IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de...

32

Transcript of IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de...

Page 1: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és
Page 2: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

IES L’ALZINA : 25è aniversari

El curs 1982-83 fou el primer curs acadèmic de l’Institut: per tant,el curs d’enguany esdevé el 25è any acadèmic de funcionament.Diuen que, per a poder construir l’edifici en els terrenys de l’antigafinca del Doctor Ferran, es va haver de tallar una alzina centenà-ria.Amb la intenció de trobar alguna similitud entre aquest arbre i elnostre Centre escolar, he buscat en una enciclopèdia la paraula“alzina”, i hi he trobat això:

“Arbre monoic de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’unverd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pelrevers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té escames punxantsa la cúpula. (...) L’alzina és un dels arbres més representatius de laregió mediterrània septentrional. La seva fusta, molt dura, ésemprada en fusteria, en l’obtenció de carbó, i de productes quí-mics. La seva escorça és utilitzada des de molt antic per a obteniradobs, la de les alzines sureres s’anomena suro i té múltiples apli-cacions.”

És evident, que no es pot comparar un arbre amb un Centre esco-lar, però he fet córrer la imaginació i he trobat que:

L’Institut també va néixer d’una llavor, l’any 1981 fou col·locada laprimera pedra. Disposa d’un tronc que és l’edifici , aquest troncnecessita créixer i d’aquí uns anys s’ampliarà i podrà disposar denoves branques. Està molt arrelat en un territori i forma part delpaisatge urbanístic del barri.

La seva vida és la de les persones (professorat, alumnat , personald’administració i serveis, famílies...) que diàriament hi estan con-vivint, aprenent sempre els uns dels altres, compartint emocions oadquirint els coneixements de les diferents matèries. Els seus fruits són molts i molt diversos, podem dir que tot l’alum-nat, cadascú a la seva manera, ha crescut i ha madurat en el seupas per l’institut.A diferència de l’alzina surera, del centre no ha sortit fusta, sinófusters; tampoc productes, però sí químics, físics, filòlegs, biòlegsi professionals de tota mena que fabriquen o treballen altres mate-rials, planten noves alzines, o senzillament es dediquen a trans-metre tot allò que han après.

La primera alzina era (diuen) centenària, a l’IES L’Alzina li desit-gem PER MOLTS ANYS!!!

Núria Boixaderas

ÍndexEntrevista Josep Lluis Coscolla 3

Sudoku 4

Coses del centreL’última lliçó 5Arribar a 4t 9

L’Alzina i la ciènciaPassejada per la BCN científica 11Les dones al món de la ciència 13

Racó de lecturaLectures recomanades 19Premis concurs literari 20Himnes i poemes 22

OpinionsDesastres socials 23Ateísmo pragmático 25

CòmicEl monstre més jove ja és aquí 27

Esports¿El Barça està en crisis? 29El meu equip 30

Consultori sentimental 31

Humor 32

Page 3: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Entrevista

f Josep Lluis CoscollaAlba Villanueva, Isabel Vilageliu i Mercè Sagaley, 1º de BATX

El 8 de Novembre vam entrevistar en JosepLluis Coscolla (el professor de Química) que es con-sidera un cuiner bàsic i li agrada dir que si som des-ordenats és perquè és el més natural, com molt bédiu el Concepte d’Entropia de la Química. Porta 4anys treballant en aquest institut i 22 en el món del’ensenyament.

On vas néixer?

A Barcelona, al barri de Sants.Estat civil?

Divorciat, però amb parella.Tens fills?

Sí, tinc un fill de 21 anys i estudia EnginyeriaInformàtica i treballa de programador.Edat?

48 anys.Quina música escoltes?

La música dels anys 80 i Alejandro Sanz.Quina és la teva pel·lícula preferida ?

La llista de Schindler. També m’agrada molt Mi vidasin íi d’Isabel Coixet.Quins són el teu actor i actriu preferits?

D.Washington i Sharon Stone.T’interessa la lectura? Què t’agrada llegir?

Sí, la literatura clàssica, Thomas Mann i VictorHugo. Actualment, estic llegint Los Girasoles cie-gos.De petit vaig llegir El senyor dels Anells, cosa queara m’ha fet interessar per la trilogia del cinema.Quines sèries de TV veus?

Los Simpsons, Porca Misèria, Aida i Aquí no hayquien viva.Quins hobbies tens?

M’agrada esquiar i quan puc hi vaig. Platja o muntanya?

Em quedo amb la platja tot i que la muntanya noem desagradaT’agrada viatjar?

No, no m’agrada gens per l’estrés que causa prepar-ho tot ,tot i que em va agradar anar molt amb

vosaltres i el vostre curs l’any passat a Madrid.L’últim viatge que vaig fer va ser a Londres.Alguna virtud que vulguis destacar...?

Intentar crear un bon ambient.Quina assignatura és la que t’agradava menys quan

estudiaves?

El Francès.Sempre has volgut ser professor?

No, de petit volia viure sense treballar (XD) i quanera adolescent vaig tenir inquietuds polítiques; toti això sempre m’havia sentit atret pel tema de l’en-senyament i ara puc dir que cada cop m’agrada mésser professor.Què penses de la joventut d’avui en dia?

-Per la nostra sorpresa va dir que: la joventut estàmolt millor que fa uns anys enrere (excepte elsalumnes que són violents i provoquen mal rotllo enles aules).Explica’ns quines funcions fas en el centre a banda de

donar classes?

Sóc l’encarregat de la part Informàtica del centre,he dissenyat la web del centre i m’agradaria millo-

3

Page 4: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

rar-la. (Si algú vol col·laborar que es posi amb contacte amb en Josep Lluís).

Curiositats:

Ha deixat de fumar. Sense la informàtica no podria viure, ja que és una eina important per la vida quoti-diana. Utilitza molt el correu electrònic. De dilluns a divendres viu a Barcelona però, per tal de desconnec-tar, se’n va al seu poble de L’Alt Empordà. Li agrada molt cuidar-se i fa la dieta mediterrània.

Anècdotes:

Fa molts anys, en un institut on ell havia treballat una professora anava dient a tots els docents del cen-tre que “la A del Complement Indirecte la perseguia”.Al metro de París en una de les sortides escolars van tirar un gas lacrimogen per robar als passatgers. Toti que a ells no els hi van robar.

Gràcies, Josep Lluís, per haver estat tan simpàtic i haver-nos concedit aquesta entrevista.PD: En el moment en què llegiu aquestes línies, en Josep Lluís Coscolla ja haurà deixat de ser un home solter;

li desitgem molta felicitat en aquesta nova aventura...

Entrevista

4

f Sudoku

Page 5: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Conferència

FESTA DE FINAL DE BATXILLERAT. Curs 2005-2006

Per què serveix la història? O, més concretament, dequè han servit tants anys – des de primer d’ESO – d’es-tudiar Ciències Socials? I, per què fer-nos aquesta pregunta? Perquè tothom tébastant clar que s’ha d’estudiar matemàtiques, quesense l’anglès no es va enlloc, que les llengües tenen lafunció clau de permetre’ns entendre i comunicar-nos ique l’Educació Física respón a allò del “mens sana incorpore sano”. Però, i la història? Què és la història? Iquina és la seva utilitat?

Per començar, cal posar-nos d’acord sobre què és la his-tòria. Pensareu segurament que hi ha absoluta unani-mitat. La història - em direu uns - és l’estudi del passat.La història – afegireu uns altres - és una acumulacióavorrida de dades sobre el passat. En el fons, tots d’a-cord.”. Els problemes es plantegen quan l’historiador,que és qui, en definitiva, fa i ens transmet la història, hade decidir què vol estudiar d’aquest passat: les proesesdels grans homes (o potser fins i tot d’alguna dona)? Lesguerres, batalles i maniobres diplomàtiques? Les bio-grafies de reis i reines? Com treballaven i malvivien elspagesos de remensa? O, com està de moda ara, quines

eren les olors que impregnaven la ciutat medieval?Durant el segle XIX, la història va privilegiar sobretot lahistòria politica, és a dir, aquella que s’ocupa de reis ireines, governs, lleis i fets bèl.lics. Segons aquest enfo-cament, l’ensenyament de la història es dividia en reg-nats i dinasties com si la mort d’un rei i l’ascens d’unaltre signifiquessin canvis fonamentals en l’evolucióhistòrica. Lògicament aquest tipus d’història ignoravala immensa majoria de la població i es preocupava benpoc d’aclarir les causes dels esdeveniments històrics.En un conegut poema, l’escriptor alemany BertoltBrecht formulava així algunes preguntes a la vella histò-ria:

Tebes, la de les Set Portes, qui la construí?

Als llibres figuren els noms dels reis.

Arrossegaren els reis els grans blocs de pedra ?

I Babilònia, tants cops enderrocada,

Qui la tornà a edificar altres tants cops?

En quines cases de la Lima daurada viviens els

obrers que la construïren?

El jove Alexandre conquerí l’Índia

Ell tot sol?

Cèsar va vèncer els gals.

No anava amb ell ni tan sols un cuiner?

Felip II plorà quan la seva flota s’enfonsà.

Ningú més, no va plorar?

Una pregunta per a cada història

A finals del segle XIX i principis del XX, per influènciadel marxisme, la història va inclinar-se cap a l’estudi defets econòmics i socials, la demografia, el treball, lesrelacions socials. Això va donar lloc a la proliferaciód’estudis sobre el moviment obrer, el sindicalisme, leslluites obreres. Uns anys més tard, i per influència d’unaescola historiogràfica francesa , s’intentà integrar elsdiferents aspectes de la realitat en el que es denominà“història total”. Avui, les aportacions d’altres ciènciessocials com la sociologia, o l’antropologia han fet quemoltes de les investigacions actuals es decantin sobretemes que en diríem de microhistòria: l’amor, la prosti-tució, els vestits, la família, l’alimentació, etc. Aixímateix han entrat a forma part dels temes estudiatscol.lectius tradicionalment marginats de l’escena histò-rica, com són el de les dones. Per tant, la història del passat, sí, però el passat que

Coses del centre

f L`última lliçóMercè Rossell

5

Page 6: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

que ens han trasmès els histo-riadors. Com deia un famós escrip-tor anglès. E. Carr, “abans d’estudiar

la història, estudii`s l’historiador, i

abans d’estudiar l’historiador, estu-

dii’s el seu ambient històric i social”.Si em permeteu formular un desig,m’agradaria treure el cap d’aquí a200 anys i entrar a una classe d’his-tòria d’aquest Institut (si és queencara existeixen Instituts i no hanesdevingut una màquina amb laqual l’alume dialogarà tot sol des decasa) i tafanejar per veure com s’ex-plica el nostre present i quins seranels aspectes del nostre món quehauran interessat els estudiosos dela història del futur.

Per què la història és una disciplinaque tots els països inclouen com amatèria prioritària en els currícu-lums acadèmics? Intentarem diluci-dar aquesta qüestió i ho faremexaminant quina ha estat la funcióde la història al llarg del temps.

Fa 2500 anys, el pare de la Història,l’escriptor grec Heròdot iniciava laseva monumental Història dientque ho feia “per tal que ni els fets dels

homes s’oblidin amb el temps ni les

grans i meravelloses proeses realitza-

des tant pels grecs com pels barbars

no es quedin sense glòria”

La història tenia ja, des dels seusinicis, la missió de conservar per ales successives generacions, elsgrans fets. En aquest sentit, totesles civilitzacions, des de l’Egipteantic fins la caiguda de les monar-quies absolutes, ens han deixat crò-niques i anals que glorificaven lesactuacions dels seus reis. La història era doncs servidora delpoder.

Però apropem-nos ara a l’èpocacontemporània i més concretamental segle XIX . És em aquest moment

quan es generalitza l’interès pelpassat i proliferen els estudis histò-rics. La història esdevé llavors, laguia i el model de les ciènciessocials. La seva influència s’esténen totes direccions i la mirada cap alpassat constitueix un dels elementsbàsics del romanticisme. Però elsegle XIX veu també el naixementd’una novetat: les històries nacio-nals, les quals constituiran, a partirde llavors, l’esquelet dels manualsd’història de tots els països.Per què calia, en aquell moment,una història nacional? Després de lacaiguda de les monarquies absolu-tes a tota Europa, legitimadesdavant dels seus súbdits en lavoluntat divina (Bossuet, gran teò-ric de l’absolutisme, deia “la majes-tat és la imatge de la grandesa deDéu reflectida en la persona delpríncep”), els nous Estats liberalsvan trobar la font de la seva legiti-mació en el nacionalisme. Lesestructures polítiques estatalshavien de coincidir amb el territoriocupat per la nació. Neixia així elconcepte d’estat-nació que ha estata la base dels més greus conflictesde la nostra història recent (I iIIGuerra Mundials, conflictes dels

Balcans, encara no resolts del tot,els problemes de les repúbliques delCàucas, etc.).La llengua i la història van ser els

principals instruments de la nacio-nalització. Posem un exemple, Italianeix com a Estat-nació el 1860, peròquants italians parlaven italià enaquell moment? Només el 2,5% dela població. La resta dels italiansutilitzava unes llengües o dialectespropis, molt allunyats de l’italià ofi-cial (intenteu entendre ara un sard oun sicilià; no ho aconseguireu).S’havia de potenciar doncs una llen-gua que donés cohesió al nou Estat iconstruir una història nacional quejustifiqués la inclusió dins del noupaís a territoris tan diversos com elVéneto o Sicília, ambdós amb llen-gües i històries diverses. En duesparaules, la història va proporcionara les noves nacions, personatgesemblemàtics, esdeveniments trans-cendents, símbols, commemo-racions, en definitiva, una mitologiaal servei dels nous estats. I l’escolava esdevenir el vehicle de transmis-sió d’aquesta mitologia.

I avui, quina és la situació l respectede l’ensenyament de la història?Consolidada ja la història nacionalcom a matèria d’estudi dels joves,cal continuar parlar d’aquest tema?Ja veureu que sí i ho farem a partirde les declaracions d’alguns políticsactuals. Jutgeu vosaltres mateixos.Agafem el cas d’Anglaterra. Fa unsanys, les autoritats educatives,enfrontades al problema i al debatsocial sobre quins havien de ser elscontinguts històrics que s’haviend’ensenyar a les escoles, van or-ganitzar una enquesta a la poblaciósobre quins fets o personatges his-tòrics creien que havien d’estudiarels nens o nens anglesos. No vaigpoder aconseguir el resultat de l’en-

Coses del centre

6

Page 7: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

questa, però sí la reacció de la senyora MargaretThatcher, la primera ministra britànica conservadora,durant molts anys, que afirmava en la Cambra delsComuns el següent: “En comptes d’ensenyar generalitats

i grans temes, per què no es torna als bons vells temps

d’antany en què s’aprenien de memòria els noms dels reis

i les reines d’Anglaterra, batalles, fets i tots els gloriosos

esdeveniments del nostre passat?” Així mateix, un dipu-tat de Forza Italia, defensava la recuperació positiva delrecord del feixisme, ja que deia, “l’estudi de la històriaté un paper fonamental en l’estructuració de la memò-ria i de la consciència nacional”. No fa gaires setmanes,es produí un debat al Parlament francès perquè elgovern actual volia incloure en els llibres de text d’his-tòria una valoració positiva del fenomen del colonialis-me. I, per acabar,un altre exemple: una fundació norta-mericana la John Olin Foundarion, inverteix anualmentmilions de dòlars per afavorir un viratge a la dreta enl’ensenyament de les ciències socials. Sembla doncsque l’ensenyament de la història no seria una qüestióbanal. Veiem doncs que continuem estant d’actualitat.

I, per finalitzar, elcas del nostrel nostre país. Per què haservit o serveix l’estudi de la història?Com ja recordareu, l’Estat liberal, nascut del pacte entreuna incipient burgesia industrial i les classes aristocrà-tiques de l’Antic Règim, inicia des dels seus inicis, unatasca de centralització política i uniformització culturalque comportava la castellanització de l’escola i de lavida pública a tots el país. També aquí es va haver deconstruir una història nacional que es reforçaria ambtota una sèrie de cerimonials civils i amb la pedagogiapatriòtica de les commemoracions, els monuments i elsnoms assignats als espais ciutadans. Aquesta és la his-tòria que, després del parèntesi democràtic de la IiRepública, es recuperaria amb la dictadura franquista,la qual va amanir-la amb destins providencials i consig-nes d’”Una, grande y libre”. Segons aquesta història ofi-cial, trobaríem el naixement d’Espanya a la prehistòriaamb la fusió de celtes, que vindrien del nord, i íbers, quevindrien del sud, i donarien lloc als celtíbers. l’embrió del’Espanya comú. Continuaríem, després de les glòriesimperials romanes, amb una Edat mitjana truncada perles invasions musulmanes que ocupen la major part delsolar peninsular i amenacen el nostre destí. Però, ah, laintervenció divina no es fa esperar i, a Covadonga, elgloriòs Don Pelayo, amb l’ajut de Deú, derrota els infi-dels musulmans i s’inicia així la gloriosa reconquestaque permetra recuperar allò que sens dubte, era nostre,

des dels orígens dels temps. Així mateix, enfront de lafragmentació territorial representada per uns Regnesindependents (Navarra, Corona d’Aragó, Castella,Granada), els Reis Catòlics assumiran la tasca d’unifi-car i cohesionar el païs, aprofitant de passada per ferneteja d’importants minories que no quadraven en elnostre projecte: parlo dels jueus expulsats i dels musul-mans obligats a convertir-se al cristianisme.I no parlemja de la contribució divina a la creuada nacional que,després de tres anys de guerra civil, havia de retornarEspanya als autèntics espanyols. Quanta falsetat imentida científica, totes elles al servei de la construcciód’una història nacional! Aquesta però no és la història que estudiem avui, emdireu. I teniu raó. Sortosament l’arribada de la demo-cràcia i el treball d’historiadors crítics amb la històriaoficial han portat canvis importants i han suprimit delsllibres d’història molts dels tòpics de la història fran-quista. Però se n’hi mantenen d’altres, procedentstambé d’altres històries oficials. Veiem quins..

Com ja sabeu, la construcció del projecte d’Estat liberala Espanya, va veure’s contestada, ja en el segle XIX, peraltres projectes polítics procedents sobretot de Ca-talunya, els quals invocaven els drets històrics dels

Coses del centre

7

Page 8: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

catalans per reivindicar un autogovern. No és ara elmoment de fer la història del catalanisme polític (béprou ho heu patit durant el curs), però sí que cal esmen-tar, en relació amb el tema que estem tractant, que con-tra la falsificació que implicava la història imposadades de dalt, es van anar construint per part d’altrescol.lectius integrats en l’estat, però que no es sentienidentificats amb la història oficial, unes altres històriesnacionals, com és el cas de la història nacional catala-na.. Ara bé, com diu el professor Fontana, aquesta críti-ca a la història oficial espanyola tant encomiable, no haservit per elaborar una història més crítica i més tole-rant, sinó que ha donat lloc a una nova història oficial alservei dels objectius polítics de les noves èlites diri-gents. En una paraula, s’han substituit uns mites peruns altres. Així s’ha contraposat al mite de Covadonga iD. Pelayo el de Guifré el Pilós i la independència de Cata-lunya. A la vilipendiada colonització castellanad’Amèrica se li ha contraposat la modèlica expansiócatalana pel Mediterrani, prescindint de les atrocitatscomeses pels catalans, per exemple, en terres de Sar-denya. O per tal de transmetre una història impecablede la nostra nació, s’han hagut de menystenir les que-relles internes i els conflictes socials, fins a tal punt ques’ha modificat la denominació d’alguns esdevenimentshistòrics: per exemple, ja no es parla de Guerra de laIndependència (independència de qui? es dirà des del’història oficial catalana) sinó guerra del Francès. No esparla ja de la guerra civil catalana que va afectar el nos-tre país el segle XV, sinó de la guerra dels catalanas con-tra Joan II, el rei d’origen castellà, tot i que aquest teniael recolzament de les classes populars catalanes.Portant ja al deliri aquest canvi de terminologia, escomença a parlar de la Guerra dels 3 anys per designarrla nostra guerra civil, la qual cosa suposa que aquí no vahaver-hi partidaris de la insurrecció militar i del bàndolfranquista i que tots els mals ens van venir de fora.Podríem fer una relació inacable d’aquestes manipula-cions subtils de la història, i per tant, de la història queensenyem, totes elles justificades per la necessitat defomentar una determinada visió del passat basada enmites fundacionals, valors patriòtics i en prejudicis con-tra els altres.Arribada ja al final d’aquesta lliçó, no voldria no obstantsemblar massa pessimista. Més enllà del que elspoders pretenguin més o menys subtilment de nosal-tres, ens queda la raó, la crítica, l’anàlisi desapassio-nada dels fets En aquest sentit, sóc - i tots ho sabeu -una fan de la història. I crec que el seu estudi serveix,

més enllà de possibles manipulacions, per suscitar unaconsciència crítica i per estimular-nos a pensar pel nos-tre compte i a malfiar-nos, com diu el professorFontana, “de tots aquells que pretenguin mobilitzar-nos

sobre la base de sentiments, creences i prejudicis, i no

sobre les de la raó”. I, si en algun moment al llarg de lavostra estada en aquesta casa, els professors i professo-res d’Història hem aconseguit fer-vos despertar aques-ta curiositat i interès pel passat, i si alguna vegada alllarg de la vostra vida, alguna de les coses apreses a lesclasses d’Història us poden servir per entendre millor elmón que viviu, penso que la vostra estada aquí i lameva vida professional hauran valgut la pena. Voldria acabar, ara sí, amb les paraules d’un dels homesmés nefastos del segle XX. Són d’Adolf Hitler i fan refe-rència a com s’havia de tractar les poblacions russesocupades pels alemanys durant la II Guerra Mundial. Declaracions d’A. Hitler l’11 d’abril de 1942

Hay que partir del concepto de que

estos pueblos no tienen ningún otro

deber que el de servirnos en el terreno

económico. Nuestro esfuerzo se tiene

que centrar, por consiguiente, en

extraer de estos territorios todo lo que

podamos (…) De la idea de nuestros

pedagogos, que tienen la manía de

educar a los pueblos inferiores, y la

mística de la escuela obligatoria, ni

hablar (…) Un cerebro iluminado por

algunas nociones de historia acabaría

por concebir alguna ideas políticas y

eso no nos favorecería nada. Lo mejor

es instalar un altavoz en cada pueblo,

dar algunas noticias a la población y

sobre todo distraerla (…) La radio no l

es ofrecerá nunca charlas sobre su

pasado histórico. No, música y más

música. La música ligera provoca

euforia en el trabajo

La por a la càrrega crítica i revolucionària de la històriaqueda, amb aquestes paraules, ben patent. Moltes grà-cies.

Mercè Rossell (maig 2006)

Coses del centre

8

Page 9: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Què significa arribar a 4rt d’ESO?

En realitat, arribar a aquest curs no significa res d’espe-cial. Per tant, no té gaire sentit fer aquest article. Peròbé, aquí estem, a casa d’una de nosaltres, pensant aveure quines anècdotes us podem explicar.

NOTA IMPORTANT: Quart d’ESO és la continuació de ter-cer (molt bé! Sabem contar... les classes de mates ser-veixen, estimats alumnes de lletres...) El que volem deixar molt clar (com l’aigua...) és que,mercès al nostre estimat professorat, quan arribem al’ultim curs d’ESO, tot sembla més difícil. Hem d’estu-diar moltíssim i hem de treballar com mai. És impres-sionant com poden arribar a canviar les coses en unestiu! Volem dir: “Ep, han passat tres mesos! Què fort...” Ara ens agradaria explicar unes quantes anècdotes ambles que us podreu trobar en aquest fascinant curs i queheu d’estar disposats a afrontar si voleu seguir amb lesvostres vides sense que interfereixin els problemes delprofessorat:

- De cop i volta us canviaran els profes. En general, elsprofessors als qui hagueu agafat “carinyu” (això hodiem seriosament) : mestres com la de català, natu-rals, socials, etc. Desapareixeran i hauràs de començarde zero amb tots els nous professors. Encara sort queels antics te’ls pots trobar pels passadissos (merci perescoltar-nos J). Passem al to irònic un altre cop, que ens

hem posat sentimentals... Com dèiem, d’un dia per l’altre, els “nous” us canviaranels noms (Beatriz, Agustín, Yolanda, Gemma...) i, sinó, usdiran pel cognom. A la majoria dels alumnes no ensagrada que ens diguin pel què no és el nom però, permolt que insistim, no fan cas... És clar, estem a quartd’ESO (després de tercer, recordeu!) i som uns adoles-cents insuportables que a les classes cridem més que“un mercat persa...”

- Un altre fet a comentar és que el sentit de la propietats’anul.la. Cada professor vol que seguis d’una maneradiferent, ja que sempre fan conspiracions sobre qui sóno deixen de ser els teus amics i amigues. Hem dit que el sentit de la propietat queda nul ja quecom ens canvien tant de lloc “ningú pot tenir una taula”

fixa.

- Un altre punt que volem destacar és que les classes dematemàtiques s’aprofitaran molt. El que no sabeu ésque entre nosaltres poden haver-hi descobridors denoves fruites. Sabem que no es poden sumar nombresamb X i nombres sense X, però no sabem si es podriensumar pomes i peres (típic exemple). Diem que noestem totalment segures per dos motius: a) Perquè somde lletres. b) Perquè vam arribar a la conclusió que sifessim aquesta operació donaria el resultat següent:

Coses del centre

f Arribar a 4tMeritxell Navarrete i Canals i Miriam Soto Romero 4rtD

9

Page 10: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

“5 peras + 2 manzanas = 7 perimanzanas” ( o manzaniperas, l’ordre dels factors no altera el pro-ducte)

- Un tema preocupant és que poden tenir comporta-ments infantils... Perquè surti bé un experiment a vega-des el professorat fa “trampes” perquè el resultat siguimitjanament correcte. Quan expliquen el perquè han fetles petites “trampes” alguns alumnes fan brometes... idiuen: “Ai que has fet trampes”. Tota la classe riu, peròno sabem perquè els professors s’ofenen i diuen “ jo no

sóc un trampós/a”. Això ens va començar a preocupar.

- Entenem que els professors arribin a un punt on jaestan saturats d’haver-nos de suportar... Però bé, quèseria un institut sense alumnes insuportables? Bé, tor-nem al tema... Sí, d’acord, ja sabem que ens han estatinsistint que el subjecte concorda amb gènere i nombre,amb l’adjectiu, per exemple: “La noia maca”. Arriba unmoment que no controlen gaire el seu lèxic. Aquestafrase n’és la prova (en castellà):

“Queréis hacer, el puñetera de callaros”

- En aquest escrit no només volem advertir del quepodeu trobar en els mestres, ja que alguns alumnessón tan aplicats que fins i tot aprenen que han depatir algun transtorn. Curiosament passa a lesclasses de ciències. Tenim dos exemples molt evi-dents. En una classe de matemàtiques, un profes-sor li va dir a un alumne: “digues una lletra de la Aa la G”. El professor volia que ho digués per triar un exer-cici... El nostre estimat company va respondre:“Ehm........... La H...” Bé, tranquils, que als examens demates treu deus!!! Un altre problema podria ser que unalumne volgués moure les plaques tectòniques com elldeia (citem textualment) “no es podrien moure amb lamà?” Estimats alumnes de tercer, ja veureu de què va...

-Hem arribat a la conclusió que els pobres ja no dor-men... Amb la pressió de corregir els exàmens, dossiers,treballs que nosaltres ens esforcem en fer-los curts perno cansar-los, com són tan i tan ràpids, doncs clar,pobrets, arriba un moment que l’estat físic de les perso-nes no aguanta. Per exemple, un dia, un professor ensva repartir un examen que tots teníem por de suspendre(el més habitual a quart, recordem!). La nostra sorpresava ser quan el profesor, amb aquest solet de tardor tan

agradable i amb el silenci de la tensió de la prova, es vaadormir. És verídic... Quan tingueu por de suspendre,aixequeu la persiana i comproveu que l’angle és l’ade-quat perquè els rajos de Sol més agradables i la brisamés fresca li toquin la cara. A partir d’aquell dia ensvam preocupar.

-Volem advertir que arriba un moment a la vida delsprofessors on s’obsessionen amb alguna cosa, cadascúen el seu àmbit... O bé per un escriptor determinat, ouna obra literària, o refranys, o s’entesten en parlar unaltre idioma quan no és el moment, o en explicar el per-què de les coses una vegada i una altra, i una altra i unaaltra... Pobrets, massa anuncis de “DURACEL, i duren, iduren...”

Després d’explicar les anècdotes del professorat, queesperem que no s’hagin fet llargues... caldrà dir que anosaltres ens està costant una tarda i part de la nit...

-Tema festa de final de curs... Què li passa a aquestafesta que tothom vol anar-hi? La gent s’intenta infiltrar,i si toca algun grup és com si fos l’apocalipsi...

-Tema del viatge de final de curs: A veure... Tots durantl’ESO estem esperant el moment en què es parli delviatge de final de quart. Bé, quan arriba el moment,moltes de les coses ens sorprenen. Representa queaquest viatge és perquè acaba una etapa, ja som mésgrans, etc. Però quan veus les condicions del viatgetnomés veus dues diferències respecte les colònies habi-tuals. És més car i el transport, a causa de la distància,és diferent, encara que ens segueix fent il.lusió. Si usplau, no l’anul.leu.

La conclusió final és que no us amoïneu pel fet que arri-beu a quart, que el tema dels professors quan el visqueui el sapigueu portar serà més divertit que altra cosa,encara que no rigueu gaire que sinó us poden fer fora declasse. Us ho diuen unes expertes... i el viatge de finalde curs encara que l’haguem criticat realment estemconvençudes que serà inoblidable. NOTA FINAL: Tots els fets estan basats en una història

real, la nostra i la dels nostres companys. Esperem queaquest “article” no ofengui ningú i sigui de l’agrat detothom, merci per llegir-lo. Fins una altra edició, un petó!

Coses del centre

10

Page 11: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Endinsar-se en la lectura de les pàgines d’aquest lli-bre ofereix un passeig atractiu i diferent per la nos-tra estimada ciutat, Barcelona, l’objectiu del qualés destacar molts elements tecnològics i moltsrecords de la seva activitat científica, tant del pas-sat com del present. Però, a més, com totes les ciu-tats, permet una lectura científica de tot allò que laconstitueix. De fet, es proposa una nova forma demirar els edificis, els museus, els barris i, en defini-tiva, l’entramat urbà. Com si es tractés de posar-seunes noves ulleres per tal de poder veure i observardes d’un punt de vista científic, a més de l’artístic.

El contingut del llibre està estructurat en dos gransapartats. El primer, sota el títol Una visió científicade Barcelona, inclou els següents set eixos d’anàli-si:

· Els espais urbans relacionats amb la salutdels barcelonins i barcelonines (on ens assabentemque una part del nostre Institut va ser la seu del’Institut Ferran).

· La Barcelona artesanal (referència a l’activi-tat, als oficis o als edificis gremials dels noms delcarrer) i industrial (repàs a tot el llegat d’aquestaèpoca per barris, posant molt d’èmfasi en els tresbarris industrials més importants: Sant Martí deProvençals, Sants i Gràcia).

· Els transports o mobilitat espacial de la ciu-tadania (des de la tartana passant per la bicicleta,el tramvia, l’autobús, el funicular, el metro, el ferro-carril fins a l’avió). Una anècdota: a mitjan s.XIX,de Barcelona a Valladolid en carruatge es trigavatres mesos.

· La distribució de l’aigua i el seu emmagatze-matge com a recurs essencial per a la vida ciutada-na, posant especial atenció a les Torres de l’Aiguaen diversos sectors estratègics de la ciutat o a la

pròpia carretera de les Aigües. Una altra curiositata saber: les columnes de la Sala hipòstila, al ParcGüell, amaguen els canalons de recollida d’aigüesde la plaça que la cobreix. · La ciutat matemàtica: nombres, mesures iformes. En aquest apartat se’ns informa, entre d’al-tres coses, sobre la ubicació de la plaça de lesMatemàtiques i la presència de matemàtics alscarrers barcelonins o, també, sobre l’origen delcarrer Portaferrissa i la plaça del Pes de la Palla,ambdós relacionats amb la mesura de pesos i dis-tàncies. Per acabar, ens recorda que la mateixaestructura urbanística de Barcelona té molt a veureamb les matemàtiques com, per exemple, el barride la Barceloneta (traçat regular: 15 carrers llargstallats per 15 curts), de l’Eixample o l’avingudaMeridiana o el Paral·lel.

· Art, ciència i tecnologia: una relació fecun-da. Visió científica de la creació artística des de l’artromànic, passant pel gòtic, el modernisme, l’arqui-tectura i enginyeria del ferro (la seva màximaexpressió són els mercats d’aliments, tan abun-dants en la ciutat), l’anàlisi matemàtica de l’obrade Gaudí fins arribar a l’art i enginyeria moderns(Torre de Collserola, Porta d’Europa, Pont deCalatrava, etc.).

· Un passeig pels noms dels carrers. Es dónaun llistat de noms de carrers per districtes relacio-nats amb la medicina o la farmàcia, i després ambindustrials o empreses.

El segon gran apartat que estructura el llibre s’ano-mena Itineraris científcs. Es proposen diversos iti-neraris urbans que, en essència, són els següents:La Rambla i els seus voltants; del Besòs alLlobregat; Montjuïc; Barcelona, jardí botànic (ambun llistat exhaustiu d’arbres i jardins de la ciutat);les pedres de Barcelona (també inclou un llistat);els rellotges com a elements del paisatge urbà; la

L’Alzina i la ciència

f Passejada per la BCN científicaPepa Edo

11

Page 12: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

ciència als museus de la ciutat i, finalment, elsespais urbans on es fa ciència.

El llibre, en definitiva, vol cridar l’atenció sobre elmàxim nombre possible d’elements que recordenl’activitat científica i industrial relacionada amb lanostra ciutat, molts del quals encara existeixen id’altres només en queda el record. En aquest con-text, no seria gens agosarat interpretar que ciènciai tecnologia es perfilen cada cop més com a eixosbàsics dels canvis soferts per l’espai urbà avui dia iels que orientaran el seu futur. La finalitat didàcti-ca i divulgativa d’aquesta publicació s’acompleix desobres ja que acosta tothom a fets científics i tec-nològics que conformen part de la memòria histò-rica de la nostra ciutat i que, sovint, pel fet de sermolt quotidians no interpretem des d’aquest puntde vista.

Passejades per la Barcelona científica es consti-tueix, per tant, en una bona eina (manual) de con-sulta sobre el tema ja que conté molta informaciósobre els edificis i la seva història, tot ell documen-tat amb mapes i possibles itineraris a realitzar pelsseus carrers –en funció dels interessos de cada per-sona-, tant del centre urbà com dels diferents barrisque configuren l’espai urbà barceloní.

Malauradament, però, com ja ens tenen habituatsaquests manuals ometen la presència de les prime-res científiques barcelonines. Obliden, en efecte,informar-nos que per a les dones, l’accés al món dela ciència ha estat sempre una tasca difícil i plenad’obstacles que calia superar. Perquè, tot i que dedi-car-se, al llarg del temps, a tenir cura de les perso-nes (com a metgesses, llevadores o farmacòlo-gues), durant molts segles (des del s.XIII al XIX) ala majoria de països europeus les dones van tenirprohibit l’accés als ensenyaments oficials i a l’exer-cici d’aquestes disciplines. En aquest període, met-gesses i científiques es transmetien els coneixe-ments i les experiències de mares a filles o a veïnes,fins i tot moltes foren perseguides i cremades a lafoguera amb el qualificatiu de <<bruixes>>, quan

potser els correspondria més aviat el de <<sanado-res>>. Quan Passejades per la Barcelona científicaes refereix a La Casa de la Maternitat o a laUniversitat de Barcelona, per exemple, en capmoment fa referència al fet de ser algunes de lesprimeres institucions que van obrir les seves portesa les dones. Des d’un punt de vista científic, tam-poc incorpora un possible itinerari urbà d’aquestesprimeres científiques barcelonines (entre d’altres,Maria Elena Maseras, Dolors Aleu, Martina Castells,Rosa Viñals, Creu Casas...), que facilitaria el donar aconèixer la minsa, però no per això menys impor-tant, genealogia femenina tan necessària, a horesd’ara, per a les joves generacions de nois i noies decara a una societat futura més igualitària.

L’Alzina i la ciència

12

Solució del Sudoku

Page 13: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Segurament molta gent no sàpiga gaire cosa sobreMary Anning, i això es perquè normalment al segleXVIII les dones científiques no eren gaire reconegu-des, precisament per això, per ser dona. Creiem queseria bo que e es coneguessin alguns aspectes mésd’aquestes dones que han fet molt per la ciència ique potser han estat un pilar principal del nostremón. Ja coneixem alguns casos de científiques comper exemple Marie Curie, que és la científica mésreconeguda fins al moment, gracies al seus dos pre-mis nobels; peró, en canvi; n’hi ha d’altres, com dequi parlarem a continuació que ni tan sols se sap laseva existència. Ara parlarem de Mary Anning, unagran geòloga.

Encara que la vida de Mary Anning ha estat el temade nombrosos articles, es sap molt poques cosesd’ella i molta gent no és conscient, com hem ditanteriorment, de las seves contribucions als inicis

de la paleontologia com a disciplina científica.

Mary Anning va néixer el 1799, filla de Richard iMaria, a Lyme Regis ( costes meridionals de GranBretanya). Els penya-segats eren i encara són llocson hi ha uns fòssils espectaculars dels mars delperíode juràssic. La família Anning va viure en unapobresa desmesurada i en anonimat , venen fòssilsde Lyme Regis fins que en 1820 van rebre ajudeseconòmiques , i es va comprendre la seva situaciófinancera tant pèssima i desesperada. Es va decidirfer una subhasta per vendre unes col·leccions defòssils per donar els ingressos a la família Anning,perquè aquesta família no tenia per què viure enuna situació tant precària , econòmicament par-lant, ja que considerava que la família era la funda-dora de les bases de la investigació científica defòssils. Més o menys al 1820, Mary s’havia establertcom a cap de la família, en la recerca de fòssils , iva fer-se càrrec del negoci familiar. Mary Anning esconeguda pel descobriment dels primers fòssils del“ichthyosaure”. Encara que això no és del tot cert,

L’Alzina i la ciència

f Les dones al món de la ciència

Mary AnningSouad Kamel, Miriam Soto i Sandra Soto 3ºD

13

Page 14: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

ella va ajudar a descobrir la primera peça conegu-da per la comunitat científica de Londres. Va serdescoberta probablement entre el 1809 i el 1811quan Mary tenia només 12 anys . De fet, la famíliaAnning sencera estar implicada en la troballa defòssils. Però l’habilitat i les ganes de Mary van pro-duir moltes troballes importants. Els fòssils queMary i la seva família van trobar i preparar erenbuscats amb impaciència no només per museus icientífics , sinó també per nobles europeus quetenien valuoses col·leccions de fòssils. Mary va fergrans descobriments com el “ichthyosaurya”, que,ja hem esmentat anteriorment i també altres tipusd’esquelets. Però segurament va ser el descobri-ment del primer plesiosaure que va convertir aAnning en una fossolista legítima i respectada perals ulls de la comunitat científica. A partir d’aquestmoment, la majoria dels seus descobriments vanacabar en museus i en col·leccions personals. Eltemps va passar i Mary Anning va ser oblidada perla comunitat, científica i la majoria dels historia-dors, per culpa de la poca documentació, van obli-dar les seves habilitats.

Molts científics i científiques d’avui no podien creu-re que una dona jove pogués tindre les habilitatsd’“un fossilista expert”. Però s’ha de tenir en comteque Anning no només va treballar els fòssils perguanyar diners sinó perquè realment li agradaven isentia vertadera passió per ells. I gràcies això vaaconseguir el reconeixement científic encara queno durés gaire. Cal tenir en comte que Mary ma ivarebre cop tipus d’ensenyança, sobre els fòssils, enaquella època , no havien universitats accessibles,on una dona a més pobre, pogués aprendre algunacosa, les habilitats de Mary Anning van ser cultiva-des ,al camp de feina, i després de molts anys derelacionar-se amb el fòssils, no va rebre cap tipusd’estudi cosa que té mes mèrit.Aquesta és una mica la vida de Mary Anning, unagran científica, i geòloga que no va tenir el reconei-xement que es mereixia.

Tal i com hem dit, en el món que vivim ara,la dona no està gaire reconeguda, i totes estem llui-tant perquè això canviï i sembla que ho estem acon-

seguint. Ens hem de fixar en aquestes dones quevan triomfar, en un món d’homes, i esperem que nohaurem de viure el que van viure elles: l’oblit i laincomprensió . Per a totes elles els hi dediquemaquest poema. De Marisa AvogadroMujeres

Tan sólo una palabra

y miles de haceres.

Tan sólo una palabra

y seres.

De historias incompletas

y voces acalladas.

De necesidades implícitas

y no manifestadas.

Mujeres de tiempo y espera.

De búsquedas nuevas

en caminos de trincheras.

Mujeres, tan sólo Mujeres.

En acción, en futuras esferas.

Marie Sklodowska, de origen polaco, entróen la Universidad de la Sorbona en el otoño del 1891,en un curso de ciencias. A sus compañeros deFacultad les llamaba la atención su cabello, de uncolor rubio ceniza, que fue su único rasgo llamativodurante muchos años. Vivía modestamente con susahorros y el dinero que le enviaba su padre, profesorde matemáticas en Polonia. Marie era una chicaque pasaba los días con té, pan y mantequilla, sinencender el calentador para ahorrar carbón y escri-biendo fórmulas, números y ecuaciones sin impor-tarle su salud. Por eso mientras estudiaba, a vecesse desmayaba, pero nunca se le ocurrió que lo únicoque tenía era inanición…

A Marie lo único que le importaba eran susestudios y el amor no estaba en sus planes, perocuando tenía veintiséis años, conoció a PierreCurie. Pierre tenía treinta y cinco años, era francésy estaba dedicado totalmente a la investigación, suprimer encuentro fue en un laboratorio en el año1894 y desde entonces comenzaron una estrechaamistad. Para Curie, hablar con la joven señorita

L’alzina i la ciència

Marie Curie (1867-1934)Noemí San Emeterio Huang 3er D

14

Page 15: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Sklodowska de complicadas fórmulas y técnicasprecisas era simplemente fascinante. A los pocosmeses, el científico francés le propuso matrimonio,pero para Marie era una decisión muy difícil, ya queimplicaba abandonar para siempre a su familia y suquerida patria, Polonia.

Pasaron diez meses antes de que MarieSklodowska se convirtiera en la señora Curie. Pierrey Marie pasaron una larga luna de miel paseando enbicicleta por el campo, durmiendo en posadas y ali-mentándose de pan, fruta y queso. Más tarde seestablecieron en el número 24 de la calle de laGlacière, en un pequeño apartamento, decoradocon estanterías repletas de libros y amueblado conun par de sillas y una gran mesa, sobre la cual habíatratados físicos, una pequeñalamparilla de petróleo y un ramode flores.

Poco a poco Marie apren-dió a combinar su carrera científi-ca y las tareas del hogar, prepara-ba platos en poco tiempo y pasabalas horas con su marido en el labo-ratorio. En el segundo año decasados, nació Irene Curie, su pri-mera hija (que con los años gana-ría un premio Nobel). Marie Curiecuidaba de la casa y de su hijita,preparaba la comida y trabajabaen lo que la llevaría a uno de losmás importantes descubrimien-tos de la ciencia moderna.

A finales del 1897, Marie ya había obtenidodos títulos universitarios, una beca y había publica-do una monografía acerca de la imantación delacero templado. El objetivo que tenía en mente erael doctorado, por lo cual debía de buscar un temapara su tesis. Y buscando se interesó en una publi-cación del sabio francés Antoine Henri Becquerel,que trataba sobre el descubrimiento de unos rayosdesconocidos que emitían las sales de uranio, quesi se dejaban sobre una placa fotográfica dejabanuna impresión. Marie Curie bautizó el fenómenocomo radiactividad, pero su origen aun seguía sien-

do un auténtico misterio... Tras obtener el permiso de una Escuela de

Física para utilizar un pequeño depósito que habíaen el sótano, los esposos Curie empezaron susinvestigaciones y descubrieron que había otra sus-tancia mucho más radiactiva que el uranio, ¿perocuál era esa sustancia? Marie comprobó todos loselementos y minerales conocidos y ninguno dabacon las características buscadas, por lo tanto…Debía de ser un elemento químico desconocido.

Marie y Pierre comenzaron separando ymidiendo la radiactividad de todos los elementosde la pecblenda (mineral de uranio), y no sólo des-cubrieron un nuevo elemento, sino dos. En julio del1898, los Curie pudieron anunciar el descubrimiento

del polonio, que recibió ese nombreen recuerdo de la amada Polonia deMarie. En diciembre de ese mismoaño, anunciaron la existencia delotro elemento nuevo, que fue bau-tizado con el nombre de radio porsu alta radiactividad. Pero no podí-an decir su peso atómico y nadie lohabía visto. Unos años después,tras recibir del gobierno austriacouna tonelada de residuos de pec-blenda (sin uranio), Marie y Pierrese pusieron manos a la obra. Sumeta era aislar un gramo de radio.

Finalmente, tras muchosesfuerzos, en el 1902, Marie consi-

guió aislar un decigramo de radio en su más puroestado y determinan su peso atómico. Hasta losquímicos y físicos más tenaces tuvieron que aceparla existencia del radio oficialmente.

Pero todo tiene su parte negativa y los espo-sos Curie cada vez estaban más débiles y Pierretenía que guardar cama con unos dolores muy fuer-tes en las piernas. Aun con los rostros pálidos y enayuno, ellos seguían investigando. El radio, purifi-cado en forma de cloruro, parecía sal de mesa, perola intensidad de sus radiaciones solo podían serresistidas con una gruesa plancha de plomo y lomejor de todo era que podía ser útil para combatirel cáncer. Desde entonces, la extracción del radio

L’alzina i la ciència

15

Page 16: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

no sólo fue puramente experimental, sino quenació la industria del radio.

Marie y Pierre estuvieron de acuerdo en nopatentar el método de aislar el radio a partir de lapecblenda y dieron a conocer la útil información. Enjunio del 1903, el Real Instituto de Inglaterra, invitóa Pierre a dar en Londres una conferencia, y a partirde entonces, los esposos Curie recibieron invitacio-nes a todo tipo de comidas y reuniones. En noviem-bre del mismo año recibieron una de las más distin-guidas condecoraciones: la Medalla de Davy, otor-gada por el Real Instituto Inglés. Y tras esa, el 10 dediciembre de 1903, la Academia de Ciencias deEstocolmo otorgó el Premio Nobel de Física aAntoine Henri Becquerel y los esposos Curie.

Tras ese reconocimiento, a la familia Curiele llovió la fama, los premios y las condecoraciones.Pierre pudo dejar el trabajo de profesor, pero Marieinsistió en seguir con sus clases. En primavera del1904, Marie escribió estas palabras: “¡Siempre hay ruido a nuestro alrededor! La gente nos

distrae de nuestro trabajo. He decidido no recibir más

visitas; pero de todos modos se me importuna. Los

honores y la fama han estropeado nuestra vida. La

existencia pacífica y laboriosa que llevábamos ha sido

completamente desorganizada”. Así podemos saberlo humilde que era, no le importaba la fama, única-

mente quería investigar.En diciembre de 1904, nació Ève, su segunda

hija, que escribió la biografía que sirvió de basepara este artículo. En ese tiempo Marie estaba ago-tada, pero pronto volvió a su rutina de la escuela yel laboratorio. El matrimonio ya no asistía a fiestassociales, pero no podían evitar los banquetes enhonor de los sabios extranjeros. En julio de 1905 laAcademia de Ciencias de la Sorbona creó una cáte-dra de Física para Pierre Curie, pero Pierre no puedodisfrutar mucho tiempo de ese puesto, ya que amediados de abril de 1906, al atravesar la calleDauphine, un coche de caballos le arrolló acciden-talmente.

Marie, al enterarse de la muerte de su mari-do, pasó de ser una mujer alegre y llena de vida aser una persona incurablemente sola. El gobiernofrancés quiso dar una pensión a la familia Curie,pero la viuda la rechazó, argumentando que no que-ría una pensión, porque ella podía ganarse la vidapara ella y sus dos hijas. El 13 de mayo del 1906, elConsejo de la Facultad de Ciencias de la Sorbona,otorgó, por unanimidad, la cátedra de Pierre Curie asu viuda. Esta fue la primera vez que se concedíauna posición tan importante en la enseñanza uni-versitaria francesa a una mujer.

Todos esperaban el día de la primera claseque daría Marie Curie, el aula estaba rebosante y enlos pasillos sólo se hablaba de ello. La curiosidadllenaba la Sorbona francesa, ¿cómo serían las pri-meras palabras de Curie?, ¿mencionaría al anteriorprofesor, como es la costumbre? Nadie lo sabía.Cuando llegó Marie, se dirigió hacia el sillón, enmedio de ovaciones. Cuando los aplausos cesaron,comenzó la lección: “Cuando consideramos los pro-

gresos logrados en los dominios de la Física durante

los diez años últimos, nos sorprende el gran avance de

nuestras ideas en lo concerniente a la electricidad y a

la materia...” Marie comenzaba su clase igual queterminó la última su difunto marido. Y tras la lec-ción, desapareció por donde había entrado.

En el año 1911, Suecia le concedió el PremioNobel de Química y por más de cincuenta añosnadie ha recibido más de dos Nobel. Y esto tieneaún más mérito por el hecho de que Marie Curie

L’alzina i la ciència

16

Page 17: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

fuese una mujer. Hasta sus últimos días Marie continuó

haciendo gala de su inmensa humildad y pasión porla investigación. Por recomendación médica, Curieno hizo más viajes y se quedó en Francia, dondepasó sus últimos días, consumidos por la radiacti-vidad del radio, elemento que ella misma habíadescubierto. En mayo del 1934, murió por un ataquede gripe, agravado por sus problemas sanguíneos.El radiactivo elemento fue la causa final de sumuerte prematura.

El 6 de julio de 1934 se enterró a una de lasmejores investigadoras que ha existido en la histo-ria. El sepelio fue sencillo, íntimo y sin presenciasde políticos o funcionarios públicos. Marie Curie,considerada modelo a seguir por los más altos cien-tíficos, descansa en una tumba inmediata a la dePierre, en el cementerio de Sceaux. Así termina lahistoria de una de las mujeres científicas con másrenombre.

Se me ha pedido, que haga un trabajo sobre algunamujer que haya destacado en la historia, habiendosido inventora o científica.Pero no hay que olvidar que existen muchas otrasmujeres que aunque la historia no las haya puestoen lugares destacados, también se lo merecían.La historia de Edith Cavell es una de ellas.LA ENFERMERA CAVELL

EDITH CAVELL, no se hizo enfermera hasta cumplirlos treinta años. Antes, fue institutriz en Bélgica,donde aprendió a hablar francés con fluidez.Regresó a casa porque su padre se encontraba gra-vemente enfermo, y mientras le cuidaba empezó adarse cuenta de que lo que realmente quería era serenfermera. De manera que, cuando su padre serecuperó decidió dedicarse a dicha profesión.Edith se dirigió al gran London Hospital, donde pasócinco años aprendiendo a ser enfermera. Despuésde trabajar en distintos hospitales realizando tare-as de mayor responsabilidad, llegó a ser directorade un hospital en 1907. Ese mismo año recibió una

oferta de un doctorde Bruselas para quefundara una escuelade aprendizaje paraenfermeras belgas,porque por aquellosdías era raro encon-trar enfermeras conexperiencia que nofuesen monjas.Aquella fue una deci-sión muy importantepara Edith, sabia que

era una tarea difícil y de gran responsabilidad y quese requería un gran valor, pero ella sabía que pose-ía la experiencia necesaria para desempeñar aquelcargo.Los primeros años fueron más difíciles de lo que ellasupuso, muchos belgas opinaban que el trabajo deenfermera no era adecuado para una dama ymenospreciaban a Edith y sus estudiantes.Recibió escasa ayuda en su trabajo, tuvo que lucharcompletamente sola para que las enfermerasalcanzaran un alto nivel profesional, ya que eraconsciente de que ello era absolutamente indispen-sable para que la sociedad belga cambiara de opi-nión. Hubo muchas ocasiones en las que estuvo apunto de renunciar a su cometido, pero poco a pocolas cosas fueron mejorando.Fue entonces en 1914 , cuando la escuela empezabaa tener éxito estalló la guerra, los alemanes inva-dieron Bélgica y su escuela se convirtió en un hospi-tal de la Cruz Roja.Bruselas era un lugar triste y sombrío, escaseabala comida, así como las drogas y los medicamentos,y la vida se iba haciendo cada vez más difícil.Los hospitales se encontraban llenos de soldadosheridos, algunos de los cuales eran alemanes. EdithCavell se ocupó de que estos últimos recibieran losmismos cuidados que a los demás, ya que en el hos-pital los alemanes eran hombres enfermos y noenemigos.Cuando llevaban ya unos meses de guerra, unmiembro de la Resistencia belga, solicitó de ellaque escondiera a dos soldados ingleses que queda-

L’alzina i la ciència

Edith CavellAnna González Santos, 3º D

17

Page 18: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

L’Alzina i la ciència

ron heridos tras las líneas alemanas al retirarse elejército británico. Edith no lo dudó ni un solomomento aunque ocultar soldados ingleses era enextremo peligroso, los cuidaron hasta que estuvie-ron lo suficientemente recuperados para hacerlossalir de Bélgica. El hospital era un lugar muy ade-cuado para ocultarse, pues podía camuflarse a lossoldados haciéndolos pasar por pacientes, era unlugar bastante tranquilo y se encontraba apartado.Edith, hizo partícipe de aquel gran secreto a todassus enfermeras belgas, que se mostraron deseosasde ayudar, aun cuando los alemanes habían anun-ciado que todo aquel que ayudara a sus enemigosseria considerados traidores y se les aplicaría lapena de muerte.Pronto el hospital se convirtió en una casa de repo-so habitual en la ruta de huida de Bélgica, y tantolos fugitivos ingleses como los franceses que que-daban atrás después de las grandes batallas seescondían allí. Muchos llegaban heridos y las abne-gadas enfermeras los cuidaban y les proporciona-ban ropas para camuflarse y documentación falsaayudándoles en todo lo que podían. Cuando llega-ba el día de intentar la fuga, la propia Edith les con-ducía antes del amanecer hasta el lugar convenido,donde otros cooperadores los esperaban. A causade la tensión nerviosa y la constante preocupaciónde dirigir el hospital sin los recursos necesarios, ali-mentos, dinero, además de la tarea clandestina derescate que realizaba, Edith adelgazó considerable-mente y el pelo se le tornó completamente blanco.Al fin, y por culpa de un espía que se hizo pasar porfugitivo se introdujo en el hospital, se enteró detoda la labor que allí se realizaba y denunció aEdith, quien fue detenida y encarcelada. Los alema-nes la juzgaron junto con otros treinta resistentesbelgas en un juicio injusto condenándolos a serfusilados por espías.Edith Cavell, afrontó la muerte con absoluta sereni-dad, sus últimas palabras fueron “No tengo miedo

ni me siento el menor estremecimiento, he visto la

muerte con tanta frecuencia que no me es ajena ni

siento temor hacia ella” y prosiguió con aquellaspalabras que llegaron a ser célebres “COMPRENDO

QUE NO BASTA CON EL PATRIOTISMO. NO DEBO DE

SENTIR ODIO NI AMARGURA CONTRA NADIE”.

Después de la guerra sus restos fueron trasladadosa Inglaterra y enterrados en la catedral de Norwich.Una estata de Edith Cavell se alza en Londres, cercade Trafalgar Square.He decidido hacer mi trabajo sobre esta mujer, por-que representa el valor y el coraje, gracias a muje-res como ella que se enfrentaron a la sociedadmachista e intolerante en la que vivían ,las mujeresde hoy en día pueden acceder a profesiones, traba-jos y carreras que en otros tiempos eran inadmisi-bles y mal vistas.

18

Page 19: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

f Lectures recomanades

Racó de lectura

La profecia d’O:

I un dia arribarà l’elegida,

descendent d’Om.

Tindrà foc als cabells,

ales i escates a la pell,

un udol a la gola

i la mort a la nineta.

Cavalcarà el sol i brandarà la lluna.

I començarà la guerra,

cruel i aferrissada.

La guerra de les bruixes.

Des de temps immemorials, els clans de les bruixesOmar han viscut amagant-se de les sanguinàries

bruixes Odish i espe-rant l’arribada de l’e-legida per la profecia.Ara els astres confir-men que aquestmoment és a puntd ’ e s d e v e n i r - s e .L’Anaïd, que ha viscutdurant els seuscatorze anys de vidaapartada en unpoblet del Pirineu, no

sap quins són els secrets que afecten les dones dela seva família... Fins que la misteriosa desaparicióde la seva mare, Selene la pell-roja, l’enfronta a unaveritat tan esfereïdora com increïble i l’obliga arecórrer un llarg camí ple de perills i descobriments.I en el segon llibre...Quina és la història de la sevamare?,De veritat era com se l’imaginava?. Una his-tòria del seu passat que us farà vibrar d’emoció.

Los hijos de la Tierra és una col·lecció de cinc llibresque relata la història de l’Ayla. L’Ayla és una noiacromanyó que per certes causes anirà a viure ambun clan neandertal. En el segon llibre l’Ayla coneixe-rà a altres persones de la seva espècie, ja que elclan la va expulsar, i emprendrà un viatge per tor-nar al poble de Jondalar, l’home que estima.I, pels que no els agradi llegir llibres tan llargs, peròels apassioni el món dels nostres avantpassats... El

clan!

Sí, ja sé, el títol és molt semblant al llibre esmentatanteriorment però l’argument és diferent. Aquestacol·lecció està dividida en 3 llibres que expliquen,separadament, els seus protagonistes. La història se situa a Àfrica fa un dos-cents milanys. Es tracta d’una tribu, que ha de allunyar-sedel lloc on han viscut des que tenien memòria, peruna sèrie d’esdeveniments. Però la novetat que pre-senta aquesta aventura sobre la prehistòria és queestà explicada per un nens que decideixen allunyar-se de la seva tribu i subsistir sols, en mig del mónprehistòric.Doncs, ja sabeu, si us apassiona la prehistòria i nous agrada tant llegir, El clan, però si vertaderamentel que voleu és aprendre i endinsar-vos en una his-tòria plena d’aventures i sentiment, llegiu, El Clan

del Oso cavernario

El clan de la lloba, Maite CarranzaEl primer volum de la trilogia La guerra deles bruixes, ed. Edebé

Judith Bernal, Maria Cabrisses i Júlia Hosta

Los hijos de la Tierra, J.Marie Aueled. Maeva

19

Page 20: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Hola mami!Saps què? Demà faig set anys! I els meus segons-papes m’han regalat una Nancy de cabells daurats,però no m’agrada, no és el que jo t’havia demanat!Només tu saps el que vull i el que m’agrada...jomama! m’acabaré emprenyant si no véns a buscar-me aviat, aquí m’avorreixo molt, no conecningú...és un càstig? et juro que no vaig ser jo qui esva menjar tots els iogurts de maduixa de la nevera!A més, la Noèlia cuina molt malament, sempre emposa verdura iuna cosa queés com herbadel jardí, i nom’agrada!I no em ser-veix d’excusaque la Noèlia iel Joan emdiguin allò deque t’has anatde viatge al celi que ara estàsamb elsàngels feliç imenjant molta xocolata; que es pensen que sóctonta? nosaltres no podem anar al cel de viatge...noarriba el tren ni l’avió!I si realment sí que es pot...m’hauríes d’haver por-tat amb tu, i no deixar-me aquí sola.Ah! per cert! Fa res vaig veure el papa; la Noèlia emva portar a un edifici molt gran i em va ficar en unasala amb molta gent i el papa estava assegut aldavant, amb un mono de color taronja, feia moltagràcia!El cas és que un home em va dir que no havia dementir a tot allò que em preguntessin, sinó, emcastigarien...llavors un altre home (amb un bigoti

que li tapava la cara) em va preguntar si el papa etpegava i jo clar, li vaig haver de dir la veritat, que no,que mai t’ha pegat, que ni tan sols et tocava gaire-bé, només quan et pintava aquelles taques blaves ililes a la nit per tot el cos perquè deies que el papaaixí es calmava, i que a tu no et molestava, quinaràbia...mai em va voler pintar a mi!I el papa, en explicar-ho, es va posar molt rabiós,perquè fa mesos li vaig prometre que mai diria resde tot això, però es que no volia que em castigues-sin! El que jo no entenc, mama, és per què ens vasdeixar al papa i a mi sols sense dir res, per què te’nvas anar aquella nit jugant a amagar-nos (que el

papa havia debuscar-nos!) iens vam ficar ala caseta delgos i el papacridava i sem-blava cansatde buscar-nosperquè noc a m i n a v arecte... per quèvas sortir de lacaseta quan elpapa s’apropa-va i vas comen-

çar a córrer? si encara així el papa ja t’havia vist i eljoc acaba quan et veu, no quan et pilla! Potser es que els pares jugueu d’una altra manera...Et diré un secret, però no li diguis al papa, desprésde moltes hores d’estar jo amagada, vaig veure comel papa enterrava la bossa d’esport amb una rosa,crec que era el regal del meu cumple!Bé, mama, et deixo que la Noèlia fa deu minuts queem crida per anar a sopar, espero que demà vinguisamb el papa a buscar-me i a donar-me un

regal!T’estimo mama!

Racó de lectura

f Premis concurs literariPlataforma unitària contra la violència de gènere

Un altre punt de vista, 1er premi

Laura Bordonali Román, 2on batxillerat

20

Page 21: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Sé que m’aixecaré un dia i hauré de demanar-tepermís per viure. Sé que m’aixecaré un dia i neces-sitaré el teu permís per respirar. També sé quem’aixecaré un dia i et demanaré permís per cami-nar fins a la feina… però de moment no.

Fins ara la llista és curta, poques coses quecontroles: les sabates de taló, el vestit vermell,aquell pintallavis, tal CD de música, les hores quetorno a casa, amb qui vaig, amb qui parlo o el quemenjo. Sé que arribarà un dia que també controla-ràs el meu pensament i llavors hauré de demanar-te permís per utilitzar la meva imaginació… peròde moment no.

M’horroritzo quan penso en aquell dia, eldia que arribarà… no tan llunyà. No el vull… no elvull, amor, si us plau, no el vull. No redactis la mevavida, no dibuixis el meu futur, no em lliguis a unacorda en aquell arbre del turó… des d’on veig pare-lles que passegen sobre un fons verd… Fins i totnecessitaré el teu permís per cloure els punys i tan-car els ulls per permetre que caigui la llàgrima queespera… però de moment no.

I de moment visc, respiro, passejo, penso,imagino, escric i dibuixo jo el meu futur, cloc elspunys i ploro. Tant com vull. També arribarà un diaen què el tornaré a estimar… però de moment no.

Racó de lectura

El teu permís, 2on premi

Yaiza Lorca i Molina

21

Page 22: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Aquest poema ja és un cant, té música, el FerranDíez li n’ha posat. Aquest cant podria ser un himne,però això no ha de ser obra ni del Ferran Díez nimeva.Aquest possible himne no parla dels millors, ni delsguanyadors, ni de les essències. Només parla d’unapresència que lliga un espai físic i social ambtemps successius. L’ocell fuig, la flor es marceix,tallen un arbre i vénen les pedres i les finestres;però hi ha res que uneix, el vincle d’allò que no morni passa: la creació constant, la poesia present.

De masies entre camins,llauren la terra i en fan rases:nobles cases amb gran jardins,nous carrers allunyen les brases.

Tornada:L’alzina no té flors llampants,ni grans fruits sucosos i blans.És només una bona bridai fusta ferma feta vida.

Horitzó farcit de ciutat,bosc de cases roges i grises.La cosa de tots és el blati el dia a dia, suaus brises.

[Tornada]

El present cull reptes i pors-sense engany restem a l’espera.El futur escampa llavors-qui pren lletres d’or omple l’era.

[Tornada]

J’entre dans tes souvenirs,Ta memoire,Tes histories.Un mounde nouveau, incompletEntre des jeux et des mots sans sensLe chaos m’envahiEt je me cacheSous cette chose sans importanceTon chaos est vraiment cruelTout est un miroir incomprehensibleTout si superficielTu ne penses pas par toi-mêmeJe vois comment tu ne te demandesLe pourquoi de rienOn t’a trompéEt il n’y a que la verité qui blesse.Cherche encoreJe confie en toiTrop de choses pour appendreDes questions pour répondreDécouvre ce qu’il y a sousCette societé videChoisis des mots que tu aimesEt fais-moi un poèmeQuand tu sentesQue tu t’as trouvé,Que tu as ouvert les yeux.

Racó de lectura

f Himnes i poemesCherche encore

Cristina Paret Sanz, 2a Batxillerat

Canta l’Alzina

Juli Bernat

22

Page 23: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Opinions

Segueix-me mentre viatgem,

enlaira’t i volarem.

Hi ha gent que manipula. Hi hagent que es deixa manipular.Fa poc em vaig trobar amb unacompanya, el nom de la qualpefereixo norecordar, l’anomenaré X. X porta-va una samarreta de lleopard,una de les que tant es porten ara.És curiós, perquè si l’any passatalgú l’hagués portat, tothomdiria que és horteríssima.Recordo també que portava unessabates roses acabades enpunta, amb un tacó d’agulla, d’a-questes que són una plaga.Havien de fer més mal que riureen veure-les. Fos com fos, vaig ferel possible per dir-me: ”VaCristina, no et fixis en allò queveus, guia’t per les seves parau-les, les seves ambicions, etc;vinga, suposa que la bellesa estàa l’interior”, aquesta frase quemolts diuen reiterativament per-què sona bé i és maca.Us aviso que tota aquesta con-versació és real fins a cert punt. Ien algunes ocasions, em disculpopel vocabulari usat:-Hola guapa! Què tal? Quant detemps, no? -em va dir, fent-medos petons d’aquells que dónes elpetó a l’aire.-Com va X?I aquí ve quan, senyors i senyo-res, X escup la frase del mil·lennides de la seva boca, amb un pier-cing al costat del llavi, amb un

aro rosa:-Molt bé, i a tu? Qué rar vesteixestia, si et fessis pija lligaries més.En fi, una cascada de respostesem van venir a la ment. No sabiasi dir-li la meva opinió o donar-liun parell d’hòsties. Com queestem en un país democràtic, oncadascú pot opinar i expressar-selliurement, optar per les òstiesem semblava carregar-me unasèrie d’idees per les quals algunes per-sones ja oblidades van lluitar, aixíque vaig elegir la primera premis-sa i vaig intentar guiar aquestapobre noia que semblava queanés perduda entre la multituddes de temps remots. La mevacontesta va ser:-Però noia, si ets pija lligaràs ambpijos només?-És clar, tia. Mira, jo sóc pija al100% i m’enrotllo amb pijos.-Quin avorriment de vida, no etsembla?No creus que és millor no procla-mar-se res, i lligar amb qui etdoni la gana? No has sentit mai lafrase de deixar-se portar pelmoment? Vols que et tradueixi“sóc pija” al meu idioma ? Vol dirque necessites la protecció d’unestereotip perquè no tens prouforça ni prou confiança en tumateixa, vol dir que no tens ima-ginació per vestir a la teva pròpiamanera. Per mi, això significarelacionar-se nomès amb aquesttipus de gent i no veure més enllàd’ells i les seves opinions. És una

demostració de que encara no etsmadura…X se’n vol anar a seure i fa unacara molt rara, com si algú l’esti-gués sermonejant.-No no, va, escolta’m per últimcop. Jo entenc que sentis lavida d’una certa manera, que t’a-gradi consumir, comprar, cuidar-te i maquillar-te. Perquè jo tambéestimo un cert món i m’atrauencertes coses que a certa genttambé agraden. Però no m’identi-fico al 100% amb cap tribu urba-na, no tinc necessitat d’autopro-clamar-me res i m’agrada gaudirde la companyia de tothom,important-me una merda comvesteixin i com siguin si m’apor-ten alguna cosa, per molt petitaque sigui. No creus que és millorescoltar totes les opinions possi-bles per després conèixer lasocietat i a tu mateixa i així crearel teu propi pensament ? Deixa de viure en la bombollafalsa que t’estàs creant, quan hisurtis et fotràs una hòstia massagran.No em diguis que em faci pija, lespersones no es fan, les personessón, senten. Si tu vols dir que ets pija, deconya, si vols estar amb mi enplan col·legues, de conya. Però elque no tolero és que m’imposisres. Encara que no ho sembli lespersones no estan fetes permanar. Mira com hem acabatmanant uns sobre altres: gairebéens carreguem la Terra. Perquè hi

Opinions

f Desastres socialsCristina Paret, 2on Batxillerat A

23

Page 24: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Opinions

ha coses…diferents. Una no ésmillor que l’altra, simplement,són diferents. I una última cosa: les personesmés pijes que he conegut, mai nos’han autoproclamat com a tals.I sempre han tingut el seu propiestil, mai no els ha agradatassemblar-se a la multitud. Jasaps… proclamar-te una cosasense ser-ho és desgastar aque-lla idea, pensa-t’ho una mica, side veritat estimes aquest món. Només vull que llegeixis… no sé,informa’t, pensa, mira, xerra,reflexiona. Qualsevol cosa ésbona per obrir els ulls.T’aconsello, humilment, que noet tanquis a res, que hi ha moltescoses al teu voltant que mereixenla teva atenció. Mira, jo crec quehas d’evolucionar una mica.Només una mica. Per mantenirproporcions, per mi tu estàs en elnivell de l’australopitec i has d’a-rribar a l’homo sapiens. Ep, ésconya. Però, ‘tranqui’, poc a poc,no vagis a empatxar-te ara. Jo no vull saber on estic. Sé queno tinc la veritat absoluta ni moltmenys i ho sento si t’he ofès,però és el que hi ha. Si no t’ha-gués dit això jo, potser un altret’ho hauria dit d’una altra mane-ra. Agafa el que vulguis d’aquestaconversa i el que no ho deixes…Nomès, finalment, deixa’mencertar… m’hi jugo el que vul-guis a que la resposta a aquestespreguntes és no…Alguna vegada has sentit o t’hasparat a pensar en la teva pròpiasensació? La llibertat absoluta?La relaxació més plena que hastingut mai? El sentiment d’atosu-

ficiència? La tranquil·litat? Laconstància? La fidelitat? El conei-xement? LA INDEPENDÈNCIATOTAL? T’has conegut un pèlmes? Has sentit una altra mane-ra diferent d’oferir afecte i aten-ció ? Una altre forma de compar-tir?El teu propi camí? La satisfacciód’aconseguir allò gairebé impos-sible? T’envaeix el caos? L’ordreabsolut? Vaja, jo m’esperava que la noiacontestés per tal de poder com-partir opinions. Però no m’en vadir cap ni una, d’opinió, ni d’argu-ments. Una conversa estranya,una conversa on jo vaig parlarperò de fet no hi va haver gaireintercanvi d’informació. Això ésel que ella m’ha aportat, exacte. Iincreïble. Una frase, una fraseabsurda, va desencadenar en mimassa reaccions,. Gràcies a ellavaig ordenar les meves idees ivaig arribar a escupir coses que joni tans sols sabia que sabia, s’en-tén, no?

Què creieu, que aquesta noiamanipula o es deixa manipular?

24

Page 25: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

En la antigüedad se crearon las mitologías -hay quien

se empeña en hablar de “religiones”-, y durante cier-

to tiempo (algunos milenios) sirvieron como respues-

ta a las preguntas incontestables que todo ser huma-

no se hace alguna vez en la vida.

Ahora a principios del S. XXI, seguimos sin poder con-

testarlas, al menos no todas y no satisfactoriamente,

pero tal vez sea necesario formular una nueva cues-

tión...

¿Realmente existe algún dios? La respuesta paramuchos puede ser obvia [tanto afirmativa comonegativamente], pero quizá alguien con algo másde capacidad reflexiva o menos determinación no lotenga tan claro. Así que reflexionemos, con permisode Santo Tomás de Aquino ;).Para empezar, diremos que existen tres grandesposturas al respecto, que llamaremos “teísmo”,“ateísmo” y “agnosticismo”.El teísmo afirma la existencia de uno o varios dio-ses, siendo importantes las diferencias entre reli-giones. Los argumentos a favor de esta doctrinason diversos; desde la interpretación literal o figu-rada de textos “sagrados” (como la Biblia o elCorán) hasta arduas deducciones por medio de ana-logías más o menos elaboradas, pero todos necesi-tan de cierta dosis de fe para ser aceptados -inclu-so los que se revisten de cierto aire pseudocientífi-co o filosófico-, ya que no ofrecen argumentos lógi-camente consistentes.Obviamente, unas razones que sólo son convincen-tes si hay acuerdos de antemano (tener fe, voluntadde creer, entrando en un circulo vicioso estilo peti-tio principi) son muy discutidas. Uno de los contra-argumentos mas esgrimidos descansa sobre la pre-sunción (compartida por la mayoría de mitologíasmoralizantes, como la cristiana) de que Dios es infi-nitamente buenx y, por lo tanto, no puede tolerar elmal, a lo que lxs teólogxs responden con lo del librealbedrío, por cierto muy irresponsable por parte deDios. “Nosotros nunca lo haríamos”... ¿o sí? De

todas formas, tenemos excusa, de sobras demos-trado que no destilamos bondad como él (o ella).Pero esto, para lo que nos concierne, es meramenteanecdótico. La retórica parte de suposiciones dog-máticas, no de hechos empíricos.El ateísmo, al que muchxs llegamos en busca derespuestas racionales al adoctrinamiento que senos pretendió inculcar desde pequeñxs una veztuvimos consciencia de la falsedad del mismo, essimplemente la negación (prefijo “a”) del anterior, ysu opuesto. Los ateos defienden la no existencia deningún dios, basándose, principalmente, en la faltade pruebas a favor, lo que no deja de ser tambiéndogmático hasta cierto punto.De hecho, la principal crítica al ateísmo, dejando a

un lado los ya mencionados “argumentos” teístascon los que se enzarza, es que el hecho de que algono pueda demostrarse no quiere decir que sea nece-sariamente falso (que un argumento falle no quieredecir que la conclusión sea falsa). Seguramente, siDios entrara por la puerta de mi habitación, concuidado de no tirar los discos amontonados, daríapor demostrada su existencia -o por excesiva ladosis de cafeína-, pero del hecho de que esto noocurra no puedo deducir que no existe; cambiad“Dios” por “mi padre” y comprenderéis lo absurdodel racionamiento (para los escépticos, mi padreexiste, y no suele ser muy cuidadoso con los discosque tengo junto a la puerta...). Es lo que se conocecomo falacia de negación del antecedente.Por último, tenemos la postura agnóstica que, agrandes rasgos -hay diversos tipos en realidad-, se

Autores del articulo

Opinions

f Ateísmo pragmático

25

Page 26: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

podría resumir como la que ni niega ni afirma laexistencia divina. Según el agnosticismo, es difícilafirmarla o desmentirla, algo muy coherente des-pués de haber analizado las opciones anteriores ysu “argumentación”, ya sea porque el desarrolloactual no lo permite, o porque nos es imposibleacceder a esa esfera del conocimiento, aunque engeneral se respetan las creencias particulares decada persona.Las objeciones a este pensamiento vienen por partede los otros dos bloques, que intentan persuadir alescéptico teológico de la veracidad del mensajepropio.Personalmente, me considero agnóstico, pero megustaría, con vuestro beneplácito, introducir otrapregunta, que considero de más importancia que laprimera, ¿es necesario un dios?Esto es lo que creo realmente importante.Ya nos adelantaba algo nuestro farmacéutico prefe-rido [Epicuro], hace más de 2.200 años, en su reme-dio universal (mucho mejor que la aspirina, en loque a conciencia se refiere), el famosoTetrafarmakon. A los dioses, de existir, no habríaque temerlos, ya que serían dichosos e incorrupti-bles, por lo que se abstendrían de inmiscuirse ennuestros asuntos; “vivirían” en otro plano que pocotiene que ver con nosotros, ajenos a nuestromundo, ¿o se imagina alguien a Dios, por ejemplo,metamorfoseándose por ahí para engañar y follarsea algúnx vecinx?Así, cabría preguntarse si en este contexto tendríaimportancia el creer o no.Algunos defienden que “si Dios no existiera habríaque inventarlo”, ya que gracias a la religión tene-mos la moral, lo que de paso deja relucir una fuerteinseguridad en sí mismo y en su autocontrol. Detodxs es sabido que lxs atexs y agnosticxs mata-mos, robamos y violamos a diestra y siniestra yaque ningún mandamiento nos lo impide (nótese laironía, que aún me huelo alguna denuncia).Pues bien, hay que decir que la ética no nace de lareligión, que ésta la puede integrar, pero que tam-poco es necesario (la mitología griega no eramoral), y que, en última instancia, la gente debedecidir por sí misma, no según el castigo que puede

recibir, legal o divino (algunas teorías apuntan aque el origen de las religiones no es tan inocentecomo la sencilla intención de explicar lo desconoci-do, sino que también tiene que ver la necesidad deexpandir el control social al ámbito privado, exten-diendo el miedo a represalias incluso mas allá de lamuerte), sino por el convencimiento racional deque algo debe ser de una manera y no de otra, aun-que admito que esto es mas una aspiración -¡soyjoven, aún no perdí del todo la ilusión!.Concluyendo: quizá lxs diosxs existan, quizá no,pero de todas formas, no son necesarixs. A estopodríamos llamarlo “ateísmo pragmático”, aunqueseguro que ya existe un término más adecuado quedesconozco.¿Y a qué viene todo esto? Pues no es más que laconsecuencia de una clase de Castellano en la quese comentó un examen de selectividad... Si es quetodo lo que sea perder el tiempo me encanta.Como siempre, sugerencias, críticas, dudas, ame-nazas, etcétera, por correo electró[email protected] especificando tema en elasunto (abstenerse spamers).¡Salud!

Apóstata

Opinions

26

Page 27: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Imagineu-vos que un dia un mangaka*escriu un thriller ple d’assassinats amb una tramaque t’enganxa de principi a fi. ¿No seria un mangamolt atraient? Pues ja podeu deixar d’imaginar per-què aquest manga ja existeix i esta fet pel conegutNaoki Urazawa que es va fer famós aquí amb“Yawara!” més conegut per “Cinturó negre”. Per sino sabeu de què parlo, aquest manga és “Monster”,un títol que ha arrasat arreu on s’ha publicat.Aquest còmic està basat en la història d’un presti-giós cirurjà japonès que treballa en un hospital aAlemanya. Allà tothom el considera un geni i laseva vida li va genial: està promès amb la filla deldirector i està a punt d’ascendir. Tot va bé fins queun dia, quan està a punt de operar a un nen ambuna ferida de bala al cap, li encarreguen que deixil’operació i atengui l’alcalde. Sabent que ell es l’únicque pot salvar al nen ignora l’ordre i l’extracció debala li surt bé. Per culpa d’això, que ha causat lamort del alcalde, la seva promesa el deixa i no l’as-cendeixen. Però aviat descobrirà que això no és elpitjor i que li ha salvat la vida a un monstre, a unassassí en sèrie que mata sense cap escrúpol.Convertint-se en el principal sospitós dels assassi-nats, el doctor Tenma esdevé un fugitiu que perse-gueix a la persona a la que una vegada va salvar lavida, per tal d’aturar aquestes matances y demos-trar la seva innocència.

Jo vaig descobrir aquest còmic fa molt poc i em vaenganxar la seva trama plena de girs argumentalsque no et deixa de sorprendre. No havent acabat elcòmic no puc opinar plenament sobre ell però temolt bones crítiques com les següents:

“Ya lo he ido repitiendo en los últimos meses, pero

cada nueva entrega me sorprende más. Monster, de

Naoki Urasawa, es impresionante. Es siempre arries-

gado hablar de una obra en publicación. Muchas

cosas pueden cambiar y arruinar un trabajo espléndi-

do. Pero los cinco volúmenes que en el momento de

escribir estas líneas ya han aparecido, son realmente

excepcionales. Una obra que salta de la intriga a la

ternura, la denuncia social, el terror más inquietan-

te... Y todo con una sabiduría narrativa que apabulla.

Ya no sé ni cómo explicarlo. ¡Qué tebeo más bueno!”

Diari de Mallorca, 01/marzo/2001

“Monster es un thriller apasionante, que se lee con

fruición y deja con ganas de más. Su dibujo es de una

riqueza notable, tanto por el detalle que imprime a los

fondos semifotográficos como por la inacabable gale-

ría de rostros humanos únicos y perfectamente reco-

nocibles que el autor nos muestra. Si en un genero

resulta imperdonable la falta de expresividad y de

caracterización común a tantos autores de historietas

(nipones o no), es en el thriller, ya que si uno distrae

su pensamiento sobre la trama que propulsa la histo-

ria, lo más probable es que se apee de ella. Urasawa

utiliza una media de 5 a 8 viñetas por página, con un

Còmic

f El monstre més jove ja és aquíLaura Romo

27

Page 28: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

uso moderado de las líneas cinéticas y un llamativo

gusto por el efecto zoom para subrayar el valor dra-

mático de las sorpresas que va desvelando. Una

narrativa, en definitiva, que podríamos calificar como

cinematográfica, tanto por el poderoso ritmo impreso

a la obra como por la ilusión de realidad que es capaz

de crear. “

Koldo Azpizarte a Tebeosfera (Koldo Azpizarte éssubdirector de la revista informativa sobre còmicTrama, publicada per Astiberri Edicions) Amb aquestes opinions alienes acabo la presenta-ció d’aquest apassionant còmic que no deixarà desorprendre.“Vigileu que el monstre ja ha arribat i només aquell

que un cop li va salvar la vida podrà aturar-lo”.

*Mangaka: Escriptor i dibuixant professional

de Mangues.

Còmic

28

Page 29: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

¿El Barça está en crisis? Esa esuna pregunta que mucha gentese plantea después de ver el par-tido del Barça. Hay muchas opi-niones; algunos dicen que sí,otros que no… como ya hecomentado hay muchísimas opi-niones, pero creo que el Barça notiene ningún problema.Es cierto que en la liga de campe-ones no va muy fino. Pero, hayque reconocer que le ha tocadoun grupo difíci, en el cual están:el Chelsea, el Werder Bremen y elLevski de Sofía. Los tres van pri-meros en sus respectivas ligas.Cuando leáis este artículo,sabréis si el F.C.Barcelona se haclasificado para octavos de final osi ha caído eliminado en la prime-ra fase de esta nueva liga de cam-peones. Y en la liga, los culés no nospodemos quejar. Va primero,seguido de cerca por el Sevilla (1punto) y el Real Madrid (3 pun-

tos). Ahora bien, si comparamoslas estadísticas de este año conlas del año pasado, observamosque a estas alturas de la liga, elaño pasado el Barça tenia menospuntos que ahora.Además, el Barcelona ya ha juga-do contra los rivales más directospara la consecución del campeo-nato de liga. Es decir: Madrid (2-0), Valencia (1-1) y Sevilla (3-1).Este último con victoria clara yno como en Madrid, donde se vioun Barça abatido por un RealMadrid. Es ahora cuando vere-mos un Barça más “killer” y másgoleador, jugando con tranquili-dad, que es como el Barça sabejugar mejor.Hay opiniones que dicen ocomentan el mal juego deRonaldinho. Es verdad que aún noestá al 100% pero se pudo ver unRonie muy activo ante unVillareal fusilado por el buenjuego del Barça. Por cierto, ¡quémás da si te gusta el fútbol o no,

qué más da el color de la camise-ta de tu equipo, sólo sé que ten-dríamos que estar de acuerdo enque es un golazo! En fin, poco apoco va recuperando el buenjuego, la magia que nos sorpren-de día a día.Y ya para acabar me gustaría tra-tar el tema de las lesiones; nosólo el Barça las padece, muchosequipos de primera división tam-bién la sufren. Unas de las lesio-nes mas sonadas es la de SamuelEto’o y la de Leo Messi que deja alBarça muy tocado sabiendo quese juega el pase a octavos de finalel día 5 de septiembre en el CampNou ante un Werder Bremen quevendrá a por todas. La lesión deEto’o es un problema para elBarça, él era quien terminaba oremataba la jugada, era el golea-dor del equipo. Si no está él,pocos más pueden suplir suausencia dentro del terreno dejuego.A todo esto hay que sumar la giraAmericana y creo yo que la prepo-tencia de los jugadores. Digo pre-potencia porque después dehaber ganado 2 ligas y una copade Europa, las cosas se ven másfáciles de lo que son.En fin, el Barça tampoco está tanmal. En enero volverá Eto’o ysupongamos que el Barça se hayaclasificado para octavos de finalde la liga de campeones, así sepodrá concentrar en la liga astaque vuelva la champions masadelante.

Esports

f ¿El Barça está en crisis?Jan Gómez Molano 2n C

29

Page 30: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Aquest any el R.C.D Espanyolsegueix a primera divisió, des-prés d’una salvació al límit. L’anypassat va ser un temporadaestranya perquè vam guanyar laCopa però en canvi vam sofrirmolt a la lliga.Aquest any estem igual o pitjorperquè no juguem molt bé que esdigui, fem un joc avorrit i els fit-xatges sembla que no ajuden. Elsprincipals problemes són: la faltade gol i també que les peces fona-mentals de l’any passat no estanbé.Aquest any només he vist un bonpartit a Montjuïc i va ser contra elCelta de Vigo. A la segona part esva veure un equip organitzat quesabia tocar la pilota i creava opor-tunitats. El partit de UEFA contraaquell equip no el conto.Els fitxatges no dic que siguindolents però no encaixen: Rufeteés massa gran ja. Moha el trobolent. Jonatas em sembla un bon

jugador, dic em sembla perquègairebé no l’hem vist jugar.Peixoto ni l’he vist. Velasco emsembla un bon lateral que quans’acostumi al nostre “joc” donaràun bon rendiment. I Lacruz, hosento per ell, però sense comen-taris. Tampoc crec que puguemfitxar algun bon jugador, tenintun pressupost com el que tenim,de pena!Els nostres millors jugadors nohan agafat el to. Tamudo no estàrespectat per lesions; de la Peña“no sabe, no contesta”, no dema-na la pilota ni aporta la qualitatal mig del camp que aportaval’any passat, Luis García no estàbé físicament i es nota en el seujoc. En defensa ara estem millo-rant però havíem començat fatali es nota la falta d’Albert Lopo,però jo confio molt en la novaparella Jarque -Torrejón. Tampoc estem tenint bona sortamb els àrbitres que ens hananul·lat gols i xiulat en contra,però tampoc m’agrada donar laculpa del nostre joc aquestshomes que porten xiulet que,això sí, ajuden als nostres veïns

“culés”.Tampoc crec que tinguem malequip però ens falta allò quetenen altres equips. Zabaletaestà extraordinari, Riera moltactiu i amb un regat potentíssim,Pandiani ja sembla aquell que esva guanyar el sobrenom de “rifle”i Kameni torna a ser aquell queens va enlluernar la primera tem-porada. L’entrenador que teníem l’anypassat era un dels millors que hiha de moment en el món del fut-bol i el vam deixar marxar. Aquestany Valverde no em desagradaperò no he vist el bon joc que ellva prometre al principi de tempo-rada. Espero que això millori ràpid i queno haguem que patir com l’anypassat.Faig una crida tots els “pericos”:que pugin a Montjuïc cada diu-menge per animar una part de lanostra vida, que és el R.C.DEspanyol.SORT ESPANYOL !!! “(TRANQUILSQUE MILLORAREM)”!!!

Esports

f El meu equipMartí Gamarra Ramírez 2n B

30

Page 31: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Autores del articulo

SE QUE LA MEVA MARE ES INFIEL EL MEU PARE I NOBUY QUE ELS MEUS PARES SASAPARIN I TANPCMANTIRLA. QUE FAIG?Tema familia:A veure, noia o noi… al consultori t’intenataremajudar encara que la veritat es que ens has posat enun cas bestan dificil. El primer que hauries de fer esassegurar-te del que tu creus es veritat. Si es aixiparla ab ella (la mare) i intenta frenar la situaciobasan-te amb el que creus, amb arguments i ambmitjans que tu creguis que seran facibles. Des d’a-quí et recomenem que no numes pensis en tu, i arri-beu a una conclusio la teva mare i tu, i pensa queavagades es millor una separacio que no una malarelacio. Raona i pensatu.PRIMER DE TOT US DEMNO QUE NO INTENTEUESVARINAR QUI SOC. EM COSTA MOLT ESCRUREAIXO I EM FASTIDIARIA MOLT QUE SA SABES QUEHE SIGUT JO. ACOSTUMU A SORTIR ELS DISAPTESPER. LA NIT A PARLAR I DIVERTIRME I DE VEGADESBEURE I FUMA UNA MICA. FA UNS DIES, CUANESTA-VEM A MARINA(CARRER) VA VENIR UNA AMIGAMEVA AMB UNS AMICS SEUS ALGU MES GRANS. ENSVAM ANIMAR A BEURE I DESPRES VAM ANAR A UANDISCOTECA I VAIG BEURE MES. EM PANSAVA QUEAIXO DE NO RECORDAR RES ERA UNA MENTIDA.PERO SI QUE AL ENDAMA NO RECORDAVA RES ITINC POR DE AVER FET UNA COSA QUE DESPRESM’ARREPENTIS.UN DELS NOIES INTENTAVA LLIGARAMB MI I INCLUS BUSCAVA ESCUSES PER. TOCARMEEL CUL. A SOBRE NO PARE DE TRUCARMA TOT I QUEJO NO AGAFO EL TELEFON. TINC NOVIO I SI S’ENTE-RA DEL QUE PUC HAVER FET EM DEIXARA ¿Qué PUCFER?NO PUC CREURE EL QUE A PASAT. HE DE SABER QUEVA PASSA AQUELLA NIT, PERO NO M’ATREVAEIXU APREGUNTARI SI EM MANTEIX? AJUDEUME.Noia arrepentida:Els del consoltori em pensat que primer de tot,creiem que auries de parlar amb la teva amiga(la

que et va presentar el noi). Tambe creiem que hau-ries de parlar amb ell, ja que t’ha trucat, deu serque bolr dirte alguna cosa, pensa que pot ser inpor-tan, sino et torna a truca deixa de banda l’orgull itruca-li. Si realmen has fet alguna cosa de la qual etpots sentir malament busca una solucio, si aques-ta es complicada parla amb algun adult o sino tor-nans a escriure al consoltori.EN QUIN PUNT ES CONSIDERA QUE UNA ES NINFO-MANA?NO SE SI SOLAMEN M’AGRADA EL SEXE O TINC UNPROBLEMA. GRACIES.Xeno:No hi ha un limit definit. Pensem que et podriescomença a precupa quan realment vegis claramentque no et pots contrular, quan sigui una obsesio,donat un temps. Primer si habitualmen parles amb ell i creus quesou amics potser li auries de dir, abans pero, pensaque si ell no et correspon planteja’t si la relacio con-tunuaria igual que sempre.Sagon si normalment no parles amb ell et recoma-nem qu eel coneixis i si penses que val la pena llui-ta per ell. ( parla mes amb ell, intenta quedar algundia, mira que teniu en comú, etc.)Molta sort !!5HOLA CONSULTORIO TENGO UNA AMIGA QUETIENE UN PROBLEMA QUE LE GUSTA UN CHICO DE 1ºY SU EX QUE TIENE 15 AÑOS. MI AMIGA NO SABEQUE HACER.“BOMBA”Aquest tema es bastant complicadet… pensa queen el tema dels “ex” que on hi ha hagut sentimentses cremen i ala queden les cendres… aquet temalas de pensa molt perque nusaltres o sentim perono et pudem agudar gaire.Gracies per enviarnos les cartes i per. Demanarnosconsell. Siusplau poseu pseudònims. Petons del consultori.

Cartes del lector

f Consultori sentimental

31

Page 32: IES L’ALZINA : 25è aniversari - xtec. · PDF fileInformàtica i treballa de programador. Edat? 48 anys. Quina música escoltes? La música dels anys 80 i Alejandro Sanz. Quina és

Humor