Inauguració de les reformesde l’Estadi Municipal

de Santa Margarida de Montbui

Diumenge, 23 de juliol, a les 17,30h

MIRANT ENDAVANT 20 de juliol de 200626

La Festa Major dels Hostaletsde Pierola entra en la prin-

cipal setmana d’activitats. Elpassat cap de setmana es vadonar el tret de sortida ambels primers actes del programade la Festa Major d’enguany,que s’allargarà fins al 30 dejuliol.

Avui dijousEls esdeveniments comença-

ran avui dijous, a les 7 de la tar-da, a la plaça de les Oliveres,on es representarà l’espectacleinfantil a càrrec de la compa-nyia Pentina el gat. Aquestaactivitat va adreçada a nens ipares per passar una bonaestona cantant i ballant.

A les 10 del vespre, alpoliesportiu, es donarà el tretd’inici a les sessions de “Cine-ma a la fresca”. Aquestes ses-sions continuaran durant totsels dijous del mes d’agost. Enaquesta ocasió es projectarà lapel˙lícula “ Salvaje, una nuevacamada de turistas”. Aquestapel˙lícula de dibuixos animatsde la factoria Disney prometuns bons moments de rialles idiversió.

Demà divendresEl divendres serà un dia per

als joves i per als que encara sesenten joves. Durant tot el diahi haurà el trenet que farà unrecorregut per tot el poble;serà a partir de les 11 del matíi fins les 9 de la nit.

A les 6 de la tarda, a l’es-planada del carrer 11 desetembre, es realitzaran lespassejades amb ruc per alsinfants i les curses de rucs pera joves. Aquesta és una activi-tat nova i s’espera la participa-ció dels joves del municipi irodalies. Consistirà, en un pri-mer moment, en passejadesamb rucs per als nens i nenesdel poble, per continuar méstard amb diverses curses elimi-natòries de 5 joves mirant defer córrer els seus respectiusrucs fins a l’arribada. Desprésde la final de la cursa de rucscontinuaran els passejos per a

la canalla fins arribar a les 8del vespre.

A 2/4 d’11 de la nit esdonarà inici al correfoc pelsprincipals carrers del nucli, ambla colla Mal Llamp d’Igualada,que finalitzarà a la placeta deles Oliveres amb un petit espec-tacle d’espurnes i color. Totseguit començarà la nit jove alpoliesportiu, amb les actua-cions de l’orquestra Mitjanit,grup que barreja versions delgrups coneguts i dels últimstemps amb els millors clàssicsdel rock català i rock interna-cional. A la mitja part actuaràel grup català de reggae Raggai drum’n’bass, Pira’ts Sound Sis-tema, que fa una barreja d’es-tils reggae i hip hop en català,presentant el seu nou disc: “Sants Sistema”.

DissabteEl dissabte comença l’acti-

vitat a 2/4 de 7 de la tarda, ala placeta de Cal Figueres, onhi haurà la tradicional balladade sardanes de festa majoramb la cobla de l’OrquestraSelvatana, que també animaràel concert i el ball de la nit, apartir de les 11 al poliesportiu.A la mitja part es farà unaexhibició de balls de saló. Perals més joves, a les 2 de la nitcomençarà l’empalmada alcamp de futbol i fins que elcos aguanti.

DiumengeLa jornada començarà amb

la missa en honor de Sant Perei el bateig dels nous capgros-

sos del poble, que continuaranfent cercavila pels principalscarrers amb el grup d’anima-ció Xip Xap.

A les 6 de la tarda, alpoliesportiu, espectacle d’es-cuma amb Yakuma.

A 2/4 de 7, a l’auditori deCal Figueres, celebració delball organitzat per l’Associacióde la Gent Gran.

A les 8 del vespre, al campde futbol, se celebrarà el par-tit amistós entre les seccionsde veterans del Club FutbolHostalets i del R.C.D Espanyol.

Però la festa major no aca-ba en aquest punt.

Dilluns a les 9 del vespre,al carrer Isidre Vallès, sopar alcarrer, i en acabar bingo popu-lar.

Dimarts a 2/4 d’1 del mig-dia, a l’església de Sant Pere,missa solemne de Festa Majoren honor a Sant Jaume, ambla presència de Mons. AgustíCortés , bisbe de Sant Feliu, itambé es farà la inauguracióde la remodelació de la façanade l’església. A les 9 del ves-pre, cantada d’havaneres ambel Grup Port Vell.

Dimecres a les 6 de la tar-da, al camp de futbol munici-pal, presentació de l’Escola deFutbol i partits d’exhibició.

Però la festa major finalit-zarà el cap de setmana següentamb el mototerra, el 3x3 debàsquet, l’escola de futbol i elpartit entre solters i casats. Perconsultar tot el programa d’ac-tes ho podeu fer a: www.els-hostaletsdepierola.com.

Els actes de Festa Major dels Hostaletscontinuen fins la setmana vinent

Els actes de la Festa Major ja van començar el cap de setmana passat

El passat mes de juny de2006, l’empresa igualadina

de formació empresarial Ceinava obtenir l’autorització admi-nistrativa pertinent, per partdel director general de salutpública de la Generalitat deCatalunya, per convertir-se enEntitat de Formació de Mani-puladors d’aliments (EFMA).

Gràcies a aquesta acredita-ció, l’empresa podrà expedir elcarnet de manipulador d’ali-

ments a tots els assistents alsseus cursos que superin lesproves previstes per a la sevaobtenció.

Ceina te previst fer diversesconvocatòries anuals estables,per cobrir la mancança que hiha a la comarca en aquestamatèria. Un altra avantatgeque Ceina oferirà a totes lespersones que s’interessin peraquesta titulació és la possibi-litat de realitzar el curs neces-

sari de forma totalment gra-tuïta, si s’acompleixen les con-dicions previstes per rebre lasubvenció.

És previst començar aques-ta oferta formativa passadesles vacances d’estiu d’aquestany. Els interessats podeuadreçar-vos a Ceina, a l’avin-guda d’Europa 7-9 d’Igualada.

Després de la seva últimaEsquirolada a l’Ametlla de

Merola (Berguedà) el passatdia de Sant Joan, Pinyols i Jor-di Bertran continuen portantla seva proposta de concert deversions del grup Esquirolsarreu de Catalunya.

Les properes seran eldivendres 21 de juliol a les 22

hores al pati de la Universitatde Cervera i el dissabte 22 a lamateixa hora a la Font Cuitorade Capellades.

Ja són moltes les pobla-cions que s’han interessat peraquest concert, la qual cosavol dir que les cançons d’Es-quirols encara són vigents iviscudes.

Properes Esquirolades aCervera i Capellades

Dissabte comencen al barri deCan Canals els primers actes

festius, que s’allargaran fins afinals de juliol, així la celebraciócomençarà amb un sopar degermanor i ball amb el DuoTentación, a partir de les 10 dela nit.

Diumenge de les 10 a la 1del migdia s’instal.laran atrac-cions infantils, i en acabar festade l’escuma.

Cap a les 2 del migdia, con-curs de paelles.

A les 6 de la tarda comen-

çarà el 1r Torneig de petanca“Francisco Espada”

Els actes seguiran dilluns ales 6 de la tarda amb tornejosinfantils de parxís, dòmino,remigio i petanca; més al vesprehi haurà torneig de regimio pera adults. La competició d’a-quests jocs de taula seguiranfins dijous vinent.

Pel que fa als actes de lapropera setmana, els anuncia-rem puntualment en l’edició deldia 27.

Ceina podrà expedir el certificat demanipulador d’aliments

Festa major del barri deCan Canals de Piera

Al Banc de Sang i Teixits licalen més de 1.000 dona-

cions de sang al dia per tal degarantir que tots tinguemsang quan ho necessitem, jasigui per a intervencions qui-rúrgiques, per a tractamentsoncològics, trasplantaments oen cas d’accidents greus. Unequip especialitzat serà, comés costum en aquesta èpocatambé, al CAP de Piera aquestdissabte 22 de juliol de 10 a 14h. Cal que fem un esforç entretots, que siguem solidaris.

Recordar que per donar sangno cal estar en dejú. Per donarsang cal haver complert els 18anys i pesar un mínim de 50quilos. Des del Banc s’informaa la població que fa falta sangde tots els grups, a més aquestany 2006, qui doni sang,coneixerà els seus nivells decolesterol. Per a més informa-ció es pot trucar al telèfon deSanitat Respon en qualsevolmoment del dia i al número:902 111 444.

Dissabte 22 de juliol, a Piera: Dóna sang!

L’Orquestra Simfònica Juve-nil formada per joves músics

d’entre 13 i19 anys, que estanpassant unes dies d’estage a lacasa de colònies El Pinar deCanyelles, seran els protago-nistes del concert que demà

divendres oferiran al Parc delGall Mullat de Piera, concertque s’emmarca dins el Xè ciclede concerts “A l’estiu músicaen viu”.

Serà a partir de les 10 de lanit.

Joves músics posaranmúsica a l’estiu viu dePiera

Dijous 20 de Juliol● A les 7 de tarda, a la plaça de les Oliveres, ESPECTACLE

INFANTIL de la companyia PENTINA EL GAT.

● A les 10 del vespre, al poliesportiu municipal, CINEMA ALA FRESCA amb la projecció de la pel.lícula “ SALVA-JE”.

Divendres 21 de Juliol● De 6 de la tarda a les 8 del vespre, a l’esplanada del car-

rer 11 de Setembre, LA GRAN BURRADA. Passejadaamb rucs per a nens i nenes i seguidament cursa derucs pel jovent.

● A 2/4 d’11 de la nit, pels carrers del poble CORREFOC,amb el grup MAL LLAMP D’IGUALADA.

● A 2/4 de 12 de la nit, NIT JOVE amb L’ORQUESTRA MIT-JA NIT i PIRAT’S SOUND SISTEMA.

Dissabte 22 de Juliol● A 2/4 de 7 de la tarda, a la Plaça de Cal Figueres, BALLA-

DA DE SARDANES, amb LA COBLA DE L’ORQUESTRASELVATANA.

● A les 11 de la nit, al poliesportiu municipal, CONCERT IGRAN BALL DE FESTA MAJOR amb L’ORQUESTRA SEL-VATANA .

● A les 2 de la nit, al camp de futbol, EMPALMADA AMBDISCOTECA MÒBIL. Fins que el cos aguanti.

Diumenge 23 de Juliol● A 2/4 d’1, pels carrers dels poble, CERCAVILA a càrrec de

XIP XAP amb els nous capgrossos del poble.● A les 6 de la tarda, al poliesportiu municipal, ESCUMA

AVENTURA, espectacle de l’escuma, a càrrec de YAKUM-BA.

● A les 8 del vespre, al camp de futbol municipal, PARTITAMISTÓS DE VETERANS entre CLUB FUTBOL VETE-RANS D’ELS HOSTALETS DE PIEROLA i ELS VETERANSDEL REAL CLUB DEPORTIVO ESPANYOL.

Dimarts 25 de Juliol● A les 9 del vespre, a la plaça de les Oliveres, CANTADA

D’HAVANERES, amb el grup PORT VELL.

EXPOSICIONS 20 de juliol de 200628

Des de la seva inauguració aprincipis de maig, al voltant

de 220 persones han visitatl’exposició “a la recerca de l’es-pai-temps” de Soledat Vidal iMassaguer, emplaçada en elMirador del Museu-Molí Pape-rer de Capellades. La selecciód’obres ens ofereix un repàspels darrers vint anys de pro-ducció artística de SoledatVidal, en la que podem trobartan escultura, gravat com pin-tura, i en la que sobretot desta-ca el treball i la combinació dematerials com el ferro, la fustai, sobretot, el paper fet a mà.

En la seva dilatada carreraartística, Soledat Vidal haexposat a Barcelona, Madrid,Yorkshire, Montpellier, Göte-borg, entre d’altres.

Entre els visitants de l’ex-posició destaca el prestigióscrític d’art Josep Ma. Cadena,qui ha escrit: “Transmissora deles sensacions rebudes i alhorabuscades, Soledat Vidal Massa-guer ens ajuda a entendre

millor l’entorn que pateix ambla constant destrucció de lamatèria, però que també posade relleu el goig de la resur-recció de la Natura”.

L’exposició restarà obertafins a finals de juliol.

Darrers dies per visitar l’exposició deSoledat Vidal

El passat dissabte dia 15 a lesvuit de la tarda, enmig del

mal temps present en elsúltims dies de la setmana pas-sada, es va presentar a l’Aulade Cultura de Caixa Penedèsd’Igualada (Rambla Sant Isi-dre, 22) l’exposició de pinturestitulada Textures, de la iguala-dina Pilar Zamora i Jodas.

Segons l’artista, com quel’atrauen principalment elrelleu i el color, les seves obrespretenen significar una sim-biosi entre els gruixos matèricsi la utilització directa dels pig-ments, tractant de manerasimple i espontània els ele-ments com a taques a partir

de les quals es pot crear, repre-sentar i transmetre.

L’exposició restarà presenta l’Aula de Cultura de CaixaPenedès fins el dia 30 de juliol.

L’horari de visites és, en elsdies feiners, de 7 de la tarda a9 del vespre i en els dies fes-tius de 12 a 2 del migdia, i de7 de la tarda a 9 del vespre.

“Textures” de Zamora a la Penedès

Diumenge passat es va inau-gurar, al Museu-Molí

Paperer de Capellades, unanova exposició de caire col.lec-tiu amb un tema comú: “ElJardí”.

Els artistes participants sónnou: Ester Carbonell, AlbertLatorre, Andrea Lucio, CristinaMacho, Neus Pérez, Kim Rifa,Josep Vidal, Albert Vila i ErikZafra. Nou concepcions, estils itècniques diferents per trans-formar l’espai i transportarl’espectador a diferents paisat-ges.Aquesta exposició es

podrà visitar fins al dia 31 d’a-gost.

“El Jardí”, inspiraciód’una mostra col.lectivaal Museu-Molí Paperer deCapellades

TAULELL D’EXPOSICIONS

* Al Museu Molí Paperer de Capellades, “A la recerca del’espai temps”, de Soledat Vidal Massaguer. Fins al31 de juliol.

* Al vestíbul de la Biblioteca Central d’Igualada, “Recor-dant... Agustí Peiró”. Fins al 28 de juliol.

* Al Foment d’Igualada, “Un país, la seva cultura, el seuart”. Fins dissabte.

* A L’Ull, espai informal d’exposicions de la Kaserna, car-tells presentats i seleccionats al I Concurs de JovesCreadors. Fins al 30 de juliol.

* A la sala municipal El Xipreret d’Igualada, fotografies de laFesta Major d’Igualada del 1906. Fins al 30 de juliol.

* A la sala d’exposicions La Talaia d’Igualada, treballs delsalumnes del taller de dibuix i pintura. Fins al 31 dejuliol.

* Al vestíbul de l’Ateneu, Un mar de sensacions, exposi-ció de fotografia subaquàtica. Fins al 31 de juliol.

* A l’Aula de Cultura de Caixa Penedès, “Textures”, expo-sició de Pilar Zamora. Fins al 31 de juliol.

* A la sala d’exposicions Ramon Godó, de l’AgrupacióFotogràfica d’Igualada, obres dels participants en elcurset d’iniciació a la fotografia. Fins al 30 de juliol.

* A la sala d’exposicions de la Biblioteca Central d’Igualada,Viure en temps de guerra a Igualada (1936-1939).Fins al 18 d’agost.

* A la Sala Municipal d’Exposicions d’Igualada, pinturesde Tina Navarro. Fins al 6 d’agost.

* A la sala d’exposicions de Can Papasseit, a Vilanova delCamí, mostra “Live forever” de Raül Querol. Fins afinals de mes.

* Al Museu-Molí Paperer de Capellades, “El Jardí”, expo-sició col.lectiva de nou artistes: Ester Carbonell,Albert Latorre, Andrea Lucio, Cristina Macho, NeusPérez, Kim Rifa, Josep Vidal, Albert Vila i Erik Zafra.Fins al 31 d’agost.

MARCEL CLARAMUNT• LLOGUER DE COTXES I FURGONETES

SENSE CONDUCTOR • TALLER DE REPARACIONS• VENDA DE MOTOCICLETES DE 50cc i 125cc• SERVEI OFICIAL MICROCAR

Av. Àngel Guimerà, 9 - IGUALADATel. 93 803 01 79 - 93 803 54 39

Fax 93 803 01 79 - Tel. mòbil 639 37 31 87

PROPER INICI DE CURSOS DE FORMACIÓPROFESSIONAL OCUPACIONAL

1. PATRONISTA ESCALADOR/ADurada: 454 hores

Data inici: 4 de setembre de 2006

1. COORDINADOR/A TÈCNIC/A DE PRODUCCIÓ DE CONFECCIÓDurada: 414 hores

Data inici: 4 de setembre de 2006

Cursos adreçats a treballadors/es, inscrits a l’atur i en recerca de feina.Ambdós cursos tenen un mòdul de pràctiques en empreses del sector.

Els cursos són subvencionats pel servei d’Ocupació de Catalunya i elFons Social Europeu.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Av. Mestre Muntaner, 86, baixos, 08700 IGUALADATel. 93 803 29 93 / 93 803 57 62

Generalitat de CatalunyaServei d’Ocupació de Catalunya

UNIÓ EUROPEA

Fons Social Europeu

20 de juliol de 2006 OPINIÓ 29

En legítimadefensa!

Després de dinar, amb elsopor provocat per la ingestadels aliments, la televisió ensserveix les imatges de la guer-ra a l’Orient Mitjà. Tres nens,mig despullats, estirats a la lli-tera d’un hospital, reben auxilidels metges, després d’haverestat víctimes dels bombarde-jos israelians. Ja han mort mésde dues-centes persones alLíban, explica la corresponsal, ides del seient ens hem d’em-passar la ràbia, la impotència iles llàgrimes.

Sé que la ràbia no és bonamitjancera de la ressolució deconflictes, ni ens guia cap a laveritable reconciliació. Laràbia ens cega, ens obliga arespirar de manera precipitadai no ens permet raonar amblucidesa. La ràbia és violenta ila violència s’alimenta deviolència, com està passant alLíban, a Israel, a Palestina, aIraq...

Sé que la impotència enslimita, ens deixa inerms, com sino fossim capaços de fer res,com si cap dels nostres gestosfos suficient... I de vegadesoptem per no fer-los, per nosortir al carrer, per no fer unadenúncia necessària, per nocondemnar a viva veu als quetorturen i maten.

Sé que les llàgrimes no enstornaran la vida dels morts.Que només amb llàgrimes nopodrem evitar que la guerracontinuï aplastant la dignitat iels drets de milers i milers depersones innocents. Les llàgri-mes poden ser un bàlsam con-tra el dolor, però no són unantídot contra el horror.

Però també crec que laràbia pot ser una bona aliadaper a la contestació social. Quela ràbia controlada pot ser uncrit de denúncia necessari, perrespondre a la impotència i ala mera contemplació. I les llà-grimes quan són de veritablecompassió sempre ens convi-

den a l’acció. No es val tancarla televisió o les oïdes per nopatir, per no saber... Cal sentirel dolor del altres i patir i plo-rar la seva mort, perquè sinóestem morint en vida ambtotes les víctimes de la guerra.

Tornar al carrer és vital, perdenunciar la impunitat delgovern israelià i la passivitatdels nostres governants. Perreivindicar la “legítima defen-sa” de la Pau.

Concentració Urgent:Palestina i Líban

Avui Dijous 20 de juliol,20h, Plaça Sant Jaume, Barce-lona.

Aturem la massacre contrael poble palestí i la invasió alLíban!!!

Prou impunitat de l’estatd’Israel!

Prou passivitat dels nostresgoverns!

Convocants inicials: Comu-nitat Palestina, Xarxa d’Enllaçamb Palestina, PlataformaAturem la Guerra

Avui dijous 20 a les 20h,totes i tots a la Plaça Sant Jau-me.

Mireia RubioBaula-COR

Sanitat pública icredibilitat

Es va fer una enquesta alvoltant de 1.500 persones detot l’estat Espanyol, majors de18 anys, i van constatar el 79% que estaven satisfets delservei sanitari que rebien. Certque es produeix la contradic-ció que més de la meitat consi-deren que és necessari que hihagi canvis importants, peròque tan sols un 24 % han con-tractat una assegurança priva-da des del 2005 fins ara.

El que més amoina són lesllistes d’espera, per tant, quees recrimini al servei públic desalut que no contracti mésmetges.

De fet el 56 % dels enques-tats consideren insuficients lainversió en sanitat.

I bé, com que de l’eraripúblic en nodrim entre tots,quin augment en impostosestaríem disposats una vegadamés a sofrir?, i ens quinsimpostos, en l’IRPF, excloureles rendes més baixes i els jubi-lats de pagar un euro perrecepta? A fi de comptes mésrendes per la sanitat pública imenys medicaments en la nos-tra farmaciola!

Bé seguint amb la radio-grafia (metàfora adient) de lasanitat pública i dels seususuaris, la tecnologia fa actede presència quan es preguntasi es creu tenir accés a la mésmoderna —a banda que mésde la meitat consideren que sí,la pròpia interpel.lació posaen evidència com d’indispen-sables han esdevingut els apa-rells mèdics. Ni els metges esrefien del seu ull clínic, perdiagnosticar en general, ni alspacients els donarien fe sensel’aval de les màquines, potserper això, i no tant en l’àmbitrural, un 19 % dels usuaris noconeixen el nom dels seu met-ge de capçalera, no cal dir quetampoc saben el del seus res-ponsables polítics en matèriade salut, i aquesta mateixaradiografia ens demostra queels metges tampoc tenen mas-sa conèixement del malalt engeneral, donats la gran quan-titat que en tenen o la fre-qüència en que els varien delloc de treball, però el méscuriós del cas, és que el mateixprofessional metge es queixad’aquesta situació per unabanda i per l’altra és conse-qüència de la maquinatitza-ció del sistema sanitari.

En el medi rural aquestamaquinatització també es pre-ten imposar com en tot el sis-tema, encara que no es tenenen compte els grans handicapsque tenim així, com el sistemainformàtic, les vies de comuni-cació, l’aïllament dels nuclispoblacionals, etc, etc, etc.

Amb tot això els professio-nals metges obtenen una notaalta en quan al reconeixentsocial, donat que gran part dela problemàtica que patim anivell de salut, no és imputa-ble al propi professional sinóal sistema de SALUT establert.

Si la salut és el més essencial,com diu la cançó, demanen ques’inverteixin recursos suficients iadequats a les necessitats, noreorganitzem el sistema, peranar a pitjor, tornen a l’assistèn-cia personalitzada!

M. Valls

Carta oberta al’honorablesenyor JosepMontilla

Honorable Sr., vaig veureun programa de TV3 en quevostè va participar amb alcal-des socialistes, i m’ha fet deci-

dir a escriure els meus punts devista sobre els alcaldes socialis-tes de l’entorn on jo visc.

A la Conca d’Òdena, a lacomarca de l’Anoia, hi ha qua-tre municipis dirigits per alcal-des del partit socialista,aquests quatre municipis nos’han posat mai d’acord perfer una mancomunitat. M’a-gradaria saber què entenenper socialisme aquests sen-yors?

El municipi de Santa Mar-garida de Montbui té Alcaldesocialista i ha fet d’unsterrenys plens de torrents ipujols una vila ordenada, ambequipaments i serveis i estàfent un bulevard sense amoi-nar als veïns ni cobrar contri-bucions.

Vilanova del Camí, un altremunicipi tocant a Igualada,socialista el seu Alcalde, ésdels que deixa fer i no fa res,el seu interès és fer un llac alriu Anoia, ara que no baixaaigua i diu que vol instal.laruna piscifactoria per produircaviar i ara que s’acosten elec-cions, abans no deixi el càrrec,vol soterrar el tren al seu pasper Vilanova abans que els d’I-gualada ho facin en el seu pasa nivell.

La secció de “Cartes dels Lectors” és una tribuna oberta al que els nostreslectors vulguin manifestar. Per a la seva publicació, els escrits que ens vul-gueu fer arribar han de tenir com a condició que estiguin degudamentidentificats (nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon), que siguin respectuo-sos amb les persones i institucions i que tinguin una llargada màxima de20 línies; en cas de tenir més extensió, no podem garantir la seva publica-ció per motius d’espai. D’altra banda, L’ENLLAÇ no s’identifica necessària-ment amb les opinions que puguin sortir publicades en aquesta secció.

CARTES DELS LECTORS

CONTINUANT AMB EL NOSTRE PLA D’EXPANSIÓ, CERQUEM:

1- VENEDOR/A PER LA NOSTRA TENDADE CALAF

- Persona entre 25 i 35 anys, amb bona presència, comunicativa i amb experiènciacomercial demostrable en vendes i atenció al públic, coneixements de materialsceràmics, mobiliari i complements de bany i afinitat pel món del disseny i la deco-ració.

Es valoraran especialment, coneixements del sector de Paviments i Revestimentsceràmics i/o estudis de disseny i decoració.

2- PER FÀBRICA amb la intenció de cobrirdiferents llocs de treball, necessitem:

- Personal amb coneixements de mecànica i electrònica. Es valoraran estudis deFP1 i FP2

-P ersonal amb experiència en la col.locació de paviment i revestiment ceràmic.

- Personal per treball a fàbrica.

Per a tots els llocs oferim incorporació immediata a grup líder en el sector en plenaexpansió, excel.lent ambient de treball, bones condicions econòmiques, formació acàrrec de l’empresa

Enviar C:V. amb fotografia recent a: Dpto. RRHH. GRES CATALÀ. Ctra. de Ponts,s/n -08280-CALAF o por e-mail a : m.caparros@grescatalan.com

OPINIÓ 20 de juliol de 200630

Òdena, un altre Ajunta-ment socialista, un municipid’arrels conservadores, unajuntament jove amb ganesde fer les coses sense allargarmés el braç que la màniga,amb tres nuclis bastants sepa-rats, complicats pels serveis idifícils per acontentar a tot-hom, tan a prop d’Igualada itan lluny de la capital.

A Igualada oficialment l’A-juntament hauria de ser socia-lista, però no és així, allímanen tres magnífics amb lacol.laboració de dos membresde “todo por la patria”.

El primer magnífi és l’ideò-leg del grup, el que s’encarre-ga dels carrers, el que vol ferd’Igualada una ciutat ASLOUvol que tothom vagi en filaíndia, per això posa els pals alscarrers, fa el pas dels cotxesmés estrets perquè no puguinestacionar al carrer, fent bule-vards pel seu caprici. Aquestesactuacions les ha patentat d’a-cord amb el magnífic d’hisen-da que cobra “rollaltis” a basede contribucions especials, peraixò els dos col.laboradorsestan d’acord en aquest “tin-glado”, perquè quan manavaCiU es van embarcar en elcarril bici, els de “todo por lapatria”prefereixen cobrar el3% dels “rollaltis” això nocompromet i tot amb el vist-i-plau del tercer magnífic.

Tot això, Sr. Montilla és elsocialisme que hi ha a Iguala-da i sinó, pot preguntar-ho alscristians de Sant Agustí, alscatòlics del barri del Sant Crist,als independentistes de l’Av.d’Andorra i als conservadorsdel carrer Comarca.

Senyor Montilla li desitjomolta sort en les pròximeseleccions, però segueixo pen-sant que a la Conca d’Òdenala llavor socialista és poc fèrtil.

Salut i llibertat.Ramon Xaus Pontnou

Obres per amolts, impostosespecials per aalguns

A Igualada, com en altresciutats, s’aprofita l’estiu perasfaltar els carrers que honecessiten, mentre hi hamenys trànsit rodat. Fins aquí,d’acord.

Hem llegit a la premsa queaquest any s’asfalten 69 Km.quadrats de carrers, a treszones d’Igualada, entre elles ladels Set Camins. Renoi! S’arre-glen tots els carrers de l’en-torn del carrer Comarca! (Vall-bona, Bruc, Copons, Llacuna,etc.).

Suposem que els eurosdeuen anar amb el “pack” deles contribucions especials queens volen fer pagar als veïnsdel nostre carrer Comarca pelbulevard que ens hi volen fer.O sigui que ens continuen pre-nen el pèl i els euros.

Amb els diners dels demésés facilíssim fer coses i, enaquests últims temps, l’Ajunta-ment d’Igualada en sap “unrato llarg”. I a més, amb pre-potència i desinformació comhem vist en el cas del nostrecarrer.

Cordialment.Molts veïns del carrer

Comarca

Per què esdestrueix lanatura?

Que aquest escrit corri coml’aigua d’un rierol de munta-nya, regant plantes, arbres iprats; i que arribi neta fins almar, que no pari ; i que perallà on passi doni vida a totsels animals que s’apropin aveure’n_

Davant d’un dels majorsproblemes medioambientalsque té la península ibèrica ique ara afecta al nostreentorn, com és l’especulació idestrucció del territori basaten l’innombrable proliferaciód’urbanitzacions, volem unirles nostres veus per poderreflexionar i opinar, davantd’aquesta atrocitat.

Aquest creixement urbanís-tic està fent que desapareixinzones d’un gran valor ecolò-gic, que disminueixin els nos-tres boscos, que s’explotinpedreres en les nostres mun-tanyes per extreure àridsnecessaris per a les construc-cions, que es construeixin pre-ses i transvasaments, que espotenciï el malbaratamentd’aigua (tot i la seva falta),que es construeixin autovies,autopistes i es destrossi lanatura cobrint-la d’asfalt i par-tint muntanyes.

Aquest desenvolupamentes sosté enterrant sota elciment els pocs espais naturalsque ens van quedant, amb laconseqüent pèrdua de biodi-versitat i una major pressió pera les espècies amenaçades, iamb un augment de la conta-minació ambiental que accele-ra el canvi climàtic.

Però l’especulació del terri-tori no només té conseqüènciesambientals. També té conse-qüències socials desastroses.Així veiem com els habitantsdels nuclis antics de les ciutatsmés properes són desplaçats ales perifèries, per construirnous edificis, urbanitzacions ipobles, tot atraient una novapoblació de major poderadquisitiu; l’augment del preude l’habitatge, que es situafora del poder adquisitiu de lapoblació local i genera una altainflació del preu de la terra,que impedeix que els petits imitjans agricultors puguinmantenir el seu mitjà de vida itransmetre-ho a les novesgeneracions. Així les produc-cions es desplacen a altres paï-sos, amb la qual cosa perdemautonomia agrícola. En aquestterreny només sobreviuen lesgrans empreses agroindustrials,poc respectuoses amb el mediambient i amb els drets dels iles treballadors/es, i obertes, ennom del benefici, a la implan-tació de cultius trangènics queencadenen els agricultors/es ales multinacionals. Aquest pro-grés provoca la desaparició de

la cultura i identitat local i vaacompanyada de la corrupcióeconòmica i política.

La realització d’aquestsprojectes fa inviable alternati-ves sostenibles com l’agricultu-ra i la ramaderia de producteslocals i de qualitat, el negocifamiliar, el turisme respectuósamb el medi, el comerç localinexistent al nostre territori_

En resum; tots i totes tenimmolt a perdre per a que unspocs guanyin un bon feix, ihem de ser conscients que nonomés podem defensar lesnostres pròpies parcel˙les, s’hade defensar el territori en elseu conjunt més ampli. Perquèl’especulació i els seus interes-sos polítics i econòmics, vand’un lloc a un altre senselímits, la defensa del territori_tampoc té fronteres!

Joan P.

Rommel: Del’APAN a Suècia

En Rommel ha estat adop-tat per fi, després de moltsanys d’ésser a l’APAN, la pro-tectora d’animals de l’Anoia.

Des d’aquesta carta vullagrair a la gent que ho ha fetpossible. El periple del Rom-mel des de Vilanova del Camí,Òdena, Alemanya i Suècia crecque es mereix unes ratlles.

En Rommel, que ara és ungos vell, va arribar a la protec-tora de Vilanova quan era uncadell. Era agressiu amb altresgossos, un gos que en un altrelloc hauria estat sacrificat pelseu caràcter conflictiu. Gràciesa la labor rehabilitadora de laPepita Serrano, que llavorspresidia l’APAN, el gos va tirarendavant fins convertir-se enun gos sociable amb les perso-nes i també amb gossos i gats.

Una vegada a l’APANd’Òdena, el gos va ésser acollitper una família alemanyadurant uns anys, i ara ha estatadoptat per una família sueca

Jo, per l’estimació especialque he sentit sempre peraquest gos, vull agrair la tascaque va fer la Pepita i la tascaadmirable que han dut a ter-me els membres actuals de l’A-PAN liderats per Dolors Garcia.Ara en Rommel podrà viure elsseus darrers anys voltat d’unagent que se l’estimaran com elseu gos, i morirà amb la sevafamília.

Vull aprofitar l’avinentesaper demanar als ciutadans del’Anoia que es facin socis del’APAN, que els ajudin perpoder realitzar tasques comaquesta, per poder ajudar aminimitzar el problema delsgats del carrer, per exemple —l’esterilització és necessària,però necessita ajut econòmic.

Molts animals seran aban-donats aquest estiu a l’Anoia.Quina diferència amb els paï-sos del nord d’Europa, on tenir

un gos —encara que sigui vello malalt— és un signe de pres-tigi, i aquí encara es vanaglo-rien d’abandonar un animal.

Àngela Aragay Mula

Les JERC Igualadaprotesta pelspreus abusius deles barres del’Anòlia

Un any més l’Ajuntament isobretot el regidor de Joven-tut, Xavier Figueres ha tiratendavant una edició de l’Anò-lia, un festival musical ambmolts anys d’existència, sensetenir gens en compte, (com java sent costum) l’opinió delsmateixos joves.

Un dels fets que ha provo-cat més crítiques de la presentAnòlia han estat els preusabusius que hem hagut depagar per prendre una consu-mició. L’empresa que gestionales barres, (un establimentforça conegut de la plaça decal Font), ha fet pagar 2’5euros per un simple refresc,3,5 euros si li afegim el vas, i amés a més quan els concerts esvan celebrar el parc de l’esta-ció vella, bastantes fonts d’ai-gua no funcionaven pel simplefet que la gent anés a consu-mir a la barra. Des de les JERCtrobem que això és una faltade respecte perquè la majoriade gent que assistim a l’Anòliasom gent jove.

És per això que durant l’in-termedi del concert de dissab-te, entre els grups de CeskFreixes i Lax’n Busto, les JERCIgualada vam repartir 200 llau-nes de cerveses gratis, cadauna portava un adhesiu, ambel lema Fem Boicot als preusabusius, Volem Festes i PreusPopulars!!

Esperem que de cara alproper any l’Ajuntament d’I-gualada millori aquesta situa-ció i tingui en compte eljovent en l’organització d’ac-tes.

JERC Igualada

Agraïment a laFundacióSanitàriad’Igualada

A causa d’un càncer decòlon vaig haver d’estaringressat a la Fundació Sanità-ria d’Igualada, edifici blau, onem van atendre amb profes-sionalitat i afecte.

Per això vull manifestarpúblicament el meu agraï-ment, pel tracte rebut, a totl’equip mèdic dels doctorsMacarulla i Capdevila, així comtambé a les infermeres deplanta, cuidadors i a la restade personal de l’entitat.

Moltes gràcies a tots.Jaume Manzano Mensa

FERNANDEZ SANGLAS, S.L.Elaboradors oficials de DECEUNINCK

SOM FABRICANTS

C/ Còrdova, 14 - Tel. 93 805 27 94SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

info@fernandezsanglas.com - www.fernandezsanglas.com

ESPECIALISTES EN PVC i ALUMINI Sostres i recobriments

Fabricants de:FINESTRESPORTESBALCONERESCORREDERES

Amb la confiança

20 de juliol de 2006 OPINIÓ 31

AMB ELS PEUS A TERRA Sònia Garcia

L’evolució

Seguir la vida a la Terra resulta molt complicat, no només per a nosaltres,sinó també per als historiadors, arqueòlegs o antropòlegs. La història s’havia

d’escriure, l’arqueologia era un afany de saber d’uns pocs i l’antropologia erauna ciència que precisava de les anteriors per a subsistir i seguir les petjadesd’uns homes que no tenien consciència de ser-ho.

Era, simplement, un ésser viu que podia sentir, estimar i poc més, però el seu afany de super-vivència li va fer aprendre a pensar i així va sorgir el miracle; l’evolució.

L’evolució va ser lenta, o potser llarga, segons es miri, però aquest desig de viure els va ferrecórrer quilòmetres a la recerca d’uns llocs més aptes per a sobreviure i alguns d’aquests éssersvan poder arribar a Catalunya procedents d’Àfrica, en plena glaciació europea. Malgrat ser pro-vinents del continent africà, cap pensar que l’home no va néixer en un sol lloc. Quant a Catalu-nya, es pressuposa, per les restes arqueològiques trobades, que l’aparició de l’home va ser l’ano-menat homo erectus.

Les restes arqueològiques ens conten una història molt succinta. Es confirma que van teniruna cultura, una forma programada de supervivència en la que cada individu comparteix lesseves experiències amb els seus companys de viatge. Hi ha cultura, però aquesta indefinida cul-tura segueix la seva indefinició, ja que l’etapa taxonòmica no té cap classificació en els principisper a reconèixer en els hàbitats d’aquells homes el que eren les seves cultures. No podem criticarla falta de recursos però sí reconèixer que malgrat aquesta escassesa va ser una etapa molt fruc-tífera, ja que l’etapa històrica que van intentar contar-nos es va acostar prou bé a la real. L’ar-queologia es va moure tradicionalment en els seus primers temps, en excavacions sui generis,poc depurades i gairebé sempre aprofundint sense meticulositat, perdent moltes dades pelcamí. Per sort, l’arqueologia va seguir evolucionant i donant-nos a conèixer la cultura d’aquellsprimers homes que van habitar les nostres terres.

L’home, durant la Prehistòria ha donat un pas molt gran cap a l’homo-sapiens. Els seglesesdevenidors ens anuncien nous possibles canvis. Els simis que no van evolucionar amb nosaltrespoden començar a recórrer el mateix camí, ja que, pel que sembla, apunten besllumsd’intel˙ligència. Poden ser estudiats per a, en retrospecció, conèixer-nos a nosaltres mateixos,però no crec que tinguin oportunitat, ja que el nostre “ego” impedeix que aquestes criaturespuguin ajudar-nos a trobar “la baula perduda”, bussejant en l’estudi dels seus costums, senti-ments, la seva forma de supervivència. Tot i que és important que abans de penetrar en “el foscpassat”, haguem acabat amb “el mirall viu” de la nostra Prehistòria humana.

sonias@anota.net

INVENTS QUE ENCARA ESPEREN Celdoni Martí

Tobogan contra incendis

En els nostres dies, el fet que s’encengui un pis és cosa molt probable. Lescauses no les definiré perquè no és cosa meva.En algunes ciutats, les ordenances municipals ja disposen que les noves

construccions estiguin dotades de sortides i escales d’emergència. Però, i lesantigues? Tenen tot el risc que els seus habitants acabin com castanyes torrades per un no vol-gut incendi.

Algunes comunitats de veïns ja s’han plantejat el risc, però els pressupostos els espanten:Escales a la façana, amb graons, replans, passamans... un disbarat!

Jo, i la meva imaginació de privilegi,a aquests poc adinerats que gaudeixende la propietat horitzontal, els ofereixouna solució del mínim cost. En direm:Tobogan contra incendis.

Un muntatge fet amb un tub d’acerde 8’’ i un recargolament al seu voltant,amb xapa de 6 mm a tall de toboganinfantil.

Mirant el dibuix que acompanyo, jan’hi hauria d’haver prou, però peraquell que pequi de llonze, faré unsaclariments, no fos que us equivoqués-siu i us trenquéssiu la crisma.

Aclariment I: El “pas” del recargola-ment, o sia distàncies entre espires, noha de ser constant. Des del més alt almés baix s’han d’anar fent més apretats,de semblant manera que ho veieu con-templant els cargols de gitano (A).

Aclariment II: La barana dels balconsveïnals s’ha d’allargar per ser més fàcilsaltar al tobogan.

Aclariment III: Amb aquesta protec-ció s’evita tot mal ús per part dels lla-dregots. Per les escales contra incendis,també s’hi pot pujar. Amb la meva pro-tecció és impossible.

Dimecres de la setmana pas-sada TV3 va avançar la

intenció de Maragall de convo-car eleccions el dia de Tots Santsque, enguany, cau en dimecres.

L’endemà, El Periódico, diariportaveu del PSC-PSOE, es feiaressò del malestar a les filessocialistes perquè Maragall nohavia consultat l’aparell abansde filtrar la data.

Però El Periódico deia algu-na cosa més. Explicava que elPSC-PSOE volia que les eleccionses convoquessin en un dia labo-rable perquè això afavoria “laparticipació als feus socialistesde l’àrea metropolitana”, laqual cosa és un clar exemple deno acceptació purament parti-dista d’una tradició democràticaque, des de 1984 pel que fa leseleccions al Parlament de Cata-lunya i des de 1986 pel que fa ala resta de processos electorals,havia situat els diumenges coma dia per anar a votar.

No sé com acabarà, peròtant si es fan el dia de Tots Santscom si es fan un dia laborableserà la demostració palpableque Maragall i el PSC-PSOEactuen pel seus interessos parti-culars i partidistes.

En el primer cas perquè és laconstatació de l’afany de prota-gonisme d’una persona, enMaragall, que no ha estat —nide lluny— a l’alçada del càrrecque ha ocupat i que, conscientde les seves limitacions com aPresident de la Generalitat, s’hadedicat a les extravagàncies. Ien el segon, perquè és la plas-mació de la manera de fer ipensar de “can sociata”: nomésrespecten les tradicions que elspoden afavorir; la resta se lespassen pel folre.

Hi ha, però, un tema quepenso que va més enllà i que és,

precisament, la creença socialis-ta que si les eleccions es fan endia laborable, s’afavorirà la par-ticipació d’uns certs sectors de lasocietat catalana, perquè en elfons si jo fos d’aquest sector emsentiria ofès perquè entendriaque se m’està dient que nomésvoto o no voto en funció de siem puc o no estalviar uneshores de feina. És a dir, que sem’està dient que sóc “un pen-ques poc pencaire” i que m’in-teresso ben poc pel futur delmeu país.

I llavors penso que, al capda-vall, això és precisament el quehan estat aquests tres anys degovern tripartit: extravagància ipoques ganes de pencar; canvisde tradicions només per interèspropi i partidista (les celebra-cions de Sant Jordi i de l’Onzede Setembre en podrien ser dosexemples); desinterès absolutper tirar endavant el país; i,sobretot, demagògia i para-fernàlia per amagar el seu malgovern i per amagar que el seuinterès real pel país no va mésenllà de l’interès personal i par-tidista de la gent del PSC-PSOE,ajudada en aquest cas per lagent d’ERC i d’ICV.

En definitiva però, a la tar-dor, sigui en dia laborable, fes-tiu o diumenge, tindrem l’opor-tunitat de decidir si volemseguir amb el mal govern deltripartit o si volem un governde CiU amb idees, cohesionat,fort, pencaire i, sobretot, ungovern amb ganes de tornarCatalunya al lloc que es mereix.

Joan Raventós i PujadóDiputat per CiU al

Parlament de Catalunya iPresident de la Federació deCDC de la Catalunya central

Tots Sants!

factory outlet

&

C/ Sant Carles, 80 - 08700 IgualadaTel. 93 804 30 14 - Fax 93 805 32 07

Pi jamesRoba inter iorPeces de PuntMit jonsBanyNadóComplements

OPINIÓ 20 de juliol de 200632

CALAIX DE SASTRE Gaspar Vilarrubias

Records d’infantesaAlgun historiador ha dit que les guerres

civils duren cent anys. Ara en fa setanta i elque durarà encara. Segons el clima polític decada època la història es va definint cap a uncamp o un altre i val a dir que sovint s’exultenvirtuts a qui ha portat les mans tacades de sang o tot el contrari,segons d’on bufa el vent.

Jo era un noiet però encara recordo el clamor de les mas-sacres que en nom de la llibertat i de la democràcia es van dur aterme. El currículum d’alguns dels dirigents d’aquella època ja ensdemostren la categoria dels polítics que ens van menar a la catàs-trofe. El Sr. Lluís Companys i Jové, president de la Generalitat, als14 anys va robar les joies de la seva mare i a l’edat de 20 anys elseu pare manifestà que aquell noi acabaria a la forca. Fou advo-cat al servei de la CNT i a la porta del seu despatx professional s’hillegia Luis Companys -Abogado. (Un català sense fissures i del’ERC!).

El daltabaix ja començà a Madrid al mateix inici de larepública el 1931. Assassinats, incendis, desordres, etc. Catalunyaes va contenir fins al 19 de juliol del 36, en que el Sr. Companys esva deixar arrossegar per la marea anarcosindicalista en espera demantenir-se al poder. Els serveis secrets del Kremlin, que en defi-nitiva apadrinava la revolució, i en els arxius que fa pocs anyss’han donat a la llum pública i en el document nº. 41 diu textual-ment: “Companys, persona de caràcter vacil˙lant com correspon aun polític petit- burgès, avui simpatitza amb el PSUC, demà ambels anarquistes, etc, i el panorama polític cada vegada és méscomplicat”.

Companys, per damunt de les seves vel˙leitats, estavadisposat a recolzar-se amb la Unió Soviètica i contra els anarquis-tes, sempre pensant en la seva supervivència política. No oblidemque a Espanya hi acudiren molts centenars d’oficials russos perdirigir tècnicament la guerra. En el document nº 26 del 16.10.36 id’alt secret, es llegeix: “Els catalans, després de tot, havien mort a8.000 persones a Barcelona a les 9 primeres setmanes de guerra iles execucions es consideraven òbviament com a part de l’esforçper a la guerra i eren recolzats pel govern de Catalunya i a Espa-nya en la zona republicana s’havien executat dotzenes de milersde civils com a participació de la guerra contra el feixisme”. ACatalunya també s’assassinaren 5.904 entre sacerdots i religioses,a més de 5 bisbes. Entretant a Rússia eren milions els assassinats aSibèria.

A Barcelona es formaren patrulles de control que envia-ven les víctimes a les xeques de sant Elies, a sant Gervasi, dirigidespel comissari rus Aleksander Orlov i l’hongarès Erno Geró. Les tor-tures eren ferotges, alguns no en sortien vius i podien ser crematsa la caldera de la calefacció de l’Hotel Colón, a la plaça de Catalu-nya. Persones que havíem conegut van veure entrar dos jovesjesuïtes i en sortiren amb els ulls arrencats. Tot això amb la vèniade la Generalitat de Catalunya, exemple de les covardies mésinfames que la nostra política ha viscut mai.

En un moment determinat la Generalitat va fer obrir lesportes de les casernes de la Mestrança de Sant Andreu i va armarindiscriminadament al poble, i aquí van començar els assassinatsen massa. I no parlem dels incendis d’esglésies, pràcticamenttotes. A Igualada la primera en ser cremada va ser la dels PP.Caputxins. Els assassinats a Igualada foren programents, entrealtres, per gent de l’ERC (això ès: esquerra republicana de Catalu-nya). Un grup de 18 conciutadans moriren afusellats al matí del17 de setembre en portes al cementiri de La Pobla. Fou enrepresàlia de la mort d’un dirigent republicà, notícia que fou fal-sa. Anys enllà s’hi aixecà un memorial de pedra picada i que pre-sumiblement l’actual joventut d’ERC van destrossar davant laindiferència general. En arribar la nova democràcia, l’ERC per unmínim de decència, havia de canviar de sigla. El seu rastre fouombrívol i tenebrós per al país i si encara cueja és gràcies a laignorància general.

El Kremlin, en vista de com anaven les coses aquí, vaincrepar als dirigents que deixessin de matar i s’ocupessin de laguerra, i que una vegada acabada i instaurada la nova RepúblicaDemocràtica Espanyola ja s’ocuparien de liquidar als que havienescapat. Tot això està escrit. Els anarquistes els respongueren:“Primer fer la revolució i després guanyar la guerra”. Si Rússiahagués guanyat la partida, al camp de la Bota a Barcelona hi hau-rien petat trets d’un altre signe i amb tota seguretat de la dicta-dura soviètica encara en gaudiríem ara.

Només han estat unes pinzellades de “memòria històri-ca”.

L’ESBARJO Sebastià Borràs G.

El “vaganciòmetre” ja es mou

Un humorista assegurava que existeix un “vaganciòmetre” el qual s’activaaixí que ensuma l’arribada de vacances. Assegurava l’humorista que l’apa-

rell s’activava cada any per obra i gràcia de la companyia ibèrica d’aviació, jaque cada any, en apropar-se vacances, organitzen una vaga o altra. De pilots,subalterns, controladors, personal de terra, de terminal... La memòria històrica d’entrebancs devols (que no volàtils) és riquíssima en variants de tot tipus.

Amb el mateix bon humor, però sense aixecar tant el vol i tocant de peus a terra, diria queexisteixen altres motius d’activació del “vaganciòmetre”. Per exemple: augmenta sensiblementel nombre d’infants que acudeixen a parcs i jardins acompanyats d’avis, papàs i mamàs, ger-mans, tiets i cosins. La gran majoria, per poca atenció que hi pareu, veureu que són alliçonatsamb desinvoltura sobre com es pot berenar assegut damunt la taula i amb els peus al banc ideatper seure-hi. O bé seure amb equilibri al cantell del respatller d’una cadira d’aquestes amb fustaadient per aguantar a la intempèrie, amb els peus al lloc on, després, incauta, una àvia hi repo-sarà les natges. Curiosíssim, si bé es mira, és que els més grans no diguin ni piu. Tal vegadaaquesta manera de seure no sigui fruit de que s’apropen vacances i a casa seva ja seguin habi-tualment així com a fruit d’un elevat nivell de tolerància.

Cas de no disposar de “vaganciòmetre” es pot acudir a la via e-mail o bé telefònica per talde saber si s’apropen vacances. Escollida una de les opcions es pregunta a l’ens adient si s’haincrementat el nombre de gats i gossos abandonats per aquelles famílies que tant els estimen. Sisurt un nombre diari proper als 150, entre gats i gossos, vol dir que ja tenim les vacances asobre. Ha arribat el moment en que els amos s’adonen que les bestioles, les seves estimades bes-tioles, si s’han de quedar soles a casa, poden morir de sentiment i gana. Desenganyem-nos, lafigura del gosset que sortia amb la cistella a la boca i 5 dòlars a dintre, per anar a comprar elque més li plagués, només es veia al cinema ranci. Atès això, pensant com s’ho passarà de mala-ment l’animaló i amb aquell gest generós que caracteritza l’espècie humana quan reaccionaamb noblesa davant el patiment aliè, s’avien gats i gossos. Talment com si als animals de compa-nyia se’ls digués: companyia, trenqueu files! Visqueu en llibertat! I se’ls aviï.

Sempre hi ha, però, qui porta al gat, o bé el gos, a una residència per tal que la bestioleta esrelacioni amb altres de diferent gènere i condició, si no vol fer-ho amb els del seu pedigrí. Tal-ment com si anessin a prendre les aigües. Les maleïdes estadístiques, fredes i sense cor, ni ganes,asseguren però que de cada 28.000 gats i gossos se’n recuperen encara no uns 4.000. La resta,talment com nens i nenes de països poc desenvolupats, s’oferiran en adopció o bé seran sacrifi-cats —el 17% de gossos i el 29% de gats el 2005— si no s’aplica l’article 11è de la Llei de Protec-ció del Animals oficialment prevista per entrar en vigor l’1/1/2007. Se sap, però, que es plantejademanar oficialment una moratòria, ja que sinó, què en faran dels animalons? Subhastar-los aveure si els compra algun país per donar menjar als famolencs?

Quines coses s’albiren en apropar-se vacances!

CONFESSIONS DES DE L’INFERM Josep Castelltort

Les arrels del cardenalCañizares

Antonio Cañizares Llovera és l’arquebisbe de Toledo i el Primat de les Espan-yes des del 24 d’octubre del 2002, en què el papa Joan Pau II (Karol Wojti-

la) el designà per aquest càrrec. Posteriorment Benet XVI (Josef Ratzinger) el va elevar a la cate-goria de cardenal el 24 de març del 2006, en la primera promoció cardenalícia del seu papat.

El que amb el temps esdevindria cardenal arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, havianascut a la ciutat d’Utiel el 15 d’octubre de 1945. Té, doncs, 60 anys. En l’època del seu naixe-ment, durant el pontificat de Pius XII (Eugenio Pacelli), Utiel i tota la seva plana, pertanyienadministrativament a la província de València i en el pla eclesiàstic a la diòcesi de Conca. No vaser fins 12 anys més tard, el 1957, que la Plana d’Utiel sencera va passar a integrar-se en l’arque-bisbat de València.. Cal remarcar el detall ben curiós que Antonio Cañizares Llovera nasquésvalencià des del punt de vista polític, però en canvi eclesiàsticament castellà.

Quan l’arquebisbe de València José María García de la Higuera va ordenar sacerdot Cañiza-res el 1970, ja feia 13 anys que la Plana d’Utiel s’havia incorporat a l’arxidiòcesi valenciana. Eraen temps de Pau VI (Giovanni Batista Montini). Ja en ple període papal de Joan Pau II, el prevereAntonio Cañizares seria promogut a bisbe d’Àvila el 6 de març del 1991 i a arquebisbe de Grana-da l’1 de febrer del 1997, abans d’accedir al seu càrrec actual de titular de l’arxidiòcesi de Tole-do.

Malgrat no constar precisament el cardenal Cañizares com un simpatitzant de les autono-mies plenes —i encara menys de les autodeterminacions— resulta que la seva ciutat natal es vaautodeterminar l’any 1851, quan decidí anar-se’n de la província de Conca per tal de passar adependre de València. No hi ha dubte que la connexió directa per ferrocarril amb el port valen-cià, que afavoria les exportacions vinícoles, resultava força més atractiva per a Utiel i la resta delocalitats de la seva Plana.

Es lloga pis al C/ Capelladesmolt gran (3 banys) i plaça de pàrquing

De particular a particular, tel. 655 85 98 27

20 de juliol de 2006 OPINIÓ 33

CIUTADANA DEMPEUS Maribel Nogué i Felip

Apunts per a una reflexiód’esquerres sobre la prostitució (1)

IntroduccióCal situar els punts de reflexió per a una anàlisi del debat generat arran de

la proposta del govern de la Generalitat per la regularització de la prostitucióexistent a casa nostra en el context actual, d’una banda, de situació, la socio-econòmica que ensenvolta fruit de les polítiques globalitzadores del liberalisme, i de l’altra la preceptivitat deprendre mesures polítiques quan s’està a un govern d’esquerres.

Alguns punts de context:a) Fruit de l’avenç indiscutible de les dones en tots els camps, s’ha produït la legítima exigèn-

cia de que la societat ha d’assumir i donar solució a nombrosos serveis que, de forma supletòria,hem vingut desenvolupament les dones des del temps ancestral on se’ns va relegar a les tasquesde reproducció de la vida en l’àmbit privat.

b) Per part dels governs progressistes sorgits a l’empara de l’Europa social de la segona mei-tat del segle XX s’ha produït, per tant, una intervenció d’allò públic en temes relegats a l’àmbitprivat creant escoles bressol, serveis sanitaris, serveis a les persones grans o deficients, dret a l’e-ducació, etc.

c) Pel que fa referència als drets civils, a la pròpia llibertat personal, les dones també hem rei-vindicat i avançat en mesures com ara el dret al divorci, el poder constituir parelles de fet ambindependència de si són d’igual o diferent sexe i amb drets equivalents al matrimoni tradicional,el dret a l’avortament o al propi cos, etc. En aquesta línia hem assolit també que es legislinmesures per combatre la violència que es produeix en l’àmbit privat per tal de protegir unapoblació que, malgrat la seva majoria d’edat, es trobava indefensa pels perversos efectes d’o-pressió i anul˙lació de la persona que té la violència exercida en la intimitat.

d) La dreta ha desenterrat el discurs atàvic de considerar que les dones no és que siguem lesresponsables de tot el mal que hi ha al món sinó que som el mateix mal, gairebé ens tornen a“satanitzar” a l’estil taliban retornant a l’esperit de la mateixa inquisició. En la seva fòbia, de lamateixa manera que la dreta ha pujat al carro dels drets democràtics que tant blasmava i fins itot havia perseguit (com ara la llibertat d’expressió o el dret a manifestació), s’ha vist amb corde tornar a immiscir-se en la vida privada de la gent jutjant el seu comportament íntim.

e) Ara bé, front aquests indiscutibles avenços, l’entorn de les regles del mercat imperant hananat emplenant els seus aparadors (i el més poderós, el d’internet) de tota mena de productes,humans i materials, per comprar aquells serveis personals que és tan difícil d’assolir en la frustra-da vida personal d’uns consumidors àvids de sadollar les seves apetències des de la immediatesasatisfactòria, creant l’addicció consumista d’unes relacions humanes banalitzades i allunyades detot altre tipus de relació personal més edificant.

f) En aquestes circumstàncies, davant la insatisfacció i solitud generalitzada d’aquesta socie-tat alienant, resulta més còmode comprar determinats serveis que afrontar les contrapartidesque pot oferir-li una parella amb exigències de responsabilitat i convivència compartida plena-ment.

LA CRUÏLLA Josep Maria Mas i Busqué

Una Espanyainvertebrada? En què?

En l’anterior Cruïlla ens trobàvem parlant dela visita papal a València i deixàvem per a

una altra ocasió la por, la mania o la lluita afe-rrissada que van lliurant, des de fa una bona temporada, els ínclitsprelats que temen per la desmembració de la gloriosa Espanya,aquella que sempre havíem sentit proclamar com a “una, grandey libre”.

La mostra més preocupant de tot això va ser la que es vaarmar amb la convocatòria d’una sessió plenària extraordinària dela Conferència Episcopal Espanyola per a reflexionar sobre “lasituació religiosa, social, cultural i política d’Espanya en aquestmoment de la nostra història”, segons resava l’ordre del dia, peròque portava la cua d’una sortida de document, si s’aprovava,sobre el reconeixement de la unitat de l’anomenada nació espan-yola com a bé moral superior a preservar.

De sessió extraordinària es veu que només n’hi havia hagutuna altra en tota la història i encara de pur tràmit. La convocatòriad’aquesta sessió dels dies 21 i 22 de juny, ja es va fer d’una maneraben rocambolesca: a la sessió ordinària anterior, al mes de març,per part de la majoria conservadora que té actualment la con-ferència, amb tota la pilleria es va aprofitar per posar a votació laseva conveniència al final, quan la major part de bisbes moderatsja havia marxat pensant que només quedaven qüestions sensemassa transcendència.

Això va transcendir i com que, donada la correlació de forcesesmentades donava la segura aprovació del citat document, hi vacomençar a haver mobilització, sobretot a Euskadi i encara més aCatalunya, fins al punt de sortir, amb data 14 de juny, una cartaoberta a l’episcopat espanyol signada per 27 personalitats catala-nes de diferents àmbits, entre elles el bisbe emèrit de Girona, Jau-me Camprodon, i l’abat emèrit de Montserrat, Sebastià Bardolet.

En aquest escrit s’hi expressa la “inquietud davant l’eventuali-tat que la CEE aprovi un document pastoral en què se sacralitzi laidea de la unitat d’Espanya equiparant-la a un bé comú superior.‘Unidad’ vol dir uniformitat; no és un bé pastoral, sinó una pro-posta política totalment aliena al Magisteri pontifici”, i citen unfragment de la carta pastoral conjunta dels bisbes catalans “Arrelscristianes de Catalunya”, del 27 de desembre del 1985, que diu:“Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquestpoble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonadaal llarg de mil anys d’història, i també reclamem per a ella l’aplica-ció de la doctrina del Magisteri eclesial: els drets i els valors cultu-rals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i de lesnacions o nacionalitats han de ser respectats i, fins i tot, promo-guts pels Estats, els quals de cap manera no poden, segons dret ijustícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra culturamajoritària”.

Uns dies abans, el bisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, en unaentrevista a “La Vanguardia” del dia 9 de juny, també afirmava deforma, crec, molt encertadament i aclaridora: “L’Església no ha desembrar la confusió entre unitat política i comunió de fe. L’expres-sió política de la unió que aquests pobles desitgin, entra dintre delque és opinable per a cada ciutadà i cada cristià. Aquest debat araestà tan polititzat i falsejat, que l’Església espanyola hauria decol.laborar a pacificar-lo respectant les decisions lliures de les nos-tres comunitats cristianes i de cada ciutadà. La unitat mai no had’entendre’s com a uniformitat. La realitat d’Espanya inclou en elseu si una pluralitat d’identitats singulars que l’enriqueixen signifi-cativament. Jo espero que els bisbes sabrem atendre i respectar elque els ciutadans lliurement decideixin en el seu territori, i sempreapostarem per la defensa dels drets de les minories en aquellsestats que abracen pobles diferents.”

Sortosament el document no es va aprovar i per tant no vasortir a la llum pública. En la nota emesa al final de la reunió cons-taten les moltes realitats esperançadores en la nostra societat itambé aspectes que són veritables motius de preocupació. Molt enla línia del seu president, el bisbe de Bilbao, que precisament unsdies abans, el dia 13, en una homilia en la festa de Sant Antoni dePàdua, havia exhortat als catòlics a ser pacificadors. N’hi havia queesperaven que el sant pare a València entrés en aquesta qüestióde la unitat de la nació espanyola, i també va optar pel camí de lapacificació.

Per què, ¿de quina invertebració que té perill de desvertebra-ció parlen els qui estan espantats per això, quan Espanya de fet jaestà ben desvertebrada en diferents realitats nacionals fruit d’unallarga història?

VIVÈNCIES Jaume Ribera

El perdó de Clara

Avui ha vingut a veure’m l’advocat que té a la seva cura el cas derivat de lamort traumàtica del nostre fill de quinze anys, ocasionat per un conductor

borratxo en un pas de vianants.Per assabentar-me que avui tarda està citat per l’asseguradora, per escoltar

la seva darrera oferta abans d’anar al judici, assenyalat per demà passat i també per saber si hihavia una variant en la nostra intenció inicial.

Li he dit que en Sergi és de viatge, fet que no retarda res perquè la nostra decisió segueixsent ferma, és la mateixa que ja sap i que li repeteixo ara per evitar qualsevol dubte.

Primer hi ha el tema de l’asseguradora. Tanqui amb el millor acord possible. No volem saberel preu que han valorat la vida del nostre fill. L’import íntegre el donarà a Càritas, no sabríemquè fer amb uns diners que pretenen compensar la seva mort.

Segon tema, el judicial. Nosaltres no hi assistirem. Vostè, per favor, no interfereixi el curs nor-mal del procés de la sentència, deixi que la justícia actui amb independència.

El fet que la sentència sigui poc o molt rigorosa no pot canviar el passat ni alterar el nostresentiment. No volem venjança ni rancúnia, el perdó és el millor sedant per viure en pau. Volemviure la nostra dissort en la intimitat del si de la llar. Per favor, ajudi’ns.

Nosaltres sabem el sofriment i el dolor de la queixalada a l’ànima que ha sigut aquest tràn-gol, experiència que no desitgem per als demés. Preguem que els conductors moderin les sevesànsies.

Es necessita SENYORA

per portar casaA Coma-ruga del 24 de juliol

al 3 de setembre.Trucar a partir de les 21 h.

Tel. 650 81 87 49

J. MASIPREPARACIONSMANTENIMENTSREFORMESMUNTATGES INDUSTRIALS

INSTAL.LADOR AUTORITZAT

TEL. 93 803 77 97 AV. MESTRE MUNTANER, 31 • IGUALADA

FAX: 93 804 62 63 URGÈNCIES 620 21 37 18

• LLUM• AIGUA• GAS• A/A• CALEFACCIÓ

OPINIÓ 20 de juliol de 200634

EUROPA MOTORAv. Europa, 4 Nau 2 08700 Igualada Tel. 93 801 91 45

Sí, per una part tenim els pro-blemes quotidians i per l’altra

la diversió, l’esbarjo... i la vidade totes les persones va i ve delproblema a l’oblit, i una cosacompensa l’altra, i així la vida esfa més suportable, sinó, potserencara tindríem més depres-sions...

En una setmana hem tingutmoltes vivències, bones i dolen-tes, però la vida, recordeu-ho,

sempre ha estat així, i no seremnosaltres qui ho farem canviar,cal doncs adaptar-se.

Tots hem vist com el perso-nal d’Ocean es manifesta encontra del tancament de lafàbrica d’Igualada, però els pro-pietaris, persones anònimes,que prenen decisions sobre unataula, i que el seu lloc privilegiatde treball també perilla, si nodecideix d’acord a unes fórmu-les, que ves a saber qui les hainventat... Total que les víctimesreals seran unes persones d’I-gualada i comarca, i encara quedurant tota la seva vida l’handedicat a treballar en aquell llocde treball, vivint d’una maneranormal, sense grans guanys,més aviat sobrevivint, ara aca-baran malvivint els últims anysde la seva vida, a lo pitjor ells itota la seva família, i d’un esta-tus normal poden passar a laquasi misèria... i així una granmajoria d’igualadins/es que enels darrers anys de la seva vida,treballant sense parar, produinti produint, i ara que es pensa-ven estar dins de la societat delbenestar, l’acabaran perdent. Ija són molts/es a la nostra ciutat,amb totes les conseqüènciesque això tindrà pel futur... Sí,

per poder fer les obres que volel govern de l’Entesa... Araseran 109 famílies més amb difi-cultats, més el seu entorn, abansja han estat més de 2.000, i d’a-quí a poc temps, ves a saber,doncs el problema està en queno sempre som joves i coincideixel tancament d’aquestes empre-ses quan l’edat dels que perdenla feina està en una zona de lavida laboral no apta peremprendre noves aventures. Johi era en els seus raonaments al’ajuntament, i pel que deien...molt malament, doncs a més amés es veuen impotents perpoder resoldre-ho.

En la part negativa tambés’hi troben les queixes dels tre-balladors de l’Hospital, que nosols es queixen per ells, sinó pelsseus usuaris, i com sabeu tenenforça raó, però les solucions nodeuen ser fàcils, sinó —vull creu-re jo— els responsables ho solu-cionarien, no deixarien queempitjorés. Espero que es pren-guin les mesures corresponentsper evitar, no les queixes delsseus treballadors, que també,sinó que les persones que honecessitin es puguin atendre enunes bones condicions, tal comha de ser.

I també un fet que hamolestat moltíssim a moltíssimagent ha estat la pudor, que mit-ja ciutat ha patit i encara pateix,de la depuradora nova, o delque sigui, però fins que algunsveïns no han fet pública la sevaqueixa, aquí ningú feia res, i araaquest cap de setmana ha millo-rat, i no venia de la Plaça de laMasuca, precisament... i algúvolia fer creure que si et queixesde la pudor, no és correcte. Ésclar que jo ja vaig fer-ho constaren una Comissió de l’Ajunta-ment, però sempre diuen“estem estudiant-ho...”

L’altra cara de la moneda ésla gran quantitat d’activitatslúdiques i esportives que s’hanfet a la ciutat; jo només faigmenció de les que d’una mane-ra o altra visc, però n’hi ha mol-tes més.

Començant per les Festes delBarri de Sta. Caterina, Carme itravessies, que com sempre fanmolt bé tots els actes. El Micro-curt, que caldria valorar més.L’Anòlia, que continuava ambtots els seus concerts per quasitots els gustos. Les festes delbarri de St. Jaume Sesoliveres,que per cert continuen tenintuna ermita única. I com ja

sabeu, lesa c t i v i t a t se spor t i ve sque feien al’Av. Catalu-nya, ara es fan al Nou Parc deValldaura. S’hi han fet diferentscampionats com futbol sorra,handbol sorra i volei sorra, i quemalgrat petits detalls d’organit-zació general, del nou espai,que espero que l’any vinent essolucionin, en quant a la partici-pació i gaudir, penso que haanat força bé.

I és clar, el plat fort —ja us eldeia en l’anterior article— haestat l’European Balloon Festi-val, que malgrat la pluja quasitot s’ha pogut realitzar, i que lespersones que vàrem ser pre-sents, en els actes de dissabte ala nit, vam gaudir d’una manerasimpàtica i novedosa. I tot grà-cies a que, fa 10 anys, un regi-dor de CiU va voler fer volar“coloms” i ara és un festivalreconegut internacionalment.Espero que tots sapiguem estara “l’altura” de les circumstànciesi poder continuar-lo cada vega-da amb més nivell. I com deia eltitular de portada del dijouspassat, “un espectacle així nos’imagina, es viu...”

LA ROTONDA Enric Senserrich i Vives

La vida segueix...

GRUP PROMOTOR/INVERSOR

COMPREM

SOLARSINDUSTRIALS

OFERTES A: info@millbo58.com

Tel. 626 98 68 58

20 de juliol de 2006 OPINIÓ 35

DIJOUS, TEMES NOUS Peius Cotonat

París, ben bé, val una missa

Aquesta fou una frase que va pronunciar el rei Henry de Navarra (la Navarrafrancesa) el 25 de juliol d’un llunyà 1593, quan el darrer rei de la dinastia

dels Valois, Henry III, al llit de mort designà a aquell com a successor legítim deltron de França. Però Henry de Navarra no era un Valois, sinó un Borbó, i ultra,era protestant-hugonot, i no catòlic, condició pràcticament indispensable per esdevenir rei delsfrancesos. Però el navarrès Henry no s’ho va pensar dues vegades, i després de pronunciar l’esmen-tada frase “Paris vaut bien une messe” es transformà en fidel súbdit del Vaticà, aconseguint eltron de França i essent el primer rei de la dinastia dels Borbons.

Les eleccions del 2007 per a la presidència de FrançaLes eleccions per a la presidència de França, previstes per al 2007, han començat a mobilitzar

candidats. L’actual president Jacques Chirac compta amb un 81% d’opinions negatives i, en quantal seu primer ministre, Dominique de Villepin, en reuneix un 79% també negatiu. Per tant, amb-dós ho tenen molt malament si és que es volen presentar a la reelecció. Villepin, rere les repetidescrisis dels suburbis (novembre 2005), i les derivades del Contracte de la Primera Ocupació (CPE,febrer passat) és conscient de que la seva vida política està en quarantena.

Davant d’aquesta situació, els nous candidats emergents amb major probabilitat de succés estroben en Nicolas Sarkozy, actual ministre de l’Interior, líder de la UMP (Union pour le MouvementPopulaire) i la parella del PSF (Parti Socialiste Français) Ségolène Royal i François Hollande.

Les parelles candidates i llurs vides privadesResulta que aquests darrers, Ségolène i François, formen una ben avinguda parella sentimental

des de 25 anys enrere i amb quatre fills. Ségolène és, sens dubte, la figura més popular de l’esque-rra i precandidata a la presidència i podria trencar aviat el darrer tabú en contraure matrimoniamb François, el qual és el primer secretari del PS i també amb aspiracions a la presidència. A amb-dós els hi serà un xic difícil convèncer a l’opinió pública de que la decisió no està contaminada pelsinteressos electorals, no pel fet de casar-se, sinó en pel moment de fer-ho. Tant ell com ella havienmanifestat mantes vegades que “el matrimoni és una institució burgesa” i ara, tot de cop, escasen.

En quant a l’altre candidat, Nicolas Sarkozy, es maridà amb Cécilia Giganer-Albeniz a l’octubrede 1996, divorciada i amb dues filles, i amb la que ara té un fill. És besnéta del gran compositorespanyol Albéniz, llicenciada en dret i ex-maniquí de Schiaparelli. Fou una excepcional col.labora-dora, consellera i cap del gabinet de Nicolas.

Però resulta que, el maig de 2005, Cécilia deixà d’aparèixer al costat del seu marit, provocantrumors de separació. Fins i tot es parlà de que vivia amb un altre home, Richard Attias, empresaride publicitat. Sarkozy va haver d’admetre públicament que el seu matrimoni “travessava algunesdificultats”. Poc després es confirmà la separació després de 18 anys de vida en comú.

Encara el novembre de 2005, Sarkozy aturà la publicació d’un llibre titulat “Cécilia Sarkozy,entre el cor i la raó” escrit per una periodista. L’escrit sembla que afectava notablement a la vidaprivada de la parella i fruïa de l’autorització de Cécile. Amb tot això l’escàndol s’agreujà.

Mes, vet aquí, ja tenim a Nicolas Sarkozy com a candidat presidencial i, com per art de màgia,després d’anunciar una reconciliació, la parella Cécilia-Nicolas es passeja en canoa per la Guayanafrancesa, seguida per una llarga cohort de periodistes. No hi ha dubte que, per Sarkozy, tenir l’es-posa al seu costat esdevé un avantatge molt important de cara a la batalla per l’Eliseu. Esdevé difí-cil saber si aquesta publicitada reconciliació és la definitiva. També ho semblava quan la parella esreconcilià el gener de 2006, rere vuit mesos de separació i, malgrat això, només dos mesos desprésCécilia abandonà novament el domicili conjugal. Però ara, juliol de 2006, és diferent perquè estàen joc el lloc de primera dama de França.

París ben bé val un matrimoni com calEncara que el s. XV ha restat molt enrere, del tron monàrquic s’ha passat a la seu presidencial.

Les noces de Ségolène i François se celebraran entre les roses de Tahití, i serà “confidencial” amb lamàxima publicitat. Sembla que l’èxit de Ségolène en els primers sondeigs electorals han decantatla balança de la candidatura vers aquesta, fins al punt que François Hollande està rebent el nomde “Monsieur Royal” i , en canvi, ningú anomena a Ségolène com a “Madame Hollande”.

Tampoc Nicolas i Cécilia resten enrere. El 7 de gener passat Cécilia va fer l’entrada solemne aldomicili conjugal, ensems que està proclamant als quatre vents el suport incondicional al seu marit

París, ben bé, val una missa, o com podem afirmar ara: París, ben bé, val matrimoni com cal. PeiusC@hotmail.com

Nota: La Navarra francesa és un territori que, de fet, es troba a la vessant Nord dels Pirineus.Els independentistes bascs l’enquadren dins Euskal Herria (poble basc o poble euskera), mentrel’Estat francès el considera com a “Departament dels Pirineus Atlàntics”.

COSES PETITES Jordi Dalmau

Destrossesprovocades per lapluja

Avui dediquem aquest espai a parlar d’un sol tema, ja queles destrosses dels aiguats que han caigut a Igualada

aquesta darrera setmana han estat molt considerables. Mésque una denúncia, en la majoria de casos volem constatar lesdificultats de molts ciutadans que hem tingut corredisses ialguns petits o grans disgustos.

Les tres fotografies que podeu veure, només són una peti-ta mostra del mal que va fer el temporal caigut a la nostraciutat, els darrers dies de la setmana passada. Hi podeu veurela tanca destrossada a l’entrada del camp de futbol de lesComes, unes branques d’arbre caigudes o tallades perquèfeien nosa i, finalment, una barana metàl˙lica fora del seu llochabitual, en una casa particular també de la mateixa zona dela ciutat.

Els problemes més greus es van donar en la inundació degaratges, primeres i fins i tot segones plantes de pisos, a cau-sa de l’obstrucció dels baixants d’aigua i claveguerams embus-sats. Després de tants mesos sense ploure, i amb una trombad’aigua com la d’aquests dies, molts embornals es trobavenplens de fulles i porqueries diverses, i no podien engolir total’aigua caiguda en poca estona. Moltes persones pensen queno estem preparats per a una climatologia tan adversa, enpoc espai de temps.

Sembla que l’ajuntament va haver de donar prioritats alservei de neteja (que en aquestes ocasions no dóna l’abast), i,sobretot, vetllar perquè la policia tallés els carrers i passossubterranis que oferien problemes a la circulació de vehicles.Les companyies d’assegurances també estan treballant devalent aquests dies, ja que les reclamacions es multipliquen.

Malgrat tots aquests inconvenients, no ha calgut lamentardesgràcies personals, i els serveis d’emergència van funcionarbastant bé. Esperem que aquest estiu no es repeteixin unessituacions tan extremes. El consell és mantenir els baixantsd’aigua i les canalitzacions de les cases en bones condicions.Els detergents, les fulles i les deixalles ens poden dificultar lasortida correcta de l’aigua.

MEVIR SA necessita

TORNER AJUSTADORamb experiència.

Interessats trucar al telèfon 93 803 06 49 per concertar entrevista prèvia.

OPINIÓ 20 de juliol de 200636

Carme, Capellades, Pie-ra, la Llacuna, Sant Martíde Tous, Sant Joan deMediona, Sallent, Súria,Gironella, Puig-reig, Balsa-reny, Casserres, Conesa,Solsona i la Pobla de Clara-munt, disposen d’un peculiarsistema alternatiu de rebretelevisió a casa, que no té nin-gú més a tot Catalunya.

Dels 946 ajuntaments exis-tents al nostre país, aquestsquinze municipis, sí, sí, nomésaquests 15, es van dotar faanys de senyal televisiu per“cable”. En retratem 6 a l’A-noia, 1 a l’Alt Penedès, 3 alBages, 3 al Berguedà, 1 a laConca de Barberà i 1 del Sol-sonès.

Per dur a terme la particu-lar xarxa local de televisió percable, instal˙lada, se suposa,amb el beneplàcit dels res-pectius consistoris al pro-jecte presentat en cadalocalitat, i desplegant algu-na que altra ordenançareguladora al respecte, ono, uns es van deixar portarper la novetat, d’altres hi vancaure per mimetisme i unspocs per sortir al pas d’unaproblemàtica en la recepció.

Aquest darrer grup vavoler resoldre el greuge en lacaptació de les ones hertzianesde TV terrestre que l’adminis-tració no havia estat capaç deresoldre prou bé en les seveslocalitats, al˙ludint els “ente-sos en matèria” a problemesorogràfics insalvables. Un totd’impossibles per justificar queel dret a rebre el senyal deràdio i televisió lliure i defranc, comportés en aquellssoferts pobles haver de pagarmegaantenes amplificades, fil-tres i el cost de veritablesexperts caçadors de canals perobtenir una mínima qualitatd’imatge. El cable va semblarla solució, malgrat l’elevat costen donar-se d’alta.

És a dir, el “pay-per-view”(pagament per visió) no és pasnou, es va descobrir a l’Anoiaja fa uns quants anyets!

Avui, el Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç de l’Es-tat Espanyol, té considerataquest “cablejat” d’alegal jaque és anterior a la promulga-ció l’any 1995 de la Llei deTelecomunicacions perCable, qualificant i reconei-xent la “situació” amb l’eufe-misme “cable històric local”.

Amb tot, en les citadespoblacions catalanes ben pocssaben —o potser ningú— queaixopluguen la seva peculiari-tat —televisivament parlant isorprenentment— en la plata-forma de televisió local nascu-da del projecte conjunt elabo-rat per l’“Asociación de Tele-visiones Locales de Andalu-cía”, la “Asociación de Emi-soras Municipales de Anda-lucía” y la “AsociaciónNacional de Operadores deTelecomunicaciones y Servi-cios de Internet” dins d’a-questa última entitat és on hitrobem les dues úniquesempreses del sector del cablehistòric local que operen —líci-tament per autorització admi-nistrativa i de forma prèvia al’entrada en vigor de la indica-da Llei— en aquesta reduïdaàrea del Principat.

Aquest tret televisiu dife-rent, que a Espanya es va con-centrar sobretot en poblacionsd’Andalusia i Múrcia, d’unamanera o altra ens deixa araorfes de protecció jurídica i eninferioritat de condicions res-pecte a la implantació presento futura de la malla de serveisde radiodifusió, televisió i de

la societat de la informacióper cable —fruit, no ho obli-dem, de la legislació desplega-da l’any 1995— on els opera-dors van concórrer i forenadjudicats en concurs públic el1998.

Avui, després de compres ifusions entre aquells pionersoperadors, només n’hi ha qua-tre de reconeguts pel mencio-nat organisme estatal regula-dor del tema: ONO (Espanyaamb la Catalunya fem ferma-da), EUSKALTEL (País Basc), R(Galícia) i TELECABLE (Astú-ries).

Resulta evident que si jatenim “el cable” —local—, l’o-peradora obligada i oficial queha de cobrir i abastar tot elterritori nacional català, ONO,no invertirà mai en aquestquinze poblets, i restaremautoexclosos dels avantatgesde disposar de la tecnologiade fibra òptica, base perdesenvolupar de forma apro-piada la provisió de telefonia,Internet de banda ampla iTelevisió com disposen o dis-posaran la majoria del llars delpaís pel que fa a la comunica-ció audiovisual, telemàtica iinteractiva.

Mentrestant, almenys a laPobla de Claramunt, es treba-lla per substituir els primigeniscontractes per uns altres, ambun nou preu, és clar, únic queno permet als usuaris actualspagar quotes adaptades alsdiferents tipus de família ifent-nos sense que ho sapi-guem, ni quins beneficis repor-tarà, copartíceps d’un des-

conegut projecte d’unaempresa del sector audiovi-sual: Andalucía Digital Mul-timedia; “PRÓXIMA TV lamayor plataforma de tele-visión local. 200 televisio-nes locales unidas a ti”, plaamb promoció i implantació oexpansió de continguts aliens,no demanats ni necessaris queimpossibiliten triar-ne orebre’n de millors o de majorqualitat.

També és de lamentar quedes d’algun butlletí municipales faci ressò cofoiament d’a-questa “situació diferent”amb una naturalitat descon-certant, on fins i tot anunciïnels preus de venda dels deco-dificadors, per passar l’analò-gic al digital, de l’operador decable històric local, senseinformar al ciutadà també delpreu que aquest aparellspoden tenir i tenen en certescadenes especialitzades, quecertament ens permeten lliu-rement escollir, triar i remenara uns preus molt competitius ifins i tot o possiblement mésbarats que els oferts.

El més fumut de tot plegatés que, malgrat la propagandadel Govern de Catalunya pelque fa a la TDT, en alguns llo-garets (15) com a solució, alfinal s’imposi la “taxa decable-gueram” per rebre iveure allò mateix essencial iassequible, que a la majoria demunicipis (931) és, lliure, uni-versal, públic i de franc.

Manel Ramoneda i Coch

L’Anoia, pionera en la televisió per “cable”

SABATES DE SENYORA 10 i 15€

SANDÀLIES DE SENYORA 10 i 15€

SABATES i SANDÀLIES SENYOR 15 i 20€

SABATES i SANDÀLIES NEN-A 10 i 15€

ESPORTIUS 10 i 15€

SABATILLES 5€

Descomptes enbijuteria, complements i perfumeria

10% 20%30% fins un 40%

Distribuïdors de:

c/ Santa Maria, 22 - Tel. 93 803 19 55 - Igualada

20 de juliol de 2006 OPINIÓ 37

Abans que tot, posem l’am-bient general que ens

envoltava a l’hora actual i obli-dem els mitjans informatius queara tenim a l’abast.

La ciutadania, llavors, perestar mitjanament assabentadadel que succeïa més enllà delslímits locals, recorria a les tertú-lies de capvesprada que tenienlloc, especialment a l’estiu quanal fer-se de nit donava goigsaborejar la frescor de les horesnocturnes.

Una mica de Ràdio Barcelo-na, La Vanguardia i, tot eldemés recollit a Ràdio Macuto iel Butlletí de les xafarderies.

El cap de setmana del dis-sabte dia 17 de juliol, en Pere,que treballava de camperol i enPau a la fàbrica, preguntavaque què en diuen per allà baix?Doncs mira, que em sembla quehi ha un general que es diuFrnaco que, mal assessorat pelsseus companys, s’ha sublevatcontra el govern central i, entretots volen un canvi de règim, elnerviosisme va en augment entotes les converses populars.L’endemà al matí, diumenge, elpoble, les forces armades, guàr-dia civil, mossos, carrabiners,guàrdia d’assalt, anarquistes,comunistes, catalanistes, rabas-saires, tots estan en lluita. A totEspanya s’ha produït un aixeca-ment d’anàlogues característi-ques, s’estan ocasionant dotze-nes de morts i, inicialment ells,porten la iniciativa; s’ha recupe-rat la caserna de Sant Andreuamb moltíssim material bèl.lic,la del Parc, Capitania, HotelColom, o sigui avui aires devictòria per nosaltres, ahir no. Elgeneral Godet Capità general

de la regió, per Ràdio Barcelo-na, ha declarat que es rendia iha dit allò de “suerte que tieneuno”.

Els següents dies, 19, 20, 21,etc. s’organitzen les milícies i lescentúries voluntàries per recon-querir les ocupades terres del’Aragó, Casp, Bujaraloz, Mon-zó, Sarinyena, Quinto, etc. lestropes governamentals i les milí-cies voluntàries va estenen elsseus dominis i els seus nous sis-temes administratius. Van cre-ant-se nous fronts de combat ila guerra va adquirint violència:el Jarama, Guadalajara, Somo-sierra, Brunete, les lluitesenfront l’enemic i la sed impe-rant; tot de signe republicà iportant la iniciativa nosaltres,enfront l’exèrcit professional.

Paulatinament les possibili-tats van alterant-se. No sé, labalança s’inclinarà aviat cap alsaltres, per tant, no sé si votarpel 18 o pel 19 de juliol per cele-brar les variacions bèl.liques.Van passant els mesos fins a pas-sar-ne trenta —dos dintre laincertesa— però per nosaltres,els governamentals amb ladeclinació generalment negati-va i aires de 18 de juliol se suc-ceeixen les grans batalles deTerol, Brunete, Ciutat Univer-sitària de Madrid, Toledo (Alca-raz), cinturó de Bilbao, Màlaga iels continuats enfrontaments depas i repàs a l’Ebre i anemposant-nos a la defensiva. Lesajudes de l’estranger van inten-sificant-se.

Per als republicans resultacaríssim l’enviament de materialde guerra procedent de Rússia,França o Mèxic, però, per alsfranquistes encara més proce-

dent d’Alemanya, Itàlia, i tot elmón capitalista internacional.S’imposa el calendari i colorreactiu del dia 18.

Finalment i després de mol-tes viscissituds, les lleis de laguerra assenyalen un net vence-dor: la Dictadura franquista i,definitivament s’imposa la datadel 18 de juliol.

Això de la data es presta auna equiparació: la celebracióde la Diada Nacional de Catalu-nya, l’Onze de Setembre del1714 de trista memòria perCatalunya; els dies 10 i 11 i mésenrere porten el color de laresistència heroïca, a partir del’11 s’assenyala rendició, derrotai l’adéu a les llibertats aconse-guides anteriorment.

Aquest plantejament sugge-reix una pregunta de singularimportància. Quan exactaments’inicià la guerra civil espanyola?

Repassem breument els fetshistòrics. Quan en Sanjurjo essublevà a Sevilla la tardor del32, quines arrels existien amb ladel juliol del 40? Llavors els del’eterna Espanya ja deien pom-posament: “antes roja querota”... Totes les alteracions pro-gressistes catalanes repercutienen el sistema cardíac i el polsimmobilista espanyol; sempreels ha preocupat més la deno-minació de catalanista que la decomunista. Més enllà d’aquelladata en el pla conegut per Lla-no Amarillo, entre Tetuán iMelilla, a la serra de Ketama, vaaparèixer un petit monument ipedra recordatòria de la reunióque hi tingueren diversos capsde la zona del Protectorat i lapresència dels dos principalslíders militars espanyols, Sanjur-

jo i Molas, els quals, curiosa-ment moriren d’accident d’avia-ció, i no en combat en el curs dela guerra, i el mateix Franco, enla qual sorgí l’acord de col.labo-ració de les principals forcesarmades en un previst i noimpossible i preparat cop d’Es-tat, quan es cregués oportú. Laformació l’any 33 d’aquellgovern de dretes que, malgratser del tot legítim violà els efec-tes de la Llei de Contractes deConreus, prèviament aprovadaper la Generalita. Aquella acti-tud provocà el 6 d’octubre del34 amb el recordat aixecamentde Catalunya i el País Basc, ambel seu Bienni Negre, les repres-sions, detenció del govern de laGeneralitat en pes i de retruc, laformació del Front Populardel16 de febrer del 36, les elec-cions i la formació d’un governtotalment d’esquerres.

La suposada Espanya torça-da de la primavera del mateixany i l’assassinat de gent d’amb-dues parts i, d’una manera espe-cial d’en Calvo Sotelo foren l’ú-nica causa de l’aixecament del18-19 de juliol? Evident. No. Lesarrels eren molt més anteriors ala data del sublevament deljuliol que comportà una xifra demig milió de morts i un retrocésprogressiu de més de quarantaanys en la història de Catalunyai Espanya. En definitiva, totsaquests fets històrics havien decommemorar-se el dia 18 dejuliol i, mai el dia 19 que fou eldia que Catalunya s’aixecà ibarrà el pas als tirants del pro-grés i la democràcia; o així m’hosembla.

Molt bona Festa Major ivacances. Salutacions.

J. Farriol

Episodis viscuts fa 70 anys (VI)

SALA MOTORS ANOIAAlemanya, 2

Pol. Les Comes93 804 94 45

IGUALADA

FUSTERIA METÀL.LICA

Tallers CLAPERA C.B.

C/ Copons, 7 - Tel./Fax 93 803 45 98 - IGUALADA

ESPECIALITAT EN:Finestres i Portes d’Alumini,Baranes i Treballs en Acer Inoxidable

PERSONATGES 20 de juliol de 200638

El benefici de Sant JosepEl benefici constava d’una

casa al carrer Major, anomenada“Cal Beneficiat”, i unes terres deconreu en el terme de SantaMargarida de Montbui, de sethectàrees i 50 àrees, tocant a lacarretera de “Cal Vilaseca”, “CalBisbal” i “La Font del Llop”. Amés una altra peça de terra deconreu i bosc d’unes 3 hectàrees,entre “Cal Cotillaire” i la Tossade Montbui.

També el benefici posseeixunes làmines de paper d’estatque estan dipositades a l’AcerbPietós del Bisbat de Vic i quecobra uns miserables censos.

Amb les rendes d’aquestbenefici se celebraven fins faben poc temps quatre missessetmanals pel fundador, rectorMaranges, i la seva família desdel segle XVIII. Actualment i perconcessió pontifícia —que s’hade renovar per quinquennis—se’n fan cinc parts: dues per mis-ses, una per a l’Acció CatòlicaParroquial, una altra per al Cate-cisme Parroquial i la darrera pera dotació-plus del Rector deMontbui.

El Sr. Rector és l’administra-dor d’aquest benefici. Per a lesfinques rústegues té un auxiliarque escolleix lliurement, el qualcobra un 10% del rèdit delbenefici. Els rabassaires de lesterres, uns paguen la cinquenapart i altres la sisena de les colli-tes. De la casa se’n cobrava unlloguer.

La Sra. Teresa MarangesAquí vull explicar que en un

llibre que ha sortit fa ben pocsdies sobre la història de l’EscolaPia d’Igualada s’explica d’unesdonacions d’una tal TeresaMaranges, que podria molt benser familiar del Rector de SantaMargarida de Montbui que vafer la Fundació Maranges, preci-sament aquesta senyora d’Igua-lada que era natural de Llívia,després de fer una donació alsPP. Escolapis passà a residir aSanta Margarida de Montbui. El

document diu així: “Visqué a Igualada entre

1777 i 1788 una dama anomena-da Na Teresa Maranges, naturalde Llívia del bisbat d’Urgell,molt pietosa i amant de l’EscolaPia i devota de la Verge delsDolors. Després passà a residir alveí poble de Montbui, però vol-gué deixar a la vila igualadinauna mostra del seu afecte nomenys que de la seva fe eucarís-tica, bo i pensant amb els fillsespirituals de Sant Josep deCalassanç. Era el seu intent insti-tuir una fundació de les horesen l’església dels PP. Escolapis.

Es formalitzà la fundacióamb llicència del P. Provincial, laSra. Maranges esmerçà 300 lliu-res comprant a carta de gràcia alcol.legi una horta de l’apotecaride la vila, Antoni Llucià. La festade la fundació ja començaaquell mateix any pel diumengede Quinquagessima, 18 defebrer de 1787, i continua en elsdos dies immediats.”

Estat d’abandó en que estroba l’ermita de la Tossade Montbui

L’any 1928 l’església de laMare de Déu de Gràcia de laTossa de Montbui perdia la mésgran riquesa, l’espiritual del seuculte setmanal, els serveis sacra-mentals, la categoria de sufragà-nia i la de tenir cementiri enactiu.

També hi deixà rastre laguerra civil de 1936. Tres anyssense protecció i a mercè de lesinclemències.

Es lamenta Mn. Francesc del’estat de deixadesa i d’abandóen que es troba el paratge i l’er-mita de la Tossa de Montbui iexpressa que és una llàstima queels castellers abandonessin lacasa l’any 1939. Li dol queaquest lloc tan emblemàtic esti-gui abandonat i exposat a totamena de malvestats. La seva vol-ta mil.lenària anava esbadant-seper la bardissa que creixia abun-dosa davant d’ella i les aigües iles neus cuitaven a enfonsar-la.

Mn. Espinalt es proposarestaurar l’ermita

Mn. Espinalt és conscient de

la vàlua històrica de l’ermita i dela devoció que sent vers la Marede Déu de Gràcia, la seva patro-na, i es proposa restaurar l’esglé-sia i tornar-la a obrir al culte.

L’any 1949 parla amb l’amicPau Llacuna i tots dos decidei-xen posar un pany nou méssegur a la porta d’entrada i escompra per a la venerada imat-ge de la Mare de Déu de Gràciaun vestit nou i capelina nova.

Patronat d’Amics de laTossa de Montbui

Parla Mn. Francesc Espinaltamb Mn. Amadeu Amenós, quede jove havia estat Vicari de San-ta Margarida de Montbui i quesentia un gran apreci per la Tos-sa de Montbui i tots dos decidei-xen fer un Patronat d’Amics dela Tossa de Montbui, que siguiuna Secció Filial del Centre d’Es-tudis Comarcals d’Igualada. For-maren part d’aquest Patronat, amés de Mn. Espinalt i de Mn.Amadeu Amenós, els Srs. MiquelBall, Antoni Domènech, Pau Lla-cuna i Joan Rosset. Posterior-ment també formà part de laJunta Patronat d’Amics de laTossa, en Francesc Victori Aguile-ra

Els amics de la Tossa anavenvoluntàriament cada diumengea netejar el recinte.

Restauració de la imatgede la Mare de Déu deGràcia

Explica Mn. Espinalt en elseu llibre de Consueta que laimatge de la Mare de Déu deGràcia restà molt malmesadurant la guerra civil i que a par-tir de l’any 1939 es va anarreconstruint.

També explica que la venera-da imatge va ser restaurada iretornada al seu esplendor origi-nal, sense robes postisses. El dia8 de març de l’any 1954 fou tras-lladada la imatge als tallers delsSrs. Puntí de Vic, d’on retornà eldia 9 de maig del mateix any1954 completament restaurada.

Sembla que fou en aquestmateix mes de maig de 1954que es va acompanyar processio-nalment la imatge restauradades de Santa Margarida de

Montbui fins al cim de la Tossa.Allà davant de la torre de defen-sa es va muntar un altar quepresidia la nova imatge restau-rada de la Mare de Déu de Grà-cia i s’hi celebrà la Santa Missa,amb una massiva assistència defidels.

Sembla que el culte a laMare de Déu de Gràcia començàa l’església de la Tossa de Mont-bui a finals del segle X.

Primeres obresEl dia 26 d’abril de l’any

1954, quan encara no s’haviaconstituït oficialment l’organis-me restaurador de l’ermita de laTossa de Montbui, va encoma-nar-se al mestre d’obres Salva-dor Busqué, de Santa Margaridade Montbui, la reparació de lateulada de l’ermita, de fer unatanca nova al portal del cemen-tiri que hi havia darrera delsabsis de l’església i la consolida-ció del campanar.

Es descobreix la primeracolumna de pedra

Fou amb motiu d’aquestesprimeres obres de restauracióque Pau Llacuna i Alemany,escrostonant el guix de les pilas-tres de l’església, va descobrirl’existència de la primera colum-na de pedra que havia de ferobrir els ulls dels arqueòlegs.

Es connecta amb Mn.Eduard Junyent i ambl’arquitecte Camil Pallàs

Mn. Espinalt assabenta a Mn.Eduard Junyent, persona moltentesa en els afers artístics i queera director del Museu Episcopalde Vic i condeixeble seu al Semi-nari, de la troballa i li prega quepugi a la Tossa. No cal dir queMn. Junyent visità per primeravegada la Tossa de Montbui iconstatà emocionat que els absiseren una obra autèntica delsreculats temps de l’Abat Oliba.

Mn. Junyent anà decidit aparlar amb Camil Pallàs, Cap deServeis de Conservació i Restau-ració de monuments de la Dipu-tació Provincial de Barcelona,qui degudament assessoratanuncià desseguida una primera

i modesta consignació econòmi-ca de la Diputació Provincial per-què es tiressin endavant lesobres de restauració.

Camil Pallàs visita la Tossade Montbui

El dia 21 de juliol de 1954Camil Pallàs, acompanyat del Sr.Bassols, visitaren la Tossa deMontbui per fer-se càrrec de lesobres de restauració i donar lesconvenients disposicions. Amb-dós restaren gratament impres-sionats de la troballa. Exposarenla conveniència d’escatar lesparets i voltes, de retirar elsaltars i retaules del Roser i deSant Isidre, de treure el guix deles pilastres, de foradar el pavi-ment_ En el mes d’abril de l’any1955 s’emprengueren totesaquestes obres sota el patrocinide l’Exma. Diputació Provincial.L’edifici reapareixia amb tota labellesa i severitat interior delseu estil preromànic. A partird’aquest moment es pot dir quecomença l’obra de restauració.

Constitució oficial delPatronat de Restauració dela Tossa de Montbui

El dia 22 de juliol de l’any1956 el Consell General del Cen-tre d’Estudis Comarcals d’Iguala-da nomena el Patronat de Res-tauració de la Tossa de Montbui,que s’havia constituït oficial-ment el 18 de maig del 1956.

Mn. Espinalt compra elrecinte de la Tossa deMontbui

El dia 24 de juliol de l’any1956 Mn. Francesc Espinaltcomprà el cim de la Tossa deMontbui, amb totes les sevespertinences, a Isidre Pineda, l’ex-casteller que ho posseïa. En lacompra hi estan inclosos el Cas-tell i la “Casa dels Castellers”. Elvalor de la compra fou de setzemil cinc-centes pessetes, tretesdel seu peculi particular. L’escrip-tura pública i el registre es posa-ren a nom d’en Francesc d’AssísEspinalt i Garriga.

Magí PuigFotografies: Isidre Domènech.

Mn. Francesc Espinalt i Garriga (3) (1900 - 1990)

Interior de l’ermita abans de la restauració. Fixem-nos en les columnes enguixa-des i el retaule antic que tapava l’absis central.

La nova imatge de la Mare de Déu de Gràcia, restaurada en els tallers Puntí deVic, és acompanyada a l’ermita de la Tossa de Montbui per una colla de mont-buiencs en motos i en bicicletes.

SARDANES - VIDA SOCIAL 20 de juliol de 200640

BaptismesBiel Sabuquillo Gomero, fill de Gabriel i Sandra; Carla

Perianes Ruiz, filla de Raul i Helen; Andrea Cervera Prieto, fillad’Enrique Albert i Núria; Miriam Ortega Carrasco, filla deFrancesc i Maria del Mar; Ruth Gras Pérez, filla d’Ivan i EvaMaria; Carla-Sofia Montoya Hermoza, filla de Lener i Miluska;Roger Vivancos Salavedra, fill de Benet i Maria; Marcel LlaóTan, fill de Jesús i Elena; i Aroa Sánchez Castellano, filla deDomènec i Carme.

DefuncionsEmília Torrelles Crespo, de 81 anys; Ton Corbella i Corbella,

de 91 anys; Alfred Roch Lombarte, de 85 anys, i Josep HuertaCaballer, de 82 anys.

“Des de l’instant en que vas venir en aquest món d’e-xistència, es va col.locar una escala davant teu per permetrela teva fugida.

Primer vas ser mineral, després et vas tornar planta; et vastornar animal: és possible que ho ignoris?

Després et van fer home, dotat de coneixement, de raó ide fe; observa aquest cos vingut de la pols. Quina perfeccióha adquirit!

Quan hagis trascendit la condició de l’home, et tornaràs,sens dubte, un àngel.

Aleshores, hauràs acabat amb la teva missió a la terra; lateva morada serà el cel.

Trascendeix inclús la condició angèlica; penetra en aquestoceà, perquè la teva gruta d’aigua pugui tornar-se un mar”.

Rumi. (místic sufi). Odes místiques, II.

3r

Aniversari

de la mort

d’en

JORDI MARTÍ I DILLETVíctima d’accident de trànsit,

quan va ser atropellat, als 19 anys d’edat,a La Pobla de Claramunt,

el 26 de juliol del 2003.

Els pares i germans us convidem, el properdia 23 de juliol, a dos quarts d’una del mig-dia, a la Parròquia de la Sagrada Família d’I-gualada, per celebrar la Missa en record seu.

Els nostres aplaudiments no callaran mai.

PARLEM DE SARDANES

Ballades de sardanesDissabte, 22 de juliolBarcelona, Pla de la Catedral, a les 18:30. Cobla, Ciutat de Cornellà.Begues, Pg. de d’Església, a les 19:00. Festa major. Cobla, Canigó.Berga, Pl. de Sant Joan, a les 18:30. Festa dels Elois. Cobla, Pirineu.Blanes, Pl. de Joaquim Ruyra, a les 19:30. Cobla, Thermalenca.Calella, Pg. de Manuel Puigvert, a les 22:00. Revetlla de Sant Jaume. Sopar, sardanes i concurs

de fanalets. Cobla, Contemporània.Canet de Mar, Pl. de la Llenya, a les 22:15. Cobla, Ciutat de Mataró.L’Hospitalet de Llobregat, Rbla. de Just Oliveras, a les 22:00. 31è Memorial Jaume Ventura Tort.

Cobla, Baix Llobregat.Lleida, Pl. de Ricard Vinyes, a les 22:30. Cobla, Bellpuig Cobla.Lloret de Mar, Pl. de la Vila, a les 22:30. Cobla, Marinada.Manresa, Pl. de la Pau, a les 19:00. Festes de la Font dels Capellans. Cobla, La Principal de

Terrassa.Masquefa, al matí; Festa major, Ofici i sardanes. Cobla, Els Montgrins.Molins de Rei, Ca n’Ametller, a les 22:00:. Cobla, Ciutat de Terrassa.Ripollet, Pl. del Pavelló, a les 22:00. Cobla, Ciutat de Corenllà.Salou, Pg. de Jaume I, a les 20:00. Cobla, Bellpuig Cobla.Sant Cugat del Vallès, Pl. d’Octavià, a les 19:00. Cobla, Marinada.Sant Sadurní d’Anoia, El Raval, a les 22:30. Nits d’Estiu. Coca i cava per tothom. Cobla, Ressò de

la Passió d’Esparreguera.Diumenge, 23 de JuliolBarcelona, Pla de Catedral, a les 12:00. Cobla, Popular.Calella, Pg. de Manuel Puigvert, a les 19:30. Cobla, Marinada. Castellar del Vallès, al carrer de Sant Jaume, a les 19:30. Cobla, Contemporània.Malgrat de Mar, Pl. de Josep Anselm Clavé, a les 21.00. Cobla, Premià.Rubí, carrer de Sant Jaume, a les 19:00. Cobla, Ciutat de Cornellà.Sabadell, al Barri de l’Eixample, a les 12:00. Festa major del barri. Cobla, La Nova Vallès.Sant Pol de Mar, Pg. de la Punta, a les 19:30. Cobla, Cervianenca.Santa Margarida de Montbui, Pl. Ajuntament, (La Vinícola), a les 12:00. Cobla, Genisenca.

Projecte de millora de l’acústica de la tenoraA partir del treball d’un equip de científics, han començat a fer-se les proves d’un nou prototi-

pus de tenora que es presentarà al juny de 2007, en el concert del centenari de l’Institut d’EstudisCatalans.

En aquest projecte, impulsat per la Universitat Politècnica de Catalunya, hi han participatexperts de diferents universitats, encapçalats per l’enginyer Joaquim Agulló. Segons que ha publi-cat Diari de Girona, amb un equip multidisciplinari que treballa en diferents camps, aquest cientí-fic va començar els seus estudis sobre aquest instrument als anys setanta. Els primers passos de lainvestigació van ser els més complicats i de fet no va ser fins a l’any 2001 quan realment es vasaber com funcionen les tenores. ‘Saber exactament com ho fan per produir so era un enigma per-què les tenores funcionen de forma molt diferent a altres instruments pròxims’, assenyala JoaquimAgulló, que explica que ‘és en la gran rigidesa de la llengüeta de canya on està la veritat sobre elseu so’.

El nou disseny, fruit de complicats estudis sobre l’acústica i les ressonàncies de l’instrument,implica un replantejament de la distribució dels forats, el que, segons Agulló ‘es difícil per als arte-sans que les construeixen perquè en necessitava un model amb el qual preveure tots els canvis al’hora i no un després d’un altre’. Agulló considera que el nou model suposa un salt qualitatiumolt important en la millora de la tenora, que servirà per a projectar aquest carismàtic instrumentcatalà cap a nous àmbits de la interpretació musical.

Agrupació Sardanista d’Igualadajbacardit50@hotmail.com

Empresa de distribució necessita PERSONAL

REPARTIDORSper Igualada i comarca(de 19 a 30 anys).

Amb Carnet B1. (Espanyol)

Interessats truqueu de dilluns a divendresal telèfon 93 804 61 50

de 9’30 a 13 h matí i de 16’30 a 18 h tarda www.latossa.com

MOTOR

BTT

BEACH RUNNING

NATACIÓ

20 de juliol de 2006 ESPORTS 41

VOLEIBOL

Aquest cap de setmana,dies 14, 15 i 16 de juliol el

parc Valldaura va acollir l’últi-ma competició esportiva desorra inclosa en el programad’esports del festival Imagina.Es tracta del 14è Obert deVoleibol Sorra d’Igualada, edi-ció que ha tingut molt d’èxitpel fet que s’hi van inscriureun total de 268 equips, fet quesitua el nombre de partici-pants al voltant del miler.

La competició es basava endiverses lliguetes de 3, 4, o 5equips (segons la participació),on els primers classificats pas-saven a les eliminatòries.

Les categories previstes deltorneig (totes elles en masculí,femení i mixt) van ser 4x4sènior elit, 2x2 elit, 4x4 sèniorobert, 4x4 sènior costellada,2x2 obert, 4x4 juvenil, 4x4cadet, 4x4 infantil i 4x4 aleví.

La inscripció, el termini dela qual es va acabar el dia 7 iel dia 5 per Internet, a partque va permetre la participa-ció en aquesta edició de l’o-bert, va incloure assistènciasanitària, samarreta del tor-neig per a tots els participantsi entrada lliure a la Festa delvolei, i també va oferir diver-sos serveis com ara piscines pera refrescar-se i suportar la for-ta calor, el calendari de la

competició amb els diversospartits, informacions actualit-zades i zona de relax amb ges-pa artificial. Tot això restavadisponible pels equips que vanpagar 35 euros en les catego-ries de sèniors 4x4, pels que envan donar 20 per les catego-ries de sèniors 2x2 i pelsequips que van pagar unsaltres 20 euros per entrar dinsde les altres categories (juve-nil, cadet, infantil, aleví, etc).

Cal dir que el dissabte dia15 es va organitzar la 4a pae-lla popular, acte també moltparticipat que va requerircomprar els tiquets de 4 eurosper persona amb antelació.

El diumenge el torneig vafinalitzar amb la celebració deles respectives finals i el repar-timent de premis. Alguns dels

guanyadors destacats són l’e-quip “Anem d’incògnit” d’A-renys, guanyadors de la cate-goria 4x4 elit masculí, i quevan deixar els igualadins “Kee-ping Men” en segona posició.En 4x4 elit femení van ser “Lescurves de Lleida” les que vanpassar per davant de tothom ies van situar en primer lloc.

Dins la categoria 2x2 elitmasculí l’equip que es plantàal capdamunt de la classifica-ció va ser “Zeppelines a los12” i en el cas de 2x2 elitfemení van ser “Txe i Na”.

Afortunadament, gràcies al’esforç de l’organització, elmal temps no va poder ambaquesta edició del torneig,que va seguir malgrat la pluja,els llamps, i els trons.

Xavier Torner

El miler de participants fan gran eltorneig de Volei Sorra d’Igualada

L’organització del Buffbe-achrunning, les empreses

Firalia Esdeveniments i la pres-tigiosa Buff, obtingueren ungran èxit en la cursa BeachRunning disputada a la locali-tat tarragonina de Torredem-barra, concretament a la plat-ja de La Paella, que s’omplí delcolor i del sabor lúdico-festiudel Buffbeachrunning.

Els esforçats atletes patirenel rigor d’una fortíssima calor(pràcticament 39 graus a lesdotze del migdia), mitigadaen passar per la ribera de laplatja i refrescar-se amb l’ai-gua (que en aquells momentsestava a uns 27 graus). El cir-cuit, d’un quilòmetre i mig,resultà emocionant i esgota-

dor per l’enorme quantitat depúblic que presentava la platja(entorn a quinze mil perso-nes). Els guanyadors absolutsforen Miquel Àngel Pasqual,en categoria masculina, iMeritxell Tort en categoriafemenina.

El proper dissabte, vint-i-dos de juliol, la Buffbechrun-ning visitarà ni més ni menysque Salou. La prova es dispu-tarà al centre neuràlgic de lamés popular de les localitatsturístiques de la costa catala-na. Firàlia Esdeveniments, Buffi L’Enllaç animen a tots elsanoiencs a gaudir de l’especta-cle del Beach Running. Recor-dem la web d’inscripcions:www.buffbeachrunning.com

El cap de setmana passat elsnedadors del Club Natació

Igualada es van desplaçar finsa la localitat de Terrassa perparticipar en els Campionatsde Catalunya de natació per anens i nenes d’11 i 12 anys.

Un total de tres nedadorsdel club hi van participar,tenint una actuació molt des-tacable, ja que tots van acon-seguir millorar les seves mar-ques personals i en algun casalguna medalla. Cal destacarque la competició es va fer enuna piscina de 50 m, i teninten compte que els nens no hiestan acostumats, encaratenen més valor les marquesaconseguides.

L’actuació més destacableva ser la del Marc Calzada,doncs va comptar les sevesaparicions a la piscina permedalles. El dissabte a la tardava nedar la seva primera pro-va, els 400 m lliures, i al pararel crono a 5’17’’53 va aconse-guir la tercera posició i lamedalla de bronze. El diumen-ge al matí va disputar la provadels 100 m papallona, on es vaimposar i va aconseguir lamedalla d’or amb un tempsd’1’16’’83. El mateix dia a latarda va participar en els 100

m esquena i va repetir lamedalla d’or, amb un moltbon temps d’1’18’’71.

Un altre participant haestat el Juan Manuel López,qui només va participar en lesproves de 100 m braça, que-dant el 26è amb un cronod’1’41’’49, mentre que en els200 m estils es va classificar enla 13a posició amb un tempsde 3’03’’31.

El darrer participant haestat el Jaume López, que enels 100 m lliures va aconseguir

la 52a posició amb un tempsd’1’16’’82. En els 200 m estils,amb un crono de 3’06’’56 vaquedar en 31a posició. La pro-va dels 200 m lliures va ser l’ú-nica en que no va aconseguirmillorar la seva marca, fent untemps de 2’49’’22 i quedantaixí en la posició 50, però es varefer, ja que en la prova queva nedar tot seguit, els 100 mpapallona, va aconseguir laposició 30 amb un tempsd’1’26’’38.

Campionats de Catalunya

Els tres participants del CNI. D’esquerra a dreta: Juan M. López, Jaume López iMarc Calzada.

El Buffbeachrunning deTorredembarra, un èxit

L’equip del CatadventureMarathon Jumart ha acon-

seguit aquest passat cap ungran èxit en la seva participa-ció al Campionat Provincial deBarcelona de bicicleta de mun-tanya. El seu corredor estrellaaquesta temporada, BernatCañellas, dels millors en lamítica Quebrantahuesos, pujà

al podi en tercera posició des-prés de dominar pràcticamenttot el campionat. Una punxa-da l’allunyà de la victòria en elmoment àlgid de la cursa. Tot ila ràbia per no pujar al més altdel podi, en Bernat arrodoneixuna extraordinària temporadaque sens dubte ha de ser laseva consagració ciclista.

El Team CatadventureJumart fa podi alCampionat de Barcelona

L’estadi municipal de LesGarrigues es convertirà, el

proper dissabte 29 de juliol,en l’escenari d’una de les pro-ves de motor més espectacu-lars: el primer Dirt Track Vilade Calaf. Els Amics del Motorde Valls de Torruella i l’Ajunta-ment calafí han organitzat lacita esportiva, que promet sertot un espectacle per alsamants del motor.

Des de les set de la tarda ifins a la matinada, el públicpodrà assistir als entrena-ments i a les curses de motos,així com a una emocionant

exhibició de quads a càrrec,entre altres, del campió delDakar 2006, Joan Manel Gon-zález “Pedregà”, i de l’excam-pió d’Espanya de Quad Cross,el calafí Jordi Mèlich.

La prova, puntuable per ala Copa Catalana de Dirt Track,portarà a Calaf els millorspilots de l’especialitat, i esdividirà en les categories elit,comarcal, juvenil, aleví i inicia-ció. Per a més informació,podeu consultar el webwww.clubamvt.org.

El Dirt Track Vila de Calafescalfa motors

EQUIPAMENTS

FUTBOL

ESPORTS 20 de juliol de 200642

CICLISME

El Club Esportiu Policies deCatalunya Central, van par-

ticipar en el torneig interna-cional que es va disputar alCampus de la UniversitatAutònoma de Bellaterra, i enel que hi van prendre partquatre equips de Rumania, unde França, Portugal, un d’Ità-lia, un d’Escòcia, un equipsevillà i l’equip del Policies dela Catalunya Central.

Dels nou partits que va dis-putar l’equip català, quatre elsva guanyar, 2 empatats i 3derrotes, amb 10 gols a favor i9 en contra; en la classificació

final va situar-se en el cinquèlloc.

Els millors partits dels cata-lans van ser la victòria sobrel’equip francès per dos gols azero, i l’empat davant elDacia, l’actual campióromanès. El pitjor partit es vajugar contra el Sevilla ja queels canvis no van donar el quès’esperava i els andalusos hovan aprofitar.

L’equip italià del Pavia vafer un recital d’antifutbol,aplicant totes les barroeriespossibles, tot i així l’equipcatalà se’ls va imposar per 1-0.

L’equip escocès era la segonavegada que s’enfrontava alscatalans i les dues vegadesamb idèntic resultat, victòriacatalana per dos gols a un.

Cal dir que el proper tor-neig d’estiu on hi competirà elClub Esportiu Policies de Cata-lunya serà dissabte a lesComes, on es podrà veure l’e-volució de la plantilla, que noestar del tot compactada, isegueix provant jugadors deldarrer curs de l’Acadèmica depolicia de Mollet.

JP

Torneig internacional de policia, jugat al campus de Bellaterra

Cardona va acollir diumengepassat la sisena i última

prova de l’Open de Barcelonade BTT, a la vegada que es dis-putava el campionat provin-cial de Barcelona. Novament,Josep Puigpinós ha pujat alpòdium en segona posició desub 21 i fent el 7è de la gene-ral de la cursa; el seu companySergi Pujabet va ser el 5è a lamateixa categoria i el 18è dela cursa en la que han partici-

pat 45 bikers de les categoriesd’Elit, sub 23 i sub 21. En lacursa de master 30, Jaime Ibá-ñez ha entrat en el lloc 23è.

En la general final de l’O-pen, l’equip igualadí EddyMur-Cicles Anoia s’ha classifi-cat en 6è lloc i Sergi Pujabetha aconseguit un meritori ter-cer lloc en sub 21. Josep Puig-pinós, amb la meitat de lescurses disputades, ha estat 6è.

Puigpinós, segon a Cardona

Diumenge passat, la penúlti-ma prova del Caixa Girona

va comptar amb una participa-ció de veritable luxe, com elsinternacionals Martí Gispert iMarc Trayter, o d’altres corre-dors de molt bon nivell, coml’Oriol Morata, Eloy Gispert oFrancesc Freixer, entre d’altres.

Malgrat la coincidènciad’altres opens com el de Bar-celona o Tarragona, a Blaness’han donat cita uns 250 bikersque han pogut gaudir d’uncircuit espectacular, amb diver-sos corriols i camins de sorra.

A la promoció, els repre-sentants del CC Eddy Mur-

Cicles Anoia, Joel i ChristianSeco, han aconseguit dospodis mes.

Christian Seco s’ha fet ambla desena victòria de la tempo-rada en categoria promeses,sentenciant així el sotscampio-nat del Caixa Girona al seufavor.

En principiants 97 el JoelSeco ha aconseguit la terceraplaça del podi i ha donat unpas més per aconseguir lavictòria final del Caixa en l’úl-tima prova, que es disputarà aSant Gregori el dia 30 dejuliol.

Nova victòria de Christian Aguilera i Joel Seco a Blanes

Els germans Seco amb Martí Gispert.

Per tercer any consecutiu,Calaf va viure el passat cap

de setmana tres dies d’emocio-nants partits de futbol 3x3.Organitzat pel Club de FutbolSala Calaf i la Penya Barcelo-nista de Calaf i Comarca, elFutsac 3x3 va tornar a repetirèxit de participació i d’as-sistència, omplint la plaça Bar-celona’92 d’un públic bennombrós. Tot i que la plujaque va caure divendres i,sobretot, dissabte a la tarda vaobligar a aturar alguns partits,el campionat es va desenvolu-par amb tota normalitat.Enguany el Futsac 3x3 compta-va amb catorze equips sènior,cinc equips aleví-infantil i qua-tre de benjamins.

Els guanyadors de la cate-

goria benjamins van ser elsjugadors de l’equip Discapa A,mentre que el Bar Canet vaclassificar-se en primer lloc enla categoria aleví-infantil. Pelque fa als sèniors, després d’u-na disputada final que varequerir pròrroga, els Justeri-

nis van imposar-se a l’equipTiki-Taka.

A més del repartiment deguardons entre els guanya-dors, l’organització va premiaramb diversos regals la partici-pació dels equips i els assis-tents.

Disputat torneig Futsac 3x3 a Calaf

Vilanova del Camí ha donatun pas més en la consecu-

ció d’un dels projectes quemés espera la ciutadania: lapiscina coberta. En el darrerple l’Ajuntament va aprovar elplec de condicions i la convo-catòria del concurs per laredacció del projecte executiu,la construcció i la gestió delComplex Esportiu Municipalde Can Titó, que inclou la pis-cina coberta.

El nou complex esportiu seràun centre d’activitat esportiva ide salut que preveu incloure,d’una banda, l’espai de piscina

sota d’un mínim de dos vasosper a la natació i de zones d’ai-gües complementàries (sauna,jacuzzi...) i, de l’altra, estaràdotat amb sales de fitness i d’ac-tivitats dirigides que permetranuna programació esportiva i unservei integral per a usuaris detotes les edats.

El Complex Esportiu es cons-truirà dins la zona esportiva CanTitó i tindrà una extensió apro-ximada de 3.000 metres qua-drats. La seva ubicació, annexa ala piscina d’estiu, ha de perme-tre una gestió unificada delsserveis esportius i de lleure.

L’aprovació del plec de con-dicions del Ple és només el pri-mer pas per a la construcció d’a-quest nou complex. En base alprojecte bàsic que estarà enlles-tit a meitats de setembre, lesempreses presentaran les sevespropostes per a la redacció delprojecte executiu, la construcciói la gestió d’aquest equipament.S’espera començar les tasquesde construcció a primers del2007 i , segons el plec de condi-cions, l’obra hauria d’estar fina-litzada en 18 mesos, és a dir al’estiu del 2008.

Aprovat el projecte per a l’ampliaciódel complex esportiu de Can Titó

HIPERCHOLLOTot en

articles de2a mà aPiera!

C/ Indústria, 11Tel. 617 845 982

08784 Piera

J.M. MORROS i ASSOCIATS, S.L.

ASSESSORAMENT GESTIÓ D'EMPRESESO R G A N I T Z A C I Ó A D M I N I S T R AT I V AO F I C I N A C O M P T A B L E - F I S C A L

P. Verdaguer, 120, entl. - IGUALADA - Telèf. 93 804 52 62 - Fax 93 805 29 98

TRIATLÓ

20 de juliol de 2006 ESPORTS 43

ATLETISME

L’atleta del C.A. IgualadaNíria Pascual, es va procla-

mar brillantment Campionad’Espanya en categ. Cadet enel llançament de Javelina, enel decurs del Vè Campionatd’Espanya Cadet que es va dura terme en doble jornada dedissabte i diumenge a l’EstadiMoisés Llopart d’El Prat de Llo-bregat.

Níria Pascual seguía els pas-sos de la seva germana Èlia,que la setmana anterior asso-lia també el títol de Campionad’Espanya Juvenil en Javelina.Níria Pascual va efectuar unmillor intent de 42,13 m., i vasituar-se al capdavant de laprova des del 1r llançament,amb 40,34 m., a més, la matei-xa atleta es classificava en unamolt meritòria 4a posició en laprova del llançament del Pes,amb un millor intent d’11,96m en una gran actuació. Enaquesta prova la Campiona

estatal va ésser la gallega EvaCostas —Viguesa Atl.— queamb 14,27 m. va establir unnou Rècord estatal cadet.

La igualadina participaràdels 26 de juliol al 02 d’agostpropers, en una concentraciócorresponent al ProgramaNacional de Tecnificació Esporti-va (1a fase) organitzat pel C.S.D.

La marxadora pierencaEster Montaner, també atletadel CAI, es classificava 6a en lafinal dels 3.000 m. marxa, ambun gran registre de 15’27’’73,marca personal, en unaexcel.lent actuació de l’a-noienca, sent la primera classi-ficada catalana en la prova.

Níria Pascual del CAI, campionad’Espanya cadet en javelina

El proper dissabte, 22 dejuliol, a les 7 de la tarda, es

durà a terme a Sta. Margaridade Montbui, la 3a edició de laCursa local, prova mixta que esdurà a terme per asfalt i percamins forestals, amb sortidasituada al Passeig d’Espanyaamb un recorregut pel nucliurbà, continuant a continuaciópels camins forestals indicats, ifinalitzant al nucli antic deSta. Margarida de Montbui, ala Plaça de Catalunya, amb unrecorregut total de 10 Km. Elcontrol d’arribades es tancaràa les 2 hores de cursa. La pro-va es organitzada per l’Ajunta-ment de Sta. Margarida deMontbui, amb la col.laboraciódel Club Atlètic Igualada.

Poden participar-hi atletesmajors de 17 anys. Les inscrip-cions poden efectuar-se perFax, al 93/8033396, i per inter-net a la pag web del CAI:

www.clubatleticigualada.com,essent l’import dels drets d’ins-cripció de 6 euros. Les inscrip-cions anticipades per fax hand’anar acompanyades d’ingrésal cte. de Caixa de Manresa2041 0087 63 0040020276, iomplint totes les dades delcupó d’inscripció que pot reco-llir-se a l’Estadi Atlètic Munici-pal igualadí. Caldrà portar elcomprovant de l’ingrés a larecollida del pitrall.

D’altra banda, el mateixdia de la cursa, i des d’unahora i mitja abans, es podranefectuar també inscripcions, alpreu de 10 euros.

Pel que fa als premis, hihaurà Trofeus pels 3 primers i3 primeres classificats de lageneral absoluta masculina ifemenina. També hi hauràpremis pels 3 primers de cadacategoria, i pels primers classi-ficats locals masculí i femenina

de la cursa, i uns premis espe-cials en metàl.lic pels guanya-dors masc. i fem. absoluts dela prova. Els premis que no esrecullin durant l’acte de cloen-da, es declararàn deserts.

Es donaràn també una bos-sa amb provisions i una sama-rreta. Hi haurà avituallamentcada 3 km., i a l’arribada de lacursa, servei de dutxes al Clubd’Esports les Moreres i serveide Bus durant 3 h., fins al cascurbà de la població.

Els pitrals es recolliràn a laPlaça Vista Alegre, (cas urbà)a partir de les 4 de la tarda deldissabte. La sortida es donaràa les 7 de la tarda del lloc indi-cat, i posteriorment, a lesrodalíes de les 8,30 h. del ves-pre, s’efectuarà el tancamentde la cursa, i lliurament dePremis a la Plaça de Catalunyadel nucli antic.

Dissabte IIIa Cursa de10 Km. de SantaMargarida de Montbui

Aquest proper cap de setma-na, en doble jornada de

dissabte i diumenge, matí i tar-da, es duran a terme a les mag-nífiques instal.lacions del Cen-tro Aragonés del Deporte deSaragossa els 86ns Campionatsd’Espanya Absoluts d’Atletisme,que comptaran amb la partici-pació de les primeres figuresestatals, en ésser selectius peracabar de perfilar la seleccióespanyola pels Campionatsd’Europa de Goteborg (Suècia),que es duran a terme dels díes7 al 13 d’agost propers.

Entre la representacióanoienca, hi participaranenguany 2 atletes del C.A.Igualada: el pierenc VíctorMontaner prendrà part en els1.500 m. llisos, amb els3’43”94 del seu Rècord d’Igua-lada Absolut del passat 20 deJuny a l’Estadi Iberoamericà deHuelva, com a millor registred’enguany.

La llançadora igualadinadel CAI Èlia Pascual, farà el seudebut als estatals absoluts enla prova del llançament deJavelina, amb els 47,16 m. del

seu Rècord d’Igualada Absolutassolits a la Gimnasiada deTesalònica (Grècia) el passat 1de Juliol, com a millor registred’enguany.

En els 10 km. marxa encateg. femenina, hi participaràla marxadora internacionalMaría Vasco —C.A. Montbui—.El seu company, el montbuiencJosé Antonio Gonzalez Coba-cho —A.A.Catalunya/UBAE—té prevista la seva participacióen la prova dels 20 km. marxa.

86a edició dels Campionats d’Espanya

En un dia de forta calor vatenir lloc, el dissabte dia 8

de juliol, la primera ediciód’un bonic triatló amb bicicle-ta de muntanya a la capital dela comarca de l’Alt Urgell.

La natació (800 m) va tenirlloc al Canal Olímpic de la Seud’Urgell, la BTT (30 km) en unbonic circuit amb grans desni-vells i molt exigent, i el córrer(5 km) per la població.

El primer classificat, Sebas-tià Catllar, va completar elrecorregut en 1h44’22’’. El pri-mer triatleta del CAI, que féuuna excel.lent cursa, va ser elcapelladí David Aragón, queobtingué un temps de1h57’46’’ i va quedar en 9aposició absoluta. Els altres tria-tletes del CAI foren GabrielBorrega (2h10’18’’) i Toni Sala-nova (2h39’57’’).

David Aragón (CAI), novèclassificat al Ir Triatló deMuntanya de la Seu d’Urgell

Joel Subirana Sagristà, en laprova dels 100 m papallona

celebrada diumenge passat, vaaconseguir la medalla d’or enels Campionats de Catalunya deNatació categoria G3 (per a nas-cuts el 1992 i 1993) disputats ala piscina del Club Natació Reus“Ploms”. L’igualadí, amb unregistre de 01:06,09, va guanyarla prova amb autoritat, rebai-xant la seva millor marca perso-nal en més d’un segon.

Aquesta no va ser l’únicaprova que va nedar el joveigualadí en aquest campionat.

El dissabte a la tarda aconse-guia la medalla d’argent en ladistància de 200 m papallona,amb un crono de 02:27,58. Eldiumenge al matí va estar bri-llant en la prova dels 100 mlliures amb un crono de01:00,72, aconseguint la terce-ra posició i el seu millor regis-tre personal de la distància.

Tot plegat uns bons resul-tats per aquest esplèndid finalde temporada, després d’ha-ver aconseguit uns excel.lentsfruits en els passats Campio-nats d’Espanya d’Alacant.

Campionats de Catalunya G3

Or per a Joel Subirana en laprova de 100 m papallonaArgent i bronze en els 200 m papallona i100 m lliures, respectivament

C/ Abat Llort, 22 - VALLS - Tel. 977 60 88 08 - Fax 977 60 91 94C/ Del Drac, 2 - MONTBLANC - Tel. 977 86 03 93 - Fax 977 86 13 53

NO PASSIS CALOR!!

*TDT DE REGAL*Filtre IonitzadorFiltre AntibactèriesEstalvi d’energia - Classe A

* COMPRI ARA i PAGUIen 12 mesos

SENSE INTERESSOS

* Fi

ns a

5 m

etre

s

maria dolors capelladesPSICÒLOGA

c/ García Fossas, 2, 2n 1a (cantonada Rambla / plaça de la Creu)08700 Igualada - tel. 93 805 35 72

C/ Sant Martí de Tous, 37 1r 1a - IGUALADA - 93 804 25 91

Dr. C. Martín Eleno Aparell digestiuDr. Joan Vidal Medicina i PsicologiaNeus Illa PsicologiaBet Martín Logopèdia infantilLaura Gómez Logopèdia adultsJoan E. Castelltort Transtorns de la veu

aqualatamèdics consultoris

Indústria, 1 - IGUALADA - Tel. 93 805 29 95

Dra. Lídia RamosOtorinolaringòloga

Salvador SibinaPsicòleg

❏ Tècnica EndoscòpicaOrella / nas / rinofaringe

❏ Estudis d’audició

❏ TeràpiaCognitiu-conductual

❏ Trastorns Conducta ennens tractament adomicili

El Centre de Dia l’Estada us ofereixun servei personalitzat per a

persones grans que necessitin companyia, amistat, atencions

especials i el caliu que ells es mereixen.

Atenció a domicilis a hores convingudes

Tel. 93 803 96 23C/ Òdena, 119 - 08700 IGUALADA

FORMACIÓ,LOGOPÈDIA,

PSICOLOGIA IPSIQUIATRIA

ASSISTENCIALANOIA, S.A.

• ANGIOLOGIA I CIRURGIAVASCULAR

• TRAUMATOLOGIA• MEDICINA DE L’ESPORT• MEDICINA GENERAL• GINECOLOGIA• CIRURGIA GENERAL I

APARELL DIGESTIU• PODOLOGIA• PSICOLOGIA CLÍNICA• DERMATOLOGIA• OTORRINOLARINGOLOGIA• OFTALMOLOGIA• PSICOLOGIA• LOGOPÈDIA

CERTIFICATS MÈDICS, CARNETS DE CONDUIR I

PERMISOS D’ARMES

(Tardes 5h a 8h i dissabte matí 10h a 12h)

CENTRE CONCERTAT AMB: ADESLAS ALIANÇA - MEDIFIATC - PREVISA -VITALICIO - WINTERTHUR - CASER

SALUD - GROUPAMA

Rbla. Sant Ferran, 62 • IGUALADATel. 93 805 25 25 - Fax 93 805 47 11

DR. JORDI GRAELLS ESTRADADermatologia mèdico-quirúrgica i

venereologia. CriocirurgiaVisites dimecres tarda i dissabtes matí (hores convingudes)

Per demanar hora de visita:Telèfon consulta: 93 805 39 33

Telèfon permanent: 93 290 68 67 (24 h tots els dies de l’any)

RAMBLA NOVA, 39, 1r - 08700 IGUALADA

Centre de Psicologia Clínicai

Psicoteràpia

ALBERT CUBÍ i MESTRESPSICÒLEG CLÍNIC i PSICOTERAPEUTA

(Col. núm. 4723)

Tractament psicològic d’adultsi nens amb:* ANSIETAT* DEPRESSIÓ* INSOMNI* ENURESI NOCTURNA (PIPI-STOP)* TRANSTORNS PSICOSOMÀTICS* TRANSTORNS DE LA SEXUALITAT* TRANSTORNS DE LA PERSONALITAT* TERÀPIA DE PARELLA* TABAQUISME* D’ALTRESRbla. de Sant Jordi, 3, 1r - IgualadaHores convingudes:Tels. 629 16 56 67*93 803 25 90 - 93 805 51 74

* PSICOLOGIA INFANTIL ID’ADULTS

* PSICOMOTRICITAT* REFORÇ ESCOLAR,

TÈCNIQUES D’ESTUDI* TERÀPIA OCUPACIONAL* MASSATGE INFANTIL* LOGOPÈDIA

Crta. Manresa, 25, 1r - IGUALADA - Tel. 93.805.01.00 - Mòbil 616 057 233www.aquacentre.net - aquacentre@hotmail.com

centre d’acupunturaDavid Cos

acupuntors des de 1973

tel. 93 804 41 45Indústria, 36, 1r 1a * IGUALADASOM A IGUALADA, BARCELONA i GRAN CANÀRIA

Tractament dental completfinançament fins a 5 anys

Revisió dental gratuïta

Cardenal Vives, 1, 1r 2aIgualada - Tel. 93 805 23 26

CLÍNICA DENTALDr. Ubaldo R. SolerDra. Karina Soler

CervicàlgiaDorsàlgia

LumbàlgiaHèrnia Discal

TendinitisEstrésDepressióInsomni

DR. PERE BRESCÓDRA. MARIA DEGOLLADA

DRA. NATÀLIA GARCIA MONTANER

TOCOGINECÒLEGS* Prenatal * Patologia mamària* Planificació familiar * Incontinència urinària* Esterilitat * Ecografies* Pre i postmenopausa

VISITES HORES CONVINGUDES: Tel. 93 805 58 43C/ St. Vicenç, 23 (costat Parc Xipreret) 08700 IGUALADA

GUIA MÈDICA

EXPLORACIONS ENDOSCÒPIQUES DE NAS I COLLPROVES D’AUDICIÓ

Tractament amb làser i radiofreqüència de roncadors i d’apnees del son en adults i nens

Visita de 5 a 8 tardes menys dijous

C/ Soledat, 114 - Esc. A 1r 4a - IGUALADA- Tel. 93 803 44 12

Dr. ENRIC VIVES HOMSotorinolaringòleg

CENTRE DE PODOLOGIA I BIOMECÀNICA

Jordi Andrade - Podòleg Col.legiat 904

* Prevenció i tractament malalties dels peus (peu diabètic, vasculars...)* Durícies, alteracions unguials. * Podologia infantil i esportiva* Estudi transtorns de la marxa. * Confecció de pròtesis i plantilles.

Av. Barcelona, 21 baixos - Igualada - Tel. 93 805 23 33Hores concertades

LI OFEREIX:Tots els divendres

SERVEI GRATUÏTDE CONTROL DE PES

Demani hora, només pot perdre pes

Botigues plenes de vidac/ Rubió, 14 - Telf.: 93 803 74 05 - 08700 IGUALADA

Passeig Verdaguer, 55, local 4Tel. 93 803 05 90 08700 IGUALADA

centreauditiu

- Última tecnologia en audiòfons digitals- 5 anys de garantia

- Taps de bany i de sorolls fets a mida- Reparació d’audiòfons de totes les marques

- Personal titulat

FISIOTERÀPIAA DOMICILI

Roger PallarèsCol. núm. 5684

Tel. 696 29 83 22

Ramón Osés CortilsJosep Maria Ustrell Torrent

Pg. Verdaguer, 107, 1r. Tel. 93 804 21 11. IGUALADA

Míriam Codina Pedagoga Dr. F. Marsal Metge Psiquiatre Marta Ramírez LogopedaPilar Sanlorien PsicòlogaSara Torelló Pedagoga i Logopeda

Tècniques d’estudi. Dificultats d’aprenentat-ge. Reforç escolar. Dislèxia. Teràpia de lalateralitat. Orientació vocacional i professio-nal. Logopèdia (parla, veu, llenguatge...).Tallers de memòria (3a edat, Alzheimer, Par-kinson...). Tècniques de motivació. Serveide psicologia i psiquiatria.

Passeig Verdaguer, 55, local 8 - 08700 IGUALADATel. 93.805.36.26

Gabinet especialitzat en

Tractament del

dolori les seves causesJosep ZambudioMetge reumatòleg

Sant Carles 45, 2n, 2aIgualada

93 805 25 95

T’oferim les activitats:Ioga • Taixí • Tallers de creixement personalTeràpiesNaturopata • Dietista • Acupuntura • Osteopata

L’ARREL: C/ Soledat, 20 - Tel. 93 804 54 83

botiga de productes naturals i ecològics

- Clínica dental- Otorrino- Oftalmologia- Logopèdia- Fisioteràpia- Psicologia- Medicina general- Cirurgia digestiva- Homeopatia- Urologia- Podologia

- Cirurgia plàstica- Estètica- Depilació làser

- Hidroteràpia- Natació infantil

C/ Comarca, 8Igualada

Tel. 93 805 03 56

Clínica Dental CapelladesMatins de 10 a 1 - Tardes de 3 a 9

Dissabtes obertNeteja bucal gratuïta

Finançament 1 any sense interessosC/ Abad Muntadas, 1 - 08786 Capellades

Tel. 93 801 39 20 ucrapol@hotmail.com

DR. XAVIER PUNCERNAU FOLCHAngiologia i Cirurgia Vascular

Malalties de la Circulació

Membre del Cos Facultatiu del Centre Mèdic Tecknon

Ctra. Manresa, 59Tel./Fax 93 804 37 48HORES CONVINGUDES

20 de juliol de 2006 RESTAURANTS - CAFETERIES - BARS 45

EL CAFÈ DE L’ATENEU c/ Sant Pau, 9

esmorzars? SÍ menú? SÍ, de dilluns a dissabte

sopars? SÍ, sopar concertat per grups, reserva prèvia

Tel. 93 8030078

Av. Montserrat, 26Tel. 93 808 31 08

08719 CASTELLOLÍ

Tel. 93 817 83 80 / 93 817 80 77LA FONT DEL BOSC

CUINA DE PAGÉSBACALLÀ CARGOLS

Tel./Fax 93 808 00 05Mòbil 659 99 72 97

Ctra. de Valls, Km. 52’5STA. M. DE MIRALLES

MENJARS PER EMPORTAR- Menú del dia de dilluns a divendres a 5,50 €- Pollastres a l’ast, canelons- Encàrrecs- Gran assortit de plats cuinats- Paelles per emportar

Si fas jornada intensiva encarrega el teu menú,el podràs recollir fins 1/4 de 4

HORARI:De dilluns a diumenge i festius de 10h a 15h

Òdena, 5808700 IGUALADAT. 93 803 93 40

www.elsfogons.comelsfogons@elsfogons.com

L’EucariaCtra. de Bellprat

08712 Sant Martí de TousTel. 93 809 62 38

618 19 42 01

OBERT CAPSDE SETMANA

Sopars a la fresca

FEM BATEIJOS I COMUNIONSMENÚ DIARI I SERVEI A LA CARTA

Ctra. de la Pobla a Carme, km. 3,700 - 08787 CARMETEL. 678 93 78 73

Carns a la brasa Menjars casolans

Menú diariMenú especial

diumenges3 primers plats atriar3 segons plats a triar

PostresVi, aigua, cava i café

12 €Travessia Sant Valentí, 2

Tel. 93 809 61 08SANT MARTÍ DE TOUS

RESTAURANTSNACK-BAR

BUFFET LLIUREHABITACIONS

BANQUETS

Sopar-ball tots els dissabtesSalons per a banquets, casaments i convencions

Av. Mestre Montaner, 60 - Tel. 93 803 27 50 - IGUALADA

Bar Restaurant

La GallegaMenú ecònomic

Comunions • Sopars de negocis • Marisc i peixper encàrrec • Parrillades de carns a la brasa

ESPECIAL COMUNIONSCtra. Nacional II - JORBA - Tel. 93 807 80 14

RESTAURANT

Restaurant BraseriaCafeteria

c/ Traginers, 5 Tel. 93 805 01 6308700 Igualada

Passeig Verdaguer, 167 IGUALADA

Tel. 93 806 61 50 Fax 93 804 31 83

www.hotelciutatigualada.com

OBERT DEDIMECRES A

DIUMENGE

SALÓ PER A:BODESBANQUETSCOMUNIONS

C/ MONTSERRAT, 28 - VILANOVA DEL CAMÍTEL. 93 803 49 44 - FAX. 93 803 43 88

HOTEL ROBERT

OBERT TOTS ELS DIES

Av. Catalunya, 1Tel. 93 808 60 00 - Fax 93 808 66 3908787 LA POBLA DE CLARAMUNT

Passeig Verdaguer, 142Tel. 93 803 78 62Plaça del Rei, 3

Tel. 93 803 00 92IGUALADA

MASIARESTAURANTBAR MUSICAL

Concerts en directe

Amanides i pastesPlats vegetariansCarns a la brasa

OBERT:DIVENDRES

de 20h a 3hDISSABTES de 20 a 3 h.DIUMENGES: Tot el dia.

TOTS ELS DIES: Per encàrrec

I AL BON TEMPS, TAULES AL JARDÍ

Tel: 93 808 00 36Ctra. Carme - Orpí km. 10,6

www.trianglerural.com

Rambla Garcia Fossas, 2 - Tel. 938 039 009 - IGUALADAwww.clubdelcafenovell.com

Menús ràpids al migdia

Catering fred per a empreses

o festes familiars

xarcuteries

Des de 1944 oferint el millor servei

Plaça de l’Ajuntament, 8 - Tel. 93 803 18 67Sant Josep, 80 - Tel. 93 804 30 38

Mercat Masuca, parades 62-64 - Tel. 93 804 12 52Av. Barcelona, 11 - Tel. 93 804 58 02

Sor Rita Mercader, 40 - Tel. 93 803 03 28

08700 IGUALADA

- MENÚ DEL DIA PER EMPORTAR- PLATS PREPARATS- TOT TIPUS DE MENJAR PER ENCÀRREC- ESPECIALITAT EN ARROSSOS I

OBERT DEDIMARTS ADIUMENGE

EL MÓN DE L’HABITATGE

Pintura decorativaEstucatsEnvernissatsAcabats de qualitat

PINTORSJOAN GUAL ESCALAC/ Dr. Pujadas, 33 - 2n08700 IgualadaTel. 610 275 645Tel. 93 803 96 87

FINQUES BADIASERVEIS IMMOBILIARIS

C. Òdena, 7 - 08700 IGUALADA Barcelona - Tel. 93 805 01 10 - Fax 93 805 11 07

• PIS nou acabat a Vilanova del Camí. 2 dormitoris dobles, safareig, ascensor, calefacció. Zona mercat. Preu:171.288 euros - 28,5 milions de pts.

• PARCEL.LA a Tous “El Serral”. 641 m2, ben situada. Preu: 129.218 euros -21.500.000 de pts.

• NAUS en lloguer. Polígon d’Igualada: 150 m2, serveis d’alta, 420 euros; 210 m2, serveis d’alta, 600 euros.Polígon Pla de Rigat: 390 m2, serveis d’alta, 1.200 euros. I naus de 400 a 2.000 m2 amb altell o sense, amb pati particular. Demanar informació.Nau al c/ Dinamarca, 500 m2 amb pati frontal lateral i a darrere, servei d’alta, preu: 1.200 euros.

• Illa de Formentera, platja “Es Pujols”, DÚPLEX nou moblat, en lloguer, amb 2 dormitoris, 2 terrasses, pàr-quing. Lloguer per setmanes durant tot l’any. Informi’s.

• NAUS en construcció al Pla de les Gavarreres, de 375 a 500 m2, totes amb jardí.

• CASA a Sant Genís, amb jardí, garatge 2 cotxes, 3 dormitoris, 2 banys, gran porxo amb terrassa, calefacció.Acabats de qualitat i moltes vistes. Preu: 342.576 euros - 57 milions de pts.

• PISOS JA ACABATS al centre, acabats de qualitat, amb terrassa de 29 m2, de 2 dormitoris, aire acondicionat,parquet, ulls de bou a tot el pis. Preus a partir de 30.000.000 de pts.

• DÚPLEX seminou, 1 any, al c/ Mn. Forn. Pis de 85 m2 útils, 3 dormitoris, 2 balcons, bany i lavabo. Altell de35 m2 útils i terrassa. Amb pàrquing i traster inclosos en el preu.

• PIS a la Ctra. de Valls. Totalment reformat fa 3 anys. Calefacció, ascensor, moltes vistes, 4 dormitoris, totexterior, ulls de bou, finestres d’alumini, sostre de fusta al rebedor i passadís. Preu: 204.344 euros - 34.000.000de pts.

• OBRA NOVA al c/ Parc Vallbona xamfrà Les Comes, c/ Lleida, c/ Carme Verdaguer, c/ Santiago Rusiñol, c/Sant Carles, c/ Dr. Pasteur, c/ Badalona.

• APARTAMENTS nous en construcció al centre, amb parquet, bomba de calor i fred, ascensor i traster inclòs,cuina totalment equipada: nevera, rentadora, assecadora, rentavaixelles i microones.

• PIS seminou al c/ Sta. Cateina, “Cal Font”, 100 m2 útils, 4 dormitoris, 2 banys, safareig, tot exterior, armarisencastats a tots els dormitoris, moltes vistes. Demani informació.

• PIS a la Soledat. Reformat i assolellat, 3 dormitoris, cuina i bany nous, terra de gres. És un 1r pis. Preu:156.253 euros - 26.000.000 de pts.

• DÚPLEX seminou de 3 anys al barri de les Flors. Pis de 90 m2, 3 dormitoris, 2 banys, safareig, 2 balcons,estudi de 45 m2 i terrassa orientada al sol de 25 m2, amb pàrquing i traster, acabats de gran qualitat. Demaniinformació.

• PIS al c/ Sant Martí de Sesgueioles, amb ascensor i calefacció a gas, balcó, 3 dormitoris, safareig. Preu:180.000 euros - 30 milions de pts.

• CASA a Capellades, “Ca l’Anton”. Parcel.la de 630 m2, pàrquing per a 5 cotxes, vivenda de 110 m2, calefac-ció, jardí arreglat, piscina. Preu: 381.642 euros - 63.500.000 pts.

Treballs de serralleriaen acer inoxidable i

ferroFusteria metàlica

d’alumini

Els hi oferim la millor qualitat en treballs d’inoxidableferro i alumini - Portes- Baranes- Reixes- Tanques- Finestres…

Av. Àngel Guimerà, 38

GUALADATel./Fax: 93 803 32 92

C/ Francesc Moragues, 29 - 08700 Igualada - Tel. 665 362 777

• automatismes • mecànica industrial • serralleria i forja

Automatitzi la seva porta enrrotllable des de 295€

instal.lació inclosa

PROMO HABITAT ANOIACONSTRUCCIONS, PROMOCIONS,

REFORMES I PLADURwww.promohabitatanoia.com

C/ Prat de la Riba, 60. IGUALADA. Tel. 938054185 Mòbil 656609250

• ÁTICO en Santa Margarida de Montbui. 90 m2, 4habitaciones, 1 baño, 1 aseo, cocina reformada, airecondicionado, calefacción, ascensor, ventanas dealuminio, puertas de roble, terraza cubierta, etc. (REF.CA-3).

• PISO en Igualada. 88 m2, 3 habitaciones, cocina,comedor de 21 m2, 1 baño, suelo de parquet, ojos debuey, terrada de 5m2, plaza de párquing, ascensor,etc. (REF. B-6).

• DÚPLEX en Vilanova del Camí. 3 habitaciones, 2baños, 70m2+30m2 de altillo y terraza, 1 habitacióntipo suite, ojos de buey, techo de madera, lavadero,trastero, bomba de calor, fuego a tierra, plaza de pár-quing, hilo musical, etc. (REF. VC-115).

• DÚPLEX de 74 m2. 2 habitaciones, altillo + terraza, 2baños, suelo de gres, calefacción de gas, ascensor,todo exterior, etc. (REF. S-53).

• TALLER DE CARPINTERIA en Castellolí. Conmaquinaria, cartera de clientes, 225 m2, altillo de 79m2, baño, vestuario, etc. INFORMATE URGENTE-MENTE. (REF. TC-17).

• PISO en Igualada. 60 m2, comedor de 20 m2, 2habitaciones, cocina nueva, semi amueblado, com-pletamente reformado. etc. (REF. PB-5).

EDIFICI DE NOVA CONSTRUCCIÓC/ Sant Carles 53 - C/ Delícies 25-27 - Igualada

- Edifici de 9 habitatges.- Planta soterrània aparcament opcional, planta baixa locals i aparca-

ment.- Planta 1a, 2a, 3a i sotacoberta habitatges.- Planta 1a i 2a habitatges de 70’25 m2, 58’23 m2 i 61’50 m2 construïts.- Planta 3a i sotacoberta formant dúplex de 98’53 m2, 79’53 m2 i 86’10

m2 més terrasses.- Tots amb sol i donant a carrer.- Ascensor per a sis persones.- Fusteria exterior i persianes d’alumini pont tèrmic.- Fusteria interior marcs i portes revestides de faig llis envernissat.- Paviments de gres i escala de marbre.- Sanitaris i aixetes monocomandament Roca.- Preinstal.lació de rentavaixelles, rentadora i d’aire acondicionat.

Tracte directe amb el promotor.HORBESA, S.A.C/ Santa Caterina, 71 - 08700 IgualadaTelèfons 93-803 1567 (hores d’oficina)

93-804 6734 i 93-804 3458 (vespres)

O

blid

i’sde les goteres!!

®

C/ Masquefa, 19 - IGUALADA✆ 93 805 41 62

Especialistes en revestiments impermeabilitzatsTERRATS - CISTERNES - DIPÒSITS - PISCINES

20 de juliol de 2006 CINEMA 47

Direcció: Bryan Singer. Intèr-prets: Brandon Routh, Kate

Bosworth, Kevin Spacey, JamesMarsden, Parker Posey.Novaversió cinematogràfica delsuperheroi Superman, quereprèn de forma oberta i explí-cita el fil del primer i originaltítol “Superman” de RichardDonner de l’any 1978: un ressus-citat Marlon Brando en formad’holograma reapareix nova-ment en el seu paper de déucreador, així com la granjabucòlica de tons pastel on creixel superheroi, els trets físicspràcticament clonats del genuí ifinit Superman Christopher Ree-ve amb rostre immaculat i som-riure beatífic inclòs, la músicaemblemàtica del mestreWilliams o també la seu artdéco del diari on exerceix deperiodista l’invisible i irreconei-xible Superman quan es treu latotèmica disfressa i esdevé ClarkKent. Aspecte aquest que posade manifest la ceguesa delshomes davant del nou enviatcelestial quan vesteix de carrer,tot i tenir la mateixa cara —tocat només amb unes ulleresgruixudes de cul de vidre— quela de les fotos mediàtiques deSuperman.

“Superman returns” és unapel.lícula llarga però entretin-guda que compta amb l’habi-tual dosi d’escenes impactantsfruit del mestratge que han

adquirit els efectes especialsgràcies a la tecnologia digital enel cinema actual, però queintrodueix un enfocamentnovedós i sorprenent de cairereligiós i místic en la figura delsuperheroi en el temps de glo-balització que vivim. Desprésd’amagar-se d’aquest món iproclamar-se que la terra potprescindir dels superherois pergentilesa de la seva abandona-da estimada Lois Lane, unmegadolent d’opereta i decòmic com Lex Luthor voldràprovocar el desgavell i el col.lap-se mundial.

El salvador haurà de tornarentre els vius proclamant el seureialme indiscutible i salvant a lahumanitat dels infortunis i lesdesgràcies. La fe i la creença enSuperman es revalida, però comen tot enviat diví la tragèdia esmaterialitza. Serà humiliat i

derrotat però ressorgirà nova-ment i nomenarà el seu succes-sor. La pel.lícula abunda tambéen imatges d’indubtable icono-grafia religiosa com l’ascens alscels, la seva aparició divinaentre núvols, el calvari del Gòl-gota o una relació casta, pura ielevada amb la periodista can-sada d’esperar-lo i casada ambun pilot i amb un fill que sem-bla fruit de l’esperit sant. Unalectura curiosa i evident que nose li pot escapar a ningú a la vis-ta de les imatges. Si fins aratotes les versions contemporà-nies dels superherois incidien enla vessant més dramàtica i inti-mista per culpa dels dubtes, del’amor o traumes d’infantesa,no és pas casual que al superhe-roi dels superherois, l’home quetot ho veu i tot ho sent, li ator-guin poders divins.

Joan Millaret Valls

La vinguda del salvador“Superman returns”

El popular actor Tommy LeeJones debuta rere la càme-

ra amb un film sorprenent ioriginal que ja va ser tota unarevelació en el sacrosant festi-val de Cannes. Premiat com amillor actor conjuntamentamb Guillermo Arriaga pel seuprecís i preciós guió, aquestsingular western fronterer vasorprendre gratament en uncertamen en que concorrienvalors segurs com David Cro-nenberg, Michael Haneke oJim Jarmusch, d’altra banda,protagonistes absoluts de lesnostres cartelleres amb elsseus valuosos films que valenper tota una anyada.

Tommy Lee Jones desco-breix les seves arrels i fa unwestern d’indubtable sabormexicà que neix a partir d’uncrim sobre un espatlla mulla-da, el sobrenom que reben elsemigrants mexicans que tra-vessen la frontera nord-ameri-cana per traspassar cap aTexas. Un film que neix comun film sobre corrupció poli-cial a l’estil John Sayles perdesembocar en un westernmineral i cru a l’estil Sam Pec-

kinpah. Una pel.lícula on brillaespecialment la mà de ferrod’un guionista d’or com l’es-criptor mexicà GuillermoArriaga, pare dels frescoshumans “Amores perros” i “21gramos”. La seva mà és allar-gada, potser massa, i ens ofe-reix un relat fragmentat nova-ment en què la història esconstrueix amb peces i capítolsque progressivament vanencaixant com un trencaclos-ques. Això ocupa una dispersaprimera part per seguir ambuna segona part més centradai intensament interessant.

Una pel.lícula en què la jus-tícia, l’amistat i la dignitat sónvalors reivindicables quan lamort d’un emigrant mexicà enla terra de la gran promesas’arxiva com si res hagués pas-sat. La tenacitat i tossuderiadel protagonista interpretatpel mateix Tommy Lee Jones,

que ens obsequia amb moltsdiàlegs en castellà, és la loco-motora de la funció. Un wes-tern itinerant que menarà al’expiació dels pecats del cul-pable i el seu penediment grà-cies al via crucis i una travessiapel desert instigat per unTommy Lee Jones en estat degràcia. També és un westerncarregat de maliciosa ironia,humor negre i observacionsagudes sobre el comporta-ment humà retratat en un bartexà mentre sonen ritmes decountry i de blues en què hitrobem parelles avorrides,sèries televisives estúpides iveïns ridículs.

Joan Millaret Valls

Els dos costats del riu“Los tres entierros de Melquiades Estrada”

VILARRUBIAS-MARTÍGABINET JURÍDIC

C/ Clavells, 10 bxs. IGUALADATel. 93 803 11 10 - Fax 93 805 04 02

vilarrubiasmarti@icab.es

Elisenda Vilarrubias LampreaveAmparo Martí Gimeno

ADVOCADES

SEPARACIONS I DIVORCIS

LES PEL.LÍCULES DE LASETMANA

KURSAL 1La sombra de la sospecha. USA, 2006. Thriller. Director:Clark Johnson. Intèrprets: Michael Douglas, Kiefer Suther-land, Eva Longoria, Kim Basinger, Martin Donovan. El pro-tagonista, Pete Garrison és un agent del servei secret moltpopular i respectat entre els col.legues, i que ara s’ocupade la seguretat de la Primera Dama. El món en què s’envol-ta es veu esqueixat quan un company pretén compartirinformació crítica i confidencial. Poc després el trobaranmort. El cas sembla un complot intern per assassinar al pre-sident. MAJORS DE 13 ANYS.Dies 21 i 25 a les 6, 1/4 de 9 i 2/4 d’11Dies 22 i 23 a les 4, 6, 1/4 de 9 i 2/4 d’11..Dissabte 22 sessió golfa la 1 de la matinada.

KURSAL 2Superman returns: El regreso. USA, 2006. Acció, aventu-res, ciència ficció. Intèrprets: Brandon Routh, Kevin Spacey,Kate Bosworth, James Marsden. Superman (BrandonRouth) nascut a Krypton, un planeta que va morir fa moltsanys, va ser criat com un ser humà, tot i no ser-ho, en unagranja a Kansas. Clark Kent que duu una doble vida es con-verteix en un heroi quan el món corre perill. Ara després decinc anys, s’haurà d’enfrontar al a Luthor que planeja actesdestructius contra Superman. APTA.Dies 21, 22, 23 i 25 a 2/4 de 5, 2/4 de 8 i 2/4 d’11.Dissabte 22 sessió golfa la 1.15 de la matinada.

KURSAL 3Cariño estoy hecho un perro. USA, 2006. Comèdia.Director: Brian Robbins. Intèrprets: Tim Allen, Kristin Davis,Zena Grey, Spencer Breslin, Danny Glover. L’assistent fiscalDave Douglas, treballa en un ambiciós projecte que l’ha demantenir allunyat de la seva família; accidentalment s’in-fecta amb un suero de mutació genètic altament secret queel transforma en la nova mascota de la seva família; a tra-vés d’aquest nou estat percep de manera totalment dife-rent els seus familiars. APTA.Dies 21 i 25 a les 6, 8 i 2/4 d’11.Dies 22 i 23 a les 4, 6, 8 i 2/4 d’11Dissabte 22 sessió golfa la 1 de la matinada.

SALÓ ROSACars. USA, 2006. Animació. Director: John Lasseter. Històriaamb cotxes animats que envia un missatge d’amistat i soli-daritat i que no sempre és important aconseguir premis ifama. APTADies 21 i 25 a 1/4 de 7 i 2/4 de 9.Dies 22 i 23 a les 4, 1/4 de 7 i 2/4 de 9.La casa del lago. USA, 2006. Drama romàntic. Director:Alejandro Agresti. Intèrprets: Keanu Reeves, SandraBullock, Dylan Walsh, Shohreh Aghdashloo, ChristopherPlummer. Per motius de feina, la protagonista deixa unabonica casa prop del llac on ha estat vivint; el proper lloga-ter, un arquitecte la veu deixada i li voldrà tornar el seuaspecte original. Els dos estan passant per un moment deli-cat intentar començar de nou. MAJORS DE 13 ANYS.Dies 21, 22, 23 i 25 a 3/4 d’11.Dissabte 22 sessió golfa la 1 de la matinada.

CASAL DE TOUSLos tres entierros de Melquiades Estrada. USA i França,2005. Drama. Director: Tommy Lee Jones. Intèrprets:Tommy Lee Jones, Barry Pepper, Julio César Cedillo, DwightYoakam, January Jones. El cos de Melquiades Estrada apa-reix mal enterrat en ple desert, després de ser assassinat.Les autoritats locals decidiran enterrar el cos en el cementi-ri públic. Més endavant, el millor amic de Melquiades deci-deix investigar i descobrir els fets; el seu cos serà traslladatal seu poble natal on rebrà el seu tercer enterrament.Dia 23 a les 6 de la tarda.Orgullo y prejuicio. Regne Unit, 2005. Drama romàntic.Director Joe Wright. Intèrprets: Keira Knightley, MatthewMacfadyen, Brenda Blethyn, Donald Sutherland, TomHollander, Rosamund Pike. Clàssica història d’amor i mal-sentesos que se situa a la classista Anglaterra de finals delsegle XVIII. La mare de les cinc germanes Bennet es desviuper trobar un bon marit a cadascuna d’elles. Dia 23 a les 8 de la tarda.