir aquest amb terrassa vora mar. Us oferiran una cuina de mercat molt variada i adap-tada a cada temporada. Si és possible, proveu els seus arrossos de diferents estils. L'ElyBeach és ideal per als amants del mar. A partir d'octubre obren cada dia al migdia i les nits dedivendres i dissabtes.

adreça: Passeig marítim, 86 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 97 01

ELY BEACH

L'interior d’aquest restaurant té una màgia especial. Està ubicat a l’antiga casa de l’abat de l’A-badia de Sant Pere de Galligans, situat a la plaça Santa Llúcia de Girona. La cuina és selecta itotalment casolana. Ofereix un menú diari, de dilluns a divendres, un menú de nit, de divendresa diumenge, i també fan sopars per a colles. Mentre sopeu, podeu gaudir dels partits de futbolamb pantalla gegant.

adreça: Plaça Santa Llúcia, 6 - GIRONA - Tel. 972 21 97 04

www.latavernalabat.com LA TAVERNA DE L’ABAT

La proposta gastronòmica de Can Piu és extensa. Disposa de quatre petits menjadors deco-rats amb un ambient rústic. Diàriament ofereixen un menú a 12,50 euros. Us recomanem elcarpaccio d’ous de reig a l’oli de tòfona, els peus de porc amb cargols i la mitjana de bou deSalamanca que serà millor que el compartiu. El Restaurant Can Piu està obert cada migdia itanca les nits de diumenge, dilluns i dimarts. El trobareu a la rotonda de l’aeroport en direccióa Riudellots de la Selva i a Franciac. Ara hi podeu anar a degustar el calçots de temporada.

adreça: Ctra N-ll Km.705 - CALDES DE MALAVELLA - Tel 972 47 87 61

www.canpiu.comCAN PIU

No deixeu de provar els musclos grillé, la carn de Nebrasca, la truita de riu a la cassanenca, elscalamars a la romana o la botifarra feta a la casa. Tenen esmorzars de forquilla a partit de les 9del matí, un menú diari a 10 euros i els cap de setmana un menú de sopar per 20 euros. Elsdiumenges al migdia ofereixen un menú al preu de 16 euros. A La Brasa Grillada hi ha una bonabodega de caves, vins, whiskys i oruxos casolans fets per en Joan.

adreça: Ctra. Provincial, 97 - CASSÀ DE LA SELVA - Tel. 972 46 00 03

LA BRASA GRILLADA

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:38 Página 99

100 GiDONA

AN

AR

DE

RES

TAU

RA

NT

Restaurant-Bar & Chill-Out ubicat al barri de Pont Major de Girona, que ofereix una àmplia cartade platets de cuina mediterrània i exòtica a 3,5 euros Els vespres, de dimarts a dissabtes, lacuina està oberta de les 8 a les 12 de la nit. Dijous, divendres i dissabtes obren també com a bar de copes fins les 2.30 h. Local de pedradecorat amb mobiliari reciclat i d’autor, totalment adaptat a persones amb discapacitat i ambcarta en braile. El restaurant té un espai destinat a galeria d'art amb exposicions permanents ifa menús per a grups.

adreça: Riera Can Camaret 3 - GIRONA- Tel. 872 98 22 51

BAR RESTAURANT ARTMONIA

A la Sala els esmorzars de forquilla són impressionants: plata d’embotits de Canet d'Adri per tallaral gust, pa torrat, olives i a escollir botifarra amb unes mongetes boníssimes, secret, amb la matei-xa guarnició, rostit de l'àvia i mols més plats amb vi i cafè per només 8 euros fins a les 11 del mati.Diàriament el restaurant ofereix un menú al preu d’11 euros amb 15 primers plats i 15 segons, pai vi inclòs. També es pot optar pel menú especial a un preu de 16 euros. Us recomano la plata demarisc els musclos la sèpia picant també menús de cap de setmana

adreça: Plaça del poble, 1 - CANET D’ADRI - Tel. 972 42 82 84 - [email protected]

LA SALA DE CANET www.rlasala.es

A la sortida sud de Girona, a Fornells de la Selva, on hi ha les concessionàries de cotxes hi tro-beu aquest restaurant on es menja bé i a bon preu. Els responsables són en David i la Mònicaque ofereixen a tots els seus clients un bufet lliure amb una gran varietat de plats per escolliri menjar i a un preu tancat d'11 euros. Els dissabtes al vespre i els diumenges al migdia elmenú costa 15 euros. L'Hotel Restaurant Altamira està obert cada dia. Servei d’habitacions.

adreça: Ctra. N-ll Km. 710 - FORNELLS DE LA SELVA - Tel. 972 47 67 09

ALTAMIRA

En Paco del Via Augusta, al costat del seu fill Ivan, ens ofereixen aquest multirestaurant obert a tottipus d’actes culinaris; des d'un menú diari de dilluns a divendres a un preu de 10,50 euros i unmenú de cap de setmana a 16 euros, fins al menú a 20 euros que podreu degustar al menjadorAmbrosia. També hi trobareu menjadors per a més de 300 persones, aptes per a fer-hi qualsevolcelebració. A partir d’aquest mes de gener els dissabtes us preparen uns autèntics sopars ball ambmúsica en directe i un menú a 25 euros amb tot inclòs i amb el cava gentilesa de la casa. Podeuesmorzar qualsevol plat a partir de les 6 de la matinada i tanquen la cuina a les onze de la nit.

adreça: Av. Mas Pins (Zona Poligensa) - RIUDELLOTS DE LA SELVA - Tel 972 47 81 39

www.restauranteviaaugusta.comVIA AUGUSTA

Al costat del cinemes OCINE de Girona, a quatre passes del centre de la ciutat, hi trobareu aquestexcel·lent restaurant- pizzeria. Al Krokers podreu gaudir dels partits de futbol amb una gran pan-talla de televisió on es poden veure tots els partits. Per menjar, podreu escollir entre una exten-sa i variada carta de pizzes i, fins i tot, les podeu encarregar i us les podeu menjar a casa. Tambéus preparen el plat convidat que més us agradi i tota mena d’entrepans. També es fan menús pera colles, per celebrar els vostres aniversaris, comiats de solters o sopars d’empresa. A més, dis-poseu d’una gran zona d’aparcament. El Krokers està obert a partir de les 12 del migdia i no tancacap dia de la setmana.adreça: Carrer Pont de la Barca, s/n - GIRONA - Tel 972 22 51 30

RESTAURANT PIZZERIA KROKERS

DESRATITZACIONS · DESINSECTACIONS ·TRACTAMENTS DE LA FUSTAContra corcs i tèrmits · Certificats sanitàris perrestaurants i empreses · Especialistes en tracta-ments · Pressupostos sense compromís

Ctra. de Girona, 34 - 17242 QUART - Tel. 617 533 606 - [email protected]

PREUS ESPECIALS PER A HOTELS I RESTAURANTS

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:38 Página 100

101 GiDONA

Menú diari. Esmorzars. Tapes. Entrepans. Sopars per a colles.Obert de 7 a 21h. Menú diari 9,50 €. Menú dissabte 14,50 € iva inclós.

2h. d’aparcament gratuït amb el menú, al parquing Güell-Devesa (davant del Restaurant l’Illa)

adreça: Plaça Prudenci Bertrana, 6 - 17001 GIRONA - Tel. 972 228 419

RESTAURANT CAFETERIA L’ILLA

P

tipus de cuina: Especialitat en carn a la brassa. Assortiment d'embotits i pernil ibèric.ESPECIAL DESGUSTACIÓ 4 PERSONES:

Assortit d'ibèrics i formatges, vi Rioja i torrades. 40 EUROSpreu mitjà: Menú diari 10 €.adreça: c/ Major, 260 - 17190 SALT (Girona) - Tel. 972 24 51 90

www.lespelma.comL’ESPELMA Bar, Restaurant, Brasseria

Excel·lent restaurant situat a Sarrià de Ter, en paral·lel a l’autovia que passa pel municipi. A la cuinahi trobem la xef Adela, una persona enamorada dels productes culinaris. L’avi Ramon ens ofereix unmenú diari de qualitat de dilluns a divendres a un preu de 11,50 € amb un entrant, un primer, unsegon, postres i beguda. Els dissabtes el menú és més complet i el seu preu és de 14,25 €. Enaquesta època també podem optar pel menú de calçots a 18,75 € tot inclòs. Us proposo algunesespecialitats com els cargols a la llauna, els canelons de la casa, les carxofes naturals saltejades amballs tendres, el trencadís de patates i ous amb pernil de “jabugo”, les costelletes de conill als 5pebres, el bacallà a l’all tendre i el rapet de Llançà. El restaurant tanca els diumenges i els dilluns a lanit. De dilluns a dissabte està obert des de les 7.30h del matí amb bons esmorzars. adreça: C. Josep Flores 13 - SARRIÀ DE TER - Tel. 972 17 08 19

www.restaurantaviramon.comRESTAURANT L’AVI RAMON

CORDERO LECHAL I COCHINILLO DE BURGOS

Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 [email protected] - www.canmanolo.com

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:38 Página 101

102 GiDONA

la receptaEnric Herce Xef del Hotel Cala del Pi 5* de Platja d’Aro

La peuada, un antic plat de Carnestoltes

El receptari tradicional de la cuina popular,entesa aquesta com la cuina familiar idomèstica, evoluciona durant el transcursde l'any, de les estacions, com un ajustatcalendari gastronòmic. A més, lògicament,de delimitar amb claredat les estacions culi-

nàries i els productes propis i adequats per a cada una d'e-lles, recomana una o altres receptes seguint criteris que vanmés enllà del fet alimentari, abastant aspectes propis del'àmbit cultural, com són les celebracions festives, siguinreligioses - gairebé sempre - o paganes. Així, el viatger en

el temps gastronòmic troba en el seu periple datesamb un marcat significat gastronòmic, dies en quèla família es reunirà inusualment al voltant d'unataula ben parada, per un dia en què serviran aque-lles grans receptes tradicionals que evoquen direc-tament a valors socials habitualment desatesos. Aixísucceeix, per exemple, per Nadal. En altresmoments, el calendari indica festes gastronòmi-ques en què la celebració arriba a un àmbit moltmés festiu i desenfadat, més popular i de carrer,més de plaça i multitud. Això passa en Carnestol-tes. Les receptes són, en aquesta ocasió, mésinformals i campestres, molt més de carmanyola icistella de vímet que de vaixella fina de porcellana.És el moment de les truites de tot tipus; de les cami-nades a la muntanya i els aplecs mes típics, les boti-farres d'ou i els concursos d’all i oli, de les coques

de llardons i altres plats greixosos i calòrics que serviran, amés, per preparar els cossos per a la ja propera quaresma.I és que el receptari tradicional és savi com tots els llibresvells i sants.

La Peuada és un exemple perfecte per explicar les dife-rents influències - estacionals, religioses i festives - en elreceptari. Aquesta antiga recepta, pròpia de l'Alt Empordà,s'elabora amb les parts menys nobles dels porcs recentsacrificats a la matança i amb aquells ous excedents que,a més, prohibirà l'abstinència quaresmal. El sucre, la can-yella i la llimona són el contrapunt folgós, la rauxa.

Ingredients10 o 12 personesUna terrina estil plum-cake de 1,5 L • 4 peus de porc partits• 1 orella de porc• 2 galtes de porc• 3 pastanagues• 2 cebes grosses• 1 cap d’alls• 1 got de porto• 10 ous• 200 gr nata líquida • 1 llimona• Llorer, sal, sucre, pebre blanc, man-tega, claus d’olor, canyella en pols.

ElaboracióBulliu els peus amb una ceba, unapastanaga, una fulla de llorer, tresclaus d’olor i sal. A mig bullir, afegiul’orella i deixeu bullir tot fins que que-din les carns ben toves. Rostiu al fornles galtes ben salpebrades, A mitjacocció, afegiu la ceba restant, lesdues pastanagues, el cap d’alls i ros-tiu fins que quedin ben rosses. Enaquest moment, aboqueu el porto ideixeu reduir. Una vegada totes lescarns cuites, deixeu-les refredar unamica i desosseu-les curosament.Piqueu finament les carns i les verdu-

res de les galtes rostides. Barregeu-hotot en un bol i afegiu els 10 ous batuts,la nata, un cullerot del suc de rostit deles galtes, un pols de canyella, unesratlladures de llimona, sal, pebre i unacullerada de sucre.

Aboqueu la barreja en un motlloben untat de mantega i poseu-lo acoure al forn, en bany maria, a 150ºdurant aproximadament 1’15 h. Dei-xeu-lo refredar bé abans de desmot-llar-lo i serviu-lo fred, tallat a rodanxesno massa gruixudes, guarnit amb unabona amanida d’escarola, que tambéfa carnaval.

GiDONA Nº 40 22/2/11 08:38 Página 102

Jamonmania

date un gustazo...


GiD

ON

A

40


Gidona 40

Documents

Transcript of Gidona 40