Selecció de bibliografia

• Abinger Harvest

• Alejandría, historia y guía

• Aspectes de la novel·la

• Cartas de la India

• Diario Indio 1913-14

• Donde los ángeles no se aventuran

• Dos vítores por la democracia

• El más largo viaje

• El omnibús celestial

• Encuentro en Monteriano

• Ensayos críticos

• En lo que creo

• Howards End

• La colina de Devi

• La mansión

• La vida futura

• Maurice

• Pasaje a la India

• Regreso a Howards End

• Tots els contes

• Una habitació amb vistes

• Verano ártico y otras narraciones

“No tenia Déu, no tenia cap amant, els dos incentius usuals de la virtut. Però lluitava amb tenacitat perquè així li ho exigia la seva dignitat. Ningú el con-templava, ni es contempla-va a sí mateix, però les lluites com la seva són els triomfs suprems de la hu-manitat, sobrepassen qual-

sevol llegenda sobre el cel.” fragment de la novel·la Maurice

E. M. FORSTER

Edward Morgan Forster (1879 – 1955).

Novel·lista, assagista i crític, va néixer a Anglaterra. Curiosament, anava a ser anomenat Henry, però li posaren Edward per error. Va estudiar a la Universitat de Cambridge, literatura clàssica i història, on formava part d’un grup d’intel·lectuals relacionats amb el conegut Grup de Bloomsbury. Al finalitzar els seus estudis universitaris va viure un temps a Itàlia i després va retornar a Anglaterra on va publicar la seva primera obra, Un món sense àngels, als 26 anys. Va realitzar nombrosos viatges per tota Europa, Egipte i l’Índia que van ser font inspiradora de moltes de les seves obres, totes elles escrites en un estil caracteritzat per la seva concisió i fluïdesa, i que exploren les actituds que creen barreres entre les persones. Membre honorari del King's College de la Universitat de Cambridge, on hi va residir des de 1946 fins la seva mort. Forster és un dels millors exponents de la novel·la anglesa del segle XIX i el precursor de la novel·la del segle XX. La seva reputació com a crític continua vigent i l’interès per les seves novel·les s’ha vist incrementat arran de l’adaptació d’algunes d’elles al cinema.

E. M. Forster a la biblioteca

• Aspectes de la novel·la L’any 1927 Forster va escriure aquesta crítica literària. Per fer-ho es va basar en les classes que donava a la Universitat de Cambridge. Amb aquesta obra, Forster ajuda a entendre la novel·la. Per exemple, va dividir els personatges en rodons (evolucionen durant la novel·la) i plans (no evolucionen). • Faros i Farelló

• Una habitació amb bona vista / Una

habitación con vistas Una habitació amb vistes és davant tot la història d'una jove que desperta al món i que acaba per assumir els seus propis anhels més íntims, després d'enganyar-se tant a si mateixa com a la societat que l'envolta. És un retrat exhaustiu de les relacions humanes, de la sensibilitat reprimida i de les possibilitats de trobar la llibertat en viure experiències radicalment noves. En l'època en què el turisme no era un fenomen massiu, la Lucy, una jove turista anglesa, fa un viatge a Florència acompanyada de la senyoreta Barlett, la seva tieta. Quan arriben a la pensió Bertolini, però, tenen un gran disgust: en les habitacions que havien reservat no poden gaudir d'unes bones vistes de la ciutat...

• Howards End

• Maurice Un dels temes clau de l’autor és la sexualitat. L'exemple més clar és Maurice , un llibre que no va ser publicat fins després de la seva mort perquè tractava la homosexualitat. Amb aquesta obra, Forster mostrava la possibilitat de poder eliminar la diferència de classes a través d'una relació homosexual. Es pot afirmar que els escrits de Forster van fer una evolució de l'amor heterosexual a l'amor homosexual. La col·lecció de contes The Life to come també fou publicada un poc després de la seva mort per la mateixa causa que Maurice. • Un món sense àngels • Tots els contes • Un viaje a la Índia / Viatge a l’Índia / A passage to India. Les barreres socials que hi ha hagut sempre, és un altre dels temes centrals de l’autor, són causa de les temptatives que fan els personatges principals de Forster perquè es puguin comprendre els uns als altres. En les seves dues obres més conegudes, Passatge a l'Índia i Howard's End, medita sobre la pràcticament impossible reconciliació entre les classes socials

• El Viatge més llarg