Guia Usos Xarxa 2013

Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Sisena edici:octubre 2013

Generalitat de Catalunya Departament de la Presidncia Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusigencat.cat gencat.cat/xarxessocials


Avs legalAquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya.Departament de la Presidncia). La llicncia completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

ISBN: 978-84-393-8387-1 La Guia s un document obert. Millorem-la collaborativament: [email protected] facebook.com/gencat twitter.com/gencat

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Guia de xarxes socials de la Generalitat de CatalunyaISBN 9788439383871I. Catalunya. Generalitat1. Xarxes socials en lnia Catalunya Disseny 2. Portals dInternet Catalunya 3. Administraci electrnica Catalunya 4. Tractament de textos Manuals destil 5. Imatge corporativa Catalunya Disseny681.324:353(467.1)

Primera edici: juny 2010Segona edici: novembre 2010Tercera edici: abril 2011Quarta edici: juny 2011Cinquena edici: febrer 2012Sisena edici: octubre 2013

1. Presentaci - Introducci

- Principis que inspiren la presncia de la Generalitat

a les xarxes socials

- Consells i recomanacions d's per al personal

de la Generalitat

- Normes de participaci

- Privacitat a les xarxes socials

- El cas de departaments o institucions

amb centres prestadors de serveis

2. Blog 2.1 Publicaci

2.2 Continguts

2.3 Gesti de comentaris 3. Twitter 3.1 Gesti de comptes

3.2 Aspectes de presentaci

3.3 Continguts

3.4 Integraci

3.5 Verificar el compte

3.6 Incidncies en la publicaci

3.7 Gestionar Twitter des del mbil

4. Facebook 4.1 Perfils, pgines i grups

4.2 Pgines com a soluci corporativa

4.3 Gesti de comptes

4.4 Continguts

4.5 Gesti de comentaris

4.6 Creaci de xarxa

4.7 Integraci 5. Youtube 5.1 Gesti de comptes

5.2 Continguts

5.3 Xarxa

5.4 Integraci

5.5 Recomanacions per als vdeos

6. Flickr6.1 Aspectes de presentaci


6.3 Xarxa

6.4 Integraci

6.5 Recomanacions per a les imatges

7. Slideshare 7.1 Aspectes de presentaci


7.3 Continguts i xarxa

7.4 Integraci

7.5 Recomanacions per a les presentacions

8. Altres repositoris i xarxes socials 9. Drets dautoria 9.1 Propietat intellectual

9.2 Drets dautor

9.3 Reutilitzaci de la informaci

9.4 Llicncies obertes per gestionar els drets de PI

9.5 Propietat intellectual a les xarxes socials

9.6 Propietat intellectual als repositoris

9.7 Drets dimatge i protecci de dades

9.8 Com gestionar els drets dautoria a les xarxes socials

10. Avaluaci de la presncia a les xarxes socials 10.1 Analtica a les xarxes socials

10.2 Informes peridics i anuals

10.3 Control i seguiment

10.4 La clau, lavaluaci de limpacte

11. Criteris lingstics 11.1 Registre

11.2 Llengua

11.3 Traducci de noms de persona i de lloc

12. Convencions grfiques 12.1 Abreviacions

12.2 Majscules i minscules

12.3 Escriptura de nombres

12.4 Recursos tipogrfics i signes de puntuaci

13. Imatge grficaLes xarxes socials en el Programa d'identificaci

visual de la Generalitat

AnnexTerminologia bsica de les xarxes socials

5

5

6

7

8

8

9

10

11

12

13

14

15

15

19

20

20

21

21

22

23

23

23

24

26

27

27

28

28

29

30

30

30

31

32

32

32

32

32

33

33

33

34

34

34

35

36

36

36

37

37

37

37

38

38

39

39

39

40

41

43

43

43

44

47

47

48

49

50

52

59

59

ndex0

5Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

5


Presentaci

Introducci

L's de les xarxes socials provoca canvis en les nostres esferes personal, social i professional. Centrant-nos en l'mbit professional, l'actual escenari de gran connectivitat entre persones i la gesti de la informaci generada afavoreix que s'avanci cap a formes d'intelligncia collectiva que estan canviant les organitzacions. L'accs a les xarxes socials mitjanant els aparells mbils garanteix la participaci des d'arreu; i, com ms gent les usa, ms se'n poden multiplicar les utilitats. Ofereixen, doncs, un excellent escenari cap a la millora i la innovaci.

A ms de facilitar la participaci i implicaci de la ciutadania i altres actors en la governana, les xarxes socials complementen els canals de comunicaci bidireccional de l'Administraci (atenci telefnica, presencial...). Al mateix temps que el web de la Generalitat serveix per oferir informaci actualitzada, les xarxes socials:

Proporcionen respostes immediates a les persones usuries, per aqu la informaci oferta s til tamb a altres persones amb la mateixa situaci (es guanya temps i recursos, tal com succeeix en el canal web en general). Tot aix d'una manera ms propera, ja que estem en el context personal de l'usuari.

Redirigeixen la gent cap al web corporatiu (o cap a un recurs acordat que tingui tant crdit com la informaci generada pels canals oficials) per ampliar la informaci oficial.

Faciliten la creaci de xarxes temtiques d'usuaris que, al seu torn, produeixen coneixement fonamental i complementari perqu l'organitzaci conegui els interessos i la informaci que generen aquestes xarxes i els pugui tenir en compte.

La Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estableix unes pautes comunes per a la presncia homognia de la Generalitat a les xarxes socials. s un instrument dinmic i tothom hi pot fer aportacions des de la seva experincia a [email protected].

La Guia cont el procediment que cal seguir per obrir bsties, comptes i perfils de qualsevol departament, servei o marca (per extensi, tamb d'ens amb personalitat jurdica prpia i empreses pbliques participades majoritriament per la Generalitat) en aquests espais de relaci i participaci. Aix mateix, enumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius de presncia en cadascuna, les

1


6


recomanacions per a una presncia adequada i reexida i tamb els criteris d'estil comunicatiu ms adequats per a cada eina.

El procediment d'obertura, gesti i tancament dels comptes el coordina la Direcci General d'Atenci Ciutadana i Difusi (DGACD) del Departament de la Presidncia. La Direcci General, un cop garantits tots els estndards, lliura els

corresponents comptes i perfils d'entorns d'edici a la unitat sollicitant, amb la imatge corporativa (avatars, imatges de fons i altres elements) establerta per a entorns de xarxa social al Programa d'identificaci visual gen.cat/pivxarxes. Per a ms informaci, es pot consultar la presentaci de gencat per a Twitter i per a Facebook.

El cas de departaments o institucions que disposen de nombrosos centres prestadors de serveis al seu si sexplica al final daquest captol.

Principis que inspiren la presncia de la Generalitat de Catalunya a les xarxes socials A l'hora d'interaccionar amb la ciutadania, cal fer-ho sempre amb un to d'acord amb els valors compartits de la Generalitat i tots els seus professionals:

Collaboraci (participaci en accions ciutadanes): promoure i participar en espais de collaboraci s la clau per crear comunitats que aportin un valor a la Xarxa. Participar en accions ciutadanes com si fossin prpies, a ms de fomentar la participaci de la resta de la ciutadania.

Obertura i transparncia: cal mostrar tal com s lorganitzaci, amb naturalitat i amb voluntat de servei.

Interdependncia (coresponsabilitat): saber qui es representa i cap a qui, com i on ens relacionem. Shan de tenir en compte les normes de netiqueta prpia de cada un dels espais.

Compartir (coneixement obert): amb un nou enfocament de la propietat intellectual, que permeti crear les condicions necessries perqu ciutadania, empreses i altres organitzacions generin riquesa amb les dades i els continguts elaborats per lAdministraci.

Integritat (servei pblic): la comunicaci i atenci a travs de les xarxes socials ha de ser tan efica o ms del que ho s la presencial. Al mateix temps, ha de ser ms eficient i donar ms resultats procurant no crixer en recursos. Conv mostrar en tot moment una predisposici a escoltar i ajudar el ciutad en tot el que sigui possible, i oferir solucions a tots el seus dubtes i consultes.

Avatars extrets del Programa didentificaci visual


7


El to amb qu es conversa ha de ser sempre proper i cordial. La comunicaci en les diferents xarxes socials on la Generalitat s present sempre s cap a la ciutadania. Per tant, sha dintentar escoltar les persones i donar respostes adequades a les seves necessitats, perqu els usuaris daquests espais sentin que la presncia de la Generalitat no s intrusiva i que es participa en la seva conversa digual a igual.

Quan ss a les xarxes socials, sha de tenir present que sentra en un terreny propi de la ciutadania. I aqu cada usuari t la seva opini, que no sempre sha de compartir, per s respectar. La presncia de la Generalitat no t com a objectiu fer canviar aquestes opinions, ni imposar-ne daltres, tan sols es pretn compartir, escoltar i conversar amb la ciutadania en el seu espai.

Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinions personals i la lnia editorial ha de coincidir amb la del lloc web oficial.

Com a criteri general, en la redacci de continguts a les xarxes socials, blogs i entorns web cal usar el to adequat a la instituci pblica que lemet. Aix mateix, la redacci ha de ser lingsticament correcta, sense errors ortogrfics ni lxics. Shan de revisar els textos que es volen publicar amb lajuda, si escau, de recursos ling-stics (diccionaris, manuals dortografia, llibres destil, etc.).

Consells i recomanacions ds per al personal de la Generalitat Les xarxes socials ofereixen un nombre illimitat de possibilitats de les quals les persones que treballen a la Generalitat poden gaudir de manera responsable. Fins i tot quan interaccionin des dels seus perfils personals a les xarxes socials, com que sn membres de la instituci, haurien de poder tenir en compte una srie de recomanacions per garantir-ne un bon s.

Les opinions que semetin en qualsevol perfil social sn de caire personal i en cap cas extrapolables a lorganitzaci. Lempleat o empleada t dret a expressar lliurement les seves opinions o punts de visita sobre qualsevol tema que cregui oport.

Per evitar possibles conflictes amb el servei que oferim, es recomanen un seguit daccions:

Qualsevol treballador de la Generalitat, amb presncia a les xarxes socials, pot expressar aquesta condici lliurement. En aquest cas es recomana especificar que els comentaris, punts de vista i opinions expressats en el perfil social sn merament personals.

Cal usar el correu electrnic no corporatiu per registrar comptes personals a qualsevol pgina externa a la Generalitat, ja que aquesta informaci podria ser mal interpretada o utilitzada per a fins no desitjats. Aquesta recomanaci sentn referida explcitament a Twitter i a Facebook.

Shauria devitar participar en accions o moviments que puguin suscitar una degeneraci de la reputaci de la Generalitat i els serveis que ofereix.

Es recomana actuar de forma transparent i respectant la legislaci. Per a aquelles actuacions personals vinculades amb lmbit professional, cal recordar que la normativa lingstica recalca la responsabilitat del funcionariat en la normalitzaci lingstica del catal en tots els seus mbits dactuaci.

8Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

No shaurien de publicar comentaris despectius ni ofensius a Internet. Si susen les xarxes socials durant la jornada laboral, cal fer-ne un bon s i

sempre orientat a aconseguir una millora del servei que sofereix.

Recordem que qualsevol activitat a la xarxa queda enregistrada indefinidament i s accessible per a tots els usuaris.

Normes de participaciPer a la bona comunicaci en totes les eines socials de la Generalitat de Catalunya, sestableixen unes normes mnimes de participaci, de manera que es pugui dur a terme una conversa respectuosa, tolerant i fructfera amb la ciutadania.

Tant els blocs com els altres espais a les diferents plataformes del web social sn oberts als comentaris dels lectors, que es publiquen si compleixen aquests requisits:

1. Que siguin pertinents, s a dir, que no sallunyin del tema tractat.2. Que mantinguin el respecte i el bon clima i no ofenguin ni atemptin contra la

dignitat daltres persones.3. Que no continguin dades de carcter personal ni informaci publicitria.

La Generalitat noms es responsabilitza dels continguts que emet a travs dels seus canals. Els responsables dels perfils de la Generalitat es reserven el dret de no publicar qualsevol aportaci que no observi aquestes indicacions mnimes.

Privacitat a les xarxes socialsLes xarxes socials estan cada vegada ms presents en la nostra vida quotidiana. Per fins ara les mesures dautoregulaci shan mostrat insuficients per preservar la privacitat de la ciutadania i fomentar alhora el potencial dinnovaci i de creixement econmic que representen la Internet actual i les xarxes socials. En aquest sentit, resultar til tenir clares unes pautes dactuaci en aquestes plataformes pel que fa a la privacitat:

1. Formaci Cal aprendre a gestionar contactes i a publicar tota mena de continguts a les

xarxes. Saber qu hi podem publicar, el temps que hi romandr (sempre?) i disposar de lautoritzaci de terceres persones que apareguin a les imatges, per exemple. I, a ms, hem de conixer que algunes xarxes sn especialment instrusives amb els drets dexplotaci de tot el que shi publica.

2. Regulaci i responsabilitat Cal completar la regulaci dels usos especfics escaients per preservar les dades personals. De manera complementria, les persones usuries de

les xarxes socials han dassumir les responsabilitats inherents al medi (Internet). Per exemple, etiquetar fotografies duna tercera persona sense el

seu consentiment vulnera el dret a la prpia imatge.3. Identificaci Cal tendir a la identificaci dels usuaris per evitar lanonimat a les xarxes

socials (identitat cvica).


9

El cas de departaments o institucions amb centres prestadors de serveisHi ha departaments, serveis i marques que, per la prpia estructura interna, disposen de centres prestadors de serveis (CPS), repartits pel territori. Els CPS poden demanar lobertura dun compte de xarxa social que segueixi les pautes comunes per a tota la Generalitat i obtenir lavatar oficial dacord amb el Programa didentificaci visual (PIV) de les xarxes socials de la Generalitat.

El procediment dobertura que cal seguir es coordinar entre el CPS i lorganisme responsable de lobertura de xarxes socials en aquell departament o instituci, seguint el protocol que ha establert prviament la DGACD.

El departament, servei o marca coordina tot el procs dobertura de nous comptes i perfils dels CPS que ho sollicitin.

Les funcions del departament, servei o marca sn:

Difusi de lestratgia comunicativa a les xarxes. Disseny de lavatar i del fons de pantalla del CPS a partir de la plantilla

subministrada per la DGACD. Definici del nom dels comptes de xarxes socials del CPS, aix com daltres

textos relacionats: bio a Twitter, pestanya Informaci i Participaci a Facebook, etc.

Emmagatzematge de persones administradores, noms dusuari i contrasenyes dels comptes de xarxes socials comunicats pel CPS.

Formaci, acompanyament i assessorament dels responsables dels comptes a les xarxes socials amb trobades presencials i/o virtuals en forma de comunitat de professionals (CoP).

Les funcions del CPS:

Obertura del compte a la xarxa social a partir dun compte de correu no corporatiu.

Gesti i manteniment del perfil de xarxa social. Comunicaci al departament, servei o marca dels noms de les persones

administradores i dels noms dusuari i contrasenyes dels comptes de xarxes socials per a la custdia.

Comproms dinformar el departament, servei o marca de qualsevol canvi de nom dusuari i/o contrasenya.

Comproms de fer servir les aplicacions aconsellades per la DGACD per gestionar els comptes i perfils.

Participaci en les sessions de formaci i actualitzaci de la CoP en lmbit propi.

Recollida i subministrament de mtriques dels comptes de xarxes socials oberts.


10


Blog 2La Generalitat de Catalunya disposa duna plataforma de blogs corporativa que segueixen una mateixa plantilla i un mateix disseny que sajusten a les necessitats dels departaments. El blog funciona com a nexe duni de totes les xarxes socials dels departaments de la Generalitat. Aix significa que la resta deines complementen el blog i susen per fomentar-ne la difusi. Per acabar de complir aquesta funci de retroalimentaci, inclourem ginys (widgets) al blog que dirigeixin cap a les xarxes socials del departament en qesti; daquesta manera, aconseguim arribar a un nombre ms ampli dusuaris i crear una xarxa encara ms gran. Es tracta dintegrar-ho tot perqu els usuaris coneguin els diferents perfils del departament a la xarxa i puguin escollir des de quins webs prefereixen establir-hi relaci.

blocs.gencat.cat


11


11


Cal tenir clar que el blog s una eina corporativa al servei del departament, per aix, el perfil de redacci s corporatiu (s a dir, que l'usuari que genera els continguts ho fa des d'un perfil genric). Amb tot, hi poden haver blogs en qu els apunts vagin signats per nom i cognoms de persones (blogs de servei, de marca, etc.). Lobjectiu del blog s difondre informaci relacionada amb lactualitat, sobre projectes dels departaments, sobre actes, etc. Els apunts es publiquen sovint per mantenir la conversa amb els lectors del blog. Per aix resulta crucial planificar l'editorialitzaci dels apunts, que han de ser textos interessants i dinmics, que incentivin el debat i que estiguin relacionats amb lactivitat del departament, servei o marca. La intenci final, per, s que els apunts promoguin la participaci de la gent. Per tant, ser necessari continuar la feina de redacci amb una bona difusi dels apunts mitjanant les eines de xarxa social de qu disposem. Posteriorment, es gestionaran els possibles comentaris. A continuaci es detalla el procs de publicaci d'apunts i de comentaris. Per sollicitar l'alta d'un blog, cal trametre un formulari mitjanant leina de Suport gencat suport.gencat.cat que en concreti els requeriments (denominaci, imatge de capalera, ginys o widgets i connectors o plugins de la barra lateral). 2.1 Publicaci 2.1.1 Periodicitat La recomanaci general s publicar un apunt per setmana o setmana i mitja, ja que s la mesura justa per deixar temps per als comentaris dels usuaris; en aquest sentit, s ms important la qualitat que la quantitat. Aix mateix, caldr valorar quines hores i quins dies sn ms oportuns per a la publicaci i difusi dels apunts segons el comportament de la xarxa que alimenti el blog en qesti. Daquesta manera, saconseguir la mxima propagaci de lapunt a travs de les diverses eines de xarxa social.

2.1.2 Pautes destil a) Estructura El text ha de tenir unes 300 paraules i els pargrafs han de ser breus i concisos, distributs en dos nivells de lectura. Al primer nivell se sintetitza la informaci principal i al segon, shi exposa la informaci addicional (ampliaci i detalls). b) Organitzaci de la informaci I. Ttols Caldr prioritzar els titulars informatius, s a dir, els que expliquen el contingut de lapunt de manera sinttica. Han de ser atractius, per mai no shan de desmarcar del registre formal. II. Primer nivell de lectura Sutilitzen estructures (preguntes retriques, sentncies, etc.) que convidin a reflexionar.

12


12


Els pargrafs han de ser ms explicatius i cal tenir en compte que han de ser breus; s bsic saber resumir la informaci al mxim. Aix mateix, saconsella acabar amb una frase que convidi a seguir llegint el segon nivell. III. Segon nivell de lectura Shi recull la informaci addicional, s a dir, els detalls que permeten ampliar el contingut inicial per que no sn essencials per fer-se una idea general de lapunt.

No s necessari fer una conclusi final en forma de resum; cal recordar que es publica en lentorn dInternet i si no es prioritza la informaci important al comenament, lusuari pot abandonar la pgina i no seguir llegint. En altres paraules, el resum o informaci important ha danar al primer nivell i no al segon. Es tracta doferir a lusuari les claus bsiques del text als primers pargrafs perqu pugui decidir si li interessa el tema o no. s interessant que quan se citi un concepte, nom propi o terme que pot ser desconegut pel lector senllaci a una font de confiana on poder ampliar informaci (fonts prpies de la Generalitat, diccionaris o llocs web amb garanties com la Viquipdia ca.wikipedia.org).

c) Imatges Per fer els apunts ms atractius, s recomanable illustrar-los amb imatges. Cal conixer els drets de propietat intellectual de les imatges que sutilitzen per illustrar els apunts, tant si sn propietat de la Generalitat com si pertanyen a terceres persones. Si s aix, s necessari aconseguir-ne la cessi dels drets. Podem obtenir imatges amb llicncia Creative Commons cat.creativecommons.org a diferents repositoris dInternet bit.ly/kQqawL. Sn imatges amb llicncies que protegeixen els drets dautor, per que permeten alguns usos per part de terceres persones.

2.1.3 Difusi Quan es publica un apunt nou al blog, sen fa difusi a Facebook i Twitter: es pot reproduir el ttol de lapunt afegint-hi lenlla, o b cercar formes ms atractives (preguntant els usuaris sobre un tema en concret, animant a la participaci, etc.). s important dirigir la participaci cap al blog per centralitzar el debat en una sola plataforma. 2.1.4 Usos lingsticsEls blogs de la Generalitat es redacten en llengua catalana. La plataforma de blogs corporatius est preparada per contenir altres versions idiomtiques, com per exemple el gencat blog, que disposa de versions en catal, castell i angls. 2.2 Continguts En primer lloc, sha devitar que el blog es converteixi en una agenda; per tant, no shi inclouran convocatries dactes ni previsions. nicament es publicaran apunts sobre convocatries a actes rellevants quan es pretengui generar un debat previ que suscitar linters dassistir a la sessi per continuar la conversa mantinguda al blog. En canvi, s que pot ser interessant redactar crniques dactes de certa transcendncia un cop ja hagin tingut lloc.

13


13

La informaci que es publica al blog ha de tenir valor afegit per atraure linters dels lectors. Al mateix temps, s important determinar les lnies temtiques del blog en alguna de les seves pgines perqu els usuaris nestiguin informats.

Per exemple, els apunts del gencat blog informen sobre projectes de la Generalitat de Catalunya a la Xarxa, com ara nous webs, productes multimdia, aplicacions, eines, solucions corporatives i altres serveis. Tamb informen de diferents temes relacionats amb Internet, innovaci, gesti del coneixement i governana electrnica i oberta (e-Govemment i govern obert o open Government): tramitaci telemtica, multicanalitat, accessibilitat, usabilitat, gesti del canvi a les organitzacions o legislaci en aspectes com la reutilitzaci (llicncies de propietat intellectual i drets dautor) o la protecci de dades personals. 2.3 Gesti de comentaris Es recomana que els comentaris del blog siguin moderats. Conv fer pbliques les directrius bsiques de publicaci de comentaris, com les que fa el gencat blog blocs.gencat.cat, basades en la pertinncia (comentaris adequats al fil de la conversa), el respecte (s dun llenguatge no ofensiu) i el tipus dinformaci (respecte a la protecci de dades i privacitat de les persones). Sobretot shan devitar les informacions publicitries. Si els comentaris no compleixen aquests requisits, no es poden publicar i es pot sollicitar als seus autors si volen reformular-los. Els responsables de ledici del blog poden garantir una mnima qualitat lingstica dels comentaris quan calgui (correcci ortogrfica) atenent el carcter de model que tenen els blogs de lAdministraci. El termini adient per respondre els comentaris ha de ser com a mxim de 24 hores.


Twitter s una plataforma de micromissatgeria que permet publicar missatges de text curts (fins a 140 carcters) i conversar amb els altres usuaris per mitj de navegadors web o a travs de clients d'escriptori i de telefonia mbil. La conversa s oberta a Internet (encara que es poden protegir les converses d'un compte perqu noms les puguin veure els seus seguidors) i shi construeixen xarxes socials a partir del seguiment dels usuaris que ens interessin.

s una eina idnia per comunicar nous serveis, per referenciar informacions diverses (dagenda, emergncies, noves publicacions...) i per retransmetre esdeveniments, per tamb s una eina per dialogar i collaborar. En aquest sentit, els perfils de Twitter de la Generalitat de Catalunya han dafavorir la conversa i interaccionar amb els usuaris.

Twitter3

twitter.com/gencat


14

15

Tipologia de comptes Informatius (difusi): emeten missatges de manera unidireccional per informar

les persones que shi hagin subscrit. Relacionals (comunicaci): emeten, mantenen converses i creen relacions

amb persones de la Xarxa. Assistencials (atenci ciutadana): el seu pes recau ms en latenci de

preguntes i dubtes que puguin tenir els seguidors.

3.1 Gesti de comptes Els perfils dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius i els autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD). Les persones responsables daquest canal dels departaments shi han de posar en contacte per demanar-ne l'autoritzaci. La DGACD en decideix la idonetat i, en cas afirmatiu, el configura, informa de les pautes per gestionar-lo i subministra la imatge grfica adequada segons el PIV (avatar i fons) que certifica l'oficialitat del procs. La denominaci dels comptes de departaments o serveis es forma a partir del nom propi de lmbit, servei o marca i afegint-hi el sufix cat. El nom dusuari est limitat a 15 carcters.

Per exemple: Justcia: @justiciacat Salut: @salutcat Emergncies: @emergenciescat

Els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus electrnics de gencat i cada compte ha de tenir associat un correu diferent, ja que el sistema que fa servir Twitter no permet que un mateix correu tingui diversos comptes associats.

Per garantir l'administraci ptima d'aquests comptes, l'adequada protecci de dades i la transferncia de responsabilitat i de control, el model de presncia de la Generalitat a les xarxes socials evita treballar directament amb l'identificador i la contrasenya de les diferents aplicacions de xarxa social.

Els comptes es gestionen des de laplicaci Tweetdeck. La DGACD obre els comptes, tant de Twiter com de Tweetdeck, i designa un usuari que fa dadministrador.

Cal tenir present que un compte de Twitter que ha estat sis mesos sense actualitzar s considerat un compte inactiu i pot ser eliminat automticament.

3.2 Aspectes de presentaci

3.2.1 Personalitzaci dels comptes Per implementar les pautes didentitat corporativa als comptes de Twitter de la Generalitat, la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD) defineix els camps segents:


16

a) El nom del compte, amb lestructura nom del departament, servei o marca. Generalitat. b) La imatge de lavatar del perfil dacord amb el Programa didentifcaci visual gen.cat/pivxarxesc) El bloc o web de referncia, que ha de ser la URL prpia del departament, servei o marca. d) La localitzaci, que s Catalunya. e) Una descripci breu per a lapartat Bio, que ha de constar de [nom del departament, servei o marca. Generalitat de Catalunya] i no ha de tenir ms de 160 carcters. Si no sha arribat al lmit total de carcters, cal posar el nom del departament, servei o marca tamb en angls. f) Colors de disseny. Fons #ffffff, enllaos #ac2215.g) Fons. Pujar imatge: imatge composta pel senyal de la Generalitat de Catalunya (escut) i la URL (uniform resource locator, adrea que indica la localitzaci dun recurs a Internet i que permet daccedir-hi) prpia del departament, servei o marca en format apasat. Es recomana que lalada no superi els 800 pxels per evitar el tall de pantalla. h) Imatge de capalera. Twitter permet personalitzar el perfil amb una capalera de 1200 x 600 visible des del web del perfil. Cada departament, servei o marca pot triar la imatge de capalera per al seu perfil dacord amb la seva normativa grfica. Com en el cas de Facebook, es recomana que aquesta imatge sigui conceptual, relacionada amb lmbit dactuaci i sense missatges publicitaris. Per canviar la imatge del perfil, sha daccedir a Twitter. Com que s inviable donar contrasenyes temporals als responsables dels comptes, quan es vol canviar la imatge cal enviar-la per correu a la DGACD ([email protected]), especificant el nom del compte de Twittter a lassumpte. Es recomana provar la imatge en un perfil personal abans denviar-la per estar segurs de quina es vol escollir. 3.2.2 Usos lingstics Els tuits es redacten majoritriament en catal, la llengua comuna i prpia. Tamb se'n poden redactar en castell i en angls, segons el tipus de continguts de qu es tracti. Pel que fa als retuits, es respectar la llengua en qu han estat escrits originriament.

3.2.3 Estructura del tuit Els tuits es componen dun text (a mode de titular), preferentment dun enlla escurat i a ms, sempre que es pugui, duna etiqueta (hashtag) introduda pel smbol #.

Text + enlla escurat + #etiquetaAnlisi de comptes Twitter del Parlament de Catalunya bit.ly/cLcOR4 #ogov

Pel que fa al text, cal que la informaci sigui sinttica, rigorosa i concisa. Per aix, s important adjuntar-hi un enlla si escau, ja que, daquesta manera, sofereix als


17


usuaris la possibilitat dampliar el contingut.

En el cas de retransmissi dactes en directe (live blogging) a travs de Twitter no s necessari que hi hagi associat cap enlla, per s important sempre acompanyar

el tuit de letiqueta que faci referncia a lacte.

Autor + Cita + #etiqueta Boris Mir: Les competncies transversals sn importants en el nou sistema educatiu #sessioweb

Si sha de retransmetre un esdeveniment en directe amb regularitat, es recomana crear un canal especial (per exemple, @sessionsweb) des don publicar tuits. Daquesta manera evitarem collapsar el timeline dels seguidors. Des del Twitter principal (per exemple, @gencat) sanunciar aquest nou canal, i shi faran retuits dalguns dels missatges ms interessants.

Abreviatures dels dies de la setmana i de les datesAtesa la limitaci de 140 carcters, si shan de reflectir dies de la setmana i dates es recomana fer servir el format abreujat.- Dies de la setmana: dl., dt., dc., dj., dv., ds. i dg.- Dates: dia (en nmero) - mes (en nmero)

Es proposa aquesta estructura de tuit: Abreviatura + text + enlla escurat + etiqueta

Exemple: Dj. 01-12 tindr lloc la 6a reuni de la comunitat de professionals.

Per raons deconomia despai es poden escriure les abreviatures sense punt.

Optimitzaci dels tuits per a la cercaEn el cas que shagi de respondre alguna pregunta, sha descriure la resposta tenint sempre presents les paraules clau; aix, la informaci que pugui ser dutilitat per a altres persones usuries estar ms ben posicionada a Internet i costar menys de trobar quan es faci una cerca.

Exemple:

- @gencat Quan sortir la convocatria per a ajudes universitries?

18


- @nomusuari La convocatria per a ajudes universitries sortir el juny de 2013.

3.2.4 Enllaos Els enllaos aporten valor afegit al tuit. Shan descurar mitjanant laplicaci bit.ly, incorporada a Tweetdeck, que permet comptabilitzar la mtrica del perfil de manera fcil i gil. Cal llegir b els textos que senllacen i assegurar-se que la font s fiable. Si es tracta de llocs web, cal buscar-ne les persones que lhan creat i veure si sels pot donar crdit. En general, cal evitar enllaar blocs personals, tret daquelles informacions que sn rellevants pel contingut (seleccionat amb lobjectiu del perfil de Twitter de la Generalitat) i no pas per lopini de la persona blocaire.

3.2.5 Etiquetes (hashtags) Letiqueta anuncia la temtica del tuit i shan dusar les que ja es fan servir a Twitter. La manera de saber si una etiqueta est en s s escriure-la al buscador de Twitter search.twitter.com (ex: administracio) i aix es pot esbrinar si est en s o no. Letiqueta ha de ser curta.

Ls detiquetes permet classificar la informaci duna manera gil; aix, els usuaris poden cercar i filtrar contingut a partir de les etiquetes. A ms a ms, sn un indicador dels temes de ms actualitat a Twitter.

3.2.6 Retuits (RT) Els retuits sn tuits daltres persones usuries que tornen a publicar per collaborar a la conversa. Perqu els altres usuaris puguin retuitejar-los, els tuits han de tenir uns 125-130 carcters com a mxim (segons la llargada del nom del perfil).

Per norma general, shan descriure amb el format segent: RT + @nomdelperfilretuitejat + text + enlla escurat + #etiquetaRT @tecnimap2010. Tota lactualitat de lesdeveniment a Facebook bit.ly/9SBfzF #tecnimap

s important que lenlla del primer tuit sobri i es torni a escurar amb laplicaci de gesti de tuits adoptada perqu el tingui en compte a lhora de comptabilitzar la mtrica del perfil.

Continguts dinters per retuitejar: Que provinguin de fonts de confiana (poden ser institucions o individus experts

en leix temtic del compte de Twitter). Provinents dusuaris que tinguin reconegut prestigi. Informacions oficials.

No s recomanable retuitejar automticament a travs duna paraula clau. El volum de retuits no ha de superar el de tuits de producci prpia. Inicialment, es pot considerar acceptable un equilibri entre les dues modalitats de publicaci, sobretot per lobjectiu inicial de construir xarxa.

Si el text supera els 140 carcters, cal escurar-lo de manera que sigui intelligible; fins i tot, si hi ha ms duna etiqueta, sen pot esborrar alguna. En el cas que el text sigui poc entenedor o amb errades lingstiques, o b hi vulguem afegir contingut, es pot modificar per millorar-lo sempre que al final safegeixi la frmula:

19


Text + enlla + #etiqueta + /via @nomdelperfilretuitejatTota lactualitat de lesdeveniment a Facebook bit.ly/9SBfzF #tecnimap /via @tecnimap2010

3.3 Continguts s important establir uns canals interns de provisi de continguts i informar les unitats directives que hi ha aquesta eina per comunicar de forma immediata esdeveniments, novetats, consultes, emergncies, etc. Aix no obstant, les persones encarregades de gestionar el perfil de Twitter shan de responsabilitzar dels continguts que publiquen al perfil, de les converses que sen derivin i de retuitejar els continguts que es considerin rellevants.

Per mantenir la xarxa social de Twitter, hi ha dhaver activitat de manera continuada sense fer-ne un s abusiu. En circumstncies normals es considera que es poden fer d1 a 10 tuits diaris, excepte quan es retransmeti un acte en directe, en qu pot interessar de publicar-ne ms perqu els usuaris puguin seguir les idees substantives de lesdeveniment o sinformi sobre emergncies, etc.

s recomanable gestionar els continguts, els comentaris i les respostes de manera manual. A ms, permet depurar possibles usuaris o contingut brossa (spam).

Tweetdeck permet programar tuits, que pot ser til quan necessitem publicar el tuit de manera diferida. Tot i aix es recomana no abusar daquesta utilitat.

3.3.1 Tipus de continguts Informacions daltres fonts

Nous apunts (posts) al bloc corporatiu. Retransmissions en directe dactes. Publicaci de nous vdeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris dInternet. Convocatries pbliques de processos de selecci. Novetats del web, noves seccions, publicacions. Notes de premsa publicades al web. Quan es tuitegi una nota de premsa, cal

redactar de nou el titular per a aquest mitj i afegir-hi lenlla cap al web.

Continguts generats a Twitter Anunci i invitacions a actes. Incidents, emergncies i comunicacions de crisi. Continguts elaborats exclusivament per a Twitter a partir dinformacions

contrastades de la Xarxa que afegeixin valor al perfil de la Generalitat. Aix afavoreix que el perfil es posicioni com a filtre de confiana de continguts

dalta qualitat.

Un cop consolidada lactivitat a Twitter, es pot automatitzar la publicaci dalguns tuits mitjanant una assignaci RSS pel que fa a certs continguts (convocatries pbliques, subvencions, diaris oficials, etc. i sempre que no generin un volum excessiu).

20

3.3.2 Consultes i altres aportacions dels usuaris Les mencions o allusions que ho requereixin s'han de respondre com ms aviat millor.

N'hi ha de dues menes: a) Formulaci de preguntes, dubtes i sollicituds. Les que siguin d'un mbit ms particular poden ser respostes amb un missatge directe. b) Crtiques: en el cas de situacions de crtica oberta positiva, lopci ms adequada s contestar pblicament amb la finalitat de mostrar que es dna resposta a les opinions dels usuaris. Si la crtica s negativa, caldr estudiar amb profunditat la queixa i donar-hi resposta de forma constructiva. En els casos en qu calgui donar ms informaci, es pot remetre l'interlocutor a una bstia de correu electrnic.

Totes les consultes i queixes dels diferents departaments, serveis i marques es podran repositar al portal d'Atenci Ciutadana i Difusi, grup Internet, de la plataforma e-Catalunya, perqu puguin servir per a altres ocasions a tota la comunitat que gestiona la presncia de la Generalitat a les xarxes socials.

3.4 Integraci Els comptes de Twitter, pel seu carcter pblic, es poden integrar a altres espais mitjanant ginys (widgets), petites aplicacions que permeten integrar en una pgina web informaci externa, per fer-ne promoci. Es poden integrar a:

Espais propis: blocs corporatius, web de gencat.cat, webs de departaments o webs especials. En aquest cas shaur dutilitzar el giny oficial de la Generalitat.

Espais propis externs: pgina de Facebook de gencat, pgines de Facebook daltres departaments, etc. a travs duna pestanya, un giny lateral.

Espais aliens: oferint la possibilitat dintegrar el giny perqu qualsevol persona el pugui afegir a la seva pgina, bloc, etc.

3.5 Verificar el compte Com que pot ser complicat distingir entre un compte oficial i el d'una persona impostora, Twitter ofereix el servei de compte verificat. Aquest servei consisteix a collocar un distintiu en aquells comptes que ha pogut comprovar que eren autntics. Per poder gaudir d'aquest servei, cal, un cop iniciada la sessi a Twitter, emplenar el formulari de verificaci. Abans d'enviar el formulari, s important publicar en el web oficial almenys un enlla cap al compte de Twitter. D'aquesta manera es facilita el procs de verificaci. Aix mateix, s'ha de tenir en compte que qualsevol canvi en el nom d'usuari, bio o informaci del compte far que es perdi la condici de compte verificat i s'haur de tornar a iniciar un altre procs de verificaci.


21

3.6 Incidncies en la publicaci En la gesti de comptes de Twitter pot succeir que aquestes aplicacions deixin de funcionar puntualment (per una errada puntual de Twitter, per exemple). No shi pot fer res per evitar-ho, noms esperar que tornin a funcionar.Per tamb pot passar que leina de gesti que es fa servir per gestionar aquests comptes, Tweetdeck, estigui aturat per algun tipus dincidncia. Sn aturades de servei que no solen durar gaire temps, per pot resultar crtica en la cobertura o retransmissi dun esdeveniment, per exemple. Per evitar que aix impedeixi lactivitat normal dels comptes, es proposen recursos alternatius per solucionar-ho.

En el cas de caiguda del servei per mantenimentClients de mobilitat: La majoria daturades de funcionament de les eines corresponen a millores en la seva interfcie web. Aix implica que no funciona el web, per es pot accedir al servei a travs de terminals mbils prviament configurats.

3.7 Gestionar Twitter des del mbilPer gestionar les publicacions es fa sempre des de laplicaci oficial de Twitter, disponible per a tots els sistemes operatius mbils, aprofitant lopci multicompte que ofereix laplicaci.

La DGACD s lencarregada de configurar-ne laccs en el dispositiu mbil de la persona responsable.


22

Aquesta xarxa social s una plataforma per comunicar-nos i compartir, entre usuaris que coneixem, informaci, fotografies, vdeos i enllaos. A ms, els usuaris poden participar a les comunitats que els interessin. Daltra banda, hi ha un conjunt daplicacions que complementen les funcionalitats bsiques de Facebook i que aporten un ventall nou de funcions, tant ldiques com professionals. Facebook s una de les xarxes socials ms conegudes arreu del mn i amb ms usuaris actius. En aquest sentit, s una plataforma adient per adrear informaci a una audincia mplia.

Facebook4

facebook.com/gencat


23

4.1 Perfils, pgines i grups Facebook ofereix diferents opcions segons si lusuari es representa a ell mateix, a una instituci, a una empresa o un negoci, o a un grup de gent. Aix doncs, es pot crear un perfil, una pgina (oficial o de comunitat) o un grup segons quins siguin els seus objectius dins daquesta xarxa social. Facebook es reserva la potestat dordenar (i en alguns casos tancar) aquestes solucions si no se cenyeixen als criteris establerts. 4.1.1 Perfil Tenen perfil les persones que, a ttol individual, es donen d'alta a Facebook. 4.1.2 Pgina Les pgines sn ptimes per a institucions, empreses o negocis, personatges publics, etc. Les gestionen un o diversos administradors.

Pgina oficial Les pgines oficials permeten a institucions, empreses o altres entitats de crear el seu espai oficial dins de Facebook i aix poder-se comunicar amb els seus seguidors.

4.1.3 Grup Els crea un usuari (creador) i les persones que s'hi afegeixen poden tenir rols diferents: administrador, vocal i membre. Els grups poden ser pblics, privats o secrets i serveixen per formar xarxa al voltant d'un tema o un inters especfic.

4.2 Pgines com a soluci corporativa La pgina s la soluci corporativa escollida per als diferents departaments de la Generalitat. De fet, s lopci ms adient per a les institucions i per als rgans que les constitueixen, ja que Facebook atribueix un carcter diferencial a les organitzacions de tot tipus per distingir-les dels perfils personals.

La creaci d'un perfil per a un departament o servei est fora de tot plantejament, ja que incompleix les normes d's de Facebook.

Les pgines tenen una srie de caracterstiques que les fan molt interessants a l'hora de monitorar el que succeeix a la Xarxa i disposen d'estadstiques completes de les relacions i activitats que succeeixen en aquest espai.

4.3 Gesti de comptes Les pgines de Facebook dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatives i les autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD). Els responsables dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte de Facebook amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa a la pgina i a la imatge corporativa. Facebook incorpora rols dadministrador de pgines. La DGACD, que s lrgan encarregat dobrir les pgines, hi ha de constar com a administrador principal, mentre que els gestors de la pgina sn els autors de contingut. La tasca diria de manteniment daquesta xarxa social s a crrec dels responsables de cada pgina.


24


Imatge de capaleraLes imatges de capalera de Facebook permeten una personalitzaci de les pgines que es troben en aquesta plataforma. Aquesta imatge ha de ser conceptual sobre el servei que ofereix el servei, departament o marca.

La imatge escollida sha de pujar a Facebook amb les dimensions amb qu es publica: 851 px dample per 315 px dalt. Segons la normativa de Facebook aquestes imatges no poden contenir: missatges publicitaris ni comercials, promocions, descomptes, ni enllaos que dirigeixin cap a un altre web.

4.4 Continguts Es recomana publicar una mitjana dentres dos i tres missatges diaris a Facebook per dependr del tipus dactivitat del compte. A Facebook es publiquen informacions procedents de fonts prpies:

Nous apunts al bloc corporatiu. Retransmissions en directe dactes: enllaos a pgines per seguir a travs de la

reproducci en temps real (streaming) actes concrets. Publicaci de nous vdeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris dInternet. Novetats del web, noves seccions, publicacions. Quan se citi un organisme, departament, marca o servei amb pgina prpia a

Facebook, caldr referenciar-la. Exemple: @justiciacat Cal evitar la publicaci automtica de tuits a Facebook, ja que la redacci de les dues eines s diferent. A Twitter es fan servir etiquetes i se cita sovint a altres usuaris, de manera que si se sindiqus el contingut podria quedar descontextualitzat.

Notcia destacadaFacebook ofereix la possibilitat de destacar continguts al capdamunt del mur de la pgina amb lopci pin to top a la qual saccedeix a travs de la icona del llapis, a la part dreta de cada contingut publicat. A ms, tamb es pot engrandir una publicaci clicant sobre lestrelleta de la part superior de lentrada, que fa que seixampli i ocupi dues columnes en comptes duna.

Programaci de publicacionsEls continguts que han domplir les pgines de Facebook es poden programar a partir de la icona del rellotge que es troba a la part inferior de lespai de redacci del mur des de la qual es pot escollir el dia i lhora de publicaci dels continguts.Daltra banda, la pgina de Facebook permet afegir pestanyes per completar la informaci.

Per fer ms visibles els comptes de Facebook de la Generalitat, els gestors de les pgines dels diferents departaments, serveis i marques shan de fer seguidors de la pgina de Facebook de gencat i del departament de qui depenen amb lobjectiu de fer difusi de la imatge oficial de la soluci corporativa per a aquestes pgines.

25


4.4.1 Usos lingstics La llengua ds per a la publicaci de missatges a Facebook s majoritriament el catal, la llengua prpia i comuna. Tamb sen poden publicar en castell i en angls segons el tipus de contingut de qu es tracti.

4.4.2 Personalitzaci del compteA lapartat Informaci general de la Informaci bsica sespecificar: Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom del servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of Catalonia.

Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar noms la denominaci en catal.

facebook.com/gencat

26


4.5 Gesti de comentaris Ladministrador gestiona qui pot escriure al mur de la pgina, si noms ell, noms els admiradors o tothom. Es recomana que sigui noms ladministrador qui pugui escriure al mur. Per aix, a l'apartat de Configuraci del compte caldr desmarcar l'opci Els admiradors poden escriure o publicar contingut al Mur i seleccionar que la Vista per defecte del mur sigui Noms escrits per pgina. A ms, de les opcions del capdamunt del mur, escollirem la nostra pgina, de manera que noms es puguin veure els missatges escrits pels administradors de la pgina.

Aix no treu que els admiradors puguin fer comentaris als missatges publicats ja que el contingut s obert. Per tant, caldr configurar prviament les notificacions anant a facebook.com/editaccount.php notificacions / pgina, on sha de seleccionar quan es volen rebre les notificacions al correu (fins i tot es pot configurar un correu de notificaci per a cada pgina que sadministri).

Els comentaris s'han de respondre com ms aviat millor dins el mateix espai on ha tingut lloc la pregunta o consulta. Shan de donar les grcies a lusuari per la seva participaci i cal afegir els continguts necessaris per complementar-ho. Si el comentari s inapropiat o impertinent, caldr buscar la manera adient de respondre lusuari educadament, enllaant informaci o redireccionant-lo a altres webs que puguin oferir una resposta, si escau. s important respondre corporativament, s a dir, en nom de la pgina i no del perfil dadministrador (sha de vigilar perqu s fcil confondres a Facebook). Podrem classificar els comentaris de la manera segent: a) Formulaci de preguntes, dubtes i sollicituds. b) Crtiques: en el cas de situacions de crtica oberta positiva. c) Propostes i suggeriments. d) Agraments pel contingut e) Debat sobre la pregunta

A Facebook sha de respondre sempre pblicament a l'apartat de comentaris, que s l'nic espai on els usuaris poden escriure els seus missatges si sha fet cas de les instruccions comentades al principi de l'apartat. Si la crtica s negativa, caldr estudiar amb profunditat la queixa i donar-hi resposta de forma constructiva. En tots els casos, la resposta sha de coordinar amb la unitat responsable de la informaci en qesti i, si escau, es pot comunicar de manera privada amb un correu electrnic per si lusuari necessita ms informaci. Es recomana guardar en un arxiu totes les consultes i queixes perqu poden servir per a altres ocasions. Lopci dactivar un espai de debat obert (frum) shaur de consensuar amb la DGACD.

Gesti de trolsTrol s un missatge que un internauta envia a la bstia electrnica dun altre internauta, a una tertlia o a un grup de discussi amb la finalitat de suscitar una resposta irada o de desencadenar una baralla. Algunes recomanacions si es dna el cas:

Respondre. Sempre sha danalitzar si s convenient. Si hi ha algun error o es pot donar informaci objectiva per rebatre-ho de forma adequada, s convenient fer-ho.

27


Eliminaci. Seguint les recomanacions de les pautes de participaci. Si sn ofensius o contenen insults, seliminen.

Esdeveniments ofensius. Cal denunciar lesdeveniment i esperar que Facebook actui dofici si ho creu convenient.

4.6 Creaci de xarxa Una de les caracterstiques principals de les pgines de Facebook s que no tenen un llistat damics, com els perfils, sin de simpatitzants amb la qual cosa, en comptes de demanar als usuaris de fer-sen amics, ladministrador haur didear altres estratgies per aconseguir que el nombre dadherits a la pgina augmenti.

Les pgines poden disposar d'una URL prpia (ex: facebook.com/gencat) a partir dels 25 membres. Per tal d'arribar a aquesta xifra en poc temps es recomana dur a terme algunes accions:

Enviar un correu electrnic a llistes de contactes del departament en qesti Comunicar mitjanant una nota de premsa la creaci duna pgina Contractar, amb el cost que aix suposa, un espai de la barra lateral de Facebook

per anunciar-shi. Incloure la URL a la signatura del correu. Enllaar a la pgina des del web corresponent.

4.7 Integraci La integraci de Facebook a espais aliens es pot gestionar de diverses maneres:

Mitjanant ginys, petites aplicacions que permeten integrar en una pgina web informaci externa per tal de fer-ne promoci, a espais propis (blocs i web de gencat, web dels departaments, webs especials, etc.). developers.facebook.com/docs/plugins

En espais aliens: a travs dalguna aplicaci que permeti que els usuaris publiquin als seus perfils de Facebook informaci creada pels departaments.

28


Youtube5Youtube s una plataforma que permet als usuaris publicar, veure i compartir vdeos. s idoni per difondre audiovisuals informatius o didctics sobre l'activitat dels departaments. Complementa la plataforma multimdia corporativa BIG (Banc iconogrfic de la Generalitat de Catalunya). 5.1 Gesti de comptes Els canals de Youtube dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius i els autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD). Els responsables dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa al canal i a la imatge corporativa. El nom dusuari est limitat a 20 carcters. Pel que fa a la imatge de capalera, cada departament, organisme o marca la pot escollir i publicar individualment. Les mides recomanades sn 2.560 px x 1.440 px.

youtube.com/gencat

29


Els comptes de Youtube de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus electrnics de gencat. Per gestionar-los, es deixar una sessi oberta del perfil de Youtube corresponent en una versi del Firefox portable. Caldr, per, parar atenci per no tancar mai la sessi quan se surti del Firefox i aix evitar perdre les claus daccs. No s recomanable vincular el compte de Youtube amb el de Facebook o Twitter. s preferible controlar manualment la difusi de vdeos a daltres xarxes socials, de manera que el contingut relacionat amb el que hi publiquem sadapti a cada xarxa. 5.2 Continguts El web de Youtube permet classificar els vdeos per llistes de reproducci i es pot escollir quina llista es vol que es reprodueixi o quin vdeo volem que aparegui com a destacat dins l'apartat Vdeos y listas de reproduccin. Quan es publica un vdeo, cal posar-li un ttol i una descripci. A ms, tamb s'ha d'emplenar el camp Etiquetas amb paraules clau que facin referncia al vdeo en qesti per facilitar-ne la cerca.

5.2.1 Personalitzaci del compteA lapartat Descriu-te de la Configuraci del perfil sespecificar:

Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom del servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of Cata-lonia.

Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar no-ms la denominaci en catal.

5.2.2 Personalitzaci del canalPer implementar les pautes didentitat corporativa als comptes de Youtube de la Generalitat, la DGACD defineix els camps segents:

a) Colors de disseny

GeneralFons #CCCCCC, embolcall #999999, text de lembolcall #000000, enlla de lembolcall #0000CC.

Paleta de colorsColor de fons #EEEEFF, color del text del ttol #000000, color de lenlla #0000CC, color del cos de text #333333, transparncia: cap.

5.3 Xarxa Tot i que Youtube cont funcionalitats prpies de xarxa social per interactuar amb els usuaris com ara la missatgeria i el sistema de comentaris, sha optat per concen-trar aquesta funci a la resta deines presentades i usar Youtube noms com a mitj de difusi de vdeos.

Amb la mateixa idea devitar la interacci amb els usuaris a travs de Youtube perconcentrar-la a les altres xarxes socials, a cada un dels vdeos que es publiquin marcarem No permitir comentarios, No permitir votaciones sobre comentarios,No permitir respuestas en vdeo i No permitir que se punte este vdeo.

5.4 Integraci La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs ser a partir de la incrustaci d'algun dels continguts en altres mitjans com per exemple els blocs. Aix permet als lectors del bloc poder gaudir del recurs sense haver d'anar a un altre web, aix evitem que el lector es perdi i optimitzem el nombre de clics.

5.5 Recomanacions per als vdeos A lhora deditar un vdeo, afegirem al principi i al final de les imatges una

cartula amb el ttol, la data i lorganisme responsable i, tot seguit, la llicncia de propietat intellectual que shi aplica.

Si es fan servir msiques, conv que siguin lliures de drets. Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges i citar-ne la font si

cal. Etiquetar els vdeos amb les paraules clau corresponents per optimitzar-ne la

cerca.

30


31


Flickr 6Flickr s un repositori d'imatges que complementa, igual com Youtube, la plataforma multimdia corporativa Banc iconogrfic de la Generalitat de Catalunya (BIG). A Flickr es poden publicar fotografies d'actes institucionals, rodes de premsa, presentacions, etc. dels departaments distribudes en diferents lbums segons la temtica. Pel que fa al lmit de crregues, s dun terabyte i es poden pujar fotos de fins a 200 MB. Respecte a a la imatge de capalera, cada departament, organisme o marca pot escollir-la i publicar-la individualment.

flickr.com/gencat_cat

32


6.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci dels comptes Tamb es pot escollir la forma com els usuaris veuen el canal. s a dir, si es vol que les fotos apareguin en columna simple, a doble columna o a triple columna; i si es vol que els lbums i colleccions del compte apareguin al costat. 6.2 Gesti de comptes Els canals de Flickr dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius i els autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi. Els responsables dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa al canal i a la imatge corporativa. Per gestionar els comptes de Flickr de la Generalitat de Catalunya es deixa una sessi oberta del perfil corresponent en una versi del Firefox portable. Aix permet pujar fotos i afegir el ttol, descripci, etiquetes i ordenar-les en lbums que desprs seran visibles des del web de Flickr.

6.3 Xarxa La difusi dels materials publicats a Flickr t lloc a travs de les altres xarxes socials, com Twitter i Facebook, amb la finalitat d'arribar a un nombre ms gran d'usuaris. S'ha de configurar el compte de Flickr perqu compleixi la funci de repositori d'imatges exclusivament. Per estalviar la publicaci de comentaris que actuen com a xarxa social, cal seleccionar dins de Privacidad y permisos, a l'apartat d'Opciones predeterminadas para las cargas nuevas / Quines pueden agregar notas, etiquetas y personas l'opci Slo t. 6.4 Integraci La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs s a partir de la incrustaci d'algun dels continguts en els blocs corporatius. Es pot incrustar com una part del contingut d'un apunt del bloc, per tamb es poden activar ginys a la barra lateral que permeten accedir a la galeria de Flickr des del bloc del departament, servei o marca.

6.5 Recomanacions per a les imatges

Caldr etiquetar amb paraules clau totes les imatges que safegeixin al compte de Flickr per optimitzar-ne la cerca. Es recomana classificar les fotografies en lbums.

Caldr etiquetar amb paraules clau totes les imatges que safegeixin al compte de Flickr per optimitzar-ne la cerca.

Es recomana classificar les fotografies en lbums. Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges i citar-ne la font si

cal.

33


Slideshare 7Aquesta eina permet publicar presentacions, documents de text i PDF. Serveix per publicar determinades informacions de forma ms esquemtica: formaci, gestions i activitats especfiques dun departament. 7.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci dels comptes Slideshare permet personalitzar la pgina amb el nostre avatar. Les mides de la imatge sn de 100 pxels per 100 pxels. 7.2 Gesti de comptes Els comptes dSlideshare de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus electrnics de gencat. Per gestionar-los es deixar una sessi oberta del perfil dSlideshare corresponent en una versi de Firefox portable. Aquesta aplicaci permet accedir als continguts dSlideshare del nostre compte sense haver daccedir al lloc web dSlideshare; funciona duna manera molt semblant a la lgica dun client FTP. Permet pujar presentacions i afegir el ttol, descripci i etiquetes, que desprs seran visibles des del web dSlideshare.

slideshare.net/gencat

34


7.2.1 Personalitzaci del compteA lapartat About dins de Personal Information sespecificar:

Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom del servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of Catalonia.

Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar noms la denominaci en catal.

7.3 Continguts i xarxa La difusi dels materials publicats a Slideshare t lloc a altres xarxes socials, com Twitter i Facebook, amb la finalitat d'arribar a un nombre ms gran d'usuaris. En el cas d'Slideshare no es pot evitar la possibilitat que es facin comentaris, per no es promour. L'nica part de xarxa de l'aplicaci que es far servir s la part de subscripcions.

Perqu Slideshare compleixi exclusivament la funci de repositori de presentacions, cal entrar a Edit profile / Privacy settings i seleccionar l'opci No one en les quatre opcions que ens apareixen. Tots els materials que es publiquen a Slideshare, ja siguin presentacions o documents, han d'estar en format PDF. Shi defineix: ttol del document, etiquetes, llicncia CC corresponent, format de pgina contnua, definici del fitxer amb el ttol del document i visi a pgina completa. 7.4 Integraci La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs s incrustant algun dels continguts en el bloc corporatiu. Aix permet als lectors poder gaudir del recurs sense haver d'anar a un altre web per poder consultar-ne el contingut. D'aquesta manera, sevita que el lector es perdi i soptimitza el nombre de clics necessaris.

7.5 Recomanacions per a les presentacions Indicar al principi i al final (si es vol, tamb a cada diapositiva o pgina de

document) la llicncia en qu es vol presentar. Etiquetar les presentacions i documents amb les paraules clau corresponents per

optimitzar-ne la cerca. Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges, i citar-ne la font si

cal.

35


Altres repositoris i xarxes socials 8

Per necessitats tcniques relatives al desenvolupament de les tasques habituals, alguns departaments, serveis o marques fan servir altres xarxes socials a ms de les que recull a la Guia. Els responsables dels comptes de la Generalitat en aquestes plataformes han de demanar a la DGACD lavatar oficial que els correspon i que ha dillustrar el seu perfil. Sn les segents:

Linkedin Plataforma dinteracci de professionals que intercanvien experincies per millorar la seva praxi laboral. La Generalitat hi t una pgina: gen.cat/gencatlinkedin

Deliciouss un servei de marcadors socials en lnia, s a dir, un repositori dURL de llocs web interessants o de documents de tota mena que estiguin publicats a la Xarxa.

Diigo Similar a Delicious. s un servei de marcadors socials en lnia que permet afegir notes, subratllar textos dun web, guardar imatges i documents, etc.

IssuAplicaci dinmica gratuta per publicar documents perqu puguin ser visualitzats. s una eina idnia per mostrar les publicacions duna instituci.

Storify Permet crear histries o fils argumentals recuperant tuits, fotos o altres materials de la Xarxa mitjanant cerques.


36

Dretsdautoria9

9.1 Propietat intellectualLa propietat intellectual (PI) s el conjunt de drets que regula el Text refs de la Llei de propietat intellectual espanyola (LPI) per protegir les creacions de lsser hum: artstiques, literries i cientfiques (llibres; obres dramtiques i traduccions; composicions musicals; obres cinematogrfiques; obres de pintura, fotografia i escultura; projectes arquitectnics i denginyeria, i programes dordinador).

Ats lordenament jurdic espanyol, aquest document deixa de banda expressament la propietat industrial, que protegeix marques i patents, i se centra a parlar dels drets dautor, que sn els que protegeixen les esmentades obres.

Aix mateix, cal tenir en compte un conjunt de drets afins a la PI (enregistraments, interpretacions, fonogrames, bases de dades...). En el cas especfic de les bases de dades (BD), es pot aplicar el dret sui generis, amb protecci per un perode de 15 anys. En les BD tamb cal parar atenci: si hi ha selecci o disposici de continguts, larticle 12 de la LPI les pot considerar creacions intellectuals i, per tant, obres amb drets de PI.

9.2 Drets dautorPer la naturalesa de lobjecte a protegir, es defineixen dos grans tipus de drets dautor:

9.2.1. Drets morals Sn una caracterstica de lanomenat dret dautor continental enfront el dret anglosax i especialment del dret nord-americ, on prcticament sn desconeguts. Els drets dautor protegeixen lautoria o paternitat de lobra, que s irrenunciable per part de lautor. Aquesta protecci es concreta en el dret al reconeixement, respecte a la integritat de lobra, divulgaci i opci a retirar lobra del comer.

9.2.2 Drets dexplotaci Fan referncia als possibles usos que es poden fer duna obra. Lactual llei de propietat intellectual en reconeix quatre: reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci.

En tots dos casos, tant els drets morals com els drets dexplotaci, corresponen sempre als autors. Els drets dexplotaci, per, poden ser cedits a terceres persones (fsiques o jurdiques) que vulguin explotar lobra.

La LPI determina tamb la durada dels drets dexplotaci: s el que es coneix com a copyright. Ara la LPI estableix la protecci per a la majoria dobres (excepcions: CD, DVD, mera fotografia, entre daltres) fins a 70 anys desprs de la mort de lautor i que, un cop superat aquest perode, passi a domini pblic. Tanmateix, per als autors que van morir abans del 7 de desembre de 1987, el perode de protecci s de 80 anys.

37



9.3 Reutilitzaci de la informaciEn lestratgia de dades obertes (open data) de la Generalitat de Catalunya dadesobertes.gencat.cat, es tendeix a oferir les dades tal com sn i no en forma dobres (taules, grfics...), ja que el procs dobertura s ms senzill, dacord amb la Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilitzaci de la informaci del sector pblic, que transposa la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell. La Directiva 2013/37/UE modifica la de 2003 i est pendent de ser transposada en lmbit de lEstat espanyol i Catalunya.

9.4 Llicncies obertes per gestionar els drets de PIHi ha diverses llicncies, per segurament les ms conegudes sn les que va impulsar Creative Commons, que permeten la cpia, la distribuci i la comunicaci pblica de lobra mentre sen citi lautoria. A ms, els autors poden decidir els usos comercials de lobra, la possibilitat de transformaci o que lobra resultant mantingui la mateixa llicncia que lobra original.

Les sis llicncies Creative Commons (CC) sn:

BY Reconeixement

BY-SA Reconeixement / Compartir igual

BY-ND Reconeixement / Sense obra derivada

BY-NC Reconeixement / No comercial

BY-NC-SA Reconeixement / No comercial / Compartir igual

BY-NC-ND Reconeixement / No comercial / Sense obra derivada

9.5 Propietat intellectual a les xarxes socialsEs considera la Generalitat de Catalunya titular dels drets dexplotaci dels textos, comentaris i altres aportacions que hi ha en les seves diferents xarxes socials, a lefecte que sen pugui facilitar la reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci.

9.6 Propietat intellectual als repositorisLes imatges fotos, grfics, quadres... , vdeos i presentacions tenen drets dautoria i, consegentment, se sotmeten als preceptes legislatius de propietat

intellectual. Amb aquesta finalitat, Flickr, Youtube i Slideshare incorporen respectivament les corresponents funcionalitats per poder indicar quina llicncia incorpora la imatge, el vdeo o la presentaci en qesti.La Generalitat de Catalunya opta per defecte per les llicncies Creative Commons i, dins daquestes, per les que facilitin una obertura i una reutilitzaci ms mplies, com ara BY Reconeixement o la BY-SA Reconeixement / Compartir igual. Aquestes dues modalitats sn les que sajusten ms fidelment a lestratgia de la Generalitat per posar a disposici de ciutadania i empreses tantes obres i dades com sigui possible i amb el mxim nivell dobertura, intentant afavorir-ne la transformaci i els usos comercials.

En tots els casos, cal explicitar com a autor o gestor dels drets dautoria la Generalitat de Catalunya, a travs del departament i/o organisme en qesti. Per exemple: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia o Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya.

9.7 Drets dimatge i protecci de dadesEl dret a la prpia imatge s un dret fonamental reconegut a larticle 18.1 de la Constituci espanyola que estableix: es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge. Com a dret de la personalitat que s, implica que el seu titular t dret a decidir sobre les publicacions o reproduccions de la seva imatge; per aquest motiu, en principi, se nha de demanar la corresponent autoritzaci. Daltra banda, tamb a les xarxes socials, la Generalitat de Catalunya garanteix la confidencialitat de les dades personals en els termes establerts per la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (LOPD), implementant les mesures de seguretat necessries i adequades al tipus de dades personals, dacord amb el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual saprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD. Les dades que es requereixin sn les estrictament necessries, adequades i pertinents per a la finalitat per a la qual es recullin i han de ser sotmeses a un tractament automatitzat i dacord amb els preceptes legals.

9.8 Com gestionar els drets dautoria a les xarxesA continuaci senumeren algunes tils recomanacions per gestionar els drets sobre imatges, vdeos i presentacions:

A lhora de compartir imatges a les xarxes socials, cal controlar si tenen drets dautor i, si s aix, citar-los.

Aplicar llicncies Creative Commons a les imatges, vdeos i presentacions amb drets de propietat intellectual dels quals es disposi dels drets dexplotaci pertinents o lautoritzaci corresponent.

Defugir les cessions de drets dexplotaci que tinguin una durada limitada en el temps, ja que comportaria una gesti complexa dels esmentats drets.

Optar preferiblement per imatges o vdeos on sigui difcil reconixer fsicament persones que no hagin signat o cedit els corresponents drets dimatge, si sescau.

Afegir clusules als contractes, subvencions, licitacions... que permetin la comunicaci lliure de les imatges, vdeos, presentacions o textos adquirits (que no siguin propietat de la Generalitat).

Incloure les escaients cessions de drets dimatge (si hi apareixen persones) i de drets dexplotaci de lobra en el procediment de recollida de dades, confecci de documents, organitzaci dactes o qualsevol acte de provisi de continguts que no siguin de la Generalitat.

Gestionar correctament tamb les obres (fotos, vdeos, presentacions, textos...) que siguin propietat de la Generalitat; tenint-ho tot documentat i en situaci de poder-ho acreditar i transferir a qualsevol altra unitat o persona.

38


39

Guia dusos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

10.1 Analtica a les xarxes socialsMesurar lactivitat que es duu a terme a la Xarxa s sempre important per conixer levoluci dels esforos dedicats a aquesta tasca. En el mn de les xarxes, que s tan canviant, les mtriques sn necessries per poder fer un seguiment del que shi fa i avaluar i mesurar quin impacte t, en aquest cas, la presncia de lAdministraci en aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania.

10.1.1 Qestionari de sollicitud dobertura de compteAbans dobrir un compte oficial a les xarxes socials hi ha dhaver un treball previ de reflexi sobre qu es vol aconseguir. s per aix que qualsevol departament, servei o marca que es vulgui incorporar a la soluci corporativa ha demplenar un qestionari. Shi demana per qu es vol obrir el compte, qu es vol comunicar i per qu a travs de les xarxes socials, a qui es vol comunicar, etc. Aquestes preguntes sn les que ens permeten definir uns indicadors bsics de rendiment (KPI, en angls) que quantifiquen els objectius fixats i amb els quals podrem monitorar-ne el grau dassoliment.

10.1.2 Recollida de dadesLa DGACD s lrgan encarregat de recollir de forma centralitzada les mtriques de tots els comptes oficials de la Generalitat de Catalunya. Totes aquestes dades sobtenen directament des de les diferents plataformes socials.

Aquesta recollida centralitzada serveix per estandarditzar els valors i assegurar que siguin comuns a tots els comptes. Es procura, sempre que sigui possible, fer-ho de manera automatitzada mitjanant les interfcies de programaci daplicacions (application programming interface, API) i els agregadors (feeds) de les diferents xarxes socials.

Els gestors dels diferents comptes, per, han dintroduir aquelles dades que no es poden automatitzar mitjanant un formulari, com sn les consultes i les incidncies resoltes a travs de les xarxes.

10.2 Informes peridics i anualsAmb les dades de tots els comptes oficials, la Generalitat les pot contextualitzar, comparar els comptes (sempre tenint present les diferncies) i detectar tendncies comunes.

Un cop en disposici daquestes dades, la DGACD envia regularment un informe dactivitat individual per a cada una de les unitats gestores de comptes de xarxes socials corporatives de la Generalitat. Aquests informes ajuden les unitats a valorar lefectivitat de la seva activitat a les xarxes socials i a considerar si sestan aconseguint els objectius definits prviament. A ms dels informes individuals dactivitat, la DGACD tamb prepara de manera anual un informe complet de lactivitat a les xarxes socials del conjunt de perfils de la Generalitat de Catalunya.

Avaluaci de la presncia

a les xarxes socials10Guia de xarxes socials

de la Generalitat de Catalunya

40


10.2.1 Indicadors i informes Per fer un seguiment de lactivitat dels comptes a les xarxes socials, sopta per un conjunt dindicadors que serviran per poder tenir una idea bsica en conjunt. Aquests camps no deixen de ser un conjunt dindicadors concrets que poden ajudar a millorar la comunicaci de la Generalitat a les plataformes socials, per sha de ser conscient, al mateix temps, que s complicat de simplificar en una sola xifra la mesura de com ser present ptimament a les xarxes socials. Caldr doncs contextualitzar sempre aquests indicadors, sabent tamb, al capdavall, que no shan dinterpretar de manera absoluta.

Per facilitar-ne la interpretaci, la DGACD elabora un informe que mostra de manera grfica levoluci daquests indicadors i el fa arribar a cada una de les unitats responsables de comptes de xarxes socials corporatius. Aquest informe dactivitat personalitzat es refereix a cada una de les xarxes socials on la Generalitat de Catalunya t presncia de manera activa i bidireccional, com sn Twitter i Facebook. La informaci que obtinguem ha de permetre dissenyar i optimitzar la comunicaci que es du a terme a cada plataforma de manera individual i adaptada a les possibilitats de qu es disposa.

En una primera fase es recull linters de les informacions que publica la Generalitat i el comproms de les persones subscrites a cada un dels comptes de xarxa social.

Per exemple, quan es vulgui mesurar linters a Facebook, es divideix la suma ponderada de les interaccions (els comentaris, els Magrada i les comparticions) entre les entrades publicades al mur.

Un altre exemple seria el grau de comproms des del punt de vista de les interaccions a Twitter. Es tracta del tant per cent dels seguidors del compte que han interaccionat amb el compte mateix (mencionant-lo o fent retuit dalgun dels tuits) durant un perode de temps determinat.

10.3 Control i seguimentLa DGACD fa un seguiment individualitzat de cada un dels perfils oficials de la Generalitat a les xarxes socials per garantir un servei de qualitat.

Aquest control es du a terme a partir de dades dactivitat extretes directament de les API de les plataformes socials. Mitjanant el tractament objectiu daquetes dades sestudia i es valora el servei que dna cada un dels perfils actius a les xarxes socials.

Quan la DGACD creu que lactivitat i qualitat del servei dun compte s millorable, es reuneix amb els seus gestors per valorar conjuntament possibles accions a fer. Fins i tot, si es creu adient, tancar temporalment un compte.

41


10.4 La clau, lavaluaci de limpacteUn cop recollides totes aquestes dades i extrets els indicadors que interessin, caldr relacionar-les amb les dades daltres canals (web, telfon, correu electrnic...) per poder comparar limpacte que tenen unes i altres. Per ltim, seria interessant poder relacionar el conjunt de dades amb els objectius de treball de lorganitzaci i aix veure si shan complert. A ms, la informaci obtinguda ajudaria, per exemple, a fer previsions dactuacions i a planificar campanyes futures.

Al capdavall, lavaluaci a lAdministraci ha de servir per identificar les poltiques pbliques que funcionen, conixer-ne limpacte i saber en quina mesura limpacte s atribuble al problema mateix o a la intervenci de lAdministraci pblica. Per posar un exemple conegut, si hi ha menys incendis, pot ser per la bona actuaci dels bombers o per altres raons (condicions meteorolgiques, etc.). A ms de la intervenci pblica, hi intervenen altres variables que compliquen lavaluaci (evoluci de leconomia i la societat, lalfabetitzaci digital de la ciutadania, programes i lleis vigents, etc.). Per aix, en moltes ocasions, per avaluar adequadament, estarem posant en relaci els resultats de la intervenci pblica amb la situaci del que hauria ocorregut si no hagus tingut lloc lesmentada intervenci.

42


Exemples de grfics dindicadors i informes de les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya

Inters i comproms a Twitter Interaccions a Facebook

Audincia a Facebook (acumulat) Interaccions a Twitter

Tuits ms retuitejats

43


Aquests criteris shan extret dels Criteris lingstics de la Secretaria de Poltica Lingstica i dels Criteris lingstics del Departament de Justcia i shan adaptat a les necessitats especfiques de les xarxes socials.

L'aplicaci d'aquests criteris no s universal i shan de dur a la prctica d'acord amb les caracterstiques especfiques de cada eina de xarxa social. 11.1 Registre En general, cal mantenir un to formal en lescriptura de les entrades al bloc, al Twitter i a Facebook, per proper i fresc dacord amb la immediatesa i dileg que permeten aquestes eines. En el cas que es faci necessari dirigir-se als usuaris (preguntes, invitacions, etc.), cal utilitzar la primera persona del plural. Ex.: Encara som a temps dinscriurens a la 20a sessi web. Cal utilitzar un to neutre i publicar informacions sense implicaci subjectiva. 11.2 Llengua 11.2.1 Llengua estndard La varietat estndard s ladequada en les situacions comunicatives prpies de lAdministraci, que permet la intercomprensi entre els diversos parlants.

El model de llengua ha de ser formal, concs, clar i neutral, s a dir, amb absncia dusos discriminatoris, llenguatge no sexista, etc. 11.2.2 Estrangerismes Cal evitar la profusi de manlleus (especialment danglicismes) caracterstics del mn dInternet i usar els neologismes i les formes adaptades pel TERMCAT (termcat.cat.).

Aix doncs, escriurem en catal tots els termes estrangers que puguin ser traduts. Si lalternativa catalana no est gaire difosa, i si el nombre de carcters ens ho permet (en el cas de Twitter), afegirem entre parntesis el manlleu/la forma manllevada. Si el fet de repetir sistemticament lalternativa catalana i el manlleu entre parntesis es considera excessiu perqu apareix massa sovint en un mateix context, es pot fer servir aquesta soluci la primera vegada i en la resta, la forma catalana. 11.2.3 Ordre de la frase En general, les frases segueixen lordre lgic i natural propi de la llengua catalana: subjecte + verb + complement directe/atribut + complement indirecte + altres complements

Criteris lingstics11

44


De vegades, lordre neutre pot incloure un element inicial, el marc, per contextualitzar loraci o el discurs: ([marc] + S + V + complements)

Els complements circumstancials de temps i de lloc sn elements que tenen fora mobilitat dins la frase i es desplacen sovint al comenament de loraci, sense que la claredat de la informaci sen ressenti, ms aviat al contrari. En aquests casos funcionen com a marc.

11.2.4 Verbs-noms Les estructures nominals, en qu sutilitza un nom en substituci dels verbs corresponents, sovint sn ms llargues, ms abstractes i ms impersonals, i per tant ms difcils dentendre que les frases amb verb corresponents. Per aquest motiu, tot i que es tracta duna estructura que en molts casos no presenta problemes de comprensi, conv no abusar-ne. Aix doncs, en comptes duna nominalitzaci, utilitzarem una forma verbal (ex.: el conseller far la presentaci de... hauria de ser: el conseller presentar...).

11.3 Traducci de noms de persona i de lloc La finalitat daquest punt s exposar una llista de criteris de traducci en catal i castell i informar de les equivalncies catal-francs, catal-angls i catal-alemany. Sempre que n'hi hagi, la llista ofereix les formes corresponents, per no indica quan s'han d'usar.

Es pretn establir uns criteris d'actuaci mnims a l'hora de traduir noms propis (o noms comuns que actun com a tals) en principi entre el catal i el grup de llenges: castell, angls, francs i alemany. +info gen.cat/traduccionoms 11.3.1 Criteris de traducci de noms de persones, coses i llocs a) En principi, hi ha noms transparents (noms que sn paraules ds habitual) que no sn de fet propis i que permeten ser traduts perqu estan formats per noms comuns. s aqu on es localitzen la majoria de problemes de traducci de noms propis. Ministeri de Justcia Departamento de Justicia

En canvi, la traducci dels que sn estrictament propis funciona de manera molt diferent. Manuel Duran i Bas

b) La traducci literal dels noms transparents pot impedir que el resultat de la traducci literal expressi el mateix que designava el nom abans de ser tradut. Es poden plantejar els casos segents: I. Que la llengua a qu es tradueix (llengua d'arribada) disposi de termes que

45


es puguin correspondre amb els de la denominaci inicial, per que puguin fer entendre una altra cosa. Aleshores cal afegir algun terme que aclareixi l'expressi. el Centre dEstudis Jurdics (del Ministeri de Justcia) el Centro Penitenciario Ponent (Lleida)

II. Que el resultat de la traducci literal sigui comprensible i s'entengui b, tot i que la llengua d'arribada no disposi de termes d'equivalncia exacta. En aquest cas, es pot adoptar la traducci literal. la Cambra dels Comuns (cambra baixa del Parlament britnic)

III. Que la traducci literal no sigui comprensible i no s'entengui prou b. Llavors cal fer la traducci funcional del nom (s a dir, expressar-lo en termes i conceptes equivalents de la llengua d'arribada). Ministry of Justice of the Government of Catalonia (Departament de Justcia) el ministre d'Hisenda britnic (Chancellor of the Exchequer) el Parlament alemany (Bundestag)

IV. Que es tracti de noms pels quals s'identifiquin de manera generalitzada organitzacions molt conegudes o b que no tinguin formes equivalents clares en la llengua d'arribada. Aleshores, s preferible no fer-ne la traducci. el Trinity College de Dubln

c) En alguns noms propis transparents, s'hi ha de distingir una part genrica i el nucli, que s invariable (s a dir, que no s'ha de traduir) i que, prpiament, els individualitza. Collegi de Procuradors de Tribunals de Lleida (en catal) Colegio de Procuradores de Tribunales de Lleida (en castell)

d) En general, cal tenir en compte en quin context es fa la traducci. Aquest punt de vista permet entendre que no hi ha una nica soluci en la traducci de noms propis, sin que a diverses situacions comunicatives hi poden escaure formes diferents. En els segents casos, es fa un s social de les denominacions; les formes oficials sn en castell la primera i en catal la segona i la tercera: Fundaci per a la Promoci Mdica Federacin de Coros de Clav Asociacin Catalana para el Desarrollo de la Mediacin y del Arbitraje

En els casos que vnen a continuaci, encara que les formes oficials siguin Huesca i Lleida, hi ha un s tradicional daquestes formes: Osca Lrida

46


11.3.2 Resum Criteris de traducci de noms de persones, coses i llocs. Tendncia a traduir el text del nom propi originari (o dels noms comuns que actun com a tals) tant com es pugui a la llengua d'arribada. Cal tenir en compte, per, que la forma que s'usi s'adeqi al pblic receptor del missatge. a) Criteris generals catal-castell Es tradueixen:

els topnims perqu es tracta duna comunicaci no oficial. (s recomanable usar les formes tradicionals, quan nhi hagi.)

les denominacions dorganitzacions, documents i altres similars dmbit pblic. Ex.: Departamento de Justicia de la Generalidad de Catalua (o Generalitat de Catalunya, si el context cultural s proper)

els noms de personatges histrics, sants, etc. No es tradueixen:

els noms propis de persona les denominacions dorganitzacions i empreses. Ex.: Marcial Pons Ediciones Jurdicas, SA

b) Traducci de la part especfica duna denominaci Es tradueix:

el topnim si hi ha una forma tradicional. Ex.: Centre Pe

Guia Usos Xarxa 2013

Documents

Transcript of Guia Usos Xarxa 2013