Grans empreses i empreses innovadores

Barcelona Activa

Grans

empreses

i empreses

innovadores

Abril 2011

Barcelona Economia 2

Índex

RESUM EXECUTIU …………………………………………………………………………….………….. 3

01. INTRODUCCIÓ …………………………………..…………………………….……………………... 5

02. LA INNOVACIÓ I ELS MERCATS ……………….…………………………………………….…… 8

02.1. R+D pública i privada …………………………………………………………………….……. 8

02.2. El possible paper de la compra pública …………………………………….………….…… 11

02.3. El cas de les grans empreses …………………………………………….…………….…… 12

02.4. Encaix de les pimes en el sistema d’innovació ……………………………………….…… 13

02.5. La compra d’innovacions per part de les grans empreses ……………..…………….…… 13

03. LA COMPRA DE LES GRANS EMPRESES A LES NEBT ………..………………..…….…… 16

03.1. Àmbits de l’empresa amb més innovació …………………………….………….…….…… 16

03.2. Innovació generada internament i/o externament ………………………………..………… 18

03.3. Proveïdors d’innovació tecnològica externa ………………………………….……......……. 18

03.4. Tipus de compra a NEBT …...…………………………….…………..………….……………. 20

03.5. Presència de les NEBT en les compres de les grans empreses …..……….……….……. 21

04. LES NEBT A LES EMPRESES MANUFACTURERES …………………………….……………. 23

04.1. Àmbits de l’empresa manufacturera amb més innovació ………………………...….……. 23

04.2. Innovació generada internament i/o externament …………………………….……………. 24

04.3. Proveïdors d’innovació tecnològica externa ………………..………………….………...…. 25

04.4. Presència de les NEBT en les grans empreses manufactureres ………………………… 25

05. LES NEBT A LES EMPRESES DE SERVEIS ………………..………………….………....……. 27

05.1. Àmbits de l’empresa de serveis amb més innovació ……………………………….…...… 27

05.2. Innovació generada internament i/o externament ………….…………………….…...…… 27

05.3. Proveïdors d’innovació tecnològica externa …..…….……………………………………… 28

05.4. Presència de les NEBT en les grans empreses de serveis ……………….……………… 28

06. PROPOSTA D’ACTUACIONS ...………..………………………………..…………..….…...…… 30

ANNEX 1. Marc conceptual i glossari ……………………….……………….……………..…..……… 31

ANNEX 2. Metodologia …………………………………………………….……..………...…………… 34


Resum executiu

L’aportació de la innovació tecnològica al creixement i al progrés de les societat ha estat àmpliament estudiada i confirmada. Com a conseqüència d’això, la innovació és motiu d’atenció preferent per part dels estaments públics preocupats pel progrés de les societats, a través de polítiques tecnològiques.

En les últimes dècades les polítiques públiques s’han adreçat a promoure la producció d’aquesta innovació tecnològica, i per tant s’ha promogut l’oferta i no tant la demanda.

La tecnologia innovadora té múltiples camps d’introducció en l’empresa, des del disseny de processos, fins a la compra de productes tecnològicament innovadors, passant per la compra de coneixement per a desenvolupaments específics ajustats a les necessitats de les empreses.

Les empreses que troben més dificultats per a penetrar en el mercat són les tecnològicament innovadores de nova creació, a les que ens referim com a NEBT (Noves Empresa de Base Tecnològica).

Estudis recents aplicats a Catalunya posen en relleu que les principals empreses per volum de despesa en R+D+i recorren molt poc a la compra externa de productes i de serveis.

No hi ha dubte que l’administració té un enorme poder de compra i que aquesta també pot esdevenir política de promoció de la demanda, política de compra pública innovadora, que comença a desenvolupar-se al país.

En aquest treball s’ha contrastat quina és la presència de les NEBT en la cartera de proveïdors de les grans empreses catalanes, un grup de vint que sumen una xifra de vendes de 117.000 milions d’euros i que donen ocupació a 44.000 persones, del sector manufacturer (onze empreses) i altres sectors (nou empreses). Són empreses amb una facturació mínima de 600 milions d’euros anuals, vuit d’elles cotitzen al Mercat Continu, de les quals cinc formen part de l’indicador selectiu IBEX 35.

El repte genèric de les NEBT és que són noves, per tant s’han d’introduir en mercats en que encara no són conegudes, i que tenen un nivell de risc elevat, pel fet que la innovació és la que justifica la seva existència, a diferència de les empreses grans que innoven, amb menor concentració de risc en innovació.

Les empreses, incloses les grans estudiades, compren d’acord amb tres criteris bàsics:

Cost

Risc (seguretat)

Valor aportat per les compres En el darrer criteri les NEBT poden estar ben posicionades.

Els àmbits d’innovació dominant de les grans empreses catalanes són:

En primer lloc, la innovació de procés (des del disseny fins la compra d’equips)

Seguit de la innovació en venda i servei

Finalment la innovació de producte

Les tecnologies més emprades com a font d’innovació són, en primer lloc les TIC, i a continuació les tecnologies específiques de procés de cada empresa o sector.

Les empreses participants en l’estudi afirmen que la innovació és tant interna com externa (en un 70% dels casos), enfront de la innovació majorment externa (20% de les empreses) i de la majorment interna (10%).

Totes les grans empreses considerades compren innovació a empreses grans i/o consolidades en el mercat. En canvi, només un 45% de les empreses compra el mateix a NEBT.

Les empreses que no compren a NEBT addueixen com a motius principals de no fer-ho: la manca de seguretat, seguida d’un alt grau d’internalització de les funcions tecnològiques, que es consideren crítiques per la competitivitat de l’empresa. El tercer factor més citat és la manca/desconeixement d’oferta tecnològica de les NEBT.

Les compres de les grans empreses a les NEBT signifiquen una part petita del conjunt de compres i tenen un cert relleu en les compres considerades tecnològiques. Aquestes sumen anualment uns 136 milions d’euros en el conjunt de les empreses estudiades, dels quals 12 milions (un 9%) corresponen a compres a NEBT.


Algunes ràtios representatives de la poca importància que encara tenen les NEBT entre les grans empreses són aquests:

% NEBT s/total de compres 0,05%

% NEBT s/compres no explotació 0,18%

% NEBT s/compres tecnològiques 9,05%

El nombre de NEBT que venen actualment a les grans empreses catalanes s’ha estimat en 70.

Les empreses manufactureres i les de serveis presenten diferents comportaments enfront de les NEBT. Heus ací la comparativa respecte a alguns indicadors:

Per tal d’impulsar la compra a les NEBT per part de les grans empreses es proposa desenvolupar cinc grups d’actuacions orientades a aquests objectius:

Conscienciar les grans empreses respecte a la funció que exerceixen les NEBT, valorant-ne el poder introduir incentius a la compra innovadora.

Establir punts de trobada propis de mercat entre oferta i demanda.

Capacitar les NEBT en la venda a les grans empreses.

Col·laborar entre les NEBT davant les grans empreses.

Plantejar-se els objectius anteriors igualment per la compra pública.


01 Introducció

És prou conegut el paper que juga la innovació tecnològica en el progrés econòmic de les societats. La

innovació, a través de nous productes, de nous processos productius, de noves formes d’organització, genera

creixement econòmic, i amb ell, el progrés.

En un context com l’actual, d’una economia globalitzada que desplaça els recursos productius cap on hi ha

menors costos, les economies més desenvolupades no tenen altre sortida que aprofundir en les activitats

portadores de coneixement. Activitats que permetin continuar essent competitius, per la via de la diferenciació de

productes o per la via de l’eficiència en producció i distribució. I això només s’aconsegueix innovant.

La innovació no només és una eina de competitivitat de les economies avançades, també és una necessitat

ineludible en aquells països que, com el nostre, estan creuant una profunda crisi. Gràcies a la innovació es pot

sostenir l’estructura empresarial existent i fer-la més competitiva, i també gràcies a la innovació es regenera el

teixit productiu, amb noves empreses, més en una època en que el tancament d’empreses és motiu de

preocupació a tots els nivells de la societat.

Els processos d’innovació, no obstant la seva crítica importància, no donen resultats a curt termini. L’aposta per

la innovació té un caràcter clarament estratègic, té el seu procés de maduració, particularment en noves

empreses. Poden passar molts anys des que una empresa innovadora es consolida i té una dimensió adequada

per competir en els mercats globals. La unitat de mesura d’aquests processos són anys, i precisament per això

cal aprofundir en estendre la innovació i en facilitar l’aparició d’empreses innovadores, ja que la seva traducció en

realitats competitives és lenta. I, d’altra banda, no es poden escatimar esforços si es té present la seva

importància estratègica.

Així ho han entès les principals institucions econòmiques i polítiques del món desenvolupat i també dels països

que pretenen arribar en aquest estadi. La innovació és bàsica per créixer. Són incomptables els estudis que

demostren la correlació existent entre l’R+D d’un país i el seu creixement econòmic, la generació de llocs de

treball d’alt valor afegit i el progrés de les societats.

A la gràfica 1 s’hi pot veure la relació positiva entre inversió en R+D i creixement de la productivitat als països

més desenvolupats. Un estudi recent comparatiu a nivell internacional sobre aquesta relació l’han efectuat

Ortega i Argilés (2011). Aquests autors constaten les diferències en l’augment de la productivitat existents entre

Japó i Estats Units i Europa. I dintre d’Europa, analitzen el seu comportament a Espanya, tot posant en relleu el

baix creixement que ha tingut en els darrers anys, bàsicament degut a la negativa influència que exerceixen dos

factors molt concrets:

D’una banda, l’elevada presència del sector de la construcció, una activitat de baixa productivitat.

De l’altra, el predomini d’activitats de baix contingut tecnològic dintre de l’estructura productiva del país.


Font: Ministerio de Ciencia e Innovación “Estrategia estatal de innovación” 2010.

Gràfica 1. Creixement de la productivitat i intensitat de R+D per països

També s’han fet estudis sobre l’impacte de les innovacions de caràcter organitzatiu1 (Fariñas i López, 2011),

arribant-se a la conclusió que milloren la qualitat i el temps d’atenció al client, entre altres variables empresarials,

i que les empreses que n’introdueixen tenen una productivitat un 4% superior que les que no n’introdueixen.

La importància de la innovació com a factor generador de competitivitat ve avalada no només pel món acadèmic,

sinó per organismes econòmics de tots els nivells: l’OCDE, la Unió Europea, el govern de l’Estat, particularment a

través de diferents actuacions del Ministeri d’Indústria, la Generalitat de Catalunya, particularment a través

d’ACC1Ó, els ajuntaments de Catalunya a través d’organismes específics de llarga trajectòria, com ara

Barcelona Activa, tots tenen endegades actuacions orientades a estimular la innovació i a millorar el seu

coneixement i operativa. En aquest sentit també és de destacar l’impuls que reben les iniciatives empresarials

innovadores a través de les múltiples línies d’actuació per part d’aquests mateixos organismes, a més de les

escoles de negocis o dels fons de capital risc, capital llavor o dels business angels, per citar només alguns casos.

Una de les darreres crides que s’han fet en el nostre entorn respecte a la importància crítica de la innovació la

tenim en el document de la Comissió Europea Europa 2020. Una estratègia per un creixement intel·ligent,

sostenible i integrador, tres prioritats bàsiques que es reforcen mútuament.

Pel que fa al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement i la innovació, la Comissió proposa

una iniciativa emblemàtica, la “Unió per la innovació”, que té per finalitat:

“millorar les condicions generals i l’accés al finançament per a la investigació i innovació i garantir que les idees

innovadores es puguin convertir en productes i serveis que generin creixement i ocupació.”

La mateixa iniciativa es fixa com a objectiu:

“recentrar la política de R+D+i en els reptes de la nostra societat: canvi climàtic, energia i ús eficaç dels recursos,

salut, evolució demogràfica, etc. Cada un dels esglaons de la cadena d’innovació s’hauria de reforçar, des de la

investigació sense límits fins la comercialització”

1 Diferents de les de caràcter tecnològic (veure 1.1).


De manera més específica la Comissió es fixa com a objectiu que la UE aconsegueixi l’objectiu d’invertir el 3%

del PIB en R+D. A partir d’aquestes expressions de voluntat, la Comissió Europea es posa deures a ella mateixa

i també en posa als diferents estats membres, amb l’esmenat horitzó del 2020.

Pel que fa a Catalunya no descriurem aquí la base de generació de R+D, ni en què es tradueix la inquietud per

impulsar l’activitat innovadora. Citem només a tall d’exemples relativament recents els estudis efectuats per

ACC1Ó i la Secretaria d’Indústria sobre l’activitat de R+D industrial (varis anys), l’Informe anual de la R+D i la

Innovació a Catalunya (2009), l’informe La situació de la innovació a Catalunya (2009) o l’estudi de l’OCDE

Estudis regionals d’Innovació de l’OCDE: Catalunya, Espanya (2010).

Quant a planejament en aquesta matèria cal destacar, de l’any 2010, el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya

2010-2013 (PRI), basat en el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, les recomanacions del Consell Català

de Recerca i Innovació i en l’avaluació de l’OCDE referenciada més amunt.

En el context descrit, Barcelona Activa, l’Agència de Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona,

s’ha plantejat un aspecte molt concret del procés de generació i aplicació del fet innovador: determinar

quins vincles existeixen entre les grans empreses catalanes i les noves empreses innovadores,

generadores de coneixement; fins a quin punt les empreses grans i consolidades són un vehicle

d’entrada en el mercat i un element facilitador del seu desenvolupament com a empreses.

Programes de creació d’empreses innovadores, d’investment readiness, d’acceleració empresarial, parcs

científics i tecnològics, iniciatives públiques i privades de capital risc, de capital llavor, escoles de negocis que

creen els seus mecanismes per impulsar l’empresa innovadora, business angels, programes públics de

finançament de spin-off, entitats financeres amb els seus fons per a start-up, una munió d’empreses que

comencen i que inicien els seus intents d’implantar-se al Sillicon Valley i arreu del món, són expressions d’un

cultiu empresarial del que Barcelona Activa s’ha proposat contrastar-ne la relació econòmica amb les grans

empreses catalanes.

Aquest document està destinat a tractar aquest tema i per fer-ho s’estructura en cinc capítols: en el segon es

tracta la innovació i els seus mercats, en particular la dificultat intrínseca que té tota empresa innovadora per a

tenir èxit en el mercat, els mecanismes que s’intenten arbitrar per part del sector públic i les pautes de presa de

decisions de les grans empreses com a compradores (de suport a la seva R+D o de productes innovadors).

El tercer capítol es destina a presentar els resultats obtinguts en el treball arran de les entrevistes amb

responsables de 20 grans empreses o grups empresarials catalans. Els capítols quart i cinquè són una explotació

de les mateixes dades, per sectors, manufacturer i de serveis, respectivament. El capítol sisè es centra en

apuntar algunes recomanacions per a impulsar la venda de les empreses innovadores a les grans empreses.

En el annexes es descriuen els conceptes utilitzats (annex 1) i la metodologia (annex 2) per a l’elaboració del

treball.


02 La innovació i els mercats

Per a estudiar fins a quin punt les NEBT arriben al mercat de les empreses catalanes amb major capacitat de

compra hem cregut oportú realitzar algunes consideracions sobre l’activitat innovadora a Catalunya, sobre la

distribució de papers entre sector públic i sector privat, les vies d’impuls de la innovació, centrant l’atenció en la

de la compra pública, paradigma de creació de mercat, la innovació que efectuen les empreses i fins a quin punt

recorren al mercat per a cobrir les tecnologies que no dominen internament. Finalment, fem referència als criteris

que apliquen les empreses en les seves compres a altres empreses, entre les quals, lògicament, hi ha les NEBT.

02.1 R+D PÚBLICA I PRIVADA

La introducció d’innovacions, més encara en l’àmbit dels productes, va molt associada a l’activitat de R+D que es

dóna en un país. L’R+D és un factor de progrés econòmic i social tan clar que és objecte d’atenció per part del

sector públic sota múltiples formes d’intervenció (finançament, institucions d’investigació, participació a risc en

projectes, ...). Lògicament també una gran quantitat d’empreses hi estan implicades, en aquest cas per l’interès

de guanyar competitivitat en els mercats.

A Catalunya, la despesa en R+D sobre el PIB, un indicador d’intensitat àmpliament utilitzat, és actualment de

l’1,7% (gràfic 1), un percentatge molt inferior al d’Alemanya (2,6%) i països propers com França o el Regne Unit.

Gràfic 1 Font: Ajuntament de Barcelona, Barcelona en xifres 2011.


La despesa en R+D es realitza a Catalunya en un 58% (any 2009) en les empreses (quadre 1).

Quadre 1 Font: Ajuntament de Barcelona, La Recerca i desenvolupament a Catalunya 2009.

La comparativa internacional sobre el pes que tenen les empreses en el finançament de la inversió en R+D

mostra contrastos molt accentuats: a les primeres potències econòmiques del món (Estats Units, Japó i

Alemanya), el sector privat finança més de dues terceres parts de la R+D (veure gràfic 2). No obstant això el

sector públic té una presència important quantitativament i qualitativa en els sistemes de R+D.

Gràfic 2. Finançament empresarial de la R+D i inversió total en R+D per països

Font: Ministerio de Ciencia e Innovación “Estrategia estatal de innovación”. 2010.


El sector públic no només finança projectes i proveeix infraestructures de R+D, sinó que també es fixa objectius

molt més propers al tema que ens interessa en aquest treball. Val la pena mencionar en aquest punt que l’OCDE

(2010) estableix un conjunt d’estratègies per a la innovació entre les que hi figura, específicament una línia de

treball que entronca directament amb el tema que ens ocupa en aquest informe, com és “el desenvolupament de

xarxes i mercats que permetin la creació i difusió del coneixement”. Una cita, per tant, explícita a la importància

que té la generació de mercats per a la innovació.

En el context descrit, Barcelona i Catalunya ocupen un lloc destacat en el conjunt de l’Estat espanyol en l’àmbit

innovador. N’és una mostra el recull d’indicadors que figuren en el quadre 2 en que es presenten les sol·licituds

de patents, de models d’utilitat, el nombre d’empreses innovadores i la despesa total en activitats innovadores.

Quadre 2. Finançament empresarial de la R+D i inversió total en R+D per països

Font: Ajuntament de Barcelona, Barcelona en xifres 2011.

En la mateixa línia anterior, la ciutat de Barcelona lidera l’avenç de l’Estat espanyol cap a l’economia del

coneixement, tal i com queda reflectit en les magnituds relatives a nombre d’empreses classificades per nivell

tecnològic del sector al que pertanyen (quadre 3).

Quadre 3. Empreses segons intensitat de coneixement, 2010

Font: Ajuntament de Barcelona, Barcelona en xifres 2011.


02.2 EL POSSIBLE PAPER DE LA COMPRA PÚBLICA

En el context descrit anteriorment, la compra pública esdevé un instrument potencial de notable relleu. En

concordança amb el que succeeix als Estats Units (en els àmbits de defensa, energia, salut i altres), on la

compra pública ha estat un motor de generació d’innovacions que després han estat a l’origen de gran nombre

de nous productes i processos del sistema empresarial, als països europeus es dóna cada vegada més

importància a la compra pública com a forma de suport a la política tecnològica. Múltiples documents a nivell

comunitari, espanyol i català recents recullen aquesta inquietud per a actuar en dos àmbits:

en la compra de tecnologia innovadora (comanda d’un producte o sistema que no existeix en aquell moment, però que es pot desenvolupar probablement en un període de temps raonable)

en la contractació pública pre-comercial (serveis de R+D en que el comprador públic no es reserva els

resultats de la R+D pel seu propi ús en exclusiva, sinó que comparteix amb les empreses els riscs i els beneficis de la R+D necessària per a desenvolupar solucions innovadores que superin les disponibles en el mercat)

Tant la legislació comunitària2 com l’estatal (en particular la Llei 30/2007, de contractes del sector públic) recullen

els instruments i mecanismes adients per tal de actuar sobre aquest tipus de compres.

La compra pública representa actualment més del 17% del PIB a la UE i quasi el 15% a l’Estat espanyol, de

manera que el seu poder en termes de mercat és del màxim nivell. En les TIC, per exemple, el mercat públic

representa el 20% del mercat total de la UE en les seves quasi infinites aplicacions (seguretat, defensa, salut,

educació, transports, comunicacions, mediambient, etc...)3.

Tot i el paper indiscutible que pot exercir el sector públic, el sector privat juga i ha de jugar un paper de

protagonisme creixent, i així ho reconeix l’OCDE (2009) quan en el DAFO del sistema d’innovació català apunta

l’existència d’un baix nivell de col·laboració pública i privada4 i que “el sector privat necessita assumir un paper

més important i de suport a la transferència tecnològica.” En el mateix punt l’OCDE posa èmfasi en que

Catalunya necessita fer més per tal de respondre la demanda del mercat.5

2 Veure a tall d’exemple la comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees Pre-commercial Procurement: Driving innovation to ensure sustainable high quality public services in Europe. COM (2007) 799. 3 Veure Fundación Cotec (2008), en que es fa una aplicació específica de la compra pública de TIC a Espanya indica que la

despesa en aquestes tecnologies al 2002 fou de 2.000 milions d’euros (29.000 a la UE).

4 Pàg. 7. 5 Pàg. 11.


02.3 EL CAS DE LES GRANS EMPRESES

Les activitats de R+D a les empreses acostumen a realitzar-se, tan com es pot, internament. No obstant, hi ha

situacions en que per raó de l’especificitat de les matèries o per l’equipament necessari, es recorre a serveis

externs. Una mostra de la situació que es dóna en el cas català el tenim en un estudi d’ACC1Ó (2007) sobre les

50 primeres empreses de Catalunya en R+D. Una part d’aquestes empreses són multinacionals, però una altra

part són catalanes que coincideixen amb les d’aquest treball.

Un dels punts que tracta l’estudi citat és el nivell d’externalització de la R+D per part de les grans empreses. En

general és molt baix, amb les especificitats sectorials que es recullen al quadre 4.

Quadre 4. Externalització de les empreses amb més R+D de Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir d’ACC1Ó (2007)

Una altra pista sobre la col·laboració externa de les empreses en matèria d’innovació ens la dóna l’estudi

d’ACC1Ó (2009b) en que amb una mostra de 160 empreses resulta que un 37% subcontracta R+D. D’aquestes

subcontractacions, només un 21% del casos consisteixen en col·laboracions o encàrrecs a empreses de

base tecnològica. La resta són universitats, centres tecnològics o altres6.

En el mateix document s’identifiquen quines són les motivacions que tenen les empreses per innovar, que són

aquests:

creació d’una cultura corporativa i creativa 42%

anticipar-se a noves exigències i tendències 11%

els competidors també ho fan 9%

competència de països de baix cost 9%

estalvi de costos 8%

altres 21%7

6 Pàg. 25 7 ACC1Ó (2009b) pàg. 35.


02.4 ENCAIX DE LES PIMES EN EL SISTEMA D’INNOVACIÓ

El teixit productiu català compta amb empreses innovadores en totes les dimensions d’empresa, grans i petites.

Les grans empreses, un dia van ser petites, i si han crescut és perquè, podem generalitzar, han innovat.

No obstant, a diferència de les grans, les pimes innovadores tenen dificultats per a arribar al mercat, i quan ho

fan és a través, molt sovint, de les grans. D’altra banda, el component d’innovació, i per tant de risc, de la pime

innovadora és molt més gran que no pas el de la gran empresa. De fet, les NEBT són empreses que concentren

la seva activitat (i el risc) en innovacions amb una capacitat de penetrar en els mercats que han de demostrar, a

diferència de les grans.

D’acord amb un estudi recent de la Fundación Cotec, les empreses espanyoles innovadores de menys de

10 treballadors tenen una intensitat de R+D (despesa en R+D interna/vendes) del 17,7%; en les empreses

de 10 a 49 treballadors aquesta ràtio és del 5,7%, en les de 50 a 250, del 2,5%, i en les de 250 empleats i

més, del 0,8%.

Una via per fer aquesta penetració és la venda a la gran empresa, que ho fa generalment de manera interna,

però que també recorre a les innovacions que s’ofereixen en el mercat.

02.5 LA COMPRA D’INNOVACIONS PER PART DE LES GRANS EMPRESES

Tal i com es desprèn de la realitat empresarial, i així ho confirmen nombrosos estudis de l’àmbit acadèmic i de

consultoria empresarial, la innovació és un factor ineludible de competitivitat (figura 1). La innovació no només es

genera, també es compra, d’aquí que calgui prendre en consideració aquesta faceta tan crítica de l’empresa

(compres), i incorporar-la en el marc conceptual d’aquest treball. Per a fer-ho seguim autors clàssics, com

Michael Porter, i experts en l’àmbit de la gestió de compres, com ara van Weele.

La creació de valor per part de les empreses s’origina fonamentalment a l’interior. Les seves fortaleses en

determinats àmbits (disseny, distribució, logística, fabricació, etcètera) expliquen bona part de la seva

competitivitat en el mercat, però tan cert com això és que les empreses no ho fan tot internament.

L’especialització productiva en unitats més eficients, base de tots els intercanvis, fa que se centrin en allò en que

són millors, o per dir-ho en termes als que cada vegada estem més acostumats, se centren en el seu core

business.

La progressiva especialització de les empreses fa que cada vegada comprin més fora a altres empreses

especialitzades, de manera que el capítol de compres es fa, també, cada vegada més gran en el compte de

resultats.

Com a conseqüència de l’anterior, es pot afirmar que les empreses incorporen cada vegada més tecnologia

generada externament. En la mesura en que els productes que compren per a la seva producció interna

incorporen innovació tecnològica, la fan seva i augmenten així el seu nivell tecnològic, sigui de procés, sigui de

producte.

Les compres que comporten innovació tecnològica s’incorporen a la cadena de valor afegit de l’empresa. On més

incideixen és en les àrees d’activitat primària (logística, operacions, màrqueting i vendes i servei) i en algunes

activitats anomenades de suport, en particular a les dels serveis interns de desenvolupament tecnològic (veure

figura 1).


Figura 1. Àrees de la cadena de valor més afectades la innovació tecnològica dels proveïdors

Font: Elaboració pròpia a partir de Porter (1987)

Que la compra és una part important dels costos de l’empresa és una obvietat. Agafem dues aplicacions en que

hem desagregat dos grans components de l’ingrés empresarial: d’una banda, les compres, i de l’altra, el valor

afegit per part de la pròpia empresa.

Les compres de les empreses espanyoles d’acord amb la Central de Balances del Banco de España

representaven al 2009 pràcticament 2/3 del valor de la venda; i d’acord amb el darrer anuari de PIMEC (2010), a

les petites i mitjanes empreses catalanes les compres signifiquen el 72,1% del valor de la venda (figura 2).

Figura 2. Les compres en la venda de les empreses

Font: Elaboració pròpia a partir de CB Banco de España i PIMEC.

Els proveïdors, per tant, justifiquen una part important dels costos de l’empresa, i implícitament de la seva

capacitat d’innovació. En els casos en que les compres són comptablement inversió, i per tant no figuren

directament en el compte d’explotació sinó és a través de les amortitzacions, el raonament quant a la

incorporació d’innovació tecnològica aliena, és pràcticament el mateix.

Apart de la importància de les compres, cal tenir present, a més a més, que les relacions entre proveïdor i client

en aquest àmbit han variat de manera considerable al llarg dels anys. Si en un principi les compres es guiaven

quasi exclusivament pel factor cost (calia reduir els costos dels béns i els serveis i també els costos de

transacció), posteriorment es va afegir a les condicions de cost un factor nou, el risc, és a dir, assegurar la

disponibilitat del subministrament sota qualsevol circumstància.

Posteriorment, la gestió de les compres ha afegit un factor addicional, el valor, la capacitat de les compres de

millorar la posició competitiva del client, sigui a través del procés, sigui a través del producte (figura 3).

Addicionalment als punts anteriors, cal tenir present que en la compra es donen situacions clarament

diferenciades en funció de si es compren productes habituals o productes nous. En els productes habituals i de


contingut tecnològic estable es tracta, normalment, de recompres a proveïdors que comporten un baix nivell de

risc. Per contra, en la compra de productes nous el nivell de risc que assumeix l’empresa compradora és més

gran. I les NEBT encaixen, precisament, en aquest darrer tipus de productes i de risc pel comprador, fet aquest

que haurem de tenir en compte més endavant.

Figura 3. Creació de valor en la compra a través de la innovació

Font: Professor van Weele

D’altra banda, un altre punt que és rellevant als efectes d’aquest treball ve del fet que la compra de contingut

tecnològic ha evolucionat molt en els darrers anys, passant d’una innovació tancada a una innovació molt més

oberta, en la que el comprador comparteix amb el proveïdor, idees, informació, seguiment del progrés, més que

no pas la clàssica compra freda i distant.

El proveïdor es converteix, cada vegada més, en un soci dels projectes, en un col·laborador, particularment

en el cas de desenvolupament de nous productes o d’adaptacions de productes a les necessitats específiques de

l’empresa client.


03 La compra de les grans empreses

a les NEBT

En aquest capítol es presenten els resultats obtinguts arran de les entrevistes mantingudes amb els

responsables de les 20 grans empreses catalanes estudiades seleccionades i analitzades d’acord amb la

metodologia que es presenta a l’annex 2 . Ens referirem a aquestes empreses en termes de “grans empreses”,

“empreses estudiades” o “mostra”, indistintament.

03.1 ÀMBITS DE L’EMPRESA AMB MÉS INNOVACIÓ

Als efectes d’aquest estudi, i seguint en part l’esquema de cadena de valor utilitzat més amunt, distingim tres

àmbits d’innovació tecnològica en les organitzacions empresarials estudiades. Són aquests:

Àmbit de producte (resultat de la R+D+i pròpia o adquirida en el mercat)

Àmbit de procés: inclou la logística d’entrada de materials, operacions de producció i logística de sortida

Àmbit de venda i servei: inclou màrqueting, vendes i serveis post-venda

Les grans empreses estudiades introdueixen innovacions tecnològiques en aquests àmbits amb diferents nivells

d’intensitat. Les empreses manufactureres posen èmfasi en els processos productius, mentre que les empreses

de serveis centren la seva atenció en la venda i el servei. Així mateix hi ha empreses manufactureres que

desenvolupen una intensa activitat de R+D+i.

L’àmbit d’innovació primordial de les empreses estudiades és el procés productiu8. En aquest aspecte

organitzatiu, el 65% de la mostra hi dediquen una atenció preferent al desenvolupar o incorporar innovació

tecnològica. La resta d’empreses, per raó del seu producte (normalment serveis) són menys actives en aquest

àmbit, perquè és menys crític per la seva competitivitat o evoluciona de manera relativament lenta quant a

introducció d’innovacions.

El segon àmbit amb major intensitat d’innovació tecnològica és la venda i el servei. En el 45% de la mostra, la

introducció d’innovacions en aquesta faceta de l’empresa és primordial. En un altre 35% d’empreses té una

importància secundària, i en el 20% restant és un aspecte relativament residual.

El tercer àmbit, el de la innovació tecnològica de producte és molt important en el 15% de les empreses; en un

altre 30% té una importància mitja.

Les empreses considerades introdueixen innovació tecnològica de manera preferent però no exclusiva en les

àrees indicades, atès que moltes d’elles ho fan en dues o fins i tot les tres àrees simultàniament. En el quadre 5

es presenta el grau en que s’introdueixen innovacions en les empreses.

8 Recordem que inclou la logística, una àrea d’importància creixent


Quadre 5. Àmbits d’innovació tecnològica segons intensitat (en percentatges)

Les tecnologies en que centren la seva innovació tecnològica les grans empreses són molt àmplies i entrar en el

seu detall excediria l’abast d’aquest estudi. Els dos grans grups de tecnologies són:

Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), un concepte que inclou el software, el disseny i aplicacions de hardware, la seguretat informàtica, la microelectrònica i l’electrònica, les telecomunicacions, entre altres.

Les tecnologies específiques, que són concretes per cada empresa i per cada tipus de producte que elaboren. Distingim dos tipus de tecnologies en les que es generen innovacions:

De procés: inclou els elements que fan més eficient el procés productiu de l’empresa, des de la innovació maquinària, la seva electrònica i microelectrònica, el seu software, les seves instal·lacions, el seus magatzems d’entrada i sortida de producte i el seu procés de distribució.

De producte: inclou les innovacions tecnològiques necessàries específiques de cada producte.

La tecnologia més emprada com a font d’innovació per part de les empreses estudiades és el bloc de les TIC,

seguida de les innovacions en les tecnologies específiques de procés i, finalment les de producte, en les

proporcions que s’indiquen en el quadre 6.

Quadre 6. Tecnologies dominants en la innovació de les grans empreses

Els resultats obtinguts tenen coherència amb els resultats de la publicació d’ACC1Ó (2009b) que va identificar la

distribució de les activitats d’innovació de les empreses i en què destaquen les innovacions en producte i procés,

gestió del coneixement i desenvolupament de noves aplicacions.


03.2 INNOVACIÓ GENERADA INTERNAMENT I/O EXTERNAMENT

La generació i introducció d’innovacions tecnològiques en els diferents àmbits de cada empresa acostuma a

implicar tant la pròpia empresa que les impulsa o les desenvolupa com els proveïdors especialitzats en les

diferents tecnologies implicades en el procés d’innovació.

En cap cas hem trobat empreses capaces de generar per elles mateixes tota la innovació tecnològica que duen a

la pràctica. Com tampoc en trobarem que no facin cap aportació a la innovació i només operin amb innovacions

externes. Això seria equivalent a no reconèixer-li a la innovació el seu paper estratègic en la competitivitat d’una

empresa.

Les situacions en estat pur en aquest àmbit no es donen, però sí que es poden tipificar prevalences.

N’identifiquem tres:

Innovació tecnològica mixta, aquella en que la font d’innovació és tant la pròpia empresa com

proveïdors externs especialistes (de maquinària, de disseny de processos, TIC, etc...).

Fonamentalment interna, en que el recurs a tercers per a introduir innovacions és relativament baix perquè és la mateixa empresa la que les genera i perquè té manera d’aplicar-les amb els recursos propis i/o amb suports externs només puntuals.

Fonamentalment externa, en que l’empresa recorre majorment a proveïdors especialitzats a l’hora d’introduir innovacions tecnològiques, i només de manera parcial o puntual complementa aquestes aportacions amb aportacions internes pròpies.

Les empreses estudiades utilitzen en la seva major part tant recursos innovadors interns com externs,

concretament el 70%. La resta, o descansen molt en els recursos de proveïdors (20%) o en els recursos propis

(10%) (quadre 7).

Quadre 7. Orígens de la innovació tecnològica

03.3 PROVEÏDORS D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EXTERNA

A les grans empreses, la incorporació d’innovacions tecnològiques adquirides en el mercat a proveïdors

especialistes pot tenir diferents orígens quant a perfil del proveïdor.

Si prescindim dels proveïdors de tecnologia que no són organitzacions mercantils (laboratoris, universitats,

centres tecnològics, i altres públics o semi-públics) i centrem l’atenció en els proveïdors directes i indirectes de

tecnologia innovadora, podem classificar les empreses en dos tipus:

Les empreses consolidades (quina sigui la seva dimensió –grans o petites- i quina sigui la seva especialitat tecnològica (maquinària, instal·lacions, disseny d’aquestes instal·lacions, consultores de sistemes d’informació, etc...).

NEBT, noves empreses de base tecnològica, empreses relativament joves que descansen en productes tecnològicament innovadors. La seva raó de ser és la innovació de caràcter tecnològic.

Tant en un cas com en l’altre, els clients, les grans empreses en el nostre cas, incorporen els seus productes

innovadors resultant-ne innovacions tecnològiques pròpies.


Totes les empreses estudiades recorren a empreses consolidades en el mercat a l’hora d’adquirir innovació

tecnològica, incloses les que compren poc externament perquè descansen en innovacions pròpies. En general

compren a grans proveïdors. En canvi, les que alhora recorren a NEBT són el 45%. En sentit negatiu, hi ha un

55% de les empreses estudiades que no compra a NEBT (quadre 8).

Quadre 8. Empreses proveïdores d’innovació tecnològica

Els motius que addueixen les grans empreses que a l’hora d’adquirir productes o serveis

tecnològicament innovadors no recorren a les NEBT: Les diferents respostes que han donat les empreses

per no fer-ho les hem tipificat en sis grups que són aquests, presentats de major a menor nombre de citacions

per part dels entrevistats (gràfic 3) :

La primera raó és la seguretat. Aquest argument l’han citat espontàniament el 64% de les empreses no compradores a NEBT. Ho han fet sota el terme seguretat o sinònims del tipus:

“Només comprem a empreses que ofereixin unes altes garanties”

“Treballem amb empreses de determinat tipus, que exclou les NEBT (grans empreses, empreses líders, empreses multinacionals, grans enginyeries internacionals, empreses globals especialistes en el nostre sector, i similars).”

“Només treballem amb empreses amb solvència tècnica contrastada.”

“En matèria tecnològica no volem assumir cap risc.”

...

La segona raó és que l’empresa té internalitzada la major part de la innovació tecnològica, és a dir, és majorment de producció pròpia i només puntualment recorre a suport extern. Així, hi ha empreses que tenen avançats departaments de IT (tecnologies de la informació) o la seva pròpia enginyeria interna, que resolen bona part de les necessitats d’innovació partint de tecnologies estàndard existents en el mercat. Un 45% de les empreses no compradores a NEBT han citat espontàniament aquest motiu.

Manca d’oferta o desconeixement de l’existència d’oferta, és el tercer argument adduït. Darrera la manca d’oferta hi acostuma a haver una gran especialització sectorial dels proveïdors, la qual cosa fa difícil l’aparició i presència de NEBT en aquests mercats; darrera el desconeixement de si hi ha o no oferta, hi ha un problema d’informació, de connexió entre ambdós móns.

Compra integrada: l’estratègia innovadora dominant, particularment en l’àmbit de la innovació de procés, és adquirir projectes claus en mà, projectes complexes que el proveïdor (normalment una enginyeria) subministra en un sol bloc i plenament operatius.

Un cas dels estudiats ha citat haver tingut experiències dolentes d’operar amb NEBT.

Finalment, un apartat d’Altres arguments, que inclou dos casos molt concrets:

El d’una empresa que compra R+D més que no pas innovació, raó per la qual les seves necessitats en aquest àmbit les acostuma a resoldre per la via de laboratoris, de centres tecnològics, d’universitats, i no a través de NEBT.

El d’una empresa que les seves compres es regeixen per la normativa de la compra pública i concursos, i no troben empreses NEBT en aquest tipus de compra.


Gràfic 3. Motius per no comprar a NEBT

03.4 TIPUS DE COMPRA NEBT

S’ha contrastat en què es materialitza en la pràctica la compra d’innovació tecnològica externa amb el tipus de

productes que compren les empreses que compren a les NEBT.

Les diferents possibilitats d’innovació tecnològica (disseny i enginyeria industrial, maquinària i equips productius,

productes, coneixement a la venda, coneixement per al desenvolupament i compra d’empresa tecnològica), les

hem sintetitzat en quatre que són producte innovador, procés innovador, coneixement en venda i capacitat de

generar coneixement. Els resultats obtinguts són aquests (gràfic 4):

Un 89% de les empreses que compren a les NEBT els hi compren producte tecnològicament innovador. Això inclou tant béns com (sobretot) serveis com ara TIC, complets o per a incorporar com a components en els productes innovadors de l’empresa client.

Un 78% de les mateixes empreses compren a les NEBT serveis de R+D, serveis de desenvolupament i d’aplicacions tecnològiques a les especificitats de cada empresa.

L’adquisició de coneixement posat a la venda per la via de llicències, patents o altres formes d’accés a tecnologies innovadores és molt poc utilitzat per part de les grans empreses (només un 22% de les que compren a les NEBT l’han utilitzat alguna vegada en els darrers anys).

L’adquisició de innovació per la via de disseny i l’enginyeria industrial avançada, o de maquinària i equips així mateix innovadors, les grans empreses la deixen en mans de grans proveïdors consolidats en el mercat, mentre que les NEBT pràcticament no hi tenen presència en aquesta part de la innovació. Malgrat això, cal tenir present que les NEBT poden ser subministradores de tecnologies a les empreses proveïdores de les grans empreses, aspecte aquest que no hem indagat perquè hem centrat l’atenció en les relacions directes entre grans empreses i NEBT.


Gràfic 4. Tipus de compra a NEBT

03.5 PRESÈNCIA DE LES NEBT EN LES COMPRES DE LES GRANS EMPRESES

El volum de compres globals de les empreses estudiades s’ha estimat en uns 24.500 milions d’euros anuals.

Quant a les compres, les classifiquem de tres tipus:

De la xifra indicada, 18.000 milions correspondrien a compres d’explotació, és a dir matèries primeres, productes semielaborats o adquisició de productes per a comercialitzar, o sigui aquelles compres que justifiquen directament l’activitat de l’empresa en el mercat.

L’altre component de les compres és el que es conceptua en anuaris i informes especialitzats com a “altres consums”, un bloc de compres ampli que inclou tot allò que no forma part directament del producte o servei. Aquest concepte de compra suma en conjunt una xifra estimada de 6.600 milions d’euros, que inclouen entre moltes d’altres les de contingut tecnològic.

Pel que fa a les compres amb contingut d’innovació tecnològica en el sentit utilitzat en aquest estudi s’ha estimat que sumaven 136 milions d’euros anyals en el conjunt de les vint empreses. D’aquests, 12 milions (un 9%) són els s’ha estimat que corresponen a compres fetes a les NEBT.

Aquestes són les ràtios més rellevants obtingudes sobre les compres a les NEBT que hem pogut quantificar:

% NEBT / total compres 0,05%

% NEBT / compres d’explotació 0,07%

% NEBT / altres compres 0,18%

% NEBT / compres tecnològiques 9,05%

La importància de les NEBT en les compres de contingut tecnològic de les grans empreses és variable. Aquesta

és la distribució en funció del grau:

al voltant del 20% de les compres tecnològiques 15% empreses

entre el 5 i el 10% de les compres tecnològiques 20% empreses

entre l’1 i el 4% de les compres tecnològiques 10% empreses

el 0% de les compres tecnològiques 55% empreses


Tal i com s’ha indicat abans, aquestes dades es refereixen només a les relacions comercials directes entre les

grans empreses i els NEBT, el que no significa que aquestes empreses puguin estar venent la seva tecnologia a

proveïdores de les grans empreses, amb la qual cosa estaríem davant de compres indirectes d’un valor difícil de

determinar sense fer un exercici específic.

Pel que fa la nombre de NEBT implicades, en total, les grans empreses estan operant actualment amb unes 70.

Respecte a la seva satisfacció d’operar amb aquestes empreses com a proveïdores, és alta, no hi ha

objeccions, i es consideren en general com a sòcies dels projectes en la mesura en que acostumen a

treballar en fer el que podem anomenar vestits a mida. En aquesta necessitat i per nínxols de tecnologia

molt específics, els NEBT tenen avantatges competitius respecte als grans proveïdors d’innovació

tecnològica.

Finalment, totes les empreses participants en l’estudi han manifestat l’existència d’una actitud oberta

respecte a nous proveïdors que aportin solucions innovadores i aplicables a les seves problemàtiques

concretes. Sovint no es coneixen entre elles, i en això com en altres àmbits, caldrà proposar actuacions.


04 Les NEBT a les empreses manufacturades

Dels resultats presentats en el capítol anterior se’n poden fer explotacions a partir de diferents variables, sempre

tenint present que el nombre d’empreses amb el que s’ha operat és representatiu exclusivament del grup de les

empreses catalanes més grans, i que el nombre d’empreses és de vint. Qualsevol subdivisió donarà un nombre

d’empreses francament reduït i, per tant, no se’n pot extrapolar cap generalització. No obstant això, atesos els

comportaments considerablement diferenciats que presenten les empreses manufactureres i la resta, ha semblat

oportú efectuar una explotació específica de les dades distingint aquests dos grups d’especialitat. Així, en aquest

capítol 4 es donen les dades de les empreses del primer grup, i en el capítol 5, la resta d’empreses que, per

simplificar, anomenarem de serveis.9

El nombre d’empreses manufactureres de referència al llarg del capítol és de 11.

04.1 ÀMBITS DE L’EMPRESA MANUFACTURERA AMB MÉS INNOVACIÓ

Tal i com s’ha seguit anteriorment en relació a l’esquema de cadena de valor, distingim tres àmbits d’innovació

tecnològica:

Àmbit de producte (resultat de la R+D+i pròpia o adquirida en el mercat).

Àmbit de procés: inclou la logística d’entrada de materials, operacions de producció i logística de sortida.

Àmbit de venda i servei: inclou màrqueting, vendes i serveis post-venda.

Les grans empreses manufactureres considerades introdueixen innovacions tecnològiques en aquests àmbits

amb diferents nivells d’intensitat, preferentment en els processos productius, per bé que n’hi ha algunes, en

particular les del sector farmacèutic, que també desenvolupen una intensa activitat de R+D+i.

L’àmbit d’innovació primordial d’aquestes empreses és el procés productiu10

, per totes elles sense excepció.

El segon àmbit amb més innovació és el de producte: en el 27% de les empreses és molt alta la intensitat en

aquest camp, i en el 34% aquesta intensitat és mitja. El tercer àmbit per nivell d’introducció d’innovacions és la

venda i el servei, degut a que algunes d’aquestes empreses inclouen la distribució dintre la seva activitat, fins a

arribar a ser en algun cas l’activitat principal, més que no pas produir físicament els seus productes.

Les empreses manufactureres introdueixen innovacions en la majoria de les àrees indicades, simultàniament. En

el quadre 9 es presenta el grau en que s’hi introdueixen innovacions.

9 Una de les empreses considerades té com a activitat principal la distribució de gas, que no és manufacturera i l’hem inclòs en la resta d’empreses, d’acord amb el criteri de classificació que hem seguit. Al referir-nos a aquest darrer grup com a empreses de serveis podria generar algun equivoc, en el sentit que la seva activitat es classifica normalment dintre del sector industrial (més ampli que el sector manufacturer). Aquest possible problema es resoldria anomenant les empreses no manufactureres pel seu nom, és a dir, “no manufactureres”, però hem optat per una denominació en positiu, “serveis” perquè reflecteix millor el grup de les empreses incloses. D’altra banda, el comportament de l’empresa de distribució de gas respecte a les NEBT és clarament semblant al que tenen les empreses de serveis. 10 Recordem que inclou la logística, una àrea d’importància crítica en el sector manufacturer.


Quadre 9. Empreses i àmbits d’innovació tecnològica segons intensitat

Les tecnologies en que les grans empreses manufactureres centren la seva innovació tecnològica són molt

àmplies i les hem resumit en dos grans blocs: les TIC, que tenen un caràcter transversal, i les tecnologies

específiques (de procés i de producte).

La tecnologia més emprada com a font d’innovació per part de les empreses manufactureres considerades és

l’específica de procés (82% de les empreses) seguida de les TIC i de les tecnologies específiques de producte

(45% de les empreses en cada tecnologia) (veure quadre 10).

Quadre 10. Tecnologies dominants en la innovació de les grans empreses manufactureres


Seguint la classificació utilitzada a 3.2, identifiquem tres prevalences d’origen intern/extern de la innovació:

innovació tecnològica mixta, fonamentalment interna i fonamentalment externa.

Les empreses manufactureres considerades utilitzen en la seva major part (82%) tant recursos innovadors

interns com externs. La resta descansen fonamentalment en els recursos tecnològics propis (18% de les

empreses) (quadre 11).

Quadre 11. Orígens de la innovació tecnològica a les empreses manufactureres



En l’adquisició d’innovació tecnològica externa distingim dos tipus de proveïdor: les empreses consolidades

(quina sigui la seva dimensió i especialitat tecnològica) i NEBT, noves empreses de base tecnològica, empreses

relativament joves que descansen en productes tecnològicament innovadors.

Totes les empreses manufactureres considerades recorren a empreses consolidades en el mercat a l’hora

d’adquirir innovació tecnològica, incloses les que compren poc externament perquè descansen en innovacions

pròpies. En general compren a grans proveïdors. En canvi, només el 18% d’empreses recorren a NEBT (quadre

12).

Quadre 12. Empreses proveïdores d’innovació tecnològica

Els motius pels que les grans empreses no recorren a les NEBT els hem tipificat en 6: seguretat, alt grau

d’internalització de la innovació tecnològica, manca d’oferta o desconeixement de l’existència d’oferta, compra

integrada, males experiències anteriors i altres.

La pràctica coincidència de les empreses que no compren a NEBT a nivell general d’aquest exercici amb

les empreses manufactureres que no compren a NEBT fa que els resultats sobre els motius per no fer-ho

siguin quasi idèntics als presentats a 3.3. Els tres primers motius són seguretat, internalització i manca

d’oferta específica pel sector concret.

Les empreses que compren directament productes a NEBT ho fan a més a més amb una intensitat molt

baixa i sempre en l’àmbit del producte.

04.4 PRESÈNCIA DE LES NEBT EN LES GRANS EMPRESES MANUFACTURERES

El volum de compres global de les empreses manufactureres considerades s’ha estimat en uns 7.700 milions

d’euros anuals, amb aquesta distribució:

5.800 milions correspondrien a compres d’explotació, és a dir matèries primeres, productes semielaborats o adquisició de productes per a comercialitzar, o sigui aquelles compres que justifiquen directament l’activitat de l’empresa en el mercat.

L’altre component de les compres és el que es conceptua en anuaris i informes especialitzats com a “altres consums”, un bloc de compres ampli que inclou tot allò que no forma part directament del producte o servei, s’ha estimat en 1.900 milions d’euros. Inclouen entre moltes d’altres, les de contingut tecnològic.

Pel que fa a les compres amb contingut d’innovació tecnològica en el s’han estimat que sumaven 37 milions d’euros anyals en el conjunt de les onze empreses. D’aquests, només 200.000 euros és el que s’ha estimat que corresponen a compres fetes a les NEBT.







La importància de les NEBT en les compres de contingut tecnològic de les grans empreses és mot baixa.

Aquesta és la distribució en funció del grau:

entre l’1 i el 4% de les compres tecnològiques 18% empreses


Tal i com s’ha indicat, aquestes dades es refereixen només a les relacions comercials directes entre les grans

empreses i els NEBT. Aquestes empreses poden estar venent la seva tecnologia a proveïdores de les grans

empreses, amb la qual cosa estaríem davant de compres indirectes que no hem contemplat en aquest treball.

Pel que fa la nombre de NEBT implicades, en total, les grans empreses manufactureres considerades

estan operant actualment amb unes 10.

No obstant aquest baix nivell de relació amb les NEBT, cal indicar que totes les empreses

manufactureres participants en l’estudi han manifestat actituds obertes respecte a nous proveïdors amb

solucions aplicables i amb fiabilitat.


05 Les NEBT a les empreses de servei

En aquest capítol es presenten els resultats del treball per a les empreses no manufactureres estudiades. Es

tracta d’empreses de diferents activitats (financer, comercial, construcció, edició, gestió d’infraestructures,

distribució de gas, sanitat i grups diversificats). Les anomenarem empreses de serveis.

El nombre d’empreses de serveis de referència al llarg del capítol és de 9.

05.1 ÀMBITS DE LA GRAN EMPRESA DE SERVEIS AMB MÉS INNOVACIÓ

Tal i com ja s’ha exposat, distingim tres àmbits d’innovació tecnològica:

Àmbit de producte (resultat de la R+D+i pròpia o adquirida en el mercat)

Àmbit de procés: inclou la logística d’entrada de materials, operacions de producció i logística de sortida

Àmbit de venda i servei: inclou màrqueting, vendes i serveis post-venda

Les grans empreses de serveis considerades introdueixen innovacions tecnològiques en els tres àmbits indicats,

amb diferents nivells d’intensitat, per bé que preferentment en el de venda i servei. En efecte, en aquest aspecte

organitzatiu, pel 55% de les empreses aquest és el camp primordial d’innovació tecnològica. Pel que fa a la

innovació de processos productius, aquest aspecte és primordial pel 33% de les empreses, mentre que pe 67%

restant la intensitat d’introducció d’innovacions en aquest àmbit és mitja o baixa.

Les tecnologies en que les grans empreses de serveis concentren la seves innovacions són majorment les TIC.

Totes les empreses considerades tenen aquestes tecnologies com a dominants. En menor mesura, les empreses

també innoven en tecnologies específiques (de procés i de producte), de manera que en el 18% dels casos

aquestes tecnologies tenen una importància equiparable a la de les TIC (quadre 13).

Quadre 13. Tecnologies dominants en la innovació de les grans empreses de serveis


Seguint la classificació utilitzada a 3.3 identifiquem tres prevalences d’origen intern/extern de la innovació:

innovació tecnològica mixta, fonamentalment interna i fonamentalment externa.

Les empreses de serveis considerades utilitzen en la seva major part tant recursos innovadors interns com

externs, concretament en el 54% dels casos. L’altre 44% d’empreses descansen de manera predominant en

innovació generada externament (quadre 14).


Quadre 14. Orígens de la innovació tecnològica a les grans empreses de serveis


En l’adquisició d’innovació tecnològica externa distingim com a proveïdors, d’una banda, les empreses

consolidades i, de l’altra, les NEBT.

La totalitat de les empreses de serveis considerades recorren a empreses consolidades en el mercat a l’hora

d’adquirir innovació tecnològica. Totes elles recorren a grans proveïdors, però també moltes d’elles ho fan a

NEBT, concretament el 78% (quadre 15).

Quadre 15. Empreses proveïdores d’innovació tecnològica a les grans empreses de serveis

Els motius que addueixen les empreses de serveis que no compren a NEBT per no fer-ho són fonamentalment la

manca d’oferta o desconeixement de l’existència d’oferta específica pel seu sector en aquest tipus d’empreses i,

en un cas, haver tingut males experiències anteriors.

05.4 PRESÈNCIA DE LES NEBT EN LES GRANS EMPRESES DE SERVEIS

El volum de compres global de les empreses de serveis considerades s’ha estimat en uns 16.500 milions d’euros

anuals, amb aquesta distribució:

12.100 milions correspondrien a compres d’explotació, és a dir matèries primeres, productes semielaborats o adquisició de productes per a comercialitzar, o sigui aquelles compres que justifiquen directament l’activitat de l’empresa en el mercat.

L’altre component “altres consums”, un bloc de compres ampli que inclou tot allò que no forma part directament del producte o servei, s’ha estimat en 4.400 milions d’euros. Inclouen entre moltes d’altres, les de contingut tecnològic.

Les compres amb contingut d’innovació tecnològica s’han estimat en 93 milions d’euros anyals en el conjunt de les empreses analitzades. D’aquests, 12 milions corresponen a compres fetes a les NEBT.







La importància de les NEBT en les compres de contingut tecnològic de les grans empreses de serveis és

variable. Aquesta és la distribució en funció del grau:


entre el 5 i el 10% de les compres tecnològiques 44% empreses


Cal recordar una vegada més que aquestes dades es refereixen només a les relacions comercials directes entre

les grans empreses i els NEBT, i no les indirectes a través de proveïdors.

Pel que fa la nombre de NEBT implicades, en total, les grans empreses de serveis estan operant

actualment amb unes 60, essent el seu nivell de satisfacció respecte a aquestes empreses proveïdores

alt.


06 Proposta d’actuacions

El vigent Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 recull una certa preocupació per les NEBT.

Concretament es proposa11

:

Reforçar-ne la seva creació, amb assessorament, finançament i altres

Reforçar-ne la seva internacionalització

Potenciar els diferents esdeveniments de trobada d’inversió i d’innovació

Malgrat aquesta expressió de voluntat, és simptomàtic el fet que no hi hagi cap referència explícita a facilitar

l’accés de les NEBT al mercat, que és un dels grans reptes per créixer que té tota empresa que descansa en

productes tecnològicament innovadors. Tal vegada aquest indicador i el fet que les polítiques públiques

consideren cada vegada més el paper que pot jugar la compra pública, resulten simptomàtics de la dificultat que

afronten les NEBT.

En aquest informe s’ha identificat quina és la realitat de les compres de les grans empreses respecte a les NEBT,

els criteris que segueixen també les oportunitats que s’obren, relacionades sobretot amb mancances de

funcionament del mercat. És cert que les grans empreses busquen seguretat i preu dels subministraments, però

també cerquen aportació de valor i en aquest aspecte probablement les NEBT no estan mal posicionades. El

que cal és aprofundir en el coneixement mutu i millorar pràctiques de les pròpies NEBT en la seva venda

a les grans empreses.

Les nostres propostes es concreten en cinc punts:

1. Aprofundir en la conscienciació de les grans empreses al voltant de la seva “responsabilitat” social quant a comprar a empreses innovadores. N’és un exemple d’aquesta línia d’actuacions l’existència a Barcelona Activa del Consell Assessor de Creixement Empresarial que constitueix una via de comunicació adequada en aquest sentit, si se li dóna contingut i continuïtat. Cal obrir noves vies de comunió d’aquest col·lectiu empresarial amb la funció renovadora i de futur que exerceixen les NEBT.

2. Analitzar la viabilitat d’establir incentius a la compra a les NEBT.

3. Establir mecanismes que facilitin la trobada entre NEBT i grans empreses. El desconeixement de l’oferta

tecnològica existent en el mercat reflecteix un problema de caràcter informatiu que Barcelona Activa es podria proposar a ajudar a resoldre en el seu àmbit d’actuació, a través dels instruments que té al seu abast i d’altres que en pot posar en marxa com ara la celebració de jornades de presentació i trobada entre responsables de compres i tecnològia de les grans empreses i responsables de NEBT.

4. Capacitació de les NEBT en l’àmbit de la venda a les grans empreses. Es tracta majorment d’una venda tècnica que cal que tingui presents les singularitats organitzatives i de criteris de compra d’aquestes grans empreses.

5. Impulsar la col·laboració entre NEBT per a coordinar actuacions per difondre i, eventualment, comercialitzar davant les grans empreses sota algun tipus de marca o imatge compartida.

6. Per bé que no és l’objecte d’aquest estudi, també cal apuntar la necessitat de actuacions conjuntes davant d’un mercat tant important i amb tanta sensibilitat com és el de la compra pública. Totes les consideracions anteriors són aplicables a les NEBT enfront d’aquest mercat, des de la seva conscienciació, a facilitar el contracte, a la formació i a la col·laboració.

11 PRI, pàg. 66.


Annex 1

Marc conceptual i glossari

Innovació

El què inclou i què no inclou el concepte innovació ha tingut la seva evolució fins arribar als nostres dies. En els

treballs d’investigació de l’OCDE dels anys 60 es van fer seriosos intents de mesurar l’esforç de les nacions en

matèria de coneixement. Per a fer-ho calia estandaritzar conceptes, i els primers resultats d’aquest esforç es van

materialitzar en el conegut Manual de Frascati. L’esforç va tenir continuïtat uns anys més tard amb la publicació

d’una metodologia, la coneguda com a Manual d’Oslo, centrat en la indústria manufacturera i en les ciències

exactes i naturals. Aquest manual ha tingut al seu torn la seva pròpia evolució per a ampliar els àmbits

compresos dintre del concepte innovació. La versió vigent en l’actualitat és la corresponent a la tercera edició, de

2005, que inclou metodologia també pels sectors de serveis i inclou en la innovació altres ciències com ara les

humanitats o les ciències socioeconòmiques.

D’acord amb el Manual d’Oslo (OCDE-Eurostat, 2005), s’entén per innovació:

La implementació d’un nou o considerablement millorat producte o servei, o mètode de màrqueting o organitzatiu

aplicat a les pràctiques empresarials, l’organització del treball o les relacions externes.

Es tracta d’una definició entesa en un sentit ampli, que engloba una gamma extensa d’innovacions que es poden

introduir en les empreses. El mateix manual distingeix quatre tipus d’innovació:

1. De producte, que correspon a la introducció d’un producte nou o millorat considerablement quant a les seves característiques o quant a l’ús al que es destina. Inclou millores significatives de les especificacions tècniques, components i materials, informàtica incorporada, facilitat d’ús o bé altres característiques funcionals

2. De procés, que correspon a la introducció d’un nou mètode de producció o de distribució, o d’un mètode millorat de manera significativa. Inclou canvis significatius en les tècniques emprades, equipament i/o software.

3. De màrqueting, que correspon a la introducció d’un nova manera de fer el màrqueting i que inclou canvis significatius en el disseny o en l’envasat del producte, el seu emplaçament o la manera en que es promou i el seu preu.

4. Organitzativa, que correspon a la introducció de nous mètodes organitzatius dintre l’empresa, noves maneres d’organitzar el treball o les relacions externes.

La innovació és, per tant, tot aquell canvi que genera valor en l’empresa, a través de millores en e l producte, en

els processos, en la comercialització o en la forma en què està organitzada la producció en una empresa.

Innovació tecnològica

De les quatre categories d’innovació indicades anteriorment, les dues primeres acostumen a assimilar-se a

l’anomenada innovació tecnològica, mentre que hom es refereix les dues darreres, les de màrqueting i

organització, com a no tecnològiques.12

En aquest estudi el tipus d’innovació als que referirem tothora és la tecnològica, la que descansa en nous (o

millores) de productes i processos.

Empresa innovadora

Aquella empresa que introdueix de manera puntual o sistemàtica innovacions tecnològiques de procés o de

producte en els sentits descrits més amunt, la reconeixem com a empresa innovadora.

12 Es dóna l’evidència empírica que la innovació tecnològica i la innovació organitzativa són activitats complementàries que es presenten associades en moltes empreses (veure Fariñas i López, 2011).


Generació d’innovació

Les empreses introdueixen innovacions tecnològiques a partir del desenvolupament intern d’activitats

innovadores i/o partir de fonts externes, és a dir, d’altres organitzacions que han generat innovacions

tecnològiques que són incorporables a l’empresa, sigui al seu producte com un component o una part més, sigui

al procés productiu.

Es pot donar el cas que una innovació tecnològica es desenvolupi conjuntament amb agents externs proveïdors,

amb divisió de papers entre l’empresa i aquest extern per raó de les seves diferents especialitzacions, essent fins

i tot possible en casos puntuals una cooperació entre competidors per a resoldre problemes compartits.

Agents externs d’innovació

Quan el desenvolupament o l’adopció tecnològica requereix la participació d’agents externs a l’empresa, aquests

són classificables en aquestes categories: a) laboratoris públics i semi-públics; b) universitats; c) empreses

proveïdores del mercat que disposen de tecnologies (maquinària, programes informàtics, coneixement, etc...)

d’interès per part d’una empresa client; d) competidors, quan aquests disposen i posen a la venda tecnologies

d’interès per part d’una altra empresa competidora.

També es pot considerar un agent extern d’innovació el cas de l’adopció de tecnologies que són de lliure accés

perquè ja no estan protegides pel venciment de patents, entre altres, sense necessitat doncs que hi hagi cap

intercanvi entre l’empresa interessada i l’empresa que va generar la innovació al seu dia.

Entre les empreses proveïdores de tecnologia que permeten innovar a l’empresa client, podem distingir dos

grups clarament diferenciats en funció del seu grau d’implantació en el mercat:

les empreses consolidades

les noves empreses de base tecnològica, que són el centre d’atenció d’aquest informe.

NEBT (Noves empreses tecnològicament innovadores)

Són empreses relativament joves que descansen en productes (béns i/o serveis) tecnològicament innovadors

que posen a la venda al mercat. La seva raó de ser és la innovació de caràcter tecnològic. Els clients d’aquestes

empreses incorporen els seus productes al seu procés productiu o als seus productes, resultant-ne per part del

client una innovació tecnològica.

En què es concreta la compra de tecnologia innovadora?

Les compres de tecnologia externa que permeten obtenir per part de client innovacions tecnològiques (de

producte o de procés), són bàsicament les que es detallen al quadre A1, juntament amb la consideració sobre si

s’apliquen normalment al procés, al producte o als dos.

Quadre A1. Innovació externa


ON S’APLIQUEN LES INNOVACIONS EN L’EMPRESA?

Un manera pràctica d’identificar en quins àmbits de l’empresa s’hi produeixen o s’hi introdueixen innovacions

tecnològiques és considerant el conegut concepte de cadena de valor. Segons aquesta, l’activitat de les

organitzacions es pot dividir en dos blocs d’àrees diferenciades, les activitats primàries (logística, operacions,

venda i servei) i les activitats de suport, que estan al servei de tota l’organització, amb el contingut concret que es

presenta a la figura A1.

Figura A1. La cadena de generació valor de l’empresa, exclòs el marge

Font: Porter (1987)

El gruix de la innovació tecnològica en el sector manufacturer es produeix en les activitats primàries.


Annex 2

Metodologia

D’acord amb l’objecte del treball, de conèixer el nivell d’activitat o de relació existent entre les NEBT i els grans

grups empresarials catalans, el primer pas a realitzar ha estat definir els dos conceptes.

Una NEBT, com s’ha dit, és una empresa relativament jove (de menys de 10 anys) el producte (bé físic o servei)

de la qual té un contingut tecnològic innovador, L’origen d’aquestes empreses acostumen a ser nous

emprenedors, spin-offs, etc... normalment de dimensió reduïda al trobar-se en les seves fases inicials de

creixement i/o consolidació.

Una gran empresa o grup empresarial ve definida pel seu volum de vendes, per la seva xifra de negoci, la qual

normalment ve acompanyada pel fet de tenir molts empleats i una presència molt estesa en el mercat. El criteri

de selecció de les grans empreses s’ha centrat en aquelles que eren propietat majorment catalana i tenien els

seus centres de decisió aquí.

L’objectiu de l’exercici, tal i com s’ha indicat en la introducció, és prendre el pols de l’actitud i la pràctica de

compra de les grans empreses respecte a les NEBT. Per a fer-ho s’ha plantejat l’exercici a partir d’entrevistes

amb responsables de les grans empreses seleccionades, i en concret de les àrees que millor poguessin reportar

la situació real de cada empresa.

Com que cada empresa té la seva pròpia i singular estructura organitzativa, es va demanar al seu màxim

responsable la designació de la persona que millor pogués respondre a allò que plantejava el nostre exercici. En

principi es va suggerir que fossin alguns d’aquests directius: Cap de compres, Cap de recerca i

desenvolupament, Cap d’innovació, Cap d’expansió o desenvolupament corporatiu, o similars que poguessin

tenir coneixement directe o fàcil de les relacions de l’empresa amb les NEBT.

Quant al nombre d’empreses que calia entrevistar es va fixar en 20, que incloguessin les més importants de

Catalunya en termes de facturació i/o venda, amb la condició que fossin de propietat catalana i/o tinguessin la

seva seu central i els centres de decisió a Catalunya. Se’n va fer una selecció inicial de 25 d’acord amb la

publicació “España 25.000 – 2010” en previsió de possibles negatives o inconveniències en participar en el

treball.

Definit aquest col·lectiu es va procedir a enviar als presidents d’aquestes empreses una carta de l’Ajuntament de

Barcelona, convidant-los a participar en l’estudi i que designessin la persona a contactar per mantenir una

entrevista amb Barcelona Economia.

Del seguiment posterior en van resultar que de les 25, 19 van avenir-se a participar-hi i 6 no. D’aquestes 6, i amb

l’objecte de poder operar amb les 20 empreses que ens havíem proposat, se’n va triar una de nova substitutiva,

amb el criteri de mantenir un equilibri sectorial al màxim proper al inicial possible. El perfil sectorial resultant

s’indica en el quadre A2.

Quadre A2. Activitats de les empreses o grups que han participat en l’estudi


El conjunt de les 20 empreses o grups entrevistats amb motiu d’aquest estudi sumen una xifra de vendes de

117.000 milions d’euros i tenen en total 44.000 empleats. Es tracta, per tant, d’un col·lectiu empresarial d’un

volum d’activitat realment significatiu. Ens hi referirem genèricament als efectes d’aquest estudi com a “grans

empreses catalanes” o com a “les grans empreses”, indistintament.

Les empreses indicades tenen una xifra de vendes mínima de 600 milions d’euros anuals. Vuit de les vint

empreses cotitzen al Mercat Continu, de les quals cinc formen part de l’indicador selectiu IBEX 35.

Les entrevistes s’han efectuat sobre la base d’un qüestionari obert, amb aquests eixos de contingut:

1. Àrees de l’empresa amb major introducció d’innovació tecnològica habitual. 2. La innovació tecnològica es genera internament o s’adquireix a través de les múltiples possibilitats

existents en el mercat (components o parts del producte, maquinària, enginyeria, llicències, contractes de desenvolupament, ...)

3. En cas de compra externa, si només s’opera amb proveïdors grans i/o consolidats en el mercat, perquè no es fa amb NEBT?

4. En cas d’operar amb NEBT, quantificació, tipus d’operacions i satisfacció. 5. Predisposició per a operar amb NEBT en el futur.

L’exercici es va plantejar doncs amb un caràcter més qualitatiu que quantitatiu, d’acord amb l’abast que se li

pretenia donar. No obstant, atesa la importància de les empreses en el conjunt del teixit productiu català i la

limitació de dades que es recullen, no se li pot descartar a la magnitud clau que ens interessa, nivell de compra

de les grans empreses catalanes a les NEBT, una representativitat quantitativa.

En la pràctica, les persones entrevistades de les 20 empreses participants han estat en tots els casos càrrecs

d’alta direcció. Això ha permès disposar d’informació molt representativa de cada empresa perquè correspon als

màxims nivells de responsabilitat , però ha tingut com a servitud que, com que el valor del temps d’aquests

càrrecs directius és molt alt, les entrevistes han hagut de ser eminentment executives, centrades en l’objectiu i

amb els mínims requeriments de posteriors demandes d’informació. Han estat directors generals adjunts, de

compres, de TIC, d’estudis, d’organització, d’operacions, directors d’innovació i de nous projectes, com a

dominants.

En paral·lel a la realització de les 20 entrevistes, que constitueixen el leit motiv del treball, també s’ha efectuat un

reconeixement del marc conceptual i analític de la relació que es pot donar entre grans empreses i noves

empreses de base tecnològica, que és l’objecte del capítol 2.

S’han explorat fonts d’informació internacionals relacionades amb el tema objecte d’estudi, tant en l’àmbit

acadèmic com en l’àmbit empresarial, i no s’han trobat referents directament relacionats amb el tema que ens

interessa. No podem dir que no existeixin, però nosaltres no els hem trobat en els canals de difusió habituals del

sector. Per aquesta raó, l’aproximació a la compra de tecnologia per part de les grans empreses a les NEBT es

original, en la mesura que nosaltres coneixem.

Referències

ACC1Ó (2009a), Informe anual de l’R+D i la Innovació a Catalunya 2009.

ACC1Ó (2009b), La situació de la innovació a Catalunya.

ACC1Ó (2007), La inversió en R+D de les 50 empreses més grans de Catalunya.

Ajuntament de Barcelona, Barcelona en xifres 2011.

Ajuntament de Barcelona, La Recerca i el Desenvolupament a Catalunya 2009.

Comissió Europea (2010), Comunicació Europa 2020.

Fariñas, J.C. i López, A. (2011) “Medición de las innovaciones oganizativas y efectos sobre la productividad: evidencias sobre la empresa española”, a Papeles de Economía Española, núm. 127, pp. 120-139.

Fundación Cotec, La compra pública de tecnologia innovadora en TIC. Libro Blanco.

Ministerio de Ciencia e Innovación (2010), Estrategia estatal de innovación.

OCDE (2010a), The OECD Inovation Strategy: Getting Start on Tomorrow.

OCDE (2010b), Estudis regionals d’Innovació de l’OCDE: Catalunya, Espanya.

Ortega- Argilés, R. (2011) “El impacto de la inversión en I+D+i sobre la productividad del trabajo”, a Papeles de Economía Española, núm. 127, pp. 106-119.


Un estudi elaborat per Modest Guinjoan. Barcelona Economia

Coordinat per Barcelona Activa. Ajuntament de Barcelona

Grans empreses i empreses innovadores

Business

Transcript of Grans empreses i empreses innovadores