Grup 1(11 Nov)

20
4 OBSERVEM EL LITORAL Desirée Gutiérrez Alonso Antonia Padilla Pérez Alexandra Caro Lara Acharaf Ani

Transcript of Grup 1(11 Nov)

Page 1: Grup 1(11 Nov)

4 OBSERVEM EL LITORAL

Desirée Gutiérrez AlonsoAntonia Padilla PérezAlexandra Caro Lara

Acharaf Ani

Page 2: Grup 1(11 Nov)

INDEX

• 4.1 Observem el litoral• 4.2 Instruments de navegació i govern del

vaixell• 4.3 La carta nàutica

Page 3: Grup 1(11 Nov)

4.1 OBSERVEM EL LITORAL.

El litoral és el nexe d’unió entre terra endins i el mar.

Abans, estava cosiderat un indret pèssim per viure.

Arran de mar suposava estar expost als atacs dels pirates i malalties.

A finals del S.XIX, va començar a ocupar la platja de forma massiva.

Per activitats de lleure i ativitats económiques.

Què és?

Evolució

Page 4: Grup 1(11 Nov)

Accións que afecten o modifiquen el litoral.

Augment de les zones urbanes

Pèrdua de zones agrícoles i boscos

Modificació de la línia de la costa amb construccións (ports, espigons, etc.).

Explotació dels recursos marins (pesca intensiva, aqüicultura, etc.).

Page 5: Grup 1(11 Nov)

●Pèrdua del sòl com a recursnatural, degut a l’ ocupació del territori.●Gran concentració de població.●Problemes de contaminació (aigües residuals, residus, etc.).●Pèrdia d’espais naturals i biodiversitat (flora i fauna).

AUGMENT DE LES ZONES URBANES

Page 6: Grup 1(11 Nov)

PÈRDUA DE ZONES AGRÍCOLES I BOSCOS

●Disminució d’espais naturals.●Transformaciócapa agricultura intensiva, amb ús d’hivernacle i fertilitzants i pesticides per incrementar-ne la seva producció.●La pèrdua de bosc facilita la pressió de l’ésser humà sobre l’espai marí.

Page 7: Grup 1(11 Nov)

EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS MARINS

●Les tècniques de pesca agressives malmenteb fons marins. Pèrdua de praderíes de fanerògames marinescoma ara la posidònia.●La sobrepesca i la pesca de peixinmadur genera pèrdua de biodiversitat

Page 8: Grup 1(11 Nov)

MODIFICACIÓ DE LA LÍNIA DE LA COSTA AMB CONSTRUCCIÓNS

●Modificació de dinàmocalitoral: tot i que el litoral és un espai en constant moviment, la construcció de certes infraestructures modifiquen la seva evolució natural●Pèrdua o modificació de platges naturals i, per tant, d’espais naturals

Page 9: Grup 1(11 Nov)

4.2 instruments de navegació del vaixell

Equips deposicionament i detecció

Equips d’informació meteorolòica

El compás

Equips de comunicació

Page 12: Grup 1(11 Nov)

El compás

A l’interior del cilindres S’hi ha col·locat una

Barreja d’agua i alcohol Al 10%,

Page 14: Grup 1(11 Nov)

4.3 La carta náutica

Coordenadas geografiques

Latitud Longitud

Varia de 0º a 90º al nord o al sud de l’equador.

Varia de 0º a 180º l’est o a l’oest al meridia de greenwich

Funció

Serveix per. ubicar qualsevol punt al món

Page 15: Grup 1(11 Nov)

Com posicionar-se amb la costa a la vistaPer poder navegar necessitem l’ajuda de

Una carta náutica

Posiciónarte a la costa

Marcar el rrecoregut

Esta representada en dues dimensions

Page 16: Grup 1(11 Nov)

Posicionar-se a la carta nàutica

Hem de pendre mesurar de dos punts de referència a la costa

Ens establim

Enfilades

Demores Marcacions

MATERIALS

.Compàs de puntes, .Transportador d’angles.Compàs magnètic.

Page 17: Grup 1(11 Nov)

Compàs de demores

Funció

Indica els graus que hi ha desde la nostra posició al objecte que observem

Page 18: Grup 1(11 Nov)

COSTA DE BARCELONA

Si estem navegant a la costa de Barcelona podem veure diferents objectes que es puguin situar on estem.

Torre de collserola

Les tres torres de fecsa sants

Telesferic

Page 19: Grup 1(11 Nov)

ALTRES FORMES D’ORIENTAR-SE

Per saber els punts cardinals podem fer el seguent

Mitjançant el compàs brúixola

Mitjançant l’obserbació de la natura

És una agulla de ferro que asenyala una direcció fixa i sempre apunta al nord

Nord:buscant l’estrella bipolarSud: mirant el Sol al mig diaEst: mirant per on surt el sol, de forma aproximadaOest: mirant per on el sol, aproximadament

Page 20: Grup 1(11 Nov)

COM ES FA SERVIR EL RUMB ?

Per seguir el rumb s’ha de traçar una recta entre dos punts – on estem i on volem estar.

L’angle entre la recta i el nord és el rumb.

Amb l’ajut del compàs al pont de comandament,se segueix el rumb desitjat portant el timó.