DIRECCIÓ GENERAL DE SALUT PÚBLICA I PARTICIPACIÓ

SERVEI DE SALUT DE LES ILLES BALEARS

AJUNTAMENT DE PALMA

DIRECCIÓ GENERAL DE SALUT PÚBLICA I PARTICIPACIÓ

SERVEI DE SALUT DE LES ILLES BALEARS

AJUNTAMENT DE PALMA

Informe del Projecte d’Intervenció Comunitària a

la zona bàsica de salut de Pere Garau

PIC PERE GARAU

2020

2021

1

Participants en el projecte

Activitat Participants

Disseny de la intervenció

Elena Cabeza, Trinidad Planas, Catalina Núñez. Servei de Promoció de la Salut. Direcció General de Salut Pública i Participació (DGSPiP).

Formació d’agents comunitaris

Trinidad Planas, Catalina Núñez. Servei de Promoció de la Salut (DGSPiP).

Coordinació del treball de camp

Catalina Nuñez. Servei de Promoció de la Salut (DGSPiP). Maria Antònia Castañer. Servei de Seguretat Alimentària i Nutrició (DGSPiP). Maria Ingla, Isabel Rosauro. Centre Municipal de Promoció de la Salut. Ajuntament de Palma.

Coordinació amb els serveis socials

Jaume Payeras, Catalina Juan, Antònia Roca. Regidoria de Cultura i Benestar Social, Ajuntament de Palma.

Coordinació de material

Trinidad Planas (DGSPiP), Mercedes Corredor, Secretaria General Tècnica.

Coordinació amb el centre de salut

Cristina Alfaro, Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Catalina Mas, Centre de Salut de Pere Garau.

Visites domiciliàries Víctor Uwagba, agent comunitari. Isabel Rosauro, Maria Ingla, Centre Municipal de Promoció de la Salut Ajuntament de Palma. Catalina Mas, infermera Centre de salut de Pere Garau.

Visites d’establiments

Rosario Pérez García, Silvia Clarà Wuest, Gloria Silvia González Barrios. Servei de Seguretat Alimentària i Nutrició. María José Corrales Pérez, Servei de Salut Ambiental (DGSPiP).

Punts d’informació Maria Ingla, Isabel Rosauro, Centre Municipal de Promoció de la Salut, Ajuntament de Palma. Lidia Fuminayo, voluntària, Ayuda en Acción. Catalina Más, Marta Rovira, Manuela Centre de Salut de Pere Garau. Plataforma d’entitats Flipau amb Pere Garau. Associació de Veïnats de Pere Garau. Pep Bonnin. President del Mercat Municipal de Pere Garau

Anàlisi de dades Miquel Salvà. Servei de Promoció de la Salut (DGSPiP). Maria Antònia Castañer. Servei de Seguretat Alimentària i Nutrició (DGSPiP).

Grup motor Plataforma d’entitats Flipau amb Pere Garau Centre de Salut Pere Garau (IB-Salut) Tècnics del Servei de Promoció de la Salut (DGSPiP) Centre Municipal de Promoció de la Salut, Ajuntament de Palma.

Elaboració d’informe Miquel Salvà, Elena Cabeza. Servei de Promoció de la Salut. Maria Antònia Castañer. Servei de Seguretat Alimentària i Nutrició (DGSPiP)

Suport administratiu Juana Mª Pérez Alaminos. Servei de Promoció de la Salut (DGSPiP). Revisió lingüística Francesc Esteve. Secretaria General Tècnica. Conselleria de Salut i

Consum.

2

Índex

1. Introducció

2. Justificació de la intervenció

3. Àmbit del projecte

4. Objectiu

5. Metodologia 5.1. Cerca d’aliances

5.2. Línies d’acció

6. Resultats

6.1. De les visites domiciliàries

6.2. De les visites a establiments i infraestructures

6.3. Dels punts d’informació

7. Conclusions

8. Annexos

8.1. Full de valoració de les necessitats bàsiques per acomplir el confinament

8.2. Full de valoració dels requisits preventius als establiments

8.3. Full de valoració de neteja i dels requisits preventius als espais oberts (parcs, zones esportives, carrers)

3

1. Introducció

La pandèmia de la malaltia per coronavirus s’ha estès per tot el territori de l’Estat. Les conseqüències d’aquesta crisi es reflecteixen de forma desigual en la població, sobretot entre els col·lectius més desfavorits.

La informació sobre la incidència d’aquesta malaltia assenyala que les desigualtats es reflecteixen en la COVID-19 i n’augmenten la freqüència en les poblacions més desfavorides. Aspectes com les condicions de vida i de feina de les persones són factors que en faciliten la transmissió. Una de les mesures més efectives per aturar l’expansió de la COVID-19 és la distància física entre les persones, i per això el confinament és important, però de vegades els habitatges en què vivim no ens permeten mantenir aquesta distància amb les persones malaltes o els seus contactes.

Davant aquesta crisi sanitària i d’acord amb els objectius de l’Estratègia social de promoció de la salut a les Illes Balears, es va fer l’informe Reforçar l’acció comunitària enfront de la pandèmia de COVID-19, en què es consideraven una sèrie de línies d’actuació amb la participació de la comunitat. La situació de vulnerabilitat que ja es dona i que es derivarà de la situació de la COVID-19 és una preocupació compartida per les entitats, ciutadania i administracions de diferents àmbits d’actuació, i presenta un escenari en el qual és imperatiu actuar conjuntament.

En aquest projecte proposam una intervenció comunitària per ajudar a controlar la transmissió de la COVID-19 a la zona bàsica de salut (ZBS) de Pere Garau (Palma). Les persones han de treballar per protegir-se a si mateixes i a les altres. Per aconseguir-ho volem comptar amb la col·laboració de la comunitat, agent clau per ajudar les persones a desenvolupar les seves habilitats.

2. Justificació de la intervenció

La ZBS de Pere Garau és una zona d’alta densitat poblacional i un punt neuràlgic de l’activitat social multicultural de la capital de les Illes Balears. Aquesta idiosincràsia, però, que forma part del seu actiu comunitari, esdevé alhora un major risc de propagació dels contagis en fases de transmissió comunitària i incrementa les dificultats per controlar la situació epidemiològica. Així ho va demostrar l’evolució dels indicadors a l’onada de finals d’estiu, en què la incidència acumulada a 14 dies va arribar a enfilar-se quasi fins als 650 contagis per 100.000 habitants, força per damunt del pic marcat pel municipi de Palma (534) i l’illa de Mallorca en general (377) (figura 1).

4

FIGURA 1. Evolució de la taxa d’incidència acumulada a les Illes i ZBS Pere Garau

En aquest context, la intervenció comunitària té lloc en un moment en què, si bé els nivells d’incidència a 14 dies havien convergit, la ZBS de Pere Garau havia assolit nivells del número bàsic reproductiu (R7) força elevats, per damunt de 2, una circumstància que a l’agost havia degenerat en una forta onada de contagis i, posteriorment, també ha estat preludi de l’onada de Nadal a Mallorca (figura 2). Era, per tant, convenient realitzar algun tipus d’intervenció que pogués mitigar l’increment dels contagis, en la mesura possible, abans que la situació no es pogués manejar.

FIGURA 2. Evolució del risc de contagi. Illes Balears i ZBS Pere Garau

5

3. Àmbit del projecte

Dins la ZBS de Pere Garau es va identificar una zona prioritària per a la intervenció proposada amb un nombre de casos confirmats molt elevat. En aquesta zona es van observar dos indicadors clau:

- Un indicador econòmic: la renda per càpita de la zona seleccionada és molt baixa (figura 3).

Figura 3. Renda per càpita per àrea censal de Palma i a la zona seleccionada per a la intervenció

- Un indicador de densitat de població: la densitat de població de la zona seleccionada és molt elevada (figura 4).

6

Figura 4. Densitat de població per àrea censal a Palma i a la zona seleccionada per a la intervenció

Els dos indicadors assenyalen una zona procliu als contagis, on existeix una alta densitat poblacional (per damunt els 50.000 h./km2) i la renda per càpita no arriba als 10.000 €, dos factors que poden haver estat determinants per detectar un àrea amb un major nombre de domicilis afectats i, alhora, un nombre de contagis intrafamiliars més gran a les llars. FIGURA 5. Àrea delimitada d’intervenció (en blau)

7

Abans de començar la intervenció es va estudiar l’origen de la població a través de les dades del padró de Palma. Pere Garau té una gran presència de població llatinoamericana (17,6 %), així com també, tot i que en menor mesura, de població asiàtica (6,4 %) i africana (5,1 %), que eleven el total de població d’origen forà fins al 36,6 %, una xifra força superior que la mitjana de tot el municipi de Palma (22,7 %) (figura 6).

FIGURA 6. Població per àrea de naixement al barri de Pere Garau

4. Objectiu

Controlar la transmissió de la COVID-19 a la ZBS de Pere Garau.

5. Metodologia

5.1. Cerca d’aliances

Abans de començar el projecte comunitari, la cerca d’aliances és clau. Aquesta intervenció es veu recolzada si hi participen grups amb característiques, necessitats o interessos comuns que ajudin a modificar la realitat existent i vulguin actuar col·lectivament per aconseguir una influència i un control més grans sobre els factors que determinen la salut i la qualitat de vida de la comunitat.

Les primeres aliances inclouen l’acord polític. En aquest sentit, es van posar d’acord el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Palma, i posteriorment la iniciativa es vehiculà a través de la Direcció General de Salut Pública i Participació, l’IB-Salut i les regidories de Benestar Social, Educació i Sanitat de l’Ajuntament de Palma.

A partir d’aquestes aliances es va crear el grup motor, per a la qual cosa es va contactar amb la plataforma d’entitats «Flipau amb Pere Garau», entitat amb una llarga tradició en projectes comunitaris en aquest barri.

8

El projecte es va presentar al grup motor mitjançant una reunió (presencial o virtual), en què es comptava amb la seva participació per:

⸻ Acabar de perfilar el projecte. ⸻ Consensuar la manera de funcionar (comunicació, presa de decisions) i

repartir responsabilitats. ⸻ Establir els recursos necessaris, les persones encarregades i els circuits

d’implementació. ⸻ Sensibilitzar la població del barri (mesures de protecció i promoció de la

salut, situació epidemiològica local, recursos o actius en la comunitat, desmuntatge de rumors, protecció enfront de l’estigmatització, etc.).

⸻ Identificar persones i grups vulnerables, així com les barreres d’accés a la informació o a les mesures aprovades (bretxa digital, cultural, idiomàtica, etc.).

⸻ Identificar recursos i actius per a la salut i el benestar (grups de suport, associacions, voluntariat, xarxes veïnals, establiments col·laboradors, serveis sociosanitaris, etc.).

⸻ Ajudar a cobrir les necessitats bàsiques (alimentació, fàrmacs, mesures de protecció, higiene, etc.).

Aquest grup motor es reuneix regularment per conèixer l’evolució del projecte. Una vegada finalitzada la intervenció comunitària se’l convoca a una reunió per tal de presentar els resultats obtinguts i elaborar propostes de millora.

5.2. Línies d’acció

1. Sensibilitzar la població diana sobre la importància de la pandèmia i les mesures de prevenció, i garantir un aïllament efectiu dels casos positius.

2. Sensibilitzar la població a peu de carrer.

Línia 1. Sensibilitzar la població i garantir un aïllament efectiu dels casos i la quarantena dels contactes del mateix habitatge

Població diana

Casos amb infecció activa per SARS-CoV-2 residents als domicilis de l’àrea seleccionada.

Procediment

L’IB-Salut notifica els casos residents a la zona seleccionada per a aquesta intervenció al Servei de Promoció de la Salut de la DGSPiP, coordinador del projecte, i aquest notifica a l’equip comunitari els domicilis seleccionats (carrer, número i pis) on fer les visites.

9

Visites domiciliàries

L’equip comunitari, compost per dues persones prèviament formades, realitza les visites domiciliàries per tal de garantir l’aïllament físic i reforçar la informació rebuda sobre les mesures de prevenció.

En la visita domiciliària es fan les activitats següents:

1. Valoració del confinament o quarantena de les persones afectades (casos i contactes estrets), segons els procediments que s’estableixen en la Guía práctica de detección de casos y estudio de contactos estrechos de COVID-19 en los centros de salud.

2. Valoració de les necessitats bàsiques per complir el confinament i qualificació del domicili a partir d’un full de valoració en què es recull la informació essencial.

3. Identificació de les dificultats per realitzar el confinament de manera correcta.

4. Facilitació d’informació sobre les mesures de prevenció de la COVID i atenció dels dubtes generats. Es faciliten diversos telèfons per a consultes (Info-COVID: 900 100 971; informació general: 900 101 863; Info-COVID pediàtric: 900 700 222).

5. En el cas que l’equip comunitari observi al llarg de l’entrevista un possible cas de COVID-19, derivació al centre de salut.

6. En el cas que la persona confinada estigui en tractament per alguna addicció, comunicació a l’UCA corresponent de Pere Garau (tel. 971 21 23 77), ja que no s’hi pot desplaçar i se n’ha de fer el seguiment telefònic. A l’UCA li donen les instruccions.

Procediment social

Els serveis socials procuren els recursos per garantir les necessitats detectades. Aquells casos en què l’equip comunitari detecta dificultats socials (d’alimentació, d’higiene, econòmiques) arran del confinament, i per tal que puguin realitzar el confinament al domicili habitual, es comuniquen a la Regidoria de Cultura i Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, al correu equipvaloracioacolliment@palma.cat, amb l’assumpte «Covid-19 Pere Garau».

Informació necessària per tal d’iniciar el procediment: CIF/DNI/passaport/NIE, data de naixement i adreça.

Un cop rebut el correu, des de la Regidoria es comprova si la família té expedient obert o no.

10

— Supòsit 1

Si té un expedient obert es deriva al CMSS Llevant Nord. El professional de referència del cas inicia immediatament el contacte amb la família o persona afectada per al confinament per tal de valorar-ne la situació i les mancances, i així poder dur terme la quarantena al domicili habitual.

— Supòsit 2

Si no té un expedient obert, l’atenen les treballadores socials assignades al projecte. Aquestes inicien immediatament el contacte amb la família o persona afectada per al confinament per tal de valorar-ne la situació i les mancances, i així poder dur a terme la quarantena al domicili habitual.

En el cas que l’equip consideri que no s’acompleixen correctament les mesures d’aïllament, es comunica a la treballadora social o al centre de salut i al correu dptosupervisores@112ib.com.

Línia 2. Sensibilitzar la comunitat a peu de carrer

S’hi estableixen dos tipus d’actuació:

2.1. Assessorament a tots els establiments comercials, i especialment els alimentaris i de convivència comunitària per a l’aplicació correcta de les principals mesures de prevenció de transmissió de la COVID-19.

Procediment

— Creació d’un equip de dues persones del Servei de Salut Ambiental de la DGSPiP per a la vigilància de l’estat de neteja dels carrers, parcs i zones comunitàries.

— Creació d’equips composts per dos tècnics de protecció de la salut, dels serveis de Salut Ambiental i Seguretat Alimentària, que visiten els establiments comercials de la zona definida i avaluen la implantació de les mesures de prevenció per evitar la transmissió de la COVID-19. La informació que es recull es defineix en l’annex 3. Es crea un protocol Google per a la explotació de dades.

Aquests equips es coordinen amb l’equip comunitari. Tenen una funció pedagògica, però també d’identificació de fonts de contagi. Emplenen un protocol per cada una de les intervencions, i fan una valoració qualitativa del grau de coneixement, implantació i eficàcia de les mesures preventives generals per fer front a la transmissió de la COVID-19.

11

2.2. Creació de punts d’informació COVID en zones concretes

Procediment

— Dues persones, prèviament formades, donen informació sobre mesures d’aïllament i d’evitació de la transmissió comunitària, insten a reduir els contactes socials i la mobilitat, promouen l’ús de mascareta i el distanciament, etc.

— Es reparteix informació en format cartelleria en diferents idiomes sobre mesures preventives en bars i punts de trobada de la barriada.

— Es donen mascaretes a les persones que s’acosten als punts de trobada.

6. Resultats de la intervenció

6.1. De les visites domiciliàries

Entre dia 30 d’octubre i 5 de novembre de 2020 es varen realitzar un total de 12 entrevistes (11 de presencials i una de telefònica) d’entre els 14 domicilis seleccionats, ja que a dos dels quals no es va poder localitzar ningú, tot i haver-ho intentat en dues ocasions a cada un. A cada domicili hi habitava una família, excepte a un, en què es varen detectar dues famílies convivint al mateix habitatge. Val a dir que en dos casos les famílies dels domicilis seleccionats ja no residien a la mateixa llar, sinó que en un cas s’havien traslladat a un altre carrer del mateix barri de Pere Garau (fora de la zona delimitada a la figura 5) i en l’altre a una altra barriada. No obstant això, ambdós s’han considerat en el mateix grup d’anàlisi.

Perfil de les famílies

La nacionalitat espanyola és la més present als domicilis entrevistats, ja que 5 dels 12 domicilis eren d’origen nacional, amb un total de 13 convivents. Destaca també la presència del col·lectiu llatinoamericà, en consonància amb les dades exposades del padró anteriorment, amb un total de dos domicilis, que agrupen 18 convivents, atès l’amuntegament més elevat en aquestes llars. També hi ha hagut, amb un domicili respectivament, migrants de l’Índia (8 convivents), la Xina (6 convivents),

12

Nigèria (3 convivents) i un domicili mixt, amb membres d’origen espanyol i marroquí (4 convivents).

TAULA 1. Procedència de les famílies entrevistades

País o països de procedència Nombre de famílies Nombre de convivents

Espanya 5 13

Colòmbia 2 11

Índia 1 8

Bolívia 1 7

Xina 1 6

Espanya i Marroc 1 4

Nigèria 1 3

Total 12 52

La mitjana de convivents per casa va ser de 4,33 (rang: 2-8), que corresponen a un total de 52 persones. Cal notar que aquest valor mitjà era molt més baix en les famílies d’origen espanyol (2,6 vs. 5,6 forà). Més de la meitat de les llars tenien menors de 16 anys (7), que sumaven un total de 14 persones, un 29,6 % del total de convivents dels domicilis. A l’altre costat, es varen identificar 5 persones majors de 65 anys repartides en 3 domicilis, un 9,6 % del total. La resta, un total de 33 (63,5 %), eren persones en edat de fer feina, entre els 16 i els 65 anys.

Precisament, pel que fa a la situació laboral, la mitjana de persones entre 16 i 65 que feien feina per domicili és 2,75.

TAULA 2. Situació laboral dels residents de 16-65 anys

Situació laboral Nre. de persones 16-65 anys (%)

Nre. de domicilis (%)

Fan feina 12 (36,3) 7 (63) Ningú del domicili fa feina 11 (33) 5 (41,7) En situació d’atur 2 (6,1) 2 (16,7) ERTO 1? 1?

Baixa COVID 4 (12,1) 4 (33,3) Altres 4 (12,1) 3 (25) Situació desconeguda 10 (13,1) 0 (0) Total 33

13

A 7 dels 12 domicilis visitats (63 %) hi ha persones que treballaven, que en total sumen 12 convivents. Als altres 5 (41,7 %), en canvi, cap persona treballava, malgrat que a dos dels quals habitaven pensionistes que aportaven ingressos a la llar.

Tant l’atur en general com els ERTOs en particular tenen una presència minsa als domicilis visitats. Així, només 2 persones (6 %) declaraven estar en atur, i una altra es trobava en tramitació de l’ERTO. A 4 domicilis distints es varen trobar 4 persones que estaven de baixa per COVID i a altres 3 es trobaren persones que no encaixaven en cap de les categories descrites (altres baixes o persones sense recerca activa de feina).

Cal remarcar la reticència dels entrevistats a revelar la seva situació laboral, ja que a 4 domicilis no es va poder extreure la informació mínima per conèixer la situació laboral d’un total de 10 persones.

Característiques de l’habitatge

Les persones que viuen als domicilis visitats disposen d’una mitjana de 30,6 m2 per persona (rang: 15,5-50,5) i una mitjana de 2,97 habitacions (mediana: 3; rang: 2-4). En la taula següent es mostren les característiques dels domicilis:

TAULA 3. Característiques dels domicilis

m2 per resident Nre. de domicilis %

20 o menys 2 16,7

21-30 4 33,3

31 o més 4 33,3

Desconegut 2 16,7

Total 12 100

Nombre d’habitacions Domicilis amb 2 habitacions o menys 2 16,7

Domicilis amb 3 habitacions 5 41,7

Domicilis amb 4 o més habitacions 5 41,7

Desconegut 0 0

Total 12 100

Nombre de banys Domicilis amb 1 bany 8 66,7

Domicilis amb 2 banys 4 33,3

Desconegut 0 0

Total 12 100

Elements exteriors Domicilis amb balcó 10 83,3

Domicilis amb terrassa 1 8,3

Domicilis interiors 1 8,3

Desconegut 0 0

14

Total 12 100

Accés a Internet En el mòbil 12 100

A casa 10 83,3

Sense accés a Internet 0 0

Desconegut 0 0

Total 12 100

A més de la meitat dels domicilis (53,7 %) la mitjana d’espai per convivent no arribava als 30 m2, d’entre els quals un 17 % disposaven de 20 m2 o menys. Per posar en consonància aquestes dades, val a dir que, segons les darreres dades disponibles de l’Enquesta contínua de llars de l’INE, el percentatge que disposava de manco de 30 m2 a les Balears era sols del 26,1 %, que es redueix a 8,9 % si ens cenyim als que tenien manco de 20 m2.

Proves diagnòstiques d’infecció activa per SARS-CoV-2 (d’ara en endavant, PDIA)

Dels 52 convivents a totes les llars visitades, 51 tenien la PDIA feta i només a un domicili es va detectar un convivent que no s’havia fet la prova. Els resultats de les proves revelaren que 31 persones eren positives, 18 negatives i dues encara esperaven la comunicació del laboratori, fet que representa una positivitat del 59,6 % arreu dels domicilis. A 4 dels domicilis resultaren contagiats tots els membres del domicili, tres dels quals només tenien disponible un bany.

Quant a la sospita del lloc de contagi, només 2 dels 12 domicilis manifestaren tenir indicis d’on s’havien pogut contagiar, i els dos llocs estaven relacionats amb l’entorn social: un domicili va manifestar que podria haver estat en un dinar familiar en què es va jugar a cartes i l’altre en un conegut local de menjar ràpid. Tots els domicilis varen manifestar una activitat social baixa, cosa que podria ser fruit de la reticència a revelar conductes que afavoreixen la transmissió del virus i que es tradueix en el fet, per exemple, que només un domicili va declarar que els nins havien anat a l’escola, malgrat que consten 7 domicilis on viuen menors de 16 anys.

15

TAULA 4. Llocs visitats pels membres del domicili durant els 7 dies abans de símptomes o diagnòstic

Lloc Domicilis %

Gimnasos 0 0

Centres educatius 1 8,3

Bars, restaurants 1 8,3

Esglésies, mesquites 0 0

Reunions a casa amb o convivents 2 16,7

Perruqueries 0 0

Supermercats / centres comercials 2 16,7

Lloc de feina 2 16,7

Aïllament i quarantena

D’acord amb la valoració global de la situació feta pels agents comunitaris que van dur a terme les entrevistes, en la gran majoria dels casos (83,3 %) es complia la quarantena correctament al domicili afectat. És a dir, els infectats s’havien aïllat en la mesura del possible de la resta de membres de la família negatius, complien les mesures higièniques, rebien ajudes d’altres persones per fer la compra o la feien en línia, i fins i tot es va trobar un cas en què l’infectat havia anat a fer la quarantena a un altre domicili que tenia disponible de la seva propietat.

Es va detectar un cas en què, de forma manifesta, no es complia l’aïllament de forma correcta, atès que es va verificar que les persones contagiades compartien espais comuns amb la resta de membres, hi havia indicis que havien sortit del domicili i, en general, no tenien clara la informació sobre les mesures que calia prendre. Finalment, a un dels domicilis entrevistats no es va poder constatar que es complís la quarantena de forma correcta, atès que les informacions proporcionades eren contradictòries.

Detecció de necessitats

En general, a pesar del perfil potencialment vulnerable de la zona d’intervenció, només a 2 dels 12 domicilis visitats les famílies varen manifestar patir necessitats, que en el seu cas eren d’índole econòmica i incloïen l’abastiment d’aliments. Un dels domicilis no rebia cap ajuda, i l’altre, si bé gaudia d’un expedient obert a serveis socials i havia rebut ajudes en el passat, actualment tampoc veia satisfetes les seves necessitats familiars bàsiques. Davant d’aquesta situació, l’equip d’agents que va entrevistar les famílies va derivar els casos als serveis socials municipals.

A més, a altres dos domicilis també es dugueren a terme actuacions relacionades amb la sol·licitud i el seguiment de les proves realitzades pels convivents.

16

Derivacions de casos als serveis socials

En el primer cas es va comprovar que la família ja tenia un expedient obert als serveis socials i que totes les necessitats estaven cobertes.

En el segon cas es va contactar amb la família, ja tenien un expedient obert als CMSS Llevant Sud, i no varen fer cap demanda.

Indicadors d’avaluació de la intervenció domiciliària

(Nre. de visites realitzades / Nre. de visites programades) * 100 (12/14) * 100 = 85,7 %

(Nre. de domicilis que compleixen correctament l’aïllament o quarantena / Nre. de domicilis visitats) * 100

(11/12) * 100 = 91,6 %

(Nre. de domicilis amb convivents sense PDIA / Nre. de domicilis amb casos en aïllament o quarantena) * 100

(1/12) * 100 = 8,3 %

(Nre. de casos derivats als serveis socials / Nre. casos en aïllament o quarantena) * 100

(2/12) * 100 = 16,7 %

(Nre. de casos en aïllament derivats als serveis socials que han rebut resposta per garantir-ne les necessitats bàsiques / Nre. de casos en aïllament derivats als serveis socials) * 100

(2/2) * 100 = 100 %

6.2. De les visites a establiments i infraestructures

Es varen realitzar dues rondes de visites. A continuació es detallen els resultats d’aquestes intervencions:

Primera intervenció: es va realitzar els dies 30 d’octubre i 2, 3, 4, 5 i 6 de novembre a 116 establiments comercials i a 23 espais oberts (carres, parcs i jardins) a Pere Garau.

17

Altres: perruqueries, 6; tallers, 1; venda tabac, 2; remissió doblers, 1; centre ensenyament, 1; resta comerços varis, 20.

Del total d’establiments visitats, el 76 % (90 de 116) van obtenir qualificacions de 5 o superior, i el 6 % (7 de 116) va obtenir qualificacions de 3 o menys.

Pel que fa al grau de valoració global respecte de la neteja dels carrers (qualificació subjectiva de 5 o superior), el 56 % (13 de 23) obtingué qualificacions de 5 o menys.

Segona intervenció

La segona intervenció es va realitzar els dies 18, 19 i 23 de novembre a 47 establiments comercials i a 9 espais oberts (carres, parcs i jardins).

Es varen tornar a visitar un 40 % dels establiments de la primera intervenció.

Altres: perruqueries, 4; tallers, 1; centres ensenyament, 1; punts de joc, 1; resta comerços varis, 8.

Dels establiments amb qualificacions inferiors a 5 (21 de 47 establiments visitats a la segona intervenció), 3 havien millorat la qualificació (14 %) i la resta la va mantenir.

18

Dels 116 establiments visitats inicialment després de la segona intervenció, varen passar de complir les mesures enfront de la COVID del 76 % dels establiments al 80 %.

Indicadors d’avaluació de la intervenció a establiments i infraestructures

1a ronda 2a ronda

(Nre. d’establiments visitats amb resposta afirmativa a totes les preguntes de caràcter general (*) / Nre. d’establiments visitats) * 100

57 51

(Nre. d’establiments visitats amb resposta afirmativa a les preguntes 2, 3 i 5 de caràcter específic per establiments alimentaris / Nre. d’establiments del sector de la restauració col·lectiva —bars, cafeteries, restaurants— visitats) * 100

63 61

(Nre. d’establiments amb valoració qualitativa de 5 o superior / Nre. d’establiments visitats) * 100

76 62

(Nre. d’establiments amb valoració qualitativa de 3 o inferior / Nre. d’establiments visitats) * 100

6 21

(Nre. d’espais oberts visitats amb resposta afirmativa a les preguntes 5 i 6 / Nre. d’espais oberts visitats) * 100

39 44

(Nre. d’espais oberts visitats amb resposta afirmativa a les preguntes 1, 2 i 4 / Nre. d’espais oberts visitats) * 100

50 14

Percentatge d’espais oberts amb qualificació subjectiva de 5 o superior.

56 56

Altres indicadors

(Nre. d’establiments on hi havia gent fumant / Nre. d’establiments visitats) * 100

3 0

(Nre. d’espais oberts visitats amb gent fumant / Nre. d’espais visitats) * 100

61 56

Neteja i desinfecció de l’equipament, en particular taules, cadires, barres, així com qualsevol altra superfície de contacte, entre un client i el següent.

58 89

6.3. Dels punts d’informació

Els punts d’informació van començar el 28 de novembre. Fins al moment s’hi han posar 10 taules informatives, amb una duració de dues hores, els dimecres, dijous i dissabtes. Per atendre aquestes taules hi va participar personal del centre de salut, infermers i estudiants d’infermeria, juntament amb una voluntària del programa d’Ajuda en Acció i membre de la plataforma d’entitats Flipau amb Pere Garau i dues tècniques del Centre Municipal de Promoció de la Salut de l’Ajuntament de Palma.

19

Tots han rebut formació prèvia. Un dissabte es va unir a l’equip el farmacèutic comunitari del barri.

A la taula, a més de consells i aclariments de dubtes, es donen mascaretes i fullets elaborats per a la ciutadania pel Govern de les Illes Balears i el Ministeri de Sanitat en diversos idiomes.

Aquesta intervenció comunitària s’ha donat a coneixer mitjançant un programa d’IB3 Ràdio, amb la participació en directe de les persones que estaven en el punt d’informació i del grup motor. Per altra banda, també s’ha visibilitzat a través de les xarxes socials de les diferents entitats i administracions participants.

A continuació es mostra un breu resum de la intervenció:

— Nombre de taules (fins a desembre): 10

— Període de temps: 28 de novembre - 18 de desembre

— Horari: dimecres, dijous i dissabtes de 11 a 13 h

— Equip: voluntària, personal del centre de salut, estudiants infermeria, voluntaris

del barri, tècniques de l’Ajuntament.

— Afluència diària: 50 persones (calculada pel nombre de mascaretes donades) — Documents elaborats per a la ciutadania: Govern de les Illes Balears i

Ministeri de Sanitat

20

Conclusions

De les visites domiciliàries

Conclusions del procés

— Hem identificat que el rastreig fet per la Central COVID proporciona

informació molt valuosa per a aquest tipus d’intervenció. Com que contacten amb els casos abans de la intervenció, coneixen si els casos viuen a l’adreça proporcionada per l’IB-Salut i, d’aquesta manera, no es perd temps. La coordinació amb la Central COVID ha permès millorar la informació prèvia dels casos abans de fer les visites domiciliàries i millorar l’eficiència del procés.

— Haver identificat la població diana a partir de les llistes dels casos confirmats els 7 dies anteriors i no els 14 dies, tal com havien fet a intervencions prèvies, ens ha permès millorar el procés fonamental per poder visitar els casos identificats durant el període d’aïllament o quarantena i comprovar-ne el compliment. Conclusions dels resultats

— El percentatge de contactes estrets dels casos positius que no s’havien fet

PDIA és molt baix.

— En general, el grau de compliment de l’aïllament o quarantena és bo. Encara que el nivell d’amuntegament no és tan elevat com l’observat en altres intervencions en altres zones, el percentatge de domicilis amb menys de 20 m2 per persona és més elevat que l’observat a l’Enquesta contínua de llars de l’INE. Aquesta circumstància fa més difícil el compliment de l’aïllament o quarantena. Per una altra banda, s’hauria de millorar la coordinació amb el centre de salut per proposar alternatives que facilitin la realització d’un aïllament o quarantena com cal.

Conclusions generals

— Els elements que han facilitat les visites han estat: Un punt clau ha estat la

col·laboració de l’agent comunitari, que coneixen molt bé el barri i és ben conegut per part de la població.

— Un altre punt clau de la intervenció és la coordinació amb els serveis socials de l’Ajuntament i la posada en marxa per part seva d’un circuit ràpid per gestionar les necessitats detectades. Només s’han fet dues derivacions als

21

serveis socials i ambdues tenien un expedient obert, la qual cosa indica que la població vulnerable de Pere Garau ja està en el circuit de serveis socials.

— Les visites domiciliàries han permès acostar-nos a la població vulnerable i fer actuacions concretes per millorar la identificació de casos de COVID-19 i el compliment de les mesures de prevenció.

— L’amuntegament observat en domicilis petits fa difícil un aïllament o quarantena adequats. El fet de calcular els metres quadrats disponibles per persona i la gran diferència observada amb les dades de l’Enquesta nacional de llars ho confirma. En zones vulnerables amb una elevada densitat de població o renda mitjana baixa s’hauria d’incidir en la cerca de solucions per esponjar els residents d’aquests domicilis a fi d’afavorir unes condicions adequades per al seu confinament. El criteri de metres quadrats per persona a un domicili pot ser un indicador per enviar els residents d’aquests domicilis als hotels pont.

— Els resultats obtinguts aconsellen continuar aquesta tasca i a partir dels resultats establir línies d’acció amb la plataforma d’entitats i les diferents administracions públiques.

De les visites als establiments i infraestructures

— En general els establiments són coneixedors de les mesures contra la COVID-19 i les apliquen. En la majoria dels casos en què s’han pogut veure incompliments els titulars han intentat corregir tot d’una les mancances i han mostrat interès per continuar la seva activitat de la forma estipulada.

— Als establiments que no podien corregir de seguida les deficiències en prevenció contra la COVID es va donar un termini per esmenar-les. En aquest termini de temps es va comprovar una evolució, ja que es va passar de complir el 76 % dels establiments la primera vista al 80 %, una vegada realitzada la segona visita.

Dels punts d’informació

— Els punts d’informació, per la facilitat d’accés que la ciutadania hi percep, s’han convertit en punts de demanda d’ajuda social o sanitària. L’equip que atén a les taules deriva aquestes demandes a l’equip corresponent: centre de salut, serveis socials, etc.

— La plataforma d’entitats és un punt clau. Les intervencions a la zona de Pere Garau necessiten continuïtat perquè siguin efectives.

— La taula es va decidir posar-la dins el mercat per ser una zona de molta afluència de gent del barri. Es repartien unes 50 mascaretes per dia, s’ha fet

22

intercanvi de mascaretes amb la gent que la duia bruta i s’ha donat informació dels telèfons COVID. Durant el període en què es va instaurar la taula es va iniciar el confinament del barri. Això va permetre que es donàs informació de les mesures especials adoptades pel Govern i es va comprovar que la gent en tenia coneixement.

— La donació de mascaretes ha estat un punt clau perquè la ciutadania s’acostàs a la taula. Això ha permès a l’equip de la taula reforçar els missatges preventius per conscienciar la població.

— Atesa la importància observada d’aquest recurs, proposam allargar aquests punts d’informació fins al mes de maig. Això significa involucrar la ciutadania per convertir-la en agents comunitaris, prèvia formació, la qual cosa s’hauria de fer amb la col·laboració de la plataforma d’entitats..

— També s’ha d’involucrar en el projecte altres associacions del barri que no estiguin incloses dins la plataforma de Flipau amb Pere Garau

La participació i col·laboració de la plataforma d’entitats de Pere Garau ha estat un punt clau per dur endavant aquest projecte. Els resultats d’aquest informe s’avaluaran amb la plataforma per decidir-hi conjuntament les properes línies d’actuació. A més a més s’ha de treballar de manera intersectorial i interdisciplinari amb els diferents professionals de la zona i coneixedors de la realitat del barri; com els educadors del centre de serveis socials, dinamitzadors de l’àrea de joventut, referent comunitari del centre de salut, la comunitat educativa, entre d’altres.

La recent posada en marxa del projecte Informadors COVID ajudarà a sensibilitzar la població d’aquest barri en les mesures de prevenció de manera individual i col·lectiva en els àmbits següents: espais lliures públics, negocis oberts al públic i transport públic municipal. El problema al barri de Pere Garau (encara que no exclusivament del barri, ja que és comú a altres barris com la Soledat, Son Roca, es Camp Redó, Son Gotleu, etc.) és social, cultural i econòmic. En moltes ocasions perceben la COVID-19 com el més petit dels seus problemes. L’abordatge del «problema» ha de ser més profund i més a llarg termini, incidint amb polítiques que reverteixin els diferents eixos de desigualtat com la vivenda, l’economia, el treball, l’educació, l’accés als recursos sociosanitaris, l’estigma, entre d’altres i que fomentin la participació ciutadana.

23

7. Annexos

Annex 1. Full de valoració de les necessitats bàsiques per acomplir el confinament

Data de la visita: Dades generals del domicili (carrer, número, pis i lletra):

Convivents. Nombre total de famílies que viuen actualment al domicili:

Família 1

Lloc d’origen:

Nombre total de persones que viuen actualment al domicili:

o Nre. de persones < 16 anys: o Nre. persones 16-65 anys: o Nre. persones > 65 anys:

Situació laboral persones 16-65 anys que viuen actualment al domicili (quantes

en cada situació): o Actiu: o Atur: o ERTO: o Altres (concretau):

Nombre de persones del domicili que s’han fet la PCR:

o Nombre de casos positius: o Nombre de casos negatius (contactes estrets):

Família 2

Lloc d’origen:

Nombre total de persones que viuen actualment al domicili:

o Nre. persones < 16 anys: o Nre. persones 16-65 anys: o Nre. persones > 65 anys:

Situació laboral persones 16-65 anys que viuen actualment al domicili (quantes

en cada situació): o En actiu: o Atur: o ERTO: o Altres (concretau):

24

Nombre de persones de l’habitatge que s’han fet la PCR: o Nombre de casos positius: o Nombre de casos negatius (contactes estrets):

Família 3

Lloc d’origen:

Nombre total de persones que viuen actualment al domicili:

o Nre. de persones < 16 anys

o Nre. persones 16-65 anys

o Nre. persones > 65 anys

Situació laboral persones 16-65 anys que viuen actualment al domicili (quantes

en cada situació): o Actiu

o Atur

o ERTO

o Altres (descriure)

Nombre de persones de l’habitatge que s’han fet la PCR: o Nombre de casos positius: o Nombre de casos negatius (contactes estrets):

Característiques de l’habitatge

Metres quadrats de l’habitatge o nombre d’habitacions: Accés de l’habitatge a espais exteriors:

Balcó

Terrassa

Jardí Nombre de banys: Accés a Internet

Sí, en el mòbil Sí, a casa

No

Necessitats bàsiques per a l’aïllament o quarantena

Alimentació: SÍ / NO

Higiene (bugaderia....): SÍ / NO

Tractament d’addicció: SÍ / NO

Econòmiques: SÍ / NO

Altres (medicaments, etc.) (concretau):

25

Valoració del compliment de l’aïllament o quarantena

Barreres i dificultades detectades per l’equip comunitari per al compliment del confinament o quarantena:

Han rebut algun recurs per cobrir les necessitats detectades (alimentació, higiene, econòmiques, altres)? SÍ / NO. Observacions:

Actuacions derivades de la visita domiciliària

26

Annex 2. Full de valoració dels requisits preventius als establiments

IDENTIFICACIÓ DE L’ESTABLIMENT

o Tipus d’establiment: (comerç; cafeteria, bar o restaurant; comerç minorista d’alimentació; locutori; basar; perruqueria; bugaderia, etc.).

o Nom de l’establiment: o Adreça: o Nom comercial:

Preguntes generals

1. L’establiment té coneixement de les mesures de prevenció de riscs i obligacions relacionats amb la COVID-19? SÍ NO NP

2. Disposa de dispensadors de gels hidroalcohòlics o desinfectants amb

activitat viricida? SÍ NO NP

3. S’hi garanteix una separació mínima d’un metre i mig entre les persones? SÍ NO NP

4. Es tracta d’un local amb bona ventilació? SÍ NO NP

5. Els treballadors usen mascareta higiènica o quirúrgica? SÍ NO NP

6. La clientela usa mascareta higiènica o quirúrgica?

SÍ NO NP

7. S’hi observa gent fumant? SÍ NO

Preguntes específiques del sector alimentari

1. Disposa d’aigua calenta?

2. Hi ha un nombre suficient de dispositius perquè els treballadors es puguin rentar les mans fàcilment, situats convenientment i dotats de sabó i eixugamans?

3. La disposició de les taules permet mantenir la distància de seguretat interpersonal d’un metre i mig, una vegada ocupades (entre les taules o grup de taules)?

4. Si hi ha barra, s’hi garanteix una separació mínima d’un metre i mig entre clients o, si escau, grups de clients?

27

5. Els lavabos destinats als clients disposen de dotació complementària per al rentat higiènic de mans (sabó i eixugador de mans)?

6. Disposa de sistema de rentat mecànic per a vaixella reutilitzable i útils amb cicles de rentat de 60 a 90 ºC?

7. Es neteja i desinfecta l’equipament (en particular taules, cadires, barres, així com qualsevol altra superfície de contacte) entre un client i el següent?

Valoració subjectiva: valorau de 0 a 10 (sent 0 la situació més desfavorable i 10 l’òptima) la percepció global del grau de coneixement, implantació i eficàcia de les mesures preventives generals per fer front a la transmissió de la COVID-19:

Observacions

28

Annex 3. Full de valoració de neteja i dels requisits preventius als espais oberts (parcs, zones esportives, carrers)

1. Els carrers estan nets? SÍ NO

2. Els contenidors de fems estan nets? SÍ NO NP

3. S’observen bosses de fems en terra? SÍ NO NP

4. Hi ha papereres? SÍ NO NP

5. Els usuaris mantenen una separació mínima d’un metre i mig?

SÍ NO

6. Els usuaris usen mascareta higiènica o quirúrgica?

SÍ NO

7. S’hi observa gent fumant? SÍ NO