Ibitàcola 3 Pla Anibal

8/6/2019 Ibitcola 3 Pla Anibal

1/164


2/164


3/164

Pla ANIBALPla dactuaci per a la implantaci de lAdministraci Electrnica a les

Illes Balears dacord amb la Llei 11/2007 (LAECSP)

Comit de direcci del projecteAntoni Manchado, Antoni Roig

Caps de projecteFelip Salas, Bernat Albert

Equip de redacciDomingo Laborda, Felip Salas, Rael Barcel, Antoni Reus

Estudi realitzat per lOcina Tcnica dAdministraci Electrnica de laFundaci Ibit en el marc de lactuaci Implantaci de les noves tecnologies

en lmbit de les Administracions locals del Plan Avanza


4/164

Edita:

Fundaci IBITParc Bit. Ctra. Valldemossa, Km. 7,4 Edici 17 - Planta 3a. Porta D-2

07121 Palma, Illes Balears, Espanya

Tel: +34 971177270/1

www.ibit.org

Disseny lnia editorial: www.accentgrac.com

Maquetaci i grcs: www.autoritas.es

Impressi: Grques Rubines

Dip. Legal: PM 1800-2009

ISBN: 978-84-692-4000-7

Aquesta obra est sota una llicncia

Reconeixement-No comercial-Compartir sota la mateixa llicncia

3.0 Espanya de Creative Commons. Per a veure una cpia daquesta llicncia, visiteu

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

o envieu una carta a Creative Commons,

171 Second Street, Suite 300, San Francisco, Calirnia 94105, USA.

Alguns drets reservats.- Domingo Laborda, Felip Salas, Rael Barcel, Antoni Reus - 2009


5/164

511

1925

3159

73119

131141147

153

Sumari

Presentaci

Introducci

mbit, missi i objectius

Visi, valors i poltiques

El Model

Els Procediments

Components

Serveis de Suport

Metodologia de treball

Diusi i promoci

Seguiment

La Direcci del Pla

Annex I: Glossari

157


6/164


7/164


8/164


9/164

Pla ANIBAL

La Llei 11/2007 dAccs Electrnic dels Ciutadans als Serveis Pblics, supo-sa un repte important per a lAdministraci pblica. Aquesta Llei reconeixdrets a la ciutadania per gestionar la seva relaci amb les Administracionspbliques, i comporta canvis radicals en la gesti i ls de les eines necess-ries per poder er-ho realitat. I s, alhora, una oportunitat per a les Admi-nistracions pbliques, en el seu inevitable i necessari cam cap al canvi.

El Govern de les Illes Balears est plenament comproms amb aquestcanvi de model de relaci amb la ciutadania i amb els grans benecisque aquest procs aportar, tant als mateixos ciutadans com a la prpiaAdministraci.

En aquest sentit, i amb la nalitat daconseguir que lAdministraci Electr-nica sigui una realitat, el Govern de les Illes Balears, en collaboraci amb elMinisteri dIndstria, Turisme i Comer, els Consells Insulars i els Ajunta-ments, ha llanat el Pla ANIBAL, que pretn aconseguir els millors serveisper a la ciutadania, amb el menor cost possible.

El Pla ANIBAL, enocat al desenvolupament de lAdministraci Electrnicaa les Entitats locals balears, dacord amb la Llei 11/2007, t la missi dob-tenir, mitjanant processos de collaboraci, la millor soluci possible querespongui als interessos dels ciutadans. A ms a ms, ha de garantir que

cap ciutad de les Illes Balears pugui quedar-sen ora.

El Pla ANIBAL s, doncs, un projecte collaboratiu, dimpuls i garantista:

Collaboratiu, perqu tots els actors implicats: Govern, Consells iAjuntaments, aporten les seves idees, recursos i solucions, i podenbeneciar-se de les aportacions dels altres. Basat en una losoadoptimitzaci de recursos, es pretn que cap esor no sigui repetit, que

saproti el coneixement duns sobre els altres (intelligncia collectiva),que no es malbaratin recursos, que es treballi en un entorn obert i decollaboraci, i que els desenvolupaments inormtics es acin sobre


10/164

3

plataormes Open Source, de tal orma que tots els components siguinutilitzables per tots i reutilitzables en cas de noves necessitats.

Dimpuls, perqu pretn que totes les Administracions pbliques de lesIlles Balears tinguin els recursos necessaris per oerir els serveis que laciutadania pugui demandar. Per aix, el Pla contempla la dinamitzacide les activitats necessries perqu totes les Administracions estiguininormades, assessorades i acompanyades en aquest procs.

I, en darrer terme, garantista, amb lobjectiu doerir les mximes garantiesde servei al conjunt de la ciutadania, perqu tothom pugui realitzar les

gestions que desitgi, emparats per la Llei que estableix els seus drets.

Antoni Manchado LozanoDirector General de Tecnologia i ComunicacionsGovern de les Illes Balears


11/164

Pla ANIBAL

Existeix un ampli consens sobre que ls intensiu de les noves tecnologies sun motor indiscutible per impulsar models econmics basats en lincrementde la productivitat i de la competitivitat, per aavorir la igualtat doportu-nitats, per a la creaci de riquesa, per dinamitzar lactivitat empresarial ifnalment per consolidar un model de creixement econmic sostenible.

s consegentment un et que les Tecnologies de la Inormaci i de la

Comunicaci (TIC) han vingut per quedar-se i que suposaran un canvionamental a les nostres vides. Precisament, la nostra eina consisteix atraslladar aquest missatge als protagonistes daquest trnsit tecnolgic: laciutadania.

En aquest context, sha de produir a la societat un canvi cultural que enspermeti adaptar-nos al canvi tecnolgic que sens presenta, de tal orma queaconseguim aproftar les oportunitats que ens oereixen les noves tecnologi-es, repercutint alhora en la millora del benestar de la ciutadania.

Les Administracions pbliques hem de jugar un paper dimpuls en ladapta-ci al canvi tecnolgic. I per aix hem darontar 3 reptes onamentals. Enprimer lloc, la posada en marxa de poltiques de oment de la Societat de laInormaci que permetin augmentar la qualitat de vida de la ciutadania i larecuperaci econmica del pas, com per exemple, a travs de la capacitaci

de la poblaci i PIME, mitjanant limpuls del desplegament dinraestruc-tures de banda ampla o generant confana cap a la xarxa. En segon lloc,la modernitzaci de les Administracions pbliques, ampliant loerta i laqualitat dels serveis que presten actualment als ciutadans i a les PIME. Endarrer terme, la potenciaci del paper de les Administracions pbliques coma demandants de serveis i productes TIC.

En tot aquest procs dadaptaci les Entitats locals juguen un paper dina-

mitzador molt important, ats que sn les Administracions ms properesa la ciutadania i a les empreses locals, essent les que millor coneixen lesseves necessitats.


12/164

3

Pel que a a aquest mbit, resulta necessria ladopci de mesures de co-ordinaci aix com lassignaci de recursos nancers ats que a causa de lamida de les Entitats locals (el 80% dels 8.108 municipis de lestat espanyoltenen menys de 3.500 habitants) el desenvolupament desigual dels serveispblics electrnics i la manca de recursos propis constitueixen un repte.Conscients daquest repte, des del Ministeri dIndstria, Turisme i Comercollaboram amb les Entitats locals de diverses maneres: a travs del de-senvolupament duna plataorma dadministraci electrnica que cedim deorma gratuta, amb la publicaci de convocatries dajudes per al desenvo-lupament de lAdministraci Electrnica, amb els serveis pblics digitalsi amb la creaci de Centres del Coneixement, i nalment, duent a terme

lexecuci dactuacions en collaboraci amb les Comunitats Autnomes.

Per la seva banda, el Govern de les Illes Balears posa en marxa el PlaAnibal, enocat al desenvolupament de lAdministraci Electrnica a les En-titats locals de les Illes Balears dacord amb la Llei 11/2007 dAccs Electr-nic dels Ciutadans als Serveis Pblics.

El Pla ANIBAL t com a objectiu que la ciutadania i les empreses de lesIlles Balears disposin duna nova orma de relaci amb les seves Adminis-tracions locals a travs duns serveis pblics de qualitat que responguin alscriteris combinats de legalitat, eccia, agilitat, comoditat i incorporacidels avenos tecnolgics. Tot aix dins duna visi global de construcci dela Societat de la Inormaci a les Illes Balears i en lnia amb les iniciativesi2010, Ingenio2010 i Plan Avanza.

David Cierco Jimnez de PargaDirector General para el Desarrollo de la Sociedad de la InormacinMinisterio de Industria Turismo y Comercio


13/164


14/164


15/164

Pla ANIBAL

Lexcellncia s un art que sassoleix amb lensinistrament i

el costum. No actuam correctament perqu tinguem virtut o

excellncia, sin que tenim aquestes facultats perqu hem actuat

correctament. Som el que fem tots els dies. Lexcellncia, per

tant, no s un acte, s un costum.

Aristtil

El 24 de juny del 2007 entr en vigor la Llei 11/2007, dAccs Electrnicdels Ciutadans als Serveis Pblics (LAECSP), que reconeix el dret delsciutadans a relacionar-se amb les Administracions pbliques per mitjans

electrnics en el desenvolupament de procediments administratius, aix com

per obtenir inormaci, realitzar consultes i allegacions, ormular sollicituds,

maniestar consentiment, establir pretensions, eectuar pagaments, realitzar

transaccions i oposar-se a les resolucions i actes administratius.

La Llei 11/2007 estableix el dret de la ciutadania a relacionar-seelectrnicament amb les Administracions pbliques, aix com lobligacidaquestes a garantir-ho, convertint-se en el punt de partida duna novageneraci de drets de la ciutadania: els drets digitals. Aquest s laspectems nou i destacat de la Llei, perqu ns ara era una elecci de lesAdministracions pbliques i avui sha convertit en una obligaci legal.

Per primera vegada una llei converteix en universal el dret de la ciutadaniaa relacionar-se amb totes les Administracions espanyoles de orma


16/164

3

electrnica. A ms a ms, agrupa en una norma comuna totes les normesdisperses sobre Administraci Electrnica ja existents, i consolida un rgimcom de garanties i drets dels ciutadans i de les ciutadanes en les sevesrelacions amb totes les Administracions. Tamb adapta el marc jurdica la realitat tecnolgica i garanteix la interoperabilitat de les solucionstecnolgiques desenvolupades per les distintes Administracions.

Un aspecte important a destacar s el redut termini dadaptaci de lesAdministracions pbliques per a lexercici dels drets que la Llei determina.Eectivament, a partir del 31 de desembre del 2009, la Llei haur destarplenament operativa a lAdministraci General de lEstat i, tret de raons

molt onamentades, a la resta dAdministracions. Els ciutadans i lesciutadanes tindran garantit poder realitzar totes les seves gestions permitjans electrnics, independentment de lAdministraci que les promogui,a travs del canal que vulguin, les 24 hores del dia i els 365 dies de lany.

La norma estableix, doncs, una srie de drets enocats a er la vida mscil a la ciutadania en les seves relacions amb lAdministraci. Tanmateix,la Llei imposa tamb la realitzaci dun important esor de modernitzacide les Administracions pbliques:

Fomentant la cooperaci entre elles a travs de la interoperabili-tat dels seus sistemes dinormaci.Creant la seu electrnica, de orma que una pgina web tingui lamateixa garantia jurdica que una ocina.Fomentant ls del DNI electrnic com una de les principals or-

mes vlides didenticaci electrnica.Creant registres electrnics als quals es podran remetre docu-ments en ormat digital, amb la mateixa validesa que en er-ho enuna ocina presencial.Generalitzant ls de mitjans electrnics en la tramitaci delsprocediments administratius, revisant-los i simplicant-los pr-viament.

Tot aix implica per a les Administracions pbliques el llanament de plansrpids, gils i pragmtics per a la implantaci de lAdministraci Electr-nica, segons els requeriments de la Llei 11/2007. Lestratgia implcita en


17/164

Pla ANIBAL

la prpia Llei t com a nalitat ladequaci dels serveis pblics i ladapta-ci dels procediments en lmbit de lAdministraci General de lEstat idels organismes pblics vinculats o dependents daquesta. Tamb, la sevaextensi a la totalitat de les Administracions espanyoles, autonmiquesi locals. Els principis bsics que sustenten aquesta estratgia sn clars iindiscutibles:

Serveis centrats en la ciutadania: lobjectiu principal dels serveiselectrnics s aconseguir la mxima reducci possible de lescrregues administratives per a la ciutadania i empreses, generantla conana necessria per impulsar el seu s.

Multicanalitat: laccs als serveis pblics es podr er a travsde sistemes daccs multicanal, que sn: presencial, telenic otelemtic, segons les preerncies de cada persona.Intercanvi de dades entre Administracions: ciutadans i empresesno han de crrer entre nestretes administratives per reunirels documents que una Administraci ha decidit que necessitaper a un expedient. Amb aquesta nalitat sinterconnectaran elsserveis dinormaci administrativa dels dierents departamentsde les Administracions per crear una xarxa dinormaci nica.Diusi dels serveis: es realitzaran campanyes de diusi de totsels serveis pblics de orma que la ciutadania conegui loerta realdaquests.Adequaci dels procediments: tots els serveis pblics i trmitsadministratius, amb els requisits que estableix la Llei, seranaccessibles per via electrnica sense exigir la presncia de

la persona interessada o representant a les dependnciesadministratives, tret de quan sigui necessari per llei.Inraestructures i serveis comuns: cada organisme serresponsable del manteniment i subministrament de tots elsserveis de la seva competncia, per per al desenvolupamentdels nous serveis electrnics soerir a totes les Administracionsun conjunt dinraestructures i serveis comuns que aciliten laposada en uncionament daquests serveis i la interoperabilitat

entre tots ells. Lelement material bsic de les telecomunicacionsser lactual Xarxa SARA (Sistemes dAplicacions i Xarxes per a lesAdministracions pbliques).


18/164

3

La cimera europea de Lisboa de lany 2000 s el moment en qu es llancena Europa la majoria de les iniciatives orientades a posar en lnia els serveispblics. Espanya ha adquirit, des de llavors, compromisos relatius al de-senvolupament de la seva prpia Administraci Electrnica, entre els qualsdestaquen els derivats de les declaracions de Manchester el 2005, Lisboael 2007 i la Directiva de Serveis. Tamb ha adquirit compromisos a partirdiniciatives legislatives nacionals com la Llei 11/2007 dAccs Electrnicdels Ciutadans als Serveis Pblics. En els orgens de la modernitzaciadministrativa, mitjanant ls de les TIC, les aplicacions, els sistemes iserveis electrnics, sorgiren a partir diniciatives independents i alladesa cadascun dels organismes. Per tant, el grau de desenvolupament dels

organismes s desigual, i la alta de coordinaci diculta la interoperabilitatde les aplicacions desenvolupades daquesta manera.

A Espanya, a partir del 2004, sintensica la posada en uncionament deserveis i inraestructures comuns. Les principals actuacions daquest tipushan estat: lemissi del DNI electrnic; el desenvolupament duna plataor-ma comuna de validaci de certicats digitals (@rma); lelaboraci dun plade serveis digitals associats al DNIe; el desenvolupament i expansi dunaxarxa de comunicacions interadministrativa (Xarxa SARA), on ja es con-necten les xarxes de tots els ministeris i comunitats autnomes i una bonapart dajuntaments; la creaci dels primers serveis assistits que permeteneliminar la petici de otocpies del DNI i certicats dempadronament enels trmits administratius; la creaci de la xarxa integral datenci ciuta-dana (Xarxa 060), que incorpora un lloc web daccs generalista a tots elsserveis en lnia, un telon unicat i una xarxa docines, entre altres.

El nostre pas destaca, segons els inormes de la Comissi Europea, pel seusistema didenticaci electrnica, el DNI electrnic, per la creaci dun sis-tema integrat i multicanal daccs als serveis electrnics: la Xarxa 060 i perhaver aprovat una Llei daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics.LAdministraci Electrnica es perla com a element clau de la nova gestipblica ocalitzada cap a lusuari, implicant aix:

Possibilitat diniciar trmits electrnics de qualsevolAdministraci a travs de qualsevol nestreta pblica virtual.Sincronia en els desenvolupaments de Front Oce iBack Oce,


19/164

Pla ANIBAL

evitant la mala prctica en el desenvolupament del primer sensemillores eectives en el segon.Esor en els processos dimplantaci, diusi, ormaci i suport(24x7 quan sigui necessari) de les solucions desenvolupades.Cooperaci entre les Administracions en interoperabilitatsemntica, tecnolgica i procedimental, en integraci deprocessos i en reutilitzaci de solucions ja desenvolupades. Senseuna autntica extranet administrativa no hi ha cap possibilitatdimplantar serveis integrats.Prioritzaci de les rees i serveis ms usats per ciutadans iempreses.

Respecte a la privacitat, deensa i protecci de les dades decarcter personal, i seguretat de les transaccions.Dret legal i real de lusuari a relacionar-se i obtenir serveis deladministraci per mitjans electrnics i telemtics.

En la lnia traada pel Plan Avanza del Ministeri dIndstria, Comer iTurisme, aix com del Consell Superior dAdministraci Electrnica, i peral desenvolupament de lAdministraci Electrnica i de la Societat de laInormaci en general, aquest Pla dActuaci Interadministrativa pretnser linstrument de les Administracions de les Illes Balears per aconseguirresultats mxims, amb el mateix cost i en el termini ms breu possible. Enla orma com es compleixi la Llei, de com el Govern i les Administracionslocals apliquin les seves decidides poltiques de modernitzaci administra-tiva, els ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears obtindran el benecide lagilitat i la comoditat en les seves relacions amb lAdministraci, a les

quals tenen dret.


20/164


21/164


22/164


23/164

Pla ANIBAL

Lmbit orgnic dacci del Pla s el conjunt de les Administracions localsde les Illes Balears: els quatre Consells Insulars i tots els ajuntaments de lesIlles Balears, coordinats pels seus respectius Consells, i tots ells pel Governde les Illes Balears.

Lmbit uncional, o abast del Pla, s lAdministraci Electrnica, tant entermes tecnolgics:Back Oce, Front Oce, interoperabilitat i transern-

cia tecnolgica (reusability); com en termes orgnics: adaptaci normativa,organitzativa i de procediments dacord amb la Llei 11/2007. No gurendins de labast del Pla la inraestructura tecnolgica (xarxes i sistemes), lesaplicacions corporatives, ni lomtica de les Administracions locals.

Lanlisi de la situaci de partida, segons la denici inicial del projecte,s objecte dun document independent lelaboraci del qual es ar simul-

tniament amb la del present Pla, et pel qual no hi ha un captol propi alrespecte en aquest mateix Pla.


24/164

3

El Pla t com a missi o meta acilitar el desenvolupament de la Llei11/2007 i, per tant, lAdministraci Electrnica en el conjunt de les Admi-nistracions locals de les Illes Balears. Els objectius especcs sobre els qualses basar aquesta missi sn els segents:

1. Establir un model de desenvolupament normatiu i organitzatiuque aciliti a les Administracions locals de les Illes Balears resol-dre el que exigeix la Llei 11/2007 al respecte: poltica de segure-tat, intercanvi de dades entre Administracions pbliques, regula-ci i creaci de la seu electrnica, relaci de sistemes de signaturaelectrnica avanada permesos en la relaci electrnica amb la

ciutadania, poltiques didenticaci digital i signatura electrni-ca, creaci i uncionament del Registre Electrnic, etc.

2. Crear una plataorma integral dAdministraci Electrnica perposar-la a disposici de les Administracions locals. Aquesta plata-orma podr ser adoptada en la seva totalitat per cadascuna de lesAdministracions locals, o b aquestes podran incorporar compo-nents de la plataorma als seus propis sistemes.

3. Aconseguir lintercanvi segur de dades entre Administracions a dassolir el trmit dun sol pas. Aix implica la interoperaci desistemes entre les Administracions de les Illes Balears, tant locals,com insulars, dmbit autonmic i amb lAdministraci Generalde lEstat: Agncia Tributria, Seguretat Social, INEM, Cadastre,DGT, Registres Civils, etc. Eventualment, tamb amb organismesque intervenen en certs trmits de gran impacte per a la ciutada-nia, com el registre de la propietat, notaries, collegis proessio-

nals, etc.4. Crear un catleg genric de procediments comuns a totes les

Administracions locals, i que cadascuna podr completar ambeventuals procediments especcs.

5. Adequar els serveis i procediments administratius segons alldisposat per la Llei 11/2007, en termes de revisi i simplicaci,establint la Llei clarament que en qualsevol cas i sota criteris desimplicaci administrativa, simpulsar laplicaci de mitjans electr-

nics als processos de treball i a la gesti dels procediments de lactuaci

administrativa, aix com que laplicaci de mitjans electrnics a la

gesti dels procediments, processos i serveis anir sempre precedida


25/164

Pla ANIBAL

de la realitzaci duna anlisi de redisseny uncional i simplicaci del

procediment, procs o servei

6. Establir una estructura de suport que omenti la qualitat, ecin-cia i eccia dels serveis; garanteixi la interoperabilitat; aciliti latranserncia tecnolgica i ormaci al personal de lAdministra-ci Pblica; i gestioni les incidncies i dubtes, tant del personalcom dels usuaris.

7. Crear una estructura de seguiment i control de lexecuci del Pla,amb els recursos i condicions necessaris per permetre la gesti iseguiment dels projectes que conormen el Pla: harmonitzar elsmtodes de control, supervisi i medici de la qualitat, esta-

bliment dindicadors, avaluaci del procs dexecuci i grau decompliment del Pla, aix com la tramesa dinormaci peridica ala Direcci sobre el desenvolupament del mateix Pla.


26/164


27/164


28/164


29/164

Pla ANIBAL

El Pla dActuaci Interadministrativa de les Illes Balears, tot i que no estredactat amb lestructura i contingut cannics que cont un pla estratgic,no est mancat de la dimensi estratgica ni, per tant, de visi; s a dir,dun model ideal de gesti que es voldria assolir. De la mateixa maneraque t una missi amb abast delimitat i uns objectius concrets i especcs,

tamb parteix duna visi holstica que inclou lanticipaci dun estat uturde lAdministraci Electrnica i de la Societat de la Inormaci a les IllesBalears.

En qualsevol projecte estratgic la visi s el plantejament del utur msdesitjable dentre els possibles, i per aix ha de ser consistent amb elsmotius explcits que duen a desitjar aquest utur. La visi, si no vol sermerament una expressi literria o utpica, sin eectiva i realista, ha de

reunir un conjunt de caracterstiques: tenir una imatge mental clara dallque es persegueix; ser desitjable per la majoria; ser assolible; ser til coma guia per a lacci; ser sucientment fexible com per poder adaptar-se alscanvis dentorn que puguin sobrevenir durant la vigncia dels projectes; iser comunicable, aix s, comprensible per als seus destinataris.

La visi del present Pla s inequvoca: un utur proper en el qual hi hagin

uns serveis pblics de qualitat i multicanals en lmbit de les Illes Balears,amb una nova orma de relaci dels ciutadans i les empreses amb les sevesAdministracions locals que responguin als criteris combinats de legalitat,


30/164

3

eccia, agilitat, comoditat i incorporaci dels avenos tecnolgics, dins delparadigma de la Societat de la Inormaci.

Aquesta visi est construda sobre la idea dun model de relaci entreciutadania i Administraci, lmasi del qual est compartit entre el neces-sari principi de legalitat jurdica dels actes administratius i altres principispropis de les societats modernes, prsperes i avanades:

Orientaci cap al ciutad, de manera que aquest sigui el centredels models de gesti, i no com ns ara, que ho ha estat la rigide-sa mecnica del procediment. Aquest respecte no sha de conon-

dre amb linqestionable respecte a la legalitat, procediment que,moltes vegades, complica els preceptes legals per constituir-se enun model de gesti contingent, que podria haver-se construt dequalsevol altra orma, per que es constru duna determinadamanera que desprs es convert en normativa.Desenvolupament econmic i social, de orma que el Sector P-blic, amb els seus trmits inacabables i, en moltes ocasions, obso-lets, deixi de ser una crrega i un re a la productivitat del sistema

econmic i passi a ocupar, contrriament, una posici de lideratgeamb eecte tractor en lacci modernitzadora de la societat.Construcci de la Societat de la Inormaci i el Coneixement,en lnia amb la iniciativa de la Uni Europea i2010: el nou marcestratgic de la Comissi Europea pel qual es determinen lesorientacions poltiques generals de la societat de la inormacii els mitjans de comunicaci. I igualment amb les iniciatives del

Govern dEspanya Ingenio2010 i el seu Plan Avanza.Model de gesti pblica, clar, senzill i actual, segons el modernconcepte de Governana Pblica, reerit a leccia, qualitat de-mocrtica i participaci, el nou paradigma dels Governs avanatsper a lpoca histrica de la globalitzaci.

Per a qu el Pla sigui viable i creble al mateix temps, ha de xar quins snels seus valors, la seva cultura i ha de ser conseqent amb ells, tant en el

procs de planicaci com en el dexecuci i seguiment. El Pla dActuaciInteradministrativa incorpora els segents valors:


31/164

Pla ANIBAL

Voluntat de servei pblic: considerar el servei a ciutadans i em-preses com la principal missi i lobjectiu ltim de lAdministraci.Visi global: veure el Pla en el seu context holstic de globalitza-ci, Societat del Coneixement, competitivitat de les Illes Balears,activitats de R+D+i, Iniciativa i2010, Ingenio2010 i Plan Avanza.Autonomia de gesti: cadascuna de les Administracions de lesIlles Balears t les seves prpies competncies i la seva prpiaautonomia de gesti, que poden sumar-se a un procs de coor-dinaci i economies descala, per sense cap invasi competencial.Comunicaci i participaci: el Pla haur de redactar-se i executar-se de orma solidria entre les institucions balears, comunicant-

se entre elles tota la inormaci que sigui dinters, participantactivament en la presa de decisions i amb diusi entre la ciutada-nia dels serveis pblics telemtics que es produeixin.Responsabilitat: cada Administraci de les incloses en el Pla hadassumir les conseqncies de les seves decisions i accions, en elmarc de les seves tasques i atribucions respectives.Desenvolupament de les capacitats del personal pblic: els treba-lladors de les Administracions de les Illes Balears sn el seu actiums valus, et pel qual la seva ormaci i desenvolupament encapacitats i valors s un element consubstancial al present Pla.Eccia: aconseguir que el servei pblic es realitzi amb eectivitati agilitat mximes.Creativitat: liderar projectes dinnovaci a lrea de lAdministraciElectrnica i modernitzaci administrativa en general, a benefcide la ciutadania, i incorporar les tecnologies de la inormaci i co-

municaci per aavorir laccs i diusi del patrimoni documental.Treball en equip: incorporar les aportacions de cada Instituci,tant en lelaboraci como en lexecuci del Pla, s onamental pera lobtenci dels millors resultats.Rendici de comptes: el Pla no noms xa objectius i accions pera la seva execuci, sin que estableix indicadors de compliment iinorme peridic i verdic dels resultats.Recerca de lexcellncia: comproms amb la qualitat dels treballs

i amb la millora continuada dels serveis; implantar mecanismesdavaluaci i millora continuada que garanteixin lassoliment delsobjectius.


32/164

3

Conseqent amb aquesta visi s un conjunt de poltiques que sn a labase de les actuacions del Pla:

1. Open source (sistemes oberts). En la mesura en qu sigui possible,si els elements de sotware de la plataorma dAdministraci Elec-trnica, objecte del present Pla, sn adoptats daltres existents(adaptats tamb a partir dun altre sotware igualment existent) oobjecte de nou desenvolupament, seran sotware de onts obertes.

2. Interoperabilitat. Tot component de la plataorma ser interope-rable amb tots els dems, ja sigui perqu es desenvolupi en el seuorigen amb tal requisit, o perqu sadapti dun sotware ja exis-

tent. A tal eecte, tot component sacompanyar dels connectorso APIS (Application Programming Interace) necessaris com a partdels treballs a realitzar inclosos en el present Pla. De la mateixamanera que els seus components, totes les implementacions de laplataorma, totals o parcials, seran interoperables entre totes lesinstitucions balears que se sumin al Pla i, al seu torn, seran inte-roperables amb la resta de les Administracions, tot i que aquestadarrera premissa es aci en un moment posterior.

3. Transerncia tecnolgica (reusability). Tot el sotware adoptat, odesenvolupat que sinclogui en el present Pla estar a disposicide totes les institucions balears i, mitjanant el Conveni oport,igualment a disposici de totes les Administracions espanyoles.

4. Reducci de lheterogenetat. Tot i que aquesta poltica no potaplicar-se de manera taxativa, atesa lautonomia de gesti de lesInstitucions, ser una tendncia omnipresent que se substanciar

per la via de la refexi i la decisi conjuntes.5. Assessorament i suport. El Pla inclou lassessorament i el suport

que sigui necessari a les institucions balears que ho sollicitin pera la correcta planicaci, implantaci i continutat de servei de laplataorma dAdministraci Electrnica objecte del present Pla.No inclou els processos de customitzaci i adaptaci especcaque pugui decidir una instituci de orma dierenciada.

6. Preerncia pel sotware del Govern de les Illes Balears. Lespina

dorsal de la plataorma la constituir el sotware SISTRA del Go-vern, degudament adaptat.


33/164


34/164


35/164

Pla ANIBAL

La visi estratgica

Si la visi es reereix a un pla o projecte estratgic, es pot parlar de visiestratgica. Lestratgia no s cap altra cosa que el cam a seguir per la con-secuci de la missi i dels objectius i implica, sobretot:

1. Un mapa de ruta que marca la meta i assenyala el rumb dun camptim.

2. Un pla dactuaci que determini les accions necessries per rec-rrer el cam traat.

3. Una posici de partida on simplementar el pla.4. Uns recursos humans, de coneixement i materials, necessaris per

executar el pla.

5. Un exercici de qualitat sucient.6. Un sistema de control que compari all previst i all aconseguit i

retroalimenti mesures correctives quan i com siguin necessries.


36/164

3

Lestratgia inclou un conjunt delements com els objectius, els valors, elsrecursos, lideratge, etc., que sn universalment aplicables en qualsevolterreny en el qual shagi et planicaci. s important aclarir qu implica,per tamb qu no implica:

S No

Estableix les bases per prendreles decisions, per ha de serfexible i adaptable als canvis deles condicions dentorn, i donarla possibilitat de deixar la darreraparaula al criteri i seny de la

Direcci del Pla.

No ha de xar anticipadament, ide orma inamovible, decisionsutures.

s una eina, no un text sagrat nirevelat.

No substitueix el seny ni ellideratge.

Ha dequilibrar els principis,valors i objectius prviamentxats a la ase de planicaci, ambassenyada fexibilitat durant laase dexecuci.

No sha de convertir en un dogmargid, on simpedeixi lentradaa noves propostes i idees quesorgeixin de canvis en lentornque no han estat contemplats.(contingncies).

En el present Pla, la visi estratgica podria resumir-se de orma visual enel segent grc:

Visi estratgica

Pla dactuaci

Normativa Organitzaci Tecnologia Serveis

Adaptacinormativa

Adaptaciorganizativa

Revisiprocedim. Back ofce

Interopera-bilitat Front Ofce Multicanalitat Promoci SI

LideratgeConeixement Recursos


37/164

Pla ANIBAL

Accedir a la inormaci per mltiples canals

No presentar documents que ja estiguin en

poder de lAdministraciAccedir a la inormaci dels expedients

Obtenir cpies electrniques delsdocuments

Usar la signatura electrnica com a mitjdidenticaci i presentaci de documents

Realitzar transaccions segures/condencials

Gaudir duna Administraci Electrnica dequalitat

Poder utilitzar sistemes estndards obertsper comunicar-se amb lAdministraci

Fomentar la multicanalitat

Assegurar la interoperabilitat

organitzativa, semntica i tcnicaGesti electrnica de documents i Arxiuelectrnic

Validesa legal i de gesti de la cpiaelectrnica

Consulta dexpedient electrnic

Admissi del DNIe per identitat digital isignatura electrnica

Compliment de la LOPD*

Mesurar la qualitat dels serveis

Disponibilitat 24/7

s destndards

* Llei Orgnica de Protecci de Dades

Obligacions de lAdministraciDrets de la Ciutadania

Adaptaci normativa i organitzativa

A larticle 35, ) de la Llei 30/1992, de Rgim Jurdic de les Administracions

Pbliques i del Procediment Administratiu Com que regula els Drets dels Ciuta-dans, sestableix que els ciutadans tenen dret a No presentar documents no exigitsper les normes aplicables al procediment del qual es tracti, o que ja es trobin en poder de

lAdministraci actuant, dret que les Administracions no posaren en prctica.

La Llei 11/2007 s taxativa al respecte. Al seu TTOL PRIMER, Art. 6, Dretsdels ciutadans, apartat 2 b), es reereix al dret del ciutad: A no aportar les dades

i documents que obrin en poder de les Administracions pbliques, les quals utilitzaranmitjans electrnics per aconseguir lesmentada informaci sempre que, en el cas de ser

dades de carcter personal, es compti amb el consentiment dels interessats en els termes

establerts per la Llei Orgnica 15/1999, de Protecci de Dades de Carcter Personal, o

una norma amb rang de Llei aix ho determini, tret que existissin restriccions conforme

a la normativa daplicaci a les dades i documents facilitats. Lesmentat consentiment

podr emetres i aconseguir-se per mitjans electrnics.No poden haver-hi dubtes niinterpretacions al voltant de, ni de la lletra, ni de lesperit, la Llei.

La Llei 11/2007 determina, doncs, una relaci molt clara de drets de la ciutadaniai, de orma no menys transparent, un conjunt dobligacions per a lAdministraci:


38/164

3

Tot i que la Llei 11/2007, de 22 de juny, dAccs Electrnic dels Ciutadansals Serveis Pblics, s la Llei especca de lAdministraci Electrnica, hi haaltres normes dalt rang que tamb han de ser considerades en un Pla queaspiri a ser holstic:

Llei Orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de Dadesde Carcter Personal. La prpia Llei 11/2007 prescriu el seu com-pliment ntegre.Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures dImpuls de la So-cietat de la Inormaci, que, entre altres moltes coses, obliga lesAdministracions a la incorporaci de la Factura Electrnica.

Llei 30/2007, de 30 doctubre, de Contractes del Sector Pblic,que contempla in xtenso la Licitaci Electrnica.

El carcter bsic de la Llei 11/2007 implica, tal com al seu dia succe amb laLlei 30/1992 de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i Procedi-ment administratiu Com, que les distintes Administracions han dassu-mir el carcter obligatori dels seus continguts, i adaptar-se a aquests. Per,com que la Llei 11/2007 t preceptes que no sn de carcter bsic, cadaAdministraci t, en tals casos, la potestat de legislar de manera indepen-dent, o b dassumir el contingut de la prpia Llei.

En qualsevol cas, la Llei 11/2007 determina la necessitat que cada Adminis-traci legisli certs aspectes que constitueixen necessitats relacionades amb eldesenvolupament de la Llei en cada Administraci, i que sn els segents:

Art. 6.- Lorganitzaci per garantir els drets.Art. 9.- Poltica de seguretat dintercanvi de dades entre Adminis-tracions pbliques.Arts. 10 i 11.- Regulaci i creaci de la seu electrnica.Art. 11.- Validesa de la publicaci electrnica de diaris i butlletins.Art. 15.- Relaci de sistemes de signatura electrnica avanadapermesos en la relaci electrnica amb la ciutadania.Art. 15.- Regulaci de ls de certicats electrnics expedits a

entitats sense personalitat jurdica.Arts. 18, 19 i 21.- Poltiques didenticaci digital i signaturaelectrnica.


39/164

Pla ANIBAL

Art. 22.- Registre de uncionaris habilitats per identicaci delciutad.Arts. 24 i 25.- Creaci i uncionament del registre electrnic.Art. 27.- Comunicacions electrniques.Art. 39.- rgans competents dautomatitzaci i auditoria a eec-tes dimpugnaci.Art. 40.- Participaci en el Comit Sectorial dAdministraci Elec-trnica.Art. 42.- Participaci en lelaboraci de lEsquema Nacional dInte-roperabilitat i Esquema Nacional de Seguretat.Art. 45.- Poltica de cessi i reutilitzaci daplicacions.

Disp. addicional 1a.- Reuni drgans Collegiats per mitjanselectrnics.Disp. addicional 2a.- Pla de ormaci.

La primera recomanaci relacionada amb el desenvolupament normatius determinar si sobre aquests aspectes es vol regular de orma dierenci-ada (pel que a a la normativa bsica que aecta les Administracions localsde les Illes Balears) o si es poden assumir els continguts denits a la Llei11/2007, quan no tinguin carcter bsic.

En qualsevol cas, la Llei 11/2007 consagra la relaci amb les Administra-cions pbliques per mitjans electrnics com un dret dels ciutadans, i comuna consegent obligaci per a tals Administracions. Per er-ho possible,ats el termini assenyalat, i tot i els considerants propis de les Adminis-tracions distintes a la de lEstat, sembla molt convenient que la regulaci a

realitzar es decideixi quan abans millor i que es desenvolupi aviat.

En qualsevol cas, aquesta regulaci i la seva posada en prctica per les

Administracions de les Illes Balears haur de garantir la disponibilitat,

laccs, la integritat, lautenticitat, la confdencialitat i la conservaci de les

dades, les inormacions i els serveis que gestionen en lexercici de les seves

competncies.


40/164


41/164

Pla ANIBAL

La identitat digital

Per denici, identitat s aquell conjunt de trets propis dun individu o

collectiu que els caracteritzen davant dels dems i permet el seu reconei-xement. Al conjunt de trets que caracteritzen un individu o collectiu en unmitj de transmissi digital sel coneix com identitat digital.

La identitat digital no existeix a priori, ha de ser creada i vinculada unvo-cament a un individu o a una organitzaci, en un procs que determinarel nivell de conana en el sistema. Aquest procs, que serveix per vericar

algun dels trets que permeten identicar un individu o organitzaci, esdenomina Autenticaci o Autenticaci.

Quan la identitat dun individu est sotmesa a un procs dautenticaci, sperqu ha intentat accedir a algun servei restringit. En aquest cas, s tanimportant determinar que lindividu s qui diu que s com que aquestaidentitat t els drets necessaris per accedir a aquest servei. Per al desenvolu-pament de la Societat de la Inormaci resulta necessari establir un nivell de

confana adequat per a les transaccions telemtiques de qualsevol mena, iaix no s possible sense mecanismes dautenticaci de la identitat digital.

Per aconseguir comunicacions segures per la Xarxa, shan de complir unsrequisits, que es detallen a continuaci:

Autenticaci: permet assegurar-se dins la xarxa que un individu s

realment qui diu ser.Autoritzaci: de orma que noms pugui accedir a la inormaci qui,degudament autenticat, estigui autoritzat.Condencialitat: evita que alg no autoritzat pugui accedir a la inor-maci.Integritat: evita que es pugui modicar la inormaci sense que hoadverteixi lautor o el destinatari.Disponibilitat: la inormaci ha de ser accessible per qui, estant

autoritzat, la necessiti i sempre que la necessiti.No rebuig o irreutabilitat: permet a cada costat de la comunicaciprovar de orma eaent que laltra part ha participat en la comuni-


42/164

3

caci. En cas de no rebuig dorigen, el remitent del missatge no potnegar haver-lo enviat. En cas de no rebuig de dest, el destinatari delmissatge no pot negar haver-lo rebut.Auditoria: seguiment i estudi dels registres dactivitat (logs) per po-der conixer com, quan i per qui shan produt els eventuals intentsde suplantaci.

A ms a ms dels aspectes tecnolgics de la seguretat, sigui sica o lgica,hi ha una tercera dimensi a tenir en compte: la seguretat jurdica. Aques-ta s sempre necessria per a les comunicacions en xarxa que tinguin unvalor transaccional, s a dir, que no siguin una simple cerca i/o descrrega

dinormaci, sin comer electrnic, registre de sollicituds en una Admi-nistraci, comunicacions ocials, etc.

Les condicions que ha de reunir una comunicaci jurdicament segura atravs dInternet sn en general el segent subconjunt de les anteriors:

a) Autenticacib) Condencialitatc) Integritatd) No rebuig o irreutabilitat

Pel que a a la signatura electrnica, que tan rellevant ha de ser, s una tc-nica criptogrca que associa de orma inequvoca lemissor dun missatge,o lautor dun document, amb el contingut daquests. Daquesta manerano poden ser posteriorment rebutjats. s a dir, crea un procediment que

assegura que la ms mnima alteraci en la identitat del signatari, o en elcontingut del document signat, ser inevitablement advertida i indicar,amb absoluta seguretat, que hi ha hagut una alsicaci. La signatura elec-trnica, segons la Comissi Europea, reuneix les segents caracterstiques:

a) Est unida de orma inequvoca al seu signatari.b) s capa didenticar el seu signatari.c) La seva orma de creaci assegura que el signatari pugui mante-

nir-la sota el seu nic control.d) Est vinculada a les dades a les quals es reereix de tal orma que

una alteraci de les mateixes seria revelada.


43/164

Pla ANIBAL

La Directiva 1999/93/CE de 13 de desembre del 1999 estableix nalmentel marc legal previst per a les signatures electrniques. La directiva conttres denicions distintes de signatura electrnica:

Signatura electrnica (Art 2(1)): Dades en ormat electrnic vin-culats o lgicament associats amb altres dades electrniques i queserveixen com a mitj dautenticaci.Signatura electrnica avanada (Art 2(2)): Una signatura singu-larment vinculada al seu signatari, capa didenticar-lo, que potser mantinguda sota el seu nic control, i igualment vinculat ales dades a les quals es reereix, de tal manera que qualsevol canvi

posterior es podr detectar.Signatura electrnica reconeguda: s una signatura electrnicaavanada basada en un certicat reconeguda i generada mit-janant un dispositiu segur de creaci de signatura. La signaturaelectrnica reconeguda tindr, respecte de les dades consignadesde orma electrnica, el mateix valor que la signatura manuscritaen relaci amb els consignats en paper. La Signatura ElectrnicaReconeguda planteja dos nous i importants requeriments tcnics:1) Que el dispositiu utilitzat compleixi amb els requerimentsmnims establerts per la legislaci; i 2) Per tant, que a partir dela signatura electrnica resultant sidentiqui amb seguretat eldispositiu utilitzat.

La signatura electrnica avanada t en un document electrnic el mateixvalor jurdic que la signatura manuscrita en paper. Per aix, s obligatria

la seva admissi com a prova de judici, i ha de ser valorada conorme alscriteris dapreciaci judicial establerts a les normes processals. s a dir,ent intervenir els prits si aquell contra qui simputa un document signatelectrnicament allega errada o alsedat, i decidint el Jutge la pertinenade les allegacions una vegada conegut el dictamen dels esmentats prits.Poden ser signats electrnicament tot tipus de documents que no estiguinsubjectes a exigncies de ormes determinades. Particularment, es potutilitzar la signatura electrnica per a tot tipus de documents en lmbit de

les relacions de cada persona amb lAdministraci (sollicituds de llicncies,certicats, licitacions pbliques, declaracions tributries, etc.), i especial-ment en les relaciones entre empreses i entre aquestes i els consumidors,


44/164

3

s a dir, en lmbit de lanomenat comer electrnic.

La criptograa garanteix la condencialitat encriptant un missatge mit-janant una clau secreta en conjunt amb un algoritme. Aix dna com a re-sultat una versi codicada del missatge que el receptor pot desencriptar,utilitzant la clau original per recuperar el seu contingut. La clau empradaha de romandre en secret entre les dues parts. El problema principal enla majoria de les aplicacions criptogrques s gestionar aquestes claus imantenir-les en secret. Tal com sha indicat, la criptograa mitjanant claupblica resol aquest problema substituint la clau secreta per unes altresdues: una de privada i una altra pblica.

La inormaci encriptada mitjanant la clau pblica noms pot recuperar-se mitjanant la clau privada complementria. Amb aquest sistema, lesclaus pbliques de tots els usuaris poden publicar-se en directoris oberts,acilitant aix les comunicacions entre totes les parts. A ms a ms delencriptaci, les claus pbliques i privades poden emprar-se per crear i verif-car signatures digitals. Aquestes es poden agregar als missatges per auten-tifcar el mateix missatge i el remitent. Per la criptografa mitjanant claupblica, per ella mateixa, no resulta sufcient si el que desitjam s reproduirles condicions del comer tradicional basat en el paper en un mn electrnic.

Es necessiten poltiques de seguretat, productes, procediments, edataris,etc. A ms a ms, no s viable que totes les persones usuries estiguincertifcats per la mateixa Autoritat de Certifcaci. Daqu la necessitat queunes autoritats en certifquin daltres, ja sigui en estructura jerrquica o mi-

tjanant certifcacions creuades entre les diverses autoritats, de orma quecadascuna delles accepti com a fables els certifcats emesos per les altres.

En resum, es necessita una Inraestructura de Clau Pblica (PKI, PublicKey Inraestructure) que oereixi la seguretat requerida per dur a termeactes jurdicament vlids, transaccions, etc., de orma que usuaris que noes coneguin entre ells puguin comunicar-se amb seguretat a travs dunacadena de conana. La PKI es basa en identitats digitals conegudes com a

certicats digitals, com un DNI virtual, o com documents electrnics quegaranteixin la identitat duna persona. Tamb vinculen la signatura digitalde lusuari a la seva clau pblica. La PKI ha de constar de:


45/164

Pla ANIBAL

Poltica de Seguretat que estableixi i deneixi els processos bsicsde seguretat, com autoritats, processos i algoritmes criptogrcs,sistemes de gesti i control de claus, etc.Autoritat de Certicaci (CA). El sistema dAutoritats de Cer-ticaci s la base de conana duna PKI, perqu gestiona elscerticats de clau pblica durant tota la seva vida. Per tal queuna persona sica o jurdica pugui constituir-se com a Autoritatde Certicaci precisa complir un conjunt dobligacions exigiblesxades per la Llei de Signatura Electrnica. Una Autoritat deCerticaci t, almenys, les segents missions:

Emet certicats vinculant la identitat dun usuari o sistema

a una clau pblica amb una signatura digital. Programa les dates de quan expiren els certicats. Garanteix que els certicats es revoquen quan sigui necessa-

ri, publicant llistats de revocaci de certicats.Autoritat de Registre (AR). Proporciona la intercie entre lusuarii lAutoritat de Certicaci. Captura i autentica la identitat de lespersones usuries i lliura la sollicitud de certicat a lAutoritat deCerticaci. La qualitat daquest procs dautenticaci estableixel nivell de conana que pugui atorgar-se als certicats.Un sistema de distribuci de Certicats Digitals. De la mateixamanera que succeeix amb el cas del DNI o del passaport, elscerticats digitals contenen de orma estructurada inormacirellevant sobre lusuari i sobre lentitat que el va emetre.Tercers de conana. De orma general sn totes aquelles perso-nes siques o jurdiques, entitats o organitzacions, Administra-

cions pbliques o corporatives, que de orma voluntria conenen les signatures electrniques que estan associades a un certi-cat electrnic vigent, que han estat generades per un Dispositiude Signatura Electrnica, i sobre les quals sha vericat la sevavalidesa aplicant un Dispositiu de Vericaci homologat per unaAutoritat de Certicaci.

Un impulsor ormidable per estendre la signatura electrnica a Espanya

ser, sens dubte, el DNI electrnic, una iniciativa del Ministeri de lInteriortot i que dirigit per una Comissi Interministerial del ms alt nivell. s benconegut que el DNI ems per la Direcci General de la Policia (Ministeri de


46/164

3

lInterior), s el document acreditatiu ms dis, acceptat i indiscutible dela identitat i de certes dades personals bsiques dels ciutadans espanyolsdes de a 60 anys, aproximadament. En un ormidable impuls modernitza-dor, el DNI passa a incorporar innovacions tecnolgiques decisives per a laseva incorporaci massiva a la Societat de la Inormaci.

Tot el que sha explicat ns ara s la onamentaci duna necessitat bsicaperqu el present Pla sigui viable: que el Govern de les Illes Balears tinguiuna poltica denida i decidida, jurdica i prctica didentitat digital i signa-tura. s a dir, que prengui decisions vinculants sobre:

1. Autoritats de Certicaci acceptades en lmbit del present Pla. Sialguna Administraci Local desitja acceptar-ne altres distintes, hohaur de er ora de lmbit del Pla.

2. Poltica de Signatura Electrnica estndard que serveixi de modela les Administracions de les Illes Balears.


47/164

Pla ANIBAL

La interoperabilitat entre Administracions

Per interoperabilitat, en matria de Tecnologies de la Inormaci i de les

Comunicacions, sentn la capacitat que tenen els sistemes dinormaciheterogenis de er eina conjuntament en una determinada tasca. El seumbit comprn la capacitat dinterconnectar els sistemes de diverses orga-nitzacions, per tamb els departamentals duna mateixa organitzaci.Lesquema de classicaci dels nivells dinteroperabilitat ms conegut, queel Ministeri dAdministracions Pbliques anomena la cadena dinteroperabi-litat, s el segent:

1. La interoperabilitat tcnica: la simple interconnexi dels siste-mes. Aquesta s una tendncia creixent a causa dels nombross-sims i omnipresents sistemes dinormaci que hi ha en el mntendeixen a organitzar-se en xarxes i connectar-se a Internet. Pera aix es disposa destndards oberts dacceptaci general com araprotocols de transport i presentaci, navegadors, etc. El protocolTCP/IP (Transmission Control Protocol / Internet Protocol) s lins-

trument per excellncia daquesta categoria2. La interoperabilitat semntica: amb la interoperabilitat tcnica

actual, els sistemes no noms estan connectats sin que tambpoden interpretar de orma automtica la inormaci procedentdels altres sistemes i poden utilitzar-la a les seves prpies aplica-cions, que no oren les que crearen les dades en origen. El llen-guatge XML (Extensible Markup Language) s linstrument bsic

daquest nivell dinteroperabilitat, que permet uncionalitats talscom el treball en collaboraci i la reutilitzaci de sotware dapli-caci.

3. La interoperabilitat organitzativa: atesos els dos nivells previs,permet modelitzar processos en els quals intervinguin sistemesdinormaci de dierents departaments de lorganitzaci, en elnostre cas de lAdministraci o daltres Administracions. La claus identicar amb precisi els punts dentrada i sortida al procs

dels dierents sistemes, els que possibilita la teletramitaci inte-grada, o sistema de Trmit nic, el nivell ms avanat de lAdmi-nistraci Electrnica. Lactual paradigma daquest nivell dinte-


48/164

3

roperabilitat s larquitectura SOA (Service-Oriented Architecture,arquitectura orientada a serveis) i els web services.

Desprs duna llarga evoluci de solucions i arquitectures que han cercatla integraci dels diversos sistemes de les organitzacions, el paradigmaactual de la interoperabilitat dels sistemes s SOA. Aquesta arquitecturaorientada al servei no s un hardware ni un sotware, ni es pot compraro vendre. s, bsicament, un model de desenvolupament que unica elsprocessos de lorganitzaci sobre la base destructurar grans aplicacionscom una collecci ad hoc dels petits mduls anomenats serveis, o webservices. Aquests serveis poden ser utilitzats per persones usuries tant

internes com externes, i les aplicacions que es desenvolupen recom-binant-les sn molt fexibles i uniormes, sense cap minva de la sevarobustesa.

El Marc Europeu dInteroperabilitat deneix un conjunt de recomana-cions i directrius per als serveis dAdministraci Electrnica, de maneraque les Administracions, les empreses i la ciutadania poden interactuarde orma transronterera en un context paneuropeu. Els principis queestableix sn els segents:

1. Accessibilitat. Sha dassegurar que els serveis dAdministraciElectrnica cren igualtat doportunitats i siguin accessibles sensediscriminacions. Han daplicar-se principis de disseny general-ment acceptats per assegurar laccs de les persones discapacita-des.

2. Multilingisme. A Europa lidioma s un actor clau en la presta-ci eca dels serveis transeuropeus dAdministraci Electrnica.Les inraestructures subjacents haurien de ser lingsticamentneutrals perqu no es converteixin en un obstacle per a la presta-ci dels serveis.

3. Seguretat. Lintercanvi able dinormaci t lloc conorme a unapoltica de seguretat establerta. Aix saconsegueix mitjanant lesoportunes anlisis de riscos prvies a lestabliment dels serveis i

de les adequades mesures de seguretat.4. Protecci de les dades de carcter personal. Els serveis paneuro-

peus dAdministraci Electrnica requereixen nivells uniormes


49/164

Pla ANIBAL

de protecci de les dades de carcter personal, de conormitatamb la legislaci nacional i comunitria.

5. Subsidiarietat. Lorientaci proporcionada pel Marc EuropeudInteroperabilitat no interereix amb lmbit intern de les Ad-ministracions i Institucions comunitries. Cada Estat membre iInstituci de la Uni Europea ha dadoptar les passes necessriesper assegurar la interoperabilitat al nivell paneuropeu.

6. s destndards oberts. Els estndards oberts es reconeixen comun element clau per assolir la interoperabilitat. Aix, t un especi-al inters i transcendncia el et que el Marc Europeu dInterope-rabilitat identica les caracterstiques mnimes que ha de reunir

una especicaci tcnica per poder ser considerada un estndardobert: a) lestndard sha adoptat i es mant per una entitat sensenim de lucre i el seu desenvolupament continuat t lloc sobre labase dun procs de decisi obert a totes les parts interessades; b)lestndard sha publicat i el document amb la seva especicacies troba disponible de orma gratuta o per un preu simblic; c) lapropietat intellectual (per exemple, possibles patents) de lestn-dard (o dalguna de les seves parts) soereix de orma irrevocablelliure de royalties; d) no hi ha restriccions pel que a a la reutilitza-ci de lestndard.

7. Valorar els benecis del sotware de onts obertes. Aquest sot-ware tendeix i ajuda a denir estndards oberts i especicacionspbliques obertes. Els productes de sotware de onts obertes snper naturalesa especicacions pblicament disponibles. La dispo-nibilitat del codi ont promou un debat obert i democrtic sobre

les especicacions que les a ms robustes i interoperables.8. s de solucions multilaterals. En un entorn de mltiples actors

ladopci dacords comuns relatius a la interoperabilitat proporci-ona els avantatges duna soluci que es desenvolupa una vegada isatis les necessitats de tots, davant de les solucions bilaterals dems cost i menor eccia.

En el nucli del present Pla hi ha la interoperabilitat entre les Administraci-

ons locals de les Illes Balears, i daquestes amb la resta dAdministracions.Bsicament, la seva missi s dissenyar i posar en uncionament una xarxadinterconnexi administrativa i dels processos de servei, basada en les


50/164

3

tecnologies de la inormaci i comunicaci. Aquesta xarxa ser capa desuportar lintercanvi de dades i de acilitar la participaci en lelaboracidinormaci, aix com en el coneixement originat durant els processos degesti i de la prestaci de serveis pblics, en els distints nivells de lAdmi-nistraci.

El model uncional: Integraci decomponents i intercanvi segur de dadesentre Administracions

En aquest Pla, sentn per model uncional dinteroperabilitat el conjuntestructurat de uncions, processos, procediments, metodologies i serveisque planteja per a:

a) La integraci dels components de la Plataorma dAdministraciElectrnica.

b) La utilitzaci de web services en un entorn darquitectura orienta-da a serveis (SOA).

c) La collaboraci i lintercanvi segur de dades entre les Administra-cions de les Illes Balears, i daquestes amb altres Administracions,onamentalment del Govern de les Illes Balears i lAdministracide lEstat.

Els nombrosos components de lAdministraci Electrnica procedirande dierents orgens, segons els desenvolupin o adaptin les diverses

Administracions de les Illes Balears que shan responsabilitzat dapor-tar-los. Tot aix comportar una considerable quantitat de connectorsespeccs per desenvolupar. Tamb el present Pla contempla entre lesseves tasques ms importants el desenvolupament, la implantaci iposada en uncionament duna plataorma SOA dinteroperabilitattcnica, semntica i organitzativa. Aquesta plataorma ha de permetreinteractuar de orma eectiva les dierents Administracions de les IllesBalears, obtenint tot all necessari per poder utilitzar:


51/164

Pla ANIBAL

Serveis de validaci entre Administracions locals. Per a aixshauran de denir els sistemes necessaris per poder autenticar laconnexi de les dierents entitats locals aix com els sistemes deseguretat necessaris.Serveis comuns a les dierents Administracions:

Directori de serveis oerts.Eines dintegraci:

Consultes DNI Publicaci de serveis oerts per una determinada Adminis-

traci al directori de serveis Utilitzaci de la plataorma de pagament denida Utilitzar serveis de signatura (@rma)

Serveis oerts de orma individualitzada per les dierentsAdministracions:

Accedir a la inormaci pblica de lAjuntament (turisme,agenda, etc.)

Accedir als expedients administratius personals Realitzar gestions telemtiques segures

Analitzar i desenvolupar els components necessaris per poderadaptar els sistemes dinormaci de les dierents Administraci-ons locals als serveis que oerir la plataorma. Aquests compo-nents dadaptaci hauran de presentar a la Plataorma dIntegra-ci una mateixa intercie per un costat, i per laltre hauran deacilitar lenteniment amb els sistemes dinormaci interns.Denir els sistemes darxiu segur de la documentaci que shagide mantenir (concretament la intercanviada entre les dierents

Administracions).

Igualment, el present Pla, com ja sha insistit, t com a objectiu aconse-

guir una xarxa dinterconnexi administrativa i dels processos de servei,

basada en les tecnologies de la inormaci i comunicaci, capa de supor-

tar lintercanvi de dades i dinormaci entre les Administracions, i ms

especfcament:

1. Que qualsevol Administraci local balear pugui substituir certi-cats en paper per certicats electrnics amb les garanties jurdi-ques sucients.


52/164

3

2. Que en les interacciones entre les Administracions locals de lesIlles Balears, el Govern de les Illes Balears i lAdministraci delEstat es puguin realitzar les segents operacions:

Intercanvi telemtic de certicats en ormat electrnic.Transmissi dinormaci i accs segur, i segons la Llei Org-nica de Protecci de Dades, a bases de dades daltres Adminis-tracions.Comunicaci de documents ocials.

De tot el que hem descrit ns ara es desprn que labast uncional del pro-

cs dintercanvi de dades del present Pla inclou inormaci molt variada:intercanvi de registres comptables, certicats electrnics duna determina-da circumstncia, tramitaci compartida entre diverses Administracions i,en general, qualsevol altra inormaci que un expedient duna Administra-ci requereixi duna altra Administraci. Aix podria representar-se amb elsegent esquema:

Govern deles Illes Balears

AlaiorCiutadella de MenorcaEs CastellEs MercadalEs Migjorn GranFerreriesMaSant Llus

MENORCA

EIVISSA

FORMENTERA

MALLORCA

MINISTERIOADMINISTRACIONES

PBLICAS

DGTDireccin General

de Trfco

INEInstituto Nacional

de Estadstica

Agencia Tributaria

TESORERIA GENERAL

SEGURIDAD SOCIAL

DIRECCIN GENERALDEL CATASTRO

AlarAlcdiaAlgaidaAndratxArianyArtBanyalbuarBinissalemBgerBunyolaCalvi

CampanetCamposCapdeperaConsellCostitxDeiEscorca

EsporlesEstellencsFelanitxFornalutxIncaLloret de VistalegreLlosetaLlubLluchmajorManacorMancor de la Vall

Maria de la SalutMarratxMonturiMuroPalmaPetraPollena

PorreresPuigpunyentSta. EugniaSta. MargalidaSta. Maria del CamSantanySant JoanSt. Lloren des CardassarSa PoblaSelvaSencelles

Ses SalinesSineuSllerSon Servera

ValldemossaVilaranca de Bonany

St. Antoni de PortmanySta. Eullia des RiuSant Joan de LabritjaSan Jos

Formentera

CustdiaTraabilitatAuditoria


53/164

Pla ANIBAL

En aquest esquema, qualsevol rgan de qualsevol Administraci balearpodr sollicitar dades de les altres Administracions. Aix es podr articularde tres maneres:

Consulta senzilla: Un document per a un expedient. La sollicitudes realitza per a un nic intercanvi de dades. Per exemple, uncerticat de vida laboral que un ajuntament ha dincorporar a unexpedient, el sollicitar a la Tresoreria General de la SeguretatSocial. O un Consell Insular que requereix un certicat dempa-dronament en un dels seus expedients per a un procedimentel reclamar a lajuntament enlloc de reclamar-ho a la persona

interessada que ho solliciti per ella mateixa.Consulta mltiple: Diversos documents per a un expedient. Lasollicitud realitzada es correspon amb un conjunt daquestsserveis. Exemples daix sn: certicat destar al corrent depagament amb les Administracions pbliques, certicat de vidalaboral, certicat cadastral, etc.Consulta lot: Un o diversos documents per a diversos expedients.Es realitza una sollicitud de la mateixa inormaci per a dos oms persones interessades, que automticament seran conver-tides a sollicituds individuals. Per a Administracions de certamida ser un sistema habitual reunir un conjunt dexpedients (elsdel dia, per exemple) i requerir en un sol acte tots els certicatsprovinents dun mateix Organisme.

En general, al principi del procs dintercanvi de dades entre Administra-

cions ser reqent comenar amb transaccions en mode sncron i mitjan-ant aplicacions web. La tendncia idnia ser anar migrant cap a transac-cions en mode asncron i mitjanant web services.


54/164

3

Model tecnolgic

bviament, el model tecnolgic dinteroperabilitat s el conjunt delements

de tecnologia de la inormaci i comunicaci que donen suport al modeluncional proposat.

Per tal que el Pla pugui executar-se sha dassegurar el compliment de dosrequisits inicials indeugibles:

1. La inraestructura i equipament en tecnologia de la inormacii comunicaci de totes les Administracions locals de les Illes

Balears han de tenir capacitat sufcient en xarxes, comunicacionsi sistemes per poder sumar-se al Pla. Un estudi complet de lestatdaquestes capacitats, i un eventual pla daccions per a la sevaactualitzaci, si results precs, seran condici sine qua non per aqu una Administraci Local pugui implementar tots els elementsque aran possible la seva incorporaci a la plataorma dintero-perabilitat i, en general, a la plataorma dAdministraci Electr-

nica. Es t per descomptat que tant el Govern de les Illes Balearscom els quatre Consells Insulars ja gaudeixen daquesta capacitat,o tenen en marxa la seva implementaci. Per poder verifcar elcompliment daquest requisit de manera efca i efcient, es precisala creaci dun check list delements per poder completar amb cada

Administraci.2. Les Administracions de les Illes Balears estaran connectades, totes

elles, en una xarxa de comunicacions segura i de sufcient capa-

citat, a una xarxa interadministrativa balear basada en un NodedInteroperabilitat de nivell autonmic. La xarxa interadministra-tiva balear podr basar-se en comunicacions punt a punt o b en

xarxes privades virtuals. Tanmateix, en qualsevol cas, la seguretat(confdencialitat, privacitat, integritat, no rebuig i s legtim de lainormaci) de les comunicacions haur de ser garantida.

El disseny i desenvolupament de la plataorma dinteroperabilitat inclourun bus darquitectura orientada a serveis (SOA). Al cor de SOA hi ha elsweb services, que poden denir-se com aplicacions de sotware identicadamitjanant una URI (Universal Resource Identier, cadena curta de carc-


55/164

Pla ANIBAL

ters que identica unvocament un recurs), la intercie del qual (i el seus) s capa de ser denit, descrit i descobert mitjanant arteactes XML.Tamb suporta interaccions directes amb altres aplicacions sotware usantmissatges basats en XML i protocols basats en Internet (Denici de W3C,World Wide Web Consortium). Els serveis web no sn, per tant, aplicacionsamb una intercie grca per a persones, sin sotware accessible per altresaplicacions via Internet.

Els principals estndards per al desenvolupament de web services i, pertant, per a la construcci duna plataorma SOA, sn els segents:

SOAP (Simple Object Access Protocol) s un protocol lleuger de mis-satges XML que susa per codicar la inormaci dels missatgesde petici i resposta dels web serveis que senvien a travs dunaxarxa. Els missatges SOAP sn independents dels sistemes ope-ratius i dels protocols, i poden ser transportats usant una varietatde protocols Internet.WSDL (Web Services Description Language) s un llenguatge XMLutilitzat per descriure la intercie dun web service com un con-junt de punts nals de comunicaci (mtodes) capaos dinter-canviar missatges.UDDI (Universal Description, Discovery and Integration) s un di-rectori estil Pgines Grogues de serveis Web distribut i basat enWeb que permet que es llistin, cerquin i descobreixin aquest tipusde sotware.

Lesquema dun web service podria, consegentment, representar-se de lasegent orma:

Aplicaci client

Cercadel Servei Publicaci

Registre UDDI

Descripci WSDL

Invocaci/accs WSDLTransport HTTP/SMTP/WAP

Servei Web

ServeiWeb


56/164

3

Una organitzaci, o conjunt dorganitzacions, que orienten lintercanvidinormaci cap a una arquitectura SOA, com s el cas de les Administraci-ons de les Illes Balears, hauran de reunir alguns trets:

Algunes aplicacions o conjunts daplicacions sn identicadescom a susceptibles dorientar-se cap als serveis.Alguns processos, o subprocessos sidentiquen com a mancatsdaplicacions o serveis que els resolguin.Sobre les aplicacions identicades se situa una capa dinraes-tructura de web service, amb una intercie SOAP dintercanvi demissatges.

Altres serveis utilitzen aquesta uncionalitat via intercanvi demissatges SOAP.La inraestructura dintegraci es mant, si s que ho a, dins dela inraestructura web service.SOAP passa a ser el mecanisme dintercanvi estndard entresistemes de lorganitzaci o conjunt dorganitzacions, i daquestsamb Internet.Els protocols de transport subjacents poden ser qualsevol. SOAPs la integraci daplicacions (EAI) (Enterprise Application Integra-tion, Integraci dAplicacions dEmpresa).Les aplicacions utilitzen els missatges SOAP de orma nativa.La integraci end to endest garantida, per exigeix noms aco-blament dbil (loose coupling).El sotware dintegraci de serveis passa a ser una eina per imple-mentar web services.

La integraci t lloc a nivell SOAP, adaptant-se al que hi hagidavall.La QoS (Quality o Service, nivell de qualitat del servei) dels webservices simplementa sobre la base de cada servei. No resultaprecs ca per a tots. Es poden implementar els protocols QoSque necessita habitualment el servei. Els ms crtics tindran unQoS major.SOAP i ladreament de web services passen a ser el Bus.

Les implementacions passen a ser autnomes i incrementals.Es poden implementar en lordre i amb la prioritat desitjada.Poden comenar pels que ms valor tenen per a les Administra-


57/164

Pla ANIBAL

cions locals de les Illes Balears, i no per aquells que requereixen latecnologia.Els processos que utilitzen els serveis els decideixen les persones

responsables de lorganitzaci.Els serveis sn dissenyats per qui t lautoria de les aplicacions.Els nivells QoS els decideixen les persones responsables de lorga-nitzaci.Les regles dutilitzaci les decideix la prpia organitzaci.

Un aspecte molt important a tenir en compte tant pel disseny com peldesenvolupament s la seguretat. La plataorma dinteroperabilitat objecte

del present Pla ha de garantir:

La seguretat daccs:Identicaci, a travs de certicats de servidor per a personesjurdiques.Autenticaci.Validaci, implementant nivells de seguretat i accs.

La integritat dels missatges:Signatura Electrnica Reconeguda.Adequaci a lestndard XML Signature.

La condencialitat en les comunicacions:Xirat de clau privada.Adequaci a lestndard XML Encryption.

Un requisit ineludible de lintercanvi de dades entre Administracions, i

que sha dincloure a la plataorma, s lautoritzaci expressa de les per-sones interessades. Aix, en lloc daportar personalment les dades daltresAdministracions (certicats, etc.) que es necessiten pel procediment coma documentaci addicional, lAdministraci on registra pugui sollicitar-los per ell, estalviant-li la eina de demanar-los. Aquesta autoritzaci potsimplicar-se amb una simple casella al ormulari que linteressat marcarsi ho desitja.

En darrer terme, per no menys important, la realitzaci de la plataormadinteroperabilitat haur dadoptar les especicacions obertes del ConsorciWorld Wide Web (W3C).


58/164


59/164

Pla ANIBAL

La interconnexi de registres

La Llei 11/2007, en el seu Art. 24.4 determina que En lmbit de lAdmi-

nistraci General de lEstat sautomatitzaran les ocines de registre si-ques a les quals es reereix larticle 38 de la Llei 30/1992, de Rgim Jurdicde les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com,amb la nalitat de garantir la interconnexi de totes les seves ocines ipossibilitar aix laccs per mitjans electrnics als registres comptables i ales cpies electrniques dels documents presentats.

Tot i que la tasca s dicultosa, pot esdevenir una mesura encertada peravanar en un procs equivalent al que la Llei planteja per a lAdministraciGeneral de lEstat per a la interconnexi de registres, amb lobjectiu que elsciutadans i empreses balears no tinguin lobligaci cabdal de saber a cinciacerta en quin registre de quina Administraci balear, s a dir, el seu ajun-tament, el seu consell insular o el Govern de les Illes Balears, corresponregistrar un document.

Seria desitjable, doncs, que els ciutadans tinguessin la possibilitat de regis-trar en un registre dierent al de la Instituci al qual adrecin el seu escrit,sigui perqu tinguin una creena errnia sobre quina Administraci sdestinatria, o perqu tinguin un dubte i la resolguin enviant-la al registreque tinguin ms per m.

s desitjable, per tant, la polivalncia dels registres de les Administracions

de les Illes Balears, perqu no suposa ms que lequivalent a lestalvi dedesplaament, substituint-lo per lescurament de temps. Daquesta ma-nera permet que lescrit que es presenta sigui immediatament transms alregistre de lrgan competent, garantint daquesta manera la recepci quasisimultnia dels escrits en el registre de lrgan administratiu destinatari,sense rebuigs ni reinici del procs per la persona interessada.

La necessitat bvia ds de les tecnologies de la inormaci i de la comuni-

caci es pot resoldre mitjanant convenis de collaboraci subscrits entreles Administracions de les Illes Balears. Han destablir-se sistemes din-tercomunicaci i coordinaci de registres que garanteixin la seva compa-


60/164

3

tibilitat inormtica, aix com la transmissi telemtica dels registres decompatibilitat inormtica, aix com la transmissi telemtica dels registrescomptables i de les sollicituds, escrits, comunicacions i documents que espresentin a qualsevol dels registres existents.


61/164


62/164


63/164

Pla ANIBAL

Generalment, totes les Administracions compten amb una srie de pro-

cediments que sn ms o menys nombrosos i molt distints entre ells pelque a a la seva dicultat de tramitaci i a la seva incidncia damunt laciutadania. Tamb de orma general, el disseny dels procediments reuneixexigncies normatives amb passes i trmits derivats dun cmul de deci-sions histriques no estrictament manades per la legalitat vigent i amb lanalitat daegir control i garantia. Tanmateix en molts casos no compen-sen la dilaci i la incomoditat que generen amb laugment de control queassoleixen.

Tal com sha indicat a la Introducci, la Llei 11/2007 considera imprescin-dible, per aconseguir una major racionalitat dels procediments, comenarordenant i classicant la seva prpia i complexa realitat. El propi Pla dAc-tuaci per al desenvolupament de la Llei, aprovat pel Consell de Ministresel 28 de desembre del 2007 per a lAdministraci de lEstat, indica quedurant aquest procs no sinclouran necessriament els procediments jaadaptats. Tampoc els que, essent exclusivament de gesti interna, no inte-raccionin amb els ciutadans, tot i que aix no implica que no sigui precsi ns i tot imprescindible el seu redisseny i inormatitzaci per no estobligat per lacord.


64/164

3

El que s indica clarament el Pla dActuaci s la necessria selecci i prio-ritzaci per a les tasques de revisi i adaptaci dels procediments amb msimpacte. s evident que un nmero limitat de procediments concentra unelevat percentatge de lesmentat impacte sobre la ciutadania i les empreses,tant pel nombre dinteressats com pel nivell desor burocrtic.


65/164

Pla ANIBAL

Inventari, selecci i redissenyde procediments i ormularis associats

Tot i que els termes no sn sinnims, prendrem com a tals, i als eectesdaquest Pla, els dadaptaci, redisseny i reenginyeria dels procediments,mentre que el terme revisi implicar el procs complet de recopilaci,selecci i redisseny.

Com a conseqncia de tot aix, el Pla proposa per a les Administracionsincloses un procs dadaptaci de procediments que consta de les segents

passes:

1. Creaci duna regla de tipus heurstic per estimar el nivell dim-pacte de procediments.

2. Inventari de procediments. Per a cadascuna de les Institucionsincloses al Pla, es crear un llistat amb un tem per a cada pro-cediment que reculli, en una primera ase, almenys les segentsdades: instituci, nom del procediment, nivell dimpacte estimat i

reqncia anual (nombre dexpedients). En un moment posteri-or, aquest inventari es completar amb un altre conjunt de dadesde cada procediment per concloure al Catleg a publicar.

3. Selecci de procediments. Per a cadascuna de les Institucions iper a cada procediment, es multiplicar la seva reqncia i el ni-vell dimpacte per obtenir una mesura del que es denominar, perexemple, incidncia. Els procediments sordenaran per la sevaincidncia en ordre decreixent i se seleccionaran els primers quereuneixin ns al 90% de la incidncia total, deixant la revisi de lallarga cua per a ases successives. Una vegada es tingui el llistatde procediments seleccionats per cada Instituci, es reuniran enun conjunt reuni. Aix s un conjunt en el qual gurin unasola vegada tots els procediments que apareguin en el conjunt deles llistes de totes les Institucions, almenys en una delles. Aques-ta ser la llista de procediments a revisar.

4. Revisi dels procediments. Aquest pas del procs s, de molt, elms complex de tots i consta, al seu torn, de vries activitats:4.1. Diagramaci dels procediments de acto, seleccionats


66/164

3

Instituci per Instituci. Aquesta representaci exhaustivadels procediments, tal com sestan ent a la realitat, ser lamatria prima del redisseny dels procediments.

4.2. Diagramaci ideal, segons les exigncies de la norma i dela doctrina de disseny de processos del management delconjunt com de processos. Aix implica que hi haur undiagrama del que realment es a per cada procediment icada Instituci (nombre dInstitucions x nombre de pro-cediments seleccionats a cadascuna). Tamb hi haur un di-agrama ptim i teric que servir destndard de reernciaper a cada procediment del conjunt com seleccionat.

4.3. Revisi dels ormularis associats als procediments, aplicantalmenys els segents principis:4.3.1. Creaci de models bsics per amlies de procedi-

ments: llicncies, ajudes, reclamacions, etc. de ormaque es redueixi la dispersi de ormats que usual-ment es donen en la prctica.

4.3.2. Principi de parsimnia de dades: no sollicitar dadesque no siguin indispensables en la tramitaci delprocediment.

4.3.3. Ordenaci comuna de dades en el conjunt de ormu-laris. Si, per exemple, el DNI antecedeix el nom, o elnom propi els cognoms, o al contrari, que sigui aix atots els ormularis.

4.3.4. Homogenetat de ormat de les dades. Si, per exem-ple, es preereix un camp dierenciat per al nom

propi i per a cada cognom, que aix sigui a tots elsormularis.

4.3.5. Una vegada es tenen tant els diagrames i ormularismodel, saplicaran els principis de la reenginyeria deprocessos als diagrames i ormularis reals. Desprssaproximaran, en el mxim grau possible, als diagra-mes i ormularis reals de cada Instituci, essent elprincipi ms important (i costs daplicar) el danalit-

zar cada passa de control no exigida per la normativavigent, amb lobjectiu de determinar si el cost entemps i esor est compensat per la garantia acon-


67/164

Pla ANIBAL

seguida. El resultat nal pot ser subptim, per hade presentar un aven signicatiu en temps desor,temps de procs i, sobretot, temps de cicle.

Desprs de revisar cada procediment, aquest est a punt per ser transor-mat en un procs electrnic, programant-lo al gestor de tramitaci.


68/164


69/164

Pla ANIBAL

Inventari de procediments, trmitsi documents que requereixen lintercanvide dades entre Administracions

Un apartat especc del procs de revisi dels procediments, que pot realit-zar-se incls en el procs general o realitzar-se com a tasca independent, sla recopilaci dels procediments i dels trmits, aix com els seus documentsassociats, que sn potencialment objecte dintercanvi de dades entre Admi-nistracions. Aquest inventari s imprescindible per abordar lanlisi de webservices necessaris per a la plataorma dinteroperabilitat.

Una bona orma diniciar aquest procs s revisar els trmits i documentsque els procediments exigeixen entre departaments de la prpia Instituci.No s estrany veure com la persona ha dacudir a una nestreta a reclamarun document que, com a documentaci adjunta, haur de presentar en unaaltra nestreta de la mateixa Administraci. Pareix que el pas ms senzill(i, sens dubte, el ms exigible) s er que els departaments propis operinentre ells sense utilitzar de vehicle itinerant la soerta persona.

Per inventariar procediments i documents que constituiran la matria pri-ma de lintercanvi de dades entre les Administracions shauran de revisarels procediments amb una ptica distinta a lempleada per a la seva diagra-maci. El resultat a obtenir no s sin una recopilaci de trmits a resoldremitjanant peticions actuals de documentaci a altres Administracions,cosa que haur dobtenir Administraci per Administraci i document perdocument. El conjunt de tota aquesta inormaci es processar amb lessegents passes:

1. Creaci dun model estndard que reculli els documents que,a cada procediment, gurin a totes les Administracions dunmateix nivell. s a dir, que es crearan procediments tipus, desdel punt de vista de la documentaci adjunta exigida, que siguincomuns als quatre Consells Insulars, i procediments tipus que

siguin comuns als ajuntaments.2. Amb la inormaci anterior, es recopilaran els documents que

se solliciten, entre tots els procediments. Aix s, el conjunt


70/164

3

reuni de documents que, per als seus expedients, una Adminis-traci requereixi de les dems. Daquesta relaci, es podr realit-zar una selecci daquells documents que representen una mpliamajoria dels requeriments (80-90%), podent-se deixar la llargacua per a una posterior ampliaci del servei.

3. Amb tota la inormaci reunida amb les tasques anteriormentrelacionades, lOcina Tcnica del Pla coneccionar una taula dedoble entrada amb una estructura com la segent:

Inventari de documentsa intercanviar per les

Administracions

Documents

Procediments Doc 1 Doc 2 ... Doc n

Procediments 1

Procediments 2

...

Procediments m

La conecci i validaci daquesta taula ar possible la guia per al desen-volupament dels web services necessaris.


71/164

Pla ANIBAL

Catleg de procediments i serveis

El Catleg de procediments i serveis s un instrument dajuda a la utilitza-

ci de les potencialitats de lAdministraci Electrnica i del desenvolupa-ment de la Societat de la Inormaci en general. Les seves uncions sn:

Recopila els procediments i els serveis dAdministraci Electrni-ca que una Administraci oereix als seus ciutadans i empreses.Descriu els procediments i serveis, amb les passes i tasques quees requereixen de lusuari amb, almenys, la segent inormaci:

Denominaci del procediment o serveiBreu descripciUnitat responsableAltres rees o departaments que intervenenDestinatarisNormativa aplicablePossibilitats legals de recurs.

Relaciona les instruccions necessries de tramitaci:

Forma diniciaciForma de nalitzaciPerode durant el qual es pot iniciarNivell actual dinormatitzaci de la tramitaciDocumentaci requerida per a la seva tramitaci. Eventual-ment, autoritzaci perqu sigui la prpia Administraci qui lasolliciti en lloc de la persona interessada.Impostos, taxes o preus pblicsObservacions

Inclou els ormularis associats, aix com les instruccions per em-plenar-los, adjuntar documents, signar-los i registrar-los.Categoritza i classica els procediments i serveis, i ho ha de eramb una lgica dusuari. s a dir, disposant els procediments iserveis tal com la persona usuria els cercar, i no com els orde-naria la persona que els crea (per similitud interna), el unciona-

riat encarregat de la gesti (per departaments), o els tcnics TIC(per ordre dagregaci de la inormaci).

Estar disponible al Portal, de orma molt rellevant i ergonmica.


72/164


73/164

Pla ANIBAL

Formularis electrnics associatsa procediments

Com el seu propi nom indica, els ormularis electrnics sn ormularis quehan estat digitalitzats per ser complimentats en ormat digital, mitjanantun sistema que permet la seva visualitzaci, emplenat, vericaci, correc-ci, consignaturaci, impressi i, en aquest cas, registre.

Per a la creaci i gesti dels ormularis electrnics sembla aconsellableadoptarXForms a lentorn del Pla.XForms s un nou ormat XML, disse-nyat per ser la nova generaci de ormularis HTML/XHTML (HyperText

Markup Language, Extensible HyperText Markup Language), amb lobjectiude poder denir intercies dusuari, principalment ormularis web.XFormss sucientment genric como perqu pugui ser emprat, duna maneraindependent, per descriure qualsevol intercia dusuari i ns i tot per rea-litzar tasques simples i comunes de manipulaci de dades.XForms s unarecomanaci ocial del W3C des del 14 de mar del 2006. En qualsevol cas,el gestor de ormularis ha de reunir almenys les segents uncionalitats:

Comprovar automticament els valors de les dades mentre lapesona usuria les introdueix.Indicar que certs camps sn obligatoris i que el ormulari nopodr ser enviat sense aquesta inormaci.Enviar ormularis de dades com XML.La integraci amb serveis web.Desar i restaurar valors en i des dun arxiu.Utilitzar el resultat dun enviament com entrada per a un ormu-lari posterior.Obtenir les dades inicials per a un ormulari a partir dun docu-ment extern.Deduir valors des daltres valors presents en el ormulari.Forar valors perqu apareguin duna determinada orma.Independncia de dispositiu.

Creaci de ormularis complexos.


74/164


75/164


76/164


77/164

Pla ANIBAL

La implantaci de lAdministraci Electrnica es onamenta en una srie decomponents o de serveis amb les seves inraestructures de suport. Ladop-ci dun model dAdministraci Electrnica implica:

A. La denici dun Catleg de Serveis, tant externs com interns, idinraestructura.

B. Lespecicaci duna arquitectura conceptual i tecnolgica que els

suporta.C. Laplegament de cadascun dels components.D. La integraci dels components a la plataorma, mitjanant inter-

cies daplicaci o connectors.

Aquest procs es distribueix en, almenys, cinc mbits ben dierenciats tantper la seva naturalesa com pels agents implicats:

1. Adaptaci normativa i organitzativa.2. Revisi de procediments i simplicaci administrativa.


78/164


79/164

Pla ANIBAL

ha de ser alimentada (incorporada i actualitzada) pels dierents serveis delAdministraci.

El Front oce, ats que s multicanal, tamb inclou els serveis datencipresencial a ciutadans, ciutadanes i empreses i els serveis datenci tele-nica. Aquest F

Ibitàcola 3 Pla Anibal

Documents

Transcript of Ibitàcola 3 Pla Anibal