I Jornada tècnica sobre Universitat i Formació Professional

La visió des del Campus de l’Alimentació de Torribera Santa Coloma de GramenetUniversitat de Barcelona

Màrius Rubiralta, Director del Campus

PRECEDENTS

• HEALTH UNIVERSITAT DE BARCELONA CAMPUS (HUBc)

Campus d’Excel∙lència Internacional (CEI):  “Programa de Fortalecimiento” Ministerio de Educación.

“PROGRAMA DE RELACIÓ ENTRE ELS CAMPUS UNIVERSITARIS I LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU SUPERIOR”

ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

XARXA DE COL∙LABORACIÓ UNIVERSITAT‐INSTITUTS/ESCOLES (CFGS)

• Orden EDU/647/2011, de 22 de marzo, por la que se convocanpara el año 2011 las ayudas correspondientes al ProgramaCampus de Excelencia Internacional, reguladas en la OrdenEDU/903/2010, de 8 de abril.

• Coordinación en el ámbito de la Educación Superior. Las subvencionesmáximas que podrán recibir los solicitantes en este área prioritaria seráhasta un máximo de 100.000 euros por universidad constituyente de laagregación.

Consta de la siguiente actuación:

“Establecimiento de redes de colaboración entre universidades, centros que impartan ciclos formativos de Formación Profesional de grado superior y empresas de los sectores  correspondientes relacionados con las especialidades de los campus, al objeto de favorecer una mayor relación y coordinación en el diseño del Espacio de Educación Superior en España.”

Estudios Universitarios desde la Formación Profesional

• ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOSEl artículo 26 establece que podrán acceder sin necesidad de prueba a las enseñanzas universitarias oficiales de Grado quienes estén en posesión de los títulos de técnico superior de formación profesional, técnico superior de artes plásticas y diseño, o técnico deportivo superior a que se refieren los artículos 44, 53 y 65 de la Ley Orgánica 2/2002, de 3 de mayo de Educación, 

• El Real Decreto 1892/2008 regula las condiciones para el acceso a las enseñanzas universitarias oficiales de grado y los procedimientos de admisión a las universidades públicas españolas. (Modificado por el RD 558/2010, de 7 de mayo, (BOE 8/5/2010)

• Real Decreto 1892/2008 de 14 de noviembre de 2008 (BOE Nº 283 de 24 de noviembre)

• Real Decreto 558/2010 de 7 de mayo de 2010 (BOE Nº 113 de 8 de mayo)

ÉS POSSIBLE LA COL∙LABORACIÓ ENTRE LA UNIVERSITAT I ELS INSTITUTS/ESCOLES (FPGS)?

• ENTORNS  UNIVERSITARIS AMB INSTITUTS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL GRAU SUPERIOR:  OBJECTIUS DE CADA NIVELL EDUCATIU.

‐ ENTORNS UNIVERSITARIS ESPECIALITZATS: Dirigits a un sector productiu determinat.

Exemples: a) Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge (Hospitalet) b) Campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma de Gramenet)

‐ ENTORNS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL G. SUPERIOR: Dirigits a l’ocupació a través d’una formació dirigida a les habilitats i l’experiència

Estudis de grauNutrició Humana i Dietètica

Ciència i Tecnologia dels Aliments(adscrits a la Facultat de Farmàcia)

CAMPUS DE L’ALIMENTACIÓ DE TORRIBERAUniversitat de Barcelona

Curs 2012‐2013

Panoràmica del Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.Recinte Torribera (Diputació de Barcelona) 

MR2012

Què és el Campus de l’Alimentació?

És un dels sis campus de la Universitat de Barcelona que concentra temàtiques relacionades amb l’alimentació en tres nivells:

• DOCENTOferta acadèmica de la Facultat de Farmàcia impartida al Campus de l’AlimentacióGrau de Nutrició Humana i DietèticaGrau de Ciència i Tecnologia dels AlimentsMàster en Seguretat Alimentaria (UB‐UAB‐ACSA)

Oferta acadèmica vinculada al Campus de l’AlimentacióMàster de Desenvolupament i Innovació d'AlimentsMàster de Nutrició i MetabolismeMàster d'Història i Cultura de l'Alimentació

• RECERCA‐ Doctorat‐ INSTITUT DE RECERCA EN NUTRICIÓ I SEGURETAT ALIMENTÀRIA (INSA)

• TRANSFERÈNCIA i RESPONSABILITAT SOCIAL UNIVERSITÀRIA– FUNDACIÓ BOSCH I GIMPERA– CÀTEDRA D’EMPRENEDURIA

ÀMBIT DE LASALUD

ÀMBIT DE LAINDUSTRIA

ALIMENTARIA

ÀMBIT DE LAGASTRONOMIA

ÀMBIT SOCIAL DE L’ALIMENTACIÓ

ESTRUCTURA SECTORIAL DEL CAMPUS DE L’ALIMENTACIÓDE TORRIBERA I L’EEES . UNIVERSITAT DE BARCELONA

GRAUS:        NHD                           CTA                               CG                               

FPGS:     Dietètica        Processos  i Qualitat enFPGM: la Industria Alimentària               SOC : (97)

Famílies

MASTER

DOCTORAT

EXTENSIÓ

Cuina iGastronomia

S.A.

FAMÍLIES DE LA FP relacionades  amb estudis universitaris

SANITAT    Dietètica    (FPGS)..

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIESProcessos i Qualitat en la Indústria Alimentària (FPGS)

Vitivinicultura (FPGS)

HOTELERIA I TURISMECuina i Gastronomia (FPGM)Direcció de cuina (FPGS)

AGRARIAGestió i organització d’empreses agropecuàries (FPGS)

Objectius dels ensenyaments• Nutrició Humana i DietèticaFormar professionals capaços de desenvolupar activitats orientades a l'alimentacióde l'individu o de grups d'individus per atendre'n les necessitats fisiològiques opatològiques, tenint en compte els principis de protecció i promoció de la salut, laprevenció de malalties i el tractament dieteticonutricional.

• Ciència i Tecnologia dels AlimentsFormar experts que coneguin la naturalesa dels aliments, les possibles causes deldeteriorament i les mesures que tenen a l'abast per processar‐los, de manera que sen'allargui la vida útil i se'n millori la seguretat sense perjudicar‐ne el valor nutritiu isensorial.

Proporcionar una formació científica i tecnològica sòlida en tots els aspectes bàsics iaplicats dels aliments: composició i propietats, evolució al llarg de totes les etapes iefectes en l'ésser humà.

Proporcionar coneixements de l'entorn social i legal en el qual s'han de produir iconsumir els aliments per posar a disposició dels consumidors uns productesadaptats als hàbits de consum actuals, en consonància amb els criteris desostenibilitat i respecte al medi ambient i en concordança amb la legislació vigent.

CREACIÓ D’UN ENTORN DE FP EN CIÈNCIES ALIMENTÀRIES.

• 1. Com és pot crear un centre amb Formació Professional GS?• 2. Quins són els criteris que justifiquen una col∙laboració positiva entre 

universitat i la FP de grau superior?• 3. Quina és l’oferta de FPGS existent a la corona d’influència d’un Campus?• 4. Com pot influir la demanda del sector professional per apropar ambdues 

línies educatives  d’educació superior? Inserció laboral en el sector agroalimentari.

ESTUDI  extern : TRANS Consultoria del coneixement

a. Anàlisi de l’atur a Santa Coloma (20,4%), Sant Adrià i Badalona (2012)b. Demanda de FPGS per part del sector no atesos a la zona d’influència.c. Relació de l’oferta de FPGS relacionats amb l’alimentació a la corona.d. Al ser un sistema molt regulat, quins graus de llibertat tenim?

Observatori de l’FP a Barcelona. Fundació BCN Formació.

“El sector de les Indústries Alimentàriesté una importància cabdal en la nostra economia i, al se torn, es troba en una fase de transformació i evolució constant.Un dels efectes és la demanda de recursoshumans especialitzats i capaços de fer fronta la seva evolució....”

1.Definició del sector indústries alimentàries2. Sector de la Indústria Alimentària: una aproximació quantitativa3. El sector de les indústries alimentàries en elSistema Integrat de Qualificacions Professionals4. Anàlisi i investigació qualitativa5. Recomanacions polítiques

2012

El Govern aprova el III Pla general de Formació Professional de Catalunya (2013‐2016)

• Els consellers Puig i Rigau presenten l'acord conjuntament amb la memòria de la futura llei de Formació Professional. Totes dues mesures s’emmarquen en el projecte del Govern d’avançar cap a un nou model d’FP que contribueixi a crear ocupació estable i millori la competitivitat de les empreses del país . 

• Consell Català de Formació Professional: la Generalitat, els sindicats CCOO i UGT, les patronals Foment del Treball i Pimec, el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, i les dues entitats municipalistes del país –Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis‐.

• Formació Professional, és aquella que facilita les competències i les qualificacions necessàries per a l’accés y la progressió professional en el món laboral.

III PLA GENERAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA(març 2013)

El present document formula un marc d’actuacions  orientades a construir un sistemainterrelacionat, coherent i eficient dels actuals subsistemes de formació professional a Catalunya.

El Mapa de situació de la Formació Professional a Catalunya 2010‐2011 aporta una sèrie de dadesvaluoses sobre l’oferta formativa del conjunt del sistema de FP.

A Catalunya hi ha 383 centres amb CFGM o CFGSFamílies (2010):Sanitat :46.211 usuaris; (5%)Indústries Alimentàries:  40.685 usuaris; (4,4%)Hosteleria i Turisme: 19.404 usuaris; (2,1%)

ANÀLISI DE LES DEBILITATS DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL.Trobem referències a la baixa interacció amb la Universitat?

• Escassa incidència de la formació professional en les petites i mitjanes empreses (PIMES).

• Escassa importància de la formació en l’esperit  emprenedor en tot el sistema de formació professional, així  com dispersió de programes.

• El fet de compartir en un mateix centre educatiu  programes d’ESO, Batxillerat i Cicles de Formació Professional ha permès estendre la implantació territorial de secundària, però dificulta el desenvolupament de la formació professional amb una visió de la formació al llarg de la vida i d’integració en l’entorn empresarial i professional del centre. 

EL FUTUR DE L’EDUCACIO SUPERIOR A EUROPA: 

• Els beneficis de l’increment de la qualificació promou un augment del valor del capital humà actiu del país. Això contribuirà a augmentar la competitivitat de les empreses i l’ocupabilitat de les persones.

• Caldria situar una línia de treball per a millorar l’atractivitat de la formació professional, en consonància amb les directrius de la Unió Europea en el marc de l’Estratègia Europea 2020.

Què en diu l’Estratègia Europa 2020 de la ”integració” de l’Educació Superior en l’EEES i de la relació de la FPGS amb la Universitat?

La Formació Professional i l’Estratègia Europa 2020

• COMMUNICATION FROM THE COMMISSION TO THE EUROPEAN PARLIAMENT, THE COUNCIL, THE EUROPEAN ECONOMIC AND SOCIAL COMMITTEE AND THE COMMITTEE OF THE REGIONS.  COM(2010)296final

“A new impetus for European cooperation in Vocational Education and Training to support the Europe 2020 strategy”

• The Europe 2020 Strategy puts a strong emphasis on education and training to promote “smart, sustainable and inclusive  growth”

“An Agenda for new skills and jobs" "Youth on the Move"

Initial vocational education and training (IVET)

• VET in Europe covers diverse national systems, rooted in their specific economic and social environments. IVET is normally part of upper secondary education but includes also tertiary level (called 'Fachhochschulen', 'universities of applied sciences' or 'vocational colleges' in many countries).

The Copenhagen process launched in 2002 has supported the Member States in modernising VET systems. 

Vocational education and training for better skills, growth and jobs. Strasbourg, 20.11.2012  SWD(2012) 375 final 

ANÀLISI DE L’ESTRATÈGIA DE MILLORA 

• Objectiu BPotenciar la dimensió sectorial de l’oferta formativa.

• MesuresCreació d’espais sectorials de relació i participació de 

empreses, agents socials i sectors econòmics, per tal de vehicular una relació permanent entre els sectors que millori la planificació, organització, seguiment, i avaluació de l’oferta de formació professional i de tot el Sistema Integrat de Formació Professional i Qualificació.

ANÀLISI DE L’ESTRATÈGIA DE MILLORA 

• Objectiu CDissenyar i contribuir a experimentar i implementar nous models de formació professional en alternança i dual al llarg de la vida. 

Mesures• Fomentar la implementació i avaluació de plans que defineixin 

sectors i empreses on es prioritzi la formació professional dual i en alternança. 

• Objectiu D• Avançar en la participació de les empreses, els agents socials i 

els sectors econòmics en la formulació dels criteris de programació de l’oferta formativa.

Els Centres Integrats (CI): Impuls dels centres integrats de formació professional.

• Objectiu ADesenvolupar una regulació pròpia dels centres integrats (CI) de formació professional a Catalunya.

Facilitar que els CI tinguin connexions  entre l’educació permanent, la Formació Professional, la Universitat i les empreses.

Objectiu BArticular i potenciar una xarxa de qualitat i d’excel∙lència de centres integrats de formació professional a Catalunya. 

Marco Europeo (EQF / MEC)El Marco Europeo de Cualificaciones para el aprendizaje 

permanente (EQF/MEC) es un marco común de referencia que relaciona entre sí los sistemas de cualificaciones de los países y 

sirve de mecanismo de conversión para mejorar la interpretación y comprensión de las cualificaciones de 

diferentes países y sistemas de Europa. 

El Marco Europeo de Cualificaciones para el aprendizaje permanente (EQF‐MEC), Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 2009 (ISBN 978‐92‐79‐

08475‐1)

ESTUDI DE MERCAT. (HUBc/TRANS)Projecte de nou centre de formació professional en l’àmbit agroalimentari al Campus de l’Alimentació de Torribera.

• CFGS:‐ Dietètica (FP: Sanitat) [Nombre de cicles: 18] (16%)‐ Laboratori d’Anàlisi i control de Qualitat (Química)[15](17%)‐ Processos i qualitat en la industria alimentària (I.A.)[2]‐ Industria Alimentària (I.A.) [2]‐ Vitivinicultura (I.A.) [3]• CFGM:‐ Cuina i gastronomia (Hoteleria i Turisme) [24]

Curs 2010‐2011: 36% del total

ESTUDI DELS NOSTRES REFERENTSProjecte de relació amb la formació professional GS en l’àmbit agroalimentari al Campus de l’Alimentació de Torribera

• EHT‐CETT: Hoteleria* i TurismeCFGS Cuina‐Gastronomia i Serveis de RestauracióCFGS Direcció de CuinaCFGS Direcció de Serveis de Restauració

• Escoles de Cuina de Catalunya• Hospital de Sant Joan de Déu• Hospital Clínic • Hospital de Bellvitge. • Hospital de l’Esperit Sant• Centre Assistencial Emili Mira• Hospital Mútua de Terrassa

* GRAU DE TURISME

ITINERARIS‐DIRECCIO HOTELERA‐DIRECCIÓ TURÍSTICA

ESCOLA DE RESTAURACIÓ DE GRAMEIMPULS S.A.Santa Coloma de Gramenet.

• L’Escola de Restauració neix l’any 1991 d’una aposta de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Grameimpuls, SA, per proporcionar a la població de la ciutat i a les empreses de restauració un referent on es poguessin formar a professionals que posteriorment treballessin en l’àmplia oferta de restaurants de la ciutat.

L’Escola de Restauració ofereix cursos de formacióocupacional de cuina i cambrer, cursos de formaciócontínua per a persones en actiu i en aquests moments ofereix cursos de cuina per a personesaficionades.

INSTITUT D’EDUCACIÓ SECUNDARIA “Les Vinyes”Carrer Amèrica 53. Santa Coloma de Gramenet

CAMPUS DE L’ALIMENTACIÓ TORRIBERAINSTITUT “Les Vinyes”

FPGS en DIETÈTICAFPGS en LABORATORI DIAGNÒSTIC CLÍNIC

CONVENI UB‐INSTITUT LES VINYES (2013): Pràctiques d’estudiants de FPGS en Dietètica al Campus de l’Alimentació de Torribera (Edifici Laboratoris Docents).

CONCLUSIONS  • CAL AVANÇAR EN EL CONCEPTE DE L’EEES COM EL CONJUNT DE LA FP GRAU 

SUPERIOR I L’EDUCACIÓ SUPERIOR UNIVERSITÀRIA.• A NIVELL TERRITORIAL CAL UNA APROXIMACIÓ  SECTORIAL  DEL CONJUNT DE 

L’OFERTA DOCENT SUPERIOR.• L’ESTUDI ENTRE L’OCUPACIÓ (SECTOR PRODUCTIU) I L’OCUPABILITAT (CAPACITAT 

DE L’EDUCACIÓ SUPERIOR PER PREPARAR ALS ESTUDIANTS PER ACCEDIR A UN LLOC DE TREBALL).

• APROXIMAR  ELS ACTORS  (professors, estudiants)  AMB CONTACTES  ENTRE ELS CAMPUS (ESPECIALITZATS) I ELS INSTITUTS QUE IMPARTEIXEN FPGS.

• DONAR MÉS IMPORTÀNCIA A L’ENTORN D’EDUCACIÓ SUPERIOR: APROXIMAR MÉS ELS ACTORS DE LA FP EN ENTORNS DE MAJOR NIVELL QUE ELS ACTUALS. 

A) ACORDS AMB CAMPUS PER COL∙LABORARB) ACOSTAR LA FPGS ALS ENTORNS UNIVERSITARISC) ACOSTAR ELS INSTITUTS ALS CLUSTERS ECONÒMICS RELACIONATS (DUAL)

• PROMOURE EL DIÀLEG ENTRE ESTUDIANTS DE DIFERENTS AMBITS (FPGS /UNIV)• PROMOURE LA CONFIANÇA ENTRE AGENTS SOCIALS I ECONOMICS IMPLICATS EN 

UN PROJECTE FLEXIBLE, PERMEABLE, PRÒXIM, AMB DEFINICIÓ DE LES DIFERENCIES FUNCIONALS.  

• EXPERIÈNCIES PILOT: ENTORNS AMB ACTIVITATS COL∙LABORATIVES