1.L’ORDINADOR:

DEFINICIÓ, FUNCIONS I PARTS BÀSIQUES

TIPUS D’ORDINADORS

UNITAT CENTRAL DE PROCÉS

2. LES MEMÒRIES INTERNES:

CLASSES I CAPACITATS

3. ELS PERIFÈRICS:

CONCEPTE I CLASSES DE PERIFÈRICS

1. L’ORDINADOR:

•Definició: Es defineix l'ordinador com aquell aparell que manipula dades seguint una

cadena d'instruccions.

•Funcions: L'ús habitual dels ordinadors es vincula amb la funcionalitat que volem

obtenir-ne, la qual gira entorn dos grans eixos:

La informació.

Fem servir el maquinari per obtenir i processar dades, ja sigui en format de

text, hipertext, imatge, so, vídeo, multimèdia, etc. La nostra relació amb aquests

aparells està basada en la interacció entre la informació -independentment del

format- i les persones.

La comunicació.

Darrerament l'ordinador s'ha convertit en una gran eina de comunicació que

permet superar d'una manera fàcil i efectiva les distàncies temporals i espacials

mitjançant múltiples recursos, com poden ser els xats, els fòrums o les

videoconferències

•Parts bàsiques: la CPU (unitat central de processament), la placa mare (un circuït

que connecta els diferents dispositius), el microprocessador i diferents targetes que

permeten el funcionament de diferents dispositius perifèrics, les memòries internes

RAM, ROM i CACHE (dispositius per guardar dades).

A tot això s'hi afegeix un seguit d'elements mecànics (font d'alimentació, els disc dur

-intern, extern, extraïble-, les gravadores -de CD, DVD-) i els elements que fan de caixa

(la torre o la carcassa del portàtil) i conserven els diferents elements en bon estat.

•Tipus d’ordinadors:

Sobretaula.

Portàtils: Netbook (ultralleugers) i Sobretaula (clàssic)

Tablets

PDA o Assistent Digital Personal

•La Unitat Central de Procés (CPU): dispositius programables, que interpreta les

instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Conté la ALU (Unitat

Aritmètico Lògica), la Unitat de Control i la Memòria Cau (Caché).

Sobretaula

Tablet

PDA

Netbook

Portàtil

TIPUS D’ORDINADORS

2. LES MEMÒRIES INTERNES

La memòria és l'espai d'Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador. Tipus:•Segons la perdurabilitat de les dades

Volàtil: aquella que perd la seva informació quan no rep corrent elèctric. Normalment, són memòries basades en semiconductors (RAM).No volàtil: no perd la seva informació. Poden ser memòries magnètiques (disquet, disc dur, etc...), òptiques (CD-ROM,DVD, etc...), o electròniques (Memòria flaix).

• Segons el tipus d'accésNomés lectura: ROM (Read Only Memory).Lectura / escriptura: RAM (Random Acces Memory)

•Segons el tipus d'úsPrimària o Principal: accés ràpid però emmagatzemament temporal, mitjançant elements electrònics semiconductors (xips) Memòria RAM.Secundària: accés més lent que el primari però de naturalesa permanent (sense necessitat d'alimentació). La que hi ha als discs d'emmagatzemament massiu (disc dur, discs òptics, etc).

Les unitats per mesurar la capacitat de memòria d’un ordinador o dels dispositius externs són:

El bit (unitat binària) és el concepte sobre el qual es basen les unitats de mesura de la memòria. Un bit només pot estar en dos estats: encès o apagat, on o off, obert o tancat, 1 o 0, etc ..

Les unitats que es defineixen a partir del bit són:

*Byte o octet. Formada per vuit bits (32, 64 en els ordinadors actuals)*Kilobyte múltiple que val 1024 bytes.*Megabyte múltiple que val 1024 kilobytes.*Gigabyte múltiple que val 1024 megabytes.*Terabyte múltiple que val 1024 gigabytes

PORTÀTILPC

USB

FLASH

3. ELS PERIFÈRICS

Són els diferents dispositius que es poden connectar a l’ordinador

•Perifèrics d'entrada: contribueixen a introduir informació en l'ordinador: el teclat, el

ratolí, l'escàner, la webcam, el micròfon, etc.

•Perifèrics de sortida: contribueixen a exposar la informació que conté l'ordinador: la

pantalla, els altaveus o auriculars, la impressora.

També es poden considerar perifèrics els dispositius que serveixen per enregistrar i

recuperar dades (llapis, discs durs, CD i DVD, targetes flash,...

SISTEMES OPERATIUS I PROGRAMES

CONCEPTE DE SISTEMA OPERATIU

TIPUS

ELS PROGRAMES

1. CONCEPTE: Definim sistema operatiu com el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador. Aquests recursos són tant el maquinari (els components i també els perifèrics) com el programari, que s’executa sobre els sistema operatiu i del qual n'és amfitrió. Tots els ordinadors personals disposen d'un sistema operatiu.Els sistemes operatius (anomenats SO de manera abreviada) ofereixen diferents serveis als programes i als usuaris de l'ordinador, a través d'APIS, que són interfícies de programació, o a través d'ordres del sistema.

2. TIPUS: Els sistemes operatius més coneguts i que més es fan servir en el camp dels ordinadors personals són:“Microsoft Windows”. És un SO propietari. Existeixen diverses versions en el mercat, sent les més habituals (també les més modernes) el sistema “Windows XP” i el “Windows vista”.“GNU/Linux”. És un SO de programari lliure. Existeixen diverses versions, i a Catalunya, el Departament d'Educació i la pròpia Generalitat de Catalunya, promou la distribució “Linkat”. Es tracta d'un projecte de programari lliure que permet als centres educatius, però també a tota la societat, tenir accés de forma legal, gratuïta i amb suport tècnic professional, a un conjunt molt ampli d'aplicacions: educatives, d'ofimàtica, d'Internet, multimèdia…“Mac OS X”. És un SO propietari que funciona sobre els ordinadors “Macintosh”

3. PROGRAMES:En funció de la llicència de propietat amb la qual han estat creats, existeixen dos tipus de programari:Programari de propietat. Aquests programes han estat dissenyats, elaborats i distribuïts per una persona o companyia que conserva els seus drets de propietat. Realitzar còpies o instal·lacions sense el permís del propietari -amb l'excepció de la còpia per a ús personal- no és legal. Programari lliure. Els programes es poden considerar lliures si compleixen amb quatre llibertats: llibertat d'executar-lo per a qualsevol propòsit, llibertat de veure com funciona i adaptar-lo a les pròpies necessitats, la llibertat de redistribuir-ne còpies i la llibertat de millorar-lo i redistribuir-lo.