Graus de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València
-
Upload
university-of-valencia -
Category
Documents
-
view
228 -
download
1
description
Transcript of Graus de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València
FACULTAT DE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA
Grau en Geografi a i Medi Ambient
Grau en Història
Grau en Història de l’Art
Grau en Informació i Documentació
w w w.uv.es/acces
FACULTAT DE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA
CAMPUS DE BLASCO IBÁÑEZ
Av. Blasco Ibáñez, 28
46010 València
Tel.: 963 864 723
fac.geografi [email protected]
www.uv.es/geohist
Impressió
Impremta Máñez
DL: V-1346-2010
Edició
Servei d’Informació-DISE.
Vicerectorat de Relacions
Internacionals i Comunicació.
Universitat de València
Disseny i maquetació
esestudio.es
Assessorament lingüístic
Servei de Política Lingüística.
Universitat de València
3 Què es pot estudiar a la Facultat
de Geografi a i Història
4 Grau en Geografi a i Medi Ambient
6 Grau en Història
8 Grau en Història de l’Art
10 Grau en Informació i Documentació
12 Què es pot estudiar a la Universitat
de València
14 Claus per a entendre els graus
17 Preguntes més freqüents sobre
els graus
20 Glossari
SUMARIQUÈ ES POT ESTUDIAR A LA
FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA
4 5
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits (30 de la branca pròpia)
Matèries obligatòries 138 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits
Planifi cació i Medi Ambient Canvis ambientals: escales i processos 6Desenvolupament local sostenible 6Espais naturals protegits 6La construcció del paisatge 6Planifi cació d’espais urbans i rurals 6Teledetecció aèria i espacial 6Turisme i medi ambient 6Pràctiques externes 6
Geografi a, Història i Història de l’ArtGeografi a regional del món 6Història de l’art I 6Història de l’art II 6Història I 6Història II 6
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsCartografi a I FB 6
Geografi a d’Europa FB 6
Història contemporània universal FB 6
Història general d’Espanya FB 6
Introducció a la geografi a i el medi ambient FB 6
Introducció a la geografi a física FB 6
Introducció a la geografi a humana FB 6
Principis d’economia ambiental FB 6
Climatologia OB 6
Geografi a de la població OB 6
2n curs Caràcter CrèditsEstadística FB 6
Introducció al dret: territori, urbanisme i medi ambient FB 6
Cartografi a II OB 6
Espais rurals OB 6
Espais urbans OB 6
Geografi a d’Espanya OB 6
Geografi a del País Valencià I OB 6
Geomorfologia I: la formació del relleu OB 6
Geomorfologia II: processos, formes i sistemes OB 6
Sistemes d’informació geogràfi ca I OB 6
3r curs Caràcter CrèditsActivitat productiva i medi ambient OB 6
Anàlisi integral del medi natural OB 6
Biogeografi a OB 6
Desenvolupament i medi ambient al sud-est d’Àsia OB 6
Geografi a econòmica OB 6
Geografi a i medi ambient a l’Àfrica OB 6
Hidrologia OB 6
Mètodes i instruments de planifi cació OB 6
Ordenació del territori OB 6
Sistemes d’informació geogràfi ca II OB 6
4t curs Caràcter CrèditsAvaluació ambiental OB 6
Pràctiques de camp per a l’anàlisi territorial i mediambiental OB 6
Riscos ambientals OB 6
Assignatures optatives OP 30
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN GEOGRAFIA I MEDI AMBIENT
El grau en Geografi a i Medi Ambient proporciona una formació generalista que habilita per a desenvolupar una activitat professional relacionada amb la gestió territorial i medi-ambiental, amb capacitat per aplicar els seus coneixement a totes les escales d’anàlisi.
BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Geografi a i Història_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
Aquest grau ofereix la formació bàsica
necessària per a assolir els perfi ls
professionals següents:
¬ Recerca, educació i divulgació
geogràfi ques.
¬ Tecnologies de la informació geogràfi ca.
¬ Medi físic, recursos naturals
i medi ambient.
¬ Planifi cació i gestió territorials.
¬ Anàlisi territorial de la població
i demografi a.
¬ Desenvolupament regional i local.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
ITINERARIS
¬ Planifi cació i Medi Ambient
¬ Geografi a, Història i Història de l’Art
¬ Es requereix curiositat i interès pels fenò-
mens geogràfi cs i mediambientals, i per
plantejar-se preguntes i cercar explicacions
sobre aquests fenòmens dins el context
científi c. Es recomana familiaritat amb la
geografi a i el medi ambient i capacitat per
a mantenir un ritme continu d’estudi.
¬ Les matèries teòriques inclouen pràctiques
de pissarra i amb ordinadors, comentaris de
textos, de gràfi ques i de mapes, i activitats
complementàries que faciliten l’estudi i la
comprensió i contribueixen a l’avaluació
global.
¬ Dins de l’optativitat, l’estudiantat pot realit-
zar pràctiques externes (6 crèdits), cosa que
els permet acostar-se a algun dels àmbits
professionals de la Geografi a com ara la
gestió territorial i mediambiental.
¬ Els graus en Geografi a i Medi Ambient,
Història, i Història de l’Art tenen un itinerari
comú en 4t curs. Aquest itinerari està for-
mat per 30 crèdits optatius i s’adreça a qui
pense realitzar el màster en Professor/a
d’Educació Secundària.
6 7
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits (42 de la branca pròpia)
Matèries obligatòries 138 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES / ITINERARI Crèdits
Arqueologia de la península Ibèrica 6El món mediterrani i el món atlàntic a l’edat moderna 6Història contemporània dels Estats Units d’Amèrica 6Història de l’escriptura llatina 6Història de l’Espanya recent 6Història de les societats d’Àsia i d’Àfrica a l’edat contemporània 6Història del món islàmic medieval 6Historia econòmica i social de l’edat mitjana 6Poder i societat al món modern 6Prehistòria de l’art 6Religió i màgia al món antic 6Pràctiques externes 6
Pràctiques en Geografi a, Història i Història de l’ArtGeografi a I 6Geografi a II 6Història de l’art I 6Història de l’art II 6Temes pràctics d’història 6
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsAnàlisi i interpretació de la imatge FB 6
Geografi a FB 6
Història d’Amèrica FB 6
Història del món actual FB 6
Història del pensament FB 6
Història dels orígens d’Europa FB 6
Introducció a la història FB 6
Introducció a la història de l’art FB 6
Introducció a la història del País Valencià FB 6
Retòrica FB 6
2n curs Caràcter CrèditsHistòria antiga universal I OB 6
Història antiga universal II OB 6
Història contemporània universal I OB 6
Historia contemporània universal II OB 6
Història moderna universal I OB 6
Història moderna universal II OB 6
L’expansió i la consolidació d’Europa (segles XI-XV) OB 6
La formació d’Europa (segles V-XI) OB 6
Prehistòria universal antiga OB 6
Prehistòria universal recent OB 6
3r curs Caràcter CrèditsHistòria antiga d’Espanya OB 6
Història contemporània d’Espanya I OB 6
Història contemporània d’Espanya II OB 6
Història moderna d’Espanya I OB 6
Història moderna d’Espanya II OB 6
La Corona d’Aragó a l’edat mitjana (segles XII-XV) OB 6
La península Ibèrica a l’edat mitjana (segles V-XV) OB 6
Metodologia arqueològica OB 6
Metodologia i historiografi a OB 6
Prehistòria de la península Ibèrica OB 6
4t curs Caràcter CrèditsArqueologia del Mediterrani OB 6
Dones i homes en la història OB 6
Paleografi a i diplomàtica OB 6
Assignatures optatives OP 30
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN HISTÒRIA
L’estudi de la història proporciona un coneixement crític del passat de la humanitat que permet comprendre el present. Així mateix, contribueix a generar una estima pel passat i pel patrimoni històric, cultural, artístic i arqueològic, a més de servir també al reconeixe-ment de la diversitat de cultures i civilitzacions, cosa que fomenta el respecte pels valors i per les tradicions culturals foranes i pel desenvolupament de la consciència cívica. A més, aquesta carrera proporciona un coneixement bàsic dels mètodes, de les tècniques i dels instruments d’anàlisis propis de l’historiador i la historiadora.
BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Geografi a i Història_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
La persona graduada en Història té
un conjunt de sabers i competències
que l’encamina a l’ocupació profes-
sional en l’ensenyament de la història,
les prospeccions, les excavacions i els
estudis arqueològics, la investigació
històrica, el treball en museus, arxius,
biblioteques i centres de documentació,
la gestió del patrimoni històric i l’asses-
sorament cultural en els àmbits públic
i privat.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
ITINERARI
¬ Pràctiques en Geografi a, Història
i Història del l’Art
¬ Es requereix curiositat i interès pels
esdeveniments històrics, i per plantejar-se
preguntes i cercar explicacions sobre
aquests esdeveniments dins un context
científi c. Es recomana tenir familiaritat
amb la història i capacitat per a mantenir
un ritme continu d’estudi.
¬ Les matèries teòriques inclouen pràctiques
de pissarra, comentaris de textos històrics
i activitats complementàries que faciliten
l’estudi i la comprensió i contribueixen a
l’avaluació global.
¬ Dins de l’optativitat, l’estudiantat pot
realitzar pràctiques externes (6 crèdits),
cosa que el permet acostar-se a algun
dels àmbits professionals de la història.
¬ El grau en Història comparteix amb el grau
en Història de l’Art 42 crèdits de formació
bàsica.
¬ Els graus en Història, Història de l’Art i
Geografi a i Medi Ambient tenen un itinerari
comú en 4t curs. Aquest itinerari està for-
mat per 30 crèdits optatius i s’adreça a qui
pense realitzar el màster en Professor/a
d’Educació Secundària.
8 9
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits (42 de la branca pròpia)
Matèries obligatòries 138 crèdits
Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES / ITINERARI Crèdits
Anàlisi tècnica i valoració dels béns culturals 6Arquitectura industrial 6Història de l’art espanyol contemporani 6Història de l’art espanyol de l’edat moderna 6Història de l’art iberoamericà 6Història de l’art medieval hispànic 6Història de l’art precolombí 6Història de l’urbanisme europeu 6Història de les arts decoratives europees 6Història de les arts gràfi ques 6Història del cinema espanyol 6Pràctiques externes 6
Geografi a i HistòriaGeografi a I 6Geografi a II 6Història I 6Història II 6Història III 6
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsAnàlisi i interpretació de la imatge FB 6
Història del món actual FB 6
Història del pensament FB 6
Història dels orígens d’Europa FB 6
Introducció a la història FB 6
Introducció a la història de l’art FB 6
Retòrica FB 6
Història de l’art d’Egipte i del Pròxim Orient OB 6
Història de l’art grec OB 6
Història de l’art romà OB 6
2n curs Caràcter CrèditsFonts de la història de l’art FB 6
Tècniques i conservació de béns immobles FB 6
Tècniques i conservació de béns mobles FB 6
Història de l’art a l’alta edat mitjana i el Romànic OB 6
Història de l’art al segle XVIII OB 6
Història de l’art barroc al segle XVII OB 6
Història de l’art bizantí i islàmic OB 6
Història de l’art del Renaixement OB 6
Història de l’art gòtic OB 6
Història de les idees estètiques OB 6
3r curs Caràcter CrèditsHistòria de l’art al segle XIX OB 6
Història de l’art al segle XX OB 6
Història de l’art i professionalització OB 6
Història de l’art valencià I OB 6
Història de l’art valencià II OB 6
Història de la fotografi a OB 6
Història del cinema i altres mitjans audiovisuals fi ns al 1930 OB 6
Història i gestió del patrimoni artístic OB 6
Historiografi a artística OB 6
Museologia i museografi a OB 6
4t curs Caràcter CrèditsArt actual OB 6
Història de la música OB 6
Història del cinema i altres mitjans audiovisuals des de 1930 OB 6
Assignatures optatives OP 30
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN HISTÒRIA DE L’ART
L’objectiu fonamental del grau en Història de l’Art és proporcionar una formació gene-ralista a través d’un coneixement global i crític de totes les àrees relacionades amb la producció artística, les seues diferents manifestacions al llarg de la història i la recep-ció per la societat. Això comporta preparar l’estudiantat per a una pràctica professional a través d’una formació específi ca en història de l’art que el capacite per integrar-se al mercat laboral.
BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Geografi a i Història_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
La formació generalista adquirida a
través del grau en Història de l’Art
abasta els perfi ls professionals
següents:
¬ Protecció i gestió del patrimoni
historicoartístic.
¬ Treball en museus i exposicions.
¬ Treball en empreses de mercat
artístic: galeries, antiquaris
i subhastes.
¬ Ensenyament no universitari.
¬ Ensenyament universitari
i investigació.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
ITINERARI
¬ Geografi a i Història
¬ Es requereix curiositat i interès pels
esdeveniments històrics i artístics i per
plantejar-se preguntes i cercar explicacions
sobre la producció artística dins el context
científi c. Es recomana tenir familiaritat
amb la història de l’art i capacitat per a
mantenir un ritme continu d’estudi.
¬ Les matèries teòriques inclouen
pràctiques de pissarra, comentaris de
textos i d’imatges de manifestacions artís-
tiques i activitats complementàries que
faciliten l’estudi i la comprensió i contribu-
eixen a l’avaluació global.
¬ Dins de l’optativitat, l’estudiantat pot realit-
zar pràctiques externes (6 crèdits), cosa
que el permet acostar-se a algun dels
àmbits professionals de la història de l‘art.
¬ El grau en Història de l’Art comparteix amb
el grau en Història 42 crèdits de formació
bàsica.
¬ Els graus en Història de l’Art, Història i
Geografi a i Medi Ambient tenen un itinerari
comú en 4t curs. Aquest itinerari està for-
mat per 30 crèdits optatius i s’adreça a qui
pense realitzar el màster en Professor/a
d’Educació Secundària.
10 11
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits (36 de la branca pròpia)
Matèries obligatòries 126 crèdits
Matèries optatives 30 crèdits
Pràctiques externes obligatòries 12 crèdits
Treball de fi de grau 12 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits
Accés obert a la documentació científi ca 6Alfabetització informacional 6Arxius de l’administració pública 6Catalogació de recursos electrònics 6Fonaments de programació 6Gènesi del procés documental 6Interacció persona-ordinador 6Serveis d’informació avançats en internet 6
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsGestió d’organitzacions FB 6
Historia de la producció documental i bibliogràfi ca FB 6
Història de la transmissió i la conservació dels textos FB 6
Informàtica I FB 6
Informàtica II FB 6
Introducció a informació i documentació FB 6
Introducció a l’anàlisi estadística i processament de dades FB 6
Introducció a les ciències del comportament FB 6
Regulació d’organitzacions FB 6
Unitats i sistemes d’informació documental FB 6
2n curs Caràcter CrèditsArquitectura de la informació en el web OB 6
Arxivística I OB 6
Arxivística II OB 6
Automatització de centres OB 6
Catalogació automatitzada OB 6
Catalogació general OB 6
Fonts d’informació especialitzades OB 6
Fonts, recursos i serveis d’informació OB 6
Gestió de recursos en unitats d’informació OB 6
Sistemes de representació de la informació i del coneixement OB 6
3r curs Caràcter CrèditsAvaluació de sistemes d’informació OB 6
Bases de dades OB 6
Bibliometria OB 6
Descripció de documents d’arxiu OB 6
Estudis de conducta informativa i necessitats d’informació OB 6
Llenguatges documentals OB 6
Sistemes de gestió documental OB 6
Tècniques d’indexació i resum OB 6
Tècniques d’investigació en documentació OB 6
Tècniques historiogràfi ques d’investigació documental OB 6
4t curs Caràcter CrèditsHistòria del llibre OB 6
Assignatures optatives OP 30
Pràctiques externes OB 12
Treball de fi de grau OB 12
GRAU EN INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ
La persona graduada en Informació i Documentació coneix els principis teòrics i les tèc-niques necessàries per cercar, organitzar i avaluar la informació, a més de comprendre com planifi car els sistemes, les unitats i els serveis dedicats a la informació. També aplica i utilitza les tecnologies de la informació i coneix els processos de producció i difusió de la informació.
BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Geografi a i Història_CRÈDITS 240_CURSOS 4_
PERFIL
Aquest grau forma professionals
capaços de seleccionar, gestionar,
organitzar i preservar la informació
i la documentació perquè puga ser
utilitzada pels usuaris en la presa de
decisions, independentment del lloc on
estiga dipositada físicament o del format
i del suport. El centre o servei des del
qual gestiona i serveix aquesta infor-
mació a la resta de la comunitat pot ser
una biblioteca, un centre d’informació
i documentació, un arxiu o una empresa
de gestors de continguts, etc., tant
en l’àmbit de les administracions
públiques, com en el sector privat.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
¬ Es requereix curiositat i interès per
qüestions relacionades amb la informació,
la documentació i el coneixement cultural
i per plantejar-se preguntes i cercar expli-
cacions sobre aquests temes. Es recomana
tenir familiaritat amb les noves tecnologies
i la difusió de la informació, i capacitat per
a mantenir un ritme continu d’estudi.
¬ Les matèries teòriques inclouen pràctiques
de pissarra i amb ordinadors, comentaris
de textos i de gràfi ques, i activitats com-
plementàries que faciliten l’estudi i la
comprensió i contribueixen a l’avaluació
global.
¬ L’estudiantat realitza pràctiques exter-
nes obligatòries (12 crèdits), cosa que els
permet acostar-se a algun dels següents
camps professionals: biblioteques, centres
d’informació i documentació, arxius, tant
en l’àmbit de les administracions públiques
com en el sector privat, etc.
QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
ARTS I HUMANITATS
Grau en Estudis Anglesos
Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures
Grau en Filologia Catalana
Grau en Filologia Clàssica
Grau en Filosofi a
Grau en Història
Grau en Història de l’Art
Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures
Grau en Traducció i Mediació Interlingüística
CIÈNCIES
Grau en Biologia
Grau en Biotecnologia
Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques
Grau en Ciències Ambientals
Grau en Física
Grau en Matemàtiques
Grau en Química
CIÈNCIES DE LA SALUT
Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments
Grau en Farmàcia
Grau en Fisioteràpia
Grau en Infermeria
Grau en Logopèdia
Grau en Medicina
Grau en Nutrició Humana i Dietètica
Grau en Odontologia
Grau en Òptica i Optometria
Grau en Podologia
Grau en Psicologia
12
CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES
Grau en Administració i Direcció d’Empreses
Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració
Grau en Comunicació Audiovisual
Grau en Criminologia
Grau en Dret
Grau en Economia
Grau en Educació Social
Grau en Finances i Comptabilitat
Grau en Geografi a i Medi Ambient
Grau en Informació i Documentació
Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil
Grau en Mestre/a en Educació Primària
Grau en Pedagogia
Grau en Periodisme
Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans
Grau en Sociologia
Grau en Treball Social
Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA
ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Grau en Enginyeria Electrònica Industrial
Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació
Grau en Enginyeria Informàtica
Grau en Enginyeria Multimèdia
Grau en Enginyeria Química
Grau en Enginyeria Telemàtica
13
LA NOVA ORGANITZACIÓ
DELS ESTUDIS
CLAUS
PER A ENTENDRE ELS GRAUS
Batxillerat
Cicles formatius
de grau superior
Majors de 25,
de 40 i de 45 anys
GRAU
MÀSTER
DOCTORAT
EL GRAU
El grau és el primer cicle d’estudis univer-
sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats
professionals. Té una durada de 240 crèdits,
llevat d’excepcions com ara Farmàcia i
Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,
que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota
la formació teòrica i pràctica i es distri-
bueixen en quatre cursos de 60 crèdits
cadascun.
ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS
A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE
CONEIXEMENT SEGÜENTS:
¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura
EL NOU MODEL D’APRENENTATGE
I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)
El model d’ensenyament-aprenentatge
dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació
Superior) se centra en l’estudiant.
La unitat de mesura d’aquest model és
el crèdit europeu o crèdit ECTS (European
Credit Transfer System), el valor del qual
oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput
de les hores inclou classes teòriques i pràc-
tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,
projectes i altres activitats acadèmiques
necessàries per a l’avaluació. En la Univer-
sitat de València, el crèdit ECTS equival
a 25 hores, de les quals 10 són de classe
i 15 són de treball autònom de l’estudiant.
14
Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un
màxim de 6 crèdits per la participació en
activitats universitàries, culturals, esportives,
de representació estudiantil, solidàries i de
cooperació.
ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,
MAIOR I MINOR
Els itineraris o intensifi cacions curriculars
són agrupacions d’assignatures, general-
ment optatives, que permeten a l’alumnat
una major especialització en un determinat
camp. Segons la titulació s’anomenen de
diverses maneres: itinerari, intensifi cació,
menció, etc.
En els graus de llengües i literatures, les
agrupacions de crèdits s’anomenen maior
i minor. El maior són 138 crèdits entre
assignatures obligatòries i optatives d’una
llengua i les seues literatures, i el minor
són 30 crèdits d’assignatures optatives en
una segona llengua de la qual s’han cursat
prèviament 12 crèdits de formació bàsica.
Els itineraris, intensifi cacions, mencions,
maiors i minors són refl ectits en el SET
(Suplement Europeu al Títol).
LES MATÈRIES
Les matèries serveixen per a estructurar
un pla d’estudis i es concreten en una o
diverses assignatures de les quals es
matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-
ren en crèdits i poden ser de tres tipus:
¬ Matèries de formació bàsica
S’han de cursar obligatòriament i es
fan en la primera meitat del pla d’estu-
dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits
de formació bàsica, dels quals almenys
36 són de matèries de la branca de
coneixement del títol i la resta poden ser
de matèries de formació bàsica d’altres
branques.
¬ Matèries obligatòries
S’han de cursar obligatòriament i és la
universitat qui les estableix per a cada
títol de grau.
¬ Matèries optatives
Són un grup d’assignatures de les quals
l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns
graus ofereixen la possibilitat de fer
diferents itineraris o intensifi cacions
curriculars mitjançant l’agrupació
d’assignatures optatives.
15
CLAUS
PER A ENTENDRE ELS GRAUS
16 17
PREGUNTES
MÉS FREQÜENTS
LES PRÀCTIQUES EXTERNES
Els graus inclouen pràctiques externes en
empreses o institucions. Aquestes poden
ser obligatòries o optatives i es cursen en
la segona meitat del pla. Quan les pràcti-
ques són obligatòries poden tenir fi ns a un
màxim de 60 crèdits ECTS.
EL TREBALL DE FI DE GRAU
El treball de fi de grau és obligatori i pot
tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.
Es fa en l’últim curs del grau.
LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA
A la Universitat de València hi ha docència
en valencià i en castellà. D’altra banda,
el grau en Negocis Internacionals-
International Business té un grup de
docència en anglès i, a hores d’ara,
hi ha diversos graus que ofereixen una
part de la docència en anglès: ADE,
Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,
Finances i Comptabilitat i Turisme.
Com s’accedeix als graus des del batxillerat?
Per accedir als graus cal superar les PAU
(proves d’accés a la universitat) i cal fer la
preinscripció. És important saber a quina
branca de coneixement està adscrit el títol
que ens interessa en la universitat on volem
estudiar. A més, també és important:
a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés
a la universitat) i NAT (nota d’accés
a les titulacions).
NAU = mitjana del batxillerat (60%) +
mitjana de la fase general PAU (40%)
NAT = NAU + [ponderació x M1 fase
específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase
específi ca PAU]
Les ponderacions s’apliquen segons
les vinculacions de les matèries de
segon de batxillerat als diferents
graus. Hi ha matèries que multipliquen
la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.
Les matèries M1 i M2 corresponen a
les dues millors qualifi cacions de les
assignatures de modalitat examinades
en la fase específi ca de les PAU una
volta ponderades per 0,1 o 0,2.
b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)
ja es pot accedir a la universitat, però
si es vol augmentar aquesta nota, cal
examinar-se de matèries de modalitat
en la fase específi ca de les PAU i obtenir
una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts
a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a
14 punts).
c) Segons quines siguen les matèries
de modalitat examinades en la fase
específi ca i la seua vinculació al grau,
es poden obtenir diferents NAT per a
accedir a diferents graus. La NAU té
una validesa indefi nida i la NAT té vali-
desa durant els dos cursos següents
a la seua realització.
Com s’accedeix als graus des dels cicles
formatius de grau superior?
Per accedir als graus cal fer la preinscripció
amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.
També és important saber:
a) Que a partir del curs 2010-2011
es pot accedir a qualsevol grau des
de qualsevol CFGS.
b) Que es pot augmentar la nota mitjana
del CFGS si la família professional a la
qual pertany el cicle està vinculada a
la branca de coneixement del títol de
grau que es vol cursar. Per augmentar
la mitjana es multipliquen les dues
millors qualifi cacions dels mòduls del
CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2
punts a la nota mitjana inicial (excepte
els mòduls de Formació i orientació
laboral, Formació en centres de treball
i Empresa i cultura emprenedora, que
no multipliquen).
PREGUNTES
MÉS FREQÜENTS
18 19
També es pot accedir als graus des de:
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països
amb conveni, amb credencial d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
Hi ha graus que tenen proves específi ques
per a accedir-hi?
Sí, hi ha graus que tenen unes proves
específi ques que cal superar per poder
accedir-hi, com és el cas de Ciències de
l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els
estudiants que es preinscriguen per la
quota general en el grau de Medicina i en el
d’Odontologia, i no hagen fet prèviament
la prova d’accés, hauran de superar una
prova específi ca addicional. Aquesta prova
inclou l’avaluació de coneixements en les
matèries de biologia, química i física. Més
endavant es poden establir proves per a
altres titulacions. La superació de les proves
és un requisit sense el qual no es pot ser
admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-
inscripció amb la nota d’accés corresponent.
Es poden estudiar dos graus alhora?
Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.
La primera és mitjançant les dobles titula-
cions que ofereix la Universitat. La segona,
a través de graus que tenen un alt nivell de
transversalitat (crèdits comuns) i que per-
meten obtenir dues titulacions aprofi tant
crèdits d’una titulació per a una altra (és el
cas de les enginyeries o de Biotecnologia i
Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També
hi ha la possibilitat de demanar la simul-
taneïtat d’estudis entre dues titulacions
sempre que es complisquen els requisits.
És el mateix l’accés que l’admissió
a un grau?
No, cal diferenciar entre accés i admissió.
Per accés s’entén complir els requisits
per a entrar en les universitats (batxillerat
i PAU, CFGS, accés per a majors de 25, 40
i 45 anys, proves específi ques, etc.). Per
admissió s’entén el procediment que ordena
les sol·licituds de les persones que complei-
xen els requisits d’accés (o siga, l’ordenació
segons la nota d’accés dins la preinscripció).
Pot passar que una persona complisca els
requisits per a accedir a la universitat i no
siga admesa en un grau perquè hi ha places
limitades i no té prou nota d’accés.
Es poden aprofi tar crèdits si es canvia
de titulació?
Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-
dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles
és fer servir els crèdits cursats en matèries
de formació bàsica sempre que aquestes
siguen de la mateixa branca de coneixement.
També es pot demanar, segons el cas, el
reconeixement, la transferència o la convali-
dació d’assignatures obligatòries i optatives.
Es poden reconèixer crèdits fora de les
assignatures de les titulacions ofi cials?
Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits
del pla d’estudis de grau per la participació
en activitats universitàries, culturals,
esportives, de representació estudiantil,
solidàries i de cooperació.
Hi ha professions que exigeixen tenir
un títol ofi cial per exercir-les?
Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-
sionals regulades –infermer/a, mestre/a,
etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-
cret. D’altres professions –professor/a de
secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un
títol de grau i un de màster ofi cial.
Què es pot estudiar després del grau?
Una vegada acabat el grau, la persona que
vol continuar estudiant ho pot fer matricu-
lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),
molts dels quals tenen continuació en un
doctorat (tercer cicle).
Es pot cursar una part del grau
en una altra universitat?
Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable
en la formació universitària. Hi ha diversos
programes que afavoreixen l’estada d’estu-
diants en altres centres d’educació superior
de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,
etc. A més, la Universitat de València ofereix
una sèrie d’intercanvis internacionals
i de programes de cooperació per fomentar
la mobilitat.
Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?
És un document que afegeix informació al
títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-
des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en
concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat
el grau i es redacta en valencià, castellà i
anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-
cia i el reconeixement de les titulacions dins
l’Espai Europeu d’Educació Superior.
GLOSSARI
20 21
Maior / Minor
Són agrupacions d’assig-
natures dins dels graus de
llengües i literatures.
El maior són 138 crèdits
entre assignatures obligatò-
ries i optatives d’una llengua
i les seues literatures, i el
minor són 30 crèdits d’as-
signatures optatives en una
segona llengua de la qual
s’han cursat prèviament 12
crèdits de formació bàsica.
SET
Suplement Europeu al Títol.
És un document que afegeix
informació complemen-
tària als títols ofi cials. Els
itineraris, intensifi cacions,
mencions, maiors i minors
fi guren en el SET. El SET
es redacta en valencià,
castellà i anglès.
Pràctiques externes
Són pràctiques laborals en
empreses i institucions que
tenen forma d’assignatura
Grau
Primer cicle d’estudis
universitaris; té una durada
estàndard de 240 crèdits
ECTS, llevat d’excepcions
com Medicina (360 cr.),
Odontologia (300 cr.) i
Farmàcia (300 cr.). Els 240
crèdits es reparteixen en 4
cursos (60 crèdits per curs a
dedicació completa).
Màster
Segon cicle d’estudis
universitaris; té una durada
entre 60 i 120 crèdits ECTS
repartits d’un a dos cursos
a dedicació completa.
Branca de coneixement
Els ensenyaments de grau
s’adscriuen a 5 branques de
coneixement: Arts i Huma-
nitats, Ciències, Ciències de
la Salut, Ciències Socials
i Jurídiques, i Enginyeria i
Arquitectura.
Crèdit ECTS
Unitat de mesura que
equival, en la Universitat de
València, a 25 hores. De les
25 hores, 10 són de classe
i 15 són de treball autònom
de l’estudiant.
Matèria / Assignatura
Hi ha matèries de tres tipus:
de formació bàsica,
obligatòries i optatives.
Les matèries es concreten
en una o diverses assig-
natures de les quals es
matriculen els estudiants.
Itinerari
És una agrupació
d’assignatures, gene-
ralment optatives, que
permet a l’alumnat una
major especialització en un
determinat camp dins el
grau o el màster. És sinònim
d’intensifi cació curricular;
en alguns graus també es
parla de menció.
obligatòria o d’optativa dins
el pla d’estudis. Poden tenir
entre 6 i 60 crèdits ECTS i es
cursen en la segona meitat
del pla.
Treball de fi de grau
En l’últim curs del grau cal
fer un treball que val entre
6 i 30 crèdits ECTS, segons
el títol.
Vinculació
És la relació que s’estableix
entre les matèries de moda-
litat de segon de batxillerat i
els graus (idoneïtat) i també
entre les famílies professi-
onals dels cicles formatius
de grau superior i les bran-
ques de coneixement dels
graus (adscripció).
Ponderacions
En el cas del batxillerat, les
ponderacions consisteixen a
multiplicar per 0,1 o 0,2 les
dues millors qualifi cacions
de les matèries examinades
en la fase específi ca de les
PAU, sempre que les matè-
ries estiguen vinculades al
grau que es vol estudiar.
En el cas dels cicles for-
matius, les ponderacions
consisteixen a multiplicar
per 0,1 les dues millors
qualifi cacions dels mòduls
del cicle, sempre que la
família professional del cicle
estiga vinculada a la branca
de coneixement del grau.
PAU
Prova d’accés a la univer-
sitat per als alumnes de
batxillerat. La prova és
necessària per a accedir
als graus i s’estructura
en una fase general obliga-
tòria i una fase específi ca
de caràcter voluntari.
Les qualifi cacions dels
exàmens de la fase general
tenen validesa indefi nida,
mentre que les qualifi ca-
cions de les matèries de
la fase específi ca tenen
validesa per als dos cursos
acadèmics següents.
Preinscripció
És el procediment d’admis-
sió que serveix per a ordenar
els estudiants que demanen
plaça en un grau segons la
nota d’accés. Les universi-
tats valencianes públiques
(i els centres adscrits a
aquestes) fan la preinscrip-
ció conjuntament. Hi ha una
preinscripció ordinària (fase
A, al voltant de les PAU de
juny) i una altra d’extraordi-
nària (fase B, al voltant de
les PAU de setembre). En la
fase A s’ofereixen totes les
places dels graus, mentre
que en la fase B sols s’oferei-
xen les que queden després
de resoldre la fase A.
GLOSSARI
NAU
Nota d’accés a la universitat,
de 5 a 10 punts. Només amb
la NAU ja es pot accedir als
estudis de grau. La NAU
té validesa indefi nida.
NAU = mitjana del batxillerat (60%)
+ mitjana de la fase general
PAU (40%)
NAT
Nota d’accés a les titulaci-
ons, de 5 a 14 punts.
Pot augmentar la NAU fi ns
a 4 punts. Incorpora les
dues millors qualifi caci-
ons de les matèries de la
fase específi ca. Cal, però,
que les matèries estiguen
vinculades al grau que es
vol cursar. Un alumne pot
tenir diverses NAT segons
les matèries de modalitat
examinades i el grau a què
vol accedir. La NAT té vali-
desa durant els dos cursos
acadèmics següents a la
realització dels exàmens.
NAT = NAU + [ponderació x M1
fase específi ca PAU] + [ponderació
x M2 fase específi ca PAU]
Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.
22
SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE
www.uv.es/dise
www.uv.es/acces
Campus de Blasco Ibáñez
Aulari III, 1r pis
C. Menéndez Pelayo, s/n
46010 València
Tel.: 963 864 040
Campus de Burjassot-Paterna
C. Dr. Moliner, 50
46100 Burjassot
Tel.: 963 544 060
Campus dels Tarongers
Aulari Nord, planta baixa
Av. Els Tarongers, s/n
46022 València
Tel.: 963 828 503