Llegir... Compartir... Gaudir...

CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA Ens trobem el segon (quasi sempre) divendres de mes a les 19:30

10 de febrer 2012 Comentem El Retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde 9 de març del 2012 Comentem El Blau virginal de Tracy Chevalier

Biblioteca Ramon Bosch de Noya Carrer Sant Pere, núm. 36

08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 93 891 20 33

biblioteca@santsadurni.cat www.bibliosantsadurni.blogspot.com

HORARI DE LA BIBLIOTECA:

Matins de dimarts a dissabtes de 10:00 a 14:00

Tardes de dilluns a divendres de 16:00 a 20:30

del 15 de juny al 15 de setembre dissabtes tancat

Llibres escrits per Oscar Wilde que podeu trobar a la biblioteca:

- Cuentos completos - De profundis - El Arte de conversar - El Crim de Lord Arthur Saville - El Fantasma de Canterville - El Príncipe feliz y otros cuentos - El Retrat de Dorian Gray - La Balada de la Cárcel de Reading - La Importancia de llamarse Ernesto;

El Abanico de Lady Windermere - Una Mujer sin importancia; Salomé

Oscar Wilde (Dublin, 1854 – Paris, 1900)

Dramaturg, novel·lista, poeta i assagista irlandès en llengua anglesa, va estudiar al Trinity College de Dublín, i més tard a Oxford, on sobresortí en els estudis clàssics. El 1878 va guanyar el premi Newdigate. Dotat d'un domini excepcional del llenguatge, el seu estil brillant, que es va reflectir tant en l'obra literària com en assaigs i articles en la premsa, aviat li va reportar una notable popularitat. Va adoptar unes maneres afectades i frívoles que escandalitzaren la societat victoriana, a la qual va criticar amb ironia i mordacitat. Això i l'hedonisme amoralista que professava obertament li van crear nombrosos enemics. Va ser un decidit partidari del corrent estètic de l'art per l'art del final del segle XIX, estil que va difondre en nombrosos escrits i conferències com les que va fer als EUA i al Canadà el 1882.

El 1884 es va casar amb Constance Lloyd, de la qual tingué dos fills. Especialment conegut com a dramaturg, en aquest gènere destaquen les obres El ventall de Lady Windermere (1892), que el va consagrar; Salomé (1892), escrita en francès i base de l'òpera de R. Strauss; Una dona sense importància (1893); Un marit ideal (1895); i la seva obra mestra, La importància de dir-se Ernest (1895). Va escriure una única novel·la, El retrat de Dorian Gray (1891), titllada d'immoral.

El 1895, acusat d'homosexualitat pel pare del seu amant lord Alfred Douglas i després de tres judicis, va ser condemnat a dos anys de treballs forçats que complí a la presó de Reading, on va escriure La balada de la presó de Reading l’Esfinx (1898), on descrivia les condicions inhumanes del règim penitenciari, i l'Epistola: In carcere et vinculis, o De profundis (versió completa, 1960), sèrie de retrets al seu amant i, indirectament, a ell mateix per haver-se deixat portar fins al desastre. És també autor de diverses narracions i contes (El crim de Lord Arthur Savile, 1891), i de narracions infantils, d'un cert to socialista,

com El Príncep Feliç (1888). En sortir de la presó s'exilià a França i adoptà el nom de Sebastian Melmoth.

El retrat de Dorian Gray L’argument d’aquesta novel·la és comunament conegut sobretot a causa del cinema, que ha fet més d’una adaptació de la història que s’hi narra. Per tant, és fàcil que tothom recordi el que podríem considerar el seu nus central: Dorian Gray, un jove de l’alta societat coneix Lord Henry Wotton, aristòcrata prototipus de la decadència de l’època, que amb la seva influència corromp el jove Dorian i l’empeny cap a una vida de plaer i hedonisme. És en aquesta situació que Dorian clama, davant el seu propi retrat pintat pel seu amic Basil Hallward, que vendria la seva ànima al diable per tenir el secret de l’eterna joventut. A partir d’aquest moment el quadre reflecteix la decadència física i moral del jove Dorian, mentre que ell no presenta cap canvi. Però El retrat de Dorian Gray és una novel·la d’idees. La vanitat, la bogeria, l’alienació, l’ètica, la bondat, la felicitat... o anant una mica més enllà conceptes com la brevetat del temps i de la bellesa, la recerca de l’art per perpetuar-nos i allunyar-nos de la mort, o el mateix concepte grec de la unió ànima-cos. Tot això dirigit pels tres personatges principals (Dorian Gray, Lord Henry Wotton i Basil Hallward) i caracteritzat pel traç segur, elegant i crític de l’autor. Un estil incisiu que va col·laborar a què titllessin la seva novel·la d’amoral. Però com va respondre Oscar Wilde en el prefaci de les noves edicions de la novel·la: "Un llibre no és de cap manera moral o immoral. Els llibres estan ben o mal escrits. Això és tot". Potser, ben mirat, el problema és que els personatges d’aquesta obra exhibeixen i posen de manifest la nostra part més fosca, aquella que la majoria dels humans no volem mostrar. Sílvia Romero www.silviaromeroolea.es.tl

Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya

Sant Sadurní d’Anoia

CLUB DE LECTURA

El Retrat de Dorian Gray

Oscar Wilde

Gener - Febrer 2012