Guia Sílvia Alcàntara. Xerrada.
-
Upload
biblioteca-de-viladecans -
Category
Documents
-
view
218 -
download
0
description
Transcript of Guia Sílvia Alcàntara. Xerrada.
Les colònies es trobaven localitzades a la “zona de conveni”
coneguda com a la muntanya, on les jornades eren més
llargues i els salaris generalment més baixos. A més a més, el
treball, infantil, habitual durant les primeres dècades del segle
XX, era més nombrós a Barcelona i el pla, i l’edat d’inici
laboral era generalmet inferior als 8 anys.
Webs consultades
� http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=537.
[Consulta: 3 de març de 2010]
� http://lespolsadallibres.blogspot.com/2009/03/la- sensacio-
despres-dhaver-llegit-olor.html . [Consulta: 3 de març de
2010]
� http://www.regio7.cat.../retorn-al-futur-colonies-
textils/70554.html. [Consulta: 5 de març de 2010]
� http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=7467.
[Consulta: 5 de març de 2010]
� http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091014/538
03653160/silvia-alcantara-desbanca-a-larsson-en-las-listas-
de-ventas-en-catalan-alcantara-culturas-alemania-l.html.
[Consulta: 5 de març de 2010]
Xerrada amb Sílvia Alcàntara
autora de la novel�la
Olor de Colònia
14 d’abril, 18.30h. Biblioteca de Viladecans
Sílvia Alcàntara va néixer a Puig-Reig (el
Berguedà) i va viure a la colònia Vidal fins els 20
anys. Actualment resideix a Terrassa.
Com molta gent de la seva generació, fins que no
s’acava la dictadura no pot estudiar la seva
llengua. Ho fa ja de gran i poc a poc s’endinsa
en el món de la literatura fent un curs a l’Ateneu
de Barcelona, on té de professor a Jaume Cabré. Actualment és
ella qui dóna classes en un taller d’escriptura a una de les
biblioteques de Terrassa.
Sílvia Alcàntara ha escrit tres novel�les però Olor de colònia és la
primera que li publiquen. Fa quinze anys va començar una primera
versió que acabaria a l’agost de 2007. Encara li sorprèn la
repercussió que està tenint l’obra, que porta molts mesos a la llista
de llibres en català més venuts i fins i tot ha arribat al “número
1” desbancant a la trilogia de Stieg Larsson.
El boca orella ha funcionat molt bé i el retrat de les colònies
tèxtils als anys 60 ha calat entre el públic català, especialment
el que ha viscut part d’aquesta història.
L’autora atribueix l’èxit de la novel�la a diversos factors i afirma
“Crec que vaig trobar la fórmula per casualitat: el llibre tenia
una qualitat literària suficient per poder passar el filtre de
l’editor i el dels entesos; a més a més, explica coses que van
directament al cor del lector i és una història per a tots”.
També apunta com a factors d’èxit “el parlar del Berguedà, la
manera de parlar que fèiem servir a casa”, el fet de ser una
novel�la “viscuda” i “l’estructura i el seny” amb que està feta.
Sinopsi de la novel�la
Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els
magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega
tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per
salvar la fàbrica és desesperada. Per fí una veu crida: ja no hi
queda ningú?. Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors
van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava
ningú?
La història que explica està plena de pors i opressions, mentides i
perjudicis. Una tragèdia, no només el foc que crema a la colònia,
sinó pel que suposa viure ofegats pels convencionalismes, les
jerarquies, els poders, les submissions.
Una mica d’història: les colònies tèxtils
Les colònies van néixer a
Anglaterra a l’inici de la
Revolució industrial, a finals
del segle XVIII, i no es van
implantar a Catalunya fins
unes quantes dècades més
tard , i ja van ser una realitat
consolidada a la segona
meitat del segle XIX.
El cas català és únic al món per la gran quantitat de colònies que
es van crear en un territori relativament reduït. En paraules del
geògraf Pierre Deffontaines “cap riu al món, potser, no ha estat
objecte d’un aprofitament tan exhaustiu com el de l’indigent
Llobregat”.
La vida a les colònies, sobretot el segle XIX i el començament del
XX, era molt dura. Les condicions laborals a les colònies eren pitjor
que a les grans fàbriques de Barcelona i el seu pla.