dona més major que ell, separada,amb dos fills, que a més fumava iportava calçons.Com explicarà al seu llibre Un hiverna Mallorca la seva companya iescriptora George Sand, en unprincipi quedaren meravellats delpaisatge i del clima mallorquins,però més tard i a causa de lespluges, la malaltia de Chopinempitjorà i li fou diagnosticada latuberculosi, una malaltia contagiosai en aquell temps incurable. Això liva provocar una gran tristor, i va serla causa que escrigués a Mallorcapeces molt tristes i tràgiques: la mésconeguda Preludi de la gota d´aigua.Segur que aquest pas per Mallorcava influir en la seva obra posterior,no sabem si molt o poc, però el quesí podem assegurar és que desprésde més de 150 anys de la seva estadaa la nostra illa encara continuaessent un dels personatges històricsmés importants dels quals hempogut gaudir

Si a qualsevol persona lidemanàssim el nom de trescompositors, quasi segur que laresposta seria: Mozart, Beethoven ipotser Bach. Si demanàssim el nomd'un quart la cosa ja seria méscomplicada, encara que si féssim unllistat un poc més ample, entre elsprimers segur que apareixeriaChopin.Qui era aquest compositor i per quèés important conèixer-lo?Chopin era polonès i visqué entreels anys 1810-1849. Fou un delsgrans compositors romàntics, perno dir el més gran, i destacàsobretot per les petites formesmusicals escrites per a piano,basades en el folklore del seu país ila seva aportació a la tècnicapianística.Per als mallorquins té mésimportància ja que passà una èpocade la seva vida a la nostra terra, unaèpoca realment curta, la tardor il´hivern de l´any 1838-39, iconvulsa, per mor de les guerrescarlistes. Això feu que la poblacióautòctona desconfiés delsestrangers i, sobretot, en el cas deChopin d´una persona malalta detuberculosi que convivia amb una

Miquel Àngel Tomàs

2

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixLletra d’Impremta

Col·laboradors

Blai BonetAna Belén CarmonaBerenice De LorenzoTomeu EstelrichBartomeu FontcubertaMiquel Àngel TomàsFrancesca M. Vallbona

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098

www.iessantanyí.cat

D.L. PM 2640-2008

Fes arribar les tevescol·laboracions a qualsevol

membre de la redacció o bé atentol@iessantanyi.cat

CorrectorsBlai BonetMargalida GarciasFrancesca M. Vallbona

Maday Agüero, Rosa Aguiló, JosepAmengual, Maria del Mar Burguera,Isabel Burguera, MargalidaCaldentey, Coral Campoy, ClàudiaEscalas, Andreu Ferrer, AlejandroFlores, Joan Garcia, Louis Grava,Maria del Mar López, PatríciaMarín, Desirée Martiñán, JoanMestre, Tomeu Moreno, JaumeAntoni Munar, Sebastià Puigserver,Marina Rigo, Adrián Rodríguez,Javier Sánchez, Bianca Sansone,Xavier Simarro, Miquel Vidal, NúriaVioque

CoordinadoraFrancesca M. Vallbona

CHOPIN, 200 ANYS DEL SEUNAIXEMENT

3OPINIÓ

- Bon dia, vol donar-me el seu nom?- Bon dia, Thomas Midgley.- Pare o fill? - Fill- Lloc de la mort i professió.- Worthington Ohio, enginyer mecànic, químic i inventor.Perdoni, puc fer-li una pregunta?- Per descomptat!- On som? És que no sé què ha passat ni què faig aquí.-Veurà, això és l’oficina d’ingrés de la secció tercera, plantaquarta de l’Infern.

BON DIA?Sebastià Puigserver

repassem les seves accions? A poc a poc.Thomas, vermell d’ira, va aturar-se i assentí amb el cap.- El 1921 vostè, senyor Thomas, treballava per a la GeneralMotors, en el problema de l’explosió a des temps en elsmotors d’explosió. Veritat?- Sí, i vaig trobar la solució. Si afegia plom a la benzinas’acabava el problema.- Però va ocultar que el plom provocava problemes de saluten els treballadors, sobre els organismes i sobre el medi ons’acumula.- Bé menudeses, jo em rentava les mans i ensumava aquellproducte contínuament i ...- I amagà les conseqüències agafant unes vacances secretes.- Sí però...Aquell funcionari cada cop tenia un aspecte més ferotge.- Senyor Thomas, sap que no serà fins al 2006 quanprohibiran l’ús del plom a les benzines dels cotxes a tot elmón? Sap quants morts causarà? Sap quantes tones deplom hi haurà enverinant el medi?- Però vaig fer més coses. Els anys trenta vaig introduí elsfreons en lloc de l’amoníac en els sistemes de refrigeració,bombes de calor, esprais, inhaladors...- Ja, el que no sap vostè és que ha provocat un forat en lacapa d’ozó que ja veurem quan s’arregla. Ni amb laprohibició dels CFCs a Montreal s’acabarà el problema.Thomas estava bocabadat i cada cop entenia més quèpassava. No havia fet res bé en la seva vida? Recordavaaquell llit que havia inventat, quan als 55 anys la pòlio eldeixà invàlid. Totes aquelles cordes i politges per poderaixecar-se del llit. Com va embolicar-se amb les cordes icom li faltava l’aire i a poc a poc perdia el coneixement.El funcionari ja tenia l’aspecte d’un autèntic dimoni i liindicà el camí d’entrada a la secció tercera de la quartaplanta.

NOTA: Thomas Midgley (1889-1944), probablement ésl’organisme que ha tingut més impacte a l’atmosfera en totala història de la Terra.

- Què? Com és possible? Si jo no he fet res dolent amb totala meva vida i he fet moltes innovacions per a la ciència i ...El funcionari va mirar Thomas amb la resignació de quiduu una eternitat sentint la mateixa cançó. Recordava quanva arribar Genguis, volia que el tractessin de Khan o el petitcors que volia tractament d’Emperador. En la secciótercera de la quarta planta sols hi entraven els que havienproduït desastres importants durant la seva vida. Hi haviamolts Emperadors, Reis i Generals, les guerres tenen això;un pensa fer el bé i ja se sap...La secció tercera era de nivell, només s’hi entrava quan ladestrucció era de categoria. No hi entrava qui provocavauna matança d’anar par casa, ni tan sols els magnicides o elsassassins en sèrie, aquests anaven a la secció segona.L’infern està molt ben organitzat amb aquest aspecte. Ja sesap, ells van ser els inventors de la burocràcia.-... Jo he fet més de 170 patents i sempre he fet feina permillorar les vides de tots. Jo...- Perdoni, senyor Thomas esperi un moment. Vol que

4 OPINIÓ

La Direcció General de Cultura de les Illes Balears rethomenatge a l'escriptora de Dins el darrer blau.L'any passat es va estrenar el projecte l'Escriptor de l'any,dins el Pla de Foment de la Lectura, amb Baltasar Porcel.Enguany l'ha reprès i homenatja l'escriptora Carme Riera.El programa d'enguany consistirà en conferències i taules

CARME RIERA, ESCRIPTORA DE L'ANYFrancesca Vallbona

primer recull de contes Te deix, amor, la mar com apenyora (1975) i, el 1977, Jo pos per testimoni les gavines.Són reculls de contes, plens de sensualitat i de lirisme, onpredomina la temàtica de la incomunicació. Ha escrit pera infants una biografia titulada Gairebé un conte, la vida deRamon Llull (1980) i La molt exemplar història del gosmàgic i la seva cua (1988). Ha continuat el gènere del relatamb Epitelis tendríssims (1981) i Contra l'amor encompanyia i altres relats (1991). Ha destacat en el gènerede la novel·lística amb Una primavera per a DomenicoGuarini (1980), Qüestió d'amor propi (1987), Joc de miralls(1989) i Dins el darrer blau (1998). En aquesta darreranovel·la, l’autora recrea el tema de les causes de la mortque patiren el jueus conversos a la Mallorca d’entre 1688i 1691. La seva obra ha estat traduïda al castellà, anglès,neerlandès, grec, alemany i rus. El 1998 va publicar Tempsd’espera, escrit entre 1986 i el 1987, que és un diari sobrel’experiència del seu embaràs. Les seves darreres obresson Cap al cel obert, L'estiu de l'anglès i Amb ullsamericans, aquesta darrera amb una ironia i una visióhumorística especial en relació a la resta de la seva obra.En el seu vessant periodístic col·labora regularment a ElPaís, Quimera i La Vanguardia.Es tracta d'una escriptora amb un estil molt definit,poètic, sensual; però és, també, una escriptoracompromesa amb la seva història i amb els seus orígens.És sens dubte, un dels referents més importants dins la

literatura catalanacontemporània. Acabam amb lesseves pròpiesparaules: “En lesmeves novel·les nohi ha autobiografia,tot i que la pròpiavida influeix a l'horad'escriure. Perexemple, Dins eldarrer blau, que és lahistòria d'unam a r g i n a c i ó ,probablement l'heescrit perquè heestat dona, ja quecom a dona em puchaver sentitmarginada iidentificada amb elque va passar al

segle XVII als xuetes o jueus conversos que vivien aPalma. Va ser un brutal genocidi: la crema pública a lafoguera, el 1691, de 38 descendents dels jueus per ordrede la Inquisició”.

rodones a càrrec de diferents estudiosos; un itinerariliterari pel Call Jueu de Palma a càrrec de GasparValero; una guia de lectura de Dins el darrer blau, acura de Xavier Granados; produccions teatrals,exposicions, un congrés i moltes activitats més,pensades perquè el públic de les Illes, dels PaïsosCatalans i de tot arreu pugui conèixer mésprofundament l’obra de Riera. Durant l’any, lesbiblioteques podran sol·licitar exemplars dels llibresJocs de miralls, Dins el darrer blau i La meitat del’ànima per treballar amb clubs de lectura. A més, uncop acabat l’any, les biblioteques tindran lapossibilitat de sol·licitar obres de Carme Riera a laDirecció General de Cultura per augmentar el fonspropi.Carme Riera neix a Palma l'any 1948. Llicenciada enFilologia Hispànica, ha estat professora de secundària iredactora de televisió; actualment és professorauniversitària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Elcas de Carme Riera parteix de l'èxit aclaparador del seu

OPINIÓ 5

Maria Carbonero ha estat guardonada amb el títold'Artista de l'Any, distinció atorgada per la conselleria deCultura. Al Casal Solleric de Palma s'ha exposat la sevatrajectòria pictòrica que resumeix 25 anys d'ofici amb elpinzell. Les figures humanes de la pintora, al principi méspreocupada pel que anava a pintar que no pel com, eren,en els seus començaments, més planes, amb l'oval de lacara allargat i els ulls ametllats. Després va tenir una etapa en què pintava personatgesrelacionats amb el món de la tauromàquia. "S'han escollit peces a partir de 1985 perquè és quanrealment comença el meu llenguatge. Després vaig ferviatges i els rostres que pint van anar evolucionant, peròsense sortir del meu estil", va declarar Carbonero.

ELS ROSTRES DEL RAVALLA FIGURACIÓ DE MARIA CARBONERO

Tomeu Estelrich

dones africanes amb la mirada rotunda, faccionsaccentuades, llavis gruixuts i vermells, figures ètniquesque llueixen grans arracades.Una de les sales conté obra inèdita que no s'ha vist mai aPalma. Peces de gran format de 2,5 metres querepresenten figures de dona, algunes d'elles amb els pits aldescobert, en blanc i negre. Aquests quadres, precisaCarbonero, es van poder veure a la sala de l 'Arenal durantl'Expo de Sevilla, al 92."Ara el 2010 he tornat una mica a la desolació, pintodones en el raval, esbós un edifici al fons. Buscorepresentar la solitud de l'espera". Una enorme pinturad'una noia envoltada de gossos és una estampa real iveritable de la vida de la pintora. "Aquest el vaig fer l'estiupassat. Una amiga i jo ballàvem amb els gossos", explicaCarbonero.

En els vuitanta, l'artista tracta la figura humana de formaprimitiva. I, a poc a poc la dona es converteix en laprotagonista indiscutible de l'escena: dones i personatgesde la vida noctàmbula. Aquí hi ha color. Carboneroreconeix que "el cromatisme va i ve" en la seva trajectòria. En els noranta, els rostres femenins es van tornantandrògins i el blanc i el negre prenen protagonisme.Però serà el viatge a l'Àfrica el que va marcar a lamallorquina; a partir d'aquí es va iniciar un nou cicle: pinta

6 OPINIÓ

Bon vespre a tothom,En nom de tota la comunitat educativa de l'IES Santanyíllegiré unes paraules per celebrar la jubilació de MiquelAmengual. Jubilació és un mot que no ens ha d'espantarja que, en una de les seves accepcions, el verb jubilarsignifica experimentar una alegria viva, expansiva. És, pertant, un motiu de joia el que ens reuneix ara aquí.Ara, però, començaré pel final: quan havia de prepararaquestes paraules, en Simó em va portar, escrit a mà ambla seva cal·ligrafia perfecta igual que la del seu pare, uncurrículum en el qual i com afegit a l'últim moment, hiposava: “És capità de iot”.Crec que és incomprensible esser d'aquests paratgessantanyiners i no sentir autèntica passió per la mar, peraquesta mar tan canviant, blava, verda, turquesa,tranquil·la o rugent que ens enrevolta i ens acompanyasempre com un referent, i ens posa límits, límits que totbon mariner coneix per tal de no perdre-s'hi i podernavegar segur i tranquil cap al seu destí, gaudint de tot allòque li ofereix.Una mar que, segur, també va acompanyar MiquelAmengual en el seu viatge cap a Barcelona a estudiarmatemàtiques, una altra passió. I, d'allà a Madrid, a realitzar les oposicions a càtedra que,segons un retall de diari i amb paraules de Miquel Pons,van durar d'octubre a desembre, temps a bastament permoltes vivències i anècdotes. Ens ha arribat, per exemple,que durant aquests mesos feia el servei militar a Palma, jaque s'havia incorporat a files pel gener. En començar lesoposicions va abandonar, literalment, les casernes peranar a Madrid, on no s'esperava que el president delgovern, Luis Carrero Blanco, morís en un atemptatd'ETA, la qual cosa el va fer preocupar de bon de veresper si la seva presència era requerida de bell nou alquarter. Però, salvant tots els obstacles, el BOEd'aleshores promulgà el títol i el nomenament de Miquelcom a catedràtic d'institut amb només 23 anys, tot unrècord i tot un repte en un temps de transició, de canvis,de vagues i de reivindicacions tant per part de professorscom d'estudiants.Miquel ha combinat, durant la seva carrera, les tasquesdocents amb la feina de direcció i de gestió (va ser directorde l'IES Antoni Maura, el seu primer destí), feina, aquestadarrera, que no és fàcil i que, a més de ser un granaprenentatge personal i professional, requereix de molteshabilitats tal com l'empatia, fer feina en equip, saberescoltar i saber complir uns objectius. Encara que fossinaltres temps, amb altres tipus d'alumnes, altres tipus deprofessors i altres tipus d'ensenyament, les dificultatsdevien ser més o menys les mateixes i l'èxit calia i calcercar-lo en trobar l'equilibri entre totes aquestes forcesque componen un institut.També ha estat professor de la Universitat de les Illes

MIQUEL AMENGUALFrancesca Vallbona

Balears en uns moments en què era una universitat jove,un infant podríem dir, que encara s'estava formant ambil·lusió cap al futur. De fet, a Palma, la facultat deCiències, on Miquel Amengual impartia classes deMatemàtiques als estudiants de Química i de Biologia,depenia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Enaquells moments, el president de la comissió que regia elque després, a partir de 1978, seria la UIB, era AntoniRoig. Més tard, Nadal Batle, també matemàtic, va ser qui,precisament, la va fer créixer pensant que seria unauniversitat moderna i adaptada al seu temps. Tot això, desdel curs 1973-74 fins al 1984-85, temps durant el qualforen alumnes seus Miquel Alemany, primer director del'IES Santanyí, Miquel Vidal, batle de Santanyí i el nostrecompany i amic Sebastià Puigserver. Segur que tots enguarden un bon record.És membre de la Comissió d'Olimpíades de la RealSociedad Matemática Española i organitza des de fa 15anys aquesta olimpíada a les Illes Balears. Tambécol·labora a diverses revistes de matemàtiques.Es tracta d'un trajecte professional dens, polifacètic,complet, que va des de Barcelona a Palma (passant perMadrid), a Llucmajor i finalment, a partir del curs 1999-2000, a Santanyí. Un viatge que sembla un recorregut detornada cap a les arrels, cap a aquella mar quecomentàvem abans. Cap a aquella mar que sempre hi és iamb la qual sempre comptam. Com el viatger, com elmariner, ha fet aquest camí llarg, ple d'aventures, ple deconeixences i n'ha arribat al final ric de tot el que ha guanyatdurant la travessia. Un viatge que, en el terreny personal,ha comptat amb la presència de la seva família: els pares igermans, la dona i els fills.I segur que aquesta mar, ara més que mai, no deixaràd'acompanyar Miquel Amengual ja que continuarà essentescenari de bons moments d'esbarjo i de plaer. Tal comdiu el poeta Jaume Serra de s'Alqueria Blanca:

MarAquí és el meu castella su baix, el meu jardímés avall, el meu misterigran misteri immensa mar.Vaixells surenvan i vénen dins l'espaimés endinshi ha l'Àfrica.

Des d'aquí, ja no ens queda més que felicitar-lo per totsels seus anys de feina i desitjar-li, de tot cor, tot el millora partir d'ara. En nom de tots, moltes felicitats.

Gràcies.Santanyí, 4 de juny de 2010

ENTREVISTA 7

Joan Garcia, Joan Mestre, 1r Batx. A

MIQUEL AMENGUAL: ADÉU AL PROFESSORSempre diuen que un periodista comenta des de baix; en aquest cas, per alguna cosa haurem de començar, però, a més de lameva primera entrevista de moltes (si tot va com el previst), entrevistem un home que, a part d’un gran professional (bé hosabem els qui l’hem tingut algun any a classe), és una persona admirada per molta gent aquí, en Miquel Amengual, que haestat professor de matemàtiques i que s’acomiada enguany. Li hem fet aquestes preguntes, a les quals ens contesta el següent:

Com ha evolucionat la tevacarrera? Les oposicions eren de catedràticd’institut i, mentre ocupava aquestcàrrec a l’institut Antoni Maura dePalma, vaig ser professord’universitat. En els anys 80, una llei

Després de tants anys, com sesent un home que es jubila? En aquest cas, és voluntària, peròno per això menys emotiva. Com et vares decidir per lacarrera de professor? Per què etvares decidir perMatemàtiques?Varen influir bastant elsprofessors de secundària, tambéva ser per vocació i per necessitat. Com és això de treballar amb elteu fill? Encantat de coincidir amb ell a lafeina, un company més, he de dirque, entre els meus coneguts, no hiha molts de casos com aquest. Quan vares començar a ferfeina de professor?Recent llicenciat, a San Cayetanode Palma, aquest mateix curs vanconvocar les oposicions acatedràtic a Madrid, a les quals emvaig presentar, per això no vaigacabar el curs a Palma.

d’incompatibilitat de la funciópública va fer que els que estàvemamb la mateixa situació enshaguéssim de decantar per un delsdos llocs de feina i jo vaig triar lafeina d'institut.Ara que et jubilaràs, què pensesfer?Continuaré ocupant-me del'olimpíada de matemàtiques i, en lesmeves col·laboracions a diferentsrevistes de matemàtiques com finsara. Per altra banda, el lleure serà mésgran, omplit amb les meves aficions(pescar....) T’ha agradat fer feina a l’IES? És el meu tercer destí, m'ha agradatmolt fer-hi feina, hi he trobat gent icompanys extraordinaris. Què trobes de les classes d’aquestany a 1r de batxillerat? Són classes molt animades, a vegadesho són massa molt per part delsalumnes, esper que hagin sabutaprofitar el temps i treure’nrendiment. Quina va ser la primera classe quevas tenir?Quan vaig començar, el pla d’estudisera diferent de l’actual, els primersalumnes que vaig tenir eren de tercer

8 ACTUALITAT

Francesca Vallbona

JORNADA DE PORTES OBERTES 2010

paraules i, després, la calidesa i la sensibilitat d’Entreveusli van dedicar dues cançons, les quals van copsar elpúblic i el van deixar ben emocionat.Tampoc no podem deixar d’esmentar la cloenda musicalen la qual alumnes de 4t d’ESO juntament ambprofessors i d’altres alumnes músics de l’institut vaninterpretar No dudaría d’Antonio Flores i Twist ans shoutde The Beatles. Aquí, tots els assistents vam acabar

cantant i alguns,ballant al so deles cançons.Abans, elsa s s i s t e n t shavien pogutcontemplar elstreballs, ofertsper diferentsdepar tamentsexposats en elhall i en algunesaules. S’ha decomentar quecada anyaugmenta laparticipació det r e b a l l sexposats: sónnombrosos elsprojects deL l e n g ü e sestrangeres, sónsorprenents elsa r t i l u g i smecànics quecons t r ue i xenels alumnes aTecnologia i elsobjectes deplàstica. Itambé hi ha unlloc per a laliteratura amb

l’exposició del departament de Català (dedicada aSalvador Espriu i feta a partir de l’assignatura deLiteratura catalana de 1r de batxillerat) i amb els contesde Castellà. El hall, realment, feia goig!Evidentment, l’altre moment culminant d’aquestajornada va ser, com sempre, el del lliurament delspremis: el departament de Llengües estrangeres i el deCastellà donaren els guardons als guanyadors delsconcursos de projects i de contes, respectivament, tambées van premiar els guanyadors del concurs de cartells dePlàstica. El spremiats foren:

Al so de coets i d’una animada i cridanera percussió, queva captivar tot el públic assistent, va començar la Jornadade portes obertes 2010, que fou presentada,immillorablement, per Josep Borne i Maria MagdalenaAdrover. Durant el curs i especialment durant la setmanade Sant Jordi, s’ha recordat la figura del poeta JoanAlcover ja que durant el 2009 se celebrava el primercentenari de la publicació de Cap al tard. Així, s’han duta termea c t i v i t a t sdiverses, comla realitzacióde pòsters ic o l l a g e sinspirats enles sevesp o e s i e s ,lectura depoemes... I,com a colofó,l acol·laboracióde diversosdepartaments( M ú s i c a ,C a t a l à ,E d u c a c i óFísica iPlàstica) ha fetpossible quese li retés unt r i b u ta n o m e n a tDansa dep a r a u l e s .M ú s i c a ,p a r a u l e s ,dansa iimatges es vanc o m b i n a rmentre elstemes de lapoesia d’Alcover com la mort dels éssers estimats, elpaisatge, la pàtria... constituïen l’eix conductor d’aquestadansa de paraules juntament amb músiques tradicionalsi populars i que van acabar amb el cant de La Balangueraper part de tots els assistents. Val a dir que va ser unaversió modernitzada, amb tocs de rock, que va agradar atothom.Un dels moments més emotius de la vetllada foul’homenatge de comiat al professor i company MiquelAmengual que aquest curs es jubila després de més detrenta anys d’exercir la seva professió. Es van llegir unes

ACTUALITAT 9

Projects d’anglès i d’alemany

Premis d’anglès: Els guanyadors de 1r i 2n d’ESO són:

- En primer lloc: Teresa Escalas- En segon lloc: Maria Rigo Adrover- En tercer lloc: Sheila Muñoz Fernández

Els guanyadors de 3r i 4t d’ESO són:- En primer lloc: Àngel Vigara i Clàudia Escalas- En segon lloc: Antònia Estelrich i Aina Cristina Adrover- En tercer lloc: Elisa Bonet i Miquel Vidal

Premis d’alemany:Els guanyadors de 1r i 2n d’ESO són:

- En primer lloc: Tomeu Moreno- En segon lloc: Jaume Antoni Munar

Els guanyadors de 3r i 4t d’ESO són:- En primer lloc: Aina Cristina Adrover- En segon lloc: Miquel Vidal- En tercer lloc: Sara de las Heras

Contes de castellàEls premis als contes són per a:1r Helena Lucía Martín2n Teresa Escalas3r Marian Uguet4t Coral Maria CampoyEls premis a la presentació són per a:Nastassia Schaffernich i Aina Cristina Adrover.

Cartells de plàsticaEls cartells guanyadors són: en primer lloc el de na NeusMontserrat i en segon lloc el de na Maria Rosa Perelló.

A continuació els del concurs Llegeix que, dins el pla delectura, que s’ha posat en marxa enguany s’ha dut a termeal llarg del curs (els guanyadors figuren en un article apart).

I, finalment, va arribar el torn als guanyadors de la X ediciódels premis literaris Antoni Vidal Ferrando. El propi AntoniVidal, l’escriptor Miquel Pons, representants de l’AMIPA,del professorat i de l’Ajuntament van ser els encarregatsde lliurar els premis que, enguany, foren per a:

Primer cicle:Llums, càmera, acció Melissa Roca Borja 2n ESO C

Segon cicle: Brisa Desirée Martiñan 4t ESO BVides de paper Clàudia Escales 4t ESO B

Batxillerat: Metafòricament parlant Marta Escalas 2n Batx AQuè fas amb aquesta corona? Adrián Rodríguez 2n Batx B

Poesia:Records del Caló Rosa Maria Perelló 1r ESO DNòm Elisa Bonet 4t ESO ALa Mar Ariadna Alabarce 3rESO B

Cal destacar que, a causa de l’empat en qualitat delstreballs finalistes, el jurat decidí no donar cap primer nisegon premi, sinó repartir-los de manera equitativa.L’acte va acabar amb un refrigeri subvencionat perl’AMIPA i en el qual va col·laborar el professorat dePQPI.Finalment, només ens cal destacar que fou una vetlladaben entretinguda i dinàmica, amb un nombrós públicassistent i en la qual van participar molts professors ialumnes.Des d’aquí les gràcies i la nostra enhorabona a tots els quevaren fer possible aquesta festa un any més.

10 ACTUALITAT

CONVIVÈNCIES PER ESPORLES

Clàudia Escalas, Coral Campoy,Maday Agüero, 4t ESO

Els alumnes de 4t d'ESO de religióanàrem de convivències al Casal delsmonjos Teatins a Esporles. Vàremcoincidir amb altres alumnes del'institut de Sineu. Només varen serdos dies però ben complets. Ha

RECICLAR TÉ PREMI: EXCURSIÓ A CABRERA

Maria del Mar López

Els alumnes de 1r D’ESO i 3r de diversificació varenaconseguir el premi d’Ecocentre d’una excursió a Cabreraacompanyats pels seus tutors, en German i na Maria delMar. Varen sortir de l’IES a les 9h. A les 10h sortia el nostrevaixell des de la colònia de Sant Jordi. Al mateix vaixellviatjava un grup d’alumnes de Son Gotleu (Palma). Latravessia va ésser molt interessant, divertida i instructiva.El patró del vaixell ens va anar explicant les diferentsespècies d’ocells que habiten l’illa. Varen poder veurefalcons i gavines, entre altres.Quan varen arribar ens varen dividir en dos grups perpoder dur-nos millor a fer un recorregut pel litoral del’illa. Els alumnes demanaven amb molt d’interès

qüestions relacionades amb les sargantanes. Un dels guiesens va dir que les sargantanes estan acostumades a ésseralimentades pels turistes i els mesos d’hivern quan no hiha tanta gent a l’illa, qualcuna es deixa morir perquè noestan acostumades a cercar l’aliment per elles mateixes.Una de les coses més sorprenents va ésser poder gaudirde l’espectacle del fons marí. Els peixos nedaven tan aprop nostre que ens va parèixer esser a un aquari. Totsvaren gaudir moltíssim d’aquestes meravelles de la naturaen directe.A les 15h el vaixell va partir amb tots nosaltres rumb aMallorca.Tan sols em queda per afegir un enorme gràcies a tots itotes que han fet possible aquest regal al parc Natural deCabrera.

estat una experiència molt bona, hemtengut temps per riure, reflexionar ijugar. Només arribar, els monitors jaens havien preparat algunes activitatsperquè comencéssim a conèixer-nos,després ens repartiren les tasques dela casa i el primer grup va començarfent el dinar. A l'horabaixa vàrem

anar fins el poble a fer una gimcanai després de sopar, tot i estarrebentats, vàrem fer les actuacionsque vàrem anar preparant durant totel dia. Després d'una nit de por, elpitjor encara no havia arribat ja queens van despertar amb mangueradadins el llit.

A mi t j an c am í , v à r em de scansa r a Ca l aMàr mol . Al là d inàrem i jugàrem; a lguns ensvàrem tombar a descansar. Quan vam par t i r,vàrem pujar per una pare t , i vàrem cont inuarcap a l Cap Sa l ines, passant pe l Cor rent d 'enBar rag ot .Em va ag radar mol t , pe l s camins i e l pa i sa tge,sobretot perquè passaves una es tona d iver t idai vas per d i ferents camins. M'ag radar ia fer- l aun a l t re cop.

ACTUALITAT 11

Aquesta excurs ió va ser mol t d iver t ida . Enpar t perquè m'ag rada l ' espor t , i l ' a l t ra perquèpodies veure d i ferents pa i sa tges.El pa i sa tge de costa era mol t be l l . Passàremper les roques, penya-segats i pet i tes ca les.Per les roques h i anàvem quan e l camí era mésdi f icu l tós. També era un pa isa tge t ranqui l .Hi va haver un t ros que vàrem haver d 'anarmés cap a l ' in ter ior. Quas i tot era camí p la ,a l l à obser vàrem oce l l s i d i ferent vegetac ió .Vam passar per un camí , que s i miraves a lvo l tant , t an so ls ve ies una g ran extens ió deter ra , on h i hav ia uns oce l l s que vo laven .També và r em veu re d i f e r en t s c a s e s mo l tant igues, de pagès, quas i totes es taven mig

esbucades.El pa i sa tge de l a costa i del ’ in ter ior són mol t d i ferents.Pe rò to t s dos e r en mo l tt ranqui l s i ten ien unes v i s tesbe l les i espectacu lars.Abans d 'anar a l Cap Sa l ines,

vàrem anar a s 'A lmunia ambautocar.

EXCURSIÓ DE S'ALMUNIA AL CAP DE SESSALINES

Marina Rigo, 1r ESO B

12 ACTUALITAT

esmerçar tota la vida a aprendrellengües i escriure per convertir elscreients d'altres religions a lacristiana, Turmeda es va convertir al'islam per poder gaudir millor de lavida i escarnir les contradiccions dela vida i la moral mallorquines.La disputa de l'ase, una narraciósatírica, és la seva obra mésimportant escrita en català (tambéva escriure en àrab).Aquesta adaptació de l'obra haconvertit la sàtira de Turmeda enun espectacle musical plantejat comun viatge pel concepte musical,literari i espectacular de l'edatmitjana, en què l'Ase Ronyós de laCua Tallada, amb gran sentit comúrebat, al mateix Turmeda, elsarguments teològics sobre si sónsuperiors els homes o els animals,tot això amanit amb unes còmiqueshistòries dignes del millorBoccaccio. Així, un dia, AnselmTurmeda topa pel bosc amb una

LLULL/TURMEDA:DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA

Departament de Llengua catalana i literatura

assemblea d'animals reunida perescollir el nou rei i comença ladiscussió.Com a mostra una de les raons queaporten els animals:

Cançó del bastonejarSense nosaltres no tindríeu cuir,llana, llet, formatge o mantega.Veuríem qui és el maco que carregaels pesos que ens feu dur senserespir.

I quina pietatteniu pels animals?

Vosaltres ens mateu,escorxeu, espelleu,fregiu, bulliu, rostiu.Ens parleu amb crits de bastó.

I, si ens cuideu, és pel simple motiuque, si ens morim, perdeu lainversió.

Dia 11 de febrer el departament vaorganitzar una sortida per alsalumnes de 1r de batxillerat. Vamfer una ruta lul·liana per Palma enla qual vam visitar la plaça de SantJeroni on hi ha un relleu, a la façanade la Sapiència, de la mata deRamon Llull; després vam anar capa Sant Francesc, on una vegadavisitat el claustre vam veure elsepulcre del Beat; vam continuarcap a l'església de Santa Eulàlia i allàvam contar algunes llegendesrelacionades amb Llull i amb la sevaèpoca i, finalment, a la Plaça Majoron ens vam fixar en el lloc onsuposadament nasqué.El plat fort del dia era, però, larepresentació de La disputa de l'ased'Anselm Turmeda, al TeatrePrincipal.Turmeda és probablementl'escriptor clàssic mallorquí desprésde Ramon Llull. I es també l'altracara de la moneda ja que, si Llull va

ACTUALITAT 13

A l’intercanvi amb la Seu d’Urgell vàrem estar, un altrecop, amb els alumnes d’allà.El primer dia, dimarts 4, varen arribar a Santanyí i varenanar a l’Ajuntament. Al nostre institut, vàrem prepararuna mica de menjar per a tots els alumnes de 1r d’ESO iels alumnes de la Seu.Després d’aquest dinar, cada alumne que tenia uncompany, se n’havia d’anar a casa amb l’alumnecorresponent.

INTERCANVI AMB ELS ALUMNESDE LA SEU D’URGELL

Marina Rigo, 1r ESO B

Dijous 6, els alumnes de la Seu, havien d’anar a Palma aveure la Catedral. Els de Santanyí quedàrem a fer classenormal.A l’horabaixa, la meva companya i jo vàrem anar a feruna volta amb barca, els meus pares i la meva germanaens acompanyaven. Vàrem anar a Cala Mondragó is’Amarador. Després anàrem cap a Cala d’Or, vàremfer una volta i vàrem tornar cap al port de Portopetro.Del port, anàrem a casa on vàrem jugar a la Wii, vàremsopar i miràrem una sèrie. A les 22.00h la vàremacompanyar a l’hostal.Divendres 7, vàrem fer classe a primera hora, els de laSeu n’havien de fer amb nosaltres, però no hopogueren fer perquè arribaren tard.A segona hora, vàrem fer una gimcana al pavelló i alcamp de futbol. La gimcana consistia en set proves: tiramb fona, circuit de bàsquet, prova de matemàtiques,joc de paraula tabú, un de castellà, un de català i un defutbolA les 11.00h, ens vàrem acomiadar dels de la Seu,tothom estava una mica trist perquè els seus amics sen’anaven a la Seu.

A les 22.30h, els havíem d’acompanyar a l’hostal ondormien, Villa Sirena, a Cala Figuera.Dimecres 6, vàrem fer una excursió a s’ Amarador ambbicicletes. L’excursió va estar molt bé, però perdesgràcia una alumna de la Seu, Sílvia, va caure il’ambulància se la va endur a l’hospital. Nosaltresseguírem cap a la platja. Allà férem diverses activitats:voleibol i pales, tothom podia escollir el que volia fer.També, no era obligació jugar als esports, hi havia gentque nedava, alguns tan sols es mullaren els peus oprenien el sol. Vàrem dinar a la platja, i a les 17.00hvàrem ser al nostre institut.Com el dia anterior, ens en vàrem anar a casa, aquestcop, els alumnes de la Seu varen voler quedar a l’hostalper descansar i dutxar- se, jo me’n vaig anar a casa a ferel mateix.A les 21.00h, vàrem anar a l’hostal Villa Sirena, a CalaFiguera, perquè havíem de fer un sopar tots junts. Alsopar hi havia diversos professors, entre ells la directora.Mentre sopàvem, també jugàvem.Abans d’acabar la festa, uns amics, varen cantar una cançód’aniversari a un company que feia 13 anys.La directora ens va repartir un full on hi havia diversescançons, que vàrem cantar tots junts. Una alumna de laSeu va tocar una cançó amb la guitarra, mentre alguns delsseus companys s’unien cantant.Jo me’n vaig anar devers les 23.15h, estava cansada.

14 ACTUALITAT

ASSAIG OBERTSegon de batxillerat

Una actriu i un actor ens van fer unrecorregut a través de les treslectures obligatòries de 2n debatxillerat: ens vam retrobar ambManelic, Marta i Sebastià de Terrabaixa, vam sentir en primerapersona, i amb un toc d'humor(negre) els patiments de JoanAlcover i vam viure en directe lalluita per sobreviure de Colometa,de La plaça del Diamant. Totplegat, una hora d'entreteniment,diversió i, sobretot, de feina benfeta. Un espectacle genial!

XERRADES DELPOLICIA TUTOR

RedaccióDurant el segon trimestre la policialocal va dur a terme una sèrie dexerrades sobre educació vial i sobreviolència de gènere. Agraïm,especialment, la col·laboració delpolicia local, Tomeu Vidal, tant peraquestes xerrades com per l'ajudaque ens ha donat durant tot el curs.

Per altra banda, la creació de laComissió intersectorial ha estat unencert, s’ha convertit en un espaion totes les persones que treballamamb els adolescents (educadora decarrer, policia tutor, infermera depediatria i professorat) puguemproposar idees, consensuar-les iplanificar diferents actuacions.També ha estat una peçafonamental que en formin partrepresentants de les famílies i elsalumnes del nostre institut, perquèaixò ha afavorit que la comissiótreballi en el context real deSantanyí. Tota aquesta tasca enconjunt, sumant esforços, ens haenriquit moltíssim, no només com aprofessionals.

Ha estat una satisfacció poderparticipar en el pilotatge delProjecte d’Educació i Promoció dela Salut, ja que s’ha aconseguit, peruna banda, que l’aprenentatge delsnostres alumnes respecte als temesde salut sigui més propera i útil.Després d’haver treballat elscontinguts amb el professorat ,altres professionals especialistes,com la infermera de pediatria delcentre de salut o el policia tutor.Aquests han entrat a les aules i, ambcoordinació amb els docents, hanrealitzat una tasca de reforç delstemes treballats. Així, l’alumnatenllaça els continguts escolars ambles estratègies que fan possiblel’adquisició dels hàbits saludables.

SUMANT ESFORÇOS PERPROMOURE LA SALUT

Margalida Caldentey, Orientadora

Redacció

EDUCACIÓ PER A LA SALUT

Dia 28 de maig va ser presentata l'IES Santanyí el llibreL'educació per a la salut en elscentres educatius que han elaboratconjuntament les conselleriesd'Educació i de Salut a partir deprojectes intersectorials. Després de la presentació, elsalumnes de Serveis derestauració van oferir unpiscolabis a tots els assistents.

ACTUALITAT 15

Adrián Rodríguez, 2n Batx. B

I AMSTERDAM

defineix a la perfecció tot el quevàrem veure i gaudir: cases, totesfetes de maons, totes estretes,estretíssimes, idèntiques les unesamb les altres; ponts i canals ambvaixells grans i petits a cadascunade les cruïlles, fent de cada carreruna còpia gairebé exacta del’anterior; bicicletes per totarreu, davant, darrere, a uncostat i a l’altre, no importava onposessis la vista, sempre hi haviacom a mínim una d’aquellesbicicletes plenes d’encant; elstramvies incansables recorrentels carrers plens de gent

Desprès d’unes poques hores deson, inquiet i nerviós, tocaaixecar-se molt d’hora per arribara l’ institut, que aquest pic faràde punt de partida. Molts desomriures i qualque broma per lamida d’alguna maleta massagrossa. Partim cap a Palma, d’allàa Madrid i finalment, desprèsd’un petit retard a Madrid quese’ns va fer etern, cap aAmsterdam.La impaciència per arribar ens vafer el camí més llarg, però siguicom sigui arribem a l’AmsterdamSchiphol, on hi havia un autocarque ens esperava per portar-nosa la ciutat. Aquell autocar vaestar ple de cares contentes finsa l’arribada a l’hotel, cosa que noés d’estranyar, ja que enstrobàvem al país dels molins i deles tulipes, a la ciutat de lesbicicletes, a la ciutat senseprejudicis: per fi ens trobàvem aAmsterdam.Arribàrem a l’hotel, deixàrembosses i maletes i, comentantl’estretíssima i empinada que eral’escala, sortírem al carrer bentapats amb guants, gorres ibufandes, perquè el fred és unade les moltes característiquesd’Amsterdam.Preciós. Aquest és l’adjectiu que

tranquil·la que no crida, que nofa renou i que no embruta; lesllums i els colors que prenia laciutat durant el capvespre, i elregal inesperat d’uns flocs de neudurant les nostres primeres horesa la ciutat.Encaminats per en ToniEstelrich i per na Xisca Roig, elsquals foren els guies perfectesper a la nostra visita, férem lesprimeres passes per Amsterdamacompanyats de la fredor de lanit i de la il·lusió i les ganes delprimer dia (que es mantinguerendurant tot el viatge). Passàremper davant dels famosos coffeshopsi dels locals més variats, entrant aun dels moltíssims sex shops iprovocant nombroses rialles enla majoria de nosaltres, peracabar amb una passejada perl’anomena’t Barri Vermell, el qualens va fer adonar-nos de com ésde diferent allà la manera depensar.Acabada la primera passejadatornàrem a l’hotel disposats aaprofitar cadascun dels momentsrestants per omplir-nos d’unanova experiència, unaexperiència increïblementenriquidora i increïblementdivertida.

ACTUALITAT16

Per Sant Jordi la poesia va sortir als passadissos del centre: un drac ple de poemes, estrofes de Joan Alcoverpels vidres... I després roses i llibres per a tothom. I una llegenda de sant Jordi per a un públic atent idivertit. Una gran festa.

SANT JORDI 2010Redacció

17ACTUALITAT

Dia 31 de març vàrem fer una sèrie de jocs alpavelló. Un d'ells era la mímica. Un de l'equip teniauna llista amb coses per representar. Els altreshavien d'endevinar el que estava imitant. Si ho fèiemsumàvem un punt. Un altre joc era el bàsquet. Cadaun havia de fer botar la pilota fent ziga-zaga alvoltant d'uns pals. Quan arribava a la cistella,llançava. Si la pilota entrava , tornava botant lapilota una altra vegada, però si no entrava havia detornar a tirar fins que feia cistella. Al futbol, havíemde fer gol des de mig camp. L'equip que feia mésgols guanyava. Al joc de força es tractava de llançaramb força una pilota de tennis i tocar la diana commés al mig millor perquè et donaven més punts. Quifeia més punts guanyava. Una altra prova era la delsaccents diacrítics. En aquesta prova et donaven unfull amb frases en què havies de triar la paraulacorrecta i posar-la. L'equip que menys temps trigavai menys errors feia, guanyava. A la prova dematemàtiques havies de resoldre les operacions ambnombres enters. Cada operació tenia una lletra is'havia de descobrir la frase que es formava enordenar les lletres. Qui primer construïa la frase,

DIADA ESPORTIVA 2010Josep Amengual, Andreu Ferrer, Tomeu Moreno, Jaume A. Munar, Javier Sánchez i Xavier Simarro, 1r ESO B

Aquest any també hem tengutfotografies dels nostres alumnesseleccionades per a l’exposició delconcurs FOTOJOVE organitzat perl’Ajuntament de Palma. Després detres anys participant-hi, enguanyvoldria fer una reflexió sobre laimportància que té el fet que elsnostres joves tenguin un espaiprivilegiat com és el CASALSOLLERIC per mostrar la seva feinaal públic. Des del mes de novembre, estreballa amb els alumnes lacomposició, l’enquadrament, lallum, les idees, sobretot les idees, lesdiferents maneres que cada un té deveure la mateixa realitat... amb lail·lusió de saber que el resultat noquedarà només per nosaltres aclasse, perquè la professora posi unanota, sinó que durant el mes d’abrilpodrà ser vista i gaudida pel públic.És cap a on vol anar l’educaciód’avui, les famoses competènciesbàsiques: apropar, inserir la feina

LA NOSTRA FEINA AL CASAL SOLLERICBerenice De Lorenzo

que fem a l’institut a la vida adulta.Estam acostumats a veure l’obrad’artistes consagrats en els museusperò cada any l’exposició deFOTOJOVE ens permet assistir alsprimer passos de futurs artistes... defutures persones! Enhorabona a

tota la gent de l’Ajuntament i delCasal Solleric que ho fan possible.Gràcies.Han guanyat: Desirée Martinyan (4teso) quart premi, Claudia Escales (4teso) diploma, Saray Jorgoso (1r eso)diploma.

guanyava. L'última prova era la de castellà. Haviesde resoldre els exercicis que se't proposaven. Algunses feien amb diccionari i d'altres no. Quan s'acabavael temps, l'equip que hagués fet més exerciciscorrectes, guanyava.A nosaltres ens va agradar molt aquesta diadaesportiva de Pasqua. Els jocs eren molt divertits,però el que hauria de millorar és el temps de quèdisposàvem per a cada joc, ja que ens en faltava.Haurien de posar uns deu minut més a cada joc iseria molt més divertit. El que més ens va agradarera el joc del gol de la teva vida, era molt divertit. Elde bàsquet també era molt divertit perquè haviesd'anar molt ràpid. L'equip de Javier Sánchez va ferrècord en aquest joc. El més difícil era el joc dematemàtiques, era molt embullós. El joc de l'accentdiacrític i el de trobar paraules al diccionari tambéens va agradar. Però el que ens va encantar era el jocon hi havia en Miquel Àngel Tomàs: el de mímica.Tot això eren els jocs de la gimcana. La segonaactivitat va ser una pel·lícula. Vàrem veure Labrúixola daurada, va ser molt interessant, però novam tenir temps de veure-la tota.

18 ACTUALITAT

una sala muy grande donde había unos rollos de papel gigantes. Allí nosexplicaron que los diarios que no se venden se reciclan en papel de váter.También nos dijeron que allí también redactan otros diarios diferentes: elDiario de Mallorca en alemán y el As. También nos explicaron cómo seconsiguen las noticias, los epacios de los anuncios en el diario, cuándo seredactan las noticias, cómo se redactan... Después, cuando salimos fuera,nos hicieron una foto por cursos, delante de las letras de Diario de Mallorca,para publicarla en el periódico.

Día 26 de abril fuimos de excursión al Diario de Mallorca. Primero fuimosdonde están los ordenadores, allí es donde redactan las noticias. Noshicieron algunas preguntas y a quien las contestara bien le daban un papelde un viaje gratis a Menorca o a Ibiza. Después vimos una sala dondehabía una máquina que tenía muchos cables. A continuación entramos en

Maria del Mar Burguera, 1r ESO C

EXCURSIÓN AL DIARIO DEMALLORCA

LLEGEIXBlai Bonet, Ana Belén Carmona

Ja hem arribat a la meta final, i tenim elslectors més enrollats de l'institut.Enhorabona! Però abans de res, volemrecordar que un llibre mai no fa nosa a laplatja, a la barca o asseguts a la terrassetaamb el geladet; i que un poema pot seruna bona eina per aconseguir el ligue deverano.Aqui teniu els guanyadors:1r ESO: Mª del Mar Burguera (1rC),Rosa Perelló (1rD) i Helena Martín (1D)2n ESO: Patricia Marín (2nB), NúriaVioque (2nB) i Cristina Adrover (2nB)4t ESO: Desirée Martiñan (4tB), AmaliaRuano (4tA) i Antònia Estelrich (4tB).Farem una menció especial als alumnesque confeccionaren els cartells delconcurs. Moltes gràcies a en MiquelVidal (3r C) i a na Desirée Martiñan(4tB).Una estirada d'orelles als grups de 3rd'ESO, que no s'han engrescat en lalectura.Us desitjam un bon estiu vora la mari...Llegeix!

Els alumnes de tercer, quart ibatxillerat de l'IES Santanyígaudírem dia 18 de març d'unajornada totalment matemàtica.Durant el matí, ens vàrem desplaçarfins a Manacor per concursar al típicconcurs anomenat “Cangur” (noguanyà ningú de l'IES Santanyí, peròens ho passàrem de meravella).A la tarda, anàrem a la Universitat deles Illes Balears a escoltar unconferència molt interessant sobre lageometria de les bombolles de sabó.En definitiva, fou una jornada en laqual aprenguérem divertint-nos.

PROVESCANGUR 2010

Miquel Vidal, 3r ESO C

INVESTIGACIÓ 19

Els alumnes de processos de comunicació de segond'ESO hem elaborat un treball d'investigació per saber enquins idiomes ens responen les persones de diferents llocsde Mallorca a les preguntes següents: Hi ha en Pere? Está Laura?Hospital?

La primera pregunta es fa en català, la segona en castellà ila tercera és una pregunta neutra. D'aquesta manerapodem saber quin és l'ús real del català en situacionslingüístiques diferents.Els resultats ens han fet veure que als diferents pobles deMallorca se sol xerrar més el català. En canvi, a Palma,hem pogut observar que molta gent xerra el castellà tot ique el català hi és present segons com ens dirigim a ells. A

SÍ?, DIGUI? ALLO? HI?...Processos de comunicació, 2n ESO

la zona turística de Cala d'Or molts ens han respost enaltres idiomes tot i que també hi sol predominar elcastellà.

Una vegada realitzades les preguntes i posades en comúles respostes concloem que, tot i que gairebé tothomconeix el català, només el fan servir si ens hi dirigim encatalà. També hem de dir que segons on es realitza eltreball és realment difícil trobar gent que parli el català, toti que és la llengua pròpia de les Illes Balears.

Pensam que és urgent que facem feina per tal denormalitzar l'ús de la nostra llengua que es troba en unasituació de desigualtat més que evident.

A continuació podreu veure els gràfics dels resultats.

Pobles Palma Cala d’Or

Hi ha en Pere?

¿Está Laura?

Hospital?

20 CREACIÓ

Taller d'artesania, 2n ESO

TOTS ENS IMPLICAM!!!

L’hivern és mal de passar, fa fred, hi ha poques horesde llum solar i després de les vacances de Nadalsembla que quedin molt enfora els llargs dies deprimavera; per això la festa de carnestotels és tanben rebuda. El mes de febrer es fa més curt encaraquan realitzam els preparatius de les disfresses i lescoreografies... Per això, des del Taller d’artesania.volíem participar en la decoració del que seria elmarc de la desfilada. Tot un pati és difícil d’abastar...vàrem concentrar els nostres esforços en un elementde reduïdes dimensions, però que estaria molt

present en la celebració: e lfotomatón . El fi l conductord’enguany era La mar. Els alumnes del taller no varenestalviar hores de feina pertenir-ho tot a punt en arribar eldia. Amb pocs materials: paper,tela, cartró, guix, témpores isobretot imaginació perconvertir uns barrals d’aigua enpeixos tropicals de colorsinesperats i un pop amb mal degola, aconseguírem posar unfons a totes les fotostestimonis d’aquell dia, d’aquellany...

Redacció

TEATREE l p a s s a t d i a 7 d em a i g , l ' a l u m n a t d eT a l l e r d e T e a t r e d e 3 rE S O v a e s t r e n a r l as e v a o b r a A r r i b a e lS e n y o r P r e s i d e n t . V as e r u n a o b r a d i v e r t i d aq u e v a d u r a r u n a h o r a im i t j a . H e m e s t a t u n sc i n c m e s o s p r e p a r a n ta q u e s t a o b r a i e n s h ad u i t m o l t a f e i n a . E ln o s t r e p r o f e s s o r v ah a v e r d e s o r t i r ae s c e n a p e r p o d e r - n o sa j u d a r i a n i m a r - n o s .A l f i n a l , v a v a l e r l ap e n a p o s a r - h i t e m p s ie s f o r ç p e r q u è l ' o b r a v aa n a r b é .

CREACIÓ 21

Són diversos els objectius que volia assolir eldepartament de Dibuix organitzant aquest taller amb ungrup d’alumnes de 1r d’ESO. Vàrem convidar l’artista lleidatà afincat a Menorca, ToniRiera, aprofitant una visita a Santanyí; coneixíem la sevafeina amb material de rebuig trobat a les platges de l’illa

on viu i la seva experiència de tallersamb nins... Convidar-lo a fer feina

amb nosaltres era una oportunitatper demostrar que tots

tenim capacitatper crear i que a

més a més, crear ésmolt divertit!!! Si

TU ETS CREATIU?TALLER ELS NINOTS D’EN TONET

Berenice De Lorenzo

tenim en compte que totes lesobres que varen resultar estaven

fetes amb botelles, cds,capses, roba vella... ensadonarem que podem

passar una estona entretengudaamb molt pocs recursos. Cadaalumne se’n va dur a casa el seurobot, animal, joguina... i cada un vacomprovar que la creativitat és

pròpia de l’ésser humà... només cal fer-la servir!!! Tu també ets creatiu! : )

22 CREACIÓ

ACRÒSTICS

Els alumnes de 2n d'ESO se confessen en aquests cal·ligrames. Endevinau qui són els autors?Ho trobareu als mateixos poemes!

Bianca Sansone, 2n ESO A

Rosa Aguiló, 2n ESO D

Alejandro Flores, 2n ESO B

Louis Grava, 2n ESO B

CREACIÓ 23

Patrícia Marín, 2n ESO B

Núria Vioque, 2n ESO B

En aquests darrers dies del curs ja se sent la caloreta del'estiu i tots pensam que ara són uns moments durs peròque hem de passar de la millor manera possible. Peraquest motiu, des del Departament de Llengua Catalanavolem contribuir-hi i us oferim un aplec de “dois” ques'han pogut sentir al llarg d'aquest curs. Esperam que usdivertiu en llegir-los i també volem donar les gràcies alsseus autors. Bon estiu!

Esmaperdut: que ha perdut l'arma (1rD)Esquerp: que sempre utilitza la mà esquerra (1rD)Antònim de previsor: desprevisor (1rD)Divinitat: quan he encertat una cosa és que l'he“divinitat” (1rD)Íntegre: dit de la mà (1r B)Optimista: persona que és molt negativa (1rD)

que sempre vol tenir la raó (1rD)Singular d'”aliens”: “alien” (com la pel·lícula) (1rbatxillerat B)Esquadra: allà on fiques els cavalls (1rD)Com es diu una persona que té seny: “senyable” (1rD)Derivat de pam : “empalmar” (1rD)Prodigiós: bona persona (1rD)Com vivien els primers colonitzadors d'Amèrica?“Menjant i cavant” (1rD)Com es diu d'aquell que practica judo: judista, judoco ojudoista (1rD)Tenaç: recipient per ficar coses (1rD)Esquerp: que és molt estalviador, que no vol gastar(1rD)Pasqual: marca de la llet (1rD)Interurbà: que és defora de la urbanitat (1rD)TGV: Túnel Geogràfic de València (2n C)Maluc: la guixa (melic) (1rD)Completa la paraula següent: s____ndria (sandria: el quebeu mon pare!) (1rD)

DIVERTIMENT

Isabel Burguera