Gràcia estrenarà les urgències d’atenció primària 24 hores al juny al CAP...
16
Gràcia estrenarà les urgències d’atenció primària 24 hores al juny al CAP Larrard Els treballs per adequar la primera planta del centre de Travessera per al CUAP s’endarrereixen pels raigs X i posaran fi a una retallada feta el 2011 Una clínica de cirurgia estètica obrirà al març on hi havia la discoteca Martin’s als Jardinets P5 Banderas, Agnès Varda i Ingmar Bergman, primers noms del II BCN Film Fest P14 Foguerons en honor a Tàpies i Roig La festa de Sa Pobla cremarà enguany a onze espais. P14 L’entrada al CAP Larrard de Travessera de Dalt, amb la pancarta del CUAP, aquesta setmana Foto: Albert Vilardaga Albert Balanzà G ràcia acabarà cap al juny amb una llarga es- pera: recuperarà el ser- vei d’urgències d’aten- ció primària 24 hores, perdut el 2011 en plena fase de retallades, i deixarà d’ostentar el fanalet vermell de la ciutat que significava el districte com l’únic sense Centre d’Urgències d’Aten- ció Primària (CUAP). Els treballs, segons fonts muni- cipals, van gairebé d’acord amb el calendari previst en la definitiva ubicació del CAP Larrard -només endarrerits pel nou servei de raigs X-, si bé el servei d’urgències fun- ciona parcialment des de l’1 de de- sembre de 2015 entre 8 del matí i 12 de la nit a l’Hospital de l’Esperança. Però el moviment de peces, que ara afecta sobretot la planta prime- ra del CAP Larrard, on s’hi ubiquen els serveis de pediatria, s’acabarà amb aquesta redistribució final: el CUAP actual passarà de l’Espe- rança a Larrard i serà al centre de Travessera on funcionarà el ser- vei de manera ininterrompuda. El Districte, per la seva part, ha arran- jat en les últimes setmanes l’entorn del CAP Larrard ampliant la vorera lateral de l’edifici, perquè l’entrada al CUAP no es farà per Travessera de Dalt sinó per Larrard. Pàgina 3 Setmanari gratuït Número 696. 26 de gener de 2018 ISSN - 1695-4793
Transcript of Gràcia estrenarà les urgències d’atenció primària 24 hores al juny al CAP...
Gràcia estrenarà les urgències d’atenció primària 24 hores al juny al CAP Larrard Els treballs per adequar la primera planta del centre de Travessera per al CUAP s’endarrereixen pels raigs X i posaran fi a una retallada feta el 2011
Una clínica de cirurgia estètica obrirà al març on hi havia la discoteca Martin’s als JardinetsP5
Banderas, Agnès Varda i Ingmar Bergman, primers noms del II BCN Film FestP14
Foguerons en honor a Tàpies i RoigLa festa de Sa Pobla cremarà enguany a onze espais. P14
L’entrada al CAP Larrard de Travessera de Dalt, amb la pancarta del CUAP, aquesta setmana Foto: Albert Vilardaga
Albert Balanzà
G ràcia acabarà cap al juny amb una llarga es-pera: recuperarà el ser-vei d’urgències d’aten-ció primària 24 hores,
perdut el 2011 en plena fase de retallades, i deixarà d’ostentar el fanalet vermell de la ciutat que signifi cava el districte com l’únic sense Centre d’Urgències d’Aten-ció Primària (CUAP).
Els treballs, segons fonts muni-cipals, van gairebé d’acord amb el calendari previst en la definitiva ubicació del CAP Larrard -només endarrerits pel nou servei de raigs
X-, si bé el servei d’urgències fun-ciona parcialment des de l’1 de de-sembre de 2015 entre 8 del matí i 12 de la nit a l’Hospital de l’Esperança.
Però el moviment de peces, que ara afecta sobretot la planta prime-ra del CAP Larrard, on s’hi ubiquen els serveis de pediatria, s’acabarà amb aquesta redistribució final: el CUAP actual passarà de l’Espe-rança a Larrard i serà al centre de Travessera on funcionarà el ser-vei de manera ininterrompuda. El Districte, per la seva part, ha arran-jat en les últimes setmanes l’entorn del CAP Larrard ampliant la vorera lateral de l’edifi ci, perquè l’entrada al CUAP no es farà per Travessera de Dalt sinó per Larrard. Pàgina 3
Setmanari gratuïtNúmero 696. 26 de gener de 2018 ISSN - 1695-4793
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
2 PolíticaBCN En Comú, PDeCAT i ERC pacten esmenes al pressupost que el no del PSC no invalidaEl grup Demòcrata introdueix mesures sobre educació i els republicans, sobre arranjaments de jardins i carrers
Albert Balanzà
L ’Ajuntament de Barcelona aprovarà els pressupostos 2018 de la mateixa manera que ja va succeir l’any pas-sat, a través d’una moció de
confiança sobre l’alcaldessa, Ada Colau, que en cas de no presen-tar-se candidat alternatiu vincula els comptes a la seva continuïtat. Això és així, aquest cop, pel no del PSC als comptes, però el pressupost mantindrà les esmenes que hi havi-en negociat el PDeCAT i ERC a can-vi d’una abstenció que fi nalment no es concretarà en cap votació. A Gràcia, en aquesta dinàmica de no-ves aliances de l’equip de govern a Barcelona, BCN En Comú assumi-rà les esmenes que s’han aprovat en la negociació i que tenen a veu-re sobretot en propostes educatives en el cas del PDeCAT i arranjament de carrers i jardins en el cas d’ERC.
Sense que a hores d’ara s’ha-gi conegut a nivell de l’agrupació local del PDeCAT quines han es-tat les propostes acceptades per BCN En Comú, el grup municipal Demòcrata havien demanat una dotació per a la reforma de Pi i Margall, l’arranjament de la pla-ça Joanic i de la placeta Manuel Torrente, un aclariment de la do-tació per a l’Espai Quiró i projec-tes més ambiciosos com una esco-la bressol a Grassot, la construcció
en préstec a la Generalitat de l’es-cola Gràcia del carrer Encarnació, un centre cívic a la Salut i un poli-esportiu a la zona nord.
ERC, per la seva banda, ja coneix a Gràcia el resultat de les negocia-cions i quines propostes seran as-sumides i quines no pels comuns. En concret, les iniciatives republi-canes que entren són la millora de l’arbrat als miradors de Joan Sales i del Coll del Portell, la neteja i mi-llora dels jardins de Laguna Lanao, el rec periòdic als jardins de Maria Baldó, la rehabilitació i reforma de la Font de Sant Salvador i una dotació econòmica específi ca per a l’arranjament de voreres dels barris de la Salut i de Vallcarca-Penitents. Les propostes repu-blicanes que no han entrat són l’ajardinament de l’espai on ha-via d’anar primer l’IES Vallcarca i el desmantellament dels jardins Comas i Llaberia, on anirà l’ins-titut, per avançar. Tampoc s’ha acceptat la reforma de la plaça Raspalla i noves escoles bressol.•
L’equip de govern de BCN En Comú, i ERC, al ple. Foto: A. V.
La plaça de la Vila, dilluns passat, en l’acte d’Òmnium. Foto: Cedida
Breus
Tardà i Nuet avaluen la situació política a l’Ateneu RoigL’Ateneu Roig, a Torrent d’en Vidalet 34, acull aquest divendres 26 a les 19 hores un debat entre el diputat d’Esquerra al Congrés Joan Tardà i el diputat al Parlament de Catalunya En Comú Podem i coordinador d’EUiA Joan Josep Nuet. Sota el títol genèric Salts i en una convocatòria orgaitzada pel diari digital El Salto, Tardà i Nuet avaluaran la situació política i, en particular, el moment de les esquerres a Catalunya i a l’Estat.
•PDeCAT. Dotació per a la reforma de Pi i Margall, arranjament de la plaça Joanic i de la placeta Manuel Torrente, dotació per a l’Espai Quiró, escola bressol a Grassot, construcció en préstec a la Generalitat de l’escola Gràcia del carrer Encarnació, centre cívic a la Salut i poliesportiu a la zona nord.
• ERC. Millora de l’arbrat als miradors de Joan Sales i del Coll del Portell, neteja i millora dels jardins de Laguna Lanao, rec periòdic als jardins de Maria Baldó, rehabilitació i reforma de la Font de Sant Salvador i arranjament de voreres de la Salut i de Vallcarca-Penitents.
Les propostes del PDeCAT i ERC
Avís de desallotjament a la nova seu del Banc Expropiat
El jutjat número 28 de Barcelona ha posat en marxa el procés de desallotjament de la nova seu del Banc Expropiat al carrer Quevedo, a partir d’una denúncia de CatSalut, gestora encara de l’antic CAP propietat de l’Estat, que l’assemblea del banc va okupar el setembre de 2017 després d’haver estat buit des del 2014. “Ara ens toca veure com fer front a aquesta nova amenaça i com la podem respondre”, diu el banc en un comunicat.
A. B.
BCN En Comú ha elevat el nivell de representació que enviava fi ns ara a les concentracions
de dilluns que organitza Òmnium Gràcia a la plaça de la Vila i aquest dilluns passat ha estat el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Gerardo Pisarello, qui ha encap-çalat la delegació dels comuns. En altres ocasions, Gràcia En Comú, a través dels seus representants a l’assemblea local o al grup mu-nicipal al districte havia assumit aquest paper. Les concentracions, que van arrencar el passat desem-bre, cada dilluns tenen un porta-veu que llegeix textos de suport, i aquest últim cop aquest paper l’ha assumit el president del G-6 i de Lluïsos, Oriol Hosta. •
Pisarello se suma a la concentració d’Òmnium pels presos BCN En Comú ja havia estat als actes de dilluns, però a nivell de Districte
No s’han acceptat propostes d’Esquerra com la reforma de la plaça del Raspall
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
3SocietatGràcia estrenarà al juny el CUAP 24 hores al CAP Larrard Les obres a la primera planta del CAP, on anirà el servei d’urgències, estan pràcticament enllestides
Albert Balanzà
El Centre d’Urgències d’Atenció Primària de Gràcia, amb servei de 24 hores tal com funciona arreu de la ciutat, es re-
activarà aquest juny a les instal-lacions del CAP Larrard, set anys després de la retallada que va fer desaparèixer una oferta que assumia fins aleshores l’Hospi-tal de l’Esperança. El CUAP ja té pràcticament acabades les obres que s’estan fent a la primera plan-ta del CAP i fi ns i tot, segons han apuntat fonts de CatSalut a aquest setmanari, hi ha material guardat i a punt de col·locar a l’Esperança mentre a l’espai defi nitiu s’hi re-maten ara les instal·lacions elèc-triques.
Malgrat estar lluny de les pri-meres previsions d’obertura que s’havien apuntat per a l’any 2016 i havent superat el repte també endarrerit de l’obertura el març de 2017 del CAP VIla de Gràcia a l’antiga Cibeles, les autoritats del CatSalut fan una lectura positi-va de la recta fi nal de l’adequa-ció i reordenació dels serveis, si bé admeten que el calendari ini-cialment tancat a fi nals d’abril de 2018 no es complirà i s’allargarà unes setmanes, amb tota proba-bilitat per inaugurar el CUAP dins del primer semestre.
El motiu de l’endarreriment fi -nal del CUAP és la instal·lació del nou servei de raigs X, inexistent al CAP Larrard i que ha de passar encara pels necessaris processos
de concurs, adequació de l’espai i validació de funcionament.
Mentre han durat les obres de condicionament del nou espai del CUAP, a la primera planta del CAP Larrard, el servei de Pediatria s’ha hagut de recol·locar en al-tres plantes de l’edifici i el que s’ha traslladat ha estat el servei d’odontologia i l’anomenada cpa-mera nomidiàtrica. Tots dos ser-veis estan actius a l’espai d’arees externes de l’Hospital de l’Espe-rança, fet que també ha compor-tat una certa reforma en el centre de Sant Josep de la Muntanya.•
La futura porta del CUAP, al carrer Larrard, amb la vorera ampliada aquest gener. Foto: A. V.
Ampliació de la vorera per fer fàcil l’entrada al CUAP. El Districte ha enllestit aquest gener l’ampliació de la vorera de la cantonada Larrard-Mare de Déu de la Salut davant la previsió d’ubicar l’entrada principal del CUAP al lateral de Larrard i per la necessitat d’aparcament d’ambulàncies.
Diverses entitats participen al 2n fòrum Som Cultura Popular
Fins diumenge se celebra la 2a edició del fòrum Som Cultura Popular, un esde-
veniment creat amb la volun-tat de ser un punt de trobada entre els diferents col·lectius de la cultura popular. Els espais de Fabra i Coats i de Can Fabra (al barri de Sant Andreu) són els escenaris on es desenvolupen les diferents activitats.
El Drac de Gràcia, el Consell Parroquial de l’Església de Nostra Senyora de Gràcia de la Granadella, els Castellers de Gràcia i la Fundació Festa Major faran exposicions, la pre-sentació del llibre del bicente-nari de la Festa Major, activi-tats de team building, i fi ns i tot es decorarà l’entrada del la Fàbrica de Creació com si fos un carrer de la Vila durant la Festa Major.
A.V.
Breus
Fundació Festa Major i CAT acorden impulsar el carnet festerEl carnet fester, una iniciativa de la Fundació Festa Major que servirà perquè la comunitat festera tingui accés a una sèrie d’avantatges i descomptes, s’inaugura amb un acord amb el CAT. Amb aquest conveni els festers gaudiran d’un 20% de descompte permanent en totes les entrades dels concerts del CAT i en especial del Tradicionàrius, un 40% en actuacions seleccionades i fi ns i tot un 50% per a dos concerts singulars del festival.
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
4 SocietatL’entorn del Park Güell s’endreça per afavorir l’entrada des de Baixada de la Glòria La proposta passa per arranjar un morrot com a mirador aprofi tant els ingressos provinents de la recaptació obtinguda en la zona monumental de pagament
A.B.
El trencacames que suposa accedir al Park Güell des del metro Vallcarca i cap amunt des de l’avinguda Vallcarca a través dels set
trams d’escales mecàniques i so-bretot de la costeruda pujada de la Baixada de la Glòria tindrà un valor afegit aquesta primavera, un cop acabi l’arranjament del petit mirador que l’Ajuntament hi vol obrir al camí d’aquesta entrada secundària al recinte. Encara no han començat les obres (malgrat que així es va assegurar dilluns en nota de premsa) però la pro-posta municipal, amb una inver-sió de 450.000 euros provinents de la recaptació obtinguda en la zona monumental de pagament, és co-herent amb l’argument central del nou pla estratègic de derivar l’allau de visitants cap a entrades secundàries com Coll del Portell o ara Baixada de la Glòria.
La reforma d’aquesta entra-da al Park Güell, que ara es fa a través de dos trams d’escales i passarel·les metàl·liques, just després d’arribar al cim urbà de l’avinguda del Coll del Portell, consistirà a “arranjar i fer utilit-zable un morrot, un tros de mun-tanya”, segons detallen fonts mu-nicipals, que correspon al camí d’entrada i que, de fet, ja té una idea de mirador que ara es vol re-forçar. Des d’aquest camí es veu tota la ciutat cap enfora i cap en-dins la plaça de la Natura i les zo-nes centrals del parc. Una de les visions més concretes és la teula-da dels Blokes Fantasma, amb la històrica pintada Okupa y Resiste. També aquesta entrada agafarà
L’entrada al parc des de Baixada de la Glòria i l’espai per arranjar. Foto: A..B.
força, per proximitat, si es con-creta la proposta de regular l’ac-cés a les Tres Creus en moments d’alta ocupació (vegeu l’Indepen-dent núm. 693).
Els treballs s’han marcat amb una durada de quatre mesos i co-mençaran amb retard, perquè tot just dimecres van arribar els car-tells d’obra que s’han de col·locar, però el Districte calcula que el pro-jecte paisatgístic que en resultarà permetrà guanyar un espai verd i d’estada que ara es troba a faltar en aquest accés al recinte.
Nomenclàtor. El Districte, de fet, ja té més plans per reva-loritzar a nivell veïnal aques-ta entrada secundària del Park Güell i, en aquest sentit, en l’úl-tima sessió del grup de treball de Nomenclàtor de Gràcia ja va instar els experts i represen-tants d’entitats a proposar noms per aquest nou espai d’estada. A l’avinguda del Coll del Portell, si la voluntat de nomenclàtor es fa extensiva, encara hi ha almenys dos espais més, a banda i ban-da de les escales de ferro que ar-riben fins l’entrada del recinte gaudinià, que podrien meréixer un bateig: l’un queda al peu del casal La Miranda i l’altre al peu dels blocs d’edifi cis que van cap al fi nal del carrer.•
La zona agafarà volada si es tanca la proposta de regular l’accés a les Tres Creus
Els pals grocs es retiraran només en part. Els polèmics pals grocs dels espais d’estada de Vallcarca, instal·lats després de l’enderroc de la Casita Blanca i també estesos al solar de les monges, seguiran parcialment dempeus. Si en un primer moment la previsió era de retirada total, l’acord fi nal preveu mantenir-los si tenen fanal. El projecte Grid of Lighting Poles, del bufet MAIO, es va instal·lar als dos espais el 2013.
Salvador i Bellver/Martí.Les obres, tal com van expli-
car els tècnics municipals en la comissió d’urbanisme de la set-mana passada, no signifi caran la implantació d’un carril segregat específi c, com en els anteriors ca-sos, sinó que simplement s’hi as-senyalarà el recorregut en tant que itinerari recomanat d’ana-da per un carrer i de tornada per l’altra. Els límits d’aquests itine-raris estaran marcats pels carrers Escorial i Torrent de l’Olla.
Aquests primers dies, tal com expliquen els cartells que s’han penjat al llarg dels trams impli-cats, s’hi han començat a fer les adaptacions per reordenar la cir-culació de bicicletes, amb l’ad-vertiment que alguna d’aquestes adaptacions s’haurà de fer “ne-cessàriament” en cap de stema-na o en horari nocturn per entor-pir el mínim el trànsit habitual. La reforma i activació del carril bici està previst que s’enllesteixi durant el mes de febrer.•
Sant Salvador i Bellver, nou carril bici VilaLes obres no signifi quen la implantació d’un carril segregat sinó el marcatge d’itineraris recomanats
A. B.
Després dels carrils de la Travessera de Gràcia en el tram de Grassot, d’Esteve
Terrades i de l’encara no inaugu-rat i polèmic carril del tram supe-rior de l’avinguda de Vallcarca, el Districte ha engegat aquesta set-mana les obres del nou carril bici Vila de Gràcia, que atravessarà el nucli històric en sentit trans-versal utilitzant els carrers Sant
La continuació del carrer Sant Salvador, Nil Fabra, ha obtingut una victòria sobre el vehicle motoritzat: els veïns, que s’havien queixat de la invasió de cotxes i furgonetes sobre la vorera, han vist com l’espai per caminar s’ha ampliat.
Breus
El local de El Relámpago serà un centre d’estètica
La històrica botiga de disfresses i material de festa El Relámpago del Torrent de l’Olla, que va tancar el passat novembre després de 76 anys de trajectòria a Gràcia, es convertirà en un centre d’estètica. La societat Yokasta Núñez SL ja està fent reformes en el número 130 del carrer on hi havia el comerç, un cop s’ha constituït com a empresa que ofereix serveis de perruqueria, depilació, brozejat i tractaments corporals.
Mostra de fotos de Sitges amb el Banc del Temps a LluïsosEl grup del Banc del Temps de Gràcia inaugurarà el pròxim dimarts 30 de gener a les 19 hores al vestíbul de Lluïsos una mostra de fotografi es que tenen Sitges com a temàtica central. L’exposició, feta amb la col·laboració dels membres de l’entitat, es composa de 23 imatges i es podrà veure fi ns al 15 de febrer.
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
5Societat
L’entrada amb forja de l’antiga Martin’s, amb la pancarta al primer pis del nou negoci, aquesta setmana. Foto: A. V.
A. B.
L a zona dels Jardinets se-gueix completant les peces d’un puzle comercial de transició entre el passeig de Gràcia i el carrer Gran
que costa de culminar per la ne-cessitat d’adaptació dels locals i els preus desobitants més propis del passeig que no pas del carrer. Lentament, però, on hi havia les ofi cines del Deutsche Bank ja s’ai-xequen les bastides de la nova tor-re d’apartaments de gran luxe i de la fl agship de SEAT; on hi havia els apartaments 115 ja s’hi dóna for-ma a un hostel aprofi tant l’entra-da dels antics cines Casablanca, On hi havia la botiga d’aart religi-ós s’hi fan adequacions....
L’última peça a moure’s és his-tòrica: on fa 35 anys, l’any 1983, va néixer i va créixer la discoteca gai més important de Barcelona, Martin’s, al número 132 i tocant paret per paret amb l’ara Casa Fuster, al mes de març obrirà una clínica de cirurgia plàstica i me-dicina estètica. Un portaveu de Doctor Marín, amb centre prin-cipal al passeig Manuel Girona i tres clíniques més a Barcelona, Andorra i Amposta, ha confi rmat a aquest setmanari aquest calendari d’obertura al local dels Jardinets, un cop aquesta setmana ja s’hi han
Una clínica de cirurgia plàstica i estètica obrirà al març on hi havia l’antiga discoteca Martin’s Doctor Marín ja ha començat a instal·lar-se en el local, que ha estat tancat des del 2011 després dels fracassos de les sales Tunnel i The Flat
el desembre de l’any 2012, quan el projecte The Flat, una sala pen-sada com a discoteca a la part de sota i una cocteleria al pis de dalt, no va arribar ni tan sols a inau-gurar-se. Les diferents promoto-res immobiliàries que se n’havien fet càrrec posteriorment posaven preu al local al voltant dels vuit mil euros al mes.•
Breus
començat a veure moviments amb la instal·lació d’una pancarta exte-rior. La nova clínica de cirurgia i estètica oferirà des de lífting facial, rinoplàstia o bótox fi ns a augment de llavis i mames, pílings i tracta-ments amb làser.
L’arribada de Doctor Marín a Gràcia resol un llarg període d’in-certesa amb aquest local, que va
tancar com a Martin’s l’any 2010 i que va tenir una segona vida du-rant dos anys, totalment renovat per dins, com a discoteca Tunnel. L’any 2011, de manera sobtada i en relació a unes obres de reforma que li van fer perdre la llicència d’activitats que tenia concedida, l’espai va tornar a quedar buit. L’únic moviment posterior va ser
Els Castellers de la Vila de Gràcia han completat una setmana de contrastos en la qual dilluns van aixecar un pilar de dol a plaça de la Vila en record d’en Mike, el company mort ara fa un any després de quedar greument lesionat en la diada de Festa Major de 2013, i aquest dissabte, amb tota probabilitat, entraran a la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya en un pacte que els atorga la presidència l’any 2020. El 2018 la presidència recaurà en els Xiquets de Tarragona i el 2019 en els Marrecs de Salt. L’acord, avançat per la revista Castells, vol cicatritzar la crisi en la coordinadora pels drets d’imatge.
Els Castellers recorden en Mike i entren a presidir la CCCC
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
6
El Centre ja prepara el seu 150è aniversari, que començarà la nit de Cap d’Any del 2019 Un pregó d’inici ofi cial el 2 de febrer, els 50 anys de la colla Els Amics i la lectura de ‘Los Pastorcillos’, propostes concretades
Albert Balanzà
Gairebé agafant el relleu del Bicentenari de la Festa Major i quan enca-ra no fa pas tant del 150è aniversari dels Lluïsos
l’any 2005, el Centre ja ha comen-çat a escalfar motors de la mateixa efemèride que aquests últims, que en el seu cas se celebrarà durant tot l’any 2019. Malgrat la certa llunya-nia de l’arrencada, a l’entitat es tre-balla a bon ritme per vestir aquest homenatge a 150 anys de trajectòria i s’ha marcat la propera Nit de Cap d’Any com el tret de sortida.
No és casual la tria del can-vi d’any perquè el Centre és l’en-titat que en els darrers temps ha assumit la principal convocatò-ria popular de revetlla a Gràcia, amb un sopar i una festa que en-guany també va deixar gent al car-rer. En tot cas, el 31 de desembre
Medir i sortides culturals) i enti-tats adherides (Club Tres Peons). És clar, segons explica el president Carlos Pablos, que el 2 de febrer hi haurà un pregó i una cercavila, i que també en aquell febrer de 2019 es farà el dinar de glossadors, en el marc de la festa dels Foguerons de Sa Pobla, que s’ha fet ja aquest any.
La resta de mesos, al març, per exemple, es commemoraran els 50 anys de la colla de Sant Medir de l’entitat, Els Amics, i es presenta-rà una versió ampliada del llibre de l’entitat que es va editar amb motiu dels 125 anys. Hi haurà un concurs per redissenyar el logo-tip, una diada castellera, un re-cull d’espectacles musicals fets al Centre i, com a traca, la recupera-ció de la lectura dramatitzada de Los Pastorcillos, una versió sacra-mental dels Pastorets. “Però, so-bretot, el que volem és aprofi tar l’aniversari per obrir-nos a Gràcia”, subratlla Carlos Pablos.•
serà el primer dels actes que tin-dran un inici ofi cial el 2 de febrer, data exacta que commemora la fundació de l’entitat a l’aleshores carrer de l’Àngel 67 (actual carrer Montseny) l’any 1869.
Una comissió coordinada per Josefi na Altés, sòcia i activista local, ha perfi lat un primer esborrany de programa, amb la col·laboració de les seccions (tennis taula, esplai, te-atre, coral i dòmino), activitats (ar-xiu històric, llibre-fòrum, concurs de teatre, pastorets, concurs de tex-tos teatrals, revista Orifl ama, Sant
“Volem aprofi tar l’aniversari per obrir-nos a Gràcia”, diu Carlos Pablos, president
Les taules del sopar del Centre la passada Nit de Cap d’Any Foto: Cedida
Societat
A. B.
El projecte de construcció de 24 apartaments de luxe en el lloc on fi ns al juny hi havia ha-gut la congregació d’arrel murciana de Cristo Rey, a l’avinguda del Coll del Portell 69, a tocar del Park Güell, ja ha completat la primera eta-
pa. La promotora Urbania International ha enllestit aquest gener l’enderroc del temple que tocava al car-rer Sostres i de la residència interior, més a prop de Coll del Portell, on encara a principis d’aquest estiu hi lluien les fl ors i una estàtua de Crist recordant els 50 anys de la congregació. El Districte va autoritzar les obres el passat 22 d’agost.
El canvi més espectacular, en qualsevol cas, és l’estat totalment diafan del solar, també amb la substitució de la porta d’accés principal per dues portes de planxa que permeten l’entrada de maquinària de construcció i l’eliminació física també de la part annexa que anys enrere havia estat local de l’associació de veïns de Coll-Vallcarca.•
Ja no queda ni rastre del convent de Coll del Portell Urbania acaba la neteja del solar per aixecar pisos de luxe
L’interior del convent, abans (dalt) i després (baix) Foto: A. B.
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
7
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
8 EsportsEl Gràcia GC celebra la 20a edició del seu Trofeu Internacional Hi participaran 50 gimnastes de 12 clubs de Catalunya, d’altres comunitats i també d’Itàlia, Holanda i Suïssa
Celebració de dues dècades. La Directora Tècnica del Club, Maria José Guirao, ha avançat que un cop acabat el trofeu s’obsequiarà a tots els participants i entrenadors a un vermut, i que la gimnasta més petita que participi serà l’encarregada de bufar les espelmes del pastís del 20è aniversari.
Albert Vilardaga
Dissabte se celebra la 20a edició del Trofeu Internacional Vila de Gràcia de gimnàstica ar-tística femenina que or-
ganitza el Gràcia Gimnàstic Club. L’esdeveniment comptarà amb la presència de 50 gimnastes de 12 clubs de Catalunya, d’altres comunitats (Aragó, Comunitat Valenciana i Canàries) i de l’es-tranger (Itàlia, Holanda i Suïssa). La Directora Tècnica del club, Maria José Guirao explica el res-sò del trofeu: “A Catalunya no se’n fa cap semblant, ni pel que fa al nivell de les gimnastes ni per la internacionalitat dels equips, i molt menys de forma gratuïta, per tant, és un autèntic luxe te-nir-ho a Gràcia”, explica.
Les gimnastes que hi partici-pen pertanyen als nivells 5 al 8 de Via Olímpica, que corresponen als més alts que hi ha, just per sota dels nivells on fi guren les in-tegrants de les seleccions nacio-nals. Hi haurà quatre categories: benjamí, aleví, infantil i juvenil, i es competirà en quatre aparells: barra, terra, paral·leles i salt. El club gracienc estarà representat per sis gimnastes, Elsa Garcia i Andrea Cedeño (juvenil); Ainara Garcia (infantil); Carla Garriga i Maria Errando (aleví); i Júlia Herrera (benjamí).
“Les competicions ofi cials co-mencen la primera setmana de febrer, per tant, aquest esdeveni-ment s’acaba convertit en una po-
sada a punt molt interessant per elles i per saber una mica com afronten l’inici de la competi-ció”, explica la Directora Tècnica. L’inici de la 20a edició serà a 2/4 de 10 del matí, l’entrada al pave-lló del Gràcia Gimnàstic Club, si-tuat al carrer Molist, 2-4, a la con-tinuació del carrer Escorial, serà gratuïta per a tots els assistents, i el trofeu s’allargarà fins a les 2 del migdia, quan es posarà el punt fi nal amb unes exhibicions per part de les esportistes de base del club gracienc i el lliurament de guardons a les campiones de cada disciplina.•
La 20a edició del trofeu tornarà a omplir el pavello del Gràcia GC de gimnastes catalanes i d’arreu d’Europa. Foto: TTFotos/GGC
Breus
El ‘Cata’ punxa contra el Navarra i ara visita la piscina del Mataró
El Navarra s’ha convertit en la bèstia negra, dels 3 partits que han guanyat en tota la lliga, dos han estat contra el ‘Cata’. El partit es va posar de cara, els del Tato Garcia es van arribar a posar 0 a 3, però el Navarra va reaccionar, va escurçar distàncies abans del descans, i al fi nal del 3r període es van igualar les forces (4-4). En el quart decisiu, els locals es van avançar, els graciencs van igualar el marcador a 5, però els navarresos van marcar el sisè i defi nitiu. Aquesta setmana el ‘Cata’ la difícil piscina del Quadis Mataró, el quart classifi cat.
Luis González representa el Vedruna Gràcia a l’All Star de CopaEl pivot veneçolà, Luis González, serà el representant del conjunt gracienc en el partit de les estrelles de Copa Catalunya que es disputa el dissabte a les 6 de la tarda al Pavelló Nord de Sabadell. El partit s’emetrà en directe per La Xarxa Televisions i en streaming per laxarxa.com. L’entrada al partit és gratuïta descarregant-la de la web de la Federació Catalana de Bàsquet.
capulats han demostrat que són capaços del millor i també del pit-jor, i l’exemple més clar el trobem en l’última jornada, on els graci-encs perdien a casa 0 a 2 contra el cuer i van acabar salvant un punt.
Ara arriben reptes a priori més complicats, dos partits lluny del Nou Sardenya, primer contra el Castelldefels (14è amb 27 punts), però que ha guanyat els últims quatre partits que ha jugat com a
local, i després el Prat, que encade-na tres victòries com a local.
Sumar el màxim de punts d’aquestes dues visites serà clau per no despenjar-se de la lluita per la promoció d’ascens, i afron-tar amb optimisme i garanties la tornada al Nou Sardenya contra L’Hospitalet, el segon classifi cat.
Aquesta setmana, en el par-tit contra el Castelldefels (diu-menge, 12 hores) podria debutar
El camí cap el playoff passa per sumar punts lluny del Nou Sardenya Els de Joan Esteva afronten dos compromisos consecutius fora de casa que seran claus per seguir perseguint la promoció d’ascens
A. V.
La lluita per ocupar la zona de promoció d’ascens s’ha posat d’allò més interessant i igua-
lada. Entre el Prat, que comença la jornada en tercera posició i La Pobla de Mafumet, que ho fa en desena plaça, hi ha només 4 punts de diferència, i enmig es troba l’Europa, 8è amb 35 punts. Els es-
Raillo va fallar un penal en l’últim partit contra el Gavà. Foto: A. Garreta
el nou fi txatge, Aimar Moratalla, que ha arribat al club procedent del Granollers per cobrir la bai-
xa de Dani Pujol, i que la setmana passada va quedar fora de la con-vocatòria per decisió tècnica. •
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
9
veus des de l’aula
Els pares amb fills en edat escolar estem majorità-
riament d’acord que una bona formació en llengües els serà necessària en el futur. Volem que, a banda de dominar el català i el castellà, tinguin un títol d’anglès i – si pot ser – co-neixements d’alguna altra llen-gua estrangera.
Tradicionalment l’escola ha intentat donar resposta a aquesta demanda incorporant l’anglès i, opcionalment, algun altre idioma, com el francès o l’alemany, com a assignatures del currículum. Però això ja no és suficient: la llengua no es pot aprendre ni ser constreta a l’aula durant dues o tres hores a la setmana. La llengua no la podem entendre com a assig-natura, sinó com a mitjà de co-municació real i pràctic.
El professor Jordi Vilaseca Brugueras, mestre per l’Escola
Universitària Blanquerna, pro-posa a “La força d’una escola de vida” l’escola multilingüe i amb projecció internacional com una de les dotze notes bà-siques (...) que ens guia cap al nostre nord (...) en el dia a dia del nostre projecte educatiu.1
L’Escola Multilingüe és l’es-cola que ensenya diverses llen-gües i en promou la utilització en tots els contextos possibles. A La Salle Gràcia treballem contínuament per anar ampli-ant la presència de l’anglès i, en la mesura del possible, les altres llengües que oferim en el currículum de les diverses etapes (xinès i francès a l’ESO, alemany al Batxillerat, francès i alemany a Cicles Formatius) dins i fora de l’escola.
Des de la nostra experiència us podem oferir exemples de com ho hem dut a la pràctica:
Presència física de diver-
ses llengües: retolació a l’au-la i altres espais (com el men-jador, per exemple); materials exposats al vestíbul o altres llocs comuns i de pas; articles als butlletins, revistes i pàgina web de l’escola; llibres de lectu-ra disponibles a la biblioteca...
Classes de diverses ma-tèries en anglès: a La Salle Gràcia els nens d’Infantil fan la Psicomotricitat en anglès, i hi continuen fent l’Educació Física en el Primer Cicle de Primària, passant, progres-sivament, a matèries com la Plàstica, el Medi i la Lectura Eficaç. A 1r d’ESO hem comen-çat fent una assignatura de re-solució de problemes de mate-màtiques en anglès i la matèria de tecnologia, i el nostre Pla Lingüístic preveu la continuï-tat de l’oferta de matèries amb l’anglès com a llengua vehicu-lar a tota la Secundària.
Utilització de l’anglès com a mitjà de comunica-ció oral: la presència de pro-fessors nadius o de l’Auxiliar de Conversa és una ocasió per introduir l’anglès als passadis-sos, al menjador, al pati i a la sala de professors. El fet que els alumnes sentin parlar an-glès a professors i personal no docent amb qui habitualment es comuniquen en català, po-tencia que ells ho visquin com a natural i també ho facin.
Utilització d’eines, ma-terials i fonts d’informa-ció en diverses llengües: la presència de les TIC a totes les aules facilita la diversitat de materials a disposició de tutors i professors i intentem sempre que sigui possible oferir pro-jeccions, textos, activitats, etc. en la seva llengua original.
Activitats fora de l’aula: totes les escoles complemen-
tem el currículum de les diver-ses matèries amb sortides d’un o més dies. Aquestes poden ser ocasió per als alumnes de prac-ticar diverses llengües: teatre, visites culturals (moltes enti-tats ofereixen visites guiades no només en català i castellà, sinó també en anglès, francès, etc...), entrevistes, colònies, estades a l’estranger, intercanvis...
Podem afegir a la llista un llarg etcètera, però caldria re-marcar que totes aquestes ac-tivitats requereixen un gran esforç d’Equips Directius, De-partaments, professors, PAS, famílies i alumnes que ens hem d’involucrar a normalitzar la diversitat lingüística en el nos-tre entorn.
Judit JuyolCap Departament Llengües i
responsable Intercanvis Internacionals
Cal que les llengües estrangeres surtin de l’aula
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
10 Opinió
Editorial
Set anys sense 24 hores
L’any 2011 era any de males notícies, amb el pic de la crisi afectant i tancant tota mena d’iniciatives. Es pot repassar a l’hemeroteca de l’Independent d’aquells dies: suspensió dels treballs de la L9, re-
tallada d’un 30% de la despesa de Festa Major, fre a les escoles bres-sol previstes als carrers Jaén i Neptú (Enxaneta i Caspolino)... És en aquest context, i en el dels acomiadaments que es van registrar a la sa-nitat privada, que Gràcia va perdre el servei d’urgències d’atenció pri-mària que s’ofertava a l’Hospital de l’Esperança. Mals anys, i segura-ment també mals experiments en la governabilitat.
Han passat set anys i l’esce-nari ha canviat molt. Som en una postcrisi que els experts no s’atreveixen a dir que passi del tot o que n’arribi una altra de més grossa. Però el focus de l’economia s’ha traslladat a la política i hi ha un cert con-sens a recuperar el camí que es va perdre en aquell temps en polítiques socials. Aquest és un sentiment transversal a gairebé tots els governs. La L9 no s’ha reprès, però les escoles bressol Enxaneta i Caspolino ja tenen una tra-jectòria amb dos tipus de gestió, cada cop millor, la Festa Major pateix sotracs però gaudeix de bona salut en ple Bicentenari, la Delfos que acomiadava amplia capital i celebra 50 anys i ja li toca el torn a l’estre-na del CUAP 24 hores, que arribarà al juny, un any i escaig més tard de l’obertura del CAP Vila de Gràcia. Millors temps, millors governs i mi-llors consensos. •
El procés sempre és el mateix: una nota de premsa a la pàgi-na web de l’Ajuntament que apareix repicada fi l per randa en la majoria de digitals i que, en funció de la sequera informa-tiva del dia, es fa més grossa o més petita. Bé, habitualment,
pel que fa als temes de Gràcia, ens és igual, perquè són notícies que L’Independent ja ha avançat. Però dilluns, amb l’anunci d’inici d’obres en els accessos del Park Güell per la banda del Coll del Portell, se’ns van avançar. Hi vam anar dimecres a comprovar el fastuós “inici” i allà no s’hi ha mogut ni una pedra. Bé, com a Dones del 36, que el Districte diu des de Nadal que les obres s’han acabat i allà segueixen...
Som en una postcrisi que els experts no s’atreveixen a dir que passi del tot
Eldepen-
dent
Cartes al director
Mal servei del bus 24Soc usuària del bus 24 i volia denunciar la saturació a la que està sotmesa aquesta línia. El fet de que sigui un bus que passa pel centre neuràlgic de Barcelona, com la plaça de Catalunya, i vagi fi ns al Park Güell, fa que sigui un bus àmpliament utilitzat pel turisme, que l’ agafa de forma massi-va pels seus desplaçaments. Això fa que el bus quedi saturat ja gairebé des de l’ inici del seu recorregut i es vagi omplint més, de turistes i de locals, a mida que puja per Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia. En el meu cas, estic embarasada i tinc una nena petita, pel que sovint he de pujar al bus amb el carretó, cosa que moltes vegades és una missió impossible. Sovint el bus no obre les portes a les parades correspo-nents, perquè simplement, no hi cap ningú més a dins. Si afortunadament es pot ac-cedir a l’ interior, la feinada esdevé poder trobar lloc per deixar el carretó o que al-gun dels turistes ens deixi seure en un dels seients reservats , destinats entre d’ altres, a gent gran, embarassades, i mares amb criatures. Ocorre sovint també que els tu-ristes accedeixen al bus per la part de da-rrera i, degut a que va tant ple, ni tan sols validen el bitllet. Així que el negoci els surt rodó, només a ells, és clar.Demano que l’ajuntament planteji so-lucions urgents i immediates per paliar aquesta situació, en la que els veïns, que som els que contribuïm al desenvolupa-ment de la ciutat i mereixem un servei òptim i de qualitat, ens veiem clarament desafavorits per l’ arribada massiva dels turistes. Caldria canviar el bus d’ un sol mòdul per un de doble mòdul i també in-crementar-ne la seva freqüència. Per úl-tim, replantjar-se qui volem que utilitzi el bus de línia de la ciutat. Potser és necessa-ri modifi car el recorregut per tal de forçar als turistes a utilitzar un altre tipus de bus, com el turístic. Una altra alternativa se-ria crear un bus específi c Plaça Catalunya - Park Güell amb parades a la Diagonal, Lesseps, Travessera de Dalt i Park Güell, se-guint el trajecte del 24 però que només es pogués validar amb l’ abonament anome-nat Hola BCN o amb el bitllet senzill. Carla Sánchez
Ull de dona
Conxa Garcia
La cooperativa pionera en cooperati-visme feminista i especialitzada en l’àmbit de la violència masclista en
les relacions de parella i familiar va cele-brar el seu aniversari els dies 20, 22 i 24 de novembre. Les activitats d’aniversa-ri van ser un espai on compartir estra-tègies, metodologies, pràctiques i sabers feministes en el suport a dones que han patit o pateixen violència masclista, tant en un àmbit d’intervenció com instituci-onal o de sororitat. TAMAIA Viure Sense
Violència neix l’any 1992 fruit de la rela-ció entre dones víctimes de violència de gènere i un grup de treballadores. El pri-mer objectiu va ser la creació d’un grup d’ajuda mútua per a dones maltractades. Després s’obrí un espai d’atenció a do-nes en situació de violència. TAMAIA ha activat un marc conceptual de compren-sió de la violència masclista sense prece-dents i, des d’aquest lloc, ha desenvolupat un model d’intervenció que posa a les do-nes en el centre de l’atenció validant les seves experiències i necessitats. Aquest model innovador ha estat, i és, divulgat en diferents àmbits professionals, soci-als i institucionals per aconseguir la seva implantació generalitzada. Han fet més de sis mil acompanyaments de dones en el seu procés de recuperació dels efectes i els danys de la violència viscuda.•
Tamaia, 25 anys
Ha ideat un model d’intervenció que posa a les dones en el centre d’atenció
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Redacció: Albert Vilardaga, Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Carlota Biel, Òscar Mejías i Mar Romero. Col·la-boracions: Albert Benet, Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Fernández Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Ricard Valentí i Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) [email protected]. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. 8.500 exemplars. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD
La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 [email protected]
de Gràcia
Què en penseu dels 25 anys dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia? Míriam Blanca
Jubilada
El meu marit i jo vivim aquí al bar-ri i sempre anem a les activitats que es fan a les places. És una festa molt bonica.
Isabel IbáñezVeïna
Estic al corrent de les activitats que es faran, ja que sóc presidenta de ve-ïns i veïnes de la Plaça del Diamant. Tot i això, jo aniré en qualitat de veï-na del barri. Hi ha gent a la que no li agrada pel fum i demés... Si més no, és una tradició molt arrelada que tan sols se celebra un cop l’any.
Vicent FonollosaVeí
És una festa popular molt maca... i tot i que he assistit d’altres anys, aquest any no hi podré anar.
Maria Dolors De CastellarVeïna
N’he sentit a parlar però mai he as-sistit. Aquest any potser hi vaig. Personalment, trobo que està molt bé que es programin activitats al barri. Tot el que es faci a Gràcia és benvingut.
per Carlota Biel
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
11OpinióLa
setmana
‘Españolear’
Carles Camps
Nosaltres defensem la independèn-cia republicana amb El cant dels ocells, de Pau Casals. (“El Cant
dels ocells m’ha fet plorar”, ens diu un sensible Josep Pla, tot i haver cri-at fama de poc sentimental, en una de les seves notes inèdites publicades ara sota el títol Fer-se totes les il·lusions possibles.) Ells defensen l’espanyolis-me amb el Que viva España, de Manolo Escobar. Si més no, la nostra victòria ètica i estètica és ben clara. En el nos-tre imaginari, El cant dels ocells és el país just que volem construir, aquell que Casals va defensar davant del món. Que viva España és l’exaltació de l’Espa-nya que tenim, que tenen, sociològica-ment franquista i vulgar. Hi va haver un temps que un gris forner de Mollet va posar de moda entre l’esquerra comu-nista i socialista aquella tesi que deia que el catalanisme era una qüestió bur-gesa, una tesi amb tuf lerrouxista que avui dia repeteixen com un mantra els Comuns i el PSC, i que també han fet seva Ciudadanos.
Però, esclar, si el catalanisme és una qüestió burgesa, ¿s’han preguntat mai què és l’espanyolisme? Ho apunto: ca-cics, terratinents, oligarques, borbons, militars colpistes... No pas classes popu-lars i republicanes, que, com s’està ve-ient, españolean al dictat de la “casta”. Torno a l’exquisida sensibilitat d’El cant dels ocells i a la barroera vulgaritat del Que viva Espanya, que podríem comple-tar amb aquella cançó de baixa estofa, també de Manolo Escobar, que diu: “No me gusta que a los toros te pongas la minifalda”, resum exacte de l’acarnissa-ment de la “Fiesta Nacional” i del mas-clisme hispànic. ¿Aquesta és l’alterna-tiva que proposen Ciudadanos i PP a la llengua i la cultura catalanes?
El nostre idioma, els agradi o no, és un bon antídot contra la metzina caste-llano-feixista. Els animo a (a)prendre’l. (Acabo amb una altra cita de Pla, del mateix llibre citat més amunt: “El caste-llà: idioma magnífi c per utilitzar sobre-tot quan no es té raó”). •
Opinió convidada
Maleïdes bombes: els bombardejos del gener del 38
Aquests dies es compleixen 80 anys dels bombarde-jos del 19 i 30 de gener de 1938. En el temps això pot semblar una eternitat. També un estigma d’una so-
cietat que no ha après dels seus errors, però, només és això? Segurament hi ha moltes més respostes, algunes de les quals potser ens poden sorprendre, com el seu desco-neixement. Sense anar més lluny, dimecres vaig estar par-lant amb dos joves italians. Quan els vaig comentar que a Barcelona hi havia l’associació l’Altra Itàlia em van mirar estranyats; no sabien res dels atacs de l’aviació Legionària Italiana sobre el territori republicà espanyol durant la Guerra Civil. Un desconeixement que també implica al ter-ritori espanyol, on uns no ho volen reconèixer i altres sen-zillament ho ignoren.
En aquesta situació i repassant la història, ens trobem que els dies 19 i 30 de gener a Barcelona tres atacs aeris sobre la població civil de la ciutat varen generar un total de 383 morts i uns 325 ferits. Convertint-se primer un i després l’altre en desagradable i trist record, pel que fa al nombre de morts en un mateix dia. Com deia abans, en-tre les ganes de no reconèixer a aquests fets i el desconei-xement per diferents motius, ens porta a un carreró molt estret a l’hora de recordar-los i donar-los a conèixer, sobre tot aquest any amb motiu del seu 80è aniversari.
Repassant el bombardeig del 19 de gener, aquest es va iniciar al carrer Escipió al barri del Puxet, continu-ant al bell mig de Gràcia -on caigueren bombes al carrer Torrijos amb Ramón y Cajal; Travessera de Gràcia a tocar de Milà i Fontanals; i al carrer Tordera cantonada amb Milà i Fontanals- seguint entorn la fàbrica Elizalde -en els carrers: Rosselló, Bailèn, Còrsega i passeig de Sant Joan- dirigint-se després cap al carrer Provença i a continuació a Aragó fi ns a arribar a la Barceloneta, on bombardeja-ren també els Dipòsits Comercials -avui on hi ha el mu-seu d’Història de Catalunya- amb un balanç de 173 morts i més de 200 ferits.
Pel que fa als dos bombardejos del 30 de gener, que van afectar la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona i ro-dalies, el primer es va produir a les 9.02 hores del matí i mentre els serveis d’auxili estaven treballant socorrent les víctimes, es va produir un segon atac a les 11.22h so-bre aquest mateix indret, amb un balanç de 173 morts i més de 200 ferits.
Penso que és de justícia recordar aquests fets, on les Maleïdes bombes segaren la vida prop de quatre-centes persones, entre elles un grup d’infants provinents de dues escoles de Madrid i província, que fugint del setge en què es trobava aquella ciutat, s’havien traslladat a Barcelona
per estar més segurs. Hostejats a Sant Felip Neri, una bomba va posar fi a aquesta tranquil·litat aparent.
S’ha escrit i parlat molt d’aquest bombardeig, malgrat que cal recordar-lo en data tan assenyalada. En canvi el del 19 de gener, la part que va afectar Gràcia pràcticament ha passat desaparcebuda. Personalment la vaig descobrir fa anys, un dia que escoltant Catalunya Ràdio, Antoni Bassas, comentava que allà on havia viscut -al carrer Tordera-, la casa dels seus avis materns havien patit bombardejos. L’enigma estava sobre la taula.
Per altra banda tenia un informe de bombers amb una actuació del 19 de gener en un pis del carrer Tordera can-tonada Milà i Fontanals, on s’havia produït un incendi per una bomba incendiaria. Curiosament ambdues co-ses amb el temps es van casar, donant forma a una part d’aquest bombardeig del qual recentment hem arribat al seu 80è aniversari.
Si no fos per les Maleïdes bombes avui segurament parlaríem d’altres coses, però no només han estat les Maleïdes bombes sinó un conjunt d’actituds que per dife-rents motius no ens deixen oblidar els fets, mantenint-los vius en el record. I esperant que algun dia es faci justícia sobre aquests fets.•
Josep M. Contel, president del Taller d’Història de Gràcia
Les bombes van caure sobre Sant Felip Neri. Foto: Taller d’Història Gràcia
El 19 i 30 de gener a Barcelona tres atacs aeris van generar 383 morts i uns 325 ferits
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
12
L’Independent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió del setmanari
La setmana
Els àrbitres
Albert Vilardaga
Són indispensables en qualsevol esport i sovint els més maltractats. Si passe-geu un cap de setmana pels diferents
camps i pistes de Gràcia, on centenars de nens i nenes disputen els seus partits de l’esport que sigui, es repeteix massa so-vint la imatge d’algun pare, perquè acos-tumen a ser homes, escridassant l’àrbitre de mala manera. Els clubs i les federaci-ons intenten fer diferents campanyes de respecte cap als àrbitres, però el cert és que avui dia encara queda molt camí per recórrer i qualsevol esforç és poc.
Entenc que la gent que els escridassa no ha parat a pensar que igual que el seu
fi ll o fi lla, l’àrbitre també n’està aprenent i per tant també s’equivoca, com també l’entrenador o entrenadora que tingui. Però és que es tracta precisament d’això, d’equivocar-se, d’aprendre’n i d’intentar fer-ho millor. Quan estàs molts anys vin-culat a un esport, al fi nal n’acabes conei-xent uns quants, i us puc dir que en gene-ral són bons, estan molt ben preparats, molt més del que ens puguem imaginar, i els hi agrada fer d’àrbitre. Perquè un pare va a veure el seu fi ll a les 9 del matí d’un dissabte, perquè per un fi ll suposo que estas disposat a qualsevol cosa, però un àrbitre (o un entrenador) ho fa perquè li agrada, i sí, algun ho farà per diners, però en l’esport amateur en són quatre, perquè de diners n’hi ha pocs generalment.
Exàmens de reglament, proves de con-dició física o tutoritzacions d’àrbitres més experimentats o treballs sobre vídeos, són tasques de formació que passen constant-ment tots els àrbitres a Catalunya, i no passa ni molt menys a tot arreu. Ningú demana que se’ls aplaudeixi, però esta-ria bé que tots ens adheríssim a la millor campanya possible, la del sentit comú.•
Es tracta d’això, d’equivocar-se, d’aprendre’n i d’intentar fer-ho millor
Es funda la Germandat Catequística de GràciaEl 25 de gener de 1852 es funda la Germandat Catequística de Gràcia, endegada per un grup de seglars que s’apleguen sota el nom de promotores de la Doctrina Cristiana i amb l’objectiu de difondre el catecisme catòlic entre els nens i nenes de la vila. L’acte fundacional té lloc al convent dels Josepets i, ben aviat, la tasca de catequesi d’aquest col.lectiu s’estèn a diversos punts de Gràcia: els mateixos Josepets, l’església de Jesús, la capella pública de Can Trilla, una casa del carrer Sant Gabriel, 12, etc...
Pep Gorgori, Gerard Maristany i Albert Musons. Taller d’Història de Gràcia.
Notícies de la Gràcia independent
Opinió convidadaOpinió convidadaMoviment Popular de Gràcia
El districte amb menys centres de dia per gent gran
En el Ple del Districte de Gràcia, del 5 d’octubre de 2016 a proposta de la CUP -fent-se ressò de les de-mandes de l’Associació de Cuidadores de Gràcia en col•laboració amb el Moviment Popular de Gràcia- es va aprovar una proposició per promoure un
Centre de Dia a Gràcia, vist el terrible dèfi cit d’equipaments al districte i en concret els dedicats a la població més gran.
Ha passat més d’un any i el districte no ha fet res, tot i el seguiment dels moviments socials i de les conselleres de districte de la CUP.
A Gràcia hi vivim 121.566 persones de les quals 26.430 tenen 65 anys o més. Disposem de 4 centres de dia (amb 41 places) dels quals 1 és públic (amb 14 places). Davant de les xifres, no calen massa arguments per evidenciar el dèfi cit. Som el districte amb menys centres, menys places i menys places per habitant (0,3 per 1.000 habitants) de la ciutat.
Quant a Residències per a la Gent Gran en disposem de 19 (amb 1.033 places) de les quals 1 pública (amb 66 places). Les xifres també evidencien la situació absolutament defi citària.
Així, ens encarem a dos problemes: una manca de pla-ces en centres de dia i residències, i una manca de places públiques. El que provoca que siguin, una vegada més, les classes populars les més perjudicades. Realitat que ens confronta amb la notícia, publicada en aquest mateix mit-jà, sobre la construcció d’una nova residència privada de 40 places que es situarà a Gran de Gràcia, 226 (antiga seu del CIRE).
El Consorci de Serveis Socials de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, té la responsabilitat de fer front a les necessitat dels col-
lectius més vulnerables de la gent gran (vulnerabilitat fe-minitzada) pel que fa a la provisió de places públiques en centres de dia i residències. Responsabilitat a la qual no fa front, deixant que el nombre de places vagi disminuint en relació al creixement de la població de 65 anys i més, i que, en aquesta deriva a la baixa, les places públiques en centres de dia i residències pròpies passin a ser residuals.
És possible que oblidem a aquelles àvies valentes que van anar a votar l’1 d’octubre, entre mig d’aplaudiments de joia i admiració? És possible que oblidem a les àvies en la construcció de la República? No.
No, perquè sense la lluita pels drets de totes, sense la lluita per uns serveis públics (de titularitat, provisió i ges-tió pública) sufi cients i dignes, no és possible construir un nou país. És tant important disposar d’unes estructures que ens permetin seguir caminant cap l’alliberament naci-onal, com prendre possessió dels drets bàsics i defensar-los per assolir l’alliberament social.
Per això emplacem al govern del districte i de la ciutat a que surti de la seva immobilitat obedient i es comprometi amb les veïnes amb fets: construint un centre de dia i una residència públiques, abans d’acabar el present mandat.•
És possible que oblidem a aquelles àvies valentes que van anar a votar l’1-O?
Opinió
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
13
Si voleu publi-
car els vostres ac-tes en aquesta agen-da, envieu un correu electrònic a redaccio
@independent.cat
ExposicionsFins al 31 de generFoguerons de Sant Antoni de sa Pobla a Gràcia: inauguració de l’exposició Cartells de sa Pobla a Gràcia. Mostra que aplega els cartells amb què s’ha anunciat la fes-ta, considerada la festa major d’hivern del Gràcia. Fundació Festa Major de Gràcia (Alzina, 9), a les 17 h
Exposició Màgia, música i experimen-tació gràfi ca. Exposició de pintura de Francesc de Diego Fuertes, artista grà-fi c. Tres grups d’obra: Màgia, Música i Experimentació (principalmentamb cafè i vi com a tècniques aquoses).Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)
Inauguració de l’exposició Peret Blanc de Beget. Considerat l’últim músic sense sol-fa del país, en Pere Sala (1917-1993) va ser-ne el més virtuós i representatiu. El seu repertori era una barreja de temes apre-sos per tradició dels més vells i d’altres més moderns que memoritzaven de les orquestres de ball o del gramòfon i ràdio més propers. Aquesta exposició pretén reivindicar aquests agents cabdals per la dinamització cultural de pobles i veïnats fi ns als darrers anys del segle XX. CAT (Pl. Anna Frank, s/n)
Exposició organitzada per Farmamundi sobre Gènere i dret a la salut. Mostra les fotografi es de dues persones cooperants de l’ONG. Les fotografi es fan refl exionar sobre l’empoderament, sobre com el gè-nere és un condicionant al dret a la salut, del treball en xarxa de les dones, de la lluita pels seus drets. D’aquesta manera, aproparan la realitat social de les dones a la República Democràtica del Congo, en defensa del dret a la salut.Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord, 10)
Fins al 3 de febrerExposició Benvinguts a l’Alguer, de Joan Mayoral. Fotografi es d’aquesta illa de Sardenya, tan lligada a la història de Catalunya, amb imatges que pretenen plasmar tot l’amor que l’autor sent per l’Alguer. CC El Coll La Bruguera (Aldea, 15)
Fins al 10 de febrer Inauguració de l’exposició fotogràfi ca Xeremiers, la música de la festa, amb ma-terial del fons privat de Toni Torrens, im-pulsor d’aquesta festa mallorquina a la Vila de Gràcia. També es projectarà per primera vegada el documental 25 anys de foguerons de Sa Pobla a Gràcia el dia 26 de gener, on es podrà visualitzar un recull d’imatges de totes les activitats especials que s’han fet fi ns aleshores.La Violeta de Gràcia (Maspons, 6)
Fins al 22 de febrerTots els temes porten a l’art és l’exposició de pintures i dibuixos de Joan Cabanas Soler, el qual afi rma que “la meva pin-zellada és gruixuda, amb contrastos de foscs i clars. Si convé detall o pinzellada fi na, també l’ocupa, però predominen els traços, forts i valents, que denoten una lli-bertat d’expressió important”.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)
ActesDivendres 26 de generXerrada: 5è cicle de xerrades dedicades a la petita infància (0-3 anys), a càrrec de Maipi Rodríguez, psicòloga, terapeuta gestal i assessora familiar. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 10.15 h
Taller: Creació del Rei Carnestoltes. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17 h
Fopguerons 2018: Taller de ball de bot amb Maria Dolors Rodríguez i Al Mayurqa.CAT Tradicionàrius (Pl. Anna Frank), a les 19 h
Foguerons 2018: Inauguració de l’expo-sició Xeremiers antics de Mallorca + conferència a càrrec de Marcel Pich Les noves festes de Mallorca + Projecció del documental 25 anys dels Foguerons de sa Pobla a Gràcia.La Violeta (Maspons, 6), a partir de les 19 h
Fontana Fridays: Experiments Casolans vol.II. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h
Teatre: De tiburones y otras rémoras. De la cia argentina El vací fértil i de l’autor Sergio Villanueva.Porta 4 (Església, 4-6, local 6), a les 21 h
Concert: Biel Majoral, Al-Mayurqa, El Pont d’Arcalís i Xavier de Bétera. CAT Tradicionàrius (Pl. Anna Frank), a les 22 h
Concert: Cultura pel Nepal, amb els grups Sybarites i La Mulata. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h
Dissabte 27 de generFoguerons: Presentació del conte il·lustrat 22 minyons, a càrrec de les seves autores M. Cristina Jorquera Barceló i Francesca M. Mir Serra. La Violeta (Maspons, 6), a les 12 h
Foguerons: Sessió de teresetes Es jai de sa barraqueta, a càrrec de la Companyia Teresetes Paradís. La Violeta de Gràcia (Maspons, 6), a les 12.30 h
Folk als Mercats: Xeremiers i Glosadors de Mallorca.Mercat de l’Abaceria, la Llibertat, Lesseps i L’Estrella, a les 12 h
Teatre: De tiburones y otras rémoras. De la cia argentina El vací fértil i de l’autor Sergio Villanueva.Porta 4 (Església, 4-6, local 6), a les 18 h
Concert: Nico Roig.El Pumarejo (Gomis, 42), a es 20 h
Foguerons: Revetlla, glosada i cançons amb Festa de sa Ximbomba de sa Pobla, Glosadors de Mallorca i Cor de Carxofa de Catalunya, i els xeremiers.Plaça del Diamant, a les 21.30 h
Foguerons: Encesa dels foguerons i inici de la revetlla amb les ximbombes i els glo-sadors de sa Pobla + Balls i cants mallor-
quins amb Estol de Tramuntana de Sóller i Sa Revetla de Sant Antoni de Palma.Plaça de la Virreina, 21.30 i 23.00 h
Diumenge 28 de generTeatre: Cosmètica de l’enemic. Sala Porta 4 (Església, 4-6), a les 20.30 h
Dimarts 30 de gener Sortides per a gent gran: Visita a la Fundació Antoni Tàpies. Cal inscripció. CC El Coll-Bruguera (Aldea, 15), a les
Dimecres 31 de gener Xerrada: Consciència i posthumanisme, a càrrec de Francis García i Ricard Solé. Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h
Dijous 1 de febrerXerrada: Les ciutats i el canvi climàtic, a càrrec de Carolyn Daher i Xavier Rodó, d’ISGlobal. Amb la col·laboració del CCCB.
CC El Coll-La Bruguera (Aldea, 15), a les 19 h
Concert: Marc Egea. CAT Tradicionàrius (Plaça Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Divendres 2 de febrer Concert: A solas, concert d’Isabel Vinardell i Isabelle Laudenbach. Cal re-servar entrada. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h
Taller: TransformAcció. Taller el can-vi d’hàbits i comportaments ambientals dels ciutadans, a càrrec de tècnics de La Fàbrica del Sol. Cal inscripció prèvia. CC Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15), a les 18.30 h
Concert: Jaume Arnella i Cor Sarabanda. CAT Tradicionàrius (Sant Antoni, 6), a les 22 h
Entitats
Amb el suport de
Tertúlia sobre els bombardejos de 1938El 19 i 30 de gener de 1938, Gràcia i Barcelona van patir dos mortals bombardejos efectuats per l’aviació legionària italiana, preàmbul dels atacs aeris del 16, 17 i 18 de març. Unes agressions sobre la població civil desarmada que van generar centenars de morts i ferits. L’historiador Josep Maria Contel repassarà aquests fets en la propera tertúlia programada pel Taller d’Història.
Dimecres 31 de gener a les 19.30 h a la Fundació Festa Major de Gràcia (Alzina, 9)
Recomanem
Divendres 26 de generTertúlia: Joan Josep Nuet i Joan Tardà.Ateneu Roig (Torrent d’en Vidalet, 32-34), a les 19 h
Vespre argentí a l’espai bar: conferència, projecció del documental H.I.J.O.S. i con-cert acústic de Rosa Sánchez.La Torna (Sant Pere Màrtir, 37), a les 20 h
Dissabte 27 de generFoguerons: Cercavila amb els Xeremiers de Mallorca, La Sacairada, Trabucaires i Geganters de Gràcia, Bastoners de Gràcia, Bastoners de Barcelona, Tamborers d’Albopàs, Dimonis d’Albo-pàs, Malsons de la Vella, Atzeries de la Vella, La Vella de Gràcia, Drac de Gràcia, Kabum, Diabòlica de Gràcia, Escuats de la Malèfi ca del Coll, Malèfi ca del Coll,Gaudiamus Drac del Coll i Castellers de la Vila de Gràcia. Plaça de la Vila, a les 20.30 h
Foguerons a La Torna: vermut i ballada amb el grup Els Exiliats + Torrada amb carn ecològica de Llavora.Ateneu La Torna (Sant Pere Màrtir, 37), a les 12.30 i a les 21 h
Diumenge 28 de generTitelles: El petit elefant. Lluïsos de Gràcia (Pl. Del Nord, 10), a les 12 h i a les 18 h
XXXIè Concurs de Teatre Català a Gràcia. El grup Pam Teatre del Casal de Sant Pere de Terrassa presenta l’obra Per la mort de Déu de Woody Allen.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h
Agenda
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
14 Cultura
sa. Hi haurà connexions en directe abans de començar i es podrà par-ticipar en debats posteriors amb les directores de les pel·lícules a través de les xarxes. El preu de l’entrada serà de 6 euros.
Es podran veure les pel·lícules següents: Pin cushion (Regne Unit, 2017) de Deborah Hayvood, La Holandesa (Netherlands Germany, 2017) de Marleen Jonkman, Blue my mind (Suissa 2017), de Lisa
Brülhmann. Nico, 1988 (Itàlia, 2017) de Susanna Nicchiarelli i Nina (Polònia, 2017) d’Olga Chadjas.
Es tracta de fi lms dirigits i pro-tagonitzats per dones i, a través de les seves històries, es pot tenir una mirada femenina diversa sobre la dona contemporània. El Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, que celebra enguany la 47a edició, és un dels festivals
Els Girona projectaran en directe cinc fi lms del festival de RotterdamPer primer cop es podran veure simultàniament, i subtitulades al català, algunes de les estrenes de l’esdeveniment holandès
S.M.
Els cinemes Girona acolli-ran del 26 al 28 de gener l’es-trena mundial del Festival
Internacional de Cinema de Rotterdam, una cinta de referèn-cia de cinema d’autor. Els fi lms, en versió original subtitulats en cata-là, es projectaran simultàniament a Barcelona i a la ciutat holande-
Fotograma de ‘Pin cushion’, un dels fi lms que es podran veure als Girona.
de referència de cinema d’autor. L’esdeveniment s’estén més enllà de les sales de cinema i ofereix ex-
posicions d’arts visuals relaciona-des amb el món del cinema i actu-acions en viu.•
Imprescindibles. Coincidint amb la commemoració el 2018 del naixement del mític director suec, el festival dedicarà íntegrament a Ingmar Bergman la secció Imprescindibles, amb la projecció de cinc fi lms: El séptimo sello (1957), Fresas salvajes (1957), El manantial de la doncella (1960), Sonata de otoño (1978) i Fanny y Alenxander (1982).
Els directors Eric Toledano i Oliver Nakache amb els organitzadors del BCN Film Fest, dimecres als Verdi. Foto: Carlota Biel
C. Biel/ S. Manzanera
La segona edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona Sant Jordi ja es-calfa motors. La proposta, impulsada pels Verdi l’any
passat amb l’objectiu de establir un vincle entre cinema i literatura du-rant la setmana del llibre i la rosa, es va presentar dimecres amb la presència d’Eric Toledano i Oliver Nakache, directors de C’est la vie, que s’estrena aquest divendres.
El festival, que tindrà lloc entre el 20 i el 27 d’abril, ha avançat una part de la seva programació, amb alguns grans noms com a prota-gonistes: el director suec Ingmar Bergman amb un cicle que re-passarà algunes de les seves cin-tes més emblemàtiques, i Agnès Varda, la mítica realitzadora fran-cesa de la Nouvelle Vage, que vi-sitarà Gràcia per presentar el seu documental nominat a l’Oscar ‘Caras y lugares’.
La Secció Oficial del Festival torna a apostar pels vincles entre el cinema, la literatura i la histò-ria. Les pel·lícules seleccionades són, fonamentalment, adaptaci-ons d’obres literàries, producci-ons relacionades amb algun fet històric i fi lms biogràfi ques o bio-pics sobre personalitats rellevants. Les primeres cintes confi rmades per a aquesta edició responen a
Banderas, Agnès Varda i Ingmar Bergman, primers noms del II BCN Film Fest Els Verdi presenten la segona edició del festival programat per Sant Jordi amb Eric Toledano i l’estrena de ‘C’est la vie’
pel·lícules biogràfi ques o biopics, com són ‘La múscia del silencio’ (amb Antonio Banderas i Jordi Mollà) i ‘Borg McEnroe’ (protago-nitzada per Shia LaBeouf). També tindrà la seva première espanyola a la Secció Ofi cial ‘En tiempos de luz menguante, amb l’actor Bruno Ganz (‘El hundimiento’).
La proposta també comptarà en-guany amb el segell Educacine on, segons va explicar el coordinador del festival Àngel Romero, s’orga-nitzaran sessions especials per a escoles “per tal d’utilitzar el cine-ma com una eina pedagògica”. •
Breus
Triple concert pel darrer disc de Blackcelona a l’AlmodoBar
Dissabte 3 de febrer tindrà lloc la presentació del disc Blackcelona Vol. 4 amb un concert a la sala BlackStage, a l’AlmodoBar, amb les actuacions de Powafunk, Molly Varlet i Gensound, “la nova generació del soul i funk de Barcelona”, com els anomenen els responsables d’aquesta proposta musical. Powafunk (a la fotografi a) voldran fer ballar al públic igual que a l’època daurada del funk. Molly Varlet és una barreja sorprenent de funk, R&B i acid-jazz. I Gensound defensen rock, funk i R&B amb kun groove potent i la veu d’Eva Manzano.
Exposició per descobrir la caligrafi a àrab amb Alia KhiyamiAquest divendres la sala Can Allà, al número 51 de Martínez de la Rosa, inaugurarà ‘Érase una vez’, l’exposició d’Alia Khiyami, una artista siriana que viu a Gràcia. La seva proposta artística està plena de color i lletres que proposen a l’espectador un viatge a un món poètic i així poder descobrir o redescobrir la caligrafi a àrab.
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
15Cultura
Ramon Casalé Soler
A la Galeria Ronda de Barcelona s’ha presentat una col·lectiva que porta com a títol Mira’m i emocio-na’t, on hi han participat una vintena d’artistes, en-
tre elles, Elvira Fustero, Laura Roca i Marta Montcada que tenen el taller i resideixen a Gràcia. Respecte a les dues primeres, L’Independent ja n’ha fet referència, per tant, només vull comentar el treball de Marta Montcada (Barcelona, 1961).
Marta Montcada simultanieja el seu estudi del carrer Sant Lluis amb el que té a la ciutat japonesa d’Okayama, al sud de Tòquio, on hi passa llargues temporades. Es va formar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona amb les especialitats de gravat, litografi a i serigrafi a, i el fet de que els seus pares (Joan Montcada i Mercè Escaiola) si-guin artistes i s’hagin dedicat a la docència, també l’ha infl uenciat. A més del gravat, també l’interessa la pintu-ra sobre tela, paper i seda, la ceràmica, l’escultura i les instal·lacions, principalment realitzades a l’aire lliure,
així com la tasca de dinamitzadora cultural; se la pot considerar com una artista pluridisciplinar. El seu tre-ball s’ha pogut contemplar en diferents llocs d’Europa, dels Estats Units, d’Amèrica Llatina i sobretot del Japó, on la seva obra és més coneguda que no pas al nostre país. Des de l’any 2010 és la responsable de la celebració dels Festivals Internacionals d’Art Montcada al Japó, on hi participen un gran nombre d’artistes, així com galeri-es i institucions japoneses. També és una de les precur-sores del Jardí del Silenci.
L’obra de Montcada es regeix per una gran estima-ció per la natura, fusionant les cultures occidentals amb les orientals dins d’un univers abstracte, on la forma o no forma i el color, s’esdevenen essencials per plasmar la idea de moviment. La combinació de diferents ele-ments geomètrics, principalment circulars, amb grosses taques de pintura, confi guren un món harmònic, on el buit també és primordial, sobretot en les seves escultu-res. Alguns autors relacionen el seu treball amb el prin-cipi de l’univers i de l’espai. Sigui como sigui, la creati-vitat de l’artista la porta a indagar i experimentar en el món de les idees, dels conceptes, on la fragilitat aparent de les seves obres no ens deixa indiferents i provoquen moments de refl exió i dubte existencial.•
Marta Montcada, inspiracions orientals
crítica d’art
La seva creativitat la porta a indagar en el món de les idees, no deixant indiferent ningú
Els Foguerons de Sa Pobla homenatgen Pere Tàpies i Toni Roig La revetlla tindrà enguany onze punts i a Diamant i Virreina actuaran Estol de Tramuntana i Cor de Carxofa
El cartell dels Foguerons al CAT inclou Ball Roig divendres. Foto: Tradicionàrius
Carlota Biel
L a festa mallorquina més popular arriba al festi-val Tradicionàrius amb un munt d’activitats i en-guany anirà dedicada a Pere
Tàpies i a Toni Roig, dues fi gures clau per a la música i cultura cata-lana. També comptarà amb la pre-sència del conseller Vicenç Vidal Matas del Govern Balear.
Divendres 26 a les set de la tarda tindrà lloc al CAT Tradicionàrius un taller de ball de bot amb Maria Dolors Rodríguez i un altre taller de danses del Pirineu amb Pep Lizandra. Dues hores més tard, i per tal d’homenatjar Toni Roig, fundador del grup de música Al-Mayurga, es podrà gaudir d’un concert protagonitzat per Biel Majoral, Al-Mayurga, El Pont d’Ar-
calís i Xavier de Bétera. La música seguirà durant tota la joranda de dissabte, amb actuacions al car-rer. A partir de les 12 del migdia se celebrarà l’onzena edició del Folk als Mercats. Els Xeremiers
i Glosadors de Mallorca actua-ran als quatre mercats de la Vila: Abaceria, Llibertat, Lesseps i Estrella, per tal de difondre amb melodies i cants aquesta cultura popular.
La plantada de les colles de cultura popular començarà a les 19.30 h a la plaça de la Vila, i un hora desperés tindrà lloc l’inici de la cercavila fi na a la plaça de la Virreina. L’encesa dels foguerons i l’inici de la revetlla amb les xim-bombes i els glosadors de sa Pobla arrencarà a Virreina a les 21.30 h. Més tard, hi hauran balls i cants mallorquins amb l’actuació d’Es-tol de Tramuntana de Sóller i Sa Revetla de Sant Antoni de Palma. Per la seva banda, a Diamant, l’al-tre punt clau de la festa, també acollirà glosada i cançons amb Festa de sa Ximbomba de sa Pobla, Glosadors de Mallorca i Cor de Carxofa de Catalunya i els xere-miers. Enguany hi haurà un total d’onze foguerons.•
El documental, a la Violeta. Divendres a partir de les 19h s’inaugura l’exposició ‘Xeremiers antics de Mallorca’, on hi haurà una conferència a càrrec de Marc Pich sobre ‘Les noves festes de Mallorca’ i la projecció del documental ‘25 anys dels Foguerons de sa Pobla a Gràcia’.
CinemesBosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Los archivos del Pentágono.
16.05, 19.05, 22.05.• Wonder. 15.50.• Thi Mai, rumbo a Vietnam.
18.00, 20.00.• Molly’s Game. 22.00.• El corredor del laberinto: La
cura mortal. 16, 19, 22.• Star Wars: Los últimos Jedi.
16.00, 19.00.• El instante más oscuro. Dv, ds,
dg, dl, dm, dc, dj, 22.10. • El gran showman. Dv, dl, dm,
dc, dj, 16, 18.10, 20.20, 22.30. Ds, dg, 20.20, 22.30.
• Ferdinand. Ds, dg, 15.55, 18.10. • C’est la vie. 16.15, 19.15, 22.15.• Coco. Dv, dl, dm, dc, dj, 18. Ds,
dg, 15.50, 18.• Perfectos desconocidos. Dv, dl,
dm, dc, dj, 15.55, 20.15, 22.25. Ds, dg, 20.15, 22.25.
• Call me by your name. 16.05, 19.05, 22.05.
• Tres anuncios en las afueras. 16.10, 19.10, 22.10.
Cinemes Girona. Girona, 177• Trio. La recerca del santuari sa-
grat. Dv, 16. • Petzi. Ds, 16.• Kinosaure: Petzi. Dg, 12.• Kinosaure: Neu i els arbres mà-
gics. Dg, 17.• La revolta dels contes. Ds, dg,
16.30.• Me estás matando Susana. Dv,
ds, dl, dm, dj, 18.• Sin amor. Dv, ds, dg, dm, dj,
17.30, 19.45, 22. Dl, dm, 17.30, 19.45.
• El mar nos mira de lejos. Dv, 20. Ds, 16. Dl, 17. Dm, 17, 22.15. Dj, 17, 21.30.
• Estiu 1993. Dl, dc, dj, 20. Dm, 18.• Pin Cushion. Dv, 17.
• La holandesa. Dv, 21.• Blue my mind. Ds, 20. • Nico, 1988. Dg, 15.• Nina. Dg, 19. • Columbus. Dj, 19.30.• Coco. Ds, 18.• Padmavati. Dv, ds, 22.30. Dg,
11.30, 19. Dl, dc, 19. Dm, 17.• Deixa’t anar. Dc, dj, 16, 22. • Casa Asia: Mah E Mir. Ds, 20.
Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemes-texas.cat]• SALA 1: La llamada. 16, 18, 20.
Júlia Ist. 22.• SALA 2: Lumière. Comença
l’aventura. 16, 18, 20. El hombre de al lado. 22.
• SALA 3: Universal i faraona. 16, 18, 20. Ds, dg, 18, 20. La donze-lla. 22.
• SALA 4: 50 primaveras. 16, 20. Stefan Zweig: Adéu a Europa. 18. Lady Macbeth. 22.
Texas nanos. En català i 3€.
• Ballerina. Ds, 16. Dg, 12, 16.• Nadó en cap. Dg, 12.• Capità calçotets. Dg, 12.
Verdi. Verdi, 32. • C’est la vie. 11.30, 16, 18.10, 20.20,
22.30. • Sin amor. 16, 20.05, 22.20.• Wonder Wheel. 16, 18.25, 20.25,
22.30.• Zama. 17.55.• Tres anuncios a las afueras.
11.30, 16, 18.10, 20.20, 22.30.• The disaster artist. Ds, dg, 16,
20.05. Dv, dl, dm, dc, 16, 20.20. Dj, 16.
• Una bolsa de canicas. Dm, dj, 11.30, 18.
• The Square. Ds, dg, 22.05.• Estiu 1993. Dv, dl, dm, dc, dj,
22.20.• Los archivos del Pentágono.
11.30.• Loving Vincent. 11.30.• Extraños en la carretera. Ds, dg,
12.45. Dv, dl, dm, dc, dj, 13.15.
• La revolta dels contes. Ds, dg, 11.30.
• Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón. Dj, 20.15.
• Canaletto y el arte de Valencia. Dm, 11.30, 18.
Verdi Park. Torrijos, 49• Perfectos desconocidos. 16.• El instante más oscuro. 17.55.• Loving Vincent. Ds, dg, 20.20.
Dv, dl, dc, dj, 16, 20.20. Dm, 16.• 120 pulsaciones por minuto. Dv,
ds, dg, dl, dc, dj, 22.10. Dm, 22.30.• Extraños en la carretera. Ds, dg,
17.10.• Call me by your name. 17.45,
20.10, 22.30.• El gran showman. 16.• Coco. Dv, dl, dm, dc, dj, 18.05. Ds,
dg, 18.05.• La librería. 20.10.• Molly’s Game. Dv, ds, dg, dl, dc,
dj, 22.20. Dm, 22.30.• La revolta dels contes. Ds, dg,
11.30, 16.
L’Independent de Gràcia26 de gener de 2018
16
de GràciaAlbert BenetAlber
B arcelona, 26 de gener del 1944. La postguerra s’allu-nya lentament. A la Diagonal, els colpistes vence-dors commemoren el cinquè aniversari de l’entrada de les tropes a la ciutat. A Gràcia, s’organitza una celebració paral·lela: l’Europa inaugura la tribuna
del camp vell del carrer de Sardenya. Les obres es van fi -nançar amb les aportacions dels socis i seguidors i es van acabar de pagar gràcies a la venda del jove porter Antonio Ramallets al Barça.
De bon matí, el mossèn de la parròquia de Sant Joan Bapstista va beneir graderia nova, coberta i amb capaci-tat per a un milers de persones assegudes. Tot seguit es va jugar un partit amistós entre els reserves de l’Europa i el Martinenc. A la tarda, va arribar el plat fort amb un par-tit entre el primer equip gracienc i un combinat del segon equip del Barça, en la copa Presidente. Dos gols de Rosselló van donar la victòria a l’Europa, que va formar amb Ramallets; Guerrero, Caparrós; García, Laborda, Salinas; Lloret, Rosselló, Martín, Messeguer i Candela.
En Ramon Vergés (Gràcia, 1942) ja era soci de l’Europa el dia que es va inaugurar la “tribuna Ramallets”. Els seus pa-res l’havien donat d’alta l’1 d’octubre del 1943 perquè eren un matrimoni fi del al club, com ho era el seu oncle matern. En Vergés ha mamat l’europeisme des de ben xic i potser per això sap transmetre aquest sentiment amb naturale-sa. Ho fa amb rigor, passió i una nostàlgia irònica. A ell li devem tres llibres sobre la història de l’Europa, centenars d’articles i milers de fotografi es conservades, que han man-tingut viu el passat de tants i tants jugadors, entrenadors, directius i presidents. Sense la tasca de recerca i divulgació que en Ramon ha fet al llarg dels anys, molts detalls histò-rics s’haurien oblidat o perdut.
De tots els futbolistes que ha vist jugar en Ramon, el qui el va deixar més bocabadat va ser en Pepe Granés (Lleida, 1934). “Tenia una classe sensacional. Era una me-ravella veure’l jugar”, explica l’historiador gracienc. El davanter lleidatà hauria estat una fi gura indiscutible del futbol espanyol si hagués volgut. Però li agradava més la nit que el dia. Aquest rodamón del futbol dels anys 50 va fi txar per l’Europa procedent del Comtal (Segona divisió) i va debutar a la lliga el 14 de setembre del 1958. Aquell diumenge, el vell Sardenya era ple de gom a gom per veu-re un Europa-Poble Sec. L’onze gracienc era format per Sans; Jarque, Martín, Roma; Seguer II, Ozcoz; Borrell, Sala Queralt, Granés i Bosch. “Quin equipàs”, recorda en Vergés. L’Europa va golejar els de la Satàlia (6-1) i Granés va marcar el primer dels 8 gols que va acabar fent al llarg del campionat. Tenia 24 anys i era el capità d’un equip fet a cop de talonari, que no va acabar pujant a Segona per-què va ser molt irregular a fora. Això no obstant, Granés i els seus companys van delectar la tribuna del Sardenya amb partits memorables.
Avui, els més joves recordem en Granés, en Ramallets i tota el llistat inacabable d’exjugadors europeistes perquè en Ramon Vergés els ha mantingut vius en els seus llibres i en les seves xerrades magistrals al bar del camp. Des d’ara, un grup de socis escapulats impulsarà actes que mantin-guin present la història de l’entitat. El primer acte del grup Ramon Vergés va aplegar un bon nombre d’exjugadors i amics i va servir per a homenatjar l’historiador, exdelegat i exdirectiu, que enguany farà 75 anys de soci. L’Europa li podria fer un regal excepcional: batejar la tribuna del Nou Sardenya amb el seu nom. Una mesura que no depèn de cap comissió municipal sinó dels socis de l’Europa.•
Gràcia Escapulada
Tribuna Ramon VergésExjugadors i amics al Nou Sardenya, en l’acte d’homenatge a Ramon Vergés. Foto: Albert Ramírez
La torratxa
L’esperit de l’1-O Ernest Cauhé
Cada matí, de camí a l’escola, em cre-uo amb algun d’ells. Eren cares re-motes abans de l’1-O, sense nom ni
biografi a. Amb prou feines podia identi-fi car-los com a mares i pares de l’escola i m’era ben igual la seva sensibilitat polí-tica, la seva valentia, la seva capacitat de diàleg, de sacrifi ci i de lideratge.
Però aquell cap de setmana a cavall de setembre i octubre ho va canviar tot. A twitter, algú es preguntava com estava la defensa del nostre col·legi i els missatges es van succeir meteòricament. Grups de whatsapp fets amb més de 200 mem-bres, reunions fugaces amb ordres del dia improvisades, tenses trobades amb veïns que també volien ocupar l’esco-la, nits a la fresca... i trucades furtives. Estranyes trucades d’anònims que trian-
gulaven el contacte que faria arribar les claus del col·legi i les urnes. Tot ho van fer ells i elles. Sense full de ruta.
Ja fa més d’un mes que ningú escriu res al grup de Whatsapp de 23 membres. Sempre és difícil gestionar la victòria, i més quan saps de la derrota quotidia-na de massa famílies durant ja fa massa dies. Però el cert és que cada matí, quan em creuo el bon dia amb l’Aleix, el Ferran, la Xènia, l’Eneko, la Mireia, el Jofre, el Marc, el Diego i tota la resta em ve al cap aquell 1 d’octubre en el precís instant de les 9 del matí. A uns metres de l’escola, la corresponsal de la CNN, en directe per a milions de persones, callava per deixar sentir la cridòria. La serp de cares remo-tes sortia entre llàgrimes després d’una gesta que sortirà als llibres d’història. Vo-ta-rem, vo-ta-rem se sentia. I cadascú va marxar a casa seva.•
A uns metres de l’escola, la corresponsal de la CNN callava per deixar sentir la cridòria
