HISTÒRIA de la FILOSOFIA

BTL2

Presentació 2017-2018

Professor: Miquel Caelles

Email: mcaelles@joviat.cat

La filosofia és l’amor a la saviesa

ÍNDEX

1. Continguts de la matèria.

2. Material.

3. Criteris d’avaluació i correcció.

4.Normativa.

5. Dubtes i preguntes.

1. Continguts de la matèria

1. DE L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA A PLATÓ1.1 Del mite al logos

1.2 Els primers pensadors anomenats presocràtics

1.3 La sofística i Sòcrates

1.4 Sòcrates

2. PLATÓ (428/427 a.C. – 348/347 a.C.)2.1 La teoria de la realitat

2.2 La teoria del coneixement

2.3 La psique (ànima) platònica

2.4 Teoria política

3. DEL MÓN CLÀSSIC AL MÓN MODERN3.1 Aristòtil i l’hel·lenisme

3.2 Els orígens de la filosofia cristiana

3.3 La filosofia de l’edat mitjana

3.4 El Renaixement

Mort de Sòcrates (Jacques Louis David

1784)

Escola d’Atenes (Rafael, 1509-1510)

1. Continguts de la matèria

4. DESCARTES (1596-1650)4.1 El fracàs de la saviesa antiga

4.2 Les Meditacions metafísiques

4.2.1 La noció de metafísica

4.2.2 Primera meditació: experiència de l’error i dubte metòdic

4.2.3 Segona meditació: el “jo penso”, primera certesa absoluta

4.2.4 Tercera meditació: la regla de l’evidència

4.2.5 Quarta meditació: l’origen de l’error

4.2.6 Cinquena meditació: l’essència de les coses materials

4.2.7 Sisena meditació: indicis (insuficients) de l’existència de les coses

1. Continguts de la matèria

5. L’EMPIRISME: JOHN LOCKE (1632-1704)5.1 La teoria del coneixement (Assaig sobre l’enteniment humà,1690)

5.1.1 Propòsit i mètode

5.1.2 Refutació de l’innatisme

5.1.3 Tipus d’idees

5.1.4 Formació de les idees complexes

5.1.5 La relació entre les idees i les coses

5.1.6 Els graus de coneixement

5.2 La teoria política (Dos tractats sobre el govern civil, 1689)

5.2.1 L’estat de naturalesa

5.2.2 L’estat de guerra

5.2.3 L’origen de les societats polítiques

5.2.4 El dret de resistència

1. Continguts de la matèria

6. JOHN STUART MILL (1806-1873)6.1 L’utilitarisme

6.1.1 Antecedents

6.1.2 El principi de màxima felicitat

6.1.3 Utilitat no s’oposa a plaer

6.1.4 Objeccions (i respostes) a l’utilitarisme

6.1.5 L’harmonia d’egoisme i altruisme

6.1.6 La moral utilitarista

6.2 El liberalisme

6.2.1 Els interessos, els drets i els deures

6.2.2 El principi de dany

6.2.3 Llibertat de pensament i llibertat d’expressió. L’educació liberal

1. Continguts de la matèria

7. FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)7.1 Examen de la decadència. La moral dominant

7.2 La genealogia de la moral. El ressentiment

7.3 La mort de Déu i el platonisme

7.4 La veritat i la mentida en sentit extramoral

• Atena. Lectures de Filosofia. Batxillerat 2017-2018. Ed La Magrana

• Fotocòpies i activitats puntuables

• Apunts

• Bloc:

2. Material

SMX – M5 Xarxes Locals3. Criteris d’avaluació i correcció

3.1 La nota trimestral s’obté de la mitjana entre:

● L’examen trimestral (40%). Per fer la mitjana amb la resta de notes,

l’alumnat ha de tenir un 4, com a mínim, en aquest examen.

Aquest examen trimestral seguirà el model d’examen de les PAU

● Els parcials, treballs i exercicis (50%) En aquest percentatge, tindrà un

pes molt important la comprovació de lectura da cada autor. Si aquesta

comprovació no té una nota superior a 4, s’haurà de recuperar.

● Actitud (10%)

SMX – M5 Xarxes Locals

Presentació

4. Normativa

4.1 Avaluació de les activitats.

-Un/a alumne/a no podrà ser avaluat trimestralment si no entrega totes les

activitats. (PQ)

-Si l’activitat no es lliura dins el termini establert es puntuarà amb un 0.

-Si el no lliurament és justificat, serà obligatori lliurar l’activitat pendent el primer dia

que l’alumne/a s’incorpori. L’activitat serà corregida pel professor, però no tindrà

valor numèric en la nota final de trimestre.

4.2 Parcials

- Si un alumne/a no es presenta a un examen parcial serà puntuat amb un 0.

- Si l’absència a l’examen és justificada no se li posarà nota i s’examinarà dels

continguts en l’examen de final de trimestre.

- NOMÉS es repetirà l’examen a un/a alumne/a quan un altre grup no l’hagi fet

encara.

SMX – M5 Xarxes Locals

Presentació

5. Dubtes i preguntes

EL PENSADOR (1881-1882) d’Auguste Rodin