Facultat d’Educació

Memòria del Treball de Fi de Grau

Heroïnes pel canvi: La història de la dona i la seva

extensió a les aules de primària

Marta Riutort Salort

Grau d’Educació Primària

Any acadèmic 2020 - 21

DNI de l’alumne: 45189635V Treball tutelat per Elisabeth Ripoll Gil

Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts

S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori

Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia,

amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació

Autor Tutor

Sí No Sí No

X

Paraules clau del treball:

història, dones, didàctica, visibilitat i recursos.

X

2

3

Resum

El present treball pretén aportar una visió general i sintetitzada de l'evolució de la història de la

dona al llarg del temps. D'aquesta forma es podrà tenir una visió cronològica del seu paper canviant en

cada etapa de la humanitat. El que se cerca amb aquest marc teòric és mostrar als lectors la part silenciada

i oblidada de la història, amb l'objectiu de transmetre aquesta a les generacions actuals i vinents per

poder arribar a aconseguir un món igualitari per tots els habitants. A més, es recolliran de l'oblit tot un

conjunt de dones que, gràcies a la seva valentia i lluita incansable, van aconseguir que les dones i nines

de l'actualitat gaudesquin de tot un conjunt de drets. Així, les generacions femenines podran gaudir de

grans referents que les ajudaran a sentir-se lliures i capaces d'arribar on vulguin.

Pel que respecta a la part didàctica s'ha elaborat un apartat dedicat a la recopilació de material

didàctic disponible. Així, tota la comunitat educativa podrà emprar-la amb la intenció d’educar en

igualtat i coeducació als infants tant a casa com a l'escola. A més, jo mateixa he elaborat el meu propi

dossier didàctic destinat als i les alumnes amb el qual es treballa la biografia de les dones exposades al

marc teòric, i també, tota una sèrie d'activitats per conèixer-les en més profunditat.

Paraules Clau: historia, dones, didactica, visibilitat i recursos.

Abstract

The present coursework aims to provide an overview and a summary of the evolution of

women's history over time. In this way it will be possible to have a chronological vision of its changing

role in each stage of humanity. What is sought with this theoretical framework is to show readers the

silenced and forgotten part of the story, with the aim of transmitting this to current and future generations

in order to achieve an egalitarian world for all inhabitants. In addition, a whole group of women will be

collected from oblivion who, thanks to their courage and tireless struggle, managed to ensure that today's

women and children enjoy a whole set of rights. Thus, the female generations will be able to enjoy great

mentors that will help them feel free and able to get where they want.

With regard to the most didactic part, a section dedicated to the collection of available teaching

material has been prepared. In this way, the whole educational community will be able to use it with the

intention of educating children in equality and co-education both at home and at school. Besides, I have

drawn up my own teaching dossier for students who work with the biography of women exposed to the

theoretical framework and also, a whole series of activities to get to know them in depth.

Keywords: history, women, didactics, visibility and resources.

4

ÍNDEX

1. Justificació .............................................................................................................. 5

2. Objectius .................................................................................................................. 6

3. Metodologia de Treball ........................................................................................... 6

4. Desenvolupament dels Continguts ......................................................................... 7

4.1. Introducció ......................................................................................................... 7

4.2. La història de la dona i la seva evolució al llarg del temps ............................ 9

4.2.1. La dona a les coves: Prehistòria ................................................................... 9

4.2.2. La dona a les primeres grans civilitzacions: Edat Antiga .......................... 12

4.2.3. La dona a l’època dels castells: Edat Mitjana ............................................ 17

4.2.4. La dona durant els grans imperis: Edat Moderna ........................................ 22

4.2.5. La dona a les grans revolucions: Edat Contemporània .............................. 27

4.3. Recopilació de recursos didàctics per treballar la història de les dones ..... 39

4.3.1. Pàgines Web ............................................................................................... 39

4.3.2. Guies i Dossiers .......................................................................................... 40

4.3.3. Llibres ......................................................................................................... 42

4.3.4. Material Audiovisual .................................................................................. 43

4.3.5. Projectes ..................................................................................................... 45

5. Conclusions ........................................................................................................... 46

6. Referències Bibliogràfiques ................................................................................. 47

7. Annexes ................................................................................................................. 48

7.1. Dossier Didàctic ................................................................................................ 48

7.2. Biografia Complementària i d’Ampliació del Dossier pels Docents ........... 82

5

1. Justificació

El tema que he elegit per desenvolupar el meu Treball de Final de Grau (TFG) del grau

d'Educació Primària és "Treballar l'evolució i la visualització de la dona al llarg de la història",

per tant, aquest document forma part de la matèria de Ciències Socials.

He decidit fer el meu treball sobre aquest tema perquè durant tota la meva trajectòria

acadèmica, sempre he escoltat noms d'homes com els grans i únics personatges dels canvis a la

història. Per altra banda, els noms de les dones sempre han quedat silenciats i, en molts casos,

destacant els seus encants femenins com a forma d'aconseguir els seus propòsits i no pas la seva

intel·ligència i vàlua.

Afortunadament, en l'actualitat s'estan realitzant grans esforços per rompre aquesta mirada

patriarcal de la història que ha perdurat i arrelat tant durant segles. La història ha estat escrita

pels homes i l'han redactada provocant la perpetuació de la inferioritat de la dona, i dictaminant

la llar i la família com l'única tasca capaç per nosaltres. Per aquest motiu, s'ha vist la necessitat

de reescriure la història fent partícip a les dones, traient a la llum tota una història de valentia

en la defensa dels nostres drets i de lluita per aconseguir la igualtat entre homes i dones. Per

tant, donar veu i visibilitat a totes aquelles dones intel·ligents, intrèpides i guerreres, que han

estat silenciades al llarg del temps, suposa empoderar amb referents en tots els àmbits d'estudi

i de feina a les nines i dones actuals. D'aquesta forma educar en igualtat i treballar la història

amb perspectiva de gènere suposa rompre amb les visions desigualitàries i d'inferioritat del

passat, i fomentar el respecte i la validesa per igual d'homes i dones.

Finalment, comentar que amb aquest treball es pretén treballar l'evolució de la dona i

desmuntar la visió androcèntrica de la història, no només redactada, sinó també proposant tota

una sèrie de recursos didàctics disponibles tant a la xarxa com material físic que es pot adquirir.

També, elaboraré el meu propi dossier didàctic per fer un recorregut bibliogràfic de tot un

conjunt de dones al llarg de les etapes de la història. A més, proposaré una sèrie d'activitats per

ajudar a aprofundir en la importància que van tenir i els valors que van transmetre aquestes

heroïnes pel canvi, per poder gaudir dels nostres drets en l'actualitat. D'aquesta forma, el meu

treball pretén la creació d'una altra proposta de recurs didàctic amb activitats interdisciplinàries

que serveixi d'ajuda i d'inspiració per seguir treballant en igualtat, respecte i empoderament

donant veu a la lluita incansable de les dones pels nostres drets al llarg de la història.

6

2. Objectius

Els objectius que em planteig per tal de desenvolupar el meu treball són els següents:

Generals

- Reflexionar sobre la presència de la dona a la didàctica i el seu auge actual.

- Investigar sobre l’evolució de la dona al llarg de la historia.

- Donar visibilitat a tot un conjunt de dones silenciades.

- Analitzar i recopilar tota una sèrie de recursos didàctics disponibles.

Concrets

- Elaborar un dossier didactic atractiu i profitós per l’alumnat.

- Treballar les biografies de diverses dones de la història.

- Proposar activitats lúdiques, motivadores, variades i interdisciplinàries.

3. Metodologia de Treball

Per poder dur a terme aquest treball he seguit tota una sèrie de passes amb l'objectiu

d'elaborar un bon, útil i entenedor document. Primer de tot, una vegada decidit el meu definitiu

tema de feina, vaig executar una tasca de recopilació de bibliografia la qual vaig llegir i

analitzar. D'aquesta forma vaig decidir i destriar quins materials m'eren més útils i

imprescindibles per elaborar el meu treball amb una bona base fonamentada. Cal mencionar

que no vaig tenir gaire dificultats amb la meva recerca, ja que tant a les biblioteques com a la

xarxa hi ha una gran quantitat de llibres i articles sobre el meu tema de treball. Una vegada vaig

tenir tota la documentació necessària i llegida, es va iniciar el meu procés d'elaboració del

treball on, primer de tot, vaig elaborar un petit índex molt esquemàtic per tenir les idees i apartat

els més estructurats possibles.

Pel que fa a la redacció del meu marc teòric, vaig començar per l'edat mitjana fins a la

contemporània, ja que eren les etapes on hi havia més informació i treball per dur a terme.

Seguidament, vaig acabar amb l'edat antiga i prehistòria. L'esquema que he seguit per redactar

cada apartat ha consistit en, primer de tot, anar adjuntat totes les idees que vaig anar subratllant

dels diversos materials de forma totalment desorganitzada. Una vegada acabada aquesta

primera passa, em dedicava a ordenar i redactar formalment cada apartat. Finalment, duia a

terme les cites i referències de cada punt del treball.

7

Pel que respecta la proposta didàctica, vaig voler dedicar un apartat a fer una petita

recopilació de diversos materials que poden ser molt útils, tant pels docents com per les

famílies, per treballar la igualtat de gènere de forma lúdica i amena. Per fer-ho, vaig realitzar

una altra recerca i vaig introduir els materials que a mi em va agradar més i considerava que

poden ser més útils i versàtils. A més, cada recurs disposa d'un petit resum d'ell i el seu enllaç

directe. Per altra banda, per elaborar el meu dossier didàctic he intentat que sigui molt visual i

atractiu a la vista, per tal d'arribar amb més facilitat als alumnes. Per dur-ho a terme, vaig emprar

una plataforma digital anomenada Canva amb la qual vaig dissenyar la meva pròpia plantilla.

Una vegada elaborada la part més estètica, vaig començar a emplenar-lo introduït les biografies

de les dones que vaig elegir de cada apartat i, a més les distintes activitats per treballar cada una

d'elles.

Per donar per acabat el treball, vaig realitzar les darreres modificacions i apartats que em

faltaven com, per exemple, les conclusions. Una vegada enllestit i revisat que tot estigués

perfecte i en ordre vaig procedir a enviar el meu treball definitivament.

4. Desenvolupament dels Continguts

4.1. Introducció 1

En els darrers anys s'ha produït un augment considerable de manifestacions i accions

relacionades amb el tema de la igualtat de gènere per aconseguir que aquesta arribi a totes i

cada una de les dones i nines del món. Per obtenir-ho, un dels reptes més importants és treballar

tots els valors de la igualtat en l'àmbit educatiu a tots els nivells d'ensenyança. Així, des de ben

petits tots els infants poden créixer amb el respecte, validesa i igualtat cap a qualsevol persona

independentment del seu sexe. En aquest context, cal parlar i mencionar diverses actuacions

que s'estan duent a terme, o que s'haurien de realitzar, a les escoles, per seguir lluitant per la

paritat:

Primer de tot, és necessari i imprescindible introduir aquests valors als infants des

d'edats primerenques (Educació Infantil i Primària), ja que durant aquest any els infants són

1

Fuentes Cabrera, A., Romero Rodríguez, J. M., López Belmonte, J. y Rodríguez García, A. M. (2018, 26 juny). Resolviendo incógnitas en

torno a la igualdad de género: la importancia de educar desde la infancia.

Educaweb. https://www.educaweb.com/noticia/2018/06/26/igualdad-genero-importancia-educar-infancia-18508/

García, C. (2021, 11 febrer). La falta de mujeres referentes aumenta la brecha de género en las carreras STEM. El Economista.

https://www.eleconomista.es/ecoaula/noticias/11041849/02/21/La-falta-de-mujeres-referentes-aumenta-la-brecha-de-genero-en-las-carreras-

STEM.html

8

lliures de prejudicis i estereotips imposats per la societat. Així, s'aconsegueix trencar la cadena

de transmissió de les ideologies patriarcals perquè tots els infants creixin lliures, respectats i en

igualtat en tots els aspectes de la vida. Per aquesta raó, és a les escoles on es poden executar

activitats i tasques amb personal qualificat que ajudin a eliminar tots els valors nocius cap a la

dona.

En aquesta línia, s’han començat a realitzar moltes investigacions i estudis per donar pes i

certesa a la introducció d’aquestes virtuts a les escoles de tot el món. Moltes d’elles han rebut

el suport de diversos governs i institucions d’arreu del món veient la necessitat immediata i real

d’acabar amb els valors patriarcals presents des de segles enrere.

En segon lloc, en el meu present treball he volgut pal·liar la falta de referents femenins

que pateixen les nines i joves actuals, donant a conèixer i treballar diverses heroïnes de la

història. Des de fa sis anys l'ONU (Organització de les Nacions Unides) va establir el dia onze

de febrer com el "Dia Internacional de la Dona i la Nina a la Ciència", per aconseguir la paritat

en aquesta branca del coneixement. Tot i que la dona, a gran part del món, té accés lliure a les

universitats i a cursar qualsevol carrera sense limitacions, sembla que l'estereotip de les

considerades carreres "masculines" i les "femenines" segueix present avui en dia.

Per aquest motiu s'estan realitzant molts d'esforços per donar a conèixer la història i la lluita de

la dona a totes les aules del món i que les dones silenciades durant el temps, en totes les branques

del saber, tornin a tenir veu i ser reconegudes. A més, no només se cerquen referents històrics,

sinó propers i actuals a les nines i joves d'avui dia com, per exemple, donar a conèixer mares,

germanes, ties o àvies que estiguin cursant o hagin estudiat carreres menys demandades pel

col·lectiu femení (bombera, arquitecta, científica, enginyeria, astronauta, etc.). Així, la població

jove s'adonarà que ser dona no és una barrera ni una dificultat per cursar qualsevol estudi.

En tercer lloc, per seguir treballant en aquesta línia i aconseguir la igualtat real, tota la

comunitat educativa ha començat a desenvolupar i crear infinitats de recursos, activitats i eines

obertes a tothom i, moltes d'elles disponibles en línia i xarxes socials. A més, la immensitat de

propostes no estan només destinades a l'escola, sinó a la família i tots els entorns educatius i

didàctics. En aquest sentit, cal mencionar que tot aquest ventall de possibilitats i eines és

gràcies, en part, a les TIC i les xarxes socials, ja que permeten a les comunitats educatives estar

connectades i compartir tots els distints materials. Avui en dia internet ofereix molts de recursos

i eines en línia elaborades per persones o entitats de tot el món els quals et poden ajudar a agafar

idees o facilitar-te la feina de treballar en aquests valors de respecte i igualtat. A més, els

diversos governs i institucions de tot el món han i segueixen elaborant diversos recursos

9

didàctics com, guies, dossiers i activitats didàctiques que ajuden a expandir aquesta línia de

feina i lluita.

Per tant, podem afirmar que l'escola és un espai idoni, format per personal molt

qualificat, per poder treballar de forma didàctica i propera a l'infant tots els valors del feminisme

en els diversos àmbits d'estudi i matèries, és a dir, de manera transversal i interdisciplinària. Per

aquest motiu, al final del treball, parlaré i analitzaré tot un recull de materials disponibles que

es poden fer servir amb els infants. A més, exposaré el meu propi recurs didàctic per ajudar a

augmentar el ventall d'eines i fer la meva petita aportació, perquè a les escoles se segueixi

treballant en aquesta línia i aportar més idees.

Finalment, cal mencionar que és molt important seguir treballant i fent feina en aquesta

línia en cursos superiors, més enllà de l'educació primària. S'ha de seguir amb la tasca d'acabar

amb els rols i estereotips de gènere, com puguin ser els colors, joguines o esports de "nins" i de

"nines". A més un altre punt molt important és la família per assolir la coeducació no només a

l'escola sinó també a les cases. D'aquesta forma, gràcies a la implicació i treball per part de les

famílies, tant grans com petits aconseguiran rompre la cadena de transmissió del virus patriarcal

el qual posa fi a la vida i infància de milers de dones i nines a tot el món any rere any. Aquest

és, possiblement, el paper més difícil d'obtenir: implicar a les famílies, ja que cada una d'elles

tenen valors i interessos distints en relació amb aquest tema. Per tant, ajudant i incloent a la

família en aquest tipus d'activitats per treballar la coeducació suposarà que puguin veure la

necessitat de consolidar aquests valors. En definitiva, l'escola i la família tenen l'obligació de

treballar unides per aconseguir millorar i fer avançar la societat en la qual viurà el nostre futur,

els infants.

4.2. La història de la dona i la seva evolució al llarg del temps

4.2.1. La dona a les coves: Prehistòria 2

4.2.1.1. Contextualització històrica

2 Méndez, D. (2021). Las mujeres también cazaban en la Prehistoria. XL Semanal.

https://www.xlsemanal.com/conocer/sociedad/20210205/mujeres-cazadoras-prehistoria-antropologia-excavaciones-america.html?fbclid=IwAR0RpnL2sIlskJ3M_0idq4aruXqBc-89xpWkW69RL5iIasVIKE0BvmTosGE

Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación

Cintas Peña, M. (2019). ¿Quién ejercía los cuidados en la prehistoria? The Conversation. Recuperat de

https://theconversation.com/quien-ejercia-los-cuidados-en-la-prehistoria-112452

10

La prehistòria és l'etapa més llarg i desconeguda a causa de la inexistència de documents

escrits que ens donin informació, sobre la realitat i forma de viure dels primers homínids. Per

aquest motiu, l'única forma d'intentar donar resposta i conèixer com era la vida en aquells temps

ha estat mitjançant l'anàlisi i interpretació de les restes arqueològiques. La inexistència de textos

ha provocat la corrupció de les conjectures per la visió patriarcal i andrògina, dominant els

valors d'inferioritat cap a dona.

Així, avui en dia s'estan realitzant molts d'esforços per rompre aquests estereotips i

imposicions, intentant treballar i analitzar la prehistòria des d'una altra perspectiva incorporant

als dos sexes per igual. I és que, la ciència es caracteritza per ser una àrea empírica i objectiva

pel qual, qualsevol interpretació marcada per una ideologia o valors irrespectuosos, no es pot

considerar una realitat indestructible.

4.2.1.2. Canviem la mirada de l’inici de la humanitat

Els descobriments arqueològics trobats arreu del món han servit als investigadors/es per

marcar tres grans etapes dins la Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls. A més, han

permès conèixer els canvis i característiques en la vida dels nostres avantpassats com, per

exemple, la seva alimentació, higiene, estil de vida, creences religioses, entre altres.

Des de les primeres anàlisis i interpretacions s'han descrit als homes prehistòrics

destacant les seves grans qualitats físiques i astúcia. En canvi, la dona prehistòrica s'ha vist com

un ésser dèbil i feble que executa les tasques més senzilles i amb menys risc. Així, a les imatges

presents als llibres de text a les escoles, la dona es mostra representada de genolls amb una

postura de submissió acomplint activitats simples. Per altra banda, els homes se'ls representa

caçant grans preses amb una posició dominant. Aquestes interpretacions han estat marcades

pels valors i ideologies patriarcals, escrivint el passat cegat per aquests sentiments d'inferioritat

cap a la dona. Afortunadament, documents i investigacions més recents han pogut desmantellar

gran part d'aquests falsos anàlisis per demostrar, de forma científica i consolidada, la realitat

sense veure's afectada i manipulada per aquests valors.

D'aquesta forma s'ha pogut comprovar que les armes i utensilis descoberts no ens

serveixen per determinar quin sexe desenvolupava aquella tasca. És a dir, gràcies a aquestes

descobertes es podia saber quines activitats executaven, però no qui les duia a terme. D'aquesta

forma és impossible demostrar totalment quines eren les tasques dutes a terme per cada grup.

A més, la caça de grans animals no era l'activitat més important ni la més comuna, ja que moltes

vegades eren animalons petits pels quals es necessitaven eines de caça més petites, que també

requerien grans habilitats. Igualment, la recol·lecció d'aliments era una activitat imprescindible

11

per la supervivència. És necessari remarcar que s'han descobert tombes arreu del món, datades

d'aquesta època, on jeien joves amb armes. Des d'un primer moment es van pensar que eren

homes, però després d'analitzar les restes s'ha demostrat que eren dones. El fet que fossin

enterrades amb les seves armes demostra que eren considerades líders guerres i grans caçadores,

verificant i consolidant la divisió de tasques per tal d'assegurar la supervivència. Així, s'ha

calculat que al voltant del cinquanta per cent dels caçadors eren dones emfatitzant la igualtat

entre les tasques.

D'aquesta manera aquestes reformulacions i noves anàlisis han conclòs en què, durant

la primera etapa de la humanitat, totes les tasques es duien a terme independentment del sexe

perquè el que realment importava era sobreviure. Així, l'estratègia del treball en grups i la

coordinació van ser imprescindible pels primers éssers humans. Pel que fa a les restes artístiques

conservades arreu del món, sempre s’ha considerat que van ser desenvolupades pels homes.

Però, segons estudis recents van analitzar les empremtes dactilars demostrant, de forma

científica, que moltes d'aquestes obres van ser executades per dones.

Gràcies a les noves investigacions s’ha verificat que, durant la primera etapa de la

prehistoria, no existien els valors d’inferioritat i desprestigi cap a la dona. Tot i aixo, tot un

conjunt d’investigadors i investigadores han relacionat l’inici del Neolític, i l'aparició de

l'agricultura i la ramaderia, amb el desenvolupament inicial dels valors patriarcals. Així, la

creació de les primeres eines van facilitar la feina al camp provocant l'aparició de l'anomenat

excedent. Aquest dóna pas a l'aparició del comerç establint relacions amb altres pobles. A partir

d'aquí, els homes es van decantar cap a les activitats més comercials i les dones, en canvi, van

quedar-se a les cases. D'aquesta forma, elles van encarregar-se de tenir cura dels animals i fer

les activitats agrícoles.

Cal mencionar, que investigacions recents han demostrat que les dones foren les

precursores de la revolució de l'agricultura al Neolític. A més, analitzant les restes humanes es

poden establir relacions de complexitat física i força entre les dones del Neolític i les dones

atlètiques de l'actualitat. D'aquesta forma s'establí el món rural com a lloc irrompible per la

dona. Cal no oblidar que, amb l'aparició del comerç es produïren els primers enfrontaments

bèl·lics, on les dones també van ser relegades. Així, es va començar a veure al gènere femení

com objecte d'intercanvi en conflictes i interessos familiars o de la població. D'aquesta forma

es comença a refermar el patriarcat, on els homes s'alcen amb gran poder, deixant de banda i

desprestigiant les capacitats de les dones. Així, van passar de l'objectiu de supervivència grupal

a la submissió i control de la dona pels homes.

12

Per concloure, s'ha de mencionar que és imprescindible incorporar la perspectiva de

gènere a l'arqueologia, amb la voluntat d'acabar amb les distorsions de la realitat provocades

pels valors i ideologies d'inferioritat cap a la dona. Així, les noves investigacions més

igualitàries han romput amb la mitja i manipulada realitat la qual se'ns ha estat imposada des

de petits. D'aquesta forma, encara que moltes teories es basen en hipòtesis a causa de la falta

de documents escrits, el que si es pot dir amb exactitud, és que la veritat no és la que ens han

plantejat des de segles enrere. Per això, és molt important redescobrir als infants aquesta realitat,

i ser els més objectius possibles sense caure en prejudicis ni estereotips.

4.2.2. La dona a les primeres grans civilitzacions: Edat Antiga 3

4.2.2.1. Contextualització històrica

L'Edat Antiga suposa el final de la prehistòria i, com a conseqüència, l'inici de la història

de la humanitat amb l'aparició de l'escriptura. En aquest període sorgeixen les grans primeres

civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma encara que, evidentment, van sorgir moltes

altres a tot arreu del món. Totes aquestes van establir-se a zones molt fèrtils i a la vora dels rius,

fet molt important perquè l'economia es basava en el conreu del camp com a forma de

subsistència. A conseqüència de l'aparició d'aquestes societats es crearen les primeres religions

politeistes (creien amb més d'un Déu), aparegueren les organitzacions socials amb diverses

posicions de poder hereditàries, van redactar-se els primers textos legislatius de la història i

aparegueren les primeres llengües i alfabets.

Pel que respecta a les dones, els primers escrits i documents que s'han trobat van ser

redactats per una dona, Enheduanna, filla d'un sacerdot de Mesopotàmia. Ella va viure a una de

les primeres grans civilitzacions de l'antiguitat al poble dels Arcadis. Amb l'alçament d'aquestes

quatre grans societats, neix i s'estableix el patriarcat com a ideologia principal, consolidant i

perpetuant uns valors i cultura de sotmetiment i inferioritat cap a la dona. Aquesta ideologia es

basava en quatre grans punts:

Primer de tot, amb el matrimoni les dones es convertien amb objecte del marit on la

seva finalitat era la d'engendrar. En segon lloc, la tasca natural de les dones era dedicar-se a la

llar sent una bona dona i mare. Per tant, els nins i les nines no rebien la mateixa educació; la

d'elles anava encaminada a saber fer les tasques de la casa i, la d'ells cap a la guerra i fora del

nucli familiar. En tercer lloc, comencen a aparèixer les primeres crítiques i prejudicis respecte

al cos de la dona. Finalment, les dones tenien prohibit tenir relacions extramatrimonials, fet que

3 Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación

13

als homes sí que els hi estava permès, per poder assegurar que els fills eren realment del seu

home.

4.2.2.2. La dona a les quatre grans societats antigues

La dona a Mesopotàmia

Aquesta va ser una de les primeres grans civilitzacions que van existir, on el poder i

domini requeia sobre els monarques i les dones no posseïen cap poder. L'educació de les dones

es basava a convertir-se en bones dones de la llar i mares, així se les negava l'accés a una

formació digna. Però tot i això, algunes d'elles van decidir imposar-se per damunt aquestes lleis

desigualitàries i van desenvolupar treballs liberals.

En aquest context cal mencionar el naixement de les primeres comares, ja que en aquells

temps les pràctiques abortives eren castigades per la llei negant a la dona poder decidir sobre el

seu cos i la seva vida. Aquest fet va provocar que moltes dones morissin a causa d'emprar

procediments nocius i perjudicials, per la seva salut amb el seu intent d'avortar. Així, les

comares van anar adquirint molts de coneixements de generacions rere generacions per facilitar,

en la mesura del possible, els dolors del part i evitar els embarassos. Cal remarcar que aquesta

situació es va donar fa seixanta-un segles, però, desgraciadament, en l'actualitat encara hi ha

països on l'avortament no és legal.

Una altra tasca que desenvolupaven les dones era la de sacerdotessa, "les Naditu",

encapçalades per les filles de famílies adinerades. Aquestes eren dones molt intel·ligents i

intel·lectuals presents en totes les societats mesopotàmiques del moment, on destacaven les

seves arts pels negocis.

Pel que fa a la redacció dels primers codis de lleis, ja en els primers documents

legislatius de les grans primeres civilitzacions s'establiren lleis respecte a la dona. En aquest

cas podem d'estar el Codi d'Hammurabi, una de les més conegudes arreu del món. En aquest,

l'obligació i responsabilitat de les dones era estar a casa seva i desenvolupar amb èxit totes les

tasques de la llar i, no podien gaudir d'una vida pública com els homes. A més, les dones que

volguessin divorciar-se del meu marit o tinguessin relacions fora del matrimoni serien

castigades, fets que els homes podien fer sense problemes. Tot i això, cal mencionar que tenien

dreta a rebre béns i propietats arribades a través d'una herència.

La dona a Egipte

Pel que respecta la civilització egípcia, teòricament la llei era igual tant per homes com

per dones. Encara que s'ha comprovat que a la pràctica la realitat no era aquesta, ja que sobretot

14

als altres càrrecs de poder i administració les dones no tenien quasi participació. Al segle VII

aC, daten els primers documents i textos respecte al matrimoni en termes econòmics i

propietaris. A més, a diferència de Mesopotàmia, a Egipte els divorcis no estaven regulats per

una llei, per tant, el podien demanar tant homes com dones. Així i tot, la infidelitat de la dona

era mal vista a la societat egípcia, però la de l'home estava acceptada.

Com és ben conegut, la posició social a la qual naixies et dotava de més o menys lliberts

i poder. Per aquest motiu, pel que fa a les dones faraones de l'Antic Egipte, només els homes

podien arribar al poder, elles el podien tenir però no desenvolupar-lo. Els monarques

practicaven la poligàmia on existia la dona principal i, totes els altres, romanien a una sala

només per elles. Aquests se solien casar amb filles de grans poderosos d'altres indrets d'Egipte

per augmentar el seu poder, fent un intercanvi com si fossin objectes. Fins i tot, a vegades es

casaven amb la seva pròpia família. En aquest context, les úniques que gaudien d'una certa

independència econòmica era la mare i les germanes del faraó les quals lideraven l'explotació

de les seves pròpies terres i aconsellaven en termes de govern.

Pels faraons i les seves lleis tot el poble era igual. Així, les dones podien dirigir i posseir

les seves pròpies terres, fer negocis propis, la seva paraula tenia valor i importància als judicis

i no necessitaven cap acceptació per poder tenir una vida pública. Evidentment, aquests drets i

llibertats no eren iguals per totes les dones de tota classe social. A més, evidentment, la igualtat

no era del tot real, ja que seguien sense poder accedir als alts càrrecs.

Pel que fa a les dones de classe alta, aquestes podien gaudir de moltes llibertats abans

esmentades. A més, no havien de desenvolupar les tasques de la llar, només dirigir-les perquè

posseïen esclaus i minyones que feien les feines. Per altra banda, les dones de classe baixa

havien d'executar totes les activitats de la casa, mentre el marit feia treballs fora del nucli

familiar. Tot i això, desgraciadament, el contacte amb les societats romanes i gregues van

provocar el fi d'aquestes llibertats, veient-se obligades a dependre d'un home per seguir amb les

seves activitats. Per altra banda, els romans i grecs no van introduir a la seva societat la igualtat

davant la llei d'homes i dones que hi havia a Egipte, perpetuant i arrelant la societat patriarcal.

La dona a Grècia

Aquesta civilització es va convertir en el bressol de la cultura occidental europea. Aquí,

les places de les ciutats (àgora) es van convertir en el centre intel·lectual del moment,

consolidant-se els/les grans pensadors/es de la història. Així, Grècia es va establir com a centre

del saber.

15

A la societat grega, les dones no podien tenir una vida pública, com si la tenien a

Mesopotàmia. En aquest context apareix el "gineceu", una estança de la casa on només

habitaven les dones i es dedicaven a acomplir les tasques de la llar. A Grècia, la família era

anomenada "oikos" on l'únic objectiu de la dona era tenir descendència. Tot i això, les dones

de col·lectius més pobres van haver de deixar la seva llar per cercar feina per sustentar a la

família, complementant la feina a casa amb la remunerada. A més, no tenien drets polítics i

necessitaven dependre d'un home. Per aquest motiu, era molt comú trobar-se en dones exercint

la prostitució a les polis gregues. La majoria d'elles eren esclaves o dones molt pobres els quals

passaven a dependre de l'Estat.

Encara que cal mencionar que aquests valors d'inferioritat i desprestigi cap a la dona no

es va desenvolupar a totes les polis de Grècia. Podem destacar les ciutats d'Esparta i Gortina on

les dones gaudien de moltes més llibertats, drets i igualtats. Fins i tot, l'adulteri no els hi estava

penat. Les dones d'Esparta eren honorades per donar a llum a grans i futurs soldats, essent

aquesta la seva principal funció, havien de cuidar-se molt per crear els millors guerrers.

Pel que fa a la religió, aquesta donava el seu consentiment perquè les dones poguessin

participar com sacerdotesses, ja que es considerava a la dona la connexió entre el mortal

(humanitat) i l'immortal (divinitat). Però, evidentment, aquesta participació només solia estar

permesa a les dones de classes acomodades.

Després del que s'ha anat comentant, podem concloure que Grècia va ser una de les

principals responsables de l'arrelament del patriarcat, on la majoria dels seus textos i documents

posen en segon lloc a la dona i implanten el masclisme a la societat. Tot i això, no tots els grecs

van perpetuar aquests valors, cal remarcar que n'hi va haver d'altres que van deixar-les accedir

a les seves escoles defensant les seves capacitats i intel·lecte. Tot i això, com era d'esperar,

qualsevol text sorgit i escrit per una dona va ser infravalorat i menyspreat.

La dona a Roma

Aquesta civilització també va ser una de les grans societats que van establir les bases de

la cultura europea. Roma es caracteritza per ser un poble guerrer amb un objectiu molt clar,

expandir el seu territori com fos i imposar la seva cultura. En aquest cas, com era d'esperar, van

ser els hòmens els únics que van tenir la llibertat de poder lluitar per la seva pàtria.

Seguint amb el paper de la dona a l'època romana, les seves lleis dictaminaven que les

dones eren inferiors als l'homes, per tant, necessitaven dependre d'ells. Tot i això, durant

l'Imperi Romà amb l'emperador August, es van establir unes noves lleis on es donava la

possibilitat a les dones d'eliminar la seva dependència només si havien tingut tres fills, eren

16

ciutadanes lliures i si eren esclaves alliberades. A més, també va intentar augmentar la natalitat

i dictaminar la infidelitat femenina com a càstig arribant, fins i tot, a la pena de mort.

Al mateix que a Grècia, la família romana era molt important on hi havia el pare de

família que dominava per damunt de tota la resta. En aquest context, apareixen dues formes de

matrimoni: Matrimoni amb "manus" on la dona deixava de ser propietat del pare per ser objecte

del seu marit. En segon lloc, el matrimoni sin "manus" on la dona seguia sent propietat del pare

la qual cosa li donava més independència, ja que el pare no tenia tantes facilitats per controlar.

Tot i això, les dones romanes van poder gaudir de més llibertats que no pas les gregues. Per

exemple, les dones romanes podien gaudir d'una certa educació i participar en les conferències

encapçalades pels seus marits i, fins i tot, crear les seves pròpies. Un dels fets més curiosos i

desconeguts és la creació de la primera manifestació femenina de la història a Roma l'any 195

aC, quan les dones adinerades de la societat romana van alçar-se per exigir que se’ls hi tornés

els drets de posseir béns i riqueses. Gràcies a la seva veu i manifestacions pel carrer van

aconseguir recuperar una de les seves llibertats.

Pel que fa al tema religiós, cal destacar la figura de "les Vestals" on el seu objectiu era

adorar a la deessa de la llar sense poder mantenir relacions sexuals, ja que si eren descobertes

podien arribar a ser enterrades en vida. A més, fora del món religiós, cal mencionar la figura de

les gladiadores romanes, ja que s'ha demostrat la seva existència encara que molt minoritària.

Aquestes lluites van fer-se molt famoses i hi van participar des d'esclaves a dones de classe alta.

Tot i demostrar la seva capacitat de lluita i de guerra, molts homes veien en aquests combats

desitjos sexuals i no pas admiració cap a les seves habilitats guerreres.

Finalment, cal mencionar l'impacte que va tenir el catolicisme per la societat romana, la

qual va anar expandint-se i consolidant-se arreu d'Europa arribant, fins i tot, a altres continents.

La instauració d'aquesta com a única religió vàlida, va suposar l'inici de la persecució de totes

aquelles persones que es van negar a convertir-se. Així, la proclamació del cristianisme va

provocar la implantació i perpetuació definitiva del patriarcat arreu del món. Cal mencionar

que a la Bíblia hi apareixen grans personatges femenins i, el mateix Jesús, permetia que

qualsevol persona, independentment del seu sexe, pogués ser el seu seguidor. Per tant, la tasca

que van fer els primers eclesiàstics va ser distorsionar i falsificar la realitat imposant els valors

patriarcals. Aquesta visió i auge de la religió catòlica va seguir expandint-se segles rere segles.

17

4.2.3. La dona a l’època dels castells: Edat Mitjana 4

4.2.3.1. Contextualització històrica

L'edat mitjana abraça el segle V dC fins al XV dC. Aquesta destaca per l'establiment i

consolidació d'una societat economicopolítica social anomenada Feudalisme. En aquest

context, es van crear grans extensions de terres (latifundis) dominats per un senyor feudal noble

on, per altra banda, els pagesos eren els que cuidaven i feien feina a les seves terres a canvi de

protecció. L'economia bàsica de l'edat mitjana era rural basada en el conreu i rendiment de les

terres, per aquest motiu, qui posseïa les terres tenia el poder. Aquestes zones de producció,

anomenades feu, havien de servir per abastir les necessitats dels pagesos i nobles.

Una altra característica d'aquesta societat feudal és la seva organització jeràrquica amb

estaments socials inamovibles, és a dir, el teu lloc de poder en la societat estava marcada de

naixement i no es podia davallar ni pujar de posició. Aquesta societat estamental agrupava

quatre grups principals: Per damunt de tots tenim el monarca el qual gaudia de poder absolut.

En segon lloc, hi situam els nobles els quals eren els posseïdors de les terres i els encarregats

de defensar-les. Per sota, hi havia els clergues dedicats a l'oració a partir de la qual expandiren

i consolidaven la nova religió cristiana. Així, l'església va començar a gaudir de molt de poder,

establint la societat catòlica. Per davall de tots, la gran majoria de la població era pagesa els

quals feien feina a les terres dels senyors per sobreviure. Hi havia dos tipus principals de

pagesos: Per una banda, els serfs que depenien dels nobles i, a canvi de protecció, havien de

conrear les seves terres, pagar una sèrie d'impostos, donar-los una part de la collita a ells i als

clergues el delme (desena part de la collita). Per altra banda, una minoria eren pagesos lliures

propietaris de les seves pròpies terres i els quals estaven absents de donar serveis.

Tot i això durant el segle XII va començar a alçar-se amb molta força un nou estament

social: la burgesia el poder dels quals no venia de les terres sinó del comerç i indústria.

L'aparició d'aquest nou grup va ser gràcies al desenvolupament de les grans ciutats, on els

artesans vivien del seu propi treball i van crear diversos oficis i especialitzacions d'aquests.

D'aquesta forma aquests nous treballadors van organitzar-se jeràrquicament en gremis:

agrupacions de treballadors d'una mateixa professió per defensar-se i organitzar-se mútuament.

Per damunt de tot hi havia el mestre el qual era el propietari del taller i el de més experiència.

En segon lloc l'oficial feia anys que treballava a la tenda i era el segon al comandament

4 Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación

De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.

18

d'aquesta. Finalment l'aprenent el qual feia molt poc temps que realitzava aquesta professió, i

executa les tasques més banals i senzilles per anar progressant i millorant.

Finalment cal mencionar la creació de les anomenades "Querelles de les Dones". Durant

tota l'edat mitjana la dona va patir de grans dificultats per poder accedir a una formació

acadèmica i, sobretot, a les ensenyances superiors a les quals no eren benvingudes. Tot i això,

moltes d'elles van lluitar per accedir-hi i demostrar la seva intel·ligència. Per aquest motiu, a

les darreries del segle XI, van aparèixer a França les querelles de les dones on es volia alçar la

veu i mostrar les capacitats i intel·lecte de les dones per poder arribar a gaudir lliurement d'una

educació en tots els nivells. En aquesta revolta hi van participar tant homes com dones, la

impulsora de la qual va ser Christine de Pisan, de la qual en parlarem d'aquí poc.

4.2.3.2. La situació de la dona segons el seu estament social

La dona noble que habitava als castells

Per la societat feudal la dona noble era vista com un instrument per augmentar les terres

de la família gràcies al matrimoni elegit per aquesta. Tots els homes i dones de les grans esferes

de poder no tenien decisió sobre el seu casament, ja que en aquell temps es casaven per diners

i no per amor. D'aquesta forma la família, i segons els seus interessos econòmics, decidien

l'enllaç dels seus fills i filles des d'abans del seu naixement. Cal mencionar que en aquestes

unions es realitzaven a edats molt primerenques i, la majoria de vegades, la diferència d'edat

era molt gran. A més, com que era molt comú en aquella època tenir molt de fills, moltes de les

filles segones o terceres que no es casaven, acabaven vivint a monestirs o convents adinerats

on poden rebre una molt bona educació i sabers.

A mitjan segle XII va aparèixer al país francès la cultura trobadoresca amb la qual va

començar el culte als cavallers i l'amor cortès. Aquesta va canviar la perspectiva i visió que es

tenia cap a la dona transformant-la en un ésser diví que havia de ser honorat i estimat. Gràcies

en aquest nou enfocament, va iniciar-se el debat sobre la idea d'estimar i d'estar amb algú per

amor i no per interessos econòmics. Els trobadors, els que practicaven la poesia trobadoresca,

havien de lloar a la dama i aconseguir el seu amor representant la personalitat i ideal d'un bon

cavaller: educat, amable, fidel, entre altres. Encara que no sigui un fet molt conegut, cal

mencionar que també hi va haver dones trobadores com, per exemple, Beatriz de Día o Clara

d'Anduza. Aquestes eren increïbles rimadores i, els seus poemes exigien als cavallers ser

estimades com corresponien.

19

La dona noble podia accedir a una educació i, en els primers nivells d'ensenyança,

anaven nins i nines plegats. A més, podien convertir-se en senyores feudals de les seves pròpies

terres. Per l'estament noble estava ben vist que les dones aprenguessin activitats que s'han

considerat entreteniments masculins com la caça o fer volar ocells. També, gaudien de molt

temps lliure que dedicaven a la música, ja que no s'encarregaven de les tasques de la llar ni dels

seus fills. Aquestes disposaven de minyones i dides que feien les feines, per tant, la seva tasca

era dirigir i organitzar-les.

Les dones nobles terratinents tenien grans poders, ja que podien tenir les seves pròpies

terres, controlar els seus serfs, fer testament i denunciar i ser denunciada. Segons l'església, les

nobles solteres o viudes podien arribar a tenir els mateixos drets que els homes en alguns termes,

com per exemple el d'herència, però durant el matrimoni els seus drets depenien del seu marit

fins a la seva mort. Quan aquest moria la dona podia seguir gaudint dels seus propis territoris,

juntament amb els del seu home, fins i tot si es tornava a casar. El paper de la dona noble va ser

molt important durant tota l'edat mitjana encara que, tot i això, molt poques van poder

desenvolupar la seva autoritat totalment davant atacs o la defensa dels seus castells. Aquestes

actuacions només es podien dur a terme durant l'absència del pare o marit, sobretot quan anaven

a la guerra, ja que sempre havien de dependre d'una autoritat masculina. En aquests moments

de llibertat les senyores feudals van demostrar la seva intel·ligència i capacitat de dirigir i

gestionar per elles mateixes les terres. Fins i tot, moltes van decidir acompanyar als seus marits

a les guerres de creuades.

La dona a la casa del senyor

Les dones de l'edat mitjana que s'incorporaven als convents o monestirs ho feien per

diverses raons: per manament de la família, per voluntat pròpia o per evitar el matrimoni i

maternitat. Com s'ha mencionat a la contextualització, l'església i la religió cristiana eren molt

importants, per aquest motiu era ben vist i prestigiat dedicar la vida a Déu.

L'organització dels convents era també jerarquitzada on, per damunt de totes, hi havia

les abadesses i les superiores les quals exercien molt de poder encara que, com era comú, havien

de dependre d'una autoritat masculina perquè no podien posseir un control absolut. A més,

molts d'aquests monestirs eren autosuficients on les d'alt càrrec es convertien en

administradores, ja que la gran majoria eren petits i de classe baixa, els rics i adinerats eren una

minoria.

Gràcies en aquests moltes dones van poder accedir a una educació igualitària entre

homes i dones, que d'una altra forma no haguessin pogut gaudir, ja que eren els principals centre

20

de saviesa abans de la creació de les universitats. Aquí les dones van poder dedicar-se en cos i

ànima a la seva formació i estudi de diverses ciències i arts. Algunes d'elles van ser molt

conegudes a la seva època com Hildegarda von Bingen, de la qual parlarem en breus. Les

tasques als convents femenins eren molt diverses, algunes d'elles s'encarregaven de dibuixar i

fer il·lustracions de còpies manuscrites on, algunes d'elles signaren amb el seu nom.

També cal mencionar la figura de les Beguines, un moviment femení que va sorgir a

Bèlgica i que volia dedicar la seva vida a la fe i auxili als altres, independents dels ordres dels

monestirs, un acte molt revolucionari per aquells moments. Aquest va perdurar fins al 2013,

quan va morir la seva darrera portaveu.

La majoria d'homes de l'església, i el que no hi formaven part, van voler impedir la

independència de la dona i el desenvolupament i treball del seu intel·lecte. Per aquest motiu

van implementar tot un conjunt de mesures per limitar-les i impedir la seva formació acadèmica.

Al segle XVI amb la Contrareforma aquestes prohibicions es van accentuar. Tot i això, la vida

de la dona als convents femenins va ajudar-les a desenvolupar-se personalment i

intel·lectualment en un lloc allunyat de les limitacions i inferioritats.

La dona a les primeres urbanitzacions

Amb floriment de les ciutats i l'aparició dels artesans i la creació dels gremis, les dones

van tenir accés a aquesta nova forma de vida i treball. Encara que seguien cobrant salaris

inferiors als homes i, a més, havien de seguir dedicant-se al treball a casa. Als gremis les dones

podien treballar com aprenents, però hi havia molt poques que podien aconseguir convertir-se

en oficials o mestres i, la gran majoria eren les viudes d'aquests. Les dones van aparèixer i

treballar en tots els diversos oficis que hi havia a les ciutats medievals, fins i tot, molts d'aquests

eren desenvolupats només per dones.

Cal remarcar que en alguns països d'Europa, com França, hi va haver un conjunt de

dones solteres a les quals se'ls va donar l'oportunitat de treballar a canvi d'un salari, encara que

se'ls hi prohibia casar-se. D'altres, encara que casades, van decidir seguir fent feina

independentment del seu marit. Aquest col·lectiu de dones s'han anomenat "Femmes Soles" i

havien d'assumir que, si hi havia moments de crisi, elles haurien de respondre per si soles sense

ajuda de ningú. Aquest fet va suposar un gran avanç per la independència econòmica de la dona.

A més, al segle XIII van començar a obrir-se escoles a algunes ciutats on les dones van

començar a guanyar-se els seus primers diners treballant com a mestres.

Però aquesta llibertat de feina que van gaudir no va durar molt i va anar reduint-se, ja

que van aparèixer col·lectiu d'homes que no veien en bons ulls aquest avanç. Per aquest motiu,

21

molts de gremis van decidir prohibir l'accés de les dones als alts càrrecs dels gremis o obligant-

les a casar-se per poder exercir. Moltes d'aquestes restriccions van ser provocades per la crisi

econòmica i política dels segles XIV i XV on se'ls donava prioritat als homes per aconseguir

treballar, per tant, la dona sempre quedava relegada a un segon pla. Encara que cal remarcar

que l'edat mitjana, i sobretot les ciutats, van donar a les dones més llibertat econòmica per poder

dedicar-se a una professió guanyant els seus propis diners, un avanç que l'edat moderna va

aturar dràsticament.

La dona pel feu

Com s'ha mencionat al principi, l'edat mitjana destaca per basar-se en una economia

totalment rural. La inestabilitat al camp, a causa de la dependència del clima, feia que tant

homes com dones haguessin de treballar molt per subsistir i poder pagar els impostos. Per tant,

les dones havien de treballar en tot moment, sense que el seu estat civil del moment influís. Els

pagesos feien una feina molt igualitària perquè el que realment importava era la subsistència de

la família durant tot l'any. Les dones del camp, a més de fer les tasques de la llar, també passaven

gran part del dia dedicant-se al camp i al seu conreu. A més, a causa de la llunyania de les terres

dels nuclis urbans, moltes d'elles havien d'exercir com a sanadores emprant remeis naturals.

En moltes famílies, tant homes com dones, havien de dedicar-se a altres feines per poder

acabar de completar els seus ingressos. En el cas dels homes, treballaven a altres camps i, en el

cas de les dones com a minyones. Per tant la dona patia grans jornades de treball tant al camp

com a la llar. A més, cal mencionar que seguien cobrant salaris més baixos que els homes per

la mateixa tasca. Cal mencionar que s'han trobat documents del segle X que mostren que, en

termes econòmics, les decisions dels camperols se solien prendre conjuntament o, també, en

alguns casos era la dona tota sola la que s'encarregava de l'administració econòmica. Per tant,

la dona tenia una gran responsabilitat en termes de diners a l'àmbit rural. Tot i això, al llarg de

l'època la seva situació no va millorar gaire, fins a l'aparició i prosperitat de les ciutats que van

suposar la incorporació de nous treballs i mètodes de viure.

4.2.3.3. L’edat mitjana per les dones a altres cultures

En aquest cas parlarem del desenvolupament d'una nova religió l'any 622 dC a la

península d'Aràbia diferent de la cristiana, l'Islam. Aquesta va ser expandida ràpidament pel

profeta Mahoma el qual predicava la paraula del déu Al·là, i el seu llibre sagrat és l'Alcorà.

Abans de l'aparició d'aquesta nova cultura hi havia civilitzacions que consideraven a la

dona com a centre de la família i tenien papers molt importants en diversos àmbits, encara que

22

la gran majoria eren societat eminentment patriarcal. Una vegada instaurat l'Islam i amb la mort

de Mahoma, la situació de les dones va anar a pitjor les quals van patir un gran empresonament

i sotmetiment, convertint-les amb objectes del pare o marit i, els seus fills no els pertanyien. A

més, no podien accedir a una educació, molt semblant al que passava a Europa amb el

cristianisme.

Cal remarcar que els valors d'inferioritat i repressió brutal que han patit les dones durant

tots els segles, molts són causats per la manipulació i falsificació dels llibres sagrats on, molts

eclesiàstics aprofitaven l'analfabetisme i fanatisme dels seus seguidors per instaurar aquesta

ideologia i valors.

4.2.4. La dona durant els grans imperis: Edat Moderna 5

4.2.4.1. Contextualització històrica

L'edat moderna va des del Renaixement fins a la Revolució Francesa, entre els segles

XV i XVIII. Va ser un període representat per moltes guerres, amb grans problemàtiques i amb

una evolució molt lenta. A més, l'evolució i característiques de l'època no van ser les mateixes

a tots els països d'Europa. Des de l'edat mitjana es va seguir amb l'expansió econòmica i vida

rural, juntament amb la prosperitat de les ciutats i la consolidació definitiva de la burgesia com

a nova classe social dirigent. Encara que cal destacar que els successos més importants que van

canviar l'esdevenir de la història van ser: El descobriment d'Amèrica, l'estabilització del poder

absolut de la monarquia, les noves formes de donar resposta als enigmes del món amb

l'Humanisme i, finalment, l'inici de la ciència empírica. D'aquesta forma la mescla de tots

aquests recents i vells components van fer de l'edat moderna, una època de grans canvis que

desembocaren en l'inici de l'edat contemporània.

Desgraciadament, pel que fa a l'evolució del paper de la dona, en aquest moment de la

història es va produir un gran retrocés respecte a l'època anterior. Així es va establir la idea que

el lloc natural de la dona era la llar i la cura dels fills i marit, excloent-la així de l'opció d'exercir

un ofici i accedir a una educació. En aquest context, les úniques que van continuar treballant

van ser les de classe humil, ja que tenien un paper molt important en la subsistència de la

família. Les dones nobles i de classe alta van haver d'assumir el seu treball com a mares

dedicades a la casa i a la seva família, fet que no va ocórrer a l'època anterior. Algunes

aburgesades de famílies d'artistes van exercir com a mecenes promovent obres d'art i prestigiant

5 Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación

De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.

23

als seus creadors i, fins i tot, algunes d'elles van dedicar-se a les arts professionalment. Pel que

fa a les reines, havien de seguir amb el seu nou encomanament familiar. Així, els homes seguien

sent els únics que podien tenir dret al tron, tot i que destaquen reines que pels seus propis medis

es van convertir en grans reines i dirigents.

4.2.4.2. La dona a les distintes posicions socials

La vida a les ciutats per la dona moderna

Durant els darrers anys de l'edat mitjana, les dones van començar a ser apartades dels

gremis, prohibint-les treballar i exercir un ofici. Aquestes restriccions van continuar estenent-

se fins al punt que, si un mestre artesà volia que la seva dona o filla continués amb el taller

després de la seva mort, havia de cercar l'autorització del rei. Amb molts de casos, per poder

seguir havien de contractar a un mestre artesà masculí. Per tant, les dones a les grans ciutats es

van trobar amb molts impediments per seguir i gaudir d'una certa independència econòmica,

com si la van tenir a l'època anterior. A més, en aquells oficis on a l'edat mitjana la dona

representava el cent per cent dels treballadors com, producció tèxtil o forn, aquestes van patir

una gran marginalitat. Per tant, la dona va anar desapareixent de les esferes del treball,

convertint la llar en l'única tasca capaç i natural per la dona. Cal mencionar que moltes d'elles

van seguir lluitant per conservar el seu ofici, però com era d'esperar, les que van voler continuar

van ser relegades a executar les tasques més costoses i cobrant salaris molts baixos. Aquesta

resistència a deixar el seu lloc de feina va desembocar en grans protestes entre les dones que no

acceptaven ser desplaçades les quals els gremis van intentar aturar.

Tot i això, les maniobres per sotmetre a la dona van concloure en la creació d'un nou

concepte "el que és femení" el qual englobava totes les tasques exercides només per dones, les

quals van ser considerats immorals i ultratjants. En aquest context, la crisi econòmica i

l'augment de la població van ser un dels principals detonants d'aquests canvis de pensaments i

actituds respecte a la dona, intentant prioritzar sempre a l'home per continuar en el seu lloc de

feina. Amb totes aquestes restriccions i trampes, la dona va cercar vies alternatives per poder

seguir treballant, moltes d'elles per subsistir, apartades de la inspecció. Aquest és l'anomenat

treball a domicili el qual sorgir al segle XVII i la seva màxima expansió es va produir al segle

XVIII. En aquest context apareixen nous oficis per les dones:

Treball tèxtil a domicili: L'encaix i el brodat eren tasques que perfectament es podien realitzar

des de casa, promovent així aquesta nova forma de guanyar-se la vida. Aquesta elaboració tèxtil

va arribar fins a les zones rurals on moltes dones, sobretot joves, van preferir optar per aquesta

24

feina que no pas seguir com a minyones. Aquesta situació va provocar que hi hagués escassetat

de serventes entre la burgesia, la qual va protestar. Aquestes exigències van desencadenar a

França amb la prohibició de poder desenvolupar aquest nou ofici. Però, com sempre, les dones

no van quedar-se callades i van aconseguir abolir aquesta nova llei. També cal destacar

l'aparició d'una altra activitat tèxtil, la del ganxet i la del filat. Aquesta darrera era

desenvolupada plenament per la dona, la qual tenia un paper molt important en aquesta nova

indústria tèxtil a casa. Cal destacar que, per altra banda, el teixit era fet normalment per l'home,

encara que es podien trobar dones teixidores. Encara que, com ja era habitual, la dona va haver

d'ajustar la seva feina domiciliària amb les tasques de la llar i cura dels fills.

D'aquesta forma camp i àmbit urbà s'uniren on la manufactura rural va anar a parar en

el desenvolupament de les grans fàbriques. Aquest progrés va ser devastador per les famílies

que depenien del treball a domicili, ja que les noves maquinàries van obligar moltes famílies a

moure's a les ciutats amb la desaparició progressiva d'aquest treball. Així, algunes dones

decidiren especialitzar-se dins el món a domicili, i d'altres foren a treballar a petits negocis de

les ciutats.

Serveis d'alimentació i domèstics: En aquests sectors hi predominaven les dones joves, on cal

destacar la figura de les dides, les quals s'encarregaven de la cura i alimentació materna dels

fills de la burgesia. També cal destacar la imatge de llevadora, a les que es va obligar a realitzar

una prova per poder exercir al segle XVIII. Aquest acte només va ser la punta de l'iceberg per

aconseguir desplaçar a les dones, ja que es va produir una tensió entre els cirurgians i les

llevadores on els primers, tot i les protestes de les dones, van aconseguir el domini total.

La dona al món rural

Per les famílies que depenien del camp, les característiques de vida i feina no van

canviar gens respecte a l'edat mitjana, ja que no s'havia produït avenços en aquest sector. La

jornada de feina de la dona camperola seguia sent molt dura i llarga, compaginant les tasques

del camp i de la llar. A més, si la situació econòmica era molt desfavorable, també solia fer

feina com a temporera, sector en què els seus salaris, a part de ser més baixos, eren crucials per

la subsistència de la família. També, com s'ha parlat anteriorment, moltes d'elles van decidir

decantar-se cap al treball domiciliari promovent la indústria rural.

En aquest context cal mencionar les participacions de les dones camperoles en

innumerables protestes i revoltes pageses exigint la baixada d'impostos en diversos productes

o lluitant per aconseguir una feina. A França, algunes d'elles s'uniren creant clubs per seguir

25

amb els seus propòsits, encara que una vegada van ser dissoltes, van unir-se a les societats

populars. Aquests motins van provocar que milers de dones fossin cremades acusades de

treballar pel diable, acte que s'ha conegut com "la caça de les bruixes". Durant l'època anterior

es cremaven a foganyes dones acusades d'heterodoxa o màgia, fet que va perdurar durant l'edat

moderna expandint-se per tota Europa. Moltes d'aquestes dones es dedicaven a la cura dels

malalts emprant herbes i remeis casolans que havien anat aprenent generació rere generació.

En aquest cas, la seva intel·ligència i coneixements van fer que les culpessin falsament

de bruixeria, acusades de matar a persones innocents en nom del domini. Avui en dia, els

historiadors consideren que aquests abominables esdeveniments van ser provocats pel clero

amb l'objectiu de frenar els avenços de les noves ideologies socials i econòmiques, i seguir

dictaminant les seves normes i evitar ser substituïts.

Sorgiment del nou model de mare

A l'edat mitjana la família es coneixia pel llinatge, fet que en aquesta època va canviar

començant a ser reconeguts per la casa. Les cases rurals i urbanes eren el centre de producció,

per tant, hi havia molt poc espai per viure. A més, tots els membres treballaven per assegurar

la seva subsistència, sempre depenent de la seva edat i sexe. En aquests nuclis familiars, la feina

tant d'homes com dones era imprescindible per poder sobreviure. Per altra banda, les cases de

les persones adinerades eren molt grans i plenes de luxes.

A causa dels pocs avenços en medicina i higiene, la majoria de dones havien de donar

a llum a molts d'infants, ja que molts d'ells morien al poc de néixer i, fins i tot, eren les mateixes

mares que podien perdre la vida pels riscos i complicacions del part. En aquest context, i

sobretot a les grans ciutats entre la població adinerada, era molt comú la tasca de dida, com s'ha

comentat amb anterioritat. En aquests casos els fills anaven a càrrec de la dida i la mare es

desentenia totalment d'ells fins a l'any de vida. Però, aquesta mentalitat va canviar a finals

d'aquesta època proposant a la mare com única persona per cuidar dels seus fills.

D'aquesta forma es va expandir la representació del nou model de mare adoradora dels

seus fills. Aquesta nova mentalitat va desencadenar en la instauració i arrelament de la separació

de tasques entre homes i dones, on elles havien de quedar-se a casa perpetuant aquest nou model

de mare ideal. La dona va quedar sotmesa a l'àmbit privat de la casa, i l'home s'encarrega de

l'àmbit públic el qual anava a treballar fora de casa i es desentenia d'altres responsabilitats.

Aquesta nova forma de veure a la dona va continuar propagant-se durant tota l'edat

contemporània arribant fins als nostres dies, encara que, afortunadament, en tendència a

desaparèixer.

26

Així, el nou ideal de dona i mare de la casa va xocar amb les veus de lluitadores que es

negaven a la submissió i inferioritat de les dones. Moltes d'elles, impulsades per les paraules

Christine de Pisan segles enrere, van tornar a treure a la llum la discussió per la igualtat de la

dona i el seu accés a l'educació. En aquest context cal parlar d'Olympe de Gouges i Mary

Wollstonecraft, entre moltes altres, les impulsores d'aquesta primera onada feminista de la

història alçant la veu per lluitar pels drets de les dones i acabar amb les injustícies.

4.2.4.3. Les dones pel Nou Món

Cristòfol Colom va arribar al nou continent americà el 1492 convertint-se en un dels

esdeveniments més importants de la història. Aquest nou descobriment va provocar un gran

impacte entre les diverses cultures i poblacions. Abans de l'arribada de Colom al continent hi

habitaven diverses civilitzacions i tribus, on la situació i la visió cap a la dona no era la mateixa

que a Europa, ja que tenien cultura i pensaments diferents de les europees.

Una vegada es va descobrir Amèrica es van fer tota una sèrie d'expedicions per conèixer

el terreny. Encara que d'aquesta època només es coneixen conqueridors i guerrers amb noms

masculins com, Hernán Cortés o Francisco Pizarro, també cal remarcar la presència de la dona

en les croades americanes. Aquestes lluitaren amb valentia al costat dels seus companys

masculins a tots dos bàndols. Al costat indígena van lluitar contra l'exèrcit conquistador les

guerres Anacaona o Caonabó. Al bàndol conqueridor, cal destacar el nom de diverses dones

espanyoles que van fugir d'Europa a la recerca dels seus marits o per pròpia voluntat de lluita

per la seva pàtria: Isabel Barreto, Mencía Calderón o Inés de Suárez.

Aconseguida la conquesta, va començar la imposició dels valors i ideologies dels

invasors, juntament amb la inferioritat i submissió de la dona. A més, moltes dones europees

van convertir-se en virreines o governadores de terres al nou món, construint també hospitals,

escoles, monestirs, entre altres. Tot i això, les dones de totes dues cultures van ser objecte

d'obediència cap al sexe masculí. A part d'aquest imperi colonial, també es van desenvolupar

d'altres el continent africà, asiàtic i oceànic als quals va succeir al mateix que l'americà on els

conqueridors van imposar les seves ideologies i valors a la població autòctona perpetuant i

expandit la inferioritat de la dona arreu del món.

27

4.2.5. La dona a les grans revolucions: Edat Contemporània 6

4.2.5.1. Contextualització Històrica

La Revolució Francesa és l'esdeveniment que trenca amb l'edat moderna i dóna pas a la

contemporània. D'aquesta forma s'acaba, pràcticament, amb les característiques i vida de l'antic

règim en tots els àmbits. Suposa així, l'inici d'una nova etapa en la història de la humanitat

marcada per guerres, revolucions i lluites de totes les persones pels seus propis drets i en la

recerca de la igualtat.

En aquest context la dona va tenir un paper clau i molt contundent en totes aquestes

revoltes tant a l'àmbit pràctic com teòric. Gràcies a la Revolució Francesa, les dones van

començar a aparèixer en la vida política defensant i lluitat per drets polítics i legals com, per

exemple, el divorci o educació completa per les dones, entra altres. Així, es van ajuntar creant

clubs i societats femenins. Cal mencionar que en aquest moment, molts d'homes també alçaren

la veu en suport i defensa a la gran necessitat d'una real igualtat entre homes i dones. Per tant,

va ser un punt molt important per tot el que esdevindria després envers la lluita de la dona cap

a la igualtat total.

En grans trets el segle XIX es pot caracteritzar de la següent forma: En l'àmbit

econòmic, es va consolidar una de les més importants i transcendentals revolucions, la

Revolució Industrial iniciada a Anglaterra i estesa arreu del món. A més, va ser un període de

grans transformacions a l'àmbit demogràfic, al camp, comerç i transports. També, a causa de la

revolució industrial es van produir grans canvis tecnològics provocant el canvi del treball

manual al treball fet per màquines a les fàbriques.

A l'àmbit polític es van produir revoltes burgeses amb la intenció de sobreposar el seu

poder al de la monarquia. Es va acabar totalment amb l'economia feudal d'algunes zones on

encara persistia, per donar pas al capitalisme global. A més, van aparèixer noves ideologies

encapçalades i impulsades pels burgesos americans i francesos, la Il·lustració. Aquest

moviment, amb el lema "llibertat, propietat i igualtat", es va estendre per tota Europa amb

l'objectiu de renovar la cultura, la ideologia, la política i l'intel·lecte.

4.2.5.2. La dona durant el segle XIX

Antics i nous oficis per la dona contemporània

6 Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación

De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.

28

Durant el segle XIX la dona encara tenia dificultats per accedir a una educació digna i

superior, ja que no va ser fins al segle següent quan es va començar a regularitzar l'accés i la

presència de la dona a esglaons d'ensenyament més elevats. A Espanya la primera dona

matriculada va ser Maria Elena Maseras el 1872 a la Universitat de Barcelona a la facultat de

medicina. Com era d'esperar, durant els primers anys van ser ridiculitzades i marginades pels

seus companys masculins, fins que es va aconseguir normalitzar la seva presència a les aules

universitàries.

Tot i això, per la dona treballadora continuaven les desigualtats amb salaris molts baixos

i amb moltes dificultats per aconseguir una feina, encara que moltes havien de seguir treballant

després del matrimoni per poder sustentar a la família. Per això, les dones que treballaven i

vivien en el mateix lloc tenien més facilitats per conciliar la vida laboral i a la llar.

o La dona a la nova vida industrial

Amb l'aparició de la figura del proletariat, persones que feien feina a les fàbriques a

canvi d'un sou, la dona es va introduir en aquesta nova forma de treball juntament amb els

infants en condicions molt dures. La feina a les fàbriques era molt difícil, tots els treballadors i

treballadores realitzaven jornades molt llargues i estrictes podent arribar a les quinze o setze

hores diàries. Les condicions higièniques eren inexistents i gens saludables, a més, no hi havia

quasi ventilació amb temperatures altes per augmentar la humitat, sobretot a la indústria tèxtil.

Totes les feines eren realitzades sense protecció de mascaretes per la inhalació de pols o gasos

tòxics provocant moltes morts, malalties i malformacions als infants de les dones treballadores.

Tot i això, la revolució industrial va suposar grans canvis respecte a la situació de la dona. A

partir d'aquesta, el treball de la dona es comença a veure com un dret i necessitat social, i no

com una solució provisional en un moment de crisi econòmica familiar.

Al principi poques dones es dedicaven al sector industrial, ja que la majoria seguien

treballant com a minyones, la més comuna i entesa, o en el sector de la confecció i tèxtil, la

segona més treballada per dones. A més, l'aparició de la fàbrica va acabar amb el treball a

domicili, encara que algunes zones es mantingué. Així, moltes dones del món rural es van veure

obligades a emigrar cap a les ciutats per la necessitat de diners. En aquest context, a causa del

baix salari dels infants i les dones i la seva fàcil explotació, els propietaris van decidir optar per

mà d'obra barata i deixar de banda als homes. Però, amb l'aparició de la indústria pesant la

presència de la dona va disminuir, sent la dona jove la treballadora principal.

29

Sector Textil i Confecció

El sector de la confecció estava desenvolupat clàssicament per dones i va viure una gran

expansió en aquesta època. Es va estendre la feina de modista en petits tallers on, igual que els

gremis, també hi havia una jerarquia. El primer esglaó era l'aprenent, encarregada de les tasques

més senzilles i banals. En segon lloc la primera oficial, encarregada sobretot de l'agulla i,

finalment i per damunt de totes, la patrona la qual era la propietària i la que s'encarregava de

tractar amb les clientes burgeses. Tot i això, igual que a les fàbriques, les jornades eren molt

llargues i sobreexplotades, sense gaudir de protecció legal.

A més, també cal remarcar l'aparició de la confecció en sèrie a causa de la creació de

les grans superfícies on es demanaven grans quantitats de robes ja creades. Aquest treball també

va ser realitzat en gran majoria per dones, ja que no tenien cap protecció ni control, l'empresari

podia abusar d'elles amb salaris molt baixos i en condicions d'horaris i de treball infrahumanes.

La seva explotació va ser tan dràstica que es coneix com el sistema "sweating system" fent

esment a la suor produïda per les treballadores a causa de l'abusiva tasca que realitzaven.

Altres sectors de feina per la dona

Minera: El treball de les dones a les mines era molt comú als inicis del procés

d'industrialització. Moltes d'elles començaven a treballar a edats molt primerenques, al voltant

dels set anys, i es dedicaven sobretot a transportar els productes de la mina fins a la superfície

com a substitutes de la força animal o màquines.

Servei domèstic: Per les persones de classe alta era imprescindible tenir molts de

servents i minyones, ja que era símbol de poder i diners. Dins el conjunt de minyones, moltes

es van anar especialitzant, dedicant-se a una o dues tasques concretes. Molt poc d'aquests

treballs eren desenvolupats per homes, però els trobem sobretot com a conductors personals o

jardiners.

Dides: Juntament amb les minyones, també va tenir una època de gran prosperitat a

causa de l'expansió i consolidació de la burgesia. En aquest cas, la tasca de les dides es va

convertir en una especialitat més del servei domèstic, on vivien a la casa dels burgesos. A causa

d'això, moltes d'elles es veien obligades a deixar als seus propis fills. El treball en aquest sector

també era molt dur, ja que realitzaven llargues jornades laborals, depenien dels senyors de la

casa i rebien uns sous miserables. Tot i això, la tasca de la dida va anar desapareixent a finals

de segle a causa de l'aparició del biberó i la llet de fórmula.

Prostitució: En l'aparició de la indústria i el canvi en l'economia, juntament amb les

condicions infrahumanes i baixos salaris que rebien les dones, moltes joves treballadores es van

30

veure obligades a exercir la prostitució, ja que no podien suportar ni sobreviure amb aquells

salaris de misèria.

Infermeria: Principalment exercides per dones joves les quals es van oferir per treballar

als hospitals d'altres llocs del món. La seva oferta va ser acceptada i desenvolupada amb molt

d'èxit, per tant, d'aquesta forma neix oficialment la professió d'infermera.

Dependentes: La creació de grans magatzems va suposar l'aparició d'aquest nou lloc de

feina. Per aconseguir treballar en aquests, abans s'havia de fer feina a petites tendes a canvi de

menjar i un llit. Després d'aquest període d'aprenentatge, ja es podien incorporar als grans

magatzems cobrant comissions per cada venda augmentant així la nòmina. Un altre cop les

jornades laborals eren molt dures, estrictes i llargues, fins i tot es posaven multes i estava

prohibit que es quedessin embarassades.

Oficinistes: Les dones no van tenir fàcil la feina en aquest sector, ja que grans quantitats

d'homes es van oposar. Però, gràcies a la màquina d'escriure se'ls va obrir la porta en aquest

nou sector com a mecanògrafes o dactilògrafes. Fins en aquell moment, la figura del secretari

era masculina i amb molt de prestigi. Però una vegada va augmentar la presència de la dona,

aquesta figura va convertir-se en femenina i, com a conseqüència, va ser desprestigiada.

Telefonistes: Des de la seva aparició va ser encapçalada per dones, per això, va ser

considerada una feina "femenina", i com a resposta infravalorada, igual que la feina de mestre

o infermera. Per aquesta raó, les dones tenien fàcil accés en aquesta feina.

Professions liberals: Les dones van tenir moltes dificultats per accedir a les universitats.

A més, al principi de tot havien de demanar firmes i documentacions per poder arribar-hi, no

tenien via lliure com els homes. Per tant, fins a l'arribada del segle XX i la lluita de la dona pels

seus drets i llibertats, la dona no podrà accedir a l'educació de forma lliure i poder dedicar-se a

les professions liberals.

De manera progressiva el col·lectiu femení es va anar introduint al treball del calçat,

indústria del paper i creació de teules i bloquets. Com també a la indústria del tabac, sobretot a

Espanya i França, i al sector metal·lúrgic amb la fabricació de caragols i femelles.

o La dona amb la desaparició del camp

Amb la industrialització econòmica, el sector agrícola va anar desapareixent i minoritzant-

se. A més, aquesta va provocar la migració de les persones del món rural a les zones urbanes

per començar a treballar a les fàbriques i nous sectors de feina. Així, la creació i utilització de

noves eines i maquinàries pel camp va provocar que es necessités menys la mà d'obra humana.

Per aquest motiu, la poca feina que s'havia de fer en aquest sector va ser desenvolupada per

31

l'home, quedant-se fora la dona. Aquest fet provoca que les pageses es dediquessin cada cop

més a les tasques de la llar i a la realització de treballs temporals.

o La dona treballadora vs. la dona a llar

Primer de tot, respecte a la situació de la dona treballadora, cal recordar que els homes

obrers no acceptaven que les dones exercissin un ofici, ja que consideraven que els hi estaven

llevant la feina. Fins que, a finals de segle van florir nous pensaments fent esment a l'inevitable

avenç de la dona cap a la igualtat. D'aquesta forma els obrers van veure que la forma de millorar

les seves condicions de vida i treball era aliant-se amb les obreres. En aquest context cal

destacar un sector de treball a París, les associacions professionals d'enquadernadores, el qual

va intentar seguir i aplicar aquesta nova idea defensant la igualtat de drets entre tots els

treballadors i treballadores. Tot i això, a gran part d'Europa i Amèrica no acceptaven proletàries

als seus sindicats, per tant, van crear els seus propis femenins, sent moltes d'elles silenciades.

Aquests sindicats i associacions femenines van personificar la lluita i la defensa de la paritat

tenint el suport del moviment feminista. Innumerables veus femenines i masculines van

ressonar arreu del món estenent i lluitat per aquests nous valors i ideals.

Així, cal destacar un dels esdeveniments més importants de la història del feminisme:

La celebració als Estats Units del Primer Congrés sobre els Drets de les Dones acabant amb el

naixement de la Declaració de Sentiments per Seneca Falls. A partir d'aquí es van anar celebrant

reunions per tot el país on el sufragi universal era el seu objectiu màxim. A més, amb aquest

sentiment de lluita moltes van unir-se a altres batalles com l'antiesclavista. Per altra banda a

Europa, Gran Bretanya es va convertir en un altre país precursor d'aquesta lluita imparable on

un col·lectiu femení va plantar-se davant el parlament britànic per aconseguir el dret a vot, però

van ser rebutjades. Tot i això, aquestes dones valentes i guerreres van persistir creant la Societat

Nacional pel Sufragi de la Dona (NSWS, segles en anglès) intentat amb tots els mitjans

possibles arribar al dret a vot universal. Aquesta lluita dels països pioners es van estendre arreu

del món accelerant les protestes i reivindicacions durant tot el segle.

Per altra banda, la situació de la dona a la llar no era la mateixa per totes les dones, sinó

que aquesta canviava segons la classe social. Per les dones de classe alta i mitjana la seva única

responsabilitat era tenir cura dels seus fills i marit, ja que se seguia pensat que el lloc de la dona

era la casa. En aquest context, neix el llibre "Àngel de la llar" escrit per Maria del Pilar Sinués

on defensava i definia com havia de ser i actuar la dona i mare burgesa influenciada pels valors

cristians. El més important era convertir-se en bona mare i fer feliç al marit per damunt de

qualsevol cosa permetent, fins i tot, que l'home tingués relacions extramatrimonials. A més,

32

molt poques seguien fent treballs assalariats després del casament. A més, cal mencionar que

les feines de la casa no eren les mateixes: Entre les dones de classe mitjana les tasques les

desenvolupaven les minyones, dides i mainaderes, les senyores només s'encarregaven de la

coordinació i organització d'aquestes. Per les dones burgeses, el seu paper fonamental era donar

renom al marit mostrar riqueses i poder a les esferes socials.

Per la dona de classe baixa i treballadores, s'havia de compaginar el dur i llarg treball a

les fàbriques amb les tasques de la llar i la cura dels fills, ja que es van veure obligades a seguir

aquest ideal de mare i dona. Encara que, tot i que les dones burgeses vivien en una situació de

dependència i submissió total a l'home, les de classe baixa van poder gaudir d'un mínim

d'independència.

4.2.5.3. La dona durant el segle XX

Contextualització històrica

Aquest nou segle va estar marcat per les guerres, moltes d’elles globals, afectant a tot el

planeta. El procés de colonització provocat segles enrere va portar conflictes entre les grans

potències mundials del moment, produït l’inici de la Primera Guerra Mundial. A més, es va

imposar a Rússia al 1922 el primer govern socialista del món, la URSS. Tot això, juntament

amb les noves competències i sentiments de venjança, va portar al món a l'esclat de la Segona

Guerra Mundial provocant la consolidació de dues grans potències enemigues: els EUA i la

URSS, donant lloc a la coneguda Guerra Freda.

Pel que respecte a la dona, va començar la introducció de la dona als àmbits polítics i

econòmics gràcies als canvis socials. A més, la lluita i manifestacions del moviment feminista

persistien tenint el seu punt àlgid a la dècada dels setanta. A més, en aquest segle es veu la

necessitat d’admetre a la dona a l’educació arribant, fins i tot, a superar la presència dels homes

a les ensenyances superior, encara que el professorat universitari femení seguia sent molt

inferior. Tot i aixo, seguia present “allo que era femení”, pero amb la Primer Guerra Mundial

aquesta tendència canvia i les dones seguiren amb la seva lluita.

La dona davant les guerres mundials

o Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial (1914 - 1918) va suposar la primera introducció més

abundosa de la dona al treball. Als primers mesos des del seu esclat es van produir grans

problemes econòmics i molta desocupació de feina, ja que molts d'homes van haver d'anar a la

guerra de trinxeres. Des del primer moment es va pensar que seria una guerra curta, però veient

33

que la situació s'allargava, les empreses i fàbriques van haver d'optar per la mà d'obra femenina.

Per aquest motiu, els mateixos governs van incitar i potenciar que les dones anessin a treballar,

però aclarint que aquesta proposta era temporal per suplir les baixes laborals. A partir d'aquest

moment, els percentatges de dones assalariades augmenta dràsticament, juntament amb el seu

sou, encara que una vegada va acabar la guerra davallaren.

Un dels fets més importants va ser la incorporació de la dona a llocs de feina que, fins

al moment, eren responsabilitat única dels homes com, per exemple, agricultura, indústria

armamentística o serveis. D'aquesta forma les dones van mostrar al món les seves capacitats i

intel·ligència, fet que va provocar grans canvis en el transcurs de les seves vides. Tot i això, les

dones van haver de seguir compaginant les tasques remunerades amb les feines de la casa. En

aquest context cal destacar la creació d'escoles d'educació infantil a les fàbriques on feien feina,

per tal de pal·liar aquesta problemàtica. A més, un fet curiós és el canvi de vestimenta que va

suposar aquesta situació, ja que les dones van deixar de banda les faldes i vestits per pantalons,

roba de treball o faldes més curtes per tal de millorar la seva comoditat al treball.

Com s'ha avançat, aquest ambient no va durar gaire, perquè una vegada va finalitzar la

guerra van ser forçades a abandonar les fàbriques per seguir exercint les tasques de la llar. Així,

les dones van donar dues respostes davant aquesta: Per una banda, hi va haver un conjunt de

dones que van decidir deixar la feina per la gran quantitat d'esforç que suposava compaginar

les dues feines. A l'altra banda, la resta van negar-se a deixar els seus llocs de treball i, les que

ho van aconseguir, van ser relegades a executar les tasques més dures i de més baix salari.

Aquesta resistència i perseveració va provocar que en els treballs "no femenins" seguis

augmentant la presència femenina. A més, cal remarcar l'increment de dones sindicalistes i la

seva cooperació en reunions obreres, revelant-se per l'augment i millora salarial. Però, tot i

demostrar les seves capacitats i mèrits, pels propietaris de les fàbriques van ser vistes com a mà

d'obra fàcil i barata.

També cal parlar de la figura i feina de les infermeres durant els anys de guerra.

Aquestes van aprofitar aquesta situació i formació universitària per demostrar el que valien i

sabien fer. D'aquesta forma les infermeres van negar-se a ser vistes només com a cuidadores i

van començar a treballar com a metgesses curant elles mateixes les ferides i, fins i tot, operant.

Per tant, si no haguessin lluitat per deixar de banda els estereotips i prejudicis, s'haurien perdut

moltes més vides, ja que l'important per elles era salvar vides encara que els hi costés la vida.

A més, no totes les dones que anaven al front eren infermeres, moltes van voler lluitar manejant

armes i pilotant avions. Així, cal destacar a la primera dona al comandament d'un avió de

bombardeig, Marie Marvingt, o Dorothy Lawerence, la qual va fer-se passar per home per poder

34

anar a la guerra. Per tant, a l'inici del segle XX encara es negava el que ja era inevitable:

l'emancipació de la dona.

o Segona Guerra Mundial

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), un altre cop els governs van

voler introduir a la dona a les fàbriques i en aquest cas, fins i tot, creant campanyes

propagandístiques. Un fet curiós és el pòster propagandístic de "Rosie The Rivetar" creat per J.

Howard Miller amb l'eslògan "We Can Do it". La finalitat d'aquest pòster no era promoure la

igualtat ni defensar els llocs de feina i ocupació de la dona, sinó guanyar diners i la guerra. Tot

i això, avui en dia és un símbol emprat per defensar la independència econòmica de la dona

treballadora.

Un canvi important respecte la guerra anterior va ser l'aparició de la dona dins els camps

de batalla, ja fos com infermeres, metgesses, pilots d'avió o franctiradores. Cal destacar les

soldades aviadores russes conegudes com “les Bruixes de la nit", les quals van mostrar la seva

intel·ligència i capacitat davant la guerra i estratègies de combat. Així, la dona va tornar a

demostrar del que era capaç evidenciant que la causa de la seva involució era la societat i els

seus valors.

Després de la guerra la lluita de les dones no es va aturar i es va alçar amb més força.

La quantitat de dones que feien feina als serveis domèstics va davallar molt, ja que moltes

d'elles van preferir les fàbriques. A més, la introducció de la dona de més edat a la feina també

va augmentar, juntament amb la seva participació en l'àmbit de la metal·lúrgia, indústria

elèctrica i tecnologia. Les dones de classe mitjana també van introduir-se en el món laboral,

sobretot al sector terciari i treballs liberals, ja que posseïen més estudis i formació. D’aquesta

forma les dones van començar a fer-se notar a les tasques “masculines”, fet que provoca que

les noves tasques “femenines” fossin desprestigiades o criticades perquè el treball de les dones

seguia sent considerat inferior i de menor qualitat.

Pel que fa a les tasques de la llar, aquestes també van anar canviant durant les dècades:

les famílies tenien menys fills, molts productes podien ser comprats a baix preu sense la

necessitat de ser elaborat de forma casolana i es van introduir els electrodomèstics. Es va pensar

que aquests canvis suposarien menys hores de feines a la llar, encara que aquestes no es van

reduir. Tot i això, la figura de la mare i dona ideal dedicada completament a la família

continuava ben present.

35

La continuació i auge d’una lluita incansable

A la segona meitat del segle anterior, com s'ha comentat amb anterioritat, les dones ja

van començar a centrar els seus esforços a aconseguir la igualtat de drets legals i, per davant de

tot, el dret a vot de la dona arreu del món.

Després de tots aquests successos a la primera meitat del segle XX, la dona ja havia

aconseguit grans metes en l'àmbit educatiu i les professions liberals. Però encara seguia havent-

hi molta feina i lluita per aconseguir la igualtat real entre homes i dones. Per exemple, igualar

els salaris, aconseguir el dret a vot arreu del món, eliminar la figura de l'àngel de la llar i arribar

a compartir amb els homes llocs de feina de direcció i de renom. Algunes d'aquestes defenses

ja s'han aconseguit avui en dia totalment o parcialment, sobretot al món occidental. Encara que

la llista de tasques a fer per arribar a la igualtat real de la dona arreu del món segueix sent

infinita.

o Les sufragistes

El moviment sufragista, que havia sorgit als EUA i Gran Bretanya al final del segle

XIX, es va estendre ràpidament per tot arreu amb l’objectiu d’aconseguir el sufragi universal.

Aquest col·lectiu lluitador no havia obtingut grans avenços, per aquest motiu, van haver de

canviar la seva forma de combatre apostant per la violència on moltes van ser empresonades,

per primer cop a la història, per la defensa dels seus drets.

A Anglaterra Emmeline Pankhurst va crear la Unió Social i Política de la Dona (WSPU,

en anglès) on promovia aquesta lluita violenta i radical. Dins aquest col·lectiu, la primera baixa

va ser Emily Wilding el funeral de la qual va tenir importants repercussions per tot arreu. Per

altra banda als Estats Units, la ja coneguda NAWSA va ser la protagonista d'aquestes revoltes

i manifestacions per aconseguir ser escoltades i obtenir canvis reals.

Després de la Primera Guerra Mundial les sufragistes es van dividir en dues tendències:

reformista (dret a vot només per dones alfabetitzades) i grup socialista (lluita feminista suposa

lluita contra el capitalisme). Aquest succés va marcar el moviment feminista, el qual també es

va dividir en diverses tendències. Tot i això, el seu objectiu va persistir després de la guerra,

moltes es van alçar i morir defensat els seus drets arreu del món. A Espanya cal destacar la

figura de Clara Campoamor, una de les principals sufragistes i defensores del dret a vot al país.

Gràcies a ella, juntament amb moltes altres heroïnes, avui en dia totes les espanyoles tenim dret

a votar.

Aquest ítem tan esperat i lluitat, el sufragi universal, va ser aprovat a Espanya a la

Constitució del 1931 amb la Segona República. El dret a vot per la dona va suposar el final d'un

36

capítol més de lluita en la història de la dona. Tot i això, la pugna encara no ha acabat i s'ha de

seguir fent feina per aconseguir la igualtat real per totes les dones del món.

o El moviment feminista

Paral·lelament a l’acció sufragista, cal mencionar el ressorgiment del moviment

feminista després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta tercera onada feminista va sorgir per

acabar d'una vegada amb la imatge de la mare i dona ideal a la llar, per estendre un nou model

de dona formada i amb una professió pròpia que ajudés a la seva independència econòmica,

legal i social, per acabar de dependre de l'home i ser més lliures.

A la dècada dels seixanta van començar a sorgir diversos moviments, per exemple,

d'estudiants, pacifistes o racials. En aquest context, es torna a alçar el corrent feminista per

acabar amb el paper tradicional i d'inferioritat que se li havia atorgat a la dona. A més, d’aquest

nou auge del moviment feminista cal destacar obres de dones molt importants per aquesta lluita

com el llibre La mística de la feminitat de Betty Fridan, i Simone de Beauvoir amb la seva obra

El segon Sexe on es parlaven sobre les causes inferioritat i sotmetiment de la dona

contemporània, anhelant la independència real de la dona i la fi del patriarcat. La tercera onada

del feminisme va produir grans contribucions on cal destacar les millores en la igualtat entre

sexes i, per primer cop, la negativa de les dones a acomplir les seves tasques "naturals" alçant

la veu per acabar amb la mentalitat i valors tradicionals. Gràcies en aquesta crida i lluita, la

situació quotidiana i legislativa de la dona millora i torna més igualitària.

Dues dècades més tard, als anys vuitanta, el moviment va començar a disgregar-se en

diverses tendències. Les principals van ser: La reformista que volia lluitar per la igualtat entre

homes i dones en tots els àmbits socials. La socialista que veia necessari i imprescindible acabar

amb el capitalisme per alliberar a la dona. Finalment, la radical, la qual va aparèixer a la dècada

dels setanta i volia eliminar directament l’arrel del problema, el patriarcat. Ja dins el segle XXI

han sorgit altres corrents com l’ecofeminisme que defensa els drets de les dones comparant-la

amb la natura, o el ciberfeminisme el qual empra els avenços tecnològics i de comunicacions

per propugnar els drets de la dona creant trobaves i xerrades virtuals i estenent les reclamacions

arreu del món.

4.2.5.4. Reptes i Objectius per la dona del segle XXI

Actualment al segle XXI, la igualtat entres homes i dones és vista com una necessitat,

encara que ens queda molt de camí i combats a guanyar per aconseguir definitivament el que

les nostres heroïnes volien aconseguir: La igualtat real per totes les dones.

37

Als països desenvolupats encara queda molta feina pendent com la lluita contra la violència

de gènere, la bretxa salarial, la conciliació familiar i laboral de la dona, més presència de dones

a alts càrrecs i acabar definitivament amb el sostre de vidre. Sense haver d'anar-nos-en molt

enfora, les darreres dades a Espanya respecte aquest tema, segueixen sent alarmants. Segons

les dades de Epdata 7:

- El 91,2% de les excedències per fills rebudes el 2018 van ser de dones.

- El 2016 les dones dedicaven 38 hores setmanals a la cura dels fills respecte a les 23

hores dels homes.

- Des del 2003, dues-centes setanta-vuit dones han sigut assassinades a causa de la

violència de gènere a Espanya.

- El 2018 el salari mitjà dels homes era 28.987,9 euros anuals, i els de les dones 22.210,24

euros.

Aquesta és la situació d'un país desenvolupat, però, si ens n'anam als països del tercer món,

la situació és molt més dramàtica. Per aquest motiu moltes institucions i organitzacions s'estan

bolcant en aconseguir que la igualtat real per totes les dones i nines de tot el món sigui una

realitat. En aquest context es va crear ONU Dones8, una organització que forma part de les

Nacions Unides amb la intenció d'aconseguir la igualtat de gènere i investir poder a totes les

dones d'arreu del món. Aquesta organització treballa en cinc punts principals:

1. Acabar amb la violència de gènere.

2. Fer créixer el poder i capacitat d’intervenció de les dones.

3. Involucrar a la dona en les transformacions de pau i seguretat.

4. Millorar la situació i independència econòmica de les dones.

5. Aconseguir que l'organització i estructura dels pressupostos de cada país estiguin

destinats, una part d'ells, a aconseguir la igualtat de gènere.

Segons les seves dades del 2017 9, la situació general de la dona al món era la següent:

- Quaranta-nou països del món no disposen de lleis que protegeixin a la dona de la

violència de gènere.

7 Europa Press. (2017). EpData. https://www.epdata.es/datos/mujeres-datos-graficos/254 8 Organització de les Nacions Unides (ONU). (Juliol, 2010). ONU Mujeres. https://www.unwomen.org/es/about-us/about-un-

women

9 ONU Mujeres. (2017). ODS 5: Lograr la igualdad entre los géneros y empoderar a todas las mujeres y las niñas.

https://www.unwomen.org/es/news/in-focus/women-and-the-sdgs/sdg-5-gender-

equality#:~:text=Metas,y%20otros%20tipos%20de%20explotaci%C3%B3n

38

- A vint-i-nou països del món segueix havent-hi desigualtats successòries entre germans

i germanes.

- A vuitanta-set països del món una de cada cinc dones i nines menors de cinquanta anys

han patit violència de gènere als darrers dotze mesos.

- El matrimoni infantil segueix acabant amb la infància de 15 milions de nines menors de

divuit anys al món.

- Les dones passen 2,6 vegades més temps a fer les feines de la casa.

- Menys del 52% de les dones amb parella o marit no són lliures de decidir per elles

mateixes i sobre el seu cos.

- Encara durant els darrers anys ha augmentat molt la presència de la dona a la política,

només representa 23,7% dels escons parlamentaris de tot el món.

D'aquesta forma veiem que encara queda molta lluita i feina a fer per aconseguir que totes

les dones i nines del món cresquin en llibertat, independència, respecte i, sobretot, en igualtat

en tots els àmbits de la vida.

La lluita de la dona i la COVID-19 10

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, considera que la pandèmia de

la COVID-19 pot afectar i produir un greu retrocés als avenços que s’han dut a terme en igualtat

de gènere i els drets de les dones, a tot el món durant els darrers anys.

En aquest context ONU Dones afirma que les dones són el col·lectiu més afectat per la crisi

provocada per la Covid-19 i, com a conseqüència, un dels punts principals per la recuperació

total. A més, veu imprescindible i necessari adaptar els pressupostos i ajudes dels Estats davant

aquesta situació per evitar retrocedir en tots els esforços de lluita segle rere segle. Per evitar

aquesta regressió fatal, aquesta organització ha plantejat una sèrie de propostes per minimitzar

els impactes de la COVID-19 i assegurar la millora. Les seves premisses són molt semblants

als seus cinc objectius principals, però, adaptats a la pandèmia com, empoderar a les dones i

nines a la seva participació envers trobar respostes per la situació de la COVID-19 o aconseguir

augmentar les ajudes econòmiques i socials a les dones i nines davant aquesta situació.

10

Organització de les Nacions Unides (ONU). (s.d). Objetivos de Desarrollo Sostenible.

https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/gender-equality/

39

4.3. Recopilació de recursos didàctics per treballar la història de les dones

En aquest apartat he realitzat una recopilació de tot un conjunt de recursos didàctics que

poden ajudar, tant a docents com a famílies, per seguir educant en igualtat. D'aquesta forma

arribar a assolir l'objectiu que durant tants segles s'ha anat lluitant, aconseguir la igualtat real

entre homes i dones arreu del món. Aquests recursos estan ordenats en categories perquè sigui

més fàcil la seva cerca. També cal remarcar que aquests no són pas tots els materials que hi ha

disponibles, hi ha infinits recursos. Per aquest motiu, he decidit fer una tria de les eines que

consider que poden ser més útils i que, personalment, m'atrauen i agraden més. Aquest repertori

es pot dividir en les classes següents:

4.3.1. Pàgines Web

“Educando en Igualdad”: Una pàgina web creada per Dones i Polítiques Socials de l’UGT,

on es posa a la disposició de tota la comunitat educativa un conjunt de recursos i materials per

arribar a la igualtat real entre dones i homes. En aquesta web podem trobar dossiers i guies per

treballar la coeducació, la historia de la dona, el llenguatge sexista, i també l’orientació sexual

i la comunitat LGTB+. A més, també disposa d’una secció de biblioteca amb molts enllaços

interessants. Per accedir cliqueu aquí:

https://www.educandoenigualdad.com/portfolio/un-recorrido-por-la-historia-de-las-mujeres/

“Fons Mallorquí”: Aquest fons esta format per tot un conjunt d’entitats de Mallorca les quals

realitzen, aproven i proposen activitats i documents per tractar diversos temes creant campanyes

de sensibilització. Una d’aquestes tematiques és la igualtat de gènere on, a la seva pagina web,

posen a la disposició tot un recull d’activitats i propostes de sensibilització. Entre elles podem

destacar: tallers, documentals i pel·lícules. Podeu accedir a la seva pàgina aquí:

https://www.fonsmallorqui.org/ca/sensibilitzacio/cataleg-dactivitats-de-sensiblitzacio/153

“Portal Paula”: Una pàgina web on es posa a la disposició de tot el professorat un conjunt

molt ampli de recursos en molts ambits de treball, on una d’elles és el treball per la igualtat i

l’educació global. En aquest portal podem trobar projectes, guies, recursos didactics i molts

més materials que ens poden ser molt útil per donar-nos idees d’activitats per treballar a les

aules. Per accedir podeu clicar aquí: http://portalpaula.org

40

“Grup d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia (IREF)”: Pàgina web

sense ànim de lucre la qual intenta promoure i fer arribar a tota la comunitat educativa la

filosofia 3/18. En aquesta es treballa sobretot a partir de pel·lícules i curtmetratges amb les

quals es tracten i debaten diversos valors, entre ells la igualtat i les referents femenines. Aquest

enllaç us porta directament a la secció de cinema: https://www.grupiref.org

“Mujeres en la Historia”: Una pagina web on l’escriptora i periodista Sandra Ferrer publica

les biografies de grans dones de la historia d’arreu del món. A més, també parla sobre els seus

llibres dedicats a aquesta tematica, així com obres d’altres autors i autores. Es pot accedir aquí:

https://www.mujeresenlahistoria.com

“Past Women”: Una pàgina web especialitzada en la prehistòria i arqueologia la qual vol

mostrar les investigacions i avenços en aquesta etapa, sobretot, introduint la perspectiva

feminista. D’aquesta forma s'aconsegueix la seva divulgació, acabant així amb els perjudicis i

falsedats establertes sobre les tasques que realment desenvolupaven les dones en aquella

primera etapa de la humanitat. Cliqueu l’enllaç per accedir: https://www.pastwomen.net/

4.3.2. Guies i Dossiers

“Las Mujeres en la Prehistoria”: Una guia didàctica elaborada pel Museu de Prehistòria de

València principalment dissenyada pels centres que visitaran el museu i les seves exposicions.

Tot i això, en aquest dossier incorpora una petita introducció teòrica i, seguidament, es proposen

tot un conjunt d’activitats. Per tant, encara que no es dugui a terme la visita pot servir

d’inspiració i d’ajuda pels docents que vulguin treballar la prehistoria a les seves aules. Per

accedir a la guia premeu el següent enllaç:

https://www.academia.edu/2163090/Gu%C3%ADa_didáctica_Las_Mujeres_en_la_Prehistoria

“Les Invisibles”: Un dossier didàctic elaborat pel diari Ara on s’explica la vida de divuit dones

rebels que han lluitat i marcat un punt d'inflexió a la història de la humanitat i que, tot i això

van ser silenciades, invisibles. Per tant, té l’objectiu de fer-les renéixer i servir d’inspiració per

les nines i dones de l’actualitat. Per visualitzar el dossier cliqueu el següent

enllaç: https://recursos.ara.cat/hubfs/Dossiers/Les%20invisibles/Dossier:%20Les%20Invisibles.pdf?t

=1508425149455

41

“Dones excepcionals en el camp de l’educació”: Una guia didàctica desenvolupada pel

Consell de Mallorca on recull la biografia de quatre grans dones que van marcar l’educació:

Clara Hammerl, Rosa Sensat i Vilà, Marta Mata i Garriga i Margarita Comas i Camps. La

majoria d’elles són catalanes o mallorquines, encara que també n’hi ha de fora. D’aquesta forma

es vol honorar la seva valentia i llegat que ens han deixat, dins un món que les apartava de

l’ensenyança. Podeu accedir a la guia aquí:

https://web.conselldemallorca.cat/documents/774813/882903/Guia+Dones+excepcionals+ILE-

Corregit+i+definitiu.pdf/fac4116c-c66f-4460-3bc5-6b267df5fff2?t=1566298096620

“Las Constituyentes”: Quadern pedagogic dissenyat per l’Institut Nacional de la Dona

destinat als alumnes d'ensenyances superiors. Encara que, evidentment, sempre es pot adaptar

al material per emprar-lo a altres nivells com, per exemple, a segon cicle d’educació primaria.

En aquest quadern es recuperen a les dones més importants i decisives per la Transició

espanyola, entre elles diputades i senadores. Per accedir al quadern didàctic premeu el següent

enllaç:

https://www.inmujer.es/areasTematicas/AreaEducacion/MaterialesDidacticos/docs/LasConstituyentes

2018.pdf

“Mujeres referentes que todos los estudiantes deberían conocer”: Una recopilació de la

biografia de diverses dones de la història agrupades per les branques del saber a les quals van

dedicar la seva vida. Reivindicant així la seva aportació en els diversos àmbits i aportar referents

femenins a les dones i nines d’avui dia. Per accedir al recull cliqueu el següent enllaç:

https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/mujeres-referentes/

“Heroines pel Canvi”: El meu propi dossier didàctic que he elaborat per aquest Treball Final

de Grau per treballar la dona a les aules de primària. Aquest està enfocat principalment als

alumnes de segon cicle. L’objectiu d’aquest és augmentar els recursos disponibles per treballar

aquests valors i oferir idees perquè, de cada cop, es vagi fent més feina a les escoles per

aconseguir que els i les nostres alumnes cresquin en llibertat i respecte. Totes les activitats que

es proposen en el dossier estan pensades per realitzar-se en gran o petit grup, on el docent serà

l’encarregat de guiar i moderar les distintes activitats proposades i la forma de feina. Així, els

resultats finals seran molt més enriquidors i treballaran de forma cooperativa i conjunta. Encara

que, si el/la mestre/a ho considera, es poden fer individualment. A més, les propostes

didàctiques poden modificar-se per poder adaptar-se a les característiques dels alumnes i

42

situacions de l'aula. Per tant, aquest dossier no ofereix un sistema d’avaluació tancat, sinó que

està totalment obert a realitzar-se els canvis i modificacions necessàries perquè encaixin amb

les característiques dels distints infants que l’emprin, pretén ser un material adaptable.

Podeu visualitzar-lo aquí o als annexes d’aquest treball:

https://www.canva.com/design/DAEWNO1TvI8/UJCTxrvFytIvMaifCOVzHA/view?utm_content=DAEWNO1

TvI8&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=sharebutton

4.3.3. Llibres

“Mallorca té nom de dona”: Una col·lecció de còmics amb els quals es vol donar visibilitat a

tot un conjunt de dones, en concret de l’illa de Mallorca, referents per la cultura i historia

mallorquina: Catalina Homar, Clara Hammerl, Margalida Jofre, Dorothea Minola Alice Bate,

Gabellines i Sabateres. Per poder accedir a la seva pàgina oficial del Consell de Mallorca

cliqueu l’enllaç: https://web.conselldemallorca.cat/es/mallorca-tiene-nombe-de-mujer

“Mujeres extraordinarias”: Una col·lecció de seixanta contes infantils, encapçalat pel diari

El País, que parla sobre la vida i els èxits de grans dones d’arreu del món i de distintes èpoques

de la història. Es poden adquirir els exemplars a la següent pàgina:

https://colecciones.elpais.com/infantil/239-mujeres-extraordinarias.html

“Mujeres 1, 2, 3, 4 y 5”: Una col·lecció de cinc llibres escrita per Isabel Ruiz on, amb una

il·lustració preciosa, treu a la llum tot un conjunt de dones que han estat oblidades i silenciades

durant molts segles. Es pot accedir a l’entrevista de la seva autora al següent

enllaç:https://www.lavozdelsur.es/cultura/hemos-crecido-con-una-falta-de-referentes-femeninos-que-existen-

pero-que-se-han-obviado_57830_102.html

“Miranda”: Una col·lecció de llibres, creada per l’actriu espanyola Itzíar Miranda, amb una

enquadernació preciosa dedica cada llibre a parlar sobre les diverses dones que han deixat una

marca en la història. Per accedir a la seva compra cliqueu el següent enllaç:

https://www.edelvives.com/es/literatura/ss/coleccion-miranda

“Pequeña y Grande”: Una col·lecció de llibres escrita per Maria Isabel Sànchez on, igual que

les altres abans esmentades, vol treure a la llum la vida i lluita de tota una sèrie de dones al llarg

de la història, per augmentar així el nombre de referents femenins per les nines d’avui dia. Per

més informació disposau del següent enllaç:

43

https://www.albaeditorial.es/infantil/pequena-grande/pequena-grande-ada-lovelace/

“Educar en el Feminisme”: Un llibre escrit per Iria Marañón on tracta els estereotips i

prejudicis que la societat ha imposat a les nines i dones establint com han de vestir, com han

d’actuar, a què han de jugar, amb aquí s’han d’ajuntar, entre altres. Amb aquest llibre el que es

pretén construir infants compromesos amb la igualtat i respecte cap a totes les persones i rompre

definitivament amb totes aquestes referències culturals de la societat patriarcal. L’enllaç al

llibre és el següent:

https://www.casadellibro.com/libro-educar-en-el-feminismo/9788417114503/6032111

“Això no és amor”: Un llibre escrit per Marina Marroquí amb l’objectiu de crear consciència

i parlar sobre la igualtat de gènere. S’intenta rompre amb els ideals i falsos mites amorosos els

quals poden desembocar, desgraciadament, a la violència de gènere. Així, seguint tota una sèrie

de reptes, es proposen reflexions i activitats per arribar a saber i comprendre que és realment

amor, descobrint el que podem i no podem acceptar de l’altra persona. El següent enllaç et porta

a accedir al llibre: https://www.grup62.cat/llibre-aixo-no-es-amor/249396

“Recull d’altres llibres d'interès”: El següent enllaç podreu trobar una recopilació molt

completa de llibres per tractar el feminisme i la igualtat tant a casa com a l’escola:

https://www.bebesymas.com/libros-infantiles/21-libros-feministas-para-regalar-a-ninos-y-ninas

4.3.4. Material Audiovisual

“La Historia del Feminismo”: Un vídeo de Carki Productions on s’explica de forma molt

visual, amena i facil la historia del feminisme des de l’anomenada primera onada feminista al

segle XVIII fins als nostres dies. Es pot accedir al vídeo al següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=0my1oddgK5g

“De seños, maestras y pioneras de la educación”: Un podcast creat pels mitjans de

comunicació educatiu, Educació 3.0. Aquest conte amb tot un seguit de programes on es parla

i dona renom a tot un conjunt de dones que van marcar l’educació a Espanya. Per més

informació o per accedir a l’enregistrament cliqueu aquest enllaç:

https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/podcast-educacion-senos-maestras-pioneras/

44

“Las Chicas” i “Sangre Fucsia”: Dos podcasts, als quals es pot accedir des de qualsevol

dispositiu electrònic, intenten visualitzar i donar a conèixer la història de la dona al llarg de

totes les etapes. Aquests intenten ser entretinguts i amens per arribar sobretot a la població més

jove. Els enllaços són els següents: https://cadenaser.com/programa/las_chicas/ i

https://www.agorasolradio.org/podcast/sangrefucsia/

“Las que faltaban”: Un documental, d’uns quaranta minuts de durada, creat pel grup musical

Mafalda, on són entrevistades diverses dones del sector musical, tant d’Espanya com d’Amèrica

Llatina, per poder esbrinar quina és la situació, realitat i posició que tenen les músiques en

aquest món musical. Per accedir al documental cliqueu el següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=Hc7s8Lo_lQM

“La mujer, cosa de hombres”: Un documental, disponible a RTVE a la Carta, dirigit per Isabel

Coixet on es tracta la situació de la dona pels mitjans de comunicació des dels seus inicis, i com

aquest ha influït en la societat. El tema principal és la violència de gènere traient a la llum la

història de la primera dona espanyola que va denunciar davant la gent que el seu home li pegava,

Ana Orantes. L’enllaç per accedir és el següent:

https://www.rtve.es/alacarta/videos/50-anos-de/50-anos-mujer-cosa-hombres-isabel-coixet/5128059/

“It’s a girl”: Un documental més pensat pels alumnes d'ensenyança secundària, on es pot

visualitzar la pitjor part del masclisme tractant el tràfic i venda de persones, així com tot un

conjunt de dones que lluiten perquè les seves filles visquin en respecte i igualtat. Per poder

accedir al documental s’ha d’emplenar un formulari a la següent pagina:

https://www.itsagirlmovie.com/see-the-film/host-a-screening/

“GRL PWR”: Un documental dividit en capítols, disponible a Radiotelevisió Espanyola, on

es mostren dones de l'actualitat que han aconseguit arribar molt lluny, a una primerenca edat,

en el seu ambit de treball servint de referent i d'inspiració per totes les nines d’avui dia. Es pot

accedir al documental aquí: https://www.rtve.es/alacarta/videos/grl-pwr/

“Brecha de Sueños”: Un curtmetratge on apareixen nines de diverses parts del món per intentar

engrandir a les nines d’avui dia, i fer-les veure que són capaces arribar allà on es proposin

reivindicant la presència de referents femenins per demostrar el nostre potencial com a dones.

L’enllaç és el següent: https://www.youtube.com/watch?v=I0aAYFBwue4

45

“Les Sufragistes”: Una pel·lícula on es mostra com va començar aquest moviment a través de

les dones obreres abans del començament de la Primera Guerra Mundial. A més, es treu a la

llum tota la lluita i manifestacions que van dur a terme que aconseguir millorar la seva situació

i defensar els seus drets. Aquesta pel·lícula està disponible a la plataforma Amazon Prime

Video.

“Palabra de Mujer”: Una aplicació mòbil on es recull tot un conjunt de frases cèlebres i dites

de grans dones de la història de totes les branques del coneixement, i també et permet gaudir

de la seva biografia. Amb aquesta app pots compartir i difondre les seves paraules amb els teus

amics o coneguts, ajudant així a donar a conèixer importants referents femenins augmentant la

seva presència i coneixença. Per poder descarregar l’aplicació cliqueu aquí:

https://play.google.com/store/apps/details?id=laura.saenz.palabrademujer2&hl=es

4.3.5. Projectes

“Herstóricas”: Un projecte de caràcter cultural i educatiu encapçalat per Sara López. El seu

objectiu principal és donar a conèixer a la societat la història de la dona gràcies a tallers i visites

guiades creant i construint referents femenins per les nines i dones actuals. D’aquesta forma el

projecte intenta expandir els valors de respecte i igualtat entre les generacions actuals. Per

accedir a la seva pàgina cliqueu aquí: https://herstoricas.com/

“Wisibilízalas”: Un concurs encapçalat per Ana Freire i organitzat per la universitat Pompeu

Fabra de Barcelona. En aquest hi poden participar tots els centres d’ensenyança obligatoria

(escoles i instituts) tant d’Espanya com d’Amèrica Llatina. El que cerquen amb aquest concurs

és crear referents femenins amb relació a les carreres i ensenyances tecnològiques per tal

d'aconseguir augmentar la seva participació i presència de les dones i nines dins aquesta branca

d’estudi i treball. Podeu accedir clicant aquí: https://www.upf.edu/web/wisibilizalas

“Institut de la Dona”: En aquest podem trobar tot un conjunt de projectes i activitats

educatives destinats a treballar la igualtat de gènere a les escoles. Aquestes ens poden servir

d’inspiració i d’ajuda per implementar aquests valors a les aules. Es pot accedir a la pagina

aquí: https://www.inmujer.gob.es/areasTematicas/educacion/programas/home.htm

46

5. Conclusions

La dona, des de temps immemorables, ha estat silenciada i relegada a una segona posició,

infravalorant les seves capacitats i vàlua. Tot i això, a cada època històrica hi ha hagut tota una

sèrie de personatges femenins que han volgut rompre amb els estereotips i imposicions que els

seus contemporanis els exigien. Avui en dia, s'ha pres més consciència que mai en la necessitat

imprescindible d'educar als infants en igualtat i respecte. Per aquest motiu, no és estrany que

els dies assenyalats al calendari, amb relació a la dona, siguin un motiu per omplir les escoles

d'activitats i reflexions centrades a treballar aquests valors. Però, tot i això, no podem deixar

que conèixer la història de la dona i els seus protagonistes sigui un acte aïllat i puntual, sinó que

és necessari treballar-lo durant tot l'any de forma natural i amb sintonia. La igualtat de gènere

a les aules, evidentment, no implica deixar de banda o infravalorar a l'altre sexe, sinó mostrar

la història des d'una perspectiva global incloent les dues visions. Com el seu nom indica, es vol

aconseguir que tant nins com nines puguin tenir els mateixos drets i respecte independentment

de quin sigui el seu gènere. D'aquesta forma, es pretén educar als infants per acabar amb els

estereotips i menyspreus que s'han arrelat a la nostra societat i que donen una visió de la dona

despectiva i d'inferioritat.

Per tant, per concloure el present treball, vull destacar que la realització d'aquest m'ha fet

veure el transcurs de la història des d'un altre punt de vista i, per tant, veure la urgent necessitat

de treballar-la a les aules de primària perquè tots els infants tinguin les mateixes possibilitats

de fer i arribar on vulguin. Afortunadament, avui dia hi ha molts materials i recursos disponibles

oferts per particulars o entitats, els quals ens donen un ampli ventall d'idees i possibilitats per

treballar la igualtat de gènere a les nostres aules. A més, encara que aquest document se centra

en com treballar la història de la dona a ciències socials, aquests valors poden i s'han de treballar

a totes les àrees perquè els alumnes cresquin en els valors de la coeducació i tinguin referents

femenins de les diverses branques del coneixement. Tot i això, l'assignatura de ciències socials

ha demostrat ser una de les més importants per treballar i mostrar als alumnes la discriminació

i inferioritat que ha patit la dona al llarg del temps, com ha estat la seva evolució i el conjunt

de dones que, amb valentia i intel·ligència, han permès que els canvis cap a la igualtat real

siguin possibles: les heroïnes pel canvi.

La lluita per la igualtat real encara no ha acabat, queda molt per fer, però amb tota la feina,

dedicació i compromís que estan duent a terme les escoles i famílies de ben segur s'arribarà a

una consciència col·lectiva d'igualtat a la societat. En aquest sentit, avui s'ha de seguir fent feina

47

en aquesta línia per aconseguir que tots els infants siguin lliures, respectats i valorats per igual.

Un futur millor i igualitari està a les nostres mans.

6. Referències Bibliogràfiques

Canal Historia. (s.d.). Malala Yousafzai. https://canalhistoria.es/perfiles/malala-yousafzai/

Canal Historia. (s.d.) Rosa Parks. https://canalhistoria.es/perfiles/rosa-parks/

Cintas Peña, M. (2019). ¿Quién ejercía los cuidados en la prehistoria? The Conversation. Recuperat de

https://theconversation.com/quien-ejercia-los-cuidados-en-la-prehistoria-112452

De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.

Europa Press. (2017). EpData. https://www.epdata.es/datos/mujeres-datos-graficos/254

Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación.

Fuentes Cabrera, A., Romero Rodríguez, J. M., López Belmonte, J. y Rodríguez García, A. M. (2018, 26 juny).

Resolviendo incógnitas en torno a la igualdad de género: la importancia de educar desde la infancia.

Educaweb. https://www.educaweb.com/noticia/2018/06/26/igualdad-genero-importancia-educar-infancia-18508/

García, C. (2021, 11 febrer). La falta de mujeres referentes aumenta la brecha de género en las carreras STEM.

El Economista. https://www.eleconomista.es/ecoaula/noticias/11041849/02/21/La-falta-de-mujeres-referentes-

aumenta-la-brecha-de-genero-en-las-carreras-STEM.html

García Soto, M. (s.d.). Hipatia, sabia y mártir. Radio CEPOAT: El Canal de la Historia.

https://www.um.es/cepoat/radio/category/mujeres-e-historia-antigua/

Lira, E. (2017). Olympe de Gouges, la revolucionaria olvidada. Focus on Women.

https://focusonwomen.es/olympe-gouges-la-revolucionaria-olvidada/

Méndez, D. (2021). Las mujeres también cazaban en la Prehistoria. XL Semanal.

https://www.xlsemanal.com/conocer/sociedad/20210205/mujeres-cazadoras-prehistoria-antropologia-

excavaciones-america.html?fbclid=IwAR0RpnL2sIlskJ3M_0idq4aruXqBc-

89xpWkW69RL5iIasVIKE0BvmTosGE

Mujeres Notables: Biografías de mujeres extraordinarias. (2020, 27 gener). Biografía de Malala Yousafzai

solidaria pakistaní.

https://www.mujeresnotables.com/2020/01/27/biografia-de-malala-yousafzai-solidaria-pakistani/

48

ONU Mujeres. (2017). ODS 5: Lograr la igualdad entre los géneros y empoderar a todas las mujeres y las niñas.

https://www.unwomen.org/es/news/in-focus/women-and-the-sdgs/sdg-5-gender-

equality#:~:text=Metas,y%20otros%20tipos%20de%20explotaci%C3%B3n

Organització de les Nacions Unides (ONU). (Juliol, 2010). ONU Mujeres. https://www.unwomen.org/es/about-

us/about-un-women

Organització de les Nacions Unides (ONU). (s.d). Objetivos de Desarrollo Sostenible.

https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/gender-equality/

Padalino, L. (2020). Mary Wollstonecraft: biografía de la primera feminista. La mente es maravillosa.

https://lamenteesmaravillosa.com/mary-wollstonecraft-biografia-de-la-primera-feminista/

Palumbo, A. (2020). Christine de Pizan, una feminista del siglo XV. Historia National Geographic.

https://historia.nationalgeographic.com.es/a/christine-pizan-feminista-siglo-xv_14729

Ruiza, M., Fernández, T. y Tamaro, E. (2004). Biografia de Rosa Parks. En Biografías y Vidas. La enciclopedia

biográfica en línea. Barcelona (España). Recuperat de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/parks.htm

Sabater, V. (2020). Hildegard von Bingen: biografía de la mayor erudita de la época medieval. La mente es

maravillosa. https://lamenteesmaravillosa.com/hildegard-von-bingen-biografia-de-la-mayor-erudita-de-la-epoca-

medieval/

Santiago, M. (2012, 10 maig). Bibliografía Cleopatra. Red Historia. https://redhistoria.com/biografia-de-

cleopatra/

7. Annexes

7.1. Dossier Didàctic

Aquest és el meu propi dossier didàctic que he elaborat per treballar la dona a les aules

de primària. Aquest està enfocat principalment als alumnes de segon cicle, sobretot cinquè o

sisè de primària. L’objectiu d’aquest és augmentar els recursos disponibles per treballar aquests

valors i oferir idees perquè, de cada cop, es vagi fent més feina a les escoles per aconseguir que

els i les nostres alumnes cresquin en llibertat i respecte. Totes les activitats que es proposen en

el dossier estan pensades per realitzar-se en gran o petit grup, on el docent sera l’encarregat de

guiar i moderar les distintes activitats proposades i la forma de feina. Així, els resultats finals

seran molt més enriquidors i treballaran de forma cooperativa i conjunta. Encara que, si el/la

49

mestre/a ho considera, es poden fer individualment. A més, les propostes didàctiques poden

modificar-se per poder adaptar-se a les característiques dels alumnes i situacions de l'aula. Per

tant, aquest dossier no ofereix un sistema d’avaluació tancat, sinó que esta totalment obert a

realitzar-se els canvis i modificacions necessàries perquè encaixin amb les característiques dels

distints infants que l’emprin, pretén ser un material adaptable.

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

7.2. Biografia Complementaria i d’Ampliació del Dossier pels Docents

- Edat Antiga

Cleòpatra 11

La darrera faraona de l'antic Egipte, Cleòpatra VII, va néixer l'any 69 aC i pertanyia a la

dinastia Ptolemaica, filla de Ptolemeu XII i Cleòpatra V, també coneguda com Cleòpatra VI. A

més, també és una de les reines més conegudes d'aquest període històric. Ella era una dona molt

culta posseïdora de grans coneixements de distintes branques del saber, com astronomia,

medicina o política. Als seus escassos disset anys va convertir-se en reina amb totes les

obligacions que aquest càrrec suposava, tasca que va haver de compartir amb el seu germà i

futur marit Ptolemeu XIV.

Contínuament hi havia disputes entre els dos germans, per aquest motiu el temps que varen

regnar junts va ser molt curt fins que, finalment, Cleòpatra va perdre el tron. Per aquest motiu,

va plantejar la forma en què podia tornar a la vida política acabant per haver de fugir del seu

regne. Però les desventures no van durar per sempre, ja que les guerres de l'Imperi Romà van

arribar al seu país juntament amb el famós emperador Juli Cèsar. Aquest va decidir donar-li tot

el seu suport i ajuda perquè aconseguís tornar a ser reina i, amb la mort del seu germà a la

Guerra d'Alexandria, obtingué el tron una altra vegada.

Com és ben conegut, Cleòpatra va tenir dos grans amors, Juli Cèsar i Marc Antoni, amb els

quals va tenir un i tres fills respectivament. Amb la mort de la seva primera parella al camp de

batalla, Cleòpatra coneix a Marc Antoni el qual es va suïcidar a causa de ser perseguit per les

tropes d'August amb qui va perdre la Guerra Ptolemaica. Després d'aquest succés, l'objectiu

d'aquest era emportar-se a Cleòpatra a Roma com a presonera, demostrant així la seva victòria

i corresponent incorporació d'Egipte a l'Imperi Romà. Per aquest motiu, veient les seves

pretensions Cleòpatra va decidir llevar-se la vida demanant ser enterrada amb el seu gran amor

Marc Antoni i, avui en dia, se segueix sense saber on estan enterrats.

La vida de Cleòpatra sempre ha estat marcada per les seves relacions sentimentals i no pas

per la seva intel·ligència i capacitats de lideratge i guerra. Els redactors romans van voler

desprestigiar-la i posar en dubte les seves capacitats de sobreposar-se per damunt de l'Imperi

Romà. D'aquesta forma sempre s'ha considerat que els seus èxits han estat gràcies a la seva

bellesa i seducció, i no pas el seu intel·lecte i capacitat de govern.

11 Santiago, M. (2012, 10 maig). Bibliografía Cleopatra. Red Historia. https://redhistoria.com/biografia-de-cleopatra/

83

Hipàtia 12

Hipàtia va ser una gran matemàtica i filòsofa que va néixer l'any 370 dC a Alexandria, filla

de Teó d'Alexandria el qual també va ser un gran filòsof i matemàtic. Per la seva localització

geogràfica, la seva ciutat s'ubicava a Egipte encara que estava dominada per l'Imperi Romà,

però, tot i això, va rebre una educació i cultura grega.

El seu pare la va educar tenint en compte els arquetips grecs perquè es convertís en un ésser

humà ple de bellesa, intel·ligència i sabers. Per tant la seva formació es va centrar a

desenvolupar-se completament com a persona en tots els aspectes i, per donar per acabat tot el

seu procés, va viatjar a Roma i Grècia per estudiar filosofia, astronomia, física, lògica i

matemàtiques. Gràcies a tota la seva trajectòria acadèmica, pel seu propi peu es va convertir en

directora del Museu d'Alexandria on redacta grans obres sobre complexitats de diversos sabers.

Encara que molts dels seus textos s'han perdut, cal destacar el més llarg sobre àlgebra, i uns

altres vuit sobre geometria. Tot això en una època dominada per homes sense opcions per

l'ensenyament de la dona. A més, les seves famoses conferències sobre Plató i Aristòtil va dur-

la a convertir-se en professora atracant a molts d'oients i deixebles. També, se la considera la

inventora de l'aeròmetre que s'empra per mesurar les propietats físiques de diversos gasos,

juntament amb molts altres dels quals va ser partícip en el seu procés de creació: astrolabi,

hidroscopi, hidròmetre, entre altres. Per aquest motiu, avui en dia molts d'estudiosos del tema

consideren que molts dels escrits de Teó van ser creats per la seva filla, confirmant que la seva

saviesa i intel·lecte superava a la del seu pare.

En el transcurs dels segles han estat molts els historiadors i historiadores que han parlat i

analitzat la seva biografia, encara que hi ha hagut dos punts de vista principals: Per una banda,

els que la consideraven una bruixa, dominats per la visió d'inferioritat cap a la dona i, per altra

banda, els que la veien com una dona model dotada de grandíssima intel·ligència. Tot i això, la

seva vida i personalitat és honorada i respectada per haver deixat de banda els prejudicis del

seu temps i demostrar la seva validesa i capacitats. Durant la il·lustració el nom d'Hipàtia va

tornar a ressonar estimant-la una de les primeres assassinades per la religió i la darrera sàvia de

l'època antiga.

Com s'ha acabat de mencionar, la seva mort va estar relacionada amb el tema religiós, ja

que ella era politeista en una societat on el cristianisme s'havia imposat com l'única religió

vàlida. Per tant, en aquest context van néixer les primeres persecucions dirigides a totes aquelles

12 García Soto, M. (s.d.). Hipatia, sabia y mártir. Radio CEPOAT: El Canal de la Historia.

https://www.um.es/cepoat/radio/category/mujeres-e-historia-antigua/

84

persones que no practicaven la religió catòlica. Hipàtia es va negar a ser sotmesa la qual cosa

la va portar a ser criticada pel bisbe Ciril d'Alexandria de bruixa i fetillera. Finalment l'any 415

i lluitant per la llibertat de culte va ser violada, apallissada i arrossegada per tota la ciutat per

un col·lectiu de monjos fins a posar fi a la seva vida. Els monjos van fer servir el seu brutal

assassinat com a exemple del que suposaria per les persones que no es volguessin convertir, i

el van justificar basant-se en les falses crítiques rebudes per part dels eclesiàstics sobre el fet de

ser una bruixa manipuladora. La seva mort va retrunyir per tota la seva ciutat, Alexandria.

- Edat Mitjana

Christine de Pizan 13

Christine de Pizan va néixer el 1364 a Venècia, i era filla de Tommaso da Pizzano, un savi

reputat intel·lectual. Encara que va passar els seus primers anys de vida a Itàlia, la majoria de

la seva biografia es centra a França quan el seu pare comença a fer feina pel rei Carles V,

gaudint així d'una bona situació econòmica i social. El seu pare era un home de mentalitat oberta

i es va negar a discriminar als seus fills pel seu sexe, donant-los a tots l'oportunitat de disfrutar

d'una educació formal. Gràcies als seus valors, Christine va aprendre lectoescriptura i va rebre

classes d'història, filosofia i medicina. Amb la seva arribada a la cort del rei Carles V, va poder

aprofitar la lectura de grans llibres presents a la Biblioteca Reial del palau.

Des de ben petita va demostrar les seves grans habilitats i intel·ligència, començant així

escrivint cançons i balades per la cort del rei. El seu pare, Tommaso da Pizzano, va voler

aprofitar la bona relació que tenia amb el rei perquè es pogués casar amb home reputat. De

Pizan va casar-se a l'edat de quinze anys amb Etienne de Castel, elegit pel seu pare per la seva

posició social i personalitat. Christine i Etienne van gaudir d'un bon matrimoni i van tenir tres

fills. A l'edat de vint-i-cinc anys la seva vida va canviar dràsticament amb la mort del seu pare

i marit, trobant-se sola amb tres fills a càrrec seu. Sense ningú que la pogués ajudar i patint

grans problemes econòmics, Christine va decidir guanyar-se la vida per si mateixa escrivint i

venent els seus llibres. A més, va ser encarregada de dirigir un taller d'escriptura on feien feina

mestres en cal·ligrafia, enquadernadors i pintors de miniatures.

Per augmentar els seus ingressos i reputació, va enviar escrits a grans personatges del

moment els quals van quedar meravellats, estenent les seves obres per tota Europa. D'aquesta

forma Christine de Pizan va aconseguir ser la primera dona a dedicar-se professionalment com

13 Palumbo, A. (2020). Christine de pizan, una feminista del siglo XV. Historia National Geographic.

https://historia.nationalgeographic.com.es/a/christine-pizan-feminista-siglo-xv_14729

85

escriptora. El 1400 va participar en un debat literari dels més importants de la història de França

"Querelle de la Rose" on Christine va ser la referent a les crítiques al poema al·legòric "Roman

de la Rose". Aquesta obra va ser escrita un segle enrere i tractava a la dona com objecte de plaer

dels homes. Amb els seus judicis, Christine va portar a les corts franceses la discussió sobre la

situació de la dona i la igualtat entre sexes. A més de ser la primera a treure el tema de la

inferioritat de la dona com un fet natural, sinó cultural.

La seva obra més important és La Ciutat de les Dames. En aquesta vol mostrar que la falta

d'accés als estudis és l'únic límit per les dones i la igualtat. Aquest llibre recrea una ciutat

artificial habitada només per dones d'ànima noble. A més, també hi vivien les dones de la

història i mitologia per evidenciar que la inferioritat de la dona és causada per l'opressió de

l'home. En els seus darrers anys de vida va seguir dedicant-se a l'escriptura sense pauses. El

1415 Christine va decidir marxar de París a causa de la intrusió d'Enric V a França. Per aquesta

raó va decidir anar-se'n a un convent i deixar l'escriptura per la situació que vivia el país. Va

tornar a alçar la veu el 1429 amb El sol torna a brillar on parla sobre Joana d'Arc. Christine de

Pizan mori l'any següent.

Hildegarda von Bingen 14

Hildegarda von Bingen va néixer el 1098 a Bermersheim (Alemanya), i va ser una de les

poques dones que, a l'edat mitjana, va billar amb llum pròpia. Es considera que va establir les

bases de la ginecologia i salut femenina. A més, va aconseguir ser anomenada abadessa al segle

XII. Hildegarda es va dedicar tota la seva vida a la composició de música, ciència, filosofia,

teologia, escriptura, entre altres. El seu goig pel saber i la curiositat fan que pugui ser comparada

amb Leonardo da Vinci.

Von Bingen fou una de les poques afortunades de la seva època, ja que a l'edat mitjana

és caracteritzada per la precarietat en tots els àmbits, sobretot de gènere. Encara que aquest fet

no va impedir que les dones aconseguissin promoure el progrés de la ciència. A l'edat de vuit

anys els seus nobles pares la van portar a un convent, fet que va ajudar-la a potenciar la seva

intel·ligència i envoltar-se de saviesa. Les monges li van ensenyar molts sabers, encara que va

ser ella tota sola la que va aprendre a escriure. Durant tota la seva infància va tenir una salut

molt delicada, però, en arribar a l'edat adulta, el seu malestar va desaparèixer. La bona salut li

14 Sabater, V. (2020). Hildegard von Bingen: biografía de la mayor erudita de la época medieval. La mente es

maravillosa. https://lamenteesmaravillosa.com/hildegard-von-bingen-biografia-de-la-mayor-erudita-de-la-epoca-medieval/

86

va permetre poder dedicar-se de ple al coneixement, aprofitant l'arribada de llibres i obres

importants del moment de totes les branques d'estudi.

Encara que la seva malaltia va desaparèixer, Hildegarda seguia patint visions que es van

anar intensificant. Als trenta - vuit anys va tenir una il·luminació on se li va revelar el seu destí:

transmetre coneixement al món. Al mateix any va convertir-se en abadessa i el Papa del

moment, en adonar-se de les seves visions, va decidir donar-li l’aprovació perquè es pogués

dedicar a l'escriptura. Per la població de l'època era la veu de Déu, i la seva popularitat es va

estendre fins al punt de ser anomenada la Sibil·la del Rin.

Von Bingen es caracteritzava per ser una dona amb índole i lluitadora pels seus propòsits.

Tant va ser així, que va crear el seu propi convent totalment independent dels monestirs

masculins.

A una edat més avançada va decidir indagar més en l'estudi de la medicina, fent-se així

sanadora. A més, va decidir desplaçar-se per Europa amb l'objectiu de defensar la pau i difondre

les seves idees científiques. En les seves innumerables obres podem trobar els primers informes

sobre la sexualitat femenina. En ells parla de l'orgasme com un plaer que han de gaudir tant

homes com dones, i de la menstruació incidint en l'amenorrea (absència de la regla). Hildegard

von Bringen va morir el 1179 a l'edat de vuitanta-un anys amb una vida marcada per la

reivindicació i saviesa. Per tal de convertir-la en un gran personatge transcendental, el Papa

Benet XVI la va santificar el 2012 i se li va atorgar el títol de doctora de l'església.

- Edat Moderna

Olympe de Gouges 15

Olympe de Gouges va néixer el 1748 a França, en el si d'una família aburgesada. Va casar-

se amb un home de molta més edat que ella amb el qual va tenir un fill, Pierre Aubry. Amb la

mort del meu marit va donar per acabada una època d'infelicitat i no tornà a casar-se mai. Per

tal de refer la seva vida i aconseguir una bona educació pel seu fill, va desplaçar-se a París i

començà a cursar sales de literatura francesa. Amb aquest contacte va adonar-se de la seva

vocació, l'escriptura.

El seu vertader nom era Marie Gouze, però se la coneix amb el seu pseudònim Olympe de

Gouges. Amb aquest va començar a redactar obres de teatre i creà una companyia de teatre que

va fer-se famosa per tota França. Una de les seves obres més importants és "L'esclavitud dels

15 Lira, E. (2017). Olympe de Gouges, la revolucionaria olvidada. Focus on Women. https://focusonwomen.es/olympe-

gouges-la-revolucionaria-olvidada/

87

negres" (1792) on intenta donar visibilitat a la precarietat de vida d'aquest col·lectiu. En un país

on la majoria de diners provenien del tràfic de persones negres, aquest debat no va ser ben vist,

provocant el seu empresonament. Gràcies a la seva fama i renom va aconseguir sortir i continuà

amb els seus propòsits.

Amb aquest esdeveniment, De Gouges va decidir implicar-se en la lluita per la igualtat entre

sexes, publicant innumerables treballs en la seva defensa pels drets de les dones. Tant és així

que el 1791 va escriure La Declaració de la Dona i la Ciutadana com a resposta a la Declaració

dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789). Per la seva redacció, Olympe va seguir la mateixa

organització i tema, però donant importància a l'obligació que les dones gaudeixen dels

mateixos drets.

Aquesta publicació va provocar que es convertís en el focus de mira d'importants dirigents

del moment els quals la van criticar durament suposant el final de la seva vida. El 3 de novembre

del 1793 es va convertir en la segona dona guillotinada i, el seu fill per temor, la va detestar

després de la seva mort juntament amb la majoria dels seus coetanis. Aquest fet provocar que

tota la seva vida i obra quedés sense veu i, fins i tot va arribar a ser menyspreada i insultada.

Afortunadament, després de la Segona Guerra Mundial va tornar a ressonar expandint-se per

tot el món. Actualment, és reconeguda com una de les figures més importants de lluita i defensa

pels drets i igualtats de la dona.

Mary Wollstonecraft 16

Mary Wollstonecraft va néixer el 1759 a Londres, Regne Unit en una família més o menys

estable, encara que el seu pare malgastava els diners de la família. Amb aquesta situació familiar

inconstant, ella i les seves germanes van unir-se molt i Wollstonecraft, que sempre havia

defensat la independència de la dona i rompre amb els prejudicis, va intentar ajudar a una de

les seves germanes perquè s'anés de casa i pogués tenir un futur millor. Tot i la seva ajuda, la

germana va quedar-se a casa.

A part de les seves germanes, Mary també estava molt unida les seves amigues Jane Arden

i Fanny Blood les quals van influir molt en ella apropant-li a diversos sabers. Amb la mort de

la seva amiga Blood va decidir fer-se escriptora. Va escriure una sèrie de petits textos on parlava

sobre la dona en l'àmbit educatiu i de feina. Però quan va voler cercar feina, es va adonar que

només tenia dues possibilitats a causa de la desigualtat educativa entre nins i nines, ser mestra

o mainadera. D'aquesta forma decidí començar a treballar com a mestra i, mentrestant, va

16 Padalino, L. (2020). Mary Wollstonecraft: biografía de la primera feminista. La mente es maravillosa.

https://lamenteesmaravillosa.com/mary-wollstonecraft-biografia-de-la-primera-feminista/

88

escriure un conjunt d'obres, entre elles el seu únic llibre infantil. Més endavant, va començar a

treballar com traductora a l'editorial de Joseph Johnson on va publicar una sèrie de vindicacions

mencionant els drets originaris de les dones i el mester d'acabar amb la inferioritat femenina, la

més coneguda és "Vindicació dels drets de la dona".

El 1792 va arribar a París i es va casar amb Gilbert Imlay amb el qual va tenir una filla, però

al cap de poc el seu marit les va abandonar. Per poder refer la seva vida, va decidir tornar a

Anglaterra on va conèixer a William Goldwin amb el qual va poder dedicar-se a l'escriptura i

amb qui va tenir una segona filla. Mary Wollstonecraft va morir a causa d'una infecció postpart

el 1797. Un any després de la seva mort, Goldwin va publicar les seves memòries parlant sobre

la seva vida amb el seu exmarit transformant-la amb un model de què podria implicar la llibertat

de les dones. Igual que Olympe de Gouges i moltes altres dones lluitadores, ella i les seves

obres van ser menyspreades, desprestigiades i insultades.

- Edat Contemporània

Rosa Parks 17

Rosa Louise McCauley va néixer a Tuskkege, Alabama (EUA) al quatre de febrer del

1913. Els seus pares es van separar quan ella tenia dos anys i, amb la seva mare, van anar-se'n

a viure a una altra localitat del mateix estat, Montgomery. Allà va viure juntament amb els seus

padrins els quals havien estat esclaus i defensaven la igualtat entre persones de distints colors

de pell. Per tant, durant aquell temps va viure per si mateixa la discriminació ètnica i la lluita

per la igualtat entre diverses races.

La seva mare li va ensenyar a llegir i, a més, va anar a l'escola. Encara que només hi

podia anar a peu, ja que no deixaven que la gent de color anés a classe amb transport públic.

Quan Rosa tenia setze anys va haver de deixar els estudis per poder cuidar de la seva família i

començà a treballar com a costurera a una fàbrica. El 1932 es va casar amb Raymond Parks, el

qual li va donar tot el seu suport perquè seguís amb els seus estudis, aconseguint així acabar la

secundària.

Una vegada va acabar la seva formació bàsica va unir-se a l'Associació Nacional pel

Progrés de la Gent de Color (NAACP, sigles en anglès), convertint-se en un líder juvenil i

17 Canal Historia.(s.d.) Rosa Parks. https://canalhistoria.es/perfiles/rosa-parks/

Ruiza, M., Fernández, T. y Tamaro, E. (2004). Biografia de Rosa Parks. En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica

en línea. Barcelona (España). Recuperat de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/parks.htm

89

secretaria del president de l'associació, Ed Nixon, fins al 1957. Dia u de desembre del 1955 va

ser empresonada per negar-se a deixar el seu seient de l'autobús a una persona blanca. Aquest

acte no anava amb maldat, sinó perquè no volia continuar patint desigualtats i discriminacions

cap a la població negra.

Cal remarcar i conèixer, que en aquells temps a gran part dels Estats Units hi havia una

llei que dictaminava que els conductors d'autobús havien de vetllar per assegurar la divisió entre

persones blanques i de color. D'aquesta forma els viatgers afroamericans havien de seure a la

part posterior del bus, i la població blanca a la part davantera. A més, si al transport públic hi

havia més població blanca, els altres havien de cedir el seu seient perquè poguessin seure. Per

tant, el conductor tenia el dret de disminuir els llocs ocupats per persones de color així com

convingués i, si no es complia, podia cridar a la policia.

Aquesta darrera situació és la que li va passar a Rosa Parks, la qual es va negar a cedir

el seu lloc i acaba acusada de vulnerar la llei. Parks va ser duta a la presó d’on sortí el mateix

dia a la nit amb fiança. Quatre dies després de l'esdeveniment, es va dur a terme el judici on, en

protesta en aquest, es va organitzar boicots als autobusos de la localitat negant-se a emprar el

transport públic. Així i tot, en el seu primer judici va ser dictaminada culpable havent de pagar

grans quantitats de diners.

D'aquesta forma, cal remarcar que el més important i transformador d'aquell dia no va

ser el veredicte, sinó en el punt clau d'inici d'una lluita per la igualtat racial de no retorn amb el

qual es va convertir el judici. Aquesta gran i contundent protesta per part de tota la població

negra, coneguda com "El Boicot d'autobusos de Montgomery", va provocar que la companyia

de transport públic patís grans despeses econòmiques. En contraposició, hi va haver persones

que no veien amb bons ulls aquesta lluita, començant a cremar i destruir esglésies i cases, es

van acusar afroamericans innocents amb lleis antigues, entre altres. Tot això per intentar acabar

amb la protesta dels afroamericans. Amb la intenció d'acabar amb aquestes contínues amenaces

i deshumanització que patien, van decidir prendre accions legals on l'advocat de Parks, Fred

Gray, va presentar una demanda.

Després de tres-cents vuitanta-un dies de lluita constant per la defensa dels seus drets,

el 1956 la Cort Suprema dels EUA va dictaminar que la llei era inconstitucional. Aquesta

situació, juntament amb els problemes econòmics que va patir la cadena de transports, es va

aixecar la prohibició totalment. Així el boicot s'ha convertit en un símbol de lluita i és conegut

per ser l'esdeveniment més gran i victoriós en contra de la discriminació ètnica. A més, Parks

es va convertir en el signe del moviment pels drets civils, però tot i això va seguir sent

90

amenaçada. Per aquest motiu, ella i el seu marit van ser acomiadats dels seus treballs veient-se

obligats a anar-se'n de Montgomery.

Una vegada a Detroit va trobar una nova feina com a secretaria i recepcionista del

congrés del representant dels Estats Units, John Conyer. A més de treballar a la junta de la

Federació de Planificació de la Família d'Amèrica. També, el 1987, juntament amb la seva

amiga Elaine Eason Steele, va crear Rosa and Raymond Parks Institute for Self-Development.

Finalment, Rosa Parks va morir el 2005 a l'edat de noranta-cinc anys a causa d'una demència.

Després de la seva mort, va ser guardonada al Capitoli de Washington, on van acudir milers de

persones, convertint-se en la primera dona i segona persona afroamericana en rebre aquest

honor, actualment només l'han rebuda vint-i-vuit persones. Va ser enterrada juntament amb la

seva família a un mausoleu de la capella que actualment porta el seu nom "Rosa L. Parks

Freedom Chapel".

Cal remarcar que en el transcurs de la seva vida, Parks va rebre innumerables

reconeixements per la seva lluita incansable i valentia pels drets civils. Un dels homenatges

més importants va ser la medalla Spingarn otorgada per la NAACP (Associació Nacional pel

Progrés de la Gent de Color) i premi Martin Luther King Jr. També entre els anys 1996 i 1997,

Clinton va concedir-li la medalla Presidencial de la Llibertat i la d'Or del Congrés, els premis

més prestigiats dels EUA. A més, la revista TIME l'ha anomenada una de les persones més

influents del segle XX i s'ha creat un museu que porta el seu nom allà on va ser arrestada a

Montgomery. El 2013, pel seu centenari es va crear un segell anomenat "Rosa Parks Forever"

amb la seva imatge. També, el president del moment, Barack Obama va estrenar una estàtua

honorant-la al Capitoli dels EUA.

Malala Yousafzai 18

Malala Yousafzai, activista pakistanesa defensora dels drets humans i de l'educació de

les nines, va néixer el dotze de juliol del 1997. La seva família és pakistanesa musulmana

sunnita amb la qual cresqué amb els seus pares i germans.

El seu pare, Ziauddin Yousafzai, poeta i professor d'una escola de nines del seu poble

Swat, Pakistan. Ell volia que la seva filla tingués les mateixes oportunitats que qualsevol nin.

18 Canal Historia. (s.d.). Malala Yousafzai. https://canalhistoria.es/perfiles/malala-yousafzai/

Mujeres Notables: Biografías de mujeres extraordinarias. (2020, 27 gener). Biografía de Malala Yousafzai solidaria pakistaní.

https://www.mujeresnotables.com/2020/01/27/biografia-de-malala-yousafzai-solidaria-pakistani/

91

Malala gaudia molt anant a l'escola i d’aprendre del seu pare i companyes. Però, el 2008 els

talibans van envair el seu poble prohibint a les nines anar a l'escola. Davant aquesta situació,

Malala no va voler acceptar aquesta presa de llibertats envers la seva educació. En aquest

moment, va iniciar un debat sobre el dret a l'educació de les nines en els diversos llocs del país,

encara que aquesta alçada de veu suposés un perill per la seva vida. Aquesta postura de crueltat

i dominació demanava fer-se notar arreu del món. D'aquesta forma un periodista de la BBC va

tenir la idea de crear un blog encapçalat per un estudiant per poder difondre aquesta barbàrica

situació.

Algunes estudiants de l'escola no van acceptar la proposta per por a les seves famílies o

coneixements. Però, Malala no va mostrar temor i s'encarrega de fer les entrades al blog. Així

i tot, se li va demanar que emprès un pseudònim "Gual Makai", elegit per ella a l'edat d'onze

anys. Va realitzar la seva primera publicació el gener del 2009. En aquest no aturava mai

d'escriure amb la seva intenció d'expandir i defensar les seves idees, ja que ella no volia

renunciar al seu dret d'accedir a una educació. Encara que, tot intentant mantenir el seu

anonimat, Malala va decidir fer un discurs davant un col·lectiu de persones, tenint així la

possibilitat de ser atacada pels talibans.

Els més grans temors van fer-se realitat, quan Malala va ser disparada al cap per un

talibà, que va penetrar al bus escolar on viatjava, ferint a dues nines més. Aquest succés va

ocórrer quan només tenia catorze anys. Tot d'una va ser desplaçada a un hospital en helicòpter

on, afortunadament, se li va aconseguir eliminar la bala i salvar-li la vida. Deu dies després de

l'atemptat va despertar-se a un hospital de Birmingham, Anglaterra on va anar recuperant-se.

Aquest esdeveniment va ressonar per tot el món obtenint suport de grans personatges del

moment. Els talibans no van doblegar-se i van continuar amenaçant-la de mort, però Malala

tampoc va cedir i va persistir valentament decidit, finalment, traslladar-se a Anglaterra per

seguir lluitant pels drets de les nines.

Amb el seu pare sempre al seu costat, va aconseguir donar forma al seu somni i creà la

fundació "Malala Fund", amb el propòsit ajudar i donar l'oportunitat a totes les nines del món

a decidir sobre el seu futur per elles mateixes. El 2018 va tornar a Pakistan on es va emocionar

al tornar al seu país, encara que només fos per uns dies. Per commemorar la seva valentia,

treball i dedicació va rebre el Premi Nobel de la Pau convertint-se en la persona més jove en

aconseguir-lo. A més, també va ser portada de la revista TIME anomenant-la una de les

persones més influents del món. A part d'aquests guardons, a l'edat actual de vint-i-tres anys,

Malala ha rebut molts de premis i reconeixements per la seva lluita i incansable treball.

92

Avui en dia Malala Yousafzai estudia Filosofia, Política i Economia a la Universitat

anglesa d'Oxford. A més, seguir treballant en totes les seves forces en la seva fundació per

seguir lluitant pels drets humans i per l'educació de les nines d'arreu del món.