Historia del Motoclub Escuderia L'ofre

MOLTS D’ANYS D’AFICIÓ, MALGRAT ELS ANYS PASSIN VOLANT

A una Mallorca de fa més de tres dècades i com gairebé a tot Espanya, hi havia un escàs coneixement del món del motor, i mes concretament del món de la moto, potser pugui pensar que per ser una illa, i la llunyania existent amb la resta de la península ibèrica, ja que la comunicació de dades era escassa, suposava un problema per avançar dins d’aquest món de la competició de motos, en la qual ja imperaven tres especialitats bàsiques, com Velocitat, MotoCross i trial, i va ser en aquest darrer camp on van néixer els inicis del Motoclub Escuderia L´ OFRE.

Per formar un club han d’existir prèviament diverses coses bàsiques que no són fàcils de conjugar, com diverses persones de molt esperit motociclista en el seu interior, ganes de desenvolupar-lo, i molt temps de dedicació per a això, i així crec que va ocórrer l’any 1968, quan Jordi Crespi regentava un taller de reparació de motocicletes i allà va acudir un amic seu cridat Tolo Barceló, que havia comprat una Bultaco Campera, una moto de muntanya no excessivament definida entre cross o trial, però si que es distingia que era per rodar per camins de la muntanya d’una Mallorca lliure i sense restricció per a circular per les muntanyes; això portà a escalfar els interiors d’aquestes dues persones que van decidir donar-se unes voltes per un camp situat a Son Oliva (solar de casa Buades), després d’una estona van arribar plens d’espines per les cames, i així va quedar la cosa, però en els seus interiors s’anaven escalfant, i Jordi Crespi al poc temps va comprar una Bultaco Tralla i li preparà el motor pujant el cubicatge a 200 c.c., així com una corona mes gran a la roda posterior, i així van començar a sortir per la muntanya en pla trial excursió com a pioners d’aquesta modalitat, fins i tot van començar a muntar trials pirates sense reglamentació, sol amb una petita idea de com es puntuava en aquest esport, intentant aprendre del que podien veure a les poques revistes que sortien articles de trial, o parlant amb un o altre, del tema, doncs no tenien cap accés a federacions o res similar.

Així doncs el 1969 amb els trials mitg pirates va començar a prendre forma aquest esport, i molta gent o fins i tot grups com els anomenats "Litris" (o “niños bonitos”), es reunien els dissabtes al Cafè Modern (zona Santa Eulàlia) per sortir a entrenar; es van celebrar alguns d’aquests trials en llocs diversos d’aquesta illa com a Cala Major, Sant Agustí, Polígon Ca'n Valero, Inca etc... amb un reglament poc definit en el qual cada peu al terra es puntuava un punt fins cinc punts que era la pena màxima, el recorregut era a 12 zones 2 voltes i el nombre de participants ja rondava els 30 o 40, ja que cal dir que allò va ser un apogeu del món del motor creant així una gran afició, i per tant ja es van començar a portar motos exclusives de trial de la península com la Montesa Cota 247 de tambors grans i qualcuna Bultaco.

Un cop que existia afició al trial, es va decidir crear el Moto club Escuderia L’Ofre, va ser a l’any 1970, amb una directiva formada per:

PRESIDENT: Bartomeu Barceló Jofre VOCALS: Tolo Barceló (pare)

VICEPRESIDENT: Andreu Garcia Fangs Antoni Escanellas

SECRETARI: Josep Ripoll Pep Ramis Ferrer

TRESORER: Jordi Crespi Fiol

Per inaugurar el club van decidir pujar a la muntanya de L´ OFRE tots amb les motos i allà fer una torrada de costelles, però els problemes van ser infinits amb els ecologistes i després d’unes acusacions mútues en la premsa amb cartes al director dels diaris incloses, van decidir desistir de pujar a la muntanya, però estaven tan calents que ja es rondava la idea de donar una pallissa als ecologistes, així que amb bon criteri es va desistir. Però ells havien d’inaugurar el club de forma sonada i la directiva va decidir que la inauguració seria un curset de trial amb el màxim exponent del moment a Espanya, anomenat Pere Pi, es va organitzar a prop de Palma, concretament a Torre rodona de Ca'n Pastilla, aferrat a l’hotel Leo, i va ser tot un èxit amb mes de 30 pilots en el curset, mes de 2000 espectadors i una gran repercussió en la premsa de les illes.

El grup directiu molt orgullosos del realitzat, i amb la intenció d’aprendre més va voler anar a la carrera del Mundial de trial celebrada a Espanya a la localitat Catalana de Sant Llorenç, i de cap manera millor de veure’l tot, que seguir als corredors amb la seva moto, tota una aventura estava per venir, ja que la seva infraestructura no podia ser gaire extensa. Es van traslladar amb vaixell just amb les motos i el que podien portar damunt, cap a Barcelona, però van arribar de nit i després de dormir a la ciutat, al matí a trenc d’auba van pujar a les motos i amb direcció a Matadepera, amb l’inconvenient de parar a proveir-se a cada gasolinera, ja que l’autonomia de les seves motos no donava per a gaires quilòmetres. Una vegada al destí, el camió oficial de Montesa els va brindar posar gasolina per fer un volt al recorregut, que a més, després de sortir-se de les indicacions, es van perdre, i això els comporta moltes caigudes, pel fet d’ anar fora del recorregut per llocs mes difícils, fins a tornar a trobar el camí d'interzona; un punt molt important en la seva memòria era la bestial quantitat de públic que assistia als trials en aquells anys, que impedia de vegades passar als pilots per alguns passadissos, però en general i malgrat els contratemps el grup va gaudir del espectacle. Una vegada a l’illa la junta directiva va organitzar diversos trials i campionats en diversos llocs com el torrent del polígon de ca’n Valero, en els quals ja van poder aplicar tota l’experiència adquirida a la península quant a organització es refereix; i pel que l’afició a aquest esport aquí a les illes, va créixer molt.

En els anys següents 1970 i 1971 amb diversos Campionats de les Balears celebrats i amb pilots capdavanters afiliats al club com a: TONI PERICAS (Bultaco), PEP YUSTE (Montesa), MIGUEL PUIGSERVER (Montesa), JOAN CARLES MUNTANER (Montesa), JUAN GARRIC (Bultaco), JUAN GUAL DE TORRELLA (Montesa), PEDRO MIR (Montesa), MARSAL PUIG (Bultaco), ENRRIQUE MUNTANYES (Bultaco), ALEX AGENAE (Bultaco), VICENTE LICITADES (Ossa), JAUME ALEÑAR (Ossa), TOLO COLL (Montesa), PEP RAMIS (Bultaco), ROBERTO GUÀRDIA (Bultaco), ETC... el moto club no va deixar d’organitzar competicions, les que molts de nosaltres encara recordem amb certa melancolia.

També en aquests anys es van celebrar diverses excursions amb moto a llocs on mai no havia trepitjat una moto com el Barranc de Biniaraix pujant al mirador en la qual Xim Quesada i l’amo de L´ Ofre els van deixar les claus de la barrera i van baixar fins a arribar al cementiri de Sóller.

Una altra excursió va ser la de sortir del mirador de Ses Barques fins a Balixt de Dalt per a després agafar cap a Cala Tuent, es van proveir amb gasolina que havien amagat prèviament a Sa Calobra i després van baixar per les escales de L ´ Ofre cap a Fornalutx.

També va ser molt bonica la realitzada per és Camí des Correu des de Puigpunyent a Banyalbufar que a més compten que a un company (Pep Ripoll) se li va trencar la moto i allà mateix tots la van desmuntar i van reparar l’embragatge.

A més també van enllaçar el Castell de Alaró amb S ´ Ermitage de Orient per les seves muntanyes.

Com anècdota a destacar ens comenten que un dia el club va organitzar un bonic trial a Santa Magdalena però a la nit anterior va ploure molt pel qual al matí següent estava tot enfangat i a l’hora de la sortida es va presentar el cap de la Guàrdia Civil i va obligar a suspendre la prova al·legant el Cap, que el terreny era impracticable, (no crec que hagués vist mai un trial) a l’organització no li va quedar mes remei que organitzar un Gymkahna per entretenir als pilots i públic que van assistir.

Al 1973, i amb un esport molt consolidat es van reunir els dos clubs de l’illa (Escuderia L ´ OFRE i Penya Motorista SANT JOAN) per fer un reglament mes extens que després aprovaria la Reial Federació Motociclista Espanyola i un calendari per al Campionat de les Balears de 6 carreres, cinc les va organitza L´ Ofre i una la P.M. Sant Joan. Els de la penya van celebrar la seva carrera a Sant Joan i els de L´ Ofre a el golf de Cala Major, a Son Pou de Santa Maria del Camí, a la comuna de Biniamar i al Puig de Santa Magdalena, i cal destacar que a aquest campionat van participar mes de 40 pilots per carrera en diverses categories i cilindrades, doncs hi havia motos de 50 i de 74 c.c. com a les lobitos o superiors a 175 c.c.. El delegat designat per la R.F.M.E. va ser López Biota que amb falta d’experiència en la matèria no va ser de gran utilitat.

Ja a l’any 1974 i vist l’èxit de l’any anterior es va tornar a optar pel Campionat de les Balears a 6 proves però els reglaments van ser dictats i enviats per la R.F.M.E. a fi d’unificar criteris per a tot Espanya. La junta directiva del moment volia millorar fins i tot mes, pel que van preparar uns dorsals de tela confeccionats i pintats per ells mateixos, a més les zones estaven marcades en seus limitis amb corda a la qual se li posava els banderins del patrocinador que era diferent en cada prova, ja que s’ havia de finançar les 5000 pessetes que hi havia de pressupost per a cada prova sense comptar l’ambulància. Però el club tènia un màxim objectiu, i era celebrar una carrera de Campionat d'Espanya, per a això el president del club va assistir a l’assemblea de la Federació Espanyola, i va proposar la carrera de Biniamar per incloure-la en el Campionat d'Espanya del següent Any. A aquesta prova van assistir els pilots mes importants de les marques Montesa i Bultaco (Soler, Bony, Muñoz etc.) per verificar el recorregut, però un inconvenient van ser els caçadors, que van canviar les fletxes del recorregut propiciant que els pilots es perdessin i arribessin molt tard, pel que el trial no va ser

tot el que s’esperava, la qual cosa es va fer desistir de les expectatives de Campionat d'Espanya. Com a anècdota ens expliquen que el club no donava trofeus als guanyadors sinó una porcelleta al primer, un gall dindi al segon i un pollastre al tercer.

Durant aquest any el club va començar una nova trajectòria que va ser la celebració d’una carrera de MotoCross, un especialitat en apogeu a les illes i recolzada per marques i comerços de motos, ja que aportaven molta publicitat, la carrera es va denominar I MOTOCRÒS LLAC MAJOR D'ALCUDIA, al circuit anomenat “Los Angeles”, i estava marcat i dissenyat per un tal "Carnicero" i Àngel (Cholo), a la que va acudir una gran massa de públic a veure el nou espectacle, hi va haver 17 pilots inscrits amb motos Montesa Cappra, Bultaco Frontera i Ossas, incloent pilots de la península que van venir a participar de l’espectacle.

En la segona dècada el president seria Pep Ramis, portant el club fins a l’any 2003, en la qual el club va organitzar trials igualment que en anys anteriors i a més va afegir l’organització de carreres d’enduro i mountainbike.

Al 2003 va entrar l'actual junta directiva com a tercera generació, comptant amb Tomàs Pizá com a president, i a mi, fill de soci fundador, ostento el càrrec de vicepresident, el club es troba ubicat actualment en Santa Maria del Camí, i durant aquests anys han estat moltes les llicències tramitades pel nostre club, que any rere any va augmentant el seu numero de socis, comptant amb un centenar a dia d’avui, així com l’organització de trials, supermotards i excel·lents trials indoor, a més de portar dos anys seguits l’organització esportiva del Freestyle Ciutat de Palma.

..........ANDRATX 2009...............