1. 1. Sessi CreEm Guia prctica per a la creaci dempreses i lassessorament a lemprenedor
2. 2. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3. Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
3. 3. 1. La idea De la idea a loportunitat de negoci, mtode RAMP: Retorn, Avantatge, Mercat i Potencial. La ocurrncia s la part fcil, lexecuci de la idea ser la part que ens exigir ms. Ens poden robar la idea? Algunes preguntes que ens hem de fer: s viable tcnicament? La rendibilitat justifica lesfor? La importncia de fer una autodiagnosi.
4. 4. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3. Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
5. 5. Estructura dun pla de negoci Missi, visi, valors, objectius Identificar i quantificar el mercat i la competncia, com ens donarem a conixer Com produir i entregar el producte. En cas de servei, detallar la prestaci Forma jurdica i constituci Inversi necessria i com finanar-la, previsi de resultats i de tresoreria RRHH i retribuci
6. 6. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model de negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem nosaltres i quines no? 5. 3. 4. 2.
7. 7. Definir el model de negoci de lempresa (1) Disseny Fabricaci Logstica Venda Qu far la meva empresa i qu es millor que facin altres empreses? Un cop triada en quina fase ens posicionem, decisi de com fer-ho Exemple: botiga de roba
8. 8. Definir el model de negoci de lempresa (1) PARTNERS ACTIVITATS CLAU ACTIUS CLAU PROPOSTA DE VALOR COSTOS RELACI AMB CLIENTS CANALS SEGMENTS DE CLIENTS FLUXOS DINGRESSOS
9. 9. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model de negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem nosaltres i quines no? 5. 3. 4. 2. Fer un bon estudi de mercat Delimitar quins sn els nostres clients potencials i amb qui hem de competir
10. 10. Fer un estudi de mercat Estudi de mercat: testeja el producte o servei Ofereixes un producte o servei diferenciat? El pots vendre a un preu competitiu? Mtodes: - Reunions de grup amb 6-8 persones (informaci qualitativa) - Enquestes personals i per e-mail - Observaci directa: com compren a la competncia? Qu preguntem? - Opini sobre el producte/servei. Tagrada? En quins aspectes pot millorar? - Preu. El compraries? A quin preu consideraries que el producte o servei s barat/molt barat/car/molt car?
11. 11. Delimitar els clients i la competncia Fer un perfil demogrfic de qui seran els meus clients. Per exemple: Dones residents a Catalunya de ms de 45 anys: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/e244/avance/p01/&file=pcaxis&L=0 Famlies monoparentals residents a Barcelona: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/llars/a2012/estruct_llars/t1.htm Espanyols residents a lestranger: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/p85001&file=inebase&L=0 Creuar aquestes dades amb el mitj a travs del qual volem arribar fins als nostres clients potencials. Per exemple: Taxa de penetraci d'Internet (65% a Catalunya) Hbits de compra, rotaci de clients. x = 13.106 65% Clients potencials 8.519 Exemple: Mercat potencial dun servei per famlies monoparentals de Barcelona usuries dinternet
12. 12. Delimitar els clients i la competncia Fer una anlisi rigorosa de quins sn els nostres competidors. Triar variables clau que afectin el nostre negoci i avaluar-les. Ens servir tamb per veure en quin atribut ens podem distingir ms. Exemple: Cal tenir en compte que el nostre client segurament no far una anlisi tan racional del nostre producte/servei. Per conixer les motivacions reals dels nostres futurs clients, no hi ha res millor que gestionar un procs de venda... Abans de muntar, ven!
13. 13. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model de negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem nosaltres i quines no? 5. 3. Construir una xifra dingressos realista 4. Previsi raonable, conv no ser massa optimista 2. Fer un bon estudi de mercat Delimitar quins sn els nostres clients potencials i amb qui hem de competir
14. 14. Ingressos, despeses, inversi inicial i finanament Estimaci de despeses Quins sn els costos recurrents que tindrem cada mes? Poden haver-hi despeses extraordinries o no previstes? Estimaci dingressos Quant preveiem ingressar per la venda de productes o serveis? Hi haur ingressos fora de la nostra activitat ordinria? Inversi inicial Quins recursos materials necessitem per iniciar lactivitat empresarial? A quant ascendeix limport total? Finanament Quin capital aportarem? Necessitem recursos de tercers?
15. 15. Construir una xifra dingressos realista Don sortiran els ingressos de lempresa? Sha de saber explicar lorigen de la xifra, en quines previsions est basat. Construir la xifra dingressos ens permetr calcular amb facilitat el punt mort del negoci. Exemple: botiga de sucs naturals Nmero unitats/dia 45 Preu mitj (euros) 3,72 Ingressos/dia (euros) 167,5 Dies any 292 Ingressos/botiga (euros) 48.910 Unitats (n) Unitats (%) Preu ud. () Petit 15 33,3 2,50 Mitj 20 44,4 4,00 Gran 10 22,2 5,00 Total 45 100,0 Preu mitj 3,72 Segur que s un bon negoci???
16. 16. Estimaci dingressos Producte / Servei Gener Febrer Mar ... Desembre Producte A PVP/unitat Unitats venudes Producte B PVP/unitat Unitats venudes Servei A ... TOTAL Ingressos, despeses, inversi inicial i finanament
17. 17. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model de negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem nosaltres i quines no? 5. 3. Construir una xifra dingressos realista 4. Quantificar la inversi necessria Servir per determinar les necessitats de finanament Previsi raonable, conv no ser massa optimista 2. Fer un bon estudi de mercat Delimitar quins sn els nostres clients potencials i amb qui hem de competir
18. 18. Estimaci dels principals costos Partida Despesa/mes Despesa/any Lloguer local/ installacions Sous Seguretat Social (Autnoms) Electricitat Aigua Telfon-Internet Gestoria Neteja Assegurances Publicitat ... TOTAL Ingressos, despeses, inversi inicial i finanament
19. 19. Quantificar la inversi necessria Inversi en actiu no corrent Local Maquinria Mobiliari Equips informtics Vehicles Inversi en actiu corrent Clients Existncies Tresoreria ACTIU NO CORRENT ACTIU CORRENT PATRIMONI NET (Capital + Reserves) Exigible a llarg termini Exigible a curt termini
20. 20. Quantificar la inversi necessria - Aportacions socis - Beneficis no distributs - Prstecs hipotecaris - Crdits oficials (ICO, ICF...) -Provedors ACTIU NO CORRENT ACTIU CORRENT PATRIMONI NET (Capital + Reserves) Exigible a llarg termini Exigible a curt termini
21. 21. Compte dexplotaci: marge i punt dequilibri Situaci A Situaci B Vendes 10.000 100% 15.000 100% Canvien amb les vendes (mat. 1a) Despesa variable -4.000 -40% -6.000 -40% Marge comercial 6.000 60% 9.000 60% No canvien amb les vendes (lloguer) Despesa fixa -8.000 -8.000 Resultat -2.000 1.000 NO VIABLE VIABLE Despesa fixa / Marge comercial Punt d'equilibri 13.333 13.333
22. 22. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model de negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem nosaltres i quines no? 5. Redactar b el resum executiu del projecte Ha de reflectir clarament quin s el nostre valor diferencial respecte de la competncia 3. Construir una xifra dingressos realista 4. Quantificar la inversi necessria Servir per determinar les necessitats i les fonts de finanament Previsi raonable, conv no ser massa optimista 2. Fer un bon estudi de mercat Delimitar quins sn els nostres clients potencials i amb qui hem de competir
23. 23. Redactar b el resum executiu del projecte (5) Ha de respondre de forma resumida (2 pg.) a les segents qestions: Descripci bsica del negoci i raons que justifiquen la proposta: * en qu consisteix el producte o servei que oferirem * motius pels quals es considera la idea una oportunitat de negoci Caracterstiques diferenciadores: quines qualitats ens distingeixen dels nostres competidors. A quin mercat ens dirigim. Objectius del negoci i estratgia per assolir-los. Equip de treball. Inversi necessria i rendibilitat del projecte.
24. 24. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3. Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
25. 25. 3. Formes jurdiques Aspectes bsics que cal tenir en compte a lhora descollir la forma jurdica: Capital mnim que pensem aportar Nmero de socis en el projecte Responsabilitat que estem disposats a assumir Previsions de creixement del negoci (fiscalitat) Imatge
26. 26. 3. Formes jurdiques PERSONALITAT FORMA N SOCIS CAPITAL RESPONSABILITAT FISCALITAT DIRECTA Empresari individual 1 No hi ha mnim legal Illimitada IRPF (rendiment per activitats econmiques) Societat civil Mnim 2 No hi ha mnim legal Illimitada IRPF (rendiment per activitats econmiques) SL Mnim 1 Mn. 3.000 EUR Limitada al capital aportat Impost de societats SLNE Mxim 5 Entre 3.012 EUR i 120.202 EUR Limitada al capital aportat Impost de societats SA Mnim 1 Mn. 60.000 EUR Limitada al capital aportat Impost de societats PERSONES JURDIQUES (Societats mercantils especials) Societat cooperativa Mnim 3 3.000 EUR Limitada al capital aportat Impost de societats (Rgim especial) PERSONES FSIQUES PERSONES JURDIQUES
27. 27. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3. Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
28. 28. 4. Trmits de constituci societat limitada 0. Elaboraci del pla dempresa 1. Necessita local? SI NO Llicncia municipal (Ajuntament) 2. Certificaci negativa del nom: Registre Mercantil Central (www.rmc.es) Has de sollicitar tres possibles noms, el certificat t validesa 6 mesos 3. Ingrs del capital social al banc Obrir un compte bancari a nom de lempresa. El banc ens entrega el Certificat de Dipsit 4. Redacci dels estatuts socials Conjunt de normes que regeix lempresa, se sol delegar directament a la notaria 5. Signatura de lescriptura de constituci davant notari Cal portar tota la documentaci dels punts anteriors, a ms dels DNIs dels socis Fes-ho a travs del PUNT PAE
29. 29. 4. Trmits de constituci societat limitada 6. Trmits a Hisenda: - Liquidaci ITP-AJD. Grava la constituci de la societat en funci del capital aportat, per actualment hi ha exempci. Tot i aix, cal fer el trmit (model 600) - Sollicitud NIF provisional: model 036, DNI i cpia de lescriptura de constituci. - Alta Impost dActivitats Econmiques (IAE): model 036 - Declaraci censal dinici dactivitat: model 036, NIF societat i alta IAE 7. Inscripci de lescriptura al Registre Mercantil Provincial don t el domicili social lempresa. Sha de fer en un termini de 2 mesos des de lescriptura, i cal portar lescriptura, la certificaci negativa del nom, liquidaci ITP-AJD i NIF provisional. 8. Obtenci del NIF definitiu. A Hisenda, canviar el NIF provisional pel definitiu un cop la constituci de la societat ja est inscrita en el Registre
30. 30. 4. Trmits de constituci societat limitada Trmits laborals Tresoreria General de la Seguretat Social 1. Alta dels socis al Rgim Especial de Treballadors Autnoms (RETA) 2. Comunicaci dobertura del centre de treball 3. Inscripci de lempresa (codi cc) i alta dels treballadors afiliats Inspecci Provincial de Treball 4. Llibre de visites
31. 31. 4. Trmits de constituci empresari individual 0. Elaboraci del pla dempresa 1. Necessita local? SI NO Llicncia municipal (Ajuntament) 2. Declaraci dinici dactivitat i alta de lIAE (Model 036, Adm. Hisenda) 3. Alta dautnoms (Tresoreria General Seguretat Social) 4. Comunicaci obertura centre de treball (Tresoreria General Seguretat Social) 5. Inscripci de lempresa a la Seguretat Social i alta dels treballadors 6. Llibre de visites (Inspecci Provincial de Treball)
32. 32. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3. Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
33. 33. 5. Recursos Models de negoci: www.businessmodelgeneration.com/canvas Programa Catalunya Emprn: http://catalunyaempren.gencat.cat/inicia/cat/ Punt PAE Cambra: www.cambrabcn.org/tramits/punt_pait/creacio_sl, Centro de Informacin y Red de Creacin de Empresas: http://portal.circe.es/es-ES/Paginas/Home.aspx Informaci de mercats i tendncies: www.alimarket.es; www.dbk.es; www.marketalia.com/; www.trendwatching.com Crea tu empresa paso a paso Ministeri dIndstria www.creatuempresa.org Informaci prctica per a autnoms: www.infoautonomos.com Institut Nacional dEstadstica: www.ine.es , Estadstiques Ajuntament Barcelona: www.bcn.cat/estadistica/catala/index.htm; www.idescat.cat Canal Empresa Gencat: http://www20.gencat.cat/portal/site/canalempresa Formes jurdiques i trmits creaci dempreses: www.crearcat.com Consejo General del Notariado: www.notariado.org Collegi de gestors de Catalunya: www.gestors.cat Aplicacions Google: https://chrome.google.com/webstore
34. 34. 5. Recursos Finanament: Lnia ICO Empresas y Emprendedores 2014 Per finanar inversi o liquiditat. Mx. 10 milions deuros per client. Ms info: http://www.ico.es/web/ico/empresas-y-emprendedores Lnies de finanament ENISA Per a joves emprenedors, emprenedors i emprenedors socials. www.enisa.es Conveni Microbank Cambra de Barcelona Import fins a 25.000 , tipus del 8,5% fix mxim, termini: 5 anys. http://www.cambrabcn.org/competitivitat/emprenedoria/financament Lnies de finanament ICF Emprenedors, comeros i empreses: http://bit.ly/LjmF1J (fins 31/12/2014) Coinversi amb business angels: http://bit.ly/1808DPQ
35. 35. 5. Recursos Novetats Llei dEmprenedors (entra en vigor 29/09/2013): Reduccions/Bonificacions en les quotes de la Seguretat Social de nous autnoms de qualsevol edat: - Reducci del 80 % els mesos 1-6. APROX. 50 EUR - Reducci del 50% els mesos 7-12 APROX. 140 EUR - Reducci del 30% els mesos 13-18 - Bonificaci del 30% els mesos 19-30, noms per a menors de 30 anys Requisits per accedir-hi: - No haver estat donat dalta en el RETA en els darrers 5 anys - No contractar treballadors - No ser administrador duna societat mercantil APROX. 180 EUR
36. 36. 5. Recursos Novetats Llei dEmprenedors (entra en vigor 29/09/2013): Samplien les possibilitats de capitalitzar latur del 80% al 100% (homes menors de 30 anys i dones menors de 35) Atenci: la sollicitud de capitalitzar latur sempre ha de ser prvia a linici de lactivitat com a autnom o a la constituci de la societat!! Si no capitalitzes el 100%: Possibilitat de compatibilitzar la prestaci per atur amb linici com a autnom durant 9 mesos. Link a la Llei: http://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-10074
37. 37. 5. Recursos Ajuts RD Llei 4/2013 de 22 de febrer: Incentius fiscals - Reducci de limpost de societats per a empreses de nova creaci Tipus redut aplicable durant els dos primers exercicis dactivitat. - Els autnoms que inicin activitats econmiques, reducci del 20% en els rendiments nets dels dos primers exercicis. Resum beneficis per a autnoms a: http://www.seg-social.es/prdi00/groups/public/documents/binario/146061.pdf Base imposable Tipus general PIME < 10 milions Empresa creada a partir 1/1/2013 Fins 300.000 30% 25% 15% > 300.000 30% 30% 20%
38. 38. Moltes grcies Paloma Miranda Santos Emprenedoria Servei de competitivitat i formaci Tel : 902 448 448 Ext. 5454 pmiranda@cambrabcn.org