Història del Disseny Gràfic

download

of 42

  • date post

    21-Jul-2015
  • Category

    Design
  • view

    94
  • download

    1

Embed Size (px)

transcript

<ul><li><p>Historia del disse</p><p>ny grafic </p><p>Alemanya </p><p>1914 - 1</p><p>940</p><p>NRIA A</p><p>RMENG</p><p>OL</p><p>ANNA B</p><p>ALNQU</p><p>MARIO</p><p>NA CAS</p><p>TELLS</p><p>MIREIA</p><p> COS</p><p>GEMMA</p><p> CUEVA</p><p>S</p><p>CLARA </p><p>ESPAR</p><p>CONFERNCIA 3</p><p> `</p><p> `</p></li><li><p>Aquest mn de dissenyadors i decoradors que </p><p>noms dibuixen i pinten ha de convertir-se de nou en </p><p>un mn de gent que construeix. </p><p>Walter Gropius </p></li><li><p>1. Context histric 2. Eix cronolgic 3. Moviments del perode 3.1 Dadaisme 3.2 Expressionisme 4. Escola Bauhaus 5. Personatges importants de lpoca 6. Conclusions 7. Bibliografia i webgrafia </p><p>ndex </p></li><li><p>Segle XX: </p><p> Grans avenos en el camp de la tecnologia, la medicina i la cincia. </p><p> Marcat pel fi de lesclavitud i lemancipaci de la dona. Perodes de crisi Gran Depressi, </p><p>rgims totalitaris, genocidi jueu, I Guerra Mundial i II Guerra Mundial. </p><p>Context histric </p></li><li><p>Perode dentreguerres 2a GM1a Guerra Mundial</p><p>Nova Tipograa</p><p>Ring Neuer werbegestaler</p><p>Expressionisme (1905-1920)</p><p>Dadaisme (1916-1925)</p><p>Holocaust</p><p>Bauhaus (1919- 1933)</p><p>Gran Depressi</p><p>Arribada de </p><p>Hitler al poder</p></li><li><p>Moviments del perode </p></li><li><p>DISSENY GRFIC ORIGEN </p><p>CARACTERSTIQUES </p><p>Dadaisme </p></li><li><p>ORIGEN Comprn des del 1916 al 1925 i apareix </p><p>durant la I Guerra Mundial (1914-1918). </p><p> Precedent del surrealisme. Hugo Ball principal fundador del </p><p>moviment. </p><p> Cabaret Voltaire on es fan els primers manifestos del moviment. </p><p> Objectiu principal escandalitzar la burgesia. </p><p>Dadaisme </p></li><li><p>CARACTERSTIQUES </p><p> Llibertat de l'individu. Defensa el caos contra l'ordre. Prioritat a l'atzar. Contrari al Modernisme s de formes expressives com el gest, </p><p>l'escndol i la provocaci. </p><p> Qestionament sobre qu s lart. s del fotomuntatge. s d'objectes quotidians. Alliberaci de regles o normes. L'anti-art. </p><p>Dadaisme </p></li><li><p>DISSENY GRFIC </p><p> Disseny futurista. Importncia de la combinaci del text i </p><p>la imatge. </p><p> s del muntatge. Tipografia amb formes i ornamentaci. s del disseny dadaista per </p><p>lautopromoci i la publicitat. </p><p> Substituci del dibuix a m per la fotografia. </p><p>Dadaisme </p></li><li><p>Expressionisme </p><p>DISSENY GRFIC ORIGEN </p><p>CARACTERSTIQUES </p></li><li><p>ORIGEN Expressionisme Sorgeix a Alemanya desprs de la I Guerra </p><p>Mundial. </p><p> Moviment parallel al fauvisme francs. Neix en contraposici dels models </p><p>anteriors dEuropa, especialment Les </p><p>Belles Arts. </p><p> Antecedents: o Filosofia de Nietzsche o Alguns quadres de Van Gogh o Obra d Edvard Munch </p></li><li><p>CARACTERSTIQUES Expressionisme Deformaci intencionada de la realitat, </p><p>les figures i lanatomia per representar </p><p>sentiments pessimistes. </p><p> Representaci dramtica de la societat. Predominen els valors emocionals. s de les lnies per transmetre el ritme </p><p>dels sentiments. </p><p> Cromatisme molt limitat ( colors primaris) i abandonament de </p><p>lharmonia dels colors. </p></li><li><p>DISSENY GRFIC </p><p>Expressionisme Neix amb la formaci del grup dartistes </p><p>Brke el 1905 i sestn fins el 1920. </p><p> Impacte emocional a travs de les distorsions del color i la forma. </p><p> Utilitzaci del gravat. Tres grans centres urbans: Dresde, Munich i Viena </p><p> Situacions histriques representatives: o Anys de guerra Otto Dix o Postguerra i crisi econmica o Nova Objectivitat </p></li><li><p>ORIGEN CONTEXT </p><p>TIPOGRAFIA </p><p>PRINCIPIS TERICS </p><p>ARQUITECTURA </p><p>POQUES RELACI AMB EL DISSENY </p><p>Escola Bauhaus </p></li><li><p>ORIGEN Escola Bauhaus Staatliches Bauhaus nom de lescola dart i </p><p>darquitectura dAlemanya. </p><p> Fundada al 1919 per Walter Gropius a Weimar. </p><p> Tamb s el nom del model educatiu que desenvolup i aplic l'escola. </p><p> Bau, "construcci + Haus, "casa es tradueix com "Casa d'Arquitectura. </p><p> Declarada al 1996 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. </p></li><li><p>CONTEXT CONTEXT Escola Bauhaus La Bauhaus comena i acaba amb la histria </p><p> de la Repblica de Weimar (1919 1933). </p><p> 1919 Walter Gropius uneix lEscola Ducal dArtesania i lEscola Ducal Superior dArts Plstiques dAlemanya </p><p>amb lesperana de crear un nou ordre a partir dun art </p><p>nou, la Bauhaus. </p><p> La creaci s conseqncia de les avantguardes artstiques de comenament de segle. </p><p> Presentava un alt grau de contingut crtic i comproms amb les esquerres. </p></li><li><p>1919 1923 POQUES Escola Bauhaus </p><p>La recuperaci dels mtodes artesanals en l'activitat </p><p>constructiva, elevar la potencia d'artesana al mateix nivell que </p><p>les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que, </p><p>integrats en la producci industrial, es convertiran en objectes </p><p>de consum assequibles per al gran pblic </p><p>Gropius </p></li><li><p>1919 1923 POQUES Escola Bauhaus </p><p> LEscola disposava de diferents tallers. Entre el primers estudiants destaquen Marcel Lajos </p><p>Breuer i Joost Shmid. </p><p> Lensenyana de Paul Klee (1920) es basava en les formes elementals. </p><p> Vasili Kandinski (1922) havia participat en les reformes educatives en l'poca de la Revoluci Russa. Optava per un art ms intellectual i raonat, caracterstic de la </p><p>segona poca. </p><p> s una fase d'experimentaci de formes, productes i dissenys i per tant, tamb d'educadors de disseny. </p></li><li><p>1925 1933 POQUES Escola Bauhaus </p><p> 1923 Publicaci de la revista De Stijil, per Theo Van Doesburg, fundador del Neoplasticisme. </p><p> A partir de 1923 se substitueix la tendncia expressionista per la Nova Objectivitat (ms sobria). </p><p> Laszlo Moholy-Nagy (1920) introdueix les idees del constructivisme rus de El Lissitsky i Ttalin, que </p><p>apostaven per un art basat en la idea i no en la inspiraci. </p><p> 1923 construcci duna casa familiar. 1925 es dissol l'escola a Weimar, per continua la seva </p><p>tasca a la ciutat de Dessau. </p></li><li><p>Nova Bauhaus POQUES Escola Bauhaus </p><p> Desprs del seu tancament gran part dels integrants de la Bauhaus marxen cap als Estats </p><p>Units on intenten continuar lEscola. </p><p> El 1951 Max Bill, seguint les lnies de la Bauhaus original, funda la Hochsule fr Gestaltung (Alta </p><p>escola per a la formaci) a Ulm. Rep el nom de </p><p>Bauhaus o, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus) </p><p> Tomas Maldonado emfatitza el carcter cientfic i racionalista aplicat a les arts. </p></li><li><p>PRINCIPIS TERICS </p><p>Escola Bauhaus </p><p> Unificaci teoria + prctica + activitats artstiques. Ruptura amb la tradici. Predomini de la funci sobre la forma. Adequaci de lhabitatge a les necessitats humanes. Efectiva planificaci urbana. Abscncia dornamentaci. Limitaci a formes i colors fonamentals bsics. </p></li><li><p>ARQUITECTURA Escola Bauhaus Disseny acurat a nivell esttic i funcional. </p><p> Sistema densenyament 3 etapes daprenentatge: o Curs obligatori anomenat Vorkurs durant sis mesos o Instrucci prctica i formal de tres anys o Examen + cursos prctics sota el ttol darquitecte </p><p> 1925 construcci de ledifici Bauhaus organitzat per blocs segons les funcions. </p><p> Arquitectura basada en un tot unitari i coherent. </p></li><li><p>DISSENY GRFIC </p><p>Escola Bauhaus La Bauhaus va establir les bases normatives del disseny grfic i el disseny industrial. </p><p> Inserci de matries de publicitat i creaci + preocupaci per la fotografia. </p><p> Impresos sense ornaments. </p><p> Informaci directa a travs de la combinaci del text i la fotografia = Typophoto (Moholy-Nagy). </p></li><li><p>TIPOGRAFIA Escola Bauhaus Creaci dun nou llenguatge el protagonista del qual </p><p>era la tipografia. </p><p> Importants aportacions en el desenvolupament i el significat de la tipografia entesa com la part dun disseny o un disseny en si mateix. </p><p> Utilitzaci de la tipografia com un instrument de comunicaci. </p><p> Creaci de noves tipografies per necessitat o per reaccions a altres tipografies. </p></li><li><p>Personatges importants </p></li><li><p>John Heartfield 1891-1968 </p><p> Pioner del fotomuntatge. Membre del grup dadaista de Berln. </p><p> Especialitzaci en cobertes i sobrecobertes. </p><p> Obres a destacar: o Muntatge del llibre </p><p> Deutschland ber alles </p><p>o Portada de la revista Die Rote Fahme </p></li><li><p>Sobrecoberta que va realitzar pel llibre satric de Tucholsky, </p><p>Deutschland ber alles. </p><p>Amb ls dun muntatge simple va enganxar unes orelles a la part </p><p>posterior duns pantalons i ho va titular Llenguatge berlins. </p><p> Coberta de la revista del Partit </p><p>Comunista Die Rote Fahme, el 1928. </p><p>Per tal de recordar que per votar els comunistes calia fer-ho a la llista electoral nmero cinc va recrrer a la imatge duna m. </p></li><li><p>Jan Tschichold 1902-1974 Iniciador i gerent propagandstic de la Nova tipografia*. </p><p> Conscienciat de la importncia de: o La fotografia. o Els tipus de pal sec com a base ms correcta. </p><p>o Les parts no impreses. o Les lnies obliqes o verticals. o DIN (Deutsche Industrie Nromen). </p></li><li><p>* Nova tipografia </p><p> Moviment de disseny editorial i tipogrfic format a inicis del segle XX, el qual t el seu </p><p>origen en el conegut llibre de Jan Tschichold. Proposava les bases que havien de guiar al dissenyador per a aconseguir els millors resultats. Entre elles destaquen: </p><p> - La claredat en la comunicaci - Lorganitzaci lgica dels textos - Lasimetria en la composici de les pgines - Ls de lletres de pal sec </p></li><li><p>Kurt Schwitters 1887-1948 </p><p> Un dels principals activistes de la Nova Tipografia. </p><p> Excls del moviment Dad Berln, funda Dad Hannover. </p><p> Crea el seu diari, Merz, dedicat a aquest moviment i nou corrent. </p><p> Funda el Ring neuer Werbegestalter, moviment molt important. </p></li><li><p>Portada del primer nmero del diari Merz, que va aparixer el 1923. Les seves pgines estaven disposades dacord amb els principis de la Nova Tipografia: pal sec i la pgina interrompuda amb filets gruixuts. Contenia el programa tipogrfic del propi Schwitters, el principi ms important del qual era fes-ho duna manera que ning ho hagi fet abans. </p></li><li><p> Cercle de nous dissenyadors publicitaris. </p><p> Kurt Schwitters creador del moviment. </p><p> Finalitat promoci d'una visi comuna de l'avantguarda. </p><p> Especialitzaci en exposici per promocionar-se en esdeveniments importants. </p><p>Ring neuer Werbegestatler </p></li><li><p>Herbert Bayer 1900-1985 Membre de la Bauhaus. Fams pels seus dissenys pels diners durgncia del Govern </p><p> Municipal durant la inflaci del </p><p> 1923, incls un bitllet de cinc </p><p> milions de marcs. </p><p> Lobra ms ambiciosa de Bayer daquella poca va ser un cartell per a lexposici del </p><p> seixant aniversari del seu antic professor, Kandinsky. </p></li><li><p>Cartell per a lexposici commemorativa del seixant aniversari del seu antic professor Kandinsky. </p><p> Estava imprs en vermell i negre sobre paper de cartell </p><p>taronja, en el qual lextremada rectangularitat salleugerava amb una inclinaci sobre el paper. </p></li><li><p>Lszl Moholy- Nagy 1895-1946 </p><p> Fotgraf i pintor hongars. </p><p> Un dels ms importants professors i terics de l'art i de la fotografia </p><p> (Escola Bauhaus) </p><p> Impulsor i membre de la Nova Visi. </p><p> Renov la tipografia, lescenografia i la fotografia basant-se en el seu rigor geomtric i en les relacions </p><p>dart i indstria, i fou un promotor de materials nous. </p></li><li><p>Willi Baumeister 1889-1955 </p><p> Va ser un pintor informalista, escengraf, fotgraf i tipgraf </p><p> alemany. </p><p> Professor vinculat a lexperincia cubista. </p><p> Les seves pintures sn geometritzants, per amb el pas del temps es converteix en un artista abstracte. </p></li><li><p>Walter Dexel 1890-1973 </p><p> Un dels mxims exponents del Constructivisme el 1920. </p><p> Pintor autodidacta, tipgraf i dissenyador publicitari. </p><p> Fotgraf molt influenciat pel cubisme i lexpressionisme. </p><p> Vinculaci amb artistes de la Bauhaus. </p></li><li><p>Max Burchartz 1887-1961 </p><p> Fotgraf i pintor alemany. </p><p> Pioner del disseny modern. </p><p> Estretament vinculat a la Bauhaus. </p><p> Va installar la primera agncia publicitria moderna a Alemanya. </p><p> Es va dedicar a crear una nova tipografia i una nova manera de concebre el disseny. </p></li><li><p>Conclusions Influncia del dadaisme i lexpressionisme. Creaci de lEscola Bauhaus, que va elaborar les bases </p><p>normatives del que actualment coneixem com a </p><p>disseny industrial i disseny grfic. </p><p> Importncia de la contribuci de lescola Bauhaus en lesttica i la pedagogia. </p><p> Desenvolupament dun nou moviment tipogrfic anomenat Nova Tipografia. </p><p> Ampli ventall de dissenyadors creen noves maneres de dissenyar i dutilitzar la tipografia. </p></li><li><p>Bibliografia </p><p> R.Hollis, El diseo Grfico. Ediciones Destino </p><p>(2000). </p><p> J.R. Triad Tur, M. Pendas Garca, X. Triad </p><p>Subirana. Histria de lart. Vicens Vives </p><p> Philip B. Meggs, Alston W. Purvis. Historia del </p><p>diseo grfico. Ed.RM (2009) </p></li><li><p>F i</p><p>NRIA</p><p> ARME</p><p>NGOL</p><p>ANNA</p><p> BLAN</p><p>QU</p><p>MARIO</p><p>NA CA</p><p>STEL</p><p>LS</p><p>MIRE</p><p>IA CO</p><p>S</p><p>GEMM</p><p>A CUE</p><p>VAS</p><p>CLAR</p><p>A ESP</p><p>AR</p><p>Grcies per la vostra atenci</p></li></ul>