Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona - Novembre 2013

Barcelona, Novembre de 2013

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona

per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Ajuntament de Barcelona

Resum executiu

• Les economies catalana, espanyola i europea surten de la recessió i assoleixen una variació intertrimestral positiva del PIB el tercer trimestre de 2013, si bé les decisions dels agents econòmics segueixen condicionades per l’ajust fiscal, la reestructuració del sistema financer i la contracció creditícia.

• El comportament recent dels indicadors de demanda interna – com l’índex de vendes del comerç al detall o la matriculació de vehicles –, l’evolució positiva dels d’activitat industrial i la millora de la confiança empresarial són indicis que apunten a un inici de la recuperació de l’economia a Catalunya i l’àrea de Barcelona.

• El PIB de Barcelona l’any 2010 és de 61.915M€ i representa el 30,2% del de Catalunya, mentre el PIB per càpita és de 38.500 euros. La ciutat compta amb una estructura econòmica diversificada, amb predomini del terciari i una aportació rellevant dels sectors estratègics, mentre la indústria manté un pes molt significatiu dins l’estructura productiva de la RMB.

Resum executiu (2)

• Barcelona genera un clima de confiança per a inversors i empreses, com ho reflecteixen l’increment significatiu del volum d’inversió estrangera el primer semestre de 2013, el bon posicionament internacional en l’atracció d’aquestes inversions i la dinàmica positiva en la creació de noves empreses al llarg de l’any.

• Després d’un començament d’any poc dinàmic, les exportacions i el turisme s’han

recuperat i mentre que les vendes a l’exterior s’estabilitzen, el turisme mostra augments en tots els indicadors en el període gener - setembre 2013. La ciutat es confirma com un referent internacional tant en el turisme de negocis com d’oci .

• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els

indicadors de Barcelona reflecteixen un ajust més suau que a Catalunya i Espanya. Es compten 109.984 aturats registrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 18,4%, essent especialment elevada entre els joves. La destrucció de llocs de treball porta l’afiliació a la Seguretat Social al nivell de 2003.

Resum executiu (3)

• L’Ajuntament gaudeix d’una situació financera sanejada i aplica un gestió econòmica i pressupostària rigorosa que garanteix el pagament en un màxim de 30 dies als seus proveïdors.

• L’agència de rating Fitch, a data de 18 d’octubre de 2013, fa una valoració positiva

de la liquidació de l’any 2012 i posa en valor l’economia dinàmica i uns molt bons indicadors del deute de la capital catalana. L’agència manté per a la ciutat el nivell màxim de ràting que li permet el deute sobirà del Regne d'Espanya (BBB-).

• La revisió d’Standard & Poor’s sobre la qualificació financera a Barcelona del

passat juliol destaca la bona gestió econòmica de l’Ajuntament i la situació pressupostària i financera de la ciutat, la qual manté la qualificació intrínseca de ‘aa’, si bé manté oficialment un ràting de BBB-/negativa/A-3 condicionat per la qualificació de l’Estat espanyol. Aquesta nota té en compte com a factors molt positius la gestió financera, la liquiditat de la institució i l’execució financera, a més de destacar un constant i sòlid acompliment pressupostari.

Índex

1. Entorn macroeconòmic i conjuntural 2. L’economia de Barcelona

A. Estructura productiva: PIB de Barcelona 2010 B. Inversió estrangera,empresa i emprenedoria C. Internacionalització de l’economia D. Infraestructures productives E. Turisme F. Ciència i tecnologia G. Mercat laboral H. Proximitat i cohesió social

3. Indicadors econòmic - financers de l’Ajuntament

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)

• El tercer trimestre de 2013 el PIB de la Unió Europea creix un +0,1% en termes interanuals, en un escenari encara fràgil degut als efectes de la fragmentació dels mercats financers, la feblesa de l’activitat econòmica i l’ajust fiscal. El dinamisme de les economies emergents s’ha moderat, mentre Japó i EEUU mantenen una trajectòria sòlida tot i que seguiran enfrontant-se a incerteses notables els propers mesos.

• L’economia catalana també surt de la recessió i assoleix una variació intertrimestral positiva del PIB

el tercer trimestre de 2013 (+0,1%) –després de vuit trimestres consecutius sense créixer- que modera la reducció interanual d’aquest indicador fins al -0,6%, uns resultats idèntic i més favorable -respectivament- que els de l’economia espanyola (+0,1 trimestral i -1,2% interanual). La demanda externa segueix sent el pilar bàsic de la recuperació, mentre es modera la caiguda de la demanda interna.

Les economies catalana, espanyola i europea surten de la recessió


• La prima de risc s’estabilitza al voltant de 240 punts bàsics, si bé l’escenari macroeconòmic a Catalunya i Espanya segueix presentant riscos significatius per la persistència de la contracció creditícia, els efectes de l’ajust en els pressupostos públics i la situació del mercat de treball.

• A la UE, els progressos cap a la Unió Bancària que es faran realitat el 2014 –com la supervisió única- i les mesures del Banc Central Europeu per eliminar la fragmentació financera a l’eurozona i promoure el crèdit a les pimes poden contribuir de forma significativa a la recuperació de l’activitat.

El procés de consolidació fiscal del Govern central i de les Comunitats Autònomes continua amb intensitat el 2013 per tal d’assolir els objectius aprovats de dèficit públic, xifrats en l’1,58% del PIB per a Catalunya i el 6,5% del PIB al conjunt de les Administracions Públiques.

El desapalanquejament d’empreses i famílies continua i el setembre el seu deute a Espanya es contrau un -6,0 i un -4,5% -respectivament- en termes interanuals, mentre la taxa d’estalvi de les famílies repunta fins al 14,9% de la renda disponible el segon trimestre. De tota manera, la càrrega financera que suporten segueix lluny dels nivells sostenibles a llarg termini i la morositat bancària assoleix un nou màxim històric (12,12%) el mes d’agost.

Mentre el procés de reestructuració, recapitalització i sanejament de balanços del sistema bancari segueix el seu curs, el crèdit al sector privat concedit per les entitats financeres segueix caient i s’ha reduït un -10,4% a Catalunya i un -12,8% a Espanya en termes interanuals el segon trimestre.

Es redueix la prima de risc, però la reestructuració del sistema financer i l’ajust fiscal segueixen condicionant les decisions dels agents econòmics


• Les vendes del comerç al detall a Catalunya creixen lleugerament el tercer trimestre de 2013 (amb una variació interanual de l’1,3%) per primera vegada des de 2010, mentre que a Espanya s’estabilitzen. El mes de setembre assoleixen augments interanuals del +3,1 i +2,8%, respectivament.

• La matriculació de vehicles a Barcelona experimenta el mes d’octubre un augment del 20,9% en termes interanuals i del 38,9% respecte al mes precedent, resultats que cal relacionar amb l’impuls pel Programa PIVE. En termes acumulats, l’augment de matriculació de gener a octubre és de l’1,0%.

• La variació interanual de l'Índex de Preus al Consum (IPC) manté una tendència predominantment descendent el 2013 i se situa en el 0,1% el mes d’octubre a la província de Barcelona, un valor lleugerament superior als de Catalunya i Espanya (ambdós del -0,1%) però inferior al de la Unió Europea (0,9%).

La demanda interna modera el seu retrocés

* A preus corrents sense estació de serveis.Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE


• L’evolució de l’índex de producció industrial (IPI) el tercer trimestre de 2013 mostra un augment interanual del 2,4% a Catalunya –la segona dada trimestral positiva després de sis de signe negatiu-, amb un comportament més favorable que el que experimenta a Espanya (0,2%) i la zona euro.

• El VAB industrial català creix en termes interanuals el segon i tercer trimestres (en un +0,5 i 1,2% respectivament), incentivat per l’evolució de les exportacions i la contenció de la caiguda de la demanda interna.

• En canvi, la inversió en béns d’equipament a Catalunya empitjora el seu comportament i torna a retrocedir els dos primers trimestres de 2013 (-4,5 i -5,1%, respectivament), en part per l’efecte estadístic de l’augment que va experimentar l’any 2012 durant els mesos previs a la pujada de l’IVA.

• El grau d’utilització de la capacitat productiva el tercer trimestre (70%) se situa per sobre del registre mitjà del 2012 (65%) i assoleix el millor resultat des de mitjans del 2011, el que suposa un indicador avançat rellevant de recuperació de l’activitat industrial.

Símptomes d’inflexió positiva a l’activitat industrial

1.1 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5) • Segons l’Enquesta de Clima Empresarial

de l’AMB del segon trimestre de 2013 el saldo de la marxa dels negocis a l’AMB és el més favorable des del segon trimestre de 2011, si bé el 41% dels empresaris manifesten que la marxa del seu negoci és dolenta, per un 14% que la valora positivament. Aquest trimestre també es modera el descens de la facturació, que assoleix saldos positius a la indústria –especialment l’exportadora- i l'hostaleria.

• Les perspectives a curt termini dels empresaris respecte a la marxa dels negocis milloren i són les menys negatives des de principis del 2012.

• A Catalunya el tercer trimestre millora la confiança empresarial, com ho reflecteixen els resultats més favorables de l’Enquesta de Clima Empresarial i les millors perspectives pel quart trimestre.

Millora del clima empresarial a l’AMB, globalment encara desfavorable

1.1 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)

• La compravenda d’habitatges a la

demarcació de Barcelona assoleix 22.414 transaccions de gener a setembre de 2013 després d’augmentar un 8,6% en termes interanuals, mentre que a Catalunya i Espanya ho ha fet un +7,8 i un +0,2%, respectivament. L’evolució positiva del mercat de segona mà contrasta amb els resultats negatius que mostra l’habitatge nou.

• Malgrat les difícils perspectives econòmiques per a les famílies, la millora del mercat suavitza l’ajustament de preus: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat se situa en 3.180 €/m2 l’octubre, un -2,6% menys que el mateix mes de 2012.

• El nombre d’habitatges iniciats a Barcelona presenta una variació acumulada de +7,8% respecte als sis primers mesos de 2012.

El mercat immobiliari de segona mà repunta

2.A L’economia de Barcelona: PIB 2010 (1)

• L’any 2010 el PIB de Barcelona se

situa en 61.915 milions d’euros i representa el 30,2% del PIB de Catalunya i el 44,9% del de la Regió Metropolitana (137.755,2 M€), que al seu torn genera més de dos terços (el 67,1%) del total català.

• Entre 2008 i 2010, el decrement nominal acumulat del PIB de la ciutat ha estat del -2,6%, com a resultat de la forta caiguda del PIB durant el 2009 i la seva lleugera recuperació el 2010.

• El PIB per càpita a Barcelona ciutat és de 38.500 euros l’any 2010, mentre que a la RMB i Catalunya se situa en 29.200 i 27.700 euros, respectivament. L’indicador de la ciutat supera en més d’un 50% el promig de la UE (24.500 €).

El PIB de Barcelona representa el 30,2% del de Catalunya l’any 2010

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat.

38.500

29.200 27.68222.800

27.700

UE = 24.500

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

Barcelona RMB Catalunya Espanya Zona Euro

PIB per càpita 2010 (Euros per habitant)

2.A L’economia de Barcelona: PIB 2010 (2)

• El 2010 el 81,9% del VAB de Barcelona es genera als serveis, el 10,6% a la indústria i el 7,5% a la construcció. El context econòmic accelera l’avenç del procés de terciarització a la ciutat, mentre la indústria manté un pes molt rellevant (18,1%) dins l’estructura productiva de la RMB.

• L’administració pública i serveis col·lectius (23,1% del total) els serveis a les empreses i immobiliaris (19,9%) i el transport, emmagatzematge, informació i comunicacions (12,2%) són les branques que generen més riquesa a Barcelona, mentre el comerç situa el seu pes relatiu en l’11,5% i el de l’hostaleria (8,4%) creix en 1,1 punts respecte al 2008.

Barcelona manté una estructura econòmica diversificada, amb un pes rellevant i creixent dels sectors estratègics

• La inversió estrangera productiva a Catalunya registra un volum de 1.665,5 M€ el primer semestre de 2013 i augmenta un 42,2% en termes interanuals, de manera que representa gairebé la quarta part (el 24,4%) de la realitzada a Espanya.

• En el mateix període, la inversió catalana a l’estranger assoleix 536,9 M. d’Euros, el que suposa

una caiguda de -38,1% respecte a l’any anterior.

Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: increment significatiu de la inversió estrangera

2.B Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (1)

• Catalunya és la segona regió europea en volum d’inversió estrangera directa el primer semestre de 2013 segons el Financial Times, superant el South West i West Midlands del Regne Unit o la Comunitat de Madrid. Segons la mateixa font,Catalunya obté el quart lloc del rànquing continental en nombre de projectes captats i el tercer en creació de llocs de treball.

• D’altra banda, segons el prestigiós rànquing de l’European Investment Monitor d’Ernst &Young Barcelona/Catalunya és la tercera regió urbana en nombre de projectes d’Inversió estrangera directa captats -només per darrera de les regions de Londres i París- l’any 2012.

Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Una regió urbana atractiva per als inversors internacionals



• Entre gener i setembre de 2013 s’han constituït a Barcelona 5.425 societats mercantils, el que suposa un increment interanual del 5,9%. • El capital subscrit per les societats mercantils creades els nou primers mesos de l’any assoleix un augment interanual del 110% i un volum de 607 milions que supera els registres anuals del quinquenni 2008-2012.

• Barcelona registra el rati d’empreses creades per 1.000 habitants (3,3) més elevat de les grans àrees urbanes espanyoles de gener a setembre.

• La província crea 8,3 societats mercantils per cadascuna que es dissol, rati superior a la mitjanes catalana, espanyola i d’altres grans entorns urbans de l’estat. • Segons el Directorio Central de Empresas de l’INE, el gener de 2013 la província de Barcelona compta amb 438.385 empreses, de les quals 191.929 tenen assalariats i 246.456 no, amb un descens del -1,7% respecte a gener de 2012.

Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Societats mercantils


• La taxa d’activitat emprenedora (TAE) de la població resident a la província de Barcelona el 2012 se situa en el 6,5%, el que suposa una disminució de 0,5 punts percentuals respecte a l’any anterior, mentre que al conjunt de Catalunya, on la TAE assoleix el 7,9% i augmenta 1,1 punts percentuals respecte a 2011.

• Les taxes d’activitat emprenedora de Barcelona i Catalunya se situen per davant de les de França (5,2%), Suïssa (5,9%) o Finlàndia (6%) -que les superaven l’any 2010- i de les de totes les altres Comunitats Autònomes de l’estat. La taxa catalana queda també per davant de la mitjana europea (7,6%).

• A Barcelona el 68,9% de les persones involucrades en activitats emprenedores són empeses per l’aprofitament d’una oportunitat de negoci, mentre que per a un 30% l’impuls emprenedor sorgeix de la falta d’alternatives laborals.

Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Global Entrepreneurship Monitor (GEM)


• L’emprenedor de la província de Barcelona és majoritàriament un home (69,9%) que ha cursat estudis superiors (65,3%), té un nivell d’ingressos que oscil·la entre els 20.001 i els 40.000 euros (38,4%) i està ocupat (78,2%).

• L’emprenedoria al conjunt de Catalunya

adopta un perfil més innovador que el mostrat els últims anys de crisi -amb increments significatius en la innovació de procés i l’ús de noves tecnologies- i el percentatge d'emprenedors amb estudis superiors se situa per sobre del 68%.

• Tant a Barcelona com a Catalunya baixa la taxa d’emprenedoria femenina i de menors de 35 anys i es detecten descensos en el relleu emprenedor que repercuteixen de forma desfavorable en l’estoc empresarial.

Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Global Entrepreneurship Monitor (GEM)


• La tecnologia mòbil es perfila com un vector clau de creixement pel conjunt de l’economia, i la designació de Barcelona com a Mobile World Capital -amb la celebració del Mobile World Congress i el projecte de llegat industrial (legacy)- suposen una oportunitat estratègica per posicionar la ciutat en aquest àmbit.

• L’ecosistema mobile a Catalunya compta el 2011 amb més de 2.300 empreses, més de 39.400

treballadors i genera una xifra de negocis de 5.400 milions d’euros, essent la província de Barcelona el nucli central que absorbeix el 85%, el 90% i el 94% -respectivament- d’aquests totals.

Barcelona Mobile World Capital, motor econòmic

• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 30.212 M d’euros entre gener i

agost de 2013 -un valor lleugerament inferior al del mateix període de 2012 (-0,6%)-. La reducció d’aquest indicador el primer trimestre ha anat seguida d’una recuperació gradual els mesos posteriors, en paral·lel a l’evolució de l’economia europea.

• Entre gener i agost de 2013 es compten 34.907 empreses exportadores a la província de Barcelona, el que representa un 29,3% del total espanyol.

• La demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyol amb gairebé una cinquena part (el 19,4%) del total.

L’evolució de les exportacions s’estabilitza

2. C L’economia de Barcelona: Internacionalització de l’economia (1)

• De gener a agost Barcelona genera el 25% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a l’exterior de la demarcació és de prop del 60% del total.

• El sector químic representa més de la quarta part de les vendes a l’exterior de la província de Barcelona (25,7%) entre gener i agost de 2013, seguit dels béns d’equip i maquinària i de l’automoció (amb el 18,7 i 18,3% del total, respectivament).

• La major part de les exportacions de l'àrea de Barcelona (el 58%) es destinen a la Unió Europea, però creix amb especial intensitat l’intercanvi amb les economies emergents i Àsia guanya pes relatiu (suposa més del 10% del total de les vendes exteriors).


• Entre gener i agost de 2013 el valor de les importacions de les empreses de la província de Barcelona se situa en 34.455 M d’euros i es redueix en un -7,7% respecte al mateix període de 2012.

• La UE (58,6% del total) és el principal proveidor de l’àrea de Barcelona. Per la seva part, Àsia ja representa més de la cinquena part (22,1%) de les compres externes.

• Encapçalen el rànquing importador el sector químic i els béns d’equip i maquinària industrial (amb un 22,9 i un 17,9% del total, respectivament).

• La taxa de cobertura de l’àrea de Barcelona creix 5,6 punts entre els primers semestres de 2012 i 2013 i se situa en el 86,4%, el valor més elevat de la sèrie disponible.

• El primer semestre de 2013 les vendes de Catalunya a la resta del món (41% del total) superen les dirigides a la resta d’Espanya (un 34%), seguint la tendència iniciada l’any 2010. El saldo comercial positiu del Principat amb la resta de l’Estat (+11.372 M€) es manté similar al de semestres anteriors.

La balança comercial segueix millorant


Posicionament internacional (I): Barcelona es manté entre les 20 primeres ciutats del món en competitivitat global i destaca en habitabilitat

• Segons el prestigiós rànquing de la Mori Memorial Foundation Global Power City Index 2013 Barcelona se situa en dinovena posició en competitivitat global entre 40 grans ciutats del món i perd sis llocs respecte l’any anterior. Entre les dimensions que analitza, destaca la millora del posicionament del factor d’habitabilitat, on la ciutat comtal obté el lloc número quatre només per darrere de París, Viena i Amsterdam.


Posició Ciutat1 París2 Viena3 Amsterdam4 Barcelona5 Vancouver6 Berlín7 Copenhaguen8 Zuric9 Estocolm10 Ginebra11 Milà12 Toronto13 Madrid14 Brussel·les15 Osaka16 Fukuoka17 Frankfurt18 Taipei19 Xangai20 Tòquio

Font: Mori Global Power City Index . Institut of Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation

Habitabilitat de les principals àrees urbanes del món l'any 2013

• El rànquing Scorecard on Prosperity 2013 -que compara 24 grans ciutats competitives del món- atorga el quart lloc a Barcelona com a ciutat atractiva per al treballadors, i el lloc 16è. en el rànquing global de prosperitat.

• Així mateix, Barcelona obté la primera posició entre les àrees metropolitanes punteres del món pel que fa al menor temps de desplaçament a la feina, amb un promig de 48 minuts d’anada i tornada. El mateix rànquing situa Barcelona en els primers llocs en termes d’igualtat.

• Barcelona apareix entre les 10 ciutats europees destacades en la creació de Start ups segons la revista Wired i assoleix la vuitena posició en el rànquing de Smart Cities Europees, segons la revista digital d’innovació Fast Company.

Posicionament internacional de Barcelona (II)


Augmenten les freqüències setmanals de vols intercontinentals

• L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 30.519.978 passatgers entre gener i octubre de 2013, el que suposa un lleuger descens interanual del -0,5%. D’altra banda, les freqüències setmanals de vols intercontinentals han augmentat un 16,5% respecte al 2012

• Entre gener i octubre de 2013 es registra un lleuger creixement interanual en el tràfic de mercaderies (+0,4%) i un descens en el tràfic de contenidors (-2,3%) al Port de Barcelona, mentre que el percentatge de tones embarcades mostra un augment interanual del 2,3%.

2.D Infraestructures i espais productius

Indicadors d'activitat al port i l'aeroport de Barcelona2013

Absoluta En %Nombre de contenidors Port (TEU) 1.452.220 -34.239 -2,3%Tones mercaderies Port 35.133.234 138.826 0,4%

Absoluta En %Nombre de passatgers Aeroport 30.519.978 -155.277 -0,5%Tones mercaderies Aeroport 82.087 1.702 2,1%Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Port i Aeroport de Barcelona

Gener - Octubre 13 Variació interanual 13/12

Gener - Octubre 13 Variació interanual 13/12

2.E Turisme (1)

• Després d’un començament d’any poc dinàmic, el turisme es recupera a partir dels segon trimestre i mostra augments en tots els indicadors en el període gener - setembre 2013.

• Destaca el fort increment interanual

de la despesa de compra amb targeta de crèdit dels turistes (+28,2%), l’augment del nombre de passatgers en creuers (8,4%) i els més moderats de les pernoctacions (+2,8%) i els turistes (+0,9%).

• Catalunya és la primera CA en turisme internacional, amb un pes del 25% en relació a Espanya i un +7,5% d’augment interanual els nou primers mesos de 2013.

Creix el pes del turisme internacional

• Segons l’International Congress and Convention Assciaciation (ICCA), Barcelona és la primera ciutat del món en nombre de delegats i la tercera en nombre de congressos internacionals en el període 2008-2012. L’any 2012 Barcelona ha obtingut la cinquena posició del rànquing de congressos internacionals.

• Altres rànquings internacionals destaquen l’atractivitat de Barcelona pels visitants internacionals.

2.E Turisme (2)

Barcelona, referent internacional del turisme de negocis

2.F Ciència i tecnologia

• Barcelona se situa en quarta posició europea i desena mundial en producció científica l’any 2012, segons l’informe anual elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya.

• En el rànquing mundial d’excel·lència científica de la Max Planck Society en la categoria de Física i

Astronomia s’hi troben 3 institucions catalanes - l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i l’Institut de Física d’Altes Energies, que ocupen el primer, tercer i divuitè llocs del món, respectivament.

La recerca d’excel·lència a l’àrea de Barcelona assoleix reconeixement internacional

2.G Mercat laboral (1)

• Barcelona tanca el tercer trimestre de 2013 amb 960.613 afiliats al conjunt de règims de la Seguretat Social, el que representa una reducció del -1,2% i la pèrdua de 12.056 llocs de treball respecte al mateix període de 2012.

• La disminució interanual del conjunt de l’afiliació a Barcelona ciutat (-1,2%) és inferior a la de Catalunya i, especialment, Espanya (-2,7 i -3,3%, respectivament).

La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball, però continua la destrucció neta d’ocupació

2.G Mercat laboral (2): Assalariats per sectors econòmics

• El tercer trimestre de 2013 els tres grans sectors de la ciutat perden assalariats, de forma més moderada els serveis (-0,8% de variació interanual) que la indústria (-3,4%) i, especialment, la construcció (-14,6%).

• Per branques, generen llocs de

treball les activitats immobiliàries (+2,6%), les activitats financeres i d’assegurances (+1,9%), l’administració pública (+1,8%) i els serveis a les empreses (+0,5%), l’hostaleria es manté, i en valors absoluts destaca la pèrdua de més de 3.800 llocs de treball al comerç (-3,1%) i més de 2.000 als transports i emmagatzematge (-5,1%) i la indústria manufacturera (-3,5%).

2.G Mercat laboral (3): Assalariats als sectors de coneixement alt • Més de la meitat dels llocs de treball a la ciutat

de Barcelona (el 53,4%) són de coneixement alt i la ciutat és el pol central d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,5% del total.

• L’afiliació en sectors de coneixement alt

experimenta un augment interanual suaument positiu (+0,1%) per segona vegada des de 2011 gràcies a l’augment dels serveis intensius en coneixement (+0,3%).

• Entre els serveis intensius en coneixement i

tecnologia punta creixen els serveis d’informació i el serveis de tecnologies de la informació (+6,2 i +3,2%, respectivament), mentre que la recerca i desenvolupament és manté força estable i perden llocs de treball el cinema i vídeo (-6,9%), les telecomunicacions (-6,4%) i la ràdio i televisió (-3,7%), seguint la tendència dels últims dos anys.

* Dades del III trimestre, en % de l'af iliació total.

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat.

4%

49%

47%

Afiliats al règim general de la Seguretat Social a Barcelona per intensitat de coneixement 2013*

Indústria d'alt i mitjà nivell tecnològic

Serveis intensius en coneixement

Coneixement baix


• La taxa d’ocupació a Barcelona se situa en el 63,9% el tercer trimestre de 2013 -8,4 punts per sobre de l’espanyola- i assoleix el segon valor més baix des del 2002. Així mateix, la ciutat perd actius respecte a fa un any, tot i que la taxa d’activitat (78,3%) torna a situar-se per sobre del 78%.

• La taxa d’atur EPA a la ciutat (18,4% el

tercer trimestre) s’ha reduït en 0,7 punts el darrer any. El valor d’aquest indicador a Barcelona és inferior –en 4,6 i 7,7 punts, respectivament- a les mitjanes catalana (23,0%) i espanyola (26,1%), però superior en 7,4 punts a la taxa europea (10,9%).

• Continua l’elevada incidència de l’atur entre els joves, tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat (37%) és inferior en 10 i 17,3 punts percentuals a les catalana i espanyola, respectivament.

La taxa d’atur se situa en el 18,4%


• Barcelona tanca l’octubre amb 109.984 persones registrades com a aturades a les oficines del SOC (1.278 més que el mes anterior), el que suposa un increment mensual d’aquest indicador de l’+1,2% després de la pràctica estabilització que va experimentar el juliol, agost i setembre.

• En termes interanuals, Barcelona presenta novament la millor evolució entre els àmbits

territorials comparats ja que la xifra d’aturats es redueix un -2,2% respecte a octubre de 2012 –el que suposa 2.495 aturats menys i el cinquè mes consecutiu de descens-, mentre que tant Catalunya (-1,9%) com el conjunt d’Espanya (-0,5%) experimenten reduccions més moderades.

• El nombre de contractes signats a Barcelona l’octubre (85.245) representa un augment de 5.593

(un 7%) respecte a octubre de 2012. • La contractació acumulada de gener a octubre de 2013 s’ha reduït en termes interanuals a

Barcelona (-0,4%), mentre que creix a Catalunya (+0,3%) i Espanya (+1,9%). Cal fer notar, però, que la contractació temporal acumulada a la ciutat registra un increment interanual (+4%), i que el pes dels contractes indefinits sobre la contractació total es manté més elevat a Barcelona i Catalunya (11,2% i 11%, respectivament) que a nivell estatal (7,%).

L’atur registrat a Barcelona es redueix en termes interanuals

2.G Mercat laboral (6): Perfil de l’aturat a Barcelona

• Els treballadors dels serveis (21%), sense qualificar (18,4%) i administratius (17%) són els col·lectius amb més persones a l’atur i conjuntament representen més de la meitat dels aturats (56,4%).

• La major part dels grups d’ocupació a

la ciutat registren un descens de l’atur respecte a octubre de 2012, essent els dels tècnics científics, els dels treballadors qualificats i el dels treballadors sense qualificar els que experimenten les disminucions interanuals de l’atur més accentuades (-5,1%,-4,5,-3,6%, respectivament).

La major part de les ocupacions mostren un descens de l’atur registrat a la ciutat el mes d’octubre

2.G Mercat laboral (7): Atur registrat per sectors

• L’Octubre de 2013 destaca la disminució interanual de l’atur a l’energia elèctrica i gas (-11,7%) l’Administració Pública (-10,2%), la construcció (-9,6%), altres serveis (-5,6%), les activitats artístiques i recreatives (-4,6%) i els serveis a les empreses (-3,9%).

El nombre d’aturats es manté

estable al comerç (+0,2%) i augmenta moderadament als transports, les activitats sanitàries o les financeres, mentre al sector de l’hostaleria creix de forma més marcada (+3,5%) per raons estacionals.

2.G Mercat laboral (8): Perfil de l’aturat a Barcelona

• El perfil mig de la persona aturada a Barcelona l’octubre de 2013 correspon al d’un home de 45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç, la construcció o l’hostaleria.

• Per trams d’edat, l’atur augmenta entre els majors de 45 anys i per nivell d’estudis només creix al grup d’FP-Tècnics.

• La població estrangera aturada es

redueix en un -7,2% el darrer any, degut al fenomen del retorn als països d’origen.

Continua el descens de la població estrangera aturada

2.H Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats

• Amb 15.732 empreses i 138.204 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de Barcelona i representa el 22,7% de les empreses i el 14,9% dels treballadors.

• Barcelona se situa entre les 10 destinacions europees més atractives per establir-hi empreses

de comerç al detall segons l’últim rànquing elaborat per Jones Lang Lasalle el 2012,

Barcelona, entre les 10 destinacions europees més atractives per establir-hi empreses de comerç al detall

2.H Proximitat i cohesió social (2): Atur per districtes i barris

Taxa d’atur registrat estimada per districtes Setembre 2013 (en %)

L’atur registrat es redueix a vuit districtes el darrer any

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

• La taxa d’atur registrat estimada mostra una

correlació negativa amb el nivell de renda del districte, i Nou Barris és el districte on assoleix un valor més alt (19,3%).

2.H Proximitat i cohesió social (3): Distribució de la Renda Familiar Bruta

• A Barcelona el 2011 predomina la població amb rendes mitjanes (46,9% del total), tot i que el seu pes s’ha reduït en 11,6 p.p. des de 2007.

• Amb la crisi econòmica es detecta un desplaçament de la població cap els estrats mitjà-baix i baix, a costa de l’estrat mitjà-alt, que minva de forma progressiva.

La crisi econòmica redueix el pes de les rendes mitjanes a la ciutat

Font: Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona

4,1% 7,8% 9,7% 12,1% 7,4%

17,6% 16,0%18,8%

25,7% 29,9%

38,2% 36,1%40,1%

28,3% 33,0%

20,3% 22,9%14,2% 18,1% 13,9%

12,2% 9,4% 9,5% 8,0% 8,0%7,5% 7,7% 7,7% 7,8% 7,8%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2007 2008 2009 2010 2011

Distribució de la població segons nivell de la RFD (2007-2011)

Molt alta

Alta

Mitjana-alta

Mitjana-baixa

Baixa

Molt baixa

3. Indicadors econòmic - financers de l’Ajuntament (1)

Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona

Indicadors econòmico-financers de l'Ajuntament de BarcelonaIndicadors pressupostaris 2010 2011 2012 2013e Var. 13e/12 Var. 12/11 Var. 11/10Ingressos corrents 2.042.263 1.884.171 2.235.491 2.303.903 3,1% 18,6% -7,7%Despeses corrents 1.774.976 1.788.380 1.807.697 1.853.969 2,6% 1,1% 0,8%Estalvi brut 267.287 95.791 427.794 449.934 5,2% 346,6% -64,2%% Estlavi brut s/ingressos corrents 13,1% 5,1% 19,1% 19,5% 2,1% 276,4% -61,2%Ingressos no financers 2.216.179 1.996.670 2.261.079 2.333.858 3,2% 13,2% -9,9%Despeses no financeres 2.516.411 2.394.973 2.200.999 2.210.546 0,4% -8,1% -4,8%

Capacitat (Necessitat) de Finançament -300.232 -398.303 60.080 123.312% CNF s/ Ingressos no financers -13,5% -19,9% 2,7% 5,3%Ajustos Comptabilitat Nacional -216.299 -466.409 -57.559 -97.110

Endeutament (a 31/12) 2010 2011 2012 2013e Var. 13e/12 Var. 12/11 Var. 11/10Ajuntament de Barcelona 1.200.101 1.090.101 1.165.101 1.165.101 0,0% 6,9% -9,2%% Endeutament s/ ingressos corrents 58,8% 57,9% 52,1% 50,6% -3,0% -9,9% -1,5%Endeutament Consolidat d'acord Protocol Dèficit Excessiu (PDE)(1) 1.201.529 1.090.101 1.165.101 1.165.101 0,0% 6,9% -9,3%Endeutament Consolidat d'acord Carta Municipal(2) 1.464.405 1.346.790 1.401.032 1.393.478 -0,5% 4,0% -8,0%(1) Inclou els ens considerats Administració Pública de l'Ajuntament de Barcelona (criteris SEC'95)(2) Inclou Ajuntament, OOAA, EPE's i Societats Mercatantils amb participació superior al 50%

Qualificacions crediticies abr-12 sep-12 mar-13 Actual EspanyaStandard&Poor's (ICL)* 'aa' 'aa' 'aa' 'aa'

Standard&Poor's A (-) BBB+ (-) BBB- (-) BBB- (-) BBB- (-)Fitch A (-) BBB (-) BBB (-) BBB (st) BBB (st)Moody's En revisió En revisió Baa3 (-) Baa3 (-) Baa3 (-)Nota: (Perspectiva)

* ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de l 'Ajuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de la qualificació del deute

Millora progressiva d’indicadors

3. Indicadors econòmic - financers de l’Ajuntament (2)

• L’Ajuntament manté el seu compromís ferm de pagament a 30 dies als seus proveïdors, tal i com reflecteix el promig mensual acumulat a 31 d’octubre.

Es manté el compromís de pagament a 30 dies

Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona - Novembre 2013

Business

Transcript of Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona - Novembre 2013