Iii jocs floralsdef

III JOCS FLORALS Textos premiats

INS LES AIMERIGUES 23 D’ABRIL DE 2014

III Jocs Florals · INS Les Aimerigues .

1

ÍNDEX Complicacions .................................................................... 2 Premi Narrativa en català 1ESO – Nadia Pérez

Viatge al futur ..................................................................... 4 Premi Narrativa en català 2ESO – Pau Ros

Decisions de la vida ............................................................ 6 Premi Narrativa en català 3ESO – Isabelly Reis

Querida abuela .................................................................... 8 Premi Narrativa en castellà 1ESO – Nerea González

Recuerdos de mi infancia .................................................... 9 Premi Narrativa en castellà 2ESO – Rocío Basallote

Recuerda y deja recordar .................................................... 10 Premi Narrativa en castellà 3ESO – Toni Alba

Jenny drop and David drop .................................................. 11 Premi Narrativa en anglès 1ESO – Peiting Wang

Life of drogenn & OXY ......................................................... 12 Premi Narrativa en anglès 2ESO – Dooa Berkani

It is my time ........................................................................ 13 Premi Narrativa en anglès 3ESO – Achraf El Yahyati

The evil volcano ................................................................... 15 Accèssit premi Narrativa en anglès – Joel García

Himne de Les Aimerigues ................................................... 16 Premi Expressa’t – David Losada

Cartells de Sant Jordi .......................................................... 17 Primer premi – Piero Fernández Segon premi – Moussa El Hjiouej Tercer premi – Sheila Pérez

III Jocs Florals · INS Les Aimerigues

2

COMPLICACIONS

Premi Narrativa en Català 1rESO (Nadia Pérez)

Era un dia assolellat, 3 de Maig de 3314 a Catalunya. Jo sóc la Mia, tinc 21 anys,

visc a Barcelona, en el cor de la ciutat. Jo vull ser metge, el meu ídol és en Jordi

Martí Serra, el descobridor de la cura del càncer. La seva parella es diu Joan, vol

ser enginyer, el seu ídol es Marta Vila Pérez, la que va crear l’avió que pot anar a

la lluna i tornar intacte amb passatgers.

Vaig aixecar-me del llit amb la fi que fos un bon dia, vaig fer-me la llet, mentre

estava al microones, vaig manar al meu Robot que em parés la taula i

ràpidament em preparés la roba que lluiria avui. Avui dia els robots ho fan quasi

tot, funcionen com una joguina, a la que prems ON, t’obeeixen, quan prems

OFF, s’adormen fins que tornes a polsar el botó. En acabar d’esmorzar i de

vestir-me, em vaig dirigir cap a la universitat de medicina. El camí se’m va fer

llarguíssim, segur que era per les ganes que tenia de veure en Jordi, llàstima que

fins a la tarda no podia.

Van acabar les classes, esgotadores per avui.

El que més enyorava d’en Joan eren els seus ulls blaus de vidre, els seus llavis

dolços com el sucre, i el seu somriure tan agradable. Joan portava tres mesos a

Alemanya estudiant enginyeria amb la senyora Marta Vila Pérez.

Vaig arribar a casa, mentre em feia el dinar, el Robot parava taula i netejava. La

meva veïna Maria, jugava amb l’Ipad 100, amb el Jon en 3D, era com l’antic pou,

però molt més modern, ara tota la tecnologia es podia reproduir amb 3D,

telèfons, tabletes, ordinadors, impressores…

Va sonar el telèfon, vaig agafar-lo i endevina! En la silueta en 3D es podia veure

en Joan, en la seva veu es podia reconèixer alegria, em va dir que el deixaven


3

tornar d’Alemanya una mica abans. En mitja hora arribaria. A la fi en Joan va

tocar el timbre, quan el vaig obrir, li vaig fer una enorme abraçada. Vaig mirar

pel passadís i vaig veure un grup de persones vestides de negre, semblava que

es dirigien a casa meva amb un pas molt segur. Quan només estaven a un metre

de distància, van fer el gest de treure una cosa de la butxaca del darrere del

pantaló. En Joan va tancar la porta molt fort, va trucar a la policia i va fer sonar

l’alarma, em va dir que m’amagués en algun lloc o simplement que fugís, que ell

els havia portat, ell els faria fora. Vaig cridar-lo que on s’havia ficat. No pensava

abandonar-lo, vaig amagar-me a l’armari i vaig trucar un cop més a la policia, ja

que els escoltava barallar-se, en Joan se’ls va emportar al carrer per no posar-

me en perill.

La policia va arribar, els va fer fora. Vaig sortir al carrer i em vaig espantar en

veure’l la cara, estava sagnant per tot arreu. Van examinar-lo a l’hospital, va

estar ingressat dos dies.

Per fi vam arribar i en Joan m’ho va explicar tot. Deia que aquells nois -es va

aturar i va fer un intent de tranquil·litzar-me, però no va tenir èxit va continuar

- aquells nois havien estat molt a prop d’ell a Alemanya, deia que el perseguien

per robar el seu últim i exitós invent. Va fer un bolígraf que era capaç d’escriure

el que li manaves, si li deies una frase, ell la llegia i l’escrivia, no necessitava cap

mà, tot sol adoptava la posició per escriure la lletra. Em va dir que era per una

associació de cecs, no per fer-se ric, però ell mai va deixar que li ho prenguessin.

Els lladres i psicòpates passaran la resta de la seva vida a la presó.


4

VIATGE AL FUTUR

Premi Narrativa en Català 2nESO (Pau Ros)

He viatjat al futur, no sé com, però la veu que ha sonat ho ha deixat clar:

- Està vostè viatjant al futur.

És el que ha dit la veu quan un flash m’ha cegat a l’entrar a la meva habitació. I

ara? Doncs no ho sé, estic com en una clariana del bosc, però no en un bosc

normal, sinó que sembla una jungla, amb palmeres, falgueres i molta vegetació

i, a més, en mirar el poc tros del cel que hi ha, he vist com una illa flotant al cel

amb roques per sota i una planura d’herba per sobre, he decidit moure’m per

explorar l’estranya selva on he caigut. Després de caminar una estona he trobat

un rierol i l’he seguit (em sembla que si et perdies havies de fer això) al final una

mica més i caic per un precipici, perquè sembla que he anat a parar a una illa

flotant, semblant a la que hi ha a sobre i més endavant n’hi ha unes quantes

més, una de molt gran amb un volcà i una altra d’on cauen moltes cascades,

com la que fa el rierol que he seguit. Després de resseguir el límit de l’illa fins

que he topat amb un pont que unia l’illa on havia anat jo amb una altra illa més

alta plena de muntanyes, sortia un altre pont que comunica amb la d’aigua i

amb una altra inclinada cap a dintre, de manera que no s’hi veu la superfície. He

decidit explorar la muntanyosa i la corbada, però primer he tornat al rierol a

beure i m’he arriscat a menjar una fruita que fa bona pinta i que ha resultat ser

molt dolça, després he pujat dalt d’un arbre per dormir una estona, perquè han

passat més de dotze hores i segueix sense fer-se de nit, però tinc son. M’han

despertat unes passes i unes veus que diuen:

- És per aquí!- una veu com de nen.

- Segur?- un altre nen- hem de trobar-lo abans que desperti el Jukalya.

- Aneu a comprovar-ho- una veu d’home.


5

De cop s’han reunit uns quants homes i dos nens a sota de l’arbre, dient que

baixés, que corria perill, m’ha cridat l’atenció que anaven vestits amb una

espècie d’armadura flexible i que portaven destrals. Al final he baixat perquè

semblen nerviosos i no sona molt bé allò del Jukalya, quan he baixat s’han posat

contents i hem començat a caminar cap al pont.

Pel camí el primer nen m’ha explicat la situació, estic a l’any 2500 i els humans

han aconseguit carregar-se la Terra, les illes són les restes de la terra i estan

dividides en quatre regions: la tecnològica o 2 que té naus i armes potents; la

màgica o 3 que pot dominar els elements; la rural o 4, on he aparegut, que es

dediquen a subsistir explotant el menjar; i la daurada o 1, on hi ha els

privilegiats que manen amb armes que proporcionen 2 i 3 i subsistint amb el

que proporciona 4. La regió tecnològica i la màgica van crear un sistema per

repoblar el món portant gent del passat, com jo. Es veu que les terres voladores

s’organitzen per número, el primer de la regió i els altres de la numeració d’illes,

així jo he aparegut a la 45, la número 5 de la regió 4. Es veu que d’aquesta illa

els rurals en treuen la fusta i fruites, però que hi ha un depredador, el Jukalya,

que mata a qui es troba i per tant només hi van de dia, i per això, en lloc de

fixar-se pel sol ho fan per la lluna.

A mi m’han ofert un lloc a la casa d’acollida de viatgers temporals i una feina

quan sigui gran, i com m’agrada el senzill però estable mode de vida de la regió

rural, he acceptat.


6

DECISIONS DE LA VIDA

Premi Narrativa en Català 3rESO (Isabelly Reis)

Avui he tingut una sensació estranya: m’han vingut imatges al cap, no recordo

haver-les viscut, ni recordo conèixer les persones que hi sortien, no es la

primera vegada que em passa, però cada vegada em passa més. Quan he baixat

a dinar he vist la meva mare amb mala cara. Li he preguntat si estava bé i m’ha

dit que portava uns dies sense poder dormir, però m’ha assegurat que estava bé

i que no era res greu. No li agradava gaire anar al metge i sempre quan estava

malalta deia que estava bé. De camí a l’Institut he vist la Carla, com sempre,

estava molt bonica. La Carla era una noia que m’agradava, des de primària no

sabia si ella sentia alguna cosa per mi perquè mai m’he atrevit a parlar-li d’això.

En arribar a casa, la meva mare em va dir que tenia alguna cosa important per

dir-me, em va semblar estrany, però la vaig escoltar.

-Fill, no importa el motiu, ni perquè ha de ser avui, però avui és el dia que

sàpigues una cosa molt important: pots viatjar al futur!

Jo no podia creure el que em deia, estava segur que era una broma i vaig

començar a riure. Quan vaig veure que no reia, vaig dir:

-Mare, què estàs dient? Per què dius això?

-Fill, es important que entenguis que pots viatjar al futur sempre que vulguis,

però hi ha una condició molt gran: si vols canviar alguna cosa del futur pel

present, sempre que sigui entre l’amor i la família, nomes podràs escollir una de

les dues.

Estava impressionat i vaig preguntar:

-Què haig de fer per anar al futur?


7

-Has de tancar els ulls durant cinc minuts i repetir Vull anar al futur.

Ho vaig fer i vaig aconseguir-ho. En el futur em vaig veure a mi en una família,

amb la meva futura dona i dos fills. Aquella dona era la Carla. Jo era molt feliç,

però faltava la meva mare. Mirant per casa, vaig trobar un llibre on explicava la

mort de la mare. Quan vaig veure això, vaig tornar ràpidament al passat i li vaig

explicar a la meva mare. Em va dir que el meu futur s’estava apropant i que jo

havia d’escollir si tenir aquella família o tenir-la a ella.

Ràpidament vaig decidir, ja que la meva mare sempre estaria en primer lloc.


8

QUERIDA ABUELA

Premi Narrativa en Castellà 1rESO (Nerea González)

Fuiste una persona maravillosa. Recuerdo tu espléndida sonrisa, tus ojos azules

como el mar, tu cara tan suave, tus besos tan grandes como tu corazón y los

abrazos gigantes que me dabas.

Me alegro mucho de haber podido conocerte. Aquellos días en que me hablabas

de tu infancia, de tu juventud y de todo lo que me querías son inolvidables para

mí. Una gran mujer, amable y buena persona, sin duda, eras tú. Lo que más

recuerdo sobre ti es cuando nos íbamos al campamento en Altafulla y los

mosquitos me enrojecían la piel con sus picaduras y tú siempre me curabas con

la cremita. En la piscina siempre me ayudabas a nadar, a pesar de todas mis

dificultades, y como siempre he sido muy charlatana y me iba a jugar con la

gente me perdía en la playa, pero tú jamás me quitabas el ojo de encima.

Querida abuela, si te lo explico todo jamás acabaría. Sé que allí arriba hay una

estrella que me cuida: tú. Espero que no olvides que te quiero, te querré y te

seguiré queriendo toda mi vida.


9

RECUERDOS DE MI INFANCIA

Premi Narrativa en Castellà 2nESO (Rocío Basallote)

Me llamo María, cuando tenía cinco años vivía con mi madre, mi padre y mi

hermana. Todos éramos muy felices. Cada día mi padre se iba a trabajar

temprano y mi padre nos llevaba al colegio.

Unas vacaciones fuimos a Andalucía a visitar a unos familiares que tenemos allí.

Cada día íbamos con mis primos y mis tíos a conocer lugares nuevos. Un día nos

enseñaron un lugar fantástico para correr, saltar y jugar. Ese día nos quedamos

a comer allí. Cuando eran ya las ocho de la tarde decidimos volver a casa.

Después de cenar fuimos a una feria típica de aquella tierra, Las Colombinas.

Fue la primera vez que me subí en los toros. También me subí en los autos de

choque con mi padre. Él era el que evitaba los golpes y el que me defendía

delante de esa carretera que me asustaba.

Cuando faltaba poco para empezar el colegio nos dirigimos hacia Sevilla para

coger el tren y volver a nuestra casa. Llegamos a Barcelona y cogimos un taxi

para que nos llevara a Can Trías. Al llegar a casa mi padre se empezó a encontrar

mal, finalmente mi madre decidió llevarlo al hospital. Mi hermana y yo nos

quedamos en casa de mis abuelos. Mi padre estaba enfermo, pero nosotras

éramos muy pequeñas para darnos cuenta. Después de meses y meses, un

domingo en casa de mis abuelos mi madre nos apartó de la familia y nos explicó

a mi hermana y a mí que mi padre había estado muy mal, que le habían

diagnosticado cáncer y que los médicos no habían podido hacer nada para que

sobreviviera. Yo me quedé de piedra al saber que jamás, nunca, podría volver a

ver a mi padre, que nunca le podría volver a abrazar ni el abrazarme a mí como

hacía siempre. Ya nada volvería a ser como antes. Tardé unos cuantos segundos

en reaccionar. Después mi hermana y yo rompimos a llorar. Ahora tengo quince

años y recuerdo todo como si fuera el primer día sin mi padre.


10

RECUERDA Y DEJA RECORDAR

Premi Narrativa en Castellà 3rESO (Toni Alba)

A veces la gente cree que las cosas que haces cada día son insignificantes e

inútiles, por eso se olvidan. No somos conscientes de que en algún momento

del día, por breve que sea, hay un instante que nos hace felices: alguna broma,

algún regalo… Muy poca gente aprovecha esos momentos, pero al fin y al cabo,

son valiosos. Y si las cosas que te hacen tan felices las recuerdas siempre, cómo

se sentirán las personas a las que su cerebro no les deja reflexionar sobre esos

momentos vividos. Todo lo que vive la gente que tiene Alzheimer se va al garete

un tiempo después porque no recordarán ni eso ni a sus seres queridos, ni

siquiera a sus propios hijos o nietos. Os voy a contar lo que me sucedió a mí.

Hace unos días fui a ver a mi abuela con mi padre. Cuando entramos por la

puerta, lo primero que hizo al vernos fue abrazar a mi padre y preguntarle quién

era yo y de qué me conocía. En ese momento no sabía qué hacer. Mi padre se

rio y le dijo que era su nieto. Mi abuela contestó que ya se acordaba e intentó

pronunciar mi nombre, pero no acertó. Mi padre le corrigió y fuimos a

sentarnos con ella. Mientras hablábamos de cómo nos habían ido las

vacaciones, surgió el tema de con quién las habíamos disfrutado. Le dijimos que

habíamos estado en familia y ella se puso a pensar y nos preguntó que desde

cuándo mi padre tenía pareja y por qué no se lo habíamos contado. Cuando mi

padre se lo recordó mi abuela se puso a llorar diciendo que todo lo que había

vivido no servía para nada porque no lo recordaba.


11

Jenny drop and David drop

Premi Narrativa en Anglès 1rESO (Peiting Wang)

My name is Jenny. I’m a drop of water.

My father is the sun, and my mother is the sea.

My father evaporates my mother and they got me.

I travel over the world, first I lived in a cloud,

But when a lot of drops are together, I lived in the mountain.

I visited the trees, and the flowers.

I lived at a human’s House and I met David.

He was a handsome man, he was 16 years old.

He liked saving water, he had quick showers and closed the tap when he

brushes his teeth.

I lived in a water bottle in the fridge.

One day, a tsunami arrived to David’s home.

It broke everything and David died.

I came back to the sea and David died in the sea.

He became a drop of water and lives very happy in the sea.


12

Life of drogenn & OXY

Premi Narrativa en Anglès 2nESO (Dooa Berkani)

Once there was an atom of oxygen called OXY, who lived in in a glass of wàter.

In 2015 OXY fell in Love with an atom of hidrogen called DROGEN, who lived in

a cloud.

After some months.....they got married.

After some years.... they had a child and called him WATER.

From that day on, the name of this family is.......H2O! This molecule live in the

sea.

But, afterwards, H2O evaporated. And after that, this “molecule”, condensated

and live in the Snow...... and the life of H2O is called Water cycle.


13

It is my time

Premi Narrativa en Anglès 3rESO (Achraf El Yahyati)

It was time to dinner, all the family was sitting around the table, when suddenly

we began to speak about the volcano of our village; Ulldecona, which is a

southern village of Catalonia. My family is special, because all the men of all

ages of our family are firemen. My father said that his father and his

grandfather always went to inside the volcano to deactivate forever, but they

never returned. My mother when listened it, she was very worry, because she is

very frightened, she doesn’t want me to go to the volcano, but my father is

more carefree, he doesn’t care about danger. When I went to sleep he said me

that his father became a fireman because he wanted to save Ulldecona’s castle,

which is the most important historic monument in the village, it was built by

Mussulmen.

The day after; very early, I caught the material and I went to do the job that my

grandfather and his father couldn’t do. When I arrived, I transformed in a

fireman, and I went fast inside the volcano, my father said me that inside the

volcano is like another life, a surreal life.

In the crater I saw a demon dressed like a guardian, and told me that to

deactivate the volcano I had to pass various levels and this was the first, you had

to kill me to go to the other layers. It was like game. Said and done, it wasn’t

very difficult to kill him.

The next layer, was the throat, this level was very difficult, I was going to fight

with a dragon, it was very strong, but very slow too, and I think that if I use my

fantastic velocity I could win, it was fantastic idea, I killed the dragon with no

problems.

When I was going down I arrived o the final layer, the magma chamber, the

opponenet was fabulous, it was a monster of magma, with a hole between the 2


14

eyes. It was impossible to win this monster, but suddently I heard, ¡COSTAS,

COSTAS!; That’s my surname. They were my ancestors!

One minute later they told me that the unique form to win the monster was

throwing him water in the hole.

I did it! I won the monster, and very fast I want to deactivate the volcano, but I

was also a little bit confused because they were alive with more than 100 years.

But suddenly my grandfather told me that each week in the real life is 7 hours in

the volcano. When I arrive home I went very fast to my bed and I pretended it

had not happened. I was very happy because it will be a great source of incomes

for the village.


15

The evil volcano

Accèssit Narrativa en Anglès 3rESO (Joel García)


16

Himne de Les Aimerigues

Premi Expressa’t (David Losada)

CINC DIES A LA SETMANA DE VUIT A DOS QUARTS DE TRES ESTARÉ A LES AIMERIGUES ESTUDIANT I APRENENT. CADA DIA TENIM DEURES, PODEN SER DE CASTELLÀ CATALÀ, MÚSICA, SCIENGLISH I TAMBÉ TECNOMAT.

TREBALLS, PROJECTES I MÉS

I CADA COP MILLOREM NO VULL PENSAR

EN ELS EXÀMENS QUE ENS FARAN.

INSTI! FEM MOLTS EXERCICIS SENSE PARAR AGAFA EL LLAPIS I POSA’T A TREBALLAR.

EL NOSTRE INSTI! AL PATI TAMBÉ ANEM A ESMORZAR A FUTBOL, PING-PONG I BÀSQUET VOLEM JUGAR.

AL LABORATORI HI HA NORMES DE SEGURETAT

I AL TALLER HI HA MOLTES EINES PER TAL DE PODER INVENTAR. DOS DIES PER SETMANA ALTRA MOTXILLA PORTARÉ I UNA SAMARRET NETA QUE DESPRÉS EM CANVIARÉ.

HI HA OPTATIVES PER TRIAR I ALLÀ ON EXPERIMENTAR DONCS PLANTEM LLAVORS TENIM EL NOSTRE HORT!

MÚSICA: LAX’N’BUSTO - LLENÇA’T.


17

Cartells de Sant Jordi

(1r Premi - Piero Fernández)


18


(2n premi - Moussa El Hjiouej)


19


(3r premi - Sheila Pérez)


20

“No el riu quiet de les paraules,

sinó l’espai obert que transparenten,

on l’aigua veritable corre lliure

per a la set. Posat a la ribera,

vençut i gairebé sense ni esma

de beure, tot de sobte, quina deu

m’inunda, m’il·lumina?

És ara quan afirmo,

coses, que sou, mentre m’estic

bevent aquestes aigües de silenci

que brollen de vosaltres,

i sóc un àmbit on el cant circula

com una sang, on tot, a cada instant,

és l’únic i perfet i perdurable.”

LES AIGÜES

Joan Vinyoli

Iii jocs floralsdef

Documents

Transcript of Iii jocs floralsdef