Im aula competencial

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA COMPETENCIAL

SE L’Hospitalet del Llobregat. CLIC i Aules d’acoll ida (21/02/2011) Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , [email protected] , [email protected]

Jo sóc cinestèsicaJo sóc visual i

intrapersonalJo sóc musical i

interpersonal

2

“L’aula competencialés aquella que té en compte la diversitat

cognitiva en el procés d’ensenyament-

aprenentatge i aquest el dur a terme i expressa de diferents maneres.

La competència digitalserà cabdal”

De què parlarem?

http://www.presentastico.com/wp-content/uploads/201 1/02/destilar-la-esencia.png

3

Una nova mirada a l’educació

Respectuosa, col·laborativa,HHSS

Ètica, moral, ciutadans responsables, meditació,

sostenibilitat...

Interdisciplinars, globals, creatives,

crítiques, diverses...

Capacitats, habilitats, coneixements..

4

“El sistema educatiu hauria d’orientar cap a la diversitat cognitiva de la persona i l’autoconeixement”

“Necessitem uns docents observadors i atents , que sàpiguen descobrir les potencialitats que tenen a les aules”

5

“En un entorn que prioritza només determinats tipus de competències és inevitable que una gran part de l’alumnat s’acabi sentint incompetent”

(Howard Gardner, 1983)

6

“Els models educatius en general valoren i qualifique n només lescapacitats acadèmiques. . No qualifiquen ni mesuren la capacitat

d’escolta, l’autoestima, l’empatia, la compassió, la col·laboració... què són les que marcaran l’èxit a la vida ”

Quins continguts treballem a l’aula?

7

“Alumnat de 14 anys, que despunta en intel·ligència lingüística no pot ser que estigui classificant paraules agudes, planes i esdrúixoles, amb les seves

capacitats podria estar recitant Martí Pol”

8

Afectuosa , generosa, amable , servicial, cooperativa…

Dificultats per resoldre situacions lògicomatemàtiques, grafisme, lectoescriptura..

Gran passió per la natura

Hàbil amb les mans i sensible

La Maria es manifesta:

9Als 17 anys, potser estarà treballant i estudiant en un centre nocturn p er obtenir el graduat escolar

Model acadèmic

10

Nen QuetxuaDespert, espavilat,viu, social, amb destresa manual iartística, atenció,responsabilitat,enginy....

Aprèn dels pares i de la comunitat.

Hem aprés a valorar a tothom i a les diferències?

11

L’excel·lència acadèmicaPersones amb grans capacitats intel·lectuals, però incapaç de,

per exemple, elegir bé els seus amics

Persones menys brillant acadèmicament que triomfa en el món dels negocis o en la seva vida personal

12

Per què treballar les intel·ligències a l’aula?

PERSONALITZAR L’APRENENTATGE

13


14


15

Com identificar les intel·ligències

Passant breus i senzills qüestionaris sobre IM

Observant a l’alumnat: a l’aula, patí, quan fa cose s lliurement....

MetacognicióAutoavaluacions

Famílies

Valoracions

Ambients d’aula IM

Explicar a l’alumnat

Amb les conductes disruptives

16

Què fa el professorat que treballa amb les intel·lig ències

Transforma la classe tradicional per l’acció conjunta d’exploraciód’altres mitjans d’informació, dibuixant, projectant vídeos, pel·lícules...

Proporciona experiències pràctiques

Permet moments d’autoreflexió

Estableix múltiples interaccions entre l’alumnat

Motiva a l’alumnat a relacionar-se amb l’entorn

Fa múltiples gravacions de l’alumnat: debat, crítiques...

Treballa la creativitat Assoleix els objectius

Avaluar diferent a la lingüística

17

Intel.ligències

Estils i ritmesInteressos

Cultures

Situació social

TOTS SOM DIVERSOSLa diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésse r humà.

Marta Graham

Albert Einstein

Pablo PicassoMichael Phelps

18

Estils d’aprenentatge. Atenció Diversitat

Ritme Coneixements previs

Input/ output preferències Autonomia

Persistència/esforç

Agrupament

Habilitats d’aprenentatge

Modalitat d’interacció

19

Tocar, moure’s, sentir, treball de camp, pintar, dibuixar, ballar,

laboratori, fer coses, mostrar,

reparar coses....

Escoltar, cantar, ritme, debats,

discussions, cintes d’àudio, lectures, parlar en públic, parlar per telèfon, grups petits, entrevistes...

Mirar, imaginar, llegir, veure,

pel·lícules, diagrames, fotos, cartells, pintures,

diapositives, telescopis,

microscopis, còmics, vídeos, mapes...

ActiVitats

Aprèn allò que experimenta directament, allò que l’impliqui moviment. Li costa comprendre

allò que no pot posar en pràctica.

Aprèn allò que sent, a base de repetir-se a si mateix pas a pas tot

el procés. Si s’oblida d’un sol pas es perd. No té una visió global.

Aprèn tot allò que veu. Necessita una visiódetallada i saber a on va. Li

costa recordar allò que sent.

Aprenentatge

Respon a les mostres físiques d’estimació. Li agrada tocar-ho tot. Es mou i gesticula molt. Surt ben

arreglat de casa, però de seguida

s’arruga perquè no para quiet. To de veu baix. Expressa les seves

emocions amb moviments.

Parla sol, es distreu fàcilment. Mou els llavis al llegir. Mostra facilitat

de paraula. No li preocupa el seu

aspecte. Li agrada la música. Modula el tó i timbre de la seva veu. Expressa les seves emocions

verbalment.

Organitzat, ordenat,

observador i tanquil.

Preocupat pel seu aspecte.

Veu aguda, barbeta

aixecada. Se li noten les

emocions a la cara.

Conducta

S’estima que un 40% de les persones és visual ,un 30% auditiu i un 30 % cinestèsic

Partitura: visual. Tècnica: cinestèsica. Oïda: audi tiu

Preferència estil sensorial

20

Neurociència

“Podem canviar el cervell de la gent” E. Punset

Redes 57: Canviar el cervell per canviar el mónhttp://www.eduardpunset.es/

NEUROPLASTICITAT : Capacitat de canviar en resposta als estímuls de l’entorn

21

Aprendre amb tots els sentits

A.Forés i M. Ligioiz Edit.

L’error mai pot ser entès com un fracàs, l’errorforma part d’un procés d’aprenentatge

Sabors

Música

Colors, olors...Poesia

Tacte, cadira, sofà...

Dibuix

Moviment de peu, caminant...

22

La neurodidàctica a l’aula. Per què?

Dues disciplines que treballen juntes per millorar i fer més efectiu l’aprenentatge.

Tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un canvi en el cervell, ja que es modifiquen les xarxes

neuronals

Treballar la potencialitat de la persona

Saber de quina manera ets bo i a partir d’aquí ... l a resta. No el dèficit

23Aprenentatge a l’INS Ramon Berenguer IV Sta. Coloma Gramen ethttp://www.youtube.com/watch?v=7UQMwpLJCes

Treballar habilitats que no són tradicionalment aca dèmiques

24

Presentaré el material d’aprenentatge de manera

que involucri el màxim d’intel·ligències possibles

Escolto i oblido, veig i entenc, faig i aprenc.

Confuci

25

La teoria de les IM ens poden ajudar en:

Per a què l’alumnat APRENGUI

26

WebQuest

Mini WebQuest

EduWiki

Blogs

Ràdio

MultitasquesWeb

Caceres del Tresor

e-portafoli

TAF

Twitter

Espurn@ ...............

27

Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre.

Llegeix el llibre abans d’anar a veure la pel·lícula.

Li preocupa més el procés que no pas el resultat final. No li agrada comprovar els exercicis i assoleix el resultat final per intuïció.

Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se en els detalls.

Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades.

Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades.

No li preocupen les parts en si mateixes, sinósaber com encaixen i es relacionen.

Li agraden les coses ben organitzades i no es perd pels detalls.

No analitza la informació, la sintetitza.Analitza la informació pas per pas. Vol entendre els components un a un.

Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global.

Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els detalls, fets i regles.

Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments.

Verbalitza les seves idees

Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes com ara lletres i nombres.

Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i no té problemes per comprendre conceptes abstr

Alumnat HEMISFERI DRET (holístic)Alumnat HEMISFERI ESQUERRE (lògic)

Les intel·ligències treballen els dos hemisferis?

28

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard

Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Funda ció Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 198 3: formulà una

nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”

http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature= channel_page

29

LA INTEL·LIGÈNCIA ABANS

Principis del S. XX A. Binet Crea el primer instrument

Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…

UnaInvariable

QuantificableInnata/heredada

Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom

30

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA

És múltipleÉs educable

És una capacitatEs pot desenvolupar

Pot variar segons les experiènciesPràctica educativa = Ensenyament més personalitzat

31

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? Gardner

MÚLTIPLE ORGÀNICA

RESOLDRE,GENERAR,

CREAR

La capacitat per a resoldre problemes , generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un

determinat àmbit cultural.

32

FRONTAL

TEMPORAL

PARIETAL

OCCIPITAL

CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ

Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke

Logicomatemàtica : l. frontal esquerre i parietal dret

Musical: l.temporal dret

Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu

Naturalista : l.parietal esquerra

Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic

Interpersonal : l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic

Visualespacial : regions posteriors de l’hemisferi dret

Existencial: l.temporal

Font: T. Armstrong

CEREBEL

34

Les necessitem totesTotes són igual d’importants

Es combinen de forma única en cada ésser humàTothom les té totes en diferents graus de desenvolupa ment

http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mlti ples-2010

Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM

35

Howard Gardner

Ref. A. Sala

36

Deixem ser protagonistes de l’aprenentatge a l’alum nat?

Escola Inclusiva

http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/31/IVrmN0ejsZ Y

37

Com puc utilitzar i/o desenvolupar...

El llenguatge oral i escrit per a assolir un bon domini del tema a treballar?

Fer que participi tot el cos o al menys facilitar experiències amb les mans?

Incorporar els números, càlculs, lògica o pensament crític?

Usar materials visuals, l’art i el color?

Evocar sentiments o records personals?Fer que l’alumnat

comparteix, aprengui de manera cooperativa?

Incloure la música, els sons o un marc rítmic?

Incorporar la natura o importància del medi ambient?

Fer reflexionar sobre una obra d’art o fet natural?

38

Objectius per treballar a l’aula

Ajudar a l’alumnat a descobrir les seves IM.Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.

Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre

Incloure informacions de tot tipus: imatges,só, manipulacions...Diversificar les formes d’avaluar a l’alumnat

IMPLANTACIÓ DE LES TIC/TAC DINS DEL CURRÍCULUM

39

Les competències bàsiques es basen en:Integració dels contingutsEnfocament globalitzadorRenovació metodològicaCompetències docents

Sistema d’avaluació

L’aprenentatge per competències suposa uns canvis en les pràctiques docents que no es poden decretar

40

Tractament de la diversitat i gestió de l’aula

El treball en grup cooperatiuLa cooperació entre igualsLa diversificació de tasquesactivitats de reforç i/o ampliació...

L’augment de l’interès i motivacióde l’alumnat i participació activa.

Uns resultats més significatius i aplicablesEl desenvolupament d’habilitats

de treball en equip.Les estratègies d’aprendre a aprendre.La inclusió escolar i la cohesió social...

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?fil e=docs/ESO/ciencies_socials_eso.pdf

Activitats multinivell: diferentsestils d’aprenentatge,

múltiples intel·ligències . (Pàg. 35)

41

http://www.youtube.com/watch?v=OQeUVfEjb9k La por

“La felicitat és l’absència de por” Eduard Punset

42

La implantació de les TIC/TAC en el currículum ens a judaran

Quants alumnes porten rellotge de polsera?

Quants alumnes tenen mòbil?

I ordinador?...

43Agència Catalana de Consum. Febrer 2010

El 92.27% tenen móbil

El 96,71% tenen ordenador

Les TIC/TAC ens ajudaran a desenvolupar totes les I M

44

Totes les habilitats, en qualsevol intel·ligència, es poden desenvolupar si es treballen

46

Dotació aules d’acollidaPla 1x 1

La metodologia a l’aula és el canvi no la tecnologia

47

Penseu un tema oblidat del currículum que sigui mol t significatiu per a vosaltres i per al vostre alumna t?

Per parelles compartiu:

Quin és el tema? Explicar.

Per què és important?

48

“L’èxit a la societat actual es basarà en la creativ itat. Necessitem imaginació per començar a crear”

http://www.gran-angular.net/nuevas-oficinas-de-goog le-en-moscu/2010/12/19/?utm_source=feedburner&utm_m edium=feed&utm_campaign=Feed:+GranAngular+(Gran+Ang ular)

49

REUNIONS DE TREBALL EN LA SEU DE GOOGLE

PBL(Aprenentatge basat en problemes) Ens visiten els nostre cosins i volen conèixer Cata lunya

51

ASPECTES CLAU D’UNA WEBQUEST

Investigació guiada.

Treball cooperatiu.

Autonomia i responsabilitat de l’alumnat

Transformació de la informació

Recursos autèntics (Internet i altres)

Habilitats cognitives d’alt nivell

Creació d’un producte.

Integració amb el món real.

Avaluació autèntica i integrada.

52

CACERA DEL TRESORUna Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web , de les quals es pot extreure o inferir les

respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta " al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats

didàctiques, competencials i es poden treballar totes les intel·ligències . Permeten treballar diferents continguts segons els ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de les següents parts:

53

WebQuest i Caceres activitats competencials

Traspassar a l’aula tot interaccionant directament amb el món físic, mitjançant recursos totalment actualitzats i del món real.Comprendre la realitat social en què es viu, mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable.

Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.Potenciar la responsabilitat i l’autonomia personal. Aplicar valors i actituds personals i interrelacionades. (Autoestima, responsabilitat, autocrítica, etc)Obtenir bons resultats gràcies a una estratègia didàctica engrescadora.

WQCac.

CONVIURE HABITAR EN EL MÓNConeixement món físic, social i ciutadania

PERSONALSAutonomia i iniciativa personal

CB

Resoldre i entendre problemes i activitats proposades.Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet.Fomentar l’autoavaluació.Potenciar l’aprenentatge cooperatiu.Potenciar una actitud crítica i reflexiva en la valoracióde la informació.

Llegir, escriure i interpretar amb els llenguatges audiovisuals.Posar en joc l’esforç i el treball individual, en parelles o en petit grup que portarà a parlar, convèncer, consensuar, argumentar, etc. Estimular la curiositat i la creativitat de l’alumnat.

WQCac.

METODOLÒGIQUES Matemàtica, digital, aprendre a aprendre

COMUNICATIVESLingüística, audiovisual i artística

CB

54

Rol del professoratOrganitzar els grups, l’espai els recursos.Crear un entorn d’aprenentatge.Observar i avaluar el procés, la participació dels g rups, el producte..Facilitar el material.Facilitar que els productes siguin del món real.Atendre la diversitat.Seleccionar, avaluar i actualitzar els recursos.Adaptar les activitats al nivell de l’alumnat.Ajudar a resoldre els dubtes.Assegurar la participació de tot l’alumnat.Acompanyar, guiar i assessorar totel procés d’aprenentatge.Mostrar empatia...

Ref. Carme Barba

55

Rol de l’alumnat

Transformar i contrastar la informació.Desenvolupar habilitats cognitives.Treballar de manera cooperativa.Demostrar autonomia.Crear alguna cosa.Regular i planificar la seva actuació.Reflexionar sobre el seu procés

d’aprenentatge.Prendre decisions.Proposar nous objectius.Actuar amb responsabilitat individual.Treballar de manera crítica, creativa i

solidària...

Ref. Carme Barba

56

Què és una MTW?

“És una metodologia didàctica, amb una proposta de diverses tasques per a les múltiples intel·ligències i nivells, que desenvolupa les competències bàsiques del currículum. Utilitza principalment recursos d’Internet, contempla el treball cooperatiu, transforma la informació en coneixement, mitjançant la creació d’un, o més d’un producte final i la reflexió del procés d’aprenentatge, amb una autoavaluació i coavaluació dels resultats. Es comparteix”

Plantilla: https://sites.google.com/site/multitasquesweb/Exemple: https://sites.google.com/site/mtwquemagrada/

57

Què és el context?

És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?”

Quin és el teu esport preferit?

58

Què és el context?

El context passarà a formar part de la història comuna de la classe i permetrà

fer-hi referència en fases posteriors.

59

Per què són útils els contextos per treballar i aval uar competències?

Connecten els continguts amb la realitat

Anem a comprar i utilitzem l’euro amb l’alumnat nouvingut

60

Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anun cis/index.htm

61Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”.

Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs /index.htm

62

Per què són útils els contextos per treballar i aval uar competències?

Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi.

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm

63

Implicacions metodològiques

La verbalització : indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament.

64


L’experimentació i el treball pràctic .

Treballem a l’hort Sortim a la Fira a comprar

65


Treball interdisciplinari . La relació amb d’altres àrees

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.ht m

66

“Gracias por lo que has hecho con migo”

EVIDÈNCIA: Alumna de 15 anys nouvinguda d’un poble de l’interio r del Marroc. Sense escolarització prèvia. S’incorpora a 3r ES O.

67

AVALUACIÓ COMPETENT

L’alumnat ha de elaborar una resposta o un product e que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò qu e poden fer. No allò que saben

68

AVALUACIÓ COMPETENT I AUTÈNTICA

L’alumnat ha de elaborar una resposta o un product e que demostri el seu coneixement i les seves habilitats . Avaluar allò que poden fer. No allò que saben

Plantilla per fer un portafoli

https://sites.google.com/site/portafoliplantilla/

69

MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTÈNTICSObservació del professoratElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebatsSimulacionsApunts de classeRevisió i discussió de documentsValoració del treball fetAutoavaluació, heteroavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortafoli...

Webquest: Com fer un portafoli

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/i ndex.htm

70

AVALUACIÓ AUTÈNTICA

Segons Carlos Monereo:

- Realista: similar al que es trobarà a la vida.

- Rellevant: útil- Proximitat: treballar amb

problemes propers als alumnes. Partir del que es fa.

71

Utilitzem avaluacions alternatives?Avaluem només els resultats?De quina manera reflexionem l’aprenentatge?Què és un e-portafoli?Per a què serveix?Com podem utilitzar-lo?

72

“L’ànima del portafoli és la reflexió”

La reflexió en un portafoli ajuda a l’estudiant a const ruir significat.

73Adatpació: Barbara Stäuble, Universitat Tecnològica Austràlia

AutoconeixementConeixement estudiant

AutogestióPlanificació de l’aprenentatge

Meta- aprenentatgeEntendre com s’aprèn

AutoavaluacióAvaluació

aprenentatge

REFLEXIÓ

74

Similars a la situació real

Centrades en l’alumnat

Interdisciplinars

Nivells complexitat T. Bloom

Es treballen les competències

Es reflexiona

75

DIARIS DE CLASSEEl diari de classe es centra en tècniques d’observació i registre dels

esdeveniments per part de l’estudiant.

Els permet sintetitzar els seus pensaments i els seus fets.

Els sensibilitza sobre les seves pròpies maneres d’ aprendre. (metacognició )

77

ÍNDEX

78

L’AULA D’ACOLLIDA

Treballo a l’AA, AO I també fora.

L’aula d’acollida (AA) hauria de ser un element d’integració real, més enllà del lingüístic o acadèmic.

Estratègia didàctica : que arribin a poder pensar de diferents maneres

No aprenc sol sinó que aprenem junts (treball

cooperatiu)

No treballo només amb companys nouvingunts, tambétinc a l’AA companys “natius”:

som heterogenis

No només treballo aspectes lingüístics i acadèmics a l’AA

Aprenc habilitats socials amb el meu petit grup Heterogeni

79

Deixar parlar les parets a l’aula

80

Com fer-hi front?Actitud receptiva, inquieta i responsable

Treball en equip o en xarxaExplorar noves metodologies

Generar i compartir coneixementMirada més enllà de l’aula

81

Una proposta educativa integral amb un objectiu únic: contribuir a que tot l’alumnat assoleixi els

objectius de l’educació obligatòria

QUÈ ÉS ESPURN@?

82

Com està organitzat?

AlumnatAcollida

AlumnatDivesificació

Curricular

Docents

ESPURN@ NING

83

Exemples Portals alumnat

84

“Es de máxima importancia que reconozcamos y formemos toda la variedad de las inteligencias humanas, y todas las combinaciones de inteligencias. Todos somos

diferentes, en gran parte porque todos tenemos distintas combinaciones de inteligencias. Si lo reconocemos, creo que por lo menos tendremos una mejor

oportunidad para manejar de manera adecuada los muchos problemas que nos enfrentan en el mundo”. Howard Gardner (1987)

No tenim més remei que gestionar la DIVERSITAT. MÓN DIVERS

http://www.youtube.com/watch?v=LWVEL9AFUh0

85

Capacitats a l’aula competencial

Diversitat d’intel·ligències Global, +d’una disciplina...

Compartir, participar, confiar..Resumir per comprendre

Meditació, autoconeixement... Moral, ciutadania responsable..

Diversitat, hhss... Diferents maneres d’ ensenyar

Xarxa, web 3.0, informació...

86

Jerarquia de les competències a l’aula 2.0

Sentir-se reconegut. Diversitat cognitiva. IM. Supervivència escolar

Comprendre i aplicar les habilitats socialsSeguretat en si mateix

Treball cooperatiu. Tenir amistats. Reforç positiuPertànyer a un grup

Autoestima. Necessitats del “jo”Acompanyament social

Autorealització. Autosuperació. Autoavaluació.Reconeixement social

Creativitat. Pressa de decisions.Desenvolupament de les potencialitats

nalart, 2011

87

UNA ACTIVITAT

1. Pensar i escriure en un full un objectiu de milloraper a la vostra aula, per assolir abans de final de curs

2. Compartir amb la persona del costat

Transdisciplinarietat http://www.youtube.com/watch?v=qBmaoTBxFDA

88

“L’aula competencialés aquella que té en compte la diversitat

cognitiva en el procés d’ensenyament-

aprenentatge i aquest el dur a terme i expressa de diferents maneres.

La competència digitalserà cabdal”

De què hem parlat i què me’n porto?

http://www.presentastico.com/wp-content/uploads/201 1/02/destilar-la-esencia.png

89

MOLTES GRÀCIES!

Les imatges són pròpies o procedeixen de: http://www.flickr.com/creativecommons/agraint als autors/es per permetre la seva utilització.

Im aula competencial

Education

Transcript of Im aula competencial