Hugo Cabre’t es un nen de 12 anys que viu amb el seu pare, un home viudo, dedicat y

carioca, mestre relojero en París, en 1931. El pare, lleva constantment a Hugo al cine, y

adora les pel·lícules de Georges Méliès, el millor cineasta del seu temps. El pare d’Hugo

va mor en un incendi produït en un museu i va quedar bix la tutela del seu oncle, un

relojero alcohòlic responsable del manteniment dels Relojes en la estació de tren

de Montparnasse. El seu oncle li ensenya com ocupar-se dels moviments i després

desaparec.

Hugo viu entre las paredes de la estació, ajustant els Relojes, robant aliments i treballant

en el projecte mes ambiciós del seu pare: la reparació d’un autòmat estopejat, un hombre

mecànic supostament capaç d’escriure amb una ploma estilogràfica. Hugo roba peses

mecàniques en la estació amb la intenció de reparar al autòmat, però un dia es capturat

per el propietari de una tenda de juguetes, s’anomena Georges Méliès, que confisca a

Hugo un petit quadern, heretada del seu pare, que conte els dades necessaris per a llevar

a cabo la reparació.

Per a recuperar el seu quadern Hugo segueix al juguetero fins al seu hogar on coneix a

Isabelle, una ninyet d’edat similar a la seua que resulta ser la filla de Méliès. La ninyet

convencé a Hugo de que vuelva a la seua casa i prometé ajudar-la a recuperar el seu

quadern. Al dia següent, Méliès entrega a Hugo un munto de conizes afirmant que se

tracta dels restos del seu quadern, però Isabelle l’informa que el petit diari no ha sigut

cremat. Finalment, Méliès es compromet a devolver el quadern a Hugo si este se lo gana

treballant en la tenda de trebejos, en compensació per tots els juguetes que havia robat.

Hugo treballa en la juguetería, i en el seu temp libra llogre reparar l’autòmat, però la falta

una pesa, una clau en forma de cor.

Hugo descobrí el cine a Isabelle, cosa que su padrí mai le havia permeti’t experimentar (se

culen en una pel·lícula de cine mudo, sense haver pagat entrada). Inicialment, Hugo no

confia en Isabelle e intenta librarse de ella, però resulta que te en su possessió la clau per

l’autòmat. quan els nens utilitzen la clau per a activar a l’home de corda, este reprodueix la

escena de una pel·lícula. Hugo recorda que es un filma del que seu pare parlava

constantment, recorda que va dir haver sigut seu primera pel·lícula (le Voyage dans la

Lune). els joves també descobrien com el dibuix del autòmat està firmat con el nombre del

padrí de Isabelle: Georges Méliès.

En la casa de los Méliès, Hugo mostra el dibuix a Jeanne, la muler de Georges, però la

esposa no revela res als nenss i los obliga a esconderse en una habitació quan el seu

marit arriba a casa. Mentres estan los nens escondits, Isabelle y Hugo descobrien un

compartiment secret i accidentalment desparament viejos dibuixos i fotografiés dels

treballs de Georges, quan los padrins de Isabelle entren en la habitació. El viejo Georges

se seent traicionat i deprimit.

Hugo es fa amic del dueño d’una llibreria que le havia mostrat Isabelle en la estació. El

propietari de la llibreria presta el seu ajuda als nens en el seu buscada d’un llibre sobre

historia cinematogràfica. Tras dar amb el llibre, queden molt sorprenies al comprovar que

l’autor, René Tabard, afirma que Georges Méliès va morir en la Gran Guerra (Primera

Guerra Mundial). M’entres intenten comprendre la raó de tan tremen error, Monsieur

Tabard aparec en persona i els nens conten al home que Méliès aún viu. Tabard revela ser

un gran admirador dels treballs de Méliès, e inclòs posee una copia de Le Voyage dans la

Lune.

Mes tarda, Hugo y Tabard, amb ajuda d’Isabelle, se dirigien a casa de Méliès amb la

intenció d’ajudar al viejo cineasta. Al principi, no son be recibits per Jeanne, que pide a sus

inesperats invitats que se marchen antes de que su marit desperta. quan Tabard reconeix

a ella una de les actrius mes recurrents en la obra de Georges, Jeanne accepta la seu

oferta de mostrar la cinta de Le Voyage dans la Lune. M’entres vislumbren la pel·lícula,

Georges aparec repentinament despertat per el so del projector i explica cóm va llegar a

ser cineasta, a crear pel·lícules; conta com va inventar els efectes especia-les cóm va

perdre la fe en el cine tras el estelli’t de la Primera Guerra Mundial, veient-se forçat a

vendre els seus treballs per a aconseguir algo de diner, i de cóm va obrir la jogueteria per

a poder sobreviure. També pensa que l’autòmat, una de seus creacions estrella, va ser

destruïda en el incendi produït en el museu, i que res queda dels treballs de la seu vida.

Hugo decideix regressar a la estació per a devolver l’autòmat a su dueño original. A la

seua llegada, es carrinclonada per el inspector de la estació i el seu perro. El nen llogre

escapar i córrer a lo mes alt de la estació, on se encontra la torre del rellotge principal.

Hugo se esconde subiendo a las agujas del rellotge. Una vegada burlat el inspector, Hugo

corre en busca de l’autòmat per a huir amb ell de volta a casa de Isabelle i seus padrins,

però es apressat per l’inspector i l’autòmat va caure a les vies del tren. Hugo intenta salvar

al hombre mecànic arrogant-se a las vies, a pesar de la imminent proximitat d’una

locomotora. Tot indica un desenllaça tràgic, però ‘ inspector salva al nen i al autòmat i

procedeix a seu detenció. Hugo discutí amb el oficial i apareix Georges, que reclama al

nen al·legant que s’encontra baix la seua tutela.

Finalment, Georges realitza una esplèndida gala commemorativa per el seu treball y

Tabard anuncia que han pudit rescatar y restaurar unes 80 pel·lícules del director. Georges

agredeix a Hugo seus accions, i després invita als assistents a "perseguir seus sons".

Al igual que altres adaptacions, diversos detalles (com la menció dels amics del

col·legi de Hugo, Louis y Antionne, el amigo de Isabelle, Etienne, o el viatge en

el metro de París que realitza Hugo de camin a la llibreria de la acadèmia de cine) han

sido obviades o eliminats completament de la pel·lícula per estalviar temps .

En el libro, Hugo decide huir de la estación de trenes transcurridos tres días de la

desaparición del tío Claude, para terminar encontrando el autómata cerca de los restos

de un museo quemado. En el filme, Hugo se encuentra reparando el autómata en su

casa y se lo lleva cuando queda bajo la tutela de su tío Claude.

En el llibre la mano de Hugo queda aplacada por una Puerta en casa de Isabelle,

trams seguir-la luego de descobrir el dibuixo del autòmat, mandres que Isabelle,

cuando intenta obrir el compartimento del armari on s’encontren els dibuixos de

Georges, cae de la Silla en la que se sube rompent-se la perna. En el largometraje,

ambos niños logran descobrir el compartiment sense l’estimbar-se. La raó de estes

diferencies no ha sido facilitada.

En el llibre, el final de la obra te lloc sis meses després, amb Hugo convertit en un

mago conegut com Professor Alcofrisbas. En la pel·lícula, la informació anteriorment

citada està implícita, ja que Isabelle se encontra escrivint la historia de Hugo en la

festa celebrada en casa de Papa George. inopsis: Hugo es un niño huérfano que vive en la estación de tren de París y

cuida de los relojes de la estación, sustituyendo a su difunto tío, quien lo acogió cuando se quedó huérfano.

  Hugo tiene un pequeño robot que empezó a reparar con su padre cuando este aún vivía. Suele robar piezas para repararlo en una juguetería de la estación, pero la pieza que nunca consigue encontrar, es una llave en forma de corazón.  Cierto día, es descubierto por el dueño de la juguetería robando, y este le obliga a trabajarpara él.   Algún tiempo después, conoce a una extraña muchacha, con la que entabla amistad, y quien le descubre el mundo del cine y la literatura.   Tr

  Hugo tiene un pequeño robot que empezó a reparar con su padre cuando este aún vivía. Suele robar piezas para repararlo en una juguetería de la estación, pero la pieza que nunca consigue encontrar, es una llave en forma de corazón.  Cierto día, es descubierto por el dueño de la juguetería robando, y este le obliga a trabajarpara él.   Algún tiempo después, conoce a una extraña muchacha, con la que entabla amistad, y quien le descubre el mundo del cine y la literatura.   Trabajando en la juguetería, descubre que esa extraña muchacha está emparentada con el dueño, y que posee la llave en forma de corazón que él tanto necesita.   Pronto tratará de desentrañar un secreto que tiene que ver con su robot y el dueño de la juguetería, el tío de la extraña muchacha