I. La delimitació vigent.Delimitació municipal · Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual...

I. La delimitació vigent.Delimitació municipal

1

Delimitació: definició, conceptes i processos

Jaume Massó Cartagena

Unitat de Delimitació Territorial i Grans Obres

Institut Cartogràfic de Catalunya

Jornada "Delimitació municipal". 30 d'octubre de 2009


2

Decret 244/2007, DTM

Cronologia

Constitució19 de març de 1812

Llei de mesura del Territoride 9 de juny de 1859

Dictadura franquista

Conveni DGAP-ICC 2005-11

Guerra civil1936-1939

Decret 140/1988, RDTPEL

Conveni IGN – ICCConveni DG - ICC

Actuacions puntuals

Llei municipal de 20 d’agost de 1870Decret de 23 de desembre de 1870

sobre delimitació de termes municipals(2 mesos)

Decret de 12 de setembre de 1870sobre la creació de l’IGE

Llei de 30 de setembre de 1870per a la publicació del Mapa

Llei de 23 de març de 1906sobre la formació del cadastre parcel·lari

Real decret de 30 d’agost de 1889sobre delimitació de termes municipals

(2 anys)

Cop d’estat deMiguel Primo de Rivera. 1923

Treballs de delimitació



3

Antecedents ( 1812 - 1909)

Llei sobre la formació del cadastre parcel·lari23 de març de 1906

Constitució19 de març de 1812

Llei de Mesura del Territori9 de juny de 1859

Llei municipal 20 d’agost de 1870

Decret sobre la creació de l’IGE2 de setembre de 1870

Llei per a la publicació del Mapa30 de setembre de 1870

Decret sobre delimitació de termes municipals23 de desembre de 1870

(2 mesos)

Real decret sobre delimitació de termes municipals30 d’agost de 1889

(2 anys)



4

1a. delimitació sistemàtica (1909 –1930)

Guerra civil1936-1939

Els treballs de delimitació i aixecament topogràfic es van realitzar a Catalunya majoritàriament entre 1909 i 1930.

Aquests treballs van suposar la primera delimitació del conjunt dels municipis .

Treballs de l’IGE/IGN a CatalunyaAixecament de les actes de reconeixement

Cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, 1923

El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va suposar l’inici dels treballs de l’Estado Mayor del Ejército, Comisión Geográficadel Noreste de España.

La guerra civil espanyola suposà un trencament en el món municipal.



5

Documentació (1909 – 1930)



6

Temps d’oblit (1939 – 1978)

El període entre 1939 i 1978 la informació de delimitació és només a l’arxiu de l’IGN a Madrid.

Mentrestant la definició de la línies es manifesta en la cartografia oficial. de forma diversa i confusa.

En general, els ajuntaments coneixen poc l’existència d’aquesta documentació.

dictadura franquista

SGE 1987IGC 1942 ICC 1993

Zona Viladrau


dictadura franquista


7

ICC

Escala 1: 50 000


SGE

Escala 1: 50 000

IGN

Escala 1: 25 000



8

Donada la disponibilitat dels mapes cadastrals (d’escala gran) per part dels ajuntaments, els límits continguts en aquesta cartografia són els que han estat utilitzats, majoritàriament, en el treball diari.

L'anàlisi de la cartografia cadastral, en quant als límits municipals, mostra duplicitats en la definició d’aquestes línies.


Zona Torrefeta i Florejacs



9

Generalitat de Catalunya (1979 – 2005)

Amb l’Estatut d’Autonomia de 1979 la Generalitat recupera les competències sobre la definició del marc legal.

La Constitució de 1978 dóna pas a un nou sistema d’organització territorial.

Actuacions puntuals

Conveni IGN – ICCConveni DG - ICC

DocumentacióNombre total d’actes...................................... 3 461Nombre total de quaderns de camp.............. 3 905Nombre total de documents.......................... 7 366

Documentació cartogràficaPlanimetries.................................................. 1 244*Anivellacions................................................. 1 288*Plànols de població....................................... 736Nombre total de documents

cartogràfics.............................................. 3 268

* Dels quals, 51 presenten la planimetria i l’anivellació conjuntes en un únic document

Llei 6/1987, OCCLlei 8/1987, RLC

Decret 140/1988, RDTPEL

Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de regim local de Catalunya.

Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals de Catalunya.

Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcalde Catalunya



10

2a. Delimitació: (2005 - ...) Més precisió: Replantejaments

• D’acord amb el Conveni signat el 30 de

desembre de 2005 entre el DGAP i l’ICC.

• L’ICC està realitzant els replantejaments

topogràfics de les línies de terme dels municipis

de Catalunya, a partir de la documentació existent

als arxius de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN).

• El període d’execució va del 2005 al 2011.

Decret 244/2007, DTM

Conveni DGAP-ICC 2005-11

Mapa Municipal.

• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual

s'aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim

local de Catalunya.

• En data de 6 de novembre de 2007 s’aprovà el

Decret 244/2007, pel qual es regula la constitució i

la demarcació territorial dels municipis, de les

entitats municipals descentralitzades i de les

mancomunitats de Catalunya.

• Aquest decret defineix el conjunt de processos a

seguir per a la delimitació dels municipis.



11

Conceptes

El municipi és l’entitat bàsica de l’organització territorial, els elements constitutius del municipi són la població, el territori o terme municipal i l’organització.

Municipi

Terme municipal El terme municipal és un element essencial del municipi i es basa en l’existència de valors històrics i tradicionals que el

Línia de terme

basa en l’existència de valors històrics i tradicionals que el sustenten, en la representació d’una col·lectivitat i en la capacitat de gestió dels serveis públics per part de l’ajuntament.

El terme municipal és l’àmbit de prestació de serveis de l’ajuntament

El línia de terme és la totalitat de la línia comuna entre dos municipis, independentment del nombre de trams.

El tram és cada una de les ínies continues que configuren la línia de terme entre dos municipis.


Tram de línia


12

Actors línies internes

Els ajuntaments són els organismes competents en quan a la definició dels seu límits.

La Direcció General d’Administració Local i l’Institut Cartogràfic de Catalunya donen suport l’Institut Cartogràfic de Catalunya donen suport als ajuntaments segons queda recollit al marc legal vigent.

CDTC

La Comissió de Delimitació Territorial és l’òrgan d’estudi, consulta i proposta en relació amb les matèries que afecten la determinació, la revisió i la modificació dels límits territorials dels ens locals de Catalunya i de les demarcacions en què s’estructura territorialment l’Administració de la Generalitat.



13

Escenari

91 línies amb municipis d’altres estats

(Competència estatal)

- França, tractat de Baiona (84 línies – 34 municipis CAT)

- Andorra, sense tractat ( 7 línies - 3 municipis CAT)

68 línies amb municipis d’altres autonomies

2 712 línies municipals interiors de Catalunya

- Aragó (60 línies – 32 municipis CAT

- País Valencià (8 línies – 3 municipis CAT)

70 línies amb el mar

- A efectes de tancament del Mapa Municipal

Número fites estimades de Catalunya: 22 500

Longitud total de les línies: 14 000 Km (aprox.)



1. Replantejament 2. Acta de delimitació 3. Acta de reconeixement

Esquema del procés del Mapa Municipal

4. Memòria dels treballs topogràfics 5. Mapa municipal



Els replantejaments realitzats dins del

El procés de delimitació té com a punt

de partida les delimitacions vigents

realitzades , a Catalunya, entre 1909 i

1930.

El replantejament (1/5)

Els replantejaments realitzats dins del

conveni DGAP-ICC 2005-2011, recullen

el traçat d’aquestes delimitacions

prèvies.

La DGAL tramet el replantejament de

la línia de límit als ajuntaments.



16

Ajuntaments + DGAL + ICC

Els ajuntaments, amb el suport dels

tècnics de la Generalitat (DGAL +ICC)

acorden els punts definitoris de la línia en

base al replantejament previ.

La DGAL convoca els ajuntaments afectats

i l’ICC per a la realització de la delimitació.

L’acta de delimitació (2/5)

El tècnic de l’ICC dóna coordenades als

nous punts definitoris reconeguts.

En cas de desacord es defineixen també

cada una de les línies proposades pels

ajuntaments.

S’aixeca una acta de delimitació final on

queda descrita la línia acordada.



17

Ajuntaments + DGAL

Un cop aprovades pels plens

municipals, l’acta de delimitació és

publicada al DOGC.

Si així s’acorda, es monumenten noves

fites de terme.

L’acta de reconeixement (3/5)

A l’acta de reconeixement queden

descrites cada una de les fites i el traçat

de la línia de límit entre elles.

La DGAL convoca novament les

comissions municipals per a la signatura

de l’acta de reconeixement definitiva.



18

ICC

L’ICC realitza la Memòria dels treballs

topogràfics.

La memòria dels treballs topogràfics (4/5)

En la Memòria queden recollides les

coordenades oficials de les fites i el

traçat de la línia de límit sobre

cartografia a escala 1:5 000.



19

Comissió de Delimitació Municipal de Catalunya

El Mapa Municipal (5/5)

Quan un municipi ja té el conjunt de les seves

actes de reconeixement signades i les

corresponents Memòries dels treballs

topogràfics realitzades, es realitza el seu

Mapa Municipal.

El Mapa Municipal és sotmès a la consideració

de la Comissió de Delimitació Territorial de

Catalunya (CDTC).

La CDTC també arbitra en el cas de desacord

entre municipis.



20

Delimitació: definició, conceptes i processos

Jaume Massó Cartagena

Unitat de Delimitació Territorial i Grans Obres

Institut Cartogràfic de Catalunya


I. La delimitació vigent.Delimitació municipal · Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual...

Documents

Transcript of I. La delimitació vigent.Delimitació municipal · Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual...