INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia 2016 - Benvinguts · la iutat més gran, seguida de Piera i...

INFORME ECONÒMIC

ANUAL L’Anoia 2016

Informe Econòmic Anual – l’Anoia 2016

Observatori Socioeconòmic de l’Anoia www.observatorianoia.cat Editat per: Ajuntament d’Igualada Servei de Dinamització Econòmica Març de 2017 (1a revisió) ©Ajuntament d’Igualada, 2016-2017

http://www.observatorianoia.cat

Índex

7 Presentació

Capítol 1 9 Síntesi d’indicadors de l’Anoia

Capítol 2 19 L’Anoia: dades bàsiques 21 2.1.- Demografia

Capítol 3 47 L’Anoia: estructura econòmica 49 3.1.- Activitat econòmica i sectors 53 3.2.- Competitivitat comarcal

Capítol 4 57 Mercat laboral 59 4.1.- Ocupació 71 4.2.- Població activa i atur 90 4.3.- Contractació

Capítol 5 107 Teixit productiu 109 5.1.- Estructura del teixit productiu 120 5.2.- Anàlisi dels subsectors empresarials 150 5.3.- Estructura empresarial de l’Anoia 154 5.4.- Activitats intensives en coneixement

Capítol 6 159 Habitatge 161 6.1.- Habitatge

Capítol 7 181 Ensenyaments 183 7.1.- Nivell d’instrucció 186 7.2.- Ensenyaments a l’Anoia

Capítol 8 213 Altres dades d’interès 215 8.1.- Expedients de regulació d’ocupació 219 8.2.- Sinistralitat laboral 221 8.3.- Treballadors del sector públic 226 8.4.- Oferta d’establiments turístics

Un territori pel qual val la pena apostar

Aquest és un territori

econòmicament singular i divers.

A l’Anoia conviuen l’agricultura,

amb la indústria i el sector

serveis. I, precisament, en

aquesta diversitat d’àmbits i en la

nostra ubicació geogràfica

privilegiada és on rauen els

principals valors amb què treballem actualment per a promocionar la

comarca com un escenari òptim per acollir a mig termini noves

inversions empresarials.

Avui, però, ja podem observar com l’evolució del propi territori convida

a deixar enrere mica en mica el pessimisme. Els darrers anys hem rebut

amb moltes reserves els símptomes de recuperació, després d’una crisi

que ha estat molt greu tant econòmicament com socialment, però ara

podem començar a contemplar-les amb un optimisme moderat, molt

moderat. Cal seguir treballant dur tant en el desenvolupament

econòmic i empresarial com en les cobertures socials de la ciutadania,

però els indicadors són esperançadors.

A l’Anoia, en els darrers dotze mesos, podem constatar un descens

molt rellevant del nombre d’aturats i un increment del nombre

d’empreses i dels contractes laborals. Fins i tot es detecta un cert

moviment en sectors que havien estat aturats en l’última dècada. Hi ha,

però, assignatures pendents, com ara l’elevada temporalitat dels nous

contractes laborals. És, doncs, en aspectes com aquest on hem

d’esmerçar principalment els nostres esforços: facilitant un entorn

propici per a l’activitat de les empreses, aquestes guanyaran solidesa i

es podrà reduir en bona part aquesta temporalitat. I és que, al cap i a la

fi, una economia forta i uns sectors empresarials potents són la clau per

garantir uns bons serveis per a la nostra ciutadania i una òptima

qualitat de vida per a tothom.

En aquesta línia treballem, perquè estem fermament convençuts del

potencial i les capacitats de l’Anoia i perquè sabem que aquest és un

territori que té camp per créixer i pel qual val molt la pena apostar.

Marc Castells i Berzosa Alcalde d’Igualada

Pre

sen

tació

Capítol 1

Síntesi d’indicadors de l’Anoia

Capítol 1


10 Informe econòmic anual – l’Anoia 2016

Capítol 1

Síntesi d’indicadors l’Anoia

Informe econòmic anual – l’Anoia 2016 11

Síntesi de variables i indicadors per municipis (2016)

Municipi Població

2016

Densitat de

població 2016

Edat mitjana

2016

Població resident

estranger 2016

Afiliacions assalariats

2016

Afiliacions autònoms

2016

Població activa

registral 2016

Atur registrat

desembre 2016

Taxa d'atur

desembre 2016

Empreses 2016

Argençola 227 5 44,9 40 11 26 67 5 7,46 6

Bellprat 75 2 54,7 2 5 6 0 0 ND 3

Bruc, El 2.014 43 39,1 51 296 189 868 103 11,87 53

Cabrera d'Anoia 1.351 79 41,5 23 24 73 506 132 26,09 9

Calaf 3.424 371 42,9 82 999 263 1.634 245 14,99 137

Calonge de Segarra 191 5 49,3 11 15 44 99 3 3,03 8

Capellades 5.227 1.778 43,6 114 1.051 293 2.505 312 12,46 126

Carme 791 68 44,1 65 115 62 354 52 14,69 16

Castellfollit de Riubregós 165 6 48,9 3 39 30 81 10 12,35 9

Castellolí 573 23 40,5 19 115 46 255 14 5,49 25

Copons 300 16 44,2 6 31 23 122 16 13,11 7

Hostalets de Pierola, els 2.891 86 38,7 27 316 207 1.137 184 16,18 65

Igualada 38.987 4.807 42,2 1.253 11.986 2.826 18.577 2.732 14,71 1.498

Jorba 831 27 39,4 13 146 75 359 34 9,47 28

Llacuna, La 872 17 47,8 34 239 106 384 44 11,46 33

Masquefa 8.386 492 39,4 68 1.507 533 3.767 582 15,45 187

Montmaneu 151 11 52,5 8 75 21 42 3 7,14 11

Òdena 3.607 68 39,9 33 1.434 275 1.637 244 14,91 141

Orpí 139 9 43,8 12 25 9 49 8 16,33 5

Piera 15.001 262 41,1 113 1.442 911 6.410 1.237 19,30 289

Pobla de Claramunt, la 2.159 116 41,6 37 1.682 155 1.008 134 13,29 102

Prats de Rei, els 535 21 47,1 6 207 47 236 23 9,75 15

Pujalt 198 6 45,3 2 56 54 93 3 3,23 20

Rubió 231 5 46,2 5 26 22 59 5 8,47 10

Sant Martí de Tous 1.190 30 41,1 42 104 117 509 45 8,84 35

Sant Martí Sesgueioles 371 96 44,0 18 69 32 138 12 8,70 11

Sant Pere Sallavinera 158 7 46,2 8 14 19 59 2 3,39 4

Sta Margarida de Montbui 9.611 348 40,9 185 571 468 4.610 954 20,69 121

Santa Maria de Miralles 132 5 47,7 6 194 11 47 6 12,77 8

Torre de Claramunt, la 3.722 248 41,1 42 549 220 1.539 308 20,01 54

Vallbona d'Anoia 1.412 219 42,9 28 230 81 645 101 15,66 37

Veciana 173 4 44,9 13 7 28 66 1 1,52 4

Vilanova del Camí 12.409 1.207 40,0 165 911 612 6.119 1.199 19,59 206

Anoia 117.504 136 41,4 2.534 24.491 7.884 53.981 8.753 16,21 3.283

Capítol 1



Evolució de variables i indicadors – Anoia (2009-2016)

Variable any 2009 any 2010 any 2011 any 2012 any 2013 any 2014 any 2015 any 2016

Població empadronada 117.114 118.057 118.509 118.817 118.467 117.842 117.444 117.504

Taxa de variació de la pob. 2,01 0,81 0,38 0,26 -0,29 -0,53 -0,34 0,05

Habitants / km2 133,73 136,28 136,45 137,15 136,75 136,03 135,57 135,64

Edat mitjana de la població 39,40 39,55 39,82 40,04 40,32 40,72 41,04 41,40

Població resident a l'estranger 1.161 1.297 1.419 1.604 1.785 2.041 2.249 2.534

Variació pob. resident estranger ND 11,71 9,41 13,04 11,28 14,34 10,19 12,67

Renda bruta familiar disponible 1.308.554 1.347.813 1.357.246 1.378.690 1.367.659 1.375.865 1.420.674 ND

Renda bruta fam disp / habitant 1.130 1.142 1.148 1.160 1.154 1.168 1.210 ND

Variació RBFD/ hab. -9,59 1,07 0,57 1,06 -0,51 1,13 3,61 -

Assalariats 24.905 24.919 23.440 22.010 21.822 22.285 23.178 24.491

Variació d'assalariats -8,58 0,06 -5,94 -6,10 -0,85 2,12 4,01 5,66

Autònoms 8.285 8.078 7.916 7.636 7.645 7.704 7.876 7.884

Variació d'autònoms -6,61 -2,50 -2,01 -3,54 0,12 0,77 2,23 0,10

Atur registrat * 11.077 10.492 11.053 12.372 11.956 11.086 10.033 8.753

Variació de l'atur 27,75 -5,28 5,35 11,93 -3,36 -7,28 -9,50 -12,76

Població activa local registral 54.266 53.765 53.136 52.958 52.584 52.929 53.387 53.981

Variació de pob. activa local -0,15 -0,92 -1,17 -0,33 -0,71 0,66 0,87 1,11

Taxa d'atur registrat* 20,41 19,51 20,80 23,36 22,74 20,95 18,79 16,21

Nombre de contractes 21.180 22.904 24.366 24.928 24.280 27.169 30.998 33.305

variació contractes -22,36 8,14 6,38 2,31 -2,60 11,90 14,09 7,44

% temporalitat 85,71 88,99 89,96 90,14 91,48 90,50 90,11 90,28

Empreses 3.402 3.352 3.270 3.097 3.053 3.110 3.207 3.283

Variació d'empreses -7,63 -1,47 -2,45 -5,29 -1,42 1,87 3,12 2,37

Habitatges iniciats 149 303 89 36 22 23 39 103

Variació habitatges iniciats -49,49 103,36 -70,63 -59,55 -38,89 4,55 69,57 164,10

Habitatges acabats 606 341 305 242 70 30 16 29

Variació d'habitatges acabats -64,73 -43,73 -10,56 -20,66 -71,07 -57,14 -46,67 81,25

Contractes de lloguer 864 1.200 1.395 1.486 1.666 1.827 1.785 1.837

Variació contractes de lloguer 14,74 38,89 16,25 6,52 12,11 9,66 -2,30 2,91

Preu/m2 de lloguer 466,25 425,61 420,97 391,33 376,58 361,53 380,19 395,68

Variació preu/m2 de lloguer -6,62 -8,72 -1,09 -7,04 -3,77 -4,00 5,16 4,08

*dades del mes de desembre de l’any en curs Font de dades: Idescat, Hermes-Diba, Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, Observatori del Treball i Model productiu

Capítol 1



Síntesi de variables i indicadors per zones comarcals (2016)1

Font de les dades: Idescat, Hermes – Diputació de Barcelona i Observatori del Treball i Model Productiu

En aquest primer apartat presentem una síntesi de variables i indicadors de l’Anoia, desagregats

pels diferents municipis. També fem un apunt de les mateixes dades desagregades per zones

comarcals. Com a novetat, presentem també l’evolució en els darrers anys de diferents variables, a

escala comarcal.

A nivell poblacional, podem observar com l’any 2016 presenta una taxa de variació positiva de la

població, tot i que pràcticament és imperceptible. A nivell dels municipis, Igualada continua essent

la ciutat més gran, seguida de Piera i Vilanova del Camí. L’edat mitjana d’aquesta població també

ha anat en augment en els darrers anys.

Una variable que presenta un creixement notable en els darrers anys és la població resident a

l’estranger, que arriba a més de 2.500 persones l’any 2016, amb Igualada com a ciutat més

destacada, seguida de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí.

Pel que fa a afiliacions a la seguretat social, en règim d’assalariat, un any més es dóna un augment

d’afiliacions, fins i tot superior a de l’any 2015. En aquest sentit, Igualada continua com a primera

ciutat amb major nombre, seguida de la Pobla de Claramunt i Piera.

També es dóna un augment en el cas dels autònoms, tot i que aquest és menor del produït en els

darrers anys. Piera i Santa Margarida de Montbui es situen com a segon i tercer municipi amb

major nombre d’afiliats en règim d’autònom.

En quan a la població activa, veurem en els darrers anys ha patit oscil·lacions, però darrerament

presenta un lleuger creixement. En aquest cas, Piera i Vilanova del Camí són els municipis amb una

població activa major, per darrera d’Igualada.

1 En aquest apartat, com a la majoria de l’informe, es fa servir l’agrupació de municipis per zones comarcals recollida per

la Diagnosi Estratègica de l’Anoia (2004) i per diferents estudis comarcals.

Municipi Població

2016

Densitat de població

2016

Edat mitjana

2016

Població resident

estranger 2016

Afiliacions assalariats

2016

Afiliacions autònoms

2016

Població activa

registral 2016

Atur registrat

des. 2016

Taxa d'atur desembre

2016

Empreses 2016

Alta Anoia 6.124 19 44,3 202 1.549 609 2.696 328 12,17 242

Conca d'Òdena 71.381 275 41,3 1.798 17.245 4.763 33.942 5.459 16,08 2.209

Anoia Sud 39.999 141 41,2 534 5.697 2.512 17.343 2.966 17,10 832

Anoia 117.504 136 41,4 2.534 24.491 7.884 53.981 8.753 16,21 3.283

Capítol 1



Pel que fa a l’atur registrat, Igualada té al voltant de 2.700 persones registrades a l’atur, seguida de

Piera i Vilanova del Camí amb unes 1.200 persones cadascuna. En el darrer any el nombre

d’aturats presenta una reducció del 12%, seguint al tendència a la baixa dels darrers anys. En

canvi, pel que fa a la taxa d’atur, la més alta és la de Cabrera d’Anoia amb un 26, seguida de Santa

Margarida de Montbui amb un 20,69, i la Torre de Claramunt amb un 20.

En quan al nombre d’empreses, destaca novament Igualada amb unes 1.500 empreses, seguida de

Piera, Vilanova del Camí i Masquefa. La tendència els darrers tres anys ha estat de creixement.

Entre d’altres variables recollides, també tenim el nombre de contractes, que augmenta any rere

any, però n’augmenta també la taxa de temporalitat, superior al 90%. En quan a l’habitatge,

sembla produir-se un canvi de tendència l’any 2016, ja que es donen per primer cop taxes de

creixement en habitatges iniciats i acabats.

Com veurem, l’informe econòmic recull i desplega aquestes variables indicadors (i molts d’altres),

intentant oferir-ne la seva desagregació per sexe, edat i altres característiques quan és possible.

També ofereix l’evolució global de la comarca de l’Anoia, així com per les diferents zones

territorials. Tot i això, les dades es presenten a un nivell bastant descriptiu; per tal de cercar

possibles explicacions i hipòtesis, caldria una anàlisi més a fons.

Capítol 1



Font i descripció de dades i indicadors

Per a la realització d’aquesta síntesi de variables i d’indicadors, hem usat les següents fonts:

-Població municipal – recompte del padró municipal d’habitants de la població per a l’any 2016.

Registre actualitzat a 1 de gener (Idescat)

-Densitat de població - Habitants per quilòmetre quadrat. És la relació entre el total de població

resident del municipi en base al padró i la superfície en km2 d'aquest. Registre del 2016 actualitzat

en relació a les dades del padró municipal (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Població resident a l’estranger - Persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la

nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan

inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Registre del 2016 actualitzat en relació a les

dades del padró municipal (Idescat)

-Edat mitjana – recompte de les edats dels individus que composen una població, a partir d’una

mitjana aritmètica. Està realitzada a partir de la distribució de la població municipal en edats

quinquennals. (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Renda familiar bruta disponible - Mesura els ingressos que disposen els residents d'un territori

per destinar-los al consum o a l'estalvi. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies,

és a dir, és la diferència entre el conjunt dels seus recursos i usos. Estimació municipal del 2015

(Hermes – Diputació de Barcelona).

-Afiliats assalariats - Afiliacions al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de la

mineria del carbó (a 31 de desembre), segons ubicació del compte de cotització. Els resultats fan

referència als afiliats en alta laboral o situacions assimilades a 31 de desembre de l'any de

referència, en aquest cas del 2016. Nota: una mateixa persona es comptabilitza tantes vegades

com situacions de cotització tingui, tant si té diverses activitats laborals en un mateix règim o en

diversos (Idescat).

-Llocs autònoms - Afiliats en alta laboral o situacions assimilades al règim autònom a 31 de

desembre de l'any de referència, en aquest cas el 2016. Nota: una mateixa persona es

comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, tant si té diverses activitats

laborals en un mateix règim o en diversos (Idescat).

-Població activa registrada – És la població activa local estimada a partir de la Taxa d'atur registral

del Departament d'Empresa i Ocupació. De la Taxa d'atur registral s'obté (és difereix) el nombre

d'actius registrats totals de cada municipi. Dada de referència: 4t trimestre del 2016 (Hermes –

Diputació de Barcelona).

Capítol 1



-Atur registrat - Demandes d'ocupació registrades en les Oficines de Treball que estan actives

l'últim dia laborable de cada mes. Una persona es classifica a l'atur registrat si és un demandant

d'ocupació inscrit en una Oficina de Treball (i no es troba en cap de les situacions d’especificitat).

Dada en referència a 31 de desembre de 2016 (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Taxa d’atur registral - Relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació

(SOC) i la població activa registrada local. Elaborada per la Diputació de Barcelona en col·laboració

amb la Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local, i a partir de la Taxa d'atur

registral del Departament d'Empresa i Ocupació, i la Mostra de Vides Laborals de la Seguretat

Social. Dada referida al desembre de 2016 (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Empreses – comptes de cotització d’empreses a la Seguretat Social, a través de les dades de

l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Recompte a 31 de desembre de l’any en curs.

(INSS/Hermes – Diputació de Barcelona).

-Nombre de contractes – Recompte anual dels contractes realitzats el mes en curs al municipi en

qüestió, a partir de la comunicació del mateix a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya

(SOC). Pot incloure contractacions comunicades amb anterioritat al mes de referència de la

informació si aquesta encara no havia estat registrada. (Observatori del Treball i Model productiu

– Generalitat de Catalunya).

-% de temporalitat – d’elaboració pròpia, fa referència a la totalitat de contractes d’obra o servei,

eventuals per circumstàncies de la producció, d’interinitat, temporal bonificat per a minusvàlids,

d’inserció, de relleu, de jubilació parcial, de substitució per jubilació, en pràctiques o de formació,

sobre el total de contractes realitzats. (Observatori del Treball i Model productiu – Generalitat de

Catalunya).

-Habitatges iniciats – Recompte de projectes visats de gener a desembre de l’any en curs. Recull el

nombre d'expedients i habitatges d'obra nova, per a tots els municipis de Catalunya, segons els

visats d'obra dels col·legis d'aparelladors. Fa referència a la totalitat. (Secretaria d’Habitatge i

Millora urbana - Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya).

-Habitatges acabats – Recompte de certificats finals d'obra de gener a desembre de l’any en curs.

Recull el nombre d'expedients i habitatges d'obra nova, per a tots els municipis de Catalunya,

segons els certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors. (Secretaria d’Habitatge i Millora

urbana - Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya).

Capítol 1



-Contractes de lloguer – Estadística basada en el registre de les fiances de lloguer dipositades a

l’Incasol de gener a desembre de l’any en curs. Podem considerar que aquesta estadística té un

caràcter censal ja que es basa en el recompte de tots els contractes de lloguer que han dipositat la

fiança a l’Incasol en el període considerat. (Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, Departament

de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya).

-Preu mitjà de lloguer – Mitjana anual del lloguer contractual (euros/mes). Estadística basada en el

registre de les fiances de lloguer dipositades a l’Incasol de gener a desembre de l’any en curs.

(Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de

Catalunya).

Capítol 1



Capítol 2

L’Anoia: dades bàsiques

Capítol 2



Capítol 2



2.1.- Demografia

La comarca de l’Anoia compta, l’any 2016, amb 117.504 habitants. La distribució per municipis és

la següent:

Taula 2.1.- Població als diferents municipis de l’Anoia i creixement acumulat*

Municipi Any 2000 Any 2016 Creixement Taxa de

creixement* Rànquing

2016

Variació rànquing

2000-2016

Argençola 196 227 31 15,82 24 0 Bellprat 95 75 -20 -21,05 33 -1 Bruc, El 1.029 2.014 985 95,72 12 1 Cabrera d'Anoia 528 1.351 823 155,87 14 5 Calaf 3.016 3.424 408 13,53 9 -2 Calonge de Segarra 196 191 -5 -2,55 26 -2 Capellades 4.881 5.227 346 7,09 6 -1 Carme 686 791 105 15,31 18 -2 Castellfollit de Riubregós 233 165 -68 -29,18 28 -5 Castellolí 427 573 146 34,19 19 1 Copons 271 300 29 10,70 22 0 Hostalets de Pierola, els 1.239 2.891 1.652 133,33 10 1 Igualada 32.516 38.987 6.471 19,90 1 0 Jorba 572 831 259 45,28 17 0 Llacuna, La 849 872 23 2,71 16 -1 Masquefa 4.582 8.386 3.804 83,02 5 1 Montmaneu 194 151 -43 -22,16 30 -4 Òdena 2.681 3.607 926 34,54 8 0 Orpí 147 139 -8 -5,44 31 -1 Piera 8.540 15.001 6.461 75,66 2 2 Pobla de Claramunt, la 1.656 2.159 503 30,37 11 -1 Prats de Rei, els 537 535 -2 -0,37 20 -2 Pujalt 178 198 20 11,24 25 2 Rubió 120 231 111 92,50 23 8 Sant Martí de Tous 982 1.190 208 21,18 15 -1 Sant Martí Sesgueioles 342 371 29 8,48 21 0 Sant Pere Sallavinera 155 158 3 1,94 29 -1 Santa Margarida de Montbui 9.123 9.611 488 5,35 4 -1 Santa Maria de Miralles 88 132 44 50,00 32 1 Torre de Claramunt, la 2.371 3.722 1.351 56,98 7 2 Vallbona d'Anoia 1.089 1.412 323 29,66 13 -1 Veciana 154 173 19 12,34 27 2 Vilanova del Camí 10.203 12.409 2.206 21,62 3 -1

Anoia 89.876 117.504 27.628 30,74 Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.

*Correspon al creixement acumulat a tot el període 2000-2016, amb base a l’any 2.000

Capítol 2



Mapa 2.1.- Població dels municipis de l’Anoia (2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat

Els municipis que concentren major població són Igualada, Piera, Vilanova del Camí i Santa

Margarida de Montbui. Piera, en concret, ha passat de ser el quart municipi de la comarca l’any

2000 a convertir-se en el segon l’any 2016. El creixement es concentra, sobretot, a l’Anoia Sud, on

trobem les taxes més altes d’aquest període.

A nivell general, la població de la comarca no ha parat de créixer des de l’any 2000 (i fins i tot de

manera anterior); ara bé aquesta tendència s’atura a partir del 2013, per encetar una sèrie amb

creixement negatiu. Tot i això, hi ha municipis que ja presenten creixements negatius en el total

del període, com Bellprat, Castellfollit de Riubregós, Montmaneu o els Prats de Rei.

Capítol 2



Gràfic 2.1.- Evolució de la població de l’Anoia (2000-2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Idescat

La població anoienca passa en aquests anys del llindar dels 90.000 habitants fins a situar-se a xifres

properes als 120.000, sense arribar-hi però. Aquest creixement continuat també es dóna a nivell

tant de les comarques de Barcelona, com de la resta del Principat, on també s’entra en una fase de

‘frenada’ paulatina a partir de l’any 2010.

Si ens fixem en l’evolució del creixement per municipis en els darrers 16 anys, veiem com Piera

supera els 10.000 habitants, mentre que molts municipis de l’Anoia Sud han superat la xifra de

2.000 habitants. També és significatiu l’augment a Capellades, que supera la xifra dels 5.000

habitants. En canvi, a la resta de la comarca el creixement no és tan significatiu i els municipis, tot i

que augmenten població, ho fan en menor mesura.

En quan a la taxa de creixement, l’anoienca és superior a la catalana des del 2008 fins el 2011.

Després ja passa a ser inferior i el 2013 es converteix en negativa, seguint la tendència catalana.

L’any 2016, després d’aquest decreixement, es dóna una primera taxa de creixement positiva,

gairebé imperceptible a l’Anoia, amb 0,05 mentre que a Catalunya és de 0,19.

89

.87

6

92

.26

3

95

.10

3

98

.58

1

10

1.7

48

10

5.3

76

10

9.1

98

11

1.6

55

11

4.8

10

11

7.1

14

11

8.0

57

11

8.5

09

11

8.8

17

11

8.4

67

11

7.8

42

11

7.4

44

11

7.5

04

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Capítol 2



Gràfic 2.2.- Taxes de variació de la població de l’Anoia i de Catalunya (1999-2016)


Gràfic 2.3.- Taxes de variació de la població de l’Anoia i de Catalunya (2008-2016)


També val la pena destacar que durant aquests anys ha crescut el pes i importància de la població

de l’Anoia sobre la del conjunt de Catalunya, passant del 1,43% l’any 2000 fins al 1’56% que és on

es situa actualment.

Veiem, doncs, com clarament es delimiten dos períodes diferencials en quan a l’evolució de la

població. Així, si ens fixem en el període 2000-2008, hi ha unes altes taxes de creixement, tant a

l’Anoia com a Catalunya, tot i que el creixement a l’Anoia és superior. Aquest creixement, com ja

hem dit és molt més significatiu a l’Anoia Sud, on la mitjana del període 2000-2008 és superior al

50%. En canvi, durant el període 2009-2016 hi ha un alentiment del creixement, i això fa el

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

Any 1999

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Anoia Catalunya

2,8

3

2,0

1

0,8

1

0,3

8

0,2

6

-0,2

9

-0,5

3

-0,3

4

0,0

5

2,1

3

1,5

1

0,4

9

0,3

6

0,4

2

-0,2

3

-0,4

6

-0,1

4

0,1

9

Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Anoia Catalunya

Capítol 2



creixement de l’Anoia es situï per sota de la mitjana catalana. La Conca d’Òdena i l’Alta Anoia

registren creixements negatius en aquest període. Caldrà veure si el canvi de tendència del 2016

es consolida i es pot obrir una tercera etapa amb creixements positius.

Gràfic 2.4.- Taxes de variació de la població per als períodes 2000-08 i 2009-16 per l’Anoia i Catalunya


Gràfic 2.5.- Taxes de variació de la població per als períodes 2000-08 i 2009-16 per les diferents zones de l’Anoia


27,74

17,60

0,33 0,63

Anoia Catalunya

2000-08 2009-16

13,36 18,48

52,79

-4,73 -0,05

1,86

Alta Anoia Conca d'Òdena Anoia Sud

2000-08 2009-16

Capítol 2



Per municipis, veiem com la taxa de creixement és alta a la majoria de municipis de la comarca

durant el període 2000-2008, especialment els de l’Anoia Sud (amb Cabrera al capdavant). Fora

d’aquesta àrea, també Rubió presenta un creixement notable. Sols dos municipis, Castellfollit de

Riubregós i Bellprat presenten taxes negatives. Ara bé, per al període 2009-2016, el panorama

canvia completament. Els creixements són molt limitats, encapçalats per Rubió, Castellolí i

Hostalets, mentre que bona part de municipis de la comarca oscil·len entre el 5% i el -5%. Orpí,

Montmaneu i Bellprat són els municipis amb majors taxes negatives en aquest període.

Mapa 2.2.- Taxa de creixement Mapa 2.3.- Taxa de creixement

2000-2008 per municipi de l’Anoia 2009-2016 per municipi de l’Anoia


La zona de la Conca d’Òdena és la que històricament concentra el major pes de població. Així, en

l’actualitat acull un 60,75% de la població, és a dir, 71.381 habitants del total de la comarca. Per

darrera trobem l’Anoia Sud, amb 40.000 habitants que representen un 34,04% del total comarcal i

l’Alta Anoia, amb 6.124 habitants, que són un 5,21% del total de l’Anoia.

Capítol 2



La zona amb un major creixement acumulat ha estat l’Anoia Sud, que ha augmentat la seva

importància en relació a la resta de zones de la comarca, passant de representar el 28% al 34%,

mentre que la Conca d’Òdena ha vist disminuir la seva importància del 66% al 60%.

Gràfic 2.6.- Distribució territorial per zones del pes de la població de l’Anoia (2000 i 2016)


Gràfic 2.7.- Evolució de la població de l’Anoia per zones (2000-2016)


Com ja hem vist, aquest creixement continu ha patit una frenada els darrers anys. Això també es

reflecteix en les taxes de variació de la població segons el territori. L’Anoia Sud passa de

creixements força destacats a una davallada a partir del 2013, seguint la tendència general. En

canvi en les dues altres zones els creixements són més moderats. L’any 2016, la zona que presenta

6,22

5,21

65,86

60,75

27,92

34,04

Any 2000

Any 2016


5.5

92

5.6

27

5.694

5.718

5.854

5.914

6.037

6.196

6.339

6.428

6.445

6.351

6.350

6.289

6.249

6.1

59

6.1

24

59.1

89

59.892

60.824

62.487

63.983

65.729

67.7

13

68.367

70.1

28

71.418

71.803

71.902

71.901

71.665

71.28

3

71.254

71.3

81

25.095

26.744

28.585

30.3

76

31.911

33.733

35.448

37.09

2

38.343

39

.268

39.80

9

40.256

40.566

40

.513

40.310

40.031

39

.999

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016


Capítol 2



un pitjor comportament és l’Alta Anoia, amb un retrocés del -0,57, mentre que l’Anoia Sud

retrocedeix un -0,08. L’única zona que experimenta un creixement és la Conca d’Òdena, amb 0,18.

Gràfic 2.8.- Evolució de les taxes de variació de població de l’Anoia per zones (2000-2016)


Gràfic 2.9.- Evolució de les taxes de variació de població de l’Anoia per zones (2013-16)


En nombres absoluts, l’Alta Anoia perd el 2016 35 habitants, i l’Anoia Sud perd 32 persones. En

canvi, la Conca d’Òdena en guanya 127 habitants.

Si ens fixem en la totalitat del període 2000-2016, podem analitzar el creixement acumulat

desglossat per municipis i per zones de la comarca.

-2,00

-1,00

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016


-0,96

-0,33

-0,13

-0,64 -0,53 -0,50

-1,44

-0,04

-0,69 -0,57

0,18

-0,08


Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Capítol 2



Gràfic 2.10.- Creixement acumulat per zones. Anoia (2000-2016)


Així, pel que fa a l’Anoia Sud, com ha hem dit és la que acumula una major taxa de creixement

(59,39) entre els anys 2000 i 2016. Les poblacions d’aquesta zona que han crescut per sobre

aquesta mitjana són Cabrera, els Hostalets, Masquefa i Piera. Val a dir que Orpí i Bellprat

presenten creixements negatius en la totalitat del període.

Gràfic 2.11. Creixement acumulat a l’Anoia Sud (2000-2016)


0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016


-21,05

155,87

7,09 15,31

133,33

2,71

83,02

-5,44

75,66

50,00 56,98

29,66

Taxa de creixement Taxa Anoia Sud 59,39

Capítol 2



A la Conca d’Òdena, el creixement ha estat notable del 20,6. Aquí, totes les poblacions han tingut

un creixement igual o superior a aquesta mitjana, excepte Igualada i Santa Margarida de Montbui.

Gràfic 2.12. Creixement acumulat a la Conca d’Òdena (2000-2016)


Finalment, a l’Alta Anoia és on el creixement ha estat menor, un 9,5%. Destaca el creixement de

Rubió, molt per sobre aquesta mitjana. A l’Alta Anoia també trobem algunes poblacions amb taxes

de creixement negatives, com Castellfollit de Riubregós, Montmaneu, Calonge i els Prats de Rei.

Gràfic 2.13. Creixement acumulat a l’Alta Anoia (2000-2016)


95,72

34,19 19,90

45,28 34,54 30,37

21,18 5,35

21,62

Taxa de creixement Taxa Conca d'Odena 20,60

15,82 13,53

-2,55

-29,18 10,70 -22,16

-0,37

11,24

92,50

8,48 1,94 12,34

Taxa de creixement Taxa Alta Anoia 9,51

Capítol 2



Per sexes, la distribució de la població de l’Anoia el 2016 és de 58.910 homes (un 50,13) i 58.594

dones (un 49,87). Aquestes xifres són lleugerament diferents a la mitjana catalana, on un hi un

petit predomini de les dones per sobre dels homes.

Gràfic 2.14.- Distribució de la població per sexe. Anoia i Catalunya (2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

En els darrers anys, les taxes han evolucionat paral·lelament a la població, caient una mica més en

els homes que en les dones.

Gràfic 2.15.- Taxes de variació de la població per sexe. Anoia (2000-2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

50,13

49,15

49,87

50,85

Anoia

Catalunya

Homes Dones

1,7

8

0,5

7

0,2

5

0,1

9

-0,5

3

-0,6

9

-0,4

5

-0,0

2

2,2

4

1,0

5 0,5

2

0,3

3

-0,0

6

-0,3

7

-0,2

3

0,1

2

Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Homes Dones

Capítol 2



En quan a l’estructura d’edats, l’any 2016 trobem a l’Anoia 20.491 menors de 15 anys (un 17,44%),

76.439 persones entre 15 i 64 anys (un 65,05%) i 20.574 de més de 65 anys (un 17,51%).

L’estructura és força similar a la mitjana catalana, tot i que el pes de la població menor de 15 anys

és una mica superior a l’Anoia.

Gràfic 2.16.- Distribució de la població per grups d’edat. Anoia i Catalunya (2016)


En quan a les taxes de població per grups d’edat, veiem com el grup de més de 65 anys presenta

taxes positives en els darrers anys, mentre que els altres dos presenten una evolució més aviat

negativa.

Gràfic 2.17.- Evolució de les taxes de població per grups d’edat. Anoia i Catalunya (2013-16)


17,44

15,69

65,05

65,98

17,51

18,34

Anoia

Catalunya

0 a 15 anys 16 a 64 anys 65 anys i més

0,32

-1,07

-0,56

-1,41

-0,91 -1,26

-0,87

-0,09

1,61

3,06

1,99 2,10

2013 2014 2015 2016

0 a 15 anys 16 a 64 anys 65 anys i més

Capítol 2



Si ho mirem de forma més desagregada, obtenim que el grup de població jove (de 15 a 34 anys)

suposa un 20,86% del total. En aquest sentit, el pes d’aquest grup és lleugerament menor a l’Anoia

que no la mitjana catalana.

Gràfic 2.18.- Pes dels grups d’edat. Anoia i Catalunya (2016)


En els darrers anys, veiem clarament com ha perdut pes el grup de població jove, amb un retrocés

del 8% respecte el seu pes des del 2008, mentre que ha tendit a augmentar el de població de 35 a

64 anys, així com el de la població de més de 65 anys, el pes de la qual creix un 2,5%

aproximadament.

Gràfic 2.19.- Evolució del pes dels grups d’edat de població. Anoia (2008-16)


17,44

15,69

20,86

21,86

44,19

44,12

17,51

18,34

Anoia

Catalunya

% 0-14 %15-34 %35-64 %65+

16,54

17,03

17,32

17,52

17,72

17,83

17,74

17,70

17,44

28,58

27,77

26,69

25,41

24,29

23,21

22,20

21,36

20,86

39,70

40,05

40,67

41,38

42,11

42,77

43,30

43,79

44,19

15,18

15,14

15,32

15,69

15,88

16,18

16,77

17,16

17,51

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

% 0-14 %15-34 %35-64 %65+

Capítol 2



Per zones, veiem com la que concentra un major nombre de joves (de 15 a 34 anys) és la Conca

d’Òdena, mentre que la zona on és més pes de la població major de 65 anys és a l’Alta Anoia.

Gràfic 2.20.- Pes dels grups d’edat per zones comarcals (2016)


També presentem la piràmide poblacional de la comarca, comparant l’estructura dels anys 2000 i

2016. En aquest sentit, passem d’una piràmide força dimensionada, amb una presència força

homogènia dels grups de 20 a 39 anys a una piràmide amb un pes molt destacable de la franja

d’edat de 35 a 49 anys, mentre que en la base també tendeix a eixamplar-se lleugerament, com

també augmenten les persones majors de 65 anys.

Gràfic 2.21.-Piràmide poblacional Gràfic 2.22.-Piràmide poblacional Anoia 2000 Anoia 2016


14,89

17,69

17,38

20,30

21,26

20,24

42,77

43,35

45,91

22,04

17,70

16,47

Alta Anoia

Conca d'Òdena

Anoia Sud

%0-14 %15-34 %35-64 %65i+

8000 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000

0 a 4 5 a 9

10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84

85 i més Homes

Dones

6000 4000 2000 0 2000 4000 6000

0 a 4 5 a 9

10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84

85 i més Homes

Dones

Capítol 2



Finalment, presentem un mapa amb l’edat mitjana de cada municipi per veure les diferències

respecte la mitjana comarcal, que es situa en 41,40 l’any 2016, mentre que a Catalunya l’edat

mitjana és de 42,23. En els darrers anys, l’edat mitjana ha crescut, ja que l’any 2008 es situava en

39,43 anys a l’Anoia, mentre que a Catalunya era de 40,65 anys.

Veiem com els municipis de l’Alta Anoia són els que tenen una edat mitjana superior a la comarcal,

així com també bona part dels de l’Anoia Sud. Els de la Conca es mantenen generalment en termes

inferiors, excepte Igualada amb un 42,2 de mitjana.

Mapa 2.4.- Edat mitjana per municipi. Anoia (2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes – Diputació de Barcelona

Capítol 2



En quan a l’origen de la població, tenim que a l’Anoia 55.625 ciutadans són nascuts a la mateixa

comarca i 29.890 són nascuts en d’altres comarques del Principat. Així, tenim que un 72,78% de

persones són nascudes a Catalunya, mentre que el 17,17% (corresponent a 20.179 persones) són

nascudes a altres indrets de l’Estat espanyol, i 10% (és a dir, 11.810) són nascudes a altres països

i/o estats d’arreu del món.

Gràfic. 2.23.- Població de l’Anoia per lloc de naixement (2016)


Si ho comparem amb l’estructura de població que té Catalunya, tot i que l’estructura és força

similar, a l’Anoia hi ha uns percentatges superiors de persones nascudes al país que no la mitjana

catalana, mentre que a Catalunya aquests percentatges són un xic majors que a l’Anoia en el cas

de nascuts a altres indrets de l’Estat i, especialment, en els nascuts en altres països del món.

Gràfic 2.24.- Població per lloc de naixement. Anoia i Catalunya (2016)


47,34

25,44

17,17

10,05

Anoia Altres comarques catalanes

Altres indrets de l'Estat Altres països

72,78

64,88

17,17

17,93

10,05

17,19

Anoia

Catalunya

Catalunya Altres indrets Estat esp. Altres països

Capítol 2



Així, també podem veure que les taxes de variació de la població pel lloc de naixement, situen un

lleuger augment en el darrer anys dels nascuts a Catalunya (per sota la mitjana catalana, però). En

canvi, els nascuts en altres indrets de l’estat la taxa és negativa. Els nascuts a d’altres països

augmenten lleugerament per sobre la mitjana catalana

Gràfic 2.25.- Taxa de variació de la població per lloc de naixement. Anoia i Catalunya (2016)


L’evolució d’aquestes dades també es presenta interessant, ja que es veu com la població d’origen

estranger ha anat disminuint el seu pes poblacional en els darrers anys, així com també ha anat en

augment el % de població nascuda a Catalunya.

Gràfic 2.26.- Evolució de la població de l’Anoia segons lloc de naixement de l’Anoia (2008-2016)


0,29

-1,73

1,47

0,48

-1,62

1,04


Anoia Catalunya

69,90

69,80

70,21

70,67

71,08

71,67

72,22

72,60

72,78

19,80

19,20

18,80

18,49

18,14

17,89

17,73

17,48

17,17

10,31

11,00

10,99

10,84

10,78

10,44

10,05

9,91

10,05

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016


Capítol 2



Gràfic 2.27.- Evolució de les taxes de variació de la població per lloc de naixement. Anoia (2010-16)


Per zones comarcals, tot i que l’estructura és força similar, a l’Alta Anoia trobem un major pes del

grup de nascuts a Catalunya, així com també dels nascuts en d’altres països, mentre que a la Conca

d’Òdena i a l’Anoia Sud hi ha percentatges molt similars de nascuts a altres indrets de l’Estat

espanyol.

Gràfic 2.28.- Població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2016)


1,4

0

1,0

4

0,8

3

0,5

4

0,2

3

0,2

0

0,2

9

-1,2

8

-1,2

9

-1,6

2

-1,6

9

-1,3

8

-1,7

2

-1,7

3

0,6

8

-0,9

6

-0,2

7

-3,4

7

-4,2

4

-1,7

3

1,4

7

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016


78,35

71,31

74,53

8,92

17,62

17,65

12,74

11,07

7,82

Alta Anoia

Conca d'Òdena

Anoia Sud

Catalunya Altres indrets de l'Estat Altres països

Capítol 2



Per zones, observem taxes positives de les persones nascudes en d’altres països i negatives de les

nascudes a la resta de l’Estat. Les nascudes a Catalunya tenen un comportament desigual,

positives a la Conca d’Òdena i Anoia Sud i negatives a l’Alta Anoia.

Gràfic 2.29.- Taxes de variació de la població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2016)


En quan a la població resident a l’estranger1, aquesta presenta un augment continuat en el temps,

arribant 2.534 persones l’any 2016.

1 La població resident a l’estranger és una informació basada en el Padró d'habitants residents a l'estranger, que és el

registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya (Idescat).

-0,64

0,44 0,18

-1,44

-1,77 -1,69

0,52

1,69

1,16


Catalunya Altres indrets de l'Estat Altres països

Capítol 2



Gràfic 2.30.- Població de l’Anoia resident a l’estranger (2009-2016)


El creixement d’aquesta població ha estat continuat en els darrers anys, especialment a l’Anoia,

que presenta taxes de creixement anuals més altes que la mitjana catalana. L’any 2016, la

diferència es torna a eixamplar, amb un diferencial de més del 3,5%.

Gràfic 2.31.- Taxes de creixement de la població resident a l’estranger. Anoia i Catalunya (2010-2016)


1.1

61

1.2

97

1.4

19

1.6

04

1.7

85

2.0

41

2.2

49

2.5

34

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000


11

,71

9,4

1

13

,04

11

,28

14

,34

10

,19

12

,67

8,6

1

9,2

8

8,7

4

9,3

6

8,9

5

9,3

1

9,0

7

Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Anoia Catalunya

Capítol 2



Per municipis, observem com evidentment Igualada és el que té el nombre més alt de persones

residents a l’estranger, seguit de Santa Margarida de Montbui, Vilanova, Capellades i Piera.

Mapa 2.5.- Població de l’Anoia resident a l’estranger per municipis (2016)


Per zones de la comarca, es mostra una evolució desigual. On hi ha un creixement més continuat

en el temps és la Conca d’Òdena, on el darrer any hi ha hagut un augment del 14% degut al pes

d’Igualada. També durant el 2016 el creixement a l’Alta Anoia és del 16%.

Capítol 2



Gràfic 2.32.- Evolució de la població resident a l’estranger per zones de l’Anoia (2009-2016)


Per edats, veiem com la majoria es concentra en la franja de 35 a 65 anys, seguits pels de 15 a 34.

A l’Anoia el pes de la franja de menors de 14 anys és superior que no la mitjana catalana.

Gràfic 2.33.- Població resident a l’estranger per edats. Anoia i Catalunya (2016)


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

Conca d'Òdena Alta Anoia Anoia Sud

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

22,85

19,31

24,39

25,37

37,88

39,99

14,88

15,33

Anoia

Catalunya

De 0 a 14 De 15 a 34 De 35 a 65 De 65 i +

Capítol 2



En quan a l’evolució els darrers anys a l’Anoia, veiem com tendeix a disminuir el pes de la població

majors de 65 anys, mentre que augmenten els de menor edat.

Gràfic 2.34.- Evolució de la població de l’Anoia resident a l’estranger per edats (2009-2016)


Per països de residència, tenim que l’estat on resideixen més anoiencs és l’Argentina, seguit de

França, Bèlgica, Alemanya i Xile. En general predominen els països europeus i americans. En els

darrers anys països com Xile o Bèlgica han vist augmentar el seu pes com a destinació.

12,58

14,96

15,01

18,27

18,54

20,77

20,99

22,85

24,63

25,21

25,30

24,13

23,92

23,76

24,37

24,39

37,81

36,47

37,07

36,91

38,49

38,27

38,68

37,88

24,98

23,36

22,62

20,70

19,05

17,20

15,96

14,88

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

De 0 a 14 De 15 a 34 De 35 a 65 De 65 i +

Capítol 2



Taula 2.2.- Població de l’Anoia resident a l’estranger segons país de residència (2016)

País de residència Homes Dones Total Rànquing

2016 Diferència R2009-16

Argentina 172 190 362 1 0

França 179 154 333 2 0

Bèlgica 149 138 287 3 14

Alemanya 114 87 201 4 0

Xile 69 85 154 5 3

Andorra 74 64 138 6 -3

Estats Units, els 55 63 118 7 0

Regne Unit 53 48 101 8 1

Mèxic 49 40 89 9 -4

Itàlia 17 48 65 10 0

Brasil 35 23 58 11 -2

Colòmbia 26 25 51 12 4

Equador 25 23 48 13 0

Veneçuela 23 22 45 14 -3

Suïssa 20 23 43 15 -1

Països Baixos 15 23 38 16 -4

República Dominicana 17 17 34 17 14

Bolívia 14 20 34 17 12

Cuba 9 15 24 19 -5

Uruguai 9 12 21 20 -1

Perú 10 9 19 21 4

Marroc, el 7 11 18 22 9

Canadà 11 6 17 23 -5

Irlanda 6 11 17 23 -1

Suècia 7 9 16 25 -3

Noruega 7 9 16 25 6

Guatemala 7 7 14 27 -3

Xina 8 6 14 27 -1

Dinamarca 2 11 13 29 2

Portugal 5 8 13 29 -8

Costa Rica 3 8 11 31 -5

Panamà 8 2 10 32 -6

Àustria 1 9 10 32 -1

Emirats Àrabs Units, els 4 6 10 32 -1

Paraguai 3 5 8 35 -16

Luxemburg 3 4 7 36 -5

Austràlia 1 5 6 37 -8

Israel 1 2 3 38 0

El Salvador 0 0 0 39 -8

Filipines 0 0 0 39 -8

Resta països 45 23 68

Total 1.263 1.271 2.534

Font: Idescat

Capítol 2



Gràfic 2.35.- Evolució del pes dels principals països de residència dels anoiencs a l’exterior

(2009-2016)


Així, analitzant les taxes de creixement dels darrers anys, veiem com aquesta és especialment

destacada a estats com Bèlgica, seguida d’Alemanya, França I l’Argentina.

En quan a la distribució per sexes, veiem una diferent distribució per països, amb una major

presència de dones en destinacions com Argentina, Estats Units, Xile, Itàlia...

Gràfic 2.36.- Població de l’Anoia resident a l’estranger per sexe i principals països de residència (2016)


0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00


Argentina França Bèlgica Alemanya Xile Andorra

172

179

149

114

69

74

55

53

49

17

190

154

138

87

85

64

63

48

40

48

Argentina

França

Bèlgica

Alemanya

Xile

Andorra

Estats Units, els

Regne Unit

Mèxic

Itàlia

Homes Dones

Capítol 2



Capítol 3

L’Anoia: estructura econòmica

Capítol 3



Capítol 3



3.1- Activitat econòmica i sectors

El 2015, el VAB1 va tornar a tenir un comportament positiu, després del lleuger increment de l’any

passat. Així l’Anoia va tenir un creixement del 3,6, per sobre del creixement català que va ser del

3,4. Com veiem, durant el període 2008-2014, la comarca fa una evolució paral·lela a Catalunya,

però amb indicadors per sota el seu nivell, i el 2015 és el primer any que l’índex anoienc es situa

per sobre del català, tot i que de forma molt lleugera.

Gràfic 3.1.- Evolució del VAB a l’Anoia i Catalunya (2008-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA-CX

Aquesta evolució del 2015 és deguda, sobretot, al bon comportament dels serveis (amb un

augment destacable del 5,1) i, de manera més moderada, de la construcció (amb un 2,8) i de la

indústria (amb un augment del 1,8). Val a dir que el creixement dels serveis es situa per sobre de la

mitjana catalana que està en 5,1. El sector agrícola és el que presenta una davallada (-2,5) que és

major a la registrada a nivell català (-1,2).

1 El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant un període considerat. Es tracta d’un

intent d’aproximació al PIB comarcal. Servei d’estudis BBVA-CX, Anuari Econòmic Comarcal 2016 – BBVA, Barcelona, 2016, redactat pel catedràtic Josep Oliver.

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6


Anoia Catalunya

https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/sd/ANUARI_COMARCAL_2016.pdf

Capítol 3



Gràfic 3.2.- Creixement del VAB a l’Anoia i Catalunya (2015)


En quan a la composició del VAB, continua tenint un pes predominant el sector serveis, tot i que la

indústria conserva la seva importància. Aquesta és una de les tendències de l’estructura

productiva de la comarca de l’Anoia, que s’ha anat mantenint els darrers anys.

Gràfic 3.3.- Composició del VAB de l’Anoia (2015)


-2,50

1,80 2,4

5,1

-1,20

2,70

3,40 3,60

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Anoia Catalunya

1,6

37,2

6,4

54,8


Capítol 3



Hi continua havent un diferencial entre l’estructura del VAB anoienca i catalana, ja que a la

comarca hi ha un predomini superior de la indústria en detriment del sector serveis, que

pràcticament dobla la mitjana catalana. Val a dir que la construcció també té un pes més destacat

a l’Anoia que no a Catalunya.

Gràfic 3.4.- Estructura del VAB de l’Anoia i Catalunya (2015)


Com veiem, l’evolució dels darrers anys ha estat irregular. Després de perdre importància, la

indústria sembla que augmenta el seu pes durant els dos darrers anys, mentre que el sector

serveis es manté força estable. No així la construcció, que davalla any rere any, arribant a ser el

2015 la meitat que l’any 2008. Finalment l’agricultura també ha anat reduint la seva importància,

malgrat ser un sector força petit a la comarca.

1,6

1

37,2

19,7

6,4

4,7

54,8

74,6

Anoia

Catalunya


Capítol 3



Gràfic 3.5.- Evolució de l’estructura del VAB a l’Anoia (2008-2015)


1,86

2,41

2,8

2,63

2,48

2,86

1,54

1,6

34,65

31,19

31,8

32,61

32,6

32,93

36,33

37,2

12,4

12,26

11,3

12,57

11,75

10,38

9,55

6,4

51,09

54,15

54,1

52,19

53,16

53,51

52,58

54,8

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015


Capítol 3



3.2- Competitivitat comarcal

Un any més, recollim les dades de competitivitat comarcal de l’índex adEg2. Aquest índex estableix

diferents factors per tal de mesurar aquesta competitivitat. Es basa en el fet que els diferents

territoris posseeixen un avantatge competitiu en funció de diferents eixos. El primer són els

factors de producció que condicionen l’aparició i desenvolupament de clústers regionals, que són

resultat de les economies d’aglomeració. El segon són factors que contribueixen als avantatges

distributius i finalment hi ha els factors que determinen les condicions de la demanda.

Gràfic 3.6.- Evolució de la posició de l’Anoia en l’índex adEg (2003-2015) 3

Font: Diputació de Barcelona - Activa Prospect i Índex ADEPG 2016 de competitivitat territorial

2 L’índex adEg, desenvolupat inicialment per l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

(ADEPG), analitza anualment els factors de competitivitat de l’economia de les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix

Penedès. És un indicador sintètic que permet ordenar les diferents comarques en termes de competitivitat. L’any 2014 la Diputació de Barcelona va realitzar l’estudi La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a

examen. Utilització del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013, a través de l’utilització d’aquest índex, amb l’ajuda tècnica de la consultora Actíva Prospect, per a la totalitat de les comarques catalanes. A més, l’informe analitza les condicions de l’entorn comarcal que afavoreixen la competitivitat de les empreses i n’estableix un rànquing comarcal, a partir de 45 indicadors diferents. Per a l’any 2015, les dades estan extretes de l’informe Índex ADEPG 2016 de competitivitat territorial realitzat dut a terme per Actíva Prospect i la Diputació de Barcelona, a iniciativa de del l’Associació d’Empresaris Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès – 2016 3 L’any 2009 es realitza un canvi important en la construcció de l’índex incorporant millores pel que fa al sistema de

càlcul i en el conjunt dels indicadors, fet que comporta canvis en la posició relativa d’algunes comarques.

14 15 15

14 16

17

20 19 19

21

25 25 23

0

5

10

15

20

25

30

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

http://www.diba.cat/documents/36150622/36294022/La+competitivitat+comarcal+a+la+prov+de+BCN+a+examen.pdf/773d3ea8-7f7a-46ee-b783-7b1fcabe41f4


http://www.adepg.cat/cat/indicadors_pdf/index16.pdf


Capítol 3



El 2015 l’Anoia experimenta una recuperació de dos llocs, passant de la posició 25 a la 23. En

relació als diferents indicadors que recull aquest índex sintètic, tenim que la comarca continua

estant situada a nivells força baixos en quan a sostenibilitat social i ambiental. En el cas de l’esperit

emprenedor, durant el 2015 es produeix una escalada destacable, passant del lloc 38 al 29. També

es produeix un augment en el cas de l’accés als mercats de clients (passant del lloc 23 al 17) i en

infraestructures (on passa del 22 al 20). En canvi es produeix un retrocés notable en el cas de

volum de mercat i activitat (caient del lloc 20 al 25).

Gràfic 3.7.- Posició de l’Anoia en els diferents factors de competitivitat de l’índex ADEG (2015)4

Font: Índex ADEPG 2016 de competitivitat territorial

4 Per a veure un anàlisi més detallat dels factors i de les conseqüències que se’n deriven, podeu consultar l’Informe

econòmic anual – l’Anoia (l’edició de 2014 i la de 2015) així com l’estudi complet de la Diputació de Barcelona, La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013.

38 34

28

20 22

16 17 15

25 29

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Sost

enib

ilita

t so

cial

Sost

enib

ilita

t m

edia

mb

ien

tal

Qu

alif

icac

ió d

els

recu

rso

s h

um

ans

Infr

astr

uct

ure

s d

e tr

ansp

ort

s i

com

un

icac

ion

s

Dis

po

nib

ilita

t d

e sò

l i

esp

ai p

er a

ctiv

itat

ec.

Dis

po

nib

ilita

t d

e p

ols

de

des

envo

lup

amen

t

Acc

és a

ls m

erca

ts d

e cl

ien

ts i

pro

veid

ors

Inn

ova

ció

, d

esen

volu

pam

ent

tecn

olò

gic

Vo

lum

de

mer

cat

i d

'act

ivit

at

Esp

erit

em

pre

ned

or

i d

inam

ism

e em

pre

sari

al


Capítol 3



Gràfic 3.8.- Posició de l’Anoia en els diferents factors de competitivitat de l’índex ADEG (2015)

Font: Índex ADEPG 2016 de competitivitat territorial

Taula 3.1.- Evolució de la posició dels diferents factors de competitivitat de l’índex ADEG de l’Anoia (2013-2015)

Factor Any 2013 Any 2014 Any 2015 Dif. 13-15

Sostenibilitat social 38 37 38 0

Sostenibilitat mediambiental 35 34 34 1

Qualificació dels recursos humans 26 28 28 -2

Infrastructures de transports i comunicacions 22 22 20 2

Disponibilitat de sòl i espai per activitat ec. 22 21 22 0

Disponibilitat de pols de desenvolupament 16 16 16 0

Accés als mercats de clients i proveidors 23 23 17 6

Innovació, desenvolupament tecnològic 15 15 15 0

Volum de mercat i d'activitat 23 20 25 -2

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial 39 38 29 10 Font: Índex ADEPG 2016 de competitivitat territorial

0

5

10

15

20

25

30

35

40 Sostenibilitat social

Sostenibilitat mediambiental

Qualificació dels recursos humans

Infrastructures de transports i

comunicacions

Disponibilitat de sòl i espai per activitat ec.

Disponibilitat de pols de desenvolupament

Accés als mercats de clients i proveidors

Innovació, desenvolupament

tecnològic

Volum de mercat i d'activitat

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

Capítol 3



Capítol 4

Mercat laboral

Capítol 4

Mercat laboral


4.1. Ocupació

El 2016 les afiliacions a la seguretat social continuen a l’alça, seguint la tendència dels dos darrers

anys. A l’Anoia el 2016 hi havia registrades a la Seguretat Social 32.375 afiliacions, 1.321 més que

el 2015, el que suposa un creixement global del 4,25 respecte l’any anterior. A nivell de Catalunya,

el creixement ha estat de 3,85 respecte el 2015.

De les 32.375 afiliacions a l’Anoia, 24.491 ho eren en règim general d’assalariat i 7.884 ho eren en

règim d’autònoms. Això suposa un increment notable dels assalariats, amb una taxa de creixement

del 5,66, el creixement més gran des del 2009. En canvi la taxa de variació dels autònoms és del

0,10, un creixement discret que ens acosta a xifres del 2013.

Si ho comparem amb la mitjana catalana, l’augment dels assalariats de l’Anoia ha estat superior a

l’augment català, que s’ha situat en un 4,48. En canvi l’augment d’autònoms a l’Anoia és inferior a

la mitjana catalana, que se situa en 1,07.

Gràfic 4.1.- Evolució de la variació interanual de l’ocupació a l’Anoia (2009-2016)


Durant els darrers anys, el volum total d’afiliacions de l’Anoia ha seguit de manera força paral·lela

la dinàmica catalana, amb indicadors una mica per sota. Tot i així el 2016, el comportament a

l’Anoia és millor que no la mitjana catalana.

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00


Autònoms Assalariats

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.2.- Evolució de la variació interanual del total d’afiliats a l’Anoia i Catalunya (2009-2016)


L’any 2016, els assalariats van augmentar a l’Anoia en 1.313 persones respecte l’any anterior, el

que suposa una taxa de creixement del 5,66. Cal destacar que es tracta de l’augment més gran de

la sèrie, continuant la tendència positiva dels dos darrers anys. A l’agricultura trobem 94 llocs de

treball; a la indústria 8.073 llocs de treball; a la construcció 1.354 llocs de treball i als serveis

14.970 llocs de treballs.

Continua mantenint-se el diferencial amb la mitjana catalana, ja que a l’Anoia els assalariats a la

indústria són un percentatge força superior a la mitjana catalana (més del doble), mentre que a

nivell d’assalariats als serveis, també hi ha una notable diferència, amb un major pes en el cas

català.

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.3.- Comparació de l’estructura de llocs de treball assalariats a l’Anoia i Catalunya (2016)


Com dèiem, l’evolució negativa dels darrers anys es trenca el 2014 amb una taxa positiva del 2,12,

creixement que es consolida en els darrers anys, tenint un creixement del 5,66 durant el 2016.

Gràfic 4.4.- Taxes de variació de llocs de treball assalariats a l’Anoia (2009-2016)


0,38

32,96

5,53

61,12

0,34

16,40

4,53

78,73


Anoia Catalunya

-8,58

0,06

-5,94 -6,10

-0,85

2,12

4,01

5,66


Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la seva distribució per municipis1, veiem com Igualada és la població que concentra més

assalariats, seguida de la Pobla, Piera i Capellades. En quan a sectors, en la majoria de municipis el

sector principal és el sector serveis, mentre que a d’altres municipis molt localitzats (Òdena, la

Pobla, Capellades,...) ho és la indústria. Tant sols a La Llacuna el sector principal d’assalariats és la

construcció.

Mapa 4.1.- Afiliacions d’assalariats a l’Anoia per municipi i sector principal (2016)


Com veiem, hi ha creixements destacats en tots els sectors. A més, val la pena destacar que

aquests són superiors a la mitjana catalana en tots els casos, excepte en la construcció, on el

creixement és més moderat (del 5,29 a l’Anoia respecte el 9,38 a Catalunya). Finalment, cal

destacar la dinàmica positiva dels serveis, que registra un augment força notable respecte la

mitjana catalana, així com també el de l’agricultura (tot i que aquesta té un pes força menor en

volum d’assalariats). 1 Hem de tenir en compte que parlem d’afiliacions d’assalariats segons la ubicació del compte de cotització

(Idescat).

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.5.- Taxes de variació de llocs assalariats per sectors a l’Anoia i Catalunya (2016)


En quan al pes dels diferents sectors, veiem com en els darrers anys han crescut notablement el

pes dels assalariats del sector serveis, disminuint la importància de sectors com la indústria, o bé la

construcció (que en aquests anys passa a ser menys de la meitat que el 2008).

Gràfic 4.6.- Evolució del pes dels assalariats per sectors a l’Anoia (2016)


11,90

3,55

5,29

6,97

3,70 3,01

9,38

4,52


Anoia Catalunya

0,21 0,22 0,44 0,40 0,41 0,44 0,44 0,36 0,31

38,91 36,41 35,70 35,19 35,24 35,12 34,32 33,64 32,93

10,42 9,62 8,76 7,68 5,73 5,31 5,24 5,55 4,65

50,45 53,75 55,11 56,73 58,61 59,13 60,00 60,38 61,12



Capítol 4

Mercat laboral


Pel que fa als autònoms, l’any 2016 van augmentar en 8 llocs respecte el 2015, el que suposa un

discret 0,10. En aquest sentit, hi havia 423 llocs de treball a l’agricultura; 1.019 a la indústria; 1.071

a la construcció i 5.371 al sector serveis.

Tot i que el sector dominant en ambdós casos són els serveis, l’Anoia té un percentatge superior

d’autònoms a l’agricultura, a la indústria i a la construcció, mentre que a nivell català hi ha una

presència més alta en el cas dels serveis.

Gràfic 4.7.- Comparativa de l’estructura d’autònoms de l’Anoia i Catalunya (2016)


El comportament dels autònoms és força més discret que no els assalariats, ja que el creixement

es situa molt per sota, trencant també la tendència de la majoria dels darrers anys. La variació que

es dóna a l’Anoia és inferior a la mitjana catalana, el creixement de la qual és d’un 1,07.

5,37

12,92 13,58

68,13

4,40 8,66

12,07

74,87


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.8.- Taxes de variació de llocs de treball autònom a l’Anoia (2009-2016)


El creixement es basa sobretot en els números positius de la construcció (amb una tendència

inversa a la registrada a nivell català) i a la indústria. En canvi, l’agricultura té un comportament

negatiu. És de destacar el decreixement d’autònoms registrada en el sector serveis, amb una

reducció de -0,28, mentre que a nivell català es dóna una tendència positiva del 1,36.

Gràfic 4.9.- Taxes de variació d’autònoms per sectors a l’Anoia i Catalunya (2016)


-6,61

-2,50 -2,01

-3,54

0,12 0,77

2,23

0,10


-0,70

0,79

1,71

-0,28

-0,83

1,69

-0,40

1,36


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la distribució per municipis, veiem com Igualada concentra la major part dels autònoms,

seguit per Piera i Vilanova del Camí. En quan a sectors, el sector principal en la majoria de

municipis és el sector serveis, mentre que en bona part de l’Alta Anoia el sector principal dels

autònoms és l’agricultura.

Mapa 4.2.- Afiliacions d’autònoms a l’Anoia per municipi i sector principal (2016)


Finalment, veiem quin és el pes de cada una de les dues formes d’afiliació. Així, el contrast es

troba sobretot en el cas de l’agricultura, on el pes dels autònoms és força superior, mentre que en

el cas de la indústria, la fórmula majoritària és el treball assalariats, talment com als serveis.

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.10.- Estructura de llocs de treball assalariats i autònoms de l’Anoia per sectors (2016)


Gràfic 4.11.- Distribució dels llocs de treball assalariats i autònoms de l’Anoia per sectors (2016)


94

8.073

1.354

14.970

423 1.019 1.071

5.371


Assalariats Autònoms

18,18

88,79

55,84

73,60

81,82

11,21

44,16

26,40

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Assalariats Autònoms

Capítol 4

Mercat laboral


Si analitzem els diferents subsectors econòmics2, tenim que el sector agrari es caracteritza per un

predomini dels autònoms. En total, el sector compta amb 517 afiliats, dels quals un 82% són

autònoms i un 18% assalariats. És l’únic sector on els autònoms predominen sobre els assalariats.

El sector industrial de l’Anoia comptava l’any 2016 amb 9.092 afiliats, dels quals la immensa

majoria (un 89%) eren assalariats. La branca que concentrava més ocupació era la de les indústries

del paper, amb 1.145 assalariats seguida de la fabricació de productes metàl·lics, amb 1.115

treballadors, la fabricació de productes de cautxú amb 756, les indústries tèxtils 694 amb

treballadors, la confecció amb 577, i el cuir i calçat amb 569.

Gràfic 4.12.- Principals subsectors industrials d’assalariats. Anoia (2016)


Els subsectors que han experimentat un millor comportament durant el darrer any han estat el de

la confecció (amb un augment del 13%), seguit de la indústria de productes alimentaris (8%) i les

indústries tèxtils (7,6%). Val la pena destacar que la mitjana de la indústria es situa en un 3.5%. En

canvi, la metal·lúrgia i les indústries del paper han tingut un comportament negatiu, amb caigudes

del -2,7% i -1% respectivament.

2 Es pot veure un anàlisi més detallat dels subsectors, així com la seva evolució en els darrers anys, al capítol 5.2.

1.145

1.115

756

694

577

569

539

529

490

472

Indústries del paper

Fabricació de productes metàl·lics, excepte …

Fabricació de productes de cautxú i matèries …

Indústries tèxtils

Confecció de peces de vestir

Indústria del cuir i del calçat

Fabricació de maquinària i equips ncaa

Arts gràfiques i reproducció de suports …

Indústries de productes alimentaris

Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics …

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.13.- Taxa de variació dels principal subsectors industrials d’assalariats. Anoia (2016)


Pel que fa a la construcció, el sector comptava l’any 2016 amb 2.425 afiliats, dels quals un 55%

eren assalariats i la resta autònoms. Aquest sector, després d’anys de pèrdues, continua la

lleugera recuperació experimentada al 2016, amb un guany en quan a assalariats del 5% i d’un 1%

en quan a autònoms.

Finalment, pel que fa al sector serveis, l’any 2016 concentrava 20.341 afiliats, dels quals un 74%

eren assalariats i la resta autònoms. En quan als assalariats, veurem que la majoria es concentren

en el subsector del comerç al detall, amb 2.690 assalariats, seguit dels treballadors a

l’administració, amb 1.470 assalariats i finalment el comerç a l’engròs, les activitats sanitàries i

l’educació concentren 1.396, 1.345 i 1.252 assalariats respectivament.

-0,95

5,39

4,85

7,60

13,14

1,43

1,32

2,72

8,17

-2,68

0,79

3,54



Fabricació de productes de cautxú i matèries …







Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics …

Resta de sectors industrials

Mitjana indústria

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.14.- Assalariats dels principals subsectors de serveis. Anoia (2016)


Dels subsectors més rellevants, la majoria han experimentat un creixement d’assalariats. Val la

pena destacar aquells que han crescut per sobre de la mitjana dels serveis (6,97%), com són

transport, serveis de menjar, activitats administratives, comerç al detall, i serveis a edificis i

activitats de jardineria. En canvi, l’administració pública, l’educació i les activitats de serveis socials

també experimenten un creixement però força per sota de la mitjana global del sector serveis.

Gràfic 4.15.- Taxa de variació dels assalariats dels subsectors dels serveis. Anoia (2016)


2.690

1.470

1.396

1.345

1.252

1.166

550

546

524

513

Comerç al detall, excepte el comerç de …

Administració pública, Defensa i Seguretat …

Comerç a l'engròs i intermediaris del …

Activitats sanitàries

Educació

Serveis de menjar i begudes

Serveis a edificis i activitats de jardineria

Transport terrestre; transport per canonades

Activitats administratives d'oficina i altres …

Activitats de serveis socials amb allotjament

9,80

1,03

4,80

5,57

1,05

12,55

8,27

14,47

10,78

2,40

8,25

6,97





Educació


Serveis a edificis i activitats de jardineria


Activitats administratives d'oficina i altres …

Activitats de serveis socials amb allotjament

Resta de sectors serveis

Mitjana serveis

Capítol 4

Mercat laboral


4.2.- Població activa i atur

La població activa registrada3 ha patit oscil·lacions en aquests darrers anys a la comarca. A finals

de l’any 2016, es situa en 53.981 persones. D’aquestes, 28.029 són homes (un 51,92,%) i 25.592

són dones (un 48,08%).

Gràfic 4.16.- Evolució de la població activa registrada de l’Anoia (2008-2016)4

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes (Diputació de Barcelona)

3 La Població Activa Registrada (ocupats registrats + aturats registrats) és un càlcul implementat per la Xarxa

d’Observatoris de Desenvolupalment Local de la Diputació de Barcelona. Es calcula a partir de la Taxa d'atur registral del Departament d'Empresa i Ocupació. De la Taxa d'atur registral s'obté (és difereix) el nombre d'actius registrats totals de cada municipi (veure Hermes de la Diputació de Barcelona). 4 Aquesta sèrie es va iniciar l’any passat, a partir del nou càlcul que oferia la Diputació de Barcelona (Hermes). Va a

substituir la Població activa local estimada, que ja que anteriorment es calculava en la en base al padró municipal i a les taxes d’activitat de l’Enquesta de Població Activa (EPA) provincial. Sembla que la nova metodologia és més acurada i més aproximada a la realitat.

54

.34

8

54

.26

6

53

.76

5

53

.13

6

52

.95

8

52

.58

4

52

.92

9

53

.38

7

53

.98

1

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000


Capítol 4

Mercat laboral


Mapa 4.3.- Població activa registrada per municipis* – Anoia 2016

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes (Diputació de Barcelona) *Per Bellprat no hi ha dades disponibles per calcular la població activa registrada

Fins a l’any 2013, es donen taxes d’evolució negatives de la població activa registrada, mentre que

en els tres darrers anys s’inverteix la tendència i l’evolució és positiva, amb lleugers augments.

L’any 2016 el creixement de la població activa és de 1,11, el més gran de la sèrie.

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.17.- Taxes de variació de la població activa registrada de l’Anoia (2009-2016)


L’evolució per sexes durant els darrers anys ha provocat una disminució del pes dels homes (que

passen del 55% al 52%) mentre que el pes de les dones augmenta del 44% al 48%, tot i que encara

és minoritari.

Gràfic 4.18.- Evolució de la població activa registrada de l’Anoia per sexes (2008-2016)


-0,15

-0,92

-1,17

-0,33

-0,71

0,66

0,87

1,11


55,66

54,73

53,71

53,43

52,70

52,41

52,07

51,79

51,92

44,34

45,27

46,29

46,57

47,30

47,59

47,93

48,21

48,08

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Per franges d’edat, l’any 2016 hi ha 3.202 joves d’entre 16 i 24 anys (un 6%), 10.215 d’entre 25 i

34 anys (19%), 17.191 persones entre 35 i 44 anys (32%), 14.286 d’entre 45 i 54 anys (26%) i

finalment 9.087 de més de 55 anys (un 17%). Com s’observa en el gràfic, el pes de la població jove

tendeix a disminuir en els darrers anys, augmentant el pes de les edats més avançades 5.

Gràfic 4.19.- Evolució de la població activa registrada de l’Anoia per grups d’edat (2008-2016)


Per zones de la comarca, tenim que la major part de la població activa registrada es concentra a la

Conca d’Òdena (talment com la població en general) i ho fa en un 63%. A la resta, a l’Anoia Sud

trobem un 32% del total de la població activa comarcal, i a l’Alta Anoia en un 5%. En quan a

l’evolució per territoris, en els dos darrers anys hi ha hagut augments a les tres zones,

especialment a l’Anoia Sud.

5 Dades extretes de l’Hermes de la Diputació de Barcelona. Per calcular l’estimació per edats i sexe es fa el servir la

Mostra Contínua de Vides Laborals de la Seguretat Social, que ofereix informació, d'una banda, de cadascun dels municipis de més de 40.000 habitants, i de l'altra, del conjunt de la resta de municipis. Per tant, en els municipis de més de 40.000 habitants de la província s'apliquen les distribucions per sexe i edat pròpies del seu municipi obtingudes de la Mostra, mentre que a la resta de municipis s'aplica la distribució per sexe i edat mitjana obtinguda dels municipis menors d'aquest llindar.

8,97

7,71

6,77

6,35

5,85

5,54

5,69

5,62

5,93

28,52

27,07

25,56

24,37

22,42

20,97

19,90

19,76

18,92

28,88

29,56

30,65

31,02

31,84

31,95

32,04

32,07

31,85

20,85

22,06

22,96

23,87

24,88

25,80

26,12

26,12

26,46

12,78

13,61

14,05

14,39

15,01

15,73

16,25

16,43

16,83

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

De 16 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 99 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.20.- Evolució de la població activa registrada a l’Anoia per zones (2008-2016)


Així doncs, amb les taxes de variació, observem un augment positiu continuat a l’Anoia Sud en els

darrers anys, mentre que a l’Alta Anoia i a la Conca d’Òdena aquest creixement es dóna de forma

més recent, i capgira tendències negatives anteriors (tot i que hi ha un comportament diferencial

de l’Alta Anoia el 2016, amb una davallada).

Gràfic 4.21.- Taxes de variació de la població activa registrada de l’Anoia per zones

(2009-2016)


2.9

26

2.9

56

2.8

43

2.8

07

2.8

18

2.6

98

2.7

21

2.7

38

2.6

96

35

.03

8

34

.65

7

34

.20

0

33

.66

9

33

.40

2

33

.08

9

33

.31

9

33

.47

5

33

.94

2

16

.38

4

16

.65

3

16

.72

2

16

.66

0

16

.73

8

16

.79

7

16

.88

9

17

.17

4

17

.34

3

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000



1,0

3

-1,0

9

1,6

4

-3,8

2

-1,3

2

0,4

1

-1,2

7

-1,5

5

-0,3

7

0,3

9

-0,7

9

0,4

7

-4,2

6

-0,9

4

0,3

5

0,8

5

0,7

0

0,5

5

0,6

2

0,4

7

1,6

9

-1,5

3

1,4

0

0,9

8



Capítol 4

Mercat laboral


El desembre de l’any 2016 hi havia 8.753 persones registrades a l’atur a la comarca de l’Anoia. Es

dóna, doncs, una disminució del nombre total de persones aturades, i pràcticament s’arriba a

nivells similars als de l’any 2008. Respecte el desembre del 2015 la reducció ha estat de -1.280

persones, el que suposa una reducció de -12,81.

Gràfic 4.22.- Evolució de l’atur registrat6 i de la taxa d’atur registrat a l’Anoia (2008-2016)


El major nombre d’aturats a l’Anoia es concentra als municipis d’Igualada, Piera, Vilanova del Camí

i Santa Margarida de Montbui, tots ells pertanyents a la Conca d’Òdena, excepte Piera que pertany

a l’Anoia Sud. Entre aquests quatre municipis aglutinen el 70% de l’atur registrat a la comarca.

6 Recomptes de l’atur registrat a 31 de desembre de l’any en curs i taxa d’atur del mateix període, calculada en base a la

població activa registrada.

8.6

71

11

.07

7

10

.49

2

11

.05

3

12

.37

2

11

.95

6

11

.08

6

10

.03

3

8.7

53

0

5

10

15

20

25

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

des. 08 des. 09 des. 10 des. 11 des. 12 des. 13 des. 14 des. 15 des. 16

N aturats Taxa atur

Capítol 4

Mercat laboral


Taula 4.1.- Atur a l’Anoia per poblacions (Desembre 2016)*

Municipi Aturats

registrats Variació

anual % variació

anual Taxa d'atur

registrat Variació

anual taxa Argençola 5 -6 -54,55 7,46 -9,46

Bellprat 0 0 - ND -

Bruc, El 103 -9 -8,04 11,87 -1,31

Cabrera d'Anoia 132 -22 -14,29 26,09 -5,34

Calaf 245 -64 -20,71 14,99 -3,48

Calonge de Segarra 3 -1 -25,00 3,03 -0,89

Capellades 312 -93 -22,96 12,46 -3,50

Carme 52 -6 -10,34 14,69 -1,65

Castellfollit de Riubregós 10 2 25,00 12,35 1,96

Castellolí 14 -4 -22,22 5,49 -1,89

Copons 16 0 0,00 13,11 0,00

Hostalets de Pierola, Els 184 -36 -16,36 16,18 -3,29

Igualada 2.732 -409 -13,02 14,71 -2,42

Jorba 34 -8 -19,05 9,47 -2,07

Llacuna, La 44 -7 -13,73 11,46 -1,86

Masquefa 582 -106 -15,41 15,45 -3,23

Montmaneu 3 1 50,00 7,14 2,49

Òdena 244 -38 -13,48 14,91 -2,64

Orpí 8 2 33,33 16,33 2,99

Piera 1.237 -156 -11,20 19,30 -2,66

Pobla de Claramunt, La 134 -34 -20,24 13,29 -3,76

Prats de Rei, Els 23 10 76,92 9,75 4,19

Pujalt 3 0 0,00 3,23 -0,07

Rubió 5 -3 -37,50 8,47 -5,32

Sant Martí de Tous 45 -5 -10,00 8,84 -0,77

Sant Martí Sesgueioles 12 -5 -29,41 8,70 -3,03

Sant Pere Sallavinera 2 -3 -60,00 3,39 -4,81

Santa Margarida de Montbui 954 -98 -9,32 20,69 -2,35

Santa Maria de Miralles 6 -5 -45,45 12,77 -8,39

Torre de Claramunt, La 308 -44 -12,50 20,01 -3,28

Vallbona d'Anoia 101 -2 -1,94 15,66 -0,36

Veciana 1 -1 -50,00 1,52 -1,47

Vilanova del Camí 1.199 -130 -9,78 19,59 -2,54

Anoia 8.753 -1280 -12,81 16,21 -2,58

Font: Diputació de Barcelona. Hermes – Observatori del Treball i Model Productiu (Generalitat de Catalunya) *Dades a 31 de desembre de 2016. La variació anual es mesura respecte a la dada a desembre de 2015

Capítol 4

Mercat laboral


Mapa 4.4.- Taxes d’atur registrat als diferents municipis de l’Anoia (desembre 2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori del Treball i Model Productiu

Les taxes d’atur més elevades el 2016 són Cabrera d’Anoia (26,09), Santa Margarida de Montbui

(20,69%), La Torre de Claramunt (20,01%), Vilanova del Camí (19,59%) i Piera (19,3). La capital,

Igualada, es situa em un 14,71%. Prenen com a base aquest càlcul, la mitjana comarcal es situa en

el 16,21, mentre la mitjana de les comarques barcelonines és 14,64 i del total de comarques

catalanes és 12,99.

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.23.- Evolució del nombre de persones a l’atur a l’Anoia (desembre 2008-2016)


Com veiem, durant el 2016 es dóna la major reducció dels darrers anys, en més de 1.200 persones.

La variació de la taxa també és la més gran dels darrers anys, arribant a un descens del -2,58. És

l’any de tota la sèrie en què es dóna una major reducció de l’atur, tant en termes absoluts com en

termes relatius.

Gràfic 4.24.- Variació absoluta d’aturats i de la taxa d’atur a l’Anoia (desembre 2009-2016)


8.6

71

11

.07

7

10

.49

2

11

.05

3

12

.37

2

11

.95

6

11

.08

6

10

.03

3

8.7

53

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

2.4

06

-58

5

56

1

1.3

19

-41

6

-87

0

-1.0

53

-1.2

80

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00

-2.000

-1.000

0

1.000

2.000

3.000

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Variació absoluta Variació taxa d'atur

Capítol 4

Mercat laboral


Si comparem l’evolució de la variació de l’atur produïda a l’Anoia i Catalunya, veurem com tant els

creixements com els reduccions d’aturats es succeeixen de manera força paral·lela. Val la pena

destacar que el 2012 es produeix un augment més significatiu a l’Anoia i a partir d’aleshores

l’evolució anual va força en paral·lel. El 2016 la reducció a l’Anoia és lleugerament superior a la

catalana.

Gràfic 4.25.- Variació relativa d’aturats – Anoia i Catalunya (desembre 2009-2016)


En quan a l’evolució de la taxa, trobem que en el període analitzat l’Anoia es troba sempre amb

índexs superiors, de gairebé 4 punts per sobre7.

7 Aquí prenem com a referència per la taxa d’atur catalana la taxa d’atur registral, que ofereix trimestralment

l’Observatori d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

27

,75

-5,2

8

5,3

5

11

,93

-3,3

6

-7,2

8

-9,5

0

-12

,76

32

,73

0,1

6

9,1

7

5,3

3

-3,4

1

-7,8

3

-10

,47

-12

,03

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.26.- Evolució de la taxa d’atur registral a l’Anoia i Catalunya (desembre 2008-2016)


Les reduccions anuals a de la taxa són força similars en els darrers anys, amb una reducció

lleugerament més gran a l’Anoia.

Gràfic 4.27.- Variació de la taxa d’atur - Anoia i Catalunya (desembre 2009-2016)


Tot seguit, comentem alguns dels aspectes més significatius de la composició de l’atur a l’Anoia.

Per sexes, veiem com l’estructura de l’atur a l’Anoia i a Catalunya difereix en el major pes de les

15

,95

20

,41

19

,51

20

,80

23

,36

22

,74

20

,95

18

,79

16

,21

11

,91

15

,89

16

,00

17

,66

18

,81

18

,39

16

,83

14

,93

12

,99

0,00

2,50

5,00

7,50

10,00

12,50

15,00

17,50

20,00

22,50

25,00

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Anoia Catalunya

4,4

6

-0,9

0

1,2

9

2,5

6

-0,6

2

-1,7

9

-2,1

5

-2,5

8

3,9

7

0,1

2

1,6

6

1,1

4

-0,4

2

-1,5

6

-1,9

1

-1,9

3

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


dones a nivell anoienc (amb un 59%), mentre que a nivell català aquest major pes de les dones no

és tan significatiu.

Gràfic 4.28.- Distribució de l’atur per sexes a l’Anoia i Catalunya (desembre 2016)


En quan a l’evolució de la distribució de l’atur per sexes, veiem com el predomini de les dones es

va accentuant en els darrers anys, arribant gairebé a la xifra del 60%.

Gràfic 4.29.- Evolució de la distribució d’atur registrat per sexe a l’Anoia (desembre 2008-2016)


Per grups d’edat, les diferències són més aviat minses; potser el més significatiu és que en el cas

de l’Anoia hi ha un major pes dels menors de 25 anys.

41,07

45,78

58,93

54,22

Anoia

Catalunya

Home Dona

51,06

49,75

52,70

51,56

51,59

52,66

54,89

57,41

58,93

48,94

50,25

47,30

48,44

48,41

47,34

45,11

42,59

41,07

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Dones Homes

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.30.- Distribució de l’atur per grups d’edat a l’Anoia i Catalunya (desembre 2016)


En quan a la seva evolució a l’Anoia, veiem com s’eixampla amb el temps el grup de 40 a 54 anys

en detriment del grup de 25 a 39 anys. També el grup de majors de 54 anys es va fent gran,

mentre que hi ha una disminució del percentatge dels grups més joves respecte el total.

Gràfic 4.31.- Evolució de la distribució de l’atur per edats a l’Anoia (desembre 2008-2016)


Segons l’ocupació anterior, podem veure que a l’Anoia hi ha un major pes d’aquells que provenen

de la indústria (un 7% més que no a nivell de Catalunya), mentre que en el cas català es donen

7,31

6,05

26,71

28,23

38,23

38,70

27,75

27,02

Anoia

Catalunya

Menors de 25 De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys Majors de 54 anys

11,65

9,97

8,72

9,13

8,40

7,83

7,85

7,76

7,31

42,22

41,34

39,25

37,68

35,16

32,69

29,86

28,34

26,71

28,27

31,36

34,07

34,93

37,59

38,51

38,83

38,39

38,23

17,86

17,33

17,96

18,26

18,85

20,97

23,46

25,51

27,75

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Menors de 25 anys De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys Majors de 54 anys

Capítol 4

Mercat laboral


percentatges majors dels provinents de la construcció i dels serveis. Això és fruit també de la

composició del propi teixit empresarial.

Gràfic 4.32.- Distribució de l’atur per ocupació anterior a l’Anoia i Catalunya (desembre 2016)


Si ens fixem en la seva evolució a l’Anoia, veiem una lleugera disminució percentual d’aquells

aturats provinents de indústria, i un augment dels provinents del sector serveis. També es dóna

una reducció del pes dels provinents de la construcció.

Gràfic 4.33.- Evolució de la distribució de l’atur per ocupació anterior a l’Anoia (des. 2009-2016)


2,40

2,52

19,51

12,34

7,00

9,75

62,25

69,50

8,83

5,88

Anoia

Catalunya

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior

1,07

1,28

1,80

2,11

2,27

2,62

2,75

2,40

30,92

27,10

22,96

22,88

22,30

21,59

20,54

19,51

14,82

13,59

13,01

13,15

11,02

9,36

7,96

7,00

46,91

48,91

53,62

54,62

57,19

58,19

59,93

62,25

6,28

9,12

8,60

7,24

7,23

8,24

8,81

8,83

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior

Capítol 4

Mercat laboral


Per formació, tenim que el gran gruix d’aturats té estudis secundaris. És de destacar una major

presència d’aturats del grup amb estudis tècnics-professionals a l’Anoia, i una menor dels aturats

amb estudis universitaris.

Gràfic 4.34.- Distribució de l’atur per formació a l’Anoia i Catalunya (desembre 2016)


Segons la durada de la demanda, tenim que a l’Anoia hi ha percentatges superiors dels aturats de

llarga durada, és a dir, d’aquells de més de 24 mesos. En la resta de categories, l’estructura és

força similar, llevat dels de curta durada, on el percentatge és superior a Catalunya.

Gràfic 4.35.- Distribució de l’atur per durada de la demanda a l’Anoia i Catalunya (des. 2016)


3,86

1,64

6,89

12,88

78,42

71,48

6,52

6,14

4,31

7,86

Anoia

Catalunya

Sense estudis o primaris incomp. Primaris complerts

Secundaris Tècnics-professionals superiors

Estudis Universitaris i altres

26

,81

13

,65

7,6

3

5,0

2

4,8

1

4,4

2

3,0

0

3,0

3

31

,62

30

,70

14

,01

7,5

4

5,7

5

4,7

1

3,8

3

2,8

7

2,8

8

27

,71

Fins a 3 mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 a 9 mesos

De 9 a 12 mesos

De 12 a 15 mesos

De 15 a 18 mesos

De 18 a 21 mesos

De 21 a 24 mesos

Més de 24 mesos

Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a l’evolució, veiem una disminució paulatina de la presència del grup d’aturats fins a 6

mesos de demanda i un increment notable de la presència d’aturats amb una durada superior als

24 mesos.

Gràfic 4.36.- Evolució de l’atur per durada de la demanda a l’Anoia (desembre 2009- 2016)


Per zones, veiem que, lògicament, la Conca d’Òdena és on es concentra el major nombre

d’aturats, degut al seu major pes poblacional i d’activitat.

Gràfic 4.37.- Evolució de l’atur registrat a l’Anoia per zones (desembre 2008-2016)


60,63

46,21

41,55

44,69

40,48

37,54

38,90

39,59

40,47

17,40

22,79

17,74

17,96

17,41

14,85

13,20

13,58

12,65

10,96

20,47

23,46

17,05

20,40

20,71

16,61

15,13

15,26

11,01

10,54

17,26

20,29

21,71

26,90

31,30

31,71

31,62

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Fins a 6 mesos De 6 a 12 mesos De 12 a 24 mesos Més de 24 mesos

28

5

37

9

34

9

39

0

50

6

48

1

45

9

39

8

32

8

5.7

11

7.1

62

6.6

84

7.1

07

7.8

82

7.5

23

6.9

36

6.1

94

5.4

59

2.6

75

3.5

36

3.4

59

3.5

56

3.9

84

3.9

52

3.6

91

3.4

41

2.9

66

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016


Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la taxa d’atur, l’evolució d’aquesta és similar en les tres zones de la comarca, per bé que

la de la Conca d’Òdena i la de l’Anoia Sud són superiors a la de l’Alta Anoia. Després del pic més alt

el desembre del 2012, en els darrers anys, la taxa ha evolucionat a la baixa però encara continua

per sobre del nivell del desembre del 2008.

Gràfic 4.38.- Evolució de la taxa d’atur registrat de l’Anoia per zones (desembre 2008-2016)


També és interessant de veure la diferent distribució de la taxa d’atur per sexe, ja que les dones

presenten taxa d’atur força més alta que no els homes, arribant pràcticament al 20%.

Gràfic 4.39.- Taxa d’atur registral de l’Anoia per sexe (desembre 2016)


9,7

4

16

,30

16

,33

17

,96

23

,60

23

,80

12

,17

16

,08

17

,10

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00


Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

12,83%

19,88%

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a edats, veiem una afectació sobretot en joves de 16 a 24 anys (amb taxes al voltant del

20%), i és destacable també les majors taxes de les dones, que és especialment alta en les majors

de 55 anys, on es supera el 30%.

Gràfic 4.40.- Taxa d’atur registrat de l’Anoia per sexe i edats (desembre 2016)


Pel que fa a l’evolució de la composició de les prestacions per desocupació, a l’Anoia l’any 2016

1.802 persones eren beneficiàries de prestacions contributives, 2.105 d’assistencials (subsidis) i

508 percebien la renda activa d’inserció. A part d’aquestes, hi havia 58 persones participants en el

programa d’activació per a l’ocupació.

Al llarg d’aquests anys han tendit a augmentar els beneficiaris de la renda activa d’inserció, mentre

que han disminuït els beneficiaris de prestacions contributives. Com veiem en els darrers anys hi

ha una disminució paulatina dels beneficiaris d’aquestes prestacions.

18,96

10,84

9,94

12,22

19,33

21,11

15,84

15,08

18,81

34,66

De 16 a 24 anys

De 25 a 34 anys

De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys

De 55 a 64 anys

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.41.- Evolució dels beneficiaris de prestacions per desocupació. Anoia (2009-2016)


Gràfic 4.42.- Taxes de variació dels beneficiaris de prestacions per desocupació. Anoia (2010-2016)


5.3

91

4.0

77

3.6

75

3.7

46

3.1

78

2.3

79

2.0

27

1.8

02

3.5

05

3.4

07

3.2

98

3.3

84

3.2

61

2.8

91

2.4

67

2.1

05

15

1

26

3

44

3

54

7

63

2

68

0

57

5

50

8

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000


Nivell contributiu Nivell assistencial Renda activa d'inserció

-24

,37

-9,8

6

1,9

3

-15

,16

-25

,14

-14

,80

-11

,10

-2,8

0

-3,2

0

2,6

1

-3,6

3

-11

,35

-14

,67

-14

,67

74

,17

68

,44

23

,48

15

,54

7,5

9

-15

,44

-11

,65


Nivell contributiu Nivell assistencial Renda activa d'inserció

Capítol 4

Mercat laboral


4.3.- Contractació

L’any 2016 es realitzen 33.305 contractes a l’Anoia, el que suposa un augment respecte l’any

anterior. Es produeix un pujada de la contractació temporal (30.068 contractes, 2.135 més que el

2015) i de la indefinida (3.237 contractes, 172 més que el 2015).

Gràfic 4.43.- Evolució de la contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2008-2016)


Com veiem, el 2016 es trenca el millor comportament de la contractació indefinida, i la temporal

creix més, amb una variació de 7,64, per l’experimentada per la indefinida, que és del 5,61.

Gràfic 4.44.- Taxes de contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2009-2016)


22

.74

2

18

.15

4

20

.38

2

21

.91

9

22

.47

0

22

.21

2

24

.58

9

27

.93

3

30

.06

8

4.5

37

3.0

26

2.5

22

2.4

47

2.4

58

2.0

68

2.5

80

3.0

65

3.2

37

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000


Temporals Indefinits

-20

,17

12

,27

7,5

4

2,5

1

-1,1

5

10

,70

13

,60

7,6

4

-33

,30

-16

,66

-2,9

7

0,4

5

-15

,87

24

,76

18

,80

5,6

1



Capítol 4

Mercat laboral


El volum de contractes temporals continua essent molt superior al dels indefinits, ja que des de

l’any 2012 el volum de contractes indefinits no arriben a superar el 10%, el que suposa un nivell de

precarietat força accentuat. A nivell català, l’any 2016 la temporalitat es situa en un 87,4%.

Gràfic 4.45.- Evolució del pes de la contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2008-2016)


A nivell municipal, els municipis amb major volum de contractes són Igualada, la Pobla de

Claramunt, Piera, Òdena, Cabrera i Calaf. Ara bé, tot i això, la majoria dels que es donen en

aquestes zones tenen un fort nivell de temporalitat, especialment en municipis com la Pobla de

Claramunt o Cabrera d’Anoia.

16,63 14,29 11,01 10,04 9,86 8,52 9,50 9,89 9,72

83,37 85,71 88,99 89,96 90,14 91,48 90,50 90,11 90,28


Indefinits Temporals

Capítol 4

Mercat laboral


Mapa 4.5.- Nombre de contractes per municipis i % de temporalitat (2016)


En quan a sexes, veurem que la temporalitat afecta de manera més notable a les dones, amb un

percentatge lleugerament superior al dels homes.

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.46.- Pes de la contractació temporal i indefinida per sexes. Anoia (2016)


En els darrers anys, hi ha hagut petites oscil·lacions, amb anys amb més contractes a homes que

dones i viceversa. El 2016 la majoria de contractes són a homes.

Gràfic 4.47.- Evolució de la composició dels contractes per sexe. Anoia (2008-16)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori d’Empresa i Ocupació

Per edats, també veiem com aquesta temporalitat és més accentuada en els segments més joves

de població, mentre que aquesta tendeix a disminuir més amb el pas dels anys.

10,55

8,84

89,45

91,16

Homes

Dones


51,52

50,04

51,73

50,79

48,14

47,38

50,52

52,57

51,41

48,48

49,96

48,27

49,21

51,86

52,62

49,48

47,43

48,59

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.48.- Pes de la contractació temporal i indefinida per edats. Anoia (2016)


Pel que fa la seva evolució, veiem una tendència a l’augment a contractes a persones de 30 a 44

anys fins el 2014. Des d’aleshores augmenta el pes dels menors de 29 anys en totes les categories.

També augmenta el pes dels contractes a majors de 44 anys en tota la sèrie.

Gràfic 4.49.- Evolució de la composició dels contractes per edats. Anoia (2008-16)


6,39

5,54

9,29

10,85

13,11

93,61

94,46

90,71

89,15

86,89

Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 44

Majors de 44


10,52

7,50

5,95

5,81

3,49

2,57

3,70

4,60

4,93

20,28

21,17

20,66

19,36

17,57

16,76

17,48

18,22

20,20

17,94

18,84

18,14

17,50

19,00

17,92

16,56

16,09

16,55

37,27

38,17

39,68

42,38

44,37

46,78

45,18

43,00

39,89

14,00

14,32

15,56

14,95

15,58

15,98

17,08

18,08

18,43

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Menors de 20 De 20 a 24 De 25 a 29 De 30 a 44 Majors de 44

Capítol 4

Mercat laboral


Finalment presentem el volum total de contractes temporals per sexe i edat de l’any 2016, per tal

de detectar la major presència de contractes a dones en els blocs de 20 a 24 anys, de 25 a 29 anys

i de 40 a 44 anys.

Gràfic 4.50.- Nombre de contractes temporals per sexe i edats. Anoia (2016)


Per sectors, observem una distribució desigual, però és en l’agricultura i en la indústria que el pes

de la temporalitat és més accentuada. La construcció és el sector que presenta un major pes de

contractes indefinits.

Gràfic 4.51.- Pes de la contractació temporal i indefinida per sectors. Anoia (2016)


825

3.070

2.474

1.918

2.337

1.731

1.255

1.064

462

167

14

712

3.285

2.525

1.882

2.029

1.946

1.107

814

340

101

10

Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 34

De 35 a 39

De 40 a 44

De 45 a 49

De 50 a 54

De 55 a 59

De 60 a 64

Més de 64

Homes Dones

3,51

7,70

15,57

10,60

96,49

92,30

84,43

89,40

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis


Capítol 4

Mercat laboral


Ens els darrers anys, creix notablement el nombre de contractes en el sector serveis, en detriment

de la resta de sectors. Tot i això, els tres darrers anys es dóna un creixement notable dels

contractes al sector industrial, duplicant el percentatge d’anys anteriors.

Gràfic 4.52.- Evolució de la composició dels contractes per sectors. Anoia (2008-16)


Per durada del contractes tenim una gran presència de contractes fins a un mes de durada, en

detriment de la resta demb durada determinada. A l’altra banda, tenim també un augment del pes

dels contractes de durada indeterminada.

Gràfic 4.53.- Evolució de la composició dels contractes per durada. Anoia (2008-16)


1,58

1,69

1,78

1,52

1,38

1,39

2,14

2,36

2,22

15,36

13,05

14,20

14,83

11,91

12,17

33,42

32,82

30,84

10,17

9,52

8,82

5,34

3,96

3,92

4,05

3,94

3,47

72,88

75,75

75,20

78,31

82,75

82,52

60,38

60,87

63,46

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016


41,69

48,02

50,41

49,71

46,03

43,09

13,29

11,26

12,14

10,86

10,08

10,96

11,94

8,39

7,87

8,48

8,54

8,52

4,01

3,89

3,59

3,33

3,28

3,51

29,08

28,44

25,99

27,61

32,07

33,93

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Fins a un mes D'1 a 3 mesos De 3 a 6 mesos De més de 6 mesos Indeterminada

Capítol 4

Mercat laboral


Seguidament, fem l’anàlisi de les ocupacions que presenten un major nombre de contractes

durant el 2016. En aquest sentit, els peons d’indústries manufactureres són la categoria que ha

experimentat un major nombre de contractes, seguit a molta distància per professionals de suport

a serveis jurídics, professionals de la salut, altres tipus de personal de neteja i treballadors que

tenen cura de persones8.

Gràfic 4.54.- Nombre de contractes per les 10 principals ocupacions. Anoia (2016)


En quan a la taxa de variació d’aquestes ocupacions, en el darrer veiem un augment notable de

contractes en professionals de serveis jurídics , altres administratius i treballadors que tenen cura

de persones. En canvi els operadors d’instal·lacions presenten un comportament negatiu.

8 En aquest recompte cal tenir molt en compte també la rotació existent en cada sector i categoria, així com en el

posterior que farem per la classificació CCAE-2009.

9.137

2.161

1.986

1.831

1.728

1.703

1.530

763

723

722

Peons indústries manufactureres

Prof. suport serveis jurídics, socials i sim.

Professionals de la salut

Altre tipus de personal de neteja

Treballadors que tenen cura persones, serv. salut

Treballadors assalariats serveis restauració

Dependents botigues i magatzems

Conductors vehicles, transport urbà o carretera

Altres administratius sense atenció al públic

Operadors instal·lacions i màquines fixes

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.55.- Taxes de variació de contractes de les principals ocupacions. Anoia (2016)


Amb una temporalitat inferior al 80% trobem operadors d’instal·lacions i dependents de botigues.

En l’altre extrem, les categories amb major presència de temporals són els professionals de suport

de serveis jurídics i socials i els peons de les indústries manufactureres.

Gràfic 4.56.- Nombre de contractes per tipus de les 10 principals ocupacions. Anoia (2016)


15,50

44,07

4,69

4,03

18,52

1,01

6,62

1,19

21,92

-9,64

-1,64











Altres ocupacions

205

44

72

109

40

252

328

151

101

155

8.932

2.117

1.914

1.722

1.688

1.451

1.202

612

622

567












Capítol 4

Mercat laboral


Seguidament analitzem els contractes per sectors econòmics9. Així les activitats sanitàries és el

subsector que més contractes ha registrat, seguit de les indústries del cautxú i el plàstic, els serveis

de menjars i begudes i el comerç al detall.

Gràfic 4.57.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors. Anoia (2016)


Si ens fixem primer en els sectors de la indústria, obtenim que el sector del cautxú i dels plàstic és

el que ha registrat més contractes, seguit de les industries del cuir, paper i productes metàl·lics.

Gràfic 4.58.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors industrials. Anoia (2016)


9 Seguint aquí la classificació catalana d’activitats CCAE 2009 - Idescat.

3.739

3.307

2.757

2.100

1.524

1.500

1.314

1.274

977

906


Cautxú i plàstic


Comerç detall, exc. vehicles motor


Serveis a edificis i de jardineria


Activitats esportives i d'entreteniment

Comerç engròs, exc. vehicles motor

Educació

3.307

1.524

1.314

855

717

527

327

301

287

202

911

Cautxú i plàstic



Productes metàl·lics, exc. maquinària

Arts gràfiques i suports enregistrats




Tractament de residus

Maquinària i equips ncaa

Altres sectors industrials

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la temporalitat, veiem que és més accentuada precisament en aquells sectors industrials

on es registra una major contractació.

Gràfic 4.59.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors industrials per tipologia. Anoia (2016)


En el cas dels serveis, el subsector amb més contractació en el darrer any ha estat les activitats

sanitàries, seguit dels serveis de menjars i begudes, comerç al detall i serveis a edificis de

jardineria.

Gràfic 4.60.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors de serveis. Anoia (2016)


97,85

96,72

93,68

89,01

92,47

88,80

73,70

73,09

93,38

78,71

2,15

3,28

6,32

10,99

7,53

11,20

26,30

26,91

6,62

21,29

Cautxú i plàstic



Productes metàl·lics, exc. maquinària

Arts gràfiques i suports enregistrats




Tractament de residus

Maquinària i equips ncaa


3.739

2.757

2.100

1.500

1.274

977

906

824

761

682

5.616







Educació

Activitats administratives d'oficina

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria

Emmagatzematge i afins al transport

Altres sectors serveis

Capítol 4

Mercat laboral


En aquest cas, hi ha alguns d’aquests sectors amb menor presència de contractes temporals, com

és el cas del comerç (a l’engròs i al detall) o bé serveis de menjars i begudes.

Gràfic 4.61.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors de serveis per tipologia. Anoia (2016)


Analitzem també la contractació realitzada a través de les Empreses de Treball Temporal (ETT). El

contractes gestionats per aquestes empreses han anat augmentant en els darrers anys, assolint el

màxim de 10.192 contractes el 2016, seguint la tendència a l’alça del darrer any.

Gràfic 4.62.- Contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2008-2016)


97,49

85,42

80,19

94,53

96,70

76,77

89,74

90,66

98,69

97,95

2,51

14,58

19,81

5,47

3,30

23,23

10,26

9,34

1,31

2,05







Educació

Activitats administratives d'oficina

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria

Emmagatzematge i afins al transport


5.8

83

3.8

75

4.7

85

6.2

61

7.9

99

8.4

05

8.3

44

9.5

60

10

.19

2

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000


Capítol 4

Mercat laboral


Per sexes, hi ha un predomini generalitzat dels homes, consolidat en els dos darrers anys. L’any

2016 hi ha un pes major dels homes (60%) per sobre de les dones (40%).

Gràfic 4.63.- Comparativa de contractes realitzats per ETT per sexes. Anoia (2008-2016)


Per grups d’edat, veiem una disminució progressiva del pes del grup de joves de 19 a 24 anys i un

augment molt significatiu del grup de 30 a 44 anys. També tendeixen a augmentar el percentatge

dels majors de 44 anys.

Gràfic 4.64.- Comparació de la contractació per ETT per grups d’edat. Anoia (2008-2016)


54,19

58,27

56,38

57,21

52,04

48,70

60,19

63,24

60,45

45,81

41,73

43,62

42,79

47,96

51,30

39,81

36,76

39,55

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Homes Dones

13,72

6,74

4,31

2,60

1,24

0,57

1,05

2,18

3,22

26,82

23,51

20,84

18,35

15,03

12,41

12,31

14,93

15,77

17,63

22,84

22,03

19,17

21,69

20,26

19,79

17,95

16,29

33,06

39,10

42,42

50,25

52,36

56,26

54,66

51,29

48,22

8,77

7,82

10,41

9,63

9,69

10,49

12,19

13,66

16,50

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Menors de 19 anys De 19 a 24 anys De 25 a 29 anys De 30 a 44 anys Majors de 44 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Finalment, veiem fins a quin punt tenen incidència aquest tipus de contractes en relació al total de

contractació. Així, veiem com, malgrat una davallada l’any 2009, la tendència ha estat a guanyar

importància en relació al total de contractes, fins arribar al 34% del 2013. En els dos darrers anys

aquesta importància s’ha reduït lleugerament, situant-se al voltants del 30% del total de

contractes realitzats. A nivell català aquesta xifra es situa en un 20%.

Gràfic 4.65.- Pes dels contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2008-2016)


Per acabar, fem un repàs a les ofertes de treball gestionades a través del Servei d’Ocupació de

Catalunya, que durant l’any 2016 ha estat de 692 ofertes10 de treball que tenien com a lloc de

destinació la comarca de l’Anoia, que suposen un 1,72% d’ofertes de la demarcació de Barcelona i

un 1,16% del total de Catalunya.

10

Ofertes registrades a les oficines dels serveis públics d'ocupació amb lloc de treball a l’Anoia. Dades extretes de

l’estadística d'ofertes de llocs de treball (2016) de l’Observatori del Treball i Model Productiu

21,57 18,30 20,89 25,70 32,09 34,62 30,71 30,84 30,60

78,43 81,70 79,11 74,30 67,91 65,38 69,29 69,16 69,40


Contractes per ETT's Resta de contractes

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.66.- Evolució de les ofertes gestionades pel SOC amb l’Anoia com a lloc de treball (2008-2016)


Gràfic 4.67.- Evolució del pes de les ofertes gestionades pel SOC amb l’Anoia com a lloc de treball respecte les comarques de Barcelona i el total de Catalunya (2008-2016)


755

650

1.016

622

259 241

378

586

692


1,9

7

2,1

7

2,5

8

2,5

6 2,3

2

1,7

8

1,8

9

1,7

9

1,7

2

1,1

4

1,2

5

1,4

8

1,4

9

1,4

1 1,1

4

1,2

6

1,2

0

1,1

6


Respecte Barcelona Respecte Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Capítol 5

Teixit productiu

Capítol 5

Teixit productiu


5.1- Estructura del teixit productiu

A l’Anoia, l’any 2016 hi havia 3.283 empreses1, de les quals 48 pertanyien al sector de l’agricultura,

600 al sector de la indústria, 309 a la construcció i 2.326 al sector serveis.

Gràfic 5.1.- Empreses de l’Anoia per sectors (2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona)

Si les analitzem en funció de la grandària, l’any 2016 les empreses de l’Anoia eren bàsicament

empreses petites (fins a 10 treballadors), en un total de 2.827 empreses. Les empreses de més de

250 treballadors eren 7 a tota la comarca, les mateixes que l’any 2015.

Gràfic 5.2.- Empreses de l’Anoia per grandària (2016)


1 Fem aquí l’aproximació al teixit productiu en base als comptes de cotització a la Seguretat Social.

1,46 18,28

9,41

70,85


86,11

11,97

1,71 0,21

Fins a 10 De 11 a 50 De 51 a 250 Més de 250

Capítol 5

Teixit productiu


Per sectors, veiem com tan sols en la indústria es dóna una major diversitat, amb un pes

significatiu d’empreses majors de 10 treballadors, proper al 20%. En la resta, el predomini de les

microempreses és total.

Gràfic 5.3.- Distribució d’empreses de l’Anoia per sector i nombre de treballadors (2016)


Gràfic 5.4.- Empreses de l’Anoia per nombre de treballadors i sector (2016)


Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis


47

1

438

134

25

3

283

24

2

2.059

234

29

4

Fins a 10

De 11 a 50

De 51 a 250

Més de 250


Capítol 5

Teixit productiu


Si ens fixem en la seva distribució per municipis, Igualada en concentra el major nombre amb

1.498 empreses. A totes les poblacions de l’Anoia, predominen les empreses del sector serveis,

excepte a La Pobla de Claramunt, on les empreses del sector industrial són majoria.

Mapa 5.1.- Empreses de l’Anoia per municipi i sector principal (2016)


En els darrers anys s’ha produït una davallada continuada en el teixit empresarial, que ha suposa

una pèrdua de 400 empreses. El punt més baix de tot el període fou l’any 2013, on les empreses es

situen gairebé al llindar de les 3.000. Des d’aleshores s’ha produït un augment any rere any, que

sembla consolidar-se en l’actualitat, ja que el 2016 és el tercer any consecutiu amb guanys en

quan al nombre d’empreses.

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.5.- Evolució del nombre d’empreses de l’Anoia (2008-2016)


En quan a la taxa de variació, doncs, mentre que el 2009 i 2012 es donen taxes de destrucció molt

altes (del -7,63 i -5,29), els tres darrers anys hi ha taxes positives. En concret el 2016 les empreses

augmenten un 2,37% (76 empreses més en termes absoluts), creixement que es situa per sota de

l’assolit durant el 2015.

Gràfic 5.6.- Taxes de variació d’empreses de l’Anoia (2009-2016)


3.6

83

3.4

02

3.3

52

3.2

70

3.0

97

3.0

53

3.1

10

3.2

07

3.2

83

0 250 500 750

1.000 1.250 1.500 1.750 2.000 2.250 2.500 2.750 3.000 3.250 3.500 3.750 4.000


-7,63

-1,47

-2,45

-5,29

-1,42

1,87

3,12 2,37


Capítol 5

Teixit productiu


Si ho comparem amb l’evolució catalana, tenim que presenten evolucions similars, excepte que la

taxa a l’Anoia presenta un comportament força més negatiu, especialment en els anys de

davallada. En els dos darrers anys, però, el creixement de les empreses a l’Anoia ha estat superior

a la mitjana catalana.

Gràfic 5.7.- Taxes de variació d’empreses de l’Anoia i Catalunya (2009-2016)


Per sectors, trobem que després d’uns anys amb comportaments desiguals, durant el 2016 es

produeixen taxes positives en tots els sectors. La taxa més gran és en la construcció (es guanyen

27 empreses), seguida de l’agricultura (on se’n guanya tan sols 1). La indústria guanya 9 empreses

mentre que l’augment al sector serveis és de 39 empreses.

Gràfic 5.8.- Taxes de variació d’empreses per sectors (2016)


-7,6

3

-1,4

7

-2,4

5 -5

,29

-1,4

2

1,8

7

3,1

2

2,3

7

-5,2

8

-2,0

4

-1,3

9

-3,5

3

-0,4

4

2,2

1

2,3

3

2,2

6


Anoia Catalunya

2,13 1,52

9,57

1,71


Capítol 5

Teixit productiu


En quan a l’evolució dels darrers anys, veiem com en general el creixement del 2016 és

lleugerament menor que el produït durant l’any 2015, excepte en la construcció, que en els

darrers anys registrava taxes molt negatives i en l’actualitat comença a mostrar una recuperació.

Gràfic 5.9.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per sectors. Anoia (2009-2016)


En quan al pes dels diferents sectors, veiem com en els darrers anys ha tendit a augmentar el pes

de les empreses del sector serveis, i en canvi han disminuït notablement les del sector de la

construcció. També el pes de les industrials ha disminuït, però de manera més lleugera.

Gràfic 5.10.- Evolució del pes de les empreses per sectors. Anoia (2008-2016)


-3,3

3

-10

,42

-18

,86

-3,9

4

17

,24

-2,7

9

-8,8

5

0,2

7

17

,65

-1,5

9

-16

,03

-0,3

1

5,0

0

-5,1

9 -1

9,6

2

-3,1

2

9,5

2

-2,5

6

-3,6

8

-1,0

1

0,0

0

1,7

5

-0,3

5

2,2

3

2,1

7

1,9

0

-1,7

4

4,1

0

2,1

3

1,5

2

9,5

7

1,7

1


Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

0,81 0,85 1,01 1,22 1,36 1,51 1,48 1,47 1,46

19,55 18,96 18,71 18,87 18,89 18,67 18,65 18,43 18,28

16,26 14,29 13,22 11,38 9,65 9,43 9,23 8,79 9,41

63,37 65,90 67,06 68,53 70,10 70,39 70,64 71,31 70,85



Capítol 5

Teixit productiu


Respecte la grandària de les empreses, augmenten les mitjanes (de 50 a 250 treballadors) en dues.

Ara bé, creix especialment el nombre d’empreses petites (fins a 10 treballadors) en 38, i les

empreses de 11 a 50 treballadors, que creixen en 37. És en els tres darrers anys que sembla

haver-hi una tendència estable al creixement.

Gràfic 5.11.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per grandària. Anoia (2009-2015)


També és interessant veure la distribució del teixit empresarial per les diferents zones de la

comarca. Així, a la Conca d’Òdena és on es concentra la majoria de les empreses anoienques amb

un total de 2.209 empreses, mentre que a l’Anoia sud n’hi havia 832 i a l’Alta Anoia 242.

Gràfic 5.12.- Distribució del total d’empreses de l’Anoia per zones (2016)


-7,3

7

-9,1

6

-9,4

6

-14

,29

-1,1

9

-1,8

6

-13

,43

16

,67

-2,6

7

0,2

7

-8,6

2

0,0

0

-4,9

3

-8,0

9

-5,6

6

0,0

0

-1,6

3

0,0

0

0,0

0

0,0

0

2,2

2

-0,8

8

4,0

0

-14

,29

2,7

6

5,6

2

3,8

5

16

,67

1,3

6

10

,08

3,7

0

0,0

0


Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

7,37%

67,29%

25,34%


Capítol 5

Teixit productiu


Veiem com l’estructura és similar en les tres zones (el sector serveis n’és el predominant), però

amb lleugeres diferències a l’Alta Anoia, que és on l’agricultura assoleix un percentatge força

notable i els serveis el més baix de les tres zones. La Conca d’Òdena destaca també pel nombre

absolut d’empreses del sector industrial.

Gràfic 5.13.- Empreses de l’Anoia per sectors i zones (2016)


Gràfic 5.14.- Distribució d’empreses de l’Anoia per sectors i zones (2016)


24 13 11 46

409

145 22

171 116 150

1.616

560



9,92

0,59

1,32

19,01

18,52

17,43

9,09

7,74

13,94

61,98

73,16

67,31

Alta Anoia

Conca d'Òdena

Anoia Sud


Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució de la variació de les empreses per zones de la comarca és força similar. En totes elles es

donen taxes de variació negatives fins l’any 2013. El darrer any els augments han estat

lleugerament menors que el 2015, excepte en el cas de l’Alta Anoia, on es dóna el major augment

d’empreses dels darrers anys.

Gràfic 5.15.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per zones . Anoia (2009-2016)


També en relació a la grandària, l’estructura és similar en els tres zones de la comarca. A la Conca

d’Òdena trobem 6 empreses de més de 250 treballadors, mentre que a l’Anoia Sud en trobem

una.

Gràfic 5.16.- Empreses de l’Anoia per grandària i zones. Anoia (2016)


1,6

9

-8,0

2

-8,9

2

3,7

3

-1,7

1

-2,2

8

-4,0

0

-1,7

4

-3,8

5

-1,2

5

-5,0

8

-7,0

3

-0,8

4

-1,5

8

-1,1

7

1,2

8

2,5

2

0,2

6

-2,1

0

2,8

4

5,5

3

3,8

6

1,7

0

3,7

4


Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

207

1.894

726

30

270

93 5 39 12 0 6 1


Fins a 10 treballadors De 10 a 50 treballadors

De 50 a 250 treballadors Més de 250 treballadors

Capítol 5

Teixit productiu


En quan a la variació produïda el darrer any, destaquem el comportament positiu de les petites

empreses a l’Alta Anoia, així com també els increments destacats de les empreses de 10 a 50 i de

50 a 250 treballadors a la Conca d’Òdena. A l’Anoia Sud, es produeix l’única taxa negativa

(davallada d’empreses de 50 a 250 treballadors), mentre que la resta són positives o no canvien.

Gràfic 5.17.- Taxes de variació de les empreses de l’Anoia per grandària i zones (2016)


Si fem referència a l’evolució dels darrers anys, veurem que a l’Alta Anoia el predomini de les

empreses de serveis és notable, tot i que tendeix a reduir-se lleugerament en el temps.

Augmenten les agrícoles, i les industrials també tendeixen a perdre pes.

Gràfic 5.18.- Evolució del pes de les empreses de l’Alta Anoia per sectors (2008-2016)


4,02

0,26

3,57 3,45

11,57

8,14

0,00

11,43

-14,29

0,00 0,00 0,00


Fins a 10 treballadors De 10 a 50 treballadors

De 50 a 250 treballadors Més de 250 treballadors

2,53

2,90

4,40

6,25

8,44

9,36

10,08

9,66

10,08

22,78

20,33

20,00

20,83

20,68

21,28

21,01

18,91

19,33

12,24

12,45

11,60

11,25

9,70

9,79

10,08

10,08

9,24

62,45

64,32

64,00

61,67

61,18

59,57

58,82

59,24

63,03

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

% agricultura % indústria % construcció % serveis

Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa a la Conca d’Òdena, es veu una reducció clara del pes de les empreses de la construcció

i un augment notable de les empreses del sector serveis. La indústria, tot i les oscil·lacions, es

manté més o menys en termes similars.

Gràfic 5.19.- Evolució del pes de les empreses de la Conca d’Òdena per sectors (2008-2016)


Finalment, l’Anoia Sud segueix una tendència força similar a la de la Conca d’Òdena, amb

disminució de la construcció i augment dels serveis i un manteniment del pes de les empreses del

sector industrial.

Gràfic 5.20.- Evolució del pes de les empreses de l’Anoia Sud per sectors (2008-2016)


0,40

0,39

0,49

0,50

0,53

0,53

0,52

0,66

0,62

19,50

18,66

18,40

18,64

18,68

18,40

18,89

19,08

19,37

14,75

12,92

11,99

10,39

8,41

7,86

7,58

7,62

8,10

65,35

68,02

69,12

70,48

72,38

73,20

73,01

75,47

76,52

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016


1,45

1,48

1,40

1,70

1,43

1,72

1,45

1,32

1,45

18,88

19,36

19,11

18,91

18,90

18,60

17,24

18,82

19,08

21,16

18,34

16,90

14,06

13,04

13,59

13,55

12,76

15,26

58,51

60,82

62,59

65,33

66,62

66,09

67,76

72,63

73,68

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016


Capítol 5

Teixit productiu


5.2.- Anàlisi dels subsectors empresarials

En aquest apartat volem fer una anàlisi dels principals subsectors empresarials de la comarca de

l’Anoia, tenint en compte el nombre d’empreses i d’assalariats de cadascun d’ells. D’aquesta

manera, presentarem diferents gràfics i mapes amb la voluntat de fer una radiografia d’aquests

sectors i la seva evolució en els darrers anys2.

Mapa 5.2.- Principal subsector Mapa 5.3.- Principal subsector

d’empreses per municipi – l’Anoia 2016 d’assalariats per municipi – l’Anoia 2016


A la taula 5.1 hi ha la descripció de cada subsector

2 Hem pres com a mesura principal el subsector que aglutina el major nombre d’empreses i assalariats, respectivament.

Tot i això, hi ha municipis on es produeix un empat en quan al principal subsector per nombre d’empreses (en el cas Cabrera d’Anoia, Castellfollit de Riubregós, Copons, Jorba, Montmaneu, Orpí, Rubió i Sant Martí Sesgueioles), així com també en el principal subsector per nombre d’assalariats (és el cas de Calonge i Jorba). Les dades són les del quart trimestre del 2016 i fan referència a la classificació CCAE 2009.

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 5.1.- Principals subsectors empreses i assalariats per municipis de l’Anoia – 20163

Població Empreses Assalariats Principal subsector d'empreses N Principal subsector d'assalariats N

Argençola 84 - Administració pública 2 84 - Administració pública 5 Bellprat 84 - Administració pública 2 84 - Administració pública 4 Bruc, el 56 - Serveis de menjar i begudes 12 56 - Serveis de menjar i begudes 135 Cabrera d'Anoia 56 - Serveis de menjar i begudes* 2 84 - Administració pública 13 Calaf 47 - Comerç al detall 25 41 - Construcció d'immobles 188 Calonge de Segarra 84 - Administració pública 2 33 – Rep. i instal·lació de maquinària i equips* 5 Capellades 47 - Comerç al detall 26 17 - Indústries del paper 380 Carme 41 - Construcció d'immobles 3 17 - Indústries del paper 42 Castellfollit de Riubregós 01 – Agricultura* 2 23 - Fabricació productes minerals no metàl·lics 19 Castellolí 46 - Comerç a l'engròs 5 46 - Comerç a l'engròs 44 Copons 10 - Indústries de productes*

alimentaris 2 10 - Indústries de productes alimentaris 17

Hostalets de Pierola, els 43 - Activitats esp. construcció 11 84 - Administració pública 51 Igualada 47 - Comerç al detall 293 86 - Activitats sanitàries 1.258 Jorba 47 - Comerç al detall* 4 10 - Indústries de productes alimentaris* 23 Llacuna, la 47 - Comerç al detall 6 43 - Activitats esp. construcció 98 Masquefa 47 - Comerç al detall 32 47 - Comerç al detall 577 Montmaneu 01 – Agricultura* 2 55 - Serveis d'allotjament 34 Òdena 13 - Indústries tèxtils 13 24 - Metal·lúrgia 314 Orpí 17 - Indústries del paper* 2 17 - Indústries del paper 18 Piera 47 - Comerç al detall 62 47 - Comerç al detall 145 Pobla de Claramunt, la 25 - Fabricació de productes

metàl·lics 12 25 - Fabricació de productes metàl·lics 429

Prats de Rei, els 47 - Comerç al detall 2 87 - Activitats serv. socials amb allotjament 79 Pujalt 01 – Agricultura 8 35 - Subministrament d'energia 14 Rubió 01 – Agricultura* 2 56 - Serveis de menjar i begudes 8 Sant Martí de Tous 47 - Comerç al detall 5 84 - Administració pública 18 Sant Martí Sesgueioles 01 – Agricultura* 2 43 - Activitats esp. construcció 20 Sant Pere Sallavinera 56 - Serveis de menjar i begudes 2 56 - Serveis de menjar i begudes 9 Santa Margarida de Montbui 47 - Comerç al detall 27 81 - Serveis a edificis i activitats de jardineria 157 Santa Maria de Miralles 84 - Administració pública 3 47 - Comerç al detall 175 Torre de Claramunt, la 43 - Activitats esp. construcció 8 25 - Fabricació de productes metàl·lics 122 Vallbona d'Anoia 47 - Comerç al detall 6 31 - Fabricació de mobles 57 Veciana 84 - Administració pública 2 46 - Comerç a l'engròs 3 Vilanova del Camí 47 - Comerç al detall 35 28 - Fabricació de maquinària i equips ncaa 179 Anoia 47 - Comerç al detall 562 47 - Comerç al detall 2.690

Amb un * aquells subsectors que es troben empatats amb un altre en la primera posició Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona)

Com podem veure, en el cas d’empreses, municipis com Igualada, Piera, Vilanova del Camí o Santa

Margarida de Montbui, el subsector principal és el de comerç al detall. En canvi, alguns pobles de

l’Alta Anoia el sector principal d’empreses és l’agricultura. A nivell global de l’Anoia, el subsector

amb més empreses també és el de comerç al detall, amb 562 empreses.

3 En tot aquest apartat fem servir la classificació catalana d’activitats econòmiques, CCAE 2009 – Idescat.

Capítol 5

Teixit productiu


En quan a assalariats, a Igualada el principal subsector és el d’activitats sanitàries; a Piera, el

comerç al detall, a Vilanova del Camí el de fabricació de maquinària i a Santa Margarida de

Montbui ho és el de serveis de jardineria. A nivell global de l’Anoia, el subsector amb més

assalariats és el de comerç al detall, amb 2.690 assalariats. Tot seguit passem a analitzar aquests

sectors a nivell global de la comarca.

Indústria

En l’anàlisi dels subsectors del teixit empresarial, la majoria d’empreses de la indústria es

concentren en els subsectors de la fabricació de productes metàl·lics (88 empreses), seguides del

tèxtil (amb 68) i la confecció de peces de vestir (amb 62). Ja a més distància, les indústries de

productes alimentaris (amb 51) i les arts gràfiques (amb 40).

Gràfic 5.21.- Empreses industrials de l’Anoia per subsectors principals (2016)


En aquest sentit, el principal subsector en quan a nombre d’empreses és la fabricació de productes

metàl·lics, amb 88 empreses, que constitueixen el 14,6% de les empreses industrials i el 2,7% del

total. Aquest sector ocupa a 1.115 assalariats, essent el segon subsector en quan a assalariats de la

indústria. El tèxtil i la confecció són el segon i tercer sector en empreses, amb 68 i 62 empreses,

que constitueixen més del 10% de les empreses industrials en cada cas. En quan a ocupació, el

tèxtil registra 694 assalariats mentre que la confecció en registra 577. Val la pena destacar les

indústries del paper, que tot i que ocupen el vuitè lloc en quan a nombre d’empreses industrials

(31), és el sector de la indústria amb més assalariats (1.145).

88

68

62

51

40

35

34

31

27

22









Reparació i instal·lació de maquinària i equips

Fabricació d'altres productes minerals no …

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 5.2.- Empreses i assalariats per principals subsectors industrials. Anoia (2016)4 Any 2016 Empreses %ind %tot R16 Assalariats %ind %tot R16

Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 88 14,67 2,68 1 1.115 13,81 4,55 2

Indústries tèxtils 68 11,33 2,07 2 694 8,60 2,83 4

Confecció de peces de vestir 62 10,33 1,89 3 577 7,15 2,36 5

Indústries de productes alimentaris 51 8,50 1,55 4 490 6,07 2,00 9

Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 40 6,67 1,22 5 529 6,55 2,16 8

Indústria del cuir i del calçat 35 5,83 1,07 6 569 7,05 2,32 6

Fabricació de maquinària i equips ncaa 34 5,67 1,04 7 539 6,68 2,20 7

Indústries del paper 31 5,17 0,94 8 1.145 14,18 4,68 1

Reparació i instal·lació de maquinària i equips 27 4,50 0,82 9 144 1,78 0,59 13

Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 22 3,67 0,67 10 166 2,06 0,68 11

Resta de sectors industrials 142 23,67 4,33

2.105 26,07 8,59

TOTAL INDÚSTRIA 600 100,00 18,28

8.073 100,00 32,96

TOTAL 3.283

24.491

Font: INSS – Hermes / Diputació de Barcelona

Des del 2008, el sector industrial ha perdut pes específic, passant de 720 empreses a 600

empreses el 2016. Després d’assolir el punt més baix l’any 2013, els darrers anys hi ha hagut una

lleugera recuperació, augmentant en 30 empreses, però encara lluny dels registres del 2008.

Gràfic 5.22.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de la indústria. Anoia (2008-2016)


4 La columna R16 fa referència a la posició del subsector en el rànquing tant d’empreses com d’assalariats, tenint en

compte tots els subsectors industrials.

720 645 627 617 585 570 580 591 600

10.601

9.067 8.895 8.249

7.757 7.663 7.649 7.797 8.073


Empreses Indústria Assalariats Indústria

Capítol 5

Teixit productiu


Si ens fixem en l’evolució del pes de la indústria respecte el total, veurem com ha caigut quasi bé

un 1,5% en aquests anys, mentre que la reducció del pes dels assalariats és propera al 6%.

Gràfic 5.23.- Evolució del pes d’empreses i treballadors de la indústria sobre el total. Anoia (2008-2016)


L’evolució dels darrers anys és desigual depenent del subsector. Així, si ens fixem en els principals,

el de productes alimentaris experimenta un creixement de 6 empreses el darrer any, mentre que

la confecció disminueix en 13 empreses.

Gràfic 5.24.- Evolució d’empreses als principals subsectors industrials. Anoia (2008-2016)


19

,55

18

,96

18

,71

18

,87

18

,89

18

,67

18

,65

18

,43

18

,28

38

,91

36

,41

35

,70

35

,19

35

,24

35

,12

34

,32

33

,64

32

,96

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00


Pes empreses Indústria sobre el total Pes assalariats Indústria sobre el total

10

2

10

0 8

6

56

87

84

72

55

88

80

68

56

89

80

65

53

81

76

56

53

81

69

56

49

83

71

67

47

83

69

54

53

88

68

62

51

Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips

Indústries tèxtils Confecció de peces de vestir


2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.25.- Variació d’empreses dels principals sectors industrials. Anoia (2013-2016)


Els subsectors que presenten un comportament més positiu durant el 2016 són la confecció de

peces de vestir, la reparació de maquinària i la fabricació de productes metàl·lics, amb augments

del 14%, 8% i 6% respectivament. En canvi les indústries del paper, la fabricació d’altres productes

no minerals o les indústries de productes alimentaris (entre d’altres), presenten una evolució

negativa.

Gràfic 5.26.- Taxes de variació d’empreses dels principals sectors industrials. Anoia (2016)


0,0

0

-9,2

1

0,0

0

-7,5

5

14

,71

2,4

7

2,9

0

19

,64

-4,0

8

5,1

3

0,0

0

-2,8

2

-19

,40

12

,77

0,0

0

6,0

2

-1,4

5

14

,81

-3,7

7

-2,4

4

Fabricació de productes metàl·lics

Indústries tèxtils Confecció Productes alimenatris

Arts gràfiques

2013 2014 2015 2016

6,02

-1,45

14,81

-3,77

-2,44

0,00

-2,86

-11,43

8,00

-4,35

2,90












Capítol 5

Teixit productiu


Tot seguit analitzem breument l’evolució d’aquests subsectors empresarials. Així, si mirem el pes

de cada un dels subsectors entre 2008 i 2016, veurem que les empreses del subsector de

productes metàl·lics, les indústries de productes alimentaris i les arts gràfiques han augmentat

lleugerament el seu pes en la indústria, mentre que el tèxtil, la confecció i el cuir n’han perdut.

Gràfic 5.27.- Evolució del pes (%) d’empreses dels ppals subsectors industrials. Anoia (2008-16)


En quan al nombre d’assalariats d’aquests subsectors, també veiem una reculada important del

pes dels assalariats de sectors com la confecció i el tèxtil i en canvi, augmenten pes sectors com el

paper, la fabricació de productes metàl·lics, el cuir, i productes alimentaris, entre d’altres.

Gràfic 5.28.- Evolució del pes (%) d’assalariats dels ppals subsectors industrials. Anoia (2008-16)


14,17

13,89

11,94

7,78

4,86

6,39

5,97

4,72

2,64

4,44

23,19

14,67

11,33

10,33

8,50

6,67

5,83

5,67

5,17

4,50

3,67

23,67












2008 2016

9,31

10,33

12,22

3,96

4,72

5,81

5,65

12,93

0,80

5,52

28,75

13,81

8,60

7,15

6,07

6,55

7,05

6,68

14,18

1,78

2,06

26,07












2008 2016

Capítol 5

Teixit productiu


Tot seguit analitzarem l’evolució dels principals subsectors. El de la fabricació de productes

metàl·lics continua sent el subsector amb el major nombre d’empreses, malgrat la davallada des

del 2008. En els darrers anys, és un sector que també ha anat guanyat assalariats absoluts, malgrat

la tendència negativa general, el que el fa passar a ser el segon subsector industrial amb més

assalariats de la comarca5.

Gràfic 5.29.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de fabricació de productes metàl·lics Anoia (2008-16)


L’any 2016 representava prop del 15% de les empreses i del 13% dels assalariats del sector

industrial. Durant el darrer any ha guanyat 5 empreses i 57 assalariats, experimentant un

comportament millor que el de la mitjana de la indústria. La majoria d’empreses del subsector són

petites, tot i que n’hi ha un parell de més de 50 treballadors i una de més 380 treballadors.

Taula 5.3.- Empreses i assalariats per trams de fabricació de prod. metàl·lics. Anoia (2016)

Segmentació de les empreses

0 A 10 treb. 11 A 50 treb. 51 A 250 treb. Més de 250

treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %

Empreses 88 14,67 2,68 65 73,86 20 22,73 2 2,27 1 1,14 Treballadors 1.115 13,81 4,55 207 18,57 397 35,61 131 11,75 380 34,08


5 En relació a aquest sector, recordem que la Unió Empresarial de l’Anoia va presentar, l’any 2015, el Pla d’Acció pel

sector metall de l’Anoia, que presenta una radiografia del subsector a la comarca.

102 87 88 89 81 81 83 83 88

987

837 855 857 948 969 1.002

1.058 1.115


Empreses Assalariats

http://www.uea.cat/index.php?md=documents&id=1953&lg=cat

http://www.uea.cat/index.php?md=documents&id=1953&lg=cat

Capítol 5

Teixit productiu


En quan al sector tèxtil, observem una davallada generalitzada, tan del nombre d’empreses com

del nombre d’assalariats. Tot i això, les empreses semblen estabilitzar-se en les darrers anys de la

sèrie, el que el fa situar-se com a segon subsector industrial en quan al nombre d’empreses. En

quan als assalariats, n’ha perdut 400 en aquests anys, i actualment esdevé el quart subsector més

nombrós. Després d’anys de reculades importants, l’any 2016 assoleix un petit creixement

d’assalariats.

Gràfic 5.30.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector tèxtil. Anoia (2008-16)


L’any 2016 el sector tèxtil concentrava el 11% del total de les empreses de la indústria i el 8,6%

d’assalariats industrials. En el darrer any ha guanyat 49 assalariats, amb un comportament en

aquest aspecte superior a la mitjana de la indústria. La majoria d’empreses del sector són petites.

De grandària mitjana, destaquen dues empreses que ocupen a més de 200 treballadors.

Taula 5.4.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’indústries tèxtils. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %

Empreses 68 11,33 2,07 54 79,41 12 17,65 2 2,94 0 0,00 Treballadors 694 8,60 2,83 203 29,25 279 40,20 212 30,55 0 0,00


100 84 80 80 76 69 71 69 68

1.095

903 857 891

723 690 656 645 694



Capítol 5

Teixit productiu


En quan al subsector de la confecció, pateix una davallada tant d’empreses com d’assalariats, els

quals es redueixen a més de la meitat. Tot i això, es manté com el 3r subsector empresarial més

important, mentre que en nombre d’assalariats disminueix en aquests anys fins a la 5a posició.

Gràfic 5.31.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de la confecció Anoia (2008-16)


L’any 2016 la confecció concentrava el 10% de les empreses i el 7% d’assalariats de la indústria. En

el darrer any ha augmentat en 8 empreses i 67 assalariats, un creixement superior al de la mitjana

de la indústria. La majoria d’empreses del sector són petites, tot i que existeix una empresa amb

220 assalariats.

Taula 5.5.- Empreses i assalariats per trams del subsector de la confecció. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



86 72 68 65 56 56 67 54 62

1.295

966 904

687 615 585 608

510 577



Capítol 5

Teixit productiu


En quan al subsector de la indústria de productes alimentaris, s’ha mantingut força estable al llarg

del temps, tant en empreses com en assalariats. Actualment, és el quart subsector empresarial

més important, mentre que a nivell d’assalariats és el 9è.

Gràfic 5.32.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de la indústria de productes alimentaris - Anoia (2008-16)


L’any 2016 concentrava el 8,5% d’empreses i el 6% dels treballadors de la indústria. En el darrer

any ha perdut dues empreses però ha guanyat 37 treballadors. La seva composició és bàsicament

d’empreses petites.

Taula 5.6.- Empreses i assalariats per trams del subsector de la indústria de productes alimentaris. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



56 55 56 53 53 49 47 53 51

420 439

460 442 431 437 436 453 490



Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa a la indústria de les arts gràfiques, presenta guanys en aquests anys, tant pel que fa a

nombre d’empreses com pel que fa a nombre de treballadors. Actualment és el cinquè subsector

empresarial més nombrós (ha guanyat tres posicions), mentre que a nivell d’assalariats és el vuitè

subsector més important (escalant també dues posicions en els darrers anys).

Gràfic 5.33.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les arts gràfiques Anoia (2008-16)


L’any 2016 les arts gràfiques concentraven 40 empreses i 529 assalariats, al voltant d’un 6,5% del

sector industrial en ambdós casos. Durant el 2016 experimenta un comportament per sota de la

mitjana, davallant una empresa però, per contra, assolint un increment de 14 treballadors.

Destaca l’existència d’una empresa amb 127 assalariats.

Taula 5.7.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’arts gràfiques. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



35 35 34 33 34 39 41 41 40

500 493 474 476 490 503 517 515 529



Capítol 5

Teixit productiu


El subsector de la indústria del cuir i el calçat, que també ha patit una davallada tant d’empreses

com d’assalariats en aquests anys, tot i que en aquest darrer cas amb diferents oscil·lacions.

Actualment són el sisè subsector industrial tant en nombre d’empreses com en nombre

d’assalariats.

Gràfic 5.34.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les indústries del cuir i calçat

Anoia (2008-16)


L’any 2016 concentrava 35 empreses (el 5% de la indústria) i 569 assalariats (7% de la indústria).

Durant el darrer any, s’ha mantingut força estable, amb registres inferiors als de la mitjana de la

indústria. Destaquem l’existència de 4 empreses mitjanes que ocupen a 335 assalariats.

Taula 5.8.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’indústries del cuir i del calçat. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



46 39 37 36 34 35 34 35 35

616 591

652 656 610 631

565 561 569



Capítol 5

Teixit productiu


Finalment, comentem les indústries de paper. En quan al nombre d’empreses s’han mantingut

relativament estables, i en quan a nombre de treballadors també han patit una davallada, tot i que

sembla que en els darrers anys estan en vies de recuperació. Actualment és el vuitè subsector

empresarial més important mentre que a nivell d’assalariats són el sector líder, posició que han

mantingut durant tots aquests anys.

Gràfic 5.35.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les indústries del paper Anoia (2008-16)


L’any 2016, les indústries del paper concentraven 31 empreses i 1.145 treballadors, el que suposa

el 5% del total d’empreses industrials i el 14% d’assalariats industrials. En el darrer any el seu

comportament ha estat negatiu, tant en empreses com en assalariats. Val la pena destacar

l’existència de 8 empreses mitjanes, que ocupen un total de 894 assalariats. És un dels sectors on

el pes d’empreses molt petites és menor.

Taula 5.9.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’indústries del paper. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



34 33 32 35 34 34 33 35 31

1.371 1.306

1.257 1.162 1.114 1.089 1.115 1.156 1.145



Capítol 5

Teixit productiu


Serveis

En el sector serveis, l’any 2016 hi ha 562 empreses de comerç al detall, 309 de menjar i begudes i

197 de comerç a l’engròs. Les segueixen les altres activitats de serveis personals, amb 119

empreses, la venda i reparació de vehicles de motor amb 116, l’administració pública amb 111

empreses, i l’educació amb 109 empreses, entre d’altres.

Gràfic 5.36.- Nombre d’empreses de serveis de l’Anoia per subsectors principals (2016)


El sector líder tant en empreses com en assalariats és el comerç al detall. Concentra el 24%

d’empreses del serveis i el 17% del total d’empreses de l’Anoia. En quan a assalariats en concentra

el 18% dels serveis i un 11% del total. El segueix el subsector del serveis de menjars i begudes,

seguit del comerç a l’engròs. Val la pena destacar també el subsector de l’administració pública,

que tot i ser el setè en quan a nombre d’empreses, és el segon en assalariats, ocupant a 1.470

persones, prop del 10% del sector serveis.

562

309

197

119

116

111

109

104

83

78




Altres activitats de serveis personals

Venda i reparació de vehicles de motor i …


Educació


Activitats jurídiques i de comptabilitat

Activitats immobiliàries

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 4.10.- Empreses i assalariats per principals subsectors de serveis. Anoia (2016)6

Any 2016 Empreses %ind %tot R16 Assalariats %ind %tot R16

Comerç al detall 562 24,16 17,12 1 2.690 17,97 10,98 1

Serveis de menjar i begudes 309 13,28 9,41 2 1.166 7,79 4,76 6

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 197 8,47 6,00 3 1.396 9,33 5,70 3

Altres activitats de serveis personals 119 5,12 3,62 5 267 1,78 1,09 15

Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes 116 4,99 3,53 5 429 2,87 1,75 11

Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 111 4,77 3,38 7 1.470 9,82 6,00 2

Educació 109 4,69 3,32 8 1.252 8,36 5,11 5

Transport terrestre; transport per canonades 104 4,47 3,17 4 546 3,65 2,23 8

Activitats jurídiques i de comptabilitat 83 3,57 2,53 9 317 2,12 1,29 12

Activitats immobiliàries 78 3,35 2,38 10 149 1,00 0,61 19

Resta de sectors industrials 538 23,13 16,39

5.288 35,32 21,59 1

Total sector serveis 2.326 100,00 70,85

14.970 100,00 61,12

Total 3.283

100,00

24.491

100,00

Font: INSS – Hermes / Diputació de Barcelona

Com veiem, també es dóna una certa davallada fins l’any 2014, on s’inverteix la tendència i

comença un tímid creixement que continua el 2015, i que sembla consolidar-se el 2016, assolint

una xifra d’empreses similar a l’any 2008 i una d’assalariats fins i tot per sobre de l’inici de la sèrie.

Gràfic 5.37.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors dels serveis. Anoia (2008-2016)


6 La columna R16 fa referència a la posició del subsector en el rànquing tant d’empreses com d’assalariats, tenint en

compte tots els subsectors industrials.

2.334 2.242 2.248 2.241 2.171 2.149 2.197 2.287 2.326

13.745 13.387 13.733 13.297 12.900 12.904 13.370 13.995

14.970


Empreses Serveis Assalariats Serveis

Capítol 5

Teixit productiu


Això també és degut al creixement del pes de les empreses i assalariats dels serveis sobre el total,

que en aquests anys passen de representar el 63% al 70% de les empreses i del 50% al 61% dels

assalariats totals.

Gràfic 5.38.- Evolució del pes d’empreses i treballadors dels serveis sobre el total. Anoia (2008-2016)


L’any 2016 els principals subsectors presenten augments del nombre d’empreses. En el cas de

serveis de menjars i begudes hi ha un cert estancament, després d’anys de creixements notables.

Gràfic 5.39.- Evolució del nombre d’empreses dels principals subsectors de serveis. Anoia (2008-2016)


63

,37

65

,90

67

,06

68

,53

70

,10

70

,39

70

,64

71

,31

70

,85

50

,45

53

,75

55

,11

56

,73

58

,61

59

,13

60

,00

60

,38

61

,12

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00


Pes empreses Serveis sobre el total Pes assalariats Serveis sobre el total

57

4

26

3

22

1 1

22

54

4

25

4

21

0 1

16

57

0

26

2 20

0 12

0

56

5

27

4 20

8 13

3

54

3

27

0 1

89

12

7

53

8

26

3 1

87

13

2

54

0

28

3 1

91

12

2

54

4

31

3

19

5 12

4

56

2

30

9

19

7 11

9

Comerç al detall Serveis de menjar i begudes

Comerç a l'engròs Altres activitats de serveis personals

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.40.- Variació d’empreses dels principals sectors de serveis. Anoia (2013-2016)


En quan a l’evolució del 2016, els principals subsectors amb un millor comportament són el de

venda i reparació de vehicles de motor, seguit d’activitats immobiliàries i el comerç al detall. En

canvi, sectors com altres activitats de serveis personals, serveis de menjars i begudes i transport

terrestre presenten un comportament negatiu.

Gràfic 5.41.- Taxes de variació d’empreses dels principals sectors serveis. Anoia (2016)


-0,9

2

-2,5

9

-1,0

6

3,9

4

-6,7

3

0,3

7

7,6

0 2

,14

-7,5

8

2,0

6

0,7

4

10

,60

2,0

9

1,6

4

8,0

8

3,3

1

-1,2

8

1,0

3

-4,0

3

8,4

1

Comerç al detall Serveis de menjar i begudes

Comerç a l'engròs Altres activitats de serveis personals

Venda i reparació de vehicles motor

2013 2014 2015 2016

3,31

-1,28

1,03

-4,03

8,41

0,91

2,83

-0,95

2,47

4,00

2,09

Comerç al detall


Comerç a l'engròs


Venda i reparació de vehicles motor


Educació





Capítol 5

Teixit productiu


En quan a l’evolució dels pes d’aquests subsectors dins el sectors serveis des del 2008, veurem

com creix la presència de serveis de menjars i begudes, i l’educació, mentre que disminueix el pes

del comerç (al detall i a l’engròs), i el transport terrestre, entre d’altres.

Gràfic 5.42.- Evolució del pes (%) d’empreses principals subsectors serveis Anoia (2008-2016)


En quan al nombre d’assalariats d’aquests subsectors, augmenta el pes dels assalariats en el

comerç al detall, així com també en serveis de menjar i educació, mentre que disminueix en camps

com comerç a l’engròs, administració pública o transport terrestre.

Gràfic 5.43.- Evolució del pes (%) d’assalariats principals subsectors serveis Anoia (2008-2016)


24,59

11,27

9,47

5,23

5,23

4,76

3,94

6,60

3,51

3,13

22,28

24,16

13,28

8,47

5,12

4,99

4,77

4,69

4,47

3,57

3,35

23,13







Educació





2008 2016

15,56

6,69

11,56

1,72

3,67

10,77

8,11

5,78

2,57

0,89

32,68

17,97

7,79

9,33

1,78

2,87

9,82

8,36

3,65

2,12

1,00

35,32







Educació





2008 2016

Capítol 5

Teixit productiu


Tot seguit analitzarem els principals subsectors. Així, en quan a l’evolució del comerç al detall,

veiem que durant aquests anys hi ha hagut una davallada del nombre d’empreses, que es reverteix

en el darrer any, mentre que en el nombre d’assalariats hi ha hagut un augment fins als prop de

2.700 assalariats actuals. El comerç al detall és el principal subsector d’empreses de serveis, així

com també en nombre d’assalariats. També a nivell global és el subsector amb més empreses i

assalariats de la comarca.

Gràfic 5.44.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector del comerç al detall Anoia (2008-16)


L’any 2016 concentrava 562 empreses i 2.690 assalariats. En el darrer any ha experimentat un

creixement notable d’empreses i assalariats, amb un creixement força superior a la mitjana dels

serveis. La gran majoria d’empreses del sector són microempreses; a part, val la pena assenyalar

l’existència de 3 empreses que ocupaven a prop de 300 treballadors i una de 483 treballadors.

Taula 5.11.- Empreses i assalariats per trams del subsector de comerç al detall.

Anoia (2016)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %

Empreses 562 24,16 17,12 532 94,66 26 4,63 3 0,53 1 0,18 Treballadors 2.690 17,97 10,98 1.364 50,71 549 20,41 294 10,93 483 17,96


574 544 570 565 543 538 540 544 562

2.139 2.051

2.351 2.378 2.354 2.318 2.434 2.450

2.690



Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa al subsector de serveis de menjars i begudes, aquests anys hi ha hagut oscil·lacions, tot i

que darrerament es constata una tendència a l’alça, tant en empreses com en assalariats (llevat

del 2016, que reculen lleugerament les empreses). Aquest subsector és el segon dels serveis en

quan a empreses, mentre que en assalariats és el sisè.

Gràfic 5.45.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de serveis de menjars i begudes

Anoia (2008-16)


L’any 2016, el subsector concentrava 309 empreses (cosa que representa un 13% dels serveis i

gairebé un 10% del total) i 1.166 treballadors. En el darrer any ha experimentat un notable

creixement d’assalariats, gairebé duplicant a la mitjana del sector serveis. També trobem una

composició bàsicament de microempreses.

Taula 5.12.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’indústries de serveis de menjars i begudes. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



263 254 262 274 270 263 283 313 309

919 844 886

931 889 867 956

1.036

1.166



Capítol 5

Teixit productiu


El subsector del comerç a l’engròs també ha patit una evolució similar, amb una davallada fins el

2013 i un augment posterior tant d’empreses com d’assalariats. Actualment és el tercer subsector

en quan a empreses així com en assalariats (perdent una posició respecte el 2008).

Gràfic 5.46.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les comerç a l’engròs Anoia (2008-16)


L’any 2016 concentra 197 empreses i 1.396 treballadors, al voltant del 8% del sector serveis. Tot i

que durant el darrer any ha experimentat una expansió, aquesta és menor que la produïda a la

mitjana dels serveis. La gran majoria de les empreses del subsector són petites.

Taula 5.13.- Empreses i assalariats per trams del subsector de comerç a l’engròs. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



221 210 200 208 189 187 191 195 197

1.589

1.444 1.366 1.385

1.321 1.233 1.227

1.332 1.396



Capítol 5

Teixit productiu


El subsector d’altres activitats de serveis personals ha mantingut un augment d’empreses durant

aquest període però actualment es troba en situació força similar a la del 2008, tot i que ha

augmentat el nombre d’assalariats. És el quart subsector en empreses del sector serveis, mentre

que en assalariats cau fins a la quinzena posició.

Gràfic 5.47.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector d’altres activitats de serveis personals. Anoia (2008-16)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona

L’any 2016 concentrava 119 empreses però només 267 treballadors. Durant el darrer any es

manté gairebé estable, amb una lleugera davallada en el cas de les empreses. També totes les

empreses d’aquest subsector són microempreses.

Taula 5.14.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’altres activitats de serveis

personals. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



122 116 120 133 127 132

122 124 119

236 238 259 263

237 256

269 263 267



Capítol 5

Teixit productiu


En quan al subsector de venda i reparació de vehicles de motor, és el cinquè en quan a nombre

d’empreses i l’onzè en quan a assalariats. En els darrers anys ha patit una caiguda d’ambdós, tot i

que sembla que el 2016 mostra lleugers signes de recuperació.

Gràfic 5.48.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de venda i reparació de vehicles de motor. Anoia (2008-16)


L’any 2016 concentrava 116 empreses i 429 treballadors. Durant el darrer any experimenta un

notable creixement en quan a nombre d’empreses. Totes les empreses del subsector són

microempreses.

Taula 5.15.- Empreses i assalariats per trams del subsector de venda i reparació de vehicles de

motor. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



122 112 102 103 104 97 99 107 116

505 468

443 445 419

382 386 414 429



Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa a l’administració pública, mentre que hi ha hagut petites oscil·lacions en el nombre

d’empreses, en quan a assalariats hi una forta davallada el 2011, de la qual actualment s’està en

vies de recuperació. Tot i que és el cinquè subsector en quan a empreses, ha esdevingut el segon

en quan a assalariats, guanyant una posició en aquest període.

Gràfic 5.49.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de l’administració pública Anoia (2008-16)


L’any 2016 trobem 111 empreses, la majoria petites, però també val la pena destacar-ne 6 que

ocupen 514 assalariats i una de 308 treballadors. Durant el darrer any es manté força estable, amb

un lleuger increment dels assalariats, tot i que aquest es situa per sota de la mitjana.

Taula 5.16.- Empreses i assalariats per trams del subsector de l’administració pública.

Anoia (2016)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



111 114 115 112 106 108 109 110 111

1.480 1.615

1.882

1.431 1.300

1.369 1.390 1.455 1.470



Capítol 5

Teixit productiu


Finalment, comentem el subsector d’activitats sanitàries que presenta un creixement d’empreses,

després d’uns anys de petites oscil·lacions. En quan als assalariats, el 2011 és l’any més baix de la

sèrie però el 2016 aconsegueix el seu màxim valor, amb 1.345 assalariats, superant els registres

del 2008. Actualment és el 12è sector en quan a empreses però el quart en quan a nombre

d’assalariats.

Gràfic 5.50.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector d’activitats sanitàries Anoia (2008-16)


En quan a la seva composició el 2016, ens trobem amb 57 empreses, la majoria de les petites. En

el darrer any experimenta un comportament força similar al de la mitjana dels serveis. En el sector

destaquen dues empreses que ocupen a 189 treballadors, i una de gran, que n’ocupa 928.

Taula 5.17.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’activitats sanitàries. Anoia (2016)



treb.

N

% s/Serveis.

% s/Total

N % N % N % N %



45 44 45 45 42 47 49 56 57

1.221 1.194 1.228 1.172 1.180 1.209 1.211

1.274 1.345



Capítol 5

Teixit productiu


Construcció

La construcció és un sector que presenta unes davallades importants i continuades en els darrers

anys. Tot i això el 2016 experimenta un creixement tant en nombre d’empreses (27) com de

treballadors (65). Tot i això els seus registres es troben molt lluny de l’any 2008, ja que en els

darrers anys han caigut a gairebé la meitat. En aquests anys ha passat a concentrar del 16% al 8%

del total d’empreses i del 10% al 5% del total d’assalariats.

Gràfic 5.51.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de la construcció. Anoia (2008-2016)


Gràfic 5.52.- Evolució del pes d’empreses i treballadors de la construcció sobre el total. Anoia (2008-2016)


599 486 443 372 299 288 287 282 309

2.839

2.397 2.182

1.801

1.262 1.158 1.168

1.289 1.354


Empreses Construcció Assalariats Construcció

16

,26

14

,20

13

,22

11

,38

9,6

5

9,4

3

9,2

3

8,7

9

10

,42

9,6

2

8,7

6

7,6

8 5

,73

5,3

1

5,2

4

5,5

6


empreses assalariats

Capítol 5

Teixit productiu


Els subsectors de la construcció, en general, presenta un canvi de tendència el 2016, amb

increments en els tres subsectors, després d’anys d’importants fluctuacions. Val la pena destacar

el creixement de la construcció d’immobles i d’obres d’enginyeria civil.

Gràfic 5.53.- Variació d’empreses dels subsectors de la construcció. Anoia (2013-2016)


Dels subsectors que composen la construcció, l’any 2016 el subsector d’activitats especialitzades

en la construcció concentrava 189 empreses i 799 assalariats. El de la construcció d’immobles, tot i

que inferior en pes, és el que presentava una major expansió tant en empreses com en assalariats,

guanyant-ne 18 i 43 respectivament, respecte el 2015.

Agricultura

Pel que fa a l’agricultura, és l’únic sector que ha viscut creixements discontinus. Tot i així, durant el

2016 augmenta en una empresa i disminueix en tres treballadors. En canvi, des del 2008 ha tendit

a augmentar el seu pes sobre el total, tot i que es manté en marges molt petits. En nombres

absoluts ha crescut en una empresa però ha perdut 3 treballadors.

-2,0

4

-12

,50

-4,1

5

-4,1

7

14

,29

1,0

8

1,0

9

-12

,50

-2,6

7

19

,35

28

,57

3,8

5

Construcció d'immobles Construcció d'obres d'enginyeria civil

Activitats esp. de la construcció

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.54.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de l’agricultura. Anoia (2008-2016)


Gràfic 5.55.- Evolució del pes d’empreses i treballadors de l’agricultura sobre el total. Anoia (2008-2016)


Si n’analitzem els subsectors, també veiem una major variabilitat, tot i que en el cas d’agricultura,

ramaderia i caça és el que mostra un comportament més positiu. Tot i això, durant el 2016 no

s’han registrat canvis significatius, excepte la pèrdua de l’única empresa del subsector de pesca i

agricultura.

30 29 34

40 42 46 46 47 48

58 54

109

93 91 97 98 97 94



0,8

1

0,8

5

1,0

1

1,2

2

1,3

6

1,5

1

1,4

8

1,4

7

1,4

6

0,2

1

0,2

2

0,4

4

0,4

0

0,4

1

0,4

4

0,4

4

0,4

2

0,3

8



Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.56.- Variació d’empreses dels subsectors de l’agricultura. Anoia (2013-2016)


13

,51

-25

,00

0,0

0

0,0

0

0,0

0

0,0

0

2,3

8

0,0

0

0,0

0

2,3

3

33

,33

-10

0,0

0

Agricultura, ramaderia i caça Sílvicultura i explotació forestal

Pesca i agricultura

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Capítol 5

Teixit productiu


5.3.- Estructura empresarial de l’Anoia

Seguidament, passem a comentar algunes dades extretes de l’estudi sobre l’estructura

empresarial de la demarcació de Barcelona, impulsat per la Diputació de Barcelona l’any 20167. El

nombre total d’empreses analitzades són 1.602, de les quals un 89% són societats limitades i un

11% societats anònimes8. La comarca concentra l’1’3% de facturació de la demarcació, i obté una

facturació per càpita de 29.231 euros.

Segons facturació, tenim que la majoria d’empreses de l’Anoia facturen fins a 500.000 euros, i que

tan sols un 5% arriben a facturar més de cinc milions d’euros (97 empreses)

Gràfic 5.57.- Empreses segons facturació anual. Anoia (2014)

Font: Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Diputació de Barcelona

Segons antiguitat, trobem que un 31% són creades en els darrers anys, mentre que un 50% ho

varen ser en el període 1990-2004.

7 Fem esment a l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona (edició 2016). Les dades de l’estudi

prenen com a referència el Registre Mercantil, a través de l’explotació que en fa el SABI i són de l’any 2014. 8 Val la pena comentar que, tal i com s’adverteix en les consideracions metodològiques de dit informe (pàg. 10), alguns

sectors estan millor representats que d’altres en el Registre Mercantil. És el cas de la indústria, que està representada de forma exhaustiva, però no tant dels serveis, agricultura o construcció.

2,81 2,62

16,85

11,74

37,45

28,53

Més de 10 milions Entre 5-10 milions Entre 1-5 milions

Entre 500-1.000mil Entre 100-500mil Menys 100mil

http://www.diba.cat/documents/36150622/102079687/Estructura+Empresarial+Demarcaci%C3%B3+Barcelona+2016_web.pdf/f03d9890-46ea-4b30-815f-97b8d9a0fa3d

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.58.- Empreses segons antiguitat. Anoia (2014)


En quan a la distribució de la facturació, veiem que el sector serveis concentra el 60% de la

facturació de la comarca, tot i que també destaca el 35% que registra el sector industrial, gràcies al

pes del tèxtil-confecció, cuir i calçat, paper i arts gràfiques i vehicles de motor i altres tipus de

transport.

Gràfic 5.59.- Empreses segons distribució de la facturació. Anoia (2014)


Tot seguit presentem els sectors segons facturació. Així a l’Anoia el subsector amb més facturació

el 2014 fou el d’altres tipus de comerç a l’engròs amb prop de 700 milions d’euros, seguit del

comerç al detall de combustibles i, a major distància, trobem el tèxtil i confecció i paper i arts

gràfiques.

0,62 2,12

15,98

49,75

31,52

Abans de 1960 Entre 1960-1974 Entre 1975-1989

Entre 1990-2004 D'ençà 2005

0,72

35,38

3,71

60,20

Primari lndústria Construcció Serveis

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 5.19.- 10 primers subsectors econòmics segons xifra de negoci. Anoia (2014)

N Sector Facturació* %

1 Altres tipus de comerç a l'engròs (467 i 469) 681.650 19,7%

2 Comerç al detall de combustibles per l'automoció (473) 515.747 14,9%

3 Textil, confecció, cuir i calçat (13 a 15) 253.034 7,3%

4 Paper i arts gràfiques (17 i 18) 234.413 6,8%

5 Vehicles de motor i altres materials de transport (29 i 30) 213.939 6,2%

6 Comerç a l'engròs d'alimentació i begudes (462 i 463) 193.928 5,6%

7 Comerç al detall en establiments no especialitzats (471) 166.503 4,8%

8 Metal·lúrgia (24) 117.806 3,4%

9 Maquinaria i equips (28) 97.397 2,8%

10 Activitats professionals, científiques i tècniques (69 a 75) 79.948 2,3%

*en milers d’euros


En quan a les empreses de la comarca amb major facturació, trobem dues empreses del grup

Petromiralles, al voltant dels 500 milions de facturació. En el rànquing de la demarcació de

Barcelona, aquestes dues empreses es troben entre les 60 empreses amb més facturació9.

Taula 5.20 .- 10 empreses amb major xifra de negoci anual. Anoia (2014)

N Nom Municipi Facturació*

1 PETROMIRALLES 3 SL Santa Maria de Miralles 512.701

2 PETROMIRALLES SL Santa Maria de Miralles 474.215

3 ALDI MASQUEFA SUPERMERCADOS SL Masquefa 148.999

4 SNOP ESTAMPACION SA La Pobla de Claramunt 107.088

5 UNION INDUSTRIAL PAPELERA SA La Pobla de Claramunt 102.413

6 MECAPLAST IBERICA SA La Pobla de Claramunt 88.275

7 CASAS I FILLS SA Òdena 54.814

8 CURTIDOS BADIA SA Igualada 54.340

9 FUNDICIONES DE ODENA, SA Òdena 44.065

10 CONSTRUCTORA DE CALAF SA Calaf 42.048

*en milers d’euros


En quan a municipis, trobem que el primer d’ells en quan a facturació (i euros/habitant) és Santa

Maria de Miralles, degut que és la seu del grup Petromiralles. És el municipi de tota la demarcació

que concentra una més elevada facturació per habitant. Es produeix, doncs, un notable ‘efecte

9 Es pot consultar el llistat complet a Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona (edició 2016), pàg. 32-33.


Capítol 5

Teixit productiu


seu’ per la domiciliació de l’empresa a dit municipi, tot i que la seva operativa arriba arreu de

Catalunya i arreu de l’Estat. A nivell de l’Anoia, segueixen a Miralles els municipis d’Igualada i , la

Pobla, concentrant entre els tres dues terceres parts de la facturació de la comarca.

Taula 5.21 .- Municipis segons xifra de negoci. Anoia (2014) N Població Facturació* % Euros/habitant

1 Santa Maria de Miralles 995.301 28,83 7.656.163

2 Igualada 859.179 24,89 22.172

3 La Pobla de Claramunt 430.430 12,47 200.200

4 Masquefa 263.649 7,64 31.632

5 Òdena 221.938 6,43 61.258

6 Vilanova del Camí 130.771 3,79 10.502

7 Calaf 113.747 3,30 33.201

8 Piera 92.320 2,67 6.158

9 Capellades 49.545 1,44 9.405

10 La Torre de Claramunt 44.755 1,30 11.881

11 Els Prats de Rei 35.311 1,02 65.879

12 Vallbona d'Anoia 30.298 0,88 21.382

13 Els Hostalets de Pierola 27.831 0,81 9.640

14 La Llacuna 27.510 0,80 31.156

15 Sant Martí Sesgueioles 26.635 0,77 70.463

16 Sant Martí de Tous 21.513 0,62 18.139

17 El Bruc 19.351 0,56 9.523

18 Santa Margarida de Montbui 17.849 0,52 1.850

19 Carme 11.567 0,34 14.605

20 Jorba 10.761 0,31 12.842

21 Castellolí 9.143 0,26 15.929

22 Castellfollit de Riubregós 3.113 0,09 18.644

23 Pujalt 2.144 0,06 10.827

24 Copons 1.897 0,05 6.179

25 Montmaneu 1.590 0,05 10.193

26 Cabrera d'Anoia 1.276 0,04 946

27 Sant Pere Sallavinera 1.199 0,03 7.179

28 Orpí 893 0,03 6.425

29 Rubió 197 0,01 859

30 Veciana 105 0,00 599

31 Argençola 0 0,00 0

32 Bellprat 0 0,00 0

33 Calonge de Segarra 0 0,00 0

Anoia 3.451.821 100,00 29.391

*en milers d’euros Font: Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Diputació de Barcelona

Capítol 5

Teixit productiu


5.4.- Activitats intensives en coneixement

En aquest apartat fem un repàs a les empreses de sectors tecnològics o amb uns usos tecnològics

destacats10. En el camp industrial, l’any 2016 trobem 3 empreses a l’Anoia de tecnologia alta (les

mateixes que el 2015), que ocupen a 53 treballadors. Pertanyen als subsectors de fabricació de

components electrònics, d’ordinadors i equips perifèrics i del sector aeronàutic.

D’empreses de sectors de tecnologia mitjana-alta en tenim 83 (3 més que l’any 2015), que ocupen

a 948 persones. Entre d’altres, corresponen a subsectors com indústries químiques, fabricació de

materials i equips elèctrics, maquinària i equips de motor.

Taula 5.22.- Empreses i treballadors de la indústria segons ús de la tecnologia. Anoia (2016)

Empreses % Treballadors %

Tecnologia alta 3 0,50 53 0,66

Tecnologia mitjana-alta 83 13,90 948 11,76

Tecnologia mitjana-baixa 138 23,12 2.509 31,14

Tecnologia baixa 357 59,80 4.455 55,29

Resta d'activitats industrials 16 2,68 93 1,15

Total indústria no extractiva 597 100,00 8.058 100,00


Gràfic 5.60.- Empreses del sector de la indústria no extractiva de l’Anoia (2016)


10

Ens basem en la classificació de l’Observatori del Treball i Model productiu sobre sectors amb alt valor afegit.

3

83

138

357

16

Tecnologia alta

Tecnologia mitjana-alta

Tecnologia mitjana-baixa

Tecnologia baixa

Resta d'activitats industrials

Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució en aquests darrers anys de les empreses amb elements tecnològics ha estat més aviat

negativa, com tot el comportament de la indústria. Tot i això,en el cas d’empreses de tecnologia

mitjana-alta hi ha hagut un augment (de 81 a 83), mentre que en la resta de branques hi ha hagut

una reculada.

Gràfic 5.61.- Empreses del sector industrial de l’Anoia per tecnologia (2008-2016)


Gràfic 5.62.- Taxes de variació dels subsectors industrials per tecnologia (2008-2016)


8

81

165

448

11 3

83

138

357

16

Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Resta indústria no extractiva

Any 2008 Any 2016

-62,50

2,47

-16,36 -20,31

45,45

-66,03

-23,73 -25,19 -21,75

36,76

Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Resta indústria no extractiva

Empreses Treballadors

Capítol 5

Teixit productiu


En quan al sector serveis, també podem identificar aquelles empreses amb serveis de tecnologia

alta-punta, així com d’altres empreses amb serveis basats en coneixement. Així, l’any 2016 trobem

un total de 36 empreses del sector que ofereixen serveis de tecnologia alta-punta (dues més que

el 2015), com empreses de serveis de tecnologies de la informació, telecomunicacions... Aquestes

empreses ocupen un total de 291 persones, 49 més que el 2015.

La resta d’empreses de serveis basats en coneixement inclou categories molt àmplies, però agrupa

512 empreses que ocupen a 8.943 treballadors.

Taula 5.23.- Empreses i treballadors dels serveis segons ús de la tecnologia. Anoia (2016)

Empreses % Treballadors %

Serveis de tecnologia alta-punta 36 1,55 291 1,94

Altres serveis basats en coneixement 512 22,01 5.736 38,32

Resta de serveis 1.778 76,44 8.943 59,74

Total sector serveis 2.326 100,00 14.970 100,00


Gràfic 5.63.- Empreses del sector serveis de l’Anoia per tecnologia (2016)


L’evolució en aquests anys del sector serveis ha estat molt diferent a la de la indústria. Així, les

empreses de sectors basats en tecnologia alta-punta han augmentat del 2008 al 2016 en 9

empreses, mentre que en quan a treballadors ha suposat un guany de 72 llocs de treball. En quan

36

512

1.778

Serveis de tecnologia alta-punta

Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

Capítol 5

Teixit productiu


a altres serveis basats en coneixement, ha suposat un creixement de 10 empreses, mentre que el

nombre de treballadors sí que ha augmentat notablement en 879.

Gràfic 5.64.- Empreses del sector serveis de l’Anoia per tecnologia (2008-2016)


Gràfic 5.65.- Taxes de variació dels subsectors de serveis per tecnologia. Anoia (2008-2016)


27

502

1.805

36

512

1.778

Tecnologia alta-punta Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

Any 2008 Any 2016

33,33

1,99

-1,50

32,88

18,10

3,16

Tecnologia alta-punta Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

Empreses Treballadors

Capítol 5

Teixit productiu


Capítol 6

Habitatge

Capítol 6

Habitatge


6.1.- Habitatge

L’any 2016 sembla que comença a donar-se un canvi de tendència en el tema dels nous

habitatges. Així, a nivell de l’Anoia se n’inicien 103, xifra molt superior a la de l’any anterior.

També en els habitatges acabats es dóna un increment important respecte el 2015. Com veiem

l’any 2016 les taxes són positives i força superiors a les dels darrers anys, trencant així una

tendència negativa notable dels darrers anys (especialment pel que fa a acabats).

Gràfic 6.1.- Habitatges iniciats i acabats a l’Anoia (2008-2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat

Gràfic 6.2.- Taxes de variació d’habitatges iniciats i acabats a l’Anoia (2008-2016)


295 149

303

89 36 22 23 39 103

1718

606

341 305 242

70 30 16 29


Iniciats Acabats

-49

,49

10

3,3

6

-70

,63

-59

,55

-38

,89

4,5

5

69

,57

16

4,1

0

-64

,73

-43

,73

-10

,56

-20

,66

-71

,07

-57

,14

-46

,67

81

,25


Iniciats Acabats

Capítol 6

Habitatge


Si ho comparem amb l’evolució que es dóna a Catalunya, veurem el comportament a l’Anoia ha

estat millor en quan als habitatges iniciats que no la mitjana catalana, especialment el 2016. En

canvi, pels habitatges acabats, la tendència de l’Anoia es força similar al comportament de la

mitjana catalana i en ambdós casos es registra un augment notable.

Gràfic 6.3.- Taxes de variació d’habitatges iniciats a l’Anoia i Catalunya (2008-2016)


Gràfic 6.4.- Taxes de variació d’habitatges acabats a l’Anoia i Catalunya (2008-2016)


-49

,49

10

3,3

6

-70

,63

-59

,55

-38

,89

4,5

5

69

,57

16

4,1

0

-55

,17

9,4

3

-41

,60

-32

,76

-42

,84

26

,68

60

,58

34

,67


Anoia Catalunya

-64

,73

-43

,73

-10

,56

-20

,66

-71

,07

-57

,14

-46

,67

81

,25

-46

,67

-46

,42

-7,8

3

-30

,48

-51

,51

-10

,80

-28

,27

87

,16


Anoia Catalunya

Capítol 6

Habitatge


Per municipis, veiem com l’any 2016 l’activitat s’ha concentrat a Igualada, amb 62 iniciats i

8 acabats, seguida de Piera, amb 15 iniciats i 5 acabats. De la resta, tan sols destaca

Masquefa amb 10 iniciats i 3 acabats.

Mapa 6.1.- Habitatges iniciats i acabats per municipi. Anoia (2016)


A nivell de zones comarcals, la pujada d’habitatges iniciats es registra sobretot a la Conca

d’Òdena, mentre que l’Alta Anoia continua amb registres gairebé nuls. L’Anoia Sud també

experimenta un notable creixement el 2016. Val a dir que si bé durant anys era l’Anoia

Sud que concentrava el major nombre d’habitatges iniciats, actualment és la Conca

d’Òdena.

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.5.- Habitatges iniciats a l’Anoia per zones (2008-2016)


Gràfic 6.6.- Habitatges iniciats a l’Anoia per zones (2008-2016)


La majoria de taxes han estat negatives durant els darrers anys, i sembla que el 2015 s’inverteix

aquesta tendència per passar-se a registrar taxes positives (molt notables a nivell de Conca

d’Òdena).

3

2

10

2

0

3

1

1

0

15

3

50

11

6

39

10

7

9

20

70

13

9

97

17

7

48

26

12

13

18

33



1,02

1,34

3,30

2,25

13,64

4,35

2,56

51,86

33,56

38,28

43,82

27,78

31,82

39,13

51,28

67,96

47,12

65,10

58,42

53,93

72,22

54,55

56,52

46,15

32,04

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016


Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.7.- Taxes d’habitatges iniciats a l’Anoia per zones (2008-2016)


En quan als habitatges acabats, aquí sí que veiem un predomini de l’Anoia Sud, que concentra la

majoria d’habitatges acabats dels darrers anys. En aquest cas, la Conca d’Òdena es situa just per

darrera, també amb augments notables.

Gràfic 6.8.- Habitatges acabats a l’Anoia per zones (2008-2016)


-33

,33

40

0,0

0

-80

,00

-10

0,0

0

0,0

0

-66

,67

0,0

0

-10

0,0

0

-67

,32

13

2,0

0

-66

,38

-74

,36

-30

,00

28

,57

12

2,2

2

25

0,0

0

-30

,22

82

,47

-72

,88

-45

,83

-53

,85

8,3

3

38

,46

83

,33



10

1

77

40

58

7

2

2

1

1

1.0

12

32

5 16

6

14

4

16

4

42

9

5

13

60

5

20

4

13

5

10

3

71

26

19

10

15



Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.9.- Habitatges acabats a l’Anoia per zones (2008-2016)


En quan a l’evolució de les taxes, veiem un canvi de tendència, ja que aquestes el 2016 passen a

ser positives, així com el gran creixement experimentat per la Conca d’Òdena.

Gràfic 6.10.- Taxes d’habitatges acabats a l’Anoia per zones (2008-2016)


5,88

12,71

11,73

19,02

2,89

2,86

6,67

6,25

3,45

58,91

53,63

48,68

47,21

67,77

60,00

30,00

31,25

44,83

35,22

33,66

39,59

33,77

29,34

37,14

63,33

62,50

51,72

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016


-23

,76

-48

,05

45

,00

-87

,93

-71

,43

0,0

0

-50

,00

0,0

0

-67

,89

-48

,92

-13

,25

13

,89

-74

,39

-78

,57

-44

,44

16

0,0

0

-66

,28

-33

,82

-23

,70

-31

,07

-63

,38

-26

,92

-47

,37

50

,00



Capítol 6

Habitatge


En quan al mercat de compravenda, veiem com en els darrers anys ha tendit a anar en augment,

especialment pel que fa a l’habitatge usat (que el 2016 suposa el 85% del total del mercat de

compravenda). L’any 2016 es van fer 846 operacions amb només 9 habitatges nous protegits.

Gràfic 6.11.- Compravendes d’habitatges registrades a l’Anoia per tipus (2013-2016)


En quan al preu, veiem com ha tendit a disminuir en els darrers anys a la comarca, situant-se per

sota del llindar dels 1.000 euros/m2. L’any 2016 el preu/m2 de l’habitatge usat és superior que el

de l’habitatge nou, trencant així la tendència a la baixa dels darrers anys

Gràfic 6.12.- Preu/m2 de la compravenda d’habitatges a l’Anoia (2013-2016)


80 118 108 116 4 5 4 9

362 335 484

721

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Habitatges nous lliures Hab. nous protegits Habitatge usat

1.2

18

,08

99

3,0

1

90

0,9

1

84

9,7

1

1.0

83

,78

95

2,8

3

91

1,1

3

95

0,7

1

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Habitatge nou Habitatge usat

Capítol 6

Habitatge


Si ens centrem en el preu/m2 de l’habitatge nou, veurem com a l’Anoia ha tendit a disminuir en

aquests darrers anys, mentre que tant a nivell de a la demarcació de Barcelona com a nivell de tot

Catalunya, la tendència ha estat a l’augment. Val a dir que el preu/m2 de l’habitatge nou a la

comarca és menys de la meitat que no la mitjana de la demarcació.

Gràfic 6.13.- Preu/m2 de la compravenda d’habitatge nou per territoris (2013-2016)


En quan a l’habitatge usat, també es dóna aquesta diferència, ja que mentre la tendència de

l’Anoia és a la baixa (excepte el darrer any), a nivell de la demarcació de Barcelona i de Catalunya

és a l’alça.

Gràfic 6.14.- Preu/m2 de la compravenda d’habitatge usat per territoris (2013-2016)


1.2

18

,08

1.8

99

,07

1.6

70

,47

99

3,0

1

1.8

72

,39

1.6

45

,35

90

0,9

1

2.0

03

,24

1.7

63

,16

84

9,7

1

2.1

66

,63

1.8

93

,75

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

Anoia Barcelona Catalunya

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

1.0

83

,78

1.9

20

,78

1.7

70

,18

95

2,8

3

1.9

15

,06

1.7

57

,16

91

1,1

3

1.9

63

,25

1.7

85

,68

95

0,7

1

2.0

36

,21

1.8

38

,65

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

Anoia Barcelona Catalunya

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Capítol 6

Habitatge


En quan al mercat de lloguer, el nombre de contractes anuals no han parat d’augmentar any rere

any. Tot i que l’any 2015 semblava haver-hi una petita reculada, el 2016 tornen a augmentar fins a

arribar als 1.837, la xifra més alta de tot el període. En quan a la mitjana del lloguer (en euros al

mes), aquesta va experimentar una pujada fins l’any 2008, any de major nombre de la sèrie amb

500 euros. Des d’aleshores ha patit oscil·lacions tendint a la baixa, tot i que a partir del 2014 torna

a augmentar, arribant fins als 396 euros/mes actuals.

Gràfic 6.15.- Evolució a l’Anoia del nombre de contractes i de la mitjana anual del preu de lloguer (2005-2016)

Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL.

El municipi anoienc amb la mitjana més alta és el Bruc, amb 650 euros/mes, seguit de Sant Martí

de Tous amb 544 euros/mes i Cabrera d’Anoia amb 534 euros/mes. Igualada es situa en 368

euros/mes. Veiem també com tota la zona de l’Anoia Sud concentra lloguers més alts que no la

mitjana comarcal (situada en 396 euros/mes). De la zona de l’Alta Anoia pràcticament no tenim

dades.

0

100

200

300

400

500

600

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Nombre de contractes Mitjana anual del lloguer contractual (EUROS/mes)

Capítol 6

Habitatge


Mapa 6.2.- Preu mitjà del lloguer per municipi (euros/mes). Anoia (2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL.

En quan a l’evolució del nombre de contractes, veiem com l’any fins a l’any 2014, es donen taxes

positives a l’Anoia, situant-se generalitzadament per sobre de la mitjana catalana. El 2015 hi ha

una davallada general i el 2016 tornen a augmentar, de forma més destacada a nivell comarcal.

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.16.-Taxes de variació del nombre de contractes de lloguer Anoia i Catalunya (2010-2016)


En quan al preu mitjà, veiem que el de l’Anoia es troba força per sota de la mitjana catalana i de la

mitjana de les comarques de Barcelona.

Gràfic 6.17.- Evolució de la mitjana anual del preu de lloguer a l’Anoia, comarques de Barcelona i Catalunya (2008-2016)


38

,89

16

,25

6,5

2

12

,11

9,6

6

-2,3

0

2,9

1

18

,78

10

,01

8,4

6

8,3

5

-0,3

1

-5,3

2

0,6

7


Anoia Catalunya

49

9

46

6

42

6

42

1

39

1

37

7

36

2

38

0

39

6

72

4

69

7

66

1

64

5

61

6

58

3

58

2

60

9

65

5

67

8

65

0

61

5

59

9

57

1

54

2

54

0

55

7

59

6

0

100

200

300

400

500

600

700

800


Mitjana anual Anoia Mitjana anual comarques Bcn Mitjana anual Catalunya

Capítol 6

Habitatge


La reducció d’aquests darrers anys té un fort impacte a l’Anoia, ja que s’encadenen anys

consecutius de reducció (reducció que, en menor mesura, també es produeix a les comarques de

Barcelona i a Catalunya). En canvi, els dos darrers anys es donen tendències a l’alça en els tres

àmbits, essent especialment destacada la pujada a nivell de les comarques de Barcelona.

Gràfic 6.18.- Taxes dels preus de lloguer a l’Anoia, comarques de Barcelona i Catalunya (2010-2016)


També recordem algunes dades relatives del cens de població i habitatge, realitzat per l’INE el

2011, que l’Idescat va explotar estadísticament1, concretament del parc d’edificis destinats a

l’habitatge. L’any 2011 l’Anoia disposava de 62.423 habitatges, dels quals 45.084 eren habitatges

principals, 6.428 eren habitatges secundaris i 10.911 es trobaven buits2.

1 Les dades aquí presentades estan extretes de l’Idescat cal tenir present que combinen dades provinents de registres

administratius i dades d'enquesta. 2 Per a més dades relatives a l’Anoia del cens del 2011, veure l’informe econòmic anual 2013.

-8,7

2

-1,0

9 -7

,04

-3,7

7

-4,0

0

5,1

6

4,0

8

-5,1

2

-2,4

4

-4,5

2

-5,3

0

-0,2

0

4,5

8

7,6

4

-5,5

0

-2,5

0

-4,6

6

-5,0

8

-0,4

9

3,3

3

6,8

4


Anoia Comarques de Bcn Catalunya

http://www.igualada.cat/fitxers/regidories/empresa-i-ocupacio/pdf/copy_of_InformeEconmic2013.pdf

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.19. Habitatges en edificis destinats principalment a habitatge. Anoia (2011)

Gràfic 6.20.- Habitatges principals a l’Anoia per règim de tinença (2011)

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

En quan a l’antiguitat d’aquest parc d’habitatges, tenim que un 23% del parc està construït abans

del 1960, un 35% entre els anys 1961 i 1980 i un 41% entre els anys 1981 i 2011.

I pel que fa al règim de tinença, si l’analitzem desagregat, la comarca de l’Anoia presenta una

estructura força similar que la mitjana de les comarques de Barcelona, tot i que amb percentatges

menors d’habitatges de propietat pagada i una mica superiors en quan a habitatges de propietat

en pagaments pendents. També el règim de lloguer està menys estès que la mitjana de les

comarques barcelonines, que presenten una estructura força similar a la mitjana catalana.

72,22%

10,30%

17,48%

principals secundaris buits

78,86%

14,45%

6,69%

Propietat Lloguer Altres

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.21.- Règim de tinença dels habitatges. Anoia i comarques de Bcn i Catalunya (2011)


En quan a l’evolució del règim de tinença, veiem com a l’Anoia hi ha hagut un fort increment dels

habitatges de propietat amb pagaments pendents, en detriment sobretot d’aquells amb propietat

ja pagada. En quan al règim de lloguer, sembla produir-se també una disminució del seu pes en

relació a la resta de categories.

Gràfic 6.22.- Evolució del règim de tinença dels habitatges. Anoia (1991-2011)


32,46

36,13

34,87

40,58

33,92

34,06

5,15

4,04

5,39

14,41

20,20

19,79

7,40

5,71

5,89

Anoia

Comarques Bcn

Catalunya

Propietat Pagada Propietat Pagaments Pendents Propietat Herència o Donació Lloguer Altres

52,23

48,46

32,46

13,28

25,90

40,58

9,92

7,22

5,15

20,76

13,69

14,41

3,81

4,73

7,40

Any 1991

Any 2001

Any 2011

Propietat Pagada Propietat Pagaments Pendents

Propietat Herència o Donació Lloguer

Altres

Capítol 6

Habitatge


També hem volgut recollir dades relatives a les execucions hipotecàries, un indicador extret a

través de la base de dades del poder judicial que ens mostra un dels aspectes més durs de la crisi

econòmica actual. En aquest sentit, presentem l’indicador d’execucions hipotecàries3 ingressades

als jutjats d’Igualada entre els anys 2002 i 2015 per la totalitat de la comarca de l’Anoia.

Gràfic 6.23.- Execucions hipotecàries ingressades als jutjats d’Igualada (2002-2015)*

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial

*Execucions ingressades als jutjats de primera instància núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada4

Veiem com des del 2008 hi ha un salt important, superant àmpliament els 200 casos ingressats

anualment. Actualment aquests xifra ha disminuït i l’any 2015 trobem 256 casos ingressats. En

quan a la resolució de les execucions hipotecàries, l’any 2015 es resolen 216 execucions

hipotecàries, essent prop d’un miler les pendents de resoldre als jutjats (amb dades a final d’any).

3 L’execució hipotecària és el procés mitjançant el qual una entitat bancària reclama per la via judicial la satisfacció de la

suma total d’un determinat préstec hipotecari concedit juntament amb els corresponents interessos. A través de la demanda d’execució hipotecària, si l’entitat bancària no obté la quantitat demandada es procedeix a l’embargament i a la subhasta de l’immoble sobre el qual hi ha la hipoteca. Definició extreta de ‘Impacte de la crisi econòmica a través d’informació relativa a l’activitat judicial 2001-2010’ de Foment de Terrassa SA - Observatori Econòmic i Social, 2011. 4 Inclou tots els municipis de l’Anoia excepte Masquefa, que pertany al partit judicial de Martorell.

71 48

30 48 56 60

202

331

275

235

284

366 351

256

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/mostra.php?go=ZG9jPWVzdHVkaXMvMjAxMTA3MjhjZ3BqLnBkZg

http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/mostra.php?go=ZG9jPWVzdHVkaXMvMjAxMTA3MjhjZ3BqLnBkZg

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.24.- Execucions hipotecàries resoltes als jutjats d’Igualada (2002-2015)*


*Execucions resoltes i pendents pels jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

Finalment, des de l’any 2013 disposem també dels llançaments efectuats pels jutjats d’Igualada.

Així, l’any 2015 es produeixen 179 llançaments, la majoria provinents de l’aplicació de la llei

d’arrendaments urbans.

Gràfic 6.25.- Llançaments5 als jutjats d’Igualada (2015)


*Llançaments als jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

5 Un llançament és l’acte posterior a l’execució hipotecària, pel qual es reclama a la persona el bé immoble en qüestió, i

se l’expulsa del seu habitatge. Tot i això, l’estadística no té en compte que no hi ha llançament quan la persona marxa voluntàriament de l’habitatge.

48

71

53

51

54

47

33

75

12

8

12

3

23

5

15

5

17

2

21

6

10

2

81

58

67

71

79

24

8

49

4

67

1

75

6

77

1

94

1

1.0

90

1.1

30

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Execucions resoltes Execucions pendents

33,52%

65,92%

0,56%

Procedents ex. hipotecàries Procedents llei arrendaments

Altres

Capítol 6

Habitatge


Així, l’any 2015 als jutjats van haver-hi 216 execucions hipotecàries resoltes, i es van dur a terme

60 llançaments conseqüència d’execucions hipotecàries; en ambdós casos, xifres més altes que la

de l’any anterior.

Gràfic 6.26.- Execucions hipotecàries i llançaments als jutjats d’Igualada (2013-15)*


*Execucions resoltes i llançaments conseqüència d’execucions hipotecàries als jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

En quan a l’origen d’aquests llançaments, la majoria ho fan provinents per l’aplicació de la llei

d’arrendaments.

Gràfic 6.27.- Llançaments produïts als jutjats d’Igualada (2013-2015)


155

73

172

49

216

60

Execucions hipotecàries resoltes Llançaments conseq. Execucions hipotecàries

Any 2013 Any 2014 Any 2015

73

119

5

49

110

2

60

118

1

Procedents ex. hipotecàries Procedents llei arrendaments Altres

Any 2013 Any 2014 Any 2015

Capítol 6

Habitatge


Com l’any passat, comentem altres indicadors socials relacionats amb la crisi i amb la vulnerabilitat

de les persones, que ens ofereix Idescat amb un nivell de desagregació comarcal6.

Així, la mitjana de les pensions contributives de la població de més de 65 anys a l’Anoia és de

983,2 euros, mentre que la mitjana catalana es situa en 1.033,4, essent l’Anoia la 13a comarca

catalana amb nivell més alt. Les prestacions per desocupació arriben al 53,2 dels aturats de la

comarca, una xifra un pèl inferior a la mitjana catalana que és de 54,1. La renda mínima d’inserció

arriba al 0,9% del total de població, una xifra superior a la mitjana catalana que és del 0,8%.

L’Anoia registra 4,1% de persones que reben ajuda alimentària (en relació a la població total), un

7,6% reben aquesta ajuda alimentària (en relació als infants de 0-8 anys i s’han registrat 55,2

expedients informatius i risc d'infants i adolescents (per 10.000 hab.)

En quan a l’atur, sí que hi ha diferències una mica més notables, ja que l’Anoia es situa força per

sobre de la mitjana catalana, tant en % de població en situació d’atur, %en situació d’atur de llarga

durada i % de persones en situació d’atur de molt llarga durada. En totes les variables, l’Anoia és la

segona comarca amb els indicadors registrats més alts. Respecte l’any passat, puja el percentatge

d’aquests grups prop d’un 0,8% (un 1,2 en el cas de població en atur de llarga durada).

Gràfic 6.28.- Indicadors de risc d’exclusió en relació al mercat de treball Anoia i Catalunya (2013)

Font: Idescat – Generalitat de Catalunya

6 De moment, amb dades relatives al 2012 i al 2013. Veure ‘Indicadors territorials de risc de pobresa i exclusió social’ –

Idescat. Igualment recomanem consultar el document Aproximació a la realitat de l’Exclusió Social d’Igualada, realitzat anualment per l’Observatori d’Inclusió del Pla Local d’Inclusió i Cohesió social – www.igualada.cat.

16,1

7,3

4

12,9

5,4

2,8

% pob. en situació d'atur % pob. en situació d'atur de llarga durada

% pob. en situació d'atur de molt llarga durada

Anoia Catalunya

http://www.igualada.cat/

http://www.igualada.cat/ca/regidories/accio-social-i-promocio-personal/inclusio-i-cohesio-social/observatori-social

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.29.- Indicadors de risc d’exclusió en relació al mercat de treball Anoia (2012-2013)

Font: Idescat – Generalitat de Catalunya

15,3

6,1

3,2

16,1

7,3

4

% pob. en situació d'atur % pob. en situació d'atur de llarga durada

% pob. en situació d'atur de molt llarga durada

Any 2012 Any 2013

Capítol 6

Habitatge


Capítol 7

Ensenyaments

Capítol 7

Ensenyaments


7.1.- Nivell d’instrucció de la població (2011)

Tal i com vam fer a l’informe Igualada en xifres1, creiem interessant oferir una visió sobre el nivell

d’instrucció de la població així com dels ensenyaments presents a la comarca. Per a abordar el

tema del nivell d’instrucció, ens basem en les dades d’Idescat que explota el Cens de població i

habitatge de l’INE de l’any 2011.

Així doncs, la majoria de la població de la comarca (35%) disposa d’estudis secundaris, seguit pel

grup d’estudis de Formació Professional / Cicles Formatius (15%) i dels que disposen d’estudis

primaris (14%).

Gràfic 7.1.- Distribució de la població de 16 anys i més de l’Anoia segons nivell d'instrucció

(2011)


Si comparem aquestes dades amb la mitjana catalana, veurem com a l’Anoia hi ha un percentatge

superior de persones amb estudis secundaris i en canvi, un percentatge menor de persones amb

llicenciatura o doctorat. També hi ha una major presència de persones amb estudis de formació

professional que no la mitjana catalana.

1 Igualada en xifres - 2015, Ajuntament d’Igualada, 2016.

2 Ens centrem aquí en els alumnes de cicles formatius de règim general. A l’Anoia, existeixen també cicles formatius de

règim especial, que també els analitzem però de forma separada (veure pàg. 199).

2,04 9,02

14,30

34,21

11,60

15,06

13,76 No sap llegir o escriure

Sense estudis

Estudis primaris

Estudis secundaris

Batxillerat

FP

Estudis universitaris

http://www.igualada.cat/ca/regidories/dinamitzacio-economica/politiques-actives-docuapcio/ig-nova-empreses/Igualadaenxifres2015.pdf

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.2.- Distribució de la població de 16 anys i més segons nivell d'instrucció Anoia i Catalunya (2011)


Pel que fa a les especialitats dels que disposen d’estudis professionals o superiors, trobem una

majoria de l’àmbit d’estudis tècnics, seguit dels de dret i ciències socials. També destaquen els

grups d’educació i salut i serveis socials.

Gràfic 7.3.- Distribució de la població de l’Anoia de 16 anys i més amb FP o 3er grau segons tipus d'estudis realitzats (2011)


2,04

9,02

14,30

34,21

11,60

7,40

7,66

5,82

1,60

6,34

1,71

8,31

13,45

28,32

13,55

7,04

7,30

6,73

2,36

11,23

No sap llegir o escriure

Sense estudis

Educació primària

ESO

Batxillerat superior

FP grau mitjà

FP grau superior

Diplomatura

Grau universitari

Llicenciatura i doctorat

Anoia Catalunya

12,17

6,90

24,21

9,76

26,79

1,51

11,89

6,77

Educació

Arts i humanitats

Dret i ciències socials

Ciències i informàtica

Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries

Agricultura ramaderia, pesca i veterinària

Salut i serveis socials

Altres

Capítol 7

Ensenyaments


Si ho comparem amb l’estructura catalana, veiem com a l’Anoia el pes dels estudis tècnics és

majoritari, mentre que a Catalunya ho és els de dret i ciències socials.

Gràfic 7.4.- Distribució de la població de 16 anys i més amb FP o 3er grau segons tipus d'estudis realitzats. Anoia i Catalunya (2011)


En quan al coneixement del català, trobem uns índexs superiors a la comarca en comparació amb

la mitjana catalana, especialment dels que saben parlar i escriure la llengua.

Gràfic 7.5.- Percentatge de població de 2 anys i més segons coneixement del català. Anoia i Catalunya (2011)


12,17

6,90

24,21

9,76

26,79

1,51

11,89

6,77

10,05

8,28

26,47

10,26

22,75

1,68

12,74

7,77

Educació

Arts i humanitats

Dret i ciències socials

Ciències i informàtica

Arquitectura, construcció, formació tècnica i …

Agricultura ramaderia, pesca i veterinària

Salut i serveis socials

Altres

Anoia Catalunya

96

,26

78

,29

82

,00

60

,09

3,7

4

95

,12

73

,16

78

,71

55

,70

4,8

8

L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén

Anoia Catalunya

Capítol 7

Ensenyaments


7.2.- Ensenyaments a l’Anoia

Presentem aquí més dades sobre l’ensenyament a l’Anoia, centrats sobretot en els cicles formatius

i les carreres universitàries. Primer, repassem els alumnes per nivells i municipis (segons ubicació

del centre educatiu). Com veiem, la majoria es concentren als nuclis amb més població.

Taula 7.1. Alumnes per municipi (segons ubicació del centre) i nivell educatiu. Anoia (2015-16)

Municipi Educació infantil

(1r cicle)

Educació infantil

(2n cicle)

Educació primària

ESO Batxille-

rat Cicles

formatius Educació especial

TOTAL

Argençola 0 0 0 0 0 0 0 0

Bellprat 0 0 0 0 0 0 0 0

El Bruc 28 62 125 0 0 0 0 215

Cabrera d'Anoia 0 10 60 0 0 0 0 70

Calaf 44 120 247 201 50 0 0 662

Calonge de Segarra 0 0 0 0 0 0 0 0

Capellades 61 185 438 392 163 0 0 1.239

Carme 17 29 62 0 0 0 0 108

Castellfollit de Riubregós 0 4 1 0 0 0 0 5

Castellolí 14 24 50 0 0 0 0 88

Copons 0 5 13 0 0 0 0 18

Hostalets de Pierola, els 41 124 216 0 0 0 0 381

Igualada 536 1.506 3.270 2.275 832 1.446 114 9.979

Jorba 39 98 311 192 85 0 0 725

Llacuna, la 7 12 42 0 0 0 0 61

Masquefa 100 249 642 449 63 0 0 1.503

Montmaneu 0 0 0 0 0 0 0 0

Òdena 51 132 236 0 0 0 0 419

Orpí 0 0 0 0 0 0 0 0

Piera 148 411 984 785 127 106 0 2.561

Pobla de Claramunt, la 24 65 141 0 0 0 0 230

Prats de rei, els 10 17 25 0 0 0 0 52

Pujalt 0 0 0 0 0 0 0 0

Rubió 0 0 0 0 0 0 0 0

Sant Martí de Tous 13 42 111 0 0 0 0 166

Sant Martí Sesgueioles 0 11 22 0 0 0 0 33

Santa Margarida de Montbui 93 277 602 323 67 0 0 1.362

Santa Maria de Miralles 0 0 0 0 0 0 0 0

Sant Pere Sallavinera 0 0 0 0 0 0 0 0

Torre de Claramunt, la 26 82 207 0 0 0 0 315

Vallbona d'Anoia 14 38 106 192 0 0 0 350

Veciana 0 0 0 0 0 0 0 0

Vilanova del Camí 128 361 810 402 92 0 0 1.793

Anoia 1.394 3.864 8.721 5.211 1.479 1.552 114 22.335

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament. Estadística de l’ensenyament.

Capítol 7

Ensenyaments


En quan a sexes, veiem una presència superior del sexe masculí en els principals municipis. En

canvi, les dones són majoria en d’altres prou rellevants com Capellades, Masquefa o Jorba.

Gràfic 7.6.- Distribució per sexe de l’alumnat en ensenyaments de règ. general. Anoia (2015-16)


Per nivells educatius, veiem com la presència masculina és superior en els diferents trams, excepte

en el batxillerat, amb un 55% de presència femenina. On la diferència és més destacada a favor del

sexe masculí és en els ensenyaments d’educació especial.

Gràfic 7.7.- Distribució per sexe de l’alumnat en ensenyaments de règ. general. Anoia (2015-16)


50,23 51,43 52,87

47,70 53,70

100,00 43,18

66,67 52,85

48,00 62,30

49,77 55,37

51,27 50,92

46,96 53,85

50,60 60,61

50,51 49,21

55,43 50,92

49,77 48,57 47,13

52,30 46,30

56,82 33,33

47,15 52,00

37,70 50,23

44,63 48,73 49,08

53,04 46,15

49,40 39,39

49,49 50,79

44,57 49,08

El Bruc Cabrera d'Anoia

Calaf Capellades

Carme Castellfollit de Riubregós

Castellolí Copons

Igualada Jorba

La Llacuna Masquefa

Òdena Piera

Els Hostalets de Pierola La Pobla de Claramunt

Els prats de rei Sant Martí de Tous

Sant Martí Sesgueioles Santa Margarida de Montbui

La Torre de Claramunt Vallbona d'Anoia

Vilanova del Camí

Homes Dones

51,65

51,48

51,18

51,81

45,23

58,76

71,93

48,35

48,52

48,82

48,19

54,77

41,24

28,07

Educació infantil (1r cicle)

Educació infantil (2n cicle)

Educació Primària

ESO

Batxillerat

Cicles Formatius

Educació especial

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Per la naturalesa del centre, veiem una àmplia presència a tota la comarca de centres públics, al

voltant del 70% en tots els nivells (molt més majoritari en el cas dels cicles formatius). Només n’és

l’excepció el cas de l’educació especial, on l’únic centre existent és privat (Escola Àuria).

Gràfic 7.8.- Distribució de l’alumnat en ensenyaments de règim general per naturalesa del centre. Anoia (curs 2015-16)


En quan a l’evolució dels darrers anys, veiem com els alumnes matriculats en ensenyaments de

règim general ha tendit a augmentar, situant-se al llindar dels 22.000 a nivell de l’Anoia.

Gràfic 7.9.- Evolució de l’alumnat en ensenyaments de règim general. Anoia (2003-16)


68,51

69,72

69,88

68,51

79,72

93,69

31,49

30,28

30,12

31,49

20,28

6,31

100,00

Educació infantil (1r cicle)

Educació infantil (2n cicle)

Educació Primària

ESO

Batxillerat

Cicles Formatius

Educació especial

Públic Privat

16

.84

5

17

.60

3

18

.15

3

18

.92

1

19

.97

3

20

.79

2

21

.27

1

21

.77

7

22

.07

8

22

.17

0

22

.15

2

22

.21

3

22

.33

5

0

2.500

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000

22.500

25.000

Capítol 7

Ensenyaments


Desglossat per nivells, veiem com l’educació primària, l’ESO i Batxillerat tendeixen augmentar

mentre que a l’educació infantil (de primer i segon cicle) la tendència és a retrocedir.

Gràfic 7.10.- Evolució de l’alumnat en ensenyaments de règim general per nivell. Anoia (curs 2011-16)


L’evolució del pes de l’alumnat en centres públics i privats és manté força estable (al voltant del

70%) en aquests darrers anys, amb petites oscil·lacions.

Gràfic 7.11.- Evolució de l’alumnat en ensenyaments de règim general per naturalesa del centre. Anoia (curs 2009-16)


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

Educació infantil (1r.

cicle)

Educació infantil (2n.

cicle)

Educació prim ària

ESO Batxillerat Cicles Formatius grau mitjà

Cicles Formatius

grau superior

Educació especial

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016

70,89

71,55

72,14

72,73

72,05

71,52

71,39

29,11

28,45

27,86

27,27

27,95

28,48

28,61

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012-2013

2013-2014

2014-2015

2015-2016

Públics Privats

Capítol 7

Ensenyaments


A partir d’ara ens centrarem en els cicles formatius presents a la comarca, per tal de veure’n la

naturalesa del seu alumnat. Com veiem en els darrers anys la tendència ha estat a l’alça en el cas

del cicles formatius de grau mitjà, mentre que en els de grau superior, si bé també s’ha donat un

augment significatiu, en els darrers anys sembla haver disminuït lleugerament. En el curs 2015-16

es dóna un augment d’alumnat en ambdues categories.

Gràfic 7.12.- Evolució de l’alumnat en cicles formatius de grau mig i superior de règim general2 Anoia (curs 2003-16)


En quan a la naturalesa dels centres, veiem com la gran majoria de l’alumnat estudia en centres

públics i només una petita part ho fan en centres privats (l’únic centre privat existent és

l’Acadèmia Igualada). Tots els centres estan localitzats a Igualada excepte un, que és a Piera

(l’Institut Guinovarda).

2 Ens centrem aquí en els alumnes de cicles formatius de règim general. A l’Anoia, existeixen també cicles formatius de

règim especial, que també els analitzem però de forma separada (veure pàg. 199).

41

4

48

6

48

3

47

2

55

7

62

5

62

0

67

3

66

4

73

0

75

1

82

7

84

2

54

4

59

1

55

5

59

8

65

3

68

2

71

9

74

9

74

0

70

9

69

2

68

2

71

0

Cicles Formatius grau mitjà Cicles Formatius grau superior

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.13.- Alumnes en cicles formatius de règim general per naturalesa del centre Anoia (curs 2015-16)


En quan a sexes, trobem una major presència d’homes en ambdós casos. El pes de les de les dones

es situa al voltant del 40%.

Gràfic 7.14.- Alumnes en cicles formatius de règim general per sexe. Anoia (curs 2015-16)


Per famílies professionals, en el cas de cicles de grau mig veiem com la principal és la Sanitat,

seguida de l’Electricitat i electrònica i de la Informàtica i comunicacions.

812

642

30

68

CFGM CFGS

Públic Privat

507 405

335

305

CF Gmig CF GSuperior

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.15.- Alumnes en cicles formatius de grau mig per famílies professionals. Anoia (2015-16)


Si ens fixem en les especialitats, veiem com la de sistemes microinformàtics és la que té més

alumnes, seguida de l’atenció a persones en situació de dependència i el de cures auxiliars

d’infermeria.

Gràfic 7.16.- Alumnes en cicles formatius de grau mig per especialitat. Anoia (curs 2015-16)


152

136

122

117

95

91

47

32

30

20

SANITAT

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

INFORMÀTICA I COMUNICACIONS

SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT

TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES

ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT

COMERÇ I MÀRQUETING

ACTIVITATS FISICOESPORTIVES

QUÍMICA

122

117

96

95

91

70

66

56

47

31

30

20

1

CFPM - SISTEMES MICROINFORMÀTICS I …

CFPM - ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ …

CFPM - CURES AUXILIARS D'INFERMERIA

CFPM - ELECTROMECÀNICA DE VEHICLES

CFPM - GESTIÓ ADMINISTRATIVA

CFPM - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES I …

CFPM - INSTAL·LACIONS DE …

CFPM - FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA

CFPM - MANTENIMENT ELECTROMECÀNIC

CFPM - ACTIVITATS COMERCIALS

CFPM - CONDUCCIÓ D'ACTIVITATS …

CFPM - OPERACIONS DE PROCÉS DE PASTA I …

CFPM - COMERÇ

Capítol 7

Ensenyaments


Per sexes, veiem com hi ha una major presència femenina en les especialitats de l’àmbit de la

sanitat o d’activitats administratives, mentre que a la resta hi ha una molt notable majoria

masculina.

Gràfic 7.17.- Distribució per sexe dels alumnes en cicles formatius de grau mig. Anoia (2015-16)


En quan als cicles formatius de grau superior, ens trobem en què la majoria pertanyen a la família

de serveis socioculturals a la comunitat, seguida de la d’informàtica i de la de química.

Gràfic 7.18.- Alumnes en cicles formatius de grau superior per família professional. Anoia (curs 2015-16)


92,62

15,38

20,83

98,95

25,27

100,00

100,00

12,50

97,87

35,48

80,00

70,00

100,00

7,38

84,62

79,17

1,05

74,73

87,50

2,13

64,52

20,00

30,00










CFPM - ACTIVITATS COMERCIALS



CFPM - COMERÇ

Homes Dones

187

92

83

60

60

57

52

48

36

35

SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT

INFORMÀTICA I COMUNICACIONS

QUÍMICA

ACTIVITATS FISICOESPORTIVES

TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES

ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

SANITAT

INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

COMERÇ I MÀRQUETING

Capítol 7

Ensenyaments


En quan a les especialitats, veiem com la majoritària (amb força diferència) és l’educació infantil,

seguida de la integració social, animació d’activitats físiques i esportives i automoció.

Gràfic 7.19.- Alumnes en cicles formatius de grau superior per especialitat. Anoia (curs 2015-16)


En quan a la distribució per sexe d’aquestes especialitats, trobem una majoria femenina en

algunes d’ells com educació infantil, integració social, administració i finances o dietètica, mentre

que en d’altres com animació d’activitats físiques, automoció i desenvolupament aplicacions.... la

presència majoritària és la masculina.

Gràfic 7.20.-Distribució per sexe d’alumnes en cicles formatius de grau superior. Anoia (2015-16)


126

61

60

60

57

52

51

49

48

41

36

35

34

CFPS - EDUCACIÓ INFANTIL

CFPS - INTEGRACIÓ SOCIAL

CFPS - ANIMACIÓ D'ACTIVITATS FÍSIQUES I …

CFPS - AUTOMOCIÓ

CFPS - ADMINISTRACIÓ i FINANCES

CFPS - DIETÈTICA

CFPS - DESENVOLUPAMENT D'APLICACIONS …

CFPS - LABORATORI D'ANÀLISI I CONTROL DE …

CFPS - MECATRÒNICA INDUSTRIAL


CFPS - MANTENIMENT ELECTRÒNIC

CFPS - COMERÇ INTERNACIONAL

CFPS - INDÚSTRIES DE PROCÉS DE PASTA I …

10,32

24,59

80,00

95,00

49,12

38,46

90,20

53,06

95,83

85,37

100,00

57,14

44,12

89,68

75,41

20,00

5,00

50,88

61,54

9,80

46,94

4,17

14,63

42,86

55,88




CFPS - AUTOMOCIÓ


CFPS - DIETÈTICA








Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


A part dels matriculats en les diferents branques, l’estadística de l’Ensenyament també ens ofereix

els graduats en les diferents categories de cicles formatius. Tot seguit les repassem, on es donen

tendències força similars a les ja apuntades anteriorment.

Gràfic 7.21.- Distribució per sexe dels graduats en cicles formatius de grau mig i superior Anoia (curs 2015-16)


Per especialitats, la majoritària és la de cures auxiliars en infermeria, seguida de l’atenció a

persones en situació de dependència i l’electromecànica de vehicles.

Gràfic 7.22.- Graduats per especialitat en cicles formatius de grau mig. Anoia (curs 2015-16)


119 124

112 96

CF Gmig CF GSuperior

Homes Dones

44

36

26

21

20

19

16

16

13

12

5

3








CFPM - COMERÇ





Capítol 7

Ensenyaments


Per sexes també observem la distribució anterior, amb una majoria de dones en l’àmbit de la

sanitat o de les activitats administratives.

Gràfic 7.23.- Distribució per sexe dels graduats en cicles formatius de grau mig Anoia (curs 2015-16)


En quan als graduats de cicles formatius de grau superior, l’especialitat amb més graduats és la

d’educació infantil, seguida de l’administració i finances, animació d’activitats físiques i automoció.

Gràfic 7.24.-Graduats en cicles formatius de grau superior per especialitat. Anoia (curs 2015-16)


20,45

16,67

92,31

33,33

25,00

89,47

87,50

37,50

92,31

91,67

100,00

100,00

79,55

83,33

7,69

66,67

75,00

10,53

12,50

62,50

7,69

8,33








CFPM - COMERÇ





Homes Dones

38

22

21

21

20

18

17

15

15

12

11

4

3

2

1




CFPS - AUTOMOCIÓ




CFPS - DIETÈTICA





CFPS - DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTES …

CFPS - PROJECTES D'EDIFICACIÓ


Capítol 7

Ensenyaments


En quan a la distribució per sexes, també trobem una major presència femenina en els àmbits

d’educació i activitats administratives.

Gràfic 7.25.-Graduats en cicles formatius de grau superior per especialitat. Anoia (curs 2015-16)


En els darrers anys, hi ha al voltant d’uns 450 graduats de cicles formatius cada any, la majoria

corresponents als de grau superior (excepte en el darrer curs, on els de grau mig són majoria).

Gràfic 7.26.-Graduats en cicles formatius de l’Anoia per nivell (2013-16)


7,89 31,82

95,24 100,00

20,00 66,67

100,00 40,00

46,67 58,33

100,00 100,00 100,00

50,00 100,00

92,11 68,18

4,76

80,00 33,33

60,00 53,33

41,67

50,00

CFPS - EDUCACIÓ INFANTIL CFPS - ADMINISTRACIÓ i FINANCES

CFPS - ANIMACIÓ D'ACTIVITATS FÍSIQUES I … CFPS - AUTOMOCIÓ

CFPS - INTEGRACIÓ SOCIAL CFPS - INDÚSTRIES DE PROCÉS DE PASTA I …

CFPS - MECATRÒNICA INDUSTRIAL CFPS - DIETÈTICA

CFPS - LABORATORI D'ANÀLISI I CONTROL DE … CFPS - COMERÇ INTERNACIONAL

CFPS - MANTENIMENT ELECTRÒNIC CFPS - DESENVOLUPAMENT D'APLICACIONS … CFPS - DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTES …

CFPS - PROJECTES D'EDIFICACIÓ CFPS - DESENVOLUPAMENT D'APLICACIONS …

Homes Dones

210 228 231

248 237 220

Curs 13-14 Curs 14-15 Curs 15-16

CFGM CFGS

Capítol 7

Ensenyaments


Si prenem com a referència els cinc primers cicles formatius amb més graduats (el darrer any),

podem veure l’evolució de les tres darreres promocions, on la majoria continua essent el cicle de

cures auxiliars d’infermeria, seguit del d’atenció a persones en situació de dependència.

Gràfic. 7.27.- Evolució dels graduats dels 5 primers cicles formatius de grau mig. Anoia (2013-16)


En quan als graduats en cicles formatius de grau superior, el primer és el d’educació infantil (tot i

que la xifra de graduats es redueix a la meitat) i el d’administració i finances. El darrer curs també

destaca la novetat del d’animació d’activitats físiques i esportives

Gràfic. 7.28.- Evolució dels graduats dels 5 primers cicles formatius de grau superior. Anoia (2013-16)


42

0

23

17

24

43

38

28

23

24

44

36

26

21

20


CFPM - ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÊNCIA




Curs 13-14 Curs 14-15 Curs 15-16

67

29

0

32

22

67

24

0

25

24

38

22

21

21

20



CFPS - ANIMACIÓ D'ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES

CFPS - AUTOMOCIÓ


Curs 13-14 Curs 14-15 Curs 15-16

Capítol 7

Ensenyaments


Com hem dit anteriorment, val la pena recollir també les dades dels cicles formatius

d’ensenyaments especials a la comarca, que són els que ofereix l’Escola d’Arts i Oficis Gaspar

Camps en l’especialitat d’Art i Disseny. Com veiem la seva evolució als darrers anys ha estat

desigual, arribant gairebé a la setantena d’alumnes en el cas dels cicles de grau mig, xifra que es

redueix en el cas dels de grau superior.

Gràfic 7.29.-Alumnat de cicles formatius de grau mig i superior d’Art i Disseny. Anoia (2015-16)


Per sexes, veiem un lleuger predomini de les dones, que s’accentua en el cas dels cicles formatius

de grau superior.

Gràfic 7.30.-Alumnat per sexe dels cicles formatius d’Art i Disseny. Anoia (curs 2015-16)


52 50 51 48

40 38

60

53

61 60

69 65 66

41

33

19 19 17 23

33

50

59 64

56 50

39

CFG Mig d'Arts CFG Superior d'Arts

31

16

35

23

CFG Mig CFG Superior

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


En quan a les especialitats, en els de grau mig trobem gairebé una cinquantena de matriculats al

cicle d’assistència al producte gràfic imprès, mentre que el d’artesania en cuir es queda en 19. El

cicle superior de gràfica publicitària arriba a la quarantena d’alumnes.

Gràfic 7.28.-Alumnat dels cicles formatius d’Art i Disseny per especialitat. Anoia (curs 2015-16)


En quan als graduats, veiem com el cicle superior de gràfica publicitària va tenir 23 graduats el curs

2015-16, mentre que els de grau mig d’assistència al producte gràfic i artesania en van tenir 10 i 4

respectivament.

Gràfic 7.29.-Graduats dels cicles formatius d’Art i Disseny per especialitat. Anoia (curs 2015-16)


47

39

19

CFAM - ASSISTÈNCIA AL PRODUCTE GRÀFIC IMPRÈS

CFAS - GRÀFICA PUBLICITÀRIA

CFAM - ARTESANIA EN CUIR

23

10

4




Capítol 7

Ensenyaments


En quan al sexe, veiem com la majoria de graduats són homes, excepte en l’especialitat

d’artesania en cuir que els quatre graduats són dones.

Gràfic 7.30.-Distribució per sexe dels graduats dels cicles formatius d’Art i Disseny Anoia (curs 2015-16)


També recollim els graduats per especialitat dels darrers anys, on destaca el creixement dels

graduats del cicle superior de gràfica publicitària, mentre que la resta es mantenen en nivells

similars.

Gràfic 7.29.-Graduats dels cicles formatius d’Art i Disseny per especialitat. Anoia (curs 2013-16)


60,87

60,00

39,13

40,00

100,00




Homes Dones

5

10

20

5

9

18

4

23

10

CFAM - Artesania en cuir

CFAM - Art final de disseny gràfic

CFAS - Gràfica publicitària

CFAM - Assistència al producte gràfic imprès

Curs 13-14 Curs 14-15 Curs 15-16

Capítol 7

Ensenyaments


Universitats

Recollim també dades relatives als estudis universitaris de l’Anoia. D’entrada, ens centrem en el

campus universitari d’Igualada i els estudis que acull3. Així, tenim que en els darrers anys han

augmentat el nombre de places universitàries a la comarca, passant de les 40 de l’any 2010

corresponents a l’Enginyeria Química que oferia l’Escola d’Enginyeria d’Igualada associada a la

UPC, a les 140 de la convocatòria 2016, recollint estudis d’Enginyeria en organització industrial i

enginyeria química (UPC), Infermeria (Universitat de Lleida) i Fisioteràpia/Nútrició humana i

dietètica (Universitat de Lleida).

Gràfic 7.31.-Places universitàries a l’Anoia (2010-16)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Interuniversitari de Catalunya. Oficina d’accés a la universitat

Tot seguit presentem les dades de sol·licitants d’aquests estudis que s’imparteixen a Igualada. En

concret, l’any 2016 la que va rebre més sol·licituds en primera preferència fou infermeria (amb

79), seguida d’enginyeria en organització industrial (55) i fisioteràpia (29). Finalment també

recollim els assignats finals, amb 61 en el darrer cas4.

3 Ho fem a través de les dades que ofereix Consell Interuniversitari de Catalunya a través de l’Oficina d’accés a la

universitat. 4 Aquestes dades fan referència a la convocatòria 2016 de les universitats que es regeixen pel sistema de preinscripció

universitària (veure nota 5). Recullen el total de sol·licituds rebudes en primera preferència així com els assignats finals a cada grau, al tancament de la convocatòria de juny.

40 40

40

80 80 80 80 80

40 40

20


Fisioteràpia / Nutrició humana i dietètica (simultaneïtat) (Igualada) Infermeria

Enginyeria en organització industrial / Enginyeria química (agrupació) Enginyeria química

Enginyeria en organització industrial

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.32 – Sol·licitants en 1a pref. i assignats totals a les especialitats universitàries impartides a l’Anoia (convocatòria 2016 - juny al tancament)


Per sexes, veiem com la presència masculina és força superior en els assignats als estudis

d’enginyeria mentre que la de les dones ho és en els casos d’infermeria i fisioteràpia.

Gràfic 7.33 – Distribució per sexe dels assignats a les especialitats universitàries impartides a l’Anoia (convocatòria 2016 juny - al tancament)


55

79

29

58 64 61

Enginyeria en organització industrial / Enginyeria química

Infermeria (Igualada) Fisioteràpia / Nutrició humana i dietètica (simultaneïtat)

(Igualada)

Sol·licitants 1a pref. Assignats totals

42

9

25

16

55

36

Enginyeria en organització industrial / Enginyeria química

Infermeria (Igualada)

Fisioteràpia / Nutrició humana i dietètica (simultaneïtat) (Igualada)

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Si ens fixem en l’origen dels assignats, en el cas dels estudis d’enginyeria (UPC) a Igualada, la

majoria (60%) són d’altres comarques catalanes (especialment del Baix Llobregat i Barcelonès)

seguits pels de l’Anoia (36%). També trobem un 3,45% d’assignats de fora de Catalunya.

Gràfic 7.34 – Alumnes assignats al grau d’enginyeria en org. industrial per origen (2016)


En el cas dels estudis d’infermeria (UdL) a Igualada, els assignats de l’Anoia són només un 23%,

essent més nombrós el grup que prové d’altres comarques catalanes. Tot i això, allò destacable és

que més del 40% d’assignats són de fora de Catalunya.

Gràfic 7.35 – Alumnes assignats al grau d’infermeria per origen (2016)


36,21

60,34

3,45

Anoia Altres comarques Catalunya Altres CCAA

23,44

34,38 10,94

31,25

Anoia Altres comarques Catalunya

País Valencià i Illes Balears Altres CCAA

Capítol 7

Ensenyaments


Finalment, en el cas dels assignats al grau de fisioteràpia (UdL) a Igualada, els procedents de

l’Anoia són només un 13%. En canvi el prop del 60% és de fora de Catalunya.

Gràfic 7.36 – Alumnes assignats al grau de fisioteràpia/nutrició per origen (2016)


Un cop vistos els estudis presents a la comarca, analitzem també les preferències dels estudiants

anoiencs en relació a la universitat. Així, en la convocatòria 2016 hi va haver un tota del 545

sol·licituds en primera preferència, una xifra que ha anat oscil·lant en els darrers anys.

13,11

26,23

14,75

44,26

1,64

Anoia Altres comarques Catalunya

País Valencià i Illes Balears Altres CCAA

Altres països

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.37.- Evolució dels sol·licitants en 1a preferència (juny) de l’Anoia de carreres universitàries a universitats catalanes5 (2012-2016)


En quan a la distribució per sexes, tenim que l’any 2016 la majoria de sol·licituds eren fetes per

dones (55%) tendència que es repeteix en els darrers anys.

Gràfic 7.38.- Evolució per sexe dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.- juny) – (2012-16)


5 Com ja dèiem a l’informe Igualada en xifres (2015), les dades presentades fan referència a l’Oficina d’accés a la

universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya i només inclouen les universitats catalanes que es regeixen pel sistema de preinscripció universitària (que són la majoria). La xifra de sol·licituds en 1a preferència és la que més ens acosta al nombre de persones amb voluntat de cursar un primer curs de grau universitari ofert per aquestes universitats. En restes excloses, doncs, altres universitats públiques i privades amb seu a Catalunya, així com les que tenen seu a fora de Catalunya.

565 558 565

518 545

Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

43,54

40,50

43,54

39,77

45,14

56,46

59,50

56,46

60,23

54,86

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Homes Dones


Capítol 7

Ensenyaments


Per universitats, veiem com la majoria sol·licita estudis de la Universitat de Barcelona, seguida per

la UPC, la Universitat de Lleida i la Universitat Autònoma.

Gràfic 7.39.- Evolució per sexe dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2016)


En quan a l’evolució en els darrers anys, veiem com tendeixen a augmentar les sol·licituds a la

Universitat de Lleida (segurament per la presència d’estudis a Igualada), mentre que la resta

d’universitats pateixen diferents oscil·lacions. És de destacar la caiguda de la UAB.

Gràfic 7.40.- Evolució per universitat dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2012-16)


34,86

15,41 18,35

6,61

2,39

15,96

1,65 3,67

1,10 UB

UAB

UPC

UPF

UdG

UdL

URV

UVic - UCC

Agrupació d'universitats

0

50

100

150

200

250

UB UAB UPC UPF UdG UdL URV UVic - UCC

Agrup. d'univ.

Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Capítol 7

Ensenyaments


Per sexes, veiem major presència femenina en els graus ofertats per la UB , UAB, UPF i UdL (al

voltant del 60% o superior), mentre que a la UPC hi ha un major nombre de sol·licitants masculines

(en un 83%).

Gràfic 7.41.- Distribució per sexe dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2016)


En quan a l’àrea d’especialitat, veiem com la majoria de sol·licituds són de l’àrea de ciències socials

i jurídiques (25%), seguida de les ciències de la salut i d’enginyeria (22%).

Gràfic 7.42.- Distribució per especialitat dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2016)


35,79

41,67

83,00

38,89

53,85

28,74

22,22

45,00

50,00

64,21

58,33

17,00

61,11

46,15

71,26

77,78

55,00

50,00

UB

UAB

UPC

UPF

UdG

UdL

URV

UVic - UCC

Agrup. d'univ.

Homes Dones

11,93

35,96

22,02

7,16

22,94

Arts i humanitats Ciències socials i jurídiques

Enginyeria i arquitectura Ciències

Ciències de la salut

Capítol 7

Ensenyaments


En aquest sentit, també veiem una major presència masculina a l’àrea d’enginyeria, mentre que a

la resta predomina la presència femenina.

Gràfic 7.43.- Distribució per sexe dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2016)


En quan als 10 graus amb més sol·licitants per persones de l’Anoia, en primera posició trobem els

graus d’Administració i Direcció d’Empreses de la UB junt amb el grau d’Infermeria de la UdL que

s’imparteix a Igualada. El segueix el grau en Enginyeria en org. industrial de la UPC d’Igualada.

Gràfic 7.44.- Sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) per graus – (2016)


30,77

39,80

82,50

48,72

24,00

69,23

60,20

17,50

51,28

76,00

Arts i humanitats

Ciències socials i jurídiques

Enginyeria i arquitectura

Ciències

Ciències de la salut

Homes Dones

20

20

19

11

10

9

9

9

9

8

Administració i direcció d'empreses (UB)

Infermeria (Igualada) (UdL)

Enginyeria en organització industrial / …

Enginyeria informàtica (UPC)

Dret (UB)

Ciències biomèdiques (UB)

Educació social (UB)

Enginyeria de sistemes TIC (UPC)

Fisioteràpia / Nutrició humana i dietètica …

Belles arts (UB)

Capítol 7

Ensenyaments


Finalment, també analitzem els assignats6 finals a la convocatòria del 2016. D’aquesta manera,

dels 530 assignats de l’Anoia, el 30% ho són a la UB, seguits de la UPC (19%) i Universitat de Lleida

(16%).

Gràfic 7.45- Distribució dels assignats de l’Anoia per universitats – (2016)


Per sexes, tornem a trobar la distribució anterior, amb una forta presència masculina a la UPC i

una major femenina a la resta.

Gràfic 7.46.- Distribució per sexe dels assignats de l’Anoia – (2016)


6 Els assignats són aquells estudiants als quals s’ha adjudicat una plaça en un dels centres d’estudi sol·licitat en la

preinscripció (Oficina d’accés a la Universitat). Les dades fan referència a la convocatòria de juny al tancament (2016).

31,70

14,53 18,87

6,23

16,42

2,64 3,58

4,91 1,13

Universitat de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Pompeu Fabra

Universitat de Lleida

Universitat Rovira i Virgili

Universitat de Girona

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya


35,12

46,75

82,00

33,33

33,33

21,43

57,89

34,62

50,00

64,88

53,25

18,00

66,67

66,67

78,57

42,11

65,38

50,00

Universitat de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Pompeu Fabra

Universitat de Lleida

Universitat Rovira i Virgili

Universitat de Girona

Universitat de Vic - Universitat Central de …


Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Finalment, en el rànquing de les 10 graus amb més assignats de l’Anoia, trobem en primera posició

el grau d’enginyeria en organització industrial de la UPC a Igualada, seguit del d’Administració i

direcció d’empreses de la UB i del grau d’Infermeria de la UdL a Igualada.

Gràfic 7.47.- Assignats de l’Anoia per graus – (2016)


21

20

15

10

9

9

9

8

8

8

Enginyeria en organització industrial (UPC)

Administració i direcció d'empreses (UB)

Infermeria (Igualada) (UdL)

Educació social (UdL)

Belles arts (UB)

Enginyeria de sistemes TIC (UPC)

Enginyeria informàtica (UPC)

Dret (UB)

Enginyeria electrònica industrial / E. …

Enginyeria en tecnologies industrials (UPC)

Capítol 7

Ensenyaments


Capítol 8

Altres dades d’interès

Capítol 8



Capítol 8



8.1.- Expedients de regulació d’ocupació

L’any 2016 es van dur a terme a la comarca de l’Anoia 16 expedients de regulació d’ocupació

(acabats) que van afectar 181 treballadors. Són xifres baixes tenint en compte la sèrie dels darrers

anys, però una mica per sobre dels registres del 2015.

Dels 16 expedients, 3 van ser a l’Alta Anoia, 9 a la Conca d’Òdena i 4 a l’Anoia Sud. Les causes

d’aquests expedients van ser de 1 per reducció, 2 per rescissió i 13 per suspensió. En quan a

sectors, 10 es van donar en la indústria, 4 en la construcció i 2 en el sector serveis.

En els darrers anys, els expedients de regulació d’ocupació han estat una constant a la comarca de

l’Anoia. Tot i això en els darrers anys s’ha tendit cap a una disminució significativa i el 2016 es

registra una xifra molt similar a la de l’any anterior.

Gràfic 8.1.- Expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació

En quan a nombre de treballadors, aquests expedients han afectat 185 treballadors l’any 2016, 12

treballadors més que l’any anterior. Tot i així, la xifra es situa en registres força baixos tenint en

compte tota la sèrie.

77

63

53

106

65

40

15 16


Capítol 8



Gràfic 8.2.- Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2016)


En quan a les tipologies dels expedients, veiem com els de suspensió són els majoritaris en els

diferents anys; el 2016 aquests arriben a ser més d’un 80% del total, acompanyats també

d’expedients de rescissió. Els de reducció són només un 6% del total (el seu pes s’ha reduït

notablement en els darrers anys).

Gràfic 8.3.- Evolució de les mesures dels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2016)


En quan als sectors on es donen aquests expedients de regulació d’ocupació, veiem com respecte

l’any passat han augmentat els de la indústria i construcció i ha disminuït el pes del sector serveis.

2.522

1.155 977

2.385

1.074

859

173 185


77,92

50,79

49,06

65,09

61,54

57,50

73,33

81,25

14,29

15,87

13,21

8,49

6,15

12,50

20,00

12,50

7,79

33,33

37,74

26,42

32,31

30,00

6,67

6,25

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Suspensió Rescissió Reducció

Capítol 8



Gràfic 8.4.- Evolució dels sectors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2016)


Finalment, també recollim l’afectació per mesures i sectors però desglossada en funció dels

treballadors afectats per aquests expedients (que segueixen una tendència similar a l’impacte dels

expedients). Respecte l’any anterior, continuen essent majoritaris els treballadors afectats per

expedients de suspensió en prop d’un 80%.

Gràfic 8.5.- Evolució dels treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia per mesures (2009-2016)


1

2

62,34

55,56

47,17

49,06

44,62

45,00

53,33

62,50

11,69

22,22

22,64

19,81

15,38

20,00

20,00

25,00

25,97

22,22

30,19

30,19

38,46

35,00

26,67

12,50

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016


78,79

47,71

47,90

83,52

77,75

75,55

72,25

77,30

13,80

28,92

13,10

5,70

6,89

13,85

27,17

22,16

7,41

23,38

39,00

10,78

15,36

10,59

0,58

0,54

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Suspensió Rescissió Reducció

Capítol 8



En quan als sectors, disminueixen el pes dels treballadors afectats per expedients a la indústria

(tot i que continuen essent la majoria) i en canvi n’augmenten els treballadors afectats del sector

de la construcció i del sector serveis.

Gràfic 8.6.- Evolució dels treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia

per sectors (2009-2016)


86,84

64,24

63,36

77,86

73,84

86,38

81,50

56,22

4,64

18,01

25,28

11,40

12,01

5,47

10,98

18,92

8,52

17,75

11,36

10,69

14,06

8,15

7,51

24,86

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016


Capítol 8



8.2.- Sinistralitat laboral

Com cada any, també repassem a les xifres de sinistralitat laboral que s’han donat a la comarca de

l’Anoia. Així, aquesta ha anat disminuint els darrers anys, pel que fa a nombre d’accidents

registrats en jornada laboral, amb conseqüència de baixa laboral. L’any 2016, van registrar-se

1.008 accidents d’aquestes característiques, una xifra una més alta que l’any anterior.

Gràfic 8.7.- Nombre d'accidents en jornada de treball amb baixa. Anoia (2007-2016)


L’afectació d’aquests accidents, majoritàriament es dóna en homes, a la indústria o als serveis (tot

i que en la importància dels registrats a la indústria ha tendit a davallar) i afecta principalment a

treballadors fixes. És de destacar l’augment dels produïts a la construcció el 2016.

Gràfic 8.8.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa per sexe. Anoia (2007-2016)


2.750

2.399

1.612 1.408

1.155 963 904 905 929 1.008

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

82,25

80,62

79,96

78,62

77,75

71,55

74,34

78,56

76,32

78,08

17,75

19,38

20,04

21,38

22,25

28,45

25,66

21,44

23,68

21,92

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Homes Dones

Capítol 8



Gràfic 8.9.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa segons sector. Anoia (2007-2016)


Gràfic 8.10.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa segons tipus de contracte.

Anoia (2007-2016)


1,38

1,58

1,36

1,49

1,47

2,49

1,22

2,65

2,69

1,88

51,67

52,73

47,15

46,95

41,04

43,09

43,03

42,32

41,66

43,25

18,11

13,88

16,81

14,56

13,59

8,41

9,40

9,06

8,29

10,91

28,84

31,80

34,68

37,00

43,90

46,00

46,35

45,97

47,36

43,95

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016


37,02

31,85

22,95

27,06

26,58

22,01

22,46

27,40

26,05

27,58

62,65

67,40

75,99

71,66

70,48

75,39

74,78

69,28

70,18

69,84

0,33

0,75

1,05

1,28

2,94

2,60

2,77

3,31

3,77

2,58

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

Eventual Fix Sense especificar

Capítol 8



8.3.- Treballadors del sector públic

El nombre de treballadors públics1 a la comarca de l’Anoia ha patit oscil·lacions els darrers anys

situant-se al voltant dels 3.000 persones ocupades pels ens públics a l’Anoia.

Gràfic 8.11.- Evolució dels treballadors del sector públic a l’Anoia (2008-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria d’administració i funció pública

Aquests treballadors pertanyen bàsicament a l’administració de la Generalitat de Catalunya en un

61%, mentre que el 39% pertanyen a administracions locals. El pes d’ambdues administracions

s’ha mantingut durant els darrers anys, tot i que amb una lleugera tendència a la baixa.

1 Aquest apartat inclou els treballadors de les administracions locals i de la Generalitat a partir del recompte de la

Secretaria d’administració i funció pública de la Generalitat. Així, en el cas de la Generalitat de Catalunya inclou el personal estructural a departaments i ens públics (organismes autònoms administratius, organismes autònoms comercials, industrials o financers, l’Agència Tributària, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, la Comissió Jurídica Assessora i el Servei Català de la Salut). No inclou el personal de les empreses públiques, consorcis i fundacions. En el cas de l’administració local inclou el personal estructural dels ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats i les entitats metropolitanes, així com els ens públics i empreses públiques que en depenen.

3.075 3.093 3.176 3.127 3.052 3.074 3.052 3.141


Capítol 8



Gràfic 8.12.- Evolució dels treballadors del sector públic a l’Anoia per administració (2008-2015)


Com veiem, l’any 2010 s’arriba al major número de treballadors de la sèrie, tant pel que fa als de

la Generalitat de Catalunya i els de l’administració local, que han disminuït els darrers anys. L’any

2014 es produeix un lleuger creixement, que es consolida el 2015, on creixen els treballadors de

l’administració local en 58 persones i els de la Generalitat en 31 persones.

En quan als sectors, veiem que predomina el cos de docent, seguit pels treballadors de

l’administració i serveis. Ja, a més distància, trobem els cossos de seguretat i professionals de les

institucions sanitàries.

Gràfic 8.13.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per àmbit (2015)


1.1

58

1.1

56

1.2

13

1.1

73

1.1

31

1.1

51

1.1

22

1.1

80

1.9

17

1.9

37

1.9

63

1.9

54

1.9

21

1.9

23

1.9

30

1.9

61


Administració local Generalitat de Catalunya

2%

35%

1% 9%

43%

2% 8%

Administració de justícia Administració i serveis Agents rurals

Cossos de seguretat Docents Extinció d´incendis

Institucions sanitàries

Capítol 8



Gràfic 8.14.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per àmbit i administració (2015)

Elaboració pròpia a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria d’administració i funció pública

La variació en el darrer any ha estat del 2,92. Per sobre aquest creixement, trobem l’apartat de

docents i personal d’extinció d’incendis. En canvi, àmbits com l’administració de justícia,

l’administració i serveis i les institucions sanitàries, tenen una taxa negativa.

Gràfic 8.15.- Variació dels treballadors del sector públic a l’Anoia per col·lectiu (2015)


65 144

13 142

1.283

55

259

0

958

0 145 76

0 1

Ad

min

istració d

e ju

stícia

Ad

min

istració i

serveis

Agen

ts rurals

Co

ssos d

e seguretat

Do

cents

Extinció

d´in

cend

is

Institu

cion

s san

itàries Generalitat de Catalunya Administració local

-2,99 -1,02

0,00 0,61

7,91

3,77

-0,38

2,92

Ad

min

istració d

e ju

stícia

Ad

min

istració i

serveis

Agen

ts rurals

Co

ssos d

e seguretat

Do

cents

Extinció

d´in

cend

is

Institu

cion

s san

itàries

Variació del col·lectiu Variació total

Capítol 8



Finalment, presentem les dades relatives a treballadors del sector públic a l’Anoia, segons el tipus

vinculació amb l’ens públic corresponent. Així, la gran majoria tenen règim de funcionaris, seguit

pels laborals indefinits. Els que tenen cert grau de temporalitat (eventuals, interins o laborals

temporals) arriben gairebé a un 30%, una xifra similar a la mitjana catalana.

Gràfic 8.16.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació (2015)


Gràfic 8.17.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació i administració (2015)


0,19%

52,94%

18,20%

17,83%

10,84%

Eventuals Funcionaris Interins

Laborals indefinits Laborals temporals

0

1.340

536

19 66 6

323

36

541

274

Eventuals Funcionaris Interins Laborals indefinits Laborals temporals

Generalitat de Catalunya Administració local

Capítol 8



En el darrer any, la variació del personal eventual i els interins presenten taxes molt elevades,

seguits a força distància pels laborals (indefinits i temporals), mentre que disminueixen els

funcionaris.

Gràfic 8.18.- Evolució de treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació (2015)


Per sexes, veiem com hi ha un predomini de les dones, que són més del 60% del total de

treballadors del sector públic. En els darrers anys, aquesta proporció s’ha mantingut força estable.

Gràfic 8.19.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per sexe (2008-2015)


20,85

-4,44

22,04

7,80 6,75

2,92

Eventuals Funcionaris Interins Laborals indefinits Laborals temporals

Variació del col·lectiu Variació total

1.2

15

1.2

03

1.2

44

1.2

16

1.1

84

1.1

67

1.1

73

1.2

02

1.8

60

1.8

91

1.9

33

1.9

10

1.8

69

1.9

07

1.8

80

1.9

39

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones

Capítol 8



8.4.- Oferta d’establiments turístics

Enguany també repassem alguns indicadors relacionats amb el turisme a la comarca de l’Anoia, ja

que aquest té una certa presència a l’Alta Anoia.

Pel que fa als establiments hotelers, en aquests anys hi ha hagut oscil·lacions però el 2015 trobem

12 establiments a l’Anoia. Ara bé, durant tot aquest període la comarca ha perdut places

hoteleres, ja que després d’alguns anys de lleugers augments, s’ha quedat en 650 places. Prop

d’un 50% de places són en establiments de 3 estrelles (o superiors) i un 24% ho són en pensions.

Gràfic 8.21.- Evolució dels establiments i places hoteleres a l’Anoia (2008-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.

Gràfic 8.22.- Evolució de les places hoteleres per tipologia a l’Anoia (2008-2015)


14 13 14 14 13 12 12 12

696 680 704 704 689 701 650 650


Establiments Places

24 24 24 24 24 24 99 99 99 99 99 99 99 99

179 203 203 203 203 246 246 246

126 126 126 126 126 126 126 126

292 252 252 252 237 206

155 155


1 estrella 2 estrelles 3 estrelles 4 estrelles 5 estrelles Pensions

Capítol 8



En quan al turisme rural, és un sector que sí que ha tingut un creixement destacable a la comarca.

El nombre d’establiments han passat de 64 a 75 en el darrer any. Les places en aquesta categoria

també han augmentat, passant de 406 a 462 places. La majoria dels establiments de turisme rural

es localitzen a l’Alta Anoia, tot i que en els darrers anys també han augmentat a l’Anoia Sud.

Gràfic 8.23.- Establiments i places de turisme rural a l’Anoia (2008-2015)


En quan a la tipologia dels establiments rurals, des de l’any 2008, han augmentat especialment les

cases de poble independents i les masoveries. Aquestes darreres creixen en 13 establiments i 69

places en tot aquest període entre 2008 i 2015.

Gràfic 8.24.- Establiments de turisme rural a l’Anoia per tipologia (2008-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat)

54

59

59

61

60

63

64

75

33

7

36

2

36

7

38

7

38

1

40

3

40

6

46

2

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500


Establiments Places

2 2 2 2 2 2 1 1

31 29 30 29 30 27 28 25

4 3 3 3 3

3 3 2

38

30 28 26 26 27 27

25

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria

Capítol 8



Gràfic 8.24.- Places de turisme rural a l’Anoia per tipologia (2008-2015)


Com veiem aquest augment d’establiments el trobem localitzat sobretot a l’Anoia Sud, amb

l’augment de 7 establiments en el darrer any, així com la Conca d’Òdena, que en guanya 3. L’Alta

Anoia només n’augmenta un. Això suposa un increment de 38 places a l’Anoia Sud i de 15 places a

la Conca d’Òdena. Tot i això, la majoria de places i establiments els continuem trobant localitzats a

l’Alta Anoia.

Gràfic 8.25.- Evolució dels establiments de turisme rural a l’Anoia per zones (2008-2015)


25 25 25 25 25 25 15 15

164 161 177 170 176 148 153 141

49 36 36 36 36

36 36 21

224 184 165 150 150

158 158 155

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria

37

9 8

41

9 9

40

10 9

41

10 10

40

10 10

40

10

13

40

10

14

41

13

21



Capítol 8



Gràfic 8.26.- Evolució de les places de turisme rural a l’Anoia per zones (2008-2015)


Finalment, en quan a l’evolució de les places de càmping de l’Anoia, aquestes han augmentat en

els darrers anys. Ara bé, val a dir que tan sols trobem un càmping a la comarca (a la Llacuna), de

tercera categoria.

Gràfic 8.20.- Evolució de càmpings i places de càmping a l’Anoia (2008-2015)


234

57 46

255

57 50

250

67 50

257

67 63

252

67 62

252

67 84

245

67

94

248

82

132



1 1 1 1 1 1 1 1

75 75 75

90 90 90 90 90


Càmpings Places de càmping

Capítol 8



En quan a la procedència del turisme, l’any 2015 la procedència majoritària de turistes a la

comarca era d’altres indrets del país (59%), seguit d’altres indrets de l’Estat (20%) i pels de

procedència europea (16%). Aquesta estructura difereix lleugerament de la mitjana de les

comarques barcelonines, ja que en aquestes la majoria prové d’altres països europeus (46,6%),

seguit dels visitants de Catalunya (28,8%) i els de la resta de l’Estat (17,7%).

8.27.- Procedència dels turistes a l’Anoia (2015)

Font: Perfil del Turista. Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona i Idescat.

En quan a la tipologia de l’allotjament utilitzat a l’Anoia, la majoria es decanta per hotels,

apartaments o pensions (50%), seguit del turisme rural (31%). En canvi, a nivell de Barcelona, la

xifra d’hotels es situa en un 70%, i la del turisme rural es queda en un 3%.

8.28.- Tipologia d’allotjament utilitzat a l’Anoia (2015)


59,00% 20,80%

16,10%

4,10%

Catalunya Resta Estat Espanyol

Europa (sense Estat Espanyol) Altres països

50%

14%

31%

5%

Hotel/apartament/pensió Càmping Turisme rural Apartament turístic/HUT Casa particular (amics o familiars) Altres

Capítol 8



En quan al motiu de la visita, la majoria ho fa per vacances o oci (53%), seguit de visita a familiars i

amics (23%) i per negocis (20%). En aquest cas, l’estructura sí que és força similar a la resta de les

comarques barcelonines (excepte que a l’Anoia té un pes força major la visita a familiars)2.

8.29.- Motiu principal d’estada a l’Anoia (2015)


2 Es pot aprofundir en aquesta informació a l’Informe anual 2015 de l’Activitat turística de la destinació Barcelona, editat

per la Diputació de Barcelona (2016).

53%

20%

23%

1%

3%

Compres Vacances / oci Negocis Visita a familiars i amics Esdeveniment esportiu Altres

http://www.diba.cat/documents/74348/77956382/2807-21388-2016+Activitat+tur%C3%ADstica+de+la+Destinaci%C3%B3%20Barcelona+E-LLIBRE+v3.pdf/4ea25c13-aec3-4255-869e-b7615c882c8d

Capítol 8



Fonts de dades


Diputació de Barcelona – aplicatiu Hermes i dades relatives a l’INSS

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

INE – Instituto Nacional de Estadística

Observatori del Treball i Model productiu – Generalitat de Catalunya

Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial – Consejo General del Poder judicial

Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya

Estadística de l’ensenyament – Departament d’Ensenyament – Generalitat de Catalunya

Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona

Informe de la preinscripció universitària a Catalunya – Secretaria d’Universitats i recerca –

Generalitat de Catalunya

Secretaria d’Administració i Funció Pública – Generalitat de Catalunya

Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana – Generalitat de Catalunya

Estudis temàtics

Anuari Econòmic Comarcal 2016. BBVA, redactat pel catedràtic Josep Oliver. Barcelona,

2016.

Aproximació a la realitat de l’Exclusió Social d’Igualada, Observatori d’Inclusió del Pla Local

d’Inclusió i Cohesió social. Igualada, 2016.

Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Edició 2016. Diputació de

Barcelona - Àrea de Desenvolupament local. Barcelona, 2016.

Índex ADPEG 2016 de competitivitat territorial – Associació d’Empresaris Garraf-Alt

Penedès-Baix Penedès amb el suport tècnic d’Actíva Prospect i Diputació de Barcelona.

2016.

Igualada en xifres – 2015 – Observatori Socioeconòmic de l’Anoia. Igualada, 2016.

Informe anual 2015 de l’Activitat turística de la destinació Barcelona - Diputació de

Barcelona. Barcelona, 2016.

Informe territorial de la província de Barcelona 2016. Diputació de Barcelona i Cambra de

Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Barcelona, 2016.

La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització

del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013. Diputació de Barcelona i

Actíva Prospect. Barcelona, 2014

http://ine.es/

http://www.diba.cat/hg2/default.asp

http://www.idescat.cat/

http://observatoritreball.gencat.cat/ca/

http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica-Judicial/Base-de-datos-de-la-estadistica-judicial--PC-AXIS-/

http://habitatge.gencat.cat/ca/dades/estadistiques_publicacions/

http://territori.gencat.cat/ca/inici/

http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/

http://www.diba.cat/web/dturisme/informacio-estadistica

http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_universitat/preinscripcio_per_a_les_universitats_publiques_i_universitat_de_vic/informe_de_la_preinscripcio_universitaria_a_catalunya/

http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_funcio_publica/pgov_espai_analisi/

https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/sd/ANUARI_COMARCAL_2016.pdf

http://www.igualada.cat/ca/regidories/accio-social-i-promocio-personal/inclusio-i-cohesio-social/observatori-social




http://www.diba.cat/documents/74348/77956382/2807-21388-2016+Activitat+tur%C3%ADstica+de+la+Destinaci%C3%B3%20Barcelona+E-LLIBRE+v3.pdf/4ea25c13-aec3-4255-869e-b7615c882c8d

http://www.diba.cat/documents/36150622/46985269/INFORME_TERRITORIAL_2016_web.pdf/


Amb el cofinançament de:

Han aportat dades i assistència tècnica:

Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona

INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia 2016 - Benvinguts · la iutat més gran, seguida de Piera i...

Documents

Transcript of INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia 2016 - Benvinguts · la iutat més gran, seguida de Piera i...