N. 17 · hiverN 2014www.gestiogirona.cat

editorial

pàg. 2

la preguNta del clieNt

com varia la nova regulació de les pensions?pàg. 3

assessoria

comprovar si informem correctament dels béns a l’estrangerpàg. 6

ageNda properes obligacioNs

pàg. 7

Fiscal

tot a punt per al tancament de 2013?pàg. 4

laboral

Nous conceptes que cotitzen a la seguretat socialpàg. 5

El canvi d’any suposa per a molta gent un canvi en la manera de fer i de comportar-se; és el moment de marcar-se noves fites i nous objectius. Aquest plantejament individual sembla traslladar-se tam-bé a l’àmbit col·lectiu. Així, ens trobem que al-guns polítics, economistes, etc. auguren per al 2014 un bon any de recuperació econòmica. Però cal llegir la lletra petita per adonar-se que, més enllà dels grans titulars i darrere d’una frase tan repetida com «l’atur bai-xarà», la previsió real indica que es reduirà fins a un 25% aproximada-ment, una xifra realment escanda-losa. A més, rebaixar la taxa d’atur no implica necessàriament crear ocupació, què és allò que realment interessa per avaluar la recuperació amb objectivitat.

Aquest exemple, al meu enten-dre, reflecteix allò que políti-cament ens intenten fer veure a través dels grans indicadors: que les coses s’estan arreglant. Potser sí, però al ritme que anem, aquesta recuperació trigarà algun lustre —o fins i tot alguna dècada— en materia-litzar-se. I la realitat és que l’economia real està lluny de percebre cap millora significativa. Des de l’Eurogrup, i en concret el seu president Jeroen Dijsselbloem, s’insisteix que Espanya necessita una segona reforma laboral; també Christine La-garde, presidenta del Fons Monetari Internacional,

manifesta que la recuperació econòmica és lenta, fràgil i desigual.

Moltes de les declaracions de personatges de la vida política i econòmica del país estan mediatitza-

des i es fan en clau política. Per això m’agra-da fixar-me en les observacions dels

organismes externs; d’elles es desprèn que s’han fet

passos, però que en fal-ten molts més, i que el camí que queda encara és llarg.

En aquesta línia de modi-ficacions trobareu alguns dels ar-

ticles que publiquem en aquesta edi-ció. En concret, n’hi ha un que parla de la reforma de les pensions, amb la introducció del factor de sostenibilitat i també del nou índex de revaloració de les pensions. Un altre article fa referència als nous conceptes que cotitzaran a la Seguretat Social (i que ja han començat a fer-ho des del passat 22 de desembre).

Els altres articles són recomana-cions i recordatoris que cal tenir

en compte en el tancament de l’exerci-ci 2013 (Impost de societats) i les obligacions d’aquelles persones físiques i jurídiques que tin-guin béns a l’estranger

2 EDItorIAL

2014, un nou any amb una lleu recuperació econòmica?

DOLORS CARRERASGerent Grup Gestió Girona

3LA PrEGUntA DEL CLIEnt

La reforma de les pensions aprovada recentment introdueix dos canvis radicals en el sistema. En primer lloc aporta un nou ins-trument, que s’anomena factor de sostenibilitat, que permet vincular l’import de les pensions de jubilació a la variació de l’esperança de vida. Com que, previsiblement, l’esperança de vida augmentarà en el futur, les pensions mensuals seran més baixes, malgrat que el Govern ho «vesteixi» argumentant que «seran més baixes perquè es cobraran durant més temps».

Aquesta mesura entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2019 i s’aplicarà, una sola vegada, per determinar l’import inicial de les noves pensions de jubilació. Aquest factor de sostenibilitat es revisarà cada cinc anys.

En segon lloc, s’estableix un nou índex de revaloració de les pensions, les quals, a par-tir de l’1 de gener del 2014, ja no es revisaran anualment segons l’IPC del mes de no-vembre, tal i com s’ha fet els darrers anys.

Aquest índex es calcularà mitjançant una fórmula ma-temàtica que tindrà en comp-te l’import dels ingressos i de les despeses del sistema de la Seguretat Social, així com

l’augment del nombre de pensionistes i la pensió mitjana, de

manera que, en cas de dèficit, es limitaran les pujades fins as-

solir l’equilibri. Tanmateix, sigui quin sigui el resultat, el Govern

estableix un mínim i un màxim:

–MínIM: un augment del 0,25%

–MàxIM: la variació anual de l’índex de preus de consum més

un 0,50%

Evidentment, amb aquest sistema les pensions pujaran cada

any, no es congelaran, però el sistema no garanteix que es pugui

mantenir el poder adquisitiu del pensionista.

Aquests dos exemples (veure gràfic) demostren clarament que quan l’eco-nomia vagi malament hi podem perdre molt més (-1,75%) que quan vagi bé (+0,50%).

En definitiva, amb aquests canvis empitjora la situació relativa al càlcul de les pen-sions en benefici de la sos-tenibilitat del sistema. I no seran aquests els darrers canvis, doncs ja es parla de modificar les pensions de viudetat en un futur més o menys immediat

Com varia la nova regulació de les pensions?

exemple 1

La situació de l’economia és dolenta i l’IPC ha pujat un 2%. Les pensions només es

revaloraran un 0,25%. Per tant el pensionista perdrà l’1,75% del seu poder adquisitiu.

exemple 2

La situació de l’economia és favorable i l’IPC ha pujat un 1,25%. Les pensions com a molt es revaloraran l’1,75 %. Aquí el pensionista veurà com augmenta la seva pensió i també el seu

poder adquisitiu.

exemples de com aFectaraN els caNvis a les peNsioNs

4 àrEA FISCAL

El tancament comptable i fiscal, a més de per fer balanç de l’any, és un moment molt important per tenir en compte to-tes les obligacions i els incentius que la legislació estableix. Aquesta previsió pot suposar un estalvi important en el pre-sent i el futur, i ens pot ajudar a sortir airosos d’una eventual revisió per part de l’Administració.

En aquest sentit, hi ha una sèrie de preguntes bàsiques que ens hem de fer a l’hora de planificar el tancament ac-tual i els futurs.

Quina classe d’empresa som fiscalment?

La normativa de l’Impost sobre societats estableix diversos ti-pus de gravamen en funció de la grandària de l’empresa. Cal una especial atenció als casos de grups de societats, ja que el còmput de la xifra de negoci a efectes de l’aplicació del règim de petites i mitjanes empreses (PIME) es realitza en base a tot el grup (tant si es tracta de grups controlats per

una societat com per un grup familiar). Podem veure’n un resum a través del gràfic.

de quins incentius fiscals disposem i quines limitacions se’ns imposen?

Un cop determinada la consideració fiscal de la nostra em-presa, podem discriminar els incentius fiscals i les limitacions que resulten d’aplicació. Els més importants són:

a) incentius per a empreses considerades pime

–Llibertat d’amortització de les inversions realitzades, sem-pre que es compleixin certs requisits de manteniment d’ocu-pació: això implica poder amortitzar fiscalment de manera in-ferior o superior a la comptable aquestes inversions, en funció de la nostra conveniència fiscal.

–Amortització accelerada de les inversions en elements nous de l’immobilitzat material.

Tot a punt per al tancament de 2013?

tipus impositiu

Tipus fix del 30% sobre el benefici fiscal

Fins a 300.000 euros de benefici fiscal: 25%

La part que excedeixi de 300.000 euros: 30%

Moratòria del tipus aplicable a les pimes durant tres anys,

sempre que l’empresa hagi estat considerada pime durant els tres

exercicis anteriors

Fins a 120.202,41 euros de benefici fiscal: 20%

La part que excedeixi de 120.202,41 euros: 25%

Durant el primer exercici en què obtinguin beneficis

fiscals, i el següent: Fins a 300.000 euros de benefici

fiscal: 15%. La part que excedeixi els

300.000 euros: 20%

característiQues de l’empresa

Empresa amb volum de negoci durant l’exercici anterior

superior als 10 milions d’euros

Empresa amb volum de negoci durant l’exercici anterior

inferior a 10 milions d’euros (PIME)

Empresa que acaba de superar els 10 milions d’euros de

volum de negoci

Microempreses (menys de 25 treballadors i facturació inferior a 5 milions d’euros)

Empreses de nova creació

QuiNa classe d’empresa som FiscalmeNt?

reQuisits addicioNals

El volum de negoci es computa per grup de

societats

La plantilla mitjana de l’exercici en qüestió no ha

de ser inferior a l’existent a l’exercici 2008

Algunes limitacions antifrau (per exemple, no haver

exercit la mateixa activitat en règim d’empresari individual, o per una empresa vinculada)

àrEA FISCAL 5

–Possibilitat d’accelerar addicionalment l’amortització dels béns en règim d’arrendament financer (leasing) respecte de la permesa per a la resta d’empreses.

–Deducció per inversió de beneficis: les empreses que hagin obtingut beneficis i inverteixin en immobilitzat durant l’any en què obtinguin el benefici i els dos anys següents, poden aplicar una deducció en quota de fins un 10% de l’esmentat benefici.

b) incentius per a tot tipus d’empreses

–Deducció per increment de la plantilla mitjana de personal minusvàlid respecte de l’any anterior: entre 9.000 i 12.000 euros en la quota de l’impost.

–Deducció per contractació de personal sota la modalitat con-tractual de «contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors»: fins a 3.000 euros a la quota de l’impost.

–Deducció per reinversió de beneficis extraordinaris: una em-presa que hagi obtingut benefici en la transmissió de certs elements de l’immobilitzat, i reinverteixi totalment o parcial-ment l’import obtingut en la venda, podrà aplicar una deduc-ció en quota de fins al 12% del benefici extraordinari assolit.

–Deducció per despeses i inversió en recerca, desenvolu-pament i innovació (r+D+I): genera importants deduccions, variables en funció de la naturalesa de la despesa i del projec-te, però exigeix complir amb una sèrie de requisits per poder considerar el projecte susceptible d’aplicar la deducció.

c) limitacions per a empreses no considerades pime

–Limitació en l’amortització de l’immobilitzat fiscalment deduïble: només serà del 70% de la que correspondria inicialment.

–Limitació en la compensació de bases imposables negatives:

• Del 50% de la base imposable, si el volum d’operacions de l’empresa està comprès entre els 20 i els 60 milions d’euros.

• Del 25% de la base imposable, si el volum d’operacions de l’empresa supera els 60 milions d’euros.

Resulta evident la varietat d’incentius i limitacions actuals, per tant val la pena invertir temps i buscar assessorament espe-cialitzat per analitzar conjuntament les possibilitats de planifi-cació fiscal existent

àrEA LABorAL

A mitjan mes de desembre es va modificar la Llei General de la Seguretat Social i, concretament, els conceptes que s’in-clouen dins de la base de cotització del Règim General de la Seguretat Social i que, per tant, cotitzen.

Aquests conceptes inclosos a la base de cotització són, en-tre altres, els següents:

• La totalitat de l’import abonat als treballadors per plusos de transport i distància.

• Millores de les prestacions de Seguretat Social, excepte les corresponents a la incapacitat temporal.

• Assignacions assistencials, excepte les corresponents a despeses d’estudis del treballador o assimilat, quan vinguin exigides pel desenvolupament de les seves activitats o les característiques del lloc de treball.

• La totalitat de les despeses normals de manutenció i es-tada generades en el mateix municipi del lloc del treball habitual del treballador i que constitueixi la seva residència.

Els conceptes més habituals que ens trobem a les nòmines, i que fins ara no cotitzaven totalment o parcialment (i ara sí que ho faran), són el plus per distància, el plus per transport i la manutenció.

També passen a cotitzar a la Seguretat Social els tiquets de restaurant i guarderia, les assegurances mèdiques i els plans de pensions.

Com que l’entrada en vigor d’aquests canvis és el 22 de de-sembre de 2013, les empreses hauran de realitzar una cotit-zació complementària a la ja realitzada pels conceptes pagats i no cotitzats en el període del 22 al 31 de desembre de 2013, i que amb la nova regulació ara han de cotitzar. També s’estableix una nova obligació per als empresaris: la de comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social l’im-port de tots els conceptes retributius abonats als treballadors en cada període, amb independència de la seva inclusió o no a la base de cotització a la Seguretat Social i encara que resul-tin d’aplicació bases úniques. Per exemple: les dietes, el qui-lometratge, els plans de pensions, les indemnitzacions, etc.

Per donar compliment a les obligacions anteriorment menci-onades, la TGSS ha dissenyat un nou fitxer denominat Con-ceptes Retributius Abonats (CRA) que s’haurà de remetre a través del sistema RED, i amb el qual les empreses hauran de subministrar mensualment la informació sobre els conceptes retributius abonats, quan fins ara només es feia per l’import conjunt, sense desglossar conceptes

Nous conceptes que cotitzen a la Seguretat Social

6 àrEA D’ASSESSorIA

Els residents en territori espanyol que disposin de béns a l’es-tranger han de recordar que hi ha tota una sèrie d’obligacions informatives que, a més a més, han patit algunes modifica-cions que van entrar en vigor el passat 1 de gener de 2014.

obligacions d’informació davant l’agència tributària

Cal recordar que continua vigent l’obligació de presentar el model 720 de declaració informativa de béns i drets situats a l’estranger re-ferida a l’exercici 2013, però amb algunes particularitats respecte de l’exercici 2012:

–La data límit de presentació s’avan-

ça al 31 de març de 2014 (en l’exercici anterior hi havia temps fins al 30 d’abril de 2013).

–Si 2013 ha estat el primer any en què s’ha disposat de béns a l’estranger, el model 720 ha de contenir una descripció de tots els béns i drets fora del territori espanyol en el cas que,

per categories (comptes bancaris, altres actius financers, immobles), superin els 50.000 euros.

–Si ja es va presentar el model 720 referit a l’exercici 2012, no-més serà obligatori presentar el de 2013 si alguna de les catego-ries d’elements esmentades s’ha incrementat en més de 20.000 euros respecte d’allò que es va declarar en l’exercici anterior en aquest mateix model.

Comprovar si informem correctament dels béns a l’estranger

model

d-5a

d-5b

d-6

d-7a

d-7b

iNFormació Que cal submiNistrar

Inversió en empreses estrangeres no cotitzades

Liquidació (desinversió) d’inversions en empreses estrangeres no cotitzades

Inversió en valors cotitzats estrangers

Inversió en béns immobles a l’estranger

Liquidació de béns immobles a l’estranger

lliNdar

Si la inversió acumulada és superior a 1.502.530,26 €

Si la inversió acumulada és superior a 1.502.530,26 €

Declaració de dipòsits: sense llindar

Declaració de fluxos: Una presentació per cada inversió o liquidació, quan l’inversor participi en més

d’un 10%, o la inversió superi els 1.502.530,26 €

Si la inversió acumulada és superior a 1.502.530,26 €

Si la inversió acumulada és superior a 1.502.530,26 €

periodicitat

Un mes des de la data de realització de la inversió

Un mes des de la data de liquidació de la inversió

Durant el mes de gener de l’any posterior, referit a les

dades a 31.12.2013

Un mes des de la data de realització de l’operació

Un mes des de la data de realització de la inversió

Un mes des de la data de liquidació de la inversió

obligacioNs d’iNFormació davaNt el miNisteri d’ecoNomia

model 720

FiNs al 20.02.2014:

–Grans empreses (MoDELS 111, 115,

123 I 303) corresponent a gener.

–règim de devolució mensual de l’IVA (MoDELS 303 I 340) del gener.

–Declaració recapitulativa d’opera-cions intracomunitàries, si s’escau.

FiNs al 28.02.2014:

–opció o renúncia al mètode de càl-cul del pagament a compte de l’Im-post de societats.

–Declaració informativa de les entitats d’atribució de rendes (MoDEL 184).

–Declaració anual d’operacions amb

tercers (MoDEL 347).

FiNs al 20.03.2014:

–Grans empreses (MoDELS 111, 115,

123 I 303) corresponent a febrer.

–règim de devolució mensual de

l’IVA (MoDEL 303 I 340) del febrer.

–Declaració recapitulativa d’opera-

cions intracomunitàries, si s’escau.

FiNs al 31.03.2014:

–Declaració informativa dels béns o

drets que es posseeixin a l’estranger (MoDEL 720).

FiNs al 21.04.2014:

–Ingrés de les retencions practica-des (MoDELS 111, 115 I 123).

–Pagament a compte de la renda (MoDELS 130 I 131).

–Impost sobre el valor afegit (Mo-

DELS 303 I 340).

–Declaració recapitulativa d’operaci-ons intracomunitàries (MoDEL 349).

–Pagament a compte de l’Impost de societats (MoDEL 202).

7

agenda Properes obligacions fiscals

àrEA D’ASSESSorIA

NotA: AqueSteS SóN ALguNeS de LeS obLigAcioNS que d’uNA MANerA geNerALitzAdA AfecteN MéS coNtribueNtS. N’hi hA d’ALtreS, però, per rAó d’eSpAi, No figureN eN AqueStA AgeNdA.

És interessant assessorar-nos per determinar si estem obligats o no a presentar aquesta declaració, ja que la sanció mínima per no presentar l’esmentat model és de 10.000 euros.

obligacions d’informació davant el banc d’espanya

Normativa vigent fins al 31.12.2013:

–Obligació de declarar, mitjançant el model DD1, l’obertura i cancel·lació de comptes cor-rents a l’estranger.

–Obligació de declarar, mit-jançant el model DD2, els pa-gaments i transferències dels comptes oberts a l’exterior, amb diferents periodicitats en funció del volum de transaccions. Per tant, el darrer model DD2 que s’haurà de presentar, si s’escau, correspon a l’exercici 2013.

Normativa aplicable a partir de l’1 de gener de 2014:

–Desapareix l’obligació de presentar el model DD1. no obs-

tant això, en el cas de comptes corrents oberts amb anteriori-

tat, aquest model s’haurà de presentar fora de termini.

–El model DD2 queda substituït pel model ETE, que informa

de les transaccions i saldos d’actius i passius mantinguts a

l’exterior; en funció dels diferents llindars, la periodicitat de

presentació serà:

• mensual, si són iguals o superiors als 300 milions d’euros;

• trimestral, si són iguals o superiors

als 100 milions d’euros i inferiors als

300 milions d’euros;

• anual, si són inferiors als 100 mi-

lions d’euros. Aquesta declaració

podrà ser resumida si són iguals o

superiors al milió d’euros, però infe-

riors als 50 milions;

• exempt de presentació, si no su-

peren el milió d’euros model dd2

SERVEIS INTEGRALSEn ASSESSorAMEnt I GEStIó D’EMPrESES

per a més informació www.gestiogirona.cat

De conformitat amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), l’informem que les seves dades són incorporades en fitxers titularitat de Grup Gestió Girona. Per exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició que contempla la Llei, pot dirigir-se mitjançant carta escrita per correu a C. Ultònia, 2 17002 Girona. Ref. Protecció de dades.

2 figueresAv. Salvador Dalí 1317600 Figuerest 972 678 126F 972 678 129

3 olotC. del pare Roca 1017800 Olott 972 271 413F 972 218 601

4 sant feliu de guíxolsCarretera de girona 9417220 Sant Feliu de guíxolst 972 821 545F 972 325 563

8 rosesAv. Jaume I 2517480 Rosest 972 459 325 F 972 255 163

7 lloret de marRbla. Romà Barnés 1417310 lloret de Mart 972 362 627F 972 373 189

6 l’estartitC. platja 4217258 l’Estartitt 972 751 411F 972 751 643

5 Palamóspasseig del Mar 2 17230 palamóst 972 601 246F 972 601 246

1 gironaC. Ultònia 2 17002 gironat 972 205 004F 972 218 601gestio@gestiogirona.com

assessoria

LABorAL, DrEt hIPotECArI I GEStorIA

Jurídic

SoCIEtArI, CIVIL MErCAntIL, trIBUtArI, SoCIAL I ContEnCIóS

auditoria

AnàLISI, VALorACIó I orGAnItzACIó D’EMPrESES

consultoria

FISCAL, CoMPtABLE I LIqUIDACIonS

trIBUtàrIES

assegurances

PEr A EMPrESES, PErSonALS I PAtrIMonIALS