Informe TIC al ens Locals 2009

ENQUESTA SOBRE L’ADOPCIÓ

DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACI Ó

A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA, 2009

FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 � Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat

2

Aquest informe ha estat realitzat per dos equips de

professionals integrats a les següents organitzacions:

- Fundació Observatori per a la Societat de la

Informació de Catalunya (FOBSIC)

- Localret

Aquesta obra està subjecte a una llicència de

Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons.

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca

La versió digital inclou els canvis que s’hagin pogut

produir després de la publicació de l’estudi.


3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................4

2. METODOLOGIA I MOSTRA..............................................................................................5

3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA....................................................................................7

3.1. Serveis a la ciutadania ..............................................................................................10

3.2. Serveis a les empreses.............................................................................................11

3.3. Canals de comunicació .............................................................................................13

3.3.1. Seu electrònica...................................................................................................13

3.3.2. Accessibilitat.......................................................................................................14

3.3.3. Carpeta del ciutadà ............................................................................................15

3.3.4. Participació ciutadana ........................................................................................17

3.3.5. Eines de comunicació i participació ....................................................................18

3.3.6. Contractació electrònica .....................................................................................20

3.4. Ordenança d’administració electrònica .....................................................................22

3.5. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) ..................................................................23

4. SISTEMES INTERNS......................................................................................................27

4.1. Sistemes de seguretat ..............................................................................................27

4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica ............................................................27

4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital.........................................................29

4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital .........................................29

4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals ....................................30

4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital......31

4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals .................................................................32

4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades......................................................34

4.1.3. Mesures de seguretat informàtiques...................................................................38

4.2. Formació TIC als ajuntaments ..................................................................................41

4.3. Eines de gestió .........................................................................................................43

5. ANNEXOS.......................................................................................................................49

5.1. Infraestructures.........................................................................................................49

5.2. Cens de cobertura dels serveis de comunicació a Catalunya....................................59

5.2.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions........................59

5.2.2. Taules de cobertura per comarca.......................................................................60

5.3. Bibliografia ................................................................................................................69


4

1. INTRODUCCIÓ

El present estudi ofereix una diagnosi sobre el grau d’adopció de les tecnologies de la

informació i la comunicació als ajuntaments catalans, identificant les principals accions

dutes a terme per avançar en el desenvolupament de l’administració electrònica a

Catalunya.

La Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (d’ara

endavant LAECSP) reconeix el dret de la ciutadania a utilitzar els mitjans electrònics per

relacionar-se amb les administracions públiques i regula el seu ús per al desenvolupament

d’aquesta activitat, amb l’objectiu d’assolir una major seguretat jurídica en les transaccions

telemàtiques entre els ciutadans i ciutadanes, les empreses i les administracions, i així

contribuir a la millora del funcionament del conjunt de les administracions públiques.

El 31 de desembre del 2009 va entrar en vigor la LAECSP. Des d’aleshores, els recursos

TIC als organismes públics han guanyat importància, de la mateixa manera que s’han

incrementat les possibilitats de realitzar electrònicament gestions amb l’administració.

Per als ajuntaments, com per a la resta d’administracions públiques, l’adequació a les

exigències d’aquesta llei representa un repte important, per aquest motiu estan fent

importants esforços a fi d’incorporar les TIC en el desenvolupament de la seva activitat

diària. L’objectiu és millorar la seva pròpia gestió i garantir, a través dels mitjans electrònics,

una prestació eficient i eficaç dels serveis que tenen encomanats.

L’enquesta s’elabora anualment des de l’any 2001 pel Consorci LOCALRET i la Secretaria

de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya,

juntament amb la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya

(FOBSIC).


5

2. METODOLOGIA I MOSTRA

La informació necessària per elaborar aquest estudi es va obtenir a través d’un formulari

electrònic publicat a Internet. Així com en anys anteriors alguns ajuntaments utilitzaven

altres vies de resposta com el fax o el correu postal, aquest any pràcticament la totalitat dels

ajuntaments han emplenat l’enquesta en línia.

El treball de camp es va iniciar l’octubre de 2009 i va finalitzar el febrer de 2010. La

informació recollida ha proporcionat dades sobre el grau d’infraestructures, ús i inversió

tecnològica que estan realitzant els ajuntaments catalans, i la FOBSIC ha estat

l’encarregada de l’explotació i l’anàlisi de les dades.

El procés d’adaptació a la LAECSP evoluciona a ritmes diferents d’acord amb les

possibilitats a l’abast de cada municipi. S’ha de tenir en compte que els ajuntaments grans

disposen de més recursos tècnics, humans i econòmics per avançar cap a l’administració

electrònica que no pas els ajuntaments més petits. Per aquest motiu, tenint en compte la

grandària dels municipis, els resultats d’aquest estudi es presenten per franges d’habitants.

El qüestionari s’estructura en 3 blocs:

- Eines informàtiques de gestió, certificats i signatura digitals, Llei Orgànica de Protecció de

Dades, formació en TIC i seguretat informàtica.

- Interactivitat amb la ciutadania i les empreses, canals de comunicació, Llei d’Accés

Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics i Llei de Contractes del Sector Públic.

- Serveis i participació ciutadana.

El present informe s’ha elaborat a partir de les dades de 455 ajuntaments del total de 946

que hi ha a Catalunya, el que suposa un nivell de resposta del 48,1%.

Com s’observa a la taula següent, els 455 ajuntaments s’han classificat en 7 franges segons

la mida dels seus municipis a nivell de població.


6

Taula 1: Percentatge de respostes per franges de població, 2009.

Franges de població Nombre

ajuntaments a Catalunya

Mostra ajuntaments

enquesta 2009

Percentatge de resposta

< 1.000 hab. 482 190 39,4%

1.000 - 5.000 hab. 261 135 51,7%

5.000 - 10.000 hab. 84 43 51,2%

10.000 - 20.000 hab. 56 35 62,5%

20.000 - 50.000 hab. 40 33 82,5%

50.000 - 100.000 hab. 13 11 84,6%

> 100.000 hab. 10 8 80,0%

Total 946 455 48,1%

Font: Localret i FOBSIC

Si s’observen les dades de participació en l’enquesta per àmbits territorials, a les

Comarques Centrals és on hi ha un major índex de resposta amb 101 ajuntaments

participants. A les Terres de l’Ebre es troba la menor proporció d’ajuntaments enquestats

(27). A la taula següent es pot consultar el grau de resposta per a cadascun dels àmbits

territorials de Catalunya.

Taula 2: Mostra d’ajuntaments enquestats per àmbits territorials, 2009

Àmbits territorials Mostra

ajuntaments enquesta 2009

Alt Pirineu i Aran 44

Àmbit Metropolità 93

Camp de Tarragona 35

Comarques Centrals 101

Comarques Gironines 95

Ponent 60

Terres de l'Ebre 27

Total 455


No és possible presentar una evolució històrica de les dades, doncs cada any no responen

a l’enquesta els mateixos ajuntaments.

A tot l’estudi, les dades estadístiques es calculen sempre en funció del nombre

d’ajuntaments que han donat resposta a la pregunta/indicador específic1.

1 Donat que es tracta d’un qüestionari autoadministrat, no tots els ajuntaments han contestat a totes les preguntes formulades. En els casos en què hi ha un baix índex de resposta s’indica el grau de resposta.


7

3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA

En aquest bloc de l’enquesta s’analitzen els diferents canals o mitjans que permeten la

interacció dels ajuntaments amb la ciutadania i les empreses, des de la prestació del servei

a través de la seu electrònica fins a les notificacions via SMS, serveis RSS, xats, fòrums o

eines web 2.0.

Una de les preguntes del qüestionari fa referència a la interactivitat, és a dir, a la possibilitat

que tenen els ciutadans i ciutadanes o les empreses de fer procediments i/o tràmits per

Internet amb l’administració. Aquest indicador es mesura a partir d’una escala de sis nivells:

- El nivell 0 indica que no existeix informació sobre un servei públic, amb la qual cosa

no es pot consultar ni dur a terme el tràmit per Internet.

- El nivell 1 significa que el procediment per a l’obtenció del servei públic està descrit

al web, de manera que el ciutadà o l’empresa pot obtenir aquesta informació

interactivament.

- El nivell 2 suposa que l’interessat pot descarregar-se els formularis administratius en

paper necessaris per iniciar el procediment d’obtenció d’un servei, però no pot

realitzar el tràmit en línia.

- El nivell 3 es refereix a la possibilitat de retornar electrònicament els formularis

emplenats a l’administració, qui posteriorment donarà una resposta personalitzada al

ciutadà o empresa.

- El nivell 4 implica que el servei ofereix la possibilitat de realitzar tot el tràmit

(requereixi pagament o no) via web. D’això es desprèn que no és necessari cap altre

tipus de procediment formal, com pot ser l’entrega de documents en paper o la

presència física a oficines públiques.

- El nivell 5 inclou els casos en què l’usuari no ha de sol·licitar el servei sinó que el rep

automàticament després d’haver-se registrat prèviament al web oportú.


8

En el nivell 0 no hi ha interacció amb l’administració, mentre que en els nivells 1 i 2 la relació

és unidireccional de l’organisme públic cap al ciutadà o empresa. Els altres tres nivells

impliquen una interacció bidireccional, on l’administració respon a les accions del ciutadà.

Es va demanar als ajuntaments que indiquessin el nivell d’interactivitat dels serveis

municipals que ofereixen. Aquests serveis es van diferenciar en funció dels destinataris:

ciutadania o empreses.

La Comissió Europea2 defineix 20 serveis bàsics. En canvi, l’administració local només en

contempla 14 (10 per a ciutadania i 4 per a empreses):

Serveis a la ciutadania:

1. Impostos i taxes

2. Recerca de treball

3. Llicències d’obres majors

4. Llicències d’obres menors

5. Atestats i denúncies (p.ex. cas de robatori)

6. Biblioteques

7. Certificats empadronament (residència, convivència)

8. Canvis d’adreça (moviments de població, padró municipal)

9. Matriculació en cursos, escoles bressol, reserva excursions

10. Participació ciutadana/consultes

Serveis a les empreses:

11. Taxes corporatives: declaració i notificació

12. Creació i registre de noves empreses

13. Permisos de qualitat mediambiental

14. Contractació pública

2 Els 20 serveis bàsics van ser definits per la Comissió Europea el 2001. Consultar bibliografia i veure informe: Smarter, Faster, Better eGovernment, 8th Benchmark m easurement. CapGemini, novembre 2009. http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmark_2009.pdf


9

A la taula 3 es mostra el percentatge d’ajuntaments que ofereixen l’accés als serveis en línia

seguint els criteris dels nivells d’interactivitat abans definits.

Com es pot apreciar, a Catalunya es presenten nivells baixos d’interactivitat. La gran

majoria d’ajuntaments no disposen d’informació sobre els serveis municipals (nivell 0) o es

limiten a oferir aquesta informació (nivell 1), però gairebé cap permet la personalització dels

serveis (nivell 5). Per exemple, el 65,7% d’ajuntaments enquestats no proporcionen

informació sobre la creació i registre de noves empreses, i només el 0,7% dóna l’opció a

l’usuari de rebre automàticament el servei. Els nivells 3 i 4 també estan poc representats. La

xifra més elevada és un 12,6%, que és la proporció d’ajuntaments que ofereixen la

possibilitat de realitzar consultes ciutadanes en línia a nivell d’interactivitat 4.

Taula 3: Nivell dels serveis en línia dels ajuntaments, 2009.

MITJANA CATALUNYA SERVEIS EN LÍNIA SEGONS NIVELL D'INTERACTIVITAT Nivell 0 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5

1. Pagament d’impostos i taxes locals 27,6% 42,0% 13,2% 4,9% 10,3% 2,0%

2. Recerca de treball 52,5% 27,8% 11,1% 4,6% 3,3% 0,7%

3. Llicència d’obres majors 35,0% 24,1% 32,3% 5,0% 2,5% 1,1%

4. Llicència d’obres menors 34,2% 23,2% 31,8% 6,8% 2,9% 1,1%

5. Atestats i denúncies 64,2% 19,1% 8,2% 4,2% 2,6% 1,7%

6. Relació amb les biblioteques 54,8% 33,6% 6,2% 2,8% 2,1% 0,5%

7. Certificats d’empadronament 29,4% 26,1% 18,7% 11,9% 11,7% 2,2%

8. Canvis d’adreça 34,2% 27,8% 19,3% 9,6% 7,3% 1,8%

9. Matriculació en cursos 45,3% 29,0% 14,7% 6,1% 4,2% 0,7%

10. Participació ciutadana / consultes 33,3% 26,2% 15,1% 11,4% 12,6% 1,4%

11. Taxes corporatives 50,9% 33,8% 9,9% 2,0% 2,3% 1,1%

12. Creació i registre de noves empreses 65,7% 21,5% 8,9% 2,3% 0,9% 0,7%

13. Permisos de qualitat mediambiental 61,1% 21,5% 13,4% 3,0% 0,5% 0,5%

14. Contractació pública 34,7% 33,8% 21,5% 4,3% 4,3% 1,4% Font: Localret i FOBSIC


10

Per analitzar el percentatge d’ajuntaments que presten serveis públics en línia, tindrem en

compte el destinatari. Al mateix temps, aquestes dades s’ofereixen per franges de població i

per àmbits territorials.

3.1. Serveis a la ciutadania

En el gràfic 1, s’aprecia que els ciutadans i ciutadanes dels municipis més poblats són qui

més es beneficien de serveis interactius (nivells 3, 4 o 5). En les localitats de menys de

5.000 habitants hi ha més proporció d’ajuntaments que no ofereixen aquest tipus de serveis

que ajuntaments que els prestin. Contràriament, cal destacar que tots els ajuntaments

enquestats amb una població entre 50.000 i 100.000 habitants ofereixen al ciutadà almenys

un dels serveis esmentats a nivell 3, 4 o 5.

Gràfic 1: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a la ciutadania, per

franges de població, 2009.

Ajuntaments que ofereixen serveis interactius als c iutadans, 2009

75,0%

100,0%

65,7%72,7%

34,2%38,5%

60,5%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 -10.000 hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.

Font: Localret i FOBSICCatalunya (45,5%)

En el gràfic 2, destaca el 68,8% d’ajuntaments de l’àmbit metropolità que proporcionen

serveis interactius a la ciutadania, ja que és una xifra notablement superior a la mitjana

catalana (45,5%). Per sobre d’aquest percentatge també s’hi troben les Comarques

Gironines (47,4%). A la zona del Camp de Tarragona, seguida per l’Alt Pirineu i Aran i les

Terres de l’Ebre, el percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius a la

ciutadania es troba per sota del 30%.


11

Gràfic 2: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a la ciutadania, per

àmbits territorials, 2009.

Ajuntaments que ofereixen serveis interactius als c iutadans, 2009

68,8%

25,7%29,6%

40,0%44,6% 47,4%

27,3%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Alt Pirineu iAran

ÀmbitMetropolità

Camp deTarragona

ComarquesCentrals

ComarquesGironines

Ponent Terres del'Ebre

Font: Localret i FOBSIC Catalunya (45,5%)

3.2. Serveis a les empreses

Pel que fa als serveis oferts a les empreses, cal esmentar que el nivell d’interactivitat és

bastant baix. En gairebé totes les franges de població, la proporció d’ajuntaments que no

ofereixen aquests serveis és superior al 80%. Només en els municipis d’entre 50.000 i

100.000 habitants hi ha un percentatge més alt d’ens locals amb serveis interactius per a les

empreses (54,5%) que sense.


12

Gràfic 3: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a empreses, per


Ajuntaments que ofereixen serveis interactius a les empreses, 2009

12,5%18,6%

9,6%7,9%

18,2%25,7%

54,5%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 - 10.000hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.


Novament, l’àmbit metropolità és on hi ha una major proporció (22,6%) d’ens locals que

ofereixen serveis interactius a les empreses. Lleugerament per sobre de la mitjana catalana

(12,7%) se situen, també, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. Tot i així, s’observa que

els serveis interactius a disposició de les empreses són minoritaris en comparació amb els

serveis interactius disponibles per a la ciutadania.

Gràfic 4: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a empreses, per

àmbits territorials, 2009.

Ajuntaments que ofereixen serveis interactius a les empreses, 2009

14,8%

11,4%

10,0%7,9% 9,5%13,6%

22,6%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Alt Pirineu iAran

ÀmbitMetropolità

Camp deTarragona

ComarquesCentrals

ComarquesGironines

Ponent Terres del'Ebre



13

3.3. Canals de comunicació

La LAECSP, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques han d’habilitar

diferents canals o mitjans per a la prestació de serveis electrònics, garantint- ne en tot cas

l’accés a tots els ciutadans i ciutadanes.

Tot i que la seu electrònica és un canal d’accés via Internet i segons la llei és obligatori, el

ciutadà podrà escollir el mitjà que més li convingui. Un d’ells pot ser, òbviament, el

presencial. També cal fer esment al canal telefònic, que requerirà de recursos tècnics i

humans que garanteixin el servei en aspectes com la seguretat. La televisió digital terrestre

(TDT) o el progrés de tecnologies vinculades als serveis de mobilitat són també possibilitats

a l’abast dels municipis.

3.3.1. Seu electrònica

La LAECSP preveu que les administracions públiques prestin serveis i difonguin la

informació a través de la seu electrònica. En concret, la defineix com aquella adreça

electrònica disponible per als ciutadans, la titula ritat, gestió i administració de la qual

corresponen a l’administració pública en l’exercici de les seves competències 3.

Respecte a la regulació d’aquesta seu electrònica, cal tenir en compte que s’ha de subjectar

als principis següents:

- Integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis.

- Publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat,

usabilitat, neutralitat i interoperabilitat; tenint en compte els estàndards oberts i, en el

seu cas, els que siguin d’ús generalitzat per a la ciutadania.

- Respecte a la seguretat, hauran de disposar de sistemes que permetin l’establiment

de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a més, s’hagi de garantir la

identificació del titular de la seu.

- Possibilitar l’accés a la seu en les llengües oficials.

3 Article 10.1 de la Llei 11/2007 d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics.


14

El percentatge d’ajuntaments amb seu electrònica regulada com s’especifica a la LAECSP

és molt baix en totes les franges de població. Només és destacable positivament que la

meitat dels ajuntaments de més de 100.000 habitants sí que en tenen. Aquesta xifra es

troba molt lluny de la mitjana, que indica que només un 17,3% dels ajuntaments enquestats

tenen seu electrònica ajustada als requisits de la llei.

Gràfic 5: Ajuntaments que disposen de seu electrònica tal com especifica la LAECSP, per franges de

població, 2009.

Ajuntaments amb seu electrònica segons LAECSP, 2009

50,0%

18,2%

21,9%

9,7%15,8%19,3%

12,8%0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 -10.000 hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.

Font: Localret i FOBSICCatalunya (17,3%)

3.3.2. Accessibilitat

La LAECSP reconeix, a més, el dret de la ciutadania a accedir en igualtat de condicions als

mitjans electrònics en relació amb l’administració pública. Per tal de mesurar el nivell

d’accessibilitat de les pàgines web, se segueixen els tres nivells d’accessibilitat (A, AA,

AAA) establerts per la Iniciativa d’Accessibilitat Web (WAI) del World Wide Web Consortium

(W3C).

El nivell A és el nivell d’accessibilitat més baix i implica que a certs grups d’usuaris se’ls

dificulta molt l’accés a la informació del web. Seguint les precisions de la llei, que assegura

el dret d’accedir-hi i utilitzar-la amb independència de les disminucions físiques o

psíquiques, totes les noves aplicacions de l’administració electrònica seran accessibles al

nivell AA.


15

Com es pot comprovar al gràfic 6, els municipis amb menys habitants ofereixen els nivells

més baixos d’accessibilitat, mentre que els més poblats majoritàriament apliquen el nivell

AA. Les localitats de 5.000 a 10.000 habitants són les que més nivell d’accessibilitat AAA

ofereixen (42,4%).

Gràfic 6: Nivells d’accessibilitat del web de l’ajuntament, per franges de població, 2009.

Nivell d'accessibilitat del web de l'ajuntament, 20 09

58,6%

24,2%12,5%

13,8%

20,7%

33,3%

25,0% 53,8%

54,5%62,5%

13,8%20,7%

42,4% 37,5%23,1%

36,4%25,0%

72,3%

23,1%

37,5%

9,1%0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 - 10.000hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.

Font: Localret i FOBSIC A AA AAA

Cal mencionar que aquests resultats estan basats en les respostes de 225 ajuntaments dels

455 que van participar a l’enquesta.

3.3.3. Carpeta del ciutadà

Per tal de facilitar les gestions administratives per Internet, alguns ajuntaments ofereixen el

servei de la Carpeta del Ciutadà, que permet als individus la consulta per mitjans electrònics

de les dades personals de les que disposa l’ajuntament, informació del padró i dades

fiscals, així com la realització dels tràmits relacionats amb aquestes dades.

De mitjana, un 8,1% dels municipis enquestats disposen de carpeta del ciutadà. Els

ajuntaments menys poblats proporcionen poc aquest servei, oferint uns percentatges al

voltant de la mitjana catalana. En canvi, els ens locals de més de 50.000 habitants la

superen en escreix: al voltant del 50% tenen carpeta del ciutadà.


16

Gràfic 7: Ajuntaments que disposen de carpeta del ciutadà, per franges de població, 2009.

Ajuntaments amb carpeta del ciutadà, 2009

50,0%54,5%

5,7%24,2%

3,3% 4,6% 9,3%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 -10.000 hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.


Un altre aspecte relacionat amb els tràmits en línia és la possibilitat de què els ciutadans i

ciutadanes puguin consultar per mitjans telemàtics l’estat dels seus expedients en qualsevol

moment.

Com es pot observar a la taula següent, aquest servei només l’ofereix el 7,9% dels

municipis enquestats. En aquest cas, però, cal destacar que els percentatges més elevats

es troben als municipis més poblats, arribant al 37,5% en els de més de 100.000 habitants.

Taula 4: Ajuntaments amb servei de consulta telemàtica d’expedients, per franges de població, 2009.

Franges de població

Consulta de l’expedient

< 1.000 hab. 6,6%

1.000 - 5.000 hab. 3,8%

5.000 - 10.000 hab. 9,3%

10.000 - 20.000 hab. 2,9%

20.000 - 50.000 hab. 18,2%

50.000 - 100.000 hab. 36,4%

> 100.000 hab. 37,5%

Catalunya 7,9% Font: Localret i FOBSIC


17

3.3.4. Participació ciutadana

El desenvolupament de les TIC en l’àmbit públic està donant lloc a noves formes de

participació ciutadana. La influència de les noves tecnologies permet anar més enllà,

possibilitant una participació electrònica sense límits d’espai ni de temps. Tot i això, la

participació presencial segueix sent major que l’electrònica.

Pel que fa a l’existència d’un responsable de participació ciutadana als ajuntaments, al

gràfic següent s’observa que en els municipis de menys de 5.000 habitants el percentatge

és baix, trobant-se per sota de la mitjana catalana (41,9%). El percentatge d’ens locals que

ofereixen aquest servei augmenta a mesura que creix la població, fins al punt que tots els

ajuntaments enquestats de més de 50.000 habitants disposen de responsable de

participació ciutadana.

Gràfic 8: Ajuntaments amb responsable de participació ciutadana, per franges de població, 2009.

Ajuntaments amb responsable de participació ciutada na, 2009

100,0%100,0%

75,9%80,0%

16,1%

39,7%

63,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 - 10.000hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.



18

3.3.5. Eines de comunicació i participació

Per tal de facilitar l’accés i millorar la consulta d’informació a la ciutadania i les empreses,

els ajuntaments tenen l’opció de publicar de forma electrònica les seves comunicacions.

D’aquesta manera s’aconsegueix també la simplificació i automatització dels processos

interns d’edició, revisió i publicació.

A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments si publicaven de forma electrònica el catàleg

de serveis municipals, el tauler d’edictes o el carrerer. En tots tres casos es pot observar

que al voltant del 50% dels ajuntaments enquestats sí que ho fa.

Catàleg de serveis municipals al web

Presenta serveis i eines que l’ajuntament ofereix als seus ciutadans i ciutadanes. D’aquesta

forma es pretén afavorir el coneixement i la difusió d’aquests serveis, facilitar la seva

localització i donar informació sobre ells.

Taula 5: Ajuntaments amb catàleg de serveis municipals al web, per franges de població, 2009.


Disposen de catàleg de serveis

< 1.000 hab. 35,0%

1.000 - 5.000 hab. 58,3%

5.000 - 10.000 hab. 78,9%

10.000 - 20.000 hab. 58,1%

20.000 - 50.000 hab. 60,6%

50.000 - 100.000 hab. 100,0%

> 100.000 hab. 75,0%


Tauler d’edictes al web

On es publica tota la informació relativa als acords dels òrgans municipals que han

d’exposar-se a informació pública. La publicació d’actes i comunicacions al tauler d’edictes

municipal podrà ser substituïda o complementada per la seva publicació al tauler electrònic.


19

Taula 6: Ajuntaments amb tauler d’edictes al web, per franges de població, 2009.


Disposen de tauler d'edictes

< 1.000 hab. 47,6%

1.000 - 5.000 hab. 47,0%

5.000 - 10.000 hab. 52,5%

10.000 - 20.000 hab. 64,7%

20.000 - 50.000 hab. 54,5%

50.000 - 100.000 hab. 36,4%

> 100.000 hab. 50,0%


Carrerer al web

El carrerer ens permet cercar adreces dins el plànol municipal.

Taula 7: Ajuntaments amb carrer al web, per franges de població, 2009.


Disposen de carrerer

< 1.000 hab. 48,3%

1.000 - 5.000 hab. 64,6%

5.000 - 10.000 hab. 73,2%

10.000 - 20.000 hab. 85,7%

20.000 - 50.000 hab. 90,9%

50.000 - 100.000 hab. 100,0%

> 100.000 hab. 100,0%

Catalunya 51,6%


Pel que fa a les eines de comunicació i participació que els ajuntaments posen a disposició

de la ciutadania, s’observa que les bústies genèriques són el mitjà més ofert a tots els

municipis, independentment de la seva grandària, mentre que altres línies de comunicació

com els WIKIS4 s’ofereixen minoritàriament. Cal destacar que a mesura que creix el

municipi, hi ha més ajuntaments que ofereixen als seus ciutadans i ciutadanes un servei

RSS per mantenir-los informats sobre totes les novetats que es van publicant al web.

4 Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d’una wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.


20

Gràfic 9: Eines de comunicació i participació que els ajuntaments ofereixen a la ciutadania, 2009.

Eines de comunicació i participació dels ajuntament s, 2009

10,3%16,0% 12,5%

37,6%

40,6%36,0% 32,8% 29,5% 27,3% 31,3%

7,9% 12,1%11,5% 15,2%

18,8%8,5%

10,9% 12,0%8,6% 15,4%

21,2% 6,3%

5,0%

10,9% 12,0%

20,7%24,4%

18,2%31,3%

39,7%

18,2% 20,0%8,6%

15,2%15,5% 15,4%5,0%

4,0%

3,5%

1,3%1,7%1,2%

0,7%

2,6% 3,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 -5.000 hab.

5.000 -10.000 hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.


Cap

Serveis RSS

Wikis (web2.0)

SMS/MMS

Fòrums i/oxats

Bústiesgenèriques

Xarxessocials

Resposta múltiple 3.3.6. Contractació electrònica

La Llei de Contractes del Sector Públic5 (LCSP) regula les relacions entre l’administració

pública i altres ens, en aquest cas les empreses. Aquesta llei estableix els dispositius

necessaris per al desenvolupament i la implantació de la contractació electrònica.

A l’enquesta es preguntava als ajuntaments si utilitzen plataformes de contractació

electrònica segons especifica la LCSP. Tal com s’observa a la taula següent, com més gran

és el municipi més ajuntaments n’utilitzen. Tot i així, la mitjana catalana no arriba al 17%.

5 Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.


21

Taula 8: Utilització de plataformes de contractació electrònica, per franges de població, 2009.


Plataforma de contractació

electrònica

< 1.000 hab. 11,9%

1.000 - 5.000 hab. 17,6%

5.000 - 10.000 hab. 12,8%

10.000 - 20.000 hab. 15,2%

20.000 - 50.000 hab. 26,7%

50.000 - 100.000 hab. 36,4%

> 100.000 hab. 62,5%


A l’article 42 de la LCSP es regula la difusió a través d’Internet del perfil del contractant per

part dels òrgans de contractació de l’administració.

Com s’observa al gràfic, la majoria d’ajuntaments publiquen el perfil del contractant a la

seva seu electrònica, essent la mitjana catalana d’un 78%. Per sota d’aquest valor només

trobem els municipis de menys de 1.000 habitants. A mesura que augmenta la població, ho

fa també la proporció d’ens locals que publiquen el perfil del contractant.

Gràfic 10: Publicació del perfil del contractant, per franges de població, 2009.

Ajuntaments que publiquen el perfil del contractant , 2009

100,0%100,0%90,9% 93,8%

67,8%

80,0%

83,7%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 -10.000 hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.



22

3.4. Ordenança d’administració electrònica

Una implantació efectiva de l’administració electrònica als ajuntaments permetrà que els

ciutadans i ciutadanes, les empreses i els professionals puguin relacionar-se amb

l’administració municipal amb total normalitat, validesa i seguretat jurídica a través dels

mitjans electrònics, en especial Internet, per obtenir informació, fer consultes, presentar

reclamacions, obtenir certificats, fer tràmits i procediments i qualsevol altre dret que li

reconeix el dret administratiu.

La posada en marxa d’una ordenança municipal regula els drets i deures de la ciutadania,

les condicions, garanties i efectes jurídics de l’ús dels mitjans electrònics, i també estableix

els principis generals de les actuacions de l’administració municipal en aquesta matèria.

En general, els ajuntaments enquestats no disposen d’una ordenança d’administració

electrònica (de mitjana, un 5,3%). Només destaquen els ajuntaments de 50.000 a 100.000

habitants, on el 27,3% en disposa. Contràriament, cap dels ajuntaments enquestats amb un

cens entre 10.000 i 20.000 habitants disposen d’ordenança.

Gràfic 11: Ajuntaments que disposen d’una ordenança d’administració electrònica, per franges de població, 2009.

Ajuntaments amb ordenança d'administració electròni ca, 2009

12,5%

2,5%6,1%

27,3%

0,0%

12,5%

3,3%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 - 10.000hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.



23

3.5. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs)

Els punts d’accés públic a Internet tenen per objectiu fomentar la cohesió i l’equilibri

territorial de Catalunya en la societat del coneixement. Al telecentre o Punt TIC6, els

ciutadans i ciutadanes poden trobar l’equipament informàtic necessari per accedir a Internet

i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació.

Es tracta d’espais orientats al desenvolupament de processos integrals d’alfabetització

digital on els usuaris poden desenvolupar activitats de formació, i obtenir serveis d’ajuda i

acompanyament en les pràctiques relacionades amb la Societat de la Informació.

La Xarxa Punt TIC7 és producte de l’esforç de la Generalitat de Catalunya, a través del

Departament de Governació i Administracions Públiques, qui en cada territori, i per a cada

Punt TIC, manté un conveni de col·laboració amb Consells Comarcals, ajuntaments, entitats

privades sense ànim de lucre, etc.

Els ajuntaments que han participat a l’enquesta han respost a un bloc de 4 preguntes sobre

la situació dels centres d’accés públic a Internet (PIAP), el que permet fer-se una idea de les

polítiques dutes a terme per combatre la fractura digital.

Les preguntes formulades són les següents:

• Número de centres d’accés públic a Internet existents al municipi de titularitat

municipal.

• Quants pertanyen a la Xarxa Punt TIC?

• Quins serveis ofereixen aquests centres?

• Quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre?

Als 389 municipis que van respondre la primera pregunta hi ha 803 centres d’accés públic a

Internet de titularitat municipal, dels quals 290 pertanyen a la Xarxa Punt TIC.

7 Més informació sobre els Punt TIC a http://www.punttic.cat/


24

Taula 9: Nombre de centres d’accés públic a Internet (PIAPs) als municipis, 2009.

Franges de població PIAPs

de titularitat municipal Quants pertanyen a la

Xarxa Punt TIC

< 1.000 hab. 93 25

1.000 - 5.000 hab. 180 104

5.000 - 10.000 hab. 86 32

10.000 - 20.000 hab. 97 24

20.000 - 50.000 hab. 166 34

50.000 - 100.000 hab. 97 34

> 100.000 hab. 84 37

Catalunya 803 290 Font: Localret i FOBSIC Cal insistir en què aquests resultats es basen en les respostes dels ajuntaments enquestats

i, per aquest motiu, poden diferir de les dades actualitzades a disposició de la Secretaria de

Telecomunicacions i Societat de la Informació sobre el nombre de Punts TIC existents a

Catalunya.

Una de les accions principals dels PIAPs consisteix en la millora del grau d’alfabetització

digital dels seus usuaris mitjançant l’organització d’activitats de formació en la matèria i de

foment de les TIC. Per aquesta raó aquests centres poden oferir, a més de la connexió a

Internet, altres serveis als seus usuaris. A l’enquesta es va preguntar als municipis sobre els

diferents serveis que ofereixen els seus telecentres.

A continuació es mostren els resultats:

La connexió a Internet és clarament el servei que més ofereixen els telecentres (95,7%). La

dinamització social, les activitats d’oci i la formació en TIC bàsica també hi tenen un pes

específic ja que més del 70% d’ajuntaments asseguren que aquests centres proporcionen

els serveis esmentats. En contraposició, els menys oferts (per sota del 23%) són el viver

d’empreses, l’assessorament a pimes i autònoms i el teletreball.


25

Gràfic 12: Serveis que ofereixen els telecentres, 2009.

Serveis oferts pels telecentres, 2009

14,1%

21,2%

22,8%

35,9%

37,5%

42,5%

52,1%

72,3%

73,4%

74,6%

95,7%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Viver d'empreses

Assessorament pime/autònoms

Teletreball

Formació en TIC avançada

Inserció Laboral

Suport ciutadà tràmits Internet

Formació general

Formació en TIC bàsica

Activitats d'oci

Dinamització sociocultural

Connexió a Internet


Resposta múltiple Un Punt TIC és un punt d’accés a Internet obert a tothom, a qualsevol ciutadà, empresa,

col·lectiu, professional, administració local que manifesti la seva voluntat i/o necessitat

d’accedir als recursos que la Xarxa Punt TIC els ofereix, amb caràcter general, i de forma

prioritària, a aquells col·lectius socials o empresarials amb més dificultats d’accés a la

societat de la informació.

Els telecentres orienten la seva acció cap a la reducció de l’escletxa digital, per això és

interessant observar quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre, i si són

els que més afectats estan.

Entre els col·lectius que més acudeixen als telecentres, cal destacar el dels joves. El 94,3%

d’ajuntaments enquestats afirma que són els qui més els visiten, seguits pels aturats i la

gent gran. El 27,7% dels ajuntaments afirmen que persones amb discapacitats fan ús dels

telecentres del seu municipi.


26

Gràfic 13: Col·lectius que visiten majoritàriament el centre, 2009.

Col.lectius que visiten els telecentres, 2009

27,7%

38,5%

44,3%

68,4%

72,6%

73,2%

94,3%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Persones amb discapacitats

Treballadors per compte propi

Col·lectius amb risc d'exclusió social

Immigrants

Gent Gran

Aturats

Joves


Resposta múltiple


27

4. SISTEMES INTERNS

4.1. Sistemes de seguretat

En l’àmbit de la seguretat, l’estudi se centra en els sistemes de certificació digital i signatura

electrònica, en la Llei de Protecció de Dades i en l’adopció de mesures de seguretat

informàtiques.

4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica

Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han d’establir

mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per aconseguir-ho, les

administracions públiques han de disposar de sistemes de validació electrònica que siguin

conformes a la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica. Es pot garantir

la identitat del ciutadà mitjançant DNI electrònic, certificats digitals de signatura electrònica,

usuaris i contrasenyes, entre d’altres.

D’altra banda, garantir la identitat de les administracions públiques és possible gràcies als

certificats de servidor o de seu electrònica i als sistemes de signatura electrònica.

Cal dir que tots els ajuntaments disposen de certificats digitals i que el darrer any s’ha

experimentat un creixement important de l’ús d’aquests certificats, possiblement degut a

l’entrada en vigor de la LAECSP.

L’Agència Catalana de Certificació - CATCert ha distribuït certificats digitals a tots els

secretaris dels ajuntaments i, en molts casos, el consistori disposa també de certificat digital

i signatura electrònica per a l’alcalde i altres funcionaris. Segons les dades de CATCert el

100% dels ajuntaments disposen de certificat digital. El nombre total de certificats emesos

durant l’any 2009 va ser de 88.571, l’11,6% dels quals van correspondre al món local.


28

Gràfic 14: Certificats emesos des de 2003 (acumulat)

Tal com evidencien les dades, hi ha hagut un important augment de l’ús dels certificats,

augment que es pot percebre a través de les xifres d’ús de la plataforma de validació.

Aquesta plataforma és utilitzada per la majoria d’administracions catalanes per comprovar la

validesa dels certificats i de la signatura electrònica dins un tràmit administratiu.

Gràfic 15: Nombre de validacions des de 2005 (acumulat)

Nombre de certificats emesos, 2003-2009 (acumulat)

3.097

90.101

32.416

231.560

9.23519.139

142.989

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Any 2009

Font: CATCert

Nombre de validacions, 2005-2009 (acumulat)

168.8001.408.414

4.524.519

16.800.165

37.589.280

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Any 2009Font: CATCert


29

Segons aquestes dades, del total de validacions (cada ús comporta una validació) dels

certificats digitals durant l’any 2009, un 4% ha estat amb certificats digitals de treballadors

públics de les administracions locals.

4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital

La pregunta referent a la percepció d’avantatges permetia seleccionar més d’una resposta.

El gràfic següent recull el conjunt de resultats, que mostren la sensació que tenen els

ajuntaments enquestats sobre els avantatges de la certificació digital.

En comparació amb l’any passat es detecta un increment entre les respostes donades pels

ajuntaments en quant a la seguretat i la traçabilitat que aporten els certificats.

Gràfic 16: Percepció dels avantatges en l’ús dels certificats digitals, 2009.

Avantatges en l'ús dels certificats digitals, 2009

15%

43%

44%

47%

62%

3%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ns/Nc

Més traçabilitat

Més seguretat

Més comoditat

Més mobilitat

Més rapidesa


Resposta múltiple

4.1.1.2. Impediments en la utilització del certific at digital

Els impediments trobats a l’hora d’utilitzar els certificats digitals, són, de manera orientativa,

els següents:

- Una mica més de la meitat dels ajuntaments han trobat impediments tècnics a l’hora

d’utilitzar el certificat digital i un 17% ha tingut problemes d’usabilitat.


30

- Només el 2% dels ajuntaments ha trobat impediments legals, possiblement degut a

la publicitat que s’ha fet de la nova llei i amb l’extensió del DNI electrònic.

- El 26% dels enquestats han trobat difícil entendre l’ús dels certificats digitals.

- Un 12% dels enquestats argumenten que el seu entorn no utilitza el certificat digital,

fet que en dificulta l’ús, i un 18% té problemes organitzatius en la utilització dels

certificats digitals.

- El 14% no té cap tipus de problema a l’hora de fer servir la certificació digital.

Gràfic 17: Percepció dels impediments en l’ús dels certificats digitals, 2009.

Impediments en l'ús dels certificats digitals, 2009

12%

17%

18%

26%

51%

2%

4%

14%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ns/Nc

Cap impediment

Legals

Entorn

Usabilitat

Organitzatius

Manca coneixements

Tècnics


Resposta múltiple

4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certif icats digitals

L’opinió majoritària a l’hora d’avaluar quines són les necessitats dels consistoris, a l’igual

que va mostrar l’enquesta del 2008, se centra en la necessitat de crear més aplicacions que

facin servir certificats digitals, en la formació dels usuaris i en la necessitat de simplificar-ne

l’ús.


31

Gràfic 18: Manifestacions dels ajuntaments sobre les necessitats a cobrir en certificats i signatura

digital, 2009.

Necessitats a cobrir en certificats i signatura dig ital segons els ajuntaments, 2009

29%

34%

36%

52%

55%

5%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ns/Nc

Més solucions

Informació

Simplificar l'ús

Formació

Més aplicacions amb signatura


Resposta múltiple

4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital

Cal destacar el fet que la majoria de tràmits són de caràcter intern (84%) en front del 27%

de tràmits externs, i només un 3% manifesta no fer-los servir en cap tipus de tràmit.

Gràfic 19: Tipus de tràmits on s’utilitzen els certificats digitals, 2009.

Tipus de tràmits on s'utilitzen certificats digital s, 2009

27%

84%

3%

1%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ns/Nc

Cap tipus de tràmit

Externs

Interns


Resposta múltiple


32

Com s’observa al gràfic següent, en el 74% dels casos els ajuntaments fan servir els

certificats digitals per intercanviar informació, aquesta dada contrasta amb el 7% dels casos

en què s’utilitzen pel control d’accessos o el 4% com a compulsa electrònica.

Gràfic 20: Àmbits en els que fan servir certificats digitals, 2009.

Tràmits que inclouen l'ús de certificats digitals, 2009

7%

7%

12%

13%

21%

44%

74%

4%

2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ns/Nc

Compulsa electrònica

Control d'accés

Seu electrònica

Portasignatures

Gestor documental

Registre telemàtic

Signatura de documents

Intercanvi d'informació

Font: CATCert

Resposta múltiple

4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals

A l’enquesta es preguntava als ajuntaments amb quins ens fan servir els certificats digitals.

Al gràfic 21, s’aprecia de manera clara que la major part dels enquestats, un 93%, els fan

servir amb la Generalitat de Catalunya. En menor percentatge trobem l’ús amb l’Agència

tributària (57% dels ajuntaments), els Ministeris (44% dels ajuntaments) i la Diputació (41%

dels ajuntaments). D’altra banda, Correus és l’ens amb qui menys utilitzen els certificats

digitals.


33

Gràfic 21: Ens amb els que han fet servir el certificat digital per realitzar tràmits, 2009.

Ens amb els que han utilitzat el certificat digital per a realitzar tràmits , 2009

16%

22%

28%

41%

44%

57%

93%

1%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Correus

Consell Comarcal

Ajuntament

Seguretat Social

Diputació

Ministeris

Agència tributària

Generalitat

Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple

Pel que fa a la freqüència d’ús dels certificats digitals s’observa que només el 12% dels

ajuntaments l’utilitza diàriament. En canvi, l’ús setmanal i mensual es troba al voltant del

40%. Cal mencionar que només el 2% dels ajuntaments enquestats declara no haver

utilitzat mai el seu certificat digital.

Gràfic 22: Freqüència d’ús dels certificats digitals, 2009

Freqüència en l'ús dels certificats digitals, 2009

4%

39%

40%

12%

2%

2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ns/Nc

Mai

Anualment

Mensualment

Setmanalment

Diàriament



34

4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades

La Llei Orgànica de Protecció de Dades (d’ara endavant LOPD) regula, entre d’altres temes,

el tractament de les dades personals. Segons l’article 14 de la LOPD, el ciutadà té dret a

conèixer la finalitat del tractament de les dades de caràcter personal, així com el dret

d’accés a les seves dades i a la possibilitat de rectificar-les.

A Catalunya, el 57,3% dels ajuntaments enquestats disposen de formularis de recollida de

dades dels ciutadans i ciutadanes. D’aquests ajuntaments, gairebé el 86% informa dels

usos per als quals les utilitzen i on poden adreçar-se per corregir les dades errònies o

modificar-les.

A la taula següent s’observen els resultats segons la mida del municipi.

Taula 10: Ajuntaments que disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans i ciutadanes,

per franges de població, 2009.


Formularis de recollida

de dades

< 1.000 hab. 36,5%

1.000 - 5.000 hab. 61,1%

5.000 - 10.000 hab. 73,8%

10.000 - 20.000 hab. 81,3%

20.000 - 50.000 hab. 96,9%

50.000 - 100.000 hab. 81,8%

> 100.000 hab. 87,5%


El percentatge de municipis que fan un inventari de tots els fitxers que contenen dades de

caràcter personal augmenta a mesura que ho fa la seva població, essent la xifra més baixa

del 56,5% (localitats amb menys de 1.000 habitants). És destacable que tots els

ajuntaments de més de 20.000 habitants duen a terme aquesta tasca.


35

Taula 11: Ajuntaments que fan inventari dels fitxers que contenen dades de caràcter personal, per



Han fet inventari

< 1.000 hab. 56,5%

1.000 - 5.000 hab. 59,4%

5.000 - 10.000 hab. 72,5%

10.000 - 20.000 hab. 93,8%

20.000 - 50.000 hab. 100,0%

50.000 - 100.000 hab. 100,0%

> 100.000 hab. 100,0%

Catalunya 66,9%


Aquestes dades de caràcter personal recollides, caldria classificar-les per tal d’establir les

mesures de seguretat oportunes. Això ho compleixen el 63,6% d’ajuntaments enquestats.

Molt per sobre d’aquest valor, trobem que tots els municipis de més de 50.000 habitants

realitzen la classificació de les dades, però aquesta proporció disminueix a mesura que els

municipis són més petits. La xifra més baixa la trobem a les localitats de menys de 1.000

habitants, on poc més de la meitat dels seus ajuntaments classifiquen les dades personals.

Taula 12: Ajuntaments que classifiquen les dades personals, per franges de població, 2009.


Han fet classificació

< 1.000 hab. 52,5%

1.000 - 5.000 hab. 57,9%

5.000 - 10.000 hab. 68,3%

10.000 - 20.000 hab. 86,7%

20.000 - 50.000 hab. 97,0%

50.000 - 100.000 hab. 100,0%

> 100.000 hab. 100,0%


Una de les mesures de seguretat de caràcter bàsic que contempla la llei és l’elaboració d’un

document de seguretat, que serà d’obligat compliment per al personal amb accés a les

dades automatitzades de caràcter personal i als sistemes d’informació. Aquest document

inclou, entre d’altres, normes, mesures, procediments i regles encaminats a garantir el nivell

de seguretat en el tractament de les dades.


36

La majoria dels ajuntaments elaboren aquest document de seguretat. Cal destacar el cas

dels municipis enquestats d’entre 1.000 i 5.000 habitants, on no s’arriba al 50%

d’ajuntaments amb document de seguretat. En canvi, totes les localitats de més de 100.000

habitants en disposen.

Gràfic 23: Ajuntaments que disposen d’un document de seguretat, per franges de població, 2009.

Ajuntaments amb document de seguretat, 2009

100,0%

67,5%

47,6%50,9%

93,9%

80,0% 81,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 - 10.000hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.


Per tal d’assegurar el compliment de la regulació continguda a la Llei Orgànica de Protecció

de Dades s’organitzen auditories de compliment d’aquesta llei.

L’auditoria de compliment de la LOPD s’ha realitzat a bona part dels ajuntaments de més de

5.000 habitants, arribant al valor màxim de 85,7% d’ens locals amb més de 100.000

habitants que han pres aquesta mesura. Contràriament, a les poblacions amb menys de

5.000 habitants no s’arriba al 40% d’ajuntaments que han realitzat una auditoria per a la

correcta execució de la llei.


37

Gràfic 24: Ajuntaments amb auditoria de compliment de la LOPD, per franges de població, 2009.

Ajuntaments que han realitzat auditoria de la LOPD, 2009

61,5%

85,7%

37,5%

27,9%

78,1%75,0%

81,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 - 10.000hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.


A l’enquesta es preguntava als ajuntaments amb quines dificultats es troben a l’hora de

supervisar el compliment de la llei. Com s’observa al següent gràfic, la major dificultat ve

donada per la manca de personal dedicat, seguit per la manca de temps i de pressupost. El

23,3% dels ajuntaments s’ha trobat amb dificultats per no conèixer la llei i només un 4,5%

declara no trobar cap dificultat.

Gràfic 25: Dificultats que planteja la supervisió del compliment de la LOPD, 2009

Dificultats que planteja la supervisió de la LOPD, 2009

4,5%

23,3%

41,9%

65,4%

75,2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Cap

Desconeixement de la llei

Pressupostàries

Manca de temps

Personal dedicat


Resposta múltiple


38

Els ajuntaments poden designar personal que s’encarregui de supervisar el compliment de

la llei i l’elaboració de propostes de millora de les mesures de seguretat. Segons dades de

l’enquesta, a Catalunya trobem que de mitjana un treballador per ajuntament s’encarrega

d’aquest tipus de tasca. Les dades detallades, segons la mida dels municipis, es poden

observar a la següent taula:

Gràfic 26: Nombre de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD, 2009.

Nombre de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD

14,3%

50,0%

46,4%

53,1%

50,0%

41,1%

36,5%

71,4%

30,0%

42,9%

9,4%

27,8%

17,7%

11,2%

14,3%

20,0%

10,7%

37,5%

22,2%

41,1%

52,4%

0% 25% 50% 75% 100%

> 100.000 hab.

50.000 - 100.000 hab.

20.000 - 50.000 hab.

10.000 - 20.000 hab.

5.000 - 10.000 hab.

1.000 - 5.000 hab.

< 1.000 hab.

Font: Localret i FOBSIC 1 treballador Més d'1 treballador Cap treballador

Aquests valors podrien motivar els principals problemes amb els que es troben els

ajuntaments en la tasca de supervisar el compliment de la LOPD, que són la manca de

recursos humans i la manca de temps per portar a terme la supervisió.

4.1.3. Mesures de seguretat informàtiques

El desenvolupament de la societat de la informació en l’àmbit de l’administració pública

implica la necessitat de vetllar per garantir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de tota

la informació a la seva disposició.

Per tal de minimitzar els riscos i prevenir possibles incidències que puguin afectar la

seguretat dels sistemes d’informació i dels equips informàtics, és important la implementació

de les mesures de seguretat apropiades.


39

El 91,9% dels ajuntaments catalans enquestats afirma fer ús de mesures de seguretat per

tal de protegir la seva informació de possibles incidències de seguretat. A la taula següent

es poden consultar els resultats detallats segons la mida del municipi. És important observar

que no tots els ajuntaments petits (fins a 5.000 habitants) fan ús de mesures de seguretat.

Taula 13: Ajuntaments que fan servir mesures de seguretat TIC, per franges de població, 2009.


Usen mesures de seguretat

informàtiques

< 1.000 hab. 83,5%

1.000 - 5.000 hab. 95,5%

5.000 - 10.000 hab. 100,0%

10.000 - 20.000 hab. 100,0%

20.000 - 50.000 hab. 100,0%

50.000 - 100.000 hab. 100,0%

> 100.000 hab. 100,0%


Cal destacar que les mesures de seguretat informàtiques més esteses entre els

ajuntaments enquestats són les còpies de seguretat (95,8%) i els programes antivirus

(95,6%). Al voltant del 60% dels ajuntaments duen a terme actualitzacions periòdiques del

sistema operatiu, disposen de tallafocs i de filtres anti-spam. El control d’accessos és la

mesura menys utilitzada (53,2% dels ajuntaments enquestats).

Si es desglossen les dades segons la grandària del municipi (veure gràfic 27), s’observa

que l’ús dels antivirus i les còpies de seguretat es manté constant independentment de la

mida del municipi. En canvi, l’ús de les altres eines va en augment a mesura que els

municipis són més grans. Tots els ajuntaments amb més de 50.000 habitants fan ús de

totes les mesures de seguretat informàtiques analitzades.


40

Gràfic 27: Mesures de seguretat informàtiques utilitzades pels ajuntaments, per franges de població,

2009.

Mesures de seguretat per protegir els sistemes info rmàtics, 2009

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 - 10.000hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000 hab.

Antivirus i/o programa anti-espies Anti-spam (filtre de correu brossa)Tallafocs Còpies de seguretatActualitzacions del sistema operatiu Control d'accessos

Resposta múltiple

El 24,4% dels ajuntaments enquestats declaren haver patit alguna vegada un incident de

seguretat informàtica (atac de virus, pèrdua de dades, robatori d’informació, etc). Si

s’observen els resultats segons la grandària del municipi, es comprova que a mesura que

l’ajuntament dóna servei a municipis més grans, pateixen més aquests tipus d’incidents.

Gràfic 28: Incidents de seguretat informàtica a l’ajuntament, per franges de població, 2009.

Ajuntaments que han patit incidents de seguretat in formàtica, 2009

62,5%

36,4%36,4%

45,5%

14,1%

25,2%

31,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 - 10.000hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.



41

4.2. Formació TIC als ajuntaments

En l’actualitat, per tal de millorar la prestació de serveis al ciutadà és fonamental la

utilització de les TIC, per aquesta raó és necessari treballar en la formació i sensibilització

del seu ús entre els treballadors. Això permetria, entre d’altres, millorar la comunicació

interna, l’eficiència en la prestació de serveis, i optimitzar l’ús de nous canals d’informació i

comunicació, tant a nivell intern com extern.

El problema observat és que a la majoria de municipis de Catalunya no es defineixen les

necessitats formatives en TIC del personal. Només el 24,4% del total d’enquestats ho fa.

En el cas dels municipis amb menys de 20.000 habitants, els percentatges no sobrepassen

el 30%. D’altra banda, s’observa que a mesura que augmenta la població, ho fa també la

proporció d’ajuntaments que elaboren un pla de formació en TIC, fins a arribar al 85,7% en

el cas dels municipis amb més de 100.000 habitants.

Gràfic 29: Ajuntaments amb pla de formació en TIC, per franges de població, 2009.

Ajuntaments que han definit un pla de formació en T IC, 2009

85,7%

30,2%

20,8%15,0%

54,5%

25,0%

63,6%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 -10.000 hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.


Com s’observa a la taula següent, el 55,2% dels ajuntaments que han fet l’enquesta

disposen d’un responsable informàtic o tècnic responsable en temes TIC. A mesura que

augmenta la població, també ho fa el percentatge d’ajuntaments amb aquest tipus de

treballadors en plantilla. En el cas dels municipis amb més de 50.000 habitants, tots

disposen d’un responsable informàtic o tècnic TIC.


42

Taula 14: Ajuntaments amb responsable informàtic i/o tècnic responsable en TIC, per franges de població, 2009.


Disposen de responsable

informàtic

< 1.000 hab. 30,8%

1.000 - 5.000 hab. 53,0%

5.000 - 10.000 hab. 85,4%

10.000 - 20.000 hab. 94,1%

20.000 - 50.000 hab. 97,0%

50.000 - 100.000 hab. 100,0%

> 100.000 hab. 100,0%


Als 243 ajuntaments que van afirmar disposar de treballadors responsables en temes TIC,

se’ls va preguntar pel seu nivell formatiu.

A l’hora d’analitzar el nivell formatiu dels treballadors responsables de temes TIC, s’observa

que les persones amb estudis superiors són les més nombroses, independentment de la

mida del municipi. Cal destacar que el col·lectiu de treballadors amb estudis de cicle

formatiu de grau mitjà es troba en tots els casos per sota del 10%, i en els municipis de més

de 100.000 habitants no n’hi ha cap.

Gràfic 30: Nivell formatiu del responsable informàtic i /o tècnic responsable de les TIC, 2009.

Nivell formatiu del responsable informàtic, 2009

14,3%

12,9%

20,0%

8,8%

22,4%

14,0%

9,1%

6,5%

6,7%

5,9%

6,0%

10,0%

28,6%

9,1%

6,5%

10,0%

32,4%

28,4%

34,0%

14,3%

27,3%

19,4%

23,3%

35,3%

26,9%

16,0%

42,9%

36,4%

51,6%

36,7%

17,6%

16,4%

26,0%

18,2%

3,2%

3,3%

0% 25% 50% 75% 100%

> 100.000 hab.

50.000 - 100.000 hab.

20.000 - 50.000 hab.

10.000 - 20.000 hab.

5.000 - 10.000 hab.

1.000 - 5.000 hab.

< 1.000 hab.

Font: Localret i FOBSICSense titulació CFGM CFGSDiplomat/enginyer tècnic Llicenciat/enginyer Doctorat/potsgrau


43

Amb la finalitat de conèixer com s’organitzen els ajuntaments en matèria TIC (instal·lació i

manteniment d’ordinadors i servidors, suport informàtic als usuaris, etc.), al gràfic adjunt

s’observa com en un 47,4% dels casos el Consell Comarcal s’encarrega de donar-los suport

en aquest tipus de tasca, en un 45,1% dels casos ho fan empreses externes, en un 38,3%

la Diputació i en un 18,2% la Generalitat. En el 35,1% dels casos, l’ajuntament disposa de

personal propi per dur a terme aquesta feina.

Gràfic 31: Proveïdor del suport TIC, 2009.

Suport en temes TIC, 2009

18,1%

35,1%

38,3%

45,1%

47,4%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Generalitat

Personal propi

Diputació

Empresa externa

Consell Comarcal


Resposta múltiple

4.3. Eines de gestió

Segons la LAECSP s’ha de garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’ajuntament

per mitjans telemàtics, el que obliga a l’ajuntament a acceptar la documentació per

qualsevol dels canals establerts per les noves tecnologies, contestant pel mateix mitjà i

garantint la identificació del ciutadà i la seguretat i confidencialitat de la informació tractada.

En aquest sentit, la signatura electrònica és un instrument que garanteix les relacions

telemàtiques entre les administracions públiques i la ciutadania, ja que garanteix la identitat,

la fiabilitat del contingut tramès i també la data i l’hora d’enviament i recepció.

A l’estudi s’ha volgut analitzar en quin grau els ajuntaments estan implementant les eines

informatitzades en la seva gestió diària, fet que els hi permetrà interactuar amb la ciutadania

i ser més proactius.


44

Per això, es va preguntar a tots els ajuntaments enquestats si disposaven d’un seguit

d’eines virtuals, com són: un registre electrònic, un gestor documental i d’expedients, un

quadre de classificació documental, una plataforma de notificació electrònica, un sistema

d’informació geogràfica i un sistema de facturació electrònica.

Els resultats han estat els següents:

Pel que fa a l’aplicació informatitzada de registre, el 40,5% del total d’ajuntaments

enquestats disposa d’aquesta eina, que contribueix a modernitzar i agilitzar el registre

municipal i ajuda als problemes d’espai i lentitud que suposa localitzar la informació

desitjada.

Taula 15: Ajuntaments que disposen de registre electrònic, per franges de població, 2009.


Disposen de registre

electrònic

< 1.000 hab. 39,0%

1.000 - 5.000 hab. 38,0%

5.000 - 10.000 hab. 46,5%

10.000 - 20.000 hab. 48,6%

20.000 - 50.000 hab. 31,3%

50.000 - 100.000 hab. 54,5%

> 100.000 hab. 62,5%


Cal destacar que la seguretat és una de les claus de la fiabilitat de tot registre electrònic, el

que comporta que els responsables comptin amb un certificat de signatura electrònica.

La gran quantitat de documentació en format electrònic que han de gestionar els

ajuntaments fa necessària la utilització d’un sistema de gestió de documents electrònics.

Tot i això, només el 12,4% dels ajuntaments enquestats fan servir aquesta eina. Els

resultats desglossats per franges de població es poden consultar a la següent taula.


45

Taula 16: Ajuntaments que disposen d’un gestor documental, per franges de població, 2009.


Gestor documental

< 1.000 hab. 2,7%

1.000 - 5.000 hab. 11,2%

5.000 - 10.000 hab. 14,6%

10.000 - 20.000 hab. 5,9%

20.000 - 50.000 hab. 45,5%

50.000 - 100.000 hab. 63,6%

> 100.000 hab. 62,5%

Catalunya 12,4%


La Llei 11/2007, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, garanteix, entre

altres, el dret dels ciutadans i ciutadanes a conèixer per mitjans electrònics l’estat de

tramitació dels procediments en els que són part interessada.

Per respondre a aquesta demanda ciutadana, l’ajuntament necessita comptar amb un

sistema integrat de gestió d’expedients que permeti conèixer a tota l’organització, i als

ciutadans i ciutadanes que ho demanin, el seu perfil administratiu i la seva situació en un

moment determinat.

La facilitat d’obtenir, de forma completa, ràpida i fiable, informació sobre la situació real en

la que es troba qualsevol servei de l’ajuntament, i la flexibilitat i adaptabilitat davant dels

canvis, permet oferir una gran ajuda a la presa de decisions.

Tot i els avantatges de tenir una aplicació informatitzada de gestió d’expedients, només el

30% dels ajuntaments enquestats disposen d’aquesta aplicació. Cal dir que els municipis de

menys de 1.000 habitants fan baixar molt la mitjana, ja que només el 7,7% dels seus

ajuntaments gestionen informàticament els expedients. En canvi, en les localitats més

poblades (més de 50.000 habitants) més del 80% utilitzen aquesta eina.


46

Taula 17: Ajuntaments que disposen d’una aplicació informatitzada de gestió d’expedients, per



Gestor d’expedients

< 1.000 hab. 7,7%

1.000 - 5.000 hab. 20,1%

5.000 - 10.000 hab. 67,4%

10.000 - 20.000 hab. 76,5%

20.000 - 50.000 hab. 66,7%

50.000 - 100.000 hab. 81,8%

> 100.000 hab. 87,5%

Catalunya 30,0%


Segons dades de l’enquesta, el 12,1% dels ajuntaments catalans disposen d’un quadre de

classificació documental. En el cas dels municipis més petits (menys de 1.000 habitants)

aquest percentatge se situa en el 4,4%, en canvi, a mesura que augmenta la població,

també trobem més ajuntaments que disposen d’aquesta eina.

Taula 18: Ajuntaments que disposen d’un quadre de classificació documental, per franges de

població, 2009.


Quadre de classificació

documental

< 1.000 hab. 4,4%

1.000 - 5.000 hab. 9,8%

5.000 - 10.000 hab. 9,8%

10.000 - 20.000 hab. 17,6%

20.000 - 50.000 hab. 35,5%

50.000 - 100.000 hab. 63,6%

> 100.000 hab. 57,1%


A través de l’enquesta es vol conèixer quants ajuntaments disposen de plataformes de

notificació telemàtica. La notificació és aquella comunicació que emet l’administració

pública, adreçada a una altra administració o als particulars.

Aquesta eina permet estalviar temps i costos; a més, reforça la seguretat de les

comunicacions i garanteix la recepció simultània per a totes les parts. A l’article 28 de la

LAECSP es regulen les notificacions per mitjans electrònics.


47

Pocs ajuntaments han implantat aquesta eina, la mitjana de Catalunya se situa al 15%. A la

taula següent es poden observar els resultats segons franges poblacionals.

Taula 19: Ajuntaments que disposen de plataforma de notificació telemàtica, per franges de població, 2009.


Plataforma de notificació

telemàtica

< 1.000 hab. 16,8%

1.000 - 5.000 hab. 13,2%

5.000 - 10.000 hab. 14,0%

10.000 - 20.000 hab. 20,0%

20.000 - 50.000 hab. 6,1%

50.000 - 100.000 hab. 18,2%

> 100.000 hab. 25,0%

Catalunya 15,0%


A la taula 20 es pot conèixer quants ajuntaments tenen implantat un Sistema d’Informació

Geogràfica (SIG).

El SIG permet l’elaboració, revisió i publicació de plans d’accessibilitat, planificació

urbanística i inspecció de la via pública, i fa possible la introducció i revisió d’incidències de

la via pública mitjançant dispositius remots en coordinació amb les aplicacions existents a

l’ajuntament.

A mesura que els municipis són més grans, hi ha més ajuntaments que disposen d’aquesta

eina, fins arribar al 100% en el cas dels ajuntaments amb més de 100.000 habitants.

Taula 20: Ajuntaments que disposen d’una eina SIG (Sistema d’Informació Geogràfica), 2009.


SIG

< 1.000 hab. 18,5%

1.000 - 5.000 hab. 28,2%

5.000 - 10.000 hab. 37,2%

10.000 - 20.000 hab. 47,1%

20.000 - 50.000 hab. 69,7%

50.000 - 100.000 hab. 90,9%

> 100.000 hab. 100,0%



48

Una altra eina que s’està implantant a les administracions catalanes és la facturació

electrònica. La introducció de la factura electrònica en el si de les administracions públiques

té l’objectiu d’oferir solucions comuns d’administració electrònica al conjunt de les mateixes,

garantint la interoperabilitat amb independència de les seves possibilitats tècniques i

econòmiques.

Entre els seus avantatges destaca la reducció del temps de tramitació interna dins de cada

administració. En aquest sentit, s’aconsegueix una major eficiència de gestió a l’hora que

s’augmenta l’estalvi d’espai mitjançant una gestió més efectiva de l’arxiu i s’elimina

l’obligatorietat d’imprimir les factures en paper.

L’enviament i acceptació de factures en format electrònic s’utilitza poc (28%) als ens locals

enquestats. Aquesta opció s’admet més en els municipis menys poblats, on al voltant del

30% d’ajuntaments envien i accepten factures electrònicament. Aquestes xifres contrasten

amb les de les poblacions de més de 100.000 habitants, on cap dels seus ajuntaments

enquestats utilitzen aquest recurs.

Gràfic 32: Ajuntaments que envien i accepten factures en format electrònic, per franges de població,

2009.

Ajuntaments que envien i accepten factures en forma t electrònic, 2009

0,0%

27,3%

8,6% 12,1%

33,5% 30,8% 29,3%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000hab.

5.000 -10.000 hab.

10.000 -20.000 hab.

20.000 -50.000 hab.

50.000 -100.000 hab.

> 100.000hab.



49

5. ANNEXOS

5.1. Infraestructures

La velocitat i el model que s’adopti en les noves tecnologies marcarà el futur econòmic,

social i cultural de Catalunya i, per això, calen infraestructures.

Les xarxes i infraestructures de telecomunicacions són bàsiques, tant per aconseguir la

cohesió social i territorial del país com per millorar la competitivitat a partir de l’ús extensiu i

universal de les TIC a tots els nivells.

En aquest marc, l’administració pública catalana ha actuat com a motor a partir de polítiques

de foment de creació d’infraestructures, serveis i continguts. Així, la Generalitat s’ha

proposat dur a terme una sèrie d’actuacions i plans estratègics, emmarcades dins del pla de

Govern 2007-2010, per tal d’assolir els reptes de futur.

Un dels objectius a curt termini és posar en marxa nous desplegaments per augmentar la

disponibilitat d’infraestructures de telecomunicacions, que permetin una millora dels serveis

tant en les zones urbanes (ciutats 3G i SMRF) com en l’àmbit rural (pla Catalunya

Connecta).

En aquest sentit, també es preveu a mig-llarg termini l’extensió de xarxes de nova generació

per a polígons industrials i la creació d’anelles sectorials de fibra òptica per fomentar la

competitivitat de determinats sectors d’activitat empresarials catalans.

A més a més, el Pacte Nacional per a les Infraestructures ha recollit també diverses

iniciatives com la Xarxa Oberta o la Banda Ampla Industrial que pretenen millorar la

connectivitat entre administracions públiques a través de xarxes de fibra òptica.

D’altra banda, la Generalitat de Catalunya coordina també les seves polítiques de

comunicacions electròniques i medi ambient per millorar l’accés de la ciutadania,

administracions i empreses a les xarxes de comunicacions sense fils, regulant i planificant

alhora un desplegament ordenat, sostenible i respectuós amb les persones i el medi

ambient, que parteix d’un control i avaluació dels camps electromagnètics, els CEM,


50

produïts per les estacions de radiocomunicacions i la informació dels resultats a la

ciutadania.

ACTUACIONS PLA DE GOVERN 2007-2010:

- Curt termini:

o donar cobertura dels serveis de televisió, telefonia mòbil i banda ampla als

nuclis de població a partir de 50 habitants

o dotar de cobertura de banda ampla i telefonia mòbil a tots els polígons

industrials de Catalunya

- Mig/llarg termini:

o Extensió de les xarxes de fibra òptica aprofitant les sinergies d’obra pública i

complementant el desplegament de les xarxes dels operadors privats.

o Extensió de xarxa de fibra òptica als polígons amb més alta demanda de

connectivitat

o Desplegament i extensió de les xarxes de nova generació de telefonia mòbil

Pla Catalunya Connecta 2006-2010

L’any 2006, el “Servei Universal de Telecomunicacions” per llei, reconeixia únicament com a

dret de la ciutadania i les empreses el disposar de telefonia fixa i accés a funcional a

Internet (56 kbps) arreu del territori.

El Govern de la Generalitat ho ha considerat des d’un bon principi com a insuficient, però no

compta amb competències en aquest aspecte, raó per la qual va decidir millorar aquests

serveis a la ciutadania a través de la inversió de la pròpia Generalitat.

L’any 2006 es va endegar el pla Catalunya Connecta amb l’objectiu d’ampliar, abans de

final de 2010, els serveis de telecomunicacions garantits a la ciutadania. Així, el nou pla

pretén dotar de cobertura de telefonia fixa, Internet de Banda Ampla i telefonia mòbil als

polígons industrials. A més d’aquests serveis, als nuclis de població a partir de 50 habitants,

se li afegeix la cobertura de TDT.


51

Catalunya Connecta consta de diverses fases. La primera consisteix en una anàlisi inicial de

les cobertures dels diferents serveis arreu de Catalunya, així com de les possibles solucions

on es detectin mancances.

Seguidament, cal assegurar la disponibilitat d’infraestructures de telecomunicacions a tot el

territori català a partir de dos possibles accions: compartició i construcció (projecte

Radiocom). La primera consisteix en compartir les infraestructures ja existents negociant

amb els propietaris, adequar-les i, si cal, afegir nous serveis electrònics. Si no existeixen les

infraestructures al territori o no es poden compartir, se’n construeixen de noves a partir del

projecte Radiocom, finançat pel pla Catalunya Connecta.

Un cop garantida la disponibilitat d’infraestructures arreu, s’endeguen els projectes de

prestació de serveis d’Internet, telefonia mòbil i TDT des d’aquestes infraestructures en

l’àmbit rural: Banda Ampla Rural (BAR), Telefonia Mòbil Rural (TMR) i TDT Rural (TDTR).

- El projecte BAR pretén afegir la banda ampla al servei universal, portant la cobertura

d’Internet de banda ampla allà on no arriba l’ADSL dels operadors privats (amb el

finançament de la Generalitat). Com a mínim, tots els nuclis de població de més de 50

habitants i tots els polígons industrials de Catalunya n’han de poder gaudir abans de

finals del 2010. Es calcula que, per aquelles dates, 3.134 nuclis (97,8% del territori) i

6.726.815 habitants (98,3%) tindran accés a la BAR.

- El projecte TMR vol afegir la telefonia mòbil 112 (cobertura d’almenys un operador) al

servei universal, al mateix nivell que la telefonia fixa, i portar la cobertura d’aquest servei

a les poblacions a partir de 50 habitants i als polígons industrials abans de finals del

2010. Per aconseguir-ho, la Generalitat ha signat convenis amb els diferents operadors

de telefonia mòbil per a l’extensió de les seves cobertures que afecten a més de

230.000 habitants a través de més de 600 actuacions entre comparticions i noves

infraestructures. L’administració catalana també ha mediat entre l’operador

d’infraestructures Abertis i els diferents operadors de serveis de telefonia mòbil, facilitant

la firma de convenis que impliquen 120 actuacions més d’ampliació de cobertura.

- El projecte TDTR vol afegir la TDT al servei universal, portant la cobertura d’aquest

servei abans de final del 2010 a totes les poblacions a partir de 50 habitants,

independentment de si rebien o no la televisió analògica, i a tots aquells nuclis de


52

població que rebien el senyal de televisió analògica en bones condicions. Més de 200

nous repetidors formaran part d’aquest projecte TDTR.

Finalment, cal destacar l’esforç del pla Catalunya Connecta per arribar a la ciutadania,

empreses i administracions. S’ha posat a la seva disposició un web amb informació sobre el

desplegament del pla, un web específic de la TDT i cercadors web de les cobertures dels

serveis de comunicacions radioelèctriques (banda ampla i de telefonia mòbil 112 com a

mínim d’un operador) als nuclis de població i als polígons industrials de Catalunya, així com

les cobertures i planificació del desplegament de la TDT als nuclis de població.

Telefonia Mòbil

Dins de l’àmbit de les infraestructures de comunicacions mòbils, la Secretaria de

Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), a través del Centre de

Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), està desenvolupant el projecte

Governança Radioelèctrica.

Aquest projecte té l’objectiu principal de coordinar les polítiques de la Generalitat en matèria

de comunicacions electròniques i medi ambient. Així, es pretén millorar l’accés a les xarxes

de comunicacions sense fil a la ciutadania, fomentant-ne el desplegament ordenat,

sostenible i respectuós amb les persones i amb el medi ambient. Alhora, es vol que la

ciutadania i les administracions públiques obtinguin el màxim profit de la societat de la

informació.

La Governança Radioelèctrica s’estructura en 5 eixos: impuls, regulació, planificació, control

i informació.

Pel que fa a l’impuls , es pretén el desplegament ordenat d’infraestructures de

radiocomunicació per tal de millorar l’accés de les persones i les seves activitats

socioeconòmiques a les comunicacions sense fils.

En aquest sentit el pla Catalunya Connecta i els convenis de col·laboració entre la

Generalitat i els operadors de comunicacions mòbils són el màxim exponent de la sinergia

aconseguida per tal de fer arribar la telefonia mòbil a la major part del territori.


53

En quant a la regulació , val a dir que la normativa ambiental catalana és més restrictiva

que la recomanació europea en aquest sentit. A Catalunya, el Decret 148/2001 estableix els

següents valors de camp electromagnètic màxim permès (menors als de la recomanació de

la Comissió Internacional per a la Protecció de les Radiacions No Ionitzants, que fixa els

llindars de protecció per a l’exposició a la radiació):

Taula 21: Valors del camp electromagnètic

Freqüència Europa Catalunya

900 MHz 41,19 27,46

1800 MHz 58,25 38,83

2-300 GHz 61,4 41,19

Unitats: Camp elèctric (en V/m)

En la planificació , destaquen diversos convenis de col·laboració signats amb els diferents

operadors de telefonia mòbil, així com els Plans Urbanístics, els POUM (Plans

d’Organització Urbanística general dels Municipis), els PEIT (Plans Especials Urbanístics

referits a Telecomunicacions) i, en l’àmbit no urbà, el POAIR (Pla d’Ordenació Ambiental

d’Infraestructures de Radiocomunicació).

En l’àmbit del control , l’objectiu és inventariar, monitoritzar i avaluar els camps

electromagnètics (CEM) generats per les estacions de radiocomunicació.

En aquest sentit, les EACs (Entitats Ambientals de Control) s’encarreguen de la realització

del control inicial establert a la normativa ambiental catalana pel qual les empreses

propietàries d’instal·lacions de radiocomunicació demostren el compliment amb la normativa

medi ambiental catalana quan la instal·lació ja està en funcionament.

La Generalitat de Catalunya també exerceix un control sobre aquestes instal·lacions

mitjançant un sistema de monitorització i inventari que es divideix en tres sub-eixos i

constitueix l’eix de control de la Governança Radioelèctrica, liderat per la STSI i executat pel

CTTI en forma de tres sub-projectes:

a) SMRF

b) Sistema de Monitorització Portàtil

c) Centre d’Integració i Anàlisi de Dades de l’Espai Radioelèctric a Catalunya (CIADER)


54

- El Sistema de Monitorització de Radiofreqüència (SMRF) permet monitoritzar, de forma

permanent (les 24 hores del dia, tots els dies de l’any), la radiació electromagnètica que

emeten les estacions base (antenes) de telefonia mòbil per tal d’observar objectivament

la qualitat ambiental i donar confiança a la ciutadania.

El sistema es composa d’una sonda que, cada mig segon, realitza una mesura dels

nivells de camp electromagnètic i fa una mitjana amb els valors recopilats durant els

darrers 6 minuts. Cada mitja hora, memoritza el valor més alt de les mitjanes i els

transmet diàriament al centre de control. Si alguna d’aquestes xifres iguala o supera el

llindar establert a la normativa de la Generalitat, l’equip envia instantàniament una alerta

al centre de control. Aquest centre mostra gràficament els valors mitjos i màxims del

període que se li demani.

Durant tot l’any 2010, l’STSI instal·larà 72 noves sondes de control arreu del territori

català. Aquestes s’afegiran a les 142 ja existents, 84 de les quals van ser instal·lades en

una primera fase (2004-2007) i 58, en una segona etapa (2008). Així, en total es

disposarà d’una xarxa de mesura d’emissions de les antenes de telefonia mòbil amb 214

equips distribuïts per Catalunya.

- El Sistema de Monitorització Portàtil (SMP) consisteix en establir mecanismes i

procediments que permetin que un ens local pugui transferir dades obtingudes per una

sonda portàtil de camp electromagnètic a una base de dades (CIADER) centralitzada pel

CTTI.

Per tant, els ajuntaments podran fer una mesura ràpida i senzilla mitjançant la sonda

portàtil al domicili del ciutadà que ho hagi sol·licitat. Posteriorment, el tècnic municipal la

connectarà a un programari que enviarà les dades capturades i la posició geogràfica de

la mesura al CIADER.

- El Centre d’Integració i Anàlisi de Dades de l’Espai Radioelèctric a Catalunya (CIADER)

recopila totes les dades relatives a l’inventari d’infraestructures i a les mesures de CEM

de certificació, de revisió, d’inspecció..., constituint una base de dades de totes les

mesures recollides pels sistemes de monitorització.


55

El cinquè eix del projecte Governança Radiolèctrica fa referència a la informació . La

Generalitat disposa de diversos cercadors que donen informació al ciutadà sobre les

cobertures i la disponibilitat de serveis i les dades de les mesures recollides.

De la mateixa manera i en un exercici de transparència, la informació relativa a les mesures

de camp electromagnètic recollides pels sistema de control SMRF son posades a disposició

de la ciutadania mitjançant la pàgina web:

http://www15.gencat.net/pres_mratm/AppJava/

En aquest sentit, els ajuntaments que tenen una sonda SMRF instal·lada al seu terme

municipal reben puntualment un informe mensual que registra les mesures dels últims 30

dies.

D’altra banda, en quant a telefonia mòbil, també s’està duent a terme el projecte Ciutats 3G.

Aquest consisteix en l’extensió de comunicacions mòbils a les zones urbanes.

Els objectius del pla són diversos. Principalment, es pretén posar en marxa una guia de

bones pràctiques i un desplegament ordenat de les infraestructures mòbils de tercera

generació (UMTS/HSPA) a les ciutats catalanes per oferir una cobertura integral a l’interior

d’edificis.

A l’inici, el pla es posa a prova a través del projecte GECODIT (metodologia per a la

generació de consens social), realitzant-se una prova pilot a 16 municipis de diverses

dimensions, on també es desplegaran serveis 3G. A través del projecte GECODIT, es

desenvolupen processos de generació de consens social pel desplegament de les

infraestructures de telefonia mòbil entre ciutadania, operadors i administració local que

garanteixi un desplegament ordenat de les infraestructures de telecomunicacions en l’entorn

urbà que sigui acceptat per totes les parts. Després, aquest projecte es farà extensiu a totes

les ciutats que hi vulguin participar, implicant els diferents actors i administracions per tal de

dur a terme el desplegament de la manera més ordenada possible i adient tecnològicament.

Els ajuntaments dels municipis implicats podran desenvolupar serveis i aplicacions de

telefonia 3G, que permetrà als seus ciutadans i ciutadanes l’accés a la societat del

coneixement en un entorn de mobilitat. Així, aquests habitants podran gaudir de manera

efectiva del conjunt de prestacions vinculades a la telefonia mòbil de banda ampla i dels


56

avantatges d’aquesta tecnologia en l’àmbit públic (relacions de la ciutadania amb

l’administració) com en el privat.

Xarxes

A mig i llarg termini, la vocació de l’administració és que tot el territori disposi de

connectivitat de fibra òptica (ja sigui privada o pública). Aquestes xarxes de nova generació

permetran desenvolupar projectes estratègics (com les anelles sectorials) i són clau pel

desplegament de la 4G de mòbils, que garantirà la futura banda ampla mòbil.

Per articular aquest desplegament de fibra òptica, l’any 2009 es va adoptar un Acord de

Govern de Mesures per a l’Extensió d’Infraestructures de Telecomunicacions, el MEITel. Els

seus objectius són crear i mantenir un cens d’infraestructures de telecomunicacions i

incorporar-hi la planificació de futures obres públiques susceptibles d’integrar aquest tipus

d’infraestructures, definir i aprovar les instruccions tècniques per tal que les promotores

puguin incorporar les telecomunicacions en les seves actuacions i definir els procediments

que han de fer possible l’aplicació d’aquest Acord, amb les particularitats de cada tipus

d’obra pública.

El Pacte Nacional d’Infraestructures (PNI), que té com a objectiu planificar l’execució

d’actuacions prioritàries en infraestructures per donar servei a una població prevista de 8

milions de persones l’any 2020, també contempla el desplegament de les xarxes de nova

generació. Concretament, estipula que com a mínim, aquestes xarxes s’hauran d’implantar

en els grans nuclis de població i fer-ho en col·laboració amb els sectors econòmics i

professionals afectats, tenint en compte la normativa.

El projecte Xarxa Oberta vol impulsar les TIC com a motor de desenvolupament de la

innovació i l’economia del coneixement i té una doble finalitat.

D’una banda, busca la vertebració territorial de les xarxes de fibra òptica, de manera que el

seu desplegament arribi a tots els municipis i edificis de serveis públics. Així, es construirà o

s’explotarà una xarxa de comunicacions electròniques de gran amplada de banda que

connectarà les seus corporatives de la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya amb fibra

òptica, cosa que permetrà disminuir costos de connexió. Alhora, l’excedent de capacitat de

la xarxa permetrà facilitar connectivitat per al mercat majorista.


57

D’altra banda, el projecte pretén millorar la prestació de serveis avançats de comunicacions

electròniques a les administracions públiques i posar en marxa projectes que requereixen

gran capacitat de banda ampla: diagnòstic mèdic a distància, recepta electrònica o

declaracions judicials per videoconferència.

Pel que fa a l’abast del desplegament de la xarxa, aquest és tot Catalunya i, concretament,

es vol aconseguir que tots els 946 municipis catalans disposin de connexió per a les seus

de la Generalitat i un punt de connexió per a l’ajuntament.

Els avantatges que suposa són la millora de la qualitat de servei, la creació de nous serveis

avançats i la disponibilitat, al final del període de la concessió, d’una xarxa pròpia plenament

amortitzada, escalable i amb capacitat per poder suportar tots els serveis corporatius de les

Administracions Públiques de Catalunya.

La iniciativa de la Banda Ampla Industrial, promoguda per la Secretaria de

Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), sorgeix a partir de dos compromisos

bàsics del Pla Nacional de les Infraestructures (capítols XIV i XV): potenciar l’arribada de la

banda ampla als polígons industrials i crear anelles de fibra òptica sectorial com a mesura

de millora de la competitivitat de les empreses, l’eficiència de les administracions, la qualitat

de vida dels ciutadans i ciutadanes i la cohesió social.

D’aquesta manera, la iniciativa té dues línies d’actuació: els polígons industrials i les anelles

sectorials.

En el primer cas, l’objectiu és solucionar el dèficit de telecomunicacions que molts polígons

pateixen (cal considerar que molts operadors no tenen interès en desplegar xarxa en

aquestes zones i només atenen projectes econòmicament rendibles) i equilibrar

territorialment el pes del teixit industrial català.

A curt-mitjà termini, es preveu promoure la connectivitat mitjançant fibra òptica a uns 42

polígons industrials8. Aquests seran seleccionats a partir del cens disponible (1.769 polígons

arreu de Catalunya segons la base de dades geospacial elaborada per l’STSI l’any 2007) i

tenint en compte diversos criteris: actuació en polígons on no hi ha competència de serveis,

8Pacte Nacional d’Infraestructures, pàgina 244 � http://www.gencat.cat/especial/pni/pdf/pni.pdf


58

repartiment territorial equilibrat, potenciació de les zones de la segona corona

metropolitana, entre d’altres.

Actualment, ja hi ha diversos polígons que s’han beneficiat del projecte. De cara a finals del

2010, la fita és arribar a desplegar, per iniciativa público-privada, la xarxa de fibra òptica a

un total de 34 polígons industrials.

En el cas de les anelles sectorials, estan destinades a fomentar la competitivitat de

determinats sectors d’activitat econòmica mitjançant l’aplicació de recursos TIC avançats.

La connectivitat a través de fibra òptica permetrà l’accés a serveis de molt valor afegit a

través de la xarxa: supercomputació, seguretat, emmagatzematge de grans volums

d’informació, etc.

Durant l’any 2007, ja es van dur a terme dues proves pilot: l’anella industrial (per promoure

la competitivitat del sector català de l’automoció) i la cultural (per intensificar l’ús de recursos

TIC com a instrument de difusió de la producció cultural).

Per al període 2007-2013 s’amplien les actuacions a dur a terme, de manera que

s’incrementin els serveis oferts i el nombre d’agents de les anelles cultural i industrial, així

com es volen posar en funcionament noves anelles sectorials com la logística, audiovisual,

sanitària i científica.


59

5.2. Cens de cobertura dels serveis de comunicació a Catalunya

5.2.1. Introducció al cens de cobertura dels servei s de comunicacions

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), a través de la

Direcció General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, realitza i manté

actualitzat un cens de la cobertura dels serveis de comunicacions electròniques a

Catalunya.

Aquest cens inclou els serveis de comunicacions més rellevants per a l’accés dels ciutadans

i ciutadanes a la Societat de la Informació. En aquest annex a l’informe sobre “L’adopció de

les TIC a l’administració local de Catalunya” s’inclouen les dades del cens de cobertura, a

desembre de 2009, dels serveis de comunicacions següents: banda ampla, senyal de

televisió digital terrestre (TDT) i senyal del servei d’emergències 112.

La unitat més petita d’aquest cens és el nucli de població. A l’hora d’analitzar la cobertura

dels diferents serveis de comunicacions es tenen en compte els 946 municipis de Catalunya

i les 3.219 entitats de població o nuclis de població existents. Queden fora d’aquest cens les

unitats poblacionals de les “zones disseminades”9.

El cens de cobertura mesura quin percentatge del nucli de població queda cobert pels

diferents serveis de comunicacions analitzats. A fi i efecte de classificar els nuclis de

població segons el grau de cobertura que tenen, s’han establert 3 nivells de cobertura. Es

considera “cobert” quan més del 80% del nucli de població té cobertura d’aquest servei,

“cobert parcialment” quan el percentatge de cobertura al nucli es troba entre el 50% i el

80%, i “no cobert” quan la cobertura és inferior al 50% del nucli de població.

A la taula A-1 es pot consultar el total i el percentatge de població catalana que disposa de

cobertura dels diferents serveis de comunicacions analitzats (BA: Banda Ampla; TDT-TVC1:

senyal de TDT del primer canal múltiple de TVC; TM112: servei d’urgències per mòbil).

Taula A-1: Habitants amb cobertura dels serveis de comunicacions 2009. Segons Cens 2006.

9 http://www.idescat.net/cat/territori/codis/


60

Població coberta

Població coberta parcialment

Població no coberta

BA 6.938.004 99,4% 33.251 0,5% 10.391 0,1% TDT-TVC1 6.940.063 99,4% -- -- 41.583 0,6% TM112 6.974.098 99,9% -- -- 7.548 0,1% Font: STSI i FOBSIC

5.2.2. Taules de cobertura per comarca

A continuació es pot consultar, al detall, el grau de cobertura dels diferents serveis de

comunicacions a les 41 comarques de Catalunya. Per a cada servei es presenten dues

taules: la taula de cobertura de població i la taula de cobertura de nuclis de població.

Cobertura de població:

Aquestes taules mostren el percentatge de població de la comarca que disposa de

cobertura del servei analitzat, segons els 3 graus de cobertura. Així, per a la cobertura de

banda ampla a la comarca de l’Alt Camp s’obtenen les dades següents:

Comarca Població

200610 Cobert % població

coberta Cobert

parcialment % població

coberta parcial. No

cobert % població no coberta

Alt Camp 38.663 38.353 99,2% 265 0,7% 45 0,1%

A l’hora d’interpretar aquests resultats es pot afirmar que el 99,2% de la població de l’Alt

Camp queda coberta pel servei de banda ampla i el 0,7% queda coberta parcialment. En

contraposició, el 0,1% de la població no té cobertura (quan la cobertura és inferior al 50%

del nucli de població).

Cobertura per nuclis de població:

Aquestes taules mostren, per comarca, el percentatge de nuclis que queden coberts pel

servei analitzat. Així, a l’hora d’interpretar les dades de cobertura de banda ampla per nuclis

de població a la comarca de l’Alt Camp s’observen els següents resultats:

10 Dades del cens de 2006 de l’Idescat


61

Comarca Total

nuclis 11 Cobert % nuclis coberts

Cobert parcialment

% nuclis coberts parcial.

No cobert

% nuclis no coberts

Alt Camp 79 70 88,6% 5 6,3% 4 5,1% El 88,6% dels nuclis de població de la comarca es consideren coberts (més del 80% del

nucli té cobertura del servei), el 6,3% dels nuclis de població tenen cobertura parcial (el

percentatge de cobertura es troba entre el 50% i el 80%) i el 5,1% dels nuclis tenen una

cobertura inferior al 50%.

A continuació es troben tres grups de taules que fan referència a la cobertura del servei de

banda ampla (taules A-2 i A-3), cobertura de TDT-TVC1 (taules A-4 i A-5) i cobertura del

senyal de telefonia mòbil d’emergències 112 (taules A-6 i A-7).

Cobertura del servei de banda ampla

A les taules A-2 i A-3 es poden consultar les dades de banda ampla, basades en la

cobertura dels serveis ADSL i WiMAX, de totes les comarques de Catalunya.

Els nuclis amb cobertura d'Internet a través de tecnologia sense fils WiMAX, en disposen en

el marc del Projecte Banda Ampla Rural que porta a terme la Generalitat de Catalunya per

tal de dotar de connexió a Internet a tota la ciutadania.

Cobertura del servei de televisió digital terrestre

Les taules A-4 i A-5 ofereixen la cobertura del servei de TDT (Televisió Digital Terrestre) de

TVC1.

Com en el cas anterior, les taules de cobertura de TDT-TVC1 també ofereixen resultats a

nivell de nombre d’habitants i a nivell de nuclis de població amb accés al servei esmentat.

Cobertura del servei d’emergències a través del mòb il Les taules A-6 i A-7 mostren les cobertures per població i per nuclis de població del servei

d’emergències a través del mòbil. El telèfon 112, únic per a tot l’àmbit europeu i amb

resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza totes les trucades d’emergència: serveis

públics d’urgències sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de

protecció civil.

11 Dades del cens de 2006 de l’Idescat


62

El servei d’emergències 112 representa la cobertura GSM de com a mínim un dels tres

operadors (Movistar, Vodafone i Orange). La cobertura està representada a partir d’un nivell

outdoor, que correspon a un nivell d’exteriors, el qual en alguns casos no serà suficient per

accedir a l'interior d’habitatges.

A les taules s’indica cobert quan més del 80% del nucli de població té cobertura d’aquest

servei, i no cobert quan la cobertura és inferior al 80% del nucli de població.

La informació sobre els diferents serveis de cobertura que es publica és el resultat de

simulacions per ordinador i cal considerar-la com a orientativa.


63

Taula A-2. Cobertura de Banda Ampla per població

Comarca Població 2006 Cobert % Cobert

parcialment % No

Cobert % Alt Camp 38.663 38.353 99,2% 265 0,7% 45 0,1% Alt Empordà 119.572 119.154 99,7% 418 0,3% 0 0,0% Alt Penedès 90.502 89.810 99,2% 657 0,7% 35 0,0% Alt Urgell 19.479 18.867 96,9% 233 1,2% 379 1,9% Alta Ribagorça 3.950 3.789 95,9% 123 3,1% 38 1,0% Anoia 105.509 104.187 98,7% 1257 1,2% 65 0,1% Bages 166.739 165.236 99,1% 1086 0,7% 417 0,3% Baix Camp 167.172 166.928 99,9% 193 0,1% 51 0,0% Baix Ebre 68.567 67.963 99,1% 602 0,9% 2 0,0% Baix Empordà 118.861 117.403 98,8% 1060 0,9% 398 0,3% Baix Llobregat 764.195 758.543 99,3% 5009 0,7% 643 0,1% Baix Penedès 84.978 83.675 98,5% 1286 1,5% 17 0,0% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 34.306 95,2% 119 0,3% 1.602 4,4% Cerdanya 16.062 16.018 99,7% 0 0,0% 44 0,3% Conca de Barberà 19.869 18.874 95,0% 743 3,7% 252 1,3% Garraf 132.566 132.276 99,8% 255 0,2% 35 0,0% Garrigues 19.171 18.580 96,9% 0 0,0% 591 3,1% Garrotxa 47.366 46.940 99,1% 128 0,3% 298 0,6% Gironès 158.663 158.643 100,0% 20 0,0% 0 0,0% Maresme 400.316 399.050 99,7% 873 0,2% 393 0,1% Montsià 63.298 63.010 99,5% 176 0,3% 112 0,2% Noguera 36.197 34.663 95,8% 1102 3,0% 432 1,2% Osona 136.834 135.527 99,0% 1259 0,9% 48 0,0% Pallars Jussà 11.645 11.068 95,0% 207 1,8% 370 3,2% Pallars Sobirà 6.564 5.962 90,8% 145 2,2% 457 7,0% Pla de l’Estany 25.396 25.332 99,7% 64 0,3% 0 0,0% Pla d’Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 9.476 8.229 86,8% 293 3,1% 954 10,1% Ribera d’Ebre 21.997 21.492 97,7% 0 0,0% 505 2,3% Ripollès 24.035 23.735 98,8% 123 0,5% 177 0,7% Segarra 20.998 20.264 96,5% 342 1,6% 392 1,9% Segrià 177.332 176.995 99,8% 249 0,1% 88 0,0% Selva 141.090 138.563 98,2% 2037 1,4% 490 0,3% Solsonès 10.383 10.195 98,2% 117 1,1% 71 0,7% Tarragonès 220.760 218.741 99,1% 1969 0,9% 50 0,0% Terra Alta 12.643 11.508 91,0% 1128 8,9% 7 0,1% Urgell 34.049 32.939 96,7% 533 1,6% 577 1,7% Val d’Aran 9.482 9.339 98,5% 31 0,3% 112 1,2% Vallès Occidental 824.795 818.752 99,3% 6020 0,7% 23 0,0% Vallès Oriental 357.980 354.630 99,1% 3129 0,9% 221 0,1% Catalunya 6.981.646 6.938.004 99,4% 33.251 0,5% 10.391 0,1% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009.


64

Taula A-3. Cobertura de Banda Ampla per nuclis de p oblació

Comarca Total nuclis de població Cobert %

Cobert parcialment %

No Cobert %

Alt Camp 79 70 88,6% 5 6,3% 4 5,1% Alt Empordà 141 137 97,2% 4 2,8% 0 0,0% Alt Penedès 146 138 94,5% 6 4,1% 2 1,4% Alt Urgell 91 66 72,5% 5 5,5% 20 22,0% Alta Ribagorça 20 13 65,0% 2 10,0% 5 25,0% Anoia 109 99 90,8% 6 5,5% 4 3,7% Bages 137 112 81,8% 12 8,8% 13 9,5% Baix Camp 84 79 94,0% 2 2,4% 3 3,6% Baix Ebre 43 40 93,0% 2 4,7% 1 2,3% Baix Empordà 205 182 88,8% 18 8,8% 5 2,4% Baix Llobregat 163 155 95,1% 5 3,1% 3 1,8% Baix Penedès 82 76 92,7% 5 6,1% 1 1,2% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 49 41 83,7% 1 2,0% 7 14,3% Cerdanya 71 68 95,8% 0 0,0% 3 4,2% Conca de Barberà 53 32 60,4% 6 11,3% 15 28,3% Garraf 49 45 91,8% 2 4,1% 2 4,1% Garrigues 24 22 91,7% 0 0,0% 2 8,3% Garrotxa 46 40 87,0% 1 2,2% 5 10,9% Gironès 72 71 98,6% 1 1,4% 0 0,0% Maresme 176 164 93,2% 6 3,4% 6 3,4% Montsià 32 29 90,6% 1 3,1% 2 6,3% Noguera 92 77 83,7% 10 10,9% 5 5,4% Osona 80 70 87,5% 9 11,3% 1 1,3% Pallars Jussà 77 62 80,5% 4 5,2% 11 14,3% Pallars Sobirà 85 63 74,1% 5 5,9% 17 20,0% Pla de l’Estany 41 40 97,6% 1 2,4% 0 0,0% Pla d’Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 26 19 73,1% 3 11,5% 4 15,4% Ribera d’Ebre 21 17 81,0% 0 0,0% 4 19,0% Ripollès 47 38 80,9% 3 6,4% 6 12,8% Segarra 88 67 76,1% 7 8,0% 14 15,9% Segrià 58 56 96,6% 1 1,7% 1 1,7% Selva 116 94 81,0% 11 9,5% 11 9,5% Solsonès 17 12 70,6% 3 17,6% 2 11,8% Tarragonès 133 129 97,0% 2 1,5% 2 1,5% Terra Alta 13 11 84,6% 1 7,7% 1 7,7% Urgell 43 30 69,8% 5 11,6% 8 18,6% Val d’Aran 44 35 79,5% 1 2,3% 8 18,2% Vallès Occidental 133 126 94,7% 5 3,8% 2 1,5% Vallès Oriental 206 194 94,2% 8 3,9% 4 1,9% Catalunya 3.219 2.846 88,4% 169 5,3% 204 6,3% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009.


65

Taula A-4. Cobertura de TDT-TVC1 per població

Comarca Població

2006 Cobert % No

Cobert % Alt Camp 38.663 37.548 97,1% 1.115 2,9% Alt Empordà 119.572 117.315 98,1% 2.257 1,9% Alt Penedès 90.502 89.134 98,5% 1.368 1,5% Alt Urgell 19.479 18.987 97,5% 492 2,5% Alta Ribagorça 3.950 3.941 99,8% 9 0,2% Anoia 105.509 105.039 99,6% 470 0,4% Bages 166.739 165.235 99,1% 1.504 0,9% Baix Camp 167.172 166.627 99,7% 545 0,3% Baix Ebre 68.567 67.645 98,7% 922 1,3% Baix Empordà 118.861 116.462 98,0% 2.399 2,0% Baix Llobregat 764.195 763.876 100,0% 319 0,0% Baix Penedès 84.978 84.393 99,3% 585 0,7% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 34.639 96,1% 1.388 3,9% Cerdanya 16.062 15.977 99,5% 85 0,5% Conca de Barberà 19.869 18.774 94,5% 1.095 5,5% Garraf 132.566 131.907 99,5% 659 0,5% Garrigues 19.171 17.667 92,2% 1.504 7,8% Garrotxa 47.366 46.097 97,3% 1.269 2,7% Gironès 158.663 158.616 100,0% 47 0,0% Maresme 400.316 391.861 97,9% 8.455 2,1% Montsià 63.298 63.263 99,9% 35 0,1% Noguera 36.197 34.103 94,2% 2.094 5,8% Osona 136.834 135.740 99,2% 1.094 0,8% Pallars Jussà 11.645 11.501 98,8% 144 1,2% Pallars Sobirà 6.564 6.177 94,1% 387 5,9% Pla de l’Estany 25.396 25.332 99,7% 64 0,3% Pla d’Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% Priorat 9.476 7.230 76,3% 2.246 23,7% Ribera d’Ebre 21.997 21.997 100,0% 0 0,0% Ripollès 24.035 23.885 99,4% 150 0,6% Segarra 20.998 19.382 92,3% 1.616 7,7% Segrià 177.332 175.114 98,7% 2.218 1,3% Selva 141.090 140.072 99,3% 1.018 0,7% Solsonès 10.383 10.315 99,3% 68 0,7% Tarragonès 220.760 220.736 100,0% 24 0,0% Terra Alta 12.643 12.332 97,5% 311 2,5% Urgell 34.049 32.820 96,4% 1.229 3,6% Val d’Aran 9.482 9.439 99,5% 43 0,5% Vallès Occidental 824.795 822.631 99,7% 2.164 0,3% Vallès Oriental 357.980 357.789 99,9% 191 0,1% Catalunya 6.981.646 6.940.063 99,4% 41.583 0,6%

Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009.


66

Taula A-5. Cobertura de TDT-TVC1 per nuclis de pobl ació


No Cobert %

Alt Camp 79 69 87,3% 10 12,7% Alt Empordà 141 132 93,6% 9 6,4% Alt Penedès 146 134 91,8% 12 8,2% Alt Urgell 91 70 76,9% 21 23,1% Alta Ribagorça 20 18 90,0% 2 10,0% Anoia 109 101 92,7% 8 7,3% Bages 137 115 83,9% 22 16,1% Baix Camp 84 77 91,7% 7 8,3% Baix Ebre 43 39 90,7% 4 9,3% Baix Empordà 205 180 87,8% 25 12,2% Baix Llobregat 163 160 98,2% 3 1,8% Baix Penedès 82 77 93,9% 5 6,1% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% Berguedà 49 36 73,5% 13 26,5% Cerdanya 71 68 95,8% 3 4,2% Conca de Barberà 53 37 69,8% 16 30,2% Garraf 49 45 91,8% 4 8,2% Garrigues 24 20 83,3% 4 16,7% Garrotxa 46 41 89,1% 5 10,9% Gironès 72 70 97,2% 2 2,8% Maresme 176 163 92,6% 13 7,4% Montsià 32 31 96,9% 1 3,1% Noguera 92 76 82,6% 16 17,4% Osona 80 73 91,3% 7 8,8% Pallars Jussà 77 69 89,6% 8 10,4% Pallars Sobirà 85 70 82,4% 15 17,6% Pla de l’Estany 41 40 97,6% 1 2,4% Pla d’Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% Priorat 26 19 73,1% 7 26,9% Ribera d’Ebre 21 19 90,5% 2 9,5% Ripollès 47 43 91,5% 4 8,5% Segarra 88 57 64,8% 31 35,2% Segrià 58 57 98,3% 1 1,7% Selva 116 98 84,5% 18 15,5% Solsonès 17 15 88,2% 2 11,8% Tarragonès 133 132 99,2% 1 0,8% Terra Alta 13 12 92,3% 1 7,7% Urgell 43 35 81,4% 8 18,6% Val d’Aran 44 40 90,9% 4 9,1% Vallès Occidental 133 126 94,7% 7 5,3% Vallès Oriental 206 203 98,5% 3 1,5% Catalunya 3.219 2.894 89,9% 325 10,1%



67

Taula A-6. Cobertura de TM112 per població

Comarca Població

2006 Cobert % No

Cobert % Alt Camp 38.663 38.617 99,9% 46 0,1% Alt Empordà 119.572 119.102 99,6% 470 0,4% Alt Penedès 90.502 90.380 99,9% 122 0,1% Alt Urgell 19.479 19.283 99,0% 196 1,0% Alta Ribagorça 3.950 3.941 99,8% 9 0,2% Anoia 105.509 104.118 98,7% 1.391 1,3% Bages 166.739 166.323 99,8% 416 0,2% Baix Camp 167.172 167.066 99,9% 106 0,1% Baix Ebre 68.567 68.567 100,0% 0 0,0% Baix Empordà 118.861 118.747 99,9% 114 0,1% Baix Llobregat 764.195 763.635 99,9% 560 0,1% Baix Penedès 84.978 84.831 99,8% 147 0,2% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 35.820 99,4% 207 0,6% Cerdanya 16.062 15.978 99,5% 84 0,5% Conca de Barberà 19.869 19.627 98,8% 242 1,2% Garraf 132.566 132.045 99,6% 521 0,4% Garrigues 19.171 19.171 100,0% 0 0,0% Garrotxa 47.366 47.243 99,7% 123 0,3% Gironès 158.663 158.663 100,0% 0 0,0% Maresme 400.316 400.179 100,0% 137 0,0% Montsià 63.298 63.298 100,0% 0 0,0% Noguera 36.197 35.226 97,3% 971 2,7% Osona 136.834 136.834 100,0% 0 0,0% Pallars Jussà 11.645 11.535 99,1% 110 0,9% Pallars Sobirà 6.564 6.314 96,2% 250 3,8% Pla de l’Estany 25.396 25.396 100,0% 0 0,0% Pla d’Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% Priorat 9.476 9.436 99,6% 40 0,4% Ribera d’Ebre 21.997 21.997 100,0% 0 0,0% Ripollès 24.035 23.972 99,7% 63 0,3% Segarra 20.998 20.894 99,5% 104 0,5% Segrià 177.332 177.332 100,0% 0 0,0% Selva 141.090 140.924 99,9% 166 0,1% Solsonès 10.383 10.334 99,5% 49 0,5% Tarragonès 220.760 220.760 100,0% 0 0,0% Terra Alta 12.643 12.643 100,0% 0 0,0% Urgell 34.049 34.042 100,0% 7 0,0% Val d’Aran 9.482 9.477 99,9% 5 0,1% Vallès Occidental 824.795 824.294 99,9% 501 0,1% Vallès Oriental 357.980 357.589 99,9% 391 0,1%

Catalunya 6.981.646 6.974.098 99,9% 7.548 0,1%



68

Taula A-7. Cobertura de TM112 per nuclis de poblaci ó


No Cobert %

Alt Camp 79 77 97,5% 2 2,5% Alt Empordà 141 138 97,9% 3 2,1% Alt Penedès 146 142 97,3% 4 2,7% Alt Urgell 91 77 84,6% 14 15,4% Alta Ribagorça 20 18 90,0% 2 10,0% Anoia 109 104 95,4% 5 4,6% Bages 137 130 94,9% 7 5,1% Baix Camp 84 83 98,8% 1 1,2% Baix Ebre 43 43 100,0% 0 0,0% Baix Empordà 205 204 99,5% 1 0,5% Baix Llobregat 163 159 97,5% 4 2,5% Baix Penedès 82 79 96,3% 3 3,7% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% Berguedà 49 44 89,8% 5 10,2% Cerdanya 71 68 95,8% 3 4,2% Conca de Barberà 53 42 79,2% 11 20,8% Garraf 49 47 95,9% 2 4,1% Garrigues 24 24 100,0% 0 0,0% Garrotxa 46 42 91,3% 4 8,7% Gironès 72 72 100,0% 0 0,0% Maresme 176 174 98,9% 2 1,1% Montsià 32 32 100,0% 0 0,0% Noguera 92 86 93,5% 6 6,5% Osona 80 80 100,0% 0 0,0% Pallars Jussà 77 72 93,5% 5 6,5% Pallars Sobirà 85 75 88,2% 10 11,8% Pla de l’Estany 41 41 100,0% 0 0,0% Pla d’Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% Priorat 26 25 96,2% 1 3,8% Ribera d’Ebre 21 20 95,2% 1 4,8% Ripollès 47 44 93,6% 3 6,4% Segarra 88 84 95,5% 4 4,5% Segrià 58 58 100,0% 0 0,0% Selva 116 114 98,3% 2 1,7% Solsonès 17 16 94,1% 1 5,9% Tarragonès 133 133 100,0% 0 0,0% Terra Alta 13 13 100,0% 0 0,0% Urgell 43 42 97,7% 1 2,3% Val d’Aran 44 42 95,5% 2 4,5% Vallès Occidental 133 131 98,5% 2 1,5% Vallès Oriental 206 202 98,1% 4 1,9%

Catalunya 3.219 3.104 96,4% 115 3,6%



69

5.3. Bibliografia

Fonts consultades per a l’elaboració d’aquest estudi:

- Agència Catalana de Certificació (CATCert): <http://www.catcert.cat> - Ajuntament de Barcelona: <http://www.bcn.es> - Catalunya Connecta: <http://www.catalunyaconnecta.cat> - Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC): <http://www.aoc.cat> - Generalitat de Catalunya: <http://www.gencat.cat> Departament de Governació i Administracions Públiques, Direcció General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. - Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement. Publicacions digitals de Localret. Disponible a: <http://www.localret.cat/publicacions/guies> - Institut d’Estadística de Catalunya: <http://www.idescat.cat> - Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics - Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic - Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació - Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal - Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica - Ordenança reguladora de les activitats i instal·lacions de radiocomunicació Disponible a: <http://www.localret.cat/serveis/ambit-juridic/installacions-de-telefonia-mobil> - Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques: <http://www.pecap.org> - Punt TIC: <http://www.punttic.cat> - Societat de la Informació a Europa: Disponible a: <http://ec.europa.eu/information_society/index_es.htm> Informe “Smarter, Faster, Better eGovernment, 8th Benchmark Measurement. Cap Gemini, Rand Europe, IDC, Sogeti and DTI, novembre 2009. Disponible a: <http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmark_2009.pdf>


70

Informe “eGovernment Progress in EU27+. Reaping the benefits”. European Comission, setembre 2007. Disponible a: <http://www.csi.map.es/csi/pdf/egov_progress_in_EU27.pdf> Informe “Online availability of public services. How is Europe progressing? Web-based survey on electronic public services”. Cap Gemini Ernst & Young, gener de 2004. Disponible a: <http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2005/doc/highlights/whats_new/capgemini4.pdf> Informe “The user challenge benchmarking the supply of online public services”. 7th measurement. Cap Gemini, Setembre 2007. Disponible a: <http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmark_2007.pdf> - Viquipèdia (enciclopèdia lliure i col·laborativa): <http://www.ca.wikipedia.org>

Informe TIC al ens Locals 2009

Documents

Transcript of Informe TIC al ens Locals 2009