INAUGURACIÓ del JARDí ROC PIFARRÉ · 17 L’Atenció Primària va organitzar un 18 La Fundació...
24
95 Bimestral. setembre 2012 INAUGURACIÓ del JARDí ROC PIFARRÉ
Transcript of INAUGURACIÓ del JARDí ROC PIFARRÉ · 17 L’Atenció Primària va organitzar un 18 La Fundació...
el correu de l’Arnau1
95Bimestral. setembre 2012
INAUGURACIÓ del JARDí ROC PIFARRÉ
Sumari
sete
mbr
e 2
012
3 Inauguració del jardí de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova amb el nom de Roc Pifarré
5 El servei de Cirurgia Vascular va organitzar un curs de formació medicoquirúrgica especialitzada a l’Arnau
6 Fòrum obert a tots els professionals de la salut sobre els factors de risc vascular
7 La secció de dermatologia de l’Arnau va acollir una jornada sobre les malalties de transmissió sexual
XXII Premio de investigación en endocrinología pediatrica
8 La Unitat de Mama de l’Hospital Arnau de Vilanova és acreditada com a unitat d’excel·lència
10 Entrega dels premis anuals de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN)
11 L’“Exposició dels grans” arriba a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
12 Agraïments pel tracte i l’assistència
13 El tractament en l’apnea del son pot prevenir problemes cardiovasculars
14 Art contemporani a l’Hospital
16 L’Arnau commemora el Dia del Donant
17 L’Atenció Primària va organitzar un curs sobre la diabetis
18 La Fundació Jaume Arnó va organitzar la III jornada d’atenció a persones amb malaltia renal
19 Diferents especialitats participen en la VI Jornada de Pneumologia organitzada per l’Atenció Primària i l’Hospital Arnau
20 Grups psicoeducatius
22 Notícies
23 Exposicions
© Hospital Universitari Arnau de VilanovaRovira Roure, 80 25198 LleidaTel. 973 248100 Fax: 973 248754A/e: [email protected] http://www.arnau.scs.es
EditaHospital Universitari Arnau de Vilanova
Coordina:Gabinet de comunicació i imatge Begoña Agustí RibéMontse Escoda MorellLourdes Iglesias Isabel Mayoral
95
Col.labora: José Luis de Frutos Jordi Cordobes Secció de Dermatologia Jordi Bosch Edelmiro Iglesias Conxa Tous Ferran BarbéEsther BarbéNúria Nadal Mariona Badia Unitat d’Atenció a l’UsuariDidac MauricioIgnacio Gracia Toñy Castillo Hospital de Dia Miquel Martí i Pol Montse Sellés
Fotos: Gabinet de comunicació i imatgeIsabel Mayoral Leo Badia –UdLEsclerosi Múltiple
Dipòsit legal: Ll-1379-1995El Correu de l’Arnau autoritza la reproducció total o parcial dels seus articles sempre i quan se’n citi la procedència.
4 xxxxxxxxx
2
14 Art contemporani a l’Hospital
8 La Unitat de Mama de l’Hospital Arnau de Vilanova és acreditada com a unitat d’excel·lència
3 Inauguració del jardí de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova amb el nom de Roc Pifarré
el correu de l’Arnau3
L’acte va comptar amb la presència de la vídua, la senyora Teresa Ribalta, qui va descobrir la placa acompanyada dels seus germans i altres membres de la família Pifarré; del Dr. Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida; i l’Alcalde de Lleida, el senyor Àngel Ros.
Aquest espai va passar a dir-se el nom de l’il·lustre metge lleidatà, guardonat en vida amb la primera edició del premi internacional Ciutat de Lleida (2009) en reconeixement a la seva labor social i com a doctor honoris causa de la UdL (1999). La Fundació de l’Hospital porta el seu nom.
Aquesta nomenclatura als jardins de l’Hospital ha estat una decisió de la Comissió Especial de Denominació de Carrers de l’Ajuntament de Lleida.
INAUGURACIÓ DEL JARDÍ DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA AMB
EL NOM DE
ROC PIFARRÉEls jardins de l’Hospital Universitari
Arnau de Vilanova, ubicats a l’entrada de les consultes externes, van acollir
el passat 26 de juny la inauguració dels esmentats jardins amb el nom de Roc Pifarré, acte d’homenatge al cardiòleg
ja desaparegut l’any 2010.
4
El Dr. Roc Pifarré i Florejachs va ser una persona capdavantera arreu del món en el camp de la cirurgia cardiovascular. Va ser pioner en les operacions coronaries i està reconegut com un dels millors cirurgians a nivell mundial.
Pifarré compta amb diferents reconeixe-ments: lleidatà exemplar, Creu Sant Jordi, president vitalici de la Fundació Roc Pi-farré, Medalla d’Or de la ciutat de Lleida, Membre d’Honor de l’Il·lustre Col·legi de Metges de Lleida etc.
Va néixer a Lleida a l’any 1929, a la partida de Llívia, i més endavant es va traslladar amb la seva família a viure a Torre-serona. Va estudiar al col·legi Maristes de Lleida i després va marxar a estudiar medicina a Barcelona .
Els lleidatans podem estar orgullosos d’aquest home insigne, fill predilecte de Lleida; el Dr. Roc Pifarré, lleidatà universal i ciutadà del món.
el correu de l’Arnau5
El Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, diri-git pel doctor José Luis de Fru-tos, va organitzar un curs formatiu sobre les intervencions vasculars perifèriques a través de metodolo-gies teòriques i pràctiques. Aquest curs es va realitzar de la mà de l’Institut Internacional Crossroad amb seu a Brusel·les, del qual el doctor Jordi Cordobés n’és professor, que promou cursos for-matius per a especialistes en les tècniques més innovadores en el camp de la malaltia circulatòria.
El Servei de Cirurgia Vascular va organitzar un curs de formació medicoquirúrgica especialitzada a l’Arnau
Aquest any és el quart que l’estat espanyol acull un curs d’aquestes característiques. Per aquest mo-tiu, es van desplaçar dotze es-pecialistes d’arreu de l’estat per aprendre, a traves de xerrades teòriques i casos en directe, les tècniques més innovadores en el camp de la malaltia circulatòria que es realitzen al Servei de Cirur-gia Vascular de l’Hospital.
L’Hospital Arnau és, en matèria de patologia circulatòria, un dels centres pioners a Catalunya en moltes de les tècniques mínima-
ment invasives utilitzades per trac-tar aquestes malalties, no només en el camp de les extremitats in-feriors, sinó també en el territo-ri visceral, carotidi i la patologia aneurismàtica. Això permet tractar malalts complexes (edat avançada i moltes malalties associades) de manera poc agressiva, general-ment a través d’una punció i sota anestèsia local. En aquest sentit, la realització d’aquest mòdul és el reflex d’aquest ànim innovador i, alhora, un esdeveniment molt im-portant per mostrar les tècniques que es desenvolupen al Servei de Cirurgia Vascular.
El curs va tenir lloc el 18 de maig a la Sala de Juntes de l’Hospital Arnau
6
L’Hospital de Santa Maria de Lleida, gestionat per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), va organitzar, la XII Jornada d’actualització sobre factors de risc de la malaltia vascular.
L’objectiu de la jornada era crear un fòrum obert a tots els professionals de la salut implicats en el diagnòstic, control i tractament del pacient que pre-senta factors de risc vascular, per poder compartir els coneixements que els poden fer millorar en la seva assistència, tant en la prevenció primària com secundària.
Al llarg de la jornada es van celebrar dues taules rodones, una dedicada a la hipertensió arterial (HTA) i l’altra enfocada a informar sobre l’estat actual en el control dels lípids.
La primera de les taules rodones, va comptar amb la participació de la Dra. Àngela Felip i del Dr. Ernest Vinyoles, presidenta i vicepresident respectivament de la Societat Catalana d’Hipertensió Arterial, per ac-tualitzar el tractament antihipertensiu a partir d’unes guies de HTA i per aprofundir en com millorar el diag-nòstic i control de la hipertensió arterial mitjançant la monitorització de la pressió arterial durant 24 hores,
una prova cada vegada amb més importància dins la pràctica mèdica diària.
La segona taula rodona, a càrrec del Dr. Xavier Pin-tó, director de la Unitat Funcional de Risc Vascular de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va aprofundir en el control dels lípids plasmàtics, en la línea de la tendència en la medicina actual que defensa que els nivells de colesterol dolent han d’estar per sota dels nivells acceptats com a normals. També es va fer referència a les formes d’augmentar el colesterol bo (HDL) amb fàrmacs que persegueixen aquest objectiu. Els assistents van participar en un taller on es van presentar eines de comunicació per millorar la inter-relació entre els professionals i fomentar l’actualitza-ció dels coneixements de forma interactiva. Es tracta d’adaptar els professionals de la salut a les noves eines 2.0 que es poden utilitzar a la pràctica sanitària.Per últim, es va lliurar el premi al millor pòster d’entre els inscrits que van presentar pòsters durant l’any 2011 a altres certàmens relacionats amb el tema. Es tracta d’un reconeixement a la tasca d’investigació clínica que es realitza des de fa anys als àmbits assistencials de les terres de Lleida.
L’objectiu de la jornada era crear un
fòrum obert a tots els professionals de la salut implicats en el diagnòstic, control i
tractament del pacient
FÒRUM OBERT A TOTS ELS PROFESSIONALS DE LA SALUT SOBRE ELS
FACTORS DE RISC VASCULARL’Hospital de Santa Maria va organitzar el passat 25 de febrer dues taules rodones
per parlar de la hipertensió arterial i del control del colesterol
el correu de l’Arnau7
LA SECCIÓ DE DERMATOLOGIA DE L’ARNAU VA ACOLLIR UNA JORNADA SOBRE LES MALALTIES DE
TRANSMISSIÓ SEXUAL
Diversos professionals de la regió sanitària de Lleida van abordar tots aquells aspectes relacionats amb l’actualització en malalties de transmissió sexual. La jornada es va organitzar des de la secció de dermatologia de l’Arnau.
Es tracta d’una trobada del grup de treball d’aquesta matèria, on s’hi aplegaran facultatius especialistes de l’Arnau i d’altres centres sanitaris, a més de profes-sionals del Centre d’Estudis
Epidemiològics sobre les Infeccions de transmissió Sexual de Catalunya (CEEIS-CAT).
Aquesta jornada, s’ha adreçat a facultatius, llevadors i llevadores, personal resident i personal d’infermeria interessats en el tema.
L’acte inaugural va comptar amb la presència del gerent territorial de l’ICS a Lleida, el doctor Jaume Capdevila i
La jornada va tenir lloc el 24 de maig a la Facultat de Medicina (UdL)
XXII PREMIO DE INVESTIGACIÓN EN ENDOCRINOLOGÍA PEDIATRICA
Dr. Jordi Bosch Muñoz, pediatra del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, ha guanyat el premi “Fundación de la Sociedad Española de Endocrinología Pediátrica” 2012 amb el projecte: Encuesta sobre pacientes nacidos pequeños para la edad gestacional (PEG) sometidos a tratamiento con hormona de crecimiento recombinante en España.
la cloenda de l’acte, va anar a càrrec del director dels serveis territorials de salut a Lleida, el doctor Josep Pifarré.
Edelmiro Iglesias MartínezUnitat de MamaHospital Universitari Arnau de Vilanova Lleida
8
La Unitat de Mama de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida es va construir el mes de febrer de 1998 per atendre a totes les dones amb càncer de mama o pa-tologia mamària detectada al Programa de diagnòstic precoç de càncer. Aquest Programa es va iniciar el mes de maig del mateix any per iniciativa del Depar-tament de Salut de la Regió Sanitària de Lleida. La Unitat de Mama de l’Arnau és el centre de re-ferència de la província de Lleida que atén a totes les dones i homes que presentin un càncer de mama o malalties que requereixin atenció especialitzada. Avui la Unitat està formada per 18 professionals de
diferents especialitats que es dediquen a l’àmbit del diagnòstic i tractament.La Societat Espanyola de Senologia i Patologia Ma-mària (SESPM) va ser pionera l’any 1997 en fixar les condicions per a l’acreditació d’unitats de mama hospitalàries. Des de llavors, només 14 unitats esta-tals han merescut el certificat d’unitat d’excelència. Per obtenir aquesta certificació, la SESPM exigeix complir 10 estàndards de qualitat corresponents a societats internacionals de prestigi (European Society of Mastology, Program of Breast Cancer Centers Ac-creditation d’Estats Units i la Senology Internacional Society) i oferir serveis assistencials d’alt nivell.
Aquesta acreditació és reconeguda per la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària.
La Unitat de Mama de l’Hospital Arnau de Vilanova és acreditada
com a unitat d’excel·lència
Edelmiro Iglesias MartínezUnitat de MamaHospital Universitari Arnau de Vilanova Lleida
el correu de l’Arnau9
Els beneficis per a una dona amb càncer de mama per ser atesa a una unitat de mama acre-ditada són els següents: 1. Atenció psicològica immediata des del moment
del diagnòstic i continuada durant el procés del tractament.
2. Els processos s’agilitzen en rebre l’atenció en un espai únic.
3. Les decisions terapèutiques es prenen de forma consensuada en un comitè integrat per tots els especialistes.
4. S’utilitzen els protocols de diagnòstic i tractament més actualitzats.
5. S’ofereix cirurgia reconstructora immediata en els casos de pacients mastectomitzades.
6. Poden disposar de programes de preservació de la fertilitat en el cas de dones joves.
7. Oportunitat de participar en assaigs clínics on s’estudia nous medicaments i formes de tracta-ment.
8. Atenció integral i integradora que compatibilitzi els tractaments amb la vida familiar, social i labo-ral.
9. Millora contínua de la qualitat assistencial.10. Major clima de confiança al saber que estan ate-
ses per una unitat que és un model d’organització i gestió.
L’ARNAU PARTICIPA ENTRE ALTRES HOSPITALS EN UNA NOVA TERÀPIA BIOLÒGICA QUE FRENA EL CÀNCER DE MAMA AVANÇAT
Un estudi presentat en el congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) mostra que aquest combinat de fàrmac i anticòs es dirigeix de manera selectiva a l’interior de les cèl·lules tumorals, en frena el desenvolupament i augmenta la supervivència de dones de càncer de mamaHER2 positiu avançat (que representa el 20% d’aquests tumors). El fàrmac, que s’administra per via intravenosa una vegada cada tres setmanes, va ser molt ben tolerat, fins al punt que només un 4% de les malaltes va haver d’abandonar l’estudi. El combinat actua de manera selectiva a l’interior de les cèl·lules tumorals.
De moment, obre la porta a la desaparició de la quimioteràpia amb la seva coneguda toxicitat i efectes secundaris com la caiguda del cabell, el cansament generalitzat i la baixada de defenses,
La investigació també va comptar amb la col·laboració dels hospitals catalans Arnau de Vilanova de Lleida i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), així com del 12 d’octubre i l’MD Anderson de Madrid, el Virgen de la Victoria de Màlaga, l’Hospital de Jaén, el Juan Canalejo de la Corunya i l’Hospital de Tenerife.
9
10
El passat 19 d’abril va tenir lloc la dècima edició de l’Acte Institucional de la Societat Espanyola de Neurologia, on es van entregar els premis SEN 2011, uns premis que destaquen la tasca científica i social que, en l’àmbit de la neurologia, han desenvolupat associacions, investigadors i particulars. Els premis SEN continuen reconeixent les contribucions al desenvolupament de la neurologia, al coneixement de les malalties neurològiques i a la conscienciació social dels pacients que les pateixen.
Entrega dels premis anuals de la Societat
Espanyola de Neurologia (SEN)
La Sra. Conxita Tarruella i Tomàs, diputada de CIU al Congrés dels Diputats, ha estat guardonada per la seva tasca social i la gran dedicació a la sensibilització de la problemàtica dels pacients amb esclerosi múltiple. La Sra. Tarruella, a més de ser Presidenta i Patrona de la Fundació de l’Esclerosi Múltiple de Catalunya ha realitzat, durant la seva última legislatura, una proposta de la revisió dels barems de la minusvalia per a aquests pacients. El seu treball ha fet que la Comissió de la Sanitat del Congrés dels Diputats s’interessi i conegui l’Esclerosi Múltiple.
La Sra. Conxita Tarruella i Tomàs va ser guardonada per la tasca
social que desenvolupa
el correu de l’Arnau11
La Residència i Centre de Dia per a la Gent Gran Lleida – Balàfia, gestionada des de l’any 2006 per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, participa en una iniciativa social amb una mostra d’obres a la sala d’exposicions de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Es tracta d’un projecte artístic endegat fa dos anys per l’equip de professionals de la Residència, que ha permès desenvolupar la creativitat i obrir noves formes d’expressió personal dels usuaris i usuàries, per tal de treballar aspectes com ara l’autoestima, la
sensibilitat, l’experimentació amb diversos materials, la imaginació i observació, entre altres.
L’exposició, que es va poder visitar a l’Arnau del 13 al 30 de juny, es composa de 23 obres, fruit del treball i la il·lusió dels usuaris i les usuàries de la Residència i Centre de Dia per a la Gent Gran Lleida – Balàfia, a partir de la utilització de diferents estils i tècniques com ara l’aquarel·la, el collage, la tinta xinesa, els retoladors, les ceres, la papiroflèxia...
La inauguració de l’exposició va tenir lloc el dimecres dia 13 de juny a la sala d’exposicions de l’Hospital, amb la presència del doctor Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida; el doctor Jaume Capdevila, gerent de Gestió de Serveis Sanitaris i gerent territorial de l’Institut Català de la Salut a Lleida; el senyor Joan Ramon Saura, director dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família de Lleida i la senyora Conxa Tous, directora de l’Àrea Social de Gestió de Serveis Sanitaris.
L’“Exposició dels grans” arriba a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
La inauguració va tenir lloc el 13 de juny a la Sala d’Exposicions
12
Agraïments pel tracte i l’assistència
A TOT EL PERSONAL DEL SERVEI D’URGÈNCIES 2A TOT EL PERSONAL DE LA UNITAT DE VIGILÀNCIA INTENSIVA A TOT EL PERSONAL DE LA PLANTA D’HOSPITALITZACIÓ 6A. NORDA TOT EL PERSONAL DE LA PLANTA D’HOSPITALITZACIÓ D’ONCOLOGIAA TOT EL PERSONAL DE L’HOSPITAL DE DIA A TOT EL PERSONAL DE RADIOLOGIAA TOT EL PERSONAL DE LA PLANTA D’HOSPITALITACIÓ TRAUMA SUD
DRA. LAIA MOLINA CASTELLADR. MIGUEL SANZ
L’apnea del son causa episodis intermitents i recurrents d’oclusió de les vies aèries superiors durant el son relacionats amb els roncs, la somnolència i la fatiga diürna. L’apnea afecta entre 2 i 4% de la població adulta i es relaciona directament amb la hipertensió arterial, amb malalties cardiovasculars i amb problemes metabòlics i neurocognitius.
El doctor Ferran Barbé, pneumòleg de l’Arnau i de l’Hospital Santa Maria, ha dirigit i realitzat un estudi sobre aquesta patologia, publicat al Journal of the American Medical Asociation (JAMA), que posa de manifest l’efecte beneficiós del tractament de l’apnea del son sobre el risc de patir complicacions cardiovasculars. Es tracta d’un primer anàlisi objectiu que compara la incidència de la hipertensió i els aspectes cardíacs d’un grup de pacients amb apnea sotmesos al tractament amb pressió positiva contínua a les vies aèries (CPAP) que distribueix aire lleugerament pressuritzat durant el cicle respiratori, i d’un grup de pacients sense teràpia activa.
L’estudi ha comptat amb 723 pacients d’entre 18 i 70 anys de 14 hospitals universitaris estatals als quals se’ls ha fet seguiment durant quatre anys. Els pacients tenien 20 episodis cada hora d’hipòxia (síndrome recurrent de l’apnea que causa la falta de respiració) però sense somnolència diürna. Cap pacient de l’estudi pateix hipertensió, malalties cardíaques, abús d’alcohol ni consum d’hipnòtics. Del grup de pacients, la meitat (357) ha rebut tractament amb CPAP i l’altra meitat (366) no. Tots han realitzat mesures d’higiene del son i dietètiques.
Les dades obtingudes revelen que quan el tractament s’utilitza al llarg de quatre hores durant la nit disminueix la incidència de les dues patologies. Aquests resultats indiquen que el tractament de l’apnea del son és bo per corregir les alteracions de la respiració durant el son, a més de tenir un efecte protector cardiovascular.
El tractament en l’apnea del son pot prevenir problemes cardiovasculars
Es tracta d’un estudi liderat i realitzat pel doctor Ferran Barbé, cap de servei de pneumologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova
el correu de l’Arnau13
El passat 11 de juny es va presentar a la Sala d’Actes un projecte conjunt entre l’Arnau i el Centre d’Art la Panera de Lleida. Aquest pro-jecte pren com a marc de referència els pro-grames d’art contemporani que es realitzen en els hospitals francesos, des de l’any 2000, sota el nom d’“Art et Hôpital” realitzats a partir d’un conveni entre els ministeris de Sanitat i Cultu-ra de l’estat francès. En aquest cas, el projecte presentat en la convocatòria 2010-2012 pretén establir pautes de treball entre museus i centres d’art i hospitals; incorporar noves pràctiques a partir de l’assessorament d’experts externs; i finalment, donar continuïtat a la recerca sobre les pràctiques artístiques en àmbits hospitalaris, iniciada l’any 2009, pel Centro de Arte y Natura-
Art contemporani a l’Hospital
leza de Huesca, Es Baluard Museu d’Art Mo-dern i Contemporani de Palma de Mallorca i el Centre d’Art la Panera de Lleida.
L’objectiu del projecte es basa en el desen-volupament artístic com a via de comunica-ció dins i fora de l’hospital. Partint de la idea de l’hospital com un espai de reflexió, s’han utilitzat smartphones per a què els diferents sectors, que conformen la comunitat de l’hospital, com pacients, familiars, perso-nal laboral, personal sanitari i estudiants de medicina de la Universitat de Lleida, puguin compartir vídeos, fotos o textos de les se-ves vivències personals, que aniran confi-gurant diferents visions i experiències des
14
Albert
Reunió. Carme
Sol, calor, pluja, boira, fred. On es passegen els sentiments. Fuen
A l’hospital sempre hi ha gent sola que espera. A fora, als passadissos, a les sales d’espera, al pàrking, … Jordi
Temps no passa. Roser
Confía en mi. Valle
Maria Diversió. Rosa
de dins d’un àmbit sovint molt hermètic. La voluntat és que aquest tipus de projectes serveixin tant com una via de comunicació interna (entre tota la comunitat que confor-ma l’hospital) i externa de l’hospital envers la resta de la societat.
Es tracta d’un projecte, el taller del qual ha es-tat dirigit pel fotògraf lleidatà Jordi V. Pou, ela-borat des del mes de març fins al mes de maig; on hi ha participat diferents professionals de l’Arnau. En aquest sentit, el projecte es destina als pacients hospitalitzats i als seus familiars, al personal sanitari i als estudiants del centre.
En l’acte de presentació hi van participar la senyora Montserrat Parra, regidora delegada
de Promoció Cultural, Museus, Festes i Cultu-ra Popular; la senyora Carme Vidal, directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida; el doctor Josep Pifarré, direc-tor dels Serveis Territorials de Salut a Lleida; el doctor Jaume Capdevila, gerent Territorial de l’ICS Lleida i la senyora Glòria Picazo, directo-ra del Centre d’Art la Panera.
el correu de l’Arnau15
16
El dia 6 de juny l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va voler rebre homenatge a tots i totes les donants d’òrgans, que de manera altruista ajuden a salvar vides. Són moltes les persones que segueixen a l’espera d’un òrgan i, en la majoria de casos, una donació pot donar una nova oportunitat de vida.
Durant l’any 2011, 368 persones van decidir donar els seus òrgans, permetent així la realització de 892 trasplantaments. El trasplantament de ronyó és el més freqüent amb 572 implants seguit del trasplantament de fetge amb 187 implants. S’han realitzat també 54 trasplantaments de cor, 49 de pulmó i 23 de pàncrees.
A la província de Lleida, durant l’any passat, 47 persones han rebut un trasplantament gràcies als donants i les seves famílies que en el moment de la pèrdua d’una persona estimada han donat una nova esperança a aquests malalts, on la seva expectativa vital depenia de poder rebre un òrgan.
L’Arnau va col·locar una taula informativa al vestíbul del centre per agrair la voluntat i generositat dels ciutadans que segueixen fent possible els transplantaments. Aquesta taula també va servir per donar informació i divulgació sobre la importància de la donació.
Mariona Badia Coordinadora de Transplantaments
L’Arnau commemora el Dia del Donant
La jornada que es va celebrar els dies 1 i 2 de juny a l’Hotel NH Pirineus va acollir el tractament i els coneixements adquirits en el treball diari entorn la diabetis, i es va concentrar en dos dies de treball conjunt del professional sanitari de les Terres de Lleida.
El programa pretén intentar respondre a la preguntar on som i cap a on anem entorn la diabetis a nivell de Catalunya. La manera de fer-ho serà a través de la revisió dels darrers treballs publicats en diverses revistes internacionals, a banda d’exposicions de professionals en relació als estudis i projectes d’investigació que s’estan realitzant. A més, també s’exposaran les diferents possibilitats que ens aporten alguns fàrmacs d’ús habitual per a la Diabetis Mellitus. La jornada també va comptar amb una part més pràctica, que va tractar d’un taller on es podia treballar a partir del que es realitza dia a dia a les consultes d’atenció primària i com es poden aconseguir millores a través de noves estratègies de treball amb el pacient diabètic.
Les jornades es va poder seguir presencialment o a través de la xarxa social Twitter; mitjançant el perfil @DiabetisLleida i el hastag #dmlleida2012.
L’acte inaugural de la jornada es va es dur a terme el divendres 1 de juny a càrrec del doctor Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials de Salut de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran i el doctor Jaume Capdevila, gerent territorial de l’ICS a Lleida.
L’acte de clausura va ser a càrrec del doctor Eugeni Paredes, director de l’Àmbit d’Atenció Primària i la doctora Anna Aran, directora de la Gestió de Serveis Sanitaris.
L’Atenció Primària va organitzar un curs sobre la diabetis
el correu de l’Arnau17
La Fundació Jaume Arnó va organitzar la III jornada d’atenció a persones amb malaltia renal
El 22 de maig l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova va acollir a la sala d’actes, la tercera edició de la jorna-da que organitza la Fundació Renal Jaume Arnó, destinada a l’atenció de les persones amb malalties re-nals. En la jornada es van tractar els efectes saludables de la gestió emo-
cional (d’aquest tipus de malalties), l’assistència de la malaltia renal crò-nica, el transplantament renal i la in-formació de la recepta farmacèutica. A més es va tractar el tema de com viuen els cuidadors de les persones que tenen una malaltia renal i quines necessitats tenen.
18
A la jornada hi van assistir professionals de l’Arnau i d’altres centres sanitaris. Entre ells, el doctor Jaume Capdevila, gerent territorial de l’ICS a Lleida, que va tractar el compromís de la sanitat pública amb el pacient crònic. La inauguració de la jornada va ser a càrrec del doctor Josep Pifarré, director dels serveis territorials de salut de
Lleida i l’Alt Pirineu i Aran; Joan Ramon Saura, delegat territorial del departament de Benestar Social i Família a Lleida i Josep Maria Gutiérrez, infermer educador i coordinador d’infermeria del servei de Nefrologia de l’Hospital, professor de l’Escola d’Infermeria i patró de la Fundació Renal Jaume Arnó.
La Sala de Graus de la Unitat Docent de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova va acollir el 7 de juny la VI Jornada Pneu-mològica organitzada conjuntament amb l’Àmbit d’Atenció Primària de Lleida i el Servei de Pneumologia de l’Arnau.
L’objectiu de la Jornada va ser donar a conèixer les últimes novetats que sorgeixen en les diferents especialitats pneumològi-ques i la posada en comú de tots aquells projectes de recerca que fan referència a l’àmbit de la pneumologia. Un any més, metges especialistes en pneumologia, me-dicina de família i infermeres d’ambdós àmbits posaran en comú projectes i treballs de recerca. A més es van realitzar tallers oberts sobre rehabilitació pulmonar, peak-flow, inhaladors, comunicació amb els malalts respiratoris crònics i pneumobloc.
La trobada va comptar amb l’assistència de diversos ponents especialistes en l’àmbit de la pneumologia i medicina familiar i co-munitària com ara la bronquiectasis, el nò-dul pulmonar, l’asma de difícil control, les malalties rares que es detecten a l’atenció primària, els estils de vida, la xarxa pneu-mobloc i els inhaladors; entre altres temes destacats.
Diferents especialitats participen en la VI Jornada de Pneumologia organitzada per l’Atenció Primària i l’Hospital Arnau
L’acte de presentació va ser a càrrec del doctor Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials de Salut de Lleida; el doctor Al-fredo Jover, director mèdic, el doctor Euge-ni Paredes, director de l’Atenció Primària de Lleida i el Dr. Ferran Barbé, cap de Ser-vei de Pneumologia. La Jornada va conclo-ure amb la xerrada del doctor Joan Clotet que va parlar sobre la obesitat i la funció pulmonar i el lliurament de diplomes de les comunicacions premiades.
La jornada va tenir lloc el 7 de juny, dirigida a tots aquells professionals sanitaris relacionats amb patologia respiratòria
el correu de l’Arnau19
Grups Psicoeducatius
Montse SellésInfermera CAP Bellpuig
Enguany és el segon any que posem en marxa l’atenció en grups psicoeducatius a la nos-tra comunitat, essent la tercera ABS de tota la província de Llei-da que ho du a terme.
Aquests grups tenen, entre d’altres, els següents objectius:
- Detectar i atendre de forma no medicada, ni psiquiàtrica, els problemes de la vida sen-se negar-los.
- Tractar el malestar per pro-moure la salut mental.
- Establir estratègies de pre-venció dels trastorns mentals i addiccions.
Moltes situacions d’angoixa, por, nerviosisme, intranquil·litat, malestar emocional... són pro-cessos que tenen relació amb conflictes de maduració i creixe-ment de les persones i, per tant, haurien de considerar-se oportunitats de creixement i d’actualització del seu potencial.
El Dr. Norman Sealy, neuròleg americà, identifica vuit grans fo-cus desencadenants de malal-ties:- Qualsevol tensió emocional,
psicològica o espiritual no resolta crea una contradicció entre el que dicta l’interior de
la persona i el que està vivint.
- La influència de les creences. Cadascú de nosaltres estem condicionats per un seguit de creences que ens fan veure i viure la realitat de manera molt distinta; les actituds positives afavoreixen l’equilibri i la salut, mentre que les actituds negati-ves produeixen el debilitament del nostre sistema immunitari.
- La incapacitat de donar i re-bre amor. Tots necessitem te-nir experiències gratificants i compensatòries en el terreny afectiu i, si no les tenim, es produeixen bloquejos que ens provoquen malalties.
- La falta d’humor i la incapaci-tat de desdramatitzar les situa-cions de la vida quotidiana. El riure té un gran poder curatiu i el sentit de l’humor elimina moltes tensions que, en cas contrari, se somatitzen al cos físic en “enquistar-se” energèti-cament.
- La impossibilitat d’elegir lliure-ment a la vida. La necessitat de tenir el control de la nostra vida s’ha convertit en una font de conflictes per la dificultat que suposa mantenir-se lliure en un món mediatitzat com el nostre.
- La falta de cura del nostre cos
20
Montse SellésInfermera CAP Bellpuig
físic. L’alimentació equilibrada, l’exercici, la vida saludable, els hàbits sans... són pilars fona-mentals per mantenir la salut.
- La pèrdua d’il·lusió per la vida, l’absència de metes i objectius. La vida que portem fa que de vegades perdem de vista la nostra projecció de futur, per la qual cosa el present perd sentit. És una de les principals causes de malaltia. Primer, de malalties psicològiques (ansie-tat, depressió, neurosi...) i, més tard, de físiques.
- La tendència a la negació. És a dir, la incapacitat per enfrontar-se als obstacles de la vida i re-conèixer el que no “funciona” a la nostra vida.
En general el programa que se-guim en els grups psicoeduca-tius, es desenvolupa en quatre fases:
1. En la primera, mitjançant edu-cació sanitària, es dota els usuaris amb coneixements bà-sics sobre el seu trastorn, i es vol millorar la identificació dels símptomes i dels pensaments característics.
2. En la segona fase es cerca la presa de consciència i co-neixement intern dels pensa-ments i símptomes d’ansietat
i/o depressió. En aquesta fase es treballen diferents mètodes d’autoajuda (resolució de pro-blemes) i tècniques de relaxa-ció.
3. En la tercera fase o d’anàlisi, es proporcionen recursos cognitiu-conductuals per a la millora de l’enfrontament a les situacions crítiques.
4. L’última fase s’encara a la modificació de la conducta i l’adopció d’estils de vida salu-dables.
A totes les sessions grupals (12 en total repartides en una sessió setmanal), els usuaris disposen d’un temps per expressar les se-ves inquietuds, sentiments, ex-periències i manifestar els seus dubtes amb l’objectiu de donar la possibilitat de compartir un espai de diàleg i rebre recolzament per part de la resta del grup i de les infermeres que el coordinen.
Tenim la intenció de continuar amb el programa psicoeducatiu breu que consta de 12 sessions amb cadència setmanal, el que equival a 3 mesos amb una du-rada de 90 minuts per sessió. Si hi esteu interessat, posar-vos en contacte amb el vostre metge o infermera de capçalera.
Des de l’Àrea Bàsica de Salut de Bellpuig creiem que l’Atenció Primària és el marc idoni (per la
seva funció de prevenció primària i secundària de les persones al llarg de tota la seva vida) per atendre de
forma efectiva les persones amb problemes d’ansietat
i/o depressió lleus.
el correu de l’Arnau21
BANC DE SANG I TEIXITS. MOLTES GRÀCIES EDICIONS 62!
“Aquest any per Sant Jordi dóna sang i emporta’t un llibre”.
Edicions 62 va celebrar el seu 50è aniversari oferint un llibre als donats de sang.
FUNDACIÓN ABRACADABRA.
MAGS SOLIDARISLa Fundació Abracadabra compta amb un grup de grans mags col·laboradors solida-ris que estan disposats sense patrocina-dors a compartir la màgia i la il·lusió amb els nens hospitalitzats. El mag Jordidú, que ja va participar en el record Guinness, va confirmar la seva disponibilitat i disposició per venir a l’Hospital Arnau i poder amenit-zar l’estada dels nens i nenes ingressats i els seus familiars.
Així mateix, des del mes d’abril i fins al desembre, durant el matí, s’ha programat la visita periòdica (aproximadament una vegada al mes) en la qual el mag actua a la Sala de Pediatria, ubicada a la cinquena planta del centre.
“MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE” El diumenge 8 de juliol a les instal·lacions del Club Tennis Lleida es va celebrar per dinovena vegada consecutiva la jornada “Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple”
22
Notícies
Angelina EscoliesExposició de l’1 al 10 de juny
el correu de l’Arnau23
Exposicions
L’any 2011 i per primera vegada a l’ICS s’ha auditat per part d’una empresa externa el sistema de gestió de la prevenció de riscos, amb la finalitat de,
1. Comprovar com s’ha dut a terme l’avaluació ini-cial i periòdica dels riscos
2. Comprovar que el tipus i la planificació de les activitats preventives s’ajusten a allò disposat per la normativa general
3. Analitzar l’adequació entre els procediments i mitjans requerits per a realitzar les activitats preventives i els recursos dels què disposa l’hospital propis o concertats
4. En funció de tot l’anterior, valorar la integració de la prevenció en el sistema general de ges-tió de l’empresa, tant en el conjunt de les se-ves activitats com en tots els nivells jeràrquics d’aquesta, mitjançant la implantació i aplicació del Pla de prevenció de riscos i valorar l’eficàcia del sistema de prevenció.
En definitiva, avaluar de manera sistemàtica, objec-tiva i documentada l’eficàcia del sistema de preven-ció implantat a l’ICS-HU. Arnau de Vilanova.
L’Hospital Universitari ha realitzat la primera Auditoria Legal del Sistema de gestió de la Prevenció de riscos laborals
L’Auditoria, en l’apartat de conclusions finals, iden-tifica els defectes i les desviacions menors i majors del sistema i proposa les línies de millora per corre-gir-les. Esdevé, per tant, un document de referència per orientar el què s’ha de fer en els propers anys en matèria de prevenció de riscos laborals.
24
