Gidona 46

GiD

ON

A

46

portada 46 muntada 19/8/11 14:39 Página 1

GiDONA. 15.000 exemplars distribuïts a Subscriptors, quioscs i llibreries de lescomarques gironines i a més de 1000 punts d’interès de Girona i Figueres.Edició: Jordi Aparicio ([email protected]) Consell Editorial: Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco BasoHan col·laborat en aquest número: Sílvia Bellido Duran, Pilar Auguet Agustí,Dolors Hortal, Jordi Barris Ruset, Carolina Ullastres Franch, Heus Sagrera,Anna Freijomeil, Núria Tió i Rotllan, Silvia Congost, Maria Vidal i Fortià,Estel·la Nevado, Dr. Santiago Aparicio, Dr. Rafael Galvez, Dr. Maged Haj-Younes Ortega, Maria Abras, Joana Reverter, Quim Torra, Marc Ros deVilallonga, Marta Brugulat, Sònia Busquets, Núria Sàbat, Arnau Massanas,Paco Baso, Enric Herce.

Publicitat: Paco Baso, Emili García i Marisol Segura([email protected])Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll / 972 22 01 54Impressió: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L.Redacció, administració i publicitat:C/ Nord, 18, 17455- Caldes de MalavellaTel. 650 919 [email protected]

© 2006 GiDona és una marca registrada.No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de larevista sense el consentiment per escrit de l’editor.Dipòsit legal: GI-672-2007

GiDONAS u m a r i

14VIVÈNCIES

En Primera Persona: Jo i el Càncer per Mònica Vilà . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

l’entrevista IMMA VILA. Formadora de baristes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 6

vivències ARIADNA MONTOJO. Educadora Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

posa’t guapa...

Moda creativa. Crea i regala Pilotes! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Tendències. SILVINA MAROTTI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Perruqueria. PREPARA’T PER A LA MODA DE TARDOR . . . . . . . . . . . . . . . 18

Estètica i Benestar. ESTÀS EMBARASSADA? ET TOCA CUIDAR-TE . . . . . . 22

...ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

DOSSIER FORMATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Psicologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

dones segures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

drets i deures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Sexologiat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Emprenedores ROSA DURAN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60

Gironines al món FRANCESCA FERRER Holanda . . . . . . . . . . . . . . . . .64

Dones a la Història MELA MUTER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68

Relats DEMANANT UN TAXI per Joana Reverter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Decoració ESPAI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

Projecte Cuines JUSTA LA FUSTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

mascotes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

Jardineria ELS CACTUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

El Perfil JOSEP THIÓ Compositor i guitarrista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

...anar de restaurant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

la recepta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

horòscop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

88

GiDONA no comparteix necessàriament l'opinió dels seuscol·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a laseva editorial.

2 GiDONA

LA RECEPTA

JARDINERIA80

6ENTREVISTA La prosperitat no és tenir diners, ni possessions,

encara que formin part d’ella. Si aconsegueixestenir la consciència amb seguretat i satisfet ambel que tens, ets pots considerar una personaafortunada.Realment el secret per trobar l’abundància, ésmirant dins teu i comprovar quins recursos tens.És tant senzill com creure que tu pots aconseguirtot allò que et proposis.L’actitud “pobre de mi “, genera un cercle viciósque provoca ansietat, obsessió, depressions iinsomnis.Sempre t'has de valorar per qui ets, no pel quèfas ni pel què tens .Fes sempre el que et faci feliç, tingues en comp-te que això et farà treure valor per fer i dir mol-tes coses que no goses a fer. Confia sempre que pots acomplir els teus somnisi reconeix sempre que la vida està per ajudar-te iper créixer.Evita dubtar i culpar-te, abandona la por i lapena.Comparteix sempre el poc que tinguis i sent elplaer de poder donar.El secret de la prosperitat és estimar-te tu mateix.Existeixen minerals que et poden ajudar a acon-seguir-ho com són l’aiguamarina, citrí, lapislàzu-li i l'ònix. No demostris res a ningú, ni et preocupis delque puguin pensar. El millor ets tu i confiar quepots aconseguir sempre el que desitgis.

[email protected] Sánchez Psicoterapeuta, astròloga

La prosperitat


En portada: Eva MartinFoto: Joan Fradera

Aen p

ortad

a

MODA14

64GIRONINES

AL MÓN

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:26 Página 3

gido

nald

iaNOTÍCIES ACTUALITAT

4 GiDONA

L‘empresa rellotgera Orislluita contra la FibrosisQuísticaLa distribuïdora Cronomar, ennom d’ Oris, juntamnet ambNicolás Joyeros han signat unacord ed col.laboració amb laFundación Respiralia per alluitar de manera conjuntacontra la Fibrosis Quística.La Fibrosis Quística és unamalaltia genètica greu queafecta a tots aquells òrgansque produeixen secrecions,principalment el respiratori,el digestiu i el reproductor.Actualment té una esperan-ça de vida d’ entre 35 i 40anys i la seva incidència ésd’ 1 cada 6.200 naixements. La Fundación Respiralia ésuna entitat sense ànim delucre que treballa per millo-rar la qualitat de vida delsnenes i joves amb fibrosisquística i que divulga aques-ta greu i incurable malatia.La Fundació ofereix serveisinnovadors com el “Progra-ma de preparació física indi-vidualitzada”, que combinafisioteràpia respiratòria (tèc-nica del drenatge autògen) iactivitat física dirigida, pre-miat a nivell estatal al 2010como la millor iniciativa en eltractament de la fibrosisquística desenvolupada peruna entitat privada.

El Dúo Dinámicoparticipa enun sopar benèfic a favor del‘AECC a l'hotel Guitard Mon-terrey

Organitzat conjuntamentper l’aecc i l’Hotel GuitartMonterrey de Lloret de Mar, eldimecres, 3 d’agost, a les 21hores es va celebrar un soparbenèfic a benefici d’aquestaorganització que va comptaramb la presència del DuoDinamico.Els diners recaptats enaquest sopar va anar a parara ajuts per a la investigacióde l’aecc-Catalunya contra elCàncer Girona.El Dúo Dinámico, format perManuel de la Calva i RamonArcusa, destaquen dins elmón musical com a can-tants, autors, compositors,productors discogràfics i pro-tagonistes de diversespel·lícules. El sopar es va fera l’Hotel Guitart Monterrey deLloret de Mar, que és l’hoteloficial del Festival de CapRoig, on es va realitzar l’ac-tuació el dia 4 d’agost.L’Hotel Guitart Monterrey ésun referent de la Costa Bravaamb més de cinquanta anysd’història i d’ençà molt tempscol·labora molt directamentamb l’aecc local i provincial.Durant el sopar es va realit-zar un sorteig amb un lot deproductes de l’Empresa Cas-tañer. El restaurant on es vacelebrar el sopar va estarambientat amb motius rela-cionats amb el Dúo Dinámi-co. El Pastís el va elaborarEscribà.


en 1a personaJO I EL CÀNCER

De fet, una de tantes...ja que avui en dia som moltes les que ho patim. La diferènciaradica en què cada una de nosaltres és i serà única en el seu procés: l'entorn, la famí-lia, la vida o les circumstàncies no són les mateixes. L'únic que és idèntic és ell: ELCÀNCER!

La meva història va començar un28 d'agost de 2008, era SantAgustí. Recollir unes proves iacceptar el fet que la rutina de

tants anys quedaria estroncada en qüestióde 12 dies, era una prova de foc pel meucervell, que per cert, evidentment, va negarels fets reals i va optar per seguir una vidanormal. Quina ironia oi? Una vida normal!

En el meu procés de curació m'he ado-nat que “una vida normal” per a mi, és clar,és una existència de treball, descans,vacances, tradicions i, com no, algun quealtre sotrac que et depara la vida.

Actualment, i havent viscut a l'altrecostat de la “vida normal”, he pres laferma decisió que la meva “vida nor-mal” sigui una vida enriquida interior-ment. He descobert que no som el costan sols, sinó que a dins nostre hi haalguna cosa més i és difícil de catalogar.

Tornant al relat, us diré que estavatotalment convençuda que després del'operació, que va ser un dimarts, torna-ria a la meva feina de sempre, a l'ende-mà mateix, doncs estava clar que allò noseria res i, a més, tenia que seguir amb lameva normalitat. Ara quan penso enaquells dies, veig que va ser la cuirassa queem vaig forjar per seguir endavant i no des-gavellar res del meu voltant, sobretot a lafamília. Dissortadament, ja havia perdut ungermà diagnosticat amb càncer feia unsquants anys i la ironia era que a mi m'hovan diagnosticar el dia del seu sant i amb lamateixa edat que ell ens va deixar: 44 anys.

Després de l'operació, i de diagnosti-car que el càncer s'havia filtrat als ganglis,el doctor em va dir que en tindria per aquatre mesos almenys per refer-me. Nopodia creure'm el que m'estava dient. Johavia d' anar a treballar i seguir amb lameva vida. Aquest home no sap el que esdiu, vaig pensar.

Els metges sempre ho exageren tot, escuren en salut i apa, a fer baixes. Ignorant demi, la que no sabia el que es deia era jo!

Quasi bé als quatre mesos va arribar laquimioteràpia. Sis sessions necessites, emva dir l'oncòleg. Déu meu, però si estic bé,perquè me'n volen fer tantes? PerdonaMònica, et vaig dir sis sessions però haurande ser vuit. Ara pla, ara si que no entencres! SI EM TROBO BÉ! A la quarta quimioem va dir, ara també hauràs de venir ainjectar-te un altre medicament cada tressetmanes, durant un any. Serà menys esto-na que la quimio però és primordial per a

tu. O sigui, que encara faltaven quatre ses-sions i ja tenia que començar a intercalar elnou medicament pel mig. Aquí el meu cer-vell va fer un “clic”.

A partir d'aquí ho vaig veure clar, o mésben dit, vaig afrontar la realitat. A la pròximavisita vaig voler saber quina classe de càncertenia. Em va respondre que no era el millorcàncer per ser curat, encarta que moderatpel fet de tenir una proteïna que prolifera lescèl·lules canceroses.

Les micro-calcificacions detectades enles proves rutinàries em van “salvar”. Jaquè després de preguntar a dos oncòlegs,vaig saber que si no s'hagués detectat o béno hagués fet els controls oportuns, ambdos o tres anys hauria deixat aquest món.La part bona de tot això és que estic aquí,escrivint i amb l'espatlla ben coberta, per-què ara estic sota control.

I quan tot això s'ha “superat” després

d'un any i mig, puges altre vegada al trende la “vida normal”. T'adones que el mónque vas deixar no el reconeixes. Però no,no havia canviat aquell món, el que haviacanviat era la meva perspectiva del món.Una lluita interna i dolorosa on ningú hipodia fer res. I em va fer prendre una deci-sió: volia viure sentint la vida! Vaig plegarde la feina sense cap fita en concret. Vaigplegar amb molta tristesa perquè haviaestat en aquella empresa durant molts

anys. Però, o feia aquest pas o nome'n sortiria anímicament.

Que sabia fer jo? Doncs la veritatera que sempre havia estat fent tas-ques d'oficina i ara amb la meva edati tal i com està l'economia del país, hoveia tot una mica fosc. Però no teniaopció, no podia amb la meva vida d'a-bans i alguna cosa dins meu haviacanviat.

Quan em vaig veure a casa i sensecap perspectiva en concret, vaig aga-far l'ordinador, vaig entrar al Word idavant d'aquella pantalla en blanc vaigcomençar a escriure. D'això ja fa un

any i he escrit una novel·la (que la tinc aconcurs), contes per a infants, contes d'a-ventures, historietes curtes, tires d'humor,poemes, poesia irònica, cançons... I coma homenatge a les dones, signo tots elsmeus escrits amb els cognoms de lesmeves iaies: Mònica HUIX-MAS.

Encara és, a hores d'ara, que em pre-gunto què em va passar. Mai se m'haviapassat pel cap escriure així, d'aquestamanera, i per més inri fer els dibuixos delscontes, quan jo, de dibuixar, era igual a zero!

No sé cap on tirarà la meva vida, elque si sé, és que penso sentir-la i viure-laamb la saviesa d' algú que té una segonaoportunitat.

Un petó a totes les dones que heupassat per això, a les que no ho han supe-rat, a les que ho passaran i a les que estanen el procés.

Mònica Vilà Garcia

5 GiDONA

Mònica Vilà Garcia


ENTR

EVIS

TA

6 GiDONA

IMMA VILA

Redacció

Formadora de baristes


7 GiDONA

“L’espresso és l’aroma del cafèportat a la tassa”

Em trobo amb una formadora de baristes, és a dir amb unapersona que ensenya professionalment el mètode espresso.Una persona que creu amb el que fa, persistent i sensible.Característiques que també ens diuen com hauria de ser un

bon cafè. Li sap greu la falta de professionalitat encara a molts esta-bliments. És una enamorada del cafè, del bon cafè que té la capaci-tat d’emocionar-se parlant d’aquest producte.

Què és un barista i en quèconsisteix ser formadora debaristes?Hi ha molta gent queencara no sap què significaaquesta professió.El terme ita-lià barista, designa al profes-sional del mètode espresso,que domina totes les seves tèc-niques i que és capaç d’extreu-re la millor essència del cafè.La meva professió consisteixen formar a tot aquell profes-sional que vulgui endinsar-seen el món del cafè, ensenyar-lila manera de manipular-lo, deservir-lo...Per entendre’ns,no és una pro-fessió regladaNo en el sentit estricte, peròCafès Cornellà fa més de deuanys que ofereix aquest serveials seus clients, a partir d’unconcepte que tenim molt arre-lat:proporcionar el màximconeixement sobre el món delcafè. Que un bon cafè pot por-tar més clients i sobretot larepetició dels clients és un fetdemostrable. Per tant, el quevolem és que el professionalque es dedica a fer cafès en unrestaurant o el mateix propieta-ri coneguin com s’ha de servir,com s’ha de fer, la mesuraexacte per gaudir de l’expe-riència d’aquesta extraordinà-ria beguda .Però com neix en tu la professióde formador de barista?Bé jo vinc del món de l’hostale-ria. Sempre m’havia agradat fer

bons cafès. No sé com expli-car-ho, tenia una sensibilitatespecial en un producte queen gaudeixo molt. I vaig tenirl’oportunitat d’assistir a untaller que s’organitzava a CafèsCornellà i em va agradar tantque, quan em va sortir l’oportu-nitat de fer de formadora d’ex-perts en cafè espresso, m’hivaig quedar sense dubtar-ho.Aquest servei que doneu als

clients és un fet habitual dins elsector?Bé, no és que sigui molt habi-tual però si t’haig de dir quealgunes empreses també dis-posen d’aquesta figura, potseruna mica diferent, però de cur-sos tant específics com els deCafès Cornellà no en conec

cap. A nivell europeu el movi-ment barista està molt mésdesenvolupat i és més normalque aquí a casa nostra. Hi haalguns que l’anomenen Coffee-man i La figura del baristatrai-ner és habitual en molts païsoseuropeus i hi ha moltes asso-ciacions a nivell mundial.Quin és el secret d’un boncafè?Bé, nosaltres fem prestar molta

atenció sobretot en la manipu-lació i execució correcta de lestècniques. Un espresso perfec-te ha de tenir un punt de mòltespecífic, així com el premsat ila dosificació i ha de sortir en25 segons donant una begudacurta de 25 ml. La dificultatresideix en mantenir aquests


8 GiDONA

ENTR

EVIS

TA IM

MA

VILA

paràmetres de manera constant. Elpremi, una beguda inigualable quetothom hauria de trobar de forma habi-tual a l’hostaleria.La matèria primera ha de ser bona, perdescomptat, però pensa que el cafè ésun producte molt fràgil i està sotmès a lavariació capriciosa de les condicionsd’humitat relativa i temperaturaambient. El barista ha de tenir la sensi-bilitat suficient per manipular el molí,una eina imprescindible per a tot bonbarista i buscar el punt de mòlt necessa-ri per corregir l’equilibri de l’extracció.Cada espresso és únic, preparat almoment, espressamente per a cadaclient. Aquest és el veritable sentit de lanostra professió.La cultura del cafè fa que poc a poc elconsumidor exigeixi un bon producte?Per descomptat. El client d’un bar od’un restaurant busca cada cop més unplaer en aquesta beguda. Sap perfecta-ment que si el restaurant no li fa bé,demanarà el compte i l’anirà a prendrea aquell bar que el fa perfecte. Elsclients saben perfectament si un cafèestà ben fet o no. I cada cop més. Elconsumidor s’hauria d’acostumar a tor-nar un cafè que no estigui ben fet. I simés no a queixar-se, perquè al cap i a lafi tot és un problema de desconeixe-ment del producte i falta de manipula-ció.Un bon producte , un bon cafè és el mésimportant a l’hora de fer un espresso?El producte és important però no deci-siu. És molt més rellevant la manipula-

ció que se’n faci. Un excel·lent gra maltreballat, pot tenir com a resultat un cafèpèssim. En canvi, amb un cafè sensetant de nom es pot aconseguir unespresso més que correcte. El dominide les tècniques de manipulació repre-senta un 80 % de la tassa!Itàlia és el nostre referent en quant a l’e-laboració de cafès?Sí, l’espresso és un concepte d’origenitalià. Van ser els creadors d’aquestaforma de preparar el cafè, la darrerainnovació tècnica data de 1961. No fatant temps que es fan espressos com elsque coneixem avui dia. A Itàlia, vagis onvagis et trobaràs que els fan molt bons.El problema el tenim aquí a casa nostra,on al final tot passa pel desconeixementque provoca una falta de sensibilitat iconsideració envers el producte. Massasovint, preparar un espresso es conver-teix en un gest mecànic!Feu concurs de baristes?Si és una manera de donar un reconei-xement a tots els alumnes que van pas-sant per la nostra escola. Es regeix mit-jançant una normativa internacional,que demana la correcta preparació d’unespresso i un cappuccino. En un tempsmàxim de quinze minuts els hi avaluemla manipulació, l’execució de les tècni-ques i, evidentment,el nivell sensorial deles diferents preparacions. Des del 2003el concurs també ha evolucionat molt iara a part els hi fem fer quatre elabora-cions pròpies a base de cafè. Aquí elbarista es pot esplaiar i donar a conèixerles seves creacions. Són concursos

anuals i en seleccionem a sis dels quehan seguit els cursos dels formadors debaristes.Una tassa determina assaborir un bonespresso?Per descomptat, les tasses han de serd’una ceràmica especial, gruixudes, deforma cònica, amb angles arrodonits pertal que l’espresso tingui la temperatura ila qualitat de la crema necessàries. Lestasses amb angles rectes perjudiquen lapreservació de la crema.Amb sucre o sense?Per mi sense. Quan un espresso quanestà ben elaborat, ben equilibrat, potsnotar fins i tot notes dolces. Mai s’hauriade prendre amb sucre, però això al final,és qüestió de gustos. Hem d’aprendre molt encara?És una llàstima que el barista no estiguiencara del tot professionalitzat. L’hosta-leria és un sector amb molta rotació depersonal on els treballadors hi són depas. Això pot explicar la falta de sensibi-litat, que no es pot crear en quatre dieso d’una temporada per l’altra. Hi hapocs baristes professionals. Seguramentperquè has de sentir el fet ser barista,perquè has de tenir vocació. A vegadesels propietaris tampoc els interessainvertir en aquesta formació. Em trobomoltes vegades a bars i restaurants ontenen un bon cafè però falla la profes-sionalitat, la manipulació, la sensibilitat iaixò, des del nostre punt de vista és ungreu error,perquè va contra la satisfac-ció del consumidor final. El cafè noméses pren per gust, i si falla la satisfacció...


10 GiDONA

Ballarina i Educadora Social

ARIADNAMONTOJO

VIVÈ

NC

IES

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 10

11 GiDONA

LA DANSA

La dansa per a mi no només ésmoviment. A cada movimenthi ha un sentiment, és com

dibuixar una història a través delcos. Vaig començar de ben petita apracticar la dansa , als 8 anys, imi-tant a les ballarines que veia pertelevisió. Vaig estudiar i als 16 anysja vaig participar en un espectacleamb la companyia Còmplices dirigi-da per Sergio Fernández. El fet d’es-tar a d’alt d’un escenari, amb la gentaplaudint , t’omple professional-ment. Les classes de dansa lescompaginava amb els estudis debatxillerat i amb classes específi-ques a Barcelona per ser professorade hip-hop. I als 18 anys vaigcomençar a organitzar espectacles adiferents discoteques gironines. Vanser uns anys molt importants per ala meva formació, coneixent a gransprofessionals i tenint experiènciesúniques.

VIVÈNCIES ARIADNA MONTOJO

Tinc 25 anys , sóc de Girona i lameva vida va donar un gir de 180graus al descobrir una professiócom es l’educació Social.Sempre havia enfocat la meva vidaen l’àmbit artístic i avui en diasegueixo en aquesta direcció, peròdes de fa mes de tres anys exercei-xo d ‘Educadora Social amb la fina-litat d’ ajudar a la gent que honecessita. Una feina que em fa sen-tir plena.

C/ Sant Joan Bautista de La Salle, 2-4, o C/ Rutlla, 56 - 17002 Girona - Tel. 972 22 27 56

BOLSOS, COMPLEMENTS, REGALS I ZONA DISNEY

Nova col·lecció

Nova col·lecció

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 11

12 GiDONA

EDUCADORA SOCIALAls 22 anys vaig entrar a treballar derecepcionista a l’Hospital de SantaCaterina a Girona , per cobrir unavacant de caps de setmana. Allà vaigdescobrir que podia ajudar a gentque ho necessités. I no m’ho vaigpensar dues vegades. Estic en con-tacte amb diverses fundacions i emdedico a fer d’educadora social. Emmotiva ajudar i fer contenta a gentque realment ho necessita. Moltesvegades m’he preguntat si no seriamillor tenir una feina fixa, però de bensegur que no m’ompliria . Exerceixod’educadora social a diferents funda-cions, cobrint substitucions a entitatscom ara CRAES, per a joves o a cen-tres per a discapacitats . Cal dir queaquesta feina d’Educadora Socialtambé m’ajuda a poder compaginaramb les altres activitats que realitzocom ara la dansa, model o maquillat-ge professional.

La dansa la utilitzotambé en aquests cen-tres perquè ajuda, i molt!És una bona maneraperquè els internspuguin expressar millorels seus sentiments,coordinar moviments osimplement passar unabona estona!

La tasca d’educadorasocial és molt dura. Mal-grat que és una feinaque dóna moltes satis-faccions , has de tenirmolts recursos perenfrontar-te en situa-cions crítiques. He aprèsmolt i em sento molt vin-culada humanamentamb la feina d’educado-ra social. I la majoria devegades de qui més heaprès són dels interns.És fascinant!

VIVÈ

NC

IES

ARIA

DN

A M

ON

TOJO

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 12

EL MAQUILLATGE UNA DELES MEVES PASSIONSÉs també una de les meves passions. Vaig estu-diar en una acadèmia de Barcelona i he fet de totdins aquest món : maquillatge en passarel.les demoda, en sessions de fotografia, a televisió i encinema, on he participat com a maquilladora enun curtmetratge on tots els actors eren sords. Finsi tot he fet de professora en una acadèmia!Mentre estudiava maquillatge a Barcelona em vasortir l’oportunitat de fer de model , i he participaten diferents catàlegs publicitaris, flyers, treballsd’estudi per a diferents fotògrafs, etc...

CAP A L'ARGENTINAAra fa un any vaig fer la maleta i ,sola, vaig deci-

dir marxar cap a Buenos Aires. Allà tenia previstfer un curs de dansa moderna cubana i folklorecubà, que ho volia compaginar amb alguna feinaa centres de treball social.Vaig aprendre un munt sobre la disciplina de ball,però el què més vaig aprendre és que no cal anara un centre, perquè allà la feina es pot fer enqualsevol barri o carrer de la ciutat. Vivia en unbarri molt humil i això em va ajudar per poder fei-nes de voluntariat i em va servir sobretot per avalorar tot el que m’envolta.

EL FUTURDe cares a setembre tinc bons i molts projectesnous, centrats sobretot en el món de la dansa.Continuaré presentant-me a càstings , com hovaig fer tot just arribada de l’Argentina, al progra-ma FAMA de la cadena de televisió CUATRO.Vaig estar a punt d’entrar! Però em continuaréentrenant , ballant i organitzant petits especta-cles a Girona. I no descarto marxar a l'estranger per col·laborarfent tallers de dansa amb ONG'S on tinc nensapadrinats.

Però tot això sempre i quan pugui continuar-hocompaginant amb els diferents centres on faigsubstitucions d'educadora social, que és la feinaque , tot i la duresa que presenta, és la que m'a-juda a valorar les meves estones de llibertat jasigui viatjant o simplement vivint la vida que m'a-grada.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 13

14 GiDONA

POSA

’T G

UAP

A Sílvia Bellido DuranProfessora de costura i patronatge Creadora de l'Espai de Qstura

CREA IREGALAPILOTES!

...MODA CREATIVA

Vols fer un detall i no sapsquin? Simpàtic, fàcil idiferent? El teu noi és unbon esportista? Has de

fer un detall de casament? Unpetit futbolista acaba de néixer ise li hem de fer una bona benvin-guda al món??? Jo crec que tupots!

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 14

15 GiDONA

[email protected] 00 31 66

Sapsquè...s

Pel muntatge de la pilotasegueix les instruccionsexactes que et donem i

deixa la imaginació per unaltre projecte. En cas contrariés provable que et surti unapilota ovalada! I això no ésprecisament la intenció!Quan cusis les plantilles una auna recorda estirar fort el fil.En cas contrari quan li donis lavolta per omplir la pilota esveuran els fils.Si ets traçuda amb la màquinade cosir, també pots provar-hode cosir a màquina.La buata és un farcit especial-ment indicat per aquest tipusde treballs. Es pot comprar enbotigues especialitzades, aixícom també utilitzar farcit decoixins vells.Com més l’omplim de buatamés rodona quedarà la pilota!Pensa que pots fer la pilota dela mida que necessitis.També es pot fer la pilota perregal de noces farcint la pilotade diners pel nuvis!I amb els colors que vulguis del’equip que t’agradi més!

AQUEST ARTICLE HA ESTATPOSSIBLE GRÀCIES A LAPROFESSORA DE PATCH-WORK DE L’ESPAI DE QSTU-RA: MANOLI LOZANO.

ENS HI POSEM?

• Ves a comprar 6 robes de cotó, que con-trastin o que tinguin harmonia, només depènde tu, pots trobar coses molt xules !• Retalla la plantilla a mida natural que t’hem inclòs (recorda dibuixar i tallar el margede costura)• Retalla 2 peces de cada un dels 6 retallsde roba.• Posa el número a cada peça que retallisper tal d’evitar errors de muntatge.• Muntar dues “flors” seguint el mateix ordrede l’esquema número 1.• Cosir-les, fent un puntet petit semblant auna embasta i amb el fil de cotó.• Unir les dues flors pel punt d’unió.• Cosirem totes les costures seguint l’esque-ma 2.• Quan ja les tenim totes juntes (no ésimpossible! Sols cal una mica de pacièn-cia!!!), recordarem deixar-ne una d’oberta.• Donarem la volta a la pilota pel foradet.• L’omplirem de buata, utilitzant l’obertura.• Cosirem l’última costura amb un punt invi-sible...Això mateix: amb un punt invisibleque no ha de ser visible. Provem-ho!• Ja ho tenim llest! Podem embolicar el rega-let amb paper setinat i unes cintes de ràfia al’extrem tot imitant un caramel gegant! ■

Horaris de matins, tardes i vespres . Pregunta'ns i t'informarem!

Av. Lluís Pericot, 33 - 17003 Girona - Tel. 972 00 31 66 - www.qstura.cat - [email protected] - BUS línies 1 i 8

COSTURA · PATRONATGE · MANUALITATS

CURSOS: Qstura de Supervivència • Qstura per nens • Qstura per joves • Qstura matinal per maresamb nadons • Qstura d'Inici i Seguiment • PatronatgeMONOGRÀFICS: Punt de Mitja • Patchwork • Estilisme • Feltre • Apliquè • Nespresso... i molts més!

INSCRIPCIÓ OBERTA!!! ÚLTIMES PLACES!!!

NOMÉS NECESSITES

• 6 Robes tipus Patchwork dediferents colors • Agulles de cap• Agulla de cosir• Fil per cosir de cotó• Tisores• Didal• Buata

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 15

16 GiDONA

POSA

’T G

UAP

A

...MODA

MIRANT CAP AHOLLYWOOD!

La dissenyadora Silvina Marotti va presentar la sevacol.lecció tardor hivern 2011/2012. Una col.lecció quearriba pleníssima de glamour i amb unes connotacionsmolt clares cap el món del cinema.Inspirada en les actrius de Hollywood, des de la sevaèpoca daurada fins a l’actualitat, la roba de SilvinaMarotti destaca per la seva versatilitat.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 16

17 GiDONA

MODA

FormesPer a totes les ocasions que enspuguem , en la seva nova col.lecció hipodrem trobar armilles, toreres demàniga curta, màniga ? , abrics llargs...Moltíssimes alternatives per anar vesti-da des de la 10 del matí fins passadala mitjanit! Camisa blanca amb jeansper anar a l’oficina, una faldilla i talóper berenar amb les amigues, un LBDpel còctel i un vestit llarg i escotat perla festa de la nit!

En alguns casos les pells són utilitza-des en peces de roba reversibles, fent de la peça un autèntic enginy artesa-nal i que fa que siguin peces úniquesi totalment originals.PellsEn aquesta col.lecció , la dissenyadora hatreballat una gran varietat de pells com araguineu platejada, golden , golden cross, gui-neu de la Patagònia, conill i xinxilla entred’altres. Totes elles estan pensades per gau-dir de calidesa i de sensacions úniques. Colors cadascuna de les pells estan confec-

cionades i tenyides artesanal ment.Tonalitats discretes com el beix, elnegre, el marró o el gris. Llises o combinades en franges , comparteixenprotagonisme amb el vermell passió oamb el color estrella de la temporada:el blau klien. Plenes d’atreviment i ori-ginalitat els abrics o les armilles espresenten en aquest to . Les marques,variacions de color i grandària sóncaracterístiques inherents a la pellnatural

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 17

Pilar Auguet AgustíEstilista i creativa en perruqueria

POSA

’T G

UAP

A

...PERRUQUERIA

18 GiDONA

PREPAREU-VOS FORT PER A LAMODA DE LA TARDOR!!!!

Aquest any la tardor la inauguraremamb una moda forta, sexy, un puntperversa i atrevida. La sensualitat aldescobert, els pentinats amb aireretro o vampiresc de grans volums,sensuals i conquistadors on nosal-tres, les dones, adquirim un granprotagonisme.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 18

19 GiDONA

De les melenes onduladesa l’estil Rita Hepburn ales melenes agressivestipus Tina Turner, tenimtot un ventall de possibili-

tats, que acompanyats amb la tornadade la cotilla i els llavis vermells fa que lafeminitat exploti.

Els tons del cabells són els de la tar-dor, coures, vermellosos, combinats deesbargiries, marrons...

Per a les més atrevides les formessón molt arrodonides o molt quadrades,molt marcades i asimètriques, acompan-yats de colors molt més extremats,comara el ros platí, el negre combinats ambtots els tons fantasia que desitgem .

PER LLUIR LA MODAENS CAL...Ens cal recordar que venim del’estiu,que malgrat no hagi estat demolta calor, el cabell ha sofert més des-hidratació de la normal,. Per tant l’hemde recuperar amb banys de hidratació inutrició, un dels tractaments més efica-ços en aquest moments per a recuperarla cutícula és la queratina o nano quera-tina. Són tractaments específics que fanque el cabell tingui una gran flexibilitat iuna brillantor extraordinària. Aqueststractaments tenen un cost que pot anardes de 100€ a 300€, tot depenent dela quantitat de cabell i la qualitat delproducte ja què hi ha moltes imitacions.Assessoreu-vos amb un bon professional.

TEMPS DE CAIGUDAHem de tenir en compte que entrem al

temps de la caiguda i cada vegada se’nsanticipa més degut a l’estrès i al ritme devida que portem

El cabell a la tardor, té tendència adebilitar -se i estar menys maco. És unade les pitjors èpoques i per tan hem d’es-tar alerta al seus símptomes.

La caiguda de la tardor és inevitable,és la fase de renovació capil·lar mésforta. Si normalment ens cauen uns centcabells diaris, en aquesta època és moltmés. No ens hem d’alertar però si estarpreparats pels nous que neixin, quesiguin forts, sans i brillants. Està clarque tot depèn de cada persona, cadatipus de cabell, etc,però si de veritat uspreocupa visiteu al professional perru-quer que us pugui assessorar correcta-ment. Hi ha centres especialitzats on etpoden fer una analítica de cabell i acon-sellar el que més et convé.

Moltes vegades es pot barrejar la cai-guda d’ època amb la caiguda per l’es-très i això fa que es compliqui més. Peròamb un diagnòstic i un tractament ade-quat s’aconsegueix l’equilibri.

Amb compte que no sempre que hiha una caiguda la solució ha de passarper posar més vitamines! Moltes vegadesun excés de vitamina també ens provocacaigudes. Us aconsello una analítica decabell abans de fer qualsevol tracta-ment. A vegades alguns estimulantspoden accelerar més el problema.

UN ALTRE PUNT ATENIR PRESENTPer a totes les que sou mares de nens inenes amb edat escolar, ara que torna acomençar el curs hem de tenir en comp-

te els polls. Un problema que d’untemps a ençà ens té a tots força preocu-pats, ja siguin pares , mestres o perru-quers. D’aquest tema us en parlaré elproper mes.

Ara gaudirem dels últims dies d’es-tiu, ens prepararem per rebre l’ especialtardor i començar a preparar el nostrecabell.

Ah!!!, per cert als altres articles usconvidava a participar i afer propostes.Us continuo animant! Deixeu-vos anar lamelena!

Me les envieu a : [email protected] , icom a tema, article Gidona.■

PERRUQUERIA

A traves de un pentinat s’arri-ba a les emocions i les emo-cions ens porten als senti-ments. Si tot plegat s’uneixen benestar i aconseguimestar i sentir-nos bé, hemconnectat a la felicitat perso-nal. Sentir-te guapa en totmoment es la millor estímul!!!

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 19

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:27 Página 20

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 21

Dolors HortalAssessora de bellesai psicòloga

POSA

’T G

UAP

A

...ESTÈTICA I BENESTAR

22 GiDONA

Una bona informació icures preventives t'evita-ran possibles problemesestètics que poden apa-

rèixer durant aquesta etapa.

CONSELLS GENERALS

• Compte amb l'alimentació. Has devigilar què menges. Tingues presentque l'augment de pes més habitualoscil·la entre els 9 i 13 quilos duranttot l'embaràs.• Esport sí, amb moderació. Pots cami-nar, nedar i fer exercici per activar la

circulació i donar elasticitat a la mus-culatura.• Atenció amb el sol. Per evitar l'ex-cés de pigmentació (cloasma), potsutilitzar un protector solar de pantallacom a cosmètic de dia.• Cura amb alguns cosmètics. Existei-xen alguns principis actius que no espoden utilitzar durant l'embaràs,com ara l'àcid glicònic i el salicílic.Tampoc és moment de fer-te pílingsprofunds, ni són convenients els olisessencials, especialment la càmfora,la sàvia i la ruda, amb un alt continguten terpessos, que poden ser abortius.

L’embaràs afecta de formadiferent a cada dona. Els can-

vis hormonals poden fer queapareguin estries en algun

zona dels teu cos, méscel·lulitis, retenció de líquids i

més deshidratació, així comaltres trastorns en la pell del

rostre.

ESTÀS EMBARASSADA?Et toca cuidar-te!

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 22

Tampoc són aconsellables lescremes anticel·lulítiques, siporten algues, cafeïna, etc.En aquesta etapa pots optarper cremes específiques comper exemple la línea “BeautyMamma Cel·lulitis” de la casaGerard's”.• Evita qualsevol aparatolo-gia que penetri a través de lapell. Els ultrasons, el làser, laradiofreqüència, les radia-cions UV no són recomana-bles. Tot i que no tenen ris-cos demostrats, val més quesiguis previsora.• Cuida la teva imatge permantenir l'autoestima. És moltimportant que et sentis guapa.encara Hi ha moltes donesque renuncien a sentir-seboniques mentre estan emba-rassada i és un error. Aquestés un període per sentir-teespecialment radiant.

TRACTAMENTS FACIALS

Les alteracions hormonalspoden afectar la pell de lacara, provocar més deshi-dratació, sequedat, apariciód'acne i més taques. Totsaquests canvis sobtatsnecessiten un control. Peraixò et recomano:• Higienes profundes ambpílings suaus.• Tractaments específics perequilibrar al pell. Depenent

de la disfunció que pre-senta la pell, es podenaplicar hidratacions,nutricions lleugeres, trac-taments sebo-reguladors.Tots aquests tractamentsmilloren la textura de lapell i actuen com a tracta-ments il·luminadors enels pells cansades.• Tractaments reguladorsde la melanina per evitar otractar les taques de lacara, els anomenats cloas-mes. Aquests tipus detaques apareixen en el70% de les dones emba-rassades. A vegades, des-apareixen després delpart, però en altres oca-sions es mantenen. Per tant,és molt important fer unabona prevenció amb cosmè-tics específics per evitar quevagin a més. Després del'embaràs podràs fer tracta-ments més radicals com elspíling químics, però enaquesta etapa estan especí-ficament contraindicats.

TRACTAMENTSCORPORALS

Els problemes principals quepot presentar el teu cosdurant l'embaràs són l'apari-ció d'estries i la retenció delíquids, que afavoreix l'aug-ment de la cel·lulitis.

La cel·lulitis apareix com aconseqüència de la mala cir-culació limfàtica. La retencióde líquids es produeix perquèel bebè va comprimint la zonaabdominal a mesura quecreix dificultant la circulaciólimfàtica i sanguínia de retorn.Per prevenir-la i millorar-lapots utilitzar:• Pressoteràpia morfològicaamb un programa específicper a embarassades sensela banda abdominal.• Drenatges limfàtics manuals.És un massatge terapèuticindicat per drenar i facilitar l'e-liminació de líquids. Resultamolt agradable per l'embaras-sada perquè calma molt lapressió de les cames. ■

23 GiDONA

www.institutdh.com

[email protected]

El meu consell

Si bé sempre es parla deles cures i dels tracta-ments postpart, és moltimportant i necessari queet cuidis i facis una bonaprevenció i un bon mante-niment mentre estàsembarassada. D'aquestamanera et sentiràs millor iserà més fàcil recuperar lateva figura després delnaixement del teu nadó.

Gaudeix d'aquesta etapatant especial!

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 23

...ELS MILLORS TRUCSPO

SA’T

GU

APA

Envia’ns el teu [email protected]

24 GiDONA

Pestanyes més fosquesSi tens les pestanyes d'un color clar i les vols enfosquir aplica't aquesta infusió natural i casolana.Prepara una infusió amb fulles de noguer i quan estigui tèbia aplica-la damunt les pestanyes ambun palet de les orelles impregnat d'aquesta infusió. Si ho fas un cop al dia veuràs com les teves pes-tanyes es van enfosquint progressivament.

Tracta els ulls de pollAmb l'arribada del bon temps els peus es destapen i es fan evidents els problemes i les imperfec-cions. I és que cal tenir cura dels peus al llarg de tot l'any si els volem lluir sans i bonics. Sovint lessabates ens creen molèsties i fan que apareguin ulls de poll i durícies. Si pateixes aquest proble-ma, prova aquest remei. Posa a coure dues rodelles de ceba i dos grills d'all en una cassola ambpoca aigua. Deixa que la cocció es mantingui durant 3 minuts i després aixafa els ingredient ambun morter. Aplica la barreja damunt l'ull de poll i tapa'l amb paper transparent deixant que actuïuna hora. Després retira l'embolcall i renta els peus. Repeteix l'operació periòdicament i veuràscom els ulls de poll milloren.

Elimina el tintSi t'has tenyit el cabell o les celles i vols eliminar les restes de tint que han tacat la teva pell provaaquest truc. Humiteja una mica un cotó i després suca'l amb cendra del tabac. Amb aquest cotófrega la zona de la teva pell que té marques de tint difícils d'eliminar i veuràs com desapareixensense cap problema. Després renta la zona amb aigua tèbia i sabó neutre.

Per lluir unes cames boniquesLes cames tenen un paper destacat en el nostre cos i també tenen un gran valor estètic. Però perlluir-les ben boniques cal tenir-ne cura en tot moment. L'exercici regular i una dieta equilibrada ensajudaran a evitar la retenció de líquids que pot afectar les nostres cames. L'obesitat, el tabac, la malacirculació, estar molta estona asseguda o dreta i els anticonceptius per via oral poden ser els prin-cipals enemics d'unes cames sanes. Per combatre la retenció de líquids cal veure molta aigua regu-larment i fer exercicis quotidians com ara caminar i pujar i baixar escales. Si el problema són lesestries, la pell flàccida i la pell de taronja podem comptar amb els productes que ens ofereix el mer-cat per combatre aquests problemes. És important mantenir la pell ben hidratada i acabar la dutxadiària amb un bon doll d'aigua freda per totes les cames.

Pigues menys visiblesSi vols dissimular unes pigues que no t'agraden pots provar de fer-ho amb mantega. Aplica unafina capa de mantega a la zona on hi ha la piga o les pigues que vols fer menys visibles. Fes-hodues vegades per setmana i deixa que la mantega actuï durant 20 minuts. Quan passi aquesttemps renta la zona amb aigua. També pots provar de minimitzar l'aspecte de les pigues aplicantaltres elements que contenen vitamina C.

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 24

Ara la teva compra et pot sortir gratuita!Si el teu tiquet de compra coincideix amb els 3 darrers números del sorteig de l’ONCE del dia, la compra et sortirà de franc.

Begudes amb gas sense gasSi t'agraden les begudes amb gas com la cola, les taronjades i les llimonades, però el gas et perjudi-ca, et proposem aquest truc per eliminar el gas dels refrescos. Només cal que obris l'ampolla o lallauna i introdueixis la punta d'un paper de cuina o un mocador de paper. Així, el paper absorbirà totel gas i la podrà prendre sense cap problema. Aquest truc també és molt útil perquè els infantspuguin prendre aquestes begudes sense excés de gas.

Ant net i politL'ant i la pell girada s'espatllen molt amb l'ús quotidià. Si tenim sabates, cinturons, bosses de mà ojaquetes d'aquest material els podem mantenir en bones condicions si seguin aquests consells. Lestaques superficials es poden eliminar fregant amb una goma de borrar o amb una goma de caut-xú especial per a ant. Les part més brutes cal fregar-les delicadament amb un paper de vidre o ambun raspall metàl·lic especial per a ant.Si hi ha taques de greix, pots utilitzar pols de talc,Terra de Som-mières o pols Texienne. Deixa algun d'aquests productes actuar durant tota la nit i raspalla l'endemàamb un raspall de roba forta.

Catifes cremadesSi tens una estora o una catifa amb una cremada de cigarreta pots dissimular-la d'una manera moltsenzilla.Treu part del pèl de la catifa d'una altra zona amb unes pinces petites. Dóna-li la forma ade-quada per restaurar la part cremada i aplica-la amb cola prement-la sobre el forat de la cremada.Acaba col·locant un objecte de pes al damunt perquè tot plegat quedi ben enganxat.

Preparant la floracióHa arribat la primavera i és el moment ideal per decorar la nostra llar, les terrasses i els jardins ambboniques flors i plantes ornamentals. Si volem que els bulbs de primavera floreixin a l'estiu, calposar-los al congelador o bé en un lloc fred sense llum. Quan passin 30 dies els traurem i els posa-rem en un lloc càlid i lluminós. Unes setmanes després començaran a florir.

Una llar sense mosquitsAl mercat hi ha molts productes per eliminar els mosquits, però si volem tenir cura del mediambient, hi ha un truc infalible per evitar-los. Només necessitem encendre una espelma de llimo-na i els mosquits no s'acostaran. Podem substituir els clàssics endolls de les habitacions per espel-mes de llimona que encendrem una estona abans d'anar a dormir.

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 25

26 GiDONA

Dossier Formatiu

C/ Santa Eugenia, 202 Baixos - 17006 GIRONA Tel. 972 405 [email protected] - www.lestudi.com

Aprendre és un art en elqual interactuen moltsfactors .

M’agrada pensar que el procésés com el d’un arbre en créixer.Plantem una llavor, la reguem ambdiferents aigües (pares, professors,amics, televisió), la nodrim ambdiferents abonaments (història,matemàtiques, ètica, filosofia, física,etc), la deixem al sol amb el risc desocarrar-la (posem límits a l’escola ia casa, normes de convivència,deures, responsabilitats, provesorals i escrites),o aixopluc amb elrisc de sobre protegir-la de l’entorn ideixem que el jardiner triï l’adob. Itothom mira de fer el millor que sapi pot perquè l’arbre creixi fort i sà.Que arribi amb fermesa a tenir unsconeixements general , i si pot i vol,estirar les branques per anar mésenllà.

Demanem que, en una classeregular de 30 alumnes, un temarirígid i uniformat, i un aprenentatge

basat en descobrir i tocar poc i molten abstraure a partir de la lectura ino tots som bons lectors. I repetirconceptes fins que la maduresa, lacapacitat de l’alumne/a, i les sevesafinitats s’alineen per aprendre. I laseva maduresa: cada nen/a madurade manera al seu temps. Els dema-nem que estant tancats en una sala6h aprenguin de tot, tots, per igual.I esperem que els professors siguincracks capaços de planificar objec-tius d’aprenentatge individualitzats isiguin creatius.

Que els nostres fills vagin fluixosd’alguna matèria és normal. L’ex-cepció és aquell nen/a que va bé detot i sobrat. I és que cada nen ésdiferent. I com a pares hem deprendre una decisió en detectar unalleugera coixesa: Esperem? Aju-dem? Com ajudem?

Jo ara només els puc parlar dela meva experiència després de 20anys en aquesta professió de l’en-senyament fora d’aules. Ofici pocvalorat.

LES ACADÈMIES IL’APRENENTATGE

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 26

27 GiDONA

La meva experiència diu que la majo-ria dels nois/noies amb una empenta enel moment en que detectem una assig-natura més fluixa evita de vegades a curttermini (i sovint llarg termini), problemesmajors. Val més una hora a la setmana aprimària per reforçar matemàtiques olector escriptura, que 3h a secundària o iperdre’s al batxillerat per mancances debase.

El més agraït, per mi, tot i que segu-rament sorprendrà a molts, és quan leshores es redueixen i finalment passen aser antics alumnes que saben gestionar-se. Aquest moment (sempre consensuatamb els pares) és quan em dic que lafeina ha valgut la pena. Alguns dels meusalumnes han marxat a secundària i hantornat per preparar la selectivitat. D’altreshan tornat després de fer un mòdul enentrar a la universitat. A alguns els heacompanyat intermitentment de primà-ria, fins a 2n de carrera.

He ensenyat a llegir a alguns, multi-

Santa Eugènia, 50 entresol 4ª - 17005 GironaTel. 972 20 99 08 - 628 596 [email protected] - www.cimformacion.es

• Quiromassatge• Estètica i Bellesa• Osteopatia Ètnica• Drenatge Linfàtic• Reflexologia Podal• Auriculoteràpia• Especialització en Quiromassatge• Aplicació Ungles de Gel• Massatge Thailandés adaptat al Quiromassatge

Altres cursos:• Massatge amb canyes de bambú• Massatge Lomi-Lomi• Kinesiologia• Teràpia Geotermal• Shiatsu• Pedicuraetc...

CONVOCATORIA OCTUBRE 2011

✂

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 27

28 GiDONA

Dossier Formatiu

Ctra. Sta. Eugènia, 108 1r-1ra17006 GIRONA (Zona Maristes)

Tel. i Fax: 972 24 58 87 - 630 889 [email protected]

ANGLÈSNens/es a partir de 3 anysCursos per a joves i adultsClasses particularsGrups de conversa i fluïdesa oralCursos per a empreses i col·legisPreparació d’exàmens oficials

Préstec gratuït de llibres i DVD Atenció personalitzada

Horaris flexiblesCursos a l’estranger

Colònies d’estiu

REFORÇDirecció i revisió de deures escolars

Classes de repàs i estudid’altres matèries de:

Primària, secundària i batxillerat

plicar i dividir, equacions, anglès...hemdiscutit, ens hem encarat, hem rigut i plo-rat. Han après de mi i jo d’ells Hem suatper passar de curs, a batxillerat, el batxi-llerat i per preparar la selectivitat o lesproves d’accés. I amb la confiança delspares de la meva banda (que és impor-tantíssima i no és fàcil de guanyar) i laconfiança dels nois (que costa més i tot

de guanyar-se) ens n’ hem sortit. I això fem les acadèmies. Oferim pro-

fessors en un ambient diferent, suport alspares en l’aprenentatge dels seu fills, ensales més petites que a l’escola ,el queens permet una atenció més personalit-zada i detectar mancances que passenmés desapercebudes a l’escola i/o a l’institut. Els professors que han treballat

amb mi tenen un perfil sovint jove iengrescat o experimentat i amb algunescanes ben posades ja.

De vegades se’ns sobre carrega ambla responsabilitat de l’aprenentatge delsseus fills perquè ens paguen per aquestreforç. I encara ens veuen com aquellnoiet que venia a fer-nos classes a casaper treure’ns un dinerets extres. La majo-

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 28

2

29 GiDONA

Carrer Francesc Ciurana, 4- entresol 17.002 Girona Telf/Fax: 972- 20 33 43 [email protected] - www.academiaacces.com

• ACCÉS A LA UNIVERSITAT –PAAU• ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25/45 ANYS• ACCÉS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I SUPERIOR• REFORÇ DES DE PRIMÀRIA A UNIVERSITAT• TÈCNIQUES D’ ESTUDI• OPOSICIONS DE TOT TIPUS• IDIOMES• INFORMÀTICA• DIBUIX• TRADUCCIONS• FORMACIÓ CONTINUA( Cursos subvencionats per a treballadors/aturats, totalment gratuïts)• CURSOS A MIDA PER A EMPRESES I PARTICULARS• ALTRES CURSOS

PROFESSORAT TITULAT I AMBEXPÉRIENCIAATENCIÓ PERSONALITZADAGRUPS REDUÏTSHORARI FLEXIBLEPREUS ECONOMICSASSESSORAMENT GRATUÏTEN FORMACIÓVINE A INFORMAR-TE’ N !

ria som professionals de l’ensenyamentque, o bé hem triat aquesta opció, o femhores fora de les nostres feines habituals.Costem menys al mes per 1h setmanal,que dues pizzes familiars a domicili (ambel descompte inclòs!). Utilitzem els deu-res per fer aquest reforç i treballar lesmancances. I vetllem perquè no es malacostumin , fent un gran esforç per asse-gurar-nos aquesta ajuda. Tenim tempsper pensar estratègies i dedicar tempspersonalitzat als seus fills.

No diré que tots som iguals de bons .Hi ha professor de centres i també d’aca-dèmia que podrien fer una mica més. I hiha alumnes que podrien fer una mica

més i pares que podrien fer una micamés. I si tots féssim una mica més, lesacadèmies tindríem una mica menys declients. Però en tindríem. Com en tots elsrams, la professionalitat i l’honestedat decada persona marcarà la diferència. Peròm’he trobat amb més predisposició a ferbona feina que no el contrari

La nostra funció és arribar, amb leseines que puguem , a que el que no s’haassolit a l’aula es faci en les nostres sales.Motivar moltíssim, treure tensions, pres-sió i, massa sovint, enfrontar-nos a malsvicis adquirits ja en la primària. El “comes fa” és la pregunta a extingir! “Es fapensant, buscant en el llibre, llegint el

que hi diu. I tot allò que no entenguis delque hi diu, per això estic jo per explicar-ho”.

No sempre ho aconseguim. I quanho fem, quan els alumnes aprenen ifinalment veus aquell “click” reflectit enla seva cara i el rebuf alleugeridor del“ah! Val! Ja ho he entès!” saps que tenenmig aprovat a la butxaca. I si aproven, noens enganyem, qui ho aconsegueix sónells: són els nois! Nosaltres no érem a l’e-xamen. L’alumne és el qui, al final, de lamà de tots, aprèn alguna cosa i aconse-gueix demostrar-ho! Ho fem entre tots. ■

Imma Bastida

L’Estudi.com

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 29

30 GiDONA

Com diu la seva directoraFina Toral “pots anar aqualsevol ciutat o poble queet trobaràs amb una profes-

sional que ha estudiat a CEM. A Girona,Figueres, Caldes, Lloret, Tossa... Aquestés el millor reclam de CEM. Alumnesque s'han pogut establir pel seu compteo bé treballar per altres. I això ensenorgulleix”

La filosofia de CEM no és la d'unaacadèmia on col.locar al seu fill o fillaque no serveix per estudiar. “Aquí elsensenyem, a atendre bé als clients, itambé, a ser grans professionals de laperruqueria i de l'estètica. Per això lanostra acadèmia té tant bon nom acomarques gironines. Els ensenyem aser persones correctes i sobretot bonsprofessionals.”

A CEM els primer que es preguntaals futurs alumnes és si els hi agrada laprofessió. La vocació en un sector comaquest és bàsic alhora de desenvolu-par-se professionalment en el futur. “ACEM fem cursos integrals de 1.600hores lectives i es podria considerar

com un grau mitjà. La diferència és que

nosaltres formem per lainserció laboral, d’aquíla importància de lespràctiques“.

A CEM la formaciópràctica és molt impor-tant, “el nostre centreestà obert a gent del

carrer que vulgui utilitzar qualsevol ser-vei de perruqueria i estètica a unspreus molt assequibles i això si, sempreutilitzant els millors productes del mer-cat i amb l'assessorament constant delprofessor”. Realment utilitzar els ser-

PUB

LIR

EPO

RTA

TGE

CEM és una de les acadè-mies de perruqueria i estèti-ca amb més reconeixent anivell espanyol. A Gironaporten molts anys ensen-yant i formant a futuresperruqueres i professionalsde l'estètica. Creu en la dis-ciplina com a eix vertebra-dor de la formació i això éspotser una de les caracte-rístiques que diferenciaCEM de la resta de les aca-dèmies existents.

ACADÈMIA D’ESTÈTICAI PERRUQUERIA CEM

Fina Toral Directora CEM

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:18 Página 30

ESCOLES EUROPEES D’ESTÈTICA I PERRUQUERIA

La teva formacióCURSOS

INTEGRALS D’ESTÈTICA I

PERRUQUERIA

TALLERS I SEMINARIS

ESPECIALITZATS

HORARIS FLEXIBLES MATINS O TARDES

MATRICULA OBERTA

PREPARACIÓ PER A TITOLS OFICIALSMATERIAL GRATUÏTBORSA DE TREBALLDIPLOMA CORRESPONENT AL NIVELL II-III DE LA CEE

DISTRIBUIDORS A CATALUNYA DE LES LÍNIES COSMÈTIQUES ALBERT D’ARNAL, “L.C.N.“, STAGE LINE

CURSETSGRATUÏTSD’INICIACIÓ

✂

Presentant aquest retallableCURS D’AUTOMAQUILLATGE

Pl. Poeta Marquina, 6, entl. - 17002 GironaTel. 972 21 10 93 - 972 21 37 66

cem_gerona@hotmail. com - www.cemescuelasasociadas.com

GRATUÏT

veis de CEM com a particular surt a compte: La compe-tència no li preocupa a la Fina Toral, directora de l'aca-dèmia. “A CEM portem desenvolupant el mètode CEM desde fa més de 40 anys. Aquesta metodologia és clàssica,però és l'essència de tot: tenir unes bases molt determi-nades és la clau de l'èxit”.

La perruqueria i estètica és un sector que no coneixo coneix molt poc l'atur. “Realment qui no treballa és per-què no vol. Tenim uns índexs molt elevats de satisfacciódels nostres alumnes : troben feina un cop surten de l'a-cadèmia. I això en aquests moments és molt important.Quan es parla de professions de futurs jo sempre hi afe-geixo l'estètica i la perruqueria”.

L'estètica és un ofici molt agraït, com ens diu la FinaToral “A tothom ens agrada estar guapes. Diuen que unade les maneres d'estar millor per dins és estar bé per forai potser sigui aquest factor que malgrat la crisi, no pateixo pateix molt poc. El sector, i això es pot veure als granscertàmens europeus com el COSMOBELLEZA que es fa aBarcelona, viu un dels seus millors moments”.

Els nostres professors estan al dia de les noves ten-dències, productes, tècniques que van sorgint. “Aquestfet és important alhora de poder ensenyar totes les inno-vacions del món de l'estètica, un món que canvia molt ique implica estar al dia de modes i tendències”

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 31

32 GiDONA

Dossier Formatiu

C

Arriba la tardor i als pares ens arriben mil i una propostes per fer activitats extraesco-lar als nostres nens. Cal seleccionar bé les prioritats dels nostres fills per no torbar elgran objectiu que tenen any rere any, què no és altra que superar el curs escolar. Evi-dentment fer una activitat esportiva pot ser un bon complement així com fer activitatsmusicals, plàstiques, teatrals... que facin que l’alumne tingui una activitat paral·lela alsseus estudis i que els serveix-hi tant d’esbarjo com de formació addicional.

EL VALOR DE TRIAR BÉEN FORMACIÓ

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 32

33 GiDONA

● QUIROMASSATGE● NIVELL SUPERIOR DE

QUIROMASSATGE● OSTEOPATIA ESTRUCTURAL (2 anys)● DRENATGE LIMFÀTIC MANUAL● REFLEXOTERÀPIA PODAL I MANUAL● MASSATGE I TERÀPIA ESPORTIVA● MASSATGE ORIENTAL GEOTERMAL

● DIETÈTICA I NUTRICIÓ

● AURICULOTERÀPIA

● FLORS DE BACH

● FITOTERÀPIA

SEMINARIS:

● QUIRO LOMI

● GEMODIGITOPUNTURA

MATRÍCULA OBERTAInscripcions:

de dilluns a divendresmatins: de 9h a 13h tardes: de 15h a 19h

C/ Pau Casals, 4, 1r 1a - 17001 Girona - Tel. 972 21 45 37 - [email protected] - www.fusellas.com

f

tècn

iqu

es m

assag

te

estè

tica i

bell

esa

● ESTÈTICA I BELLESA (840h.)● MÀSTER ESTÈTICA INTEGRAL

(Facial i Corporal)● PEDICURA● UNGLES DE GEL● MAQUILLATGE● MICROPIGMENTACIÓ● MANICURA● DEPILACIÓ

terà

pie

s n

atu

rals

INICI SET / OCT 2011

PROFESSIONALITZA’T BÉFES FUTUR!!

Seria un error pensar quedurant el curs escolar espoden fer les mateixes acti-vitats o cursos que durant

l’estiu. És precisament a l’estiu quanel nen pot gaudir del lleure si durantl’hivern s’ho ha guanyat, però pen-sem que sempre s’hauria de comple-mentar els casals, colònies, cam-pus... amb altres cursos que durantl’hivern és impossible de fer, degut al’agenda tant atapeïda que tenen ique durant l’estiu disposen el tempsnecessari per poder-les aprendre.Així per exemple, es poden planificarestades a l’estranger peraprendre/reforça un idioma, cosa quedurant l’hivern és bastant complicatde fer per no dir impossible, o apren-dre mecanografia, que requereix unmecanisme al darrera que fa inevita-

ble la seva pràctica sinó a diari, gaire-bé, entre d’altres opcions o activitats.És evident doncs, que si la prioritaten el període comprès entre l’octubrei el juny és aprovar les matèries quesón impartides durant el curs escolar,cal destinar-hi la major part delsesforços dels nostres fills. Però noens hauríem d’equivocar... realmentels nostres fills optimitzen el seutemps d’estudi? És a dir, qui no s’hapreguntat mai si estudien de lamanera correcte, el temps necessari,en un ordre establert o planificació,...

En aquest sentit caldria diferen-ciar els extraescolars que ens oferei-xen alternatives com el reforç escolar,a alumnes que puguin necessitar enun moment determinat ajuda a l’horade resoldre dubtes en determinades

matèries, o el reforç psicopedagogquè ens pot ajudar a optimitzar elsnostres recursos mitjançant tècni-ques d’estudi (en aquest cas comoptimitzar el temps d’estudi dels nos-tres fills), detectar dèficits de l’alum-ne que evitin que al llarg dels anys espuguin haver arrossegar creant ungreu problema en els estudis, ajudaen la lectura, escriptura, etc...

Un cop exposat tot plegat, potserhauríem de reflexionar una micasobre quines poden ésser les neces-sitats reals dels nostres fills i com apares decidir realment que podemtriar per ells que els hi reporti elmàxim benefici. A la llarga ens hoacabaran agraint, tot i que potserd’entrada no siguin conscients deque la nostra elecció és pel seu bene-fici. ■

Xavier Planella Morató

E.M.A.G. 1

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 33

34 GiDONA

Dossier Formatiu

Gràcies a l'art, els nens poden exte-rioritzar els seus sentiments, lesseves pors... Emocions, que sovint,no saben expressar amb paraules.

L'art, els hi permet manifestar la seva ira, frus-tració, tristesa... Aquest, és el mitjà de comu-nicació més efectiu, quan el seu llenguatgeencara no està desenvolupat.

L'art fomenta l'autoestima, desenvolupa lacoordinació entre els ulls i les mans i estimulael desenvolupament perceptiu....

A través de l'expressió artística, els nensaprenen a desenvolupar-se com a persones,deixant-se portar per la seva imaginació. Apre-nen a pensar i crear per ells mateixos, perme-tent l' interacció del nen amb allò que li envol-ta. Són educats per saber conviure a travésdel treball en grup, a evitar i solucionar con-flictes, així con trencar estereotips racials iprejudicis.

Inventant amb les seves pròpies mans,se'ls permet desenvolupar la creativitat, lescapacitats manuals, l'autonomia... A més, lesseves creacions tenen la màgia i el valor, d'a-llò treballat d'una manera artesanal.

Patri Puig Paredes

LA IMPORTÀNCIA DEL'ART EN ELS NENS

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 34

35 GiDONA

És ben sabut pertots que els nens inenes són comesponges i que

adquireixen els coneixe-ments amb molta més rapi-desa que els adults. Peraquest motiu és tant impor-tant que en les etapes inicialsde la seva vida els nens esti-guin sotmesos a gran varietatd’ “inputs” que els estimulin iajudin a desenvolupar lesseves capacitats. L’aprenen-tatge d’ idiomes no n’és unaexcepció.

Actualment les teoriesmés acceptades per tota lacomunitat científica sónaquelles que proposen queels nens aprenguin idiomesdes de ben petits, ja que aixòels permetrà estimular el cer-vell, tenir una major capacitatd’ anàlisi i una ment més fle-xible. Al mateix temps l’ apre-nentatge d’ una segona llen-gua permet tenir una majorcapacitat de reproducció desons, que es perd o és mésdifícil aconseguir, en l’ edat

adulta. Han quedat obsoletesles teories que afirmavenque aprendre dos idiomes auna curta edat perjudicavaen lloc de beneficiar els nensi nenes.

Aprendre una llengua desde ben petit es basa en tresfactors principals. En primerlloc cal estar-hi exposat elmàxim d’hores possible. Ensegon lloc és necessari rebreun “input” ric de llenguatgetot parlant als nadons demanera natural, construintfrases en diferents tempsverbals i utilitzant una granvarietat de vocabulari. Peracabar la repetició és fona-mental per assimilar novesparaules i estructures. Amés, als nens els encantasentir moltes vegades lamateixa cançó o conte.

Darrerament han apare-gut estudis que estableixenuna relació directa entre elfet de ser bilingüe i el retarden l’ aparició de malaltiesmentals com ara l’ alzheimer.Tot són avantatges! ■

APRENDRE IDIOMES, COM MÉS AVIAT MILLOR!

Helena Vilaseca BanchilleriaDirectora C.H. Formació

Classes d’anglès a partir d’un any amb el mètode KIDS&USNo esperis més a donar al teu fill l’oportunitat que es mereix!!

ENS TRASLLADEM,

nova adreça, C/ PARE CLARET Nº 12, ENTRESÒL – 17001 Girona - Tel. 972 217 195

[email protected] / www.chformacio.com

FOR

MAC

IÓ AC

ADÈM

ICA

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 35

Analitzarem el terme d’agressió entès com un acte d’una persona dirigit aprovocar dolor físic, dany o destrucció d’un altre.En l’actualitat existeix un consens en el fet de considerar que la violència noestà lligada de forma principal a l’acció d’un sol gen o grup de gens. Si béés cert que existeix una predisposició biològica a actuar de forma violenta,cal remarcar que són els factors psicològics i socials els que més condicio-nen l’aparició de conductes violentes.Anem a exposar un seguit d’aspectes que s’han relacionat amb la presènciade les conductes violentes.

L’alcohol es consolida com un delsfactors més importants que afa-voreixen l’aparició de la violència.Encara no és prou conegut quin

és l’efecte específic de l’alcohol sobreles funcions cerebrals i conseqüentment,sobre el comportament agressiu en lapersona. L’efecte de l’alcohol depèn deles característiques familiars, individuals,antecedents patològics personals, a mésde les circumstàncies immediates al con-sum.• Certes drogues com el crack-cocaïna i les amfetamines s’associen al’aparició de conductes violentes.• L’heroïna, que presenta un efectesedant, pot en determinades ocasionsdesencadenar reaccions de violència; elsdelictes es generen com a conseqüènciade l’intent per part del consumidor d’ob-tenir-ne diners pel seu consum.• La violència es veu influïda majori-tàriament per allò que cadascú ha “expe-rimentat i viscut”; és a dir, pel seu entornmés pròxim (familiars i amics). Per tant,la qualitat de la relació dels pares cap alsseus fills és un potent factor de protec-ció cap a les actituds agressives o violen-tes.• Els nens que presenten conduc-tes agressives i se’ls castiga agressiva-ment tendeixen a continuar amb tal acti-tud o fins i tot la poden incrementar per-què l’arriben a integrar com a normal.• Els maltractes o les actituds edu-catives agressives modifiquen la formaen què l’ambient familiar és percebut perpart del nen. La tendència dels adoles-cents que han sofert un abús a despre-ciar els seus propis sentiments de males-

tar produeix sentiments d’odi, ira i dis-gust que fan que les seves conductes iparaules es converteixin a curt, mig ollarg termini en problemes en la sevaadaptació i trastorns greus del compor-tament.• L’emissió de notícies violentesrequereix també d’una menció especial.L’emissió d’accidents de trànsit i suïcidisaugmenta la incidència d’aquests; l’emis-sió dels combats de boxa sembla queincrementa el nombre d’homicidis. Lesexecucions legals televisades incremen-ten el nombre d’homicidis (malgrat quehaurien de ser un factor de contenció).La qüestió de si l’exposició del nen a lavisió d’actes de violència en la televisióés generadora de conductes agressivesno està del tot concensuada.

Alguns dels factors de risc que podenafavorir l’aparició de la conducta agressi-va són:

• Lesions cerebrals per accidents od’aparició precoç; per exemple, un trau-matisme cranial.• Problemes psiquiàtrics severs enels pares com serien l’alcoholisme o elstrastorns psicopàtics.• Rebeldia i mal comportament delsfills amb els pares.• Actes delictius repetits en unambient de pobre socialització.• Un entorn domèstic brutal o vio-lent; agressions en el si familiar o bé enl’entorn més proper com el veïnatge i queevidentment són observats pels menors.• Maltractes corporals i negligènciaen la cura del nen durant la seva infàn-cia.■

VIOLÈNCIA

Jordi Barris RusetPsicòleg clínicCol·legiat 8.828

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 36

Sílvia CongostPsicòloga - Terapeuta - Coach Personal

Especialista en Autoestima - Relació deParella Èxit Personal i Professional

QUAN ÉS NECESSARI QUEDAR-NOSSOLS?

Hi ha molts casos en els que seria lamillor opció. Alguns délls són:

• Quan la teva parella et diu que nosap si téstima, o que no té clar el quesent per tu. Si això és el que et passa, t´hauries de prendre un “període sabà-tic” per pensar i sobretot per analitzarla vostra història. Prenent distància iestant en el teu propi espai, segura-ment trobaràs diversos detalls carre-gats d’informació que t’indicaran quealguna cosa no funciona. El que passa,és que sovint no ho volem veure i ensaferrem al que sigui per tal d’evitar latan temuda soledat.

• Quan sortim dúna relació dedependència emocional. Aquest éssens dubte un dels casos on ens hemde permetre el nostre espai de parèn-tesis emocional. Cal tancar tot un pro-cés molt dur, de moltíssim desgast psí-quic i físic i això no ho podem fer sientra una nova persona a la nostra vidaemocional. Si passem d’una personaamb qui vam generar una dependèn-cia emocional, a una altra persona periniciar una nova relació, el més prova-ble és que no funcioni perquè nosaltresseguirem actuant com personesdependents. No hem tingut temps per

modificar les nostres pautes de con-ducta dependent, i convertir-les enconductes lliures. És per això, que éstan important que respectem el nostreprocés i no correm massa. Si ho fem,segurament ens tocarà retrocedir cadapas que hàgim donat de més.

• Hi ha persones que surten dúnarelació, i per omplir el buit que aquestcanvi els fa sentir, en comencen unaaltra de seguida. Tornem a estar ensituacions semblants. Tot i que no hihagi dependència, necessitem untemps. Nosaltres no som màquines nirobots. No podem fer un “reset” ambles nostres emocions, esborrar del discdur el passat i començar de nou com sires. Hi han capítols que no es tanquenamb el simple fet dácabar la relació. Eltemps ha de ser un aliat per a nosal-tres, i li hem de permetre léspai quenecessiti. Si li donem lésquena, tard od´hora l´haurem de travessar. Ens per-seguirà fins que ens aturem.

PER QUÈ ENS FA TANTA POR LASOLEDAT?

Diuen que la por més primitiva queexisteix en l´ésser humà, por que estàen nosaltres des de petits i que tenimtots en el nostre interior, és la por a l’a-bandó

Que ens deixin o ens abandonin ésquelcom terrible per a les persones. Itambé a causa d’aquesta por, tenimmoltes actituds que van en contra de lanostra autoestima (no dir “no” quan ésel que sentim, permetre coses, con-ductes, tractes que no hauríem d’ac-ceptar, tolerar situacions que fereixenla nostra dignitat, etc) Tot perquè noens deixin. Perquè segueixin ambnosaltres. Per no quedar-nos sols.

I amb tot això, no ens adonem queen aquests casos, sols estaríem moltmillor que acompanyats.

UN PROCÉS NECESSARI

Tenim por a quedar-nos sols, perquècreiem que estarem pitjor però des delmoment que vivim amb por, és que jano estem bé. Si estàs bé amb la tevaparella, no experimentes aquesta por ala soledat. Quan la sents, és perquè téstàs plantejant (conscient o incons-cientment) fer un canvi.

I per últim, hem de recordar que noestarem sols. Tenim amics, familiars,gent al voltant que viuen o han viscutsituacions similars segurament. Hemd’aprofitar aquestes etapes per a retro-bar-nos amb nosaltres mateixos perquèsegurament amb la por, ens hem per-dut pel camí. ■

Has sentit alguna vegada por a quedar-te sol? És insuportable, veritat? Hi ha molts casos de perso-nes que actuen impulsivament per por a haver d´ enfrontar-se a un període de soledat. I que cons-ti que quan dic “sols”, no em refereixo a estar aïllats del món i de la resta de persones, sinó a noimplicar-se emocionalment amb ningú. A iniciar un període de “vaga afectiva”. I és que, en determi-nats moments de la nostra vida, fer això és molt sa i altament recomanable i necessari. .

POR A QUEDAR-NOS SOLS

RECANVIS I ACCESSORIS

c/ Pedret, 31-35 - 17007 Girona - Tel. 972 200 736 - Fax 972 218 697 - [email protected] - www.saispower.com

CASCOSa partir de 43€

MOTO • SCOOTER • QUAD • JET SKIgrant surtiment

de cascos jovenils

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 37

38 GiDONA

DO

NES

SEG

UR

ES Eva NaranjoAgent de la PoliciaMunicipal de Girona

L'estiu ja és aquí i estem comptant els dies que queden per fer les maletes i marxar lluny dela rutina. Sortir del rovell de l'ou, trobar el nostre espai de relaxació, assolir la pau i la tran-quil·litat tant enyorades durant els darrers onze mesos. Preparem l'equipatge, reguem lesplantes, posem a punt el cotxe i marxem!

SI MARXEU UNS DIES DE CASA ....POTSER QUAN TORNEU NO HO TROBAREU TOT IGUAL

Casa nostra queda buidadurant uns dies o setma-nes, i en alguns casos,mesos. Però, estarà tot

igual quan tornem?La seguretat és cosa de tots. Des d'a-

questa perspectiva, us oferim un seguitde recomanacions destinades a augmen-tar la seguretat a la llar quan marxeu devacances o quan n'estigueu absents.

La millor manera d'estar alertat dela presència de possibles intrusos o dedanys per incendi, trencament devidres, fuita d'aigua o de gas, etc. és lainstal·lació d'un sistema de seguretatconnectat a una central d'alarmes. N'hiha de molts tipus, que es poden adap-tar a les vostres necessitats i al vostrepressupost.

Però no tot consisteix en connectaruna alarma... estar més segures tambédepèn de la vostra actitud. Seguir unespetites pautes és ben senzill, si utilitzeuaquests consells:

ACCESSOS

• Tanqueu la porta amb clau, encaraque sortiu poca estona.• Si perdeu les claus, o si us les hanlliurades les persones que hi vivienabans, canvieu els panys.• Tingueu sempre controlat qui té còpiade les claus de casa vostra.• No amagueu la clau al marc de la porta,sota la catifa, dins d'un test.... ni les dei-xeu posades a la part interior del pany oals vehicles estacionats al garatge.• No tanqueu completament les persia-nes.• Si disposeu de garatge comunitari,comproveu que la porta tanqui be, tantd'entrada com de sortida.• Quan sortiu, comproveu que les por-tes i finestres hagin quedat ben tanca-

des. No oblideu les que donin accés aespais comuns interiors com patis,celoberts...• Reforceu la seguretat dels possiblesaccessos a l'interior (porta blindada,espiell, cadeneta, baldó, reixes a lesfinestres...).• Si hi ha obres a l'exterior, fixeu-vosque no hi hagi bastides, escales ... quepermetin l'accés a casa vostra. • Si en teniu, comproveu i activeu elsistema d'alarma abans de marxar (oquan esteu dormint a l'interior).

DINS DE L'HABITATGE

• Procureu no acumular objectes devalor ni diners en efectiu. Feu un inven-tari. També els podeu fer fotografies.• Marqueu els objectes valuosos ambalguna marca particular o amb el vos-tre número de DNI per facilitar-ne laidentificació. • Oculteu la documentació important,especialment la que hi figuri la vostrasignatura.• Si disposeu de programadors d'ence-sa de llum, poseu-los al menjador ohabitació principal per tal que els llumss'obrin unes hores concretes del dia.

EN GENERAL

• No deixeu evidències de la vostraabsència (plantes seques, bústiaplena...). La roba estesa, les persianesmig baixades indiquen que l'habitatgeestà ocupat. Podeu demanar a unfamiliar o amic que tingui cura de lavostra casa mentre no hi sou. Deixeu-liun telèfon de contacte.• No deixeu notes a la porta indicantque no hi sou.• No comenteu en llocs públics, ni enles xarxes socials, la vostra intenció de

marxar, ni ho digueu a persones que nosiguin de confiança,• No deixeu un missatge al contestadordel telèfon que indiqui que no hi sou. • No deixeu eines a l'abast que facilitinel forçament de panys o accessos• No faciliteu l'entrada de personesdesconegudes.• Exigiu l'acreditació als representatsdels serveis tècnics (sobretot en casque no els hàgiu demanat) i confirmeu-la telefònicament.

QUAN CAL AVISAR LA POLICIA?

• Si escolteu sorolls a pisos deshabitats• Si veieu gent estranya o vehicles des-coneguts aturats al portal o donant vol-tes al carrer. Faciliteu tota la informacióque pugueu quan feu la trucada(marca, model i color del vehicle, des-cripció de les persones ...)• Quan us trobeu a casa vostra i penseuque un estrany hi ha entrat o hi vol entrar.• Quan torneu al domicili i us adoneuque algú hi ha entrat. Espereu l'arriba-da dels agents abans d'accedir a l'inte-rior, sobretot si esteu sols, podria serque encara hi hagués algú dins. Sidecidiu entrar, no toqueu res. • Eviteu l'enfrontament amb qualsevolintrús. Si cal, faciliteu-li la fugida

ACTUEU SEMPRE AMB SERENITAT !

Els telèfons d'urgències són el 092per a la Policia Municipal i el 112 perals Mossos d'Esquadra. Anoteu-los enlloc ben visible.

Si, tot i les precaucions preses, souvíctimes d'un fet delictiu, l'heu dedenunciar. Recordeu que us podeuadreçar tant a la Policia Municipal comals Mossos d'Esquadra i que l'horari ésinterromput les 24 hores del dia. ■

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 38

S'aproven nous ajuts a la rehabilitació d’habitatges

El passat mes de maig va entrar en vigor el Reial Decret que regula la desgravació a l'IRPF de determinades obresde rehabilitació d'habitatges que es realitzin fins el 31/12/2012, i que millora i amplia la ja implantada des d'un anyabans.

Aquest tipus d'obres han d'estar relacionades, entre d'altres, amb l'eficiència energètica, la renovaciód'instal·lacions d'aigua, electricitat o altres subministraments, la millora en l'accessibilitat als habitatges, o amb ins-tal·lacions d'accés a Internet o televisió digital (per exemple, instal·lació de vidres dobles, plaques solars, etc).

Aquesta nova legislació permet desgravar un 20% sobre un màxim de 6.750 euros anuals, i les obres es podenefectuar en qualsevol habitatge propietat del contribuent, i no només a l'habitatge habitual, com exigia la normativaanterior. I tot sempre i quan les rendes obtingudes per el contribuent no superin els 71.007,20 euros.

És important recordar, però, que per poder aplicar aquesta deducció, els pagaments de les factures de les obresobjecte de la deducció no es pot realitzar en efectiu o mitjançant xec al portador.

Per tant, les noves condicions d'aquesta deducció són una bona oportunitat per ajudar al finançament de reformesals habitatges que, en la majoria dels casos, suposen un increment en el valor dels mateixos, i que potser d'altramanera es posposarien o no es realitzarien.

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 39

El temps de crisis actual, estàprovocant que hi hagi unaugment del maltractamentpsicològic o mobbing en el

món laboral, degut a la por per partdels treballadors a perdre el seu lloc detreball, suportant actituds abusivesdels seus superiors, o bé per part delsmateixos companys de feina a causade la competitivitat.

L'assetjament moral es pot mani-festar de moltes maneres, i el factorcomú de totes elles es la durada i larepetició d'aquesta conducta durant uncert temps, com a mínim uns sismesos i amb una freqüència setmanal.Per tant es descarten aquelles situa-cions aïllades, que si bé poden ser des-agradables, no assoleixen els nivells demaltractament, com serien aquellessituacions de discusió entre companyso amb el seu cap, que deriven de lestasques pròpies de la feina.

Son moltes les formes de fustiga-ment laboral, però resumint, les mésfreqüents que es donen són:

Accions contra la dignitat personal:Dirigir comentaris injuriosos contra laseva persona, ja siguin de la seva vidaprivada, sobre el seu físic, escridassar,crear rumors negatius, bé quan la perso-na està sola o davant d'altres treballadors,

fer el buit, no dirigir la paraula, donar-li untracte diferent i discriminatori.

Accions contra la realització de laseva feina: Són accions que van des d'assignar un volum de feina impossibled'assolir, o bé encomanar tasques persota de la seva categoria professional,donar ordres contradictòries i no posaral seu abast les eines per poder realit-zar els objectius encomanats, entrealtres.

Accions de desigualtat: La modifica-ció a la baixa de la retribució senseprestar consentiment per part del tre-ballador i sense donar explicacions, aixícom el repartiment de responsabilitats itasques que sense justificació son infe-riors o desiguals envers altres com-panys de la mateixa categoria profes-sional. Fins i tot pot considerar-se mob-bing no donar cap treball per fer.

La víctima de situacions com lesdescrites pot patir conseqüències psi-cològiques i somàtiques molt greuscom depressió, angoixa,ansietat, baixaautoestima, estrés crònic, que donenlloc a llargs períodes d'incapacitat tem-poral, que poden esdevenir en algunscasos permanents.

El dret a l'honor, a la intimitat perso-nal i familiar, a la pròpia imatge sóndrets fonamentals, que davant conduc-

tes de mobbing laboral el treballadorpot buscar empara judicial. Si bé lasolució segurament no es satisfactòriaperquè d'alguna manera el treballadorassetjat no es dóna per rescabalat deldany moral patit, són els mecanismeslegals previstos, i que pot comportarper exemple, la rescissió del contractelaboral per part del treballador perincompliment dels deures empresa-rials. Els efectes d'aquest són elsmateixos que per l'acomiadamentimprocedent, és a dir, el dret a unaindemnització de 45 dies per any deservei prestat, i que col·loca al treballa-dor en situació legal de desocupació, iper tant, amb dret a percebre les pres-tacions d'atur. També el treballador potsol·licitar, ja de forma inherent o deforma independent a la rescissió con-tractual, una indemnització a causadels danys morals patits , o bé instar unprocediment per violació de drets fona-mentals.

Òbviament aquestes solucionslegals estaran supeditades al controljudicial, les quals s'hauran d'acreditaren la mesura que sigui possible i estu-diant al cas concret. ■

DR

ETS

I DEU

RES Estivaliz Arranz

AdvocadaCol·legiada 2527

L'assetjament en el treball, o més conegut pel mot anglès mobbing, descriu aquella situacióde menyspreu i fustigament de violència psicològica extrema a l'entorn laboral, i que ésexercida de forma sistemàtica per una o més persones vers una altre, ja entre persones delmateix status dins la empresa o entre el superior jeràrquic i el treballador.

L'ASSETJAMENT EN EL TREBALL:MOBBING

[email protected]

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:20 Página 40

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 41

Nom o Raó Social

D.N.I. Telèfon

Adreça

CP i Ciutat

correu eletrònic

Domiciliació Bancària (20 Dígits)

Signatura/Segell

Mira els nostres avantatges i veuràs que

subscriure’t et sortirà de franc

CENTRE LÚDIC-TERMAL MAGMASituat a Santa Coloma de Farners. Podràs gaudir del centre lúdic termal més gran de Catalunya, ambdiferents piscines a diferents temperatures, restaurant i moltes més activitats. www.magma-cat.comOferta subscriptors de GIDONA: 2x1, per la compra d’una entrada, 1 de franc.

1 DIA A LA VALL DE NÚRIAPujar al Monestir de Núria, és una de les experiències més impactants que es poden fer a Catalun-ya. A més de 2000 metres podreu gaudir d’un munt d’activitats tant pels petits com pels mésgrans. www.valldenuria.com Oferta subscriptors de GIDONA: 1 viatge d’anada i tornada amb el tren-cremallera de Núria i1 passi a la zona lúdica infantil o 1 passeig en barca, de franc.

BALNEARI FONT VELLA DE SANT HILARI SACALMUna NIT O UN CAP DE SETMANA a Sant Hilari, al cor de les Guilleries, hostatjats al magnífic Bal-neari Font Vella (H****). www.balnearifontvella.catOferta subscriptors GIDONA: 15% de descompte sobre tarifes.

PALAU LO MIRADOREntre tots els subscriptors de GIDONA sortegem cada mes: 1 nit al Palau lo Mirador de Torroellade Montgrí. Hi estaràs a cos de rei! www.palaulomirador.com

...i cada mes, més avantatges!

ENCARA NO ETS SUBSCRIPTOR DE GIDONA?

enviant les teves dades a [email protected], o bé per correu, la butlleta adjunta a:REVISTA GIDONA, C. Nord,1517455 Caldes de Malavella

per 30€ l’any

SUBSCRIU-TE ✂

HOTEL TERMES MONTBRIÓA partir d'ara tots els subscriptors de la Revista GiDONA tenen el bono fidelitat.El bono fidelitat serveix tant per al Hotel Termes Montbrió com per a RocBlanc Escaldes-Andorra.Al fer la reserva per telèfon al 902 930 400 cal indicar que és subscriptor de la revista GiDONA.Tindràn un 10% de descompte els caps de setmana i un 20% de descompte entre setmana.Tots els subscriptors i lectors de la revista tindran un 2x1 al Aquatonic, l'Spa del Hotel Termes Montbrióindicant que venen de part de la revista Gidona.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 42

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 43

Núria Tió i RotllanPsicòloga clínica d'adultsEspecialitzada en Sexologia i Teràpia de parellaAutora de la novel·la eròtica L'Aurora,edicions Bromera

LA S

EXU

ALIT

AT H

UM

ANA

CONSIDERACIONS SOBRE L'HOMOSEXUALITATPodem parlar d'homosexualitat masculina quan l'home orienta la seva conduc-ta sexual cap a altres homes. El primer estudi sobre aquesta conducta, el va ferKinsey als Estats Units, a mitjan segle passat, interrogant als homes sobre acti-tuds i preferències sexuals. Segons les dades que va aportar, el 37% d'homesadults reconeixien haver tingut almenys un cop a la vida una relació homose-xual, i aquest percentatge s'elevava al 50% si els homes eren solters. I que elshomes que podien considerar-se exclusivament homosexuals no passaven del16% de la població. En estudis posteriors s'ha vist que en realitat la poblacióexclusivament homosexual arriba com a màxim al 5%.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 44

LA SEXUALITAT HUMANA

Del treball de Kinsey esdedueix que s'han de dife-renciar aquells homes quetenen una conducta homo-

sexual ocasional d'aquells altres enquè és la conducta habitual. La pràc-tica ocasional és molt més freqüent.La preadolescència i l'adolescènciasón períodes de la vida en què la pràc-tica homosexual és força habitual. Enpart, ve motivada per la curiositat, ien part, pel lligam amb el grup.Durant l'edat adulta, les pràctiqueshomosexuals són menys habituals. Engeneral, però, qualsevol situació d'aï-llament social forçat, en què dismi-nueix la relació amb el sexe oposat,afavoreix l'activitat homosexual: pre-sons, internats, seminaris, convents.També durant el servei militar s'obser-va un augment de l'homosexualitatocasional.

Fent un repàs antropològic, es potafirmar que l'homosexualitat existeixen totes les societats que s'han estu-diat amb detall. Un dels primers estu-dis transculturals elaborats (1951)explica que d'un total de 76 societatsprimitives analitzades, en 49 l'homo-sexualitat no tan sols era acceptada,sinó també fomentada, mentre que enles 27 restants era desaprovada. Enaquelles societats en què s'aprovavenles relacions homosexuals, gairebétots els individus eren bisexuals, és adir, que els individus practicaven rela-cions sexuals amb tots dos sexes. Enles societats en què l'homosexualitatno era permesa, les relacions homose-xuals existien igualment, si bé en unaproporció més petita, i la pràctican'era secreta. Les conclusions a lesquals van arribar aquests autors sónles següents:

1) sembla existir una conducta

comuna a tots els mamífers, inclòsl'home, a reaccionar a estímulssexuals provinents d'individus delmateix sexe;

2) l'homosexualitat exclusiva no esdóna entre els animals, i és moltinfreqüent entre els humans de lessocietats estudiades;

3) la relació sexual entre personesdel mateix sexe tendeix a ser més fre-qüent en l'adolescència que no pas enl'edat adulta;

4) els homes practiquen l'homose-xualitat amb més freqüència que nopas les dones;

5) fins i tot en les societats en lesquals està penalitzada la conductahomosexual, hi ha persones que lapractiquen.

L'homosexualitat no és una malal-tia, ni orgànica ni psicològica. Això sí:no és la conducta més habitual. A quèés degut, ens podríem preguntar, queun home prefereixi altres homes?S'han elaborat moltes teories per res-pondre a això, però cap explica d'unamanera determinant el perquè. Si par-tim de la base que la sexualitat és, ennéixer, un impuls neutre o bé bise-xual, hem de concloure que l'aprenen-tatge social l'aniria modelant cap auna direcció o cap a una altra. Siobservem els jocs eròtics infantils veu-rem que són, habitualment, bisexuals,i que la curiositat del nen va adreçadatant cap al cos de l'home com al de ladona. És més endavant, cap a l'adoles-cència, quan la tendència sexual es vadefinint cap a l'homo-, l'hetero-, la bi-o la asexualitat. Segons aquesta teo-ria, la nostra societat pretén que totsels seus membres s'adrecin cap al'heterosexualitat, de manera que elshomosexuals no farien l'aprenentatgeadequat. La realitat és que, en l'ho-

me, els factors culturals, educatius,psicològics i ambientals encarregatsde modelar la tendència sexual sóninnombrables, i en cada biografia per-sonal ho podríem analitzar. En tot cas,sembla clar que l'actitud positiva ambrelació amb les conductes homose-xuals ha de ser el respecte a la lliber-tat de l'opció sexual escollida percada persona.

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRELA CONDUCTA HOMOSEXUAL

El comportament amanerat o efemi-nat és après. Alguns homosexuals l'a-dopten només quan apareix algunpossible objectiu eròtic, com unaforma més de coqueteria. D'homose-xuals amanerats n'hi ha pocs: la majo-ria no destaquen per aquesta caracte-rística. Semblantment, no tots elshomes efeminats són homosexuals, nitotes les dones masculines són lesbia-nes. Això és important, perquè moltesde les burles que reben adolescentsamanerats són una font important deconflicte tant en la seva identitat comen l'orientació sexual.

Com més negativa és la valoracióque la societat fa de l'homosexual,més conflictes d'orientació sexual tél'home que n'és. Igualment com ambels heterosexuals, l'existència d'unarelació estable està lligada amb elbenestar psicològic de l'homosexual.La por de ser descoberts i de l'escàn-dol consegüent pressuposa una càrre-ga de tensió molt important, que és lacausa de molts dels problemes psí-quics que pateixen. El fet d'assumirpúblicament l'homosexualitat provocaque aquests problemes psíquics dis-minueixin. ■

[email protected]

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 45

46 GiDONA

SALU

T M

EDIC

INA

NAT

UR

AL Maria Vidal FortiàNaturòpata i terapeuta

El dia que medicina natural i medicina convencional vagin agafades de bracet perquè hanestat capaces de despullar-se de l'ego i complementar els seus coneixements, serà el dia enquè podrem parlar de curació en el sentit més ampli de la paraula. Llavors la medicina sesentirà complerta. Mai hem d'oblidar que per un malalt, la salut, és el seu bé més preuat.

Quan estem discernint entremedicina natural i medicinaconvencional el primer quehem de pensar és que on no

arriba una, arriba l'altre. No podemenfrontar-les i decidir quina és millor niquina està més ben preparada per atractar el malalt. La visió que té l'una il'altre és completament diferent, la per-cepció de la salut i la malaltia, la manerade percebre al ser humà, la manera detractar al pacient, etc... Sembla quehagin tingut diferents mares, perquè elque han après els metges i els naturòpa-tes disten en la seva concepció més pri-mera. Això no vol dir que els coneixe-ments de l'una i l'altre no siguin valuosís-sims i que la unió d'aquests no siguicapaç de crear un front més poderósdavant la malaltia.

Per qualsevol malaltia, una o l'altreté recursos per afrontar-la. Quan estemparlant de malalties agudes, la medici-na convencional té un arsenal de fàr-macs, precises proves de diagnòstic,un important avenç en la cirurgia, etc...que li dona una gran capacitat de com-batre qualsevol desordre. Quan lamalaltia esdevé crònica o degenerativa,aquí és on les dues medicines s'han decomplementar.

La medicina natural observarà alpacient com un tot, buscarà l'origen deldesordre i tindrà en compte les emo-cions que hi poden haver implicades.Llavors, farà un tractament holístic(holístic vol dir que en el tractament esté en compte al cos com una unitatindivisible), amb el què intentarà donarforça al cos i als seus mecanismes de

curació perquè sigui aquest mateix quitorni cap a l'equilibri tot sol. En definiti-va, desintoxicarà l'organisme, donaràforça a la seva immunitat i sobretotbuscarà la causa última d'aquell desor-dre per tallar al símptoma des de l'arrel.

La medicina natural necessita elseu temps. La seva actuació és lentaperquè el cos té els seus ritmes iaquests no els podem accelerar, peraixò també és necessària la medicinaconvencional.

La medicina convencional, davantd'una malaltia crònica-degenerativa, laseva actuació és suprimir el símptomael més ràpid possible sense tenir encompte la causa.

Per tant causa i símptoma son trac-tats per les diferents branques. Tantimprescindible és tractar al símptomacom la causa, perquè sinó aquell des-ordre quedarà eternament crònic.

EL PACIENT

Una diferencia molt important entreuna inclinació i l'altre és la manera depercebre al pacient. Quan una personava al metge, es converteix en un sub-jecte passiu de la consulta, el metgedicta i cura, i el pacient col·labora i éscurat.

Quan el mateix malalt va al naturò-pata, la seva actitud ha de ser activa, elpacient es cura a sí mateix i el naturòpa-ta col·labora. El professional l'hi donaràunes pautes per desintoxicar, per nodrir,per augmentar la immunitat (la baixaimmunitat està en la base de la granmajoria de les malalties) i per combatre

el mal. El pacient quan arribi a casa hohaurà de fer (un malalt amb una actitudpassiva difícilment tindrà èxit en unaconsulta de medicina natural).

LES EMOCIONS

La medicina natural mai percep al serhumà com una unitat física deslligadade la psique. En qualsevol desordre lesemocions sempre hi són presents.

Així doncs, per tractar la malaltia, amés de tractar el cos, haurem de cap-bussar-nos en el nostre mar emocionalper entendre què hi ha darrera d'aquellsímptoma i posar-hi ordre. Així, la cura-ció s'integrarà des de tots els aspectesde la persona.

La saviesa està en cada una de lesparts i totes les percepcions tenen elseu valor. Quan el malalt s'implica ambel seu dolor i té la intenció d'arribar finsa ell per saber l'últim perquè, ha depicar totes les portes, perquè a la fi, tro-barà aquella que l'ajudarà a descobrirel que necessita saber per curar-se. ■

MEDICINA NATURAL VsMEDICINA CONVENCIONAL

MARIA VIDAL FORTIÀNaturòpata

Terapeuta sacre-cranial Flors de Bach

c/ Joan Maragall, 19 ent.DGIRONA

Tel. 972 208 [email protected]

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 46

47 GiDONAPolígon Industrial l'Aigüeta - C/ Ramon Serradell Molinas, 11-13 D - 17100 La Bisbal del Empordá (Girona)

Tel. 972 64 14 16 [email protected]

Portes automàtiques

Innovant des de 1966

amb més de 25 anys d’experiència en el

sector i més de 3.000 portes instal·lades a tota la

província de Girona, disposa d’una amplia xarxa de

distribuïdors per a totes les comunitats autònomes i

diverses delegacions internacionals, és actualment

una de les principals marques de portes automàti-

ques a nivell internacional.

100% CONFIANÇA

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 47

Qualsevol estímul potencial-ment nociu (trauma físic opsíquic, etc.) altera l' home-òstasi (equilibri intern) i acti-

va una resposta general adaptativa(estrès).Si aquesta situació s´ allarga,modifica el funcionament del SNIE icom a conseqüència canvia l'activitat del'eix hipotalam-hipofisari (l´hipotalam il´hipofisi són dos estructures situades enel cervell de suma importància) , el quenormalment es tradueix en un augmentde l'activitat del sistema nerviós simpà-tic. Un exemple seria el cas dúna perso-na que davant qualsevol situació, perinsignificant que sigui sáltera , generantuna resposta en tot el seu cos desmesu-

rada .El sistema nerviós simpàtic reac-ciona molt fàcilment.

Per tant, l'estrès agut, que conside-raríem el que dura menys dún mes,escaracteritza per no activar léix neuronal.L'efecte més immediat que es genera ésla tensió muscular i altres, com la taqui-càrdia, lataquipnea (respiració rápida),un augment breu de la tensió arterial i ladisminució del rec sanguini a la pell, alsaparells digestiu i urinari. Contràriament,l' estrés crònic sí que estimula l'eix hipo-tàlem-hipofisari , que sumat als símpto-mes anteriors, s´ incrementa la pressióarterial ,el colesterol, irritació gàstrica,disminueixen les defenses,augmenta laproducció de cortisol ( hormona de

léstrés),es redueix l´hormona del creixe-ment, sáltera la regulació de la glàndulatiroides i el cicle menstrual. La personaté més preocupacions, insomni, des-orientació, irritabilitat, desconfiança, malhumor, apatia, incertesa, oblits fre-qüents, pèrdua de concentració, d'aten-ció,de la capacitat d'enfrontament i deprendre decisions.

L'osteòpata en funció de lábast delquadre pot prendre dues direccions percontrolar les respostes orgàniques : unadirigir-se a les tensions muscul-esquelè-tiques, per resoldre el component somà-tic i així influir favorablement en la fun-ció neuroendocrina i del sistema immu-ne, i l´ altre treballar sobre léix neurolò-gic alterat i estructures profundes delsistema nerviós central (locus ceruleus,hipocampo, nucli paraventricular…)que gestionen les causes generadoresde léstrés. LÓsteopatia rastreja mitjan-çant la palpació , corregeix i deixa queels mecanismes dáutocuració i regula-ció que té el propi organisme facin laresta.

Aquesta alteració del SNIE es trobaen el 70% dels pacients, en diferentsgraus de presentació i tant a la poblacióadulta com pediàtrica. En els nens éshabitual la irritació del sistema digestiu,la disminució del sistema immunitari ide la hormona del creixement. En adultsés més comú les disfuncions de la glàn-dula tiroides, alteració del cicle mens-trual, insomni, disminució del sistemaimmunitari i irritació digestiva.

Una bona alimentació i anar resolentels conflictes així que passen, per difícilsd´ afrontar que siguin, són un bon aliatper prevenir alterar el SNIE. ■

Un dels models fisiològics que considera l' osteòpata a l'hora de valorar el pacient és línteracció entre els sistemes nerviós, immune i endocrí, avui dia anomenat sistema neu-roimmunoendocrí (SNIE).

DISFUNCIONS NEUROIMMUNOENDOCRINES ITRACTAMENT OSTEOPÀTIC

Estel·la NevadoFisioterapeuta i OsteòpataCol·legiada 2523

SALU

T O

STEO

PATI

A

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 48

Per a més informació: Plaça Poeta Marquina 3, baixos - 17002 GironaTel. 972 221 222 - www.clinicanezar.com

ODONTOLOGIA • Odontologia general i preventiva• Estètica dental i emblanquinament• Implants dentals• Cirurgia oral i maxil·lofacial• Ortodòncia infantil i per a adults• Pròtesi dental i estètica

MEDICINA ESTÈTICALàser mèdic (plataforma d'última generació)

• Fotodepilació mèdica• Rejoveniment facial• Làser de varius• Eliminació de taques facials i cuperosi

Tractaments facials• Botox-VISTABEL® AZZALURE® (Novetat)• Taques facials • Peelings químics• Mesoterapia facial d'hidratació i

Vitamines. Nanoroller (Novetat)• Farciment d'arrugues i llavis amb àcid

hialurònic• Tractament flaccidesa amb ATLEAN® (Novetat)• Bioplàstia (correcció del nas sense cirurgia,

pòmuls, mentó i solcs nasogenians) RADIESSE® o AQUAMID®

Tractaments corporals • Dieta mèdica proteifine• Tractament cel·lulitis amb mesoterapia• Esclerosi de varius• Intralipoterapia AQUALYX® (Novetat)

DERMATOLOGIA I C IRURGIA DERMATOLÒGICA

CIRURGIA ESTÈTICA• Augment, reducció i/o elevació de pits• Liposucció i lipoescultura• Dermolipectomia (reducció abdominal,

eliminació de pell sobrant)• Cirurgia dels ulls, nas i orelles

CIRURGIA GENERAL I LAPAROSCÒPICA

CARDIOLOGIA

CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGIC

CENTRE DENTAL, MÈDIC I QUIRÚRGICPRIMERA VISITA GRATUÏTA EN ODONTOLOGIA,

MEDICINA ESTÈTICA I CIRURGIA ESTÈTICA

MÚTUES CONCERTADES EXCEPTE EN MEDICINA I CIRURGIA ESTÈTICA

SALU

TESTÈTIC

A

Els grans avençosen pròtesis sobreimplants (mitjan-çant tecnologia

escàner i làser) fan quesigui gairebé indistingibleuna dent natural respecteuna pròtesi. Abans, la pèr-dua de dents es podia solu-cionar amb ponts, tractantpeces sanes perpoder aguantar-hi elpont. També es feienpròtesis removibles,que es podien treure iposar, i s'aguantavenamb ganxos a lesdents sanes i esrecolzaven en lamucosa. Però aquestsistema podia provo-car lesions per frec o movi-ment de la pròtesi i, en con-seqüència, podien perjudi-car les altres dents sanesque estabilitzaven la matei-xa pròtesi.

La rehabilitació oral mit-jançant els implants es potrealitzar de diverses mane-res, en funció de les neces-sitats del pacient concret.Les opcions terapèutiquespassen per la col·locaciód'un sol implant per substi-tuir una sola dent, fins a lasubstitució de totes les

dents de l'arcada per qua-tre, sis o vuit implants,depenent de les caracterís-tiques de cada cas.

Un cop finalitzat el trac-tament, el pacient només hade fer controls anuals perassegurar la higiene correctede la rehabilitació. ■

ELS IMPLANTS DENTALSLA GRAN INNOVACIÓ DE LA CIRURGIA ORAL

Dr. Manel Gorina FazEspecialista en Cirugía Oral y Maxilofacial

Licenciado en MedicinaLicenciado en Odontología

[email protected]

Els implants dentals han resultat ser unarevolució en l'àmbit de la cirurgia oral alllarg dels últims 20 anys. Aquesta tecno-logia consisteix en substituir una dentper un sistema que està composat per unimplant (cargol de titani) i una pròtesique s'adapta a l'implant creant unaestructura fixa. Els implants fan la matei-xa funció que una dent: masticació, estè-tica i fonació.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 49

50 GiDONA

SALU

T ES

TÈTI

CA

Quedarà marca?Tornaran a sortir? Val la pena tractar-

les? Es crema tota la pell?Podré sortir al carrer?

Aquestes són de les preguntes més freqüents quan tenimunes taques facials i pensem en tractar-les, ja siguin perembaràs, pel sol, post-ferides o cremades, de color ver-mell (capil·lars, rosàcia, couperós…) o marrons(lèntigs,cloasma, melasma…). La cosmètica i maquillatges no sem-pre són suficient per camuflar-les. Busquem homogeneït-zar la pell i els tractaments són diversos. Des de despig-mentants, peelings, fins làsers ablatius o no.El més important és diagnosticar el tipus de lesió i de pig-ment, valorar la profunditat on està dipositat per poderescollir el mètode més adequat.

Els làsers mèdics noablatius, actualment,són la millor alternati-va. Preserven la pell, de

manera que no hi ha mai ferida, actuant on hi ha l’acúmulde pigmentació (vermell o marron), aquest, capta la llum,s’escalfa i es crema, però de forma selectiva, sense crostessuperficials, són internes. Ens podem maquillar i fer vidanormal. En uns 10 dies s’eliminen aquestes crostetes inter-nes millorant fins un 50-70% la taca en una primera sessió.La pell estarà més homogènia, lluminosa i aconseguim unfotorejoveniment ja què el propi efecte de calor del làser,estimula el col·lagen, tanca els porus i millora la textura detota la pell. En 2-3 sessions a intervals d’un mes, sol sersuficient per aconseguir un bon resultat. Es pot combinaramb altres tècniques, per potenciar l’efecte despigmentanto per aprofitar el rejoveniment. Els resultats són duradorssi es segueixen unes senzilles pautes. No hi ha efectesadversos, ni tan sols per les pells més sensibles i sempreamb una primera valoració mèdica.

Girona C/ Juli Garreta 25C, 1er 1a - Tel. 972 417 998Barcelona C/ Minerva, 7 - Tel 933 906 708

[email protected]

www.sandrafelix.com

Com es poden treure lestaques facials?

Dra.Sandra FèlixMEDICINA ESTÈTICA I LASER

col. nº 32.925

Salut vol dir equilibri i aquest equilibriradica en mesurar l'alimentació, regu-lar l'exercici i tenir bons hàbits quesiguin vàlids tot l'any i no només

durant una curta temporada. Des del 1990 en elspaïsos occidentals el número de persones obesesha crescut de manera espectacular. Als EstatsUnits la xifra s'ha duplicat, mentre que a Angla-terra aquesta el nombre d'obesos s'ha triplicat.

L'augment de pes i el risc de contraure malal-ties cardiovasculars guarden relació amb distri-bució corporal del greix. La mesura de la cinturaés un indicador de la presència de greix intraab-dominal, també anomenat visceral, propi delhomes i de les dones amb menopausa.

La mesura risc és aquella que supera els 88centímetres en les dones i els 102 centímetres enel cas dels homes. A mesura que aquestes xifresaugmenten, la possibilitat de patir malalties asso-ciades també augmenta i de forma progressiva.La hipertensió, la esteatosi hepàtica (fetge gras),la diabetis tipus 2 (la més freqüent) i l'arterioscle-rosi (responsable dels problemes cardiocirculato-ris com les trombosis i els infarts), són algunes deles malalties de risc. Per contra, el greix acumu-lat en zones com els glutis o les cuixes, en prin-cipi, no és perjudicial per la salut i només és unaqüestió que incideix en la imatge.

El problema el tenim ben localitzat i la realitatés que és molt difícil perdre pes. Només tenim alnostre abast un medicament indicat per tractar

Dr. Josep Joan Carreras FígolsEndocrí

OBESITATOPERACIÓ BIQUINI O

TRACTAMENT SERIÓS?

Entrada la primavera, quan arriba elmes de maig i ja es pensa en la plat-ja, molts i moltes són els que esplantegen iniciar l'anomenada 'ope-ració biquini'. Els mitjans de comu-nicació ens bombardegen amb fór-mules i productes miraculosos perrecuperar la línia i, de sobte,tothom comença a fer alguna dieta.Sovint només pensem en perdrepes de forma ràpida i oblidem quecuidar-nos no és una qüestió detemporada.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 50

SALUT ESTÈTICA

51 GiDONA

Al llarg de la nostra vida patim caigudes, accidents, males postures, preocupacions,… totaquest estrès repercuteix a la nostra columna vertebral provocant petits desplaçaments ales vèrtebres.

Quan una vèrtebra està desplaçada pot oprimir un o més nervis i afectar la transmisió dela informació que regula i coordina el bon funcionament de totes les parts del nostre cos.

Lumbàlgies, dolors cervicals, hèrnies discals, migranyes, formigueig, malestar, insomni,ansietat, vertigen, cansament... son només alguns dels trastorns que poden venir provocatsper una mala alineació de la columna vertebral.

Poden passar anys des que es produeix un desplaçament vertebral fins que es manifestenels primers símptomes o dolors. Per això la Quiropràctica és una opció recomanable perqualsevol condició i qualsevol edat.

Tant per persones amb afectacions diverses com per persones sanes que volen millorar elseu benestar global, prevenir futurs problemes de salut i guanyar en qualitat de vida!

Carrer Bisbe Lorenzana 44 bis, entresol 1a - 17002 Girona - Tel. 972 42 65 88www.centrequiropracticgirona.com

Salut i Benestar

La Quiropràctica és la tercera professió sanitària d'atenció primària a nivel mundial (després de laMedicina i l'Odontología) i treballa juntament amb l'Organització Mundial de la Salut Per tal de poder exercir és imprescindible tenir la Llicenciatura en Quiropràctica que s'obté en finalitzarla formació universitària pertinent (entre 5 i 6 anys de durada depenent del país).

[email protected]

l'obesitat. És l'ORLISTAT que dismi-nueix un 30% l'absorció del greix queconté la ingesta.

Un cop guanyat el pes, el cos ofe-reix una gran resistència a perdre'l. Ésper això que les solucions ràpides imiraculoses que se'ns presenten, a lallarga, és difícil que puguin ser efecti-ves i és aconsellable no tenir-les encompte.

Una pèrdua del 10% del pes cor-poral normalitzaria la glucèmia (sucre)

de la meitat dels diabètics tipus 2 ambobesitat. Caminar ràpid, a uns 5 quilò-metres per hora, mitja hora cada dia,seria suficient per perdre aquest 10%de pes. De la mateixa manera que elsobrepès acumulat no és cosa d'unasetmana, no es pot pretendre perdre'len quatre dies.

La pèrdua de pes, que ens perme-trà recuperar la salut, s'ha de fer modi-ficant els possibles errors en la con-ducta que ens han portat a guanyar

aquest pes. Canviar els hàbits és difícili fer exercici sovint resulta complicat.Però si som capaços d'identificar onfallem i ens posem en mans d'un bonespecialista que ens ajudi i ens doniunes pautes personalitzades (perquètots som diferents), podem invertir latendència i començar a recuperar elsbons hàbits, la salut, l'autoestima i elbenestar perdut. ■

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:45 Página 51

Sanitas Assegurances

NOVA ADREÇA:C/ Rutlla, nº 117002 Girona

Tel. 972 227 736Fax 872 080 [email protected]

www.sanitas.es

• FISIOTERAPIAPRE I POST OPERATORIA

• GIMNÀSTICACORRECTIVA

• MASSATGE TERAPÈUTIC

• ACUPUNTURA

IGNIS CENTRE DE FISIOTERÀPIAPça. Marquès de Camps, 9-10, 2n 5a - 17001 Girona

Tel i Fax 972 22 58 00 - [email protected]

guia de salut

C/ Nou, 10 entressol - 17001 GIRONATel. 972 20 12 52 - 872 080 520

[email protected]

Teràpia Dra. ClarkHomeopatiaOsteopatiaReeducació postural

treballem per millorarel teu benestar

Centre de nutrició cel·lular - ortomolecular

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 52

Pujada Creu de Palau, 11-13, baixos - 17003 Girona - Tel Fax 972 208 901 - [email protected] - www.clinicabarroso.com

DR. Albert Barroso PanellaOdontòleg col·legiat 5024

Cirurgia oral i implants

NOVES TÈCNIQUES PER A TRACTAMENTS DENTALS MÍNIMAMENT INVASIUSEls objectius i mètodes de l'odontologia han canviat considerablement en els darrersanys. Els avenços en els materials, en les tècniques emprades i el diagnòstic precoçhan permès als professionals de la salut dental ser molt més conservadors amb la den-tició natural.

Un cop esgotatstots els recursos,l'alternativa detractament per a

substituir una dent perdudade la manera més natural ésl'implant dental. L'ús de nousmaterials i noves tècniquesde regeneració de teixits per-meten mimetitzar al màximla dentició, és a dir, donaruna gran naturalitat estèticai funcional als tractamentsamb implants. L'experiènciaamb aquest tipus de tracta-ment és extensa. El primerpacient tractat amb implantsdentals data del 1965. Elsporcentatges d'èxit són molt

elevats (al voltant del 97%).Per aconseguir uns resultatsestètics i funcionals accepta-bles, i també duradors, ésmolt important realitzar unaplanificació adecuada per acada pacient i, tanmateix, ferun excel·lent mantenimentquan ja s'ha acabat el tracta-ment.

Amb les noves tècniquesi la radiologia digital en 3dimensions podem, enalguns casos, realizar elstractaments amb implantsamb abordatges molt pocinvasius, de manera que elpostoperatori sigui pràctica-ment imperceptible.

Per a consultes:[email protected] - www.clinicabarroso.com

Barroso Clínica Dental

Cas 2: Rehabilitació oral total de totes les dents desgas-tades per bruxisme amb fundes sense metall en el sec-tor estètic i implants dentals en els sectors edèntuls.

CAS 1: Substitució de l'incisiu central esquerre fracturata nivell radicular per un implant dental amb prèvia rege-neració de teixits.

SALUT O

DO

NTO

LOG

IA

Especialistes en la salut dental a Girona des de 1949

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 53

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 54

La Gelea reial es tracta d’unproducte secretat per lesglandules faringes de lesabelles obreres nodrices. És

d’aspecte blanquinós, de consistènciagelatinosa i amb un gust àcid i ,lleuge-rament, dolç. Consistitueix l’alimenta-ció exclusiva de les larves fins el tercerdia de vida de les futures reines.

La gelea reial conté:• Aigua en un 66%• Proteïnes en un 12%, de les qualsuna gran part són aminoàcids lliures.• Hidrats de carboni en un 9%• Grasses un 6 %• Rica en vitamina B1, B2, B3, B5,B6, biotina, àcid fòlic i en menorquantitat B12, A,C,D i E.• Aporta minerals i Oligoelements:Calci, coure, ferro, fòsfor, potasi i silici.

La qualitat de la gelea reial es potdeterminar segons el contingut en10-HDA (àcid 10 hidroxidecenoic).En major quantitat de 10-HDA demillor qualitat serà la gelea.

PROPIETATS

La gelea reial és unsuperaliment naturalque estimula l’organis-me i en millora l’estatgeneral tot facilitantl’activitat celular,reforçant les defenses,actuant com a preven-tiu de les malaltiesinfeccioses i augmen-tant també la resistència física.

La gelea reial és:• Tonificant i dinamitzant• Un equilibrant de l’organismeque restableix el bon funciona-ment dels òrgans vitals i delmetabolisme.

Indicada en situacions molt variades: • La persona sana mantindrà unrendiment físic i mental adecuat,sobretot en èpoques d’estrès.• En cas de malaltia, sempre aju-dat per altres tractaments, contri-buirà a reesteblir la salud.

Molt aconsellable en casos de:AnorèxiaÚlcera gastroduodenalAnèmiaHipotensióArterioesclerosiImpotència i manca de desig sexualEstats depresiusTranstorns de la memòriaNens amb Síndrome de DownCertes malaties de la pell (manifesta-cions quiratosiques o seborreiques)

La gelea reial no presenta cap con-traindicació.

És acosnsellable per el bon manteni-ment de la salud realitzar dues curesa l’any una a la primavera i l’altra a latardor de 30 dies cada una. ■

el racó de GENCIANA

ELS BENEFICISDE LA GELEA REIAL

Promoció3x2

osteopatia

naturopatia

homeopatia

medecina xinesa

tractaments infantils

flors de bach

dietètica

la vostra botiga a Internetwww.genciana.es

Ronda Pare Claret, 15 - 17001 Girona Tel. 972 20 87 87

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 55

de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00h

Av. Lluís Pericot, nº 49-51 bx • 17003 GIRONA

Tel.972 21 47 [email protected]

www.fisiomedicgirona.cat

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 56

QUÈ SÓN LES ONES DE XOC?

Són uns impulsos acústics generats pneumàtica-ment, mitjançant una ona bolística. El tractament

s’aplica amb l’ajut d’un aparell que transformal’energia cinètica en mecànica.

Tradicionalment aquesta tècnica s’utilitzava pertrencar les pedres del ronyó (litutricia) i ara s’ha

adaptat a la traumalologia.

QUINS EFECTES PRODUEIXEN AL COS

LES ONES DE XOC?

Estimulen el metabolisme en la regió del dolor,intensifiquen la circulació sanguínea, bloquegen

els estímuls dolorosos i activen la capacitat decuració espontània.

PER A QUIN TIPUS DE PATOLOGIA ESTÀ

INDICAT AQUEST TRACTAMENT?

• Tendinopaties (supraespinós, aquiles, rotulià...)amb calcificació o sense.

• Epicondilitis - colze de tenista. • Eperó calcani-fascitis plantar.

• Bursititis trocanterea i periostitis.• Retràs de consolidació ósea i pseudoartrosis.

QUINS SÓN ELS AVENTATGES D’AQUEST

TRACTAMENT?

És un tractament amb gran èxit terapèutic (70%) inomés calen 4-5 sessions de curta durada, norequereix anestèsia, no és invasiu i pràcticamentsense efectes secundaris. És l’alternativa a lesinfiltracions i a la intervenció quirúrgica.

PER QUÈ HEU ESCOLLIT AQUEST NOVEDÓS

TRACTAMENT?

El principi actiu d’aquestes ones és comple-tament diferent al de qualsevol teràpia físicad’un centre de rehabilitació. Les ones de xocpermeten tractar unes patologies que costenmolt de solucionar amb les teràpies conven-cionals. És una aposta de futur del centre, jaque voliem oferir noves teràpies als nostrespacients i som l’únic centre mèdic que aplicaaquest tractament en tota la província.

LES ONES DE XOC, UNA TERÀPIA PIONERAFISIOMÈDIC GIRONA OFEREIX UN INNOVADOR I REVOLUCIONARI TRACTAMENT QUE ÉS RÀPID, SEGUR I

EFICAÇ EN TENDINITIS I CALCIFICACIONS

Fisioterapeutes i Osteòpates.

D’esquerra a dreta Frederic Pijoan i Eduard Ventura

Tractament de l’espatlla Tractament del colze

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 57

58 GiDONA

Dr. Rafael GálvezDirector mèdic de Giro-Klinic

TRACTAMENTS ESTÈTICSPER A DESPRÉS DE L'ESTIU

L'ESTIU ÉS UNA ÈPOCA DE L'ANYD'ESPECIAL AGRESSIÓ PER LA PELL

L'increment d'hores en l'exposiciódel medi ambient i sobretot alsraigs ultraviolats del Sol, fan quela nostra pell assenyali d'una

manera evident els signes del pas del temps.

Taques, arrugues, deshidratació i desnutrició dela nostra pell són senyals que es combaten mésenèrgicament en l'època post estival.

A Giro-Klínic oferim packs de tractaments per ala revitalització de la pell del rostre, coll i escotper a després de l'estiu.

SALU

TES

TÈTI

CA

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 58

Dr. R. Gálvez

salut,estètica i

antienvelliment

c/ Serra de Vall-Lloreda 6 (Zona Lluís Pericot) - 17003 Girona

Tel. 972 22 19 28www.medicinaycirugiaestetica.com

Centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya E-17618950

Per a més informació:www.medicinaycirugiaestetica.com

www.bioplastia.es

Eliminem les taques amb làser d’última generació,fem peelings suaus per a millorar l'aspecte de lapell, injectem vitamines , minerals i ac. hialurò-nic per a produir una revitalització i donar majorlluminositat i frescor a una pell maltractada pelsagents meteorològics i pels canvis dietètic-higiè-nics propis de la temporada estival.

La ozonoterapia intravenosa dóna major oxigena-ció a tots els teixits, inclosa la pell.

Per a les pells més deteriorades apliquem factorsde creixement plaquetari extrets de la sang delpropi pacient.

El bótox complementa tots els tractaments retor-nant una mirada descansada i més juvenil.

Tot això a la consulta, amb cremes anestèsiques isense haver d'interrompre els hàbits socials permarques o senyals després dels tractaments. ■

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 59

60 GiDONA

ROSA DURAN

EMPR

ENED

OR

ES

DIRECTORA DE TURISME IMAGINARI S.L.,EMPRESA QUE GESTIONA EL PUNT DE BENVINGUDA DE GIRONA

Els teus inicis

Jo sóc traductora-intèrprete de tra-ducció, especialitzada en francès irus. Vaig tenir una beca per a unaestada a Rússia i a la tornada ja vaigtenir ofertes per ser guia acompan-yant de turistes a Rússia i despréstambé per tota Europa. M’hi vaig dedi-car durant 12 anys. Eren els anys deGorbachov i hi havia molt d’interès.

Em vaig treure el títol de guia oficial ifeia visites guiades a la ciutat, alMuseu Dalí. Més tard vaig estar treba-llant en una agència de viatges, peròla feina sedentària no és lo meu!

I arriba el moment de fer un pas endavant

Si. Al 1999 Un grup de guies s’esta-ven organitzen per gestionar el puntde benvinguda de l’ajuntament de

Girona. Però per gestionar-ho caliauna empresa. Jo havia creat unaempresa Turisme i maginari, S.L. webi vaig aprofitar-ho per tal de presentar-me al concurs. I vàrem guanyar.

El Punt de Benvinguda és una concessió

municipal?

El Punt de Benvinguda va néixer a ini-ciativa de l’ajuntament de Girona i de

Aquesta gironina de 49 anys , soltera i que viuamb dos gossos ,com li agrada recalcar,ésuna enamorada de Girona i de comarquesgironines. Li encanta fer de guia i és una

enamorada dels viatges. A part del francès i anglès,domina el rus . Aquest fet diferencial la va ajudar al’hora de trobar feina ràpidament.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:46 Página 60

61 GiDONA

EMPRENEDORES

l’associació de Turisme. La finalitat delPunt de Benvinguda als inicis erapoder fer reserves directament, adiferència d’una oficina de turismeque tan sols pot informar. L’ajunta-ment de Girona tenia un local davantde l’aparcament d’autobusos de laDevesa i es va decidir convocar unconcurs per tal de gestionar aquestpunt d’informació.Ara la demanda ha canviat molt. Arael valor de l’associació de guies i degestionar-ho tot és el més important.Per internet pots reservar un hotel,però contractar servei de guies és méscomplicat.I això és el que sabem fer iho fem bé.

I com es gestiona l’empresa ?

A nivell intern som 3 treballadors. Elsguies que treballen per nosaltres sónautònoms. Treballem habitualmentamb 15 guies.

Els contractem bé pel domini d’unidioma en concret, per la seva espe-cialitat o per les necessitats delsclients . El fet de tenir l’aparcamentd’autobusos davant, de fer bé la nos-tra feina, de tenir cert prestigi i sobre-tot pel fet de tenir un patrimoni moltimportant i que el turista sap que hade ser explicat per un guia professio-nal, ha fet que siguem capdavantersen visitants.

Parlem de xifres

El 2010 vàrem batre el record de mésde 2.000 contractacions de guies. Ha

estat un camí dur però molt positiu.Fem serveis de guia a la carta. Des deturistes que estan a Barcelona i volenfer un Museu Dalí o combinat ambGirona. O només Girona. Que arribaun creuer a Palamós i volen determi-nades contractacions a la carta,colles, grups d’escolars , festes fami-liars, simposis i congressos. Fins i totfem visites amb motiu de festes fami-liars amb gent de Girona. Ens adap-tem a les necessitats del que el turis-ta o visitant vol.

I l’efecte Ryanair també ha influït. I ara

que sembla que van maldades temeu un

descens de contractacions?

Ryanair ha estat un revulsiu per tot elsector turístic gironí. Ha beneficiat atothom i sí , si es confirma la reduc-ció de vols de la companyia irlandesa,ho notarem. Però pensa que tambétenim un client molt diversificat.Tenim contactes amb agències deviatges receptives, les que porten elsturistes des dels seus països d’ origen,tenim empreses, amb un volum moltimportant, que confien plenament

MOLT MÉS QUE P ISC INESAv. Lluís Companys, 30, local A - 17257 Torroella de Montgrí - [email protected]

Tel. 972 761 975 Fax 972 755 072

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 61

62 GiDONA

que la contractació d’un guia perrecórrer Girona durant 2 hores ambels directors o proveïdors és un fetpositiu; tenim escoles de Barcelona orodalies, gent allotjades en hotels...Tenim molts orígens de la demanda iaixò ens fa encarar amb optimismequalsevol davallada puntual que hipugui haver.

Per què vas estudiar rus?

Mira, jo sempre dic que els jovesestudiïn allò que els altres no estu-dien. Si fas el que fa tothom has deser molt bo per poder destacar. Siestudies una cosa diferent, no caldràser el primer.

Però bé , va ser per casualitat, jovolia estudiar alemany i per notes novaig poder entrar. El següent idioma atriar era el rus i així vaig començar. Acasa em van donar tot el suport, cosaque els hi agraeixo i haig de dir queestic molt contenta d’haver pogutestudiar aquest idioma. Em sentoafortunada pel fet que no hi haguésplaça d’alemany i si de rus. Casuali-tats de la vida però que influeixen

decididament en la teva professió.Com a professional del turisme, practi-

ques el turisme?

Si. De fet em vaig fer guia perquèm’encantava viatjar. Hi ha grans viat-ges com un Egipte que l’he fet moltscops, un Israel... Tots els viatges sónúnics. I a mi de fet el que m’agradaquan viatjo és asseure’m en unaterrassa i veure com passa la vida, lagent, l’ambient... Quan sóc en unaeroport, vagi on vagi, ja sigui aMadrid o El Caire, sóc feliç.

Com innova una empresa tradicional de

guies professionals com la teva?

Creant producte. Ara mateix hemcreat una ruta gourmet per Girona,una ruta de shopping de comerçossingulars. Fins i tot hem creat unaruta guiada per Girona a dos quartsd’onze de la nit , que val 10€ i durant2 hores els hi expliquem coses. Estàtenint molt d’èxit. Pensa que moltagent fa el seu viatge individual, moltesvegades per internet, i hem de donarles màximes facilitats per donar allòque vol aquest tipus de viatger.

Explica’m alguna anècdota que us hagi

passat al llarg d’aquests anys

A Girona sovint vénen turistes,diguem-ne, VIP’s. Arriben amb el seuavió privat, els vas a recollir a l’aero-port de Girona i ben bé tampoc sapsqui són . Després llegint un diari oveient un reportatge te n’adones queera el president de Nike amb la sevafamília que havien contractat un ser-vei privat per visitar Girona. D’altres,diguem-ne més coneguts ,preferei-xen evitar els llocs tancats i fem visi-tes més a l’aire lliure on és més difícilque la gent els reconegui. A tall d’e-xemple d’aquests VIP’s conegutshem tingut a l’Infanta Pilar de Borbó,la reina de Noruega, la Barbra Strei-sand, cantants que vénen pels festi-vals d’estiu. Tots d’incògnit que finsque no els anem a buscar no sabemqui són. A part, l’ajuntament de Giro-na sovint convida a personalitats delmón de les arts, del món cultural,social o econòmic i d’aquests tambéens encarreguem de realitzar la visitaguiada de la ciutat.■

EMPR

ENED

OR

ESM

ON

TSE

CLO

SA

S

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 62

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 63

FRANCESCAFERRER

Traducto Residència actual:

Oud-Beijerland, Holanda

GIR

ON

INES

AL

MO

N Redacció

“Valoro molt la cortesiadels holandesos”

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 64

65 GiDONA

Com és que vas decidir anar a viure aHolanda?En aquella època tenia una relació ambun holandès, i com que ell no podiavenir a viure a Catalunya, vaig anar jo aHolanda.

Es viu bé a Holanda?En general, sí. Es paguen moltsdímpostos, però a canvi es té la segu-retat de que en cas de necessitat sem-pre es pot comptar amb una prestacióde lÉstat. El nivell de vida és alt. Hi hamoltes oportunitats pel desenvolupa-ment personal en el temps lliure. Amés, és un país molt tranquil i pacífic.I tot està molt ben cuidat, és com unjardí.

Com recordes els primers dies?Vaig arribar a principis de desembre ifeia un fred impressionant. I tota aque-lla temporada va fer un vent terrible,més que de costum. Les botigues tan-caven llavors a dos quarts de sis de latarda, pel que a partir dáquella hora nohi havia ningú pel carrer.

Va ser difícil ládaptació?No, gens. Potser perquè vivia acom-panyada, i en casa pròpia, on podia

cuinar el que volia i fer el que volia. Amés, ja havia viscut un temps a Irlandai sabia que tinc esperit de rodamón ique mádapto bé a léstranger. Tambéhavia anat vàries vegades a Holanda,abans déstablir-m´hi definitivament, isabia que el país mágradava. Pel quefa a lídioma, vaig aprendre l´holandèsmolt ràpidament, i al principi podiaparlar amb tothom en anglès, ja queaquí tothom el parla.

Com et van acollir els holandesos?Més aviat amb indiferència. Ningú feiacas de que fos estrangera. És un paístolerant i amb una gran tradició derebre estrangers, hi estan acostumats.La seva reacció ha estat sempre desorpresa de que hagi vingut voluntària-ment a viure a aquest “país de grano-tes”, com anomenen humorísticamentel seu país, ja que el somni de moltsholandesos és dánar a viure a un paísdel sud.

A quina part d´Holanda vius?A uns 20 kms al sud de Rotterdam. Enun poble, al “polder”, tal com es diuaquí per a referir-se al camp, ja que laterra es va guanyar de láigua a travésdel sistema dels polders.

Què és el que més et va sorprendred´Holanda?Com a filòloga i rata de biblioteca, emva entusiasmar la biblioteca pública deRotterdam, que per cert té sis pisos. Hiha seccions de varis idiomes. A ladánglès hi ha centenars de llibres deliteratura en anglès (i no traduïda). Lasecció de castellà no és gens menys-preable, per ser el castellà a Holanda laquarta llengua estrangera. Fins i tot hiha una mini secció de llibres en català.Un altre aspecte és que les pel.lícules,documentals i entrevistes no esdoblen, sinó que es subtitulen. Semblaser que això és un dels factors quecontribueix a que aquí hi hagi tan bonnivell dánglès. Potser aquests dos fac-tors ens haurien de donar que pensarde cara a millorar el nivell dánglès del nostre país!

Et sens com a casa o de pas a Holanda?Com a casa, absolutament. Igual que aCatalunya i a tot arreu, crec que estracta de concentrar-se en les cosespositives, i aprendre délles, i mirar deno pensar en les negatives. Com exem-ple, el fet que . Holanda sigui és unparadís pels ciclistes, al ser un paísmolt planer em treu les ganes de prac-

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 65

66 GiDONA

ticar una de les meves passions , elmuntanyisme. Un altre aspecte positiués la situació d´Holanda a Europa, quefa que en pocs dies es puguin fer sorti-des amb cotxe a molts països dels vol-tants, que són tots preciosos.

Què enyores de Girona?Entenent per Girona la província, sensdubte el paisatge i la natura. És unaenyorança que no ha disminuït gensdes que sóc aquí, i no crec que dismi-nueixi ja mai més.

Girona és coneguda a Holanda?Sí, molta gent la coneix ja que moltsholandesos van de vacances a la CostaBrava.

Continues pensant en català?Sí, però també penso molt en holandès.Potser la meitat en cada idioma. Des-prés de tot, he viscut la meitat de lameva vida a Holanda, pel que és nor-mal que pensi i somiï la meitat enholandès.

Quina és la teva activitat professional aHolanda?Des que vaig començar a parlar holan-dès, ensenyo castellà a adults. Devegades, també anglès a infants i ado-lescents, i castellà comercial a empre-ses. Fins fa uns anys feia d´ intèrpret enuna escola déntrenament marítim alport de Rotterdam. Traduïa les classesde lánglès o l´holandès al castellà ofrancès pel personal de vaixells i de laindústria petroliera. Sóc traductora

jurada de l´holandès, i actualment em dedicosobre tot a la traducció: de lánglès il´holandès, en tots els àmbits. En litera-tura he traduït uns llibres adaptats pera persones amb dificultats de lectura,com el Diari de lÁnna Frank i altres lli-bres dáutors holandesos actuals. Tra-dueixo per a varis organismes oficialsde pensions, prestacions i asseguran-ces, el Ministeri de Justícia, la policia iGuàrdia Civil, etc.

Quines virtuts i defectes té Holanda?És un país molt contradictori: la famosamentalitat progressiva i tolerant xocafrontalment amb la calvinista, queencara ara es fa palesa en una tendèn-cia a jutjar, i també a donar la opinió entotes les circumstàncies. A més, elsholandesos solen ser molt directes,solen dir les coses sense gaire tacte.Com a virtuts: tot i que tenen fama deser agarrats, quan es fa una col.lectaper algun desastre tothom contribueixgenerosament. Hi ha un gran sentitecològic. En general, trobo que la majo-ria de la gent és amable i accessible.

Quan tornes a Girona perceps algun con-trast?Sí, trobo que molta gent que treballa aestabliments públics és menys amableque aquí. Per exemple, hi ha empleatsa les cabines de peatge de láutopista ia supermercats que ni saluden. Crecque a Holanda, igual que a altres paï-sos europeus, sóbliga als empleats a

que mantinguin les formes elementalsde cortesia. Ho valoro, ja que trobo queels detalls són importants.

Quins són els canvis més importants quehas notat en el ritme quotidià?El més important és el dels horaris detreball, de 9 a 5. Ho trobo un sistemafantàstic. Si sopes entre les sis i les settens tot el vespre lliure per fer cosesimportants com cursos, aficions,esport, temps per la família o visites.Per tant, és una de les coses que mésaprecio de viure aquí.

És una estada amb bitllet de tornada aGirona?No està descartat, però no crec pasque hi retorni abans de jubilar-me. Totdependrà de les circumstàncies futu-res.

Quins consells donaries a algú que volviure a léstranger?Cada cas és diferent, però com a con-sells generals: que vagi primer devacances al país abans déstablir-s´hi i, si és un país del nord,que hi vaig també a passar uns dies al´hivern. És un repte més gran per lagent del sur dÉuropa dánar a viure alspaïsos nòrdics que al revés. No tothom sádapta al clima i la manca de sol. Pelque fa a lídioma: que no vagi a un paíssense tenir-ne com a mínim una nocióelemental, i com millor sigui la base,més de pressa láprendrà.

GIR

ON

INES

FR

AN

CE

SC

A F

ER

RE

R

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 66

Quim TorraLocutor, divulgador

Sabem que Mela era pin-tora, no gaire res més.Us donaré ara algunesde les seves dades bio-

gràfiques. Maria Melania Kings-land va néixer el 26-04-1876 aVarsòvia. El seu pare era un riccomerciant jueu que estavarelacionat amb ambients litera-ris polonesos i també era unmecenes de joves escriptors.Mela va estudiar a Varsòvia(Polònia), al seu Liceu Rus.També va assistir a l’escola dedibuix i pintura de la sevamateixa ciutat.Es va casar als vint i tres anysamb Michel Mutermilch (cog-nom que se la coneix, no el seuKingsland). Ell era un escriptori crític d’art . I era, com ella,jueu.Va tenir als vint i cinc anys el

seu primer i únic fill, L’Andrzeij.I al poc del seu naixement, elsMutermilch varen optar peranar a viure a París. El motiu:poder tenir més possibilitatsper a la formació artística deMela.

L’any 1902 va exposar obresseves a París, concretament ales Societès des Amis, a BellesArts, i també al Salò d’Automo-ne.Mela no va perdre mai el lligamamb el seu país d’ origen peròés el 1927 quan va adoptar lanacionalitat francesa.Mela va ser una gran admira-dora de pintors post-impressio-nistes, tals com Gauguin i VanGogh. A partir del 1905 es vaanar adaptant a un estil moltespecial, molt personal, d’arrelexpressionista, amb un caire osentit molt especial i amb unasensibilitat d’aire humà. Enaquest sentit, compartia ambel grup d’artistes polonesosque residien a París una rique-sa imaginativa superior a la deles altres escoles eslaves, undecorativisme inspirat en l’artpopular i sobretot, amb unaccentuat sentiment de triste-sa.S’ha d’explicar que la dona vafer un viatge a la Bretanyafrancesa, el qual li va inspirar

tot un món de personatges; elsvells, els cecs, les mares afligi-des amb els seus infants alsbraços... tots serien els seusprotagonistes i tots amb el quedèiem abans: tristesa. Peròtambé va pintar bodegons ipaisatges, natura morta i unsdeliciosos retrats.Els continuats viatges del gale-rista barceloní, senyor Dalmaua París li varen poder en certamanera facilitar l’arriscadaaventura comercial de donar aconèixer artistes estrangers alpúblic barceloní. Dalmau vaseguir, segons les memòriesde Mela, el consell del pintorAnglada Camarasa, de dedicarla primera exposició a la pinto-ra polonesa...I Mela va exposar a Barcelona.Eren els dies que comprenendel 3 al 14 de juny de 1911,amb un total de trenta tresobres. La crítica va valorarmolt bé tota l’obra pictòrica.La premsa barcelonina de l’è-poca, “La Veu de Catalunya” i“La Publicitat” varen manifes-

MELA MUTER, PINTORAPOLONESA A GIRONA

Al barri gironí de Guell-Devesa hi hauna plaça dedicada a Mela Muter-milch. Es troba entre els carrersparal·lels de Joaquim Vayreda i PauCasals. A un edifici de la placeta hiha adossada una placa, en que esllegeix el següent: Plaça MelaMutermilch. Pintora 1876-1967.

DO

NES EN

LA HISTÒ

RIA

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 67

tar quelcom de la “pintorarussa”. Ella es va ofendre,estava en total desacord, jaque políticament Polònia noexistia... llavors estava dividi-da entre Prússia, Àustria iRússia, bé, ella valenta i enfu-rismada va enviar una cartaals diaris... Eugeni d’Ors la vacontestar, rectificant el quedeien de Rússia i de la sevapintora: “Nosaltres hi tenimun dels nostres cavalls debatalla en això que es confon-guin pàtries i estat, li donemla raó a la Madame Muter-milch en quant a la llibertatnacional en el fet de les dife-rències de cultura”. I de Barcelona, cap a Giro-na...S’ha de dir que molts artistescatalans com Modest Urgell,Brull, Galwey, Barrau, etc... iabans Martí Alsina o el mateixRusiñol ja s’havien sentitatrets pel tema pictòric deGirona. Mela va arribar aGirona els primers dies demarç de 1914 instal·lant-se ala casa L’Ardiaca de la plaçadels Apòstols de Girona Vella.I a Girona va pintar la vall deSant Daniel, la Devesa, Mont-juic, les escales de Sant Martíi les cases de L’Onyar.Durant la seva estada gironi-na va conviure amb un jovede divuit anys, un noi deSarrià de Ter, de nom PereFarró, que va morir als seus26 anys, el 1920. Varen coin-cidir l’estada gironina ambl’escultor Manolo Hugué i laseva esposa Tottote. Miquelde Palol en parla en el seu lli-bre de memòries “Girona i jo.I ho fa d’aquesta manera: “Laseva estada a Girona no vapassar desapercebuda en elreduït cercle artístic ciuta-dà... ella amb una elegànciaparisenca de dona refinada,ell amb la brusa de teixit dels

camperols rossellonesos”. Dintre aquest context gironí,Joan Josep Tharrats, vaescriure: “Pels jardins de laDevesa solia passejar Melaamb un gos descomunal, sialguna vegada l’animal escol-tava algun renec, es posava alladrar escandalosament con-tra el blasfem impertinent”.També Mela va escriure quel-com sobre la vida de l’escul-tor a Girona: “Es llevava a lesset del vespre, passejantdesprés d’un lloc a l’altre,sopant de matinada en uncafè i tornant molt tard acasa, on Manolo aprofitava elque quedava de la nit per tre-ballar a la claror d’unes espel-mes”. Tot diferent del quefeia la Mela que pintava dedia, i cap al tard visitava latertúlia dels escriptors giro-nins que habitualment es reu-nien al cafè Norat de la Ram-bla. Aquella colla que, ambparaules de Miquel de Palolera Girona com un “Montmar-tre rural”, que la formavenXavier Montsalvatge, LaureàDalmau, Diego Ruiz, PrudenciBertrana, Carles Rahola o elmateix Palol.I Mela va exposar a la sala“Athenea”, de Girona. Elpúblic gironí no va entendre laseva pintura. L’èxit comercialva ser tan migrat que algú vaproposar a títol de desgreu-ge, l’adquisició d’una peça,destinada a un estamentpúblic. Va ser la tela “Casesdel riu”, que el va signar envermell Mela i l’any, 1914. Esveu les cases, les aigües d’unto verdós, emmarcat per dosarbres.Podeu veure’l al Museu d’Artde Girona.Mela va morir a París el 14-05-1967,als seus noranta unanys. ■

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 68

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 69

70 GiDONA

Joana Reverter

El fet d'haver-la trucat pocsminuts abans de sortir decasa per anar a la feinal'ha trasbalsat. En aquell

moment , estorada i mig adormidano ha sabut com reaccionar.

Amb un fil de veu ha dit d'a-cord, a les onze seré a l'hospital.Gràcies. Bon dia.

Però com es poden fer les cosesaixí? remuga mentre arreplega laroba que li falta per omplir labossa. Ho tenia tot calculat. Elspijames, la bata, el necesser, unparell de llibres, un bloc i un bolí-graf. Els papers per admissions , lacarta de la doctora i poca cosamés...

D'acord. Sap que és una inter-venció banal però això d'avançar-li la data la fa anar malament. Esta-va tranquil . El dimecres havia d'in-gressar a les 9 del matí. El seu maritl'acompanyaria i en un parell o tresde dies tornaria a casa. Els nens esquedarien a dinar a l'escola tota lasetmana i els tornaria a abraçar benaviat. Però amb aquesta urgència dela telefonista avisant-la que s'haviaanul.lat una intervenció per aquestmateix matí i que la podien operara ella tot s'havia tergiversat.

El seu marit era fora de la ciutati els nens ja havien agafat el bus capa l'escola. El dia s'havia aixecat gris,plujós i amb un vent que feia tre-

molar les persianes. No era el millordia. Un dilluns. La sanitat privadaamb tot el confort que fa l'estadamenys traumàtica ara li menava lapressa. Només li faltava obrir laporta del garatge i comprovar queno hi havia el cotxe. Sí. Ara recor-da que el divendres el van portar almecànic.

Surt al carrer i demana un taxi.Plou a bots i a barrals. S'asseu i ambla veu entretallada li diu al conduc-tor cap a on l'ha de portar.

Respira. Es nota els ulls ena-iguats. Dues llàgrimes li rodolengaltes avall.

Es troba sola. Sap que no seràres. Una epidural i sedació li va dirla doctora. Ho sap i camí de l'hos-pital s'ho va repetint.

El seu marit no arribarà atemps. Els fills tenen exàmens. Novol dir-los res...

Però tem no poder-los abraçar,com voldria fer ara mateix.

Avui tenia una reunió per aca-bar un projecte mig embastat. Eldimarts havia quedat per dinaramb una amiga. Tant se val. Hoposposaran per més endavant tot ique tenia ganes de veure-laabans...

Pensa que les coses no es podenfer ni deixar de fer tan precipitada-ment.

Té por. Reconeix que és el pri-mer cop que aquest sentiment lineix de dins. Una por visceral deno poder tornar a veure els que tantestima, als amics...

Pensa que la soledat i la por nosón bones companyies. Ha de servalenta, però com dimonis es fa pervèncer la por en moments comaquest?

Fins i tot no està segura de sertan valenta com es pensa que és.

Mentre paga s'adona que portales sabatilles d'estar per casa. Aramateix , un detall del tot insignifi-cant. Somriu. Amb tot,porta unapedicura francesa impecable. ■

TRANSPORTS DES DEL 1896

C. Indústria, 36-38 “Mas Xirgu” Sta. Eugènia, 30 - 17005 GironaTel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - [email protected]

Lisbeth Firmin 2004

Demanatun taxi

Relats en femeni

,

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 70

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 71

72 GiDONA

Per molta gent, espai significa “tenir suficient lloc” per guardar, fercoses o simplement per respirar. Sens dubte, el valor d'aquesta como-ditat no es pot mesurar exclusivament de forma quantitativa. El que ensatrau fins a determinats espais i no a altres, té més a veure més una rela-ció amb unes nocions abstractes de proporció, equilibri i caràcter indi-vidual que amb el simple espai hàbil en metres quadrats i centímetres.La qualitat de l'espai pot ser un concepte difícil de definir, però exerceixun paper importantíssim a l'hora de gaudir de la vida.

DEC

OR

ACIÓ

ESPAI

Marta Brugulat Col. 1256 Sònia Busquets Col. 1255Dissenyadores d’interiors

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 72

DECORACIÓ

73 GiDONA

Les nostres actituds cap a l'espaiinterior es basen en el mónnatural. No és difícil relacionarels refugis rudimentaris (ten-

des, barraques, tipis i iglús) amb lescoves, arbredes, cavernes i altres llocsnaturals d'abric. Aquestes estructuresvernacles no només solen estar fabrica-des dels materials que hi ha més a mà,sinó que la seva escala i proporció sovintimiten, conscient o inconscientment,l'harmonia natural.

Les referències a la naturalesa podenser tan literals com teòriques. Els templesgrecs, per exemple, tenen columnes illindes de marbre que evoquen formesbàsiques de construcció en fusta ante-riors, mentre que les ordres d'arquitectu-

ra clàssica es fonamenten en la “seccióàuria”, on es poden trobar relacionsmatemàtiques en la forma espiral de lesgalàxies, les cargolines i les pinyes. La“exactitud” intuïtiva d'aquests avantpro-jectes de disseny es poden apreciar tantsi s'entenen els càlculs o es posseeixalgun coneixement sobre els mateixos,com si no. Així mateix, el persistent atrac-tiu de la simetria és conseqüència de laseva notable presencia a la naturalesa.

Existeix una gran diferència entre unacabana i un edifici d'apartaments, peròinclús alguns arquitectes, com Le Cour-busier, han intentat basar els seus dis-senys en un sistema d'escala natural. Elmodulor de Le Courbusier pren la formahumana com a referència bàsica de

dimensió amb la intenció de conferir unaharmonia universal al disseny. Le Cour-busier ho va expressar de la formasegüent: “la proporció és el mitjà peraconseguir el lirisme arquitectònic”. Potser que no analitzem de forma tan pro-funda tots els llocs que visitem, peròsabem quan ho percebem: quan la pro-porció i la disposició bàsiques de l'espaifan que ens sentim a gust.

Si bé la qualitat espaial té molt aveure amb el sentit natural de les propor-cions, confereix un equilibri d'experiènciaemocional. Els espais oberts i tancats, laseguretat i l'emoció, la intimitat i la com-panyonia són necessaris.

Almenys una part de la popularitat deles golfes i dels magatzems reformats es

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 73

deu al fet de que ofereixen l'oportunitatde gaudir de l'embriagador plaer deviure a gran escala, una cosa relativa-ment estranya. Donat que la majoriad'edificis, ja siguin vells o nous, hansigut dissenyats seguint un cànonespaial , més aviat pobre, al trobar-nosen una enorme extensió oberta pot ofe-rir possibilitats infinites. A més, si estracta d'un espai el doble alt del normal,s'ha de comptar amb l'avantatge afegi-da d'expandir la vista cap amunt, el queprovoca una sensació edificant que ,habitualment, tan sols s'experimentaen edificis públics i esglésies. Aquestespai tant voluminós genera una sensa-ció de llibertat, igual que l'àrea total.

Els espais oberts susciten un enfo-cament de la vida generós i inclusiu.Quan no existeixen barreres, les activi-tats poden fluir entre si, passant de cui-nar i de menjar a relaxar-se, sense lasegregació formal que impliquen leshabitacions separades. La planificacióde moltes de les cases heretades delsegle XIX contenen les distincionssocials victorianes entre joves i grans,criats i senyors, homes i dones, unesdivisions que han deixat de ser oportu-nes o acceptables. Aquesta rígidasegregació espaial implica una jerar-quia d'activitats, des de les zones dedi-cades a tasques domestiques fins aaquelles pensades per a entregar-se ala indolència. A l'actualitat, cuinar potser una treball, però una feina agrada-ble, part integrant de la vida quotidianade tota la família. Els espais oberts, tantreformats d'un edifici industrial comd'una terrassa victorina, permeten quetothom tingui una vida confortable.

Tot i això, com pot confirmar qual-sevol que hagi tractat de viure en unúnic i vast espai, les persones tambénecessiten llocs petits i tancats. En lareforma d'un magatzem, això es potaconseguir mitjançant la partició d'unazona on es pugui tancar la porta i estara soles. En altres contextos, aquestsrecintes poden ser encara més petits:l'alcova, el llit niu, el seient pròxim a lafinestra o el racó de la xemeneia sónmodels especials tradicionals amb unatractiu irresistible. Aquests elements,independents, compactes, segurs i pri-vats, poden no ser necessaris en el sen-tit estricte de la paraula, però si moltagradables.

Perquè els espais tinguin vida,també ha d'existir un sentit de progres-

sió. Això depèn en gran mesura de lesvistes i perspectives que canvien almoure's d'un nivell a altre. L'escala ésun dels elements arquitectònics poten-cialment més dinàmics, però existeixenaltres formes d'aconseguir el mateixpropòsit.

Els patis, el nivells entremigs, lesclaraboies, les portes o finestres inte-riors de vidres, que permeten fer uncop d'ull d'una habitació l'altra, i altresvincles visuals entre una part d'unespai i altra o entre l'interior i l'exteriorcreen una immensa sensació de vitali-tat.

La valoració de la qualitat espaialpot resultar una feina difícil, sobretotquan s'està acostumat al tipus de plani-ficació domèstica estandarditzadahabitual de la majoria d'edificis occi-dentals. Aquesta dificultat és responsa-ble, en part, de l'actual fascinació pelfeng shui, l'antiga disciplina xinesa queprescriu tota classe d'alineacions i dis-posicions espaials correctes per agarantir una bona salut, felicitat i fortu-na. Actualment, el feng shui s'ha con-vertit en un objecte de culte i és el temaprincipal d'una infinitat de llibres, revis-tes, articles de diaris i programes detelevisió, a més de donar feina a un bonnúmero d'assessors. A la Xina, el mes-tre en feng shui és tant indispensablecom el mateix arquitecte a l'hora d'aixe-car un edifici.

Tot i que nosaltres no subscrivim lalògica mística que s'amaga darrera dela practica del feng shui (l'alleujamentde bons esperits i energies i la protec-ció de maleficis), sí que som capacesd'apreciar la forma en què aquestesnormes tenen molts segles d'observa-ció sobre la sensibilitat dels éssershumans cap el que els envolta.

La mateixa lògica cal aplicar al malfeng shui. Les cases que funcionenmalament, precisen alguna reparació ono es mantenen en bones condicionsposseeixen un feng shui dolent. Elmateix cal dir dels armaris i les golfesinutilitzats pel desordre, que també potenvair l'espai que hi ha sota l'escala. Elfeng shui compren moltes normes, desde principis generals fins a detallsminuciosos, però la seva contribuciómés valuosa és, tal vegada, l'holisme dela seva premissa bàsica: la qualitat del'espai i la seva distribució exerceix unaprofunda influència en el nostre benes-tar. ■

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 74

[email protected]

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 75

76 GiDONA

JUSTALA FUSTA!

Núria SàbatInteriorista

PRO

JEC

TE C

UIN

ES

La cuina de fusta ha estat durant molts anys sinònimde cuina tradicional, sovint rústica. Avui, sense haverde renunciar a l’agradable i càlida sensació que ensproporciona, podem aconseguir a més una cuinapràctica i, per descomptat, perfectament equipada.

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 76

En el context d’una vellamasia restaurada situada alllindar de l’Alta Garrotxa, albell paratge del Puig de

Bassegoda, integrem una cuina actuali funcional en un entorn marcadamenttradicional, sense renunciar a la calide-sa que ens proporcionen aquestes típi-ques cases. Trobem la solució en laconstant combinació d’uns i altres ele-ments i materials, els més actuals, coml’acer inoxidable o el quars amb vidre,i els més clàssics, com la fusta, la tovao la volta catalana.

Trobem també aquest contrast en ladistribució del mobiliari, de dissenymés aviat tradicional, amb l’aigüerajust a sota de la finestra, característicapròpia d’anys passats. Aquesta distri-bució però, conté conceptes mésactuals, com el fet de disposar d’unasegona pica auxiliar com a suport de lazona dels fogons, o una petita penínsu-la que actua com a element divisoriamb la zona de menjar.D’altra banda, l’actual equipament inte-rior del mobiliari, perfectament dotatamb accessoris extraïbles, i la provisiód’electrodomèstics de què disposaaquesta cuina, amb fogons d’inducció,planxa japonesa, forn de vapor o cafe-tera integrada entre d’altres, la conver-teixen en una zona de treball molt pràc-tica i funcional.

La superfície de treball, de quars ambvidre, que hem repetit en el revesti-

ment de paret, en substitució del mar-bre blanc i de la tradicional rajola,s’enfila fins a una mida raonable, dei-xant pas a la pintura –sempre plàsticaper facilitar-ne la neteja-, en un to queens recorda la beta clara de la fustadels frontals del mobiliari.L’acabat dels mobles ens proporcionala mida justa de la combinació que pre-tenem , un conjunt de línies rectes i

simples enmig d’un espai marcat perles corbes, les dels arcs de les finestresi les de la volta catalana , que descan-sa a la meitat del sostre de la cuina enuna biga de ferro oxidada, un suportperfecte per ocultar la llum indirectaque la fa destacar.

Cal tenir en compte...La integració d’ electrodomèstics comla nevera o el rentavaixelles és unaopció que cal tenir en compte ja queens ofereix la possibilitat de dissimularla seva presència a la cuina. En el casdel rentavaixelles, la integració no afec-ta les seves prestacions, però en el casde la nevera, cal parar-hi especial aten-ció i tenir en compte que la integracióen redueix les mides i per tant la cabu-da en litres. És molt aconsellable, enaquest cas, ampliar la zona de refrige-ració substituint el tradicional combiper aparells independents, una neverai un congelador, aconseguint així lamàxima cabuda en litres i manteninttots els avantatges de la integració.

Fitxa tècnicaMobiliari marca: WarendorfModel: Programa N-17Acabat: 430 fusta de roureSobre de treball: quars amb vidre

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 77

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 78

79 GiDONA

SÍMPTOMESHi ha gossos que arriben a la clínicaveterinària amb intents continus idefectuosos per defecar, podent arri-bar a fer una mica de restos de mate-rial fecal amb sang fresca vermella i avegades amb la incapacitat total d'e-missió. Aquests animals se senten

incòmodes, apàtics, normalment notenen febre, però són casos greus ques'han de tractar de forma immediata.

CAUSESGràcies a l'evolució de la indústria ali-mentària, actualment, la majoria degossos estan alimentats amb pinsos ino com anys enrere que s'els hi dona-

va les restes del menjar de casa. Unexcés d'ossos amb poca cobertura decarn acaba provocant un bolus indige-rible pel budell agafant una forma depilota endurida que atura la motilitatintestinal i que quan arriba al colonesta totalment deshidratat fent impos-sible el trànsit intestinal. Els esforçosperistàltics continus fan que aquest

bolus tingui un format més gran que eldiàmetre pèlvic i condueix a la impossi-bilitat de defecar.

TRACTAMENTLa utilització de hidratants locals commicroenemes i lubricació oral comvaselina líquida és un correcte tracta-ment conservador dins les primeres24h. Si l'animal continua sense defecarl'hem d'anestesiar i intentar treure elmaterial fecal manualment des de l’a-nus. Per ajudar-nos podem fer unapressió abdominal per poder desplaçarel bolus. M’he trobat casos de tenir queintervenir per l’abdomen, obrir el budellper treure la gran bola compactada idesobstruir el trànsit intestinal. ■

[email protected]

www.clinicaveterinaria.bloc.cat

MARC ROS DE VILALLONGALlicenciat a la Univ. Autònoma de BCN

Diplomat en traumatologia a l’Êcole Nationale de Tolouse

MEDICINA ı CIRUGIA ı RADIOLOGIA ı ECOGRAFIA ı E.G.G.

ANÀLISIS ı PERRUQUERIA ı COMPLEMENTS ı URGÈNCIES

Clíniques veterinàries:C/. Carme, 57 - Girona - Tel. 972 201 810Rbla. Xavier Cugat, 13 - Girona - Tel. 972 214 315URGÈNCIES 619 446 535

OBSTRUCCIÒ INTESTINAL EN EL GOS: CECALOMA

Aquest mes tractaré el tema del'obstrucció intestinal per l’in-gestió d'ossos. Encara hi ha eltòpic que el gos menja ossos i elgat les espines de peix. Unaingesta abusiva d'ossos acabaformant un bolus compacte albudell impossibilitant la defeca-ció.

Marc Ros de VilallongaVeterinari

Num. Col. 592

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 79

80 GiDONA

Arnau MassanasViverista

ELS CACTUSCuriosament la paraula cactus a l'edat mit-jana designava la carxofa i també el card(que a al pràctica són la mateixa planta). I ésque cactus ve del nom llatí del card. Elscactus és un grup de plantes -botànicamentcorrespon a la família de les cactàcees- quetenen unes característiques particulars.

SEC

RET

S D

E JA

RD

Í

GiDONA Nº 46 19/8/11 12:48 Página 80

Camí de Sitjar - 17190 Salt- [email protected]

Tel. 972 244 145

SECRETS DE JARDÍ

Hi ha unes 2.000 espècies decactus diferents, a més deles diverses de varietats quepot tenir una mateixa espè-

cie. Tots els cactus són originaris d'A-mèrica, bàsicament de les zones desèr-tiques de Mèxic i Xile.

Hi ha però una excepció, el Rhipsa-lis Baccifera. Aquesta planta es trobaespontàniament també en d’altres con-tinents, especialment a l'Àfrica tropical,però fins i tot a Àsia, concretament aSri Lanka. Hom suposa que els ocellsvan transportar la grana fora d'Amèrica,ja què és un tipus molt semblant a ladel vesc que agrada als ocells. Segonsuna altra teoria aquestes plantes hi vananar sobre branques empeses pelscorrents marins. Això darrer s'explicariapel fet de ser plantes epífites, és a dir,viuen recolzades sobre les branquesdels arbres, com el nostre vesc. D’aquíque se l'anomeni també cactus-vesc.De fet tots els Rhipsalis (gènere al quepertanyen les conegudes plomes deSanta Teresa) són plantes epífites,viuen sobre les branques d'arbres enselves plujoses. Això fa que a l'hora decuidar-les a casa aquestes 'plomes's'han de regar més que no pas la restade cactus.

Però en general, els cactus viuen enzones desèrtiques i semi-desèrtiques. Irealment, estan molt adaptades peraquests climes, cosa que ha permèsque un cop introduïdes en zones àridesd'arreu del planeta han aconseguit esta-blir-s'hi perfectament. És el cas de lesOpúnties (figueres de moro i parentela).Hi ha molts altres tipus de plantes onl'evolució de les espècies les ha portat aestratègies de resistència a la sequera,

similars als cactus, però que en realitatno són cactus. És el cas dels aloe (denom tradicional, sèvers) dels que s'obtéun conegut bàlsam per a les cremadesi altres afeccions de pell, i el cas delsAgave (atzavares i similars) dels quetambé s'obté una coneguda 'medecina',el tequila. Tant uns com altres s'hanescampat pel nostre país com si fossinplantes autòctones, i actualment elspodem veure en molts marges de lacosta tant figuerasses, com sèvers iatzavares.

Les fulles s'han convertit en espi-nes, les tiges són gruixudes plenes d'ai-gua i amb poca superfíciea l'exterior. Hi ha moltesadaptacions dels cactuspensades per a poderviure en condicions tantextremes com solenviure. Una de les caracte-rístiques dels cactus és elmetabolisme anomenatCAM. Les plantes a mésde respirar (agafar oxigeni alliberar CO2 ) duranttot el dia també quan hi ha llum fan lafunció clorofíl.lica ( agafen CO2 i allibe-ren O 2 ) .La funció clorofíl.lica l'hande fer al mateix temps que la respiració,ja què el carboni fixat per una funció,és utilitzat per a l'altre. Resulta queexcepcionalment les plantes CAMpoden retenir carboni a la nit que de diala utilitzen per a la funció clorofíl.lica,d'aquesta manera no cal que obrin elsestomes i així eviten transpirar i deshi-dratar-se. Aquest metabolisme fa quesiguin de creixement molt més lent quealtres plantes, però molt més adaptadesa llocs àrids. El CAM tot just fou desco-

bert mitjans segle XX, i és freqüent enplantes crasses d'origen americà. Curio-sament hi ha una planta no crassa,americana, però de creixement moltràpid que també té aquest metabolis-me: el blat de moro o moresc.

A l'hora de cultivar els cactus hemde tenir en compte el seu origen : bé sisón cactus epífits de selves plujosesque ja hem vist, bé si són de zones des-èrtiques, prats o estepes, o bé si són dezones rocoses d'alta muntanya. Aquestsdarrers són els que aguanten més lafred, encar que els cactus estan moltmillor si la temperatura no baixa de zero

graus. És important si els volem tenir afora durant les glaçades que els anempreparant per l’ hivern procurant anar-los regant cada cop menys durant la tar-dor. La resta de l'any però els cactushan de ser regats de tant en tant i sobretot quan es reguin cal fer-ho a conscièn-cia de manera que puguin acumularaigua pel període de sequera que els hidarem després. Si marquem claramentl'època anual de repòs i l'alternem ambuna època de reg i fertilització podremaconseguir veure el vessant més bonic imenys freqüent dels cactus : les sevesbellíssimes i efímeres flors.■

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:11 Página 81

En Josep és capaç de fer parlara la seva guitarra i de fer-nosposar la pell de gallina ambqualsevol de les seves compo-

sicions.Considerat un dels millors composi-

tors del Rock Català, creador juntamentamb en Gerard Quintana de la majoria decançons de Sopa de Cabra,el definiriacom una persona tímida,seriosa ,com-promesa i magnífic guitarrista. Un artesàde la melodia .

Va néixer a Barcelona però tant solsper una qüestió que la clínica on van fer

parir a la seva mare es trobava a la capi-tal de Catalunya.Va ser un 2 de Juliol de1965 ,els seus pares vivien a Girona i ellsempre a viscut en aquesta cuitat con-cretament al carrer de la Creu. Quan esva casar va anar a viure a un espai natu-ral a Montfullà entre Salt i Bescanó.Vaestudiar al col.legi de la Salle de Girona ia l’ Institut Sobrequés. Precisament vaser a l’institut a on li va néixer la sevapassió per la música.

El seu pare ja tocava la guitarra ialguns dels seus germans també. Grà-cies a la guitarra del seu germà gran va

82 GiDONA

Paco Baso

[email protected]

JOSEP THIÓMúsic i compositor :

Un artesà de la melodia

...E

L P

ER

FIL

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:11 Página 82

començar a tocar-la , aprenent els pri-mers acords. Als 17 anys va decidir elquè volia estudiar: entre exactes i arqui-tectura va triar... la música, encara quefos a disgust dels seus pares.

Dos anys abans ja tocava amb elmític grup “Copacabana”,juntamentamb en Josep Rufí ,lletrista de la cançólÉmpordà que van popularitzar els Sopade Cabra.

Tornant de fer la “mili” amb d’altresamics (de l’institut no) com ara Joan Car-dona ,en Cuco i en Josep Bosch, vanfundar una banda de Rock , el Sopa deCabra. Però els hi faltava el cantant i vaaparèixer en Gerard Quintana, un noiamb molt bona veu i que anys més tardseria considerat com un gran lletrista.

La banda va començar a funcionar al1986 i va acabar al 2001, encara quesemblem que volen tornar amb un sèriede concerts a Barcelona, Girona i Tarra-gona on han penjat el cartell de “totvenut”. Et sens més compositor que lletrista?Em considero músic. M’agrada compo-sar i també escriure, malgrat que a l’èpo-ca dels “Sopa” qui escrivia les lletres eraen Gerard, però tot i així vàrem recuperarcançons composades per mi i amb lletrade Jaume Rufí de l’època de Copacaba-na com ara lÉmpordà, Maitrobaràs,Podré tornar enrera... Has fet alguna cançó dedicada a JoanCardona?Si , el tema es Seguirem Somiant i es vagravar en el disc de tribut a Sopa deCabra amb la col.laboració de diferentsartistes . No l’ hem tocat mai en directefins ara i segurament la tocarem en elsconcerts que farem ara a la tardor.Estàs content dels teus treballs en solita-ri?Si molt . Crec que he seguit una línea

ascendent i lògica. M’ha estat complicatassumir el paper de cantant en solitari.No mágrada molt pujar sol a un escena-ri encara que amb els anys he assumitmillor el rol.La teva millor cançó?Sempre es tendeix a dir una de les mesultimes que un ha fet. De la meva èpocaen solitari m’agrada molt “Dos” del CDEls teus Cels (2008-Musica Global)El teu hobbyPassejar Per Girona?Sí , la Rambla es divertida.La Primera xicota Als quinze anys Amor o amor platònic?Amor . El platònic el vaig tenir al passat .Una cançó per escoltarUna dén Pat Metheny “Are You GoingWith Me?”Qui cuina a casa?Normalment jo,però és una cuina desubsistència ,bullit i planxa. Quan calperò també se’m dona bé fer alguns platsmés elaborats.A casa quin rol fas?Ens partim la feina amb la dona jo faigmés la cuina i la compra i ella el tema derobaTens fills?Si ,dosEts indignat?Si, fa força temps que ho sóc ,el que empreocupa és saber què hi puc aportar. Nohi ha prou en indignar-se, tens que tre-ballar per canviar. Les declaracions delsportaveus dels partits sovint tenen unnivell semblant als dels nens al pati del’escola, i el pitjor és que la premsa s’enfa ressó. Es pensen que ens ho empas-sem tot,i no. La política és molt importantper a la societat i en canvi alguns políticssón mal negoci per a la societat . És com

la religió i l’esglèsia, pots ser religiós,creure en alguna cosa, però no agradar-te l’esglèsia, que el que fa poques vega-des té a veure amb l’espiritualitat, elmateix passa amb la política, trobo queés necessària i cal tenir ideología, però encanvi als partits sembla que l’únic que elsinteressa és el poder per damunt de totdeixant de banda els interessos del ciuta-dans.L´últim regal que has fet a la teva dona?Un despertador i una cartera, pel seuSant. ■

83 GiDONA

EL PERFIL

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:11 Página 83

84 GiDONA

...anar de restaurant

Una autèntica marisqueria i braseria a Platja d'Aro on podeu menjar des d'uns bons peixos dela costa fins a unes delicioses carns de Girona amb el millor marisc de la Costa Brava Us reco-mano un arròs de llamàntol que podreu menjar davant del mar en ple passeig Marítim i enqualsevol època de l'any. El Don Eduardo obre cada dia i les nits del cap de setmana. Lesseves especialitats són la mitjana de bou a la pedra, l'espatlla de xai, el secret, les fritures, elspeixos al forn i la caldereta, entre altres.

adreça: Passeig Marítim,68 - PLATJA D'ARO- tel.972 82 56 70

RESTAURANT DON EDUARDO

El nostre restaurant de caràcter familiar, amb la Carme Gruartmoner al menjador i en SantiGarcia a la cuina, els ofereix la possibilitat de gaudir d’un bon assortiment de les FON-DUES més clàssiques, les de formatge, al pebre, bolets, tomàquet, roquefort, tófona,fines herbes o formatge de cabra. També les de carn, la clàssica “bourgignone” al oli, la“vignerole” al vi negre i la “cava” al cava brut. A més els oferim una bona selecció deplats típics de la CUINA ALEMANYA. De postres poden gaudir d’una foundue de xocola-ta amb fruites o del clàssic strudel de poma “APFELSTRUDEL”. Complementem la nos-tra carta amb un assortiment de cuina tradicional.adreça: Av. S’agaró, 119 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 72 30 - 605 90 30 11

[email protected] ESTANYS RESTAURANT

Es un dels restaurants més tradicionals de la comarca del Gironès, léstabliment compte ambamplis menjadors i a partir del mes de maig podeu fer la vostra festa a la carpa exterior.Menú diari,excel·lents plats de la carta, especialitats amb farcellet de col amb gambes i bolets ,magret dáneca la taronja, graellades de fruites i verdures, cargols a la llauna, bacallà a la muselina o el mil fulls devedella amb bolets i foie. Els postres molt variats, en especial demaneu el pastís de taronja ambxocolata calenta. No tanquen per vacances, només tanca els dilluns. Carpa oberta per a fumadors.Comunions i dinars o sopars per a colles, ampli parking. Segueix-nos també a través del Facebookadreça: Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07

[email protected] QUIM l’Hostal d’Estanyol

EL BURG www.elburg.esAleix Devant i Micaló / Judit Oliveras i León

Si ens dirigim al barri de Sant Daniel, al carrer Santa Llúcia número 4 de Girona, trobareu aquest res-taurant petit i encantador. Ens ofereixen un món gastronòmic modern, amb una bona varietat d’a-rrossos, que haureu d’encarregar prèviament. També podreu optar pels excel·lents sopars degusta-ció amb maridatges de vins molt recomanats que trobareu al seu web. Disposeu d'un menú diaride dilluns a divendres de 12 euros, i dissabte i diumenge al migdia de 16 euros (amb cafè i ivainclòs). No deixeu de tastar el menú gastronòmic de 25 euros. El Burg tanca el diumenge i el dillunsa la nit, i el dimarts tot el dia. adreça: C. Santa Llúcia, 4 - GIRONA - Tel. 972 20 96 54

El menú diari, per un preu de 10 euros amb bufet de postres i begudes incloses, excel·lent lárròsdels dijous. Amb el bon temps podeu probar la “vichyssoice” i el gaspatxo casolà. A la nit nomésobren per fer sopars privats per a colles i grups a partir de 20 persones i a un preu tancat a partirde 15 euros. El dissabte al migdia hi ha un excel·lent menú a 14 euros.Una cuina clásica amb tocs moderns. Fàcil aparcament .

adreça: C. Aragó, 16 Girona (Sector Avellaneda) - Tel. 972 21 53 87

www.lapujada.comLA PUJADA

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:12 Página 84

el Menú diari ens ofereix uns excel·lents plats per un preu de 12 euros, de dilluns a divendres,i per 17 euros caps de setmana i festius. I, si us agrada ballar, no us podeu perdre els soparsball dels dissabtes nit, amb un menú de 25 euros amb cafès i begudes incloses, mentre escol-teu música en directe i balleu. En aquesta època de lány us recomano la terrasa a tocarléstany totalment reformada i lloc de peregrinatge dels fumadors, amb barbacoa i actuacionsen directe. Menjador reformat i decorat per tal de donar-li l’ambient i millor comoditat ,tambétenim menjadors per a més de tres-centes persones. adreça: Pg. Darder, 10 - BANYOLES - Tel. 972 58 28 25

www.restaurantlacarpa.comLA CARPA DE BANYOLES

tipus de cuina:mariscades, peixos al forn, graellades de peix. arrossos: de peix, marisci cabra de mar, combinats de peix i marisc, gambes de Palamós, cloïsses gallegues,cabres de les ries, bous, escopinyes, navalles, cargols de mar, popets de Palamós,pop a la gallega i altres productes de les nostres costes. Tenim un menú de clova a 40euros amb tot inclòs. No us el perdeu.

reserves: Tel. 972 17 21 46 - 972 17 05 21

adreça: Av. de França, 11 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Tel. 972 17 32 95

www.hotelpalaudegirona.comMARISQUERIA CAN BLANCO

L'Alfonso és un tot terreny. És un home d’idees i ha creat aquest espai-restaurant convertint-lo en un lloc ideal per celebrar-hi festes, comunions, casaments i trobades familiars. El miradorés un lloc tranquil. El restaurant està obert cada dia i tot l'any i és ideal per anar-hi amb maina-da, perquè també posa a disposició dels clients un parc de jocs infantils. Especialitzats en qua-tre tipos d’arrós i en varietat de bacallà.Excelent i amplia terrasa cuberta per a fumadors.adreça: Aeroport Girona- Costa Brava VILOVÍ D’ONYAR

Tel. 972 47 34 08 - Mòbil 609 30 11 15

www.miradoraeroport.comEL MIRADOR

Al mateix passeig Marítim de Platja d'Aro, en els baixos de l’edifici Ely Beach, us proposemdescobrir aquest amb terrassa vora mar. Us oferiran una cuina de mercat molt variada i adap-tada a cada temporada. Si és possible, proveu els seus arrossos de diferents estils. L'ElyBeach és ideal per als amants del mar. A partir d'octubre obren cada dia al migdia i les nits dedivendres i dissabtes.

adreça: Passeig marítim, 86 - PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 97 01

ELY BEACH

L'interior d’aquest restaurant té una màgia especial. Està ubicat a l’antiga casa de l’abat de l’A-badia de Sant Pere de Galligans, situat a la plaça Santa Llúcia de Girona. La cuina és selecta itotalment casolana. Ofereix un menú diari, de dilluns a divendres, un menú de nit, de diven-dres a diumenge, i també fan sopars per a colles. Mentre sopeu, podeu gaudir dels partits defutbol amb pantalla gegant. Maravellosa terrasa déstiu a amb vistes a la Catedral Gironina .

adreça: Plaça Santa Llúcia, 6 - GIRONA - Tel. 972 21 97 04

www.latavernalabat.com LA TAVERNA DE L’ABAT

El primer Tex Mex de Sant Feliu de Guíxols que ofereix platets mexicans a preus molt econò-mics. El local es molt acollidor i la seva decoració ens recorda a les cantines Mexicanes. Dispo-sa d’una àmplia terrassa amb zona Wi-fi, davant del maravellós Monestir. L’Èric i la Sònia usatendran de manera molt agradable i familiar. Vine a tastar sabors diferents de la cuina mexica-na elaborada al dia amb productes frescos.

adreça: Plaça Monestir, 48. Sant Feliu de guíxols - Tel. 972 98 61 57- 633 480 554

TACO GANXÓ TEX MEX

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:12 Página 85

86 GiDONA

AN

AR

DE

RES

TAU

RA

NT

Restaurant-Bar & Chill-Out ubicat al barri de Pont Major de Girona, que ofereix una àmplia cartade platets de cuina mediterrània i exòtica a 3,5 euros Els vespres, de dimarts a dissabtes, lacuina està oberta de les 8 a les 12 de la nit. Dijous, divendres i dissabtes obren també com a bar de copes fins les 2.30 h. Local de pedradecorat amb mobiliari reciclat i d’autor, totalment adaptat a persones amb discapacitat i ambcarta en braile. El restaurant té un espai destinat a galeria d'art amb exposicions permanents ifa menús per a grups.

adreça: Riera Can Camaret 3 - GIRONA- Tel. 872 98 22 51

BAR RESTAURANT ARTMONIA

A la Sala els esmorzars de forquilla són impressionants: plata d'embotits de Canet d'Adri, a tallar alvostre gust, i a escollir entre la més amplia variatat de plats guisats o a la brassa , vi i cafè per només8 euros fins a las 11 del mati. Diàriament el restaurant ofereix un menú a 11 euros, amb 15 primersplats i 15 segons, pa i vi inclòs, i també es pot optar pel menú especial a un preu de 16 euros. Lesnits de dijous i divendres sopar de “tapeo”, manjeu fins que digueu prou, tot per 22 euros. Soparsa la fresca a la nostra terrasa, on teniu la llibertat de poder fumar. També menús de cap de setmana.I ara tambe obert els diumenges el vespre adreça: Plaça del poble, 1 - CANET D’ADRI - Tel. 972 42 82 84 - [email protected]

LA SALA DE CANET www.rlasala.es

tipus de cuina: Especialitat en carn a la brassa. Assortiment d'embotits i pernil ibèric.ESPECIAL DESGUSTACIÓ 4 PERSONES:

Assortit d'ibèrics i formatges, vi Rioja i torrades. 40 EUROSpreu mitjà: Menú diari 10 €.adreça: c/ Major, 260 - 17190 SALT (Girona) - Tel. 972 24 51 90

www.lespelma.comL’ESPELMA Bar, Restaurant, Brasseria

www.restaurantaviramon.comRESTAURANT L’AVI RAMONExcel·lent restaurant situat a Sarrià de Ter, en paral·lel a l’autovia que passa pel municipi. A lacuina hi trobem la xef Adela, una persona enamorada dels productes culinaris. L’avi Ramon ensofereix un menú diari de qualitat de dilluns a divendres a un preu de 11,50 € amb un entrant,un primer, un segon, postres i beguda. Els dissabtes el menú és més complet i el seu preu ésde 14,25 €. Us proposo algunes especialitats com els cargols a la llauna, els canelons de lacasa, les carxofes naturals saltejades amb alls tendres, el trencadís de patates i ous amb per-nil de “jabugo”, les costelletes de conill als 5 pebres, el bacallà a l’all tendre i el rapet de Llan-çà. El restaurant tanca els diumenges i els dilluns a la nit. De dilluns a dissabte està obert desde les 7.30h del matí amb bons esmorzars.

adreça: C. Josep Flores 13 - SARRIÀ DE TER - Tel. 972 17 08 19

El món de la pizza té la professionalitat dels nostres pizzers, tot tipus de pizza i plats combinatsa tocar dels cinemes Oscar. Ampli parking. Obert a partir de las 12 del migdia i amb una bonaterrassa per a fumadors amb pantalles de televisió a la mateixa terrassa. Properament us estempreparant unes noves pizzes, originals i delicioses. La gran novetat de la pizza a Girona, no usles perdeu, també podeu venir a buscar i menjar-les a casa vostra.

adreça: Carrer Pont de la Barca, s/n - GIRONA -Tel. 972 22 51 30

RESTAURANT PIZZERIA KROKERS

Esmorzar, dinar, sopar o prendre algun dels millors mojitos a Girona, una cervesa ben fres-ca o escollir una de les nostres infusions... Kiwi Girona és un local on hi pots trobar de tot!La carta està basada en plats combinats estil internacional amb un toc de Nova Zelanda.Influències d’Àsia i Amèrica... sabors picants... i una gran varietat d’amanides.Tot això en una terrassa molt àmplia i tranquil·la en el cor del Barri Vell. Perquè no passesa conèixe’ns? Estarem encantats de servir-te! De març a setembre obert cada dia, tot el diahorari: de 09.00h a 24.00h - 7 dies/setmana Non Stopadreça: Mercaders 13 (Plaça de les Olles) GIRONA - Tel. 972 206 314

www.kiwigirona.comKIWI GIRONA

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:12 Página 86

87 GiDONA

A la sortida sud de Girona, a Fornells de la Selva, on hi ha les concessionàries de cotxes hi tro-beu aquest restaurant on es menja bé i a bon preu. Els responsables són en David i la Mònicaque ofereixen a tots els seus clients un bufet lliure amb una gran varietat de plats per escolliri menjar i a un preu tancat d'11 euros. Els dissabtes al vespre i els diumenges al migdia elmenú costa 15 euros. L'Hotel Restaurant Altamira està obert cada dia. Servei d’habitacions.

adreça: Ctra. N-ll Km. 710 - FORNELLS DE LA SELVA - Tel. 972 47 67 09

ALTAMIRA

En Paco del Via Augusta, al costat del seu fill Ivan, ens ofereixen aquest multirestaurant obert a tottipus d’actes culinaris; des d'un menú diari de dilluns a divendres a un preu de 10,50 euros i unmenú de cap de setmana a 16 euros, fins al menú a 20 euros que podreu degustar al menjadorAmbrosia. També hi trobareu menjadors per a més de 300 persones, aptes per a fer-hi qualsevolcelebració. A partir d’aquest mes de gener els dissabtes us preparen uns autèntics sopars ball ambmúsica en directe i un menú a 25 euros amb tot inclòs i amb el cava gentilesa de la casa. Podeuesmorzar qualsevol plat a partir de les 6 de la matinada i tanquen la cuina a les onze de la nit.

adreça: Av. Mas Pins (Zona Poligensa) - RIUDELLOTS DE LA SELVA - Tel 972 47 81 39

www.restauranteviaaugusta.comVIA AUGUSTA

No deixeu de provar els musclos grillé, la carn de Nebrasca, la truita de riu a la cassanenca, elscalamars a la romana o la botifarra feta a la casa. Tenen esmorzars de forquilla a partit de les 9del matí, un menú diari a 10 euros i els cap de setmana un menú de sopar per 20 euros. Elsdiumenges al migdia ofereixen un menú al preu de 16 euros. A La Brasa Grillada hi ha una bonabodega de caves, vins, whiskys i oruxos casolans fets per en Joan.

adreça: Ctra. Provincial, 97 - CASSÀ DE LA SELVA - Tel. 972 46 00 03

LA BRASA GRILLADA

L'Olga Bellsolà està al capdevant d'aquest restaurant situat a la frontera entre Girona i el barri deSanta Eugenia. Algunes de les especialitats són els cargols a la llauna, croquetes de l´àvia, calamar ala romana, peix, magrets, entrecots o els filets i especialment el confit d´ànec amb bolets i prunes. Apartir del 14 de juny i fins a mitjans de setembre, terrassa oberta cada nit de dilluns a dissabte, ambun menú de 15,50 euros, menú de temporada a 18,95 euros o carta. Horari d'estiu (de dilluns a dissabte: de les 8 del matí a les 4 de la tarda, i vespres de les 8 fins a les 11 de la nit.Diumenges tancat fins l'11 de Setembre. Disposem d'un menu diari als migdies d'11,90 amb cafè inclòs. adreça: Carrer Montnegre, 51 - Girona - Tel. 972 233 300 - 669 020 604

RESTAURANT EL POU www.restaurant-girona.com

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:12 Página 87

88 GiDONA

la receptaEnric Herce Xef Hotel Cala del Pi 5*

de Platja d’Aro

ASetembre és un mes complicat. El finalsobtat de les vacances, sacseja els fona-ments de la societat en trànsit, i retornales famílies al lloc que els pertoca. Finalit-zada la gresca estival, la rutina més o

menys voluntària, més o menys endreçada, torna enforma d'obligacions quotidianes que canvien totes lespautes vitals. Tot això unit ens aboca a la mandra.

Els aliments, el menjar en general, ens evoca recordscontínuament; com si tota la nostra vida passada, que-des gravada al nostre cervell a base de sabors, d'olors,com un autèntic fitxer organolèptic que ordenés metò-dicament la nostra memòria. Les figues, que al setem-bre ofereixen el millor de si mateixes, em situen mental-ment cap el final d'estiu; i no a un de qualsevol, sinó aun de llunyà, en el temps, i en el paisatge; a una calorasfixiant, una piscina prohibida, plena d’insectes morts

i una figuera quasi monumental, que ens cobria ambles seves grans i sensuals branques, oferint-nos ombrai recer.

Estirats en velles hamaques de filferro i lona descolori-da, deixàvem passar les hores mortes de la tarda, men-tre observàvem la caiguda de les figues madures, queimpactaven contra el terra càlid, en vermella i silencio-sa explosió. Només se sentia el brunzit continu i monò-ton de les vespes volant nervioses al nostre voltant, i detant en tant, un sobtat tret de fusell que trencava elsilenci com un tro. Llavors, un de nosaltres, s'aixecavaindolentment i sortia capcot de la finca cap el prat pro-per, a la recerca del conill mort, per lliurar-lo al generalboig, que prenia el Sol al porxo de la casa, amb la sevadona, i el seu fusell . Històries de la puta mili, quinamandra ¡¡

LA MANDRA A LA CUINAEL COMPLICAT MES DE SETEMBRE.

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:12 Página 88

89 GiDONA

E.

Av. de França, 17917840 Sarrià de TerTel. 972 17 16 26

Pol. Ind. Mas XirguPl. de Salt, 917005 GironaTel. 972 23 03 13

Av. S’Agaró, 8917250 Platja d’AroTel. 972 82 98 25

c/ Ramon Sambola17180 SaltTel. 972 24 10 06

TREBALLEM CADA DIA PER MANTENIR LA NOSTRA

qualitat i preu

del camp a la taula✂

... i ara per qualsevol

compra us regalem1kg

d’hamburgueses

Setembre és complicat. Calretornar a la cuina del dia adia, del menjar bé per rendirmillor. Aprofitem-se llavors del'última deliciosa fruita de l'es-tiu: les figues. Petits solsincandescents d'intens i per-fumat sabor. Soles, senserefredar massa, que la sevacarn trèmula se'ns enganxi alsllavis, com un nèctar d'ambro-sia. O en amanida, acompan-yades d'un bon pernil ibèricque les vesteixi i de luxe, queels doni entitat i contingut.

Una amanida de fi d'estiu, defi de festa, com a plat únic,sense encendre el foc. I ésque tornar a la cuina .... Quinamandra.■

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:12 Página 89

HORÒSCOP...ÀRIES 21 de març - 20 d'abril

El teu temperament egoista pot arribara formar part de la teva personalitat. Si

estàs compromès o apunt de contraure matri-moni tindràs un període molt positiu.És conve-nient que esperis abans de prendre decisions inoves iniciatives. Cuida la teva salut, segueixuna dieta sana i no facis esforços.

TAURE 21 d'abril - 20 de maig

Et toca assumir decisions fermes imolt importants. Et sentiràs una micabaix de moral i desenganyat, tot i que

la teva salut estarà equilibrada i tranquil·la.Tens molta seguretat, així que progressiva-ment aconseguiràs tot allò que et proposisen l'àmbit laboral.

BESSONS 21de maig - 20 de juny

Sembla que hi ha possibilitats dematrimoni o de vida en parella demanera estable. Entres en un període

bo i positiu i et sentiràs molt millor. Estaràs cre-atiu i si continues essent perseverant veuràscom s'acosta el teu moment de glòria. Atenció

amb el teu sistema nerviós i digestiu, perquèpots tenir algun ensurt

CRANC 21 de juny - 20 de juliol

La teva família podria augmentar siestàs en parella. Si estàs divorciat

tens possibilitats de trobar una nova parella.Tots els esforços que has fet darreramentcomençaran a donar els seus fruits. Ara ésbon moment per fer aquella inversió quetens al cap i també per fer-te una bona revi-sió mèdica.

LLEÓ 21 de juliol - 20 d'agost

Tens ganes de fer coses noves i deviure noves experiències laborals.Podries rebre una sorpresa agradable

d'una persona molt propera. La teva relació deparella, si la tens, passarà per un bon momentde molta compenetració. Has de cuidar-te perevitar problemes digestius i nerviosos.

VERGE 21'agost - 20 de setembre

Les proves que has passat fa untemps t'ajudaran a prendre deci-

sions i a refer la teva vida. Ara mateix estàs unxic saturat d'emocions i has de deixar passarun temps per poder-ho veure tot d'una altramanera. Progressaràs professionalment, tot ique ho faràs de manera lenta. Entres en unperíode complicat a nivell de salut i hauràsde cuidar-te molt.

BALANÇA 21 de setembre - 20 d'octu-

bre

Si estàs solter es creuarà en la tevavida una persona amb la que podràs com-partir moltes vivències. No perdis l'esperançai no reprimeixis la teva alegria. Podries rebrealgun ajut o beca que et permetrà viatjar, siestàs estudiant. A la feina no et despistis per-què hi ha algú que vol aprofitar-se de tu. Ullamb l'aparell circulatori i la tensió arterial.

ESCORPÍ 21 d'octubre - 20 de novembre

Mart també és l'amo del desig i dela sensualitat, així que la comuni-

cació t'ajudarà a resoldre els problemes deparella que sorgeixin en aquest període. Arri-baran canvis i diners, i començaràs a veureles coses d'una altra manera. Cuida els exces-sos i menja de manera sana.

SAGITARI 21 de novembre - 20 de desem-

bre

Saturn és un astre passiu i t'ajuda-rà a tenir més paciència. Treballaràs molt iveuràs com s'incrementa el teu comptecorrent. No deixis que passi el temps i mirade fer realitat els teus somnis. Et toca superarles teves pors.

CAPRICORN 21 de desembre - 20 de

gener

Augmentarà el teu magnetisme iet sentiràs radiant i exuberant. Et

renovaràs, tindràs molta feina i et reportaràmoltes satisfaccions. Podries tenir algun pro-blema de pit i d'estómac, posa-hi atenció.

AQUARI 21 de gener - 20 de febrer

La comoditat material, el relaxa-ment i la pau són tres fets impor-tants i necessaris en la teva vida.

Plutó et pot portar riscos en l'àmbit laboral,per tant, hauràs de ser prudent. L'optimismeés la clau per sentir-te bé i sa.

PEIXOS 21 de febrer - 20 de març

Els problemes amb la família s'ani-ran resolent i et sentiràs més bé.

Estaràs més obert a la gent i tindràs ganes degaudir de la vida. Aquest any et portarà mol-tes satisfaccions laborals, però també moltestrès. Mira de fer alguna activitat com elioga o els pilates i vigila allò que menges.

90 GiDONA

GiDONA Nº 46 19/8/11 13:12 Página 90

GiDONA. 15.000 exemplars distribuïts a Subscriptors, quioscs i llibreries de lescomarques gironines i a més de 1000 punts d’interès de Girona i Figueres.Edició: Jordi Aparicio ([email protected]) Consell Editorial: Jordi Aparicio, Marta Ministral, Judit Arroyo i Paco BasoHan col·laborat en aquest número: Sílvia Bellido Duran, Pilar Auguet Agustí,Dolors Hortal, Jordi Barris Ruset, Carolina Ullastres Franch, Heus Sagrera,Anna Freijomeil, Núria Tió i Rotllan, Silvia Congost, Maria Vidal i Fortià,Estel·la Nevado, Dr. Santiago Aparicio, Dr. Rafael Galvez, Dr. Maged Haj-Younes Ortega, Maria Abras, Joana Reverter, Quim Torra, Marc Ros deVilallonga, Marta Brugulat, Sònia Busquets, Núria Sàbat, Arnau Massanas,Paco Baso, Enric Herce.

Publicitat: Paco Baso, Emili García i Marisol Segura([email protected])Telèfon de contacte per publicitat: 650 919 618Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll / 972 22 01 54Impressió: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L.Redacció, administració i publicitat:C/ Nord, 18, 17455- Caldes de MalavellaTel. 650 919 [email protected]

© 2006 GiDona és una marca registrada.No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de larevista sense el consentiment per escrit de l’editor.Dipòsit legal: GI-672-2007

GiDONAS u m a r i

14VIVÈNCIES

En Primera Persona: Jo i el Càncer per Mònica Vilà . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

l’entrevista IMMA VILA. Formadora de baristes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 6

vivències ARIADNA MONTOJO. Educadora Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

posa’t guapa...

Moda creativa. Crea i regala Pilotes! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Tendències. SILVINA MAROTTI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Perruqueria. PREPARA’T PER A LA MODA DE TARDOR . . . . . . . . . . . . . . . 18

Estètica i Benestar. ESTÀS EMBARASSADA? ET TOCA CUIDAR-TE . . . . . . 22

...ELS MILLORS TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

DOSSIER FORMATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Psicologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

dones segures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

drets i deures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Sexologiat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Emprenedores ROSA DURAN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60

Gironines al món FRANCESCA FERRER Holanda . . . . . . . . . . . . . . . . .64

Dones a la Història MELA MUTER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68

Relats DEMANANT UN TAXI per Joana Reverter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Decoració ESPAI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

Projecte Cuines JUSTA LA FUSTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

mascotes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

Jardineria ELS CACTUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

El Perfil JOSEP THIÓ Compositor i guitarrista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

...anar de restaurant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

la recepta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

horòscop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

88

GiDONA no comparteix necessàriament l'opinió dels seuscol·laboradors. L'opinió de la revista és la que apareix a laseva editorial.

2 GiDONA

LA RECEPTA

JARDINERIA80

6ENTREVISTA La prosperitat no és tenir diners, ni possessions,

encara que formin part d’ella. Si aconsegueixestenir la consciència amb seguretat i satisfet ambel que tens, ets pots considerar una personaafortunada.Realment el secret per trobar l’abundància, ésmirant dins teu i comprovar quins recursos tens.És tant senzill com creure que tu pots aconseguirtot allò que et proposis.L’actitud “pobre de mi “, genera un cercle viciósque provoca ansietat, obsessió, depressions iinsomnis.Sempre t'has de valorar per qui ets, no pel quèfas ni pel què tens .Fes sempre el que et faci feliç, tingues en comp-te que això et farà treure valor per fer i dir mol-tes coses que no goses a fer. Confia sempre que pots acomplir els teus somnisi reconeix sempre que la vida està per ajudar-te iper créixer.Evita dubtar i culpar-te, abandona la por i lapena.Comparteix sempre el poc que tinguis i sent elplaer de poder donar.El secret de la prosperitat és estimar-te tu mateix.Existeixen minerals que et poden ajudar a acon-seguir-ho com són l’aiguamarina, citrí, lapislàzu-li i l'ònix. No demostris res a ningú, ni et preocupis delque puguin pensar. El millor ets tu i confiar quepots aconseguir sempre el que desitgis.

[email protected] Sánchez Psicoterapeuta, astròloga

La prosperitat


GiD

ON

A

46


Gidona 46

Documents

Transcript of Gidona 46