II E

tapa

. n

ún. 16

m

arç

20

02

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

Resum

3 Editorial

4 La veu de Museu

5 El vaixell Vasa (II) (Isidre Oliveras) La historia d’aquest extraordinari vestigi del s. XVII, el vaixel de guerra més costos i adornat que Suècia construí.

7 Navegant per alta mar, a bord del llaüt «Santa Espina» (I) (Antoni Clapés) Travessia ètnica-cultural des de Calella de Palafrugell a Maó. Viatge de cabotatge només a vela i rem, per transportar una saca de ginebró i una paca de taps de suro, recordan com ho feien els nostres avis.

9 Camins de mar (Artur Maria i Garriga) La barca vella

10 Un Museu Naval en Les Saintes (Antoni Rodriguez Fernández) Descobriment d´un museu naval a l´illa de Saintes a les petites Antilles.

12 Una visita al porta-avions Charles

de Gaulle (I)

(Albert Campanera) Relat d’aquesta interessant visita per un dels pocs españols que aconseguiren vi- sitar-lo.

16 Visites (Pau Ribé)

17 Noticiari i Bibliografia del Museu

Resumen

3 Editorial

4 La voz del Museo

5 El navio Vasa (II) (Isidre Oliveras) La historia de este extraordinario vestigio del s. XVII, el navio de guerra más costoso y decorado que se construyó en Suecia.

7 Navegango por alta mar, a bordo del laúd Santa Espina (I)

(Antoni Clapés) Travesia étnico-cultural desde Calella de Palafrugell a Mahón. Viaje de cabotaje solo a vela y remo, para transportar una saca de enebrina y un fardo de tapones de corcho, rememorando como lo hacían nuestros abuelos.

9 Camins de mar (Artur Maria i Garriga) La barca vella

10 Un Museo Naval en Les Saintes (Antoni Rodriguez Fernández) Descubrimiento de un museo naval a la isla de Les Saintes en las pequeñas Antillas

12 Una visita al portaaviones Charles

de Gaulle (I)

(Albert Campanera) Relato de esta interesante visita por uno de los pocos españoles que consiguieron visitarlo.

16 Visitas (Pau Ribé)

17 Noticiario y Bibliografia del Museu

Las entidades o interesados en cualquier artículo de esta publicación en lengua castellana, pueden

solicitarlo a nuestra Asociación con sede en el Museo Marítimo de Barcelona. Avda. de les

Drassanes s/n 08001 de Barcelona

Foto portada: Maqueta de la goleta de velatxo VOLCHITSA de nacionalitat Russa construit a San

Petesbourg l’any 1992 Maqueta construida per senyor Lluis Rovira

* * * * *

Consell de redacció:Pau Ribé i QuimasóWashington Garcia

Diseny i maquetisme:Equip revista SIRGA

Edita:AAMMB, Museu Marítimde Barcelona.Agda. de les Drassanes s/n08001 Barcelona

Impressió: Vilaró Serveisintegrals d’impressió, S.L.

Depòsit legal:B-43.531-02

La revista SIRGA no es faresponsable de les opinionsi articles signats a les sevespagines

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

EDITORIAL

Novament tornem a posar-nos en marxa per estar ambvosaltres després d’uns mesos sense editar la nostra re-vista SIRGA.. Per què aquesta tardança relativament cur-ta? Evidentment no és culpa de l’organització ni de bontros, ja que el nostre anhel és tenir sempre un contactepermanent amb els nostres associats i simpatitzants, i SIR-GA és el cap que ens uneix, però circumstànciesimprevistes han fet que de moment aquesta suspenguésel tiratge durant un temps no gaire llarg.

Voldria amb aquest editorial fer palès l’agraïment de l’actualJunta, als que fins al final de l’any 2000 van ser els quis’enfrontaren amb la costosa tasca de dur a terme l’edicióde SIRGA durant molt temps, els amics i associats senyorsToni Rodríguez i Albert Campanera, gràcies pel vostretreball.

Durant l’any passat sols s’ha publicat una única revista,que amb l’afany de fer-la millor també ha tingut certesdificultats i mals entesos.

Però no hem perdut l’ànim i tornem a la càrrega per dur-laa bon port. Procurarem com deien els antics traginers: noentrebancar-nos amb la mateixa pedra.

No és fàcil l’arranjament d’una revista. Veiem com se’npubliquen moltes però, poques continuen, per què això?.Primer, perquè una revista resulti rendible se n’hand’imprimir moltes i aquest no és el nostre cas. Després lanecessitat d’articles que siguin plaents al lector, i aprofitol’avinentesa per fer una crida als nostres associats per siconeixen alguna història, anècdota, biografia d’algunpersonatge, temes arqueològics, en fi tot el que tinguirelació amb el mar, ens ho faci arribar, per enriquir elstemes de SIRGA i entre tots donar llum a la revista tres oquatre vegades l’any

Aquest és el nostre afany amb el lema «SIRGA son tots»

Pau Ribé i Quimasó

3

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

LA VEU DEL MUSEU

Nous vents

Des de fa temps, les veles del MuseuMarítim de Barcelona estan rebent ventsnous i frescos que ajuden a millorar elrumb de la seva travessia.

En la nostra estructura interna, el Museus’està obrint cap a l’exterior i potenciantalgunes de les seves tasques. El Centrede Documentació Marítima ha iniciat laseva singladura. Aquest centre s’ha creatper reunir el màxim nombre possible defons documentals de caràcter marítim. Demoment, ja aplega els fons del MuseuMarítim i de l’Autoritat Portuària de Bar-celona i esperem que aviat s’incrementiamb noves aportacions institucionals iparticulars perquè els investigadorstinguin al seu abast i de la manera mésfàcil i accessible el màxim dedocumentació per realitzar els seustreballs. També s’ha engegat el Centre derecursos educatius del mar. Aquest cen-tre, que també és una realitat, treballa perreunir tots els esforços pedagògics quees produeixen a la nostra ciutat per donara conèixer la cultura marítima barceloninai de la nostra mar. També s’estanpotenciant altres departaments i unitats dela nostra casa. D’entre ells, cal citar el deRecerca i embarcacions que té el dobleobjectiu d’anar recopilant treballs i novadocumentació del nostre món marítim i lapreservació, restauració i conservaciód’embarcacions al llarg de la costa. Enl’apartat d’embarcacions ja fa temps ques’ha anat bastint el pailebot Santa Eulàlia,el nostre vaixell insígnia que ha iniciat

l’extensió a l’aigua del Museu Marítim. Ara,toca el torn a altres tipus d’embarcacionsque l’acompanyin. El bot de pràcticsPòl·lux ha estat el primer a abarloar-s’hi.Actualment, estem treballant en el Calixto

Pijuan una barca d’arrossegament delsanys quaranta per incorporar-la també alnostre estol de mar. Una altra barcad’arrossegament s’incorporarà a lescol·leccions del Museu i altres bastimentsaniran arrodonint aquesta col·leccióperquè en el futur els visitants del Museupuguin gaudir d’una col·lecció represen-tativa de les diferents tipologies debastiments que durant el s. XX havienpoblat els nostres ports i les nostres mars.

Hem començat les obres

Pel que fa a l’edifici, al mes de març hancomençat les obres. En aquestes primeresfases, entren en restauració diverses partsles Drassanes. La façana de mar és unade les parts triades. Els porxos de JosepCarner seran restaurats i s’hi instal·laràun petit llac que reflectirà l’edifici cap a laciutat i, al mateix temps, tornarà a ferpossible que les aigües acaronin una altravegada el nostre edifici, com ho havienfet en altre temps. Les naus de laGeneralitat també seran restaurades i s’hihabilitarà una gran sala d’exposicionstemporals i unes drassanes pròpies per ala restauració i manteniment delsbastiments del Museu a càrrec delsnostres mestres d’aixa. A la Llotja, s’hiinstal·larà una biblioteca nàuticaespecialitzada i altres serveis. També esrehabilitaran les oficines i altres parts del’edifici. Tota aquesta remodelació latindrem enllestida al cap d’un any.

4

En el any 1956, Frazén, aconseguí ubicarla nau de guerra Wasa, quasi dintre mateixdel port d’Estocolm i, també aconseguídespertar l’interès nacional en torn a laidea de recuperar el vaixell que, aviat escomprovà, que es trobava en notable bonestat després d’haver estat més de trescents anys en el fons del mar.

Encomanats per l’optimisme d’en Frazén,i la seva convicció de que seria possiblerescatar el buc, les autoritats nacionals ilocals, la marina de guerra sueca, elsgremis de comerciants i una nació unidade manera quasi unànime, apocaren iestimularen la gran aventura. GustavoAdolfo VI, llavors Rei de Suècia, que eraun erudit arqueòleg, i el príncep Bertil, quees convertí en President del comitèencarregat del projecte de recuperació,posaren tots els millors empenys en larealització del mateix.

Es recaptà prop d’un milió de coronesd’una col·lecta a la que hi va contribuí totala nació. En quant a experiència tècnica imaterial, el projecta del Wasa rebé delsmés diversos sectors, gran part de tot elque necessitava. El recolzament mésimportant, el rebé de la marina de guerra

i sobre tot d’una important empresa suecade salvament ben coneguda amb el mon,la Neptuno, que s’encarregà a expensesseves de fer la totalitat dels treballs derecuperació. No obstant, la incertesasempre present en el projecte, hi havia almateix temps una disposició optimista acórrer el risc, sense el qual la recuperaciómai s’hagués pogut realitzar. No obstanthi així, el problema financer fou molt difícil,però d’haver-se realitzat en els nostresdies per cert la dificultat hauria sigut major.Però ¿com es podrà fer el rescat? Finsllavors, mai s’havia tret de la mar un buctant gran i antic. Les propostes forenmoltes e imaginatives: Algú proposàcongelar el Vasa en un bloc de gel i deixarque tot ell pugés a la superfície per si sol.Remolcar després el gran bloc de gel enun lloc adequat i deixar que es fongués alsol. Axis sortirà el Vasa. Altra proposàomplir el vaixell de pilotes de pimpóm.Quan hi hagués entrat una quantitatsuficient, el buc pujaria sol. Laexperimentada empresa sueca desalvaments, Neptunbolaget, opinava quelo millor era una tècnica convencional: espassarien gruixuts cables per sota del bucfermats en pontona plenes d’aigua. Albuidar les pontona per bombeig, pujarieni tibarien els cables aixecant el Vasa delfons. La proposta fou acceptada, fent elspreparatius per portar-ho a cap. La marinaposa vaixells i personal a disposició, i a latardor de 1.957, els bussos començarenla feina de obrir amb mànega per raigd’aigua túnels per sota del buc. El llot i lagrava foren apartats per raig d’aigua agran pressió, una feina que requeria .grantècnica i molta valentia, ja que tenien quetreballar a trenta metros de profunditat iamb una fosquedat absoluta. Els túnelseren tant estrets , que els bussos teniende entrar i sortir arrossegant-se. Lesbigues i taulons i altres restes feien quela mànega d’aire i els cables podien

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

El Vasa (II)Isidre Oliveras i Parera

5

enredar-se fàcilment, cosa que passavamolt sovint. Sobre dels seus caps elsbussos tenien edemes , un buc de mésde tres cents anys, que pesava més demil tones, amb un llastra de pedres en elseu fons, per lo que no sabien si el Vasaaguantaria sensé. La feina del túnels duràdos anys sense cap accident.

A finals de agost de 1959 arribà la horadel primer aixecament. Les pontones derescat de la empresa Neptunbolaget forencol·locats per sobre del Vasa, els cablespassats per sis túnels es fermaren en lespontones i sense problemes es poguéaixecar del fons l’antic vaixell. El buc vaaguantar i el Vasa es pogué pujar en 16etapes en aigües menys fondes, peròdeixant-lo per sota el nivell de l’aigua, jaque per treure’l a fora de l’aigua, primers’havia de calafatar i reforçar tot el bucamb perns de ferro nous que haviendesaparegut pel rovell i deixar el casccompletament estanc amb la finalitat queal treure el vaixell fora bombejant l’aiguade dins no hi entres la de fora. El 24 d’abrilde 1961 quedà tot llest per l’aixecamentdefinitiu, la premsa, la radio, i la televisió

del mon sense estaven allà. Al cap de 333anys de estar en el fons, el Vasa trencà lasuperfície de les aigües apareixent a lallum del dia un tros verge del segle XVII.Una vegada la borda quedà fora del’aigua, es posaren en marxa potentsbombes d’enxiquiment i el 4 de maig jalliure de l’aigua i llot, surà per si mateix ipogué ser remolcat i col·locat sobre unagran pontona on s’hi construí la sevaprimera estada tota d’alumini que tenia lamissió de impedí que la fusta s’escardés.

La experiència del Wasa aportà un cúmulde coneixements tècnics de gran utilitat,ja que es van produir intercanvis moltimportants amb el projecta Mary Rose dePortsmouth. Anglaterra, i la Coca trobadaal riu Wésser de Bremen

Arribà l’hora, per lo tant, de fer el balançde la conservació i restauració del Wasa ide les activitats del museu com a tal.

Un esforç pioner en la conservació de lafusta amarada d’aigua. Apart de lesdificultats que va plantejar la recuperació,el problema primordial i més agut unavegada recuperat el vaixell fou trobar laforma de conservar aquell immens volumde fusta amarada d’aigua.

Al emprendre la tasca de la conservació,el tècnics s’aventuraren en molts aspectesen un terreny verge. Per impedir que elsdebats sobre aquestes particularitatstècniques esotèriques es convertissin enuna divisió entre restauradors i químicsper una part, i conservadors i humanistes,per l’altra, amb les seves irreconciliablesactituds i disciplines, es creà en unaprimera fase un consell tècnic.El mateixestava integrat per experts altamentqualificats en diversos aspectes de laconservació, com la tecnologia i la químicade la fusta, els polímers, la metal·lúrgia,la ventilació i la construcció naval. continuarà . . . .

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

6

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

Navegant per alta mar a bord del llaüt Santa Espina

Toni Clapés i Solanomariner de la Santa Espina

El Santa Espina du a bord sis servidors,mariners de tres generacions, que volensentir, patir i gaudir els treballs i lesemocions dels nostres avis i besavis. Itambé deixar que les fustes amarades peltemps ens diguin a cau d’orella els secretsdels nostres avantpassats.

Hissar, ara ! Les mans prenen la drissa ia força de braços l’antena s’alça, el drapes lliura a la tramuntana i aquesta infla lagran vela a la bona; el car sembla el freen les regnes d’un cavall, l’escota caçadapel patró recull la força del vent perquèens dugui mar endins, el timó vibra quanl’arjau l’obliga a prendre al rumb de sesilles i el llaüt llisca sobre les ones obrintun camí d’escuma i per popa l’estela pla-na ens recorda d’on partim, l’estimadaCalella.

Un vaixell ve per l’aleta de babord, la sevavelocitat és alta, ens preguntem per la ma-niobra a fer, la preferència la tenim però?...Tot d’una es deixa caure a estribord i enspassa per popa fent sonar la sirena licontestem amb el corn saludant amb lesmans i s’acomiada amb dos tocs.

El mar és llarga, les ones s’atansen perpopa, ens aixeque sobre el sim i surtenper proa rumb a l’horitzó. El vent rotlla agarbí, fent passar el car per sobre el capde mort, el davant a la ma fermat a la

managueta d’estribord i l’escota canvia decostat. Anem a la bruta.

L’horitzó a popa és una silueta grisa on elMontseny és a punt de submergir-se a lamar, a l’est les ones porten la foscor, alsud el nostre capirol amunt i avall ens facamí i a l’oest el sol juga amb els colors iens pinta la vela de carbasses, vermells imorats inimaginables.

El vent ve de través i el patró mana fer elcar, posa popa al vent, un amolla la trossa,hissa l’antena a vessar, dos recullen el cara la base del arbre i basculant l’antenacanvien de mura, un passa l’escota perproa i la torna per babord a popa ajudanta caçar-la, altres canvien el davant il’orsapop, i fermen la trossa a sobrevent,el patró al timó ordena les seqüències afer i tots ajudant des del primer a l’últimpas.

La lluna acompanya la nostra singladura,quan el sol es pon la coberta s’humiteja iens posem les jaquetes d’aigua per apassar la nit.

Compartim el menjar que portem icomentem la impressió que ens ha fet lasortida i la progressió de la travessia.S’acorda que a la nit descansin dos enl’interior i els l’altres a coberta benabrigats.

7

La nit ens envolta, la vetlla és plena desensacions, el vent bufa continu deponent, la mar és quasi calma, i el xipolleigde la roda ens recorda que naveguem. Elso repetitiu d’una màquina trenca elsilenci, tot l’horitzó és negre, el mar ensanuncia que l’home és sobre la seva pell.Una llum apareix per babord i la llanternaverda es llença sobre la barca, qui portal’arjau és gat vell i suposant que no varia-rá el rumb per un petit puntet en la panta-lla del radar, abat el suficient per deixar-lo passar per proa i ens mana il·luminar lavela amb llanternes. Passat el monstretorna el silenci i al mirar el cel, el puny depena ens assenyala l’Óssa Major i aquestala Polar i al seu al voltant tots els estelsfan l’ullet a la nostra petita nau que segueixsense soroll la recerca de ses illes.

Els relleus es fan a mida que la son vantanca les parpelles, i ens estirem sobrecoberta al peu del arbre. Un instantdesprés aquest ens parla de lesmàrfegues on descansaven els nostresbesavis i de les bodegues plenesd’anxoves de la calada prima i de lesxarxes preparades per fer la d’alba.

Neix Venus i com si fossim a la Galleriadegli Uffizi gaudim de la seva llum ibellesa, l’albada l’acompanya, la força delvent creix, però la mar és tranquil·la, elsol ens escalfa i sembla somriure al tor-nar-nos a veure. Cadascú s’empolaina ala seva manera i esmorzem per a estarpreparats per la feina que la mar ensencomani.

A mitjan matí els dofins apareixen seguintl’estela i després de mirar-nos se’n vantot saltant per babord. Passa ben propuna gran tortuga que nedant a flor d’aiguaalça l’aleta al deixar-nos per popa. Lesgavinas reposan sobre les onades llunyde tota costa com nosaltres raposem so-bra la coberta de la Santa Espina que ensbressola suaument.

La tècnica moderna la posem a provaconnectan a la batería l’emissora amb la

freqüència marítima (c.16) para emetre lanostre posició i tranquil.litzar a tothom queTOT VA BE; però no hi ha cap resposta.

Foto: Vte. Garcia Delgado Sortida de Calella 1/7/2001Retornem al passat y prenen la nostrevelocitat amb la corredora, deixem anarla barqueta i durant quinze segons esdesenrotlla el corró, recollim, mig, un nus,dos nusus y la barqueta, resultat, dosnusus y mig. Anem fent poc a poc peròsense parar. L’angle que forma l’estelaamb la crugia ens dona la deriva queportem i rectificar el rumb i compensar-loés el que cal fer.

El sol escalfa de valent i no mes els barretsi la vela col·locada a la valenciana ajudena suportar-lo. Hi ha qui afina l’enginy isense parar la marxa, salta per la brodalligat a un cap i es deixa arrossegar sobreles fresques aigües. Felicitem efusivamentla bona pensada i després preparem unàpat per dinar tots a popa fent companyiaa qui du el timó. Estudiem la nostra posiciói discutim la conveniència de canviar elrumb per a arribar a Maó per la costa nor-est de Menorca.

Continuara . . . . . .8

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU DE MARÍTIM DE BARCELONA

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU DE MARÍTIM DE BARCELONA

Un dia la van descobrir uns mariners quepassaven a corre-cuita per un moll brut idecrèpit, semblava sola i abandonada de lamà de Déu sobre aquelles aigües lliscoses ide mals efluvis, situada en un racó perdutd´aquell moll que també semblava perdutenmig d´aquell gran port.

Era una goleta de fusta, de dos pals, i del´estai de popa en penjaven unes filagarsesde roba destenyida, que algun dia devia haverestat la seva senyera però que ara no se´npodien ni reconèixer els colors. Tenía l´arjautrencat i el buc per la lìnia de flotació pled´incrustacions que poc a poc s´anavencruspint el fustam.

Quina llàstima pensaren els mariners, en elsseus bons temps havia d´èsser molt elegant imarinera.

Avançava l´hora baixa i aquells homesembadalits continuaven contemplant la vellabarca.

Els sorolls del gran port ja havien minvat i enmig del silenci del capvespre, de les entranyesde la xiruca goleta es podia percebre com aplanys de mort, el cruxir de la seva fusta encorcar-se i els mariners sentien com si plorés.

Els vaixells de vela, ben segur que tenenànima, han nascut per solcar les aigües de lamar, corrent com a cabirols amb el vent illuitant de valent amb el mar. Si es veuenafermats i amb abandó en un lloc poc adient,es planyent de la seva desferra i ploren perno poder navegar....no mereixen mai moriraixí!

Aquells homes, sentint la pena del vaixelldintre el seu cor, preguntaren arreu per lagoleta i al seu propietari, el perquè del seuabandó, quin era el seu passat i quin futur liesperava.

Un pescador molt vell, els explicà que uns

companys d´ofici fa molt temps, la trobarenmar endins a la deriva, a bord no hi havianingú, i res del seu entorn donava senyals devida. La remolcaren fins en aquell petit moll iallà es va quedar.

Les autoritats portuàries, pel llibre de bitàcorai altres documents trobats a bord, en van referuna mica la història del vaixell, però ningú laconeixia, algú, creia recordar que l´ havienconstruït a les drassanes del Masnou o a Ba-dalona.

Aquells mariners engrescats a refer la vellagoleta, tramitaren tota la paperassaburocràtica i la feren seva. Acabada aquestagestió, iniciaren la seva restauració posant-la a l´escart i iniciant tot seguit el camvi delfustam malmès, condicionant el buc, desprésvan emprendre la tasca de arborar-la, lapintaren amb colors vius i la vestiren de velesblanques. Van avarar-la a la mar novamentamb una senyera nova. El vaixell ja noplorava, tornava a viure.

De línies suaus, lleugera i de proa alterosa,cenyia al vent i al mar , cor que vols.

El seus descobridors, hi van navegar moltsanys. Van visitar quasi tots el ports de lamediterrania, el mar Adriàtic, el Jònic i el marNegre, i la goleta agraïda aguantà ventolades,mars arborades i tempestats, com si recordesla brutícia i el mal espai d´on l´havien treta.

Passaren els anys, la goleta i els seusmariners es varen fer vells i no podien nave-gar, eren massa grans per dur a terme lestasques de la mar, però, s´estimaven tant laque ells anomenaven la seva barca vella, queno es podien imaginar veure-la novamentesmicolant-se en un racó de moll. I aprofitantel vent fresquet d´una tardorada es varen fermar endins per última vegada, i quan des del´horitzó varen perdre de vista la ratlla de lacosta, l´ esfondraren al fons del mar , perquèsempre més descanses en pau.

CAMINS DE MAR La barca vella

Artur Maria i Garriga

9

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

Qui ho havia de pensar: trobar a una petitailla de les Antilles franceses un museunaval.

Les Saintes foren descobertes perCristobal Colon al mateix temps que l’illaGuadalupe el 1493. Les Saintes estanconstituïdes per dues illes principals:Terre-de-Haut i Terre-de-Bas, i per l’îlet à

Cabrit, le Pàté, les Augustins, la Coche, le

Grand Ilet, le Chameau, la Redonde i les

Roches Percées. Aquestes illes sonhabitades en general pels descendents demarins bretons i/o normand i es diu queaquests són els millors marins de lesAntilles.

A la Terre-de-Hau està ubicat el fort

Napoleó, on es troba el museu naval queexplica la història marítima de Les Saintes.Destacant 4 sales expositives.

La 2ª sala està dedicada a lesembarcacions de pesca amb diversosmodels i una embarcació a tamany real.

La 3ª sala està dedicada a la Bataille de

Les Saintes on són exposats el models aescala del navili Ville de Paris, de 90canons comandat pel comte De Grasse.Aquest model és obra del modelista M.Malcom Brown, que el construí l’any 1991.El Diorama de Le bataille de Les Saintes

de l’any 1782 és obra de Patrick Chevalier,que el construí l’any 1982. I el model delnavili el Formidable de 3 ponts, que elcomandà l’Almirall G.B. Rodney, i que estàa escala 1/33 és també obra de M. MalcomBrown, que el construí l’any 1993 seguintels plànols del National Marítime MuseumGreenwich.

La 4ª sala esta dividida en dos àmbits.Destaca el 1r àmbit on són exposats elsmodels de la Nereide, una fragata de 18canons per buscar vaixells negrers, quefeia servei cap l’any 1822. El model està

construït a escala 1/48 pel modelista M.Malcom Brown, que el construí l’any 1995amb els plànols de M. Boudriot del’Arqueologic National. A l’àmbit també hiha tres seccions d’un navili de 3 ponts iun model d’un vaixell negrer de l’any 1784.Aquest model està també construït a es-cala 1/48 i és obra del modelista M.Malcom Brown, que el construí l’any 1995amb plànols de M. Boudriot del’Arqueologic National.

És destacable el material expositiu de la3ª sala, que està dedicada a la batalla deles Saintes, per el gran rigor de lainformació de les tàctiques navalsamprades i descripció d’ambduesesquadres. I és molt significatiu la bellesai gran factura dels models fets en enra-mada de navilis exposats.

Però, quins van ser els esdevenimentshistòrics; el que van ocórrer a la bataille

de Les Saintes. Aquest van ser elssegüents:

10

Le Ville de París

UN MUSEU NAVAL A LES SAINTES Antoni Rodríguez Fernández

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

El 12 d’abril de 1782 esclatà la batallanaval a Les Saintes. De Grasse, del’armada francesa, comptava amb 30navilis, i Rodney i Hood, de l’armadaanglesa, comptaven amb 36 navilis. Abansperò, el mes de gener De Grasse deixàescapar l’oportunitat de destruir els 20navilis de Hood, que es concentraren ambels 14 navilis de Rodney.

El 8 d’abril la flota de Rodney i Hood

estigueren en contacte amb l’esquadrafrancesa de 35 navilis, que escoltava 100mercants fins a Santo Domingo. Vaudreuil

desaprofità l’oportunitat d’un enfrontamentpel que semblà una operació combinadafranco-espanyola contra Jamaica.L’operació fou possible quan l’11 delmateix mes De Grasse tornà enrera pertrobar-se amb dos navilis endarrerits.

El dia 12 a la batalla hagué confusió a lalínia francesa amb una mala interpretaciódels senyals i una passivitat a lareraguarda de Bougainville. La batalla foupoc intensa en tots els aspectes fins queHood es llançà a una rigurosa caça. ElVille de París, navili almirall de la flota fran-cesa, tingué un heroic combat contra deuvaixells i s’hagué de rendir. I De Grasse

fou presoner.

Quan Rodney parà el combat 5 navilisfrancesos havien estat enfonsats, i podiahaver aplastat l’esquadra francesa.

Bé, si aneu de viatge a les Antilles Fran-ceses no perdeu l’ocasió d’anar a Les

Saintes.

El Formidable

Bibliografia consultada: Maurice DeBrossard: Historia Marítima del Mundo,segona part. Obra premiada perl’Acadèmia Francesa. Edicions Hamaika,S.A. Barcelona 1976. pàg. 133-1342

Fotografies: Antoni Rodríguez Fernández

11

Navili de 3 ponts

Degut a l’interessant de la visita, reproduim literalment el reportatge del nostre associatAlbert Campanera i Rovira, publicat a la «Revista General de Marina» portaveu de«L’Armada Española», el desembre de l’any 2000. L’amic Albert és dels pocs espanyolsque ha estat a bord de aquet sensacional porta-avions el Charles de Gaulle

Introducción. (I)

Desde el fin de la Segunda Guerra Mun-dial, no ha sido frecuente en Europa, laconstrucción de grandes buques de gue-rra, monopolizados prácticamente por losEstados Unidos y la antigua Unión Sovié-tica, por esta razón la entrada en servicioen la Marina Nacional Francesa de su pri-mer buque de superficie de propulsiónnuclear, el PAN (1) Charles de GaulleR91, ha constituido todo un hito, desper-tando un gran interés entre los medios

(1) PAN, acrónimo de origen francés de Porte-Avions Nucleaire.(2) DICOD, acrónimo de origen francés de la Délégation á l´information et à la Communication de la Défense, departamento similar alespañol ORISDE.

ASSOCIACIÓ AMICS DE MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

UNA VISITA AL PORTAAVIONES CHARLES DE GAULLEAlbert Campanera i Rovira

especializados en temas navales.Por dicho motivo, la DICOD (2) organizoun viaje a Toulon en la Provenza, los pa-sados días 18 y 19 de octubre, con la fi-nalidad de presentar este novedoso por-taaviones, en lo que será su base de ope-raciones, donde esta efectuando la últi-ma fase de la integración de sus equiposcon tierra, actuando como columna verte-bral de lo que los franceses denominanForce d´Action Navale (FAN).

Vista aérea del Charles de Gaulle, en plena navegación, con parte de su unidad aérea embar-cada (UAE) en la cubierta, con algunos Super Etendard y un helicóptero Dauphin. Observaren esta fotografía, que aún no dispone de su dotación de Rafale F1, avión que en su versiónaeronaval, genero muchos problemas, sobre todo por su configuración en ala delta y canard.

12

Los orígenes.

Francia con una larga tradición en el usode portaaviones (3), se beneficio notable-mente con la cesión o préstamo de bu-ques de esta clase de origen inglés o nor-teamericano (4), llevando por fin a la prác-tica entre 1950 y 1961 el diseño y cons-trucción de su dos primeros portaavionespuros, la pareja Clemenceau y Foch (5),bien conocidos en España por sus fre-cuentes visitas y la participación en ma-niobras conjuntas.

Estas unidades, en servicio entre 1961 y1963, constituyeron en su momento unaafortunada realización (6), destacando porser un proyecto justo y equilibrado, del quesobresalía la gran capacidad de su vectoraéreo (7), inusual en un buque de su por-te, hasta el punto que varias nacionesentre ellas España, se interesaron por elmismo.

Ambos portaaviones, han venido desarro-llando una gran actividad desde su entra-da en servicio, haciéndose evidente a prin-cipios de los años 80 la necesidad de sureemplazo, situación que se agravo porlos achaques del Clemenceau R98, reti-rado del servicio en 1997, con el objetode poder canibalizarlo en favor del man-tenimiento del Foch R99, hasta el año2000, aunque es posible que esta fechase demore algún tiempo más.

Preveyendo esta situación, la DCN (8) conuna dilatada experiencia en el proyecto yconstrucción de portaaviones (9), recibióa mediados de la década de los 70, elencargo por parte del ministerio de De-fensa, de ultimar el diseño de una nuevageneración de portaaviones, que se co-difico finalmente como PA 88 (9), con elfin de sustituir a la exitosa claseClemenceau.

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

(3) Entre abril de 1945 y agosto de 1946, la Royal Navy transfirió a Francia dos portaaviones, el Dixmude, ex Río Parana y ex Biter deescolta, en servicio hasta 1960, y el Arromanches ex Colossus ligero, en servicio hasta 1974, el primero de construcción norteamericanay el segundo británico, extrayendo de ellos importantes lecciones, acrecentadas por el préstamo entre 1951 y 1960 de la pareja ligeranorteamericana La Fayette ex Langley y Bois Belleau ex Belleau Wood, análoga a la del español Dedalo ex Cabot.(4) La clase Clemenceau, constituyo en su momento la mejor realización de portaaviones ligero, sintetizando su diseño lo mejor de lasconstrucciones norteamericanas y rechazando la solución británica de insertar el hangar dentro de la estructura del buque, con unasdimensiones excepcionales para su desplazamiento de 33.000 toneladas.(5) La clase Clemenceau constituyo en su momento la mejor realización de portaaviones ligero, sintetizando su diseño lo mejor de lasconstrucciones Norteaméricanas y rechazando la solución británica de insertar el hangar dentro de la estructura del buque, con unasdimensiones excepcionales para su desplazamiento de 33.000 toneladas.(6) La entrada en servicio del Clemenceau, fue seguida muy de cerca por el EMA, hasta el punto de especularse en 1964, con la posibilidad

de construir uno en España, pero la falta de presupuesto frustro las intenciones del mentor de esta idea, el almirante Luís Carrero Blanco.

(7) El vector aéreo, esta constituido por 40 aviones de diverso tipos, según la época pero entre los más sobresalientes recordamos el

interceptor de origen norteamericano Crusader, los de asalto y reconocimiento Etendard IV M y Etendard IVP, el antisubmarino Alizé y loshelicópteros Super Frelon y Alouette III y HSS1, actualmente el Foch único que queda en servicio, esta equipado con 24 Super Etendard,siete Alizé y dos helicópteros FA365F Dauphin, especulándose con su posible venta al Brasil, venta que se realizo en Diciembre de 2000.(8) DCN, acrónimo actual de la Direction de Construction Naval, antiguamente denominada DTCN, es decir Direction Technique deConstruction Naval, sociedad similar a la española Empresa Nacional Bazán.(9) Francia primero a través de la DTCN, y después de la DCN, ha desarrollado en estos últimos 50 años los siguientes anteproyectos y proyectos de

portaaviones: Jofré y Painlevé, PA5B y PA1PC2, PA19 y PA25, PA28, PA58, PH70, PH75, PA75, PA83 y PA88.

Dibujo en alzado de Charles de Gaulle

13

La construcción.

El 23 de septiembre de 1980, el Gobiernofrancés acordó la construcción de dos por-taaviones de propulsión nuclear, pero laorden de ejecución se demoro por dificul-tades financieras hasta el 4 de febrero de1986, iniciándose el corte de las prime-ras planchas con destino a la primera uni-dad que se había previsto llamarlaRichelieu, pero en las elecciones de 1985los gaullistas accedieron nuevamente alpoder, cambiando su nombre por el deCharles de Gaulle, comenzando las obrasel 24 de noviembre de 1987, en las insta-laciones que la DCN tiene en Brest en la

Bretaña, colocándose en grada el primerbloque el 14 de abril de 1989.

La botadura tuvo lugar el 7 de mayo de1994, con asistencia de la familia DeGaulle, pero con anterioridad el casco sehabía visto sometido a diversas pruebasentre el 19 de diciembre de 1992 y el 8 deenero de 1993, al tratarse de un prototi-po, efectuando sus pruebas de mar, des-de enero de 1999 a junio del 2000, entre-gándose oficialmente a la marina en oc-tubre de ese mismo año, después de unalarga demora, ocasionada por una seriede modificaciones no previstas y que ori-ginaron obras adicionales desde octubrede 1999 a marzo del siguiente año, supe-rando por fin una serie de problemas, ini-

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

cialmente generados por su plantapropulsora, similar a la que montan lossubmarinos estratégicos SNLE (10) de laclase Le Triomphant, lo que obligó a des-tinar al portaaviones a varios especialis-tas en propulsión nuclear, procedentes delarma submarina.

Las características.

Con un desplazamiento standard de36.600 toneladas y 40.578 a plena carga,sus dimensiones son de 261.5 x 31.5 x8.5 metros de eslora total, manga y cala-do respectivamente, siendo la anchuramáxima de su cubierta de vuelo de 64.36

metros, en su parte inclinada con un án-gulo divergente de 8.5º y una longitud de200 metros, disponiendo de dos ascen-sores en voladizo por estribor, con unasdimensiones de 19x12.5 metros y 36 to-neladas de capacidad, sumando todo enconjunto 12.000 metros cuadrados. La cu-bierta hangar con unas dimensiones prin-cipales de 138.5x29.4x6.1 metros de lar-go, ancho y alto respectivamente, tieneuna superficie útil de 4.600 metros cua-drados.

La maquinaria esta formada por dos reac-tores nucleares refrigerados por agua, ge-neralmente conocidos con el acrónimoPWR modelo K15, con una potencia totalde 300 MW, generando el vapor necesa

(10) La marina francesa utiliza el acrónimo de SNLE, es decir Sous-marine Nucleaire Lance Engins, paradenominar a sus submarinos estratégicos de propulsión nuclear, el equivalente en inglés de SLBN.

14

Dibujo en planta del Charles de Gaulle

La propulsión corre a cargo de dos ejescon sendas hélices cuatripalas, que im-pulsan al navío a la velocidad máxima de27 nudos, pudiendo operar ininterrumpi-damente durante cinco años sin repostarsu carga de combustible nuclear, gene-rando sus dos reactores el vapor necesa-rio para todos los servicios de a bordo,incluyendo las dos catapultas de 75 me-tros de origen americano del modelo de-nominado C13-3, capaces de lanzar todotipo de aviones de hasta 22 toneladas depeso, a la velocidad de 300 kilómetros/hora, consiguiendo una gran equilibriogracias al uso de un sistema denominadoSATRAP (11), similar al que equipan lasfragatas de la clase Lafayette, basado enel desplazamiento oleoneumatico de cua-tro contrapesos transversales de 22 tone-ladas cada uno, encerrados en dos carri-les de unos 60 metros de longitud, cuatroaletas estabilizadoras activas y dobletimonería.

Cuenta asimismo, con 10 tanques paraalmacenar de 3.000 metros cúbicos deJP-5 y 1.500 de DFM, para trasvasar alas unidades de escolta, mediante un dis-positivo situado por estribor a la altura de

la isla, al igual que capacidad para estibar4.900 metros cúbicos de todo tipo de mu-niciones, en tres pañoles principales si-tuados entre las cubiertas 05 y 08, distri-buidos dos hacia proa y otro hacia popa.Para el acopio de víveres, dispone de di-versos pañoles, algunos refrigerados ca-paces de almacenar todo tipo de ellos porun periodo máximo de un año. Como ayu-da para el apontaje, además de la elec-tro-optica, cuenta con tres cables de fre-nado hidráulicos, apoyados sobre seis so-portes elásticos de acero, dirigiéndose lamaniobra sobre un primario de vuelo, si-tuado prácticamente a popa de la isla, yun auxiliar de vuelo replegable en la pro-pia pista.

La tripulación es mixta, estando compues-ta por 1.250 personas, de ellos 98 jefes yoficiales, más las 610 que forman el alaaérea embarcada, a las que hay que aña-dir las 42 que integran el consejo asesorde la FAN, totalizando 1.902, incluyendo200 plazas de margen para un futuro cre-cimiento. Temporalmente además, puedealojar a bordo un contingente de infante-ría de marina de 800 hombres.

Vista de la isla del Charles de Gaulle, por la aleta de babor, donde destaca el Primario de vuelo y en lacatapulta de babor un avión de descubierta avanzada Grumman Hawkey.(11) SATRAP, acrónimo de origen francés, de Système Automatique de Tranquillisation et de Pilotage,utilizado exclusivamente en este portaaviones. 15

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

Visites

El passat dia 24 de gener es va portar aterme l’anunciada visita dedicada alsAAMMB a l’edifici senyera del port deBarcelona, el World Trade Center, gràciesa la gentilesa del senyor Riera propietaride l’empresa Models Navals Riera.

Aquest edifici acull una exposició devaixells construïts per la citada empresa,vaixells que, tots ells, tenen quelcom aveure amb el nom de la nostra ciutat: Bar-celona. Hi ha tota mena d’embarcacions,des de la de propulsió mixta fins gransporta-contenidors, de passatgers ipetroliers.

Començà la trobada amb els associatsvisitant l’edifici en qüestió que està presiditper l’antiga torre de Jaume I totalment res-taurada que fa goig de veure. És unaconstrucció de gran esplendor que inclouun gran complex d’oficines dins l’àreaportuària. Disposa de moll d’atracamentper a trasátlantics de luxe i un hotel demolta qualitat. Al centre d’aquest complex,hi ha una plaça amb tota mena de botiguesi restaurants que permeten al viatger,proveir-se del que necessiten sense

moure’s d’aquest espai.

Tot seguit s’inicia la visita per l’esmentadaexposició de vaixells. Vam tenir un guiaexcepcional, el creador d’aquestesmeravelles nàutiques. Ja hem esmentatabans el motiu i la qualitat d’aquestamostra.

Acabada la visita salta la sorpresa: elsenyor Riera convidava a un piscolabis atots els assistents, que eren unaquarantena, al restaurant de l’estació dela companyia Naviera Transmediterranea.En acabar ens traslladárem al moll de SantBertran, rafal número 3, on està situadal’empresa Models Navals Riera per agaudir de la tecnologia i construcció delsesmentats models. Però el que deixabocabadats els assistents fou l’immensmagatzem de peces i records de vaixellsja desapareguts.

En fi, un capvespre llarg, molt interessanti profitós. Des d’aquesta finestra que volésser SIRGA, moltes gràcies senyor Rie-ra per les seves atencions

Pau Ribe i Quimasó

16Llaüt mallorquin de tres palos

Foto: Vicente Garcia Delgado

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

NOTICIARI

El passat 14 de desembre, la Comissiód’Artesania de Catalunya va acordaratorgar el diploma de Mestre Artesà, aquatre membres de la nostra Associació,els senyors: Isidre Oliveras, Luis Rovira,Manel Jabal i Pau Ribé. L’acte delliurament de diplomes va tindre lloc en elSaló de Sant Jordi del Palau de laGeneralitat, de mans dels HonorablesConseller d’Indústria, Comerç i Turismesenyor Antoni Subirà i del Conseller enCap senyor Artur Mas.

* * * * *També el passat dia 20 de desembre, esva dur a terme com cada any per aquestesfestes Nadalenques, un piscolabis per aacomiadar-nos tots i desitjar-nos moltesbenaurances per l’any que s’acosta queserà l’any de l’Euro. Aprofitant l’acte, pri-mer es dugué a cap el lliurament d’unaMetopa a cadascun dels nostres socis quevan ser guardonats amb el diploma deMestre Artesà, i després, fer entrega alrepresentant del Museu Marítim de Bar-celona senyor Pep Savall, de la comandafeta per aquest Museu a la nostraassociació de tres models de mitjos bucsde la goleta Santa Eulàlia, treball que vadur a terme desinteressadament el nostreassociat i amic senyor Luis Rovira. A l’actevan assistir gran nombre de socis

* * * * *El passat mes de gener es va iniciar uncurset per a aixecar plànolsd’embarcacions de mesures originals, pera dur a terme la seva reproducció a esca-la més petita per a construir el modeldesitjat. Aquest curs consta de tres etapes,primer un treball de camp sobrel’embarcació de mesures reals, desprésla confecció del plànol de dita embarcacióa l’escala convenient i finalment construiruna replica a l’escala desenvolupada. Elcurset corre a càrrec del modelista senyorManel Jabal, amb molt èxit d’assistents.Hi ha llista d’espera per un proper curs.

La conferència portada a cap el passat17 de gener a la sala d’Actes del MuseuMarítim, vers l’interessant tema “L’enigmade Scapa Flow (14/10/39)”, explicadaesplèndidament pel senyor RicardoBartlett Ibañez, va tenir un gran nombred’assistents donat l’apassionant fet.

* * * * *La Càtedra d’Estudis Marítims amb seu aPalamós, inicià el passat 19 de gener unesjornades “Pesca i Ciència” mensuals quefinalitzaran el pròxim mes de novembred’enguany, jornades, que prometen éssermolt interessants.Els interessats, que es posin en contacteamb el senyor Joan Cama tlf: 972 60 00ext. 352.

* * * * *S’ha rebut un escrit del Museu Marítim deBarcelona, agraint la donació de tresmodels de mitjos bucs de la goleta Santa

Eulàlia, explicant les seves destinacions.Aquests models es podran visitar enl’esmentat Museu i el pailebot Santa

Eulalia.

* * * * *El grup BRIBARCA del Centre d’Estudisde Vilasar de Mar, demana col·laboraciódels nostres associats a l’exposició demodels amb aparell llatí que se celebraràen l’esmentada localitat marinera, ambmotiu de la “II Trobada d’embarcacionsamb aparell llatí”. Aquesta exposició tindràuna durada entre vuit i quinze dies durantl’actual mes de juny d’enguany.Els interessats poden dirigir-se a la nostraAssociació o bé al senyor Josep Vázqueztlf. mòbil nombre 616 927 922.

* * * * *El passat dia 14 de febrer a les 17 h. vatenir a la sala d´actes del Museu Marítimla projecció de la pel.licula de larestauració del pailebot Santa Eulàlia,realitzada pel soci de la nostra entitat JoanCapdevila, un magnífic treball amb latècnica del cine.

17

Biblioteca

Cala Sant Vicens: Proposta d’aparell i Manual de Maniobra preliminar 1999.(Projecte final de Carrera Facultat de Náutica 1999)per: Enric Lladó Micheli

Elizalde Pérez-Grueso, María Dolores. España en el Pacífico: la colonia de las IslasCarolinas, 1885-1899Un modelo colonial en el contexto internacional del imperialismoMadrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1992

Mazarredo Beutell, Luis de. Evoluciónde la propulsión naval mecánica.Madrid: Fondo Editorial de Ingeniería Naval, 1992.

ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

Un espléndit film amb un gran nombred´assistents.Felicitats al amic Capdevila i com no alMuseu Marítim.

Fe d’errates: Per error d’impressió l’últimarevista SIRGA, s’anunciava en la portadaamb el número 14 en comptes del 15, queera el que l’hi corresponia.

18

Compra - venda

Tot associat que tingui alguna eina omàquina en bon estat d’ús, i se’n vulguidesprendre ho pot anunciar-ho a aquesta

revista per al coneixement dels seus socis,passant un avís a la nostra Associació,especificant l’objecte, el seu telèfon i preu.

ATENCIÓ A TOTS ELS SOCIS

Acabada la reconstrucció del pailebot Santa Eulàlia i estar en condicions de navegar,aquest ho farà tots el dilluns.Per gentilesa del Museu Marítim de Barcelona propietària del vaixell, quedant invitatstots els socis. Els que desitgin portar a terme aquesta navegació, han de inscriures tru-can per telèfon a la senyoreta Laura Nº 932 171 020, i per rigorós ordre d’inscripciópodran fer-ho.Als grups que surtin a navegar seran de sis a deu persones

* * * * *

* * * * *

Embarca’t a l’associació d’amics del museumarítim de barcelona

Qui som?«Amants del mon de la mar, la seva cultura i el seu patrimoni»

«Gent que estimem el Museu Marítim de Barcelona»«Persones que volem participar amb les activitats del Museu»

«Amics que organitzem les nostres própies activitats al Museu»

Gaudim d’avantatges«Entrada gratuita al Museu»

«Seo a les propies instal-lacions del Museu»«L’associació organitza visites, excursións i actes diversos»

«Descomptes especials a la botiga-llibreria i activitats del MuseuMarítim de Barcelona»

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓNom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .adressa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C.P . . . . . . . . . . .ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . teléfon . . . . . . . . . . . .e - mail . . . . . . . . . . . . . . . . móbil . . . . . . . . . . . . .El senyor / ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Autoritza carreguin al seu compte, nº (20 digits). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . el rebut anual

signatura

Quota d’inscripció30,00 €

METOPA ASSOCIACIÓ AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA