GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS

EL PREGÓ DELS INFANTS A LES

FESTES DE SANTA EULÀLIAGuia d’orientacions didàctiques

Curs 2014-2015

Organitza: Agència pels Drets Civils i la No Discriminació (Regidoria de Dona i Drets Civils)

Col·labora: Institut de CulturaInstitut d’Educació

Autoria: Laia Arnau Marinva, joc i educació

Il·lustració: Maria Corte Disseny i maquetació: Óscar Cuenda Correcció lingüística: Consorci per a la Normalització Lingüística


FESTES DE SANTA EULÀLIA

Índex

........................................................................... 2

..................................... 3

.......................................................... 4

............................................................. 5

.....................................................6

Presentació

Objectius i continguts.....................

Seqüència d’activitats

Materials de suport

Orientacions didàctiques

1

El projecte El pregó dels infants a les festes de Santa Eulàlia és una activitat educati-

va adreçada a l’alumnat de 3r, 4t i 5è de primària que té com a objectiu que els infants co-

neguin les institucions polítiques i de participació ciutadana de la ciutat de Barcelona i que

s’iniciïn en els processos participatius basats en la coresponsabilitat i la ciutadania activa.

Enguany, tot coincidint amb l’Any Internacional de la Família, es proposa l’elaboració col·laborativa

del pregó d’inici de les festes de Santa Eulàlia al voltant de la relació de les famílies amb la ciutat, perquè

els infants puguin debatre sobre el model de ciutat i de família que volen construir entre tots i totes.

La proposta posa l’èmfasi en el reconeixement dels infants com a ciutadans i ciutadanes de ple dret,

tot reflexionant sobre els seus deures associats. Amb aquest objectiu els animem a analitzar la ins-

titució familiar com a espai generador de vincles, respecte, confiança, cooperació, diàleg i aprenen-

tatge de participació democràtica. Així, se’ls convida a reflexionar i a plantejar-se què necessiten

els infants i les famílies a la ciutat i quins compromisos estan disposats a assumir per aconseguir-ho.

La metodologia dissenyada incideix en la convivència i la participació a la ciutat, poten-

ciant la coresponsabilitat i la implicació de l’alumnat en la millora del seu entorn, alhora que

descobreix el paper de les institucions i de les persones que treballen per a la ciutadania.

Presentació

2



L’activitat es pot treballar des de les àrees de Cièn-

cies Socials, Llengua Catalana, Educació en valors

socials i cívics i/o Tutoria i, en línies generals, per-

segueix dos grans objectius:

Donar a conèixer les institucions polítiques i

de participació ciutadana de Barcelona.

Iniciar els infants en els processos participatius

basats en la coresponsabilitat i la ciutadania

activa.

Aquests objectius generals es concreten en els ob-

jectius competencials següents:

• Reflexionar sobre el funcionament i la presa

de decisions en el nucli familiar, identificant-

lo com un espai de participació, generador

de vincles i pertinència, respecte, confiança i

autoestima, que posteriorment permetrà la

vinculació i la participació activa, responsable

i democràtica en altres espais com la ciutat i

les seves institucions.

• Observar i descobrir què ofereix la ciutat a

les famílies, a partir de l’anàlisi de l’oferta

d’equipaments, serveis i activitats adequats

per a tots els seus membres, amb la finalitat

de fer propostes constructives i comprometre’s

en la seva correcta gestió i millora contínua.

Així mateix, la proposta contribueix al desenvolu-

pament de les competències següents:

• Competència de comunicació lingüística:

adquisició d’habilitats per a la redacció d’un

pregó al voltant dels diferents temes ciuta-

dans que s’analitzaran, vinculats a les famílies.

També es treballarà la capacitat d’exposició

oral amb la visita dels i les representants de

districte.

Objectius i continguts

• Competència social i cívica: desenvolupa-

ment d’habilitats per exercir la ciutadania activa

i valorar positivament la participació ciutadana,

el compromís i la coresponsabilitat. Coneixe-

ment sobre les institucions de govern i les for-

mes d’organització de la vida a la ciutat, així

com dels principis democràtics de presa de deci-

sions que afecten els drets i deures individuals i

col·lectius. Reflexió a l’entorn de les necessitats

i els interessos de les famílies que viuen a Barce-

lona i contrast amb les eines i equipaments que

l’Ajuntament posa al seu abast.

• Competència del sentit de la iniciativa i

emprenedoria: capacitat d’observació, re-

flexió, anàlisi i assumpció de responsabilitats.

Autonomia i compromís en els acords per millo-

rar la convivència a la ciutat.

• Competència digital: desenvolupament

d’habilitats per a la consulta i la selecció

d’informació i la comunicació social en un en-

torn digital.

• Competència de consciència i expressió

cultural: plasmació gràfica del treball realitzat,

a través d’una producció visual.

• Competència d’aprendre a aprendre: capa-

citat de síntesi dels aprenentatges realitzats,

concretant-los en el propi districte.

3



1

2

Per assolir aquests objectius caldrà treballar els

següents continguts:

Què han de saber:

• Que els ciutadans i ciutadanes tenen drets i

deures a la ciutat.

• Quines són actualment algunes de les institu-

cions polítiques i els espais de participació ciu-

tadana de Barcelona i quin és el seu valor.

• Com es pot participar en l’àmbit de la famí-

lia i en els diferents grups de pertinença per

prendre decisions de forma democràtica i co-

responsable.

• Què ofereix la Barcelona actual a les famílies i

què els agradaria que els oferís en el futur, tot

tenint en compte les propostes de la ciutat per

a la commemoració de l’Any Internacional de

la Família.

• Què poden oferir els infants i les seves famílies

a la ciutat per millorar la vida de tots els bar-

celonins i barcelonines.

Què han de saber fer:

• Reflexionar sobre com és la seva relació amb la

ciutat i quins són els espais de participació que

la ciutat posa al seu abast.

• Reflexionar sobre el vincle que s’estableix en

el si de la família, a través del sentiment de

pertinència, respecte, confiança i autoestima,

per replicar-lo a l’escola i la ciutat.

• Investigar sobre l’oferta de recursos i activitats

participatives que tenen a l’abast les famílies

a Barcelona.

• Identificar diferents accions que poden fer

els infants i les famílies per millorar la vida de

les persones, especialment d’altres famílies, a

l’entorn de la convivència i la ciutadania activa

i participativa a la ciutat.

• Pactar i acordar les idees clau i els missatges que

volen fer arribar a l’Ajuntament.

• Comunicar-se de forma respectuosa amb els

companys i companyes a l’aula, a les sortides i a

través del web.

• Identificar i valorar els elements que faciliten

una convivència respectuosa, no discriminatòria

i sensible a la diversitat.

• Concretar les idees que han pensat per al seu

propi districte i comunicar-les als i les represen-

tants corresponents.

• Compartir amb les institucions les produccions

visuals treballades durant el projecte.

Quina actitud han de tenir per fer-ho:

• De vinculació, estima i interès pel que passa al

nucli familiar i, per extensió, a l’escola i la ciutat.

• Participativa i respectuosa amb tots els suggeri-

ments i idees dels companys i companyes.

• Creativa i ambiciosa respecte a la convivència a

la ciutat, des d’una mirada empàtica, diversa i

responsable.

• Compromesa amb els pactes a què arribin per

millorar els drets de les persones de la Barcelo-

na del futur.

EL PREGÓ DELS INFANTS A LES FESTES DE SANTA EULÀLIA

4

Per desenvolupar el projecte, plantegem la se-

güent seqüència didàctica:

Una fase inicial en què presentar els drets

i deures dels ciutadans i ciutadanes de Bar-

celona, concretant-los en els drets i deures

dels infants. De fet, es proposa recordar

que enguany se celebra el 25è aniversari de

la Convenció dels Drets dels Infants (podeu

consultar més informació a http://w110.

bcn.cat/portal/site/DretsCivils). De tots

aquests drets, es posarà l’èmfasi en el dret

i la responsabilitat de participació i es pre-

sentaran les institucions democràtiques de

la ciutat. Per treballar aquests continguts

se seguirà un procés de reflexió, partint del

seu context més proper, per revisar les di-

ferents formes de participació dels infants,

començant per la família, continuant amb

l’escola i acabant amb la ciutat.

Una fase de desenvolupament centra-

da en l’elaboració d’un pregó de forma

col·laborativa amb altres escoles, de mane-

ra que es revisin diferents temes centrats

en les famílies que viuen a la ciutat i els

infants puguin aportar-hi les seves idees,

les seves propostes i la seva visió tot

comprometent–s’hi.

Seqüència d’activitats

Una darrera fase de síntesi que conclogui

amb la concreció en el seu districte de tot

el que s’ha treballat, a través de la realitza-

ció d’una producció visual on es plasmin els

seus somnis sobre el seu entorn immediat.

Així mateix, es comptarà també amb la vi-

sita d’un o una representant del districte

a qui poder-la presentar i amb qui poder

intercanviar opinions.

El recorregut entre una fase i altra anirà marcat

per actes clau, que permetin que l’alumnat s’acosti

al paper de les institucions democràtiques i pugui

interactuar amb els seus i les seves representants.

El programa planteja cinc sessions de treball, més

les necessàries per desenvolupar les propostes

concretes dels diferents equips de treball (entre

tres i cinc més) i les destinades a la fase de síntesi

(unes altres tres o quatre) en què es concretarà la

feina realitzada en el districte.

Els nostres drets, els nostres deures.

Vivim en grup, decidim en grup.

La ciutat també pren decisions. Com de-

cidim a Barcelona?

Fem família a Barcelona.

Lectura del pregó dels infants a les fes-

tes de Santa Eulàlia.

12345

FASE INICIAL FASE DE DESENVOLUPAMENT

3 sessions de treball a l’aula (entre els mesos d’octubre i novembre).

Treball col·laboratiu per equips, a tra-vés del blog (entre desembre i febrer) + lectura del pregó.

Treball de síntesi a les escoles amb la visita dels i les representants dels districtes (entre febrer i abril).

Cloenda del projecte(12 febrer)

Trobada de tots els centres (17 de novembre)

FASE DE SÍNTESI

5



1

2

3

La proposta consta dels materials següents:

• El material de l’alumne/a convida l’alumnat

a reflexionar i debatre sobre els continguts a

treballar. S’ha dissenyat gràficament perquè

els participants hi recullin les informacions i les

reflexions de cada sessió, de manera que sem-

pre les puguin consultar. La seva funció és pre-

parar l’alumnat per a la recepció de l’encàrrec

d’elaboració del pregó d’inici de les festes de

Santa Eulàlia, a través dels i les representants

institucionals de la ciutat.

• La guia d’orientacions didàctiques pretén

orientar la feina de les diferents aules per tal

d’aconseguir les fites necessàries per al desen-

volupament del projecte. A més, presenta una

proposta d’unitat didàctica, situant els diver-

sos moments de la seqüència d’ensenyament

i aprenentatge i marcant una pauta per a la

temporalització de les diferents activitats.

• L’espai web de comunicació i col·laboració

està dissenyat tant per a l’activitat educativa

que es realitza a l’aula com per a la comunica-

ció i la coordinació de tots els centres.

http://elpregodelsinfants.cat

Materials de suport

Es tracta d’un espai amb tres funcions:

Presentació de la proposta i concreció de

la seqüència didàctica: es pot descarregar

el material de l’alumne, les fitxes d’orientació

a la tasca docent i diversos recursos relacio-

nats amb el desenvolupament del projecte.

A més, aspira a ser un espai de comunicació i

intercanvi d’estratègies didàctiques entre do-

cents, per tal de fer més enriquidora la pro-

posta.

Comunicació i col·laboració entre els

centres educatius: està dissenyat per des-

envolupar un treball col·laboratiu on expres-

sar, opinar i prendre decisions en grup. Cal

destacar que la participació està pensada per

a tot el grup aula i no preveu la participació

individual.

Coordinació i comunicació entre l’Oficina

Tècnica i el col·lectiu docent: per informar

de tots els aspectes relatius al desenvolupa-

ment de l’activitat.

6

1

2

3



En aquesta sessió de 50 minuts, l’alumnat analit-

zarà els drets de la infància i els associarà també

als seus deures, destacant la importància de res-

pectar els drets dels altres, amb preguntes com:

Orientacions didàctiques

• Analitza què vol dir la frase següent: Els nos-

tres drets acaben on comencen els drets

dels altres.

Les diferents preguntes es poden respondre indi-

vidualment o en parelles, però el més important

és que donin peu a un debat a l’aula on es posin

de manifest aquells comportaments que es poden

relacionar amb la responsabilitat que ve asso-

ciada al gaudi dels nostres drets, en una socie-

tat plural i democràtica.

Si es considera convenient, es pot fer créixer la

proposta introduint la Convenció dels Drets dels

Infants (http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/

convenciodretsinfantscatala.436.pdf) i analit-

zant la diferència entre dret i desig. Per aprofundir

en els drets dels infants es pot facilitar a l’alumnat

la Carta de ciutadania (Carta de drets i deures de

Barcelona) que trobareu a http://w110.bcn.cat/

fitxers/dretscivils/ciutadaniacat1originalper-

laweb.817.pdf.

D’altra banda, també es vol focalitzar el treball a

l’aula en el dret dels infants a la participació,

amb preguntes com:

• Fixem-nos ara en el dret a la participació.

En què creieu que consisteix?

• En quins moments, temes o espais creieu que

els infants han de participar?

La fase inicial del projecte consta de tres sessions de treball a l’aula, que s’hauran de dur a terme abans

del dia 17 de novembre:

1. Els nostres drets, els nostres deures.

7



?!

8

La segona sessió a l’aula, de 50 minuts, té com a

finalitat reflexionar sobre els processos de parti-

cipació i presa de decisions en els principals grups

socials als quals pertany l’alumnat.

Començant per la família, es planteja una activitat

de reflexió individual on se’ls pregunta sobre el

procés de presa de decisions a l’entorn de diverses

activitats quotidianes.

Es tracta que els infants valorin com, tenint en

compte l’opinió i els interessos de totes les per-

sones del grup, a vegades hi ha qüestions on cal

cedir per satisfer les necessitats de cada membre

de la família, mentre que hi ha altres moments en

2. Vivim en grup. Decidim en grup.

què les persones amb més experiència i coneixe-

ment (en aquest cas els pares i mares) són les que

han de decidir en benefici del grup.

A continuació, es fa un pas més i s’analitza la parti-

cipació a l’escola. De nou, es tracta que reflexionin

sobre com fan arribar els seus punts de vista i com,

com més gran és el grup, costa més arribar a un

consens que satisfaci tots els interessos implicats.

Per últim, es presenta la ciutat com un gran grup

on es fa necessari el paper de les institucions per

ajudar a recollir les necessitats i idees de tota la

ciutadania. Així mateix, aquestes són necessàries

per reunir un equip humà suficientment expert

que prengui les millors decisions per a la ciutat.



Es tracta de relacionar la participació amb el dret

a ser escoltats, a opinar, a manifestar els propis

interessos, idees i suggeriments, etc., i també vin-

cular-la amb la participació dins els grups socials

de què l’alumnat forma part, començant per la

família, l’escola, el barri, la ciutat, etc. D’aquesta

manera, s’aconsegueix presentar els processos

participatius basats en la coresponsabilitat i la ciu-

tadania activa.

9

Per poder governar la ciutat tenint en compte el

benestar i les diferències entre les persones que

l’habiten, es presenten les principals formes de

participació a la ciutat:

Votant els i les representants polítics a les

institucions (voten les persones majors de 18

anys).

Fent ús dels espais de participació ciutada-

na que posa l’Ajuntament a l’abast de tothom.

Participant en les diferents associacions

ciutadanes.

Es tracta sobretot de posar en valor el paper d’una

ciutadania activa que es vincula i s’implica

amb el que passa al seu voltant i no es limi-

ta a votar a les eleccions municipals. Tots nosal-

tres tenim el dret i el deure de responsabilitzar-

nos del que passa a la nostra ciutat i, per tant, cal

que coneguem les eines que tenim al nostre abast

per poder participar i aportar el nostre granet de

sorra per millorar la convivència i els drets de totes

les persones amb què compartim la ciutat.

3. La ciutat també pren decisions. Com decidim a Barcelona?

La tercera sessió a l’aula, també de 50 minuts, ser-

virà per analitzar els espais de participació que

posa a la nostra disposició l’Ajuntament de Barce-

lona. Fonamentalment es proposa que l’alumnat

conegui la diferència entre els espais estables i els

puntuals, especialment els següents (associats a

les definicions que presenta la fitxa):

• Consell de Ciutat: l’espai més important de

diàleg entre les institucions de la ciutat i la

ciutadania. La seva funció és consultiva, és a

dir, és un espai destinat a recollir diferents opi-

nions, però no a decidir.

• Consell Ciutadà de Districte: és l’espai més im-

portant de participació de cada districte, on les

persones que hi assisteixen poden donar el seu

parer, però no decideixen.

• Consulta ciutadana: s’organitzen a demanda

del govern municipal o per iniciativa ciutadana

i pregunten l’opinió sobre algun tema concret.

• Consell de Barri: és l’espai de participació que

s’ocupa de totes les qüestions referents a cada

barri i tracta temes propers als ciutadans i ciu-

tadanes per millorar-ne la convivència.

• Audiències públiques: són espais oberts a tota

la ciutadania, on aquesta es pot dirigir per

tractar temes que afecten tota la ciutat o per

revisar l’estat dels districtes.

Tot i que es pot consultar més informació a http://

governobert.bcn.cat/ca/participacio/espais-

de-participaci%C3%B3, a la pàgina següent

s’inclou una taula resum dels diferents espais que

apareixen a la fitxa de l’alumne/a.



a

b

c

10

Espais estables de participació

Descripció

Consell de Ciutat El Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació ciu-tadana de l’Ajuntament. Es tracta d’un espai global de diàleg entre els poders públics municipals i el conjunt d’institucions de la nostra ciutat i la seva ciutadania.

El Consell de Ciutat és presidit per l’alcalde de Barcelona i hi són repre-sentats els grups municipals, els consells sectorials de participació, els consells ciutadans de districte, les associacions i institucions de la ciutat, persones d’especial rellevància ciutadana i persones triades aleatòria-ment entre les inscrites en el Registre Ciutadà.

El Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB)

El CMAB és l’espai global permanent i estructurat de diàleg entre l’Ajuntament i el conjunt de les entitats sense ànim de lucre de Barcelo-na. El CMAB debat i emet recomanacions i informes sobre les polítiques i iniciatives municipals d’especial interès per al sector d’aquestes entitats.

La presidència del CMAB correspon a l’alcalde de Barcelona i la vicepre-sidència ha de ser assumida per un membre del Consell representant del sector associatiu. Són membres del plenari del CMAB els i les represen-tants dels grups municipals, les associacions i entitats de segon i tercer nivell1 , tècnics i tècniques municipals, persones expertes i personalitats de reconeguda vàlua dins del sector de l’associacionisme.

Els Consells Sec-torials

Els Consells Sectorials són òrgans de caràcter consultiu, que assessoren, estudien, reflexionen i fan propostes a l’entorn de les polítiques o pro-jectes que afecten un determinat sector de població o àmbit temàtic.

Cada Consell ha d’elaborar el seu propi reglament de funcionament, que en el cas dels consells sectorials municipals han de ser aprovats pel Plena-ri del Consell Municipal i, en el cas del consells sectorials de districte, han de ser aprovats pel Plenari del Consell de cada Districte.

El Consell Ciutadà de Districte

Aquest consell és el màxim òrgan consultiu i de participació del districte en totes les qüestions referents a les seves competències. Integra repre-sentants de les entitats i associacions, dels consells sectorials de participa-ció del districte, i també ciutadans i ciutadanes a títol individual.

El Consell de Barri

El Consell de Barri és un òrgan de participació territorial per a totes les qüestions referents al barri. Té com a finalitat ser un canal de participa-ció ciutadana en el desenvolupament de polítiques públiques de proxi-mitat i convivència, per aprofundir, així, en la cohesió social i la qualitat de vida urbana de la nostra ciutat.

1. Les entitats de segon i tercer nivell són organitzacions constituïdes per agrupacions d’entitats. Algunes tre-

ballen en un mateix sector d’activitat, altres es dirigeixen al mateix col·lectiu, altres treballen a la mateixa zona,

etc. El fet de tractar-se d’agrupacions els permet tenir més incidència política que les organitzacions de base.



Espais puntuals de participació

Descripció

Processos participatius

Participació organitzada al voltant d’un projecte, oberta a la ciutadania afec-tada, i on els termes de la participació conformen un pacte entre represen-tants del govern municipal i participants. Es desenvolupen per iniciativa de l’Ajuntament o a proposta d’un consell i, per descomptat, a partir d’una inicia-tiva ciutadana.

Tot i que les normes del procés han d’estar molt clares per a tots els i les par-ticipants, no s’ordenen per cap reglamentació. Les fases que identifiquen un procés són: informació, reflexió, propostes, concreció, retorn, seguiment i avaluació.

Audiències Públiques

Són espais oberts a la ciutadania, on pot formular preguntes o fer suggeriments i propostes sobre els temes plantejats.

A les Audiències Públiques de Ciutat té molt pes la part informativa, ja que són els espais reservats per fer la presentació pública de qüestions especialment significatives de l’acció municipal –pressupost anual, programa d’actuació mu-nicipal–, si bé la ciutadania pot intervenir-hi formulant preguntes i propostes.Dins les Audiències Públiques de Ciutat s’hi troben:

L’Audiència Pública de Pressupostos i Ordenances Fiscals, que té com a finalitat debatre sobre la despesa i els ingressos (taxes, impostos, preus públics) de l’Ajuntament.

L’Audiència Pública als nois i noies de Barcelona, que és una forma de participació a través de la qual els centres educatius poden participar amb el seu alumnat (de 6è de primària, secundària i batxillerat) fent propostes a l’Ajuntament, com a espai polític de presa de decisions.

Per últim, les Audiències Públiques de l’Estat del Districte són els espais de comunicació amb la ciutadania per al seguiment de l’acció del Consell de Districte.

Consulta ciutadana

Es pot organitzar una consulta sobre una qüestió concreta, a escala de barri, districte o ciutat. La iniciativa pot emanar del govern municipal o d’una inicia-tiva ciutadana.

Comissions La seva durada respon al tractament d’un tema particular i la seva existència finalitza amb l’emissió d’un acord, unes propostes o unes recomanacions.

Comissió d’un consell territorial o sectorial: sovint, els consells creen comissions per tractar temes específics. Les comissions dels consells acostumen a tenir un format reduït, adient per al treball en grup, i estan formades per membres del mateix consell al qual rendeixen compte del seu treball.

Espai informal de participació

És de composició variable i discrecional: davant un assumpte concret que no sigui propi d'un consell, per la seva temàtica o per la tipologia de les persones afectades o compromeses, es pot crear un grup informal per estudiar, analitzar, debatre i proposar.



a

11

b

Un altre espai que val la pena destacar és el

Plenari Municipal, ja que és el màxim òrgan de

representació política de la ciutat, que està format

per 41 regidors i regidores elegits en unes elec-

cions per persones majors de 18 anys del municipi

per un període de 4 anys. Les entitats declarades

d’interès ciutadà poden formular al·legacions o

propostes sobre els assumptes inclosos en l’ordre

del dia del Plenari del Consell Municipal. L’alcalde

o alcaldessa pot acordar que siguin llegides, oïdes

totalment o resumides les al·legacions o les pro-

postes de les entitats, abans de passar a votació de

l’assumpte corresponent.

A la segona part de la fitxa, es vol centrar l’atenció

en els espais de participació a l’abast dels infants.

En aquest cas, l’opció que proposem que investi-

guin més a fons seran les audiències públiques.

Concretament es vol donar a conèixer l’Audiència

Pública als nois i noies de Barcelona, espai en

el qual l’alumnat de 6è de primària, secundària i

batxille els centres educatius participen amb el seu alumnat (de 6è de primària, secundària i batxillerat) fent propostes a l’Ajuntament, com a espai polític de presa de decisions.

Cal remarcar que l’Audiència Pública és l’espai

de participació reservat a la presentació pública

per part de l’Ajuntament —i debat posterior en-

tre l’Ajuntament i la ciutadania— de qüestions

especialment significatives de l’acció municipal i

en especial del Pla d’actuació municipal (PAM).

També és un mecanisme per a la formulació de

propostes per part de la ciutadania, una vegada

han passat tots els tràmits pertinents.

Després d’analitzar quines són les formes de parti-

cipació a la ciutat, es posa l’accent en la corespon-

sabilitat, amb la intenció que l’alumnat reflexio-

ni sobre la importància de tenir una actitud cívica

i respectuosa amb el seu entorn i les persones que

hi viuen. En aquesta línia, l’última pregunta (Què

et comprometries a fer perquè tots els ciutadans

i ciutadanes de Barcelona vegin respectats els seus

drets?) es pot respondre amb comportaments

com ara:

• No només voler que els parcs tinguin les mi-

llors instal·lacions, sinó també tenir-ne cura i

intentar que les persones amb qui hi juguem

també en tinguin, jugar a les zones senyalitza-

des, no molestar altres persones, etc.

• Complir sempre les normes de seguretat vial

per no molestar els altres vianants o els con-

ductors i les conductores.

• Respectar totes les persones de la ciutat, no

només exigir que ens respectin a nosaltres.

Finalment, es presenten diferents temes sobre els

quals es treballarà en els propers mesos. Cal te-

nir en compte que el fil conductor del projecte és

la família, de manera que cal veure com es vin-

cula cadascun dels temes des de la visió familiar.

És a dir, el treball que es demanarà als diferents

grups no serà veure com els infants analitzen com

s’imaginen els millors equipaments públics per

aprendre, fer esport o desplaçar-se per la ciutat,

sinó que caldrà que analitzin què ofereix la ciutat

a les famílies i com es poden tenir en compte les

necessitats i els interessos de tots els membres que

les integren. Així, es pot dir que la feina d’enguany

posa l’accent en la diversitat de mirades i en un

treball d’empatia molt més intens.



12

Un cop situat el tema, el 17 de novembre es pro-

posa una trobada de tots els centres participants a

la plaça Major de Nou Barris, davant la Seu del Dis-

tricte. Aquest dia, la regidora de Dona i Drets Civils

i la regidora de Família, Infància, Usos del Temps

i Discapacitats transmetran als infants l’encàrrec

d’elaborar un pregó com a inici de les festes de

Santa Eulàlia. Aquest pregó tindrà com a temàtica

central la relació entre la ciutat de Barcelona i les

famílies que hi viuen.

Per poder desenvolupar el pregó de forma

col·laborativa, el dia de la trobada s’establiran els

diferents grups de treball. Cada grup anirà pas-

sant per diferents dinàmiques en les quals es pre-

sentaran diferents informacions sobre possibles

temes d’interès per a les famílies:

• Esports i salut

• Educació i cultura

• Parcs i espais oberts

• Consum responsable

• Mobilitat i seguretat

4. Acte Fem Família a Barcelona.

Amb la informació recollida durant el matí, els di-

ferents equips hauran d’engegar l’anàlisi a l’aula

per desenvolupar el pregó.

Cal tenir present que la feina de síntesi consistirà

en una producció visual, de manera que es pot

aprofitar aquest dia per començar a recopilar ma-

terial per treballar (fotografies, informacions en

els diferents punts de treball, dibuixos, testimonis,

etc.).

A partir d’aquesta trobada, s’iniciarà la fase de

desenvolupament del projecte tal com s’explica

a continuació.

Durant els mesos de desembre i gener els diferents

equips treballaran el text que configurarà el Pre-

gó dels Infants. Per elaborar aquest text es preveu

una dedicació d’entre 3 i 5 sessions, a partir del

treball a l’aula i l’espai de comunicació web. Per

fer-ho, es planteja la següent seqüència:

Seleccionar un dels temes proposats i investi-

gar quins equipaments i possibilitats tenen les

famílies al seu abast a la ciutat. Es pot consultar

el web http://familia.bcn.cat/, on els centres

educatius podran trobar tota la informació re-

ferent a la celebració de l’Any Internacional

de la Família. En aquest espai destaca el Pla

municipal de família 2013-2016 i també la

5. Elaboració del Pregó dels Infants a les festes de Santa Eulàlia.

diversitat de recursos (especialment els vídeos)

que poden ajudar a centrar els diferents temes

i encetar el debat dins els equips. D’altra ban-

da, es pot fer una feina molt rica de treball en

valors a partir de les propostes de la pàgina: el

diàleg, la cooperació, l’educació, la corespon-

sabilitat, l’aprenentatge, la confiança, la cura i

la solidaritat.

Es tracta que les diferents classes comparteixin

amb l’equip de treball les seves idees, propostes

i suggeriments al voltant dels diferents espais

analitzats. Sota la premissa de la coresponsabi-

litat, es pot imaginar com ens agradaria que les

famílies participessin a la ciutat, amb una visió



13

12

global de les necessitats de tots els membres

que les configuren. Des de la necessitat de dis-

posar d’espais adaptats a persones grans, per-

sones amb mobilitat reduïda, nadons, etc., fins

a la necessitat de tenir una ciutat que eduqui

i ofereixi opcions d’enriquiment i creixement

personal (com ara disposar d’una oferta cultu-

ral adaptada a tots els gustos i totes les edats).

Però també cal anar més enllà i pensar què

poden fer les famílies per la seva ciutat i com

poden, en definitiva, ajudar a construir una

societat més solidària, amable, vinculada, etc.

En el cas de l’enriquiment de l’oferta cultural,

la coresponsabilitat consistiria a fer suggeri-

ments als diferents equipaments i establir ca-

nals de participació i comunicació que possi-

bilitessin aquest intercanvi d’informacions. En

aquest sentit, recomanem que l’alumnat revisi

els espais familiars que es presenten al web

de l’Any Internacional de la Família, per tal

d’inspirar-se.

Per acabar de donar forma al pregó, és molt

important que els diferents equips consensuïn

els continguts que volen incloure en el seu

apartat corresponent. Recordem que les apor-

tacions no les decideix l’aula, sinó l’equip. Per

aquest motiu, a partir de les instruccions que

rebreu a les sessions de formació docent, cal-

drà que acoteu l’extensió del vostre fragment,

però garantint que totes les aules se sentin re-

presentades en el redactat final.

6. La lectura del Pregó dels Infants a les festes de Santa Eulàlia.

Finalment, el dia 12 de febrer, com a mínim un

o una representant de cada escola llegirà un

fragment del document a la Sala Marquès de

Comillas (ubicada al Museu Marítim), davant

l’alcalde de Barcelona i les autoritats assistents,

que tancaran l’acte tot comentant els aspectes

més rellevants del pregó.

Una vegada realitzada la lectura s’organitzarà

un acte de cloenda de la feina col·laborativa.

Després de la lectura del pregó, s’iniciarà la

fase de síntesi, on cada escola desenvoluparà

una feina de concreció de tot el que s’ha après

durant els darrers mesos, centrant-ho al seu

districte.

Durant els mesos de febrer, març i abril, es convi-

darà els centres a elaborar una producció visual

amb el nom “El districte que somiem”, on es plas-

mi l’anàlisi realitzada dins el seu districte. Aques-

ta producció pot tenir diferents formats, en

funció de les possibilitats del centre i el grup.

Per exemple:

• Una presentació power point o prezi a

partir de diferents fotografies fetes a la

ciutat i textos que recullin les reflexions

dels nens i nenes.

• Un mural amb els dibuixos, paraules, fo-

tografies i materials impresos recopilats

al llarg del projecte.

• Un curtmetratge on l’alumnat expliqui

què ha somiat per a les famílies del seu

districte.

• Una producció stop-motion a partir de fi-

gures que es vagin gravant en diferents

posicions, simulant així una història re-

presentativa del que hauran somiat per

al seu districte.



14

3

• Un còmic on apareguin diferents vinye-

tes il·lustrades i on els personatges ex-

pliquin els somnis dels infants vinculats

al seu districte.

• Altres.

Les possibilitats estan obertes al que decideixi

cada centre. El més important és que aquesta

última fase permeti assentar els continguts tre-

ballats i que els nens i nenes vegin com transfe-

rir-ho al seu context immediat.

Finalment, els centres rebran la visita del regidor

o regidora o conseller o consellera d’Educació

del seu districte i li explicaran la feina realitza-

da i el districte que somien. Així, s’aproparan

els districtes a l’alumnat i aquest podrà aprofitar

la visita per aclarir qualsevol dubte referent a la

participació ciutadana que hagi quedat sense re-

soldre.

Cal recordar que per participar en el projecte

i facilitar-ne el desenvolupament, es demana

l’assistència a les dues sessions de formació

programades els següents dies:

• 6 d’octubre de 2014, a les 13.30 h. Es

presentarà la proposta didàctica amb de-

tall, així com els aspectes relacionats amb

la metodologia de desenvolupament i

l’espai web de comunicació.

• 25 de novembre de 2014, a les

13.30 h. Es revisarà el procés de crea-

ció col·laborativa del pregó i es donaran

pautes per al treball de síntesi als centres

(creació d’una producció visual) i per a

la visita dels representants polítics del

districte.

Ambdues sessions es realitzaran a Qualitat de

Vida, Igualtat i Esports, (c/ València, 344, entl.).

A més, en tot moment hi haurà a la vostra dispo-

sició el suport i l’atenció de l’Oficina Tècnica,

amb la qual podreu contactar a través de:

• Correu electrònic:

[email protected]

• Telèfon: 93 475 32 55



15

GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS

Education

Transcript of GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS