INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia 2017observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2018/04/... · Edat...

INFORME ECONÒMIC

ANUAL L’Anoia 2017

Informe Econòmic Anual – l’Anoia 2017

Observatori Socioeconòmic de l’Anoia www.observatorianoia.cat Editat per: Ajuntament d’Igualada Servei de Dinamització Econòmica Març de 2018 (1a revisió) ©Ajuntament d’Igualada, 2017-2018

http://observatorianoia.cat/

Índex

7 Presentació

Capítol 1 9 Síntesi d’indicadors de l’Anoia

Capítol 2 19 L’Anoia: dades bàsiques 21 2.1.- Demografia

Capítol 3 47 L’Anoia: estructura econòmica 49 3.1.- Activitat econòmica i sectors 53 3.2.- Competitivitat comarcal 56 3.3.- La innovació a l’Anoia

Capítol 4 59 Mercat laboral 61 4.1.- Ocupació 74 4.2.- Població activa i atur 94 4.3.- Contractació

Capítol 5 109 Teixit productiu 111 5.1.- Estructura del teixit productiu 125 5.2.- Anàlisi dels subsectors empresarials 161 5.3.- Estructura empresarial de l’Anoia 171 5.4.- Activitats intensives en coneixement

Capítol 6 177 Habitatge 179 6.1.- Habitatge

Capítol 7 199 Ensenyaments 201 7.1.- Nivell d’instrucció 203 7.2.- Ensenyaments a l’Anoia 223 7.3.- Estudis universitaris

Capítol 8 239 Altres dades d’interès 241 8.1.- Expedients de regulació d’ocupació 245 8.2.- Sinistralitat laboral 248 8.3.- Treballadors del sector públic 253 8.4.- Oferta d’establiments turístics

Seguim

Fent una mirada enrere i

repassant els darrers dotze

mesos, podem afirmar, encara

amb la prudència que ens imposa

el passat econòmic i social més

recent, que la comarca de l’Anoia

continua progressant

adequadament i que ja pot mirar

l’horitzó amb moderat optimisme.

Ens ho diuen, per exemple, les dades de població activa, que mica en

mica van retornant a números d’abans de la crisi; les xifres d’assalariats

donats d’alta a la Seguretat Social, que s’incrementen; els índexs d’atur,

que continuen baixant i que ja són lluny dels malaurats rècords de no fa

massa temps; la progressiva reactivació de sectors que, durant uns

anys, s’havien frenat o aturat totalment; o l’increment de les persones

residents als nostres municipis.

Però també , d’aquest informe econòmic, cal que en traiem deures per

a la millora del territori. Cal treballar, entre molts altres camps, per

reduir la temporalitat en els contractes laborals, per atreure més

empreses i inversions o per retenir el talent a casa nostra. És necessari,

doncs, seguir desenvolupant i promocionant l’Anoia com un entorn

atractiu per invertir, formar-se, viure i treballar, evolucionar cap a

polítiques més atractives de captació empresarial, continuar vetllant

pel màxim benestar de tots els ciutadans, millorar encara més les

comunicacions amb el nostre entorn o facilitar el desenvolupament de

les competències adequades per a cada persona i adaptades al mercat

laboral actual.

Hi ha molt camp per córrer i, aquells que tenim la capacitat d’incidir per

impulsar aquest territori i per millorar la vida de les persones que en

formen part, cal que sumem esforços i alineem estratègies. Perquè

només fent-ho junts, Igualada i el conjunt de la comarca, agents públics

i agents privats, aconseguirem que l’Anoia deixi definitivament enrere

uns anys molt difícils i exploti tot el potencial i l’atractiu de què disposa.

Marc Castells i Berzosa Alcalde d’Igualada

Pres

enta

ció

Capítol 1 Síntesi d’indicadors de l’Anoia

Capítol 1

Síntesi d’indicadors de l’Anoia

10 Informe econòmic anual – l’Anoia 2017

Capítol 1 Síntesi d’indicadors l’Anoia

Informe econòmic anual – l’Anoia 2017 11

Síntesi de variables i indicadors per municipis (2017)

Municipi Població

2017

Densitat de

població 2017

Edat mitjana

2017

Població resident

estranger 2017

Afiliacions assalariats

2017

Afiliacions autònoms

2017

Població activa

registral 2017

Atur registrat

desembre 2017

Taxa d'atur

desembre 2017

Empreses 2017

Argençola 220 4,67 45,00 40 10 27 73 6 8,22 5

Bellprat 74 2,39 55,90 2 7 5 0 0 ND 5

Bruc, El 1.988 42,12 39,90 60 370 180 885 82 9,27 53

Cabrera d'Anoia 1.364 80,24 41,30 21 38 70 526 117 22,24 13

Calaf 3.477 377,11 43,10 92 1.011 252 1.629 198 12,15 128

Calonge de Segarra 198 5,33 48,50 10 22 44 101 3 2,97 9

Capellades 5.225 1777,21 43,90 112 1.078 290 2.506 291 11,61 126

Carme 791 67,72 44,40 65 118 58 356 52 14,61 19

Castellfollit de Riubregós

160 6,10 49,80 3 38 34 79 6 7,59 8

Castellolí 599 23,69 40,60 23 113 49 263 10 3,80 25

Copons 316 16,93 43,60 6 35 23 121 15 12,40 9

Hostalets de Pierola, els 2.901 86,62 39,20 29 346 200 1.165 181 15,54 64

Igualada 39.316 4847,84 42,40 1.376 12.165 2.818 18.750 2.501 13,34 1.472

Jorba 823 26,63 40,20 14 193 80 374 35 9,36 30

Llacuna, La 863 16,52 47,80 36 243 105 366 42 11,48 30

Masquefa 8.514 499,06 39,60 77 1.484 521 3.885 544 14,00 192

Montmaneu 153 11,23 52,50 9 76 23 43 2 4,65 10

Òdena 3.614 68,63 40,20 37 1.480 273 1.657 209 12,61 142

Orpí 134 8,80 43,90 12 11 8 43 4 9,30 7

Piera 15.194 265,63 41,40 112 1.480 929 6.588 1.095 16,62 283

Pobla de Claramunt, la 2.190 118,12 41,80 40 1.728 150 1.003 140 13,96 99

Prats de Rei, els 535 20,53 46,00 6 205 50 242 15 6,20 15

Pujalt 203 6,46 45,90 2 53 52 91 5 5,49 22

Rubió 230 4,79 46,20 6 30 22 64 12 18,75 12

Sant Martí de Tous 1.196 30,50 41,50 44 110 115 530 49 9,25 36

Sant Martí Sesgueioles 354 91,47 45,40 19 67 33 145 12 8,28 13

Sant Pere Sallavinera 156 7,08 47,00 7 16 18 59 1 1,69 5

Sta Margarida de Montbui 9.748 353,32 41,00 211 585 473 4.607 879 19,08 120

Santa Maria de Miralles 123 4,91 48,10 6 169 10 46 7 15,22 8

Torre de Claramunt, la 3.707 246,80 41,70 36 556 224 1.541 273 17,72 58

Vallbona d'Anoia 1.412 218,91 43,50 28 277 76 664 87 13,10 38

Veciana 167 4,29 46,10 15 7 27 69 3 4,35 4

Vilanova del Camí 12.332 1199,61 40,40 170 1.063 611 6.058 1.052 17,37 198

Anoia 118.277 136,5 41,7 2.726 25.184 7.850 54.529 7.928 14,54 3.258

Capítol 1



Evolució de variables i indicadors – Anoia (2009-2017)

Variable any 2009 any 2010 any 2011 any 2012 any 2013 any 2014 any 2015 any 2016 any 2017

Població empadronada 117.114 118.057 118.509 118.817 118.467 117.842 117.444 117.504 118.277

Taxa de variació de la pob. 2,01 0,81 0,38 0,26 -0,29 -0,53 -0,34 0,05 0,66

Habitants / km2 135,19 136,28 136,80 137,15 136,75 136,03 135,57 135,64 136,53

Edat mitjana de la població 39,40 39,55 39,82 40,04 40,32 40,72 41,04 41,40 0,00

Població resident a l'estranger 1.161 1.297 1.419 1.604 1.785 2.041 2.249 2.534 2.726

Variació pob. resident estranger ND 11,71 9,41 13,04 11,28 14,34 10,19 12,67 7,58

Renda bruta familiar disponible 1.308.554 1.347.813 1.357.246 1.378.690 1.367.659 1.375.865 1.420.674 1.504.549 ND

Renda bruta fam disp / habitant 1.117 1.142 1.145 1.160 1.154 1.168 1.210 1.280 -

Variació RBFD/ hab. -10,57 2,18 0,32 1,32 -0,51 1,13 3,61 5,85 -

Assalariats 24.905 24.919 23.440 22.010 21.822 22.285 23.178 24.491 25.184

Variació d'assalariats -8,58 0,06 -5,94 -6,10 -0,85 2,12 4,01 5,66 2,83

Autònoms 8.285 8.078 7.916 7.636 7.645 7.704 7.876 7.884 7.850

Variació d'autònoms -6,61 -2,50 -2,01 -3,54 0,12 0,77 2,23 0,10 -0,43

Atur registrat * 11.077 10.492 11.053 12.372 11.956 11.086 10.033 8.753 7.928

Variació de l'atur 27,75 -5,28 5,35 11,93 -3,36 -7,28 -9,50 -12,76 -9,43

Població activa local registral 54.266 53.765 53.136 52.958 52.584 52.929 53.387 53.981 54.529

Variació de pob. activa local -0,15 -0,92 -1,17 -0,33 -0,71 0,66 0,87 1,11 1,02

Taxa d'atur registrat* 20,41 19,51 20,80 23,36 22,74 20,95 18,79 16,21 14,54

Nombre de contractes 21.180 22.904 24.366 24.928 24.280 27.169 30.998 33.305 33.710

variació contractes -22,36 8,14 6,38 2,31 -2,60 11,90 14,09 7,44 1,22

% temporalitat 85,71 88,99 89,96 90,14 91,48 90,50 90,11 90,28 88,89

Empreses 3.402 3.352 3.270 3.097 3.053 3.110 3.207 3.283 3.258

Variació d'empreses -7,63 -1,47 -2,45 -5,29 -1,42 1,87 3,12 2,37 -0,76

Habitatges iniciats 149 303 89 36 22 23 39 103 121

Variació habitatges iniciats -49,49 103,36 -70,63 -59,55 -38,89 4,55 69,57 164,10 17,48

Habitatges acabats 606 341 305 242 70 30 16 29 53

Variació d'habitatges acabats -64,73 -43,73 -10,56 -20,66 -71,07 -57,14 -46,67 81,25 82,76

Contractes de lloguer 864 1.200 1.395 1.486 1.666 1.827 1.785 1.837 1.855

Variació contractes de lloguer 14,74 38,89 16,25 6,52 12,11 9,66 -2,30 2,91 0,98

Preu/m2 de lloguer 466,25 425,61 420,97 391,33 376,58 361,53 380,19 395,68 433,27

Variació preu/m2 de lloguer -6,62 -8,72 -1,09 -7,04 -3,77 -4,00 5,16 4,08 9,50

*dades del mes de desembre de l’any en curs Font de dades: Idescat, Hermes-Diba, Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, Observatori del Treball i Model productiu



Síntesi de variables i indicadors per zones comarcals (2017)1

Font de les dades: Idescat, Hermes – Diputació de Barcelona i Observatori del Treball i Model Productiu

En aquest primer apartat presentem una síntesi de variables i indicadors de l’Anoia, desagregats

pels diferents municipis. També fem un apunt de les mateixes dades desagregades per zones

comarcals. Com a novetat, presentem també l’evolució en els darrers anys de diferents variables, a

escala comarcal.

A nivell de població, l’Anoia creix respecte l’any passat en 773 persones, el què suposa un 0,66%.

La comarca torna a superar el llindar dels 118.000, pel qual oscil·la en els darrers anys. A nivell dels

municipis, Igualada continua essent la ciutat més gran, seguida de Piera i Vilanova del Camí. El

municipi amb l’edat mitjana més baixa és Hostalets de Pierola, amb 39,2 anys mentre que el que

es situa en la franja més alta és Bellprat, amb 55,9. Igualada té una edat mitjana de 42,4, mentre

que la comarcal es situa en 41,7 anys.

Una any més, continua incrementant-se la població resident a l’estranger, que ja supera les 2.700

persones, tot i que el creixement és menor que el produït el 2016. Destaquen les més de 1.300

persones d’Igualada residents a l’estranger.

Pel que fa a afiliacions a la seguretat social (en règim d’assalariat), augmenten respecte el 2016,

però ho fan en menor mesura i es queden en un 2,8%, superant per primer cop en els darrers anys

el llindar de les 25.000 afiliacions. Aquestes es concentren bàsicament a la ciutat d’Igualada,

seguides per La Pobla, Masquefa i Piera.

En quan a les afiliacions d’autònoms, hi ha un lleuger retrocés respecte l’any passat, ja que es

registra una pèrdua de -0,43%. Igualada, Piera i Vilanova del Camí són els municipis amb un major

nombre d’autònoms.

1 En aquest apartat, com a la majoria de l’informe, es fa servir l’agrupació de municipis per zones comarcals recollida per

la Diagnosi Estratègica de l’Anoia (2004) i per diferents estudis comarcals.

Zona Població

2017

Densitat de població

2017

Edat mitjana

2017

Població resident

estranger 2017

Afiliacions assalariats

2017

Afiliacions autònoms

2017

Població activa

registral 2017

Atur registrat

des. 2017

Taxa d'atur desembre

2017

Empreses 2017

Alta Anoia 14.497 44,99 44,43 282 3.131 1.095 6.545 826 12,62 425

Conca d'Òdena 60.831 234,17 41,56 1.758 15.987 4.164 28.756 4.018 13,97 1.962

Anoia Sud 42.949 151,06 41,47 686 6.066 2.591 19.228 3.084 16,04 871

Anoia 118.277 136,5 41,7 2.726 25.184 7.850 54.529 7.928 14,54 3.258

Capítol 1



Un any més, la població activa continua creixent i supera les 54.000 persones, el què situa la xifra

en dades similars a les de l’any 2009. Piera i Vilanova del Camí són els municipis amb major

població activa, per darrera d’Igualada.

L’atur disminueix un any més; així, les persones aturades a la comarca baixen per sota el llindar de

les 8.000 persones, i queden lluny dels registres màxims d’11.000 persones en els quals havia

oscil·lat en els darrers anys. Tot i això la taxa d’atur es situa en 14,54%, essent la més alta la de

Cabrera d’Anoia amb un 22%, seguida de Santa Margarida de Montbui amb un 19%, i la Torre de

Claramunt i Vilanova de Camí amb un 17%.

En quan al nombre d’empreses, aquestes disminueixen lleugerament respecte l’any passat (-0,76) i

es situen en 3.258 el 2017. Igualada en concentra més de 1.400 empreses, seguida de Piera i

Vilanova del Camí.

Entre d’altres variables recollides, també tenim el nombre de contractes de treball, que el 2017 es

situen al voltant dels 33.000, amb una taxa de temporalitat propera al 90%. En quan a l’habitatge,

per segon any consecutiu els habitatges iniciats i acabats presenten una taxa de variació positiva. I

finalment, el preu del lloguer continua augmentant notablement, donant-se un increment del

9,5% en el darrer any.

L’informe econòmic recull i desplega aquestes variables indicadors (i molts d’altres), intentant

oferir-ne la seva desagregació per sexe, edat i altres característiques quan és possible. També

ofereix l’evolució global de la comarca de l’Anoia, així com per les diferents zones territorials. Tot i

això, les dades es presenten a un nivell bastant descriptiu; per tal de cercar possibles explicacions i

hipòtesis, caldria una anàlisi més a fons.



Font i descripció de dades i indicadors

Per a la realització d’aquesta síntesi de variables i d’indicadors, hem usat les següents fonts:

-Població municipal – recompte del padró municipal d’habitants de la població per a l’any 2017.

Registre actualitzat a 1 de gener (Idescat)

-Densitat de població - Habitants per quilòmetre quadrat. És la relació entre el total de població

resident del municipi en base al padró i la superfície en km2 d'aquest. Registre del 2017 actualitzat

en relació a les dades del padró municipal (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Població resident a l’estranger - Persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la

nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan

inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Registre del 2017 actualitzat en relació a les

dades del padró municipal (Idescat)

-Edat mitjana – recompte de les edats dels individus que composen una població, a partir d’una

mitjana aritmètica. Està realitzada a partir de la distribució de la població municipal en edats

quinquennals. (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Renda familiar bruta disponible - Mesura els ingressos que disposen els residents d'un territori

per destinar-los al consum o a l'estalvi. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies,

és a dir, és la diferència entre el conjunt dels seus recursos i usos. Estimació municipal del 2016

(Hermes – Diputació de Barcelona).

-Afiliats assalariats - Afiliacions al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de la

mineria del carbó (a 31 de desembre), segons ubicació del compte de cotització. Els resultats fan

referència als afiliats en alta laboral o situacions assimilades a 31 de desembre de l'any de

referència, en aquest cas del 2017. Nota: una mateixa persona es comptabilitza tantes vegades

com situacions de cotització tingui, tant si té diverses activitats laborals en un mateix règim o en

diversos (Idescat).

-Llocs autònoms - Afiliats en alta laboral o situacions assimilades al règim autònom a 31 de

desembre de l'any de referència, en aquest cas el 2017. Nota: una mateixa persona es

comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, tant si té diverses activitats

laborals en un mateix règim o en diversos (Idescat).

-Població activa registrada – És la població activa local estimada a partir de la Taxa d'atur registral

del Departament d'Empresa i Ocupació. De la Taxa d'atur registral s'obté (és difereix) el nombre

d'actius registrats totals de cada municipi. Dada de referència: 4t trimestre del 2017 (Hermes –

Diputació de Barcelona).

Capítol 1



-Atur registrat - Demandes d'ocupació registrades en les Oficines de Treball que estan actives

l'últim dia laborable de cada mes. Una persona es classifica a l'atur registrat si és un demandant

d'ocupació inscrit en una Oficina de Treball (i no es troba en cap de les situacions d’especificitat).

Dada en referència a 31 de desembre de 2017 (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Taxa d’atur registral - Relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació

(SOC) i la població activa registrada local. Elaborada per la Diputació de Barcelona en col·laboració

amb la Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local. La taxa d'atur registrat

coincideix en el darrer mes de cada trimestre amb la Taxa d'atur registral del Departament

d'Empresa i Ocupació. Per la resta de mesos s'estima la població activa en base els ocupats diferits

de la taxa d'atur registral (del Departament d'Empresa i Ocupació) del trimestre immediatament

inferior, més la suma dels aturats del mes en qüestió. Dada referida al desembre de 2017 (Hermes

– Diputació de Barcelona).

-Empreses – comptes de cotització d’empreses a la Seguretat Social, a través de les dades de

l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Recompte a 31 de desembre de l’any en curs.

(INSS/Hermes – Diputació de Barcelona).

-Nombre de contractes – Recompte anual dels contractes realitzats el mes en curs al municipi en

qüestió, a partir de la comunicació del mateix a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya

(SOC). Pot incloure contractacions comunicades amb anterioritat al mes de referència de la

informació si aquesta encara no havia estat registrada. (Observatori del Treball i Model productiu

– Generalitat de Catalunya).

-% de temporalitat – d’elaboració pròpia, fa referència a la totalitat de contractes d’obra o servei,

eventuals per circumstàncies de la producció, d’interinitat, temporal bonificat per a minusvàlids,

d’inserció, de relleu, de jubilació parcial, de substitució per jubilació, en pràctiques o de formació,

sobre el total de contractes realitzats. (Observatori del Treball i Model productiu – Generalitat de

Catalunya).

-Habitatges iniciats – Recompte de projectes visats de gener a desembre de l’any en curs. Recull el

nombre d'expedients i habitatges d'obra nova, per a tots els municipis de Catalunya, segons els

visats d'obra dels col·legis d'aparelladors. Fa referència a la totalitat. (Secretaria d’Habitatge i

Millora urbana - Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya).

-Habitatges acabats – Recompte de certificats finals d'obra de gener a desembre de l’any en curs.

Recull el nombre d'expedients i habitatges d'obra nova, per a tots els municipis de Catalunya,

segons els certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors. (Secretaria d’Habitatge i Millora

urbana - Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya).



-Contractes de lloguer – Estadística basada en el registre de les fiances de lloguer dipositades a

l’Incasol de gener a desembre de l’any en curs. Podem considerar que aquesta estadística té un

caràcter censal ja que es basa en el recompte de tots els contractes de lloguer que han dipositat la

fiança a l’Incasol en el període considerat. (Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, Departament

de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya).

-Preu mitjà de lloguer – Mitjana anual del lloguer contractual (euros/mes). Estadística basada en el

registre de les fiances de lloguer dipositades a l’Incasol de gener a desembre de l’any en curs.

(Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de

Catalunya).

Capítol 1



Capítol 2 L’Anoia: dades bàsiques

Capítol 2

L’Anoia: dades bàsiques




2.1.- Demografia

La comarca de l’Anoia compta, l’any 2017, amb 118.277 habitants. La distribució per municipis és

la següent:

Taula 2.1.- Població als diferents municipis de l’Anoia i creixement acumulat*

Municipi Any 2000 Any 2017 Creixement Taxa de

creixement* Rànquing

2017

Variació rànquing

2000-2017

Argençola 196 220 24 12,24 24 0 Bellprat 95 74 -21 -22,11 33 -1 Bruc, El 1.029 1.988 959 93,20 12 1 Cabrera d'Anoia 528 1.364 836 158,33 14 5 Calaf 3.016 3.477 461 15,29 9 -2 Calonge de Segarra 196 198 2 1,02 26 -2 Capellades 4.881 5.225 344 7,05 6 -1 Carme 686 791 105 15,31 18 -2 Castellfollit de Riubregós 233 160 -73 -31,33 28 -5 Castellolí 427 599 172 40,28 19 1 Copons 271 316 45 16,61 22 0 Hostalets de Pierola, els 1.239 2.901 1.662 134,14 10 1 Igualada 32.516 39.316 6.800 20,91 1 0 Jorba 572 823 251 43,88 17 0 Llacuna, La 849 863 14 1,65 16 -1 Masquefa 4.582 8.514 3.932 85,81 5 1 Montmaneu 194 153 -41 -21,13 30 -4 Òdena 2.681 3.614 933 34,80 8 0 Orpí 147 134 -13 -8,84 31 -1 Piera 8.540 15.194 6.654 77,92 2 2 Pobla de Claramunt, la 1.656 2.190 534 32,25 11 -1 Prats de Rei, els 537 535 -2 -0,37 20 -2 Pujalt 178 203 25 14,04 25 2 Rubió 120 230 110 91,67 23 8 Sant Martí de Tous 982 1.196 214 21,79 15 -1 Sant Martí Sesgueioles 342 354 12 3,51 21 0 Sant Pere Sallavinera 155 156 1 0,65 29 -1 Santa Margarida de Montbui 9.123 9.748 625 6,85 4 -1 Santa Maria de Miralles 88 123 35 39,77 32 1 Torre de Claramunt, la 2.371 3.707 1.336 56,35 7 2 Vallbona d'Anoia 1.089 1.412 323 29,66 13 -1 Veciana 154 167 13 8,44 27 2 Vilanova del Camí 10.203 12.332 2.129 20,87 3 -1

Anoia 89.876 118.277 28.401 31,60 Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.

*Correspon al creixement acumulat a tot el període 2000-2017, amb base a l’any 2.000

Capítol 2



Mapa 2.1.- Població dels municipis de l’Anoia (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat

Els municipis amb major població són Igualada, Piera, Vilanova del Camí i Santa Margarida de

Montbui. Piera, en concret, ha passat de ser el quart municipi de la comarca l’any 2000 a

convertir-se en el segon l’any 2017. El creixement es concentra, sobretot, a l’Anoia Sud, on trobem

les taxes més altes d’aquest període.

La població de l’Anoia no ha parat de créixer des de l’any 2000. Ara bé, aquesta tendència s’atura

a partir del 2013, per encetar una sèrie amb creixement negatiu. Després que el 2016

pràcticament no variés la població de la comarca, el 2017 es dóna un lleuger creixement. Tot i

això, hi ha municipis que ja presenten creixements negatius en la totalitat del període, com

Castellfollit de Riubregós, Bellprat, Montmaneu, Orpí o els Prats de Rei.



Gràfic 2.1.- Evolució de la població de l’Anoia (2000-2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Idescat

La població anoienca passa en aquests anys del llindar dels 90.000 habitants fins a situar-se a xifres

properes als 120.000, sense arribar-hi però. Aquest creixement continuat també es dóna a nivell

tant de les comarques de Barcelona, com de la resta del Principat, on també s’entra en una fase de

‘frenada’ paulatina a partir de l’any 2010.

Si ens fixem en l’evolució del creixement per municipis en els darrers 17 anys, veiem com Piera

supera els 10.000 habitants, mentre que molts municipis de l’Anoia Sud han sobrepassat la xifra de

2.000 habitants. També és significatiu l’augment a Capellades, que supera la xifra dels 5.000

habitants. En canvi, a la resta de la comarca el creixement no és tan significatiu i els municipis, tot i

que augmenten població, ho fan en menor mesura.

En quan a la taxa de creixement, l’anoienca és superior a la catalana des del 2008 fins el 2011.

Després ja passa a ser inferior i el 2013 es converteix en negativa, seguint la tendència catalana.

L’any 2016 es va donar una lleugera tendència a l’alça, que sembla que es consolida el 2017, on

creix més la taxa anoienca (0,66) que no la catalana (0,44).

89

.87

6

92

.26

3

95

.10

3

98

.58

1

10

1.7

48

10

5.3

76

10

9.1

98

11

1.6

55

11

4.8

10

11

7.1

14

11

8.0

57

11

8.5

09

11

8.8

17

11

8.4

67

11

7.8

42

11

7.4

44

11

7.5

04

11

8.2

77

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

110.000

120.000

130.000

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Capítol 2



Gràfic 2.2.- Taxes de variació de la població de l’Anoia i de Catalunya (1999-2017)


Gràfic 2.3.- Taxes de variació de la població de l’Anoia i de Catalunya (2008-2017)


També val la pena destacar que durant aquests anys ha crescut el pes i importància de la població

de l’Anoia sobre la del conjunt de Catalunya, passant del 1,43% l’any 2000 fins al 1’57% que és on

es situa actualment.

Veiem, doncs, com clarament es delimiten dos períodes diferencials en quan a l’evolució de la

població. Així, en el període 2000-2008, hi ha unes altes taxes de creixement, tant a l’Anoia com a

Catalunya, tot i que l’augment a l’Anoia és superior. Aquest increment, com ja hem dit és molt

més significatiu a l’Anoia Sud, on la mitjana del període 2000-2008 és superior al 50%. En canvi,

durant el període 2009-2017 hi ha un alentiment del creixement, i això fa que la taxa de l’Anoia es

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

Any 1999

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Anoia Catalunya

2,8

3

2,0

1

0,8

1

0,3

8

0,2

6

-0,2

9

-0,5

3

-0,3

4

0,0

5

0,6

6

2,1

3

1,5

1

0,4

9

0,3

6

0,4

2

-0,2

3

-0,4

6

-0,1

4

0,1

9

0,4

4

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017

Anoia Catalunya



situï gairebé en els mateixos termes que la mitjana catalana. L’Alta Anoia registra un creixement

negatiu en aquest període, mentre que l’increment de la Conca d’Òdena és molt minso. Caldrà

veure si el canvi que va iniciar-se el 2016 pot configurar un nou període diferenciat amb una

tendència positiva.

Gràfic 2.4.- Taxes de variació de la població per als períodes 2000-2008 i 2009-2017 per l’Anoia i Catalunya


Gràfic 2.5.- Taxes de variació de la població per als períodes 2000-2008 i 2009-2017

per les diferents zones de l’Anoia


27,74

17,60

0,99 1,08

Anoia Catalunya

2000-08 2009-17

13,36 18,48

52,79

-4,03

0,54 2,63

Alta Anoia Conca d'Òdena Anoia Sud

2000-08 2009-17

Capítol 2



Per municipis, veiem com la taxa de creixement (durant el període 2000-2008) és alta a la majoria

de municipis de la comarca, especialment els de l’Anoia Sud, amb Cabrera al capdavant. També

Hostalets de Pierola i el Bruc presenten creixements notables. Sols dos municipis, Castellfollit de

Riubregós i Bellprat presenten taxes negatives. Ara bé, per al període 2009-2017, el panorama

canvia completament. Els creixements són molt limitats, encapçalats per Castellolí, Rubió, i

Hostalets, mentre que bona part de municipis de la comarca oscil·len entre el 5% i el -5%. Orpí,

Montmaneu i Bellprat són els municipis amb majors taxes negatives en aquest període.

Mapa 2.2.- Taxa de creixement Mapa 2.3.- Taxa de creixement

2000-2008 per municipi de l’Anoia 2009-2017 per municipi de l’Anoia


La zona de la Conca d’Òdena és la que històricament concentra el major pes de població. Així, en

l’actualitat acull un 60,7% de la població, és a dir, 71.806 habitants del total de la comarca. Per

darrera trobem l’Anoia Sud, amb 40.300 habitants que representen un 34% del total comarcal i

l’Alta Anoia, amb més de 6.100 habitants, que són un 5,2% del total de l’Anoia.



La zona amb un major creixement acumulat ha estat l’Anoia Sud, que ha augmentat la seva

importància en relació a la resta de zones de la comarca, passant de representar el 28% al 34%,

mentre que la Conca d’Òdena ha vist disminuir la seva importància del 66% al 60%.

Gràfic 2.6.- Distribució territorial per zones del pes de la població de l’Anoia (2000 i 2017)


Gràfic 2.7.- Evolució de la població de l’Anoia per zones (2000-2017)


Com ja hem vist, aquest creixement continu ha patit una frenada els darrers anys. Això també es

manifesta en les taxes de variació de la població segons el territori. L’Anoia Sud passa

d’increments força destacats a una davallada a partir del 2013, seguint la tendència general. En

6,22

5,22

65,86

60,71

27,92

34,07

Any 2000

Any 2017


5.592

5.627

5.6

94

5.7

18

5.854

5.914

6.0

37

6.196

6.339

6.428

6.445

6.351

6.350

6.2

89

6.2

49

6.159

6.1

24

6.169

59.1

89

59.892

60.8

24

62.487

63.9

83

65.729

67.713

68.367

70.1

28

71.4

18

71

.803

71

.902

71

.901

71

.665

71.28

3

71.2

54

71.3

81

71.8

06

25.095

26.744

28.58

5

30.37

6

31.9

11

33.733

35

.448

37.0

92

38.3

43

39.26

8

39.809

40.25

6

40.5

66

40.5

13

40.31

0

40

.031

39.999

40

.302

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


Capítol 2



canvi en les dues altres zones els creixements són més moderats. En nombres absoluts, el 2017

l’Alta Anoia guanya 303 habitants, la Conca 425 i l’Anoia Sud 45 habitants. Les tres zones

presenten taxes positives; la més alta l’Anoia Sud amb un creixement del 0,76, seguida de l’Alta

Anoia amb un creixement del 0,73, mentre que la Conca d’Òdena es queda amb un 0,6.

Gràfic 2.8.- Evolució de les taxes de variació de població de l’Anoia per zones (2001-2017)


Gràfic 2.9.- Evolució de les taxes de variació de població de l’Anoia per zones (2013-17)


-2,00

-1,00

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


-0,9

6

-0,3

3

-0,1

3

-0,6

4

-0,5

3

-0,5

0

-1,4

4

-0,0

4

-0,6

9

0,7

3

0,6

0

0,7

6

-2,00

-1,50

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00


Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017



Si ens fixem en la totalitat del període 2000-2017, podem analitzar el creixement acumulat

desglossat per municipis i per zones de la comarca.

Gràfic 2.10.- Creixement acumulat per zones. Anoia (2000-2017)


Així, pel que fa a l’Anoia Sud, com ha hem dit és la que acumula una major taxa de creixement

(60%) entre els anys 2000 i 2017. Les poblacions d’aquesta zona que han crescut per sobre

aquesta mitjana són Cabrera, els Hostalets, Masquefa i Piera. Val a dir que Bellprat i Orpí

presenten creixements negatius en la totalitat del període.

Gràfic 2.11. Creixement acumulat a l’Anoia Sud (2000-2017)


0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00


-22,11

158,33

7,05 15,31

134,14

1,65

85,81

-8,84

77,92

39,77 56,35

29,66

Taxa de creixement Taxa Anoia Sud 60,60

Capítol 2



A la Conca d’Òdena, el creixement ha estat notable del 21%. Aquí, totes les poblacions han tingut

un creixement igual o superior a aquesta mitjana, excepte Santa Margarida de Montbui. Vilanova

del Camí i Igualada també es queden per sota la mitjana per poc.

Gràfic 2.12. Creixement acumulat a la Conca d’Òdena (2000-2017)


Finalment, a l’Alta Anoia és on el creixement ha estat menor, un 10%. Destaca el creixement de

Rubió, molt per sobre aquesta mitjana. A l’Alta Anoia també trobem algunes poblacions amb taxes

de creixement negatives, com Castellfollit de Riubregós, Montmaneu i els Prats de Rei.

Gràfic 2.13. Creixement acumulat a l’Alta Anoia (2000-2017)


93,20

40,28

20,91

43,88 34,80 32,25

21,79 6,85 20,87

Taxa de creixement Taxa Conca d'Odena 21,32

12,24 15,29

1,02 -31,33

16,61

-21,13

-0,37

14,04

91,67

3,51 0,65

8,44

Taxa de creixement Taxa Alta Anoia 10,32



Per sexes, la distribució de la població de l’Anoia el 2017 és de 59.370 homes (un 50,2) i 58.907

dones (un 49,8). Aquestes xifres són lleugerament diferents a la mitjana catalana, on un hi un petit

predomini de les dones per sobre dels homes.

Gràfic 2.14.- Distribució de la població per sexe. Anoia i Catalunya (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

En els darrers anys, les taxes han evolucionat paral·lelament a la població, caient una mica més en

els homes que en les dones. El 2017 els homes presenten una taxa de creixement lleugerament

superior.

Gràfic 2.15.- Taxes de variació de la població per sexe. Anoia (2008-2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

50,20

49,10

49,80

50,90

Anoia

Catalunya

Homes Dones

3,1

3

1,7

8

0,5

7

0,2

5

0,1

9

-0,5

3

-0,6

9

-0,4

5

-0,0

2

0,7

8

2,5

2

2,2

4

1,0

5

0,5

2

0,3

3

-0,0

6

-0,3

7

-0,2

3

0,1

2

0,5

3

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50


Homes Dones

Capítol 2



En quan als grups d’edat, el grup de població jove (de 15 a 34 anys) suposa un 20,86% del total. En

aquest sentit, el pes d’aquest grup és lleugerament menor a l’Anoia que no la mitjana catalana.

Per contra el pes del grup de 0 a 14 anys és superior a l’Anoia que no a Catalunya, que registra un

percentatge superior del grup de més de 65 anys.

Gràfic 2.16.- Pes dels grups d’edat. Anoia i Catalunya (2017)


En els darrers anys, veiem clarament com ha perdut pes el grup de població jove, amb un retrocés

del 8% respecte el seu pes des del 2008. En canvi, ha tendit a augmentar el pes de la població de

35 a 64 anys, així com el de la població de més de 65 anys, el qual creix un 2,5% aproximadament.

Gràfic 2.17.- Evolució del pes dels grups d’edat de població. Anoia (2008-17)


17,20

15,61

20,54

21,64

44,52

44,22

17,74

18,52

Anoia

Catalunya

% 0-14 %15-34 %35-64 %65+

16,54

17,03

17,32

17,52

17,72

17,83

17,74

17,70

17,44

17,20

28,58

27,77

26,69

25,41

24,29

23,21

22,20

21,36

20,86

20,54

39,70

40,05

40,67

41,38

42,11

42,77

43,30

43,79

44,19

44,52

15,18

15,14

15,32

15,69

15,88

16,18

16,77

17,16

17,51

17,74

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

% 0-14 %15-34 %35-64 %65+



Per zones, veiem com la que concentra un major nombre de joves (de 15 a 34 anys) és la Conca

d’Òdena, mentre que la zona on és més pes de la població major de 65 anys és a l’Alta Anoia.

Gràfic 2.18.- Pes dels grups d’edat per zones comarcals (2017)


També presentem la piràmide poblacional de la comarca, comparant l’estructura dels anys 2000 i

2017. En aquest sentit, passem d’una piràmide força dimensionada, amb una presència força

homogènia dels grups de 20 a 39 anys a una piràmide amb un pes molt destacable de la franja

d’edat de 35 a 49 anys, mentre que en la base també tendeix a eixamplar-se lleugerament, com

també augmenten les persones majors de 65 anys.

Gràfic 2.19.-Piràmide poblacional Gràfic 2.20.-Piràmide poblacional Anoia 2000 Anoia 2017


14,93

17,44

17,13

19,57

20,97

19,93

43,41

43,63

46,28

22,09

17,97

16,66

Alta Anoia

Conca d'Òdena

Anoia Sud

%0-14 %15-34 %35-64 %65i+

6000 4000 2000 0 2000 4000 6000

0 a 4 5 a 9

10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84

85 i més Homes

Dones

8000 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000

0 a 4 5 a 9

10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84

85 i més Homes

Dones

Capítol 2



Finalment, presentem un mapa amb l’edat mitjana de cada municipi per veure les diferències

respecte la mitjana comarcal, que es situa en 41,7 l’any 2017, mentre que a Catalunya l’edat

mitjana és de 42,4. En els darrers anys, l’edat mitjana ha crescut, ja que l’any 2008 es situava en

39,43 anys a l’Anoia, mentre que a Catalunya era de 40,65 anys.

Veiem com els municipis de l’Alta Anoia són els que tenen una edat mitjana superior a la comarcal,

així com també bona part dels de l’Anoia Sud. Els de la Conca es mantenen generalment en termes

inferiors, excepte Igualada amb un 42,4 de mitjana.

Mapa 2.4.- Edat mitjana per municipi. Anoia (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes – Diputació de Barcelona



En quan a l’origen de la població, tenim que a l’Anoia prop de 56.000 ciutadans són nascuts a la

mateixa comarca i 30.260 són nascuts en d’altres comarques del Principat. Així, un 72,9% de

persones són nascudes a Catalunya, mentre que el 16,9% (19.949 persones) són nascudes a altres

indrets de l’Estat espanyol, i 10,2% (és a dir, 12.120) són nascudes a altres països i/o estats d’arreu

del món.

Gràfic. 2.21.- Població de l’Anoia per lloc de naixement (2017)


Si ho comparem amb l’estructura de població de Catalunya, tot i que és força similar, a l’Anoia hi

ha uns percentatges superiors de persones nascudes al país que no la mitjana catalana, mentre

que a Catalunya aquests percentatges són un xic majors que a l’Anoia en el cas de nascuts a altres

indrets de l’Estat i, especialment, en els nascuts en altres països del món.

Gràfic 2.22.- Població per lloc de naixement. Anoia i Catalunya (2017)


47,30

25,58

16,87

10,25

Anoia Altres comarques catalanes

Altres indrets de l'Estat Altres països

72,89

64,85

16,87

17,54

10,25

17,61

Anoia

Catalunya

Catalunya Altres indrets Estat esp. Altres països

Capítol 2



Les taxes de variació de la població pel lloc de naixement mostren un lleuger augment en el darrer

anys dels nascuts a Catalunya (per sota la mitjana catalana, però). En canvi, els nascuts en altres

indrets de l’estat la taxa és negativa. Els nascuts a d’altres països augmenten més d’un 2%, amb un

increment per sobre la mitjana catalana

Gràfic 2.23.- Taxa de variació de la població per lloc de naixement. Anoia i Catalunya (2017)


L’evolució d’aquestes dades també és interessant, ja que ha augmentat el pes de població nascuda

a Catalunya (prop d’un 3%), mentre que la població nascuda a altres indrets de l’Estat ha reculat

lleugerament. En canvi la població nascuda a altres països ha tendit a oscil·lar en aquests anys.

Gràfic 2.24.- Evolució de la població de l’Anoia segons lloc de naixement de l’Anoia (2008-2017)


0,81

-1,14

2,62

0,39

-1,76

2,94


Anoia Catalunya

69,90

69,80

70,21

70,67

71,08

71,67

72,22

72,60

72,78

72,89

19,80

19,20

18,80

18,49

18,14

17,89

17,73

17,48

17,17

16,87

10,31

11,00

10,99

10,84

10,78

10,44

10,05

9,91

10,05

10,25

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017




Gràfic 2.25.- Evolució de les taxes de variació de la població per lloc de naixement. Anoia (2010-2017)


Per zones comarcals, tot i que l’estructura és força similar, a l’Alta Anoia trobem un major pes del

grup de nascuts a Catalunya, així com també dels nascuts en d’altres països, mentre que a la Conca

d’Òdena i a l’Anoia Sud hi ha percentatges molt similars de persones nascudes a altres indrets de

l’Estat espanyol.

Gràfic 2.26.- Població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2017)


1,4

0

1,0

4

0,8

3

0,5

4

0,2

3

0,2

0

0,2

9

0,8

1

-1,2

8

-1,2

9

-1,6

2

-1,6

9

-1,3

8

-1,7

2

-1,7

3

-1,1

4

0,6

8

-0,9

6

-0,2

7

-3,4

7

-4,2

4

-1,7

3

1,4

7

2,6

2

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017


77,91

71,49

74,60

8,82

17,26

17,39

13,28

11,24

8,01

Alta Anoia

Conca d'Òdena

Anoia Sud

Catalunya Altres indrets de l'Estat Altres països

Capítol 2



Per zones, observem taxes positives especialment a l’Anoia Sud en els tres grups, mentre que a la

Conca d’Òdena disminueixen els tres. A l’Alta Anoia també es dona un creixement dels tres grups,

però força més moderat que el de l’Anoia Sud.

Gràfic 2.27.- Taxes de variació de la població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2017)


En quan a la població resident a l’estranger1, aquesta presenta un augment continuat en el temps,

registrant 2.726 persones l’any 2017.

1 La població resident a l’estranger és una informació basada en el Padró d'habitants residents a l'estranger, que és el

registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya (Idescat).

0,17

-0,37

5,00

0,85

-1,41

2,14

0,85

-0,72

3,26


Catalunya Altres indrets de l'Estat Altres països



Gràfic 2.28.- Població de l’Anoia resident a l’estranger (2009-2017)


El creixement d’aquesta població ha estat continuat en els darrers anys, especialment a l’Anoia,

que presenta taxes de creixement anuals més altes que la mitjana catalana. L’any 2017, però, la

taxa de creixement és pràcticament la mateixa (inferior a la de l’any anterior).

Gràfic 2.29.- Taxes de creixement de la població resident a l’estranger. Anoia i Catalunya (2010-2017)


1.1

61

1.2

97

1.4

19

1.6

04

1.7

85

2.0

41

2.2

49

2.5

34

2.7

26

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

3.000

Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017

11

,71

9,4

1

13

,04

11

,28

14

,34

10

,19

12

,67

7,5

8

8,6

1

9,2

8

8,7

4

9,3

6

8,9

5

9,3

1

9,0

7 7,7

0

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017

Anoia Catalunya

Capítol 2



Per municipis, observem com evidentment Igualada és el que té el nombre més alt de persones

residents a l’estranger, seguit de Santa Margarida de Montbui, Vilanova, Capellades i Piera.

Mapa 2.5.- Població de l’Anoia resident a l’estranger per municipis (2017)


Per zones de la comarca, es mostra una evolució desigual. On hi ha un creixement més continuat

en el temps és la Conca d’Òdena, on el darrer any hi ha hagut un augment del 10% degut al pes

d’Igualada. En canvi, durant el 2017 el creixement a l’Alta Anoia és del 6%, mentre que a l’Anoia

Sud pràcticament no varia.



Gràfic 2.30.- Evolució de la població resident a l’estranger per zones de l’Anoia (2009-2017)


Per edats, veiem com la majoria es concentra en la franja de 35 a 65 anys, seguits pels de menors

de 14 anys. A l’Anoia el pes d’aquesta franja de menors de 14 anys és superior que no la mitjana

catalana, on tenen major presència els majors de 14 anys en endavant.

Gràfic 2.31.- Població resident a l’estranger per edats. Anoia i Catalunya (2017)


1.9

75

215

536

812

109

240

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

Conca d'Òdena Alta Anoia Anoia Sud

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

23,70

19,85

23,55

25,28

38,26

40,07

14,49

14,80

Anoia

Catalunya

De 0 a 14 De 15 a 34 De 35 a 65 De 65 i +

Capítol 2



En quan a l’evolució els darrers anys a l’Anoia, veiem com tendeix a disminuir el pes de la població

majors de 65 anys, mentre que augmenten els de menor edat. El 2017, el pes del grup de menors

de 14 anys ja supera el de 15 a 34 anys.

Gràfic 2.32.- Evolució de la població de l’Anoia resident a l’estranger per edats (2009-2017)


Per països de residència, tenim que l’estat on resideixen més anoiencs és a França, seguit de

l’Argentina, Bèlgica, Alemanya, Xile i Andorra. En general predominen els països europeus i

americans. En els darrers anys països com Xile o Bèlgica han vist augmentar el seu pes com a

destinació.

12,58

14,96

15,01

18,27

18,54

20,77

20,99

22,85

23,70

24,63

25,21

25,30

24,13

23,92

23,76

24,37

24,39

23,55

37,81

36,47

37,07

36,91

38,49

38,27

38,68

37,88

38,26

24,98

23,36

22,62

20,70

19,05

17,20

15,96

14,88

14,49

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

De 0 a 14 De 15 a 34 De 35 a 65 De 65 i +



Taula 2.2.- Població de l’Anoia resident a l’estranger segons país de residència (2017)

País de residència Homes Dones Total Rànquing

2017 Diferència R2009-17

França 213 180 393 1 1

Argentina 175 194 369 2 -1

Bèlgica 164 139 303 3 14

Alemanya 139 98 237 4 0

Xile 71 88 159 5 3

Andorra 75 68 143 6 -3

Estats Units, els 60 71 131 7 0

Regne Unit 58 55 113 8 1

Mèxic 54 46 100 9 -4

Itàlia 17 47 64 10 1

Brasil 34 25 59 11 -2

Suïssa 23 25 48 12 2

Equador 24 22 46 13 0

Colòmbia 25 21 46 13 3

República Dominicana 21 22 43 15 16

Veneçuela 20 21 41 16 -5

Països Baixos 17 22 39 17 -5

Bolívia 14 19 33 18 11

Cuba 9 18 27 19 -5

Perú 14 12 26 20 5

Uruguai 12 12 24 21 -2

Noruega 9 11 20 22 9

Canadà 12 6 18 23 -5

Irlanda 6 11 17 24 -2

Marroc 6 11 17 24 7

Suècia 7 9 16 26 -4

Portugal 7 8 15 27 -6

Guatemala 7 7 14 28 -4

Xina 7 7 14 28 -2

Dinamarca 3 10 13 30 1

Costa Rica 3 8 11 31 -5

Japó 5 6 11 31 0

Panamà 8 2 10 33 -7

Paraguai 4 5 9 34 -15

Austràlia 2 6 8 35 -6

Àustria 2 6 8 35 -4

Luxemburg 4 4 8 35 -4

Emirats Àrabs Units, els 3 4 7 38 -7

Israel 2 2 4 39 -8

Turquia 1 0 1 40 -9

Resta països 42 19 61

Total 1.379 1.347 2.726

Font: Idescat

Capítol 2



Gràfic 2.33.- Evolució del pes dels principals països de residència dels anoiencs a l’exterior (2009-2017)


Així, analitzant les taxes de creixement dels darrers anys, veiem com aquesta és especialment

destacada a estats com França, Alemanya, Argentina...

En quan a la distribució per sexes, veiem una diferent distribució per països, amb una major

presència de dones en destinacions com Argentina, Xile, Estats Units, Itàlia...

Gràfic 2.34.- Població de l’Anoia resident a l’estranger per sexe i principals països de residència (2017)


0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00


França Argentina Bèlgica Alemanya Xile Andorra

213

175

164

139

71

75

60

58

54

17

34

180

194

139

98

88

68

71

55

46

47

25

França

Argentina

Bèlgica

Alemanya

Xile

Andorra

Estats Units, els

Regne Unit

Mèxic

Itàlia

Brasil

Homes Dones

Capítol 2



Capítol 3 L’Anoia: estructura econòmica

Capítol 3

L’Anoia: estructura econòmica




3.1- Activitat econòmica i sectors

L’any 2016, el VAB1 continua creixent; així l’Anoia va tenir un increment de 3,8, situant-se

lleugerament per sobre del creixement català, situat en 3,4. Es repeteix, doncs, la tendència de

l’any passat. En els dos darrers anys, el creixement experimentat a la comarca és lleugerament

superior a la mitjana catalana.

Gràfic 3.1.- Evolució del VAB a l’Anoia i Catalunya (2008-2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA-CX

Durant el 2016, el creixement ha vingut de l’augment dels serveis (3,8) i de la indústria (3,3). La

construcció es queda en un 2,2, mentre que l’agricultura experimenta una taxa molt alta (17), però

té poca incidència en l’economia de la comarca. Si ho comparem amb l’evolució catalana, a l’Anoia

l’agricultura i serveis es situen per sobre la mitjana (10,1 i 3,1 respectivament), mentre que la

indústria i construcció ho fan per sota (4 i 3,2 respectivament).

1 El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant un període considerat. Es tracta d’un

intent d’aproximació al PIB comarcal. Servei d’estudis BBVA-CX, Anuari Econòmic Comarcal 2016 – BBVA, Barcelona, 2017, dirigit pel catedràtic Josep Oliver.

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6


Anoia Catalunya

https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/sd/Anuari-Economic-Comarcal-2017.pdf

Capítol 3



Gràfic 3.2.- Creixement del VAB a l’Anoia i Catalunya (2016)


El sector serveis continua essent el predominant al VAB, amb un pes molt significatiu de la

indústria. Aquesta és element diferencial de l’estructura productiva de la comarca de l’Anoia, que

s’ha mantingut els darrers anys.

Gràfic 3.3.- Composició del VAB de l’Anoia (2016)


17,00

3,30 2,1

3,8

10,10

4,00 3,20 3,10

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Anoia Catalunya

2,2

35,4

6

56,4




Així doncs, hi continua havent un diferencial entre l’estructura del VAB anoienca i catalana, ja que

a la comarca hi ha un predomini superior de la indústria en detriment del sector serveis, que

pràcticament dobla la mitjana catalana. Val a dir que la construcció, com també l’agricultural,

tenen un pes més destacat a l’Anoia que no a Catalunya.

Gràfic 3.4.- Estructura del VAB de l’Anoia i Catalunya (2016)


L’estructura del VAB ha canviat en els darrers anys. Així, la construcció ha caigut a la meitat (ha

passat del 12% al 6%) mentre que la indústria ha patit algunes oscil·lacions, que finalment l’han

situat en termes similars al 2008. Els serveis, en canvi, han augmentat el seu pes en gairebé un 5%

en aquests anys. Finalment l’agricultura ha patit també petits canvis, però en termes generals s’ha

situat al voltant del 2%.

2,2

0,9

35,4

20,7

6

4,7

56,4

73,7

Anoia

Catalunya


Capítol 3



Gràfic 3.5.- Evolució de l’estructura del VAB a l’Anoia (2008-2016)


1,86

2,41

2,8

2,63

2,48

2,86

1,54

1,6

2,2

34,65

31,19

31,8

32,61

32,6

32,93

36,33

37,2

35,4

12,4

12,26

11,3

12,57

11,75

10,38

9,55

6,4

6

51,09

54,15

54,1

52,19

53,16

53,51

52,58

54,8

56,4

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016




3.2- Competitivitat comarcal

Un any més, recollim les dades de competitivitat comarcal de l’índex adEg2. Aquest índex estableix

diferents factors per tal de mesurar aquesta competitivitat. Es basa en el fet que els diferents

territoris posseeixen un avantatge competitiu en funció de diferents eixos. El primer són els

factors de producció que condicionen l’aparició i desenvolupament de clústers regionals, que són

resultat de les economies d’aglomeració. El segon són factors que contribueixen als avantatges

distributius i finalment hi ha els factors que determinen les condicions de la demanda.

Gràfic 3.6.- Evolució de la posició de l’Anoia en l’índex adEg (2003-2016) 3

Font: Diputació de Barcelona - Activa Prospect i Índex ADEPG 2016 de competitivitat territorial

2 L’índex adEg, desenvolupat inicialment per l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

(ADEPG), analitza anualment els factors de competitivitat de l’economia de les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès. És un indicador sintètic que permet ordenar les diferents comarques en termes de competitivitat. L’any 2014 la Diputació de Barcelona va realitzar l’estudi La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013, a través de l’utilització d’aquest índex, amb l’ajuda tècnica de la consultora Actíva Prospect, per a la totalitat de les comarques catalanes. A més, l’informe analitza les condicions de l’entorn comarcal que afavoreixen la competitivitat de les empreses i n’estableix un rànquing comarcal, a partir de 45 indicadors diferents. Per a l’any 2016, les dades estan extretes de l’informe Índex ADEPG 2017 de competitivitat territorial realitzat dut a terme per Actíva Prospect i la Diputació de Barcelona, a iniciativa de del l’Associació d’Empresaris Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès – 2017. 3 L’any 2009 es realitza un canvi important en la construcció de l’índex incorporant millores pel que fa al sistema de

càlcul i en el conjunt dels indicadors, fet que comporta canvis en la posició relativa d’algunes comarques. En l’edició corresponent al 2016 hi ha canvis importants en els indicadors que operativitzen l’Índex amb la finalitat d’aproximar millor el concepte de competitivitat.

14 15 15

14 16

17

20 19 19

21

25 25 23

18

0

5

10

15

20

25

30

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

https://www.diba.cat/documents/36150622/36294022/La+competitivitat+comarcal+a+la+prov+de+BCN+a+examen.pdf/773d3ea8-7f7a-46ee-b783-7b1fcabe41f4

https://www.diba.cat/documents/36150622/36294022/La+competitivitat+comarcal+a+la+prov+de+BCN+a+examen.pdf/773d3ea8-7f7a-46ee-b783-7b1fcabe41f4

http://www.fegp.cat/comunicats/index17.pdf


Capítol 3



L’any 2016 els resultats de l’Anoia són francament positius, passant del lloc 23 al 18. En els dos

darrers anys, ha escalat 7 posicions. Aquestes diferències, que en part també s’expliquen pel canvi

de metodologia4, es reforcen amb el bon comportament d’infrastructures i comunicacions (que

guanya 6 posicions respecte l’any anterior), disponibilitat de sòl (que en guanya 12) , volum de

mercat i d’activitat (en guanya 8) i esperit emprenedor i dinàmica empresarial (que en guanya 5).

La resta de factors es mantenen en termes força similars a l’any anterior. En sentit negatiu,

trobem una caiguda de dos llocs en el camp de la innovació.

Gràfic 3.7.- Posició de l’Anoia en els diferents factors de competitivitat de l’índex ADEG (2016)5

Font: Índex ADEPG 2016 de competitivitat territorial

4 En els resultats del 2016, s’han introduït fins a set indicadors nous, alguns força rellevants pel fet que guarden una

relació més directa amb aspectes com l’emprenedoria, la innovació o la disponibilitat de sòl, elements que no quedaven prou ben caracteritzats en les edicions anteriors i que eren objecte sovint de debat metodològic. Informe adEG17, pàg.2. 5 Per a veure un anàlisi més detallat dels factors i de les conseqüències que se’n deriven, podeu consultar l’Informe

econòmic anual – l’Anoia (edicions de 2014, 2015 i 2016) així com l’estudi complet de la Diputació de Barcelona, La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013.

37 33

28

14 10

15 16 17 17

24

0 5

10 15 20 25 30 35 40

Sost

enib

ilita

t so

cial

Sost

enib

ilita

t m

edia

mb

ien

tal

Qu

alif

icac

ió d

els

recu

rso

s h

um

ans

Infr

astr

uct

ure

s d

e tr

ansp

ort

s i c

om

un

icac

ion

s

Dis

po

nib

ilita

t d

e sò

l i e

spai

p

er a

ctiv

itat

ec.

Dis

po

nib

ilita

t d

e p

ols

de

des

envo

lup

amen

t

Acc

és a

ls m

erca

ts d

e cl

ien

ts i

pro

veid

ors

Inn

ova

ció

, des

envo

lup

amen

t te

cno

lògi

c

Vo

lum

de

mer

cat

i d'a

ctiv

itat

Esp

erit

em

pre

ned

or

i d

inam

ism

e em

pre

sari

al



Gràfic 3.8.- Posició de l’Anoia en els diferents factors de competitivitat de l’índex ADEG (2013-2016)


Taula 3.1.- Evolució de la posició dels diferents factors de competitivitat de l’índex ADEG de l’Anoia (2013-2016)


Factor Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Dif. 13-16

Sostenibi l i tat socia l 38 37 38 37 1

Sostenibi l i tat mediambiental 35 34 34 33 2

Qual i ficació dels recursos humans 26 28 28 28 -2

Infrastructures de transports i comunicacions 22 22 20 14 8

Disponibi l i tat de sòl i espai per activi tat ec. 22 21 22 10 12

Disponibi l i tat de pols de desenvolupament 16 16 16 15 1

Accés a ls mercats de cl ients i proveidors 23 23 17 16 7

Innovació, desenvolupament tecnològic 15 15 15 17 -2

Volum de mercat i d'activi tat 23 20 25 17 6

Esperi t emprenedor i dinamisme empresaria l 39 38 29 24 15

0

10

20

30

40 Sostenibilitat social

Sostenibilitat mediambiental

Qualificació dels recursos humans

Infrastructures de transports i

comunicacions

Disponibilitat de sòl i espai per activitat ec.

Disponibilitat de pols de desenvolupament

Accés als mercats de clients i proveidors

Innovació, desenvolupament

tecnològic

Volum de mercat i d'activitat

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Capítol 3



3.3.- La innovació a l’Anoia

Finalment, també recollim alguns resultats relatius a l’Anoia, extrets de l’actualització de l’estudi

Els sistemes d’innovació comarcals a la demarcació de Barcelona. Resultats pel període 2013-

20166, promogut per la Diputació de Barcelona. Aquest informe, que recull aspectes que ja hem

exposat a l’apartat de competitivitat (ja que en part segueix el mateix model), analitza més al

detall els factors d’innovació i fa una actualització d’un estudi anterior del 20147.

D’entre les 42 comarques catalanes, l’any 2016 l’Anoia ocupava la posició 17 en el rànquing. En els

darrers anys, l’Anoia ha patit oscil·lacions, amb alguns avanços i retrocessos en la posició global.

Gràfic 3.9.- Posició de l’Anoia en el rànquing de l’índex d’innovació comarcal (2009-2016)

Font: Diputació de Barcelona - Activa Prospect

La posició en el rànquing ve donada per les valoracions més aviats discretes en molts dels aspectes

analitzats (amb forces similituds amb l’Alt Penedès). Així les valoracions en recursos humans i el

capital humà no són gaire bones. A més registra un escàs desenvolupament pel que fa a l’eficàcia i

els resultats de la innovació. En l’apartat de punts forts, cal destacar que la producció d’invencions

és de les més destacades del panorama català (4a posició), així com la proximitat amb

infraestructures cientificotecnològiques.

6 Activa Prospect - Diputació de Barcelona (2017).- Els sistemes d’innovació comarcals a la demarcació de Barcelona.

Resultats pel període 2013-2016. Elaboració d’un índex sintètic a nivell comarcal. Conceptualització, disseny i resultats pel període 2013-2016. També s’han produït alguns canvis en els índexs de mesura (pàg. 9). 7 Activa Prospect - Diputació de Barcelona (2014).- Els sistemes d’innovació comarcals a la província de Barcelona.. Veure

també Informe Econòmic Anual – L’Anoia 2014.

16 17 19 18

16 15 16 17

0

5

10

15

20

25

30

35

40


https://www.diba.cat/documents/36150622/40587729/Els+Sistema%C3%A8s+d'innovaci%C3%B3+comarcals+a+la+demarcaci%C3%B3+de+Barcelona/613b95f6-7dda-4808-9f31-06d8d7b00a58


http://observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2016/12/Informe-2014.pdf



L’informe també destaca la diversificació de l’economia anoienca (3a comarca en diversificació

productiva), així com l’oferta d’institucions educatives, essent l’Anoia la 12a comarca amb l’oferta

més diversificada. Finalment, en quan a la innovació, si ens fixem en la protecció de la innovació,

és una de les comarques millor situades. En canvi, en producció de béns i serveis innovadors, els

resultats són força més negatius. En definitiva, l’estudi detecta algunes dificultats per fer una

transició cap a un model productiu amb major pes d’activitats intensives en coneixement8.

Gràfic 3.10.- Posició de l’Anoia en cadascun dels factors d’innovació (2016)


Gràfic 3.11.- Posició de l’Anoia en cadascun dels factors d’innovació (2016)


8 Podeu veure les pàgines 42-49 del mateix estudi, amb les conclusions i orientacions per a l’Anoia.

35 38

20

12 12

25

9

18

8 4

27

0 5

10 15 20 25 30 35 40

Hab

ilita

t p

er in

no

var

Cap

acit

ats

per

cre

ar i

atra

ure

tal

ent

Cap

acit

ats

per

cre

ar i

com

par

tir

con

eixe

men

ts

Cap

acit

ats

per

co

l·lab

ora

r i t

ran

sfer

ir c

on

eixe

men

ts

i in

no

vaci

on

s

Act

ivta

ts c

om

pl.

de

sup

ort

a la

inn

ova

ció

Infr

astr

uct

ure

s TI

C i

de

com

un

icac

ió

Infr

astr

uct

ure

s ci

enti

fico

tecn

olò

giq

ues

Exig

ènci

a d

els

mer

cats

Inic

iati

va i

du

r a

bo

n p

ort

in

no

vaci

on

s

Pro

du

cció

d'in

ven

cio

ns

Pro

du

cció

i ex

po

rtac

ió d

e b

ens

i ser

veis

inn

ova

do

rs

0

10

20

30

40

Habilitat per innovar

Capacitats per crear i atraure talent

Capacitats per crear i compartir …

Capacitats per col·laborar i …

Activtats compl. de suport a la innovació

Infrastructures TIC i de comunicació

Infrastructures cientificotecnològiques

Exigència dels mercats

Iniciativa i dur a bon port innovacions

Producció d'invencions

Producció i exportació de bens i serveis …

Capítol 3



Capítol 4 Mercat laboral

Capítol 4

Mercat laboral




4.1. Ocupació

Un any més, les afiliacions a la seguretat social augmenten, consolidant així la tendència dels

darrers anys. A l’Anoia, l’any 2017 hi havia registrades 33.034 afiliacions a la Seguretat Social, 659

més que el 2016, el que suposa un creixement global del 2,04 respecte l’any anterior. A nivell de

Catalunya, el creixement ha estat de 3,52 respecte l’any anterior, per tant la xifra de l’Anoia es

situa per sota d’aquesta. Durant els darrers anys, el volum total d’afiliacions de l’Anoia ha seguit

una dinàmica força paral·lela a la catalana, amb indicadors una mica per sota. Tot i així, el 2017,

després de la millora de l’any anterior, el comportament a l’Anoia es situa altre cop per sota

mitjana catalana.

Gràfic 4.1.- Evolució de la variació interanual del total d’afiliats a l’Anoia i Catalunya (2009-2017)


En quan a l’evolució dels dos règims a l’Anoia (assalariats i autònoms), veiem com en els primers

anys de la sèrie són negatives i a partir del 2014, es converteixen en positives, essent la taxa dels

assalariats per sobre de la dels autònoms. En els anys posteriors continua aquesta tendència, si bé

el creixement dels assalariats el 2017 és d’un 2,83, que compensa en bona part la caiguda dels

autònoms, que decreix en -0,43, trencant la tendència a l’alça iniciada el 2013.

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.2.- Evolució de la variació interanual de l’ocupació per règim a l’Anoia (2009-2017)


De les 33.034 afiliacions a l’Anoia, 25.184 ho eren en règim general d’assalariat i 7.850 ho eren en

règim d’autònoms. Per règim, veiem com en el cas de l’agricultura és l’únic on el règim autònom

es troba per sobre el règim d’assalariats. En canvi, la indústria és l’àmbit on més clarament es

mostra la superioritat dels assalariats.

Gràfic 4.3.- Nombre d’afiliacions a l’Anoia per règim i sector (2017)


-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00


Assalariats Autònoms

84

8.164

1.630

15.306

413

1.015

1.069

5.353





Gràfic 4.4.- Distribució dels llocs de treball assalariat i autònom de l’Anoia per sectors i règim (2017)


En els darrers anys la xifra d’assalariats ha tendit a reduir-se, assolint el mínim l’any 2012. A partir

d’aleshores experimenta una lleugera recuperació. Els autònoms segueixen una evolució similar,

tot i que la seva recuperació dels darrers anys queda lluny dels primers anys de la sèrie. El total

d’afiliacions experimenta el punt més baix el 2013 i en l’actualitat encara es troba lluny de la xifra

del 2008.

Gràfic 4.5.- Evolució dels llocs de treball assalariat i autònom. Anoia (2008-2017)


16,90

88,94

60,39

74,09

83,10

11,06

39,61

25,91

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis


27

.243

24

.905

24

.919

23

.440

22

.010

21

.822

22.285

23

.178

24

.491

25

.184

8.8

71

8.2

85

8.0

78

7.916

7.6

36

7.6

45

7.704

7.8

76

7.884

7.8

50

0 2.500 5.000 7.500

10.000 12.500 15.000 17.500 20.000 22.500 25.000 27.500 30.000 32.500 35.000 37.500 40.000

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


Capítol 4

Mercat laboral


L’any 2017, els assalariats (afiliacions en règim d’assalariat) van augmentar a l’Anoia en 693

persones respecte l’any anterior, el que suposa una taxa de creixement del 2,83. Es continua amb

la tendència positiva dels darrers anys, però amb un creixement menor. A l’agricultura trobem 84

llocs de treball; a la indústria 8.164 llocs de treball; a la construcció 1.630 llocs de treball i als

serveis 15.306 llocs de treballs.

Continua mantenint-se el diferencial amb la mitjana catalana, ja que a l’Anoia els assalariats a la

indústria són un percentatge força superior a la mitjana catalana (el doble), mentre que a nivell

d’assalariats als serveis, també hi ha una notable diferència, amb un major pes en el cas català.

Gràfic 4.6.- Comparació de l’estructura de llocs de treball assalariat a l’Anoia i Catalunya (2017)


L’evolució dels assalariats és força negativa a l’inici de la sèrie, tot i que es corregeix en els darrers

anys. Així, el 2014 s’inicia una tendència positiva, que arriba al seu màxim al 2016. Els resultats del

2017 són inferiors als de l’any anterior, així com també a la mitjana catalana, que per aquest any

es situa en 4,27.

0,33

32,42

6,47

60,78

0,34

16,25

4,70

78,72


Anoia Catalunya



Gràfic 4.7.- Taxes de variació de llocs de treball assalariat a l’Anoia i Catalunya (2009-2017)


Per municipis1, Igualada és la població que concentra més assalariats, seguida de la Pobla,

Masquefa, Piera i Òdena. En quan a sectors, en la majoria de municipis el sector principal és el

sector serveis, mentre que a d’altres municipis molt localitzats (Òdena, la Pobla, la Torre,...) ho és

la indústria. Tant sols a La Llacuna el sector principal d’assalariats és la construcció.

1 Hem de tenir en compte que parlem d’afiliacions d’assalariats segons la ubicació del compte de cotització

(Idescat).

-8,5

8

0,0

6

-5,9

4

-6,1

0

-0,8

5

2,1

2

4,0

1

5,6

6

2,8

3

-5,2

3

-0,5

5

-3,4

9

-4,2

2

-0,4

7

3,1

3

4,3

6

4,4

8

4,2

7

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Mapa 4.1.- Afiliacions d’assalariats a l’Anoia per municipi i sector principal (2017)


Com veiem, hi ha creixements en quasi tots els sectors, excepte en l’agricultura. Destaca el

creixement d’assalariats experimentat en la construcció, que es situa en el 20,3 a la comarca, més

del doble que la mitjana catalana. En canvi, els creixements experimentats per la indústria i els

serveis es situen per sota aquesta mitjana. Finalment, veiem com l’agricultura presenta una

caiguda (del -10,6), quan la tendència catalana ha estat a augmentar (en un 3,45).



Gràfic 4.8.- Taxes de variació de llocs assalariats per sectors a l’Anoia i Catalunya (2017)


En quan al pes dels diferents sectors, veiem com en els darrers anys han crescut notablement el

pes dels assalariats del sector serveis, disminuint la importància de sectors com la indústria, o bé la

construcció (que en aquests anys passa a ser menys de la meitat que el 2008). Tot i això en el

darrer any la construcció recupera pràcticament un 1% del seu pes respecte l’any anterior.

Gràfic 4.9.- Evolució del pes dels llocs assalariats per sectors a l’Anoia (2008-2017)


-10,64

1,13

20,38

2,24 3,45 3,35

8,07

4,25


Anoia Catalunya

0,21 0,22 0,44 0,40 0,41 0,44 0,44 0,36 0,38 0,33

38,91 36,41 35,70 35,19 35,24 35,12 34,32 33,66 32,96 32,42

10,42 9,62 8,76 7,68 5,73 5,31 5,24 5,55 5,53 6,47

50,45 53,75 55,11 56,73 58,61 59,13 60,00 60,42 61,12 60,78

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


Capítol 4

Mercat laboral


Pel que fa als autònoms, l’any 2017 van disminuir en 34 llocs respecte el 2016, el que suposa un

davallada de -0,43. En aquest sentit, hi havia 413 llocs de treball a l’agricultura; 1.015 a la

indústria; 1.069 a la construcció i 5.353 al sector serveis.

Tot i que el sector dominant en ambdós casos són els serveis, l’Anoia té un percentatge superior

d’autònoms a l’agricultura, a la indústria i a la construcció, mentre que a nivell català hi ha una

presència més alta en el cas dels serveis.

Gràfic 4.10.- Comparativa de l’estructura de llocs de treball autònom. Anoia i Catalunya (2017)


Des de l’any 2009, el comportament dels autònoms va tenir una tendència negativa fins el 2013,

on comença a augmentar any rere any, arribant al seu màxim al 2015. Els resultats dels dos darrers

anys dibuixen una tendència a la baixa, ja que el comportament de l’Anoia es situa per darrera de

la taxa catalana.

5,26

12,93 13,62

68,19

4,31 8,72

12,12

74,84


Anoia Catalunya



Gràfic 4.11.- Taxes de variació de llocs de treball autònom a l’Anoia i Catalunya (2009-2017)


Aquest decreixement s’experimenta en els quatre sectors, destacant la caiguda que es produeix en

l’agricultura (-2,36) que segueix la tendència catalana. En canvi a la indústria i construcció es

donen davallades del -0,39 i -0,19, mentre que a nivell català la tendència és a un lleuger

creixement. En el cas dels serveis, tot i que a nivell català no hi ha variació, a l’Anoia també hi ha

una davallada del -0,34.

Gràfic 4.12.- Taxes de variació de llocs de treball autònom per sectors a l’Anoia i Catalunya

(2017)


-6,6

1

-2,5

0

-2,0

1 -3

,54

0,1

2

0,7

7

2,2

3

0,1

0

-0,4

3

-5,0

1

-1,8

7

-1,4

6

-1,9

7

0,3

4

2,2

7

1,3

6

1,0

7

0,0

3

-8,00

-7,00

-6,00

-5,00

-4,00

-3,00

-2,00

-1,00

0,00

1,00

2,00

3,00


Anoia Catalunya

-2,36

-0,39 -0,19

-0,34

-2,01

0,69 0,48

0,00


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la distribució per municipis, veiem com Igualada concentra la major part dels autònoms,

seguit per Piera i Vilanova del Camí. En quan a sectors, el principal en la majoria de municipis és el

sector serveis, mentre que en bona part de l’Alta Anoia el sector principal correspon a

l’agricultura.

Mapa 4.2.- Llocs de treball autònom a l’Anoia per municipi i sector principal (2017)


Si analitzem els diferents subsectors econòmics2, tenim que el sector agrari es caracteritza per un

predomini dels autònoms. En total, el sector compta amb 497 afiliats, dels quals un 83% són

autònoms i un 18% assalariats. És l’únic sector on els autònoms predominen sobre els assalariats.

2 Es pot veure un anàlisi més detallat dels subsectors, així com la seva evolució en els darrers anys, al capítol 5.2.



El sector industrial de l’Anoia comptava l’any 2017 amb 9.179 afiliats, dels quals la immensa

majoria (un 89%) eren assalariats. La branca que concentrava més ocupació era la de les indústries

del paper, amb 1.226 assalariats seguida de la fabricació de productes metàl·lics, amb 1.135

treballadors, les indústries tèxtils 697 amb treballadors,i el cuir i calçat amb 584.

Gràfic 4.13.- Principals subsectors industrials d’assalariats. Anoia (2017)


Els subsectors que han experimentat un millor comportament durant el darrer any han estat el de

fabricació de vehicles del motor, amb una taxa de més del 300%, provocada per un augment de

348 assalariats. També han tingut un comportament positiu les indústries del paper (amb un

augment del 7), seguit de la indústria de productes alimentaris (5%) i la fabricació de maquinària i

indústries cuir (més de 2,5 ambdues%). En canvi, la confecció i les arts gràfiques han tingut un

comportament negatiu, amb caigudes del -11% i -9% respectivament. Tot i que no és dels sectors

amb més ocupació, destaquem la caiguda del sector de fabricació de productes del cautxú, que

perd 380 assalariats3.

3 Aquestes diferències tan notables respecte l’any passat de sectors com el de vehicles del motor i també en el de

fabricació de productes de cautxú es poden deure a canvis en la ubicació del compte de cotització (alta o baixa a la comarca) o de la classificació de CCAE, per la qual cosa podrien explicar aquestes diferències, més que no pas per la destrucció de llocs de treball.

1.226

1.135

697

584

554

515

514

482

467

440

Indústries del paper

Fabricació de productes metàl·lics, excepte …

Indústries tèxtils

Indústria del cuir i del calçat

Fabricació de maquinària i equips ncaa

Indústries de productes alimentaris

Confecció de peces de vestir

Arts gràfiques i reproducció de suports …

Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics …

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i …

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.14.- Taxa de variació dels principal subsectors industrials d’assalariats. Anoia (2017)


Pel que fa a la construcció, el sector comptava l’any 2017 amb 2.699 afiliats, dels quals un 60%

eren assalariats i la resta autònoms. Aquest sector, després d’anys de pèrdues, continua

recuperant-se i guanya 276 assalariats respecte l’any passat, mentre que la xifra d’autònoms

davalla molt lleugerament.

Finalment, pel que fa al sector serveis, l’any 2017 concentrava 20.659 afiliats, dels quals un 74%

eren assalariats i la resta autònoms. En quan als assalariats, veurem que la majoria es concentren

en el subsector del comerç al detall, amb 2.737 assalariats, seguit dels treballadors a

l’administració, amb 1.513 assalariats i finalment el comerç a l’engròs, les activitats sanitàries i

l’educació concentren 1.449, 1.363 i 1.308 assalariats respectivament.

7,07

1,79

0,43

2,64

2,78

5,10

-10,92

-8,88

-1,06

378,26

2,42

1,13









Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics …

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i …

Resta de sectors industrials

Mitjana indústria



Gràfic 4.15.- Assalariats dels principals subsectors de serveis. Anoia (2017)


Dels subsectors més rellevants, la majoria han experimentat un creixement d’assalariats,

destacant les activitats de serveis socials amb allotjament (5,85), transport terrestre (4,95) i

educació (4,47). En canvi, dels principals sectors, l’únic que decreix és el de serveis a edificis i

activitats de jardineria, amb un -3,64.

Gràfic 4.16.- Taxa de variació dels assalariats dels subsectors dels serveis. Anoia (2017)


2.737

1.513

1.449

1.363

1.308

1.168

573

543

541

530

Comerç al detall, excepte el comerç de …

Administració pública, Defensa i Seguretat …

Comerç a l'engròs i intermediaris del …

Activitats sanitàries

Educació

Serveis de menjar i begudes

Transport terrestre; transport per canonades

Activitats de serveis socials amb allotjament

Activitats administratives d'oficina i altres …

Serveis a edificis i activitats de jardineria

1,75

2,93

3,80

1,34

4,47

0,17

4,95

5,85

3,24

-3,64

1,79

2,24





Educació



Activitats de serveis socials amb allotjament

Activitats administratives d'oficina i altres …

Serveis a edificis i activitats de jardineria

Resta de sectors serveis

Mitjana serveis

Capítol 4

Mercat laboral


4.2.- Població activa i atur

La població activa registrada4 ha patit oscil·lacions en els darrers anys a la comarca. L’any 2017

s’assoleix el màxim històric d’aquesta sèrie, amb més de 54.500 persones, superant el registre del

2008.

Així, de les 54.981 persones que conformen la població activa, 28.227 són homes (un 51,8,%) i

26.302 són dones (un 48,2%).

Gràfic 4.17.- Evolució de la població activa registrada de l’Anoia (2008-2017)5

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes (Diputació de Barcelona)

4 La Població Activa Registrada (ocupats registrats + aturats registrats) és un càlcul implementat per la Xarxa

d’Observatoris de Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona. Es calcula a partir de la Taxa d'atur registral del Departament d'Empresa i Ocupació. De la Taxa d'atur registral s'obté (és difereix) el nombre d'actius registrats totals de cada municipi (veure Hermes de la Diputació de Barcelona). 5 Aquesta sèrie es va iniciar el 2015,, a partir del nou càlcul que oferia la Diputació de Barcelona (Hermes). Va a

substituir la Població activa local estimada, que ja que anteriorment es calculava en la en base al padró municipal i a les taxes d’activitat de l’Enquesta de Població Activa (EPA) provincial. Sembla que la nova metodologia és més acurada i més aproximada a la realitat.

54

.34

8

54

.26

6

53

.76

5

53

.13

6

52

.95

8

52

.58

4

52

.92

9

53

.38

7

53

.98

1

54

.52

9

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

60.000

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017



Mapa 4.3.- Població activa registrada per municipis* – Anoia 2017

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes (Diputació de Barcelona) *Per Bellprat no hi ha dades disponibles per calcular la població activa registrada

Fins a l’any 2013, es donen taxes d’evolució negatives de la població activa registrada, mentre que

en els darrers anys s’inverteix la tendència i l’evolució és positiva, amb augments moderats però

continuats. L’any 2016 el creixement de la població activa fou de 1,11, el més gran de la sèrie i el

2017 aquest és molt similar.

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.18.- Taxes de variació de la població activa registrada de l’Anoia (2009-2017)


L’evolució per sexes durant els darrers anys ha provocat una disminució del pes dels homes (que

passen del 55% al 52%) mentre que el pes de les dones augmenta del 44% al 48%, tot i que encara

és minoritari.

Gràfic 4.19.- Evolució de la població activa registrada de l’Anoia per sexes (2008-2017)


-0,15

-0,92

-1,17

-0,33

-0,71

0,66

0,87

1,11 1,02


55,66

54,73

53,71

53,43

52,70

52,41

52,07

51,79

51,92

51,77

44,34

45,27

46,29

46,57

47,30

47,59

47,93

48,21

48,08

48,23

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Homes Dones



Per franges d’edat, l’any 2017 hi ha 3.513 joves d’entre 16 i 24 anys (un 6%), 9.973 d’entre 25 i 34

anys (18%), 17.052 persones entre 35 i 44 anys (31%), 14.704 d’entre 45 i 54 anys (27%) i

finalment 9.287 de més de 55 anys (un 17%). Com s’observa en el gràfic, el pes de la població jove

tendeix a disminuir en els darrers anys, augmentant el pes de les edats més avançades 6.

Gràfic 4.20.- Evolució de la població activa registrada de l’Anoia per grups d’edat (2008-2017)


Per zones de la comarca, tenim que la major part de la població activa registrada es concentra a la

Conca d’Òdena (talment com la població en general) i ho fa en un 62,6%. A la resta, a l’Anoia Sud

trobem un 32,4% del total de la població activa comarcal, i a l’Alta Anoia en un 5%. En quan a

l’evolució per territoris, en els dos darrers anys hi ha hagut augments a les tres zones,

especialment a l’Anoia Sud.

6 Dades extretes de l’Hermes de la Diputació de Barcelona. Per calcular l’estimació per edats i sexe es fa servir la Mostra

Contínua de Vides Laborals de la Seguretat Social, que ofereix informació, d'una banda, de cadascun dels municipis de més de 40.000 habitants, i de l'altra, del conjunt de la resta de municipis. Per tant, en els municipis de més de 40.000 habitants de la província s'apliquen les distribucions per sexe i edat pròpies del seu municipi obtingudes de la Mostra, mentre que a la resta de municipis s'aplica la distribució per sexe i edat mitjana obtinguda dels municipis menors d'aquest llindar.

8,97

7,71

6,77

6,35

5,85

5,54

5,69

5,62

5,93

6,44

28,52

27,07

25,56

24,37

22,42

20,97

19,90

19,76

18,92

18,29

28,88

29,56

30,65

31,02

31,84

31,95

32,04

32,07

31,85

31,27

20,85

22,06

22,96

23,87

24,88

25,80

26,12

26,12

26,46

26,97

12,78

13,61

14,05

14,39

15,01

15,73

16,25

16,43

16,83

17,03

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

De 16 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 99 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.21.- Evolució de la població activa registrada a l’Anoia per zones (2008-2017)


Així doncs, amb les taxes de variació, observem un augment continuat a l’Anoia Sud en els darrers

anys, mentre que a l’Alta Anoia i a la Conca d’Òdena aquest creixement es dóna de forma més

recent, i capgira tendències negatives anteriors. L’any 2017 es produeix un increment en totes les

zones, tot i que el més notable és a l’Anoia Sud.

Gràfic 4.22.- Taxes de variació de la població activa registrada de l’Anoia per zones

(2009-2017)


2.9

26

2.9

56

2.8

43

2.8

07

2.8

18

2.6

98

2.7

21

2.7

38

2.6

96

2.7

16

35

.03

8

34

.65

7

34

.20

0

33

.66

9

33

.40

2

33

.08

9

33

.31

9

33

.47

5

33

.94

2

34

.12

7

16

.38

4

16

.65

3

16

.72

2

16

.66

0

16

.73

8

16

.79

7

16

.88

9

17

.17

4

17

.34

3

17

.68

6

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


1,03

-1,09

1,64

-3,82

-1,32

0,41

-1,27

-1,55

-0,37

0,39

-0,79

0,47

-4,26

-0,94

0,35

0,85

0,70

0,55

0,62

0,47

1,69

-1,53

1,40

0,98

0,74

0,55

1,98





El desembre de l’any 2017 hi havia 7.928 persones registrades a l’atur a la comarca de l’Anoia. Un

any més es dóna una disminució del nombre total de persones aturades, i s’arriba al nivell més

baix de tota la sèrie. Respecte el desembre del 2016 la reducció ha estat de -825 persones, el que

suposa una reducció de -9,43.

Gràfic 4.23.- Evolució de l’atur registrat7 i de la taxa d’atur registrat a l’Anoia

(desembre 2008-2017)


El major nombre d’aturats a l’Anoia es concentra als municipis d’Igualada, Piera, Vilanova del

Camí, i Santa Margarida de Montbui, tots ells pertanyents a la Conca d’Òdena, excepte Piera que

pertany a l’Anoia Sud. Entre aquests quatre municipis aglutinen el 70% de l’atur registrat a la

comarca.

7 Recomptes de l’atur registrat a 31 de desembre de l’any en curs i taxa d’atur del mateix període, calculada en base a la

població activa registrada.

8.6

71

11

.07

7

10

.49

2

11

.05

3

12

.37

2

11

.95

6

11

.08

6

10

.03

3

8.7

53

7.9

28

0

5

10

15

20

25

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

des. 08 des. 09 des. 10 des. 11 des. 12 des. 13 des. 14 des. 15 des. 16 des. 17

N aturats Taxa atur

Capítol 4

Mercat laboral


Taula 4.1.- Atur a l’Anoia per poblacions (Desembre 2017)*

Municipi Aturats

registrats Variació

anual % variació

anual Taxa d'atur

registrat Variació

anual taxa

Argençola 6 1 20,00 8,22 0,76

Bellprat 0 0 nd 0,00 0,00

Bruc, El 82 -21 -20,39 9,27 -2,60

Cabrera d'Anoia 117 -15 -11,36 22,24 -3,84

Calaf 198 -47 -19,18 12,15 -2,84

Calonge de Segarra 3 0 0,00 2,97 -0,06

Capellades 291 -21 -6,73 11,61 -0,84

Carme 52 0 0,00 14,61 -0,08

Castellfollit de Riubregós 6 -4 -40,00 7,59 -4,75

Castellolí 10 -4 -28,57 3,80 -1,69

Copons 15 -1 -6,25 12,40 -0,72

Hostalets de Pierola, Els 181 -3 -1,63 15,54 -0,65

Igualada 2.501 -231 -8,46 13,34 -1,37

Jorba 35 1 2,94 9,36 -0,11

Llacuna, La 42 -2 -4,55 11,48 0,02

Masquefa 544 -38 -6,53 14,00 -1,45

Montmaneu 2 -1 -33,33 4,65 -2,49

Òdena 209 -35 -14,34 12,61 -2,29

Orpí 4 -4 -50,00 9,30 -7,02

Piera 1.095 -142 -11,48 16,62 -2,68

Pobla de Claramunt, La 140 6 4,48 13,96 0,66

Prats de Rei, Els 15 -8 -34,78 6,20 -3,55

Pujalt 5 2 66,67 5,49 2,27

Rubió 12 7 140,00 18,75 10,28

Sant Martí de Tous 49 4 8,89 9,25 0,40

Sant Martí Sesgueioles 12 0 0,00 8,28 -0,42

Sant Pere Sallavinera 1 -1 -50,00 1,69 -1,69

Santa Margarida de Montbui 879 -75 -7,86 19,08 -1,61

Santa Maria de Miralles 7 1 16,67 15,22 2,45

Torre de Claramunt, La 273 -35 -11,36 17,72 -2,30

Vallbona d'Anoia 87 -14 -13,86 13,10 -2,56

Veciana 3 2 200,00 4,35 2,83

Vilanova del Camí 1.052 -147 -12,26 17,37 -2,23

Anoia 7.928 -825 -9,43 14,54 -1,67 Font: Diputació de Barcelona. Hermes – Observatori del Treball i Model Productiu (Generalitat de Catalunya)

*Dades a 31 de desembre de 2017. La variació anual es mesura respecte a la dada a desembre de 2016



Mapa 4.4.- Taxes d’atur registrat als diferents municipis de l’Anoia (desembre 2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori del Treball i Model Productiu

El desembre del 2017, les taxes d’atur més elevades són les de Cabrera d’Anoia (22,24), Santa

Margarida de Montbui (19,08%), La Torre de Claramunt (17,72%), Vilanova del Camí (17,37%) i

Piera (16,62). La capital, Igualada, es situa en un 13,34%. Prenent com a base aquest càlcul, la

mitjana comarcal es situa en el 14,54, mentre la mitjana de les comarques barcelonines és 11,39 i

del total de comarques catalanes és 11,8.

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.24.- Evolució del nombre de persones a l’atur a l’Anoia (desembre 2008-2017)


Com veiem, des del 2013 es ve produint una reducció continuada de les persones registrades a

l’atur, el màxim de les quals es dóna el 2016. El darrer any la reducció ha estat de 825 persones i la

taxa d’atur també es redueix en un -1,67.

Gràfic 4.25.- Variació absoluta de persones a l’atur i de la taxa d’atur a l’Anoia

(desembre 2009-2017)


8.6

71

11

.07

7

10

.49

2

11

.05

3

12

.37

2

11

.95

6

11

.08

6

10

.03

3

8.7

53

7.9

28

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

2.4

06

-58

5

56

1

1.3

19

-41

6

-87

0

-1.0

53

-1.2

80

-82

5

-3,00

-2,00

-1,00

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

-1.500

-1.000

-500

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

Variació abs. atur Variació taxa d'atur



Si comparem l’evolució de la variació de l’atur produïda a l’Anoia i Catalunya, veurem com tant els

creixements com els reduccions d’aturats es succeeixen de manera força paral·lela. Val la pena

destacar que el 2012 es produeix un augment més significatiu a l’Anoia i, a partir d’aleshores,

l’evolució anual va força en paral·lel. El 2017 la reducció a l’Anoia és lleugerament superior a la

catalana, com també passa l’any anterior.

Gràfic 4.26.- Taxa de variació de persones a l’atur– Anoia i Catalunya (desembre 2009-2017)


En quan a l’evolució de la taxa, trobem que en el període analitzat l’Anoia es troba sempre amb

índexs superiors. Tot i així, al diferència ha passat de més de 4 punts per sobre a estar per sota

dels 3 punts8.

8 Aquí prenem com a referència per la taxa d’atur catalana la taxa d’atur registral, que ofereix trimestralment

l’Observatori d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

27

,75

-5,2

8

5,3

5

11

,93

-3,3

6

-7,2

8

-9,5

0

-12

,76

-9,4

3

32

,73

0,1

6

9,1

7

5,3

3

-3,4

1

-7,8

3

-10

,47

-12

,03

-7,8

5

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.27.- Evolució de la taxa d’atur registral a l’Anoia i Catalunya (desembre 2008-2017)


Les reduccions anuals de la taxa d’atur són força similars en els darrers anys, amb una reducció

lleugerament més gran a l’Anoia.

Gràfic 4.28.- Variació de la taxa d’atur - Anoia i Catalunya (desembre 2009-2017)


15

,95

20

,41

19

,51

20

,80

23

,36

22,74

20

,95

18

,79

16

,21

14

,54

11,91

15

,89

16

,00

17

,66

18

,81

18

,39

16

,83

14

,93

12,99

11,80

0,00

2,50

5,00

7,50

10,00

12,50

15,00

17,50

20,00

22,50

25,00

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

Anoia Catalunya

4,4

6

-0,9

0

1,2

9

2,5

6

-0,6

2

-1,7

9

-2,1

5

-2,5

8

-1,6

7

3,9

7

0,1

2

1,6

6

1,1

4

-0,4

2

-1,5

6

-1,9

1

-1,9

3

-1,1

9

-3,00

-2,00

-1,00

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

Anoia Catalunya



Tot seguit, comentem alguns dels aspectes més significatius de la composició de l’atur a l’Anoia.

Per sexes, veiem com l’estructura de l’atur a l’Anoia i a Catalunya difereix en el major pes de les

dones a nivell anoienc (amb un 61%), mentre que a nivell català aquest major pes de les dones no

és tan significatiu.

Gràfic 4.29.- Distribució de l’atur per sexes a l’Anoia i Catalunya (desembre 2017)


En quan a l’evolució de la distribució de l’atur per sexes, veiem com el predomini de les dones es

va accentuant en els darrers anys, superant ja la xifra del 60%.

Gràfic 4.30.- Evolució de la distribució d’atur registrat per sexe a l’Anoia (desembre 2008-2017)


39,91

44,33

60,09

55,67

Anoia

Catalunya

Home Dona

51,06

49,75

52,70

51,56

51,59

52,66

54,89

57,41

58,93

60,09

48,94

50,25

47,30

48,44

48,41

47,34

45,11

42,59

41,07

39,91

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

Dones Homes

Capítol 4

Mercat laboral


Per grups d’edat, les diferències són més aviat minses; potser el més significatiu és que a l’Anoia hi

ha un major pes dels menors de 25 anys.

Gràfic 4.31.- Distribució de l’atur per grups d’edat a l’Anoia i Catalunya (desembre 2017)


En quan a la seva evolució a la comarca, veiem com s’eixampla amb el temps el grup de 40 a 54

anys en detriment del grup de 25 a 39 anys. També el grup de majors de 54 anys es va fent gran,

mentre que hi ha una disminució del percentatge dels grups més joves respecte el total.

Gràfic 4.32.- Evolució de la distribució de l’atur per edats a l’Anoia (desembre 2008-2017)


7,37

6,41

26,66

28,03

37,03

37,76

28,94

27,79

Anoia

Catalunya

Menors de 25 De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys Majors de 54 anys

11,65

9,97

8,72

9,13

8,40

7,83

7,85

7,76

7,31

7,37

42,22

41,34

39,25

37,68

35,16

32,69

29,86

28,34

26,71

26,66

28,27

31,36

34,07

34,93

37,59

38,51

38,83

38,39

38,23

37,03

17,86

17,33

17,96

18,26

18,85

20,97

23,46

25,51

27,75

28,94

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

Menors de 25 anys De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys Majors de 54 anys



Segons l’ocupació anterior, podem veure que a l’Anoia hi ha un major pes d’aquells que provenen

de la indústria (un 6,5% més que no a nivell de Catalunya), mentre que en el cas català es donen

percentatges majors dels provinents de la construcció i dels serveis. Això és fruit també de la

composició del propi teixit empresarial.

Gràfic 4.33.- Distribució de l’atur per ocupació anterior a l’Anoia i Catalunya (desembre 2017)


Si ens fixem en la seva evolució a l’Anoia, veiem una lleugera disminució percentual d’aquells

aturats provinents de indústria, i un augment dels provinents del sector serveis. També es dóna

una reducció del pes dels provinents de la construcció.

Gràfic 4.34.- Evolució de la distribució de l’atur per ocupació anterior a l’Anoia (des. 2009-2017)

v Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori del Treball i Model Productiu

2,38

2,51

18,06

11,53

6,77

9,03

63,72

70,58

9,06

6,35

Anoia

Catalunya

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior

1,07

1,28

1,80

2,11

2,27

2,62

2,75

2,40

2,38

30,92

27,10

22,96

22,88

22,30

21,59

20,54

19,51

18,06

14,82

13,59

13,01

13,15

11,02

9,36

7,96

7,00

6,77

46,91

48,91

53,62

54,62

57,19

58,19

59,93

62,25

63,72

6,28

9,12

8,60

7,24

7,23

8,24

8,81

8,83

9,06

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior

Capítol 4

Mercat laboral


Per formació, tenim que el gran gruix d’aturats té estudis secundaris. És de destacar una major

presència d’aturats del grup amb estudis tècnics-professionals a l’Anoia, i una menor dels aturats

amb estudis universitaris.

Gràfic 4.35.- Distribució de l’atur per formació a l’Anoia i Catalunya (desembre 2017)


Segons la durada de la demanda, tenim que a l’Anoia hi ha percentatges superiors dels aturats de

llarga durada, és a dir, d’aquells de més de 24 mesos. En la resta de categories, l’estructura és

força similar, llevat dels de curta durada, on el percentatge és superior a Catalunya.

Gràfic 4.36.- Distribució de l’atur per durada de la demanda a l’Anoia i Catalunya (des. 2017)


4,20

1,80

6,60

12,87

78,00

71,43

6,24

6,09

4,96

7,81

Anoia

Catalunya

Sense estudis o primaris incomp. Primaris complerts

Secundaris Tècnics-professionals superiors

Estudis Universitaris i altres

29

,01

13

,87

7,0

5

6,4

3

4,4

7

4,1

9

3,1

4

2,3

3

29

,50

32

,51

15

,21

7,1

3

5,9

5

4,4

4

3,6

0

2,8

0

2,3

9

25

,96

Fins a 3 mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 a 9 mesos

De 9 a 12 mesos

De 12 a 15 mesos

De 15 a 18 mesos

De 18 a 21 mesos

De 21 a 24 mesos

Més de 24 mesos

Anoia Catalunya



En quan a l’evolució, veiem una disminució paulatina de la presència del grup d’aturats fins a 6

mesos de demanda, tot i que recentment torna a augmentar. També hi ha un increment notable

de la presència d’aturats amb una durada superior als 24 mesos.

Gràfic 4.37.- Evolució de l’atur per durada de la demanda a l’Anoia (desembre 2009-2017)


Per zones, veiem que, lògicament, la Conca d’Òdena és on es concentra el major nombre

d’aturats, degut al seu major pes poblacional i d’activitat.

Gràfic 4.38.- Evolució de l’atur registrat a l’Anoia per zones (desembre 2008-2017)


60,63

46,21

41,55

44,69

40,48

37,54

38,90

39,59

40,47

42,89

17,40

22,79

17,74

17,96

17,41

14,85

13,20

13,58

12,65

13,48

10,96

20,47

23,46

17,05

20,40

20,71

16,61

15,13

15,26

14,13

11,01

10,54

17,26

20,29

21,71

26,90

31,30

31,71

31,62

29,50

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

Fins a 6 mesos De 6 a 12 mesos De 12 a 24 mesos Més de 24 mesos

28

5

37

9

34

9

39

0

50

6

48

1

45

9

39

8

32

8

27

8

5.7

11

7.1

62

6.6

84

7.1

07

7.8

82

7.5

23

6.9

36

6.1

94

5.4

59

4.9

57

2.6

75

3.5

36

3.4

59

3.5

56

3.9

84

3.9

52

3.6

91

3.4

41

2.9

66

2.6

93

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017


Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la taxa d’atur, l’evolució d’aquesta és similar en les tres zones de la comarca, per bé que

la de la Conca d’Òdena i la de l’Anoia Sud són superiors a la de l’Alta Anoia. Després del pic més alt

el desembre del 2012, en els darrers anys, la taxa ha evolucionat a la baixa. En el cas de la Conca

d’Òdena i l’Anoia sud, aquesta ja és més baixa que la del 2008; en canvi a l’Alta Anoia no.

Gràfic 4.39.- Evolució de la taxa d’atur registrat de l’Anoia per zones (desembre 2008-2017)


També és interessant de veure la diferent distribució de la taxa d’atur per sexe, ja que les dones

presenten taxa d’atur força més alta que no els homes, arribant pràcticament al 20%.

Gràfic 4.40.- Taxa d’atur registral de l’Anoia per sexe (desembre 2017)


9,7

4

16

,30

16

,33

17

,96

23

,60

23

,80

10

,24

14

,53

15

,23

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00


Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Desembre 2016

Desembre 2017

11,21%

18,11%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

12,00%

14,00%

16,00%

18,00%

20,00%

Homes Dones



En quan a edats, veiem una afectació sobretot en joves de 16 a 24 anys (amb taxes al voltant del

17%), i és destacable també les majors taxes de les dones, que és especialment alta en les majors

de 55 anys, on es supera el 30%.

Gràfic 4.41.- Taxa d’atur registrat de l’Anoia per sexe i edats (desembre 2017)9


Pel que fa a l’evolució de la composició de les prestacions per desocupació, a l’Anoia l’any 2017

1.771 persones eren beneficiàries de prestacions contributives, 1.759 d’assistencials (subsidis) i

394 percebien la renda activa d’inserció. A part d’aquestes, hi havia 121 persones participants en

el programa d’activació per a l’ocupació.

Al llarg d’aquests anys han tendit a augmentar els beneficiaris de la renda activa d’inserció, mentre

que han disminuït els beneficiaris de prestacions contributives. Com veiem, en els darrers temps hi

ha una disminució paulatina dels beneficiaris d’aquestes prestacions.

9 Com ja hem comentat, la taxa d'atur registrat (Hermes-Diba) coincideix en el darrer mes de cada trimestre amb la Taxa

d'atur registral del Departament d'Empresa i Coneixement. Per la resta de mesos s'estima la població activa en base els ocupats diferits de la taxa d'atur registral (del Departament d'Empresa i Coneixement) del trimestre immediatament inferior, més la suma dels aturats del mes en qüestió. A partir del mes d'agost del 2015 des de la Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local i la Diputació de Barcelona que n'és la coordinadora de la mateixa, es decidí fer servir aquesta mesura, a més fer-se’n l'estimació pels mesos inter trimestrals i de les edats i sexe.

16,13

10,05

7,94

10,37

17,91

17,17

15,02

14,13

16,30

31,99

De 16 a 24 anys

De 25 a 34 anys

De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys

De 55 a 64 anys

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.42.- Evolució de persones beneficiàries de prestacions per desocupació. Anoia (2009-2017)


Gràfic 4.43.- Taxes de variació de persones beneficiàries de prestacions per desocupació. Anoia (2010-2017)


5.3

91

4.0

77

3.6

75

3.7

46

3.1

78

2.3

79

2.0

27

1.8

02

1.7

71

3.5

05

3.4

07

3.2

98

3.3

84

3.2

61

2.8

91

2.4

67

2.1

05

1.7

59

15

1

26

3

44

3

54

7

63

2

68

0

57

5

50

8

39

4

53

53

12

1

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000


Nivell contributiu Nivell assistencial

Renda activa d'inserció Programa d'activació per a l'ocupació

-24

,37

-9,8

6

1,9

3

-15

,16

-25

,14

-14

,80

-11

,10

-1,7

2

-2,8

0

-3,2

0

2,6

1

-3,6

3

-11

,35

-14

,67

-14

,67

-16

,44

74

,17

68

,44

23

,48

15

,54

7,5

9

-15

,44

-11

,65

-22

,44


Nivell contributiu Nivell assistencial Renda activa d'inserció



4.3.- Contractació

L’any 2017 es realitzen 33.710 contractes a l’Anoia, el que suposa un augment de 405 contractes

respecte l’any anterior i el màxim de tota la sèrie. Es produeixen 29.966 contractes temporals i

3.744 indefinits; un lleuger descens dels temporals respecte el 2016 i un augment dels indefinits.

Gràfic 4.44.- Evolució dels contractes temporals i indefinits a l’Anoia (2008-2017)


En els darrers anys, els temporals havien tendit a augmentar, mentre que el 2017 disminueixen

molt minsament. En canvi, els indefinits presenten una important taxa de creixement, del 15%.

Gràfic 4.45.- Taxes de contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2009-2017)


22

.74

2

18

.15

4

20

.38

2

21

.91

9

22

.47

0

22

.21

2

24

.58

9

27

.93

3

30

.06

8

29

.96

6

4.5

37

3.0

26

2.5

22

2.4

47

2.4

58

2.0

68

2.5

80

3.0

65

3.2

37

3.7

44

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Temporals Indefinits

-20

,17

12

,27

7,5

4

2,5

1

-1,1

5

10

,70

13

,60

7,6

4

-0,3

4

-33

,30

-16

,66

-2,9

7

0,4

5

-15

,87

24

,76

18

,80

5,6

1

15

,66



Capítol 4

Mercat laboral


Tot i aquest bon comportament dels contractes indefinits el 2017, el volum de contractes

temporals continua essent molt superior, el que suposa un nivell de precarietat força accentuat.

Gràfic 4.46.- Evolució del pes de la contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2008-2017)


Com veiem, doncs, el 2017 la xifra d’indefinits és de l’11,11%, mentre que a Catalunya arriba

12,91%. El nivell de temporalitat a la comarca és més alt però també es redueix més el pes dels

contractes temporals respecte l’any 2016 (-1,39%) que no pas disminueix a Catalunya (-0,32%).

Gràfic 4.47.- Pes de la contractació temporal i indefinida a l’Anoia i Catalunya (2017)


16,63 14,29 11,01 10,04 9,86 8,52 9,50 9,89 9,72 11,11

83,37 85,71 88,99 89,96 90,14 91,48 90,50 90,11 90,28 88,89

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Indefinits Temporals

11,11

12,91

88,89

87,09

Anoia

Catalunya




Gràfic 4.48.- Variació % de la contractació temporal a l’Anoia i Catalunya (2010-2017)


A nivell municipal, els municipis amb major volum de contractes són Igualada, la Pobla de

Claramunt, Piera, Òdena, Cabrera i Calaf. Ara bé, tot i això, la majoria dels que es donen en

aquestes zones tenen un fort nivell de temporalitat, especialment en municipis com la Pobla de

Claramunt o Cabrera d’Anoia.

Mapa 4.5.- Nombre de contractes per municipis (2017)


3,2

8

0,9

7

0,1

8

1,3

4

-0,9

8

-0,3

9

0,1

7

-1,3

9

1,6

6

1,0

5

-2,5

5

2,5

9

-0,8

2

-0,2

3

-0,6

7

-0,3

2

-3,00

-2,00

-1,00

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a sexes, veurem que la temporalitat afecta de manera més notable a les dones, amb un

percentatge lleugerament superior al dels homes.

Gràfic 4.49.- Pes de la contractació temporal i indefinida per sexes. Anoia (2017)


En els darrers anys, hi ha hagut petites oscil·lacions, amb anys amb més contractes a homes que

dones i viceversa. El 2017 la majoria de contractes són a homes.

Gràfic 4.50.- Evolució de la composició dels contractes per sexe. Anoia (2008-17)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori d’Empresa i Ocupació

11,60

10,59

88,40

89,41

Homes

Dones


51,52

50,04

51,73

50,79

48,14

47,38

50,52

52,57

51,41

51,14

48,48

49,96

48,27

49,21

51,86

52,62

49,48

47,43

48,59

48,86

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Homes Dones



Per edats, també veiem com aquesta temporalitat és més accentuada en els segments més joves

de població, mentre que aquesta tendeix a disminuir més a les franges d’edat més altes.

Gràfic 4.51.- Pes de la contractació temporal i indefinida per edats. Anoia (2017)


Pel que fa la seva evolució, veiem una tendència a l’augment a contractes a persones de 30 a 44

anys fins el 2014. Des d’aleshores augmenta el pes dels menors de 29 anys en totes les categories.

També augmenta el pes dels contractes a majors de 44 anys en tota la sèrie.

Gràfic 4.52.- Evolució de la composició dels contractes per edats. Anoia (2008-17)


6,62

7,99

10,22

12,13

14,62

93,38

92,01

89,78

87,87

85,38

Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 44

Majors de 44


10,52

7,50

5,95

5,81

3,49

2,57

3,70

4,60

4,93

6,14

20,28

21,17

20,66

19,36

17,57

16,76

17,48

18,22

20,20

20,89

17,94

18,84

18,14

17,50

19,00

17,92

16,56

16,09

16,55

16,19

37,27

38,17

39,68

42,38

44,37

46,78

45,18

43,00

39,89

37,14

14,00

14,32

15,56

14,95

15,58

15,98

17,08

18,08

18,43

19,64

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Menors de 20 De 20 a 24 De 25 a 29 De 30 a 44 Majors de 44

Capítol 4

Mercat laboral


Finalment presentem el volum total de contractes temporals per sexe i edat de l’any 2017, per tal

de detectar la major presència de contractes a dones en els blocs de 20 a 24 anys, de 25 a 29 anys

i de 40 a 44 anys.

Gràfic 4.53.- Nombre de contractes temporals per sexe i edats. Anoia (2017)


Per sectors, observem una distribució desigual, però és en l’agricultura i en la indústria que el pes

de la temporalitat és més accentuada. La construcció és el sector que presenta un major pes de

contractes indefinits.

Gràfic 4.54.- Pes de la contractació temporal i indefinida per sectors. Anoia (2017)


1.080

3.085

2.327

1.821

2.043

1.767

1.325

1.121

481

175

15

853

3.395

2.573

1.657

1.807

1.906

1.161

858

365

126

25

Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 34

De 35 a 39

De 40 a 44

De 45 a 49

De 50 a 54

De 55 a 59

De 60 a 64

Més de 64

Homes Dones

4,43

8,15

19,55

12,24

95,57

91,85

80,45

87,76

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis




Ens els darrers anys, creix notablement el nombre de contractes en el sector serveis, en detriment

de la resta de sectors. Tot i això, els darrers anys es dóna un creixement notable dels contractes al

sector industrial, duplicant el percentatge d’anys anteriors.

Gràfic 4.55.- Evolució de la composició dels contractes per sectors. Anoia (2008-17)


Per durada del contractes tenim una gran presència de contractes fins a un mes de durada, en

detriment de la resta de durada determinada. A l’altra banda, tenim també un augment del pes

dels contractes de durada indeterminada.

Gràfic 4.56.- Evolució de la composició dels contractes per durada. Anoia (2011-17)


1,58

1,69

1,78

1,52

1,38

1,39

2,14

2,36

2,22

2,34

15,36

13,05

14,20

14,83

11,91

12,17

33,42

32,82

30,84

29,79

10,17

9,52

8,82

5,34

3,96

3,92

4,05

3,94

3,47

3,66

72,88

75,75

75,20

78,31

82,75

82,52

60,38

60,87

63,46

64,21

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


41,69

48,02

50,41

49,71

46,03

43,09

42,68

13,29

11,26

12,14

10,86

10,08

10,96

10,88

11,94

8,39

7,87

8,48

8,54

8,52

8,81

4,01

3,89

3,59

3,33

3,28

3,51

3,55

29,08

28,44

25,99

27,61

32,07

33,93

34,08

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Fins a un mes D'1 a 3 mesos De 3 a 6 mesos De més de 6 mesos Indeterminada

Capítol 4

Mercat laboral


Seguidament, fem l’anàlisi de les ocupacions que presenten un major nombre de contractes

durant el 2017. En aquest sentit, els peons d’indústries manufactureres són la categoria que ha

experimentat un major nombre de contractes, seguit a molta distància per professionals de la

salut, treballadors que tenen cura de persones, i treballadors assalariats de serveis de

restauració10.

Gràfic 4.57.- Nombre de contractes per les 10 principals ocupacions. Anoia (2017)


En quan a la taxa de variació d’aquestes ocupacions, en el darrer veiem un augment notable de

contractes en operadors d’instal·lacions, seguit pels ajudants de preparació d’aliments. En canvi

els peons d’indústries manufactureres i els professionals de suport dels serveis jurídics presenten

un comportament negatiu.

10

En aquest recompte cal tenir molt en compte també la rotació existent en cada sector i categoria, així com en el

posterior que farem per la classificació CCAE-2009.

7.428

1.958

1.865

1.842

1.798

1.786

1.733

1.612

950

797

Peons indústries manufactureres

Professionals de la salut

Treballadors que tenen cura persones, serv. salut

Treballadors assalariats serveis restauració

Operadors instal·lacions i màquines fixes

Altre tipus de personal de neteja

Prof. suport serveis jurídics, socials i sim.

Dependents botigues i magatzems

Ajudants preparació aliments

Conductors vehicles, transport urbà o carretera



Gràfic 4.58.- Taxes de variació de contractes de les principals ocupacions. Anoia (2017)


Amb una temporalitat inferior al 80% trobem les categories dependents de botigues i conductors

de vehicles. En l’altre extrem, les categories amb major presència de temporals són peons de les

indústries manufactureres, professionals de la salut i treballadors que tenen cures de persones.

Gràfic 4.59.- Nombre de contractes per tipus de les 10 principals ocupacions. Anoia (2017)


-18,70

-1,41

7,93

8,16

149,03

-2,46

-19,81

5,36

70,86

4,46

6,73









Conductors vehicles, transport urbà o …

Altres ocupacions

168

71

61

312

201

120

120

333

102

154

7.260

1.887

1.804

1.530

1.597

1.666

1.613

1.279

848

643



Treballadors que tenen cura persones, serv. salut







Conductors vehicles, transport urbà o carretera


Capítol 4

Mercat laboral


Seguidament analitzem els contractes per sectors econòmics11. Així les activitats sanitàries és el

subsector que més contractes ha registrat, seguit pels serveis de menjars i begudes, el de vehicles

de motor i el de comerç al detall.

Gràfic 4.60.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors. Anoia (2017)


Si ens fixem primer en els sectors de la indústria, obtenim que de vehicles de motor és el que ha

registrat més contractes, seguit de les industries del cuir, paper i productes metàl·lics.

Gràfic 4.61.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors industrials. Anoia (2017)


11

Seguint aquí la classificació catalana d’activitats CCAE 2009 - Idescat.

4.017

3.236

2.295

2.229

1.511

1.352

1.219

1.153

1.150

1.005



Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

Comerç detall, exc. vehicles motor


Serveis a edificis i de jardineria


Educació

Comerç engròs, exc. vehicles motor

Activitats esportives i d'entreteniment

2.295

1.511

1.219

986

504

478

409

391

353

351

1.545




Productes metàl·lics, exc. maquinària


Arts gràfiques i suports enregistrats


Materials i equips elèctrics

Tractament de residus


Altres sectors industrials



En quan a la temporalitat, veiem que és més accentuada precisament en aquells sectors industrials

on es registra una major contractació.

Gràfic 4.62.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors industrials per tipologia. Anoia (2017)


En el cas dels serveis, el subsector amb més contractació en el darrer any ha estat les activitats

sanitàries, seguit dels serveis de menjars i begudes, comerç al detall i serveis a edificis de

jardineria.

Gràfic 4.63.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors de serveis. Anoia (2017)


2.270

1.450

1.129

854

411

434

344

387

325

301

25

61

90

132

93

44

65

4

28

50




Productes metàl·lics, exc. maquinària


Arts gràfiques i suports enregistrats


Materials i equips elèctrics

Tractament de residus



4.017

3.236

2.229

1.352

1.153

1.150

1.005

813

683

547

5.460





Educació



Adm. pública, Defensa i SS obligatòria

Activitats administratives d'oficina

Serveis socials amb allotjament

Altres sectors serveis

Capítol 4

Mercat laboral


En aquest cas, hi ha alguns d’aquests sectors amb menor presència de contractes temporals, com

és el cas del comerç (a l’engròs i al detall), serveis de menjars i begudes i educació.

Gràfic 4.64.- Contractes registrats dels 10 primers subsectors de serveis per tipologia. Anoia (2017)


Analitzem també la contractació realitzada a través de les Empreses de Treball Temporal (ETT). El

contractes gestionats per aquestes empreses han anat augmentant en els darrers anys, assolint el

màxim de 10.192 contractes el 2016. En canvi el 2017 disminueixen respecte l’any anterior.

Gràfic 4.65.- Contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2008-2017)


3.930

2.759

1.732

1.271

984

892

940

776

645

469

87

477

497

81

169

258

65

37

38

78





Educació



Adm. pública, Defensa i SS obligatòria

Activitats administratives d'oficina

Serveis socials amb allotjament


5.8

83

3.8

75

4.7

85

6.2

61

7.9

99

8.4

05

8.3

44

9.5

60

10

.19

2

9.2

68

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017



Per sexes, hi ha un predomini generalitzat dels homes, consolidat en els darrers anys. L’any 2016

hi ha un pes major dels homes (60%) per sobre de les dones (40%).

Gràfic 4.66.- Distribució per sexes de contractes realitzats per ETT. Anoia (2008-2017)


Per grups d’edat, veiem una disminució progressiva del pes del grup de joves de 19 a 24 anys (tot i

que darrerament tendeixen a guanyar en importància altre cop) i un augment molt significatiu del

grup de 30 a 44 anys. També tendeixen a augmentar el pes dels majors de 44 anys.

Gràfic 4.67.- Distribució per grups d’edat de la contractació per ETT. Anoia (2008-2017)


54,19

58,27

56,38

57,21

52,04

48,70

60,19

63,24

60,45

59,89

45,81

41,73

43,62

42,79

47,96

51,30

39,81

36,76

39,55

40,11

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Homes Dones

13,72

6,74

4,31

2,60

1,24

0,57

1,05

2,18

3,22

4,61

26,82

23,51

20,84

18,35

15,03

12,41

12,31

14,93

15,77

19,17

17,63

22,84

22,03

19,17

21,69

20,26

19,79

17,95

16,29

15,52

33,06

39,10

42,42

50,25

52,36

56,26

54,66

51,29

48,22

43,46

8,77

7,82

10,41

9,63

9,69

10,49

12,19

13,66

16,50

17,24

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Menors de 19 anys De 19 a 24 anys De 25 a 29 anys De 30 a 44 anys Majors de 44 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Finalment, veiem fins a quin punt tenen incidència aquest tipus de contractes en relació al total de

contractació. Així, veiem com, malgrat una davallada l’any 2009, la tendència ha estat a guanyar

importància en relació al total de contractes, fins arribar al 34% del 2013. En els darrers anys

aquesta importància s’ha reduït lleugerament, situant-se al voltants del 30% del total de

contractes realitzats (27,5% el 2017). A nivell català aquesta xifra es situa en un 21% el darrer any.

Gràfic 4.68.- Pes dels contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2008-2017)


Gràfic 4.69.- Pes dels contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2017)


21,57 18,30 20,89 25,70 32,09 34,62 30,71 30,84 30,60 27,49

78,43 81,70 79,11 74,30 67,91 65,38 69,29 69,16 69,40 72,51

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Contractes per ETT's Resta de contractes

27,49

21,25

72,51

78,75

Anoia

Catalunya

Contractes ETT Resta de contractes



Per acabar, fem un repàs a les ofertes de treball gestionades a través del Servei d’Ocupació de

Catalunya, que durant l’any 2017 ha estat de 830 ofertes12 de treball que tenien com a lloc de

destinació la comarca de l’Anoia, una xifra bastant superior que la dels darrers anys. Això supsa un

1,97% respecte el total d’ofertes de la demarcació de Barcelona i un 1,26% del total de Catalunya,

millorant també els registres dels darrers anys.

Gràfic 4.70.- Evolució d’ofertes gestionades pel SOC amb l’Anoia com a lloc de treball (2008-17)


Gràfic 4.71.- Evolució del pes de les ofertes gestionades pel SOC amb l’Anoia com a lloc de treball respecte les comarques de Barcelona i el total de Catalunya (2008-2017)


12

Ofertes registrades a les oficines dels serveis públics d'ocupació amb lloc de treball a l’Anoia. Dades extretes de

l’estadística d'ofertes de llocs de treball (2017) de l’Observatori del Treball i Model Productiu

75

5 6

50

1.0

16

62

2

25

9

24

1

37

8

58

6

69

2

83

0

0

200

400

600

800

1.000

1.200

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

1,9

7

2,1

7

2,5

8

2,5

6

2,3

2

1,7

8

1,8

9

1,7

9

1,7

2

1,9

7

1,1

4

1,2

5

1,4

8

1,4

9

1,4

1 1,1

4

1,2

6

1,2

0

1,1

6

1,2

6

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Respecte Barcelona Respecte Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Capítol 5 Teixit productiu

Capítol 5

Teixit productiu




5.1- Estructura del teixit productiu

L’any 2017 hi havia 3.258 empreses1 a l’Anoia, de les quals 51 pertanyien al sector de l’agricultura,

591 al sector de la indústria, 300 a la construcció i 2.316 al sector serveis.

Gràfic 5.1.- Empreses de l’Anoia per sectors (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona)

Si les analitzem en funció de la grandària, l’any 2017 les empreses de l’Anoia eren bàsicament

empreses petites (fins a 10 treballadors), en total 2.798 empreses. Les empreses de més de 250

treballadors eren 8 a tota la comarca, una més que el 2016.

1 Fem aquí l’aproximació al teixit productiu en base als comptes de cotització a la Seguretat Social. La font de les dades

és l’explotació de dades de l’INSS de la Diputació de Barcelona, però en el cas de Catalunya fem servir les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya.

1,57 18,14

9,21

71,09


Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.2.- Empreses de l’Anoia per grandària (2017)


Per sectors, veiem com tan sols en la indústria es dóna una major diversitat, amb un pes

significatiu d’empreses majors de 10 treballadors, proper al 20%. En la resta, el predomini de les

microempreses és total.

Gràfic 5.3.- Distribució d’empreses de l’Anoia per sector i nombre de treballadors (2017)


85,88

12,03 1,84

0,25

Fins a 10 De 11 a 50 De 51 a 250 Més de 250

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis




Gràfic 5.4.- Empreses de l’Anoia per nombre de treballadors i sector (2017)


Si ho comparem amb l’estructura catalana, veiem com a l’Anoia hi ha un major pes d’empreses

industrials (18%) i també, lleugerament, en el cas d’empreses agrícoles (1,57%), que no la mitjana

catalana. Aquesta es situa en 9% en el cas de les industrials i en l’1% en el cas de les agrícoles. Per

contra el predomini de les empreses del sector serveis és més gran a Catalunya, on suposa un 80%

del total.

Gràfic 5.5.- Distribució d’empreses per sector. Anoia i Catalunya (2017)


51 428

135

25

3

270

26

4

2.049

231

31

5

Fins a 10

De 11 a 50

De 51 a 250

Més de 250


1,57

0,98

18,14

9,92

9,21

9,15

71,09

79,95

Anoia

Catalunya


Capítol 5

Teixit productiu


En quan al tamany, veiem que l’estructura és molt similar entre l’Anoia i Catalunya. Només hi ha

un pes major de les empreses de 11 a 50 treballadors en el cas de l’Anoia, en detriment de les

empreses més grans, que tenen un pes lleugerament superior a Catalunya.

Gràfic 5.6.- Distribució d’empreses per tamany. Anoia i Catalunya (2017)


Igualada concentra el major nombre d’empreses, amb 1.472 empreses. A totes les poblacions de

l’Anoia, predominen les empreses del sector serveis, excepte a Pujalt, on les empreses del sector

agrícola són majoria.

85,88

85,85

12,03

11,34

1,84

2,38

0,25

0,43

Anoia

Catalunya

Fins a 10 De 11 a 50 De 51 a 250 De més de 250



Mapa 5.1.- Empreses de l’Anoia per municipi i sector principal (2017)


Si ens fixem en l’evolució d’empreses a l’Anoia en els darrers anys, veurem com s’ha produït una

davallada continuada, que ha suposa una pèrdua de 400 empreses. El punt més baix de tot el

període fou l’any 2013, on les empreses es situen gairebé al llindar de les 3.000. Des d’aleshores

s’ha produït un augment any rere any. El 2017 el nombre d’empreses és lleugerament menor que

el 2016, aturant-se la recuperació dels darrers anys.

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.7.- Evolució del nombre d’empreses de l’Anoia (2008-2017)


En quan a la taxa de variació, doncs, mentre que el 2009 i 2012 es donen taxes de destrucció molt

altes (del -7,63 i -5,29), en els darrers anys hi ha taxes positives. En canvi, aquesta tendència

s’inverteix el 2017, ja que a l’Anoia pateixen una davallada (de -0,76), mentre que la tendència a

nivell català és positiva (en un 0,65). A més s’inverteix la tendència dels dos darrers anys, on el

creixement de l’Anoia havia estat lleugerament superior a la mitjana catalana.

Gràfic 5.8.- Taxes de variació d’empreses de l’Anoia i Catalunya (2009-2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona) i Observatori del Treball

3.6

83

3.4

02

3.3

52

3.2

70

3.0

97

3.0

53

3.1

10

3.2

07

3.2

83

3.2

58

0 250 500 750

1.000 1.250 1.500 1.750 2.000 2.250 2.500 2.750 3.000 3.250 3.500 3.750 4.000

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

-7,6

3

-1,4

7

-2,4

5

-5,2

9

-1,4

2

1,8

7

3,1

2

2,3

7

-0,7

6

-5,2

8

-2,0

4

-1,3

9

-3,5

3

-0,4

4

2,2

1

2,3

3

2,2

6

0,6

5

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00


Anoia Catalunya



Així, des del 2014, hi ha hagut un guany anual de 57, 97 i 76 empreses, després d’anys de

destrucció notable del teixit productiu. En canvi el 2017 es perden 25 empreses, cosa que trenca

aquesta dinàmica positiva.

Gràfic 5.9.- Variació d’empreses de l’Anoia i taxa de variació (2009-2017)


Per sectors, veiem com l’increment més notable es dóna a l’agricultura (tot i que compta amb una

base d’empreses força petita, ja que només guanya 3 empreses), tendència que també es dóna a

nivell català. En canvi, en la resta de sectors es produeixen retrocessos, especialment a la

construcció i, amb una taxa del -2,91 mentre que la mitjana catalana creix en un 3%. La indústria

pateix retrocessos en ambdós àmbits mentre que els serveis disminueixen molt lleugerament a

l’Anoia quan augmenten, tot i que de manera ínfima, a nivell català. En nombres absoluts,

l’agricultura guanya tres empreses, la indústria i construcció en perden 9 cadascú, mentre que el

sector serveis perd 10 empreses.

-28

1

-50

-82

-17

3

-44

57

97

76

-25

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Variació absoluta Taxa

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.10.- Taxes de variació d’empreses per sectors (2017)


En els darrers anys, veiem com després d’anys de decreixements, s’han donat taxes positives fin el

2016. El 2017 sembla invertir-se la tendència però caldrà esperar a anys successius per veure si es

tracta d’un decreixement puntual o d’una tendència que es consolida.

Gràfic 5.11.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per sectors. Anoia (2009-2017)


6,2

5

-1,5

0

-2,9

1

-0,4

3

1,3

7

-0,4

1

3,0

1

0,5

1

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00


Anoia Catalunya

-3,3

3

-10

,42

-18

,86

-3,9

4

17

,24

-2,7

9

-8,8

5

0,2

7

17

,65

-1,5

9 -1

6,0

3

-0,3

1

5,00

-5,19

-19,62

-3,12

9,5

2

-2,5

6

-3,6

8

-1,0

1

0,0

0

1,7

5

-0,3

5

2,2

3

2,1

7

1,9

0

-1,7

4

4,1

0

2,1

3

1,5

2

9,5

7

1,7

1

6,2

5

-1,5

0

-2,9

1

-0,4

3





En quan al pes dels diferents sectors, veiem com en els darrers anys ha tendit a augmentar el pes

de les empreses del sector serveis, i en canvi han disminuït notablement les del sector de la

construcció. També el pes de les industrials ha disminuït, però de manera més lleugera.

Gràfic 5.12.- Evolució del pes de les empreses per sectors. Anoia (2008-2017)


A les variacions per tamany, hi ha lleugeres pèrdues en les empreses de fins a 10 treballadors i de

11 a 50 treballadors, tendències que són positives a nivell català. En canvi a l’Anoia hi ha

creixements per sobre la mitjana d’empreses de 51-250 treballadors i de més de 250 treballadors.

En nombres absoluts, es guanyen 3 empreses de 51-250 treballadors i una de més de 250.

Gràfic 5.13.- Taxes de variació d’empreses per grandària. Anoia i Catalunya (2017)


0,81 0,85 1,01 1,22 1,36 1,51 1,48 1,47 1,46 1,57

19,55 18,96 18,71 18,87 18,89 18,67 18,65 18,43 18,28 18,14

16,26 14,29 13,22 11,38 9,65 9,43 9,23 8,79 9,41 9,21

63,37 65,90 67,06 68,53 70,10 70,39 70,64 71,31 70,85 71,09



-1,03

-0,25

7,14

14,29

0,14

3,55

4,9

1

6,80

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

Fins a 10 De 11 a 50 De 51 a 250 De més de 250

Anoia Catalunya

Capítol 5

Teixit productiu


Respecte a la grandària de les empreses, veiem com després d’anys de creixements moderats en

els diferents tamanys, actualment sembla haver-hi una inversió de la tendència en les més petites,

mentre que les grans continuen mostrant una tendència positiva.

Gràfic 5.14.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per grandària. Anoia (2009-2017)


També és interessant veure la distribució del teixit empresarial per les diferents zones de la

comarca. Així, a la Conca d’Òdena és on es concentra la majoria de les empreses anoienques amb

un total de 2.175 empreses, mentre que a l’Anoia sud n’hi havia 843 i a l’Alta Anoia 240.

Gràfic 5.15.- Distribució del total d’empreses de l’Anoia per zones (2017)


-7,3

7

-9,1

6

-9,4

6

-14

,29

-1,1

9

-1,8

6

-13

,43

16

,67

-2,6

7

0,2

7

-8,6

2

0,0

0

-4,9

3

-8,0

9

-5,6

6

0,0

0

-1,6

3

0,0

0

0,0

0

0,0

0

2,2

2

-0,8

8

4,0

0

-14

,29

2,7

6

5,6

2

3,8

5

16

,67

1,3

6

10

,08

3,7

0

0,0

0

-1,0

3

-0,2

5

7,1

4

14

,29



7,37%

66,76%

25,87%




Veiem com l’estructura és similar en les tres zones (el sector serveis n’és el predominant), però

amb lleugeres diferències a l’Alta Anoia, que és on l’agricultura assoleix un pes força més notable i

els serveis el més baix de les tres zones. La Conca d’Òdena destaca també pel nombre absolut

d’empreses del sector industrial (400).

Gràfic 5.16.- Empreses de l’Anoia per sectors i zones (2017)


Gràfic 5.17.- Distribució d’empreses de l’Anoia per sectors i zones (2017)


24 13 14

44

400 147

25

164 111

147 1.598 571



10,00

0,60

1,66

18,33

18,39

17,44

10,42

7,54

13,17

61,25

73,47

67,73

Alta Anoia

Conca d'Òdena

Anoia Sud


Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució de la variació de les empreses per zones de la comarca varia segons el territori. A l’Alta

Anoia hi ha oscil·lacions que combinen anys de creixement amb anys de davallada. En canvi, la

tendència a la Conca ha estat al decreixement fins l’any 2014, quan canvia la tendència i comença

un lleuger creixement (estroncat el darrer any). En canvi, la tendència a l’Anoia Sud és molt similar

a la Conca, tot i que el darrer any aquí sí que s’ha continuat amb l’expansió.

Gràfic 5.18.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per zones . Anoia (2009-2017)


També en relació a la grandària, l’estructura és similar a les tres zones de la comarca. A la Conca

trobem 7 empreses de més de 250 treballadors, mentre que a l’Anoia Sud en trobem una.

Gràfic 5.19.- Empreses de l’Anoia per grandària i zones. Anoia (2017)


1,6

9

-8,0

2

-8,9

2

3,7

3

-1,7

1

-2,2

8

-4,0

0

-1,7

4

-3,8

5

-1,2

5

-5,0

8 -7,0

3

-0,8

4

-1,5

8

-1,1

7

1,2

8

2,5

2

0,2

6

-2,1

0

2,8

4

5,5

3 3,8

6

1,7

0

3,7

4

-0,8

3

-1,5

4

1,3

2



206

1.861

731

29

265 98

5 42 13 0 7 1


Fins a 10 treballadors De 10 a 50 treballadors

De 50 a 250 treballadors Més de 250 treballadors



En quan a la variació produïda el darrer any, a l’Alta Anoia hi ha un decreixement o estancament

en tots els àmbits. A la Conca, disminueixen les petites i creixen les grans, mentre que a l’Anoia

Sud també es registra un creixement de la majoria de trams.

Gràfic 5.20.- Taxes de variació de les empreses de l’Anoia per grandària i zones (2017)


Si fem referència a l’evolució dels darrers anys, veurem que a l’Alta Anoia el predomini de les

empreses de serveis és notable, tot i que tendeix a reduir-se lleugerament en el temps.

Augmenten les agrícoles, que el 2017 suposen el 10% del total. Les empreses industrials més aviat

tendeixen a perdre pes.

Gràfic 5.21.- Evolució del pes de les empreses de l’Alta Anoia per sectors (2008-2017)


-0,48 -1,74

0,69

-3,33 -1,85

5,38

0,00

7,69 8,33

0,00

16,67

0,00


Fins a 10 treballadors De 10 a 50 treballadors

De 50 a 250 treballadors Més de 250 treballadors

2,53

2,90

4,40

6,25

8,44

9,36

10,08

9,66

9,92

10,00

22,78

20,33

20,00

20,83

20,68

21,28

21,01

18,91

19,01

18,33

12,24

12,45

11,60

11,25

9,70

9,79

10,08

10,08

9,09

10,42

62,45

64,32

64,00

61,67

61,18

59,57

58,82

59,24

61,98

61,25

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

% agricultura % indústria % construcció % serveis

Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa a la Conca d’Òdena, es veu una reducció clara del pes de les empreses de la construcció

i un augment notable de les empreses del sector serveis. La indústria, tot i les oscil·lacions, es

manté en termes similars, una mica per sota de les xifres inicials.

Gràfic 5.22.- Evolució del pes de les empreses de la Conca d’Òdena per sectors (2008-2017)


Finalment, l’Anoia Sud segueix una tendència força similar a la de la Conca d’Òdena, amb

disminució de la construcció i augment dels serveis i un manteniment del pes de les empreses del

sector industrial.

Gràfic 5.23.- Evolució del pes de les empreses de l’Anoia Sud per sectors (2008-2017)


0,40

0,39

0,49

0,50

0,53

0,53

0,52

0,66

0,59

0,60

19,50

18,66

18,40

18,64

18,68

18,40

18,89

19,08

18,52

18,39

14,75

12,92

11,99

10,39

8,41

7,86

7,58

7,62

7,74

7,54

65,35

68,02

69,12

70,48

72,38

73,20

73,01

75,47

73,16

73,47

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


1,45

1,48

1,40

1,70

1,43

1,72

1,45

1,32

1,32

1,66

18,88

19,36

19,11

18,91

18,90

18,60

17,24

18,82

17,43

17,44

21,16

18,34

16,90

14,06

13,04

13,59

13,55

12,76

13,94

13,17

58,51

60,82

62,59

65,33

66,62

66,09

67,76

72,63

67,31

67,73

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017




5.2.- Anàlisi dels subsectors empresarials

En aquest apartat volem fer una anàlisi dels principals subsectors empresarials de la comarca de

l’Anoia, tenint en compte el nombre d’empreses i d’assalariats de cadascun d’ells. D’aquesta

manera, presentarem diferents gràfics i mapes amb la voluntat de fer una radiografia d’aquests

sectors i la seva evolució en els darrers anys2.

Mapa 5.2.- Principal subsector Mapa 5.3.- Principal subsector

d’empreses per municipi – l’Anoia 2017 d’assalariats per municipi – l’Anoia 2017


A la taula 5.1 hi ha la descripció de cada subsector

2 Hem pres com a mesura principal el subsector que aglutina el major nombre d’empreses i assalariats, respectivament.

Tot i això, hi ha municipis on es produeix un empat en quan al principal subsector per nombre d’empreses (en el cas Bellprat, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Montmaneu, La Pobla de Claramunt, Prats de Rei, Rubió, Sant Martí Sesgueioles i la Torre de Claramunt), així com també en el principal subsector per nombre d’assalariats (és el cas de Sant Martí Sesgueioles). Les dades són les del quart trimestre del 2017 i fan referència a la classificació CCAE 2009.

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 5.1.- Principals subsectors empreses i assalariats per municipis de l’Anoia – 20173 Població Empreses Assalariats

Principal subsector d'empreses N Principal subsector d'assalariats N

Argençola 84 - Administració pública 2 84 - Administració pública 10 Bellprat 84 - Administració pública* 2 84 - Administració pública 7

Bruc, el 56 - Serveis de menjar i begudes 11 56 - Serveis de menjar i begudes 370

Cabrera d'Anoia 56 - Serveis de menjar i begudes 3 84 - Administració pública 38

Calaf 47 - Comerç al detall 23 41 - Construcció d'immobles 1.011

Calonge de Segarra 84 - Administració pública 2 33 - Reparació de maquinària i equips 22

Capellades 47 - Comerç al detall 26 17 - Indústries del paper 1.078

Carme 41 - Construcció d'immobles 4 17 - Indústries del paper 118

Castellfollit de Riubregós 01 – Agricultura* 2 23 - Fabricació de prod. minerals no metàl·lics 38

Castellolí 46 - Comerç a l'engròs* 3 46 - Comerç a l'engròs 113

Copons 10 - Indústries de prod.

alimentaris

3 10 - Indústries de prod. alimentaris 35

Igualada 47 - Comerç al detall 281 86 - Activitats sanitàries 12.165

Jorba 47 - Comerç al detall 6 10 - Indústries de prod. alimentaris 193

Llacuna, la 47 - Comerç al detall 5 43 - Activitats esp. de la construcció 243

Masquefa 47 - Comerç al detall 31 47 - Comerç al detall 1.484

Montmaneu 01 – Agricultura* 2 55 - Serveis d'allotjament 76

Òdena 13 - Indústries tèxtils 13 24 - Metal·lúrgia 1.480

Orpí 17 - Indústries del paper 3 17 - Indústries del paper 11

Piera 47 - Comerç al detall 67 47 - Comerç al detall 1.480

Hostalets de Pierola, els 43 - Activitats esp. de la

construcció

11 84 - Administració pública 346

Pobla de Claramunt, la 25 - Fabricació de prod. metàl·lics* 12 25 - Fabricació de prod. metàl·lics 1.728

Prats de Rei, els 47 - Comerç al detall* 2 87 - Activitats de serveis socials 205

Pujalt 01 - Agricultura 8 35 - Subministrament d'energia 53

Rubió 01 – Agricultura* 2 56 - Serveis de menjar i begudes 30

Sant Pere Sallavinera 56 - Serveis de menjar i begudes 2 56 - Serveis de menjar i begudes 16

Sant Martí de Tous 47 - Comerç al detall 6 84 - Administració pública 110

Sant Martí Sesgueioles 01 – Agricultura* 2 43 - Activitats esp. de la construcció* 67

Santa Margarida de Montbui 47 - Comerç al detall 26 81 - Serveis de jardineria 585

Santa Maria de Miralles 84 - Administració pública 3 47 - Comerç al detall 169

la Torre de Claramunt 43 - Activitats esp. construcció* 6 25 - Fabricació de prod. metàl·lics 556

Vallbona d'Anoia 47 - Comerç al detall 6 31 - Fabricació de mobles 277

Veciana 84 - Administració pública 2 46 - Comerç a l'engròs 7

Vilanova del Camí 47 - Comerç al detall 30 28 - Fabricació de maquinària 1.063

Anoia 47 - Comerç al detall 545 47 - Comerç al detall 2.737

Amb un * aquells subsectors que es troben empatats amb un altre en la primera posició Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona)

Com podem veure, en el cas d’empreses, municipis com Igualada, Piera, Vilanova del Camí o Santa

Margarida de Montbui, el subsector principal és el de comerç al detall. En canvi, alguns pobles de

l’Alta Anoia el sector principal d’empreses és l’agricultura. A nivell global de l’Anoia, el subsector

amb més empreses també és el de comerç al detall, amb 545 empreses.

3 En tot aquest apartat fem servir la classificació catalana d’activitats econòmiques, CCAE 2009 – Idescat.



En quan a assalariats, a Igualada el principal subsector és el d’activitats sanitàries; a Piera, el

comerç al detall, a Vilanova del Camí el de fabricació de maquinària i a Santa Margarida de

Montbui ho és el de serveis de jardineria. A nivell global de l’Anoia, el subsector amb més

assalariats és el de comerç al detall, amb 2.737 assalariats. Tot seguit passem a analitzar aquests

sectors a nivell global de la comarca.

Indústria

En l’anàlisi dels subsectors del teixit empresarial, la majoria d’empreses de la indústria es

concentren en els subsectors de la fabricació de productes metàl·lics (84 empreses), seguides del

tèxtil (amb 65) i la confecció de peces de vestir (amb 62). Ja a més distància, les indústries de

productes alimentaris (amb 46) i les arts gràfiques (amb 40).

Gràfic 5.24.- Empreses industrials de l’Anoia per subsectors principals (2017)


En aquest sentit, el principal subsector en quan a nombre d’empreses és la fabricació de productes

metàl·lics, amb 84 empreses, que constitueixen el 14,2% de les empreses industrials i el 2,6% del

total. Aquest sector ocupa a 1.135 assalariats, essent el segon subsector en quan a assalariats de la

indústria. El tèxtil i la confecció són el segon i tercer sector en empreses, amb 65 i 62 empreses,

que constitueixen més del 10% de les empreses industrials en cada cas. En quan a ocupació, el

tèxtil registra 697 assalariats mentre que la confecció en registra 514. Val la pena destacar les

indústries del paper, que tot i que ocupen el vuitè lloc en quan a nombre d’empreses industrials

(31), és el sector de la indústria amb més assalariats (1.226).

84

65

62

46

40

37

35

31

26

23









Reparació i instal·lació de maquinària i equips

Fabricació de mobles

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 5.2.- Empreses i assalariats dels 10 principals subsectors industrials. Anoia (2017)4 Any 2017 Empreses %ind %tot R17 Assalariats %ind %tot R17

Fabricació de prod. metàl·lics, excepte maquinària i equips 84 14,21 2,58 1 1.135 13,90 4,51 2

Indústries tèxtils 65 11,00 2,00 2 697 8,54 2,77 3

Confecció de peces de vestir 62 10,49 1,90 3 514 6,30 2,04 7

Indústries de productes alimentaris 46 7,78 1,41 4 515 6,31 2,04 6

Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 40 6,77 1,23 5 482 5,90 1,91 8

Indústria del cuir i del calçat 37 6,26 1,14 6 584 7,15 2,32 4

Fabricació de maquinària i equips ncaa 35 5,92 1,07 7 554 6,79 2,20 5

Indústries del paper 31 5,25 0,95 8 1.226 15,02 4,87 1

Reparació i instal·lació de maquinària i equips 26 4,40 0,80 9 141 1,73 0,56 16

Fabricació de mobles 23 3,89 0,71 10 146 1,79 0,58 15

Resta de sectors industrials 142 24,03 4,36

2.170 26,58 8,62

Total indústria 591 100,00 18,14

8.164 100,00 32,42

TOTAL 3.258

25.184

Font: INSS – Hermes / Diputació de Barcelona

El sector industrial ha perdut pes específic, passant de 720 empreses el 2008 a 591 empreses el

2017. Després d’assolir el punt més baix l’any 2013, els darrers anys hi ha hagut una lleugera

recuperació, tot i que en el darrer any s’han perdut 9 empreses industrials

Gràfic 5.25.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de la indústria. Anoia (2008-2017)


4 La columna R17 fa referència a la posició del subsector en el rànquing tant d’empreses com d’assalariats, tenint en

compte tots els subsectors industrials.

72

0

64

5

62

7

61

7

58

5

57

0

58

0

59

1

60

0

59

1

10

.60

1

9.0

67

8.8

95

8.2

49

7.7

57

7.6

63

7.6

49

7.7

97

8.0

73

8.1

64

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Empreses Assalariats



Així doncs, veiem com les pèrdues d’empreses i treballadors han estat notables des del 2009,

tendència que canvia a partir del 2014, amb creixements d’empreses primer, i d’assalariats a partir

de l’any següent. En el darrer any, s’han perdut 9 empreses industrials (les mateixes que s’havien

guanyat l’any passat) però en el camp d’assalariats es dóna un creixement en 91 persones.

Gràfic 5.26.- Variació absoluta d’empreses i treballadors de la indústria. Anoia (2008-2017)


Si comparem l’evolució de les empreses del sector industrial, veurem com aquesta és força

paral·lela. En els darrers anys, els augments han estat superiors a l’Anoia que no a Catalunya,

mentre que la caiguda del 2017 també afecta més a la comarca que no la mitjana catalana.

Gràfic 5.27.- Taxes de variació d’empreses de la indústria. Anoia i Catalunya (2009-2017)


-75

-18

-10

-32

-15

10

11

9

-9

-1.5

34

-17

2

-64

6

-49

2

-94

-14

14

8

27

6

91

-1.000

-800

-600

-400

-200

0

200

400



-10

,42

-2,7

9

-1,5

9

-5,1

9

-2,5

6

1,7

5

1,9

0

1,5

2

-1,5

0

-8,6

8

-4,3

8

-2,7

1 -5

,86

-1,6

0

1,3

2

1,1

2

1,0

2

-0,4

1

-12,00

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00


Anoia Catalunya

Capítol 5

Teixit productiu


Si ens fixem en l’evolució del pes de la indústria respecte el total, veurem com ha caigut quasi bé

un 1,5% en aquests anys, mentre que la reducció del pes dels assalariats és propera al 6%.

Gràfic 5.28.- Evolució del pes d’empreses i treballadors de la indústria sobre el total. Anoia (2008-2017)


L’evolució dels darrers anys és desigual depenent del subsector. Així, si ens fixem en els principals,

el subsector de productes alimentaris experimenta un decreixement de 4 empreses el darrer any,

mentre el del tèxtil disminueix en 3 empreses. La confecció es manté i les indústries de productes

alimentaris perden 5 empreses.

Gràfic 5.29.- Evolució d’empreses als principals subsectors industrials. Anoia (2014-2017)


19

,55

18

,96

18

,71

18

,87

18

,89

18

,67

18

,65

18

,43

18

,28

18

,14

38

,91

36

,41

35

,70

35

,19

35

,24

35

,12

34

,32

33

,64

32

,96

32

,42

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00



83

71 67

47

83

69

54 53

88

68 62

51

84

65 62

46

Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i

equips

Indústries tèxtils Confecció de peces de vestir


2014 2015 2016 2017



En els darrers anys, hi ha hagut oscil·lacions en la majoria de sectors, destacant les del sector de la confecció.

Gràfic 5.30.- Variació d’empreses dels principals sectors industrials. Anoia (2014-2017)


Els subsectors que presenten un comportament més positiu durant el 2017 són la fabricació de

mobles i la indústria del cuir, amb creixements del 9,5% i 5,7% respectivament. També la

fabricació de màquina experimenta una expansió. En canvi, les indústries de productes alimentaris

perden gairebé un 10% del teixit empresarial, mentre que la de fabricació de productes metàl·lics i

les tèxtils perden un 4,5%.

2,47

2,90

19,64

-4,08

0,00

-2,82

-19,40

12,77

6,02

-1,45

14,81

-3,77

-4,55

-4,41

0,00

-9,80

Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips




2014 2015 2016 2017

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.31.- Taxes de variació d’empreses dels principals sectors industrials. Anoia (2017)


Tot seguit analitzem breument l’evolució d’aquests subsectors empresarials. Així, si mirem el pes

de cada un dels subsectors entre 2008 i 2017, veurem que les empreses del subsector de

productes metàl·lics, les arts gràfiques i les indústries del paper han augmentat lleugerament el

seu pes en la indústria, mentre que el tèxtil, la confecció i el cuir n’han perdut.

Gràfic 5.32.- Evolució del pes (%) d’empreses dels principals subsectors industrials.

Anoia (2008-17)


-4,55

-4,41

0,00

-9,80

0,00

5,71

2,94

0,00

-3,70

9,52

-0,70












14,17

13,89

11,94

7,78

4,86

6,39

5,97

4,72

2,64

3,61

24,03

14,21

11,00

10,49

7,78

6,77

6,26

5,92

5,25

4,40

3,89

24,03












Any 2008 Any 2017



En quan al nombre d’assalariats d’aquests subsectors, també veiem una reculada important del

pes dels assalariats de sectors com la confecció i el tèxtil. En canvi, augmenta el pes de sectors

com la fabricació de productes metàl·lics, productes alimentaris, el cuir i el paper, entre d’altres.

Gràfic 5.33.- Evolució del pes (%) de persones assalariades dels principals subsectors industrials.

Anoia (2008-17)


Tot seguit analitzem amb més detall la composició i evolució dels principals subsectors de la

indústria, tenint en compte l’evolució d’empreses i assalariats del període 2008-2017, així com

també la seva composició l’any 2017, en funció de la grandària d’empreses que el composen.

9,31

10,33

12,22

3,96

4,72

5,81

5,65

12,93

0,80

0,99

33,28

13,90

8,54

6,30

6,31

5,90

7,15

6,79

15,02

1,73

1,79

26,58












Any 2008 Any 2017

Capítol 5

Teixit productiu


El subsector de la fabricació de productes metàl·lics continua sent el subsector amb el major

nombre d’empreses, malgrat la davallada des del 2008. En els darrers anys, és un sector que

també ha anat guanyat assalariats absoluts, malgrat la tendència negativa general, el que el fa

passar a ser el segon subsector industrial amb més assalariats de la comarca5.

Gràfic 5.34.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de fabricació de productes metàl·lics Anoia (2008-17)


L’any 2016 representava el 14% de les empreses i dels assalariats del sector industrial. Durant el

darrer any ha perdut 4 empreses però ha sumat 20 assalariats. La majoria d’empreses del

subsector són petites, tot i que n’hi ha un parell de més de 50 treballadors i una de més 350

treballadors.

Taula 5.3.- Empreses i assalariats per trams de fabricació de prod. metàl·lics. Anoia (2017)

Segmentació de les empreses

0 A 10 treb. 11 A 50 treb. 51 A 250 treb. Més de 250

treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %

Empreses 84 14,21 2,58 56 66,67 25 29,76 2 2,38 1 1,19 Treballadors 1.135 13,90 4,51 175 15,42 478 42,11 125 11,01 357 31,45


5 En relació a aquest sector, recordem que la Unió Empresarial de l’Anoia va presentar, l’any 2015, el Pla d’Acció pel

sector metall de l’Anoia, que presenta una radiografia del subsector a la comarca.

10

2

87

88

89

81

81

83

83

88

84

98

7

83

7

85

5

85

7

94

8

96

9

1.0

02

1.0

58

1.1

15

1.1

35

0

200

400

600

800

1.000

1.200





En quan al sector tèxtil, observem una davallada generalitzada, tan del nombre d’empreses com

del nombre d’assalariats. Tot i això, les empreses semblen estabilitzar-se en les darrers anys de la

sèrie, el que el fa situar-se com a segon subsector industrial en quan al nombre d’empreses. En

quan als assalariats, n’ha perdut 400 en aquests anys, i actualment esdevé el tercer subsector més

nombrós. L’’any 2017 perd 3 empreses i guanya 3 assalariats.

Gràfic 5.35.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector tèxtil. Anoia (2008-17)


L’any 2017 el sector tèxtil concentrava el 11% del total de les empreses de la indústria i el 8,5%

d’assalariats industrials. En el darrer any ha tingut un comportament pitjor en quan a empreses i

millor en quan a assalariats, respecte la mitjana de la indústria. La majoria d’empreses del sector

són petites. Destaquen 2 empreses de grandària mitjana que ocupen a prop de 250 treballadors.

Taula 5.4.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’indústries tèxtils. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %

Empreses 65 11,00 2,00 51 78,46 12 18,46 2 3,08 0 0,00 Treballadors 697 8,54 2,77 178 25,54 272 39,02 247 35,44 0 0,00


10

0

84

80

80

76

69

71

69

68

65

1.0

95

90

3

85

7

89

1

72

3

69

0

65

6

64

5

69

4

69

7

0

200

400

600

800

1.000

1.200



Capítol 5

Teixit productiu


En quan al subsector de la confecció, pateix una davallada tant d’empreses com d’assalariats, els

quals es redueixen a més de la meitat. Tot i això, es manté com el 3r subsector empresarial més

important, mentre que en nombre d’assalariats disminueix en aquests anys fins a la setena

posició. En el darrer any no varia en quan a empreses, però perd 62 assalariats.

Gràfic 5.36.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de la confecció Anoia (2008-17)


L’any 2017 la confecció concentrava el 10,5% de les empreses i el 6,3% d’assalariats de la

indústria. El comportament dels assalariats en el darrer any ha estat força més negatiu que no la

mitjana de la indústria. La majoria d’empreses del sector són petites, tot i que existeix una

empresa de més de 200 assalariats.

Taula 5.5.- Empreses i assalariats per trams del subsector de la confecció. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



86

72

68

65

56

56

67

54

62

62

1.2

95

96

6

90

4

68

7

61

5

58

5

60

8 51

0

57

7

51

4

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400





En quan al subsector de la indústria de productes alimentaris, aquest s’ha mantingut força estable

al llarg del temps, tant en empreses com en assalariats, amb una lleugera tendència a l’alça.

Actualment, és el quart subsector empresarial més important, mentre que a nivell d’assalariats és

el sisè. Durant el 2017, tot i que ha perdut 5 empreses, ha sumat 25 nous assalariats.

Gràfic 5.37.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de la indústria de productes alimentaris - Anoia (2008-17)


L’any 2017 concentrava el 7,8% d’empreses i el 6,3% dels treballadors de la indústria. El

comportament dels assalariats ha estat notablement millor que no la mitjana de la indústria. La

seva composició és bàsicament d’empreses petites.

Taula 5.6.- Empreses i assalariats per trams del subsector de la indústria de productes alimentaris. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



56

55

56

53

53

49

47

53

51

46

42

0

43

9

46

0

44

2

43

1

43

7

43

6

45

3

49

0

51

5

0

100

200

300

400

500

600



Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa a la indústria de les arts gràfiques, presenta guanys en aquests anys, tant pel que fa a

nombre d’empreses com pel que fa a nombre de treballadors. Actualment és el cinquè subsector

empresarial més nombrós (ha guanyat tres posicions), mentre que a nivell d’assalariats és el vuitè

subsector més important (escalant també dues posicions en els darrers anys). Durant el 2017 no

varia d’empreses però perd 47 assalariats.

Gràfic 5.38.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les arts gràfiques Anoia (2008-17)


L’any 2017 les arts gràfiques concentraven 40 empreses i 482 assalariats, al voltant d’un 6% del

sector industrial en ambdós casos. Durant el 2017 experimenta un comportament per sota de la

mitjana, degut a la pèrdua d’assalariats. Destaca l’existència d’una empresa amb 133 assalariats.

Taula 5.7.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’arts gràfiques. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



35

35

34

33

34

39

41

41

40

40

50

0

49

3

47

4

47

6

49

0

50

3

51

7

51

5

52

9 48

2

0

100

200

300

400

500

600





El subsector de la indústria del cuir i el calçat, també ha patit una davallada tant d’empreses com

d’assalariats en aquests anys, amb diferents oscil·lacions. Actualment són el sisè subsector

industrial tant en nombre d’empreses i el quart en nombre d’assalariats. El 2017 el subsector

guanya dues empreses i 15 assalariats.

Gràfic 5.39.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les indústries del cuir i calçat

Anoia (2008-17)


L’any 2017 concentrava 37 empreses (el 6% de la indústria) i 584 assalariats (7% de la indústria).

Durant el darrer any, ha tingut un comportament més positiu que la mitjana de la indústria, degut

al guany tant d’empreses com d’assalariats. Destaquem l’existència de 3 empreses mitjanes que

ocupen a 270 assalariats.

Taula 5.8.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’indústries del cuir i del calçat. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %



46

39

37

36

34

35

34

35

35

37

61

6

59

1

65

2

65

6 61

0

63

1 5

65

56

1

56

9

58

4

0

100

200

300

400

500

600

700



Capítol 5

Teixit productiu


Finalment, comentem les indústries de paper. En quan al nombre d’empreses s’han mantingut

relativament estable, i en quan a nombre de treballadors ha patit una davallada. En els darrers

anys, però, el nivell d’assalariats sembla recuperar-se. Actualment és el vuitè subsector industrial

més important en empreses, mentre que a nivell d’assalariats són el sector líder, posició que han

mantingut durant tots aquests anys. Durant el 2017 no varia d’empreses i guanya 81 assalariats.

Gràfic 5.40.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les indústries del paper Anoia (2008-17)


L’any 2017, les indústries del paper concentraven 31 empreses i 1.226 treballadors, el que suposa

el 5% del total d’empreses industrials i el 15% d’assalariats industrials. En el darrer any el seu

comportament ha estat especialment positiu pel creixement dels assalariats. Val la pena destacar

l’existència de 9 empreses mitjanes, que ocupen més de 1.000 assalariats. És un dels sectors on el

pes d’empreses molt petites és menor.

Taula 5.9.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’indústries del paper. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %

Empreses 31 5,25 0,95 17 54,84 5 16,13 9 29,03 0 0,00 Treballadors 1.226 15,02 4,87 88 7,18 121 9,87 1.017 82,95 0 0,00


34

33

32

35

34

34

33

35

31

31

1.3

71

1.3

06

1.2

57

1.1

62

1.1

14

1.0

89

1.1

15

1.1

56

1.1

45

1.2

26

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017




Serveis

En el sector serveis, l’any 2017 hi ha 545 empreses de comerç al detall, 304 de serveis de menjar i

begudes i 202 de comerç a l’engròs. Les segueixen les d’educació amb 120, l’administració pública

amb 115, la venda i reparació de vehicles de motor amb 114 i les altres activitats de serveis

personals, amb 111 empreses, entre d’altres.

Gràfic 5.41.- Nombre d’empreses de serveis de l’Anoia per subsectors principals (2017)


El sector líder tant en empreses com en assalariats és el comerç al detall. Concentra el 23%

d’empreses del serveis i el 17% del total d’empreses de l’Anoia. En quan a assalariats en concentra

el 14% dels serveis i un 11% del total. El segueix el subsector del serveis de menjars i begudes,

seguit del comerç a l’engròs. Val la pena destacar també el subsector de l’administració pública,

que tot i ser el cinquè en quan a nombre d’empreses, és el segon en assalariats, ocupant a 1.480

persones, prop del 10% del sector serveis.

545

304

202

120

115

114

111

101

82

74




Educació


Venda i reparació de vehicles de motor i …

Altres activitats de serveis personals


Activitats jurídiques i de comptabilitat

Activitats immobiliàries

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 4.10.- Empreses i assalariats dels 10 principals subsectors de serveis. Anoia (2017)6 Any 2017 Empreses %serv %tot R17 Assalariats %serv %tot R17

Comerç al detall, ex. comerç de vehicles motor i motocicletes 545 23,53 16,73 1 2.737 17,88 10,87 1

Serveis de menjar i begudes 304 13,13 9,33 2 1.168 7,63 4,64 6

Comerç a l'engròs i intermediaris comerç, excepte motor 202 8,72 6,20 3 1.449 9,47 5,75 3

Educació 120 5,18 3,68 4 1.308 8,55 5,19 5

Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 115 4,97 3,53 5 1.513 9,89 6,01 2

Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes 114 4,92 3,50 6 461 3,01 1,83 11

Altres activitats de serveis personals 111 4,79 3,41 7 265 1,73 1,05 15

Transport terrestre; transport per canonades 101 4,36 3,10 8 573 3,74 2,28 7

Activitats jurídiques i de comptabilitat 82 3,54 2,52 9 313 2,04 1,24 13

Activitats immobiliàries 74 3,20 2,27 10 156 1,02 0,62 18

Resta de sectors serveis 548 23,66 16,82

5.363 35,04 24,04

Total serveis 2.316 100,00 71,09

15.306 100,00 10,87

Total 3.258

100,00

25.184

100,00

Font: INSS – Hermes / Diputació de Barcelona

Com veiem, també es dóna una certa davallada fins l’any 2014, on s’inverteix la tendència i

comença un tímid creixement que continua el següents anys. El 2017 hi ha una pèrdua de 10

empreses, però el nombre d’assalariats dels serveis continua creixent.

Gràfic 5.42.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors dels serveis. Anoia (2008-2017)


6 La columna R17 fa referència a la posició del subsector en el rànquing tant d’empreses com d’assalariats, tenint en

compte tots els subsectors de serveis.

2.3

34

2.2

42

2.2

48

2.2

41

2.1

71

2.1

49

2.1

97

2.2

87

2.3

26

2.3

16

13

.74

5

13

.38

7

13

.73

3

13

.29

7

12

.90

0

12

.90

4

13

.37

0

13

.99

5

14

.97

0

15

.30

6

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017




Si ens fixem en els guanys i les pèrdues absolutes de tot el període, veiem com el 2014 comença

una clara recuperació d’empreses i assalariats, fins i tot més alta que ens els primers anys del

període, especialment en el cas dels assalariats.

Gràfic 5.43.- Variació absoluta d’empreses i treballadors dels serveis. Anoia (2009-2017)


Si comparem l’evolució de les empreses del sector serveis, veurem com en termes generals és

força paral·lela. En els darrers anys, els augments han estat simulars (destaca el creixement

anoienc de 2015), mentre que en el darrer any, hi ha hagut una disminució a l’Anoia i un

creixement a nivell català.

Gràfic 5.44.- Taxes de variació d’empreses dels serveis. Anoia i Catalunya (2009-2017)


-92

6

-7

-70

-22

48

90

39

-10

-35

8

34

6

-43

6

-39

7

4

46

6

62

5

97

5

33

6

-600

-400

-200

0

200

400

600

800

1.000

1.200



-3,9

4

0,2

7

-0,3

1

-3,1

2

-1,0

1

2,2

3

4,1

0

1,7

1

-0,4

3

-2,5

1

-0,4

3

0,3

3

-1,9

2

0,6

0

2,3

3

2,1

7

2,1

7

0,5

1

-5,00

-4,00

-3,00

-2,00

-1,00

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00


Anoia Catalunya

Capítol 5

Teixit productiu


També veiem una tendència al creixement del pes dels serveis sobre el total. En aquests anys

passen de representar el 63% al 70% d’empreses i del 50% al 61% dels assalariats.

Gràfic 5.45.- Evolució del pes d’empreses i treballadors dels serveis sobre el total. Anoia (2008-2017)


L’any 2017, els 6 principals subsectors tenen tendències divergents. El comerç al detall perd

gairebé 17 empreses, els serveis de menjar 5, mentre que comerç a l’engròs en guanya 5 i

l’educació fins a 11.

Gràfic 5.46.- Evolució del nombre d’empreses dels principals subsectors de serveis. Anoia (2014-2017)


63

,37

65

,90

67

,06

68

,53

70

,10

70

,39

70

,64

71

,31

70

,85

71

,09

50

,45

53

,75

55

,11

56

,73

58

,61

59

,13

60

,00

60

,38

61

,12

60

,78

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00



54

0

28

3 1

91

10

3

54

4

31

3

19

5

10

6

56

2

30

9

19

7

10

9

54

5

30

4 2

02

12

0

Comerç al detall, excepte el comerç de

vehicles de motor i motocicletes


Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte

vehicles de motor i motocicletes

Educació

2014 2015 2016 2017



En els darrers anys tant el comerç a l’engròs com l’educació presenten taxes majoritàriament

positives, mentre que en el comerç al detall i serveis de menjars i begudes aquestes són negatives

en el darrer exercici.

Gràfic 5.47.- Taxa de variació d’empreses dels principals sectors de serveis. Anoia (2014-2017)


Si ens centrem en l’evolució del 2017, els principals subsectors amb un millor comportament són

l’educació, amb un creixement del 10%, seguit de l’administració pública, amb un 3,6%. En canvi

subsectors com altres activitats de serveis personals i activitats immobiliàries presenten pèrdues

importants, que són més lleus en subsectors com el comerç al detall o el transport terrestre, entre

d’altres.

0,37

7,60

2,14

6,19

0,74

10,60

2,09

2,91

3,31

-1,28

1,03

2,83

-3,02

-1,62

2,54

10,09

Comerç al detall, excepte el comerç de vehicles de motor i motocicletes


Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte vehicles de motor i motocicletes

Educació

2014 2015 2016 2017

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.48.- Taxes de variació d’empreses dels principals sectors serveis. Anoia (2017)


En quan a l’evolució des del 2008 d’aquests subsectors dins el sector serveis, creix la presència de

serveis de menjars i begudes, i l’educació, mentre que disminueix el pes del comerç (al detall i a

l’engròs), i el transport terrestre, entre d’altres.

Gràfic 5.49.- Evolució del pes (%) d’empreses principals subsectors serveis Anoia (2008-2017)


-3,02

-1,62

2,54

10,09

3,60

-1,72

-6,72

-2,88

-1,20

-5,13

1,86




Educació








24,59

11,27

9,47

3,94

4,76

5,23

5,23

6,60

3,51

3,13

22,28

23,53

13,13

8,72

5,18

4,97

4,92

4,79

4,36

3,54

3,20

23,66




Educació








Any 2008 Any 2017



En quan al nombre d’assalariats d’aquests subsectors, augmenta el pes dels assalariats en el

comerç al detall, així com també en serveis de menjar i educació, mentre que disminueix en camps

com el comerç a l’engròs, administració pública o transport terrestre.

Gràfic 5.50.- Evolució del pes (%) d’assalariats principals subsectors serveis Anoia (2008-2017)


Tot seguit analitzarem els principals subsectors dels serveis, tal i com hem fet en el cas dels

subsectors industrials, tenint en compte la composició del sector per grandària de les empreses,

així com l’evolució total d’empreses i assalariats pel període 2008-2017.

15,56

6,69

11,56

8,11

10,77

3,67

1,72

5,78

2,57

0,89

32,68

17,88

7,63

9,47

8,55

9,89

3,01

1,73

3,74

2,04

1,02

35,04




Educació








Any 2008 Any 2017

Capítol 5

Teixit productiu


Així, en quan a l’evolució del comerç al detall, veiem que durant aquests anys hi ha hagut una

davallada del nombre d’empreses, mentre que en el nombre d’assalariats hi ha hagut un

increment fins als més de 2.700 assalariats actuals. El comerç al detall és el principal subsector

d’empreses de serveis, així com també en nombre d’assalariats. També a nivell global és el

subsector amb més empreses i assalariats de la comarca.

Gràfic 5.51.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector del comerç al detall Anoia (2008-17)


L’any 2017 concentrava 545 empreses i 2.737 assalariats. En el darrer any ha experimentat un

creixement notable d’assalariats, de 47 assalariats però en canvi ha davallat en quan a nombre

d’empreses, perdent-ne 17, amb un comportament més negatiu que la mitjana dels serveis. La

gran majoria d’empreses del sector són microempreses; a part, val la pena assenyalar l’existència

de quatre empreses que ocupaven a més de 300 treballadors i una de prop de 500 treballadors.

Taula 5.11.- Empreses i assalariats per trams del subsector de comerç al detall. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Indust.

% s/Total

N % N % N % N %

Empreses 545 23,53 16,73 516 94,68 24 4,40 4 0,73 1 0,18 Treballadors 2.737 17,88 10,87 1.394 50,93 521 19,04 330 12,06 492 17,98


57

4

54

4

57

0

56

5

54

3

53

8

54

0

54

4

56

2

54

5

2.1

39

2.0

51

2.3

51

2.3

78

2.3

54

2.3

18

2.4

34

2.4

50

2.6

90

2.7

37

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000





Pel que fa al subsector de serveis de menjars i begudes, aquests anys hi ha hagut oscil·lacions,

diverses, amb una tendència a l’alça en els darrers anys. Tot i això, el 2017 ha perdut 5 empreses i

en nombre d’assalariats s’ha mantingut estable, guanyant-ne 2. Aquest subsector és el segon dels

serveis en quan a empreses, mentre que en assalariats és el sisè.

Gràfic 5.52.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de serveis de menjars i begudes

Anoia (2008-17)


L’any 2017, el subsector concentrava 304 empreses (cosa que representa un 13% dels serveis i

gairebé un 10% del total) i 1.168 treballadors. En el darrer any ha experimentat un comportament

positiu en quan a assalariats i negatiu en quan a empreses. La seva composició és bàsicament de

microempreses.

Taula 5.12.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’indústries de serveis de menjars i begudes. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



26

3

25

4

26

2

27

4

27

0

26

3

28

3

31

3

30

9

30

4

91

9

84

4

88

6

93

1

88

9

86

7

95

6

1.0

36

1.1

66

1.1

68

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400



Capítol 5

Teixit productiu


El subsector del comerç a l’engròs també ha patit una evolució similar, amb una davallada fins el

2013 i un augment posterior tant d’empreses com d’assalariats. Actualment és el tercer subsector

en quan a empreses així com en assalariats (perdent una posició respecte el 2008).

Gràfic 5.53.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les comerç a l’engròs Anoia (2008-17)


L’any 2017 concentra 202 empreses i 1.449 treballadors, al voltant del 9% del sector serveis. En el

darrer any ha guanyat 5 empreses i 53 assalariats, amb un comportament força millor que la

mitjana dels serveis. La gran majoria de les empreses del subsector són petites; sols existeix una

empresa mitjana de més de 50 treballadors.

Taula 5.13.- Empreses i assalariats per trams del subsector de comerç a l’engròs. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



22

1

21

0

20

0

20

8

18

9

18

7

19

1

19

5

19

7

20

2

1.5

89

1.4

44

1.3

66

1.3

85

1.3

21

1.2

33

1.2

27

1.3

32

1.3

96

1.4

49

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800





Pel que fa a l’educació, és el quart subsector dels serveis en quan a empreses i el cinquè en quan a

assalariats. En els darrers anys, ha tendit a augmentar en ambdós variables. En el darrer any ha

crescut en 11 empreses i 56 assalariats, amb una evolució notablement millor que la mitjana dels

serveis.

Gràfic 5.54.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de l’educació

Anoia (2008-17)


L’any 2017 trobem 120 empreses, la majoria petites, però també val la pena destacar-ne 5 que

ocupen 350 assalariats. El subsector concentra el 5% d’empreses dels serveis i el 8,5% dels

treballadors.

Taula 5.14.- Empreses i assalariats per trams del subsector de l’educació

Anoia (2017)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



92

97

94

93

98

97

10

3

10

6

10

9

12

0

1.1

15

1.1

28

1.1

34

1.1

44

1.0

85

1.1

12

1.1

66

1.2

39

1.2

52

1.3

08

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400



Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa a l’administració pública, hi ha hagut petites oscil·lacions en el nombre d’empreses. En

quan a assalariats hi una forta davallada el 2011, de la qual actualment s’està en vies de

recuperació. Tot i que és el cinquè subsector en quan a empreses, ha esdevingut el segon en quan

a assalariats, guanyant una posició en aquest període.

Gràfic 5.55.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de l’administració pública Anoia (2008-17)


L’any 2017 trobem 115 empreses, la majoria petites, però també val la pena destacar-ne 6 que

ocupen 537 assalariats i una de 291 treballadors. Durant el darrer any ha guanyat 4 empreses i 56

assalariats, amb un comportament força millor que la mitjana dels serveis.

Taula 5.15.- Empreses i assalariats per trams del subsector de l’administració pública.

Anoia (2017)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



11

1

11

4

11

5

11

2

10

6

10

8

10

9

11

0

11

1

11

5

1.4

80

1.6

15

1.8

82

1.4

31

1.3

00

1.3

69

1.3

90

1.4

55

1.4

70

1.5

13

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000





En quan al subsector de venda i reparació de vehicles de motor, és el sisè en quan a nombre

d’empreses i onzè en quan a assalariats. En els darrers anys ha patit una caiguda d’ambdós, tot i

que sembla que el 2017 mostra un creixement, ja que tot i perdre 2 empreses, guanya 32

assalariats.

Gràfic 5.56.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de venda i reparació de vehicles de motor. Anoia (2008-17)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona

L’any 2017 concentrava 114 empreses i 461 treballadors. Durant el darrer any experimenta un

notable creixement en quan a nombre d’assalariats, molt per sobre de la mitjana dels serveis.

Totes les empreses del subsector són microempreses.

Taula 5.16.- Empreses i assalariats per trams del subsector de venda i reparació de vehicles de

motor. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



12

2

11

2

10

2

10

3

10

4

97

99

10

7

11

6

11

4

50

5 46

8

44

3

44

5

41

9 38

2

38

6

41

4

42

9

46

1

0

100

200

300

400

500

600



Capítol 5

Teixit productiu


El subsector d’altres activitats de serveis personals ha mantingut un augment d’empreses durant

aquest període però actualment ha patit una nova davallada, perdent 8 empreses el darrer any. És

el setè subsector en empreses del sector serveis, mentre que en assalariats registra la quinzena

posició.

Gràfic 5.57.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector d’altres activitats de serveis personals. Anoia (2008-17)


L’any 2017 concentrava 111 empreses però només 265 treballadors. Durant el darrer any el seu

comportament ha estat decreixent. Totes les empreses d’aquest subsector són també

microempreses.

Taula 5.17.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’altres activitats de serveis

personals. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Serveis

% s/Total

N % N % N % N %



12

2

11

6

12

0

13

3

12

7

13

2

12

2

12

4

11

9

11

1

23

6

23

8

25

9

26

3 23

7

25

6

26

9

26

3

26

7

26

5

0

50

100

150

200

250

300





Finalment, comentem el subsector d’activitats sanitàries, que tot i que presenta un decreixement

d’empreses, guanya 18 assalariats. Actualment, és el 13è sector en quan a empreses, però esdevé

el quart en quan a nombre d’assalariats.

Gràfic 5.58.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector d’activitats sanitàries Anoia (2008-17)


En quan a la seva composició el 2017, ens trobem amb 55 empreses, la majoria de les petites, tot i

que destaquen dues empreses que ocupen a 193 treballadors, i una de gran, que n’ocupa 945, i

que és l’empresa més gran de la comarca.

Taula 5.18.- Empreses i assalariats per trams del subsector d’activitats sanitàries. Anoia (2017)



treb.

N

% s/Serveis.

% s/Total

N % N % N % N %



45

44

45

45

42

47

49

56

57

55

1.2

21

1.1

94

1.2

28

1.1

72

1.1

80

1.2

09

1.2

11

1.2

74

1.3

45

1.3

63

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600



Capítol 5

Teixit productiu


Construcció

La construcció és un sector que registra importants i continuades davallades en els darrers anys.

Tot i això, des del 2014 presenta una lleugera recuperació. El darrer any, tot i perdre 9 empreses,

guanya més de 270 assalariats. Tot i això els seus registres es troben molt lluny de l’any 2008, ja

que darrerament han caigut a gairebé la meitat, passant a concentrar del 16% al 8% del total

d’empreses i del 10% al 5% del total d’assalariats.

Gràfic 5.59.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de la construcció. Anoia (2008-2017)


En quan a les pèrdues, han estat força significatives del 2009 al 2013. Tot i la recuperació dels

darrers anys, la destrucció d’empreses i llocs de treball es troba lluny dels seus màxims.

Gràfic 5.60.- Variació absoluta d’empreses i treballadors de construcció. Anoia (2009-2017)


59

9

48

3

44

3

37

2

29

9

28

8

28

7

28

2

30

9

30

0

2.8

39

2.3

97

2.1

82

1.8

01

1.2

62

1.1

58

1.1

68

1.2

89

1.3

54

1.6

30

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000



-11

6

-40

-71

-73

-11

-1

-5

27

-9

-44

2

-21

5 -3

81

-53

9

-10

4

10

12

1

65

27

6

-600

-500

-400

-300

-200

-100

0

100

200

300

400





Aquestes pèrdues també es donen a nivell català fins el 2013, tot i que hi ha una major afectació a

l’Anoia. Des d’aleshores, la mitjana catalana ha tendit a augmentar, mentre que a l’Anoia s’han

produït oscil·lacions notables: des de l’augment del 9,5% de l’any passat a la pèrdua de prop del

3% d’enguany.

Gràfic 5.61.- Evolució de les taxes de variació d’empreses de la construcció. Anoia i Catalunya (2009-2017)


El pes de la construcció s’ha vist notablement reduït, passant de concentrar el 16% al 9% de les

empreses de l’Anoia i del 10% al 6,5% dels treballadors, entre els anys 2008 i 2017.

Gràfic 5.62.- Evolució del pes d’empreses i treballadors de la construcció sobre el total. Anoia (2008-2017)


-18

,86

-8,8

5 -1

6,0

3

-19

,62

-3,6

8

-0,3

5

-1,7

4

9,5

7

-2,9

1 -1

7,0

6

-9,9

6

-11

,88

-13

,45

-8,2

8

1,7

3

5,1

4

4,3

6

3,0

1

-25,00

-20,00

-15,00

-10,00

-5,00

0,00

5,00

10,00

15,00


Anoia Catalunya

16

,26

14

,20

13

,22

11

,38

9,6

5

9,4

3

9,2

3

8,7

9

9,4

1

9,2

1

10

,42

9,6

2

8,7

6

7,6

8 5,7

3

5,3

1

5,2

4

5,5

6

5,5

3

6,4

7

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


Capítol 5

Teixit productiu


De les empreses dels subsectors de la construcció, l’únic que presenta una tendència positiva és la

construcció d’immobles, amb petits guanys. Els altres dos, presenten creixements i pèrdues de

forma indistinta.

Gràfic 5.63.- Variació d’empreses dels subsectors de la construcció. Anoia (2014-2017)


Dels subsectors que composen la construcció, l’any 2017 el subsector d’activitats especialitzades

en la construcció concentrava 182 empreses i 1.051 assalariats. Tot i perdre 7 empreses en el

darrer any, ha guanyat 252 assalariats. El de la construcció d’immobles concentra 113 empreses i

561 assalariats i en el darrer any ha guanyat 2 empreses i 24 assalariats.

Agricultura

Pel que fa a l’agricultura, és l’únic sector que ha viscut creixements discontinus. Així, durant el

2017 augmenta en tres empreses però disminueix en deu treballadors. En canvi, des del 2008 ha

tendit a augmentar el seu pes sobre el total, tot i que es manté en marges molt petits.

-4,17

14,29

1,08

1,09

-12,50

-2,67

19,35

28,57

3,85

1,80

-44,44

-3,70

Construcció d'immobles

Construcció d'obres d'enginyeria civil

Activitats esp. de la construcció

Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017



Gràfic 5.64.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de l’agricultura. Anoia (2008-2017)


En els darrers anys hi ha hagut petites oscil·lacions de guanys i perdùes. Mentre que la tendència

ha estat a guanyar empreses, en quan als assalariats més aviat hi ha hagut un retrocés.

Gràfic 5.65.- Variació absoluta del nombre d’empreses i treballadors de l’agricultura. Anoia

(2009-2017)


30

29

34

40

42

46

46

47

48

51

58

54

10

9

93

91

97

98

97

94

84

0

20

40

60

80

100

120



-1

5

6

2

4

0

1

1

3

-4

55

-16

-2

6

1

-1

-3

-10

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60



Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.66.- Evolució del pes d’empreses i treballadors de l’agricultura sobre el total. Anoia (2008-2017)


Si n’analitzem els subsectors, també veiem una major variabilitat, tot i que en el cas d’agricultura,

ramaderia i caça és el que mostra un comportament més positiu. Durant el 2017 no s’han registrat

canvis significatius

Gràfic 5.67.- Taxa de variació d’empreses dels subsectors de l’agricultura. Anoia (2014-2017)


0,8

1

0,8

5

1,0

1

1,2

2

1,3

6

1,5

1

1,4

8

1,4

7

1,4

6

1,5

7

0,2

1

0,2

2

0,4

4

0,4

0

0,4

1

0,4

4

0,4

4

0,4

2

0,3

8

0,3

3

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


0,00

0,00

0,00

2,38

0,00

0,00

2,33

33,33

-100,00

4,55

0,00

0,00

Agricultura, ramaderia i caça

Sílvicultura i explotació forestal

Pesca i agricultura

Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017



5.3.- Estructura empresarial de l’Anoia

Com l’any passat comentem algunes dades extretes de l’estudi sobre l’estructura empresarial de la

demarcació de Barcelona, impulsat per la Diputació de Barcelona7. El nombre total d’empreses

analitzades són 1.625, de les quals un 88,7% són societats limitades i un 11,3% societats

anònimes8. La comarca concentra l’1’3% de facturació de la demarcació, i obté una facturació per

càpita de 29.660 euros.

Segons facturació, tenim que la majoria d’empreses de l’Anoia facturen fins a 500.000 euros, i que

tan sols un 5% arriben a facturar més de cinc milions d’euros (96 empreses)

Gràfic 5.68.- Empreses segons facturació anual. Anoia (2015)

Font: Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Diputació de Barcelona

Segons antiguitat, trobem que un 33% són creades en els darrers anys, mentre que un 47,5% ho

varen ser en el període 1990-2004.

7 Fem esment a l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona (edició 2017). Les dades de l’estudi

prenen com a referència el Registre Mercantil, a través de l’explotació que en fa el SABI i són de l’any 2015. 8 Val la pena comentar que, tal i com s’adverteix en les consideracions metodològiques de dit informe, alguns sectors

estan millor representats que d’altres en el Registre Mercantil. És el cas de la indústria, que està representada de forma exhaustiva, però no tant dels serveis, agricultura o construcció.

3,38 2,52

18,09

12,86

35,88

27,26

Més de 10 milions Entre 5-10 milions Entre 1-5 milions

Entre 500-1.000mil Entre 100-500mil Menys 100mil

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.69.- Empreses segons antiguitat. Anoia (2015)


En quan a la distribució de la facturació, veiem que el sector serveis concentra el 56% de la

facturació de la comarca, tot i que també destaca el 40% que registra el sector industrial, gràcies al

pes del tèxtil-confecció, cuir i calçat, paper i arts gràfiques i fabricació de vehicles de motor i altres

tipus de transport.

Gràfic 5.70.- Empreses segons distribució de la facturació. Anoia (2015)


0,62

2,22 16,37

47,51

33,29

Abans de 1960 Entre 1960-1974 Entre 1975-1989

Entre 1990-2004 D'ençà 2005

0,97

39,19

3,93

55,90

Primari lndústria Construcció Serveis



Tot seguit presentem els sectors segons facturació. Així a l’Anoia el subsector amb més facturació

el 2015 fou el d’altres tipus de comerç a l’engròs amb més de 500 milions d’euros, seguit del

comerç al detall de combustibles i, a major distància, trobem el tèxtil i confecció, comerç al detall

en establiments no especialitzats i paper i arts gràfiques.

Taula 5.19.- 10 primers subsectors econòmics segons xifra de negoci. Anoia (2015) N Sector Facturació* %

1 Altres tipus de comerç a l’engròs (467 i 469) 556,10 16,00

2 Comerç al detall de combustibles per l'automoció (473) 404,90 11,6

3 Textil, confecció, cuir i calçat (13 a 15) 298,70 8,6

4 Comerç al detall en establiments no especialitzats (471) 251,00 7,2

5 Paper i arts gràfiques (17 i 18) 249,10 7,1

6 Vehicles de motor i altres materials de transport (29 i 30) 219,30 6,3

7 Comerç a l’engròs d'alimentació i begudes (462 i 463) 216,20 6,2

8 Metal·lúrgia (24) 117,00 3,4

9 Maquinaria i equips (28) 108,20 3,1

10 Energia, aigua, sanejament i gestió de residus (35 a 39) 95,50 2,7

*en milions d’euros


En quan a les empreses de la comarca amb major facturació, trobem dues empreses del grup

Petromiralles, al voltant dels 700 milions de facturació. En el rànquing de la demarcació de

Barcelona, aquestes dues empreses es troben entre les 60 empreses amb més facturació9.

Taula 5.20 .- 10 empreses amb major xifra de negoci anual. Anoia (2015) N Nom Municipi Facturació*

1 PETROMIRALLES 3 SL Santa Maria de Miralles 376,20

2 PETROMIRALLES SL Santa Maria de Miralles 355,40

3 ALDI MASQUEFA SUPERMERCADOS SL Masquefa 198,50

4 SNOP ESTAMPACION SA La Pobla de Claramunt 107,10

5 UNION INDUSTRIAL PAPELERA SA La Pobla de Claramunt 105,60

6 MECAPLAST IBERICA SA La Pobla de Claramunt 86,30

7 CASAS I FILLS SA Òdena 55,10

8 CURTIDOS BADIA SA Igualada 48,10

9 FUNDICIONES DE ODENA, SA Òdena 45,10

10 CONSTRUCTORA DE CALAF SA Calaf 44,30

*en milions d’euros


9 Es pot consultar el llistat complet a Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona (edició 2017), pàg.63.

Capítol 5

Teixit productiu


En quan a municipis, trobem que el primer d’ells en quan a facturació (i euros/habitant) és

Igualada, per la seva major concentració d’empreses. El segon és Santa Maria de Miralles, degut

que és la seu del grup Petromiralles. Aquests dos municipis concentren la meitat de facturació

total del teixit empresarial anoienc.

Taula 5.21 .- Municipis segons xifra de negoci. Anoia (2015) N Població Facturació* % Euros/habitant

1 Igualada 969,4 27,8% 24.864

2 Santa Maria de Miralles 737,6 21,2% 5.588.098

3 La Pobla de Claramunt 456,2 13,1% 211.293

4 Masquefa 322,6 9,3% 38.474

5 Òdena 240,1 6,9% 66.571

6 Calaf 141,1 4,0% 41.215

7 Vilanova del Camí 139,6 4,0% 11.252

8 Piera 98,1 2,8% 6.542

9 La Torre de Claramunt 63 1,8% 16.918

10 Capellades 45,3 1,3% 8.675

11 Els Prats de Rei 34,2 1,0% 63.903

12 Sant Martí Sesgueioles 31,3 0,9% 84.285

13 Vallbona d'Anoia 31 0,9% 21.949

14 El Bruc 29 0,8% 14.387

15 La Llacuna 27,4 0,8% 31.442

16 Els Hostalets de Pierola 26,2 0,8% 9.049

17 Santa Margarida de Montbui 24,7 0,7% 2.573

18 Sant Martí de Tous 20,6 0,6% 17.311

19 Carme 12,5 0,4% 15.797

20 Jorba 10,8 0,3% 13.046

21 Castellolí 9,9 0,3% 17.225

22 Castellfollit de Riubregós 3 0,1% 18.257

23 Pujalt 2,7 0,1% 13.528

24 Montmaneu 2,2 0,1% 14.246

25 Copons 1,8 0,1% 6.043

26 Cabrera d'Anoia 1,8 0,1% 1.340

27 Sant Pere Sallavinera 1,1 0,0% 6.937

28 Orpí 0,9 o,'0% 6.662

29 Calonge de Segarra 0,7 0,0% 3.849

30 Rubió 0,2 0,0% 870

31 Veciana 0,1 0,0% . 373

32 Argençola 0 0,0% 0

33 Bellprat 0 0,0% 0

Anoia 3.485,2 100% 29 .660

*en milions d’euros Font: Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Diputació de Barcelona



Mapa 5.4. – Facturació per càpita de les empreses. Anoia (2015)


Mapa 5.5. – Xifra de negoci de les empreses per municipi. Anoia (2015)


Capítol 5

Teixit productiu


Com a complement d’aquesta informació, oferim enguany dades relatives al cens d’establiments

comercials de la Generalitat de Catalunya10. Així, a l’Anoia l’any 2017 estaven registrats 1.372

establiments comercials, amb una superfície de venda més de 223.000 metres quadrats.

Taula 5.22. Establiments comercials per municipi. Anoia (2017)

Municipi Establiments Sup. Venda

(m2) establ./1.000

hab. m2/1.000

hab. Sup. Mitjana

(m2)

Argençola 0 0 0 0 0

Bellprat 1 172 13,51 2.324 172

Bruc, el 18 3.249 9,05 1.634 181

Cabrera d'Anoia 2 2.142 1,47 1.570 1.071

Calaf 51 5.443 14,67 1.565 107

Calonge de Segarra 1 13 5,05 66 13

Capellades 64 6.659 12,25 1.274 104

Carme 6 412 7,59 521 69

Castellfollit de Riubregós 1 120 6,25 750 120

Castellolí 5 585 8,35 977 117

Copons 2 155 6,33 491 78

Hostalets de Pierola, els 14 1891 4,83 652 135

Igualada 715 119.268 18,19 3.034 167

Jorba 6 1645 7,29 1.999 274

Llacuna, la 8 462 9,27 535 58

Masquefa 84 14.069 9,87 1.652 167

Montmaneu 2 310 13,07 2.026 155

Òdena 23 9.057 6,36 2.506 394

Orpí 0 0 0 0 0

Piera 131 19.911 8,62 1.310 152

Pobla de Claramunt, la 10 3.426 4,57 1.564 343

Prats de Rei, els 6 880 11,21 1.645 147

Pujalt 2 50 9,85 246 25

Rubió 1 43 4,35 187 43

Sant Martí de Tous 11 1.558 9,2 1.303 142

Sant Martí Sesgueioles 5 211 14,12 596 42

Sant Pere Sallavinera 3 577 19,23 3.699 192

Santa Margarida de Montbui 72 13.318 7,39 1.366 185

Santa Maria de Miralles 1 671 8,13 5.455 671

Torre de Claramunt, la 16 3.089 4,32 833 193

Vallbona d'Anoia 9 796 6,37 564 88

Veciana 0 0 0 0 0

Vilanova del Camí 102 12.992 8,27 1.054 127

Anoia 1.372 223.174 11,6 1.886 163

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Cens d’Establiments Comercials de Catalunya.

10

Cens d’establiments comercials de Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Consell

General de Cambres de Catalunya.

https://censcomerc.empresa.gencat.cat/#/territori



La mitjana anoienca és de 11,6 establiments cada mil habitants, amb una superfície de 1.886

metres quadrats per 1.000 habitants. A nivell català, la mitjana és de 13,6 establiments per cada

mil habitants, amb una superfície de 1.979 metres quadrats per mil habitants. La superfície

comercial mitjana de l’Anoia és de 163 metres quadrats, mentre que a nivell de Catalunya és de

145 metres quadrats.

Mapa 5.6.- Establiments comercials per municipi. Anoia (2017)


Per zones comarcals, la Conca d’Òdena és la que registre un major nombre d’establiments i

superfície de venda. També registra el nombre més alt d’establiments per 1.000 habitants i una

major superfície mitjana.

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 5.23. Establiments comercials per àrea comarcal. Anoia (2017)

Àrea Establiments Sup. Venda

(m2) establ./1.000

hab. m2/1.000

hab. Sup. Mitjana

(m2)

Alta Anoia 74 7.802 12,00 1.265 105

Conca d’Òdena 962 165.098 13,40 2.299 172

Anoia Sud 336 50.274 8,34 1.247 150

Anoia 1.372 22.3174 11,6 1.886 163


Respecte el 2016, l’Anoia guanya 10 establiments comercials, el que suposa un creixement del

0,73%, mentre que la mitjana catalana creix un 1,87% en el darrer any.

També val la pena comentar l’informe elaborat per l’Ateneu cooperatiu de la Catalunya central11,

que fa una diagnosi de les cooperatives i societat laborals existents a les comarques d’aquest

territori. Així, en el cas de l’Anoia, l’estudi detecta 17 cooperatives a l’Anoia (un 11% de les

registrades a la Catalunya central) i 13 societats laborals (un 25% de les registrades a la Catalunya

Central). D’entre les cooperatives existents, les majoritàries són de treball associat.

Gràfic 5.71.- Distribució de les cooperatives de l’Anoia segons tipologia (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

11

Resum de les empreses d’economia social a la Catalunya central (2017), realitzat per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya central. També es pot consultar a la seva web el mapa d’economia social de la Catalunya central, on localitza totes aquestes cooperatives al territori, amb una breu descripció de cada una.

5,88

70,59

5,88

5,88

5,88 5,88

Mixta

Treball associat

Segon grau

Consum i usuaris

Ensenyament

Agràries

http://diesdagost.cat/wp-content/uploads/2017/06/Diagnosi-SCCLiSL-2017-v3.pdf

http://www.coopcatcentral.cat/mapa/



Si comparem l’estructura de cooperatives de la comarca amb la de la Catalunya central és força

similar, degut al predomini de les cooperatives de treball associat.

Gràfic 5.72.- Distribució de les cooperatives segons tipologia. Anoia i Catalunya central (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

Per municipis12, veiem com Igualada concentra la majoria d’activitats, tant de cooperatives com de

societats laborals. El segon municipi de la comarca és Masquefa.

Taula 5.24.- Cooperatives i societats laborals de l’Anoia (2017) Municipi Cooperatives Societats Laborals Total

Cabrera d’Anoia 1 0 1

Calaf 0 1 1

Capellades 0 1 1

Copons 1 0 1

Hostalets de Pierola, els 1 0 1

Igualada 5 3 8

Masquefa 0 4 4

Òdena 2 0 2

Piera 0 2 2

Sant Martí de Tous 1 0 1

Sta. Margarida de Montbui 1 0 1

Vilanova del Camí 2 1 3

Anoia 14 12 26 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa de l’Economia Social de l’Ateneu Coop. de la Catalunya Central

12

Fem referència a les iniciatives localitzades en el mapa de l’economia social. En ell s’hi inclou informació de 14

cooperatives i 12 societats laborals de l’Anoia.

5,88

1,27

70,59

68,79

5,88

1,27

5,88

4,46

5,88

3,18

5,88

14,65 1,91 4,46

Anoia

Catalunya Central

Mixta Treball associat Segon grau Consum i usuaris

Ensenyament Agràries Habitatges Serveis

Capítol 5

Teixit productiu


De totes les cooperatives localitzades (14), la majoria ho són de serveis culturals, seguides de les

de mecànica i automoció i les d’educació i formació. De les societats laborals (12), la majoria són

del sector industrial (4), seguides de la construcció (3).

Gràfic 5.73.- Distribució de les cooperatives segons tipologia. Anoia (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa de l’Economia Social de l’Ateneu Coop. de la Catalunya Central

Gràfic 5.74.- Distribució de les societats laborals segons tipologia. Anoia (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa de l’Economia Social de l’Ateneu Coop. de la Catalunya Central

28,57

14,29

7,14 14,29

7,14

7,14

7,14

7,14

7,14

Serveis culturals

Mecànica i automoció

Indústria

Educació i formació

Serveis a les persones

Serveis a organitzacions

Construcció

Distribució i transport

Agricultura

33,33

8,33

8,33

25,00

8,33

8,33

8,33

Indústria

Educació i formació

Serveis a les persones

Serveis a organitzacions

Construcció

Distribució i transport

Agricultura

Energia

Turisme

Hosteleria i restauració



5.4.- Activitats intensives en coneixement

En aquest apartat fem un repàs a les empreses de sectors tecnològics o amb uns usos tecnològics

destacats13. En el camp industrial, l’any 2017 trobem 3 empreses a l’Anoia de tecnologia alta (les

mateixes que el 2015 i 2016), que ocupen a 54 treballadors. Pertanyen als subsectors de fabricació

de components electrònics, d’ordinadors i equips perifèrics i del sector aeronàutic.

D’empreses de sectors de tecnologia mitjana-alta en tenim 86 (3 més que l’any 2016), que ocupen

a 1.328 persones. Entre d’altres, corresponen a subsectors com indústries químiques, fabricació de

materials i equips elèctrics, maquinària i vehicles de motor.

Taula 5.25.- Empreses i treballadors de la indústria segons ús de la tecnologia. Anoia (2017)

Empreses % Treballadors %

Tecnologia alta 3 0,51 54 0,66

Tecnologia mitjana-alta 86 14,63 1.328 16,30

Tecnologia mitjana-baixa 129 21,94 2.140 26,27

Tecnologia baixa 353 60,03 4.511 55,37

Resta d'activitats industrials 17 2,89 114 1,40

Total indústria no extractiva 588 100,00 8.147 100,00


Gràfic 5.75.- Empreses del sector de la indústria no extractiva de l’Anoia (2017)


13

Ens basem en la classificació de l’Observatori del Treball i Model productiu sobre sectors amb alt valor afegit.

3

86

129

353

17

Tecnologia alta

Tecnologia mitjana-alta

Tecnologia mitjana-baixa

Tecnologia baixa

Resta d'activitats industrials

Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució en aquests darrers anys de les empreses amb elements tecnològics ha estat més aviat

negativa, com tot el comportament de la indústria. Tot i això, en el cas d’empreses de tecnologia

mitjana-alta hi ha hagut un augment (de 81 a 86), mentre que en la resta de branques hi ha hagut

una reculada. Destaca el creixement de treballadors d’aquest sector en el darrer any, augmentant

380 treballadors.

Gràfic 5.76.- Empreses del sector industrial de l’Anoia per tecnologia (2008-2017)


Gràfic 5.77.- Taxes de variació dels subsectors industrials per tecnologia (2008-2017)


8

81

165

448

11 3

86

129

353

17

Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Resta indústria no extractiva

Any 2008 Any 2017

-62,50

6,17

-21,82 -21,21

54,55

-65,38

6,84

-36,20

-20,76

67,65

Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Resta indústria no extractiva

Empreses Treballadors



En quan al sector serveis, també podem identificar aquelles empreses amb serveis de tecnologia

alta-punta, així com d’altres empreses amb serveis basats en coneixement. Així, l’any 2017 trobem

un total de 37 empreses del sector que ofereixen serveis de tecnologia alta-punta (una més que el

2016), com empreses de serveis de tecnologies de la informació, telecomunicacions... Aquestes

empreses ocupen un total de 307 persones, 16 més que el 2016.

La resta d’empreses de serveis basats en coneixement inclou categories molt àmplies, però agrupa

523 empreses que ocupen a 5.823 treballadors.

Taula 5.26.- Empreses i treballadors dels serveis segons ús de la tecnologia. Anoia (2017)

Empreses % Treballadors %

Serveis de tecnologia alta-punta 37 1,60 307 2,01

Altres serveis basats en coneixement 523 22,58 5.823 38,04

Resta de serveis 1.756 75,82 9.176 59,95

Total sector serveis 2.316 100,00 15.306 100,00


Gràfic 5.78.- Empreses del sector serveis de l’Anoia per tecnologia (2017)


L’evolució en aquests anys del sector serveis ha estat molt diferent a la de la indústria. Així, les

empreses de sectors basats en tecnologia alta-punta han augmentat del 2008 al 2017 en 10

empreses, mentre que en quan a treballadors ha suposat un guany de 88 llocs de treball. En quan

37

523

1.756

Serveis de tecnologia alta-punta

Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

Capítol 5

Teixit productiu


a altres serveis basats en coneixement, ha suposat un creixement de 21 empreses, mentre que el

nombre de treballadors sí que ha augmentat notablement en 966.

Gràfic 5.79.- Empreses del sector serveis de l’Anoia per tecnologia (2008-2017)


Gràfic 5.80.- Taxes de variació dels subsectors de serveis per tecnologia. Anoia (2008-2017)


27

502

1.805

37

523

1.756

Tecnologia alta-punta Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

Any 2008 Any 2017

37,04

4,18

-2,71

40,18

19,89

5,85

Tecnologia alta-punta Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis




Finalment, també recollim les activitats associades a les Tecnologies de la Informació i

Comunicació (TIC) 14 entre els anys 2008 i 2017. Així, aquestes el 2017 concentraven 51 empreses i

482 treballadors a l’Anoia, el que suposa el 1,6% d’empreses de la comarca i el 1,9% d’assalariats.

Més del 95% d’empreses pertanyen al subsector TIC de serveis, on destaquen les de serveis de

tecnologies de la informació, que concentren la meitat d’empreses i assalariats.

Taula 5.27.- Empreses i treballadors del sector TIC. Anoia (2017) Subsectors TIC Empreses % Assalariats %

Fabricació de components electrònics i circuits impresos acoblats 2 3,92 27 5,6

Subtotal TIC industrial 2 3,92 27 5,6

Comerç a l'engròs d'equips per a tec. de la informació i les comun. (TIC) 12 23,53 95 19,71

Edició de programes informàtics 6 11,76 78 16,18

Telecomunicacions 6 11,76 21 4,36

Serveis de tecnologies de la informació 24 47,06 256 53,11

Reparació d'ordinadors i equips de comunicació 1 1,96 5 1,04

Subtotal TIC serveis 49 96,08 455 94,40

Total sector TIC* 51 100,00 482 100,00


Les empreses i treballadors d’aquest sector s’han mantingut força estables en el temps. Així, des

del 2008 hi ha hagut una davallada de dues empreses i una pèrdua de 6 llocs de treball; un

comportament millor que no l’evolució general a la comarca.

Gràfic 5.81.- Empreses i treballadors del sector TIC. Anoia (2008-2017)


14

Fem servir aquí l’agrupació de l'EPA i l’observatori del treball a partir de CCAE93, a tres dígits.

53

488

51

482

0

100

200

300

400

500

600


Any 2008 Any 2017

Capítol 5

Teixit productiu


Capítol 6 Habitatge

Capítol 6

Habitatge


Capítol 6

Habitatge


6.1.- Habitatge

L’any 2017 continua la tendència apuntada l’any anterior d’un cert creixement en els nous

habitatges. A l’Anoia s’inicien 121 habitatges, xifra per sobre la de l’any anterior (i molt per sobre

de les xifres del període 2012-2015). En quan ha habitatges acabats, arriben fins als 53, també per

sobre l’any passat i, de fet, la més alta dels darrers quatre anys.

Gràfic 6.1.- Habitatges iniciats i acabats a l’Anoia (2008-2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat

*la xifra del 2008 és de 1.718 habitatges acabats, fora de l’abast del gràfic

Gràfic 6.2.- Taxes de variació d’habitatges iniciats i acabats a l’Anoia (2008-2017)


29

5

14

9

30

3

89

36

22

23

39

10

3

12

1

1.7

18

60

6

34

1

30

5

24

2

70

30

16

29

53

0

100

200

300

400

500

600

700

800


Iniciats Acabats

-49

,49

10

3,3

6

-70

,63

-59

,55

-38

,89

4,5

5

69

,57

16

4,1

0

17

,48

-64

,73

-43

,73

-10

,56

-20

,66

-71

,07

-57

,14

-46

,67

81

,25

82

,76


Iniciats Acabats

Capítol 6

Habitatge


En comparació amb l’evolució catalana, veurem com les oscil·lacions són força paral·leles. Tot i

aixó, el comportament a l’Anoia que va trobar-se molt per sobre en quan a habitatges iniciats l’any

2016, el 2017 es queda a la meitat de la taxa catalana. En quan als acabats, veiem que la tendència

dels dos darrers anys és que la taxa anoienca es situï molt per sobre de la mitjana catalana.

Gràfic 6.3.- Taxes de variació d’habitatges iniciats a l’Anoia i Catalunya (2009-2017)


Gràfic 6.4.- Taxes de variació d’habitatges acabats a l’Anoia i Catalunya (2009-2017)


-49

,49

10

3,3

6

-70

,63

-59

,55

-38

,89

4,5

5

69

,57

16

4,1

0

17

,48

-55

,17

9,4

3

-41

,60

-32

,76

-42

,84

26

,68

60

,58

34

,67

36

,35

-100,00

-50,00

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00


Anoia Catalunya

-64

,73

-43

,73

-10

,56

-20

,66

-71

,07

-57

,14

-46

,67

81

,25

82

,76

-46

,67

-46

,42

-7,8

3

-30

,48

-51

,51

-10

,80

-28

,27

37

,18

24

,54

-80,00

-60,00

-40,00

-20,00

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00


Anoia Catalunya

Capítol 6

Habitatge


Per municipis, l’any 2017 l’activitat s’ha concentrat a Igualada, amb 70 iniciats i 30

acabats, seguida de Piera, amb 11 iniciats i 7 acabats i Masquefa, amb 10 iniciats i 3

acabats. A altres municipis dels voltants de la Conca també comencen a registrar-se

habitatges iniciats, com a Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena, i la

Torre de Claramunt.

Mapa 6.1.- Habitatges iniciats i acabats per municipi. Anoia (2017)


A nivell de zones comarcals, la pujada d’habitatges iniciats i acabats es registra sobretot a

la Conca d’Òdena, mentre que l’Alta Anoia continua amb registres nuls. L’Anoia Sud manté

el creixement del darrer any. Val a dir que si bé durant anys era la zona de l’Anoia Sud que

concentrava el major nombre d’habitatges iniciats, actualment és la Conca d’Òdena.

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.5.- Habitatges iniciats a l’Anoia per zones (2008-2017)


Gràfic 6.6.- Distribució per zones d’habitatges iniciats a l’Anoia (2008-2017)


La majoria de taxes han estat negatives durant els darrers anys, i sembla que a partir del 2015

s’inverteixi aquesta tendència, tot i que és cert que el darrer any es dóna una certa aturada del

creixement, que ja no és tant notable.

13

9

97

17

7

48

26

12

13

18

33

32

15

3

50

11

6

39

10

7

9

20

70

89

3

2

10

2

0

3

1

1

0

0

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


1,02

1,34

3,30

2,25

0,00

13,64

4,35

2,56

51,86

33,56

38,28

43,82

27,78

31,82

39,13

51,28

67,96

73,55

47,12

65,10

58,42

53,93

72,22

54,55

56,52

46,15

32,04

26,45

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.7.- Taxes de variació d’habitatges iniciats a l’Anoia per zones (2008-2017)


En quan als habitatges acabats, aquí sí que veiem un predomini de l’Anoia Sud, que concentra la

majoria d’habitatges acabats dels darrers anys, excepte el 2017 on la majoria es concentren a la

Conca d’Òdena.

Gràfic 6.8.- Habitatges acabats a l’Anoia per zones (2008-2017)


-33

,33

40

0,0

0

-80

,00

-10

0,0

0

0,0

0

-66

,67

0,0

0

-10

0,0

0

0,0

0

-67

,32

13

2,0

0

-66

,38

-74

,36

-30

,00

28

,57

12

2,2

2

25

0,0

0

27

,14

-30

,22

82

,47

-72

,88

-45

,83

-53

,85

8,3

3

38

,46

83

,33

-3,0

3



1.0

12

32

5 16

6

14

4

16

4

42

9

5

13

38

10

1

77

40

58

7

2

2

1

1

0

60

5

20

4

13

5

10

3

71

26

19

10

15

15

0

200

400

600

800

1.000

1.200

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.9.- Distribució per zones d’habitatges acabats a l’Anoia (2008-2017)


En quan a l’evolució de les taxes, veiem un canvi de tendència a partir del 2016, ja que aquestes

passen a ser positives. La Conca d’Òdena continua creixent el 2017 mentre que a l’Anoia Sud

aquest creixement s’atura i a l’Alta Anoia esdevé negatiu.

Gràfic 6.10.- Taxes de variació d’habitatges acabats a l’Anoia per zones (2008-2017)


5,88

12,71

11,73

19,02

2,89

2,86

6,67

6,25

3,45

58,91

53,63

48,68

47,21

67,77

60,00

30,00

31,25

44,83

71,70

35,22

33,66

39,59

33,77

29,34

37,14

63,33

62,50

51,72

28,30

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017


-23

,76

-48

,05

45

,00

-87

,93

-71

,43

0,0

0

-50

,00

0,0

0

-10

0,0

0

-67

,89

-48

,92

-13

,25

13

,89

-74

,39

-78

,57

-44

,44

16

0,0

0

19

2,3

1

-66

,28

-33

,82

-23

,70

-31

,07

-63

,38

-26

,92

-47

,37

50

,00

0,0

0



Capítol 6

Habitatge


En quan al mercat de compravenda, veiem com en els darrers anys ha tendit a anar en augment,

especialment pel que fa a l’habitatge usat (que el 2017 suposa el 86% del total del mercat de

compravenda). L’any 2017 es van fer 968 operacions amb només 6 habitatges nous protegits.

Gràfic 6.11.- Compravendes d’habitatges registrades a l’Anoia per tipus (2013-2017)


En quan al preu, si bé inicialment ha tendit a disminuir a la comarca (situant-se per sota del llindar

dels 1.000 euros/m2), en l’actualitat s’inicia una tendència a l’alça. L’any 2017 el preu/m2 de

l’habitatge és superior al de l’habitatge nou, com passa l’any anterior.

Gràfic 6.12.- Preu/m2 de la compravenda d’habitatges a l’Anoia (2013-2017)


80 118 108 116 129 4 5 4 9 6

362 335 484

721 833


Habitatges nous lliures Hab. nous protegits Habitatge usat

1.2

18

,08

99

3,0

1

90

0,9

1

84

9,7

1

89

2,6

1

1.0

83

,78

95

2,8

3

91

1,1

3

95

0,7

1

97

1,4

2

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00


Habitatge nou Habitatge usat

Capítol 6

Habitatge


Si analitzem el preu/m2 de l’habitatge nou, veurem com a l’Anoia ha tendit a disminuir en aquests

darrers anys, tot i que en el darrer any presenta un increment. A nivell de la demarcació de

Barcelona, com a nivell de tot Catalunya, la tendència ha estat a l’augment continuat. Val a dir que

el preu/m2 de l’habitatge nou a l’Anoia és menys de la meitat que no la mitjana de la demarcació.

Gràfic 6.13.- Preu/m2 de la compravenda d’habitatge nou per territoris (2013-2017)


Si ens fixem en la variació de les taxes, el 2017 és el primer any de creixement de preus a l’Anoia

(dins la sèrie), mentre que a la resta es donen increments continuats, essent els del 2017 menors

que els anteriors.

Gràfic 6.14.- Taxes de variació del preu/m2 de la compravenda d’habitatge nou (2014-2017)


1.2

18

,08

1.8

99

,07

1.6

70

,47

99

3,0

1

1.8

72

,39

1.6

45

,35

90

0,9

1

2.0

03

,24

1.7

63

,16

84

9,7

1

2.1

66

,63

1.8

93

,75

89

2,6

1

2.2

39

,40

1.9

56

,73

0,00

250,00

500,00

750,00

1.000,00

1.250,00

1.500,00

1.750,00

2.000,00

2.250,00

2.500,00

Anoia Barcelona Catalunya


-18,48

-1,40 -1,50

-9,27

6,99 7,16

-5,68

8,16 7,41 5,05

3,36 3,33

-20,00

-15,00

-10,00

-5,00

0,00

5,00

10,00


Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017

Capítol 6

Habitatge


En quan a l’habitatge usat, també es dóna aquesta diferència, ja que inicialment hi havia una

tendència a la baixa a l’Anoia, que s’ha capgirat en els dos darrers anys. En canvi, a nivell de la

demarcació de Barcelona i de Catalunya, la tendència a l’alça s’accentua molt el darrer any.

Gràfic 6.15.- Preu/m2 de la compravenda d’habitatge usat per territoris (2013-2017)


Així, les taxes dels preus d’habitatges usats presenten increments destacats el 2017. Són els

majors del període a la demarcació de Barcelona i a Catalunya, molt per sobre de l’increment

registrat a l’Anoia.

Gràfic 6.16.- Taxes de variació del preu/m2 de la compravenda d’habitatge usat (2014-2017)


1.0

83

,78

1.9

20

,78

1.7

70

,18

95

2,8

3

1.9

15

,06

1.7

57

,16

91

1,1

3

1.9

63

,25

1.7

85

,68

95

0,7

1

2.0

36

,21

1.8

38

,65

97

1,4

2

2.2

59

,09

2.0

02

,18

0,00

250,00

500,00

750,00

1.000,00

1.250,00

1.500,00

1.750,00

2.000,00

2.250,00

2.500,00



-12,08

-0,30 -0,74

-4,38

2,52 1,62

4,34 3,72 2,97 2,18

10,95 8,89

-15,00

-10,00

-5,00

0,00

5,00

10,00

15,00


Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017

Capítol 6

Habitatge


En quan al mercat de lloguer, veiem un augment continuat en quan al nombre de contractes

anuals. Tot i que l’any 2015 semblava haver-hi una petita reculada, el 2016 i 2017 tornen a

augmentar fins a arribar als 1.855, la xifra més alta de tot el període. En quan a la mitjana del

lloguer (en euros al mes), aquesta va experimentar una pujada fins l’any 2008, any de major

nombre de la sèrie amb 500 euros. Des d’aleshores ha patit oscil·lacions tendint a la baixa, tot i

que a partir del 2014 torna a augmentar, arribant fins als 433 euros/mes actuals.

Gràfic 6.17.- Evolució a l’Anoia del nombre de contractes i de la mitjana anual del preu de lloguer (2005-2017)

Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL.

El municipi anoienc amb la mitjana més alta és el Bruc, amb 599 euros/mes, seguit de Cabrera

d’Anoia amb 597 euros/mes i Masquefa amb 570 euros/mes. Igualada es situa en 417 euros/mes.

Veiem també com tota la zona de l’Anoia Sud concentra lloguers més alts que no la mitjana

comarcal (situada en 433 euros/mes). De la majoria de poblacions de la zona de l’Alta Anoia

pràcticament no en tenim dades.

32

5

42

7

54

1

75

3

86

4

1.2

00

1.3

95

1.4

86

1.6

66

1.8

27

1.7

85

1.8

37

1.8

55

0

100

200

300

400

500

600

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Nombre de contractes Mitjana anual del lloguer contractual (EUROS/mes)

Capítol 6

Habitatge


Mapa 6.2.- Preu mitjà del lloguer per municipi (euros/mes). Anoia (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de

lloguer dipositades a l'INCASÒL.

En quan a l’evolució del nombre de contractes, veiem com l’any fins a l’any 2014, es donen taxes

positives a l’Anoia, situant-se generalitzadament per sobre de la mitjana catalana. El 2015 hi ha

una davallada general i els dos darrers anys tornen a augmentar, de forma més destacada a nivell

català en el 2017.

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.18.-Taxes de variació del nombre de contractes de lloguer Anoia i Catalunya (2010-2017)


En quan al preu mitjà, veiem que el de l’Anoia es troba força per sota de la mitjana catalana i de la

mitjana de les comarques de Barcelona.

Gràfic 6.19.- Evolució de la mitjana anual del preu de lloguer a l’Anoia, comarques de Barcelona i Catalunya (2008-2017)


38

,89

16

,25

6,5

2

12

,11

9,6

6

-2,3

0

2,9

1

0,9

8

18

,78

10

,01

8,4

6

8,3

5

-0,3

1

-5,3

2

0,6

7

9,9

7


Anoia Catalunya

49

9

46

6

42

6

42

1

39

1

37

7

36

2

38

0

39

6

43

3

72

4

69

7

66

1

64

5

61

6

58

3

58

2

60

9

65

5

72

2

67

8

65

0

61

5

59

9

57

1

54

2

54

0

55

7

59

6

65

5

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Mitjana anual Anoia Mitjana anual comarques Bcn Mitjana anual Catalunya

Capítol 6

Habitatge


La reducció d’aquests darrers anys té un fort impacte a l’Anoia, ja que s’encadenen anys

consecutius de reducció (reducció que, en menor mesura, també es produeix a les comarques de

Barcelona i a Catalunya). En canvi, els tres darrers anys es donen tendències a l’alça en els tres

àmbits, essent especialment destacada la pujada a nivell de les comarques de Barcelona. Tot i això

cal destacar aquesta pujada del 2017, al voltant del 10% en un sol any.

Gràfic 6.20.- Taxes de variació dels preus de lloguer a l’Anoia, comarques de Barcelona i Catalunya (2010-2017)


Recordem que, en la qüestió de l’habitatge, comptem amb les dades del cens de població i

habitatge, realitzat per l’INE el 2011, que l’Idescat va explotar estadísticament1, concretament del

parc d’edificis destinats a l’habitatge. L’any 2011 l’Anoia disposava de 62.423 habitatges, dels

quals 45.084 eren habitatges principals, 6.428 eren habitatges secundaris i 10.911 es trobaven

buits2.

1 Les dades aquí presentades estan extretes de l’Idescat cal tenir present que combinen dades provinents de registres

administratius i dades d'enquesta. 2 Per a més dades relatives a l’Anoia del cens del 2011, veure l’informe econòmic anual 2013.

-8,7

2

-1,0

9

-7,0

4

-3,7

7

-4,0

0

5,1

6

4,0

8

9,5

0

-5,1

2

-2,4

4

-4,5

2

-5,3

0

-0,2

0

4,5

8

7,6

4

10

,14

-5,5

0

-2,5

0

-4,6

6

-5,0

8

-0,4

9

3,3

3

6,8

4

9,9

3


Anoia Comarques de Bcn Catalunya

http://observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2016/12/Informe-2013.pdf

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.21. Habitatges en edificis destinats principalment a habitatge. Anoia (2011)

Gràfic 6.22.- Habitatges principals a l’Anoia per règim de tinença (2011)

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

També hem volgut recollir dades relatives a les execucions hipotecàries, un indicador extret a

través de la base de dades del poder judicial que ens mostra un dels aspectes més durs de la crisi

econòmica. En aquest sentit, repassem les execucions hipotecàries ingressades als jutjats

d’Igualada entre els anys 2002 i 2016 per la totalitat de la comarca de l’Anoia3.

3 L’execució hipotecària és el procés mitjançant el qual una entitat bancària reclama per la via judicial la satisfacció de la

suma total d’un determinat préstec hipotecari concedit juntament amb els corresponents interessos. A través de la demanda d’execució hipotecària, si l’entitat bancària no obté la quantitat demandada es procedeix a l’embargament i a la subhasta de l’immoble sobre el qual hi ha la hipoteca. Definició extreta de ‘Impacte de la crisi econòmica a través d’informació relativa a l’activitat judicial 2001-2010’ de Foment de Terrassa SA - Observatori Econòmic i Social, 2011.

72,22%

10,30%

17,48%

principals secundaris buits

78,86%

14,45%

6,69%

Propietat Lloguer Altres

http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/estudis/20110728cgpj.pdf

http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/estudis/20110728cgpj.pdf

Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.23.- Execucions hipotecàries ingressades als jutjats d’Igualada (2002-2016)*

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial

*Execucions ingressades als jutjats de primera instància núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada4

Veiem com des del 2008 hi ha un salt important, superant àmpliament els 200 casos ingressats

anualment. Actualment aquests xifra ha disminuït i l’any 2016 trobem 141 casos ingressats, la xifra

més baixa des del 2008. En quan a la resolució de les execucions hipotecàries, l’any 2016 es

resolen 263 execucions hipotecàries, essent més d’un miler les pendents de resoldre als jutjats

(amb dades a final d’any).

Gràfic 6.24.- Execucions hipotecàries resoltes als jutjats d’Igualada (2002-2016)*


*Execucions resoltes i pendents pels jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

4 Inclou tots els municipis de l’Anoia excepte Masquefa, que pertany al partit judicial de Martorell.

71

48

30

48

56

60

20

2

33

1

27

5 2

35

28

4

36

6

35

1

25

6

14

1

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

48

71

53

51

54

47

33

75

12

8

12

3

23

5

15

5

17

2

21

6

26

3

10

2

81

58

67

71

79

24

8

49

4

67

1

75

6

77

1

94

1

1.0

90

1.1

30

10

63

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Execucions resoltes Execucions pendents

Capítol 6

Habitatge


Finalment, des de l’any 2013 disposem també dels llançaments efectuats pels jutjats d’Igualada.

Així, l’any 2016 es produeixen 144 llançaments, la majoria provinents de l’aplicació de la llei

d’arrendaments urbans.

Gràfic 6.25.- Llançaments5 als jutjats d’Igualada (2016)


Així, l’any 2016 van haver-hi 263 execucions hipotecàries resoltes (més que l’any anterior), i es

realitzar 52 llançaments conseqüència d’execucions hipotecàries (8 menys que el 2015).

Gràfic 6.26.- Execucions hipotecàries i llançaments als jutjats d’Igualada (2013-16)*


5 Un llançament és l’acte posterior a l’execució hipotecària, pel qual es reclama a la persona el bé immoble en qüestió, i

se l’expulsa del seu habitatge. Tot i això, l’estadística no té en compte que no hi ha llançament quan la persona marxa voluntàriament de l’habitatge. Fem referència als registrats als jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 d’Igualada.

36%

63%

1%

Procedents ex. hipotecàries Procedents llei arrendaments Altres

155

73

172

49

216

60

263

52

Execucions hipotecàries resoltes Llançaments conseq. Execucions hipotecàries

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Capítol 6

Habitatge


En quan a l’origen d’aquests llançaments, la majoria ho fan provinents per l’aplicació de la llei

d’arrendaments.

Gràfic 6.27.- Llançaments produïts als jutjats d’Igualada (2013-2016)


Per acabar, com l’any passat, comentem altres indicadors socials relacionats amb la crisi i amb la

vulnerabilitat de les persones, que ens ofereix Idescat amb un nivell de desagregació comarcal6.

Així, la mitjana de les pensions contributives de la població de més de 65 anys a l’Anoia supera

lleugerament els mil euros (1.002,3 euros), quan la mitjana catalana està en 1.054 euros (2014).

Les prestacions per desocupació no arriben al 50% dels aturats (49,1%), quan la mitjana catalana

és ínfimament superior (50,5%). La renda mínima d’inserció arriba al 0,9% del total de població, al

mateix nivell que la la mitjana catalana. L’Anoia registra 4,1% de persones que reben ajuda

alimentària (en relació a la població total), un 4,3% en el cas català. Finalment, s’han registrat 45,9

expedients informatius i risc d'infants i adolescents (per 10.000 hab.).

En quan a l’atur, sí que hi ha diferències una mica més notables, ja que l’Anoia es situa força per

sobre de la mitjana catalana, tant en % de població en situació d’atur, %en situació d’atur de llarga

durada i % de persones en situació d’atur de molt llarga durada. En totes les variables, l’Anoia és la

segona comarca amb els indicadors registrats més alts. Respecte l’any passat, hi ha una disminució

en la majoria d’indicadors.

6 De moment, amb dades relatives majoritàriament al període 2012-2015. Veure ‘Indicadors territorials de risc de

pobresa i exclusió social’ – Idescat. Igualment recomanem consultar el document Aproximació a la realitat de l’Exclusió Social d’Igualada, realitzat anualment per l’Observatori d’Inclusió del Pla Local d’Inclusió i Cohesió social – www.igualada.cat.

73

119

5

49

110

2

60

118

1

52

90

2

Procedents ex. hipotecàries Procedents llei arrendaments Altres

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

http://www.igualada.cat/

http://www.igualada.cat/ca/regidories/accio-social-i-promocio-personal/inclusio-i-cohesio-social/observatori-social


Capítol 6

Habitatge


Gràfic 6.28.- Indicadors de risc d’exclusió en relació al mercat de treball Anoia i Catalunya (2015)

Font: Idescat – Generalitat de Catalunya

Gràfic 6.29.- Indicadors de risc d’exclusió en relació al mercat de treball

Anoia (2012-2015)

Font: Idescat – Generalitat de Catalunya

13,7

6,6

4,4

10,9

4,8

3,1

% pob. en situació d'atur % pob. en situació d'atur de llarga durada

% pob. en situació d'atur de molt llarga durada

Anoia Catalunya

15,3

6,1

3,2

16,1

7,3

4

15,2

7,4

4,5

13,7

6,6

4,4

% pob. en situació d'atur % pob. en situació d'atur de llarga durada

% pob. en situació d'atur de molt llarga durada

Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015

Capítol 6

Habitatge


Capítol 7 Ensenyaments

Capítol 7

Ensenyaments


Capítol 7

Ensenyaments


7.1.- Nivell d’instrucció de la població (2011)

Repassem també les dades sobre el nivell d’instrucció de la població a partir de les dades d’Idescat

que explota el Cens de població i habitatge de l’INE de l’any 20111. Així doncs, la majoria de la

població de la comarca (35%) disposa d’estudis secundaris, seguit pel grup d’estudis de Formació

Professional / Cicles Formatius (15%) i dels que disposen d’estudis primaris (14%).

Gràfic 7.1.- Distribució de la població de 16 anys i més de l’Anoia segons nivell d'instrucció

(2011)


Si comparem aquestes dades amb la mitjana catalana, veurem com a l’Anoia hi ha un percentatge

superior de persones amb estudis secundaris i en canvi, un percentatge menor de persones amb

llicenciatura o doctorat. També hi ha una major presència de persones amb estudis de formació

professional que no la mitjana catalana.

1 Per a més informació, consultar el capítol 7.1 de l’Informe Econòmic Anual, l’Anoia 2016.

2,04 9,02

14,30

34,21

11,60

15,06

13,76 No sap llegir o escriure

Sense estudis

Estudis primaris

Estudis secundaris

Batxillerat

FP

Estudis universitaris

http://observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2017/04/informe-economic-2016.pdf

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.2.- Distribució de la població de 16 anys i més segons nivell d'instrucció Anoia i Catalunya (2011)


Pel que fa a les especialitats dels que disposen d’estudis professionals o superiors, trobem una

majoria de l’àmbit d’estudis tècnics, seguit dels de dret i ciències socials. També destaquen els

grups d’educació i salut i serveis socials.

Gràfic 7.3.- Distribució de la població de l’Anoia de 16 anys i més amb FP o 3er grau segons tipus d'estudis realitzats (2011)


2,04

9,02

14,30

34,21

11,60

7,40

7,66

5,82

1,60

6,34

1,71

8,31

13,45

28,32

13,55

7,04

7,30

6,73

2,36

11,23

No sap llegir o escriure

Sense estudis

Educació primària

ESO

Batxillerat superior

FP grau mitjà

FP grau superior

Diplomatura

Grau universitari

Llicenciatura i doctorat

Anoia Catalunya

12,17

6,90

24,21

9,76

26,79

1,51

11,89

6,77

Educació

Arts i humanitats

Dret i ciències socials

Ciències i informàtica

Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries

Agricultura ramaderia, pesca i veterinària

Salut i serveis socials

Altres

Capítol 7

Ensenyaments


7.2.- Ensenyaments a l’Anoia

Tot seguit presentem dades sobre l’ensenyament a l’Anoia2, centrats sobretot en els cicles

formatius i les carreres universitàries. Primer, repassem els alumnes per nivells i municipis (segons

ubicació del centre educatiu). Com veiem, la majoria es concentren als nuclis amb més població.

Taula 7.1. Alumnes per municipi (segons ubicació del centre) i nivell educatiu. Anoia (2016-17)

Municipi Educació infantil

(1r cicle)

Educació infantil

(2n cicle)

Educació primària

ESO Batxille-

rat Cicles

formatius Educació especial

TOTAL

Argençola 0 0 0 0 0 0 0 0 Bellprat 0 0 0 0 0 0 0 0 Bruc, el 18 56 123 0 0 0 0 197 Cabrera d'Anoia 0 12 50 0 0 0 0 62 Calaf 61 121 251 190 58 0 0 681 Calonge de Segarra 0 0 0 0 0 0 0 0 Capellades 62 176 399 441 137 0 0 1.215 Carme 12 23 52 0 0 0 0 87 Castellfollit de Riubregós 0 3 4 0 0 0 0 7 Castellolí 12 20 56 0 0 0 0 88 Copons 0 14 18 0 0 0 0 32 Igualada 541 1.423 3.256 2.333 863 1.355 115 9.886 Jorba 45 88 298 204 83 0 0 718 Llacuna, la 9 10 40 0 0 0 0 59 Masquefa 89 235 637 464 73 0 0 1.498 Montmaneu 0 0 0 0 0 0 0 0 Òdena 46 127 231 0 0 0 0 404 Orpí 0 0 0 0 0 0 0 0 Piera 148 388 980 803 145 97 0 2.561 Hostalets de Pierola, els 39 108 227 0 0 0 0 374 Pobla de Claramunt, la 20 65 150 0 0 0 0 235 Prats de rei, els 12 19 25 0 0 0 0 56 Pujalt 0 0 0 0 0 0 0 0 Rubió 0 0 0 0 0 0 0 0 Sant Martí de Tous 14 32 107 0 0 0 0 153 Sant Martí Sesgueioles 0 4 22 0 0 0 0 26 Sta. Margarida de Montbui 61 266 613 330 73 0 0 1.343 Santa Maria de Miralles 0 0 0 0 0 0 0 0 Sant Pere Sallavinera 0 0 0 0 0 0 0 0 Torre de Claramunt, la 33 67 211 0 0 0 0 311 Vallbona d'Anoia 13 27 102 182 0 0 0 324 Veciana 0 0 0 0 0 0 0 0 Vilanova del Camí 104 360 815 447 109 0 0 1.835

Anoia 1.339 3.644 8.667 5.394 1.541 1.452 115 22.152

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament. Estadística de l’ensenyament.

2 Inclou, segons l’Estadística de l’ensenyament: educació infantil, educació primària, educació especial, educació

secundària obligatòria, batxillerat (presencial i a distància), cicles formatius de grau mitjà (presencial i a distància) i cicles formatius de grau superior (presencial i a distància).

Capítol 7

Ensenyaments


Mapa 7.1 Alumnes per municipi (segons ubicació del centre). Anoia (2016-17)


En quan a sexes, veiem una presència superior del sexe masculí en els principals municipis. En

canvi, les dones són majoria en d’altres com Castellolí, Capellades o Sant Martí de Tous.

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.4.- Distribució per sexe de l’alumnat en ensenyaments de règ. general. Anoia (2016-17)


Per nivells educatius, veiem com la presència masculina és superior en la majoria de nivells,

excepte en el batxillerat, amb un 55% de presència femenina. En els ensenyaments d’educació

especia és on la diferència és més destacada a favor del sexe masculí.

Gràfic 7.5.- Distribució per sexe de l’alumnat en ensenyaments de règ. general. Anoia (2016-17)


51,27 51,61 51,54

48,48 51,72

71,43 45,45

65,63 52,34

49,03 66,10

50,07 54,95

51,62 50,80 51,06 53,57

48,37 65,38

51,15 49,84

54,94 50,79

48,73 48,39 48,46

51,52 48,28

54,55 34,38

47,66 50,97

33,90 49,93

45,05 48,38 49,20 48,94 46,43

51,63 34,62

48,85 50,16

45,06 49,21

El Bruc Cabrera d'Anoia

Calaf Capellades

Carme Castellfollit de Riubregós

Castellolí Copons

Igualada Jorba

La Llacuna Masquefa

Òdena Piera

Els Hostalets de Pierola La Pobla de Claramunt

Els prats de rei Sant Martí de Tous

Sant Martí Sesgueioles Santa Margarida de Montbui

La Torre de Claramunt Vallbona d'Anoia

Vilanova del Camí

Homes Dones

52,50

50,69

51,54

51,06

44,84

60,88

69,57

47,50

49,31

48,46

48,94

55,16

39,12

30,43

Educació infantil (1r cicle)

Educació infantil (2n cicle)

Educació Primària

ESO

Batxillerat

Cicles Formatius

Educació especial

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Per la naturalesa del centre, veiem una àmplia presència a tota la comarca de centres públics, al

voltant del 70% en tots els nivells (molt més majoritari en el cas dels cicles formatius). Només n’és

l’excepció el cas de l’educació especial, on l’únic centre existent és privat (Escola Àuria).

Gràfic 7.6.- Distribució de l’alumnat en ensenyaments de règim general per naturalesa del centre. Anoia (curs 2016-17)


En quan a l’evolució dels darrers anys, veiem com els alumnes matriculats en ensenyaments de

règim general ha tendit a augmentar, situant-se al llindar dels 22.000 a nivell de l’Anoia. En el

darrer curs, però, hi ha un lleuger descens.

Gràfic 7.7.- Evolució de l’alumnat en ensenyaments de règim general. Anoia (2003-17)


65,87

69,54

70,51

68,32

78,39

92,98

34,13

30,46

29,49

31,68

21,61

7,02

100,00

Educació infantil (1r cicle)

Educació infantil (2n cicle)

Educació Primària

ESO

Batxillerat

Cicles Formatius

Educació especial

Públic Privat

16

.84

5

17

.60

3

18

.15

3

18

.92

1

19

.97

3

20

.79

2

21

.27

1

21

.77

7

22

.07

8

22

.17

0

22

.15

2

22

.21

3

22

.19

9

22

.15

2

0

2.500

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000

22.500

25.000

Capítol 7

Ensenyaments


Desglossat per nivells, veiem com l’educació primària, l’ESO i Batxillerat tendeixen augmentar

mentre que a l’educació infantil (de primer i segon cicle) la tendència és a retrocedir.

Gràfic 7.8.- Evolució de l’alumnat en ensenyaments de règim general per nivell. Anoia (curs 2011-17)


L’evolució del pes de l’alumnat en centres públics i privats és manté força estable (al voltant del

70%) en aquests darrers anys, amb petites oscil·lacions.

Gràfic 7.9.- Evolució de l’alumnat en ensenyaments de règim general per naturalesa del centre. Anoia (curs 2009-17)


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

Educació infantil (1r.

cicle)

Educació infantil (2n.

cicle)

Educació prim ària

ESO Batxillerat Cicles Formatius grau mitjà

Cicles Formatius

grau superior

Educació especial

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

70,89

71,55

72,14

72,73

72,05

71,52

71,22

71,19

29,11

28,45

27,86

27,27

27,95

28,48

28,78

28,81

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012-2013

2013-2014

2014-2015

2015-2016

2016-2017

Públic Privat

Capítol 7

Ensenyaments


97,89

97,37

95,70

92,47

87,90

76,95

1,95

2,45

4,23

7,53

11,98

23,05

0,16

0,18

0,07

0,12

Educació infantil 2n cicle

Educació primària

Educació secundària obligatòria

Batxillerat

Cicles formatius de grau mitjà

Cicles formatius de grau superior

Residents a l'Anoia Residents a fora de l'Anoia no consta

Enguany també comentem d’altres característiques dels alumnes, gràcies a l’estadística de

mobilitat de l’Idescat3. Així, si prenem com a referència els alumnes que estudien en un centre de

l’Anoia, el 95% d’aquests viuen a la mateixa comarca i tan sols un 4% viu a fora

Gràfic 7.10.- Distribució d’estudiants a l’Anoia segons lloc de residència (curs 2016-17)


En quan als cicles, veiem com és en el batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà, on hi ha un

percentatge major d’alumnes que estudien a l’Anoia però que resideixen a fora de la comarca.

Gràfic 7.11.- Distribució d’estudiants a l’Anoia segons lloc de residència i cicle (curs 2016-17)


3 Segons l’estadística de la mobilitat obligada per raó d’estudis no universitaris (Idescat). Corresponen als 20.698

alumnes en ensenyaments de règim general a l’Anoia, que són els presentats en la taula 7.1 llevat dels d’educació infantil de 1r. cicle i dels d’educació especial. Hem de recordar que aquestes dades tampoc inclouen els alumnes de cicles formatius d’art i disseny (de l’Escola Gaspar Camps d’Igualada), així com els estudiants universitaris

95,66

4,21 0,13

Viuen a la comarca Viuen fora de la comarca No consta

Capítol 7

Ensenyaments


Gràcies a l’estadística de la mobilitat també podem veure on estudien els alumnes anoiencs (és a

dir, prenent com a base els que resideixen a la comarca). Així, el 72% estudien al municipi on

resideixen, el 20% ho fa un municipi de la mateixa comarca i un 7% ho fa a fora de l’Anoia.

Gràfic 7.12.- Distribució d’estudiants anoiencs segons lloc d’estudi (curs 2016-17)


En el cas dels diferents nivells d’estudis, veiem com fins al batxillerat la majoria estudia al mateix

municipi on viu (o bé també a la mateixa comarca; ja que els que ho fan a fora no superen el 6%).

En canvi la majoria d’estudiants anoiencs de cicles formatius de grau mig estudia en un altre

municipi diferent al seu, mentre que en el cas dels cicles de grau superior, ho fan a fora de l’Anoia.

Gràfic 7.13.- Distribució d’estudiants anoiencs segons lloc d’estudi (curs 2016-17)


72,41

19,83

7,76

Al propi municipi de l'Anoia En un altre municipi de la comarca

A fora de la comarca

81,19

81,32

70,27

63,83

28,97

20,05

13,70

13,78

23,95

30,04

43,91

37,53

5,11

4,90

5,79

6,13

27,12

42,42

Educació infantil 2n cicle

Educació primària

Educació secundària obligatòria

Batxillerat

Cicles formatius de grau mitjà

Cicles formatius de grau superior

Estudien al seu municipi Estudien en un altre municipi de l'Anoia Estudien fora de l'Anoia

Capítol 7

Ensenyaments


A partir d’ara ens centrarem en els cicles formatius presents a la comarca, per tal de veure’n la

naturalesa del seu alumnat. Com veiem en els darrers anys la tendència ha estat a l’alça en el cas

del cicles formatius de grau mitjà, mentre que en els de grau superior, si bé també s’ha donat un

augment significatiu, en els darrers anys sembla haver disminuït lleugerament. En el curs 2016-17

es dóna una disminució d’alumnat en ambdues categories, respecte el curs anterior.

Gràfic 7.14.- Evolució de l’alumnat en cicles formatius de grau mig i superior de règim general4 Anoia (curs 2003-17)


En quan a la naturalesa dels centres, veiem com la gran majoria de l’alumnat estudia en centres

públics i només una petita part ho fan en centres privats (l’únic centre privat existent és

l’Acadèmia Igualada). Tots els centres estan localitzats a Igualada excepte un, que és a Piera

(l’Institut Guinovarda).

4 Ens centrem aquí en els alumnes de cicles formatius de règim general. A l’Anoia, existeixen també cicles formatius de

règim especial, que també els analitzem però de forma separada (veure pàg. 219). També hem de tenir en compte que el curs 2016-17 hi havia 109 alumnes a les diferents especialitats del grau professional de música a l’Escola/Conservatori Municipals de Música d’Igualada.

41

4

48

6

48

3

47

2

55

7

62

5

62

0

67

3

66

4

73

0

75

1

82

7

84

2

81

0

54

4

59

1

55

5

59

8

65

3

68

2

71

9

74

9

74

0

70

9

69

2

68

2

71

0 64

2

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

Cicles Formatius grau mitjà Cicles Formatius grau superior

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.15.- Alumnes en cicles formatius de règim general per naturalesa del centre Anoia (curs 2016-17)


En quan a sexes, trobem una major presència d’homes en ambdós casos. El pes de les de les dones

es situa al voltant del 40%.

Gràfic 7.16.- Alumnes en cicles formatius de règim general per sexe. Anoia (curs 2016-17)


En el cas de cicles de grau mig, veiem com la principal família professional, és la sanitat, seguida de

l’electricitat i electrònica i del de transport i manteniment de vehicles.

758

592

52

50

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

CFGM CFGS

Públic Privat

504 380

306

262

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

CF Gmig CF GSuperior

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.17.- Alumnes en cicles formatius de grau mig per famílies professionals. Anoia (2016-17)


Si ens fixem en les especialitats, veiem com el d’electromecànica de vehicles és la que té més

alumnes, seguida de la de cures auxiliars d’infermeria i la de gestió administrativa.

Gràfic 7.18.- Alumnes en cicles formatius de grau mig per especialitat. Anoia (curs 2016-17)


Per sexes, veiem com hi ha una major presència femenina en les especialitats de l’àmbit de la

sanitat o d’activitats administratives, mentre que a la resta hi ha una molt notable majoria

masculina.

133

122

95

72

57

57

52

45

41

25

SANITAT

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES

ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

INFORMÀTICA I COMUNICACIONS

SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT

ACTIVITATS FISICOESPORTIVES

INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT

COMERÇ I MÀRQUETING

QUÍMICA

95

81

72

62

60

57

57

52

52

45

41

21

14

4

CFPM - ELECTROMECÀNICA DE VEHICLES

CFPM - CURES AUXILIARS D'INFERMERIA

CFPM - GESTIÓ ADMINISTRATIVA

CFPM - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES I …

CFPM - INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

CFPM - SISTEMES MICROINFORMÀTICS I XARXES

CFPM - ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE …

CFPM - CONDUCCIÓ D'ACTIVITATS …

CFPM - FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA

CFPM - MANTENIMENT ELECTROMECÀNIC

CFPM - ACTIVITATS COMERCIALS

CFPM - OPERACIONS DE LABORATORI

CFPM - FABRICACIÃ“ I ENNOBLIMENT DE …

CFPM - OPERACIONS DE PROCÉS DE PASTA I PAPER

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.19.- Distribució per sexe dels alumnes en cicles formatius de grau mig. Anoia (2016-17)


En quan als cicles formatius de grau superior, ens trobem en què la majoria pertanyen a la família

de serveis socioculturals a la comunitat, seguida de la d’informàtica i de la de química.

Gràfic 7.20.- Alumnes en cicles formatius de grau superior per família professional. Anoia (curs 2016-17)


En quan a les especialitats, veiem com la majoritària (amb força diferència) és l’educació infantil,

seguida de la d’animació d’activitats físiques i esportives, automoció i administració i finances.

95,33 19,23

96,84 12,35

31,94 96,77

98,33

82,69 19,23

95,56 48,78

76,19

28,57 50,00

4,67 80,77

3,16 87,65

68,06 3,23

1,67

17,31 80,77

4,44 51,22

23,81

71,43 50,00


CFPM - ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE …





CFPM - INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS




CFPM - ACTIVITATS COMERCIALS

CFPM - OPERACIONS DE LABORATORI

CFPM - FABRICACIÃ“ I ENNOBLIMENT DE …

CFPM - OPERACIONS DE PROCÉS DE PASTA I PAPER

Homes Dones

163

92

49

59

58

55

41

51

39

35

SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT

INFORMÀTICA I COMUNICACIONS

QUÍMICA

ACTIVITATS FISICOESPORTIVES

TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES

ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

SANITAT

INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

COMERÇ I MÀRQUETING

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.21.- Alumnes en cicles formatius de grau superior per especialitat. Anoia (curs 2016-17)


En quan a la distribució per sexe d’aquestes especialitats, trobem una majoria femenina en

algunes d’ells com educació infantil, integració social, administració i finances o dietètica, mentre

que en d’altres com automoció, desenvolupament aplicacions, mecatrònica industrial,

manteniment electrònic, desenvolupament d’aplicacions web, animació d’activitats físiques,... la

presència majoritària és la masculina.

Gràfic 7.22.-Distribució per sexe d’alumnes en cicles formatius de grau superior. Anoia (2016-17)


110

59

58

55

53

52

51

41

40

39

38

35

11

CFPS - EDUCACIÓ INFANTIL

CFPS - ANIMACIÓ D'ACTIVITATS FÍSIQUES I …

CFPS - AUTOMOCIÓ

CFPS - ADMINISTRACIÃ“ I FINANCES

CFPS - INTEGRACIÓ SOCIAL

CFPS - DESENVOLUPAMENT D'APLICACIONS …

CFPS - MECATRÒNICA INDUSTRIAL

CFPS - DIETÈTICA

CFPS - DESENVOLUPAMENT D'APLICACIONS WEB

CFPS - MANTENIMENT ELECTRÒNIC

CFPS - LABORATORI D'ANÀLISI I CONTROL DE …

CFPS - COMERÇ INTERNACIONAL

CFPS - INDÚSTRIES DE PROCÉS DE PASTA I PAPER

13,64

76,27

94,83

43,64

22,64

92,31

98,04

29,27

85,00

97,44

57,89

54,29

54,55

86,36

23,73

5,17

56,36

77,36

7,69

1,96

70,73

15,00

2,56

42,11

45,71

45,45



CFPS - AUTOMOCIÓ

CFPS - ADMINISTRACIÃ“ I FINANCES




CFPS - DIETÈTICA






Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


A part dels matriculats en les diferents branques, l’estadística de l’Ensenyament també ens ofereix

els graduats en les diferents categories de cicles formatius. A l’Anoia, al curs 2016-17 hi ha 222

graduats de CFG mig i 227 de CFG superior.

Gràfic 7.23.- Distribució per sexe dels graduats en cicles formatius de grau mig i superior Anoia (curs 2016-17)


Per especialitats, la majoritària és la d’atenció a persones en situació de dependència, seguida per

la de cures auxiliars en infermeria, i sistemes microinformàtics.

Gràfic 7.24.- Graduats per especialitat en cicles formatius de grau mig. Anoia (curs 2016-17)


120 120

102 107

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

CF Gmig CF GSuperior

Homes Dones

38

34

32

20

17

17

16

15

14

9

9

1

CFPM - ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ …


CFPM - SISTEMES MICROINFORMÀTICS I …





CFPM - INSTAL·LACIONS DE …



CFPM - OPERACIONS DE PROCÉS DE PASTA I …

CFPM - COMERÇ

Capítol 7

Ensenyaments


Per sexes també observem la distribució anterior, amb una majoria de dones en l’àmbit de la

sanitat o de les activitats administratives.

Gràfic 7.25.- Distribució per sexe dels graduats en cicles formatius de grau mig. Anoia (curs 2016-17)


En quan als graduats de cicles formatius de grau superior, l’especialitat amb més graduats és la

d’educació infantil, seguida de l’automoció, l’administració i finances, animació d’activitats físiques

i integració social.

Gràfic 7.26.-Graduats en cicles formatius de grau superior per especialitat. Anoia (curs 2016-17)


21,05

20,59

81,25

75,00

100,00

5,88

12,50

100,00

100,00

88,89

66,67

100,00

78,95

79,41

18,75

25,00

94,12

87,50

11,11

33,33

CFPM - ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ …


CFPM - SISTEMES MICROINFORMÀTICS I …





CFPM - INSTAL·LACIONS DE …



CFPM - OPERACIONS DE PROCÉS DE PASTA I …

CFPM - COMERÇ

Homes Dones

42

29

27

26

25

16

14

12

9

9

9

5

4


CFPS - AUTOMOCIÓ

CFPS - ADMINISTRACIÓ i FINANCES



CFPS - INDÚSTRIES DE PROCÉS DE PASTA I …

CFPS - DIETÈTICA







Capítol 7

Ensenyaments


En quan a la distribució per sexes, també trobem una major presència femenina en els àmbits

d’educació i activitats administratives.

Gràfic 7.27.-Distribució per sexe dels graduats en cicles formatius de grau superior. Anoia (curs 2016-17)


En els darrers anys, hi ha al voltant d’uns 450 graduats de cicles formatius cada any i, en termes

generals, la majoria ho són en grau superior

Gràfic 7.28.-Graduats en cicles formatius de l’Anoia per nivell (2013-17)


4,76

96,55

48,15

84,62

28,00

31,25

28,57

66,67

77,78

100,00

100,00

60,00

75,00

95,24

3,45

51,85

15,38

72,00

68,75

71,43

33,33

22,22

40,00

25,00


CFPS - AUTOMOCIÓ





CFPS - DIETÈTICA







Homes Dones

210 228 231 222

248 237 220 227

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

Curs 13-14 Curs 14-15 Curs 15-16 Curs 16-17

CFGM CFGS

Capítol 7

Ensenyaments


Si prenem com a referència els cinc primers cicles formatius amb més graduats (el darrer any),

podem veure l’evolució de les quatre darreres promocions. Així, l’especialitat amb més graduats el

darrer curs ha estat la d’atenció a persones en situació de dependència, superant per primer cop a

la de cures auxiliars d’infermeria. També val la pena destacar l’augment de graduats de

l’especialitat de sistemes microinformàtics i xarxes.

Gràfic. 7.29.- Evolució dels graduats dels 5 primers cicles formatius de grau mig. Anoia (2013-17)


En quan als graduats en cicles formatius de grau superior, el primer és el d’educació infantil (tot i

que la xifra de graduats s’ha reduït a la meitat en els dos darrers anys) i el d’automoció, que en

l’actualitat passa a ser el segon, seguit d’administració i finances i animació d’activitats físiques i

esportives.

0

42

21

0

23

38

43

15

0

28

36

44

16

19

26

38

34

32

20

17

CFPM - ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÊNCIA



CFPM - CONDUCCIÓ D'ACTIVITATS FISICOESPORTIVES EN EL MEDI NATURAL



Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic. 7.30.- Evolució dels graduats dels 5 primers cicles formatius de grau superior. Anoia (2013-17)


Com hem dit anteriorment, val la pena recollir també les dades dels cicles formatius

d’ensenyaments especials a la comarca, que són els que ofereix l’Escola d’Arts i Oficis Gaspar

Camps en l’especialitat d’Art i Disseny. Com veiem la seva evolució als darrers anys ha estat

desigual, arribant gairebé a la setantena d’alumnes en el cas dels cicles de grau mig, xifra que es

redueix en el cas dels de grau superior.

Gràfic 7.31.-Alumnat de cicles formatius de grau mig i superior d’Art i Disseny. Anoia (2003-17)


67

32

29

0

22

67

25

24

0

24

38

21

22

21

20

42

29

27

26

25


CFPS - AUTOMOCIÓ


CFPS - ANIMACIÓ D'ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES



52 50 51 48

40 38

60

53

61 60

69 65 66 66

41

33

19 19 17 23

33

50

59 64

56 50

39 44

0

10

20

30

40

50

60

70

80

CFG Mig d'Arts CFG Superior d'Arts

Capítol 7

Ensenyaments


Per sexes, veiem un lleuger predomini de les dones, que s’accentua en el cas dels cicles formatius

de grau superior.

Gràfic 7.32.-Alumnat per sexe dels cicles formatius d’Art i Disseny. Anoia (curs 2016-17)


En quan a les especialitats, en els de grau mig trobem gairebé una cinquantena de matriculats al

cicle d’assistència al producte gràfic imprès, mentre que els dos d’artesania en cuir es queda en 7

alumnes cadascun. El cicle superior de gràfica publicitària supera la quarantena d’alumnes.

Gràfic 7.33.-Alumnat dels cicles formatius d’Art i Disseny per especialitat. Anoia (curs 2016-17)


32

17

34

27

0

10

20

30

40

50

60

70

CFG Mig CFG Superior

Homes Dones

7

7

44

52

CFAM - ARTESANIA EN CUIR

CFAM - ARTESANIA DE COMPLEMENTS DE CUIR

CFAS - GRÀFICA PUBLICITÀRIA

CFAM - ASSISTÈNCIA AL PRODUCTE GRÀFIC IMPRÈS

Capítol 7

Ensenyaments


En quan als graduats, el cicle superior de gràfica publicitària va tenir 10 graduats el curs 2016-17,

mentre que els de grau mig d’assistència al producte gràfic i artesania en cuir en van tenir 7 i 1

respectivament.

Gràfic 7.34.-Graduats dels cicles formatius d’Art i Disseny per especialitat. Anoia (curs 2016-17)


En quan al sexe, veiem com la majoria de graduats són homes en totes les especialitats.

Gràfic 7.35.-Distribució per sexe dels graduats dels cicles formatius d’Art i Disseny Anoia (curs 2016-17)


10

7

1




60,00

57,14

100,00

40,00

42,86




Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


També recollim els graduats per especialitat dels darrers anys, on destaca la caiguda de graduats

en gràfica publicitària, mentre que augmenten el d’assistència al producte gràfic imprès, degut al

redefinició d’especialitats de la mateixa escola. El nombre de graduats en artesania en cuir també

es veu disminuït.

Gràfic 7.36.-Graduats dels cicles formatius d’Art i Disseny per especialitat. Anoia (curs 2013-17)


20

10

5

18

9

5

23

10

4

10

7

1

CFAS - Gràfica publicitària

CFAM - Assistència al producte gràfic imprès

CFAM - Art final de disseny gràfic

CFAM - Artesania en cuir


Capítol 7

Ensenyaments


7.3.- Estudis universitaris

També fem una aproximació als universitaris de l’Anoia5, gràcies a les dades de l’estadística de la

mobilitat. Així doncs, tenint en compte les especificitats d’aquest registre, la xifra de ciutadans

anoiencs que cursen estudis universitaris es situa al voltant de les 2.100 persones en els darrers

anys, amb algunes oscil·lacions.

Gràfic 7.37.- Alumnes universitaris anoiencs6 (2011-2016)


D’aquests, prop d’un 95% estudien a fora de la comarca, mentre que només un 5% ho fa a la

mateixa comarca (en aquest cas, en els estudis que s’ofereixen a la ciutat d’Igualada). L’any 2017

van ser 92 les persones de l’Anoia que van quedar-se a estudiar a la pròpia comarca.

5 Segons l'Estadística de la mobilitat obligada per raó d'estudis universitaris (Idescat). El registre té una periodicitat anual

i s'obté a partir de l'explotació estadística dels fitxers de la matrícula de la Secretaria d'Universitats i Recerca. Fa referència a centres d'ensenyament universitaris localitzats a Catalunya, per tant, no inclou alumnes residents a Catalunya que estudien a fora. Es basa en les 12 universitats catalanes que estan sota el sistema UNEIX de la Secretaria d'Universitats i Recerca (cal tenir present que la UOC en queda al marge). 6 La unitat d'anàlisi són els alumnes. La mobilitat s'obté a partir de la comparació entre el municipi de residència i el

municipi d'estudi. Es quantifica el nombre d'alumnes segons si estudien al mateix municipi del domicili de residència o en un altre municipi; no es quantifiquen els desplaçaments que realitzen (Idescat).

2.160 2.117 2.126 2.123 2.065

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

Curs 2011-2012 Curs 2012-2013 Curs 2013-2014 Curs 2014-2015 Curs 2015-2016

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.38.- Alumnes universitaris anoiencs per lloc d’estudi (2011-2016)


En quan a la composició per sexes, veiem un predomini de les dones en aquests darrers anys, que

es situen al voltant del 57%, mentre que els homes ho són en un 43%.

Gràfic 7.39.- Alumnes universitaris anoiencs per sexe (2011-2016)


105 99 100 107 92

2.055 2.018 2.026 2.016 1.973

0

250

500

750

1000

1250

1500

1750

2000

2250

2500


Estudien a l'Anoia Estudien a la resta de Catalunya

962 932 953 933 886

1.198 1.185 1.173 1.190 1.179

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500


Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


105 99 100 107 92

76 75 66

99

89

21

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225


Anoiencs De fora de l'Anoia No consta

També podem aproximar-nos als estudiants que cursen estudis universitaris a la comarca de

l’Anoia (en els estudis que s’ofereixen a Igualada). Veiem com la xifra es situa al voltant dels 180

alumnes fins al curs 2014-15, quan augmenta lleugerament per sobre dels 200.

Gràfic 7.40.- Alumnes universitaris a l’Anoia (2011-2016)


D’aquests estudiants que cursen estudis universitaris a l’Anoia, la majoria són persones que viuen

a la mateixa comarca, tot i que en els darrers anys ha pujat el nombre de persones de fora de la

comarca de l’Anoia, fins pràcticament igualar-se amb els anoiencs.



181 174

166

206 202

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225


Capítol 7

Ensenyaments


Per sexes, veiem un clar predomini dels homes en la majoria de cursos, tendència que també s’ha

accentuat en els darrers cursos



Recollim també dades relatives a les preferències en estudis universitaris dels alumnes anoiencs

que accedeixen a la universitat. D’entrada, ens centrem en el campus universitari d’Igualada i els

estudis que acull7. Així, tenim que en els darrers anys han augmentat el nombre de places

universitàries a la comarca, passant de les 40 de l’any 2010 corresponents a l’Enginyeria Química

que oferia l’Escola d’Enginyeria d’Igualada associada a la UPC, a les 140 de la convocatòria 2016. El

2017 hi ha un lleuger retrocés degut a la reaorganització del mòdul d’Enginyeria en organització

industrial i enginyeria química (UPC).

7 Ho fem a través de les dades que ofereix Consell Interuniversitari de Catalunya a través de l’Oficina d’accés a la

universitat.

115 117 117 137

153

66 57 49

69 49

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225


Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.43.-Places universitàries a l’Anoia (2010-17)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Interuniversitari de Catalunya. Oficina d’accés a la universitat

Tot seguit presentem les dades de sol·licitants d’aquests estudis que s’imparteixen a Igualada. En

concret, l’any 2017 la que va rebre més sol·licituds en primera preferència fou fisioteràpia (amb

62), seguida d’infermeria (amb 43) i enginyeria química (amb 25). Finalment també recollim els

assignats finals, amb 62, 61 i 33 respectivament8.

8 Aquestes dades fan referència a la convocatòria 2017 de les universitats que es regeixen pel sistema de preinscripció

universitària (veure nota 5). Recullen el total de sol·licituds rebudes en primera preferència així com els assignats finals a cada grau, al tancament de la convocatòria de juny.

40 40

40

30

80 80 80 80 80 10

40 40

40

20

20

0

20

40

60

80

100

120

140

160


Fisioteràpia / Nutrició humana i dietètica (simultaneïtat) (Igualada)

Infermeria

Enginyeria Química (Semipresencial)

Enginyeria en organització industrial / Enginyeria química (agrupació)

Enginyeria química

Enginyeria en organització industrial

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.44 – Sol·licitants en 1a pref. i assignats totals a les especialitats universitàries impartides a l’Anoia (convocatòria 2017 - juny al tancament)


Per sexes, veiem com la presència femenina és força superior en els assignats als estudis

d’infermeria i fisioteràpia, mentre que en els d’enginyeria química ho són els homes.

Gràfic 7.45 – Distribució per sexe dels assignats a les especialitats universitàries impartides a l’Anoia (convocatòria 2017 juny - al tancament)


43

64

25

5

61 62

33

6

Infermeria (Igualada) Fisioteràpia / Nutrició humana i dietètica

(simultaneïtat) (Igualada)

Enginyeria Química Enginyeria Química (Semipresencial)

Sol·licitants 1a pref. Assignats totals

12

24

20

3

49

38

13

3

Infermeria (Igualada)

Fisioteràpia / Nutrició humana i dietètica (simultaneïtat) (Igualada)

Enginyeria Química

Enginyeria Química (Semipresencial)

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Si ens fixem en l’origen dels assignats, en el cas dels estudis d’enginyeria química (UPC) a Igualada,

la majoria (65%) són de l’Anoia, mentre que un 35% són d’altres comarques catalanes

(especialment de l’Alt Penedès).

Gràfic 7.46. – Distribució per origen dels alumnes assignats al grau d’enginyeria química (2017)


En el cas dels estudis d’enginyeria química en format semipresencial (UPC), la majoria (60%) són

d’altres comarques catalanes (especialment de l’Alt Penedès), mentre que un 40% són de l’Anoia.

Gràfic 7.47. – Distribució per origen dels alumnes assignats al grau d’enginyeria química semipresencial (2017)


64,29

35,71

Anoia Altres comarques Catalunya

40,00

60,00


Capítol 7

Ensenyaments


En el cas dels estudis d’infermeria (UdL) a Igualada, els assignats de l’Anoia són només un 19%,

essent més nombrós el grup que prové d’altres comarques catalanes (on destaca el Baix

Llobregat). També cal remarcar que més del 40% d’assignats són de fora de Catalunya.

Gràfic 7.48 – Distribució per origen dels alumnes assignats al grau d’infermeria (2017)


Finalment, en el cas dels assignats al grau de fisioteràpia/nutrició (UdL) a Igualada, els procedents

de l’Anoia són només un 2%. En canvi el 24% és d’altres comarques (destacant el Segrià, Bages i

l’Alt Camp) i el 73% és de fora de Catalunya.

Gràfic 7.49. – Distribució per origen dels alumnes assignats al grau de fisioteràpia/nutrició (2017)


18,64

30,51

18,64

32,20


País Valencià i Illes Balears Altres CCAA

1,61

24,19

19,35

53,23

1,61


País Valencià i Illes Balears Altres CCAA

Andorra

Capítol 7

Ensenyaments


Un cop vistos els estudis presents a la comarca, analitzem també les preferències dels estudiants

anoiencs en relació a la universitat. Així, en la convocatòria 2017 hi va haver un tota del 508

sol·licituds en primera preferència, una xifra que ha anat oscil·lant en els darrers anys, tendint a la

baixa.

Gràfic 7.50.- Evolució dels sol·licitants en 1a preferència (juny) de l’Anoia de carreres

universitàries a universitats catalanes9 (2012-2017)


En quan a la distribució per sexes, tenim que l’any 2017 la majoria de sol·licituds eren fetes per

dones (en prop d’un 60%), tendència que s’ha incrementat en els darrers anys.

9 Com ja dèiem a l’Informe Econòmic Anual – L’Anoia 2016 i Igualada en xifres - 2016, les dades presentades fan

referència a l’Oficina d’accés a la universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya i només inclouen les universitats catalanes que es regeixen pel sistema de preinscripció universitària (que són la majoria). La xifra de sol·licituds en 1a preferència és la que més ens acosta al nombre de persones amb voluntat de cursar un primer curs de grau universitari ofert per aquestes universitats. En restes excloses, doncs, altres universitats públiques i privades amb seu a Catalunya, així com les que tenen seu a fora de Catalunya.

565 558 565

518 545

508

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017

http://observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2017/04/informe-economic-2016.pdf

http://observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2017/07/Igualada-en-xifres-2016.pdf

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.51.- Evolució de la distribució per sexe dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.- juny) – (2012-17)


Per universitats, veiem com la majoria sol·licita estudis de la Universitat de Barcelona. La segona

universitat ja és la de Lleida (amb un 18%), seguida per la la Universitat Autònoma i la Universitat

Politècnica de Catalunya. En el darrer any, la Universitat de Lleida ha desbancat a la Politècnica de

la segona posició.

Gràfic 7.52.- Distribució per universitat dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Interuniversitari de Catalunya. Oficina d’accés a la universitat.

43,54

40,50

43,54

39,77

45,14

40,16

56,46

59,50

56,46

60,23

54,86

59,84

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Any 2016

Any 2017

Homes Dones

34,06

16,93 13,39

8,27

2,56

17,72

1,38 4,92

0,79 UB

UAB

UPC

UPF

UdG

UdL

URV

UVic - UCC

Agrupació d'universitats

Capítol 7

Ensenyaments


En quan a l’evolució dels darrers anys, tendeixen a augmentar les sol·licituds a la Universitat de

Lleida (segurament per la presència d’estudis a Igualada), mentre que la resta d’universitats

pateixen diferents oscil·lacions. És de destacar la caiguda de la UAB.

Gràfic 7.53.- Evolució per universitat dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2012-17)


Per sexes, veiem major presència femenina en els graus ofertats per la UB, UAB, UPF, UdL i UVic

(al voltant del 60% o superior), mentre que a la UPC hi ha un major nombre de sol·licituds

masculines (en un 70%).

Gràfic 7.54.- Distribució per sexe dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.)– (2017)


0

50

100

150

200

250

UB UAB UPC UPF UdG UdL URV UVic - UCC

Agrup. d'univ.

Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016 Any 2017

35,26

39,53

70,59

30,95

46,15

33,33

42,86

36,00

64,74

60,47

29,41

69,05

53,85

66,67

57,14

64,00

100,00

UB

UAB

UPC

UPF

UdG

UdL

URV

UVic - UCC

Agrup. d'univ.

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


En quan a l’àrea d’especialitat10, veiem com la majoria de sol·licituds són de l’àrea de ciències

socials i jurídiques (45%), seguida de les ciències de la salut i d’enginyeria (20%).

Gràfic 7.55.- Distribució per especialitat dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2017)


En aquest sentit, també veiem una major presència masculina a l’àrea d’enginyeria, mentre que a

la resta predomina la presència femenina.

Gràfic 7.56.- Distribució per sexe dels sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) – (2017)


10

Informació elaborada a partir de la classificació pròpia dels graus universitaris en especialitats.

9,65

44,49

16,93

8,86

20,08

Arts i humanitats Ciències socials i jurídiques

Enginyeria i arquitectura Ciències

Ciències de la salut

38,78

34,96

72,09

37,78

26,47

61,22

65,04

27,91

62,22

73,53

Arts i humanitats

Ciències socials i jurídiques

Enginyeria i arquitectura

Ciències

Ciències de la salut

Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


En quan als 10 graus amb més sol·licitants per persones de l’Anoia, en primera posició trobem els

graus d’Administració i Direcció d’Empreses de la UB, seguit del grau d’enginyeria química de la

UPC (que s’imparteix a Igualada). Tot seguit trobem el grau d’Infermeria de la UdL que també

s’imparteix a Igualada.

Gràfic 7.57.- Sol·licitants de l’Anoia (en 1a pref.) per graus – (2017)


Finalment, també analitzem els assignats11 finals a la convocatòria del 2017. D’aquesta manera,

dels 482 assignats de l’Anoia, el 32% ho són a la UB, seguits de la Universitat de Lleida (17%) i la

UAB (17%).

11

Els assignats són aquells estudiants als quals s’ha adjudicat una plaça en un dels centres d’estudi sol·licitat en la

preinscripció (Oficina d’accés a la Universitat). Les dades fan referència a la convocatòria de juny al tancament (2017).

19

17

15

11

10

10

9

9

9

7

Administració i Direcció d'Empreses (UB)

Enginyeria Química (UPC)

Infermeria (Igualada) (UdL)

Educació Primària (UdL)

Psicologia (UB)

Psicologia (UB)

Dret (UB)

Educació Primària (UB)

Educació Social (UdL)

Enginyeria Informàtica (UPC)

Capítol 7

Ensenyaments


Gràfic 7.58.- Distribució per universitat dels assignats de l’Anoia – (2017)


Per sexes, tornem a trobar la distribució anterior, amb una forta presència masculina a la UPC i

una major femenina a la resta.

Gràfic 7.59.- Distribució per sexe dels assignats de l’Anoia – (2017)


32,37

16,80 14,52

5,39

17,43

2,28 2,90

7,47 0,83

Universitat de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Pompeu Fabra

Universitat de Lleida

Universitat Rovira i Virgili

Universitat de Girona

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya


33,33

37,04

68,57

42,31

34,52

54,55

42,86

36,11

66,67

62,96

31,43

57,69

65,48

45,45

57,14

63,89

100,00

Universitat de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Pompeu Fabra

Universitat de Lleida

Universitat Rovira i Virgili

Universitat de Girona

Universitat de Vic - Universitat Central de …


Homes Dones

Capítol 7

Ensenyaments


Finalment, en el rànquing de les 10 graus amb més assignats de l’Anoia, trobem en primera posició

el grau d’Administració i direcció d’empreses de la UB i el grau d’enginyeria química UPC a

Igualada, amb 18 assignats cadascun. El segueixen els graus de d’Infermeria de la UdL a Igualada i

d’Educació Primària a la UdL.

Gràfic 7.60.- Assignats de l’Anoia per graus – (2017)


18

18

11

11

10

9

9

8

8

7

Administració i Direcció d'Empreses (UB)

Enginyeria Química (UPC)

Educació Primària (UdL)

Infermeria (Igualada) (UdL)

Educació Primària (UB)

Comunicació i Periodisme Audiovisuals (UdL)

Economia (UB)

Educació Social (UdL)

Psicologia (UAB)

Disseny "BAU" (UVic-UCC)

Capítol 7

Ensenyaments


Capítol 8 Altres dades d’interès

Capítol 8

Altres dades d’interès


Capítol 8



8.1.- Expedients de regulació d’ocupació

L’any 2017 es van dur a terme a la comarca de l’Anoia 10 expedients de regulació d’ocupació

(acabats) que van afectar 94 treballadors. És la xifra més baixa dels darrers anys, tant en nombre

d’expedients com de treballadors afectats.

Dels 10 expedients, 1 va ser a l’Alta Anoia, 6 a la Conca d’Òdena i 3 a l’Anoia Sud. Les causes

d’aquests expedients van ser de 2 per reducció, 1 per rescissió i 7 per suspensió. En quan a sectors

afectats, 5 es van donar en la indústria i 5 en el sector serveis.

Gràfic 8.1.- Expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2017)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació

En quan a nombre de treballadors, els expedients del 2017 han afectat 94 treballadors, 91

treballadors menys que l’any anterior. La xifra es situa en el nivell més baix de tota la sèrie.

77

63

53

106

65

40

15 16 10 0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Capítol 8



Gràfic 8.2.- Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2017)


En quan a les tipologies dels expedients, els majoritaris són els de suspensió en els diferents anys.

El 2017 aquests arriben a ser un 70% del total, acompanyats dels de reducció en un 20% i dels de

rescissió en un 10%.

Gràfic 8.3.- Distribució per mesures dels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2017)


2.522

1.155 977

2.385

1.074

859

173 185 94 0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

77,92

50,79

49,06

65,09

61,54

57,50

73,33

81,25

70,00

14,29

15,87

13,21

8,49

6,15

12,50

20,00

12,50

10,00

7,79

33,33

37,74

26,42

32,31

30,00

6,67

6,25

20,00

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

Suspensió Rescissió Reducció

Capítol 8



En quan als sectors, veiem com en el darrer any s’han concentrat exclusivament en la indústria i

els serveis, amb 5 expedients cada un.

Gràfic 8.4.- Distribució per sectors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2017)


Finalment, també recollim l’afectació per mesures i sectors però desglossada en funció dels

treballadors afectats per aquests expedients (que segueixen una tendència similar a l’impacte dels

expedients). Respecte l’any anterior, continuen essent majoritaris els treballadors afectats per

expedients de suspensió en prop d’un 80%.

Gràfic 8.5.- Distribució per mesures dels treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2017)


1

2

62,34

55,56

47,17

49,06

44,62

45,00

53,33

60,00

50,00

11,69

22,22

22,64

19,81

15,38

20,00

20,00

26,67

25,97

22,22

30,19

30,19

38,46

35,00

26,67

13,33

50,00

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017


78,79

47,71

47,90

83,52

77,75

75,55

72,25

77,30

77,66

13,80

28,92

13,10

5,70

6,89

13,85

27,17

22,16

14,89

7,41

23,38

39,00

10,78

15,36

10,59

0,58

0,54

7,45

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

Suspensió Rescissió Reducció

Capítol 8



En quan als sectors, la indústria és el sector més afectat al llarg dels anys, tot i que en els dos

darrers anys disminueix (o desapareix) els que pertanyen a la construcció, quedant en segona

posició els relatius als serveis.

Gràfic 8.6.- Distribució per sectors dels treballadors afectats pels expedients de regulació

d’ocupació a l’Anoia (2009-2017)


86,84

64,24

63,36

77,86

73,84

86,38

81,50

56,22

71,28

4,64

18,01

25,28

11,40

12,01

5,47

10,98

18,92

8,52

17,75

11,36

10,69

14,06

8,15

7,51

24,86

28,72

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017


Capítol 8



8.2.- Sinistralitat laboral

Com cada any, fem referència a les xifres de sinistralitat laboral que s’han donat a la comarca de

l’Anoia. Així, aquesta ha anat disminuint els darrers anys, pel que fa a nombre d’accidents

registrats en jornada laboral, amb conseqüència de baixa laboral. L’any 2017, però, va registrar-se

un lleuger augment, arribant als 1.041 accidents d’aquestes característiques, una xifra que ha anat

pujant mica en mica des de l’any 2013.

Gràfic 8.7.- Nombre d'accidents en jornada de treball amb baixa. Anoia (2007-2017)


L’afectació d’aquests accidents, majoritàriament es dóna en homes, a la indústria o als serveis (tot

i que en la importància dels registrats a la indústria ha tendit a davallar) i afecta principalment a

treballadors fixes.

2.750

2.399

1.612

1.408

1.155

963 904 905 929 1.008 1.041

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Capítol 8



Gràfic 8.8.- Distribució per sexe de l’afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa. Anoia (2007-2017)


Gràfic 8.9.- Distribució per sectors de l’afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa. Anoia (2007-2017)


82,25

80,62

79,96

78,62

77,75

71,55

74,34

78,56

76,32

78,08

75,98

17,75

19,38

20,04

21,38

22,25

28,45

25,66

21,44

23,68

21,92

24,02

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

Homes Dones

1,38

1,58

1,36

1,49

1,47

2,49

1,22

2,65

2,69

1,88

1,73

51,67

52,73

47,15

46,95

41,04

43,09

43,03

42,32

41,66

43,25

41,69

18,11

13,88

16,81

14,56

13,59

8,41

9,40

9,06

8,29

10,91

9,70

28,84

31,80

34,68

37,00

43,90

46,00

46,35

45,97

47,36

43,95

46,88

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017


Capítol 8



Gràfic 8.10.- Distribució per tipus de contracte de l’afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa. Anoia (2007-2017)


37,02

31,85

22,95

27,06

26,58

22,01

22,46

27,40

26,05

27,58

28,43

62,65

67,40

75,99

71,66

70,48

75,39

74,78

69,28

70,18

69,84

69,26

0,33

0,75

1,05

1,28

2,94

2,60

2,77

3,31

3,77

2,58

2,31

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

Eventual Fix Sense especificar

Capítol 8



8.3.- Treballadors del sector públic

El nombre de treballadors públics a la comarca de l’Anoia1 ha patit oscil·lacions els darrers anys

situant-se al voltant dels 3.200 persones ocupades pels ens públics a l’Anoia.

Gràfic 8.11.- Evolució dels treballadors del sector públic a l’Anoia (2008-2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria d’administració i funció pública

Aquests treballadors pertanyen bàsicament a l’administració de la Generalitat de Catalunya en un

62%, mentre que el 38% pertanyen a administracions locals. El pes d’ambdues administracions

s’ha mantingut durant els darrers anys, tot i que amb una lleugera tendència a la baixa.

1 Aquest apartat inclou els treballadors de les administracions locals i de la Generalitat a partir del recompte de la

Secretaria d’administració i funció pública de la Generalitat. Així, en el cas de la Generalitat de Catalunya inclou el personal estructural a departaments i ens públics (organismes autònoms administratius, organismes autònoms comercials, industrials o financers, l’Agència Tributària, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, la Comissió Jurídica Assessora i el Servei Català de la Salut). No inclou el personal de les empreses públiques, consorcis i fundacions. En el cas de l’administració local inclou el personal estructural dels ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats i les entitats metropolitanes, així com els ens públics i empreses públiques que en depenen.

3.075 3.093 3.176 3.127 3.052 3.074 3.052 3.141 3.197

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

3.000

3.250

3.500


Capítol 8



Gràfic 8.12.- Evolució dels treballadors del sector públic a l’Anoia per administració (2008-2016)


Com veiem, l’any 2017 s’arriba al major número de treballadors de la sèrie, tant pel que fa als de

l’administració local, com els de la Generalitat (en aquest darrer cas, amb xifres molt similars al

2010). En el darrer any hi ha hagut un augment de 25 persones en la Generalitat i 31 en

l’administració local.

En quan als sectors, predomina el cos de docent, seguit pels treballadors de l’administració i

serveis. Ja, a més distància, trobem els cossos de seguretat i professionals de les institucions

sanitàries.

Gràfic 8.13.- Distribució per àmbit dels treballadors del sector públic a l’Anoia (2016)


1.1

58

1.1

56

1.2

13

1.1

73

1.1

31

1.1

51

1.1

22

1.1

80

1.2

11

1.9

17

1.9

37

1.9

63

1.9

54

1.9

21

1.9

23

1.9

30

1.9

61

1.9

86

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250


Administració local Generalitat de Catalunya

2,03

34,83

0,44 9,52

43,10

1,60

8,48

Administració de justícia Administració i serveis Agents rurals

Cossos de seguretat Docents Extinció d´incendis

Institucions sanitàries

Capítol 8



Gràfic 8.14.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per àmbit i administració (2016)

Elaboració pròpia a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria d’administració i funció pública

La variació en el darrer any ha estat del 1,77. Per sobre aquest creixement, trobem els agents

rurals, els cossos de seguretat i les institucions sanitàries. En canvi, l’àmbit d’extinció d’incendis té

un taxa negativa.

Gràfic 8.15.- Taxa de variació dels treballadors del sector públic a l’Anoia per col·lectiu (2016)


65 144

14

141

1.301

51

270

0

969

0

163 77

0 1

Administració de justícia

Agents rurals Docents Institucions sanitàries

Generalitat de Catalunya Administració local

0,00 1,04

7,69

5,90

1,41

-7,27

4,23

1,77

Administració de justícia

Administració i serveis

Agents rurals Cossos de seguretat

Docents Extinció d´incendis

Institucions sanitàries

Variació del col·lectiu Variació total

Capítol 8



Finalment, presentem les dades relatives a treballadors del sector públic a l’Anoia, segons el tipus

vinculació amb l’ens públic corresponent. Així, la gran majoria tenen règim de funcionaris, seguit

pels interins i laborals indefinits.

Gràfic 8.16.- Distribució per vinculació dels treballadors del sector públic a l’Anoia (2016)


Gràfic 8.17.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació i administració (2016)


0,15

51,01

21,08

17,64

10,11

Eventuals Funcionaris Interins

Laborals indefinits Laborals temporals

0

1.273

625

18 70

5

358

49

546

253

Eventuals Funcionaris Interins Laborals indefinits Laborals temporals

Generalitat de Catalunya Administració local

Capítol 8



En el darrer any, els interins presenten taxes molt elevades, seguits a força distància per la resta

de categories. Els eventuals i els laborals temporals presenten taxes negatives.

Gràfic 8.18.- Taxes de variació de treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació (2016)


Per sexes, veiem com hi ha un predomini de les dones, que són més del 60% del total de

treballadors del sector públic. En els darrers anys, aquesta proporció s’ha mantingut força estable.

Gràfic 8.19.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per sexe (2008-2016)


-20,64

-1,94

17,91

0,71

-5,08

1,77

Eventuals Funcionaris Interins Laborals indefinits Laborals temporals

Variació del col·lectiu Variació total

1.2

15

1.2

03

1.2

44

1.2

16

1.1

84

1.1

67

1.1

73

1.2

02

1.1

98

1.8

60

1.8

91

1.9

33

1.9

10

1.8

69

1.9

07

1.8

80

1.9

39

1.9

99

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Homes Dones

Capítol 8



8.4.- Oferta d’establiments turístics

Enguany també repassem alguns indicadors relacionats amb el turisme a la comarca de l’Anoia,

especialment significatiu a l’Alta Anoia.

Pel que fa als establiments hotelers, en tots aquests anys hi ha hagut oscil·lacions. El 2016 hi ha 14

establiments a l’Anoia. Ara bé, durant tot aquest període les places hoteleres han patit diferents

oscil·lacions, situant-se actualment en 695 places. Prop d’un 60% de places són en establiments de

3 estrelles (o superiors) i un 25% ho són en pensions.

Gràfic 8.20.- Evolució dels establiments i places hoteleres a l’Anoia (2008-2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.

Gràfic 8.21.- Evolució de les places hoteleres per tipologia a l’Anoia (2008-2016)


14 13 14 14 13 12 12 12 14

696 680 704 704 689 701 650 650

695

0

100

200

300

400

500

600

700

800


Establiments Places

24 24 24 24 24 24 24 99 99 99 99 99 99 99 99 99

179 203 203 203 203 246 246 246 278

126 126 126 126 126 126 126 126

126

292 252 252 252 237 206

155 155 168


1 estrella 2 estrelles 3 estrelles 4 estrelles 5 estrelles Pensions

Capítol 8



En quan al turisme rural, és un sector que sí que ha tingut un creixement destacable a la comarca.

En el darrer any, però, hi ha hagut un lleuger descens, ja que s’han perdut dos establiments rurals,

cosa que ha significat una baixada de 21 places d’aquesta tipologia. La majoria dels establiments

de turisme rural es localitzen a l’Alta Anoia, tot i que en els darrers anys també han augmentat a

l’Anoia Sud.

Gràfic 8.22.- Establiments i places de turisme rural a l’Anoia (2008-2016)


En quan a la tipologia dels establiments rurals, des de l’any 2008, han augmentat especialment les

cases de poble independents i les masoveries. Aquestes darreres creixen en 12 establiments i 60

places en tot aquest període entre 2008 i 2016.

Gràfic 8.23.- Establiments de turisme rural a l’Anoia per tipologia (2008-2016)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat)

54

59

59

61

60

63

64

75

73

33

7

36

2

36

7

38

7

38

1

40

3

40

6

46

2

44

1

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500


Establiments Places

2 2 2 2 2 2 2 1 1

30 31 29 30 29 30 27 28 25

4 4 3 3 3 3 3 3

2

37 38

30 28 26 26 27 27 25

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria

Capítol 8



Gràfic 8.24.- Places de turisme rural a l’Anoia per tipologia (2008-2016)


Com veiem la majoria d’establiments el trobem localitzat sobretot a l’Alta Anoia. En el darrer any,

tant aquests com els de la Conca s’han mantingut estables, mentre que els dos establiments i les

vint-i-una places que s’han perdut corresponen a l’Anoia Sud.

Gràfic 8.25.- Establiments de turisme rural a l’Anoia per zones (2008-2016)


25 25 25 25 25 25 25 15 15

156 164 161 177 170 176 148 153 141

45 49 36 36 36 36

36 36 21

215 224

184 165 150 150 158 158

155

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

Casa de poble compartida Casa de poble independent Masia Masoveria

37

9 8

41

9 9

40

10 9

41

10 10

40

10 10

40

10 13

40

10

14

41

13

21

41

13

19



Capítol 8



Gràfic 8.26.- Places de turisme rural a l’Anoia per zones (2008-2016)


Finalment, en quan a l’evolució de les places de càmping de l’Anoia, aquestes s’han mantingut en

els darrers anys. Ara bé, val a dir que tan sols trobem un càmping a la comarca (a la Llacuna), de

tercera categoria.

Gràfic 8.27.- Càmpings i places de càmping a l’Anoia (2008-2016)


234

57 46

255

57 50

250

67 50

257

67 63

252

67 62

252

67 84

245

67

94

248

82

132

248

82

111



1 1 1 1 1 1 1 1 1

75 75 75

90 90 90 90 90 90

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Càmpings Places de càmping

Capítol 8



L’any 2016, la procedència majoritària de turistes a la comarca era d’altres indrets del país (45%),

seguit pels de procedència europea (31%) i els d’altres indrets de l’Estat (22%) . Aquesta estructura

difereix lleugerament de la mitjana de les comarques barcelonines, ja que en aquestes la majoria

prové d’altres països europeus (42%), seguit dels visitants de Catalunya (30%) i els de la resta de

l’Estat (19%).

8.28.- Distribució per procedència dels turistes a l’Anoia (2016)

Font: Perfil del Turista. Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona i Idescat.

8.29.- Distribució per procedència dels turistes a l’Anoia i comarques de l’Entorn Barcelona (2016)


44,70%

21,80%

30,50%

3,00%

Catalunya Resta Estat Espanyol

Europa (sense Estat Espanyol) Altres països

44,70%

29,90%

21,80%

19,50%

30,50%

42,40%

3,00%

8,20%

Anoia

Entorn Barcelona

Catalunya Resta Estat Espanyol Europa (sense Estat Espanyol) Altres països

Capítol 8



En quan a la tipologia de l’allotjament utilitzat a l’Anoia, la majoria es decanta per hotels,

apartaments o pensions (57%), seguit del turisme rural (23%). En canvi, a nivell de Barcelona, la

xifra d’hotels es situa en un 76%, i la del turisme rural es queda en un 2%.

8.30.- Distribució per tipologia d’allotjament utilitzat a l’Anoia (2016)


En quan al motiu de la visita, la majoria ho fa per vacances o oci (56%), seguit pels negocis (31%) i

la visita a familiars i amics (12%). En aquest cas, l’estructura sí que és força similar a la resta de les

comarques barcelonines (excepte que a l’Anoia té un pes força major la visita a familiars)2.

8.31.- Distribució per motiu principal d’estada a l’Anoia (2016)


2 Es pot aprofundir en aquesta informació a l’informe Activitat turística de la Destinació Barcelona 2017, editat per la

Diputació de Barcelona (2017).

57%

18%

23% 1%

2%

Hotel/apartament/pensió Càmping Turisme rural Apartament turístic/HUT

Casa particular (amics o familiars) Altres

56% 31%

12% 2%

Vacances / oci Negocis Visita a familiars i amics Altres

https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/59104.pdf

Capítol 8



Fonts de dades


Diputació de Barcelona – aplicatiu Hermes i dades relatives a l’INSS

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

INE – Instituto Nacional de Estadística

Observatori del Treball i Model productiu – Generalitat de Catalunya

Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial – Consejo General del Poder judicial

Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya

Estadística de l’ensenyament – Departament d’Ensenyament – Generalitat de Catalunya

Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona

Informe de la preinscripció universitària a Catalunya – Secretaria d’Universitats i recerca –

Generalitat de Catalunya

Secretaria d’Administració i Funció Pública – Generalitat de Catalunya

Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana – Generalitat de Catalunya

Estudis temàtics

Activitat turística de la Destinació Barcelona 2017, Diputació de Barcelona, 2017. Anuari Econòmic Comarcal 2017. BBVA, dirigit pel catedràtic Josep Oliver. Barcelona, 2017.

Aproximació a la realitat de l’Exclusió Social d’Igualada, Observatori d’Inclusió del Pla Local

d’Inclusió i Cohesió social. Igualada, 2016.

Els sistemes d’innovació comarcals a la demarcació de Barcelona. Resultats pel període

2013-2016. Diputació de Barcelona i Actíva Prospect. Barcelona, 2017.

Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Edició 2017. Diputació de

Barcelona - Àrea de Desenvolupament local. Barcelona, 2018.

Índex ADPEG – FEPG 2017 de competitivitat territorial – Associació d’Empresaris Garraf-Alt

Penedès-Baix Penedès amb el suport tècnic d’Actíva Prospect i Diputació de Barcelona.

2017.

Igualada en xifres – 2016 – Observatori Socioeconòmic de l’Anoia. Igualada, 2017.

Informe territorial de la província de Barcelona 2017. Diputació de Barcelona i Cambra de

Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Barcelona, 2017.

La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització

del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2014-2015. Diputació de Barcelona i

Actíva Prospect. Barcelona, 2016

Resum de les empreses d’economia social a la Catalunya central. Cooperatives i societats

laborals. Ateneu Cooperatiu de la Catalunya central, 2017

https://www.diba.cat/hg2/default.asp

https://www.idescat.cat/

http://ine.es/

http://observatoritreball.gencat.cat/ca/

http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica-Judicial/Base-de-datos-de-la-estadistica-judicial--PC-AXIS-/

http://territori.gencat.cat/ca/inici/

http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/

https://www.diba.cat/web/dturisme

http://universitats.gencat.cat/ca/altres_pagines/informe_i_estadistiques/informes_i_estad_pre/

http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_funcio_publica/

http://habitatge.gencat.cat/ca/inici

https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/59104.pdf

https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/sd/Anuari-Economic-Comarcal-2017.pdf




http://observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2017/07/Igualada-en-xifres-2016.pdf

http://www1.diba.cat/uliep/pdf/58806.pdf

https://www.diba.cat/documents/36150622/117757270/La+competitivitat+de+les+comarques%2C+a+examen+%282016%29.pdf/96b6a461-4681-4305-b269-12b2092ca2cb

http://diesdagost.cat/wp-content/uploads/2017/06/Diagnosi-SCCLiSL-2017-v3.pdf

Amb el cofinançament de:

Han aportat dades i assistència tècnica:

Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona

INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia 2017observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2018/04/... · Edat...

Documents

Transcript of INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia 2017observatorianoia.cat/wp-content/uploads/2018/04/... · Edat...