Informe sectorial - Indústria agroalimentària

18
Informe sectorial Indústria agroalimentària Informe realitzat per: Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari – CREDA Amb la col·laboració de: Mercabarna Barcelona Activa Capital humà

description

Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Transcript of Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Page 1: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Informe sectorial

Indústria

agroalimentària

Informe realitzat per:

Centre de Recerca en Economia i

Desenvolupament Agroalimentari – CREDA

Amb la col·laboració de:

Mercabarna

Barcelona Activa

Capital humà

Page 2: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 2

Les 10 claus per

conèixer el sector

La indústria agroalimentària és la principal indústria a

Catalunya (18% de les vendes), i interacciona amb el sector

primari, d’on extreu les matèries primeres (agricultura,

ramaderia), i amb el sector terciari, on ven els béns

produïts.

El sector La indústria agroalimentària està centrada en l’elaboració, transformació, preparació i envasat de productes alimentaris per al consum humà. Les seves matèries primes procedeixen del sector primari, podent ser vegetals (agrícola), animals (ramaderia i pesca) o fúngiques (fongs).

Principals àmbits d’activitat Les activitats i subsectors principals amb que compta la indústria agroalimentària són la indústria alimentària i la d’elaboració de begudes. Per la seva part, la indústria alimentària inclou des de la indústria càrnia, l’elaboració i conservació de peix, la preparació i conservació de fruites i hortalisses, la fabricació d’olis i greixos, la indústria làctia, la fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis, la fabricació de productes per a l’alimentació animal o la fabricació d’altres productes alimentaris. En el cas de la industria d’elaboració de begudes inclou la indústria vinícola, la indústria d’elaboració d’altres begudes alcohòliques i la de begudes no alcohòliques. Tendències El sector es caracteritza per un interès cada cop major de les empreses per la implantació de tecnologies que les permetin seguir sent competitives. Les principals innovacions tecnològiques es dirigeixen tant al processat (per competir en preus en front a la gran distribució) com, en menor mesura, cap al producte, per tal d’adaptar-se als canvis en les pautes de consum de segments molt diferenciats de la població. Finalment, s’espera un creixement de la producció per a les marques de la distribució i un creixent procés de concentració horitzontal i d’integració vertical (sobretot en elaborats carnis i fruites i verdures transformades). Pes econòmic Les vendes netes del sector (indústries alimentària, de begudes i tabac) foren de 20.056 milions d’euros a l’any 2008, el que representa el 18% del total de vendes netes de la indústria catalana (no només agroalimentària), i el 22,9% de la indústria agroalimentària en el conjunt espanyol. Aquest fet situa a la indústria agroalimentària catalana en primera posició, davant de la resta de indústries agroalimentàries de la resta de comunitats autònomes. L’ocupació La indústria agroalimentària catalana ocupava a 78.526 persones l’any 2008 (un 14,1% de la indústria total catalana i un 20,6% sobre la indústria agroalimentària espanyola). A la ciutat de Barcelona, aquest sector ocupava a 6.854 persones al primer trimestre de l’any 2010. Perfils professionals més demandats Pensant en la part més comercial d’una empresa, és a dir, les vendes, els i les professionals amb formació en administració i direcció d’empreses, publicitat o màrqueting, representen els perfils més demandats en la indústria agroalimentària. Els idiomes, sobretot l’anglès, són requisits indispensables en empreses de grans dimensions, tot i que el sector alimentari inclou moltes petites empreses no exportadores ni importadores. Dins del processat del producte, la necessitat en innovació augmenta la demanda d’enginyers/es, tècnics/ques i dissenyadors/es industrials.

Page 3: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 3

Ocupacions més demandades Entre les ocupacions de menor qualificació amb major demanda es troben els/les tècnics/ques i mecànics/ques de manteniment de maquinària industrial, comercials que es relacionin amb el sector hostaleria o directament amb les cadenes comercials alimentàries. Entre els perfils de major qualificació, destaquen els/les tècnics/ques en seguretat alimentària, els i les controller o els/les directors/es i encarregats/des de la producció. Projecció futura La indústria agroalimentària ha de seguir adaptant-se al canvi d’hàbits i preferències de la societat. Alguns dels elements més rellevants en el present i en el futur del sector són: la diferenciació dels productes a través de la qualitat i l’origen (traçabilitat); els aliments saludables o funcionals; la comoditat d’ús; els productes ecològics; les noves famílies (immigrants, singles); i l’alimentació com a factor cultural. Debilitats L’atomització del mercat és el principal impediment per les empreses per tal de dur a terme les inversions necessàries per modernitzar-se. La indústria agroalimentària es configura com un sector dual, amb un petit nombre de grans empreses i un gran nombre de PIMES. Aquest fet dificulta la competència amb el sector de la distribució i l’adaptació a les condicions canviants de l’entorn. Oportunitats La crisis econòmica i financera actual pot generar oportunitats de futur si, com esta succeint en altres sectors de l’economia, s’incrementa la dimensió mitjana a través de processos de concentració horitzontal i integració vertical. D’altra banda, els aspectes relacionats amb la salut i la conveniència concentraran la demanda d’un segment important de consumidors i consumidores, el que pot generar oportunitats en el futur.

Page 4: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 4

01Presentació del sector

La indústria agroalimentària es pot definir com el sector que agrupa el conjunt de les operacions de transformació, conservació, preparació i condicionament dels productes agraris i alimentaris, efectuades en unitats de producció industrial. A Catalunya, la indústria agroalimentària és una de les més importants del sector secundari, doncs és la primera en volum de negoci, amb 23.699 milions d’euros (inclou el tabac), segons dades de l’Idescat, per davant de la indústria química. També és la primera indústria en termes d’ocupació, amb 78.526 persones que hi treballen, per davant de la indústria de fabricació de productes metàl·lics. A més, també destaca en el conjunt estatal, aportant el 23,4% del volum de negoci de la indústria agroalimentària (incloent el tabac) espanyola. La rellevància de la indústria agroalimentària es veu augmentada per la seva directa vinculació amb el sector agrícola i ramader (la indústria alimentària consumeix per a la seva transformació entre el 60 i el 70% de les produccions primàries, agràries i pesqueres catalanes), i amb la distribució. Cal dir que la indústria agroalimentària catalana es configura com un sector dual. Existeix un reduït nombre de grans empreses que concentren una important quota de mercat en determinats subsectors (sobretot elaboració de peix, hortalisses i olis), i que normalment es localitzen properes als grans nuclis urbans, tractant de gestionar la consolidació d’una part important de la seva demanda. Mentre que en l’altre extrem, apareixen un gran nombre de petits establiments agroindustrials, generalment més lligats a l’entorn rural, que desenvolupen, normalment, activitats de primera transformació, el que els permet impulsar la terciarització de l’economia rural en serveis que, freqüentment, són aprofitats per la pròpia activitat agrària.

Page 5: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 5

02Principals àmbits d’activitat Indústria càrnia La indústria càrnia està formada pels escorxadors de bestiar (boví, porcí, oví i similars), per les empreses industrials que produeixen, preparen i envasen carn fresca, refrigerada i/o congelada, i per les empreses que produeixen elaborats carnis (llonganissa, paté, pernils, etc.). Aporta el 30,4% de vendes i ocupa al 36,2% del total de la indústria agroalimentària catalana (dades del 2008). Indústria del peix, els crustacis i els mol·luscs Aquest subsector comprèn totes les empreses que elaboren productes congelats, ultracongelats i/o refrigerats de peix, crustacis, mol·luscs i/o altres recursos marins, i també les empreses que fabriquen conserves de peix. Aquesta indústria, a Catalunya i l’any 2008, aportava el 0,6% del total de vendes de producte de la indústria agroalimentària catalana. Indústria de les fruita i les hortalisses Aquest subsector inclou les empreses de la indústria alimentària que preparen i conserven patates, elaboren sucs, preparen i/o conserven fruites i/o hortalisses. A Catalunya, aporta el 2,7% de vendes de producte de la indústria agroalimentària.

Fabricació d’olis i greixos animals i vegetals Amb un 7,3% de vendes de producte l’any 2008 sobre el total de la indústria agroalimentària catalana, i només un 1,8% de les persones totals ocupades, és el subsector agroalimentari amb major rati vendes de producte per persona ocupada, amb 1.033 milers d’euros per persona ocupada. Compta amb la fabricació de margarines o greixos similars, així com olis (tant d’oliva com d’altres).

Indústria làctia La indústria làctia esta constituïda tant per les empreses de preparació de llet, com per les que fabriquen gelats, formatges i altres derivats lactis (iogurt, nata). Aquestes empreses aporten el 6,5% de vendes de producte a la indústria agroalimentària catalana. Indústria de la molineria, midons i productes amila cis Aquesta indústria es dedica a la fabricació de productes de molineria (farinetes, sèmoles), així com a la fabricació de midons i amilacis. Aquest subsector elabora productes intermedis que són utilitzats per altres indústries alimentàries (sobretot l’elaboració de productes de fleca i de pastes alimentàries). Col·labora en un 2,4% de les vendes de producte agroalimentari a Catalunya. Fabricació de productes per a l’alimentació animal Inclou totes les empreses que es dediquen a l’elaboració de productes per a l’alimentació animal, tant per animals de granja com de companyia. Donat que aporta les matèries primeres a la indústria càrnia, les seves vendes de producte es troben en segona posició, amb el 12,5% sobre el total de la indústria agroalimentària catalana, però en ocupació només aporta el 4,1% del total. Fabricació d’altres productes alimentaris El conjunt de la indústria d’altres productes alimentaris aportava un 21,8% de les vendes de producte a Catalunya l’any 2008. Aquesta indústria es subdivideix en:

• Indústria del pa i les galetes Es dedica a la producció de productes de fleca, galetes i pastisseria fresca i de llarga durada.

• Indústria de pastes alimentàries Inclou la fabricació de pastes alimentàries cuites i sense coure, farcides o no, la fabricació de cuscús i/o la fabricació de pastes enllaunades o congelades. Juntament amb la indústria del pa i les galetes, són les indústries que aporten major ocupació al sector, amb el 19,6% de la ocupació total de la indústria agroalimentària, darrera de la industria càrnia.

• Indústria del cacau, la xocolata i la confiteria Inclou les empreses que es dediquen a la fabricació de cacau, xocolata, i confiteria (incloent les empreses que fabriquen caramels, xiclets, glacejats, pastilles de regalèssia, llaminadures, etc.).

Page 6: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 6

• Indústria del cafè, te i infusions Aquesta indústria inclou aquelles empreses que es dediquen al descafeïnament i la torrefacció del cafè, a la producció de tot tipus de cafès i succedanis, a la barreja de te, herbes i altres infusions.

• Indústria d’aliments infantils i dietètics Inclou les indústries que es dediquen a la fabricació d’aliments infantils i a aquelles que produeixen aliments dietètics i/o per a malalties especials.

• Resta de productes alimentaris Inclou totes les empreses que no han pogut ser agrupades en cap dels altres grups d’indústries alimentàries. Així doncs, hi apareix una gran diversitat d’indústries, des de les empreses que elaboren espècies, salses i condiments (incloent sal i vinagre), la fabricació del sucre, l’elaboració de plats preparats (sopes i brous, pizzes precuinades o congelades), etc.

Les indústries d’elaboració de begudes Amb 2.386 milions d’euros, aporten el 11,9% de les vendes de producte de la indústria agroalimentària catalana (any 2008).

• Indústria vinícola Inclou totes les empreses que elaboren vins, vins escumosos i vins a partir de most concentrat.

• Indústria d’elaboració d’altres begudes alcohòliques Inclou la producció de sidra i begudes fermentades de fruites, la fabricació de cerveses (amb i sense alcohol) i de malta, la destil·lació i mescla de begudes alcohòliques i la producció de licors.

• Indústria d’elaboració d’altres begudes no alcohòliques Comprèn l’elaboració de totes les begudes no alcohòliques (excepte el vi i la cervesa sense alcohol). Es podria dividir en dos grups: els que elaboren begudes ensucrades i aromatitzades (refrescos, begudes isotòniques); i les que embotellen i produeixen aigües minerals naturals.

Page 7: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 7

03Tendències del sector

Actualment, les principals orientacions del sector agroalimentari són

desenvolupar productes de major valor, assegurant la qualitat i l’origen

dels productes, i per l’altre, implementar innovacions tecnològiques en el

processat, per tal de competir en preus en front a la gran distribució. Adaptació a les demandes dels consumidors i consumi dores Els nous hàbits de consum mostren una creixent preocupació per la qualitat y seguritat dels aliments entre consumidors i consumidores. D’aquesta manera, també destaquen els nous estils de vida, que fan que es dediqui menys temps a comprar i cuinar i més a d’altres activitats. Així, trobem consumidors/es amb elevada exigència pel que fa a la qualitat i que alhora necessiten productes fàcils de preparar. Part important d’aquests productes són els envasats, on resulta necessari distingir la seva qualitat i facilitat d’ús. La diferenciació de productes es convertirà en una necessitat estratègica de supervivència per a les empreses agroalimentàries. Els consumidors/es actuals tenen gran cautela i són molt més sensibles al preu. A més, la segona meitat de la dècada del 2000 s’ha caracteritzat per la coexistència de molt diversos segments de la població. Així, la indústria s’enfronta al repte de satisfer les demandes de llars de menor mida, consumidors/es amb una major preocupació per la salut (contingut en sal, per exemple), segments específics (persones amb diabetis, amb malalties cardiovasculars, celíacs/ques, etc.), increment dels productes de conveniència (filetejats, aliments de quarta i cinquena gama), o l’aparició de nous públics objectiu (immigrants, gent gran). Desenvolupament i millora dels processos industrial s Els processos industrials que més atenció centren són els relacionats amb la conservació i l’envasat i els de producció i automatització. Els processos de conservació i tractament es centren en ser cada cop menys agressius amb els aliments, intentant utilitzar menys energia i més efectius contra enzimes i microorganismes patògens, però utilitzant menys conservants per tal d’oferir productes més naturals. Tot això requereix també d’una millora dels sistemes de gestió, la qual permeti invertir en projectes d’R+D i conseqüentment augmentar tant la productivitat com l’adaptació dels productes i serveis a les exigències de la demanda.

Sostenibilitat i cicle de vida La indústria competitiva del futur ha d’ocupar un paper important en la contribució al desenvolupament sostenible, a través de la reducció de matèries primeres utilitzades i la utilització de mètodes productius que estalviïn energia i siguin més nets i eficients. D’aquesta forma, també cal invertir en la millora de les instal·lacions de subministrament i depuració de l’aigua i en els processos de recuperació i reciclatge dels residus i efluents generats.

Adequació a les noves legislacions Les noves legislacions són part important dels canvis que afecten les empreses. Com més ràpida sigui l’adaptació a les noves exigències legals, major serà l’avantatge competitiva de l’empresa. Els canvis de legislació abracen tot el procés productiu. Per exemple, entre els últims canvis que s’han generat en la indústria agroalimentària, destaquen els canvis en la regulació d’importacions i exportacions de països com la Xina o els Estats Units, la nova regulació sobre la utilització de pinsos medicamentosos, l’extensió de la “Lletra Q” per certificar la traçabilitat dels productes o la nova normativa sobre etiquetat en relació a la utilització de determinats colorants. A la vegada, l’aparició de noves institucions i agències de seguretat alimentària i certificadores ha provocat una creixent regulació normativa dins la indústria agroalimentària.

Tecnologies de la informació i la comunicació Aquestes tecnologies poden permetre a les indústries agroalimentàries facilitar la introducció de la traçabilitat dels productes i a més millorar la gestió de tots els processos productius, tractant-los com un conjunt i no de forma independent. També poden oferir noves maneres de fer arribar informació als consumidors i consumidores, un exemple d’això seria com algunes marques s’han introduït de forma molt activa a xarxes socials com Facebook o Twitter.

MDF contra MDD La lluita entre les marques blanques o de distribuïdor (MDD) i les marques de fabricant (MDF) s’ha erigit en un punt molt important dins el mercat alimentari. Així, per exemple, a Espanya existeixen fabricants d’alimentació que han decidit aliar-se per combatre les MDD, mentre que a d’altres països, alguns distribuïdors s’alien amb marques de fabricants, indicant en els ingredients la procedència o marca de determinats productes.

Page 8: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 8

04El sector en xifres

Dades econòmiques

• L’any 2008, el volum de negoci de la indústria agroalimentària catalana va ser de 23.698 milions d’euros (incloent el tabac). Aquest volum de negoci es va distribuir en un 47,4% a Catalunya, un 35,6% a la resta d’Espanya i un 17% a l’estranger.

• El valor afegit brut de la indústria agroalimentària a Catalunya va ser de 3.671 milions per a la indústria alimentària i de 932 per a la indústria de begudes i tabac.

• El nombre total d’establiments ubicats a Catalunya l’any 2008 va ser de 2.448 establiments en el cas de la indústria alimentària i de 422 en el cas de la indústria de fabricació de begudes i tabac.

• A Catalunya i a l’any 2009, el valor de les exportacions de productes agroalimentaris va ser de 5.213 milions d’euros, mentre que les importacions van ser de 7.144 milions d’euros.

• El principal subsector de la indústria agroalimentària a Catalunya és el carni, amb 6.105 milions de volum de vendes l’any 2008, seguit dels productes d’alimentació animal.

• El subsector de la indústria agroalimentària a Catalunya que més valor afegit aporta per persona ocupada és el dels greixos i olis, seguit de la fabricació de productes per a l’alimentació animal.

• A Catalunya, el subsector agroalimentari que més exportacions va assolir l’any 2009 va ser el de la carn amb 1.653 milions d’euros en exportació de productes. Per altra banda, el que més importacions compta és el del sucre, cafè i cacau, amb 962 milions d’euros.

Ocupació, vendes de producte i compra de matèries primeres per part de la indústria agroalimentària a Catalunya l’any 2008, per subsectors.

SUBSECTORS

PERSONES OCUPADES VENDES PRODUCTE COMPRA DE

MATÈRIES PRIMERES

Núm. % Total s/ I.Alim.

Milers d’euros

% Total s/ I.Alim.

Milers d’euros

% Total s/ I.Alim.

Indústries càrnies 28.428 36,2% 6.105.294 30,4% 4.280.868 36,7% Transformació de peix 1.049 1,3% 115.704 0,6% 69.250 0,6% Conserves de fruites i hortalisses

2.326 3,0% 536.989 2,7% 320.850 2,7%

Greixos i olis 1.426 1,8% 1.473.521 7,3% 1.226.293 10,5% Indústries làcties 3.558 4,5% 1.301.227 6,5% 694.704 6,0% Productes de molineria 1.600 2,0% 487.404 2,4% 306.199 2,6% Productes alimentació animal 3.195 4,1% 2.515.321 12,5% 2.002.270 17,1% Pa, pastisseria, pastes alimentàries 15.355 19,6% 1.490.393 7,4% 526.463 4,5%

Sucre, xocolata i confiteria 3.367 4,3% 837.175 4,2% 392.892 3,4% Altres productes diversos 8.228 10,5% 2.043.380 10,2% 969.791 8,3% Vins 4.635 5,9% 955.602 4,8% 257.684 2,2% Altres begudes alcohòliques 1.342 1,7% 281.501 1,4% 90.776 0,8% Aigües i begudes analcohòliques 2.645 3,4% 1.149.331 5,7% 380.279 3,3%

Total Ind. Agroalimentària Catalunya 78.526 100% 20.055.723 100% 11.675.571 100%

% Ind. Alim. s/ 14,1% 18,0% 20,0%

Total Indústria Catalunya Total Indústria Catalunya 556.168 111.695.658 58.348.400 % Ind. Alim. Catalunya s/

20,6% 22,9% 22,8% Total Indústria Alim Espanya TOTAL Ind. Agroalim. Espanya 381.836 87.600.000 51.278.000

Font: MARM, 2010.

Page 9: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 9

Rànquing de les 20 principals empreses de la indústria agroalimentària a Catalunya.

Nom de l’empresa Darrers ingressos

d’explotació (milers d’euros)

Activitat principal, segons codi CNAE 2009

1 DANONE SA 1.534.585 Indústria làctia

2 CARGILL SL 1.487.664 Fabricació d’olis i greixos animals i vegetals

3 NESTLE ESPANA SA 1.352.651 Fabricació d’altres productes alimentaris. Resta de productes alimentaris

4 COBEGA SA 1.266.761 Industria d’elaboració d’altres begudes no alcohòliques

5 CORPORACION ALIMENTARIA GUISSONA SA

1.158.889 Indústria càrnia

6 SARA LEE SOUTHERN EUROPE S.L. 1.143.552 Indústria del cafè, te i infusions

7 PREPARADOS ALIMENTICIOS SA 721.182 Fabricació d’altres productes alimentaris. Resta de productes alimentaris

8 PANRICO S.L. 594.320 Indústria del pa i les galetes

9 CASA TARRADELLAS SA 542.632 Indústria càrnia

10 BIMBO SA 440.941 Indústria del pa i les galetes

Font: SABI, 2010.

Dades d’ocupació

• La indústria de productes alimentaris a la ciutat de Barcelona ocupava a 5.628 persones al primer trimestre de l’any 2010, havent patit una davallada del 8,5% respecte el mateix trimestre de l’any anterior (523 persones ocupades menys). En la indústria de fabricació de begudes, l’ocupació a principis de 2010 era de 1.226 persones, havent sofert també una davallada del 6,84% respecte a l’any anterior.

• Barcelona només representa el 10,2% del total de persones ocupades a Catalunya en la indústria agroalimentària i de begudes, mentre si ampliem l’àmbit geogràfic a la regió metropolitana aquest valor augmenta fins al 44,5%, i al 57,1% si ens fixem en la totalitat de la província de Barcelona.

• El subsector que major ocupació presentava a Catalunya a l’any 2008 era la indústria càrnia, seguit de la fabricació de pa, pastisseria i pastes alimentàries.

Ocupació de la indústria agroalimentària a Barcelona, al primer trimestre dels anys 2009 i 2010.

Barcelona Àrea Metropolitana

Regió Metropolitana

Província de Barcelona Catalunya

Nombre de treballadors /es per divisions. Any 2010. 1er trimestre

Valor

absolut % s/ Cat.

Valor absolut

% s/ Cat.

Valor absolut

% s/ Cat.

Valor absolut

% s/ Cat.

Valor absolut

Indústries productes alimentaris 5.628 9,6% 14.002 24,0% 23.754 40,7% 32.027 54,8% 58.430

Fabricació de begudes 1.226 13,5% 2.441 26,9% 6.287 69,3% 6.515 71,8% 9.068 Total alimentació i begudes 6.854 10,2% 16.443 24,4% 30.041 44,5% 38.542 57,1% 67.498

Total ocupació 870.258 35,7% 1.303.883 53,4% 1.748.212 71,7% 1.873.816 76,8% 2.439.774

Nombre de treballadors /es per divisions. Any 2009. 1er trimestre Indústries productes alimentaris 6.151 10,3% 15.084 25,1% 24.989 41,7% 33.514 55,9% 59.988

Fabricació de begudes 1.316 13,5% 2.739 28,1% 6.916 70,9% 7.171 73,5% 9.761 Total alimentació i begudes 7.467 10,7% 17.823 25,6% 31.905 45,7% 40.685 58,3% 69.749

Total ocupació 898.339 35,5% 1.343.367 53,1% 1.816.265 71,8% 1.946.696 76,9% 2.530.438

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Fonts: Idescat; Datacomex; Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino; SABI.

Page 10: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 10

05Perfils professionals més demandats

Perfils professionals de major qualificació

Perfil formatiu

La indústria agroalimentària inclou les empreses que elaboren o processen productes alimentaris. Els perfils professionals de major qualificació que s’hi poden trobar varien des de les ciències pures (amb titulacions com biologia o química), fins a la gestió empresarial i el màrqueting, passant per les enginyeries tant alimentàries com industrials. Algunes de les titulacions universitàries requerides en els àmbits d’activitat de la indústria agroalimentària són els graus de Ciència i tecnologia dels aliments, Biotecnologia, Biologia, Enologia, Tecnologia i gestió alimentària, Nutrició humana i dietètica, Enginyeria agrària i alimentària (Enginyeria agroalimentària), Enginyeria agrícola, Enginyeria alimentària, Enginyeria de sistemes biològics, Enginyeria en tecnologies industrials, Enginyeria química, Química, Farmàcia, Administració i direcció d’empreses, Màrqueting i investigació de mercats o Màrqueting i direcció comercial. En un sector tan dinàmic com el de l’alimentació, en el que els consumidors i consumidores cada vegada són més exigents amb la qualitat dels aliments, els seus efectes sobre la salut, la facilitat en el seu consum i els efectes sobre el medi ambient, entre d’altres qüestions, és important l’aprenentatge i el reciclatge al llarg de la vida professional. Els màsters, postgraus i doctorats són algunes de les opcions per ampliar la formació, especialitzar-se i actualitzar coneixements i habilitats. En aquest sentit, destaquen els nombrosos màsters, postgraus i doctorats de les universitats catalanes dissenyats per proporcionar els coneixements que demanda el sector, com els relacionats amb la innovació d’aliments, la nutrició, la biotecnologia agroalimentària, l’agricultura ecològica, l’aqüicultura, la gestió d’empreses alimentàries o la gestió comercial d’empreses majoristes d’alimentació, entre molts d’altres.

Perfil competencial

Pel que fa a les habilitats competencials, dependran del nivell de responsabilitat que s’ostenti dins de l’organització. De manera general, podem destacar la capacitat de treballar de forma individual i en equip (sovint en equips pluridisciplinars), capacitat analítica i d’anticipació per tal de conèixer i preveure els canvis d’hàbits i preferències de la demanda, adaptació per incorporar-se a les noves tecnologies, flexibilitat per desenvolupar diferents funcions, dinamisme i innovació, esperit crític, valorar les implicacions socials, ètiques, i mediambientals de l’activitat professional, aptituds de comunicació i capacitat de negociació, i la capacitat per reciclar-se i adquirir nous coneixements al llarg de la vida professional. A mesura que augmenti la responsabilitat, el lideratge, la delegació eficient de les responsabilitats i l’orientació estratègica esdevenen competències rellevants.

Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22

� Investigador/a expert/a en nous aliments

� Tècnic/a en gestió de la seguretat alimentària

� Analista de microbiologia d'aliments

� Expert/a en aplicacions d'envasament alimentari

Perfils professionals de menor qualificació

Perfil formatiu

Pel que fa als perfils professionals que requereixen una menor qualificació, la formació professional ofereix un ampli ventall d’ensenyaments relacionats amb el sector agroalimentari. Alguns dels cicles formatius que capaciten per realitzar activitats relacionades amb aquest sector són els Cicles Formatius de Grau Mig de Conservació vegetal, càrnia i de peix, Elaboració d'olis i sucs, Elaboració de productes làctics, Elaboració de vins i altres begudes, Escorxador, Carnisseria-Xarcuteria, Molineria i indústries cerealistes, panificació i rebosteria, entre d’altres. Així mateix, també és molt valorat el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Indústria alimentària.

Page 11: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 11

Cal dir però, que hi ha diversos cicles formatius d’altres famílies professionals (manteniment i servei a la producció, gestió i administració d’empreses o màrqueting) que també aporten coneixements que permeten desenvolupar una activitat professional en el sector de l’alimentació. D’altra banda, per aquests perfils professionals també cal remarcar la importància de l’aprenentatge al llarg de la vida professional. Tot i així, encara són poques les empreses que incorporen treballadors/es amb formació en cicles formatius , en part pel desconeixement de la seva existència i en part perquè aquests ensenyaments encara són massa teòrics, no arribant-se a assolir les competències requerides (destresa manual, manteniment de primer grau). No obstant, és necessària la professionalització d’aquests llocs de treball la qual cosa hauria de passar per acostar més els centres de formació a les empreses, posar en marxa un mòdul de grau mig de tècnic en elaboració de productes alimentaris genèric i molt pràctic, que es complementi amb els certificats de professionalitat existents (carnisser/a, auxiliar d’indústries alimentàries).

Perfil competencial

Pel que fa a les competències requerides, depenen en gran mesura de les activitats que es realitzin, però les més destacables són la capacitat d’aprenentatge, el dinamisme, el treball en equip, la pulcritud i la higiene en la manipulació d’aliments, la neteja i l’ordre, la destresa manual en la utilització d’utensilis, la capacitat de comunicació i la facilitat de tracte amb el públic, l’agudesa visual, gustativa i olfactiva. Tanmateix, poden ser requerides capacitats per realitzar tasques mecàniques i repetitives, o que exigeixin un cert esforç físic (com per exemple algunes feines de càrrega i descàrrega de mercaderies).

Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22

� Demostrador/a tècnic/a d'alimentació

� Oficial de fleca

� Operari/ària d'envasat en la indústria alimentària

� Tècnic/a comercial d'additius i aromes alimentaris

Page 12: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 12

06Escenaris de futur

Debilitats

• Es dóna una gran atomització del sector, degut a què la majoria d’empreses familiars estan poc inclinades a guanyar dimensió. La indústria agroalimentària ha de continuar la seva cursa per la mida, aprofundint en els processos de concentració horitzontal i integració vertical. No és, si més no, una tasca fàcil, degut al caràcter familiar de gran part de les empreses de mitja i petita dimensió, generalment molt arrelades al seu territori, i per a les que aquests processos poden suposar una pèrdua d’identitat.

• La capitalització del sector és baixa, el que s’explica per les poques inversions que realitzen les empreses. La reduïda dimensió mitjana de les empreses agroindustrials dificulta la seva capacitat per realitzar fortes inversions en noves tecnologies. La posada en marxa d’alguna plataforma tecnològica, com la futura Barcelona Food Platform, podria contribuir a alleujar aquesta debilitat.

• En general, el sector es caracteritza per una baixa capacitat exportadora. En general, la propensió exportadora de la indústria alimentària catalana, llevat d’excepcions notables, és relativament baixa i circumscrita a l’àmbit geogràfic més pròxim. D’altra banda, normalment es recorre a distribuïdors estrangers que treballen amb diverses empreses de diferents països, de manera que en molts casos és difícil trobar un servei específic orientat a l’empresa catalana.

Amenaces

• A Espanya, els consumidors i consumidores són molt més cautelosos, donat que han après dels escàndols alimentaris del passat, i també són cada vegada més sensibles al preu.

• La globalització comercial està provocant l’aparició de nous competidors en el context internacional (Brasil, Argentina, Xile, Nova Zelanda), de manera que s’espera un creixement de la competitivitat en els mercats mundials d’aliments.

• En els darrers anys s’ha donat una gran volatilitat en els preus de l’energia, d’altres matèries primeres i, en general, dels factors productius, la qual cosa ha impactat sobre la indústria agroalimentària, incrementant els seus costos de producció.

• Es tracta d’un sector amb forta competència, principalment entre marques de gran consum amb molta publicitat i marques blanques, pel que en els darrers anys s’ha observat una creixent competitivitat via preus. Potser, un dels fets més destacats hagi estat el creixement experimentat en la quota de mercat de les marques dels distribuïdors. Això ha provocat una major competència entre les marques dels fabricants, a on les empreses més grans i amb major inversió en publicitat parteixen amb un cert avantatge. Les empreses de mitjana dimensió s’enfronten, per tant, a una major competència en el mercat espanyol i català.

• Pel que fa a absorcions d’empreses catalanes per part d’empreses estrangeres, encara que aquesta tendència no es produeix únicament en l’àmbit català, s’està produint una progressiva desaparició d’empreses familiars de tercera i quarta generació que no estan sent absorbides per empreses catalanes sinó per empreses internacionals que, fonamentalment, busquen consolidar estructures de comercialització. La conseqüència és una pèrdua de la capacitat de presa de decisions del sector a Catalunya.

• Concentració de la distribució i importància de la marca blanca. El sector haurà de fer front a reptes com la forta competència i la poca capacitat negociadora davant de les grans cadenes de distribució. Per tant, els i les professionals del sector hauran de tenir la capacitat de conèixer i preveure aquests canvis. Aquesta tendència perdurarà i inclús creixerà en un futur immediat degut a la crisi (les marques de distribució han assolit, en 2009, una quota del 40-45% en determinats productes d’alimentació no perible).

• La gran distribució s’ha llançat a una competència bastant agressiva en preus que ha generat ajustos estructurals importants en moltes empreses.

Page 13: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 13

Fortaleses

• Es tracta d’un sector amb una llarga tradició a Catalunya. Dins d’Espanya, Catalunya ocupa el primer lloc en vendes de la indústria alimentària i és un important clúster agroalimentari.

• Existeixen importants empreses catalanes, algunes d’elles multinacionals, i també destaca la presència de centres de producció o de decisió de multinacionals estrangeres.

• La capacitat emprenedora i el bon nivell de formació de la mà d’obra són també elements que caracteritzen el sector a Catalunya

• Existeix un sector agrari pròxim i diversificat. El sector agrari (agrícola i ramader) està suficientment diversificat com per a proporcionar la matèria prima necessària que requereix la indústria agroalimentària catalana.

• El sector ha d’aprofitar els recursos existents com els centres de recerca (l’IRTA, per exemple) i la presència d’importants fires internacionals.

Oportunitats

• Un dels grans reptes per la indústria alimentària és saber adaptar-se als nous hàbits i preferències del consumidors i consumidores, fruit dels canvis socials i demogràfics que experimenta la nostra societat (envelliment de la població, immigració, incorporació de la dona al mercat laboral, noves estructures familiars, increment de la renda, preocupació per la salut, etc.). Els hàbits alimentaris de la població van canviant, adaptant-se a les noves condicions de vida i a les informacions que van apareixent en els mitjans de comunicació, principal font de la informació utilitzada pels consumidors i consumidores segons tots els estudis de mercat recents. Entre aquests nous hàbits i preferències, podem destacar la preocupació per la salut (la obesitat s’ha convertit en una pandèmia a nivell mundial amb importants conseqüències sobre la salut, necessitat d’aliments per a segments específics relacionats amb la salut: com diabètics/ques o celíacs/ques), l’exigència per productes de qualitat (assegurant la traçabilitat dels aliments), la creixent demanda de productes ètnics, etc.

• Hi ha un progressiu increment de la demanda mundial a països emergents. Més enllà dels grans països amb un alt nivell de creixement global, com són l’Índia i la Xina, en els darrers anys han sorgit una sèrie de països, denominats emergents, que estan començant a demandar aliments en mercats internacionals per a satisfer a una demanda creixent i amb major poder adquisitiu (Brasil, per exemple).

• Les empreses que subministren maquinària a la indústria agroalimentària es troben en un constant procés d’innovació amb l’objectiu de ser capaces d’innovar en el procés productiu per tal de reduir costos.

Page 14: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 14

07Projectes de ciutat

Mercabarna Mercabarna (Mercados de Abastecimientos de Barcelona SA) és la societat gestora de la Unitat Alimentària que concentra els Mercats Majoristes de la ciutat de Barcelona, així com nombroses firmes d’elaboració, comerç, distribució, importació i exportació de productes frescos i congelats.

• Ubicació: Zona Franca de Barcelona • Superfície: 90 hectàrees • Número d’empreses que hi ha al recinte: 800 • Persones que hi treballen cada dia: 25.000

Mercabarna disposa també d’una parcel·la de 4,5 hectàrees al costat de l’Aeroport de Barcelona, on s’ha construït Mercabarna-flor, un nou centre de negocis majorista especialitzat en flors, plantes i complements.

Els productes de Mercabarna arriben a tot Espanya i a nombrosos països del món, però el seu àmbit d’influència més immediat abasta tot Catalunya, el nord de la Comunitat Valenciana, la franja d’Aragó, les Illes Balears, Andorra, el sud de França i el nord d’Itàlia. En total, Mercabarna proveeix de productes frescos uns 10 milions de consumidors i consumidores. En el context de Mercabarna, on la majoria de les empreses que hi són ubicades tenen com activitat principal la de comerç a l’engròs de productes agroalimentaris, cada vegada adquireixen més pes les activitats de preparació i envasat dels productes, activitats que van iniciar primerament les empreses càrnies i que ara estan començant a desenvolupar les empreses comercialitzadores de fruites i hortalisses i més recentment les de peix. Aquesta diversificació de l’activitat, que en la majoria dels casos va venir o ha vingut impulsada per la gran distribució detallista, també està tenint molt bona rebuda al sector hostaleria i restauració. Coincideix a més que aquestes empreses són les que tenen major nombre de treballadors/es ( sempre però es tracta de pimes) i les que incorporen alguna persona amb un perfil de major qualificació (sovint tecnòlegs/ògues d’aliments o titulats/ades del grau superior d’indústries alimentaries) que a més de ser els/les responsables tècnics/ques i de qualitat d’aquesta nova línia de producte han d’actuar també sovint com a tècnics/ques en prevenció de riscos, responsables de formació, etc., pel que es valora de manera rellevant la flexibilitat per desenvolupar diferents funcions i la seva implicació. Caldria destacar també que algunes d’aquestes empreses han iniciat l’elaboració de productes de cinquena gamma (plats precuinats) sobre tot dirigits al canal hostaleria i restauració, però és una activitat tan incipient que n’és difícil de valorar-ne els resultats. http://www.mercabarna.es/

Mercats Municipals de Barcelona Poques ciutats del món gaudeixen d’una xarxa de mercats municipals com la que té Barcelona. Amb 40 mercats alimentaris i 6 no alimentaris, un total de 36 mil metres quadrats de superfície comercial, 3.600 establiments i un col·lectiu de 3.500 comerciants i més de 5.000 llocs de treball directes. Es calcula que anualment reben uns 50 milions de visitants i que el valor de les compres de la clientela assoleix un valor aproximat de 500 milions d’euros anuals. Els canvis en els hàbits de consum, l’aparició de noves fórmules comercials alternatives, la irrupció de noves tecnologies aplicades al comerç, el canvi d‘ús del temps destinat a l’oci i les noves fórmules de relació social, són factors que s’han d’aplicar als mercats. Conscient d’aquesta situació, l’Ajuntament, mitjançant l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), hi està impulsant un canvi qualitatiu. S’aposta per uns mercats municipals competitius, per uns equipaments comercials capaços de combinar els seus valors característics (el producte fresc i de qualitat, l’oferta especialitzada i el tracte personalitzat) amb una oferta lúdica i d’oci, amb unes instal·lacions modernes –s’està portant a terme un pla de restauració dels mercats més antics- i amb tots aquells serveis, en definitiva, que permetin atendre les noves demandes ciutadanes en matèria de consum.

http://www.mercatsbcn.com/

Page 15: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 15

Ciutat de l’Alimentació: Barcelona Food Platform - M ercabarna El Consorci de la Zona Franca, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya –a través de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)– i l’Ajuntament de Barcelona han acordat impulsar la definició d’una àrea de serveis tecnològics avançats per a empreses del sector alimentari i de sectors relacionats. S’ubicarà aquesta àrea de serveis en una de les parcel·les de 50ha antigament ocupades per la Seat a la Zona Franca. L’objectiu del projecte és doble. D’una banda, facilitar la implantació d’empreses alimentàries innovadores. De l’altra, oferir a les empreses ubicades en aquest polígon l’accés a serveis i tecnologies que millorin els productes i els processos logístics i de distribució, i els permetin desenvolupar nous productes i augmentar la capacitat d’accés als mercats.

Campus de l’Alimentació Torribera El projecte del Campus d’Alimentació, finançat per la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona i amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, planteja un perfil de campus temàtic amb oferta de grau, postgrau i formació continuada en l’àmbit alimentari. Actualment, es rehabiliten dos edificis del recinte actual i aviat es començarà la rehabilitació d’un tercer edifici. Aquests tres edificis acolliran inicialment les activitats docents i de recerca i un nou centre tecnològic amb espai perquè s’hi puguin instal·lar empreses del sector alimentari, en el marc del Parc Científic de Barcelona. Es preveu que el Campus de l’Alimentació aplegui 1.700 estudiants de grau, postgrau i formació continuada. També es preveu la construcció de nous edificis de docència i de recerca, amb 13.000 m² de sostre. Un cop finalitzat, el nou centre acollirà sectors professionals, empreses i societats científiques vinculades a la nutrició i la seguretat alimentària, i oferirà instal·lacions de suport a la recerca i a la prestació de serveis.

http://www.ub.edu/web/ub/es/universitat/coneix_la_ub/campus/campus_torribera/campus_torribera.html

Page 16: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 16

08Enllaços d’interès

Organismes internacionals

FAO - Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació http://www.fao.org/index_ES.htm Comissió Europea. Agricultura i Desenvolupament Rural http://ec.europa.eu/agriculture/index_es.htm Autoritat Europea per la Seguretat Alimentària (EFSA) http://www.efsa.europa.eu

Organismes nacionals

Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR Departament d'Innovació,Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/diue/ Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino http://www.mapa.es/ Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Departament de Salut http://www.gencat.cat/salut/acsa/Du12/html/ca/Du12/index.html CCPAE - Consell Català de la Producció Agrària Ecològica http://www.ccpae.org CCPI - Consell Català de la Producció Integrada http://www.producciointegrada.cat ICCA- Institut Català del Crèdit Agrari http://www.gencat.net/economia/icca/ PRODECA – Promotora d’Exportacions Catalanes SA http://www.prodeca.cat/ INCAVI - Institut Català de la Vinya i el Vi www.gencat.net/darp/incavi.htm

Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc .)

BioFach – Fira internacional de producció ecològica http://www.biofach.de/en/ SIAL - Saló internacional de l’alimentació i begudes http://www.sial.fr/ SIA - Saló internacional de l’agricultura) http://www.salon-agriculture.com/ExposiumCms/do/admin/visu?reqCode=accueil Alimentaria – Saló Internacional de l’Alimentació i Begudes

Page 17: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 17

http://www.alimentaria-bcn.com/ca/ Expoaviga – Saló Internacional de la Tecnologia Avícola i Ramadera http://www.expoaviga.com/ Bta. Barcelona Tecnologies de la Alimentació – Fira Internacional de Maquinària, Tecnologia i Ingredients per a l´Alimentació http://www.bta-bcn.com/ca/ VII Congreso Internacional sobre la Dieta Mediterránea http://congresodietamediterranea.info/

Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.)

Barcelona Degusta - Saló d'Alimentació per al Consumidor http://www.barcelonadegusta.com/ Fira de Sant Miquel – Saló nacional de la maquinària agrícola Eurofruit – Saló internacional de la fruita http://www.firadelleida.com/smiquel/cat/index.Asp Fira de Sant Josep – Fira Catalana de la Maquinària Agrícola http://www.fira.com/tags/fair/sant_josep_2011 BioCultura - Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable http://www.biocultura.org Agrotur - Saló Nacional de Turisme Rural http://www.agrotur.com Hispack - Saló Internacional de l'Embalatge de Fira de Barcelona http://www.hispack.com/

Portals temàtics internacionals

Confederation of the Food and Drink Industries in the EU http://www.ciaa.be IFOAM - International Federation of Organic Agriculture Movements http://www.ifoam.org/ EUFoodTrace – Traceability throughout the Food Supply Chains http://www.eufoodtrace.org/

Portals temàtics nacionals

IRTA - Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries http://www.irta.cat/ RuralCat - La comunitat virtual agroalimentària i del món rural http://www.ruralcat.net Gastroteca - Portal per a la comercialització dels productes agroalimentaris catalans de qualitat http://www.gastroteca.cat/ FIAB - Federación Española de Industrias de Alimentación y Bebidas http://www.fiab.es/ FCAC - Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya http://www.fcac.coop/ FCPAQ - Federació Catalana de Productors d’Aliments de Qualitat http://www.alimentsdorigen.cat

Page 18: Informe sectorial - Indústria agroalimentària

Barcelona Activa Informe sectorial Indústria agroalimentària novembre 2010 18

FECIC- Federació Catalana d’Indústries de la Carn http://www.fecic.es Agrodigital.com – La web del campo http://www.agrodigital.com/ Observatorio de Prospectiva Tecnológica Industrial (OPTI) http://www.opti.org/index.asp

Cofinançat per: