De dimarts a divendres: de 9h a 13h i de 15h a 19hDissabte: de 9h a 19h ininterrompudament

Dilluns: tancat

6 de d embre de 2007(la Constitució)

8 de d embre de 2007(la Immaculada)

25 de d embre de 2007(Nadal)

26 de d embre de 2007(Sant Esteve)

1 de gener de 2008(Any Nou) 21 de marc de 2008

(Divendr Sant)24 de marc de 2008

(Dilluns de Pasqua)

1 de maig 2008(F ta del treball) 12 de maig de 2008

(Dilluns de Pentacosta) 24 de juny de 2008(Sant Joan)

15 d’agost de 2008(L’ A umpció)

29 d’agost de 2008(F ta Major)

11 de s embre de 2008(Diada Nacional)

1 de novembre de 2008(Tot s Sants)

FESTES LOCALS

HORARI DEIXALLERIASA

NT HI

LARI

SACA

LM

Butl

letí d

’infor

mació

mun

icipa

l

Nº1 novembre desembre 2007

L’ EDI

TORI

ALCom alcalde tinc el plaer de presentar el renovat Butlletí Municipal que, amb un nou

format i uns nous continguts, donarà a conèixer periòdicament les actuacions del gov-

ern local i el dia a dia del món associatiu hilarienc.

Els del nou equip de govern tenim la pretensió d’allunyar-nos dels vells sistemes

d’autopropaganda a què estàvem acostumats fi ns ara. Volem que aquesta publicació

sigui un mitjà efi cient per fer arribar als ciutadans informació rellevant que els per-

meti conèixer de primera mà les actuacions municipals més destacades i els projectes futurs. Volem també que sigui un espai

obert a les entitats a les quals convido a participar en aquestes planes. I, fi nalment, el butlletí reserva un espai als grups polítics

amb representació municipal.

Nou butlletí d’un nou equip de govern, perquè el poble així ho ha volgut. Entenc molt bé, però, que desprès de tants anys del

mateix color polític, hi hagi ciutadans que estiguin a l’expectativa de com es desenvolupa el treball del nou equip, i que els

més vinculats a l’anterior govern municipal se’ls fa difícil entendre que han perdut. Saber perdre és una virtut que no tothom

té, però el que no es pot fer és negar a l’altre, criticar-lo o ignorar-lo. Voltaire deia: “Cada fracàs ensenya a l’home alguna cosa

que necessitava aprendre”.

Després de gairebé tres dècades d’ajuntaments democràtics, és lògic que les dinàmiques dels consistoris i les necessitats dels

municipis i de les polítiques locals d’avui dia siguin radicalment diferents de les dinàmiques de fa vint-i-vuit anys. No desvetllo

cap secret si dic que sovint un ajuntament s’assembla més a una empresa de serveis que a un fòrum ideològic, i això s’entén

quan parlem de proximitat i de contacte permanent amb el ciutadà.

Caminarem cap a un nou model de fer política. En ple segle XXI els reptes són uns altres: l’envelliment de la població, la im-

migració, les comunicacions, l’habitatge, els canvis econòmics i laborals, les noves tecnologies, les noves formes familiars i un

llarg etcètera que només podem conciliar creant un model propi de municipi que s’ajusti als nous desafi aments. La gestió de la

informació relativa al municipi i la gestió de la participació ciutadana són indispensables perquè aquest nou model municipal

tingui coherència i s’ajusti a les necessitats locals.

L’Equip de Govern tenim el compromís d’apostar per la transparència i fem publiques les nostres indemnitzacions, d’apostar pel

diàleg i el poble te la paraula en els plens, d’apostar per la proximitat i els regidors tenen un horari fi x d’atenció. Tenim, en

defi nitiva el compromís d’escoltar i d’informar al ciutadà. Les planes d’aquest -Santhilari ens ajuden a complir amb aquests

compromisos: hi trobareu exemples de la feina feta i dels projectes en els que estem treballant; llegiu, opineu, feu arribar als

regidors i a mi mateix el que penseu. Només si la informació circula en els dos sentits, de l’Ajuntament al ciutadà i del ciutadà

a l’Ajuntament, la publicació d’aquest butlletí complirà el seu objectiu últim: ajudar-nos a avançar cap el Sant Hilari que tots

volem.

JOAN GARRIGAAlcalde de Sant Hilari Sacalm

HORARI DELS REGIDORSÀREA

REGIDOR

E-MAIL

HORARI

FESTES CULTURA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

ACCIÓ SOCIAL SANITAT JOVENTUT MEDI AMBIENT OBRES I SERVEIS URBANISME PROMOCIÓ ECONÓMICA EDUCACIÓESPORTS

ANDREU VIDAL

ANDREU VIDAL

JOAN RAMON VECIANA

“MANANU”

JOAN RAMON VECIANA

“MANANU”JOANA

GIMÉNEZJOANA

GIMÉNEZJORDI VALLS

JORDI VALLS

JOSEP PUJOL“TEI”

JOSEP PUJOL“TEI”

NURI TORRENT

NURI TORRENT

ports@santhilari.cat f t @santhilari.cat cultura@santhilari.cat participacioparticipacioparticipaci @santhilari.cat acciosocial@santhilari.cat sanitat@santhilari.cat joventut@santhilari.cat mediambient@santhilari.cat serveis@santhilari.cat urbanisme@santhilari.cat promocio@santhilari.cat educacio@santhilari.cat

DILLUNS9:00h a 11:00h

18:00h a 20:00h

DIMARTS i DIJOUS12:00h a 13:00h

DILLUNS 17:00h a 19:00h

DIMARTS12:00h a 14:00h

DIMECRES i DIJOUS19:00h a 20:00h

DILLUNS 19:30h a 21:00h

DIMECRES9:00h a 11:00h

DIMARTS10:00h a 12:00h

DIJOUS*17:00h a 19:00h

*A can Rovira

JOAN GARRIGA (ALCALDIA, GOVERNACIÓ, HISENDA i TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ)REBRÀ LES SEVES VISITES EN HORES PRÈVIAMENT CONCERTADES

2

NOTÍCIESL’enquesta s’ha repartit entre tots els

ciutadans durant el passat mes de setembre

perquè diguin la seva en qüestions ambien-

tals, socials i econòmiques. En aquesta fase,

l’Ajuntament és un espectador del procés ja

que el que realment interessa és que siguin

els mateixos veïns els qui posin sobre la taula

les mancances que detecten al municipi com

ara la qualitat del riu i les rieres, la recol-

lida selectiva, l’estalvi d’energia, la quali-

tat de l’aire o el transport públic. En total,

més de 50 preguntes. D’aquesta manera,

l’empresa Geoservei Projectes i Gestió Am-

biental, que redacta l’Agenda 21, podrà co-

nèixer la percepció que la ciutadania té so-

bre aquells aspectes que més la preocupen

i quines són les principals actuacions que

consideren prioritàries en el seu municipi.

El procés d’elaboració de l’Agenda 21 consis-

teix en diferents etapes que han de permetre

arribar a un pla d’acció estructurat, fonamen-

tat en una anàlisi profunda del territori i amb

la participació dels diferents agents socials.

Sant Hilari fa aquest procés conjuntament

amb la Mancomunitat de les Guilleries que

també inclou els municipis d’Espinelves,

Osor i Viladrau. Aquesta Agenda 21 supra-

municipal vol cohesionar socialment aquest

territori, preservar-ne la integritat ecològica

i el paisatge i, a la vegada, assolir una via-

bilitat econòmica i que en conjunt afavoreixi

la qualitat de vida dels seus habitants.

Sant Hilari Sacalm tanca el 15 de novembre

l’enquesta ciutadana de l’Agenda 21

L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

reconvertirà el cos de vigilants municipals

policia local.

El ple de l’Ajuntament de Sant Hilari del

mes de setembre va aprovar la proposta de

l’equip de Govern de creació del cos de la

policia local, substituint així l’actual plantilla

de vigilants. En aquests moments, la plantil-

la del vigilants està formada per sis agents.

Segons la proposta d’acord que va presentar

l’equip de Govern de l’Ajuntament de Sant

Hilari, ERC i el Partit Independent de les Guil-

leries, la reconversió del cos de vigilants mu-

nicipals a cos de policia local obeeix “a la

nova situació i l’increment de població que

s’ha registrat en els darrers anys en el muni-

cipi, que fa que les competències adscrites

als vigilants municipals no siguin sufi cients

per atendre les necessitats de seguretat

ciutadana i manteniment de l’ordre públic”.

Amb la creació del cos dels Mossos d’Esquadra,

la majoria dels ajuntaments van creure que

es solucionarien els problemes de segure-

tat local, però la realitat ha estat una altra.

El desplegament no ha estat sufi cient per

poder tenir aquesta policia de proximitat.

El setembre passat Sant Hilari Sacalm va

viu-re una nova edició de la festa “Torna

Serrallonga” que va obrir la programació de

fi res i festes de tardor a la nostra població.

La festa, organitzada per l’Associació Torna

en Serrallonga va omplir un any més els nos-

tres carrers i places d’un seguit d’activitats

que van retornar la població al segle XVII.

Es va poder participar en un mercat barroc,

diversos tallers, balls d’en Serrallonga, cer-

caviles de gegants bandolers, una trobada

de cantadors de tradició oral o un taller de

lladres i bandolers, entre d’altres actes.

En Serrallonga i els seus bandolers retornen

Sant Hilari al segle XVII.

El Siureny ha estat el protagonista de la

sisena edició de la Fira del Bolet de

Sant Hilari.

La fi ra es va celebrar el cap de setmana

del 6 i 7 d’octubre i es va poder participar

en diverses activitats culturals, lúdiques i

gastronòmiques, totes elles relacionades

amb el bolet. L’objectiu de la Fira és el

de donar a conèixer la importància de la

micologia al Montseny-Guilleries i fer una

difusió del territori mitjançant una promo-

ció turística que incideixi en el valor del

paisatge, els costums i les tradicions locals.

Durant els dies de la Fira es van organit-

zar activitats per donar a conèixer aquest

producte de la terra en totes les seves ves-

sants, des de la folklòrica i de les tradi-

cions, fi ns a l’àmbit més científi c i ecològic,

passant per el lúdic i gastronòmic. A la

zona de les Guilleries s’hi han identifi cat

més de 700 espècies diferents de bolets i,

probablement, el número existent pot ser

encara molt superior segons els entesos.

Els pessebristes de Catalunya i Balears

celebren la seva trobada anual a la

nostra població

El conseller de Cultura i Mitjans de Comuni-

cació, Joan Manuel Tresserras, va visitar a prin-

cipis d’octubre la nostra població on va presidir

la 38ª Trobada de pessebristes de Catalunya i les

Balears i es va interessar pel món dels bolets i

el bosc en una visita al Museu de les Guilleries.

La trobada de pessebristes va aplegar a Sant

Hilari més de 350 participants arribats de

diferents punts de la geografi a catalana i ba-

lear. Es van exposar pessebres i diorames de

calvaris que es van poder visitar a l’església

parroquial i a Can Rovira. En el seu parlament

d’obertura de la Trobada de Pessebristes,

l’alcalde de Sant Hilari, Joan Garriga, va des-

tacar la feina de l’Associació de pessebristes

de Sant Hilari Sacalm assegurant que “s’estan

fent autèntiques obres d’art, la qual cosa no

és d’estranyar ja que Sant Hilari té una llarga

tradició en el sector de la fusta i la torneria”.

Per la seva banda, el conseller de Cultura i Mit-

jans de Comunicació de la Generalitat, Joan

Manuel Tresserras, va començar a l’Ajuntament

la seva visita a la c apital de les Guilleries. En

el seu discurs, el conseller de cultura va des-

tacar “el valor plàstic i artístic d’aquestes

recreacions en miniatura que fan estimar els

indrets del passat, permeten apreciar els de-

talls de l’arquitectura i ajuden a mantenir la

memòria d’elements i tradicions que han de-

saparegut”. Després de la inauguració de la

Trobada de Pessebristes, el conseller es va

desplaçar a Can Rovira on va veure els pesse-

bres i diorames participants a la Trobada.

D’entre les moltes obres d’art pessebrístic

presentades a Sant Hilari, va destacar un re-

taule amb 12 motius del pessebre que encer-

claven la fi gura de Sant Francesc d’Assís. El

retaule, de dos metres quaranta centímetres

d’alçada per un metre i seixanta centímetres

d’amplada, és una creació de l’Associació

de Pessebristes de Sant Hilari Sacalm.

Finalment, el conseller, es va interes-

sar pel Museu de les Guilleries on hi ha

una col·lecció de bolets permanent i di-

verses exposicions i muntatges relacio-

nats amb la fl ora i la fauna de les Guilleries.

El conseller també va presenciar una des-

fi lada dels armats del Via Crucis Vivents de

Sant Hilari, que es va organitzar expressa-

ment en motiu de la Trobada de Pessebristes

de Catalunya i les Balears. L’any vinent aques-

ta trobada es farà a la Ciutat de Tarragona.

Es demana una subvenció per la neteja i

manteniment de carreteres i carrers

afectats per les nevades.

El ple de l’Ajuntament ha aprovat sol·licitar

al Departament de Política Territorial i

Obres Públiques una subvenció de 6.000

euros per la neteja i manteniment de les

carreteres i vies de comunicació municipals

afectades per les nevades. La despesa total

prevista és de 12.260 euros i l’Ajuntament

de Sant Hilari no disposa de cap font

de fi nançament per aquesta fi nalitat.

El municipi de Sant Hilari està considerat

legalment de muntanya i són freqüents

les nevades durant la temporada hiver-

nal, provocant una important despesa

municipal per la necessària neteja de

les vies de comunicació de la població.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras i l’alcalde

de Sant Hilari, Joan Garriga, a la presentació de la trobada de pessebristes.

Presentació de la trobada de pessebristes a l’Ajuntament. Fotos: Irene Mir

Acte públic de presentació de l’Agenda 21 de Sant Hilari. Foto: Irene Mir

Degustació de bolets al Museu de les Guilleries. Foto: Irene Mir

Cançons tradicionals durant la festa d’en Serrallonga Foto: Irene Mir

3

NOTíC

IESAquest centre funciona des de fa anys però en-

cara té pendent desenvolupar la darrera fase.

L’alcalde de Sant Hilari Sacalm, Joan Gar-

riga, i la consellera d’Acció Social i Ciutada-

nia, Carme Capdevila, s’han reunit per tal

de desencallar la tercera i darrera fase de la

residència de gent gran. Segons les converses

que s’han mantingut, el Departament d’Acció

Social i Ciutadania farà un estudi de viabilitat

sobre la capacitat que s’ha de donar a un es-

pai lliure que hi ha a la residència i en el qual

l’Ajuntament voldria fer-hi entre 10 i 12 ha-

bitacions més, la majoria dobles. L’estudi de vi-

abilitat concretarà quin creixement és l’adequat

per tal d’ajustar-lo a la ratio actual del centre.

La Residència de Gent Gran es va inaugurar l’any

2001 i en l’actualitat l’oferta és de 54 places.

La Conselleria d’Acció Social i Ciutadania

estudiarà la viabilitat de la tercera fase de la

residència de la gent gran.

El Vilar Rural té una reproducció a

Catalunya en miniatura

El passat 6 d’octubre es va inaugurar la re-

producció que representa el Vlar Rural

de Sant Hilari Sacalm, del Grup Shers, a

l’emblemàtic parc de Catalunya en Miniatura,

situat al municipi de Torrelles de Llobregat.

Un dels principals objectius de Catalunya en

Miniatura és promocionar el turisme, essent

una alternativa interessant i diferent de les

moltes que Catalunya ofereix als seus visitants.

L’acte d’inauguració de la reproducció del Vilar

Rural de Sant Hilari a Catalunya en Miniatura va

comptar amb la presència de l’alcalde de Sant

Hilari, Joan Garriga, la regidora de Promoció

econòmica, Núria Torrent, el president del Grup

Shers, Ramon Bagó, el director de Catalunya en

Miniatura, Fernando de Ercilla, el Subdirector

General de Programació Turística de la Gene-

ralitat de Catalunya, Jaume Font i l’alcaldessa

de Torrelles de Llobregat, Glòria Matas. Els

Gegants de Sant Hilari també es van desplaçar

fi ns a Torrelles de Llobregat per assistir a l’acte

d’inauguració de la maqueta del Vilar Rural.

La desfi lada-espectacle la va organitzar “Sant Hilari contra el càncer” i els diners recollits s’han

lliurat a l’”Associació Catalunya contra el C àncer”, AECC.

Els 15.650 euros es van aconseguir amb la venda de les entrades de la passarel·la i també amb

diversos donatius que van fer particulars, comerços i empreses. En aquesta campanya també hi ha

participat activament l’Associació de Comerç i Turisme de Sant Hilari a través d’unes guardioles

que es van repartir pels establiments associats. Un cop fet el recompte, en aquestes guardioles

s’hi van recollir 1.749 euros.

A la Passarel·la hi van participar, desinteressadament, les botigues de roba, perruqueries i centres

d’estètica de Sant Hilari, l’escola de dansa d’Arbúcies i les persones que van fer de models.

La passarel·la solidària de Sant Hilari recull 15.650 euros a benefi ci del càncer

Sant Hilari Solidai recull 1.600 euros per

comprar medicaments per el poble sahrauí.

El proper mes de desembre Sant Hilari Soli-

dari portarà personalment els medicaments al

poble sahrauí.

L’entitat Sant Hilari Solidari va organitzar el

passat mes de setembre diverses activitats

per tal de col·laborar amb el poble sahrauí

amb la compra de medicaments. En to-

tal es van recaptar 1.600 euros, dels quals,

500 van ser una aportació de l’Ajuntament

de Sant Hilari Sacalm. Ara, aquests diners

es destinaran a la compra de medicaments.

A més, els veïns de la població també van

contribuir lliurant medicines no caducades.

Les activitats solidaries van consistir en la

projecció de la pel·lícula “Los Baules del

Retorno”, jocs i tallers infantils, una fi -

deuà popular i un concert amb el grup Salsa

de Pastor. També es va fer una xerrada so-

bre la situació actual del poble sahrauí.

La població ja te el primer carrer amb nom

de dona.

Els noms de dones són totalment absents

en la nomenclatura dels carrers del nostre

poble. En el Ple Municipal celebrat el dijous

27 de setembre de 2007, vam tenir l’honor

i el goig de poder dedicar un carrer a la cè-

lebre escriptora Mercè Rodoreda. El car-

rer està situat entre el passeig de la Font

del Ferro i el carrer del Nen Jesús de Praga.

L’equip de govern de l’Ajuntament vol con-

tinuar treballant per normalitzar aquesta

situació on les dones ocupin, en tots els

àmbits, el reconeixement que es mereixen.

Ets un jove emprenedor? Tens bones idees per muntar Tens bones idees per muntar Tla teva prò pia empresa? Necessites un cop de mà?

OFICINA DE PROMOCIÓ ECONÓMICA

Edifi ci Can Rovira - Pl.Dr.Robert s/n - 17403 Sant Hilari Sacalm Tel. 972869686 - promocio@santhilari.cat

SERVEI DE CREACIÓ D’AUTOEMPRESA ✔

✔ ✔

Passa’ns a veure i t’ajudarem.

Imatge de Catalunya en Miniatura.

Haima de la Festa Solidària.

Activitats durant la Festa Solidària. Fotos: Irene Mir

4

Tal com vam dir en repetides ocasions durant els mesos previs a la campanya electoral, per al PIG era molt important poder tenir la regidoria de Cultura, i així poder aplicar els nostres criteris a l’hora de fer créixer la nostra societat en la vessant cultural, tant necessaria per al present i futur del nostre model de convivència.En aquest sentit, el primer que ha fet la regidoria de Cultura és donar un nou impuls a l’Escola d’Adults de Sant Hilari. Un impuls que ha començat canviant l’edició del programa de cursos, fent-lo més atractiu, i que continuarà millorant la comunicació entre professors i Ajuntament, creant un claustre de professors i una direcció que estigui portada per gent relacionada amb l’ensenyament i planifi cant reunions periòdiques entre els representants de l’Ajuntament i els de l’Escola d’Adults per tal de millorar-ne el funcionament.A banda d’això, tots sabem que en els primers mesos és difícil entreveure canvis en el model de gestió cultural perquè si per alguna cosa es caracteritza la cul-tura, és per la planifi cació de futur. Aquesta tasca, la planifi cació del futur cultural de Sant Hilari, ja l’hem començada a fer des de l’Ajuntament. Hem elaborat un primer esbós del que volem que siguin els Plans Culturals. Esbós que debatrem i compartirem amb tothom qui creiem que hi pugui ajudar per tal de redactar posteriorment un document que farem avinent a tots els ciutadans.Aquests Plans Culturals inclouran línies tant diverses com la relació entre la Cultura i el patrimoni, la història, l’art, la música, la festa o les arts escèniques, entre d’altres.Pel que fa a actes culturals, hem tingut el plaer de col·laborar amb la 38ena trobada de pessebristes de Catalunya, celebrada a la nostra vila el passat 7 d’octubre amb gran èxit tant de participació com d’organització i que va dur a terme l’Associació de Pessebristes de Sant Hilari, amb en Joaquim Planas al capdavant.Així mateix, hem de felicitar als Amics de la Música pels seus 30 anys d’història, que van celebrar el passat dia 6 d’octubre amb un magnífi c concert i un sopar a l’Hostal Verdolet.

REGIDORSLa Regidoria d’Acció Social és el primer esglaó i el més proper que te el ciutadà per accedir al Sistema Català de Serveis Socials.Amb el suport dels dos professionals que hi treballen, una assistent social i un educador social, i els recursos que es destinen des de diferents organismes, entre ells l’Ajuntament, s’intenta donar solució a cadascun dels problemes que ens plantegen els hilariencs.Des d’aquesta àrea, es dóna un servei a totes les persones, famílies i grups del poble i molt especialment a tots els que, per un motiu o altre, es troben en una situació de risc social. L’objectiu fi nal és intentar millorar el benestar de tothom.Com treballem?- Mitjançant les entrevistes personalitzades, fem un anàlisi de les demandes que ens presenten.- Valorem cada situació per donar la millor solució a cada cas.- Informem, orientem i assessorem.- Tramitem les possibles prestacions i ajuts socials.- Fem el seguiment de cada cas.Quin altres programes realitzem?- Servei d’Atenció Domiciliaria: Ajut a persones que necessiten suport a la llar.- Servei de transport adaptat: Ajut a persones que necessiten un sistema de transport adaptat pel seu grau de disminució.- Pla d’acció de dones:-Atenció psicològica a víctimes de violència domèstica.-Informació i assessorament.- Escola de pares: Mitjançant diversos formats pedagògics: xerrades, tècniques de grup, etc., es treballen les pautes educatives dins de la família.- Pla de ciutadania i immigració: Sant Hilari Sacalm disposa d’una tècnica d’immigració, que ha fet l’anàlisi del nostre poble i s’han començat a fer diferents programes, així com formacions, xerrades, tallers...Som conscients, però, que tot i la feina que s’està fent, des de la regidoria no en fem prou: malauradament cada vegada en són més les necessitats i les de-mandes que rebem, per això estem elaborant un programa que establirà una sèrie d’actuacions per aquests propers anys.

CULTURALa cultura, pilar de la societat Joan Manel Venciana “Mananu”La cultura, pilar de la societat Joan Manel Venciana “Mananu”La cultura, pilar de la societat

ACCIÓ SOCIALComencem a elaborar el programa d’acció social per al futur Joana Giménez

DATA PROPER PLE ORDINARI

22 de Novembre de 2007 a les 21: 00h

Un dels aspectes fonamentals de la política del nostre poble és la gestió urbanística.Les propostes urbanístiques, la seva legislació i planifi cació, confi guren molts cops el ser o no ser del nostre poble. En això no hem estat de sort i, actualment, la nostra vila pateix un important desordre urbanístic i una alarmant falta de criteri en l’ordenament urbà, en la construcció, en els vials, en les zones industrials, en les zones d’oci, de serveis, d’habitatge protegit, en les rehabilitacions, etc.Des d’aquesta regidoria estem estudiant cadascun d’aquests aspectes per tal de poder elaborar un pla que permeti fer una revisió del Pla General amb criteri i arguments de cara al desenvolupament harmònic, útil, estètic i productiu de l’urbanisme a Sant Hilari.No és pas que s’hagi de fer un cap i arreu, però si que cal ordenar tots aquests aspectes que, encara que en el seu estat actual funcionen, són millorables. Per exemple: la conexió entre barris, les zones de passeig, la necessitat d’un parc d’oci, el sentit de viabilitat dels carrers, la distribució de zones industrials, les zones d’aparcament, la distribució d’edifi cis de serveis, el clavegueram, les conexions d’aigua, el casc antic, les línies elèctriques i moltes coses més.Això porta temps, però és del tot necessari.Des del Govern a l’Ajuntament no seguirem fent pedaços, no actuarem en funció d’interessos, fent cas a un que vol un carrer, i no a altres, deixant que la ini-ciativa privada vagi per on vulgui. No ens limitarem a tapar forats a l’asfalt o a enrajolar places, sense tenir un pla d’habitatge, ni un criteri de si cal construir o no. És una cosa que a Sant Hilari no ens podem permetre. Se’n ressent la qualitat de vida de les persones, el turisme, l’oci, i tot.- L’urbanisme no és cosa del centre del poble.- El mobiliari urbà ha de ser homogeni, resistent, barat però efi caç.- Les propietats municipals han de ser exemple de netedat i manteniment.- L’Ajuntament ha de ser exemple en l’ús de noves tecnologies.- Els projectes urbanístics han de ser assolibles, lògics i útils, encara que no siguin espectaculars.- L’Urbanisme és construcció, però també manteniment.- L’Urbanisme és també ordre i respecte veïnal.

URBANISMECal un desenvolupament equilibrat Josep Puig i Pujol “Tei”

Ja han passat llargament els cent dies que sovint es donen als equips de govern entrants, i ara és hora de passar balanç de totes les actuacions fetes i refl e-xionar-hi.En primer lloc voldria trencar una llança a favor de totes les entitats relacionades amb el mediambient, ja que totes elles estan molt receptives i disposades a col·laborar amb la regidoria. Voldria destacar també, el paper que fan tots els col·laboradors directes d’aquesta, com ara la gent del museu, de la deixalleria, de la depuradora ... Per altra banda i tornant a les actuacions que s’han fet durant aquests mesos, caldria destacar el desenvolupament del projecte de l’Agenda 21. Aquest projecte serà, sens cap mena de dubte, un gran èxit. I ho serà gràcies a la participació de molts vilatans, tots ells amb diferents inquietuds, però amb un clar sentit municipalista.Fóra bo remarcar, també, tot el seguit d’ordenances municipals que s’han anat aplicant i que anteriorment no existien, com és el cas de l’Ordenança de De-jeccions Ramaderes o de la suspensió de llicencies en sòl no urbanitzable... Continuant amb altres actuacions, el que serà molt important pel funcionament municipal, seran totes les aportacions que des de la Regidoria de Medi Ambient s’han inclòs al pla únic d’obres i serveis.No podem oblidar tampoc el suport que des de la Regidoria han rebut diferent entitats totes elles amb caràcter mediambiental. Cal continuar aquest camí i segur que d’aquí a un temps en recollirem els fruits.,Quan parlem d’actuacions sovint pensem en fets tangibles, fàcils de visualitzar, però cal tenir en compte que l’educació – en aquest cas mediambiental – és el pilar del nostre futur. I, per aquesta banda, la feina que desenvolupa el Museu Guilleries és de vital importància si volem tenir-lo millor. La col·laboració amb les escoles del municipi, l’oferta que s’ofereix a d’altres escoles de diferents poblacions, les activitats que s’organitzen al museu, com ara cursos de fer sabor, cursos de cistelleria... Totes elles també es poden considerar com a actuacions importants. Si valorem les actuacions lúdiques, no podem oblidar-nos del concurs d’engalanament de façanes ni del de testos. Tampoc podem oblidar la ‘Fira del bolet’ i cal valorar, també, totes les col·laboracions que des del Museu s’han fet a diferents activitats. Bé, en resum, malgrat el que alguns pensaven, durant quests mesos s’han fet moltes coses i s’han fet bé. Cal, però, ser humils i acceptar que el llistó no estava massa alt. Per tant, caldrà treballar molt i millor per aconseguir que d’aquí a quatre anys el llistó estiguí molt més amunt.

MEDI AMBIENTComença a caminar l’Agenda 21 Jordi Valls Pujós

5

AJUDA A LA COMPRA DE LLIBRES DE TEXTLa regidoria d’educació ha concedit a les escoles de Sant Hilari una ajuda per la compra dels llibres de text que estiguin inclosos en un programa de reciclatge d’un import de 25€ per alumne (de Pàrvuls-3 fi ns a 2n de Batxillerat). Amb aquesta ajuda les escoles rebran les següents quantitats: - Associació de Pares de Família de Sant Hilari Sacalm (Col·legi Sant Josep) - 275 alumnes x 25 € = 6.875 €- Associació de Pares i Mares del Centre d’Educació Infantil i Primària Guilleries - 253 alumnes x 25 € = 6.325 €- Associació de Pares i Mares de l’ Institut d’Ensenyament Secundari Antoni Busquets i Punset. - 171 alumnes x 25 € = 4.275 €

La decisió de concedir l’ajuda a les associacions de pares, i no directament a cada alumne com es va fer en la passada legislatura, s’ha pres en primer lloc perevitar la despesa i l’enrenou burocràtic que comporta fer les transferències bancàries individuals i en segon lloc per garantir que l’ajuda es vinculi al reciclatge dels llibres de text. D’aquesta manera, pensem que al mateix temps que ajudem a les famílies a suportar la considerable despesa que suposa la compra dels llibres de text, contribuïm a educar els alumnes en el respecte al medi ambient.

CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPALAclarir en primer lloc que el nom d’escola bressol o de llar d’infants només és una qüestió de gustos. En tots dos casos estem parlant del primer Cicle d’Educació Infantil, és a dir, de nens de 0 a 3 anys. Quan nosaltres entràrem a governar, el projecte previst per l’anterior equip de govern consistia en reformar mínimament els baixos de l’edifi ci de les Carmelites i posteriorment municipalitzar el primer cicle d’Educació Infantil, del qual l’APFSH del Col·legi Sant Josep n’havia assumit la titularitat el desembre de 2006. Aquest projecte comportava forçosament cedir la gestió de la llar municipal a l’APFSH del Col·legi Sant Josep, que ocuparia el primer pis amb els nens del segon Cicle d’Educació Infantil (nens de 3 a 6 anys).Nosaltres descartem aquesta opció perquè l’adequació de l’edifi ci de les Carmelites, que no és de propietat municipal, és molt costosa i perquè creiem que la gestió ha de ser municipal i no privada.A la data en que tanquem aquest butlletí, us podem dir que l’arquitecte ja està treballant en el projecte i que estem pendents dels mapes topogràfi cs que ens permetran decidir la ubicació defi nitiva. També us podem dir que l’Escola Bressol tindrà 74 places que, segons el que ens marca el Departament d’Educació de la Generalitat, es repartiran en:- 1 aula de lactants (nens de 0 a 1 any) de 8 places. - 2 aules de nens d’entre 1 i 2 anys de 13 places cada una.- 2 aules de nens d’entre 2 i 3 anys de 20 places cada una. La Generalitat, que reconeix la importància de l’adequat desenvolupament de les capacitats de l’infant durant els seus primers anys de vida i de la creixent demanda de places de 0 a 3 anys, concedeix diverses ajudes. Pel que fa a la creació d’aquestes 74 noves places de titularitat municipal, podem sol·licitar rebre una ajuda per la construcció del nou edifi ci de 5.000€ per plaça. És a dir, un total de 370.000 €. Una vegada l’escola entri en funcionament la contribució de la Generalitat serà de 1.800 € per plaça i any.

REGI

DORS

Durant aquest temps que portem governant a l’Ajuntament de Sant Hilari, hem pogut comprovar les ganes i les energies que tenen els nostres clubs i entitats esportives de tirar endavant les seves respectives modalitats esportives, i des de la nova Regidoria d’Esports hem intentat donar-los el màxim de suport possible, tant tècnic com econòmic.En aquest temps hem pogut gaudir de diferents activitats, començant per el campus de bàsquet que va organitzar al nostre poble l’Akasvayu-Girona. Al mateix temps també hi havia el campus de futbol i més endavant es van fer cursets de tennis per la mainada. Tampoc hem d’oblidar els torneigs que van organitzar el Club de Bàsquet amb el Torneig Transverssal i el dels Països Catalans, el Club de Futbol amb el partit de Festa Major contra el Cassà, el Club de Tennis amb la Marató de Pàdel, els Atletes de Sant Hilari amb la Marxa i, fi nalment, amb el començament de totes les lligues en què participen els clubs i entitats de Sant Hilari, i en les quals esperem en que hi tinguin bons resultats i molta sort.

EDUCACIÓAjudes a la compra de llibres de text i construcció de l’Escola Bressol Municipal Nuri Torrent

OBRES I SERVEISNoves etapes i nous reptes Josep Puig i Pujol “Tei”

ESPORTSActivitats d’estiu i començament de temporades esportives Andreu Vidal

Serveis.Un dels aspectes més defi cients en la nostra curta gestió han estat els serveis públics, per tant, des d’aquesta regidoria ens hem proposat donar-vos serveis de qualitat a tots.Serveis d’aquest Ajuntament:Enllumenat públic / Cementiri / Recollida de deixalles / Tractament de residus / Neteja viària / Abastament d’aigües / Clavegueram / Accés als nuclis de població / Pavimentació i conservació de les vies públiques / Parcs públics / Mercat (Ja estem treballant en el proper trasllat al casc antic.)Parcs públics.- Estem elaborant un Pla de manteniment-neteja-millora de nous parcs.- Estem elaborant un Pla de manteniment i millora a totes les fonts.- Estem estudiant la nova creació de la Brigada de Parcs i Jardins.Pavimentació.També estem elaborant un Pla de l’Estat i Pavimentació de les vies públiques.Conservació i millora de les vies públiques.Voreres – estem elaborant les necessitats de manteniment i reparació.Línies elèctriques de baixa tensió.Ja obliguem a soterrar-les.Línies elèctriques de mitja i alta tensió.Després d’un acord amb Fecsa-Endesa ja s’estan soterrant gran part de les línies d’alta tensió dins del casc urbà.Arbres.Els podarem dintre el temps de poda.Mobiliari urbà.Ja estem fent un seguiment de manteniment i millora.Clavegueram.Arrel dels problemes que van ocasionar les darreres pluges torrencials, va quedar en evidència el mal estat de la xarxa del clavegueram i la inexistent xarxa d’aigües netes (aigua de pluja). Aquesta regidoria s’ha proposat els següents objectius: Millorar el sanejament de la vila / Substituir els trams en mal estat / Augmentar el diamètre d’alguns trams totalment obsolets.Fer progressivament una doble xarxa de sanejament / Xarxa d’aigües brutes (aigües domèstiques) / Xarxa d’aigües netes (aigües de pluja).Millorar les reixetes i pous de registre del drenatge de les aigües de pluja, (progressivament) de tots els carrers i places / Revisar, reparar i millorar les cone-xions de clavegueram als colectors generals (riera). Neteja viària.És un dels mal de caps més grans d’aquesta regidoria. Crearem:Mapa de neteja.Estem estudiant la nova creació de la Brigada de Neteja amb la fi nalitat de que tot el poble es mantingui net (centre i rodalies).Obres.Donada la manca de planifi cació i l’edifi cació sense control, aquesta Regidoria ha elaborat l’Ordenança d’Edifi cació.L’ordenança es defi neix en sis unitats o títols:El primer, corresponent a les “Llicències urbanístiques i procediment pel seu otorgament”.El segon, “Condicions higièniques i accés dels edifi cis”.El tercer, “Condicions dels serveis generals dels edifi cis”.El quart, “Condicions de seguretat i manteniment dels edifi cis”.El cinquè, “Aparcaments”.El sisè, “Condicions estètiques i adaptacions de l’entorn”.

6

REGIDORSA mitjans del mes de juny varem entrar a l’Ajuntament de la nostra vila el nou equip de govern. I ha coincidit en una època de l’any en la que hi ha moltes festes i activitats al poble, la qual cosa va fer que des del primer dia haguéssim de posar-nos a treballar molt durament Després, veient-ne el bon resultat i l’acceptació entre la gent, tot aquest treball tant dur s’ha vist recompensat.El primer pas que es va fer va ser constituir una comissió de festes en què hi estessin representades totes les edats i sensibilitats de la gent del nostre poble. Una de les primeres decisions que es van prendre i que va tenir molt bona acceptació, va ser portar el cinema a la fresca als barris de la vila. També es va fer una revetlla popular amb el grup de ball Latino per la vigília de Santa Maria i, arribant a la Festa Major, estàvem una mica a l’expectativa de com aniria, però amb la gran feina que va fer tota la comissió de festes, podem dir que al fi nal ens sentim molt orgullosos de com va transcórrer. Evidentment que sempre hi pot haver una errada el primer cop, però tot i així van ser mínimes i molt puntuals. Des d’aquí voldria donar les gràcies a tota la gent de la comissió de festes que va treballar desinteressadament, i a la gent del poble que va participar massiva-ment en tots els actes.També des de l’Ajuntament hem col·laborat en les festes que han organitzat els barris i els actes que han organitzat les entitats del nostre poble que són una part molt important per la dinamització de Sant Hilari, com podria ser la Placeta Exprés, la festa dels Kintus, la concentració de motos antigues i la festa d’en Serrallonga, entre d’altres.

Sant Hilari Sacalm disposa d’uns serveis bàsics de salut i uns professionals, metges, infermeres i administratius, que treballen per garantir la qualitat de la nostra salut.Com a regidora de sanitat, em toca participar d’una manera activa amb aquests professionals i entre tots cobrir les necessitats que puguin sorgir.Amb la reactivació del Consell de Salut i amb la participació de diferents professionals del sector, es marcarà un calendari de trobades i s’estudiarà un pla d’actuacions pels propers anys. Entre aquestes actuacions es faran campanyes de sensibilització, xerrades i tallers.A cada edat es necessiten unes actuacions específi ques, així que la manera de tractar la salut es farà diferenciant l’edat escolar, els joves, adults i tercera edat. També amb els inspectors de sanitat estem fent els controls sanitaris d’aigua i establiments per garantir la seva qualitat.

COMERÇ: La ruta del Bolet.Aquest estiu l’Ajuntament de Sant Hilari i l’Associació de Comerç i Turisme han organitzat la campanya “La ruta del bolet”. Aquesta campanya dissenyada pel tècnic municipal de promoció econòmica, ha tingut una molt bona acollida i van ser nombrosos els “boletaires” participants. Cal dir també que la campanya ha rebut la felicitació de diferents estaments ofi cials que han destacat la importància d’aglutinar en una única campanya la promoció turística, la promoció comercial i la promoció de l’artesania local. Pel que fa als costos, l’Ajuntament s’ha fet càrrec d’un 50% del cost de fabricació dels bolets, del 100% dels tríptics promocionals i del 100% del cost de la distribució dels bolets. En total l’aportació ha estat de 963’79 €. Per la seva part, ‘l’Associació de C i T’ ha pagat el 50% del cost de fabricació dels bolets i el 100% dels premis.Aquesta campanya és, sens dubte, un bon exemple de com ha de funcionar la promoció local: artesania i comerç entesos també com a productes turístics, amb campanyes de cost raonable que ens permetin promocionar tots tres sectors alhora.

TURISME: Valoració de la temporada i perspectives. Les xifres turístiques d’aquest estiu apunten a que es manté la tendència dels darrers anys cap a un canvi en el perfi l del turistes que rebem. S’ha passat de l’estiuejant de més de 60 anys que visitava Sant Hilari per prendre les aigües minero-medicinals i que prolongava la seva estada un mínim de dues setmanes, a famílies amb fi lls petits o parelles sense fi lls que fan estades més curtes. També constatem que tot i que la major part de visitants que rebem provenen de les províncies de Girona i Barcelona s’ha produït un notable increment dels visitants procedents de Madrid i del País Basc.Per adaptar-nos a aquest canvi en la demanda, des de l’Ajuntament creiem que és necessari continuar adaptant l’oferta d’activitats festives i culturals a aquest nou perfi l turístic i donar un impuls a les diferents fi res i activitats que es porten a terme fora de la temporada d’estiu (Torna Serrallonga, Tallada de troncs, Fira del Bolet, Festa del Bosc, Fira Fusta...). El dilema està en si cal mantenir els serveis que tradicionalment demanda el turisme tradicional, com ara el servei de taxi subvencionat a la Font Picant, que ha tingut un escàs èxit, o l’obertura del Bar de la Font Vella.Un dels objectius d’aquest Ajuntament pel que fa al sector turístic és la desestacionalització, procurant que la temporada turística no es concentri només en els mesos d’estiu i la Setmana Santa, i incrementar les pernoctacions. Per això creiem que cal, entre altres coses, potenciar el turisme esportiu. En relació a aquest incipient turisme esportiu, cal fer més publicitat de les instal·lacions esportives amb què comptem i promocionar especialment la piscina climatitzada, ja que incrementar-ne el número d’usuaris ens ajudarà a millorar el compte d’explotació d’aquesta instal·lació. No oblidem, fi nalment, que una bona part dels visitants que rebem venen atrets sovint pel magnífi c entorn natural de la zona Montseny-Guilleries, que és el nostre principal actiu, i que ha de ser la nostra marca turística. Estem estudiant les possibilitats que ens pot oferir la campanya del Consell Comarcal: La Selva la Comarca de l’Aigua.

PROMOCIÓ ECONÒMICAFires, turisme i perspectives noves en la promoció del nostre municipi. Nuri Torrent

FESTESEntrada directa a les festes Andreu Vidal

SANITATReactivació del Consell de Salut Joana Giménez

La primera notícia que vaig tenir el dissabte dia 16 de Juny, just després del traspàs de cartera, va ser aclaparadora. La persona que en aquells moments de-senvolupava la feina de dinamitzadora de joventut, causava baixa a partir del dilluns dia 18 de Juny. Al mateix temps, calia engegar el casalet d’estiu al cap de dues setmanes. Per tant, estava sol i totalment desinformat enfront del repte que comportava tirar endavant la regidoria.Bé, ja sé que sembla el començament d’una novel·la, però així fou el primer dia com a regidor de Joventut. Ara, passats uns mesos, les coses ja van tornant al seu curs i és hora de fer balanç de tot plegat.L’actuació més destacada des de la regidoria de joventut ha estat el casalet d’estiu. Aquest any s’ha augmentat l’edat de tots els participants i per tant, n’hi ha hagut molts més que l’any anterior amb els problemes que això comporta. Però els resultats han estat molt satisfactoris. La gran majoria dels pares han respost de manera positiva a les enquestes que es presenten després de fi nalitzar les jornades. Per part dels nens, els informes deixen clar que també han estat contents i s’ho han passat molt bé. Com tot, es pot millorar i des de la regidoria hem recollit totes les demandes en aquest sentit. Per a les properes vegades ja ho tindrem en compte.Seguidament, també hem fet els passos per trobar la millor persona per realitzar les tasques de dinamització de joventut. Per altra banda, he estat reunit amb tots els regidors de joventut de la comarca de La Selva. Allà s’han començat a engegar diferents projectes, tots ells relacionats amb joventut. Per continuar, fóra bo recordar l’organització dels cursos de monitors i de director de monitors que s’han ofert de forma gratuïta a totes les persones de la nostra població i a poblacions veïnes.Cal recordar, també, la participació en l’organització de diferents actes i festes per part de joventut. Pel que fa al redactat del nou Pla Local de Joventut (PLJ), estem treballant molt seriosament en el seu contingut. Esperem que aquest PLJ serà molt ambiciós i millorarà molt l’anterior.Ja per acabar, l’única demanda que fem des de l’Ajuntament és a tots els joves de la població: Voldríem la seva col·laboració a l’hora de redactar defi nitivament aquest pla. La participació és vital per garantir-ne l’èxit. I també, com no, la seva col·laboració a l’hora d’organitzar actes diversos.La conclusió que en podem treure d’aquests mesos de treball és la següent: cal millorar molt l’anterior gestió i aconseguir que tot el jovent del poble participi en totes les activitats i s’acabin fent seu el nou ‘Pla Local de Joventut’, aconseguint així que la dinàmica de la regidoria sigui positiva per tota la població.

JOVENTUTÈxit del casalet i començament de la redacció del nou Pla Local de Joventut Jordi Valls Pujós

Aquesta legislatura tindrem una nova regidoria a l’Ajuntament de Sant Hilari, la de Participació Ciutadana, regidoria llargament reclamada pels membres tant del P.I.G. com d’ERC, i que haurà de permetre aconseguir objectius positius per a tots els ciutadans.El concepte de Participació indica clarament que l’objectiu que es busca és que entre tots puguem resoldre els problemes que ens afecten a tots, proposant,opinant i debatent projectes i idees per millorar el funcionament del poble. Evidentment, no hi haurà cap obligació per a ningú, podrà participar-hi tothom que vulgui de manera lliure, però la nostra convicció és que com més participi la gent en la construcció del futur, millor es faran les coses.Recentment hem començat la campanya de participació per a la redacció de l’Agenda 21, un document important per al futur mediambiental de Sant Hilari i en el que tots hi estem implicats. És per això que des de la regidoria de participació us animem a col·laborar en la redacció d’aquesta Agenda 21, començant per omplir l’enquesta, i continuant per la participació en els fòrums i debats que s’aniran produint en els propers mesos.Posteriorment començarem altres processos de participació, alguns destinats a persones individuals i altres destinats a col·lectius, entitats o associacions. Entre aquestes, estem estudiant editar una revista d’entitats on totes les que ho desitgin puguin exposar el calendari de les properes actuacions, explicar objectius o actes passats. Amb això esperem contribuir al bon funcionament d’aquestes entitats i a la persistència del dinamisme que aporten a la societat.Paral·lelament la regidoria està planifi cant les futures estructures de participació ciutadana per a la nostra vila. Aquestes estructures s’han d’estudiar a con-sciència, per no caure en l’error de voler començar precipitadament i malmetre un projecte tant positiu per al nostre futur. És per això que des de la regidoria us mantindrem informats dels avenços en aquest sentit, ja sigui a través d’aquest butlletí o de reunions pels barris, on tenim la intenció de començar a aplicar la nostra idea de Participació Ciutadana.

PARTICIPACIÓPlanifi quem la Participació Ciutadana Joan Manel Venciana “Mananu”

7

L’ENT

REVI

STA

FIRA FUSTA 2007

Quin ha estat l’objectiu del certamen?

Actualment el món fi ral artesanal es troba en un moment molt prolífi c,

ja que molts ajuntaments han apostat per aquesta fórmula per promo-

cionar el seu municipi. Per aquest motiu, moltes de les fi res que avui hi

ha al panorama català no promocionen un producte autòcton artesanal

o gastronòmic de valor propi.

En canvi Fira Fusta va néixer amb uns objectius força diferents, i amb

unes arrels artesanals històriques estretament lligades a Sant Hilari.

I per altra banda, creiem que vivim en un país on el sector artesanal

porta molts anys abandonat per l’administració i per les noves tendèn-

cies del mercat.

Amb aquest rerafons la Fira Fusta ha tingut dos objectius molt marcats:

El primer, promoure el municipi de Sant Hilari Sacalm com un lloc tradi-

cional de fabricació d’articles de fusta.

I el segon, per donar suport a les empreses artesanes del sector en

general, i locals en particular, perquè puguin continuar amb la seva

tradició.

Hem entrevistat a Josep Brugués, responsable de l’organització de la Fira Fusta, que ens en comenta els trets més rellevants.

Quina importància té aquesta fi ra per a Sant Hilari?

L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm és conscient de la importància que

ha de tenir la promoció i desenvolupament de la indústria de la fusta

per el nostre poble, i vol donar a conèixer el passat històric i artesanal

del municipi, i en especial tot el que fa referència a la fusta cremada. I

en aquest esdeveniment fi ral s’hi assoleixen les dues coses.

Al mateix temps la Fira fa una excel·lent promoció turística de Sant

Hilari, en la línia de la resta de fi res i activitats culturals i socials que

es duen a terme durant tot l’any.

Quin és l’àmbit que s’ha aspirat a cobrir?

Avui en dia ja podem dir que la fi ra té una cobertura d’àmbit català, la

qual cosa ja ha estat un bon començament per a nosaltres. És evident

que per proximitat hem rebut més visites de gent de la zona de Girona,

Vic i Barcelona, però la volada que hem agafat amb l’experiència dels

darreres tres anys ha fet que gent de tot Catalunya es desplaci per

visitar-nos. Però, sense ser massa pretensiosos, voldríem que la nostra

fi ra tingués un àmbit estatal, i pogués donar una forta ajuda a totes les

empreses que estan lluitant per sobreviure en un mercat mancat d’un

espai econòmic potent i propi.

Que hi hem trobat la Fira?

Aquest any la Fira ha mantingut els tres grans espais que hi havia els

darrers anys, i s’ha creat una quarta zona on s’hi han pogut veure di-

verses exposicions.

Al primer pavelló hi havia els “homes d’ofi ci” que eren els artesans que

treballeven diversos tipus de producte durant els dos dies. Al segon

pavelló del recinte fi ral el visitnt hi ha pogut trobar els estands de les

empreses del sector, que han exposat els seus articles. Era en aquest

pavelló on aquest any hi ha hagut la novetat d’una empresa de Tàrrega,

que s’ha convertit en la primera que acceptem de fora de Sant Hilari.

Aquesta novetat s’ha produït amb la intenció que els propers anys Sant

Hilari i la fi ra esdevinguin centre de referència de la fusta i l’artesania

de Catalunya. Amb aquesta decisió s’ha buscat obrir el camí perquè

en els propers anys puguin exposar-hi artesans amb empresa pròpia de

fusta de tot Catalunya, i augmentar la fi ra en número d’expositors i en

varietat de productes d’artesania catalana.

Quants expositors hi ha hagut i d’on provenien?

Pel que fa al número d’empreses, enguany hi han participat 17 empre-

ses locals, i una que era de Tàrrega.

I referent als artesans que han fet demostració, hem rebut un gran

interès per part de molts artesans d’arreu de Catalunya interessats en

participar a Fira Fusta 2007.

Baldufa: joguina de fusta amb forma de Baldufa: joguina de fusta amb forma de pera, acabada en una punta de ferro, que pera, acabada en una punta de ferro, que hom fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrrotl-mitjançant un cordill prèviament enrrotl-lat en la part cònica i que es desenrrotlla lat en la part cònica i que es desenrrotlla tenint-lo subjecte per un cap i llençant la tenint-lo subjecte per un cap i llençant la baldufa contra el sòl. (Diccionari GEC) (Diccionari GEC)

Aquesta és la baldufa de 6 metres Aquesta és la baldufa de 6 metres d’alt i 4’5 tones de pes construïda d’alt i 4’5 tones de pes construïda

pels artesans de la fusta locals.pels artesans de la fusta locals. Possiblement la més gran del món. Possiblement la més gran del món.

Artesants en el proccés de creació de la baldufa 8

L’ENTREVISTACom està el sector de la torneria en

l’actualitat?

En aquests moments, i degut als efectes de

la globalització, hi ha molts sectors que han

patit l’arribada de les peces fabricades a paï-

sos com la Xina. Per aquest motiu, des de fa

anys el sector està en clara recessió. Però

estem segurs que hem de combatre aquest

gran problema treballant conceptes com el

disseny i la qualitat de la feina. Per això, des

d’Artesania Catalunya han ofert a les empre-

ses locals la possibilitat de treballar colze a

colze amb dissenyadors innovadors.

És cert que els productes que arriben de la

Xina han afectat el sector seriosament?

És cert que la Xina és un productor mundial

“perillós” per a molts sectors. Però avui en

dia ja no tan sols són el productes de la Xina

els que han afectat al sector, ja que cal afe-

gir els que arriben d’altres indrets del sud-est

asiàtic i també de països de l’Europa de l’est,

com Romania.

Tots aquest països tenen en comú el baix preu

dels salaris dels treballadors, que acaben re-

percutint en el cost de producció amb una

baixada important del preu fi nal.

Quina diferència hi ha entre els productes

que es fabriquen a Sant Hilari i els que ar-

riben d’altres països?

Principalment de preu, ja que els costos en

els països esmentats són molt baixos. Però

també hi ha diferències positives a tenir en

compte, ja que la qualitat segueix essent

un tema pendent per a tots aquest països,

molts dels quals ja s’han adonat que els mer-

cats que rebem els seus productes tenim uns

mínims de qualitat bastant elevats.

Què ha fet el sector de la fusta de Sant Hilari

per tirar endavant? Ha hagut de reconvertir els

negocis?

Les empreses de Snt Hilari són molt dinàmiques,

i la gran majoria s’han reconvertit passant de la

fusta cremada a la fabricació de làmpades, de

moble auxiliar, de prestatgeries, de quadres,

de tornejats, de caixes per vi o d’altres articles

de disseny, envernissats, pintats o lacats. Val a

dir que estan trobant altres nínxols de mercat.

Quina és la importància d’aquesta fi ra dintre

del sector de la fusta català?

El sector català de la fusta està encapçalat

per empreses de fabricació de mobles, les

quals tenen les seves seus a la Sènia i la Gar-

riga. Pel que fa a la torneria, Osona i Sant

Hilari som els dos principals clústers dintre

del marc català de la fusta. Però també cal

destacar altres petites zones com la Cellera

de Ter.

Però si ens referim a la Fira, ens adonem que

mentre que el moble té un mercat molt am-

pli i molt treballat, sobretot amb temes més

comercials i fi rals, en canvi, sectors com el

nostre no tenen tanta cabuda dins d’aquest

mercat més ampli. Per això, creiem que la

creació d’un petit espai amb voluntat de créi-

xer i ser gran, pot ser important per a tots els

que treballen aquest tipus de producte. Per

aquest motiu, el Centre Català d’Artesania de

la Generalitat de Catalunya, que cada any ens

ajuda, ens ha concedit la categoria de Fira

Monogràfi ca de la Fusta Cremada de Catalu-

nya.

Aquest “títol” amb el qual ens han distingit

fa que ens sentim orgullosos, i alhora animats

per ser un municipi amb un paper cabdal per

poder treballar en la potenciació d’aquest

sector empresarial i artesanal del nostre mu-

nicipi, així com per difondre la importància

històrica de la indústria de la torneria a la

zona de les Guilleries i en particular al nostre

poble.

Parli’ns una mica de la Baldufa gegant que es

va fabricar...

Igual que en les dues edicions passades, es va

creure oportú construir un objecte per com-

memorar l’edició de la fi ra, i es va decidir que

es fabricaria una baldufa gegant. Per la seva

construcció va caldre la implicació i feina de

la majoria dels torners. La Baldufa es va fab-

ricar amb fusta de fl andes, i te una alçada

de quatre metres vuitanta, tres metres de

diàmetre, pesa unes quatre tones i mitja

i el ballador està construït amb un cilindre

d’alumini tornejat.

compte, ja que la qualitat segueix essent

un tema pendent per a tots aquest països,

molts dels quals ja s’han adonat que els mer-

cats que rebem els seus productes tenim uns

mínims de qualitat bastant elevats.

Cartell de la tercera edició de la Cartell de la tercera edició de la

Fira Fusta

Josep Brugués, president de la Fira Fusta

baldufa en fase de construcció

9

ELS P

ARTIT

S OPI

NEN

Es comencen a notar els canvis en la gestió del govern.Ja portem uns quants mesos en el consistori municipal i, com ve essent costum des de ja fa temps, creiem necessari

explicar l’acció de govern feta fi ns ara i la que farem en el futur immediat. Aquesta ha estat sempre una característica

del P.I.G., com a bon representant dels partits d’esquerres: explicar què fem perquè tothom pugui tenir elements de

judici per valorar la nostra feina, que ha de repercutir a tot el poble. És bo i necessari que la gent pugui treure les

seves conclusions sobre les actuacions dels seus dirigents. Afortunadament, aquest és el primer canvi important que s’ha vist en la nostra acció. La

transparència, diàleg, comunicació i informació que donem a tots els ciutadans està a anys llum de la que teníem fi ns ara. Actualment tothom pot

discutir de política perquè es donen les condicions per poder-ho fer. Tothom està assabentat del que es fa al poble, ja sigui pels plens municipals

retransmesos per ràdio, per les fotocòpies que adjuntem en els plens amb els punts a tractar, per la intervenció de la ciutadania en el torn de precs

i preguntes, etc. La possibilitat d’estar al dia és molt superior ara que abans, que era pràcticament nul·la. El segon tret característic és que, tot i

portar poc temps, comencem a aplicar sistemes que ja teníem clars, com el fet de fer convocatòries públiques per als llocs de treball municipals. Si

fi ns ara els treballadors s’escollien a dit, ara es creen processos perquè tothom tingui accés a aquestes places. Algunes vegades, per la necessitat de

contractar personal ràpidament, el procés s’haurà d’adaptar, però la voluntat és fer concursos públics per a tots els llocs municipals. Els dos primers

que es van tirar endavant van ser el de dinamitzador/a juvenil i el de director/a de la nova biblioteca. En el cas del dinamitzador juvenil ens vam

trobar que el tècnic municipal va plegar just després que entréssim a governar, i això ha provocat que per tirar endavant el concurs públic ens ha

obligat a tenir tancat un temps el Casal per Joves, fet pel qual demanem disculpes a qui pugui haver causat molèsties, però el fet de contractar algú

amb experiència en dinamitzar jovent i que tingui els estudis adequats segur que a la llarga serà benefi ciós per a tot el jovent del poble. En el cas del

director/a de la nova biblioteca, el procés està avançant i ben aviat tindrem ja la plaça coberta. Amb aquestes actuacions comencem a demostrar

que seguim mantenint la nostra ideologia i que, malgrat les crítiques de l’oposició, seguirem aplicant la nostra política i la nostra línia ideològica per

buscar millores per al poble. Esperem que això es noti en els propers anys i que l’entusiasme que posem en la nostra feina es transmeti en benefi cis

per a la gent de Sant Hilari.

Per Sant Hilari i la seva gentEls resultats de les darreres eleccions municipals van conduir a un pacte entre ERC i el PIG que va deixar fora del govern

de Sant Hilari el grup de Convergència i Unió. En conseqüència, la tasca dels regidors del nostre grup es durà a terme des

del que s’anomena oposició. Una oposició serena i constructiva però, això sí, dura i infl exible davant de qualsevol situació

que pugui perjudicar els interessos de Sant Hilari i dels hilariencs.

Els regidors del grup de Convergència i Unió al consistori hilarienc seguirem de ben a prop la tasca del nou equip de govern

i vetllarem perquè els projectes realitzats en les darreres legislatures, que han comportat una millora substancial en la qualitat de vida dels nostres

convilatans, no caiguin en la deixadesa. En l’actualitat, a Sant Hilari disposem d’equipaments i d’infrastructures tan importants com la piscina clima-

titzada, la residència per a la gent gran, la Casa de Cultura, l’Ofi cina de Turisme, habitatges per a joves, el telecentre... que es van convertir en una

realitat durant els mandats que hem estat al capdavant del nostre consistori. Per aquest motiu, és de vital importància vigilar i controlar de ben a prop

el funcionament de l’equip de govern. Tingueu per segur que ho farem pel bé del nostre poble i de la nostra gent i perquè és la nostra convicció i el

nostre compromís. No volem deixar de recordar que la candidatura de Convergència i Unió va ser la més votada en les darreres eleccions municipals

i la que representa àmpliament el major nombre d’hilariencs.

La veritat és que, després dels primers 100 dies d’ERC i PIG al capdavant del govern del nostre consistori, no som massa optimistes. Totes i cadascuna

de les decisions que han pres fi ns ara només han contribuït a augmentar la sensació de desgavell i de desgovern que està vivint el nostre poble des de

l’entrada de la gent d’Esquerra i del PIG. Un exemple recent és el tancament del CasalXJoves, a fi nals d’aquest estiu. Sens dubte, aquest equipament

contribuïa a que els joves de 12 a 16 anys de la nostra població disposessin d’un espai on reunir-se, poder-se connectar a Internet, desenvolupar di-

verses activitats com les nits d’oci alternatiu, el bus de la festa, sortides... En defi nitiva, s’ha perdut un espai que permetia als joves hilariencs poder

realitzar tot tipus d’iniciatives lúdico-educatives.

Tanmateix, des d’aquestes línies, la formació de Convergència i Unió (CiU) vol aprofi tar l’avinentesa per donar a conèixer als veïns del nostre poble

que, des del passat 9 d’agost, en Robert Fauria és el nou president del Consell Comarcal de la Selva. Tingueu la seguretat que com a màxim respon-

sable de l’ens supramunicipal seguirà vetllant i treballant pel poble de Sant Hilari, tal com ha fet en aquests darrers vuit anys com a alcalde. El fet

que s’hagi convertit en president del Consell Comarcal de la Selva és fruit dels resultats obtinguts en les darreres eleccions municipals del passat 27 de

maig, gràcies al suport majoritari de la nostra gent. A la comarca de La Selva, la formació nacionalista de Convergència i Unió, amb 14 consellers, va

ser la que va obtenir els millors resultats, per davant del PSC, amb 7 consellers i d’ERC, amb només 6 consellers. En aquest sentit, i des d’una vessant

més amplia, la capital de les Guilleries serà present en tots i cadascun dels projectes que s’iniciïn i es desenvolupin a nivell comarcal.

No volem acabar aquesta participació sense un record per a en Ramon Rosquelles. En “Rusqui” era una persona que estimava profundament el seu

poble i la seva gent. Una persona que ha deixat petjada en nombroses entitats de les quals ha format part i que sempre ha defensat de manera con-

tundent, amb sinceritat i sense embuts la seva manera de ser i la seva manera de pensar. Ramon, allà on siguis, rep una forta abraçada. Et trobarem

a faltar.

santhilarisacalm@cdc.cat

Homenatge al president Lluís CompanysJa acceptem d’entrada que potser no és el més habitual dedicar un article a la memòria del president Lluís Companys en

el butlletí municipal. De fet, el butlletí municipal és l’eina d’informació que l’Ajuntament i els grups municipals tenen de

la seva activitat i és útil alhora perquè els diferents grups polítics del consistori es posicionin envers qualsevol aspecte de

la vida de la nostra vila.

Però ens ha semblat que, atesa la proximitat de la data en què es compleixen anys del seu afusellament, el 15 d’octubre, el grup d’Esquerra Repu-

blicana de Catalunya de Sant Hilari ha cregut convenient recordar de nou en un mitjà de tan àmplia difusió com aquest la memòria de l’únic president

d’un país que ha estat afusellat durant el període que va de la Guerra Civil espanyola fi ns al fi nal de la Segona Guerra Mundial.

Volem retornar la memòria d’un president que durant molts anys ha estat oblidat per la majoria de les institucions del nostre país. Un fet que així ho

demostra és, per exemple, la tria de la ubicació on les ciutats que tenen algun monument o estàtua en record de la seva memòria. Normalment, mai

al bell mig de la vila ni en un lloc preeminent. En són clars exemples la ciutat de Barcelona i fi ns i tot Granollers.

I posats a fer, volem recordar sobretot la fi gura de Lluís Companys com a regidor. Potser moltes persones desconeixen aquesta seva faceta i, en canvi,

és bàsica per entendre el seu desenvolupament com a polític igual que la seva tasca com a advocat laboralista. Volem demanar, ara que hi ha un nou

àmbit municipal, amb idees més clares, intel·ligents i catalanistes, que la fi gura de Lluís Companys rebi la consideració que li correspon per no caure

en el mateix error de les ciutats abans esmentades.

Companys, l’any 1917 participà en la fundació del Partit Republicà Català, que va representar com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona abans del

breu període en què va arribar a ser-ne alcalde. Un Companys que en la seva trajectòria com a regidor ja va demostrar la seva gran preocupació

pels més desafavorits i per les polítiques socials. Una preocupació de la qual els actuals regidors d’Esquerra a l’Ajuntament en continuarem fent

bandera.

Des de ja fa anys, Esquerra Republicana de Sant Hilari recorda cada quinze d’octubre (el dia del seu afusellament), a les sis del matí amb unes salves

d’honor. Considerem que ja és hora que aquesta fi gura sigui reconeguda com és degut a Catalunya i al nostre poble. Per això, ERC treballarà perquè a

Lluís Companys se li dediqui una plaça o un carrer com es mereix el president màrtir, i es dóni a conèixer la nostra història a la ciutadania.

10

LES ENTITASAssociacions de Sant Hilari,quan hem decidit tirar endavant la iniciativa d’aquest butlletí d’informació municipal, ens ho hem plantejat alhora des d’una pers-pectiva d’utilitat per totes aquelles associacions i entitats que con-formen el riquíssim teixit social i cultural de la nostra vila. Efectivament, a Sant Hilari podem estar orgullosos de tenir una ex-traordinària densitat d’associacions que porten a terme moltíssimes activitats de tot tipus i que, al cap i a la fi , el que fan és enriquir la vida del municipi i, a nivell més particular, a cadascun dels hilarencs i hilarenques.És per això que ja des del primer número d’aquest nou butlletí volem reservar un espai a la vida associativa de la vila, i convidem a totes les entitats i associacions a fer-nos arribar la seva agenda d’actes perquè la poguem publicar, les seves refl exions i inquietuts, les seves idees... tot això serà benvingut en aquest butlletí que també vol ser un refl ex del que passa a les associacions de Sant Hilari.No dubteu, per tant, de fer servir aquest mitjà com si fos el vostre altaveu cap a la població. Hi podeu fer totes les crides que us convigui: ‘Veniu als actes que hem preparat!’... ‘Participeu amb nosaltres!’...’Ajudeu-nos a fer un Sant Hilari més actiu i participatiu, encara!’...Quan vulgueu fer-nos arribar els vostres escrits i les vostres fotos, ho podeu fer a través de l’adreça: st_hilari@laselvacomunica.cat

Esperem les vostres idees, suggeriments, agendes, cartes... i que continueu participant!

BORSA DE TREBALLT’ajudem a buscar feina?*Et volem posar al dia, de forma gratuïta i confi dencial, de les ofertes de feina que hi ha disponibles en el nostre municipi. *Busques el millor professional?La borsa de treball és un sistema ràpid, directe i gratuït, ideal perquè les empreses puguin trobar el millor candidat per als seus llocs vacants.

Fotos: Irene Mir

11

SUMA

RIAGENDA

ACTIVITATS NOVEMBRE 2007TELÈFONS D’INTERÉS

FIRA FUSTA dissabte 3 i diumenge 4Organitza Gremi d’Empresaris de la Fusta a la Zona Esportiva

MERCAT D’ART diumenge 4 Organitza Excèntrica De 10 a 2 del migdia a la pl. Jacint Verdaguer

BALL AMENITZAT PER “DANCING GROUP” Diumenge 4Organitza Casal de la Gent Gran Can Blat A 2/4 de 6 de la tarda al Casal Can Blat

XIX MARXA EXCURSIONISTA diumenge 4 “CAMINS DE LES GUILLERIES” Organitza Çacalm - Exprés Sortida de 7’30 a 9.oo a Pl. Dr. Gravalosa

TRADICIONAL CASTANYADA A CAN BLAT dijous 8 Organitza Casal de la Gent Gran Can Blat

XXV CROS DE SANT HILARI diumenge 11Organitza Atletes de Sant Hilari i Ajuntament durant el matí al Pla de les Arenes

BALL AMENITZAT PER “JOSEP Mª PLA” diumenge 11 Organitza Casal de la Gent Gran Can Blat a 2/4 de 6 de la tarda al Casal Can Blat

FÒRUM AGENDA 21 dijous 15 Organitza Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Hilari a les 8 del vespre ala Noble

BALL AMENITZAT PER “XUS” diumenge 18 Organitza Casal de la Gent Gran Can Blat A 2/4 de 6 de la tarda al Casal Can Blat

TALLER D’INSTRUMENTS dilluns 19 Organitza Escola de Música de Sant Hilari a 2/4 de 7 de la tarda a l’ Escola de Música

XERRADA “DEPRESSIONS, ANSIETAT I ANGOIXA” a càrrec de la Dra. Fages i la infermera Ester Taberner dijous 22

Organitza Associació de Dones “ La Violeta” A les 7 de la tarda a la Casa de Cultura

MÉLIES – YOUKALIS “Música i Cinema” dissabte 24 Organitza Els Amics de la Música ales 7 de la tarda Sala Noble

DIA DE L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE diumenge 25Organitza Associació de Dones La Violeta

BALL AMENITZAT PER “PERE I PEPI” diumege 25 Organitza Casal de la Gent Gran Can Blat a 2/4 de 6 de la tarda

PRESENTACIÓ COMPOSTATGE CASOLÀ divendres 30 Organitza Àrea de Medi Ambient

EL MÓN DE LES PAPALLONES de Joan Condal del 20 d’octubre fins l’11 de novembre

Organitza Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Hilari Al Museu Guilleries

EXPOSICIONS NOVEMBRE 2007

Ofi cines municipals - 972 86 81 01 / Fax: 972 86 89 76

Pavelló Municipal d’Esports - 972 86 89 89

Piscina Municipal Coberta - 972 86 97 62

CasalXjoveshs - 972 86 88 79

Casa de Cultura - 972 86 86 56

Ofi cina de Turisme - 972 86 96 86

Museu Guilleries - 972 86 94 47

Ràdio Sant Hilari - 972 87 23 00

Residència de gent gran Sant Hilari - 972 8 28 00

Tanatori de Sant Hilari Sacalm - 972 21 03 58

Telecalm - 972 86 84 44

Deixalleria - 667 16 59 62

Llar infantil ‘Les cent fonts’- 972 86 80 61

Col.legi Guilleries - 972 86 87 29

Col.legi Sant Josep - 972 86 94 83 972 86 81 46

IES Antón Busquets i Punset - 972 86 93 58

Casal de gent gran ‘Can Blat’ - 972 86 87 32

Correus - 972 86 94 00

Parròquia de Sant Hilari - 972 86 82 22

SANITAT

Àrea Bàsica de Salut de Sant Hilari - 902 111 444

Farmàcia Muntalt - 972 86 90 49

Farmàcia Broto - 972 86 80 98

Ambulàncies Guilleries - 972 86 84 57

Ambulància Creu Roja - 972 86 04 04

Assistència Social - 972 87 20 37

SEGURETAT CIUTADANA

Policia Municipal - 972 86 81 23

Mossos d’Esquadra - 972 84 27 57

Mossos d’Esquadra (Urgències) 088

Bombers - 085

Incendis Forestals - 112

CrèditsEdita: Ajuntament de Sant HilariCoordinació: La Selva ComunicaDisseny i maquetació: Alba LlobetFotografi a: Irene Fotògraf / Carles Benítez

PORTADA 1

EDITORIAL 2

NOTÍCIES 3-4

ENRTEVISTA 5-6

REGIDORS 7-8-9

PARTITS 10

ENTITATS 11

AGENDA 12