ÍNDICE

Biografía

Idees de Sòcrates

Influències de Sòcrates en Platò

1_BIOGRAFIA (Atenes, 470 aC. 399 aC) Filòsof grec. Poques coses es coneixen amb certesa de la biografia de Sòcrates, a banda que va participar com a soldat d'infanteria en diverses batalles: com la de Samos (440). Va ser amic d'Alcibíades, a qui va salvar la vida.

Sòcrates va ser mestre de Aristipo, que va fundar la filosofia cirenaica de l'experiència i el plaer. Va patir la desconfiança de molts a què els disgustava la seua actitud cap a l'Estat d'Atenes i la religió establida. Va ser acusat en el 399 aC. de despreciar els déus de l'Estat i d'introduir noves deïtats. També de corrompre la moral de la joventut allunyant-la dels principis de la democràcia, i se li va confondre amb els sofistes. La qüestió moral del coneixement del bé va estar en el centre de les ensenyances de Sòcrates, amb la qual cosa va imprimir un gir fonamental en la història de la filosofia grega, al prescindir de les preocupacions cosmològiques dels seus predecessors. El primer pas per a aconseguir el coneixement, i per tant la virtut (perquè conèixer el bé i practicar-ho era, per a Sòcrates, una mateixa cosa) , consistia en l'acceptació de la pròpia ignorància.

Amb la seua conducta, Sòcrates es va guanyar enemics que, en el context d'inestabilitat en què es trobava Atenes després de les guerres del Peloponés, van acabar per considerar que la seua amistat era perillosa per a aristòcrates com els seus deixebles Alcibíades o Critias; oficialment acusat d'impietat i de corrompre a la joventut.

La "Apologia" de Plató arreplega l'essencial de la seua defensa en el seu propi juí. Sent condemnat a mort, els seus amics van planejar la seua fugida però va acatar la sentència. Va passar els seus últims dies amb els seus amics i seguidors, com queda arreplegat en l'obra Fedón de Plató, i durant la seua nit final va complir la sentència bevent una copa de cicuta.

Després de la seua defunció van aparèixer les escoles socràtiques y la Acadèmia Platònica.

2_IDEES DE SÒCRATES

Sòcrates no va deixar les seues teories escrites per això hi ha diverses opinions sobre les seues idees.

Per a Xenofont a Sòcrates li interessava principalment la moral dels homes i la formació de bons ciutadans, i no es preocupava de la lògica ni de la metafísica.

Segons Aristòtil , a Sòcrates se li podien atribuir dos avanços científics:

- L’ocupació dels raonaments inductius- La definició universal.

Sòcrates aconseguia els conceptes precisos i fixos, de manera que per a ell el concepte universal sempre era el mateix llevat de que alguns exemples concrets podien variar.

Per a Sòcrates tenien molta importància les definicions universals ja que s’interessava principalment en la conducta ètica ja que representaven la base per a que el homes pogueren eixir del relativisme de les doctrines sofistes.

Sòcrates guiava al seus interlocutors a arriscar definicions fins a arribar a la més precisa anant de lo menys perfecte a lo més perfecte.

Sòcrates va anomenar a aquet mètode "mayéutica"

Sòcrates es basava en que tot aquell que coneix el bé actuarà de manera justa, que cap persona desitja el mal i que qualsevol vici es fruit de la ignorància.

.Els interessos de Sòcrates se centren en l'ètica i la política.

Sòcrates va tractar d'establir un sistema ètic basat en la raó humana, més que en les directives teològiques.

Sòcrates va afirmar que el major bé per a qualsevol ser humà és la felicitat.

El major coneixement és posseït per eixa persona que realment es coneix a si mateix. Aquest coneixement constituït la saviesa última.

Sòcrates no estava d'acord amb la tirania o la democràcia

3-INFLUÉNCIES DE SÓCRATES

Plató pensava dedicar-se a la política, però desprès de unes desil·lusions va canviar de parèixer, i va conèixer a Sòcrates qui va despositar les seues idees polítiques en Plató, desenvolupant l’intel·lectualisme moral.Sòcrates era l'únic pel que Plató sentia una gran admiració, tant que arribe a marcar el futur filosòfic de Plató. Una de les idees que Plató va heretar de Sòcrates va ser que per a aconseguir el coneixement s'utilitza la Dialèctica com a mètode d'estudi del sensible (captat pels sentits) a l'intel·ligible (món de les idees) .La ètica de Plató es va veure influència per Sòcrates i va seguida de la teoria de les Idees

INTEL·LECTUALISME MORAL QUE Platò ACCEPTA I A DEMÉS APLICA A LA POLÍTICA.

L’ intel·lectualisme moral es també conegut com teoria filosòfica moral segon la qual el saber i la virtut coincideixen.

Aquesta doctrina consta de tres principis, el quals son:

•La virtut es coneixement: tot el mon te que conèixer per complet el seu ofici y dominar-lo. Una vegada el ciutadà conega i domine la virtut, la posarà en practica i podrà ser un ciutadà just, en una societat ben governada.

•El vici és ignorància: nosaltres obrem moltes vegades pel nostre bé i la nostra felicitat, però quan veiem que allò que estem fent no esta bé i és incorrecte, actuem amb ignorància, enganyant-nos de que és bo i ens aporta be. i desgraciadament en comptes d'anar cap a la felicitat... s'acostarà a la infelicitat.

•Ningú obra malament a posta: si una persona actua malament és per que no coneix el bé. Per tant si algú coneguera la justícia però obrara injustament, És per que no coneix la justícia.

En conclusió, plató va aplicar l' intel·lectualisme moral per que volia canviar la política en aquella època,(Democràcia i oligarquia), la qual era dirigida per inexperts i ignorants i canviar-lo per un govern de filòsofs.

I per que filòsofs Perquè d’acord amb el intel·lectualisme socràtic, a soles poden ser individus justos i bons aquells que sàpiguen en que consisteix la justícia i el bé.I a demes les idees de bellesa, justícia... conduiran al filòsof governant a saber que es allò just o injust, bo o roí etc.

Però per a tot això diu Plató que és necessari seleccionar als millors filòsofs per naturalesa i potenciar els seues qualitats mitjançant l'educació adequada.

CONCEPCIÓ DE L’EDUCACIÓ I DE LA DIALÈCTICA SOCRÀTIQUES.

La finalitat de l’educació, consisteix en ser feliç, i en trobar la veritat. Aquesta segons diu Sòcrates la porta tot el mon dins, i per tant la funció de l’educador consisteix en guiar-los, per a que la troben per complet de manera justa, i que puguen organitzar-se la vida.

El mètode que utilitza y que Plató aplica, s’anomena la Dialèctica; un diàleg entre mestre i deixeble, que consta de dos etapes:

•La ironia: la qual consisteix en aconseguir que el deixeble es done compter de que allò que ell es pensava que sabia, realment no ho sap, mitjançant preguntes i arguments•La maièutica: aquesta fase consisteix en que el deixeble, dirigit per les qüestions del mestre, arribe a parir o com ell deia a “donar a llum” la veritat que duia en el seu interior, formulada mitjançant una definició.

La dialèctica era per a Plató el mètode filosòfic suprem, el mode de les ciències, i havia de ser l'estadi final de l'educació formal del "rei- filòsof". El diàleg permet contraposar argumentacions aparentment oposades i sovint complementàries, per a possibilitar un ascens a la veritat per mitjà de l'explicació de tals argumentacions.