HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA · HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA … LA PRIMERA...

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYAHISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYAPrimera República, Restauració borbònica i inicis del catalanisme polític (1873-1900)

Universitat Popular de Granollers

Al·legoria de la “Niña Bonita” sobre la I República espanyola (Font: “La Flaca”)

La Restauració borbónica i la perversió del sistema electoral (Font: “La Flaca”)

Primera República, Restauració borbònica i inicis del catalanisme polític (1873-1900) 1

Universitat Popular de GranollersDiego Valverde Seral


SUMARI

La Primera República (1873-1874)

La Restauració borbònica (1875-...)La Restauració borbònica (1875-...) Marc social i polític Economia Moviment obrer: socialisme i anarquisme

Catalanisme polític

La crisi colonialLa crisi colonial

La crisi del sistema de la Restauració



SUMARI








LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874) …

Proclamada per les Corts Generals immediatament a continuació de l’abdicació d’Amadeu I (11 febrer 1873).continuació de l’abdicació d’Amadeu I (11 febrer 1873). Cinc presidents en 23 mesos.

Juliol 1873 insurrecció republicana federal. Intents de proclamació de la República Federal i creació de l’Estat Català

des de la Diputació de Barcelona.

Insurrecció cantonal a Múrcia (Cartagena), Andalusia i València.

Federalisme radical prop del confederalisme.

Dimissió de Pi i Margall substituït per Nicolás Salmerón.

Dos mesos després Emilio Castelar i un règim cada vegada més Dos mesos després Emilio Castelar i un règim cada vegada més centralista i autoritari.

Impotència del govern per redreçar la situació.

Agreujada per les victòries carlines de Francesc Savalls.


Agreujada per les victòries carlines de Francesc Savalls.


… LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874) …

Els catalans i la Primera RepúblicaEls catalans i la Primera República

A Madrid treballaren perquè les Corts constituents aprovaren una Constitució federal.

Estanislau Figueres, Francesc Pi i Margall i Valentí Estanislau Figueres, Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall sense èxit.

Maig 1873 eleccions guanyades a Catalunya pels federals moderats, amb una abstenció del 70%.federals moderats, amb una abstenció del 70%.

Mentrestant els carlistes ocupaven importants ciutats: Reus, Manresa i Igualada.

Més tard Berga, Olot i la Seu d’Urgell. Més tard Berga, Olot i la Seu d’Urgell.

La guerra civil acabaria afavorint la pèrdua del poder per part de l’esquerra a favor de la dreta.

Estanislau Figueres (A. Carretero, 1873)



… LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)

3 gener 1874 el general Pavía dissolia les Corts 3 gener 1874 el general Pavía dissolia les Corts republicanes per la força.

Govern de concentració nacional, excepte cantonalistes i carlistes, presidit pel general cantonalistes i carlistes, presidit pel general Serrano.

Liquidació de la legislació social republicana.

Clausura de les associacions obreres addictes a la Internacional.

Esclafament de la darrera resistència armada federal a Catalunya.armada federal a Catalunya.

Tanmateix, no va poder acabar amb els carlistes.

Soldats comandats per Pavia fent fora els diputats del Congrés de Diputats espanyol el 1874 (Wikipedia)



SUMARI








LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875- …) …

29 desembre 1874 pronunciament del general Martínez 29 desembre 1874 pronunciament del general Martínez Campos a Sagunt. Proclamà el príncep Alfons, fill d’Isabel II, rei d’Espanya Alfons XII.

La burgesia catalana donà suport a la Restauració borbònica, La burgesia catalana donà suport a la Restauració borbònica, en la persona d’Alfons XII, de la mà d’Antonio Cánovas del Castillo.

Els dos principals banquers de Barcelona, Evarist Els dos principals banquers de Barcelona, Evarist Arnús i Manuel Girona, encapçalaren l’emprèstit extraordinari concedit al nou règim.

Es creava un nou banc, l’Hispano Colonial, dirigit Es creava un nou banc, l’Hispano Colonial, dirigit per Antonio López marquès de Comillas.


Alfons XII (Wikipedia)


… LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-…) …

Marc social i polític

Juny 1876 aprovació de la nova Constitució, base de la Restauració. El catolicisme tornava a ser la religió oficial de l’Estat. El catolicisme tornava a ser la religió oficial de l’Estat.

Es restablia el centralisme uniformista i una disciplina rígida en l’exèrcit.

Tornaven el sufragi censatari, el control governatiu dels ajuntaments i la restricció de la llibertat de premsa.restricció de la llibertat de premsa.

La burgesia catalana obtenia beneficis. Agost 1875 desfeta dels carlistes a Catalunya.

Consolidació de la repressió del moviment obrer internacionalista i dels federals.

1878 recuperació del domini espanyol a Cuba.


1878 recuperació del domini espanyol a Cuba.

Aturada de la marxa cap al lliurecanvisme.



A partir de 1881 alternança pacífica dels dos partits del règim bipartidismerègim bipartidisme.

El conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta.

Acord d’uns principis consensuats: Acord d’uns principis consensuats:

monarquia borbònica i ordre social;

integració del poder eclesiàstic i del militar dins del sistema.dins del sistema.

L’Església ja no estimularia el carlisme i l’Exèrcit ja no es pronunciaria.

S’aconseguí certa estabilitat política. S’aconseguí certa estabilitat política.

Amb la manipulació governamental de les eleccions i el caciquisme local.

− Cacics i alcaldes estengueren la corrupció

Caricatura de Cánovas i Sagasta (Font: “El loro”)


− Cacics i alcaldes estengueren la corrupció en l’administració.



Admissió restringida de pluralisme polític.Incorporació d’una fracció dels que havien destronat Isabel II. Incorporació d’una fracció dels que havien destronat Isabel II.

El clientelisme va ser la forma imperant a la vida política.

Reiteració de la “tupinada” (adulteració electoral) i “l’encasellament” (afavoriment dels candidats governamentals).(afavoriment dels candidats governamentals).

Cap govern perdé les eleccions a Espanya abans de 1923.

Centralisme uniformista que no millorà els equipaments socials (sanitat, Centralisme uniformista que no millorà els equipaments socials (sanitat, ensenyament, etc.).

Els partits contraris al sistema, sense força per democratitzar el règim.

Eleccions 1893 primer èxit dels republicans (33 diputats, dels quals Eleccions 1893 primer èxit dels republicans (33 diputats, dels quals 10 catalans), que es tornarien a dividir a causa de la Guerra de Cuba.

− Pi i Margall i els seus seguidors s’oposaven a una guerra suïcida, mentre que la resta s’afegien als clams patriòtics.


− A Catalunya no van oferir una alternativa d’esquerres a la inicial hegemonia conservadora del catalanisme polític.



Acabada la Guerra Carlina (1876): notables repressions. Un miler de federals deportats a les Un miler de federals deportats a les

Filipines.

Autonomistes catalans als penals d’Àfrica.

Batalla de Montejurra, febrer 1876 (D.Urrabieta, 1876)

Mentrestant, creixement demogràfic a Catalunya.

A final de segle s’arribà als gairebé dos milions d’habitants.

Catalunya representava el 10,5% de la població de l’Estat.


Catalunya representava el 10,5% de la població de l’Estat.



Economia

1866-1876 embranzida de la indústria catalana. Després de les males collites i de la crisi del tèxtil del 1866.

1875-1882 la “febre d’or”. 1875-1882 la “febre d’or”.

Expansió industrial a Catalunya, fruit de la política proteccionista defensada pels industrials catalans.industrials catalans.

Tèxtil, metal·lúrgia i química.

1875 inici de la producció i distribució d’electricitat.distribució d’electricitat.

1877 primera línia telefònica de l’Estat, entre Barcelona i Girona.

En contraposició de l’economia espanyola Seu central de la Compañía de


En contraposició de l’economia espanyola general de base agrària.

Seu central de la Compañía de Tabacos de Filipinas, 1881



Dècada 1870’s la fil·loxera destruí les vinyes franceses. Els vins catalans passaren a exportar-se amb alts beneficis.

1879 la fil·loxera arribava a Catalunya per l’Empordà.

El 1883 arribava al Vallès i el 1889 al Priorat. El 1883 arribava al Vallès i el 1889 al Priorat.

La solució replantar les vinyes amb ceps americans immunes.

Problema social, a més de l’econòmic, que afectava els rabassaires.

També es van viure episodis crítics. També es van viure episodis crítics. Fallides de companyies, complicacions financeres i atur.

Dificultat en l’obertura de nous mercats. Dificultat en l’obertura de nous mercats.

Dificultat per obtenir matèries primeres i fonts d’energia per a la indústria

Polítiques lliurecanvistes difícil d’acceptar pel proteccionisme.


Conflictivitat social agreujada per la prohibició de l’associacionisme obrer.



1882 segona gran crisi financera catalana del XIX. Començava una fase descendent del cicle econòmic.

Competència dels blats que arribaven d’Amèrica i d’Ucraïna baixada dels preus dels cereals.

Conseqüències de la fil·loxera a Catalunya.

Pèrdues de 350 milions de pessetes.

Conflictivitat social al Penedès i altres Conflictivitat social al Penedès i altres comarques.

Només es va replantar la meitat de l’extensió anterior de vinya.

La crisi financera i l’agrària conduïren a la crisi industrial.

Molts fabricants la consideraven agreujada pels tractats de comerç amb Zones catalanes afectades per la


agreujada pels tractats de comerç amb França, Gran Bretanya i Alemanya.

Zones catalanes afectades per la fl·loxera



A partir de 1891 nous mercats oberts.

Tornada al proteccionisme.

Per la pressió dels bladers castellans, dels siderúrgics bascos i dels cotoners catalans.

Catalunya podia operar amb Cuba amb exclusivitat (fins al 1898).

Reactivació econòmica amenaçada per la pèrdua dels mercats colonials.pèrdua dels mercats colonials.

− 1895 esclat de la segona i darrera Guerra de Cuba.

− 1896 insurrecció a les Filipines.− 1896 insurrecció a les Filipines.

Alameda de Paula, La Havana


Alameda de Paula, La Havana segle XIX (P.F. Mialhe)



Moviment obrer: socialisme i anarquisme

A tota Europa condicions de vida duríssimes. A tota Europa condicions de vida duríssimes. Llargues jornades de treball, treball infantil, associacionisme prohibit, etc.

La constant falta de diàleg duia a La constant falta de diàleg duia aenfrontaments violents.

Líders obrers assassinats o executats per consells de guerra militar.

Noves doctrines (socialisme utòpic, marxisme) les classes poc afavorides expressaven la seva voluntat de millora social.social.

Karl Marx Robert Owen


Karl Marx (Wikipedia)

Robert Owen (Wikipedia)



Lluita dels obrers per disposar d’associacions.

Per ser portaveus de les seves necessitats i alhora defensar-se dels abusos.

Rebuig a la participació política.

Per la dificultat de moviment a cara descoberta. Per la dificultat de moviment a cara descoberta.

Factor determinant per a l’èxit de l’anarquisme.

També i contribuí la corrupció electoral dominant.

S’imposà l’anarquisme associatiu moderat davant de S’imposà l’anarquisme associatiu moderat davant de l’anarquisme partidari del terrorisme.

Ruptura entre socialisme i anarquisme des de la creació de la Federación de Trabajadores de la Región Española (1881).Federación de Trabajadores de la Región Española (1881).

La FTRE va anar perdent audiència, a poc a poc, fins a la seva dissolució després del violent moviment andalús de la Mano Negra (organització anarquista secreta i violenta).

Pierre-Joseph Proudhon


Pierre-Joseph Proudhon (G. Courbet, 1865)



1881 reorganització de les Tres Classes de Vapor.Després de la suspensió de 1874. Després de la suspensió de 1874.

Federació creada el 1868, fou la societat obrera més important del seu temps.

Amb força organitzativa als principals centres fabrils de Catalunya.

El 1886 arribà als 30.000 membres.

El seu vehicle comunicatiu: El Obrero que es declarà antianarquista i més tard socialista.

1890 locout patronal a Manresa i l’Alt Llobregat. 1890 locout patronal a Manresa i l’Alt Llobregat. Significà l’inici de la decadència de les Tres Classes de Vapor.

La intransigència patronal acabà amb el sindicalisme moderat donant pas


La intransigència patronal acabà amb el sindicalisme moderat donant pas a l’anarcosindicalisme.



12 agost 1888 fundació a Barcelona de la UGT.

D’orientació socialista amb dependència del PSOE fundat el 1879.

1890 primer “Primer de Maig” per reclamar les vuit hores. A Barcelona era corrent la jornada d’onze A Barcelona era corrent la jornada d’onze

hores i a la resta de Catalunya de dotze.

1891 “Primer de Maig” ofegat per la repressió.repressió.


Primer “Primer de Maig” a Barcelona



Radicalització de sectors anarquistes. 1893 Santiago Salvador fa esclatar una 1893 Santiago Salvador fa esclatar una

bomba al Liceu: 20 morts.

1896 bomba al carrer Canvis Nous durant la processó del Corpus: 12 morts.processó del Corpus: 12 morts.

Desencadenà el procés de Montjuïc amb cinc penes de mort.

1893 atemptat contra Martínez Campos, 1893 atemptat contra Martínez Campos, capità general de Catalunya: 1 mort i 15 ferits.

L’autor, Paulí Pallàs, detingut a l’acte i executat dues setmanes després.

Il·lustració de l’explosió al Liceu (Le Petit Journal)

1897 assassinat de Cánovas del Castillo, per l’anarquista italià Michele Angiolillo, que fou detingut, jutjat i executat.

Venjança de l’anarquisme pel procés de Montjuïc.


El moviment obrer avançava amb dues tendències majoritàries: l’anarquista i la socialista.


… LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-…)

1900 primeres lleis laborals a Espanya. Amb considerable retard respecte a altres països.

subsidis per accidents de treball;

prohibició del treball assalariat als menors de 10 anys;

fixació de la jornada d’onze hores per a la dona obrera;

prohibició del treball nocturn femení; i

permís forçós de quatre setmanes per maternitat. permís forçós de quatre setmanes per maternitat.

(Aquesta legislació ja havia estat decretada per la Primera República, però havia estat derogada el 1874, després del cop de Pavía)

Malgrat aquesta legislació laboral, els obrers continuaren considerant que Malgrat aquesta legislació laboral, els obrers continuaren considerant que el govern estava al costat dels patrons.

Aquest mateix any locout a les fàbriques del Ter.

L’organització obrera es va desfer i els seus dirigents condemnats al


L’organització obrera es va desfer i els seus dirigents condemnats al pacte de la fam per mitjà de llistes negres.


SUMARI








CATALANISME POLÍTIC …

1880 primer Congrés Catalanista. Pretengué fixar l’ideari catalanista a propòsit de les tendències existents.

Arran del debat públic estimulat per associacions com la Jove Catalunya, i publicacions com La Renaixensa, el Diari Català i La Veu de Catalunya.

S’acordà crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i una entitat, el Centre Català (1882), que coordinés el moviment catalanista.

Transformació del catalanisme de cultural a polític, amb tres tendències:

a) La línia progressista, encarnada per Almirall i el Diari Català, partidària del progrés material.

b) La línia tradicional, conservadora i religiosa, encarnada per Collell, Torras i Bages, etc., amb La Veu del Montserrat i La Veu de Catalunya.i Bages, etc., amb La Veu del Montserrat i La Veu de Catalunya.

c) La línia apolítica, per a no entrar en la corrupció del sistema, encarnada per Guimerà amb La Renaixensa.

A més d’altres línies de caràcter popular a partir de la premsa com La


A més d’altres línies de caràcter popular a partir de la premsa com La Tramuntana o La Campana de Gràcia.


… CATALANISME POLÍTIC …

Expansió del catalanisme polític. Per mitjà de la premsa, el cant coral, l’associacionisme, els jocs florals, el Per mitjà de la premsa, el cant coral, l’associacionisme, els jocs florals, el

teatre i l’excursionisme.

L’hostilitat del govern central i el suport del baix clergat engrescà la població en el que havia començat com una reivindicació cultural.començat com una reivindicació cultural.

1886 Almirall publicava la primera teorització del moviment amb Lo Catalanisme.

Encara no definia Catalunya com a nació Encara no definia Catalunya com a nació sense estat propi, però fonamentava la demanda d’autogovern per a Catalunya.

Es crearen diverses entitats:

Cors Clavé, segle XIX (flickr)

Es crearen diverses entitats:

El CEC (1890), l’Orfeó Català (1891), l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1898), l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1902), el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (1903).


El catalanisme es difonia per tota la geografia catalana.



El Centre Català. Creat per Valentí Almirall, secretari, i presidit per Frederic Soler.

El seu propòsit principal l’acció pública.

Treballà per aproximar els grups del Diari Català i de La Renaixensa. Treballà per aproximar els grups del Diari Català i de La Renaixensa.

1883 organitzà el segon Congrés Catalanista.

1885 presentà el memorial de greuges (Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña) a Alfons XII, amb intereses morales y materiales de Cataluña) a Alfons XII, amb reivindicacions econòmiques, socials i jurídiques.

1887 escissió de la qual sortí la Lliga de Catalunya.

En sortí la major part del sector de La Renaixensa, encapçalat per En sortí la major part del sector de La Renaixensa, encapçalat per Guimerà i Aldavert, i bona part de joves universitaris com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, …

1891 la influència d’Almirall en el catalanisme polític declinà i passà al grup de La Veu de Catalunya, sota la influència de Prat de la Riba i Cambó.


grup de La Veu de Catalunya, sota la influència de Prat de la Riba i Cambó.



Els afanys d’Almirall.Convèncer la burgesia per trencar amb els partits Convèncer la burgesia per trencar amb els partits dinàstics espanyols no ho aconseguí.

S’oposava a la matriu catòlica del catalanisme que tenia el seu centre a Vic, amb Collell i Torras i Bages.tenia el seu centre a Vic, amb Collell i Torras i Bages.

Que considerava que la identitat catalana era inseparable de la cristiana des de l’edat mitjana.

Almirall exigia la secularització i l’acceptació del Almirall exigia la secularització i l’acceptació del pluralisme ideològic del catalanisme com a mitjà de regeneració d’Espanya.

1892 Torras i Bages publicava La tradició

Valentí Almirall (Viquipèdia)

Josep Torras i Bages,

1892 Torras i Bages publicava La tradició catalana, que venia a ser la rèplica a Lo Catalanisme d’Almirall.


Josep Torras i Bages, bisbe de Vic (Viquipèdia)



La burgesia catalana donà suport a la Restauració. La burgesia catalana donà suport a la Restauració. Tot i la seva oposició al centralisme i a la primacia agrària.

Hi participà mitjançant el partit conservador en el nou règim.conservador en el nou règim.

Manuel Duran i Bas, tot i defensar un regionalisme tradicionalista, era el representant d’aquesta burgesia.

Amb portaveus eficaços com Joan Mañé i Flaquer amb el Diario de Barcelona.

El creixement industrial i la pau social eren l’excusa per a la col·laboració El creixement industrial i la pau social eren l’excusa per a la col·laboració amb el sistema.

Els menestrals, els federals i els sectors populars, de base republicana, foren silenciats.


republicana, foren silenciats.



1891 constitució de la Unió Catalanista. Confederació de centres catalanistes diversos. Confederació de centres catalanistes diversos.

Havia d’anar concretant el programa catalanista comú.

En assemblees celebrades cada any en una En assemblees celebrades cada any en una ciutat diferent de Catalunya.

1892 la Unió Catalanista aprovà les Bases de Manresa (17 bases).de Manresa (17 bases).

Bases per a la futura Constitució política de la regió de Catalunya.

De seguida titllades de separatistes.Assemblea catalanista a Manresa

De seguida titllades de separatistes.

El nacionalisme català conservador. Va absorbir el regionalisme català catòlic de Torras i Bages.

Assemblea catalanista a Manresa el 15 d’abril de 1892 (Sapiens.cat)


Codificat pel cercle de Prat de la Riba, que publicaria La nacionalitat catalana (1906).



Les Bases de Manresa (resum)

Recollia els principis del catalanisme polític, mitjançant la plasmació del pensament catalanista conservador tradicionalista antiliberal i corporatiu, però allunyat del carlisme.antiliberal i corporatiu, però allunyat del carlisme.

La llengua catalana havia de ser l’única oficial a Catalunya.

A Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics.

Catalunya havia de ser l’única sobirana del seu govern interior, i la divisió territorial estar basada en la comarca natural i el municipi.

Competències sobre ordre públic regional, control de les finances i del sistema tributari, l’educació i la iniciativa legislativa. El Tribunal del sistema tributari, l’educació i la iniciativa legislativa. El Tribunal Superior de Catalunya havia de ser inapel·lable.

Constitució d’unes Corts que s’havien de reunir cada any en llocs diferents, formades per sufragi de tots els caps de casa.


diferents, formades per sufragi de tots els caps de casa.


… CATALANISME POLÍTIC

El modernisme moviment cultural i artístic arreu d’Europa.

A Catalunya assolí una projecció i vitalitat extraordinàries.

La fusió de catalanisme i modernisme va significar la ruptura amb el passat tradicionalista.

Publicacions, obres teatrals, novel·les, poesia, arquitectura, música, pintura, etc.

− Arquitectes (Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch), músics (Granados, Albéniz), escriptors Cadafalch), músics (Granados, Albéniz), escriptors (Casellas, Maragall), pintors (Casas, Nonell, Rusiñol), etc.

Reixa als pavellons Güell (A.Gaudí, 1884-1887)

1888 Exposició Internacional a Barcelona. 1888 Exposició Internacional a Barcelona.

Transformacions que feren el salt de gran ciutat.

Punt de contacte entre sectors burgesos de Catalunya i de Madrid.

Artísticament significà el primer esclat públic d’envergadura del modernisme.


Artísticament significà el primer esclat públic d’envergadura del modernisme.


SUMARI








LA CRISI COLONIAL …

1868 inici del conflicte a Cuba.

Els sectors criolls aspiraven a dirigir l’economia i l’administració de l’illa. Els sectors criolls aspiraven a dirigir l’economia i l’administració de l’illa.

1878 Pau de Zanjón, sense que Cuba obtingués l’autonomia.

1895 inici del conflicte final amb el “grito de Baire”.

José Martí moriria en combat el mateix any.

Política de duresa del general Weyler.

Anaren 200.000 soldats dels quals moririen 60.000. Anaren 200.000 soldats dels quals moririen 60.000.

1897 el govern de Sagasta destituí Weyler i donà l’autonomia.

El president MacKinley (EUA) ja havia enviat el Maine El president MacKinley (EUA) ja havia enviat el Maineal port de l’Havana.

Explosió i enfonsament del Maine eufòria a Espanya i ultimàtum dels EUA.José Martí (Wikipedia)


Guerra amb els EUA i derrota espanyola.José Martí (Wikipedia)


… LA CRISI COLONIAL …

1872 inici del conflicte a Filipines. Tres sacerdots acusats de sedició i executats per les autoritats colonials. Tres sacerdots acusats de sedició i executats per les autoritats colonials.

Pressió al govern espanyol per introduir reformes a les Filipines.

Política de duresa del general Primo de Política de duresa del general Primo de Rivera.

1896 inici de la revolució.

Execució de José Rizal acusat de rebel·lió. Execució de José Rizal acusat de rebel·lió.

Extensió de la guerra entre Espanya i EUA a les Filipines.

12 juny 1898 Emilio Aguinaldo declarà la Els supervivents de Filipines a Barcelona (National Geographic) 12 juny 1898 Emilio Aguinaldo declarà la

independència de les Filipines.

10 desembre 1898 Pau de París.EUA es quedaven amb Cuba, Puerto Rico, Filipines i l’illa de Guam.

Barcelona (National Geographic)


EUA es quedaven amb Cuba, Puerto Rico, Filipines i l’illa de Guam.


… LA CRISI COLONIAL …

Catalunya davant del conflicte cubà. Les corporacions burgeses catalanes donaven suport a la repressió que els

generals espanyols practicaven a Cuba i Filipines.

La premsa catalana no va compartir el patrioterisme espanyol que arrossegà fins i tot a la major part dels republicans.arrossegà fins i tot a la major part dels republicans.

La Renaixensa donava la culpa a la mala administració espanyola i dubtava de la capacitat militar per vèncer.

La premsa catalanista va abraçar molt positivament l’autonomia La premsa catalanista va abraçar molt positivament l’autonomia concedida a Cuba el 1897, però amb el temor que arribava massa tard.

Les forces nacionalistes, tant les radicals com la Lliga, demanaren l’autonomia i la llibertat en consonància amb les aspiracions catalanistes.l’autonomia i la llibertat en consonància amb les aspiracions catalanistes.

Un cop desencadenada la intervenció dels EUA, la Unió Catalanista publicà un manifest demanant la pau immediata al preu que fos.

− Un mes després l’esquadra espanyola era liquidada pels americans a


− Un mes després l’esquadra espanyola era liquidada pels americans a Santiago de Cuba.


… LA CRISI COLONIAL

Impacte de la derrota en les mentalitats. Impacte de la derrota en les mentalitats. A Catalunya abans del 1898 un català no podia reclamar a la vegada

l’autonomia de Catalunya i negar-la a Cuba.

Amb la pèrdua de les darreres colònies desapareixia la contradicció. Amb la pèrdua de les darreres colònies desapareixia la contradicció.

A Espanya el record de la frustració cubana intensificà la intransigència espanyola davant l’autonomisme català, vist espanyola davant l’autonomisme català, vist com un separatisme encobert.

Malgrat que l’autonomia concedida a Cuba, el 1897, havia arribat massa tard Cuba, el 1897, havia arribat massa tard després que s’els hi hagués negat.

Signatura de la Pau de París entre EUA i Espanya (La Vanguardia)



SUMARI








LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ …

Situació de l’Estat espanyol a finals del segle XIX: Situació de l’Estat espanyol a finals del segle XIX: havia de dedicar un terç del pressupost a

l’atenció del deute públic;

no havia construït ni la meitat de les escoles previstes quaranta anys abans;

les forces armades absorbien el 60% del pressupost estatal;pressupost estatal;

l’Estat dedicava a obres públiques una suma equivalent a la que es destinava a culte i clerecia;clerecia;

dedicava a educació una cinquena part de la partida anterior.

Los padres de la patria (El Motín, 1881)



… LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ …

Catalunya demanava un canvi en profunditat. Catalunya demanava un canvi en profunditat. Basat en la moralització de la vida pública i la modernització del país.

No es resignava a la inferioritat política ni al procés de castellanització cultural.cultural.

Representava una voluntat de modernitat en el context d’una Espanya endarrerida, agreujada per la desfeta colonial del 98.

Novembre 1898 petició de les principals Novembre 1898 petició de les principals corporacions barcelonines a la reina regent.

Es demanava una regionalització de l’Administració de l’Estat i un concert econòmic com el que tenien les províncies basques des del 1878. les províncies basques des del 1878.

Les demandes no serien acceptades pel govern de Francisco Silvela.

La regent Mª Cristina d’Habsburg amb


La regent Mª Cristina d’Habsburg amb el futur Alfons XIII (L.Alvarez, 1898)



Finals del segle XIX regeneracionisme espanyol. Corrent ideològic que intentà posar remei a la decadència d’Espanya.

Especialment després del gran impacte del desastre colonial de 1898.

Insatisfacció amb el sistema sociopolític i econòmic de la Restauració. Insatisfacció amb el sistema sociopolític i econòmic de la Restauració.

Propugnava la revolució des de dalt.

El seu principal representant Joaquín Costa, que apostava per “un cirujano de hierro”.apostava per “un cirujano de hierro”.

Polítics regeneracionistes com Polavieja i Silvela no se’n sortiren.

Antonio Maura representà “la revolución desde arriba” Antonio Maura representà “la revolución desde arriba” intent de modernitzar l’Administració local.

La llei electoral mostrava les dificultats per eliminar els cacics que manipulaven els resultats.


els cacics que manipulaven els resultats. Joaquin Costa (M.Compañy, 1908)



A Catalunya el catalanisme s’imposava socialment. Malgrat l’agressivitat del lerrouxisme i del govern de Madrid.

La Lliga de Catalunya era a la pràctica el grup dominant a Catalunya.

Francesc Cambó Francesc Cambó (Historias del tren)

Cambó i Prat de la Riba arraconaren les tendències republicanes i les posicions esquerranes.

Enric Prat de la Riba (Alchetron)

posicions esquerranes.

Comptava amb la influència religiosa de Vic (el canonge Collell, els bisbes Morgades, i Torras i Bages, …).

Representà interessos comercials i agraris, capitalitzant revoltes com el


Representà interessos comercials i agraris, capitalitzant revoltes com el tancament de caixes de 1899.



Conseqüències del tancament de caixes: Repressió del govern que decretà l’estat de guerra a Barcelona.

Dimissió de Duran i Bas i del Dr. Robert.

El sector possibilista de la Unió Catalanista decidí presentar candidatures a El sector possibilista de la Unió Catalanista decidí presentar candidatures a les eleccions.

. La Veu de Catalunya passà de setmanari a diari, sota la direcció de Prat de la Riba.

La majoria va rebutjar convertir un moviment sociocultural en un partit polític.

Tot el sector possibilita (Prat de la Riba, Cambó, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa, etc.) van sortir de la Unió Cadafalch, Duran i Ventosa, etc.) van sortir de la Unió Catalanista per crear el Centre Nacional Català.

− El CNC seria el pont per negociar la fusió amb la Unió Regionalista (grup de conservadors regeneracionistes


Regionalista (grup de conservadors regeneracionistes decebuts amb el govern de Madrid).La Veu de Catalunya


… LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

1901 creació de la Lliga Regionalista. Per la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista.

Guanyava a Barcelona en les eleccions de 1901, amb el Dr. Robert al davant.

Els partits dinàstics (conservadors i liberals) mai més guanyarien unes eleccions a Barcelona.

Les majories serien per a la Lliga Regionalista, i les minories per als republicans (l’ancià Pi i Margall i el minories per als republicans (l’ancià Pi i Margall i el jove andalús Alejandro Lerroux).

1902 vaga general, condemnada per la Lliga que marcaria les distàncies amb l’obrerisme.Bartomeu Robert marcaria les distàncies amb l’obrerisme.Bartomeu Robert

(P.Audouart, 1904) 1901 primera concentració commemorativa de l’Onze de

Setembre davant l’estàtua de Rafael Casanova.Començament de la difusió de Els Segadors, una antiga cançó del 1640,


Començament de la difusió de Els Segadors, una antiga cançó del 1640, himne de combat nacionalista.


… i després entre el catalanisme i el republicanisme, la industrialització en el primer terç del segle XX (1901-1917)

Seu central de Catalana de Gas y Electricidad (1895)


Seu central de Catalana de Gas y Electricidad (1895)

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA · HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA … LA PRIMERA...

Documents

Transcript of HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA · HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA … LA PRIMERA...