LA CIVILITZACIÓ IBÈRICA

• LA FORMACIÓ DE LA CIVILITZACIÓ IBÈRICA.

• ELS POBLATS IBERS

• LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES.

• LA MORT I LES CREENCES RELIGIOSES.

• LA LLENGUA I L’ ESCRIPTURA .

LA FORMACIÓ DE LA CIVILITZACIÓ IBÈRICA

 

Els ibers van ser un conjunt de tribus que parlaven la mateixa llengua i tenien els mateixos costums.

La cultura ibèrica es va desenvolupar des del sud de França fins a Andalusia durant cinc segles.

Des del segle VII fins al segle III aC.

ELS IBERS A CATALUNYA

A les terres que avui són Catalunya hi van viure un seguit de pobles ibers :

- els indigets, a l’ Empordà.- els ausetans, a Osona .- els bergistans al Berguedà.- els laietans , al pla de Barcelona, el Maresme i el Vallès.- els lacetans, al Solsonèsi part de l’ Anoia.- els ilergets, a les comarques de Lleida.- els ceretans, a la Cerdanya.- els cossetans, al Camp de Tarragona.

POBLATS IBERS A CATALUNYA

A Catalunya hi ha força restes d’antics poblats ibers, com ara:

- Ullastret ( Baix Empordà)

- Els Vilars , a Arbeca (Garrigues)

- El Molí de l’ Espígol. A Tornabous ( Urgell)

- La Moleta del Remei , a Alcanar ( Montsià).

Poblat ibèric de Puig Castellar

Poblat Ibèric del Molí de l‘Espígol,

ELS POBLATS IBÈRICS

• Els poblats ibèrics estaven fortificats , envoltats de muralles i amb torres de defensa.

• Es trobaven enclavats en turons , per controlar un extens territori i defensar-se fàcilment.

• Les cases s’agrupaven en barris, sovint amb carrers enllosats.

• En molts poblats hi ha places o zones d'ús comunal on podien haver-hi els forns per al pa o la ceràmica, els ramats, les sitges per a emmagatzemar el gra, cisternes d'aigua o les basses per a les escombreries.  

ElS HABITATGES IBERS

• Les cases eren de planta rectangular.

• Estaven dividides en 2 o 3 estances on cuinaven , menjaven , dormien i emmagatzemaven coses, teixien i feien altres feines artesanals.

• Tenien el sòcol de pedra i les parets eren de fang barrejat amb palla i calç.

• El terra era d’argila premuda.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

• Els ibers vivien de l’ agricultura , de la ramaderia , la mineria de plata , plom i ferro; l’elaboració de ceràmica i teixits ; i el comerç amb els pobles comerciants de la Mediterrània com els fenicis o els grecs.

• Els cereals que cultivaven eren : el blat, la civada, l'ordi i el mill eren, juntament amb el lli i els llegums (llenties, faves i pèsols).

• Els animals que criaven eren les cabres i les ovelles, el porc, els bòvids i el cavall.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

. Les dones s’encarregaven de la confecció de teixits per a la casa i de ceràmica de cuina, a mà, i la de taula, de pasta molt més fina, feta a torn i decorada amb pintura de color vermell o blanc, es feia en gran part en tallers especialitzats.

. A més dels vestits, es confeccionava sacs, veles per als vaixells, coixineres, catifes i, amb l'espart, soles per a les espardenyes.   

EL COMERÇLes tribus ibèriques practicaven el bescanvi de mercaderies entre els diferents poblats dins l'àmbit comarcal i amb els comerciants estrangers instal·lats a la costa.   Els productes que interessaven als grecs d'Empúries i Roses eren cereals, metalls, pells, teixits i, potser, esclaus. A canvi, rebien ceràmica de luxe per a beure vi decorada amb escenes mitològiques, armament, joies, perfums o teixits fins.  

 Les tribus ibèriques començaran a encunyar moneda només a partir de la presència romana a casa nostra, a la fi del segle III a.C. Són monedes de bronze que porten el nom de la tribu escrit amb lletres ibèriques: Kesse (Tarragona), Untikesken (dels Indiketes, empordanesos que vivien prop d'Empúries), Iltirda (Lleida).

LA MORT I LES CREENCES RELIGIOSES

• Les necròpolis excavades mostren que els ibers cremaven els seus morts i dipositaven les cendres directament a terra dins d'una urna o gerra de ceràmica. 

• En molts casos, les incineracions masculines van acompanyades de les armes personals, com ara espases, cascs, cuirasses, llances o escuts.    

LA LLENGUA I L’ESCRIPTURA

• Els pobles ibers van utilitzar un sistema d’escriptura propi.

• L’escriptura ibèrica constava de 28 signes

i la podem veure en inscripcions que van fer sobre pedra, ceràmica , làmines de plom i bronze, vaixelles de plata i monedes.