INFORME DE L’EQUIP REDACTOR - Diputació de Girona aprovacio...RE 00 de 00.02.16 2.4.2 SERVEI...

POUM PALAU SATOR 1 Tràmit d’informació pública

INFORME DE L’EQUIP REDACTOR EN RELACIÓ ALS INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS COMPETENTS I LES

AL·LEGACIONS PRESENTADES PER PARTICULARS DINS EL

TRÀMIT D’EXPOSICIÓ PÚBLICA DEL POUM APROVAT INICIALMENT

Abril 2016

ADDENDA - Novembre 2016

ADDENDA – Març 2017

Ajuntament del municipi de Palau-sator

Sant Feliu de Boada, Fontclara i Sant Julià de Boada

EQUIP REDACTOR PAU CD, SLP


TAULA DE CONTINGUTS

1. 1. ACORD D’APROVACIÓ INICIAL DEL POUM ................................................................ 5

2. 2. INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS I ORGANISMES ......................................... 9

2.1. ADMINISTRACIONS DE L’ESTAT ................................................................................... 9

2.1.1 MINISTERIO DE FOMENTO ............................................................................................................................... 9

2.1.2 MINISTERIO DE INDÚSTRIA, ENERGÍA Y TURISMO ...................................................................................... 9

2.1.3 MINISTERIO DE FOMENTO ............................................................................................................................... 9

2.2. ADMINISTRACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA .................................... 10

2.2.1 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT ........................................................................................... 10


2.2.3 DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT ............................................................................................................... 10


2.2.5 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT ..................................................................................... 13

2.2.6 DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ, ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I HABITATGE ............................... 14



2.2.9 DEPARTAMENT DE SALUT ............................................................................................................................. 16

2.2.10 DEPARTAMENT D’INTERIOR .......................................................................................................................... 16

2.2.11 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT ............................................................................................ 16


2.3. ADMINISTRACIONS LOCALS ........................................................................................ 18

2.3.1 DIPUTACIÓ DE GIRONA .................................................................................................................................. 18

2.3.2 AJUNTAMENT DE PALS .................................................................................................................................. 18

2.4. ORGANISMES AFECTATS ............................................................................................ 19

2.4.1 CONSORCI DE LES GAVARRES ..................................................................................................................... 19

2.4.2 SERVEI CATALÀ DE LA SALUT ....................................................................................................................... 19

2.4.3 CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT .................................................................................................................. 19

2.5 INFORMES DE LES COMPANYÍES SUBMINISTRADORES DE SERVEIS ................. 20

2.5.1 SOREA .............................................................................................................................................................. 20

3. 3. AL.LEGACIONS DE PARTICULARS ........................................................................... 21

3.1 JOSEP MERCADER I BLANCO i Mª MAGDALENA MARTÍNEZ SAGUER ..................................................... 21

3.2 EXPLOTACIONS CORJA SA ............................................................................................................................ 22

3.3 JAUME FUSTER SENDRA ............................................................................................................................... 23

3.4 JOSEP MARIA FRIGOLA MERCADER ............................................................................................................ 25

3.5 GEMMA TURÓN CASTELLÓ ............................................................................................................................ 30


3.6 JORDI RIEMBAU ............................................................................................................................................... 31

3.7 Ma DEL ROSARIO INFIESTA GUASH ............................................................................................................. 32

3.8 NARCIS PI I NICOLAU ...................................................................................................................................... 33

3.9 ALBERT ORIOL FABRELLAS ........................................................................................................................... 34

3.10 CARMEN MERCADER BONA .......................................................................................................................... 36

3.11 MERCÈ MERCADER CORNELL ...................................................................................................................... 37

3.12 NARCÍ PI NICOLAU .......................................................................................................................................... 38

3.13 JACQUES GIRIBET .......................................................................................................................................... 39

3.14 MARCEL BLANC SEGARRA ............................................................................................................................ 43

3.15 ALBERT CRESPÁN ECHEGOYEN, en representació de la societat GAKUSEI, S.L. ...................................... 44

3.16 MARC SALVADOR VALLMAJOR ..................................................................................................................... 46

3.17 JOSEP MARIA CORNELL ................................................................................................................................. 48

3.18 ENRIC BRANCOS NUÑEZ ............................................................................................................................... 50

3.19 LAURA LUCAYA ............................................................................................................................................... 56

ADDENDA – Novembre 2016 .............................................................................................................. 59

2.2 ADMINISTRACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ................................................. 60

2.2.13 DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ ................................................ 60

2.2.14 DEPARTAMENT DE CULTURA ........................................................................................................................ 61


2.2.16 DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA ........................................................................................................... 72

2.2.17 DEPARTAMENT DE RECOLLIDA SELECTIVA I ENVASOS ........................................................................... 73


2.2.19 DEPARTAMENT DE CULTURA ....................................................................................................................... 78

2.4 ORGANISMES AFECTATS ............................................................................................ 79

2.4.4 CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT .................................................................................................................. 79

3 PARTICULARS, ENTITATS I PARTITS POLÍTICS .................................................................... 80

3.20 GERMANS GALOFRÉ BOFILL ......................................................................................................................... 80

3.21 JAUME OLLER COLOM ................................................................................................................................... 82

ADDENDA – Març 2017 ....................................................................................................................... 83

2.2 ADMINISTRACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ................................................. 83




2.4 ORGANISMES AFECTATS ............................................................................................ 91

2.4.5 INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA............................................................................. 91


1. 1. ACORD D’APROVACIÓ INICIAL DEL POUM

El Ple de l’Ajuntament de Palau-sator, en sessió de 23 de desembre de 2015, va adoptar amb el quòrum legalment establert l’acord següent:

1. APROVAR INICIALMENT el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Palau-sator, així com l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE).

2. EXPOSAR a informació pública el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Palau-Sator i l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE), durant el termini de quaranta-cinc dies, a comptar de l’endemà de la darrera publicació del present acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4070 de 19 de gener de 2016) i al Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOP de Girona, núm. 13 de 21 de gener de 2016), al diari el Punt-Avui, al Diari de Girona, al tauler d’anuncis municipals i a la pàgina web municipal, als efectes que totes aquelles persones interessades puguin presentar les al·legacions que considerin oportunes sobre el contingut del POUM i EAE de Palau-sator, les quals podran ser presentades al Registre General de l’Ajuntament.

La documentació es podrà consultar a les dependències municipals de Palau-sator, de la seu de l’Ajuntament, plaça de l’Ajuntament s/núm, en horari obert al públic, així com en el web municipal (www.palau-sator.cat). L’atenció personalitzada pels serveis tècnics es convindrà prèvia petició per escrit entrada al Registre General o a l’adreça de correu electrònic específic [email protected]

3. DONAR AUDIÈNCIA als ajuntaments de l’àmbit territorial confrontant amb el terme municipal de Palau-sator.

4. SOTMETRE al Pla a les consultes que procedeixin de les administracions públiques afectades i del públic interessat, de conformitat amb el que s’estableix en el Document de Referència del POUM elaborat per l’OTAA del Departament de Territori i Sostenibilitat.

5. SOL·LICITAR els informes preceptius als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials.

6. SUSPENDRE la tramitació dels plans urbanístics derivats i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, així l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets, i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, d’acord amb que es preveu a l’article 72 del TRLUC, atesa l’aprovació inicial del POUM de Palau-sator.

7. APROVAR dos convenis urbanístics relacionats amb el POUM

8. INTEGRAR aquests dos convenis urbanístics a la documentació del POUM al qual es refereixen de conformitat amb l’article 104 del TRLUC i 26 RLUC

9. SOTMETRE aquests dos convenis a informació pública conjuntament amb l’acord d’aprovació inicial del POUM

En base a aquest acord, l’Ajuntament va sol·licitar informe a:

ADMINISTRACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

ADMINISTRACIONS LOCALS

ORGANISMES AFECTATS

COMPANYÍES DE SERVEIS


Registre d’entrada

2.1 ADMINISTRACIONS DE L’ESTAT

RE 31 de 00.02.16 2.1.1 MINISTERIO DE FOMENTO DIRECCIÓN GENERAL DE AVIACIÓN CIVIL

No afecta les seves competències

RE 48 de 12.02.16 2.1.2 MINISTERIO DE INDÚSTRIA, ENERGÍA Y TURISMO - SECRETARÍA DE ESTADO DE TELECOMUNICACIONES Y PARA LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN.

Favorable

RE 61 de 18.02.16 2.1.3 MINISTERIO DE FOMENTO DIRECCIÓN GENERAL DE CARRETERES

No afecta les seves competències

Registre d’entrada 2.2 ADMINISTRACIONS DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA RE 00 de 00.02.16

2.2.1 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT ACTIVITATS RADIOACTIVES I EXTRACTIVES I ENERGIA

Favorable

RE 39 de 8.02.16 2.2.2 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT SEGURETAT INDUSTRIAL, AUTOMÒBILS I METEROLOGIA

Favorable

RE 39 de 8.02.16 2.2.3 DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT Favorable RE 39 de 8.02.16 2.2.4 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT

ACTIVITATS RADIOACTIVES I EXTRACTIVES I ENERGIA

Favorable amb condicions i desfavorable en relació a les activitats extractives

RE 68 de 25.02.16 2.2.5 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT MEDI NATURAL

Favorable amb condicions

RE 69 de 25.02.16 2.2.6 DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ, ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I HABITATGE DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS

Favorable

RE 96 de 7.03.2016 2.2.7 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT OTAAA de Girona


RE 117 de 14.03.2016 2.2.8 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DIRECCIÓ GENERA DE POLÍTIQUES AMBIENTALS Parc natural Montgrí, Illes Medes i Baix Ter


RE 00 de 00.00.2016 2.2.9 DEPARTAMENT DE SALUT SECRETÀRIA DE SALUT PÚBLICA

Favorable

RE 00 de 00.00.2016 2.2.10 DEPARTAMENT D’INTERIOR PROTECCIÓ CIVIL

Pendent d’informació

RE 141 de 23.03.16 2.2.11 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ

Favorable

RE 184 de 20.04.16 2.2.12 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT DIRECCIÓ GENERAL DE TURISME


Registre d’entrada 2.3 ADMINISTRACIONS LOCALSRE 00 de 00.02.16 2.3.1 DIPUTACIÓ DE GIRONA Favorable amb condicions RE 43 de 8.02.16 2.3.2 AJUNTAMENT DE PALS Favorable Registre d’entrada 2.4 ORGANISMES AFECTATSRE 49 de 15.02.16 2.4.1 CONSORCI DE LES GAVARRES No afecta les seves

competències RE 00 de 00.02.16 2.4.2 SERVEI CATALÀ DE LA SALUT No fa cap observació RE 92 de 2.03.16 2.4.3 CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT Favorable Registre d’entrada 2.5 COMPANYÍES SUBMINISTRADORES DE SERVEISRE 177 de 10.04.16 2.5.1 SOREA Favorable


En el termini d’exposició pública s’han rebut els següents escrits d’al·legacions:

Registre d’entrada 3 AL·LEGACIONS PARTICULARS

Proposta de resolució

RE 53 de 16.02.16 3.1 JOSEP MERCADER BLANCO Desestimar

RE 59 de 17.02.16 3.2 EXPLOTACIONS CORJA SA Desestimar

RE 71 de 25.02.16 RE 143 de 31.03.16

3.3 JAUME FUSTER SENDRA Estimar

RE 88 de 01.03.16 3.4 JOSEP MARIA FRIGOLA MERCADER Estimar parcialment

RE 97 de 07.03.16 3.5 GEMMA TURON CASTELLO Estimar

RE 104 de 10.03.16 3.6 JORDI RIEMBAU Desestimar

RE 105 de 10.03.16 3.7 ROSARIO INFIESTA GUASH Estimar

RE 106 de 10.03.16 3.8 NARCIS PI NICOLAU Estimar

RE 107 de 10.03.16 3.9 ALBERT ORIOL FABRELLAS Estimar parcialment

RE 108 de 10.03.16 3.10 CARMEN MERCADER BONA Desestimar

RE 109 de 11.03.16 3.11 MERCE MERCADER CORNELL Desestimar

RE 110 de 14.03.16 3.12 NARCIS PI NICOLAU Estimar

RE 111 de 14.03.16 3.13 JACQUES GIRIBERT Estimar parcialment

RE 118 de 14.03.16 3.14 MARCEL BLANCH SEGARRA Estimar

RE 119 de 14.03.16 3.15 ALBERT CRESPÁN - GAKUSEI SL Estimar parcialment

RE 120 de 14.03.16 3.16 MARC SALVADÓ VALLMAJÓ Estimar parcialment

RE 121 de 14.03.16 3.17 JOSEP MARIA CORNELL Estimar

RE 122 de 15.03.16 3.18 ENRIC BRANCOS NUÑEZ Estimar parcialment

RE 123 de 15.03.16 3.19 LAURA LUCAYA Estimar


2. 2. INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS I ORGANISMES

2.1. ADMINISTRACIONS DE L’ESTAT

Dels informes sol·licitats a les administracions de l’Estat s’han rebut les següents respostes:

2.1.1 MINISTERIO DE FOMENTO

SECRETARIA GENERAL DE TRANSPORTE

DIRECCIÓN GENERAL DE AVIACIÓN CIVIL

Registre 31 de 00 de febrer de 2016.

Es manifesta que aquesta administració no es competent per emetre informe sobre el POUM de Palau-sator, atès que el municipi no està inclòs en cap zona de servei aeroportuària ni afectada per espais subjectes a servituds aeronàutiques.

2.1.2 MINISTERIO DE INDÚSTRIA, ENERGÍA Y TURISMO

SECRETARÍA DE ESTADO DE TELECOMUNICACIONES Y PARA LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN.


Emet informe favorable sense condicions.

2.1.3 MINISTERIO DE FOMENTO

DIRECCIÓN GENERAL DE CARRETERES


Es manifesta que aquesta administració no cal emetre informe sobre el POUM de Palau-sator, atès que en el municipi no hi ha ni es preveu cap carretera de l’estat.


2.2. ADMINISTRACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Dels informes sol·licitats a les administracions de la Generalitat de Catalunya s’han rebut les següents respostes:

2.2.1 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT


Serveis Territorials de Girona

Registre de febrer de 2016

S’emet un informe energètic amb la relació de normativa i legislació que afecta les línies elèctriques i els hidrocarburs, sense cap especificació respecte al POUM en tràmit.


SEGURETAT INDUSTRIAL, AUTOMÒBILS I METEROLOGIA

Serveis Territorials a Girona

Registre 39 de 8 de febrer de 2016

S’emet informe favorable sense condicions atès que no es troba ubicat dintre del municipi cap establiment que pugui ocasionar accidents greus.

2.2.3 DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT



S’emet informe favorable sense condicions.



Serveis Territorials de Girona


Emet l’informe d’activitats extractives amb dos punts:

1. Favorable respecte a la regulació de les activitats extractives en les qualificacions Agrícola de valor (clauN2a) i Agroforestal de valor (clau N2b) condicionat a que s’especifiqui que les concessions i autoritzacions d’activitats extractives són competència de les Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, i que estan regulades per la Llei 22/1973 de 21 de juliol de Mines.

2. Desfavorable respecte a la regulació de les activitats extractives en els qualificacions Agrícola especial (clau N3a), Agroforestal especial (clau N3b), Forestal especial (clau N3c) i Espais d’interès natural (clau N3d), per quan no es permeten noves activitats extractives, incomplint l’article 122 de la Llei 22/1973 que estableix que la prohibició de les activitats incloses en la llei no poden ser genèriques i han de ser motivades.

Resposta:

1. S’inclou en la regulació de les activitats extractives de les qualificacions Agrícola de valor (clauN2a) i Agroforestal de valor (clau N2b) les condicions de l’informe, de forma que els articles que la regulen (220.2h i 221.2g de les Normes Urbanístiques) resten redactats de la següent forma:


“Activitats extractives. Únicament es poden admetre noves activitats extractives quan es determini que no produeixen repercussions ambientals i paisatgístiques negatives significatives. Aquestes activitats no poden afectar, en cap cas, a àrees amb presència d’espècies de flora o fauna d’interès destacat, a hàbitats catalogats com d’interès comunitari o a altres hàbitats d’interès destacat per la seva vulnerabilitat, raresa o representativitat, a zones d’expectativa arqueològica o a les zones més exposades visualment, tals com carenes, cims i punts elevats.

Les autoritzacions o concessions d’activitats extractives s’ajustaran a la Llei 22/1973 de 21 de juliol, de Mines, o aquella que la substitueixi, i han de ser autoritzades per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes limitacions no són d’aplicació a les extraccions puntuals en cursos d’aigua justificades per raons de gestió de la dinàmica fluvial que hagin estat autoritzades per l’Agència Catalana de l’Aigua.”

2. Respecte a les qualificacions Agrícola especial (clau N3a) i Agroforestal especial (clau N3b), la regulació de les activitats extractives en el document d’aprovat inicial té el mateix redactat que les qualificacions Agrícola de valor (clauN2a) i Agroforestal de valor (clau N2b), i únicament es prohibia les activitats extractives en les qualificacions Forestal especial (clau N3c) i Zona d’espais d’interès natural (clau N3d).

2.1 A la vista de l’informe, primerament es va proposar modificar:

- el redactat en les qualificacions Agrícola especial (clau N3a), Agroforestal especial (clau N3b), i Forestal especial (clau N3c) introduint les mateixes esmenes que s’han descrit a l’apartat anterior de forma que el seu redactat (articles 223, 224 i 225 de les Normes Urbanístiques) va ser el següent:

Activitats extractives. Únicament es poden admetre noves activitats extractives quan es determini que no produeixen repercussions ambientals i paisatgístiques negatives significatives. Aquestes activitats no poden afectar, en cap cas, a àrees amb presència d’espècies de flora o fauna d’interès destacat, a hàbitats catalogats com d’interès comunitari o a altres hàbitats d’interès destacat per la seva vulnerabilitat, raresa o representativitat, a zones d’expectativa arqueològica o a les zones més exposades visualment, tals com carenes, cims i punts elevats.


Aquestes limitacions no són d’aplicació a les extraccions puntuals en cursos d’aigua justificades per raons de gestió de la dinàmica fluvial que hagin estat autoritzades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

- Respecte a la qualificació Zona d’espais d’interès natural (clau N3d), al correspondre als terrenys inclosos en el Parc Natural del Montgrí, les Medes i Baix Ter es va proposar el següent redactat de l’article 226 de les Normes Urbanístiques que el regula:

Activitats extractives. Únicament es poden admetre noves activitats extractives quan es determini que no produeixen repercussions ambientals i paisatgístiques significatives a través de la redacció d’un estudi d’impacte ambiental i que s’hagin tramitat d’acord amb la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen Normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives. Aquestes activitats no poden afectar, en cap cas, àrees d’interès faunístic i florístic, hàbitats d’interès comunitari prioritaris, zones d’expectativa arqueològica, el domini públic hidràulic ni les àrees amb presència de boscos de ribera, o les zones més exposades visualment com carenes, cims i punts elevats.


En els terrenys qualificats com a EIN únicament es podran admetre noves activitats extractives quan resultin necessàries per complir els objectius públics de primer ordre establerts pel Govern de la Generalitat i a falta de solucions alternatives fora de l’espai protegit (Directriu II.5.1.5 de l’Annex 8 de l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre). En qualsevol cas, restaran supeditades a la tramitació ambiental que correspongui.



2.2 Amb aquests redactats es va enviar el POUM a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural amb la finalitat de sotmetre’l a la declaració ambiental estratègica. Amb data 16 de febrer de 2017 l’OTAAG va resoldre:

- formular una declaració ambiental estratègica desfavorable per a l’admissió de l’ús extractiu a la Zona N3d que coincideix amb el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter per a la protecció dels valors ambientals que motivaren la seva designació com a espai del PEIN amb caràcter de zona humida. Tampoc es dóna la conformitat a l’admissió de l’ús extractiu a la part de la zona N3c que inclou la forest de la Muntanya Seca, inclosa al Catàleg d’Utilitat Pública i que d’acord amb l’article 22.2 de la Llei 6/1988 ha d’ésser qualificada de sòl de protecció especial. En aquestes zones prevalen els valors ambientals, per això han de romandre sense possibilitat d’ús extractiu amb el benentès que aquest ús sí que resulta admès a la resta de municipi.

2.3 A la vista d’aquesta declaració desfavorable, es va procedir a esmenar novament els dos articles que regulen els usos de la Zona N3c respecte a la Muntanya Seca, i de la Zona N3d que resten amb el següent redactat respecte a les activitats extractives per a la seva aprovació provisional:

Article 225.2 Els usos admesos a la Subzona forestal especial (Clau N3c) seran:

.../...

g) Únicament es poden admetre noves activitats extractives si s’ajusten a les següents determinacions:

- Que es situïn fora del forest Muntanya Seca. En aquests forest catalogat prevalen els valors ambientals i per això han de romandre sense possibilitat de realitzar activitats extractives.

- Que es determini que no produeixen repercussions ambientals i paisatgístiques negatives significatives. Aquestes activitats no poden afectar, en cap cas, a àrees amb presència d’espècies de flora o fauna d’interès destacat, a hàbitats catalogats com d’interès comunitari o a altres hàbitats d’interès destacat per la seva vulnerabilitat, raresa o representativitat, a zones d’expectativa arqueològica o a les zones més exposades visualment, tals com carenes, cims i punts elevats.




Article 226.2 Usos de la Subzona espais d’interès natural (Clau N3d)

.../...

2. No s’admeten les activitats extractives en aquesta Subzona amb la finalitat de protegir els valors ambientals que motivaren la seva designació com a espai del PEIN amb caràcter de zona humida.

Aquesta limitació no és d’aplicació a les extraccions puntuals en cursos d’aigua justificades per raons de gestió de la dinàmica fluvial que hagin estat autoritzades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

2.2.5 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

MEDI NATURAL


S’emet informe favorable condicionat a la incorporació de les següents observacions:

1. La Muntanya Seca és una forest catalogada d’utilitat pública –CUP- amb el número 78, que disposa d’un instrument d’ordenació forestal –Pla tècnic de gestió i millora forestal, aprovat 20.08.2002. Aquesta situació cal que es reflecteixi expressament en la normativa urbanística, concretament en els articles 175 “Definició i condició del sòl no urbanitzable” i 223 “Subzona forestal especial” (clau N3c).

2. Incloure als articles 222.4g i 219.3f que les rompudes forestals s’autoritzaran sense perjudici del que estableixi l’administració forestal.

3. Matissar a l’Annex III, Medi Natural apartat 6f, que es tracta de masses no forestals.

4. Matissar a l’Annex III, Medi Natural apartat 6h que la prohibició de plantar eucaliptus serà sens perjudici del que estableixi l’administració forestal.

5. Especificar que tampoc s’admet la utilització de plantes invasores en la delimitació de les construccions ramaderes -Article 206.a “Construccions ramaderes”-

6. Incorporar a l’article 198.4 “Tanques” les mides mínimes de les tanques metàl·liques en el seu contacte amb el terra -15 x 30 cm-

7. Incorporar a l’article 224.4e “Subzona d’espais d’interès natural (clau N3d)” respecte al jonc florit, que a més de seguir les determinacions del Decret 172/2008, també es seguiren les determinacions que pugui establir el pla de gestió o conservació, a més de les indicacions que determini el Parc Natural. Aquestes especificacions també s’han d’incorporar a l’Annex III Medi Natural apartat 6a.

8. Cal referir-se expressament al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter en la normativa del POUM, especialment a l’article 175 “Definició i condició del sòl no urbanitzable”

Resposta:

1. S’incorpora als articles 176 “Definició i condició del sòl no urbanitzable” i 225 “Subzona forestal especial” les especificacions sobre la Muntanya Seca.

2. S’incorpora als articles 221.3f “Subzona agroforestal de valor” i 224.4g “Subzona agroforestal especial”, que les rompudes forestals s’autoritzaran sense perjudici del que estableixi l’administració forestal.

3. S’incorpora aquesta especificació a l’apartat 6.f “Medi Natural” de l’Annex III

4. S’incorpora aquesta especificació a l’apartat 6.h “Medi Natural” de l’Annex III

5. S’incorpora la prohibició de plantes invasores a l’article 207.a “Construccions ramaderes” de les Normes


6. S‘incorpora a l’article 199.2 “Tanques” les mides mínimes de les tanques metàl·liques.

7. S’incorpora a l’article 226.4e “Subzona d’espais d’interès natural (clau N3d)” i a l’apartat 6a “Medi Natural” de l’Annex III

8. S’incorpora la referència al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter en la normativa del POUM, a l’article 176 “Definició i condició del sòl no urbanitzable”

2.2.6 DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ, ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I HABITATGE

DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS


S’emet informe favorable sense condicions.


OFICINA TERRITORIAL D’ACCIÓ I AVALUACIÓ AMBIENTAL DE GIRONA

Registre 96 de 7 de març de 2016.

S’emet informe favorable amb les següents condicions:

1. Respecte a la implantació de noves activitats ramaderes l’alternativa de menor efecte ambiental seria evitar la seva implantació en àrees de vulnerabilitat hidrogeològica alta o molt alta. En tot cas l’informe tècnic al que es refereix l’article 205.7 de les NNUU ja d’incorporar una avaluació, si s’escau, de tractaments de les dejeccions alternatius a la seva aplicació al sòl del terme municipal. L’objectiu d’aquesta mesura ha de ser la capacitat d’absorció de nutrients continguts en els purins que poden metabolitzar els cultius, atès que serien els excedents d’aquesta capacitat els que contaminarien el sòl i els aqüífers.

2. A l’article 224.3d que regula la Subzona espais d’interès natural (clau 3d) cal substituir la referència al RDL 1/2008 per la Llei 21/2013 que el substitueix, o preferiblement referir-se de forma genèrica a la normativa vigent en matèria d’avaluació ambiental.

A l’apartat e) del mateix article caldria concretar-lo en el sentit que el procediment d’avaluació d’impacte ambiental s’ha d’aplicar en tots els casos regulats per la legislació vigent en la matèria.

A l’apartat f) cal tenir en compte que la part del Parc natural present dins del terme municipal no forma part de cap espai ZEC o ZEPA de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, no inclou hàbitats d’interès comunitari.

3. Justificar l’admissió de les activitats extractives en els zones del sòl no urbanitzable en funció de la vulnerabilitat hidrogeològica.

4. Ampliar la informació relativa al tractament d’aigües residuals per incorporar una justificació de la capacitat de l’EDAR de Pals per a tractar el nou cabal que comportarà el desenvolupament del Pla.

Resposta:

1. S’incorpora a l’article 206.10b de les Normes Urbanístiques (205.7 en el document d’aprovació inicial) la condició que el projecte tècnic incorpori l’avaluació de tractaments de les dejeccions alternatius a l’aplicació al sòl de terme en els ampliacions i implantació de noves activitats ramaders en àrees de vulnerabilitat hidrogeològica alta o molt alta.

2. S’elimina a l’article 226.3d “Subzona espais d’interès natural (clau 3d)” de les Normes Urbanístiques la referència al RDL 1/2008 i es substitueix per la normativa vigent en matèria d’avaluació ambiental.


Es concreta l’apartat e) de l’article 226.3d “Subzona espais d’interès natural (clau 3d)” de les Normes Urbanístiques respecte al procediment d’avaluació d’impacte ambientals.

Es suprimeix l’apartat f) del referit article que fa referència a hàbitats d’interès comunitari.

3. Respecte a les activitats extractives en zones de vulnerabilitat hidrogeològica es proposa un nou article, el 217 “Regulació especial de les activitats extractives” de les Normes Urbanístiques amb el següent redactat:

Si la normativa de la zonificació ho permet, es podran autoritzar activitats extractives en zones de vulnerabilitat alta o molt alta (mapa 11 de l’Estudi Ambiental Estratègic) sempre i quan la profunditat d’extracció màxima presenti un tram de protecció de 2,5 metres entre el nivell freàtic –en el moment de l’any amb el nivell més elevat- i la cota base de l’extracció.


DIRECCIÓ GENERA DE POLÍTIQUES AMBIENTALS

PARC NATURAL MONTGRÍ, ILLES MEDES I BAIX TER

RE 117 de 14 de març de 2016

Emet un informe favorable amb algunes observacions que cal valorar o incloure, com:

1. Sobre els aprofitaments i tales forestals caldria tenir en compte que dintre del Parc Natural cal potenciar la conservació dels boscos de ribera i afavorir en la mesura del possible els marges arbrats dels camps o parcel·les; ja que són una peça característica del paisatge en mosaic del Baix Ter i permeten la conservació d’una major biodiversitat.

2. Dintre del Parc Natural, es poden permetre tanques, amb informe favorable del Parc Natural, sempre que no comprometin la connectivitat de l’espai i amb una malla permeable amb suports verticals de fusta, per afavorir una millor integració paisatgística.

3. Incorporar als articles 221.4e “Subzona agrícola especial” i 224.4e “Subzona d’espais d’interès natural (clau N3d)” respecte al jonc florit, que a més de seguir les determinacions del Decret 172/2008, també es seguiren les determinacions que pugui establir el pla de gestió o conservació, a més de les indicacions que determini el Parc Natural. Aquestes especificacions també s’han d’incorporar a l’Annex III Medi Natural apartat 6a.

4. La riera Nova i el Rec Madral és una zona connectora aquàtica amb presència d’espècies de nàiades autòctones (Unio mancus, Potomida littoralis, Anodonta anatina). A més a la riera Nova hi ha cites de bavosa de riu (Salaria fluviatitlis) o presència d’espinós al tram alt de la riera Nova o riera de Peratallada

Contemplar en els Normes Urbanístiques i a l’Annex III que la riera Nova i el Rec Madral com cursos fluvials d’especial interès connector i amb hàbitats sensibles, dels quals s’ha de vetllar perquè no afectin els seus valors ambientals (qualitat de l’aigua, vegetació de ribera) a fi de garantir la supervivència.

Caldrà indicar que s’ha d’evitar qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit d’alterar l’hàbitat, així com la recol·lecció o destrucció de les nàiades.

Caldria incloure la riera Nova i el rec Madral i els ramals del tram final, amb presència de Butomus i nàiades com una zona sensible GEOSERVEI

5. Cal referir-se expressament al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter en la normativa del POUM, especialment a l’article 175 “Definició i condició del sòl no urbanitzable”

Resposta:

1. A l’article 226.3g s’estableix que en la zona d’espais d’interès natural (Clau N3d) es conservin especialment els boscos de ribera i s’afavoreixin els marges arbrats dels camps o


parcel·les, amb preferència per espècies com el freixe, el tamariu, el salze o l’àlber, propis de marges dels conreus, recs o rieres de la zona.

2. S’incorpora a l’article 199.9 de les Normes Urbanístiques que regula les Tanques en sòl no urbanitzable.

3. S’incorpora als articles 223.5e “Subzona agrícola especial”, 226.4e “Subzona d’espais d’interès natural (clau N3d)” i a l’apartat 6a “Medi Natural” de l’Annex III

4. La normativa urbanística del Pla introdueix referències directes a la preservació d’espècies de nàiades autòctones (Unio mancus, Potomida littoralis i Anodonta anatina) a la riera Nova i la rec Madral. També s’esmenta la necessitat de conservació dels hàbitats de la bavosa de riu (Salaria fluviatitlis) a la riera Nova i del peix espinós al tram alt de la riera Nova o de Peratallada. (veure article 114.10 “Disposicions generals” del Sistema Hidrogràfic)

La riera Nova i el Rec Madral són cursos fluvials d’especial interès connector i amb hàbitats naturals sensibles. El Pla vetllarà perquè no s’afectin els seus valors ambientals per tal de garantir la supervivència d’aquestes espècies animals autòctones.

Específicament, a l’apartat 6a “Medi natural” de l’Annex III de les normes urbanístiques s’estableixen una sèrie de mesures que incideixen sobre els factors d’amenaça de les espècies en el seu hàbitat fluvial i també consideracions de gestió per a la conservació de les poblacions.

5. S’incorpora la referència al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter en la normativa del POUM, a l’article 176 “Definició i condició del sòl no urbanitzable”

2.2.9 DEPARTAMENT DE SALUT

SECRETÀRIA DE SALUT PÚBLICA

RE 00 de 00 de 2016

Emet un informe favorable

2.2.10 DEPARTAMENT D’INTERIOR

INFORME DE PROTECCIÓ CIVIL


Registre 000 de 00 de 0000 de 2016

S’emet un informe respecte els diferents riscos que poden afectar al municipi sense que afecti al planejament en tràmit, excepte al risc d’inundació, pel qual demanen l’informe de l’ACA per poder emetre el seu informe.

També fan un advertiment sobre el manteniment de la franja de protecció de les urbanitzacions, nuclis de població i edificacions situats en terrenys forestals.

Resposta:

Respecte a l’informe de l’ACA, en el moment que sigui emès, l’Ajuntament de Palau-sator el remetrà als serveis territorials de Protecció Civil a Girona

Respecte a la prevenció d’incendis, fer constar Només fer constar que el Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària del dia 8 de juliol de 2015, va aprovar definitivament el plànol de delimitació de franges de protecció d’incendis forestals del municipi de Palau-sator.


DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ

Registre 141 de 30 de març de 2016


Emet un informe favorable sense condicions.


DIRECCIÓ GENERAL DE TURISME

Registre 184 de 20 d’abril de 2016

Emet un informe favorable amb condicions:

1. Cal substituir l’ús de “turisme rural” als articles 74 i 202 de les Normes per “establiment de turisme rural, per tal que coincideixi amb la Llei 13/2002

2. Cal suprimir a l’article 212 la referència a ús d’hostaleria rural, que no es correspon a cap modalitat de la legislació sectorial

3. Fer constar la data de construcció en els edificacions del Catàleg de Masies i Cases Rurals per tal de poder admetre l’ús d’establiment de turisme rural en aquelles anteriors a 1950. Es considera que el límit de superfície de 1.000m2 en les masies per poder admetre l’ús hoteler és una limitació a l’activitat econòmica.

Resposta:

1. Es modifiquen els articles 74 i 203 (202 del document aprovat inicialment) de les Normes la referència a ús de turisme rural per ús d’establiment de turisme rural

2. S’esmena l’article 213 ( 212 del document aprovat inicialment) de les Normes i en lloc de fer referència a hostaleria rural serà ús hoteler

3. En la majoria de les fitxes de les edificacions incloses en el Catàleg de Masies i Cases rurals, a l’apartat 4 s’assenyala la data de construcció. La majoria de les edificacions estan datades pel Cadastre o per alguna llinda de pedra. Aquelles que no es disposava de la informació no s’havien data. No obstant, es pot comprovar que per les fotografies aèries de l’ICC totes són anteriors a 1950. Per evitar dubtes, es dataran totes les edificacions.

Respecte a la superfície mínima per autoritzar l’ús d’hotel, és criteri del Departament de Política Territorial de l’any 2009 recollit en les “Directrius pel Catàleg de Masies i Cases Rurals” en la sèrie de Sistematització del planejament urbanístic.


2.3. ADMINISTRACIONS LOCALS

De l’audiència donada, dins el tràmit d’informació pública del POUM aprovat inicialment, als ajuntaments de l’àmbit territorial confrontant amb el terme municipal de Palau-sator no han atès resposta

2.3.1 DIPUTACIÓ DE GIRONA

ÀREA DE TERRITORIA I SOSTENIBILITAT

XARXA VIÀRIA LOCAL

Registre 00 de 00 febrer de 2016

Emet informe informant que la Diputació de Girona va aprovar provisionalment en data 4 de juliol de 2012, el Pla de carreteres locals de les comarques gironines (Pla Zonal de la Llei de carreteres), que es troba actualment en fase d’aprovació definitiva i que té naturalesa de Pla territorial sectorial.

Els camins Gi-8575, de la Gi-651 a Palau-sator i Gi-8571, de Torrent a Sant Julià de Boada, reuneixen les condicions funcionals de carretera codificada i per aquest motiu es troben inclosos en el Pla Zonal com a comins susceptibles d’integrar-se en la xarxa viària local, una vegada reuneixin les condicions tècniques que el propi Pla defineixi.

Per aquest motiu, s’indica que en relació als camins de referència i la seva zona d’influència, és convenient que el planejament urbanístic municipal adverteixi d’aquestes circumstàncies, atenent al règim jurídic que serà d’aplicació una vegada entre en vigor el Pla Zonal esmentat.

Resposta:

A l’article 102.6 “Espais de protecció, servitud i reserva del sistema viari” de les Normes Urbanístiques s’indica la situació de les vies Gi-8575 i Gi-8571 i la seva inclusió al Pla zonal, indicant les condicions particulars de l’informe.

2.3.2 AJUNTAMENT DE PALS


S’informa de la coincidència dels termes municipals entre Pals i Palau-sator.


2.4. ORGANISMES AFECTATS

Dels informes sol·licitats a organismes afectats s’han rebut les següents respostes:

2.4.1 CONSORCI DE LES GAVARRES


S’informa que no hi ha cap objecció al POUM, atès que no afecta límits de l’EIN de les Gavarres ni la delimitació del PEU de les Gavarres que està en fase de redacció.

2.4.2 SERVEI CATALÀ DE LA SALUT


S’emet informe on no es fa cap observació

2.4.3 CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT


S’emet informe favorable sense condicions


2.5 INFORMES DE LES COMPANYÍES SUBMINISTRADORES DE SERVEIS

2.5.1 SOREA

La companyia SOREA –Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas SAU- en data 14 d’abril de 2016 emet un informe en el qual manifesta que els serveis d’aigua potable i sanejament queden totalment integrats en aquest planejament i els seus futurs requeriments


3. 3. AL.LEGACIONS DE PARTICULARS En el termini d’exposició pública s’han presentat un total de 19 al·legacions de particulars, i no s’ha presentat cap al·legació d’entitats o partits polítics .

3.1 JOSEP MERCADER I BLANCO i Mª MAGDALENA MARTÍNEZ SAGUER


El Sr. Mercader i la Sra. Martínez, sol·liciten que no es limiti la construccions de coberts agrícoles a la superfície mínima de conreu, atès que l’activitat agrícola que es dediquen, obtenir la matèria prima per a cistelleria, necessiten un cobert pel primer tractament i eines, i en canvi no disposen de la superfície mínima de conreu de secà.

Resposta:

El criteri d’associar noves edificacions (coberts i magatzems agrícoles i/o forestals) en el sòl no urbanitzable a una superfície mínima de sòl es fonamenta en la necessitar de restringir la localització de construccions en aquest tipus de sòl, criteri reforçat en les Directrius de paisatge del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines, que indiquen que en els espais agraris d’elevat valor productiu o en els espais agroforestals singulars cal restringir les construccions.

Per aquest motius l’Ajuntament de Palau-sator estima convenient mantenir la limitació establertes en les Normes aprovades inicialment.

Proposta

DESESTIMAR l’al·legació presentada pel Sr. Mercader i la Sra. Martínez


3.2 EXPLOTACIONS CORJA SA


Explotacions Corja SA, sol·licita que es modifiqui el contingut de l’article 227 de les NNUU que regula el PEU-03 de forma que s’inclogui que hi ha una activitat mixta preexistent –aparcament de caravanes i explotació ramadera intensiva- que es pot mantenir fins que una de les dues sigui substituïda per l’altra sense incrementar el sostre edificat.

Resposta:

L’activitat d’aparcament de caravanes actualment no consta que disposi d’autorització municipal, per tant, no es pot reconèixer com un ús legalment implantat.

Per una altra banda la legislació urbanística estableix que per poder implantar aquest ús, prèviament s’ha de tramitar i aprovar un pla especial urbanístic que reguli la implantació d’aquesta activitat (article 47.6e) del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya).

És per aquest motiu que el POUM delimita aquest àmbit subjecte a un pla especial urbanístic per poder realitzar l’activitat, total o parcialment.

Proposta

DESESTIMAR l’al·legació presentada per Explotacions Corja SA


3.3 JAUME FUSTER SENDRA



El Sr. Fuster sol·licita que s’inclogui una ruïna de la seva propietat al Catàleg de Masies i Cases Rurals amb la finalitat de poder recuperar-la. Adjunta informació gràfica de l’estat actual i de l’hipotètic original.

En un segon document presenta una declaració d’un familiar on descriu com era la construcció, que era un habitatge.

Resposta:

Atès que la finca disposa d’accés, que les característiques de l’edificació existent, malgrat l’estat de ruïna en que es troba, permeten deduir la seva planta i volumetria, es proposa incorporar les restes de Can Colomer (R-02) al Catàleg de Masies i Cases Rurals del POUM


Proposta

ESTIMAR l’al·legació presentada pel Sr. Fuster


3.4 JOSEP MARIA FRIGOLA MERCADER

Registre 88 de 1 de març de 2016. El Sr. Frigola, com a propietari del Mas Pou, presenta un escrit amb les següents al·legacions:

Proposta d’ordenació POUM aprovat inicialment

1. Que la normativa que regula el pati edificable de la qualificació R5, permeti explícitament les obres d’urbanització i pavimentació d’aquests espais.

2. a) En la zona R5, l’ús d’aparcament es considera complementari de l’ús dominant o compatible, amb una proporció minoritària. Atès que l’activitat de restauració que es desenvolupa en les edificacions del Mas Pou, requereixen una superfície important destinada a aparcament (30% dels terrenys qualificats com a zona R5) es sol·licita que l’ús d’aparcament es consideri compatible i no complementari en aquesta zona.

b) En l’àmbit que es fixa com no edificable de la zona R5 vinculada al restaurant del Mas Pou, existeix una construcció que s’utilitza pel restaurant. Segons pot semblar la


normativa no permetria la utilització d’aquesta edificació. Sol·licitem que la normativa concreti aquest punt i que admeti també els usos vinculats en les edificacions existents.

c) Sol·licitar que l’ús de magatzem sigui compatible en la zona R5 atès que es vol ampliar el magatzem del restaurant.

3. Modificar l’ocupació de la zona R6c del 25% al 30-35% i la disminució de la distància mínima a veïns i fons de parcel·la de 5 a 3 metres, per poder concentrar el màxim de l’edificabilitat possible en planta baixa (0,40).

4. Existeix una contradicció entre la regulació d’usos de les edificacions catalogades D-00 en la Normativa del Catàleg de Masies i Cases rurals i la fitxa D-01. Ja que la Normativa admet el turisme rural i l’establiment hoteler, i en la fitxa no figuren aquest usos.

5. Es sol·licita que en els plànols d’ordenació s’incorpori a l’àmbit de la zona SV2, una reserva d’espai qualificada com a servei tècnic per ubicar un centre de transformació elèctrica, per tal de poder desenvolupar les previsions del conveni urbanístic referent a aquest polígon d’actuació.

6. Que s’incorpori a la normativa de sistema d’espais lliures i del PAU-01 que els accessos a les parcel·les qualificades com a Zona R6c, que s’ha de fer per la zona verda, s’ordeni mitjançant el projecte d’urbanització del polígon i el projecte de reparcel·lació inclogui la servitud de pas.

Resposta:

1. Ni l’article 53 “Pati d’illa” que regula de forma genèrica aquests espais ni l’article 150 que regula aquest paràmetre específicament en la zona R5, estableixen cap determinació respecte al seu acabat superficial. Com el POUM no ho regula, seria possible qualsevol tipus d’acabat superficial, tant paviments “tous” com “durs”.

Es considera més oportú continuar no regulant expressament la pavimentació dels patis d’illa, i que aquesta es realitzi en funció de les necessitats dels propietaris.

2. En relació a les qüestions plantejades:

a) Es modifica la consideració de l’aparcament com a ús complementari a ús compatible en la zona R5.

b) Si l’edificació a la qual fa referència l’al·legant és una construcció legalment implantada en el seu dia, però que el nou POUM, si s’aprova amb aquestes determinacions, no permetria edificar-la, la construcció es trobaria en una situació de volum disconforme.

La situació de volum disconforme està regulada per l’article 108 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i l’article 119 del Reglament que la desenvolupa.

Els apartats 4 i 5 de l’article 108 del TRLUC determina:

4. En les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d'edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d'un nou planejament urbanístic, però que no quedin fora d'ordenació, s'hi han d'autoritzar les obres de consolidació i rehabilitació i els canvis d'ús, sempre d'acord amb les condicions bàsiques del nou planejament.

5. Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic es poden mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que s'adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova reglamentació.

L’article 119.2 del Reglament determina:

Les construccions que siguin disconformes amb els paràmetres del nou planejament, però que no quedin fora d’ordenació, se subjecten al règim següent:

a) Es poden autoritzar obres de consolidació i obres de rehabilitació, sempre que el planejament urbanístic no les limiti d’acord amb el què estableix la lletra c) d’aquest apartat.


b) Es poden autoritzar els usos i activitats que siguin conformes amb el nou planejament.

Per tant, la legislació urbanística permet mantenir l’ús, si aquest és compatible pel planejament. En el cas que ens ocupa l’edificació es destina a restaurant, ús permès pel POUM, per tant pot continuar realitzant-lo.

Inclús a l’article 25 de les Normes en tràmit, es permet el canvi l’ús, si aquest és compatible amb el POUM, i realitzar determinades obres de consolidació i rehabilitació. Si bé en aquest cas no seria possible la seva ampliació.

c) L’article 75.14 regula específicament l’ús de magatzem de la següent forma:

“Comprèn les activitats destinades a la conservació, dipòsit i guarda de productes, on no es produeix cap manipulació, tria, agrupament o subdivisió dels mateixos, amb exclusiu subministrament a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors i sense servei de venda directa.

Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat industrial o comercial contigua, es considerarà tot el conjunt com integrat a l'activitat principal.

Els magatzems situats al nucli urbà hauran de preveure l'espai necessari per permetre la correcta accessibilitat dels vehicles de transport i per possibilitar les maniobres de càrrega i descàrrega sense interferir el trànsit.”

Si l’activitat d’emmagatzematge està vinculada al restaurant que hi ha en la mateixa finca, el POUM considera que aquesta ús està integrat, o forma part, de l’ús de restauració, ús permès pel POUM, i per tant

3. En relació a la proposta de modificar paràmetres de la zona R6c::

- s’admet passar del 25% al 30% d’ocupació

- es mantenen les separacions mínimes aprovades inicialment, si be s’admet ( a l’igual que ja es proposa per les zones R6a i R6b), que les edificacions de dos parcel·les contigües puguin compartir una mitgera, formant dos habitatges adossats, sempre que es projectin en un projecte unitari.

4. L’article 3 de la Normativa del Catàleg regula de forma genèrica els usos admesos en els diferents tipus d’edificacions (M-00 o D-00) i en cada fitxa es regulen els usos admesos per a cada construcció. Així és possible que hi hagin edificacions on específicament determinats usos no siguin admesos.

En el cas de les edificacions D-01 Granja Mas Pou, l’ús de turisme rural no seria admès, per quan la legislació sectorial, en concret l’article 53 del Decret 159/2012 que regula els establiments d’allotjament turístic, no permet l’ús de turisme rural en edificacions construïdes desprès de l’any 1950. Segons les dades cadastrals la construcció de les granges són de l’any 1965. En aquest cas indicar que en l’Informe de Turisme demana expressament que es faci constar la data de construcció en els edificacions del Catàleg de Masies i Cases Rurals per tal de poder admetre l’ús d’establiment de turisme rural en aquelles anteriors a 1950. Respecte a l’ús hoteler, aquest seria possible sectorialment i per tant es proposa incorporar-lo als usos admesos.

5. En el plànol O3.1a “Ordenació del sòl urbà – Nucli de Palau-Sator – Qualificació” s’incorpora en la zona SV-2, una reserva d’espai qualificada com a servei tècnic per ubicar un centre de transformació elèctrica, tal i com s’acorda en el conveni urbanístic referent a aquest polígon d’actuació.

6. Primerament es va incorporar a la normativa que regula el polígon d’actuació PAU-01 Mas Pou, l’admissió dels accessos rodats a les parcel·les qualificades com a R6c incloses a l’àmbit territorial pels terrenys qualificats com a sistema d’espais lliures.

El text del POUM redactat amb les modificacions introduïdes resultat del tràmit d’informació pública posterior a la seva aprovació inicial, com es preceptiu, va ser lliurat als Serveis d’Urbanisme de Girona per tal que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona emetés


l’informe urbanístic i territorial previst a l’article 86 bis i a la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, prèvia a l’aprovació provisional pel Ple municipal.

L’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona previ a l’aprovació provisional del Pla, va determinar que es tenia que garantir l’accés viari a les parcel·les qualificades amb la clau R6c fora de l’àmbit de les zones verdes. Per aquest motiu, es modifica l’ordenació del PAU i es preveu un vial públic d’accés a les parcel·les.


Proposta

ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada pel Sr. Frigola Mercader


3.5 GEMMA TURÓN CASTELLÓ


La Sra. Turón sol·licita que es modifiqui l’ordenació de la finca situada a la plaça de l’Església 1 / plaça de la Constitució 3 de Sant Feliu de Boada de forma que la zona que es proposa com a pati d’illa es pugui edificar i reconèixer així les construccions existents.

Ordenació NNSS vigents Ordenació POUM aprovat inicialment

Resposta:

Atès la situació del conjunt d’edificacions existents en la parcel·la de referència, s’admet l’al·legació presentada en el sentit d’incloure en zona R2 edificable les edificacions existents, si be es limita expressament l’alçada d’aquestes edificacions a planta baixa, atès la proximitat de les mateixes amb l’església de Sant de Boada

Proposta

ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada per la Sra. Turón


3.6 JORDI RIEMBAU


EL Sr. Riembau sol·licita que es modifiqui l’ordenació proposada al carrer Viladevall de forma que no es produeixi un retranqueig en les alineacions a carrer, donant continuïtat a les façanes del teixit antic del poble. També proposa que la fondària edificable de 12 metres a front de carrer i de 6 metres a fons de parcel·la, passi a ser de 18 metres a carrer, facilitant així la distribució dels nous habitatges.


Resposta:

Es criteri de l’Ajuntament mantenir, en aquest tram de les edificacions amb façana al carrer de Viladevall, la reculada de l’alineació de les façanes respecte al vial, i la possibilitar de construir una edificació auxiliar alineada a fons de parcel·la.

Proposta

DESESTIMAR l’al·legació presentada


3.7 Ma DEL ROSARIO INFIESTA GUASH


La Sra. Infiesta sol·licita que s’inclogui com a construcció en desús en el Catàleg de Masies i Cases Rurals una granja avícola situada a la parcel·la 156 del polígon 4 de Rústega, amb llicència d’obres del 25.06.1998.

Resposta:

La construcció, que la Sra. Infiesta sol·licita s’incorpori en el Catàleg de masies i cases rurals, és una petita nau avícola amb un estat de conservació molt precari. La nau està formada amb una estructura de tubs metàl·lics, originàriament hi havia estat coberta amb material plàstic, que ja ha desaparegut. Es tracta per tant, d’una construcció molt senzilla amb molt poca entitat que caldria reconstruir, no rehabilitar, per poder admetre els usos que permet l’article 47.3bis del TRLUC.

Proposta

DESESTIMAR l’al·legació presentada per la Sra. Rosario Infiesta.


3.8 NARCIS PI I NICOLAU


El Sr. Pi és propietari de la finca situada al carrer Major 1 de Sant Julià de Boada.

Exposa que els límits de la finca no són els reals, i que l’ordenació proposada, mantenint les distàncies mínimes a límits i carreteres, dificulten la construcció de la parcel·la. Per això fa una proposta d’ordenació que modifica l’edificació de forma que en lloc de ser aïllada com proposa el POUM aprovat inicialment, sigui alineada a front de carrer, i que la parcel·la edificable correspongui a la propietat actual.

Així mateix fa referència a la servitud de 8 metres que no identifica


Proposta de l’al·legant Proposta ordenació POUM-AP

Resposta:

En base a les qüestions plantejades:

- s’ajusten les alineacions – límit parcel·la, als límits reals consolidats

- es qualifica de zona R5 la finca de referència

- es delimita el gàlib màxim d’ocupació de l’edificació i s’ajusten les separacions al límit nord-est de la finca a 3 m i a la carretera a 16m.

Proposta

ESTIMAR l’al·legació presentada pel Sr. Narcís Pi


3.9 ALBERT ORIOL FABRELLAS


El Sr. Albert Oriol Fabrellas presenta les següents al·legacions a diferents articles de les NNUU aprovades inicialment:

1. Que els articles 204.4f i 206b fan referència a l’alçada de les construccions que serà de 5 metres. Es demana si l’alçada es refereix fins al carener o fins el punt d’arrencada de la coberta.

2. En els articles 2040.4e i 206a s’estableix una separació mínima de les construccions de 12 metres a límits de camins i de veïns, i de 15 metres entre edificacions. Es considera que aquestes distàncies són excessives per les mides de les finques agrícoles del municipi, i es proposa reduir la distància a veïns a 5 metres i no fixar distància entre edificacions.

3. A l’article 205.3b s’indica que les noves explotacions ramaderes s’han de separa 100 metres de rieres, torrents i recs. Segons el reglament de domini públic hidràulic existeix una zona de servitud de 5 metres respecte a les lleres on no es pot fer cap actuació i una zona de policia de 100 metres on s’ha de sol·licitar autorització a l’administració d’aigües. Demana que es mantingui aquest criteri, ja que l’ACA és l’organisme competent i més entenedor en aquesta matèria.

4. A l’article 206a) s’indica que cal plantar una doble filera d’arbres per tal de minimitzar l’impacte paisatgístic de la nova construcció. Es demana que aquest requeriment només sigui d’aplicació en zones forestals, ja que en zones de conreu pot resultar contraproduent des del punt de vista paisatgístic.

Resposta:

1. Es refereix al punt d’arrencada de la coberta. Es procedeix a especificar-lo en la Normativa per evitar futures interpretacions errònies.

2. Es modifica el règim de distàncies de forma que la separació mínima a veïns sigui de 5 metres i de 12 metres a eix dels camins de la xarxa bàsica local i 9 metres a la resta de camins públics. S’ha considerat mantenir una distància de 5 metres a les tanques a camins (7 metres a xarxa bàsica i 4 a la resta). S’elimina la separació entre edificacions dintre de la mateixa finca

3. A l’article 116 de les NNUU es recullen les limitacions d’usos i edificacions en les zones de protecció del sistema hidràulic. Segons les determinacions de l’article 6 del Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya, seguint la normativa d’aigües i recomanacions publicades per l’ACA , no es pot edificar en l’avinguda per al període de retorn de 10 anys (sistema hidràulic), ni en la de període de retorn de 100 anys (sistema hídric) ni en la de període de retorn de 500 anys (zona inundable) en les àrees inundables per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d’inundació greu i moderada.

Quan no existeixi un instrument de planificació hidrològica, l’ACA fixa transitòriament en sòl no urbanitzable una franja de protecció de 25 metres dels cursos naturals d’aigües, amidats a partir de l’eix del curs d’aigua.

Davant d’aquesta situació i per una millor coherència amb la regulació del sistema hidràulic del POUM, es proposa reduir la distància de les noves construccions ramaderes a 25 metres de torrents i rieres. Aquesta distància de 25 metres també és un criteri que proposa la “Ponència de sòl no urbanitzable” respecte a les explotacions ramaderes de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de gener de 2016.

4. Respecte a la plantació de vegetació al voltant de les construccions es considera que aquesta pot millorar la relació entre les construccions i el paisatge atenuant la presència quan suposi un impacte visual negatiu. Però si que és cert que la vegetació ha de ser la habitual en la


zona. Per això es modifica el redactat de l’article 207.a de les Normes, introduint aquesta precisió.

Proposta

ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada


3.10 CARMEN MERCADER BONA


La Sra. Carmen Mercader Bona, com propietària de la finca rústega denominada La Closa o Puig d’en Geli ( parcel·la 69 del polígon 2 del cadastre de rústega), al·lega:

- Que la seva finca tenia accés des de la finca registral 567, com així consta en l’escriptura de compra venda d’aquesta finca.

- Que aquest camí no figura en els plànols d’ordenació formant part de la xarxa de camins rurals.

Sol·licita que aquest accés s’inclogui en la xarxa de camins rurals que recull el POUM en tràmit.

Resposta: Consultada:

- la documentació referent a la Modificació de les NN.SS corresponent al nucli de Fontclara (ampliació del sòl urbà i delimitació del PAU “El Clos” en compliment de la resolució del Conseller de PTOP de 15.11.2007) – CTU-G en sessions celebrades el 18 de juny de 2008 i 28 de gener de 2009,

- la documentació referent al projecte de reparcel·lació del PAU El Clos, no figura ordenat el referit accés a la finca en sòl no urbanitzable, ni inscrita en el registre de la propietat la servitud de pas a la que fa referència la Sra. Mercader en el seu escrit d’al·legació.

MODIFICACIO NN.SS FONTCLARA – PAU EL CLOS

Proposta



3.11 MERCÈ MERCADER CORNELL


La Sra. Mercè Mercader Cornell, com propietària de la parcel·la 68 del polígon 2 del cadastre de rústega), al·lega que en la finca encara hi ha unes ruïnes d’un antic habitatge, i sol·licita que s’incorpori al Catàleg de Masies i Cases Rurals, per poder recuperar-lo

Resposta :

Les restes d’edificació a que fa referència la Sra. Mercader efectivament existeixen i hi ha constància de que havien estat un habitatge i posteriorment destinades a activitats relacionades amb els usos agrícoles de la finca, fins que als anys 1960/1970 van quedar en desús..

Les restes de l’antiga edificació es troben en zona de risc hidrològic, amb risc d’inundació en períodes de retorn de 100 i 500 anys, segons consta en la cartografia de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Per aquest motiu no es possible la recuperació d’aquest antic habitatge i la seva inclusió en el Catàleg de Masies i cases rurals.

Proposta



3.12 NARCÍ PI NICOLAU


El Sr. Narcís Pi i Nicolau, com a propietari de la finca situada al carrer Tramuntana número 1 de Sant Julià de Boada. Que la qualificació R5 estableix com a parcel·la mínima la superfície de 600m2, que per poder segregar la part de la seva finca on es troba la granja i la resta en dos parcel·les, seria millor que la parcel·la mínima fos de 500m2. Sol·licita la modificació de la superfície mínima de la zona R5.


Resposta :

Atès que la sol·licitud feta per l’al·legant no suposa, amb caràcter general pel conjunt de zones qualificades amb la clau R5 en el conjunt dels quatre nuclis urbans del municipi, increment d’edificabilitat ni de densitat d’habitatges, es considera acceptable la proposta de fixar en 500 m2 la superfície mínima per poder fer una segregació.

Proposta

ESTIMAR l’al·legació presentada


3.13 JACQUES GIRIBET


El Sr. Jacques Giribet, com a propietari d’una finca inclosa a l’àmbit territorial del PAU-04 en Sant Julià de Boada al·lega:

1. Que si comparem la proposta d’ordenació del polígon d’actuació PAU-04 respecte a la unitat d’actuació UA-03 de les vigents NNSS, suposa un increment notable de les zones verdes, un modificació sense justificar de l’aprofitament al passar de la qualificació 6a a la 6b, en especial amb la reducció en la subzona 6a de la densitat d’habitatges ja que no s’admet l’habitatge bifamiliar en la proposta del POUM, i més càrregues urbanístiques al imposar la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic. També al·lega que hi ha unes càrregues urbanístiques que no es poden concretar econòmicament com són les derivades de l’ampliació de les infraestructures de sanejament i aigua potable, així com la necessitat de preveure espai on ubicar el sistema de sanejament autònom si no es pot connectar a la xarxa general i si es pot, l’obligació d’inscriure un conveni amb l’ACA que garanteixi les obres de millora necessàries de la xarxa de sanejament. Tot això fa que el polígon no sigui viable econòmicament.

2. Per millorar l’ordenació i equilibrar els beneficis i les càrregues del polígon es proposa:

a. Preveure una via de comunicació entre la zona verda prevista en el PAU-04 i el nucli de Sant Julià, atès que és l’únic espai lliure i així no caldria passar per la carretera o el carrer Major lateral i es recuperaria un antic pas que existia en la finca

b. El POUM preveu un vial entre el carrer Tramuntana i el carrer Major, per un pas que s’ha utilitzat darrerament si bé no existia, com es pot comprovar en les escriptures de les finques i en fotografies aèries. Es considera que aquest vial ha de ser expropiat o compensat, situació que no preveu el POUM al incloure’l dintre del polígon. No obstant es considera millor ordenació recuperar l’antic camí i suprimir aquest vial

c. S’adjunten propostes d’ordenació del polígon


d. Atès que la major part del nucli de Sant Julià està qualificat com a zona R5 i el PAU-04 preveu tres habitatges unifamiliars aïllats, que podrien distorsionar les tipologies existents en el nucli, es proposa que es canviï la tipologia edificatòria a R5 mantenint l’edificabilitat prevista al PAU-04 aprovat inicialment.

3. Que davant del PAU-04 hi ha una illa qualificada com a zona R6b considerada sòl urbà consolidat no inclosa en cap àmbit de gestió, on als propietaris dels terrenys no se’ls ha imposat cap càrrega urbanística ni cap cessió d’aprofitament urbanístic, quan és evident que la implantació dels habitatges requerirà major infraestructures. Per tant, es considera que no es produeix el mateix tracte respecte uns i altres.

4. Que es reconegui mitjançant un conveni urbanístic aquest desequilibri de càrregues en relació a l’aprofitament que atorga el POUM al polígon PAU-04, que incorpori també les al·legacions presentades en aquest escrit, que l’Ajuntament assumeixi la redacció dels projectes que desenvolupen el polígon, i que l’equivalent de l’aprofitament urbanístic de cessió es destini en obres d’ampliació de les infraestructures de sanejament i abastament d’aigua.

Resposta:

1. En relació a la proposta del POUM aprovada inicialment:

a) indicar que les diferències observades entre el polígon d’actuació PAU-04 respecte a la unitat d’actuació UA-03 de les vigents NNSS, no suposen majors carregues: la nova ordenació proposada en el text del POUM aprovat inicialment no suposava un increment notable de les zones verdes, atès que a les ja previstes a la UA03 (823 m2) s’afegeixen les ja públiques situades en front de la carretera d’accés (265 m2 ordenades juntament amb l’UA) i les situades sobre la GI-651 que en part foren ordenades en l’UA com a sistema de vialitat (V2-396,88 m2).

El PAU04 ordenava així 1.312 m2 de sòl destinat a espais lliures dels quals 823 m2 corresponen a l’UA i els restants 489 m2 ja estaven ordenats com a espais lliures o en zona de servitud de carretera.

b) En relació a l’aprofitament urbanístic de cessió, cal dir que al tractar-se d’un sòl urbà no consolidat, està subjecta a la referida carrega.

c) En relació a les carregues urbanístiques derivades de la necessària construcció de les xarxes de serveis i urbanització de la vialitat, aquestes ja eren carregues de l’UA. Les condicions relatives al sanejament són les que imposa l’ACA d’obligat compliment.

2. Atenent a l’al·legació presentada, es considera oportú mantenir en la proposta del POUM per a la seva aprovació provisional, l’àmbit de la Modificació de les NNSS - Unitat d’Actuació UA-3 que la CTU-G va aprovar, en sessions celebrades el 18 de juny de 2008 i el 4 de març de 2009, si be adaptant-lo a la base topogràfica de l’ICC amb la que es redacta el POUM.

Aquesta delimitació del PAU, amb els aprofitaments i cessions ordenades, no suposa en cap cas un desequilibri de càrregues en relació al planejament vigent, atès que la relació beneficis / carregues es manté exactament com ja es varen establir en la referida Modificació de les NNSS de l’any 2009, promoguda per l’al·legat, el Sr. Jacques Giribet.


NN.SS VIGENTS PROPOSTA POUM APROVADA INICIALMENT

PROPOSTA POUM APROVACIÓ PROVISIONAL

3. En relació a la proposta de nova ordenació es considera que aquesta no es tindria que estimar, en tant que l’al·legant condiciona la mateixa a la supressió del vial existent situat entre el carrer Tramuntana i el carrer Major, vial que a l’igual que el carrer Tramuntana formen part de la xarxa viaria del nucli i per a on es troben soterrades xarxes de serveis municipals. 4. En relació a les observacions fetes respecte a l’illa veïna, cal indicar que la mateixa ja es troba ordenada en el planejament vigent dins el sòl urbà consolidat, situació que manté el POUM.

5. En relació a que l’Ajuntament assumeixi la redacció dels projectes que desenvolupen el polígon no es en cap cas procedent, atès aquesta unitat d’actuació ja fou ordenada a instància de l’al·legant l’any 2009 i en el document corresponent de modificació de les NNSS ja s’establien les carregues del sector, que el POUM no altera. Per altre banda és la Llei d’Urbanisme qui determina que correspon als promotors del sector les carregues derivades del seu desenvolupament


6. En relació a que l’equivalent de l’aprofitament urbanístic de cessió es destini en obres d’ampliació de les infraestructures de sanejament i abastament d’aigua, aquesta es una situació que en tot cas cal plantejar-la en el procés reparcel·latori, i serà decisió de l’administració, en el seu moment, prendre la decisió que consideri mes oportuna.

Proposta



3.14 MARCEL BLANC SEGARRA


El Sr. Marcel Blanc, com a propietari d’una finca urbana del nucli de Sant Feliu de Boada al·lega:


El Sr. Blanc manifesta que si be l’ordenació inicialment aprovada respecta l’ordenació de les vigents NN.SS., per tal de millorar l’accessibilitat de vehicles i serveis d’emergència, proposa la cessió de 18,80m2 de sòl, situats enfront del carrer de La Font, que s’incorporarien a la vialitat

Ordenació proposada per l’al·legant

Resposta:

La proposta del Sr. Blanc millora la situació actual d’accés a la parcel.la no edificada existent

Proposta

ESTIMAR l’al·legació presentada


3.15 ALBERT CRESPÁN ECHEGOYEN, en representació de la societat GAKUSEI, S.L.


1. En relació a dues parcel·les urbanes situades al nucli de Palau-sator al·lega que per les seves característiques s’haurien d’incloure i qualificar en la zona R5

Ordenació NN.SS Ordenació POUM – Aprovació inicial

2. En relació a la Normativa demana es corregeixi el text de l’art. 154 incorporant el nom de la Clau 6 de les NN.SS. d’Edificació aïllada.

3. En relació a la franja de protecció ambiental Zona SV2, es demana que es suprimeixi al no correspondre a cap espai amb valors ambientals o paisatgístics a protegir

4. Que es mantingui la qualificació i condicions de les NNSS (Zona 6b) en la parcel·la situada en la confluència de la carretera de Palau amb el carrer Ponent, i que qualifiqui com a zona Clau R6c.

Ordenació NN.SS Ordenació POUM – Aprovació inicial

5. Que la parcel·la confrontant amb l’anterior pel nord (zona 6c en NN.SS i 6Rf en POUM) es qualifiqui igual que la situada al sud com a zona Clau R6c de forma que es puguin construir dos habitatges.

Resposta:

1. En relació a la qualificació urbanística:


Atès que l’edificabilitat de 0,50 m2/m2, el número d’habitatges (2 hab), i l’ocupació (50%) coincideixen en les dues qualificacions, la de la zona R5 i la de la zona R6a, s’admet la proposta feta per l’al·legant i es qualifica la parcel·la dins la zona R5

Ordenació proposada – Aprovació provisional

2. En relació al nom de la zona d’edificacions aïllades (atès per les NNSS) es fixa en base al codi de nomenclatures del Mapa Urbanístic de Catalunya i així a aquesta zona l’hi correspon el nom de “Cases aïllades”

3. En relació a la zona de protecció SV2, que correspon a un antic rec, es modifica la seva qualificació a Zona Agrícola de Valor (clau N2a)

4. En relació a la parcel.la referida en el nucli de Fontclara, està qualificada en les NNSS vigents com a zona clau 6b i per tant procedeix corregir l’error gràfic en el plànol informatiu corresponent a l’ordenació vigent.

5. En relació al POUM aprovat inicialment es mantenen, per a la parcel·la referida del nucli de Fontclara, les determinacions del planejament vigent i concretament les de la Unitat d’Actuació 1a, tant pel que fa referència als aprofitaments com a la densitat, en base a la qual es feren el seu dia les cessions que el marc legal del moment exigia.

La proposta d’ordenació aprovada inicialment (zona clau 6Rc) manté aquestes condicions d’edificació de la planificació anterior

Proposta

ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada


3.16 MARC SALVADOR VALLMAJOR


El Sr. Salvador sol·licita que s’inclogui una edificació en estat de ruïna, de la seva propietat i situada a la parcel.la 84 del polígon1 de rustica de Palau-sator, al Catàleg de Masies i Cases Rurals amb la finalitat de poder recuperar-la.

Afirma que en la referida finca hi hauria una edificació d’uns 50 m2, anomenada Can Molines i datada a finals del segle XIX, que havia estat vivenda de la família Molines fins l’any 1.952.

L’estat actual es deu al fet d’haver estat deshabitada en els darrers 64 anys i principalment pel fet acreditat de que part de les pedres es van sostreure l’any 1.978 i possiblement utilitzades en la reconstrucció de la rectoria de Fontanilles.

De les ruïnes existents se’n poden deduir la tipologia, superfície i volumetria, així com la distribució interior original de la casa. Adjunta informació gràfica de l’estat actual i de l’hipotètic original.

Resposta:

Atès que la finca disposa d’accés, que les característiques de l’edificació existent, malgrat l’estat de ruïna en que es troba, permeten deduir la seva planta, l’equip redactor va proposar la incorporació de les restes de Can Molinés (R-01) al Catàleg de Masies i Cases Rurals del POUM


El text del POUM redactat amb les modificacions introduïdes resultat del tràmit d’informació pública posterior a la seva aprovació inicial, com es preceptiu, va ser lliurat als Serveis d’Urbanisme de Girona per tal que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona emetés l’informe urbanístic i territorial previst a l’article 86 bis i a la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, prèvia a l’aprovació provisional pel Ple municipal.

L’apartat 1.7.de dit Acord assenyala, entre d’altres acords, diu: “En referència al catàleg de masies i cases rurals caldrà acreditar que la construcció fitxa R-01 Can Molines havia estat realment un habitatge, d’altra banda, s’haurà d’excloure la fitxa”.

Sol·licitada aquesta acreditació, no ha estat lliurada a l’Ajuntament.

Proposta:

DESESTIMAR l’al·legació presentada pel Sr. Salvador i en conseqüència no incloure en el Catàleg de masies i cases rurals les restes de Can Molinés.


3.17 JOSEP MARIA CORNELL


El Sr. Cornell, en el seu escrit d’al·legació sol·licita:

1. Admetre en l’àmbit del PEU una construcció lleugera amb l’ús exclusiu de magatzem d’eines necessàries pel manteniment dels terrenys pels usos admesos

2. Possibilitar que es puguin realitzar les tanques que limiten el PEU amb mur de pedra de la zona, configurant l’accés al nucli d’una manera homogènia amb tancaments de característiques similar a la zona, i aquesta condició la determini el PEU. .

3. Es proposa un nou límit per la zona SV1, confrontant amb el Mas Ametller,

TEXT APROVAT INICIALMENT PROPOSTA

4. Es demana que en les actuacions de reforma de les edificacions existents, les terrasses integrades en la coberta es separin un metre en lloc dels 3m regulats en la proposta del POUM

Resposta: L’objectiu del PEU és l’ordenació dels espais en sòl no urbanitzable vinculats a l’establiment d’apartaments i turisme rural del Mas Ametller, conjunt edificat en sòl urbà situat al nord al nucli de Fontclara, per tal de garantir la millora de les qualitats paisatgístiques de l’espai que configura la façana nord del nucli de Fontclara. Atès que es tracta d’una zona de risc elevat d’inundació, serà propòsit del PEU el tractament específic d’aquesta situació amb les limitacions que la mateixa comporta per a les activitats de lleure vinculades al Mas Ametller.

Segons es desprèn de l’Estudi d’Inundabilitat del POUM, redactat per l’Institut Geològic de Catalunya, i de les condicions imposades per l’Agència Catalana de l’Aigua, l’àmbit del Pla especial Urbanístic “Mas Ametller” se situa dins de zona inundable per períodes de retorn de 500


anys, amb una part nord classificada de perillositat greu, i amb la part meridional que presenta una perillositat moderada. D’acord amb les possibilitats d’ocupació que estableix l’article 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, s’admetran usos vinculats a l’activitat de turisme rural del Mas Ametller (zona d’aparcament, instal·lacions temporals per esdeveniments puntuals, etc.) en la zona d’inundació de perillositat moderada sempre i quan s’executin les obres de protecció passiva necessàries, segons els calats resultants del model hidràulic, per tal que les cotes definitives del terreny de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació adequades per a la implantació dels usos previstos. D’altra banda, el Pla exclou l’àmbit nord de perillositat greu de qualsevol ús que no sigui l’ordenació d’espais lliures, i no s’hi admet cap tipus de construcció.

La normativa urbanística que regula el Pla especial d’ordenació del “Mas Ametller” ha de garantir el compliment de les condicions establertes pel POUM, en els termes de (1) règim d’usos admesos, (2) mesures passives de protecció (elevació del terreny entre 30 i 50 cm a la zona inundable de perillositat moderada), i (3) estudi d’inundabilitat complementari que valori l’efecte a l’entorn de les mesures considerades.

Conseqüentment i en resposta a l’al·legació presentada:

1. S’admet que dins l’àmbit del PEU, en la zona de perillositat moderada es pugui instal·lar una construcció lleugera amb l’ús i condiciones que es determina el POUM i concretarà el PEU

2. S’admet la possibilitar que es puguin realitzar les tanques que limiten el PEU amb mur de pedra de la zona, amb les condicions que determini el PEU que haurà de ser informat favorablement per l’ACA.

3. Es proposa un nou límit per la zona SV1, confrontant amb el Mas Ametller,

4. S’admet que en les actuacions de reforma de les edificacions existents, les terrasses integrades en la coberta es separin un metre en lloc dels 3m regulats en la proposta del POUM

Proposta

ESTIMAR l’al·legació presentada pel Sr. Jose Maria Cornell


3.18 ENRIC BRANCOS NUÑEZ


El Sr. Narcís Pérez, en representació del Sr. Enric Brancós presenta les següents al·legacions.

1. Que es mantingui l’extensió del nucli urbà de Sant Julia de Boada, classificat en l’Avanç del POUM, i que corresponia bàsicament al del des NN.SS vigents.

Atès que es suposa que els canvis produïts entre l’Avanç de pla i el POUM aprovat inicialment es fonamenten el l’Acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona, de 30 de setembre de 2015:

a) L’informe de la CTU es fa en referència al PTP-CG i aquest no impedeix el manteniment dels aprofitaments previstos en les NN.SS vigents en el moment de l’aprovació del referit planejament territorial, motiu pel qual no procedeix la desclassificació de sòl que indica el citat acord de la CTU de Girona, i es considera que l’Ajuntament pot exercir la seva potestat planificadora i que la CTU no pot en qüestions d’oportunitat.

b) La proposta de l’Avanç era respectuosa amb els criteris del PTPCG, mantenint l’aprofitament previst a les NNSS, al estar situat en la zona immediata al nucli mitjançant vialitat estructurant existent, aprofitament que no afecta visualment a l’entorn, especialment a l’església, i constitueix la pròpia compleció de l’entorn urbà del nucli de Sant Julià de Boada. No es produeixen per tant afectacions paisatgístiques ni morfològiques essent possible que l’Ajuntament mantingui els criteris exposats en l’Avanç de pla per ser valorats de nou per la CTU en posterior informes i acords.

2. Que s’inclogui en la zona clau R5 la porció de finca que es delimita en el plànol A adjunt

Plànol A Plànol B

3. Només amb caràcter subsidiari s’exposa una alternativa consistent en reduir l’extensió del sòl urbà ordenat, fent possible construir quatre habitatges unifamiliars aïllats en la zona delimitada en el plànol B adjunt.


Resposta:

ORDENACIÓ NN.SS AVANÇ DE PLA

PRIMER

En relació a la proposta de mantenir l’ordenació de l’Avanç de POUM cal indicar, com ja fa referència l’al·legant, la proposta d’ordenació aprovada inicialment es deguda a l’acatament de l’Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en sessió de 30 de setembre de 2015, que reduïa els límits del sòl urbà proposats en l’Avanç del POUM. Aquesta decisió es basava en els següents arguments exposats en l’Informe-valoració de l’Avanç de pla:

1. L’informe diu:

“El POUM, preveu en aquesta zona la delimitació d’un àmbit edificable que s’emplaça en unes finques rústiques sense continuïtat amb l’estructura del nucli rural existent, unes finques en posició elevada, disposades en un turó amb una certa massa forestal que suposen un punt singular dins el territori”.

En aquest punt indicar que les finques relacionades :

a) no són finques rústiques sinó finques urbanes qualificades per les NNSS com a zona d’edificació aïllada

b) tenen continuïtat amb l’estructura del nucli urbà existent, i s’ordenen sobre el camí existent de les Conilleres que comunica el nucli de Sant Julià amb el nucli de Fontclara, i dona accés al dipòsit municipal d’aigua.

Per tant, malgrat l’Ajuntament considera que es tracta de finques urbanes en continuïtat amb el nucli de Sant Julià, en acatament a l’Acord de la CTU-G va modificar la proposta de l’Avanç

2. L’informe diu:

“La construcció de nous habitatges i transformació d’aquesta zona suposaria una alteració de la qualitat paisatgística del lloc que cal evitar en el cas que hi hagi alternatives més favorables per a la implantació d’habitatges amb menor presència paisatgística. Atesa la dinàmica de creixement del municipi és difícil defensar la necessitat d’aquesta extensió del nucli nord de Sant Julià de Boada”.

“El planejament territorial preveu per a aquest nucli una estratègia de millora i compleció respecte el sòl actualment consolidat per la qual cosa cal entendre que l’extensió que es proposa excedeix aquestes previsions.”


El Pla Territorial indica que dels quatre nuclis del municipi només el nucli de Palau-sator podria créixer moderadament, mentre que en els altres tres nuclis es tindrien que plantejar actuacions de millora i compleció. Aquestes actuacions s’entenen en base al que el propi PTP-CG ja reconeix i delimita com a sòls urbans, que en el cas de Sant Julià de Boada recull el sòl urbà ordenat en les NN.SS.

L’Ajuntament va considerat que en el conjunt del municipi no volia plantejar nous creixements en extensió, si bé no volia restar sense cap possibilitat de nous habitatges i per aquest motiu va estimar més adient mantenir el sòl urbà ordenat en les vigents NN.SS en Sant Julià (amb les intervencions de millora que es considerin necessàries), que desclassificar sòl urbà de Sant Julià i ordenar nous creixements al nucli de Palau-sator. Per això l’Ajuntament va optar per aquesta alternativa i així ho planteja l’Avanç, compartint no obstant que cal valoritzar, en el sòl urbà existent, la qualitat paisatgística del lloc i minimitzar l’impacta que pot ocasionar la implantació dels nous habitatges.

Per tant, malgrat l’Ajuntament considera que es no es tracta de noves extensions del nucli de Sant Julià, i que el PTP-CG admet l’extensió ja classificada i ordena actuacions de millora i compleció (que no de desclassificació de sòl urbà), en acatament a l’Acord de la CTU-G va modificar la proposta de l’Avanç

3. L’informe diu:

“ D’altra banda, cal tenir present que les noves construccions demanen l’obertura de nova vialitat desvinculada a la del nucli que es traça amb configuracions formalment estranyes en aquest entorn rural on s’emplaça, tot això dins la gestió d’un polígon d’actuació urbanística atès que les característiques d’aquest sòl són essencialment rurals tot i que en el planejament vigent de l’any 1998 ja estaven classificades com a sòl urbà.”

La vialitat que es va proposar és la que ja ordena les vigents NNSS sobre el camí de les Conilleres vinculada al nucli urbà, doncs neix a la carretera, travessa una zona urbana i continua pel referit camí fins el nucli de Fontclara.

Per tant, malgrat l’Ajuntament considera que no s’ordenava nova vialitat desvinculada del nucli de Sant Julià, en acatament a l’Acord de la CTU-G va modificar la proposta de l’Avanç

4. L’informe diu:

“Les possibles necessitats de millora i compleció d’aquest nucli, si es justifiquessin, haurien de limitar-se a la redefinició del seu perímetre per permetre algun nou habitatge si fos el cas, o delimitar àmbits edificables en finques més properes a les edificacions actuals, a cotes inferiors, de menor impacte paisatgístic, com podrien ser les finques emplaçades entre la carretera GI-651 i el camí que limita l’àrea consolidada per la banda sud, optimitzant la disposició actualment prevista de les zones 5 i 6 que s’hi preveuen i la finca lliure a llevant d’aquestes.”

La proposta que fa l’Informe de situar les noves edificacions entre la carretera i el camí, ha estat rebutjada repetidament pel Departament de Cultura, que vol evitar situar edificacions en aquest espai per protegir l’entorn visual de l’església de Sant Julià. Per aquest motiu l’Avanç proposava traslladar la zona edificable que les NNSS situa en aquest espai entre carretera i camí a l’extrem nord.

Per tant, malgrat l’Ajuntament considera inadequada l’alternativa, en acatament a l’Acord de la CTU-G va modificar la proposta de l’Avanç

Així, i pels motius exposats, l’Ajuntament va acordar aprovar inicialment el POUM recollint en les seves determinacions les conseqüències d’aplicar l’acord de la CTU.G de 30.11.2015.


ORDENACIÓ POUM - AI

SEGON

Un cop valorades les opcions plantejades pel l’al·legant, en aspectes coincidents amb les propostes municipals contingudes en el document d’Avanç de POUM, i partint de les al·legacions presentades pel Sr. Enric Brancós, l’equip redactor del POUM planteja a l’Ajuntament la possibilitat d’estimar en part la referida al·legació de forma que atenent als criteris de millora i compleció establerts en el PTP-CG pel nucli de Sant Julià de Boada, partint dels límits del sòl urbà recollits al mateix PTP-CG: a) es mantingui bàsicament el sòl urbà consolidat situat al voltant del Mas Brancós, ordenat pel POUM aprovat inicialment, amb un ajust del límit nord. b) es delimiti un àmbit de sòl urbà no consolidat situat al l’oest del Camí de la Conillera, en el que el es qualifiqui com a sistema d’espais lliures la zona boscosa d’interès paisatgístic situada al nord del Mas Brancós, com a sistema de comunicacions el vial traçat sobre el camí de la Conillera i l’accés al dipòsit municipal d’aigües, i la resta sòl es qualifiqui de zona ciutat jardí. c) que es qualifiqui com a sistema d’espais lliures en el sòl no urbanitzable els terrenys situats a l’oest del sòl urbà no consolidat, prolongació de la zona boscosa existent, a on el troba el Puig de Mas Montellà amb la cota mes alta del nucli de Sant Julià de Boada, puig de notable interès paisatgístic.


CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ PROPOSADES

Aquestes previsions es concreten en:

a) SOL URBÀ CONSOLIDAT, es qualifica de Zona de Cases Agrupades (Clau R5), una extensió superficial total de 4.662 m2 al centre de la qual es troba el Mas Brancós.

b) SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT. es delimita un Polígon d’Actuació urbanística, PAU 05-CAMI DE LA CONILLERA, que de manera específica s’ordena:

a. superfície del polígon d’actuació: 12.879 m2 b. una parcel·la de 7.500 m2 de superfície de sòl, qualificada de Zona de Cases

Aïllades (Clau R6f), amb parcel·les de 1.500m2 i edificabilitat neta de 0,30 m2/m2, amb un màxim d’un habitatge per parcel·la.

c. el desenvolupament del PAU-05 està subjecte a la cessió obligatòria dels terrenys qualificats com: - espai lliure (SV), situats al sud del polígon, amb una extensió superficial de 3.217 m2 - vials (SX); amb una extensió superficial de 2.162 m2

d. el desenvolupament del PAU-05 està subjecte a la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic

e. el sistema d’actuació del PAU 05 serà el de Reparcel·lació, modalitat de compensació bàsica.


ORDENACIÓ PROPOSADA – APROVACIÓ PROVISIONAL

c) SISTEMES EN SÒL NO URBANITZABLE, es planifica un àmbit de superfície total 5.070 m2 a on de manera específica es determina :

a. l’ordenació de 4.748 m2 de sòl per destinar-los a espais lliures al Puig de Mas Montellà

b. l’ordenació de 322 m2 de sòl per destinar-los a consolidar la vialitat d’accés al dipòsit municipal

c. els terrenys compresos en l’àmbit delimitat dins el sòl no urbanitzable seran cedits a l’Ajuntament i seran incorporats al patrimoni municipal del sòl.

TERCER Aquesta proposta alternativa, s’ha de concretar en un conveni urbanístic que formaria part de la documentació del POUM de Palau-sator i tindria naturalesa administrativa. La seva aprovació s’ha d’ajustar al que disposa l’article 8 i 104 del TRLU, així com els articles 25 i 26 del RLU, i la seva eficàcia queda condicionada a la seva aprovació provisional per part de l’Ajuntament de Palau-sator, i la plena efectivitat del mateix a l’aprovació definitiva del POUM per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Proposta

ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada pel Sr. Enric Brancós


3.19 LAURA LUCAYA


La Sra. Laura Lucaya, en el seu escrit d’al·legació sol·licita:

1. Que s’ampliï l’ocupació de la zona clau 6Rf passant de 0,15% al 30% per tal de permetre construir en planta baixa la totalitat de la nova construcció, millorant així l’impacte de l’edifici a l’entorn.

2. Que es mantinguin les distàncies als límits que estableix el Pla en planta baixa i si s’ha d’establir un gàlib per l’edificació propera al carrer que aquest sigui només per la plantes pis, protegint així les visuals al nucli que el Pla persegueix.

Resposta:

1. En relació a l’ocupació de la zona clau 6Rf s’admet passar de 0,15% al 30% pels motius exposats.

2. En relació a les separacions de l’edificació de la zona clau 6Rf es mantenen les condicions fixades pel planejament vigent en el cas que s’edifiqui en dues plantes, es modifica la separació al fons de parcel·la, que es fixa en 10m., en el cas que tota l’edificació es projecte en planta baixa.

Proposta

ESTIMAR l’al·legació presentada per la Sra. Laura Lucaya.


POUM DE PALAU-SATOR INFORME DE L’EQUIP REDACTOR DEL POUM EN RELACIÓ ALS INFORMES D’ORGANISMES I ADMINISTRACIONS, DINS EL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA DEL PLA

Palau-sator, 13 d’abril de 2016 Per l’equip redactor del POUM PAU-CD, SLP Xavier Canosa, arquitecte Núria Díez, arquitecta


ADDENDA – Novembre 2016

Fora del termini d’exposició pública l’Ajuntament de Palau-sator ha rebut els informes de les administracions que a continuació s’indiquen i un escrit de particulars relacionat amb el POUM aprovat inicialment.


2.2 ADMINISTRACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

RE 210 de 09.05.2016

2.2.13 DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ DESENVOLUPAMENT RURAL


RE 220 de 24.05.2016

2.2.14 DEPARTAMENT DE CULTURA Desfavorable vinculant

RE 220 de 24.05.2016

2.2.15 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT ACTIVITATS RADIOACTIVES I EXTRACTIVES I ENERGIA

Favorable

RE 273 de 14.07.2016

2.2.16 DIRECCION GENERAL DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ


RE 304 de 27.07.2016

2.1.17 DEPARTAMENT DE RECOLLIDA SELECTIVA I ENVASOS – AGENCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

Favorable

RE 325 de 13.08.2016

2.2.18 AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA Informe amb condicions

RE 2140 - 04.10.2016

2.2.19 DEPARTAMENT DE CULTURA Favorable vinculant

Registre d’entrada 2.4 ORGANISMES AFECTATSRE 220 de 24.05.2016

2.4.4 CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT Favorable

Registre d’entrada 3 AL·LEGACIONS PARTICULARS Proposta de resolució RE 208 de 04.05.2016

3.20 GERMANS GALOFRÉ BOFILL Desestimar

RE 265 de 05.07.2016

3.21 JAUME OLLER COLOM Estimar



2.2.13 DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

DESENVOLUPAMENT RURAL

Registre 210 de 9 de maig de 2016

Emet un informe favorable amb condicions:

1. Fan advertiment de les servituds de pas de la xarxa de regadiu.

2. Modificar les referències al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP)

3. Permetre a l’article 205.3 “Regulació de les activitats ramaderes” les explotacions extensives amb les condicions que estableix la legislació sectorial vigent. Així mateix, les distàncies de les explotacions porcines a nuclis urbans estan regulades pel RD 324/2000 de 3 de març, i Incorporar a l’apartat 4 la referència al Decret 40/2014.

4. A l’article 3 de la Normativa del Catàleg de Masies i Cases rurals que regula els usos admesos, a l’aparta 1a guió 5 no queda suficientment clar que l’ús següent, propi d’una activitat, ramadera i forestal, estigui admès si no es tracta de producció artesana:

Resposta:

a) L’article 116.9 “Servituds del sistema hidrogràfic” de la Normativa estableix, a més dels 3 metres de servitud de pas al llarg de les canalitzacions, una franja preventiva de 25 metres d’amplada a banda i banda dels recs agrícoles de caràcter permanent, sèquies, canals i drenatges, on prèviament a l’autorització municipal de qualsevol obra caldrà sol·licitar informe vinculant a la Comunitat de Regants

b) Es modifiquen les referències al Departament

c) L’apartat 2 de l’article 206 (abans 205) permet la ramaderia extensiva en tot el sòl no urbanitzable, i l’apartat 3 regula la instal·lació de les intensives, semi-intensives i especial, si bé per evitar confusions es modifica el redactat que restarà:

206.2 La ramaderia extensiva es permesa en el sòl no urbanitzable, si la normativa específica de cada zonificació no indica el contrari. Abans de la seva implantació requerirà d’un projecte tècnic firmat per un tècnic competent que determini la capacitat de càrrega ramadera que pot suportar l’entorn on es desenvolupi l’activitat que ha d’estar validat per l’Ajuntament i autoritzat pel Departament d’agricultura de la Generalitat de Catalunya.

206.3 En el sòl no urbanitzable de Palau-sator, a més de les explotacions extensives, només es permeten la instal·lació de noves explotacions ramaderes intensives, semi-intensives i les especials en els terrenys que la normativa específica de cada zona ho permeti, ..../...

L’apartat 3 de l’article, a més de fer referència a les distàncies que estableix la legislació sectorial, complementa el règim de distàncies en tot tipus d’explotacions ramaderes.

S’incorpora a diversos apartats de l’article 206 la referència al Decret 40/2014. De 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes.

d) L’article 3 apartat 1 de la normativa del Catàleg de Masies i Cases rurals, transcriu els usos admesos per l’article 47.3bis del TRLUC per a les edificacions incloses en el Catàleg. A l’apartat 2 del mateix articles, també s’admeten com a usos permesos el propis del sòl no urbanitzable, i per tant, les activitats a les quals fa referència l’informe.


2.2.14 DEPARTAMENT DE CULTURA


Emet un informe desfavorable vinculant per entendre que no realitza una anàlisi acurada i detallada a nivell de patrimoni cultural, i en concret es refereix:

Patrimoni arqueològic:

1. el subsòl d’alguns elements arquitectònics per la seva cronologia gaudeixen d’expectativa arqueològica, i els projectes que es desenvolupin en aquests indrets hauran de preveure el control arqueològic quan afectin el subsòl.

Precatàleg de Béns a Protegir del POUM (PCBP):

2. BCIN : El Precatàleg (PCBP) no s’inclou la Torre Portal o Torre de les Hores com a BCIN

3. Creu de terme: en cas que sigui una creu de terme original i es trobi en la seva ubicació inicial, en aplicació del Decret 571/1963, per tenir més de 100 anys d’antiguitat, s’entén que hauria de tenir la consideració de BCIN. Cal estudiar-lo i fer la consulta al Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

4. Entorn de protecció del Conjunt Històric del nucli intramurs de Palau-Sator: al tractar-se d’un BCIN la seva delimitació correspon al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, actualment en tràmit. En el moment que sigui aprovada la delimitació, el perímetre publicat al DOGC corresponent s’haurà de traslladar a la fitxa corresponent del PCBP.

5. Entorns de protecció urbanística: la resta d’entorns que delimita el PCBP no tenen la consideració de declaració si no d’entorns de protecció urbanística. Entorns que es valoren positivament.

6. Entorn de protecció de l’església de Sant Julià de Boada: cal corregir que no compta amb entorn declarat com a BCIN

7. Convé, a les fitxes individualitzades dels béns que es trobin dins l’àmbit del CH incoat BCIN o del seu entorn de protecció, fer esment d’aquesta protecció a les seves fitxes individuals.

8. Fragment constructiu d’una paret de tanca (E-12) : atès que en la tanca destaquen espitlleres i paredat d’espiga convé ampliar la documentació i realitzar-hi una visita amb els tècnics del Departament de Cultura, per desestimar, d’acord amb el decret generalista de 22/04/49, la corresponent declaració com a BCIN o protecció integral

9. Manca una fitxa de la torre cilíndrica del veïnat de Pantaleu, declarada BCIN.

10. BCIL : l’informe exposa que els béns no declarats BCIN inclosos en el Catàleg de les NNSS tenen la consideració de BCIL, i per tant, no caldrà tramitar la seva declaració com a BCIL.

11. Dels béns catalogats per les NNSS hi ha dos, Can Florenci i el Molí de Vent de Pantaleu, que no estan inclosos en el PCBP del POUM, cal justificar la seva exclusió.

12. Només s’incorporen dos nous elements, la llinda del carrer Vila d’Amunt (E-06) i Mas Rayó (E-11) a la llista de béns protegits per les NNSS, es recomana ampliar els elements precatalogats pel POUM.

13. Es recomana revisar l’àrea que protegeix Mas Rayó (E-11) ja que la descripció fa esment d’un paller i una era, a més de l’edificació principal, i només es grafia aquesta última.

14. Casa del Prior: s’indica en la fitxa que la majoria dels murs estaven coberts d’arrebossat de calç i que, actualment, desprès d’una recent restauració, han estat deixats en pedra vista. Fóra bo fer esment, a la normativa general, de la necessitat de mantenir o retornar aquest i d’altres paraments amb paredat vist al seu estat original.


15. Convé a cadascuna de les fitxes esmentar les diferents denominacions amb què es coneix i s’identifica un mateix element.

16. Convé completar el PCBP amb un llistat en el qual s’esmenti el nom d’element, així com el nivell de catalogació.

17. A l’article 233.5 “Conjunt Històric de Palau-sator i el seu entorn de protecció” s’ha de precisar que l’informe de la CTPC de Girona ha de ser obligatori i vinculant també fins que s’hagi aprovat definitivament el Pla especial de protecció del CH i el seu entorn de protecció.

Ordenació del nucli intramurs de Palau-Sator:

18. A l’àmbit intramurs del Conjunt Històric de Palau-Sator es regula amb les qualificacions R1a i R2a, la primera correspon a l’embrió de creixement amb origen al Castell i R2a a la resta de l’àmbit d’intramurs. Per la traça dels carrers i estructures visibles, convindria revisar-ho.

19. Convindria senyalitzar en el CH de Palau-Sator la traça de la muralla al plànol O.3.1a, revisar les alçades, ocupacions, les volumetries disconformes, i regular gràficament i no numèricament aquests paràmetres.

20. En la normativa de la qualificació R2 es discrepa de:

a. Admissió de cobertes planes i terrasses integrades en les cobertes inclinades

b. Admissió de persianes enrotllables. Convé regular els sistemes de protecció solar tradicionals

c. Convé justificar l’admissió de la planta sotateulada, doncs no es té constància que sigui tipològica d’aquest nucli.

d. S’hauria de regular les instal·lacions de captació d’energia solar, aquestes no poden ser admeses si provoquen afectacions visuals exteriors

e. Convé justificar que els balcons s’integrin a la tipologia de l’edifici individual i al front urbà on es troba

f. Convé que totes les xemeneies i instal·lacions de ventilació siguin respectuoses i s’integrin a les característiques tipològiques a conservar

g. Es discrepa de les condicions d’aparcament, es considera que dintre de l’àmbit d’intramurs s’hauria d’eximir la reserva d’aparcament

21. No s’ha trobat la documentació mínima per a les sol·licituds de llicència d’obres.

22. En les condicions específiques de les llicències d’obres cal fer extensiu a tot l’àmbit de la zona intramurs, mentre no s’aprovi el Pla especial urbanístic de protecció i conservació del nucli intramurs de Palau-Sator, que qualsevol actuació ha d’estar vist-i-plauada per la Comissió de Patrimoni, i en cap cas vincular aquest tràmit a diferents claus urbanístiques

23. Incorporar les condicions per a la substitució de les façanes dels edificis dintre de l’àmbit intramurs de Palau-sator.

24. Es recomana regular les tanques publicitàries en edificacions dins el recinte intramurs i l’anella perimetral immediata

25. Es recomana regular mínimament les característiques de la franja d’aparcament prevista al sud de l’església, per formar part del front de la façana visual en l’accés més habitual del nucli

26. Es recomana analitzar i regular el passatge separador entre les claus R1 i R2

27. Es discrepa de l’admissió del paredat vist en les façanes quan aquest sigui uniforme. Convé restringir aquest acabat als paraments de façana amb carreuat i prioritzar els acabats estucats i arrebossats (com ja es diu), i sempre, en el cas de paredats vistos, sense junts refosos.


28. Es discrepa de l’admissió única d’obertures amb brancals i llindes de pedra carreus. Dins l’àmbit es troben altres emmarcaments tipològics. Convé afegir que en cap cas els emmarcaments seran mimètics.

Ordenació de la resta de nuclis històrics:

29. Al sector sud de Sant Julià de Boada, a tocar a l’església, les NNSS preveien una franja de terreny qualificada de Verd privat (clau 7), ara, tot es preveu com a zona R2 no edificable, excepte un petit volum. Es considera que l’admissió de l’edificació oculta la visió llunyana de l’església. Es recomana no admetre edificacions en aquest àmbit frontal.

30. Es recomana avaluar el trasllat d’alguna de les determinacions citades anteriorment al nucli de Palau-Sator a la resta de nuclis

Catàleg de masies i cases rurals:

31. Indicar en les fitxes individualitzades les dates de construcció de les edificacions.

32. Es suggereix avaluar si alguns masos poden incloure’s en el PCBP, com són el Mas Marlí, Mas Ferran, la Barraca i Can Bach.

33. Es recomana revisar i acotar més exhaustivament les superfícies construïdes de les edificacions assenyalades en el Catàleg, atès que en alguns casos l’ampliació del 30% permesa podria prendre més presència que l’edificació principal original.

34. Es discrepa de l’admissió d porticons exteriors per entendre que no són tipològics d’aquestes edificacions.

35. Es recomana ampliar els acabats dels elements de fusta exterior en lasurs i olis, evitant l’envernissat brillant.

36. Es recomana que l’admissió de deixar el paredat vist, en el cas que l’acabat actual sigui arrebossat o estucat, només serà admès si es pot justificar que aquest acabat era l’original.

37. Es recomana en la descripció de la tipologia tipus I, no descriure l’acabat de les façanes de pedra com l’única tipològicament original, per entendre que aquest acabat només el podem trobar com original en les construccions més pobres.

Resposta

En relació al Patrimoni arqueològic:

1. Respecte al patrimoni arqueològic el POUM aprovat inicialment recull la informació existent en el moment de redacció del Pla (novembre de 2014) en el projecte EGIPCI seguint les indicacions de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni -Servei d’Arqueologia i Paleontologia-. En aquest inventari només hi havia els sis jaciments arqueològics que s’incorporen al POUM, i no hi havia cap àrea d’expectativa arqueològica, situació que per les consultes efectuades no ha variat fins la data d’avui.

Per tant, es proposa assenyalar amb un asterisc els béns que es relaciona a l’informe que tenen expectatives arqueològiques, incorporant llurs condicions d’intervenció en el subsòl a l’article 240 “Elements arquitectònics amb expectativa arqueològica” de les Normes Urbanístiques i a les fitxes del Precatàleg corresponents.

Article 240 Elements arquitectònics amb expectativa arqueològica (E-00*)

S’assenyala amb un asterisc (E-00*) aquells elements arquitectònics on es preveu, que per la seva cronologia, el seu subsòl gaudeix d’expectativa arqueològica.


Qualsevol obra que afecti al subsòl d’aquests elements arquitectònics el promotor prèviament s’haurà de posar en contacte amb el Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal de programar un control arqueològic.

En relació al Precatàleg de Béns a Protegir del POUM (PCBP):

2. El POUM aprovat inicialment ja inclou la Torre de les Hores o Torre del Portal en el PCBP amb la clau E-3, en la categoria 1 Béns culturals d’interès nacional. Aquesta condició ja resultava assenyalada en el plànol “O3.2a Ordenació del sòl urbà – Nucli de Palau-sator – Ordenació de l’Edificació”

3. Respecte a la Creu de Terme, el POUM aprovat inicialment recull en el seu Precatàleg el contingut de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’aplicació eGIPCI. Amb el número 7222 figura la Creu de Terme i no consta que tingui un grau de protecció de BCIN. No obstant, en la fitxa individual d’aquest element s’incorpora que aquest estudi s’haurà de realitzar en el moment que es redacti el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni del municipi de Palau-sator

4. En relació a l’entorn de protecció del CH del nucli intramurs de Palau-Sator, a l’article 233 “Conjunt històric de Palau-Sator i el seu entorn de protecció” de les Normes Urbanístiques aprovades inicialment (ara article 236) ja es fa referència a que l’expedient de incoació de BCIN del CH de Palau-Sator i la delimitació del seu entorn de protecció està en tràmit, i que la delimitació que fa el POUM és transitòria mentre no s’aprovi definitivament aquest expedient d’incoació; delimitació que correspon exactament a la de l’expedient incoat redactat per la Generalitat de Catalunya.

5. En relació a la resta d’entorns de protecció urbanística que el POUM delimita, es proposa especificar a la Categoria 5 Entorns de protecció de l’article 229 “Categories de Protecció” de les Normes Urbanístiques (ara article 233) els entorns de protecció urbanística i els entorns declarats, així com en les corresponents fitxes dels béns.

Article 233 Categories de protecció .../... Categoria 5 Entorns de protecció

L’adequada protecció d’un bé pot requerir la delimitació i regulació d’un àmbit de protecció al seu entorn, l’alteració del qual podria afectar i desmerèixer els valors del bé catalogat, trencant la seva harmonia amb l’entorn natural i/o la identitat del paisatge urbà on s’emplaça. Aquest entorn és constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé catalogat.

Pel que fa al municipi de Palau-Sator aquest POUM distingeix els següents entorns de protecció:

- Entorns de protecció d’un BCIN declarats per la Generalitat de Catalunya:

- Entorn de protecció del Conjunt Històric de Palau-sator (E-4)

- Entorn de protecció urbanística:

- Entorn de l’església del Sant Julià de Boada (E-1)

- Entorn de l’església de Sant Pau de Fontclara (E-7)

- Entorn de l’església de Sant Feliu de Boada (E-9)

6. L’entorn de protecció de l’església de Sant Julià de Boada es remet a l’apartat anterior, on s’especifica que el seu entorn és de protecció urbanística i no està declarat BCIN.


7. S’incorpora a les fitxes individuals dels béns inclosos dintre del CH de Palau-Sator o el seu entorn aquesta condició de protecció. Es tracta de les fitxes (E-2, E-3, E-5, E-8, E-10, J-1, J-2, J-3, J-5 I J-6)

8. En la fitxa individual del fragment constructiu d’una paret de tanca (E-12) s’incorpora que caldrà un estudi detallat i realitzar-hi una visita amb els tècnics del Departament de Cultura en el moment que es redacti el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni del municipi de Palau-sator per desestimar, si procedeix i d’acord amb el decret generalista de 22/04/49, la corresponent declaració com a BCIN o protecció integral

9. En relació a la torre cilíndrica del veïnat de Pantaleu, a l’igual que Can Florenci, malgrat que en les Normes Subsidiàries i l’Inventari de la Generalitat de Catalunya figura dintre del terme municipal de Palau-Sator, amb l’últim atermenament realitzat es pot comprovar que ambdós estan situats al terme de Forallac, i per tant, fora de l’àmbit territorial d’aquest POUM.

10. Es modifica la categoria dels béns inclosos en les anteriors NNSS que no són BCIN, que passaran a tenir la consideració de BCIL i no de BPU com proposava el POUM aprovat inicialment (E-6 –abans E-14-,E-7, E-8, E-9, E-10, E-11, E-12 i E-13)

11. Can Florenci i el Molí de Vent de Pantaleu, també denominat Torre cilíndrica de Pantaleu, com s’ha exposat a l’apartat 9 d’aquest informe es troben situats al municipi de Forallac, fora de l’àmbit competencial d’aquest POUM.

12. En relació al Mas Rayó (E-11) es precisa que no és una nova incorporació atès que les Normes Subsidiàries la catalogaven amb el nom de Casa del Prior. En la modificació puntual de les Normes Subsidiàries aprovada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en les sessions de 23 de juliol i de 5 de març de 2008 s’aclareix que la Casa del Prior en realitat és el Mas Rayó, també denominada Can Moret i Can Bruguera; i que la Casa del Prior és una altra edificació que s’incorpora com un nou element al catàleg de les Normes Subsidiàries.

13. Respecte al Mas Rayó s’amplia l’àmbit amb el cobert tradicional i les restes de l’era.

14. S’introdueix la condició de restituir els acabats dels paraments verticals originals a l’article 237.3l, conjuntament amb altres criteris d’intervenció, de forma que l’article queda redactat de la següent manera:

Article 237 Condicions de les obres admeses en els elements arquitectònics

precatalogats.


1. En tant no sigui vigent el Pla Especial de Protecció del Patrimoni corresponent, es podran autoritzar únicament obres de consolidació i conservació de caràcter urgent i les que preveu aquesta normativa urbanística, amb informe previ del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els usos seran concordants amb les característiques i posada en valor dels edificis a protegir. Es prohibeixen expressament l'enderrocament o la transformació i canvi de les característiques físiques dels edificis i, si s’escau, de llurs entorns ambientals.

2. Així mateix, en tant no sigui vigent el Pla Especial, es limitaran les modificacions dels edificis catalogats als elements no estructurals ni constitutius de les seves característiques formals ni als que puguin alterar els valors que han motivat la seva inclusió en el Precatàleg. El projecte de modificació haurà de justificar la conveniència o necessitat de les obres de modificació, que es descriuran en una memòria i s'assenyalaran en plànols de planta, secció i alçats.

3. En el cas que es vulgui realitzar altres obres de reforma, o ampliacions, es podrà opcionalment redactar i tramitar un pla especial urbanístic per un element catalogat. Les intervencions adoptaran els següents criteris generals:

a) Les intervencions han de respectar i salvaguardar els valors dels elements o conjunts que han motivat la inclusió en el Precatàleg. S’han de conservar les característiques més remarcables del bé.

b) Els béns protegits no podran ser enderrocats o desmuntats sense el tràmit de descatalogació

c) Es podran eliminar parts, només en el cas que siguin impròpies o que l’eliminació comporti una millor interpretació històrica. En aquest cas, s’haurà de documentar les parts que hagin d’ésser eliminades.

d) Han de prevaldre criteris de conjunt, tenint en compte els edificis veïns,, els espais urbans adjacents i el tractament paisatgístic de l’entorn.

e) Restituir les cobertes originals, mantenint la seva configuració i pendents, introduint-hi només els canvis imprescindibles per adequar-la a l’ús previst.

f) Es mantindran els elements originals, sempre que sigui possible.

g) Reparar els elements deteriorats per restablir l’estabilitat estructural o substituir-los per altres de nous, similars als existents quant a mesura, escala, qualitat i disseny.

h) Recuperar la distribució espacial de l’edifici quant a porxos, galeries, escales i estances i les relacions originals entre les peces.

i) Introduir els canvis imprescindibles per adequar-lo a l’ús que se l’hi adjudica, tenint en compte les seves característiques arquitectòniques específiques.

j) Conservar i reparar els materials i fusteries originals, sempre que sigui possible. Si no, substituir-lo per uns de nous de característiques el més similars possibles.

k) Conservar les textures i els colors originals més antics dels tractaments superficials.

l) Reparar o restituir els elements arquitectònics desapareguts. En el cas de paraments verticals coberts amb arrebossats de calç i que han estat repicats per deixar la pedra vista, caldrà retornar l’acabat superficial al seu estat original amb arrebossats de calç.

4. Qualsevol tipus d’obra o actuació en els béns catalogats com a BCIN caldrà que sigui informada prèviament pel Departament de Cultura –comissió Territorials de Patrimoni.

15. S’introdueix les diferents denominacions dels elements precatalogats, concretament:

- Torre de les Hores o Torre del Portal (E-03)


- Mas Figueres o Mas Ventós (E-06*)

- Mas Rayó o Can Moret o Can Bruguera (E-11*)

16. S’incorpora la referida llista a l’Annex V de les Normes Urbanístiques que conté les fitxes individualitzades dels béns precatalogats.

17. S’incorpora l’aclariment a l’article 236.5 “Conjunt Històric de Palau-sator i el seu entorn de protecció” (article 233.5 del document aprovat inicialment).

En relació a l’ordenació del nucli intramurs de Palau-Sator:

18. Al voltant de la torre del Castell és possible que hi hagués una primera muralla perimetral, el traçat de la qual correspondria al carrer Fontanella, Tantiro, corredor per darrera de les cases del carrer Major (androna) i la plaça del Castell.

Només resta un tram relativament conservat en l’androna situada entre les cases del carrer Major i part del carrer Tantiro, que es qualifiquen com a R1a. Les cases situades entre el carrer Fontanella (pas exterior de la primera muralla) i el carrer del Castell (obert possiblement al segle XIX en l’interior de l’antic pati d’armes del Castell) són edificacions més recents, segles XVIII i XIX. A la llinda d’una porta del carrer Fontanella 8 hi ha assenyalada la data de 1882. Per tant, es va considerar més oportú qualificar aquesta part com a zona R2 (tal i com ja ho feien les NN.SS), per no romandre restes d’edificacions del nucli originari.

No obstant, i atenent al suggeriment fet, es proposa que la totalitat dels àmbits privats situats a l’interior del que fou muralla del Castell es qualifiquin com a zona R1a, garantint així un major grau de protecció per actuacions futures.

19. En relació a la conveniència de senyalitzar en el CH de Palau-Sator la traça de la muralla al plànol O.3.1a, revisar les alçades, ocupacions, les volumetries disconformes, i regular gràficament i no numèricament aquests paràmetres, indicar que en el procés de participació ciutadana i en el tràmit de consultes de particulars al text aprovat inicialment, ja es va detectar la necessitat de procedir a incorporar en el text urbanístic un major detall de l’ordenació proposada en el CH de Palau-sator.

A tals efectes es varen redactar uns nous plànols d’ordenació de l’edificació, que el text proposat per l’aprovació provisional s’incorporen amb la clau “O3.3 Àmbit del Pla especial de protecció del recinte emmurallat del nucli de Palau-sator – Ordenació de l’edificació” en els que es detalla a partir de la planta i alçats de la totalitat de les parcel·les i edificacions existents en aquest àmbit territorial, les condicions d’edificació.

Aquests plànols, a més de les ocupacions i alçades, indiquen característiques específiques de les edificacions del Conjunt Històric des de la perspectiva del patrimoni històric, arqueològic i arquitectònic, fent referència gràfica específica a:

- els bens precatalogats

- la situació dels jaciments arqueològics

- la localització de l’antiga necròpolis

- la localització de la muralla medieval

- la localització de la muralla del S.XVI

- la localització de la muralla del Castell

- els edificis amb elements arquitectònics d’interès, des de l’època medieval fins el S.XIX


Aquests plànols són d’ordenació i per tant vinculants pel que afecta a l’ocupació i alçades de les edificacions, en tant no es redacti i aprovi el Pla especial urbanístic de protecció del patrimoni que el POUM delimita i ordena pel conjunt d’edificacions situades sobre i a l’interior de les muralles medieval i del S.XVI.

Aquest PEU estudiarà amb detall aquest conjunt, amb l’objectiu de mantenir la seva estructura urbana i arquitectònica i les característiques generals de l’ambient i la silueta paisatgística.

Així el Pla especial urbanístic completarà i ampliarà la regulació de les condicions d’ordenació, edificació i ús de les zonificacions R1-Nucli antic, R2-Urbà tradicional i dels sistemes urbanístics, atenent especialment a la volumetria de les edificacions i a les característiques arquitectòniques de les mateixes. Haurà de fixar les alçades de les edificacions mitjançant alçats detallats dels fronts edificats dels carrers, concretar la composició de les façanes, determinar quins volums són impropis de les tipologies a protegir, i si fos el cas concretar les volumetries en situació de fora d’ordenació i disconformes, així com les ampliacions admissibles.

20. Respecte als paràmetres de la qualificació R2 es concreta:

a. Únicament s’admeten en les edificacions principals les cobertes inclinades. Excepte que les cobertes originals siguin diferents.

b. Es proposa regular els elements de protecció solar de la següent manera

Les persianes no comercials instal·lades en finestres i balconeres com a protecció solar, seran de corda o qualsevol sistema tradicional. Es prohibeix expressament les persianes enrotllables amb caixó.

c. No admet la planta sotateulada, per sobre de l’última planta regulada en el plànol d’ordenació de l’edificació

d. L’article 68 3b) que regula les cobertes dels edificis estableix, de forma genèrica per tot tipus d’edificacions, que únicament podran sobresortir-hi:

- els elements de ventilació i xemeneies,

- les antenes i altres instal·lacions elèctriques, que quan sigui possible es situaran de forma que no siguin visibles des del carrer,

- les claraboies i plaques fotovoltaiques, que seran paral·leles a la coberta a menys de 50 cm i sempre que sigui possible no podran ser visibles des del carrer,

- la sala de màquines de l’ascensor que en els tres primers mestres des de façana no podran sobresortir.

No obstant, s’afegeix la següent determinació a les cobertes de la qualificació R2 sobre les plaques solars (article 134 de les Normes):

Només serà admesa la col·locació de plaques fotovoltaiques o altres elements relacionats amb la utilització amb les energies renovables sempre i quan es demostri la seva integració arquitectònica en la volumetria de l’edifici i no provoquin afectacions visuals exteriors.

e. S’incorpora la necessitat de justificar la integració dels cossos sortints en la tipologia de l’edifici i del front on es situen.

f. S’incorpora aquesta determinació a l’article 134 de les Normes que regula les cobertes de la qualificació R2.

g. S’eximeix la reserva d’aparcament en els edificis situats en el nucli intramurs de Palau-Sator.


21. Respecte a la documentació necessària per demanar llicència d’obres, aquesta es regula per la corresponent Ordenança municipal.

22. Respecte a l’obtenció d’informe de la Comissió de Patrimoni, aquesta determinació s’inclou en els articles 126.1 que regula la qualificació R1, 135.1 que regula la qualificació R2, i 236.5 que regula el Conjunt Històric de Palau-Sator i el seu entorn de protecció

23. S’incorpora les condicions per a la substitució de les façanes dels edificis dintre de l’àmbit intramurs de Palau-sator a l’article 125 que regula les façanes de la zona R1 i article 134 que les regula de la zona R2

24. L’article 236 que regula el Conjunt Històric de Palau-Sator i el seu entorn de protecció determina que està prohibit la col·locació d’anuncis i rètols publicitaris, i que els rètols que anuncien serveis públics, els de senyalització i els comercials han de ser harmònics amb el conjunt. Per a més detall es considera oportú que sigui el Pla especial urbanístic que s’ha de redactat qui precisi la regulació.

25. Pel que fa als terrenys qualificats com a sistemes d’aparcament i espais lliures situats al sud del nucli de Palau-sator, es delimita un àmbit de pla especial urbanístic (PEU-04) que ordenarà aquests espais tenint en compte la seva importància paisatgística respecte al nucli de Palau-Sator i l’església de Sant Pere.

26. En relació al passatge separador entre les claus R1 i R2, espai corresponent a l’androna que coincideix amb el límit exterior del traçat de la muralla del Castell, el POUM l’incorpora al sistema general de comunicacions i en concret com a via de vianants.

Les edificacions actualment existents que ocupen part d’aquest passatge resten en situació de fora d’ordenació. Serà el Pla especial de protecció del recinte emmurallat del nucli de Palau-sator, qui de forma detalla concreti aquesta determinació del POUM

27. L’admissió del paredat vist a més de ser uniforme en tot el parament, es requereix que les peces siguin de dimensió acceptable per ser vistes i es rejunten amb morter de calç del mateix color que les pedres. S’inclou a l’article 134 de les Normes que s’haurà de justificar que aquest acabat de paredat vist era l’original i que l’acabat de façana serà preferentment arrebossat pintat o arrebossat amb morter de calç.

28. El text del POUM aprovat inicialment no admet únicament brancalls i llindes de carreus, es diu que aquests s’han de preservar, no excloent altres tipologies. S’inclou també a l’article 134 de les Normes la preservació d’altres emmarcaments tipològics i s’afegeix que en cap cas els emmarcaments seran mimètics.

En relació a l’ordenació de la resta de nuclis històrics:

29. L’església de Sant Julià limita a l’est, sud i oest, amb una finca urbana d’una superfície aproximada de 900 metres quadrats situada sobre una plataforma (cota mitja ICC 25.50m )per sobre del camí situat al sud (cota mitja ICC 23.15m) i està edificada parcialment amb un cos d’una planta destinat a aparcament (a l’oest de la parcel·la i amb accés des del camí), dues naus agrícoles d’una planta (al centre de la parcel·la i amb accés sobre la plataforma superior) i una edificació de dues plantes (a l’est de la parcel·la i amb accés des de la plataforma superior). Les NNSS qualifiquen aquesta finca dins la Zona Pati privat.


El POUM proposa que s’eliminin l’edificació destinada a aparcament, les dues naus agrícoles situades sobre la plataforma i que limiten les visuals sobre l’església de Sant Julià, i l’edificació adossada a la mateixa església d’una planta d’alçada, admetent únicament la possibilitat de:

- construir un volum soterrat respecte a la cota de la plataforma, amb accés des del camí i destinat exclusivament a aparcament


- conservar una part de la construcció existents de baixa i una planta pis, concretament una peça d’aproximadament 50 metres quadrats de planta, situada en l’extrem est de la finca.

30. Les determinacions de conservació pel nucli de Palau-Sator també s’aplicaran al nucli fundacional de Sant Feliu i Sant Julià de Boada també qualificats com a R2 Urbà tradicional.

En relació al Catàleg de masies i cases rurals:

31. S’incorporen en les fitxes individualitzades del catàleg la datació de les edificacions que mancaven

32. S’inclouen en el PCBP del POUM el Mas Marlí, la Barraca i Can Bach, no s’incorpora el Mas Ferran per tractar-se d’una masia més recent.

33. Es considera més oportú no assenyalar en els plànols de les fitxes les possibles ampliacions, ja que aquestes també dependran de l’ús que es vulgui donar. Només remarcar que la normativa ja estableix que les ampliacions s’han d’integrar i no alterar les volumetries originals i que el procediment per autoritzar obres d’ampliació en masies i cases rurals precisen d’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

34. Es suprimeix de la normativa la utilització de porticons exteriors per raons d’adequació tipològica.

35. S’amplien els acabats de fusta de les fusteries amb la utilització de lasurs i olis, així com evitar l’ús de l’envernissat brillant.

36. S’incorpora a la normativa la exigència de que el paredat vist ha de ser l’original

37. Es modifica la referència a l’acabat de les façanes de la tipologia I de masies.

2.2.15 DEPARTAMENT D’EMPRESA I CONEIXEMENT SECCIÓ D’ACTIVITATS RADIOACTIVES I EXTRACTIVES I ENERGIA


Emet un informe favorable, amb consideracions que no afecten al document.

2.2.16 DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA DIRECCIÓ GENERAL DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Registre 273 de 14 de juliol de 2016

Emet un informe favorable, amb les següents observacions:

1. Adequar el règim de llicència previst en l’article 18 de la normativa del POUM a la legislació urbanística i sectorial vigent.

2. Suprimir la vinculació de les infraestructures de telecomunicacions amb els usos en els articles 75 i 76 de la normativa.

3. L’aplicació del règim d’autorització que es preveu en l’article 207 sobre les instal·lacions de telecomunicacions ha de respectar la legislació sectorial i aplicant-se en els casos admesos per aquesta legislació.

Resposta

1. Es suprimeix a l’article 18 de la Normativa les referències a la legislació sectorial.


2. L’informe no vol que es considerin les infraestructures de telecomunicacions com un servei tècnic, assenyalant que al no formar part dels usos inclosos en serveis tècnics, la regulació d’usos en les diferents qualificacions no l’inclou, restant prohibit per tant en to el municipi.

La legislació urbanística considera les infraestructures de telecomunicacions com un servei tècnic, l’article 33.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme estableix: “Els serveis tècnics, que formen part del sistema urbanístic d’equipaments comunitaris d’acord amb l’article 34.5 de la Llei d’urbanisme, comprenen, entre d’altres, els parcs de maquinària, les infraestructures hidràuliques i les instal·lacions de gestió de residus, d’abastament i subministrament d’aigua, de sanejament, de producció i distribució d’energia, i de telecomunicacions. El planejament urbanístic pot preveure que el sòl destinat a serveis tècnics pugui ser de titularitat pública o privada, i pot establir l’obligació de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació de serveis tècnics.”

El POUM és un pla urbanístic que s’ha d’ajustar als conceptes i determinacions de la legislació urbanística, i per tant, considera que les infraestructures de telecomunicacions formen part del sistema de serveis tècnics. Si no fos així no s’ajustaria a la legislació d’aplicació.

3. L’article 208.3 (anteriorment 207) regula el procediment d’autorització de les instal·lacions d’interès públic en sòl no urbanitzable, que inclou les infraestructures de telecomunicacions en aplicació de l’article 47 del TRLUC. La regulació de les autoritzacions es remet al Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre la protecció de la legalitat urbanística, legislació urbanística que és d’aplicació.

2.2.17 DEPARTAMENT DE RECOLLIDA SELECTIVA I ENVASOS AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

Registre 304 de 27 de juliol de 2016

Emet un informe favorable, recordant que caldrà donar compliment a la normativa així com els plans i programes referents a residus.

2.2.18 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Registre núm. 325 de 23 d’agost de 2016

Emet un informe sobre el POUM aprovat inicialment, amb les següents observacions:

1. La documentació gràfica del POUM haurà d’incorporar, a dins de la delimitació de l’àmbit superficial del “Sistema hidrogràfic” (clau SH), la totalitat dels cursos fluvials del municipi amb independència de que la llera estigui coberta i/o ocupada i sens perjudici de les limitacions d’ús dels terrenys confrontants que resultin de l’aplicació de la normativa urbanística per la protecció de la zona de servitud del domini públic hidràulic.

2. El document del POUM s’ha de completar amb la correcció de l’estudi d’inundabilitat presentat, d’acord amb les deficiències i indicacions de l’apartat de ”Zonificació de l’espai fluvial i inundabilitat” de les consideracions d’aquest informe i els criteris de les “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local“ de març 2003 de l’Agència Catalana de l’Aigua. L’estudi d’inundabilitat corregit s’haurà de presentar a l’agència per a l’emissió d’informe favorable.

3. Es necessari superposar la zonificació amb l’ordenació del sòl (urbà i no urbanitzable) proposada per poder establir adequadament, en els plànols d’ordenació, des del punt de


vista urbanístic, les servituds de protecció del sistema hidrogràfic i de les àrees inundables i adaptar convenientment la qualificació urbanística.

4. La proposta d’ordenació, zonificació i rasants d’urbanització en el sector de sòl no urbanitzable PEU 01 “Mas Ametller”, que previsiblement ocupa parcialment zones que pateixen condicions de risc hidrològic, així com l’extrem nord-est del nucli urbà de Fontclara, s’establiran en concordança amb els resultats definitius, segons la correcció de l’estudi d’inundabilitat del POUM, per tal de confirmar les propostes de planejament derivat i determinar, si calen, modificacions i/o actuacions d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva necessàries segons els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua el 28 de juny de 2001 i modificats el 2 de març de 2006 sobre l’ocupació dels terrenys integrats en el Sistema Hídric i les zones inundables i les determinacions de la directiva de l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

5. Si, d’acord amb les previsions, es pot admetre la connexió de la xarxa d’aigües residuals dels sectors de futur desenvolupament al sistema de sanejament en alta, les condicions que obligaran a les parts es concretaran i formalitzaran en un conveni entre el promotor, l’ajuntament, l’ens gestor del sistema de sanejament i l’ACA que s’incorporarà com a document annex al projecte d’urbanització.

6. D’acord amb l’article 259 ter a) del Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat per Real Decret 1290/2012 de 7 de setembre, caldrà justificar l’adopció de xarxes de sanejament unitàries o separatives en sectors de sòl residencials i seran preferentment separatives en els sectors industrials. En aquest cas, la xarxa de pluvials incorporarà els dispositius necessaris per a la retenció de residus o productes contaminants que pugui arrossegar l’aigua abans del seu abocament al medi.

7. En tot cas només quedaran justificades les xarxes de sanejament unitàries sempre i quan no es pugui dissenyar una solució tècnica alternativa d’acord amb el que estableix l’article 8 del Reglament de serveis públics de Sanejament (Decret 130/2003 de 13 de maig).

8. En el tràmit d’aprovació provisional del POUM es sol·licitarà novament informe a l’Agència Catalana de l’Aigua.

9. Els documents de planejament derivat es redactaran d’acord amb les prescripcions anteriors i es remetran per l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.

10. Pel que fa al compliment de la Directiva marc d'Aigües, el planejament derivat que desenvolupi el POUM haurà d’adaptar-se en tot moment a les disposicions vigents que es derivin de l’aplicació de la directiva i, en particular, al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Decret 171/2014 de 23 de desembre).

INFORME DE L’EQUIP REDACTOR DEL POUM

Les propostes de planificació municipal que conté el POUM aprovat inicialment, pel que feia al sistema hídric, sistema hidràulic, inundabilitat i a l’ordenació urbanística relacionada, es varen formular en base a l’Estudi d’Inundabilitat (Codi AP-082/2013 de desembre de 2013) redactat per l’Institut Geogràfic de Catalunya, per encàrrec de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

Atès que de l’Informe de l’ACA es desprèn la necessitat de revisar aquest Estudi d’Inundabilitat, l’Ajuntament de Palau-sator va sol·licitar a l’administració competent la seva actualització en base als requeriments de l’ACA, i així l’IGC ha tramés a l’Ajuntament l’Actualització de l’Estudi d’Inundabilitat de Palau-sator (Codi AP-068-16 d’octubre de 2016), en base al qual donem resposta a les consideracions que fa l’Agència Catalana de l’Aigua en relació al POUM aprovat inicialment, introduint les modificacions que se’n deriven en el text del POUM que es presenta per a la seva aprovació provisional.

En relació a l’apartat primer de l’Informe


S’ha delimitat l’àmbit del sistema hidrogràfic dels cursos fluvials de règim natural del terme de Palau-sator. Respecte a la versió del Pla aprovat inicialment, s’hi ha afegit el rec Riell, que drena una part de les aigües dels relleus més orientals de la Muntanya Seca, ocupa una conca de superfície petita, es tracta d’un curs encaixonat amb una llera amb prou capacitat hidràulica i presenta una desviació antròpica ben encaixada aigües avall fins a la confluència amb la riera Grossa, ja fora del terme municipal.

Per a la delimitació del sistema hidràulic s’han tingut en compte els criteris que estableix l’Agència Catalana de l’Aigua en l’annex 1 (Determinació de lleres) del document “Zonificació de l’espai fluvial”.

En relació a l’apartat segon de l’Informe

El text del POUM de Palau-sator que es presenta a l’aprovació provisional va acompanyat de l’estudi d’inundabilitat refet d’acord amb les indicacions de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Els canvis que s’han introduït respecte la versió anterior responen als següents criteris/consideracions:

Respecte a l’obtenció del llindar d’escorrentiu: s’ha utilitzat la cartografia geològica disponible dels GeoTreballs (1:25000, GT-I i GT-V) per determinar els grups hidrològics del sòl; més detallada que la cartografia a escala 1:50.000 que recomanava l’Agència Catalana de l’Aigua.

Respecte la determinació del coeficient adimensional KA: no s’ha unificat per les diferents conques les quals, en tenir diferent àrea, es caracteritzen per un coeficient específic diferent.

Respecte l’ús del sòl d’una zona boscosa: no s’ha fet la revisió orto fotogràfica concloent que la zonificació utilitzada era correcta.

Respecte les dades de pendent d’un sector en el model hidrològic: s’ha corregit l’error.

Respecte els coeficients de rugositat de Manning de les lleres: s’han modificat a l’alça d’acord amb el redactat de l’ACA.

Respecte als fitxers executables del model IBER, s’annexen al document revisat. Indicar que la documentació digital, en arxius executables, del programa IBER utilitzat en l’estudi d’Inundabilitat (models hidràulics) no es troben a disposició de l’Ajuntament de Palau-sator, i que els mateixos han estat lliurats per l’IGC a la Direcció general d’Urbanisme.

En relació a l’apartat tercer de l’Informe

Els plànols d’ordenació del Pla adeqüen la qualificació urbanística als efectes de la delimitació del sistema hidrogràfic, de les seves servituds de protecció (sistema hídric) i de les zones inundables, i per tant el règim previst d’usos és compatible amb el que estableix l’article 6 (Directriu de preservació front als riscs d’inundació) del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Pel conjunt del terme municipal, la zonificació de l’espai fluvial que té recorregut a Palau-sator, s’ha dut a terme en base als resultats de l’estudi d’inundabilitat elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (annex III d’aquest document), i per a la resta de cursos fluvials que no s’han inclòs a la modelització hidràulica s’hi han aplicat els criteris establerts al document “Zonificació de l’espai fluvial”, que responen bàsicament a factors geomorfològics, hàbitats naturals de ribera, endegaments, etc.

En relació a l’apartat quart de l’Informe

L’àmbit del Pla especial Urbanístic “Mas Ametller”, al nord del nucli de Fontclara, se situa dins de zona inundable, amb una part nord classificada de perillositat greu, i la part meridional presenta una perillositat moderada. D’acord amb les possibilitats d’ocupació que estableix l’article 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, s’admetran usos vinculats a l’activitat de turisme rural del mas Ametller (zona d’aparcament, instal·lacions temporals per esdeveniments puntuals, etc.) en la


zona d’inundació de perillositat moderada sempre i quan s’executin les obres de protecció passiva necessàries, segons els calats resultants del model hidràulic, per tal que les cotes definitives del terreny de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació adequades per a la implantació dels usos previstos. D’altra banda, el Pla exclou l’àmbit nord de perillositat greu de qualsevol ús que no sigui l’ordenació d’espais lliures, i no s’hi admet cap tipus de construcció. Article 228 de les Normes.

El Pla especial d’ordenació del “Mas Ametller” garanteix el compliment de les condicions establertes pel POUM, en els termes de (1) règim d’usos admesos, (2) mesures passives de protecció (elevació del terreny entre 30 i 50 cm a la zona inundable de perillositat moderada), i (3) estudi d’inundabilitat complementari que valori l’efecte a l’entorn de les mesures considerades.

En relació a l’apartat cinquè de l’Informe

Indicar que el POUM de Palau-sator no ordena sectors urbanitzables de futur desenvolupament, no obstant i per aquell àmbits de sòl urbà no desenvolupats que el POUM inclou en polígons d’actuació urbanística s’obliga a que es concreti i formalitzi en un conveni entre el promotor, l’ajuntament, l’ens gestor del sistema de sanejament i l’ACA que s’incorporarà com a document annex al projecte d’urbanització, la connexió a la xarxa d’aigües residuals. Article 169 a 173 de les Normes.

En relació a l’apartat sisè de l’Informe

Indicar que el POUM no ordena sòls industrials, i en relació als residencials, atès que són els existents es mantenen les xarxes de sanejament unitàries. En els àmbits urbans no desenvolupats i inclosos en polígons d’actuació la normativa del POUM imposa, entre d’altres, les següents condicions:

a) Els propietaris del polígon hauran de participar en els costos d’ampliació de les infraestructures de sanejament i abastament d’aigua potable necessàries per adequar-les a la demanda derivada de la planificació.

b) Si en el moment que es desenvolupi el sector no es pot garantir la connexió al sistema de sanejament en alta, el propietaris de l’àmbit hauran de preveure una reserva econòmica i d’espai, on s’hi ubicaria un sistema de sanejament autònom en cas que no sigui possible la connexió al sistema de sanejament en alta.

No obstant això, i en el tràmit de comunicació del projecte d’urbanització per l’Ajuntament, l’ACA avaluarà si pot ser viable la connexió del polígon al sistema públic de sanejament i, en cas afirmatiu, admetrà la subscripció del conveni de sanejament.

c) Si en el moment que es desenvolupi el polígon la connexió en alta és possible, els propietaris de l’àmbit hauran d’acreditar a favor de l’ACA l’import imputable de les obres de construcció, ampliació i/o millora de l’EDAR i els col·lectors en alta del sistema de sanejament, i calculat segons el nombre d’habitatges equivalents del sector i la longitud dels col·lectors en alta que s’utilitzaran pel transport de l’efluent d’aigües residuals.

d) Les obligacions que vinculen a les parts es concretaran i formalitzaran en el conveni de sanejament entre el promotor, ajuntament, l’ens gestor del sistema de sanejament i l’ACA, que s’incorporaran com a document annex al projecte d’urbanització.

e) Tant si es subscriu el conveni de sanejament com si s’ha d’optar per la construcció d’un sistema de sanejament autònom, caldrà incloure, en el projecte d’urbanització, el cost total de la solució global de sanejament, per tal que formi part de les despeses a assumir pels propietaris.

f) El projecte d’urbanització que desenvolupi el polígon es redactarà d’acord amb les prescripcions anteriors es remetran per l’informe de l’ACA.

Article 169 a 173 de les Normes.


En relació a l’apartat setè de l’Informe

Tal i com es preceptiu, en el tràmit d’aprovació provisional del POUM es sol·licitarà novament informe a l’Agència Catalana de l’Aigua.

En relació a l’apartat vuitè de l’Informe

La Norma urbanística del POUM ja preveu que en els àmbits ordenats subjectes a planejament derivat el POUM, el plans es redactaran d’acord amb les prescripcions anteriors i es remetran per l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua. Article 174 i 227 de les Normes. En relació a l’apartat novè de l’Informe

Tal i com es preceptiu, pel que fa al compliment de la Directiva marc d'Aigües, la normativa del POUM en relació al planejament derivat determina que aquests s’haurà d’adaptar-se en tot moment a les disposicions vigents que es derivin de l’aplicació de la directiva i, en particular, al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Decret 171/2014 de 23 de desembre). Article 174 i 227 de les Normes.


2.2.19 DEPARTAMENT DE CULTURA

Registre núm. 2140 de 4 d’octubre de 2016

La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, en sessió celebrada en data 6 de maig de 2016, referent al POUM de Palau-sator (exp. 19/16) va acordar informar desfavorablement i de forma vinculant el text del POUM que es va aprovar inicialment.

L’Ajuntament i l’equip redactor del POUM responent a les consideracions contingudes en el citat acord de 6.05.2016 va redactar i presentar un nou text a la valoració de la Comissió Territorial de Patrimoni de Girona, text que en cas de ser informat favorablement es presentaria a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona als efectes de l’Informe Urbanístic i Territorial previ a l’aprovació provisional pel Ple municipal.

La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, en sessió celebrada en data 16 de setembre de 2016, va acordar informar favorablement i de forma vinculant el text del POUM modificat en base a les consideracions ressenyades en l’Informe anterior de la pròpia CTPCG, de data 6 de maig de 2016, que va acordà informar desfavorablement la proposta aprovada inicialment.

En el referit acord s’indica que un cop analitzada la proposta presentada, els membres de la Comissió consideren que s’han incorporat totes les consideracions que s’havien fet en l’anterior acord, referent a aquest POUM, de tipus arqueològic i arquitectònic, ii que per tot això, valorada la proposta, la Comissió acorda per unanimitat, emetre informa favorable vinculant al POUM.


2.4 ORGANISMES AFECTATS

2.4.4 CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT




3 PARTICULARS, ENTITATS I PARTITS POLÍTICS

Fora del termini d’exposició pública, l’Ajuntament de Palau-sator ha rebut dos escrits de la família Galofré Bofill i del Sr. Jaume Oller, relacionat amb el POUM aprovat inicialment.

3.20 GERMANS GALOFRÉ BOFILL

Registre d’entrada núm. 208 de 4 de maig de 2016.

Els germans Galofré Bofill manifesten:

1. Són propietaris de dues finques urbanes contigües situades al carrer de la Font, al nucli de Fontclara.

2. Una de les finques, de 2.196 m2, està situada dins l’àmbit de la Modificació de les NNSS/2008, i qualificada de zona “Cases amb Jardí” – Clau 6j, permetent-se la construcció d’un únic habitatge.

MOD. NN.SS 2008 NN.SS VIGENTS

Respecte a l’altre finca les vigents NNSS qualifiquen una superfícies de 1.834 m2 dins la zona “Cases amb pati” – Clau 5, a on s’admeten dos habitatges per parcel·la i la possibilitat de segregar una porció de 600m2 de sòl i constituir una nova parcel·la a on s’admet un únic habitatge.

3. per tal d’augmentar la densitat proposen que part de la zona qualificada amb la Clau 6g (Clau R6e en el POUM) es qualifiqui amb la clau 5 (Clau R5 en el POUM)


Resposta:

El canvi de qualificació que es proposa significa una modificació de les determinacions de la Modificació de les NNSS/2008, en base a la qual es va procedir, en el seu dia, a reparcel·lar i distribuir carregues i beneficis dins la comunitat de propietaris afectats.

L’augment de densitat que es sol·licita significaria, dins l’àmbit reparcel·lat, incrementar el sostre edificable i en número total d’habitatges del polígon d’actuació, sense que aquesta modificació signifiques increment d’aprofitament urbanístic de cessió a l’Ajuntament, increment d’espais lliures exigibles per l’augment de sostre i la densitat (d’acord amb el que estableix la Llei d’urbanisme de Catalunya), i afectaria a l’equilibri econòmic acordat en el Projecte de reparcel·lació que reparteix carregues en funció dels beneficis que l’ordenació de la Mod. NN.SS proposa, i que recull el POUM.

Proposta

DESESTIMAR la sol·licitud feta pels germans Galofré Bofill pel fet que no procedeix la seva consideració dins el tràmit administratiu del POUM al presentar-se l’escrit fora del termini establer per la legislació urbanística i acordat pel Ple de l’Ajuntament de Palau-sator, en sessió de 23 de desembre de 2015. Indicar no obstant, que per les raons urbanístiques anteriorment exposades, la sol·licitud feta tampoc podria ser estimada.


3.21 JAUME OLLER COLOM

Registre d’entrada núm. 265 de 5 de juliol de 2016.

El Sr. Jaume Oller manifesta que la seva finca llinda amb el PAU02, i veient que la zona prevista per habitatges afectaria a unes finestres de l’edificació, sol·licita que unes trobi una solució per no representar un greuge a la seva finca .

Resposta:

El text presentat per a l’aprovació provisional del POUM ordena que la nova edificació del PAU-02, es separi de l’edifici propietat de l’al·legant una distància (en tota la seva fondària edificable i alçada) d’un metre deixant androna o llenca estreta de terreny privat entre les dues cases contigües, en base al que dicta l’article 546-10 del Codi civil de Catalunya..

Proposta:

Estimat la sol·licitud feta pel Sr. Jaume Oller

Palau-sator, 10 de novembre de 2016

Per l’equip redactor del POUM PAU-CD, SLP Xavier Canosa, arquitecte Núria Díez, arquitecta


ADDENDA – Març 2017

Previ a l’aprovació provisional del POUM, l’Ajuntament de Palau-sator ha rebut els següents informes de l’administració:.



RE 7 de 10.01.2017 2.2.20 AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA, Favorable amb observacions

RE 71 de 23.02.2017 2.2.21 DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTIQUES AMBIENTALS I MEDI NATURAL DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

Informe amb observacions

2.2.22 DIRECCIÓ GENERAL D’URBANISME INFORME URBANISTIC I TERRITORIAL

Informe amb observacions

Registre d’entrada 2.4 ORGANISMES AFECTATS RE 00 de 28.02.2017 2.4.5 INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC

DE CATALUNYA Favorable


2.2.20 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Registre núm.7 de 10 gener 2017

S’informa favorablement el document modificat previ a l’aprovació provisional del POUM de Palau-sator presentat, amb les següents consideracions:

1. S’informa favorablement l’”Actualització de l’Estudi d’Inundabilitat del municipi de Palau-sator”, redactat per l’IGC amb data octubre 2016 com a treballs complementaris a l’aprovació provisional del POUM

2. Els treballs de la PEF del Baix Ter, ates que foren realitzats per l’ACA estan validats per la mateixa agència.

3. La proposta d’ordenació, zonificació i rasants d’urbanització en el sector de sòl no urbanitzable PEU 02 “Mas Ametller”, que previsiblement ocupa parcialment zones que pateixen condicions de risc hidrològic, s’establiran en concordança amb els resultats de l’actualització de l’estudi d’inundabilitat i les condicions d’ordenació definides en l’article 228 de les NU del POUM, per tal de confirmar les propostes de planejament derivat i determinar, les actuacions d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva necessàries segons els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’ACA el 28.06.2001 i modificats el 2.03.2006 sobre l’ocupació dels terrenys integrats en el sistema hídric i les zones inundables i les determinacions de la directiva de l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

4. D’acord amb l’art. 259 ter a) del Reglament de Domini Públic Hidràulic aprovat per RD 1290/2012 de 7 de setembre, caldrà justificar l’adopció de xarxes de sanejament unitàries o separatives en sectors de sòl residencials, i preferentment separatives en sectors industrials.

5. Els documents de planejament derivat es redactaran d’acord amb les prescripcions anteriors i es remetran per l’informe de l’ACA.


6. Pel que fa al compliment de la Directiva marc d’Aigües, el planejament derivat que desenvolupi el POUM haurà d’adaptar-se en tot moment a les disposicions vigents que es derivin de l’aplicació de la Directiva i, en particular, al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Decret 171/2014 de 23 de desembre)

En base a les observacions fetes en l’informe de l’ACA s’han complementat els plànols que relacionen, en detall, el sistema hidrogràfic amb el sòls urbans dels nuclis de Palau (O.1.4a) i Fontclara (O.1.4b), que s’incorporen a la Sèrie 3.1 Qualificació del sòl urbà. Els nuclis de Sant Julià i Sant Feliu no resulten afectats pel sistema hidrològic, tal i com es veu al plànol general (0.1.4), i s’incorporen al text normatiu del POUM les condicions relatades a l’informe.


SISTEMA HIDROLÒGIC – NUCLI DE PALAU-SATOR

SISTEMA HIDROLÒGIC – NUCLI DE FONTCLARA


2.2.21 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTIQUES AMBIENTALS I MEDI NATURAL DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

Registre núm. 71 de 23 de febrer de 2017

La declaració ambiental estratègica del POUM de Palau-sator que es realitza conté els següents punts:

1. Es formula una declaració ambiental estratègica desfavorable per a l’admissió de l’ús extractiu a la Zona N3d que coincideix amb el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter per a la protecció dels valors ambientals que motivaren la seva designació com a espai del PEIN amb caràcter de zona humida. Tampoc es dóna la conformitat a l’admissió de l’ús extractiu a la part de la zona N3c que inclou la forest de la Muntanya Seca, inclosa al Catàleg d’Utilitat Pública i que d’acord amb l’article 22.2 de la Llei 6/1988 ha d’ésser qualificada de sòl de protecció especial. En aquestes zones prevalen els valors ambientals, per això han de romandre sense possibilitat d’ús extractiu amb el benentès que aquest ús sí que resulta admès a la resta de municipi.

2. Es formula la declaració ambiental estratègica del POUM amb caràcter favorable per a la resta de determinacions amb la condició següent:

- Cal completar la redacció de l’article 206.10.b en el sentit indicat a l’informe emès el 24 de febrer de 2016

3. Establir que l’informe de seguiment s’ha d’elaborar als cinc anys de l’aprovació definitiva del Pla i, successivament, amb aquesta freqüència, on es valoraran els aspectes ambientals resultants del desenvolupament del Pla en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable i on s’aportarà el càlcul actualitzat dels indicadors de seguiment ambiental. Es trametrà una còpia d’aquests informes a l’organisme competent.

Resposta:

1. Es proposa modificar l’article 226.2.2 de les Normes Urbanístiques que regula la Subzona espais d’interès natural (clau N3d) i l’article 225.2g de les Normes Urbanístiques que regula la Subzona forestal especial (Clau N3c) en el sentit de no admetre l’ús extractiu en la totalitat de la Subzona N3d i en els terrenys inclosos en la Muntanya Seca de la Subzona N3c.

2. Es completa l’article 206.10.b de les Normes en el sentit determinat en la declaració ambiental.

3. L’Estudi ambiental estratègic establia que el promotor del Pla haurà d’emetre els informes de seguiment amb la periodicitat que determini l’òrgan ambiental en la resolució de l’avaluació ambiental. D’acord amb la Declaració ambiental estratègica emesa per l’òrgan ambiental, el Document Resum definitiu del POUM de Palau-sator (capítol 1. Apartats preliminars) estableix que l’informe de seguiment s’ha d’elaborar als cinc anys de l’aprovació definitiva del Pla. Es calcularan els indicadors de seguiment ambiental, i caldrà trametre una còpia d’aquests informes a l’organisme competent.


2.2.22 DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT COMISSÓ TERRITORIAL D’RBANISME DE GIRONA

La CTU-G informa el document previ a l’aprovació provisional del POUM de Palau-sator, a l’efecte de l’Informe Urbanístic i Territorial previst a l’art. 88 bis de la disposició transitòria divuitena del TR de la LUC, aprovat pel DL 1/2010 de 3 d’agost, en la redacció donada pels articles 32 i 90 de la llei 3/2012, de 22 de febrer, amb les següents observacions:

1. Per tal de no alterar les característiques dels nuclis històrics, en els àmbits qualificats amb la clau R2 pel POUM, que d’acord amb les NNSS no s’admetia cap edificació, aquests patis s’hauran de mantenir lliures d’edificació.

2. Caldrà que el POUM estableixi el mecanisme d’obtenció dels sistema d’espais lliures en sòl no urbanitzable situats al nord-oest del nucli de Palau-Sator i contigu al Monestir de Sant Pau de Fontclara, i la seva viabilitat econòmica en l’avaluació econòmica del Pla.

3. Caldrà que l’aprofitament urbanístic del PAU 01 – Mas Pou es destini a actuacions vinculades a les finalitats d’acord amb l’article 160 del TRLU, i garantir l’accés viari a les parcel·les qualificades amb la clau R6c fora de l’àmbit de les zones verdes.

4. Caldria valorar modificar l’àmbit del PEU 02 – Mas Ametller, atès entre aquest i el sòl urbà es deixa un espai sense ordenar, sense cap coherència formal.

5. La regulació normativa ha d’establir els paràmetres màxims admissibles per a les edificacions agrícoles i ramaderes, sense perjudici d’establir de manera diferenciada els llindars a què fa referència l’article 49.2 del TRLU. Caldrà eliminar a l’article 205.1 la referència a l’ús d’habitatge i a l’article 57 del RLU.

6. La superfície dels nous habitatges a construir en sòl no urbanitzable ha de limitar-se a les necessitats del programa funcional, amb una superfície màxima entre 150 m² i 200 m².

7. En referència al catàleg de masies i cases rurals:

- Caldrà justificar l’antiguitat de l’element fitxa M-05 Mas Camps, o en cas no es tracti d’una masia o casa rural, incorporar-lo a l’inventari del catàleg.

- Caldrà acreditar que la construcció fitxa R-01 Can Molines havia estat realment un habitatge, d’altra banda, s’haurà d’excloure la fitxa.

- A les fitxes D-01 Granges del Mas Pou, D-02 Granges del Mas Camps i D-03 Granges de Can Gómez, per tal de poder rehabilitar aquestes construccions, caldrà demostrar que estan en desús i justificar que generen impacte ambiental o paisatgístic negatiu a corregir.

- En l’apartat normatiu, caldrà fer constar que les edificacions de l’inventari nivell “H” que no disposen de cap llicència d’obres ni autorització, es troben en situació de fora d’ordenació d’acord amb el disposat en l’article 108 del TRLUC i la disposició transitòria sisena del RLU.

Resposta: 1. Aquesta condició ja es recull les Normes del POUM (articles 132 i 133) i es referència al

textos gràfics (plànols d’ordenació). Indicar que la Zona Casc Antic (clau 2) de les NNSS vigents, que es correspon amb la Zona Urbà tradicional (clau R2) del POUM, permet determinades construccions en el pati d’illa –veure article 52.5 de la Normativa Urbanística de les NNSS- que es mantenen amb les mateixes condicions en el POUM.

2. El POUM parteix de que els terrenys proposats com a espais lliures situats al nord-oest del nucli de Palau ja són de domini públics al tractar-se una antiga riera, i els terrenys al voltant de l’església de Fontclara, en SNU, corresponent a la recuperació d’un antic pas públic del que s’han apropiat els particulars.


En tots dos casos no es disposa d’acreditació de titularitat pública, com passa amb bona part dels espais lliures i del sistema viari d’aquest municipi. Al no poder acreditar-se la titularitat, aquests terrenys es proposa mantenir-los en sòl no urbanitzable sense qualificar-los de sistema.

3. L’article 160.5.a del TRLU admet la possibilitat de destinar el valor de l’aprofitament a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, en aquest cas, correspon a les instal·lacions d’un transformador (l’únic existent en el teixit urbà de Palau) que abasteix d’energia al nucli i que cal renovar i ampliar ateses les constants mostres de deficiència que presenta (baixades de tensió i talls de subministrament), amb limitacions que suposa tant pels habitatges del nucli com per a les activitats econòmiques existents. Per aquest motiu el POUM considera que aquesta actuació suposa una clara millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Per més seguretat, el conveni urbanístic que forma part de la documentació urbanística del POUM, subscrit entre els propietaris dels terrenys inclosos en el PAU-01 i l’Ajuntament diu:

“En aplicació del que es determina en l’article 160.5.a) de la LUC, l’Ajuntament de Palau-sator destinarà part del valor de l’aprofitament urbanístic descrit al punt anterior a la millora de les instal·lacions elèctriques del municipi i concretament a la substitució del centre de transformació aeri situat dins l’àmbit del PAU per un centre de transformació en caseta. Aquest transformador, actualment suspès d’un pal, dona subministrament a tot el nucli urbà i el fet de posar-lo en caseta permetrà augmentar la potència elèctrica del nucli i suposarà una gran millora tant per la qualitat de vida de les persones com per la qualitat del servei, i en aquest cas i especialment per la millora de l’entorn del Conjunt Històric i de l’església de Sant Pere”.

En relació a l’accés rodat a les parcel·les qualificades en zona R6c, es modifica l’ordenació del PAU i es preveu un vial públic d’accés a les parcel·les.

4. Els terrenys inclosos en el PEU02, en SNU, pertanyen a una única propietat conjuntament amb els terrenys urbans del Mas Ametller i formen una unitat funcional vinculada a l’activitat turística que el POUM pretén ordenar en el seu conjunt.

Els terrenys que es deixen fora de l’àmbit del PEU02 corresponen a terrenys inundables (urbans en les NNSS vigents) que el POUM exclou de l’àmbit del PEU atès que són de un altre propietari, estan consolidats com un espai d’horta, i no formen part del conjunt del Mas Ametller que es pretén reordenar, tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable.

5. L’article 205 de les NNUU del POUM determina que abans d’autoritzar noves instal·lacions vinculades a explotacions agràries i forestals, caldrà acreditar la vinculació a l’explotació, la necessitat de la nova construcció, així com la justificació de les seves dimensions. No obstant, es regula l’ocupació i edificabilitat màxima admesa del coberts i magatzems agrícoles i forestals (Article 20.4d de les NNUU) i de les construccions ramaderes (Article 207b de les NNUU) .

Respecte a les referències dels articles del RLU que han estat derogats es suprimeixen

6. Es limita la superfície dels nous habitatges i les possibles ampliacions a 200 m2

7. En referència al catàleg de masies i cases rurals:

- El Mas Camps (fitxa M-05) és una masia que ja existia l’any 1946 com es pot comprovar en l’ortofoto d’aquesta data disponible a l’ICC. Per tant, es manté dintre del Catàleg de Masies i Cases Rurals.


- Els propietaris no han acreditat que la construcció fitxa R-01 Can Molines havia estat realment un habitatge, per tant, s’exclou del Catàleg.

- Les granges D-01 Granges del Mas Pou, D-02 Granges del Mas Camps i D-03 Granges de Can Gómez, estan en desús com es pot comprovar amb l’informe emès per l’Oficina Comarcal del Baix Empordà del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de 27 de febrer de 2017.

Les tres granges es troben contigües als nuclis urbans de Palau-sator i Fontclara, i presenten un impacte paisatgístic important atès que són visibles des del teixit urbà i des dels accessos als nuclis, essent necessàries intervencions que corregeixin l’impacta ambiental i paisatgístic negatiu que generen.


- A l’Annex del Catàleg de Masies i Cases Rurals només s’han inclòs aquells habitatges els quals es té constància de la seva legalitat, hi ha d’altres en el municipi en situació irregular que han estat exclosos. No obstant s’inclou a l’apartat 1.3 del Catàleg que els habitatges de l’inventari que no disposen de cap llicència d’obres ni autorització, es troben en situació de fora d’ordenació. Condició que també es recull amb caràcter genèric a l’article 190.4 de les Normes Urbanístiques del POUM.


2.4 ORGANISMES AFECTATS

2.4.5 INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA



Palau-sator, març de 2017

Per l’equip redactor del POUM PAU-CD, SLP Xavier Canosa, arquitecte Núria Díez, arquitecta

INFORME DE L’EQUIP REDACTOR - Diputació de Girona aprovacio...RE 00 de 00.02.16 2.4.2 SERVEI...

Documents

Transcript of INFORME DE L’EQUIP REDACTOR - Diputació de Girona aprovacio...RE 00 de 00.02.16 2.4.2 SERVEI...