Imperi
-
Upload
xavier-tresserra -
Category
Education
-
view
918 -
download
3
Transcript of Imperi
![Page 1: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/1.jpg)
L'IMPERI
PRINCIPAT O ALT IMPERI(27aC - 235dC)
DOMINAT O BAIX IMPERI(284 dC - 476dC)
![Page 2: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/2.jpg)
EL PRINCIPAT
August (27aC-14dC)
Dinastia Júlio-Clàudia (14-68)
Dinastia Flàvia (68-96)
Dinastia Antonina (96-192)
Dinastia dels Severs (193-235)
![Page 3: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/3.jpg)
AUGUST
Recupera els valors tradicionals de la societat.
Reforma el senat i les magistratures i defineix les classes socials (senatorial i eqüestre).
El prefecte del pretori serà el braç dret de l'emperador.
Es consoliden fronteres i s'entra en un període de pau i prosperitat (pax augusta).
Embelleix la ciutat amb grans obres públiques i protegeix les arts i la literatura (Ovidi, Virgili,...).
![Page 4: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/4.jpg)
AUGUST
![Page 5: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/5.jpg)
DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA
August
Tiberi
Calígula
Claudi
Neró
![Page 6: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/6.jpg)
DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA
TIBERI (14 - 37) Les cohorts i el prefecte
del pretori prenen importància en les intrigues de palau.
Neix Jesús de Natzaret.
CAL·LÍGULA (37-41) Mandat cruel. Es volgué esborrar tot
record d'ell (memoriae damnatio).
![Page 7: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/7.jpg)
DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA
CLAUDI (41-54) La guàrdia pretoriana li atorga
el poder, tot i que ningú comptava amb ell.
S'amplien fronteres (Mauritània, Britània, Germània).
NERÓ (54-68) Després dels primers cinc
anys, acaba de forma despòtica.
Sèneca fou conseller seu. Incendi de Roma. Derrocat per una sublevació.
![Page 8: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/8.jpg)
DINASTIA FLÀVIA
alçaments militars
Vespasià
Tit
Domicià
![Page 9: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/9.jpg)
DINASTIA FLÀVIA
Se succeeixen breus rebel·lions, en què els exèrcits proclamen emperadors els seus generals (Galba, Otó, Vitel·li).
VESPASIÀ (69-79) Nomenat també pel seu exèrcit. Depura el senat i atorga més poder
als equites, que accedeixen a importants càrrecs.
Saqueig del temple de Jerusalem.
![Page 10: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/10.jpg)
DINASTIA FLÀVIA
TIT (79-81) Grans obres públiques
(arc de Tit, Colosseu,...) Erupció del Vesubi (79).
DOMICIÀ (81-96) Continuà les grans obres. Regnat cruel fins al seu
assassinat.
![Page 11: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/11.jpg)
DINASTIA ANTONINA
Nerva
Trajà
Adrià
Antoní Pius
Marc Aureli
Còmmode
![Page 12: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/12.jpg)
DINASTIA ANTONINA
NERVA (96-98) Estabilitat després de Domicià.
TRAJÀ (98-117) Primer emperador de províncies
(Itàlica). El senat va perdent poder. Màxima extensió de l'imperi (80
milions d'habitants).
ADRIÀ (117-138) Regnat pacífic. Reorganitza l'estat.
![Page 13: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/13.jpg)
DINASTIA ANTONINA
![Page 14: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/14.jpg)
DINASTIA ANTONINA
ANTONÍ PIUS (138-161) Regnat pacífic. Eficaç en les
polítiques socials i l'economia.
MARC AURELI (161-180) Emperador filòsof. Govern eficaç, i campanyes
militars a l'exterior.
CÒMMODE (180-192) Regnat cruel fins al seu
assassinat.
![Page 15: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/15.jpg)
DINASTIA DELS SEVERS
Septimi Sever
Caraca·la
Macrí
Heliogàbal
Alexandre Sever
![Page 16: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/16.jpg)
DINASTIA DELS SEVERS
SEPTIMI SEVER (193-211)
Conflictes interns i a l'exterior.
Lleis de caire social i reformes administratives.
Crisi econòmica.
CARACAL·LA (211-217)
La Constitutio Antoniana atorga el dret de ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi.
![Page 17: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/17.jpg)
DINASTIA DELS SEVERS
ALEXANDRE SEVER(222-235)
L'exèrcit es barbaritza amb l'entrada de gots i germànics.
![Page 18: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/18.jpg)
EL DOMINAT
Anarquia militar (235-284)
Dominat (284-476)
Divisió de l'Imperi (395)
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476)
![Page 19: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/19.jpg)
ANARQUIA MILITAR Mort Alexandre Sever, durant 35 anys se succeeixen
diversos emperadors, normalment proclamats per una part de l'exèrcit, i que són derrocats al cap de poc.
Es posa en perill la unitat de l'Imperi : es formen governs autònoms a les províncies. les zones perifèriques sofreixen contínues invasions.
Època de greu crisi.
![Page 20: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/20.jpg)
DOMINAT
Tetrarquia (Dioclecià, Maximià, Galeri, Constanci)
ConstantíConstanci II
Julià l'ApòstataJovià
Dinastia dels Valentinians
![Page 21: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/21.jpg)
DOMINAT
S'inicia una forma de govern a l'estil dels regnes orientals: monarquia absoluta, hereditària i d'origen diví.
![Page 22: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/22.jpg)
DOMINAT
TETRARQUIA: DIOCLECIÀ, MAXIMIÀ, GALERI I CONSTANCI
Dioclecià (284-305) enceta el dominat.
Vista la dificultat de controlar tot l'Imperi, estableix una diarquia amb Maximià.
Ambdós, a més del títol d'Augustos, són divinitzats.
Els dos darrers s'incorporen al govern amb el títol de Cèsars.
Dioclecià controla la tetrarquia. Cadascun resideix en un punt de
l'imperi i en controla una part.
![Page 23: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/23.jpg)
DOMINAT
Es divideixen les províncies fins a unes cent, agrupades en dotze diòcesis.
Es pacifica el territori. Les lleis fixen una forta
rigidesa social. Dura persecució dels
cristians.
Després de l'abdicació de Dioclecià i Maximià (305), hi ha disputes per la succecció.
S'acaba imposant el fill de Constanci, Constantí, a occident, i més tard Licini a orient.
![Page 24: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/24.jpg)
DOMINAT
CONSTANTÍ (306-337) L'edicte de Milà de l'any 313
permet la llibertat de culte a tot l'Imperi.
Mort Licini, Constantí esdevé senyor únic el 323.
Primer concili ecumènic a Nicea.
Construcció de Constantinoble, nova capital.
![Page 25: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/25.jpg)
DOMINAT
![Page 26: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/26.jpg)
DOMINAT CONSTANCI II (337-361)
S'acaba fent amb el poder a tot l'imperi, després d'enfrontar-se als seus germans.
JULIÀ L'APÒSTATA (361-363) Intenta restablir el paganisme. JOVIÀ és el darrer de la dinastia.
DINASTIA DELS VALENTINIANS (364-379).
Valentinià, Valent, Gracià. Les fronteres no poden impedir les onades
d'atacs bàrbars. Derrota d'Adrianòpolis.
![Page 27: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/27.jpg)
DIVISIÓ DE L'IMPERI
Teodosi
Arcadi i Honori
![Page 28: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/28.jpg)
DIVISIÓ DE L'IMPERI
TEODOSI EL GRAN (379-395) Reconeix el cristianisme com a única religió oficial. Es persegueix a pagans i heretges. Signa un acord de federació amb els gots. A la seva mort, divideix l'imperi i en llega una part a
cadascun dels seus fills. L'imperi ja no es tornarà a reunificar.
![Page 29: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/29.jpg)
DIVISIÓ DE L'IMPERI
ARCADI (395-408) Hereta l'Orient. La zona oriental, d'influència
i llengua grega, serà l'Imperi Bizantí, fins a la caiguda de Constantinoble a mans dels otomans el 1453.
HONORI (395-423) Hereta l'Occident.
![Page 30: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/30.jpg)
CAIGUDA DE L'IMPERI
El territori romà es fragmenta i es “barbaritza”: Occident sofreix una important davallada demogràfica. Els pobles del nord pressionen les fronteres i ocupen
progressivament el territori.
Se succeeixen els atacs a Roma i als territoris romans:
405: la capital es trasllada a Ravenna. 406: pobles bàrbars (sueus, vàndals,...) travessen el Rin. 410: Alaric (rei visigot) ocupa Roma. 415: Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, s'instal·la a Barcino. 452: Àtila devasta Itàlia. 455-476: se succeeixen nou emperadors, morts a mans de
les tropes bàrbares.
![Page 31: Imperi](https://reader033.fdocuments.co/reader033/viewer/2022060200/5598a8211a28ab83638b47e4/html5/thumbnails/31.jpg)
CAIGUDA DE L'IMPERI
476: Odoacre, rei dels hèruls, destrona Ròmul Augústul.