Asingnatura: Informàtica. Grup: 1, Arquitectura de von Neumann. Curs: 2 ESO. La Purísima València.

1

L'arquitectura de von Neumann és una família d'arquitectures de computadores

que utilitzen el mateix dispositiu d'emmagatzematge tant per les instruccions com

per les dades.La majoria de les computadores modernes estan basades en

aquesta arquitectura, encara que poden incloure altres dispositius adicionals.

L’origen:

L'arquitectura von Neumann va sorgir en el projecte ENIAC arran de

col·laboració del matemàtic d'origen hongarès, John von Neumann.

Aquest treballava el 1945 en el Laboratori Nacional Los Alamos , von Neumann

es va interessar pel problema de la necessitat de reconfigurar la màquina per a

cada nova tasca.

El 1949 hi havia trobat i desenvolupat la solució a aquest problema, que

consisteix en posar la informació sobre les operacions a realitzar en la mateixa

memòria utilitzada per les dades, escrivint-de la mateixa manera , és a dir en codi

binari.

Asingnatura: Informàtica. Grup: 1, Arquitectura de von Neumann. Curs: 2 ESO. La Purísima València.

2

L’organització:

Els ordinadors amb aquesta

arquitectura consten de cinc

parts: La unitat aritmètic - lògica

(ALU) , la unitat de control (UC)

, la memòria (RAM) , un

dispositiu d'entrada / sortida i el

bus de dades que proporciona

un mitjà de transport de les

dades entre les diferents parts .

Von Neumann va descriure el

fonament de tot ordinador

electrònic amb programes

emmagatzemats . Descrivia ,

a diferència de com passava

anteriorment , com podia

funcionar un ordinador amb les seves unitats connectades permanentment i el

seu funcionament estigués coordinat des de la unitat de control ( a efectes

pràctics és la CPU ) . Encara que la tecnologia ha avançat molt i augmentat la

complexitat de l'arquitectura inicial , la base del seu funcionament és la mateixa

i probablement ho continuarà sent durant molt de temps . L'article ve acompanyat

d'una representació gràfica del funcionament .

David y David Informática 2º de ESO

Pag.1

PERIFERICS DE ENTRADA

Un perifèric d’entrada es un dispositiu emprat per a proporcionar

dades i senyals de control a la unitat central de processament d´un

ordinador.

Els principals son:

Ratolí: És un dispositiu apuntador que integra

en el seu interior un LED que emet llum de

manera intermitent, i un receptor s'encarrega

d'enviar els canvis en la reflexió de llum

Teclat: Un teclat és un perifèric d'entrada o dispositiu, en part

inspirat en el teclat de les màquines d'escriure, que utilitza una

disposició de botons o tecles, perquè

actuïn com palanques mecàniques o

interruptors electrònics que envien

informació a l'ordinador

Joystic: És un dispositiu de control de dos

o tres eixos que s'usa des d'un ordinador o

videoconsola. Se sol diferenciar entre

joysticks digitals o analògics.

GRUP 3

1

PERIFÈRICS D’ENTRADA / EIXIDA:

En informàtica, l'entrada i eixida, és la comunicació entre un sistema de

processament d'informació, tal com l'ordinador i el món exterior, possiblement

un humà o un altre sistema de processament d'informació. Els perifèrics

d'Entrada / Eixida són utilitzats per una persona o un altre sistema per a

comunicar-se amb un ordinador. Per exemple, un teclat o un ratolí, pot ser un

dispositiu d'entrada per un ordinador, mentre que els monitors i impressores es

consideren els dispositius d’eixida per un ordinador. Dispositius per a la

comunicació entre ordinadors, com ara mòdems i targes de xarxa, generalment

serveixen per a entrada i eixida.

Un perifèric d'entrada / eixida és el que utilitza l'ordinador per ingressar dades, i

després de ser processats per la CPU, genera l’eixida d'informació. La seua

funció és llegir o gravar, permanent o virtualment, tot allò que fem amb

l'ordinador perquè puga ser utilitzat pels usuaris o altres sistemes.

Exemples:

Pantalla tàctil :

Es una pantalla que mitjançant un toc

directe sobre la seva superfície permet

l'entrada de dades i ordres al dispositiu, i al

seu torn mostra els resultats introduïts

prèviament; actuant com perifèric d'entrada i

sortida de dades.

GRUP 3

2

Disc dur extern:

És el dispositiu d'emmagatzematge de dades que empra un sistema de

gravació magnètica per emmagatzemar dades digitals.

Modem:

És el dispositiu que converteix les senyals digitals en analògics i

viceversa, permetent la comunicació entre ordinadors a través de la

llínea telefònica o del cablemódem.

Router

Es un dispositiu que proporciona connectivitat a nivell de xarxa. La seua funció

principal consisteix a enviar o encaminar paquets de dades d'una xarxa

GRUP 3

3

Unitats d’almacenatge

Es el component que llig o grava les dades en mitjans o suports

d'emmagatzematge i junts conformen la memòria o emmagatzematge

secundari de l'ordinador.

Asignatura:informática Grup:C Curs:2 ESO La purisima valncia

PERIFRICS D’EMMAGATZEMAMENT

MASIU DE DATS

S’encarregan de guardar o salvar els dats dels que usen el CPU, per a que aquesta

puga fer us d’ells una vegada que han sigut eliminats de la memoria principal.

MEMORIA USB

Una memoria USB es un xicotet dispoitiu d’emmagatzemament que s’utilita per a

guardar información fora del ordinador. Aquestes memòries son resisents a les

arrapades i a la pols.

DISQUETE

És un suport d'emmagatzemament de dades format per una peça circular

magnetica.Es un disc mes xicotet que el CD tant en capacitat com en grandària.

2

UNIDAD ZIP

Una unitat zip és un sistema d'emmagatzemament portàtil que s'utilitza per a

transportar arxius d'una computadora a una altra.

DVD

El DVD és un disc òptic d'emmagatzemament de dades l'estàndard del qual va sorgir

en 1995. Les seues sigles corresponen amb Digital Versatile Disc.

MICRO SD

Les targetes MicroSD o Transflash corresponen a un format de targeta de memòria

flaix més xicoteta que la MiniSD. Hi ha diferents tamanys:

16MB, 32MB, 64MB, 128MB, 256MB, 512MB, 1GB, 2GB, 4GB, 8GB, 16GB, 32GB

3

CASTLEWOOD ORB

l disc Orb (oficialment Orb Drive) és una unitat removible d'emmagatzemament massiu

en format 3,5 polzades.

Va ser creat per Castlewood Systems en 1999. Originàriament la seua capacitat era

de 2,2 GB.

DISC DUR PORTÀTIL

Un disc dur portàtil (o disc dur extern) és un disc dur que és fàcilment transportable

d'un costat a un altre sense necessitat de consumir energia elèctrica o bateria. Té una

alta capacitat.

Treball realitzat per: Andrés toledano

Nicolás ariño

[Escribir texto]

PERIFÈRICS D’EIXIDA [Escribir el subtítulo del documento] 22/09/2014 Sara, Lucia y Patricia. 2ESO Informàtica

Asignatura: informàtica Grup: perifèrics d’eixida Curs: 2º ESO La Purísima València

2

Son aquells dispositius que mostren o projecten informació cap a

l’exterior de l’ordinador. La majoria son per a informar i comunicar o

donar a l’usuari una certa informació.

De la mateixa manera s’encarreguen de convertir els impulsos elèctrics

en informació llegible per l’usuari.

No obstant això, no tots d’aquests tipus de perifèrics es informaciò per a

l’usuari:

EXEMPLES:

Impressora- Dispositiu que s’utilitza per a

imprimir documents enmagatzemats en un format

electrònic. Se imprimeix, normalment en paper

utilitzant cartuxos de tinta o tecnología láser (con

tóner).

Altaveus-Dispositiu que converteix una senyal

elèctica en un so. En els sistemes de música es

l’element que més determina la qualitat del so.

Monitors- Permet visualitzar els continguts de l’ordinador. Principal

dispositiu d’exida, que mostra dats o informació a l’usuari. També pot

considerar-se un periferic d’entrada/eixida, si el monitor te pantalla tàctil

o multitàctil.

Projector de video-Agafa una senyal de vídeo i

projecta la imatge corresponente a una pantalla de

projecció fent servir un sistema de llents permanent així

visualitzar imatges fixes o en moviment.

Asignatura: informàtica Grup: perifèrics d’eixida Curs: 2º ESO La Purísima València

3

Auriculars-Dispositiu per a escoltar sons.

Funciona com els altaveus però aquests es

poden portar a qualsevol lloc.

Asignatura: informática. Grup: SISTEMES OPERATIUS SOFTWARE Curs: segon de la eso grup B

1

SISTEMES OPERATIUS

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el

funcionament d'un ordinador.

Les seues funcions, entre altres, consisteixen a gestionar les transferències

d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els

operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors,

encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat

aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en

funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.

Història dels sistemes operatius

La història dels sistemes operatius ha estat sempre molt lligada a l'evolució de les computadores, ja que essencialment aquests han evolucionat per adaptar-se a les millores del maquinari. Cal destacar que les millores en informàtica estan molt lligades a l'evolució d'altres especialitats com per exemple l'electrònica.

És bastant habitual parlar de generacions en la història de la informàtica. És important però destacar que hi ha diferents fonts que no es posen d'acord sobre el nombre de generacions, ni sobre les fronteres (dates) entre generacions i ni tan sols sobre els "inventors" ni sobre "les primeres màquines". Sovint la visió històrica varia segons el punt de vista social (occidental, orientat) o segons qüestions polítiques.

Asignatura: informática. Grup: SISTEMES OPERATIUS SOFTWARE Curs: segon de la eso grup B

2

TABLA DELS SISTEMES OPERATIUS

Diferències entre Windows i Linux

Linux a diferència de Windows, és multitasca real, i

multiusuari, posseïx un esquema de seguretat basat en

usuaris i permisos de lectura, escriptura i execució establits

als arxius i directoris. Açò significa que cada usuari és

propietari dels seus arxius, i un altre usuari no pot accedir a

estos arxius. Esta propietat no permet el contagi de virus entre arxius de

diferents usuaris. Una diferència, potser la més important de totes, respecte a

qualsevol sistema operatiu comercial, és el fet de que és programari lliure, què

vol dir açò? que junt amb el sistema, es pot obtindre el codi font de qualsevol

part del mateix i modificar-ho a gust. Açò dóna diversos avantatges .