9 Iniciatives amb la mel:l’hidromel• PÀG. 14

• Influència del canvi climàtic a l’apicultura • PÀG. 18

• Supervivència dels ruscos en situacions límit • PÀG. 12

Revista dels

Apicultors de

Catalunya

preu: 3€

ABRIL2007

MIEL

Antibióticos(LC-Fluorescencia: LC-UV/VIS, Charm, LC-MS).

Tetraciclinas, Sulfonamidas y Estreptomicina.Límite detección: <10 μg/kg.LC-MS (0,1 - 10 μg/kg).

Cloranfenicol (GS - MS/MS, Charm)Límite detección: <0,2 μg/kg.

Análisis Multi-resíduosIncluye 70-120 pesticidas habitualmente usados en el

medio agrícola y en los tratamientos acaricidas de las colme-

nas.

Espectro de azúcares (LC)Glucosa, Fructosa, Sacarosa y Maltosa.

Análisis microbiológicosAerobios mesófilos, enterobacterias totales. Clostridium sulfito reductores. Mohos y levaduras.

Determinaciones físico-químicas contempladas en la Norma de Calidad de la Miel(Directiva 2001, 110/CE; Real Decreto 1049/03)Glucosa, Fructosa, Sacarosa, Humedad, Sólidos Insolu-

bles,Conductividad, Ácidos libres, HMF, Índice diastásico.

Metales y MineralesCu, Cd, Hg, Pb, Fe, Cr, Ni, Mn, Na, K, Ca, etc...

Análisis polínicos:Determinación del origen floral de las mieles.

Otros análisis comerciales:Color, pH, Cenizas, Actividad Agua.Enzimas (Invertasas, Prolina, Gli-

cerina, Diastasas).Metilantranilato, fenoles, naftale-

no.Nitrofuranos.Adulteraciones (C13).

CERASFísico - químicos.HidrocarburosAdulteraciones

POLEN, JALEA REAL Y PROPÓLEOSFícios - químicos.Microbiológicos.Información nutricional.

Análisis Agroalimentarios• Productos apícolas• Aguas• Pesticidas y antibióticos en alimentos

EQUIPAMIENTO• Cromatografía de gases• Cromatografía de gases asociada a espectro-metría

de masas/masas• Cromatografía líquida / fluorescencia• Cromatografía líquida / UV VIS• Cromatografía líquida / IR• Charm II Centelleo líquido• Espectrometría de Absorción atómica• Espectofotometría UV / VIS• Cromatografía de intercambio iónico• Refractometría

* Laboratorio Agrario autorizado por la Junta de Andalucía (registro A-130)* Laboratorio de Salud Pública autorizado por la Junta de Andalucía (registro A-100/I)* Laboratorio cumpliendo norma UNE ISO 9001* Apinevada está presente en 168 empresas envasadoras de miel en cinco países

Camino Forestal, s/nTel.: 958 77 11 31 - Fax: 958 77

11 9618420 LANJARÓN (GRANADA)

www.apinevada.com

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

3

T ornem a ser, una vegada més, entre vo-

saltres aprofitant la tan esperada vingu-

da de la primavera.

Un cop més hem de tornar a fer de la nostra

professió un art per poder-ne viure.

La sequera tan important que ens afecta fa

que les nostres abelles no produiran el què

en una primavera normal podrien assolir.

Pel que fa a la propera campanya, els vostres

companys i responsables de les Associacions

d´Apicultors i de la Cooperativa, Tarragonina

ens hem compromès a fer els primers passos

per al projecte sobre la mel d´apicultors cata-

lans, que en certa manera serà el primer se-

gell de distinció de qualitat que podem arri-

bar a aconseguir.

Per això, el dia 31 de març, farem una prime-

ra presentació del projecte amb les idees bà-

siques del que pot arribar a ser aquest pro-

jecte, i analitzarem quins avantatges podem

tenir i amb quins inconvenients ens podem

topar al llarg del camí.

És per això que necessitem la vostra partici-

pació en aquesta jornada, perquè ens doneu

el màxim suport possible i saber la gent amb

que es pot comptar, per tirar endavant la

identificació de la nostra mel.

Sense més m´acomidado de vosaltres fins el

dia 31 de març a Fonolleres.

Salut

Antoni Aresté

SUMARI EDITORIAL

• OPINIÓ: El canvi climàtic - Joaquim M. Nubiola• SABIES QUE... (4). • A FONS: Cal tenir moltacura amb l’ús del fumador - Redacció (6).•NOTICIES DEL SECTOR (7).• LLIBRES - WEBS (23).• PLANTES MEL·LIFERES: L’Ametller - JaumeCambra (24). • PASSATEMPS: Sant del cavall •COMIC: D’abelles i formigues - Àlvar Noguera •RECEPTES (26).

Revista dels

d'Apicultors de

Catalunya

Coordinador:Joaquim Ma. Nubiola

Han col·laborat enaquest número:Antoni Aresté, JoaquimMa. Nubiola, Àlec Forss-man, Esteve Massaguer,Antonio Gómez Pajuelo,Rodrigo Aliod, Joana Rull,Jaume Cambra, Joan M.Llorens.

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola,Alec Forssmann

Fotografia portada: Alec Forssmann

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comuni-cacióAv. Francesc Cambó, 146è A, 08003 BarcelonaTel. 93 268 71 28Fax 93 268 48 93, e-mailed.laterra@agronet.org

Impressió:El Tinter

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral

ALTRES SECCIONS

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APICOLES

Apicultors Gironins

Torres i Bages, 3.17720 Maçanet de CabrenysTel. 972 544088A/e: brescador@mixmail.com

Apicultors Lleidatans

Barri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420184A/e: apicolabonet@hotmail.com

Associació d´Apicultors deBarcelona: Edifici antiga escola de St FeliuCtra. De Castellar, 1508211 Sant Feliu del Racó - Castellardel VallèsTel. I Fax 93 714 80 48l A/e: asapibar@suport.org

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran núm. 1. 08506 Calldetenes Tel. 93 886 62 34

Cooperativa Apícola Tarragonina

Pol.Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 49 02 18A/e: apicolatarraco@vodafone.es

Unió de Pagesos.

Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 93 268 09 00A/e: apicola@uniopagesos.org

PERSPECTIVESInfluència del canvi climàtic enl'apicultura / 18El canvi climàtic i les seves conseqüències és un dels te-mes estrella de l´actualitat. Per parlar del tema i centrar-loen aspectes concrets que condicionen l´apicultura, hemdemanat el parer d´experts. Us convidem a llegir el repor-tatge de l´Alec Forssmann a la secció Perspectives.

ENTREVISTAÀlvar Noguera, apicultor iproductor d´hidromel / 14Poca gent, si més no en les nostres latituds, coneix l hidromel,una de les primeres begudes alcohòliques consumides per l'ho-me. Un apicultor empordanès, l Àlvar Noguera, persona molt lli-gada pels seus orígens al món del vi, en produeix. Hem volgutconèixer com ho fa i quina sortida té.

INFORMESupervivència dels ruscos ensituacions límit (I) / 12Antonio Gómez Pajuelo ha actualitzat l´informe sobre lesnecessitats dels ruscos en condicions límit. Publiquem enaquesta edició la primera part.

4

OPINIÓ

SABIES QUE...

Fa ja temps que elsapicultors - sobretot els professionals-han pres conscièn-cia de la dificultatcada vegada méscreixent de viure del'apicultura, siguiper la competènciadeslleial que fan alsector alguns impor-

tadors de mels de tercers països, sigui perles malalties cada vegada més virulentes iels elevats costos dels tractaments, sigui perles males collites d'aquestes darreres anya-des, etcètera.Però, ara també és el moment de co-mençar-nos a preocupar per un altre pro-blema que s´afegeix als ja existents. Em re-fereixo al canvi climàtic i les repercussionsque pot tenir i que, ben segur tindrà per al'apicultura del nostre país, Catalunya.Encara hi ha persones que s'entesten en novoler veure en les emissions de CO2 un delsprincipals motius d'aquest canvi, quan totapunta que n´és responsable en bona part.No seré jo qui digui quins són els possiblesremeis per aquest problema, però vull expo-sar que, al meu entendre, hi hauran conse-qüències molt greus, sobretot l´augment de

JOAQUIM MA. NUBIOLA

•Karl Ritter von Frisch va néixer aViena el 20 de novembre de 1886 i

va morir a Municel 12 de juny de1982. En aques-tes dues ciutatsva estudiar zoo-logia, aconse-guint el docto-rat el 1910 aViena.

El 1921 va anar a l´Universitat deRostock com a professor i directorde la facultat de zoologia. El 1923es va traslladar a Breslau i el 1925va retornar amb el seu professor Ri-chard Hertwig a Munic. Amb l´aju-da de la Fundació Rockefeller va su-

pervisar el nou edifici de l´institutzoològic que s´estava construint.Desprès de la destrucció de l´Institutdurant la Segona Guerra mundial,va anar a la Universitat de Graz(Àustria) el 1946, però va tornar aMunic el 1950, després que obris-sin l´institut de nou. Va ser profes-sor emèrit des de 1958 i va conti-nuar amb els seus estudis científics.

El 1919 va començar a estudiar lesabelles, i va demostrar que si s´en-trenaven podien diferenciar entrediferents gustos i olors, i que elsentit de l´olfacte era similar al delshumans. En canvi el del gust és di-ferent.

Va poder demostrar que mit-jançant determinats moviments

que anomenem dansa de les abe-lles i el moviment vibratori de l´ab-domen, les abelles exploradoresinformen a la resta de la colònia onsón les fonts d´aliment, en quinadirecció estan i la distància a quèes troben. El 1949 també va poderdemostrar, utilitzant la llum polarit-zada, que les abelles utilitzen el solcom a compàs per a orientar.

Les seves aportacions a l´apiculturavaren ser enormes. Gràcies als des-cobriments que va fer es coneix elrang d´acció de l´especie Apismel·lifera.

Se li va atorgar el Premi Nobel deFisiologia i Medicina el 1973, queva compartir amb Konrad Lorenz iNikolaas Tinbergen

la temperatura. Es calcula que cada dècadaaugmentarà en 0,4ºC l'hivern i 0,7º l'èpocaestival, el que fa que a final del segle actualhi hauran temperatures superiors a les ac-tuals entre 5ºC a 7ºC l'estiu i entre 3ºC i4ºC l'hivern. Les pluges disminuiran considerablementtant a la primaveracom a l'estiu, ambuna pèrdua del20% de l'aigua dis-ponible a final delsegle actual.Tot l'abans esmen-tat comportarà quehi hagin incendis fo-restals amb més fre-qüència i molt mésperillosos, perquè lasequedat dels vege-tals n´elevarà la capacitat de combustió.Conseqüentment el sòl es tornarà més àrid,desertitzant-se el sud de la Península Ibèricai es produirà al mateix temps un ràpid em-pobriment de la vegetació del litoral i delsarbres de fulla caduca. D'altra banda, hihaurà una reducció considerable de lesespècies animals autòctones i al mateixtemps arribaran altres espècies invasores iaugmentarà la virulència dels paràsits i les

plagues i malalties de les espècies forestals.S'alteraran els hàbits de les aus migratòriescom ja s'ha pogut observar en l'actualitaten ocells que normalment nidificaven tantsols en el continent africà i actualment tam-bé ho fan a la Península. Imagineu-vos perun moment que els abellerols s'estableixin

els dotze mesos del'any en el territoripeninsular. La nostra abella norestarà aliena i enpatirà les conse-qüències en el seucicle biològic i el seucomportament. Si tenim en compteque el canvi climàticno es pot aturard'avui per demà,

hem de ser conscients que s'ha de posar fila l'agulla sense perdre temps, i mentre elspolítics de torn es tiren la pilota uns als al-tres, crec que els apicultors de Catalunyarepresentats pels presidents de les associa-cions catalanes hauríem de demanar ques'obri una línia d'estudi i investigació persaber com aquest canvi climàtic afectaràl'apicultura i, així, poder fer front en la me-sura del possible a aquest nou repte.

El canvi climàtic

Joaquim Ma.Nubiola L´augment de la

temperatura és una de lesconseqüències més greusdels canvis que s´esperen

si no es redueixen lesemissions de CO2 a

l´atmosfera

6

A FONS

La sequera fa extremar les mesures contra incendis

Cal tenir molta cura amb l´ús del fumador

Malgrat que la primaveraha arribat amb el fred i les

nevades més importants detot l´any, la sequera

continua afectant gairebétot el territori català. És per

això que s´han d´extremarles mesures de precaució

per evitar els incendisforestals.

tomòbil, etcètera).3. El fumador ha de portar sistema de

protecció que l'aïlli tèrmicament, perquan es deixi al terra així com reixetaal fons del fumador per evitar la sorti-da d'espurnes de foc.

4. Una vegada s'ha acabat la feina de lesarnes, no es pot tirar el contingut delfumador a terra. Es pot posar el tap alfumador o bé apagar-lo, amb aigua iemportar-s'ho.

5. Les restes de combustible del fumadorno es poden deixar en el lloc, s'han deretirar.

Els agents rurals i altres agents de l´autori-tat podran establir in situ mesures comple-mentàries per tal de millorar la seguretat,així com aturar les actuacions que s´estiguinduent a terme quan les condicions metere-ològiques així ho aconsellin.

És molt important manipular bé elfumador

1. En primer lloc, doncs, hem d´assegu-rar-nos que està ben tancat.

2. Cal mantenir-lo tan verticalment comes pugui quan no es fa servir.

3. Hem d´evitar la sortida de guspires perla boca de la fumera.

4. El fumador no l´hem de posar mai aterra. S´ha de dur en un bidó o galledade ferro.

5. Si posem fulles verdes a la boca del fu-mador evitarem cremar les abelles ievitarem que surtin guspires.

6. No es pot encendre en dies de ventfort ( vents superiors a 15 km/hora)

7. No s´abandonarà el lloc mentre hi hagiel fumador encès.

per evitar qualsevol perill d´incendi.

Autorització per a treballs apícolesDel 15 de març al 15 d´octubre, per encen-dre el fumador els apicultors han de pre-sentar una sol·licitud.Per obtenir-la, s´ha d´omplir el model desol·licitud i adreçar-lo a l´Ajuntament, queel farà arribar a l´oficina comarcal de MediAmbient, que és la que ha de donar, si s´es-cau, l´autorització. L´autorització per a l´utilització del fumadorestà signada pel Director General del mediNatural. Per tant, només és necessari fer una únicasol·licitud per utilitzar el fumador en les fei-nes apícoles.Malgrat que es tingui autorització, pot que-dar sense efecte en el cas que entrin en vi-gor les mesures extraordinàries pel risc d´in-cendis forestals, que disposa l´aricle 18 delDecret al qual hem fet referència.En canvi, l´autorització no es veurà afectadaper les restriccions imposades quan s´activael Pla Alfa en el nivell 2, excepte si l´apicul-tor rep una comunicació expressa de sus-pensió de l´autorització.

MesuresL´article 16 del Decret 64/1995, que regulales autoritzacions per fer foc indica tot unseguit de mesures que s´han de complir enles activitats relacionades amb l´apicultura.Són les que relacionem tot seguit.

1. Portar com a mínim 1 dipòsit d'aiguade 25 litres o un extintor tipus “A de16 bars de pressió i 9 kilograms”.

2. El foc del fumador s'encendrà dins delvehicle de transport (furgoneta, au-

Desgraciadament no són pas pocsels anys que hem de lamentaralgun que altre descuit per partde pagesos o ramaders que han

provocat incendis, que amb una micad´atenció s´haguessin pogut evitar.

El 15 de març va comença elperíode de restriccions per fer focLa Generalitat va posar en vigor el Decret64/1995, de 7 de març, pel qual s´estableixenles mesures sobre prevenció d´incendis per alperíode del 15 de març al 15 d´octubre.Això fa que, en els terrenys forestals siguino no poblats d´espècies arbòries i la franjade 500 metres que els envolta, estiguiprohibit:

a) Encendre foc per a qualsevol tipusd´activitat, sigui quina sigui la seva fina-litat. Entre les activitats prohibides ques´esmenten hi ha la de cremar rostolls,marges i restes d´aprofitaments fores-tals, agrícoles o de jardineria. També elfer foc per esbarjo, en àrees recreativesi d´acampada i fer foc per a activitatsrelacionades amb l´apicultura.

b) Llençar objectes encesosc) Abocar escombraries i restes vegetals i

industrials de qualsevol mena que pu-guin ser causa d´un inici de foc.

d) Llençar coets, globus, focs d´artifici oaltres artefactes que tinguin foc.

Com sempre, si cal fer algunes de les activi-tats especialment esmentades, el departa-ment de Medi Ambient i Habitatge pot do-nar l´autorització corresponent. Si l´admistració dóna el permís ho fa mar-cant el dia i l´hora en què s´haurà de fer lacrema i les mesures que s´han d´observar

l Un fumador al moment de ser carregat

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

7

NOTÍCIES DEL SECTOR

Fira apícola de Pastrana (Guadalajara)

Els dies 8 a 11 demarç es va celebrarla XXVI Fira Apícolade Pastrana, ambuna participació de

públic més minsa del què caliaesperar, potser era un reflexde l´interès que despertaaquest esdeveniment.En l'apartat comercial hi varenassistir les mateixes empresesde cada any, fora de dues fir-mes que no faltaven mai enaquesta fira. Sis empreses es-trangeres, Thomas (França),Apitrack (Argentina), Swienty(Dinamarca), Anel Standard(Grècia) i Honey Paradais (Fin-landia), de les quals les tres úl-times van reduir l'espai con-tractat a la mínima expressió,cosa que feia pensar que la se-va presència era de caire pura-ment testimonial, més degudaa un compromís, que a un in-terès comercial. Entre las del´Estat espanyol, cal esmentarentre d´altres, les ja tradicio-nals com ara, Mariano Escude-ro, Apícola Los Ribes, Indus-trias Domínguez, ApícolaJunedenca, Vida Apícola i po-ques més. Cada vegada esveuen més espais dedicats a lavenda al detall de mel, gelats,pastes de tota mena, cera pernetejar sabates,... semblant auna fira de productes regio-nals. Aprofitant l´espai de quedisposem, farem un resumd'algunes de les conferènciesprogramades.

La selecció d'abellestolerants a la varroa Aquesta exposició va anar acàrrec de Pilar de la Rua, doc-tora en Biologia, i investigado-ra de la Facultat de Veterinàriade la Universitat de Murcia.La conferenciant va fer un repàsdels principals problemes cau-sats per la varroa com són: ladisminució de la població, l´apa-rició de la loque, la resistència

als tractaments químics i els re-sidus que aquests deixen en elsproductes apícoles. Tot aixòporta a cercar tractamentsorgànics i, d'altra banda, abellesresistents a la varroa. Tot seguit parlà de les causesde dispersió del paràsit, senya-lant la deriva que es produeixsobretot en els extrems de lesfiles de ruscos, els mascles queentren en qualsevol família, lesmanipulacions de l'apicultor,la transhumància i la detecciótardana dels paràsits. Va feruna descripció del cicle biolò-gic de la varroa i va passar totseguit a parlar dels mecanis-mes de tolerància de les abe-lles. Originalment la varroa éraúnicament hoste de l’Apis ce-rana, i existia un equilibri entreaquesta i el paràsit degut al'acció continuada de mutila-ció de les potes de la varroaper part de les abelles. Aquestcomportament s'ha pogut tro-bar en una quantitat mínimade població d'Apis mel·lífera.S'ha pogut observar que hi hapoblacions d'àcars que tenenpoc èxit reproductiu, fet quepot ajudar a la tolerància i, fi-nalment, explicà les observa-cions fetes sobre el comporta-ment higiènic d'algunesfamílies d'abelles que quan lo-calitzen el paràsit, destapen lacel·la, el treuen, i la tornen atapar.

Estudis de selecciórealitzats fins araEs congela un tros de brescaamb poll, es torna al rusc idesprès s'estudia el temps quenecessiten per netejar-la.S'infecta artificialment lescel·les amb varroa i s'observala capacitat de neteja.S'ha fet un estudi sobre les di-verses poblacions de la penín-sula ibèrica, i s´ha arribat a laconclusió que les poblacionsdel nord i nord-est són més

semblants a les europees, i lesdel sud a les africanes. A partird'aquest fet cal estudiar quinessón més tolerants a la varroa.Com a conclusió cal dir ques´estan fent estudis per trobaralgun gen que actuï en el com-portament de neteja. Quan estrobi es buscaran reines ambaquesta característica i es re-produiran per fecundació artifi-cial per fixar aquest gen.Ens preguntem si aquests estu-dis poden influir, a la pràctica,en l'apicultura comercial, i noen la de grups d'estudi i expe-riments de laboratori.

Apicultura con futuro:monotorización remotade colmenas a traves delsonido, Aquesta conferència la va ferDavid Atauri Mezquida, pro-fessor de la Universitat Euro-pea de Madrid i Promotor deMiraQueBien*. Els estudis que està fent són lapresa de dades automàtica-ment i regular sense alterar lesabelles, ja que segons el con-ferenciant els estudis realitzatsfins ara s´han adreçat al soproduït per les abelles indivi-dualment, als quals va qualifi-car de curiosos i poc fiables, ien canvi no s'ha fet res ambels que es produeixen en el síde la família. La conclusió ésque encara no sabem la quan-titat d'informació que ens potaportar el so.

Continuà dient que cal estu-diar el so, com a subproductedel rusc (escalfament de lacria, evaporació etc.) i tambécom a instrument de comuni-cació (dansa de les abelles,cant de les reines, petició d'u-na abella perquè la netegin,etcètera.)Va explicar que utilitzen dife-rents seqüències de so per evi-tar interferències que produi-rien confusions i que el so potreflectir l'estat d'una famíliadurant tot l'any.El professor Atauri continuàexplicant que s'ha començatprenent 24 mostres de so aldia, els 365 dies de l'any i en45 ruscos, i va posar com aexemple les dades que ha re-collit del so en relació a l'en-trada de nèctar en diferentsmoments del dia, comprovantque es fa més intens des demig matí fins les 15 hores per,tot seguit, anar minvant finsles hores de la matinada.Va comentar que es podrà sa-ber quan una família està apunt d'eixamenar, si té pocaposta, o si la reina no pongens, etcètera, per acabardient que la seva idea és posaren el mercat un aparell ambuna sèrie de micròfons col·lo-cats en el interior dels ruscos, iel conjunt connectat a un mò-dem, que servint-se d'un telè-fon, enviï les dades a un ordi-nador des del qual es podràsaber si la reina pon, la quanti-

l Palau Ducal de Pastrana on s’ha celebrat la XXVI fira apícola

8

tat de posta, el grau d'infeccióde varroa, l´estimació de la colli-ta, la presència de malaltiesetcètera.Pensem que és cert que totcontrol a través dels mecanis-mes que el progrés posa al nos-tra abast, serà un pas endavant,però sempre que no oblidemque ha d'anar acompanyat d'uncontacte continuat amb les abe-lles i els seus fiblons, trepitjantdia rere dia moltes pedres propdels ruscos. Tornem a repetirque sincerament no sabem finsa quin punt tot l'abans exposatpodrà arribar a ser pràctic i, si lainversió econòmica realitzadaper un apicultor professionalserà rendible.

Suport al sector Apícolaen la Unió EuropeaAquest va ser el tema de laconferencia de Manuel Izquier-do García (president del grupde “Trabajo Miel de COPA-CO-GECA”)Va començar explicant el per-què de la necessitat dels ajuts al'apicultura europea, i va donarcom a motius:

a) Els costos de producció,motivats entre altres pelgas-oil, ja que els apicultorsno poden gaudir dels des-comptes en el cost d'a-quest producte, dels qualses beneficien altres col·lec-tius de professionals.

b) A l'augment de salaris.c) Als baixos nivells de pro-

ducció. d) Als acords internacionals

que faran desaparèixer l'a-ranzel del 17%

e) Preus de la mel. L'any 1997el preu era de 1,35 , en el2006 ha estat 1,34 . Elpreu que paguen els im-portadors espanyols per lamel forana és 1,12 (melsde les qualitats més baixesque hi ha en el mercat in-ternacional). El preu pagat

per la mel de l'Estat espan-yol l'any 2001, era 1,32 i l'any 2006 ha estat 1,60.

Tots aquests arguments fanarribar a la conclusió que senseajuts l'apicultura professional jahauria desaparegut. Cal tenir encompte que a la UE hi ha uncens de 593.168 apicultors delsquals, 17.956 són professionals(3,03% del total)Va esmentar les mobilitzacionsque van fer els apicultors desl'any 1994, que varen obligar apublicar el reglament 12.21 tresanys després i les darreres rei-vindicacions dels que van acon-seguir que l'any 2002 el pressu-post fos de 16,5 milions d'eurosi l'any 2005, 23 milions d'euros.En 9 anys els apicultors de l'Es-tat espanyol han rebut 78 mi-lions d´euros.El futur que preveu Izquierdoper al sector és el de una OCMúnica (apicultura, alcohol etílic icucs de seda) que se sumarà ales 21 OCM ja existents.Va continuar dient que lesavantatges que reportarà la in-clusió en una OCM seran que elsector apícola serà plenamentreconegut i que estarà dinsd'un únic instrument. Per con-tra hi hauran mesures horitzon-tals (normes per a tots iguals) ipèrdua d'interlocució directaamb la Comissió Europea. Hihaurà augment de pressupostmotivat per l'entrada de dosnous estats membres, Bulgària iRomania. De moment, està pre-vista una revisió per a l´any2010. La conclusió va ser quefins l'any 2013 es pot ser opti-mista, després es veu molt difícilel manteniment d'aquest siste-ma. L'única via que creu ambpossibilitats de futur és la via dedesenvolupament rural. Hihaurà menys diners a repartiramb grans diferencies entre Co-munitats AutònomesPel que fa a mesures agroam-

bientals, hi ha força treball feten moltes Comunitats Autòno-mes. Va defensar el et que s´in-clogués el sector apícola per laimportància de la pol·linització.Va recalcar que són de com-petència exclusiva de lesCC.AA. i que es poden dissen-yar conjuntament amb els api-cultors de cada autonomia.Per a la promoció del mercat in-terior hi ha destinats 1.000.000€ a l'any. Dinamarca, Grècia Ità-lia, Polònia i Eslovènia han pre-sentat programes que han estatdesestimats. En canvi Espanyano ha fet res al respecte.

Novetats en el mercatinternacional de la mel.Va ser Angel García de Frutos,apicultor i expert en mercats fi-nancers internacionals qui va ferl´exposició. Segons el seu parerhi ha novetats importants queproduiran un canvi forçadramàtic tant en la producciócom en les adquisicions.Va comparar el preu del sucreque va en augment fins al puntque Xina, en productes quenormalment porten tant sols su-cre, hi barregen mel perquè ésmés barat.

XinaLa seva població creix un 10% al'any i s’ha convertit en un grancomprador de matèria primera(petroli, sucre, bens d'equipa-ment, etc.) fet que pot provocaruna crisi internacional per man-ca de matèria primera. Degut al´augment del nivell de riquesaque està experimentant pot dei-xar de ser un potencial exporta-

dor de mel per passar a ser ungran consumidor d'aquest ali-ment.L'agricultura pateix un forta crisidegut al canvi climàtic i la greusequera que han patit les zoneson es cultiva la canya de sucre.Tot plegat ha fet que 20 tonesde mel es deixessin d'exportar.El 2006 no entra pràcticamentres de mel a Europa procedentde Xina.

Argentina.Únic país exportador de mel aEuropa, subjecte als baixospreus que imposen els compra-dors alemanys i els seus agentsestablerts en diferents països.Aquest país ha tingut una pri-mavera molt seca, dos mesossense pluges en zones de prats ipastures, seguida de fortes plu-ges en llocs i moments que noeren els adients. Hi hagut un40%menys de producció.Els anys 2002 a 2004 van obte-nir bons preus, però ara ha bai-xat a 1euro/quilo.

Exportacions a Espanya:

Any Tones2002 2.0002006 60.000

Situació dels païsoscompradors

USASituació molt greu, amb gransmortaldats d'abelles sense sa-ber-ne el motiu amb certesa.Se sacrifica la producció de mela favor de la pol·linització. A l'a-picultor li interessa més arren-dar les abelles per la pol·linitza-

Estructura actual del mercat:

Exportadors Mils/ton. Importadors Mil/ton.Xina 30/80 USA 80/90Argentina 80/90 Europa 140/148Turquia 15 Japó 45/50Mèxic 18/20Canadà 150

NOTÍCIES DEL SECTOR

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

9

ció de l'ametller (4/5 ruscos perha.) i s´han arribat a pagar 120dòlars per rusc per 15 dies depol·linització. A més s'importenuns 100.000 paquets d'abellesa l'any, molts d'ells són adqui-rits pels mateixos agricultorsque després deixen que se'lsquedin els apicultors.D'altra banda, els apicultors -al-guns d'ells propietaris de40.000 ruscos- es troben ambel fet que després de recórrer3.000 quilometres en camionscarregats de ruscos, veuen comles collites són minses degut ala sequera, el que fa que cadavegada més professionals esdediquin a la pol·linització defruiters. Per tant, es veuen obli-gats a importar 97.749 ton/anyde mel, 26.636 tones de Xina,

gràcies a la gran colònia xinesaexistent en aquest país.

Variacions en el preu de lamel a Estats Units:

Any Preu1993 100 pta.

94/95/96 200 pta.1997 300 pta.2003 3 €2005 1,50 €

Situació a Europa • Considerable mortalitat

d'abella.• Augment de costos.• Tipus de canvi. Euro fort.• Crisi econòmica aguda• Manipulació dels preus

per part dels importadorsde Bremen que, junta-ment amb una extensaxarxa d'agents situats en

diferents països entre ellsl'Estat espanyol treballenpels primers, falsegen elpreu real situant-lo a labaixa en front dels pro-ductors que generalmenttenen una gran mancad'informació de la verita-ble situació.

Europa importa la meitat de lamel d´Argentina. Un 25% deXina (quasi tota la compra Es-panya) i el 25% restant deHongria, Vietnam, Turquia iMèxic.

Conclusions.• Xina tendeix a desaparèi-

xer com a país exportadordegut a la creixent de-manda interna,

• Despoblaments d'abella.

• Costos en continu aug-ment.

• La producció de biodieselobliga que gran quantitatde blat de moro es cultiviper produir aquest com-bustible, això fa que aug-menti la manca del sucreque se n'extreia compor-tant més demanda de mel.

• Possible col·lapse de l'o-ferta.

I com ja s'ha esmentat abans,manipulació del preu per man-ca d'informació per part del api-cultor amb el resultat que quanmés temps duri l'engany perpart dels comerciants, mésbrusca serà la pujada de preu.

(*) Pàgina web de l'autorhttp//www.miraquebien.com

Joaquim Ma Nubiola.

NOTÍCIES DEL SECTOR

10

La Fira de Balaguer amb la melNOTÍCIES DEL SECTOR

La Universitat holandesa deWageningen ha acollit elprimer grup de treball Pre-

vention of bee losses in Europe,és a dir, l´estudi en l´àmbit euro-peu sobre el fenomen del des-poblament que afecta abellarsde diferents països. A la troba-da hi han participat experts depaïsos europeus afectats peraquest fenomen i s´han pogutanalitzat els resultats dels estu-dis epidemiològics que s´han feta França, Suïssa, Holanda, Bèlgi-ca, Alemanya i Espanya. Perl´Estat espanyol hi han assistitMariano Higes i Raquel Martín

del Centro Apícola Regional deCastella-La Manxa i la professo-ra Aranzazu Meana, del depar-tament de Sanitat Animal I de lafacultat de Veterinària de Ma-drid. Un cop analitzada la informacióaportada pels investigadors s´havist la necessitat de coordinar elgrup per adreçar els esforçoscap els aspectes que tinguinmés incidència en el despobla-ment dels ruscos. Es van escollircom a coordinadors del grupMarie Pierre Chauzat d´AFSSA,França, AntonioNanetti de l´Ins-titut Italià d´Apicultura i Peter

Neuman de l´Institut d´Apicultu-ra suís, i s´han constituït tresgrups de treball:

• Varroa i virus, coordinatper Peter Neuman

• Nosema, coordinat perMariano Higes

• Medi Ambient, coordinatper Marie-Pierre Chauzat

Els científics espanyols van ex-posar les investigacions ques´estan fent en relació al des-poblament i la presència deNosema cerenae, un microspò-rid que s´apunta com una deles causes primàries més pro-bables del despoblament de les

arnes.Per cert que la premsa d´EstatsUnits també s´ha fet ressò deldespoblament dels abellarsnord-americans. És un fet ques´està produint a tots els estatsimportants des del punt de vis-ta apícola i que ha fet que escomptabilitzin les pèrdues deles abelles desaparegudes en-tre un 30 i 70 %, segons leszones. Els sectors dependentsde la polinització com ara laproducció d´avocats, ametlles ialtres fruites i hortalisses hanmostrat també la seva preocu-pació davant d´aquest fet.

La Fira de Balaguer quese celebrarà els propers28, 29, 30 d'abril i 1 demaig, s'ha marcat com

un objectiu més, fer conèixer ipotenciar els productes de lacomarca de la Noguera, i re-cuperar l'esperit de la fira dela mel que va néixer els anysvuitanta. La fira disposa d'unespai d'Alimentació Natural iArtesana que ja és tot un re-ferent a la comarca i aplega laXX Mostra Nacional de Co-ques de Recapte i Samfaina. Tots els que treballem per po-tenciar l'espai de la mel, hofem perquè creiem en laqualitat de les nostres mels,per les seves condicionsorogràfiques dins de la zonaclimàtica mediterrània. Estemconvençuts que la mel ques'obté en les nostres explota-cions, l'haurem de tractar enun futur proper com a unproducte diferenciat i de qua-litat per donar-lo a conèixerarreu del món.Creiem i n'estem segurs queles explotacions dedicades ala mel, tindran molt a dir entemes relacionats amb el fu-

tur del món rural, com ara laconservació del medi natural ila gestió del territori. Estem pensat per aquest any,en una jornada tècnica onparlarem de sistemes de pro-ducció i comercialitzacióadreçades als apicultors pro-fessionals, en una xerrada dedivulgació de les qualitats ipropietats de la mel, en unesdegustacions de mel i pro-ductes derivats i en un espaidedicat a la comercialitzacióde la mel i de tots els produc-tes artesanals i de qualitat,en els que hi intervé la melen la seva elaboració.Fira Balaguer també convidaa tothom que desitgi partici-par d'aquesta nova iniciativa ivisitar, de pas, la resta de laFira Comercial i de Serveis dela ciutat de Balaguer, amb unampli ventall d'activitats. Per a més informació podenadreçar-se al telèfon. 973446 606 o be a webwww.impic.cat.

Actes sobre apiculturaLa Fira de Balaguer incremen-ta, any rere any, l´oferta d´ac-

tes relacionats amb el sectorapícola, gràcies sens dubte, ala gestió de l´Associaciód´Apicultors de Lleida ques´impliquen de valent. Us ofe-rim els actes que s´han pre-vist relacionats amb el sectorapícola que es faran enaquesta edició de la Fira deBalaguer .El dissabte, dia 28 d´abril,l´Antonio Gómez Pajuelo par-larà sobre Mecanismes na-turals de defensa sanitàriade les abelles i lluita contrala varroa. La xerrada tindràlloc a la sala d´actes de l´ajun-tament. A partir de la una delmigdia hi haurà el primer tastguiat de mels que es fa enaquesta Fira, conduït, també,per Antonio Gómez Pajuelo.Se´n farà una segona sessió ados quarts de vuit de la tarda.El tast es farà a l´estand delDAR dins del recinte firal.El diumenge, dia 29 d´abril,Silvia Cañas, directora de larevista Vida Apícola, parlaràsobre Propietats i usos dela mel i d'altres productesde l'eixam, a la sala de con-ferències del recinte firal.

El despoblament dels ruscos és objecte d´estudi en l´àmbitcomunitari

El govern deValència negaels ajutsagroambientalsals apicultorsEl sector apícola de La Unióha convocat, pel proper dia21 de març, una concentra-ció davant la Conselleriad´Agricultura per reclamarels ajuts agroambientalsdels que es disposa en al-tres llocs, com ara Catalun-ya, Aragó, Andalusia, Cas-tel la i Lleó, Extremadura iMúrcia. Aquesta situació ésencara més incomprensiblesi tenim en compte el papertan important que juguenles abelles com a polinitza-dores per a l´agricultura delpaís valencià.La Unió considera que elsector apícola compleix elscondicionants per accedirals ajuts agroambientals, jaque suposa un alternativareal per ajudar a fixar po-blació en el medi rural i elsector apícola aporta unbenefici afegit en afavorirla fecundació i fructificacióde les especies tant les con-reades com les silvestres.

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

11

NOTÍCIES DEL SECTOR

El El passat 31 d´octubre,en el marc de la Fira deGirona, es van reunir un

grup d´apicultors de l´associacióApicultors Gironins Associats,encapçalats per Jaume Roure,en l´estand del departamentd´Agricultura, Alimentació i Ac-ció Rural, on varen oferir als as-sistents dos tastos de mel. Es va poder degustar mel debruc, romaní, cap d´ase (espí-gol), mil flors, castanyer i mun-tanya, així com també hidro-mel o vi de mel, que es vadegustar entre tast i tast perajudar a disingir el color, latextura i l´aroma de les mels. A més, Jaume Roure va fer unaexplicació del món de les abe-lles, de com s´organitzen i laflora mel·lífera.

Va parlar també de la funciópol·linitzadora de les abelles,del paper tan important quejuguen en el medi ambient i laseva repercussió en la conser-vació de la biodiversitat.Apicultors Gironins Associatsconsidera que aquestes ac-cions són molt positives per-què permeten apropar els con-sumidors als productors i ajudaa valorar molt millor els pro-ductes oferts. És una acció que ben segurs´haurà d´intensificar si algundia podem gaudir d´una marcaque reconegui l´origen de lamel de les nostres contrades. Si a més dels coneixements, elsparticipants s´enduen la mel il´hidromel... què és això, sinódivulgació?

Jornada de divulgació apícolaa Fira de Girona

Es coneix com abella afri-canitzada la que resultade la hibridació entre les

abelles africanes amb les euro-pees. Estudis molt recents fetspel Servei d´Investigació Agràriadels EEUU han posat de mani-fest que les abelles assilvestra-des tendeixen a ser predomi-nantment africanes desprésd´anys d´hibridació. Degut a diferents factors,l´ADN de les abelles africanesté ascendència sobre el de leshíbrides i les europees. S´hatrobat que aquestes darrerestenen tasses metabòliques méspetites i que la forma de lesales és en les híbrides menysasimètrica, el que faria que tin-guessin menys probabilitat desobreviure.

També hi ha diferències en eltemps del vol d´aparellamentque fa que augmenti la proba-bilitat que les reines europeess´aparellin més amb masclesafricans que europeus. Una de les diferències més im-portants radica en el comporta-ment, ja que l´abella africana téun comportament més a la de-fensiva. Una altra cosa és quetendeixen a abandonar el seulloc quan l´alimentació escasse-ja. Per altra banda, l´abella eu-ropea s´adapta molt millor a cli-mes freds.Les abelles africanitzades sónun problema a Europa i a EEUUon la seva presència és cada ve-gada més gran i l´origen són lesimportacions que es varen ferels anys cinquanta.

Diferències de les abellesafricanitzades amb leseuropees

comentat, algunes d'aquestes substànciesque un ésser viu no sap “fabricar” es conei-xen, també, amb el nom de vitamines.Per a l'abella són considerats com a essen-cials 10 aminoàcids, en la quantitat necessà-ria a la dieta que relacionem tot seguit:

% del total d'aliments nitrogenats (proteïnes)

arginina 3 fenilalanina 2,5histidina 1,5isoleucina 4leucina 4,5lisina 3metionina 1,5treonina 3triptòfan 1valina 4

Hi ha plantes, com ara l'eucaliptus, que notenen algun d'aquests components (lisinaen aquest cas), per la qual cosa, si les abellesnomés mengen el seu pol·len durant moltde temps, acaben tenint problemes, primerd'avitaminosi i finalment de mortalitat.En la dieta de les abelles, el pol·len és l'úni-ca aportació de substàncies nitrogenades(14%) i de greixos externs (5%), sensecomptar els greixos que saben “fabricar” apartir de sucres, de proteïnes i greixos Però no tots els tipus de pol·len tenen la ma-teixa capacitat alimentària per a les abelles.Hi ha diferències sensibles en la quantitat to-tal, i en els tipus, de greixos i proteïnes quehi ha en el pol·len d'unes i altres plantes.Si es classifiquen pel percentatge de proteï-nes, per exemple, es poden agrupar commostra la taula 1.Pel que fa al contingut de greixos, passa elmateix: alguns eucaliptus no en tenen, elxuclamel en té molt.Com a exemple més concret, en una tesidoctoral sobre el pol·len del NE espanyol,

xos), tenen un altre element imprescindibleper a la vida: el nitrogen. Aquestes substàn-cies nitrogenades, s'anomenen proteïnes.Les proteïnes estan formades per la uniód'elements més senzills, els aminoàcids,dels quals n'hi ha una vintena de diferents.Hi ha molts tipus de proteïnes, que es dife-rencien en el nombre total d'aminoàcids ien els tipus d'aminoàcids que les formen ien el fet que incorporen altres substàncies amés d'aminoàcids. Les proteïnes tenen una gran varietat defuncions en els éssers vius: intervenen en laformació dels músculs, els teixits de suport(tendons, l'esquelet intern en el nostre cas,l'extern o closca en les abelles), les secre-cions digestives (enzims), les hormones, elssistemes defensius (immunològics), els gensdels cromosomes (ADN), les cèl·lules novesque reposen les danyades en els teixits...Els éssers vius necessiten ingerir proteïnes enla seva dieta (nosaltres fins a un 15% del to-tal de aliments, les abelles, seguramentsemblant). Durant la digestió, es fragmen-ten en trossos que s'aprofiten per fabricaraltres proteïnes útils. Les parts sense nitro-gen, amb només carboni, hidrogen i oxigen,es cremen o bé es converteixen en greix.Alguns dels 20 aminoàcids no “fabricables”per part dels éssers vius s'han de prendresencers a la dieta, són els anomenats ami-noàcids essencials. Les diferents espèciesd'éssers vius tenen com a essencials diferentsaminoàcids d'aquesta vintena. Tal i com s'ha

12

INFORME

Supervivència dels ruscos en condicions límit (I)

Les abelles troben hidrats de carbonien la mel (80%) i en el pol·len(40%), i els “cremen” per obtenirenergia (calor, moviment…) o per

emmagatzemar-los per utilitzar-los poste-riorment, transformant-los en greixos (igualque nosaltres). Les abelles formen dos tipusde greixos a partir d'aquests sucres: la cera(que és un greix sòlid a temperatura am-bient) i els greixos interns, que acumulen enunes cèl·lules buides, anomenades trofocitso adipocits (del teixit adipós), sobretot latardor, i que usa per a la fabricació d'hor-mones, el manteniment de la coberta delsnervis... Alguns greixos, tipus colesterol, ac-tuen com a “anticongelants”, fet que per-met resistir el fred a altres insectes més es-tudiats; és normal que en les abelles esprodueixi alguna cosa semblant. Per tal que es produeixin aquestes transfor-macions, és imprescindible la presència decerts components que són al pol·len i quesón altres greixos, enzims... que actuen coma iniciadors i catalitzadors d'aquestes reac-cions químiques. Alguns d'aquests greixos nopoden ser “fabricats” per les abelles, els hande prendre ja formats en la dieta. A aquest ti-pus de substàncies, no “fabricables”, se lesanomena vitamines (hi ha vitamines “greixo-ses” i no greixoses, nitrogenades).Les necessitats de vitamines de les abellesno es coneixen tan bé com les d'altres ani-mals, però se sap que necessiten totes lesdel grup B: B1 (tiamina), B2 (riboflavina), B3(niacina), B5 (àcid pantotènic), B6 (piridoxi-na), B9 (àcid fòlic) y B12 (cobalamina). Altresvitamines no greixoses necessiten vitaminaC (àcid ascòrbic) per a la cria. De les vitami-nes greixoses, antioxidants, necessiten la A(carotens), E (tocoferol) i K (nadiones i qui-nones, en vegetals i bacteris intestinals) peral funcionament dels seu organisme.Hi ha un altre tipus de substàncies alimentà-ries per als éssers vius que, a més de carboni,hidrogen i oxigen (com els sucres i els grei-

Antonio Gómez PajueloConsultor apícola antonio@pajuelo.info

Com ja es va comentar, les necessitats de nutrients delséssers vius són molt semblants, en resum: hidrats de carbonio sucres, greixos i proteïnes en quantitat i petites quantitatsde vitamines i minerals.

Taula 1. Contingut en proteïnes de algun pol·len

menys del 20 % 20 a 25 % 25 a 30 % més del 30 %tarongina cards argelaga xuclamel

dent de lleó castanyer ametller i fruitersalzines lleguminoses de prat colzaespígol nap trèvol blancgira-sol

blat de moro

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

13

INFORME

feta a Salamanca, recentment (Carlos Cor-dón, 2005), la diferència entre els pòl·lensd'estepes (Cistus spp i Helianthemum spp) ixuclamels (vivorera, argamula, Echium spp)va ser la següent:

Composició fisicoquímica de les submos-tres monoflorals

Paràmetre estepes xuclamelsHumitat: 5,97 5,97Lípids (greixos): 5,86 1,99Minerals (cendres): 1,53 4,11Proteïnes: 13,97 32,21Sucres reductors: 39,28 24,74

I el contingut mitjà en aminoàcids lliures(sense unir-se a altres molècules) i totals (enles proteïnes):

Contingut mitjà en a.a. dels pòl·lens mo-noflorals, mg. a.a./g. Pol·len

Pol·len de: a.a. lliures: a.a. totals:estepa 32,46 13,95xuclamel 22,18 32,22

El fonamental és, doncs, que la dieta siguivariada, de manera que sigui equilibrada entots els components necessaris, que, a més,han d'estar en un radi assequible a les abe-lles (el normal, a menys de 2 km., per alpol·len menys, tot i que per sobreviure po-den arribar a 5 km.).Quan falla algun d'aquests subministamentsvitals, el primer que en queda afectat és lacria, que pot arribar a paralitzar-se. Si el pro-blema continua i s'agreuja, la temperaturadels quadres que ocupen va disminuint, co-sa que fa que s'alenteixin totes les reaccions

químiques dels seus cossos. Finalment, lesabelles queden totalment paralitzades pelfred i passat un temps moren, formant ungrup arraïmat, en què introdueixen el capdins les cel·les, en un intent desesperat deconservar millor les darreres calories. Gaire-bé tots ho hem vist algun cop. Fins a arribar a aquesta situació, l'organis-me de les abelles ha intentat produir ener-gia calorífica de qualsevol de les maneres:primer, cremant les seves reserves degreix, que emmagatzemava en les cèl·lulesbuides de l'esquena (al nivell del 2n anellextern abdominal = 3a tergita dorsal).Quan els greixos o/i les proteïnes escasse-gen, cremen proteïnes dels músculs, delsteixits (intestí...) amb el que això suposade dany corporal. Es pot dir que el cos esmenja a sí mateix. Això provoca una dismi-nució del pes corporal, que pot arribar aun 50% del valor normal, i la falta d'ele-ments necessaris per a la producció d'hor-mones i enzims que controlen processosimportants: la fabricació de sucs digestius,el sistema immunològic, l'aïllament delsconductes nerviosos. Finalment, sols que-den les proteïnes dels òrgans vitals i un mí-nim de greix que és imprescindible per almanteniment del nivell de les principalshormones i l'aïllament de les terminacionsnervioses que transmeten impulsos entreels teixits, els òrgans i els ganglis cerebrals.En aquest estat, les abelles poden desa-parèixer amb facilitat en el camp un diaque puguin sortir. Les que queden en elrusc poden presentar els mateixos símpto-mes de falta de proteïnes i destrucció deteixits digestius que si haguessin estat pa-

rasitades por nosema, que és una altramanera de perdre proteïnes.En aquestes situacions d'alimentació desequi-librada, les abelles es tornen molt més sensi-bles a qualsevol problema que pugui afectarla seva supervivència: malalties, intoxicacionsper plaguicides, temps atmosfèric desfavora-ble... Hi ha una dita castellana que ho expres-sa molt bé: a perro flaco todo son pulgas.Un altre element imprescindible per a la su-pervivència, a part dels nutrients esmentatsés l'aigua. Els 2/3 de la major part dels or-ganismes vius són aigua (en alguns més).L'aigua intervé en les reacciones químiquesque mantenen la vida, com a dissolvent itambé com a refrigerant. En totes les reac-cions es produeix calor, i si aquesta no éseliminada, la temperatura corporal aniràpujant a poc a poc fins a fregir les abellesper dins: les proteïnes coagulen per sobredels 45º C i perden les seves funcions. Les abelles tenen en les seves antenes uns ter-moreceptors (termòmetres) connectats a ner-vis, que s'activen quan la temperatura puja obaixa i envien missatges als ganglis cerebralsque provoquen determinats comportaments(ventilació, agrupació, portada d'aigua...) Si la temperatura puja, les abelles surten abuscar aigua, la vessen en gotes en els qua-dres i ventilen perquè s'evapori, es roba ca-lor i la temperatura baixa al seu nivell nor-mal. Si no ho poden controlar així, surtendel rusc i se situen a sota, a l'ombra, perevitar que la seva activitat dins del rusc elevimés la temperatura.NOTA: Aquest text és una actualitzacióde dades anteriors, amb una ampliacióen algun dels aspectes.

14

ENTREVISTA

“L'hidromel

es valorarà

més en el

futur"

ÀlvarNogueraapicultor i productord'hidromel

L'hidromel va ser considerat enl'antiguitat un nèctar dels déus iuna beguda que potenciava la fer-tilitat de la parella. La seva fórmularesulta de la fermentació d'una ba-rreja de mel i aigua, i és una de lesprimeres begudes alcohòliquesconsumides per l'home.

L'apicultor Àlvar Noguera (55 anys)és l'empordanès per excel·lència: vanéixer a Figueres, viu a Roses i tre-balla a Garriguella, el seu poble de

tota la vida. En aquest petit municipi em-pordanès de poc més de 700 habitants,l'Àlvar fa més de 20 anys que es dedica aproduir hidromel -ell parla tota l'estona devi de mel-, i se'n considera un pioner. Enaquesta entrevista parla de la seva passiópel vi, de la tècnica de l'envelliment en botai del caràcter marginal de l'hidromel. Unpersonatge curiós i jovial que, per cert, ésl'autor de la tira còmica present a l'últimapàgina de cada número de l'Eixam. Enaquestes vinyetes acostuma a caricaturitzarles formigues, pel seu pensament lineal,molt semblant al de l'home [riu].

Com és que us dediqueu a la pro-ducció d'hidromel?A mi, d'entrada, m'agrada molt el vi, ja quea la meva família havíem tingut vinyes. Fa

100 anys, la plana de l'Empordà era unazona vitícola i la majoria de gent es guanya-va la vida amb la vinya; el meu avi va ser vi-ticultor i el meu pare, enòleg. [L'Àlvar treud'una vitrina un llibre del 1973 escrit pelseu avi, José Noguera Pujol, i titulat Enotec-nia Industrial: Nuevos métodos de elabora-ción de mostos y vinos conjugados con lasnormas modernas de comercialización].Sembla que aquest va ser el llibre de textd'alguna facultat o escola d'enginyeria tèc-nica. Llavors, en el meu temps, les vinyesse'n van anar en orris, i ningú, o pràctica-ment ningú, no es dedicava a l'hidromel.

una beguda ancestralSí, malgrat que avui és molt marginal,arrenca ja dels temps dels grecs i romans.Però a un cert punt va quedar absoluta-ment desplaçada per la vinya i va ser rele-gada a països del nord d'Europa, com Ale-manya, Anglaterra o Escòcia, on, pel tipusde clima, la vinya no era tan adient.

Text i fotos: Alec Forssmann

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

15

ENTREVISTA

Què va ser primer: la cervesa, el vi ol'hidromel?És bastant dubtós, però segurament quedurant un temps era més ben considerat l'-hidromel que el vi, perquè la primera matè-ria de què es partia, la mel, tenia més valor,estava més a l'abast i n'hi havia més pro-ducció.

D'on vareu aprendre la tècnica?L'he après pel meu compte; he llegit moltperquè m'interessava. A més, sempre m'haagradat molt el vi i el tema d'elaboració debegudes alcohòliques. Vaig anar buscantpel meu compte… Un dels pocs llibres ex-clusius sobre hidromel que he trobat és Hi-dromieles. Historia, recetas y métodos parasu elaboración, de l'escriptor argentí AldoL. Persano.

L'hidromel es pot comprar en unabotiga o en un celler?Mentre que, per exemple, una ratafia la de-manes en un bar i te la poden posar, aquíl'hidromel no el trobes enlloc. L'únic lloc onen poden vendre és a fires d'artesania. AViadiu, a Barcelona, han provat de vendre-me-la alguna vegada, però no va tirar deltot… a l'estiu, algun estranger perdut queve de vacances. La venda és molt petita i laproducció també.

El vostre hidromel té alguna cosad'especial?La meva característica és l'envelliment enbóta. Envelleix en bóta de roure molt detemps… perquè no el venc d'entrada [riu].No, perquè no hi ha demanda. La gràciaque té, a diferència d'altres hidromels quehe tastat, francesos sobretot, és que estracta d'un vi criat amb el sistema de solat-ge, com aquests vins andalusos que repo-sen en bóta de roure. Aquesta bóta mai nol'esgoten, sinó que a mesura que en vantraient d'una, van agafant de l'anterior, i ala vegada agafa el gust del roure i del pro-cés d'envelliment. Jo mai no buido comple-tament la bóta; d'això se'n diu sistema desolatge, mentre que l'altra sistema és eld'anyada, i cada anyada és diferent. Aquí,amb el sistema de solatge, hi ha una conti-nuïtat. Estic convençut que si inspeccionés-sim a dintre de les botes, trobaríem vi quefa 25 anys que hi és, perquè mai no s'esgo-ta.

Aleshores millora amb els anys comalguns vinsSí, agafa uns gustos diferents, sofreix diver-

ses transformacions. Vull dir, l'alcohol enun mes està fet, però allò no es pot beure.Un vi jove acabat de produir pot tenir unescaracterístiques que a mi m'agraden; això,en canvi, no té cap valor acabat de fer,guanya valor amb aquesta sèrie de trans-formacions secundàries que tenen lloc ambel temps. Des coses són molt importants:l'oxidació, que, en ser porosa la bóta, per-met l'entrada d'oxigen, i el contacte amb elroure. Però ara, per exemple [a l'interior hiha uns 10 graus de temperatura], no estàfermentant, ja que cal una temperaturad'uns 20 graus perquè ho faci. Fer fermen-tar una cosa ara suposaria disposar d'unatemperatura artificial. Passa com amb el vinormal, que fan la verema el setembre-oc-tubre i fermenta l'octubre-novembre, quanencara hi ha una temperatura d'ambientd'uns 20 graus. Com a molt pot baixar 15graus, perquè si no, la fermentació costad'arrencar i no es pot fer.

Com controleu la graduació de l'hi-dromel?La maceració de la cera amb aigua es fa per

obtenir un aigua melada, després controlesque hi hagi un percentatge determinat demel: 18-19 graus de densitat de sucre -ladensitat glucomètrica- produeixen aproxi-madament els mateixos graus d'alcohol,encara que sempre una mica menys, per-què les fermentacions mai no són pures isempre hi ha pèrdues. De vegades, quan lagraduació que treus amb la cera no és sufi-cient, hi has d'afegir una mica de mel. Jaque d'un líquid amb poca densitat de sucreen resulta un líquid amb poc alcohol. Amés, hi hauria problemes de conservació ohauríem d'afegir-hi conservants, cosa queno faig. El meu hidromel tampoc no contésulfits, que són els conservants que pro-dueixen mal de cap.

Llavors el vostre hidromel és pràcti-cament ecològic?No, no és ecològic el producte final, perquèla mel d'on parteix el meu hidromel no hoés. I no perquè la meva mel no sigui bona,sinó perquè hi ha patrons que és difícil por-tar a la pràctica. Per exemple, les caixes ontinc les abelles haurien d'estar com a mínim

l Peu de foto

16

ENTREVISTA

a 3 quilòmetres d'una via asfaltada, ja queel quitrà es fon a l'estiu i l'abella pot agafarquantitats mínimes d'aquest producte perfer l'efecte de les pròpolis. Després, hi hauna sèrie de tractaments especials que nosón igual d'efectius i que comporten méshores de treball; és un cost afegit. Però quisap?, podria ser interessant.

Quant triga el procés defermentació?Una vegada que tenim el vi,es deixa en una bóta i durantl'hivern, de forma natural, esprodueix l'assolament de lesmatèries sòlides. Diuen queés millor esperar el fred dedos hiverns. Llavors el vi que-da clarificat sense haver d'a-fegir-hi res. Però de vegades,com tots els vins naturals, sies triga un temps a consumir-se, deixen un pòsit. Per tant,faig servir un filtre, simple-ment mecànic; res de pro-ductes químics. Quan consi-dero que és el moment,després d'uns tres anys, entasto d'una bóta, en tastod'una altra, faig un coupage,una barreja de vins, i aques-tes barreges ja les vaig recon-duint cap a les botes finals.

Amb aquesta fórmulatambé podeu elaborar al-tres productes.Sí, des d'aquest any, faig també un ai-guardent de 44 graus, més o menys ladensitat d'un whisky. I sobretot produeixotambé vinagre, la transformació voluntàriadel vi. Com que el vi que venc té 16-17graus de mitjana, no es podria avinagrarmai, perquè el mateix alcohol és un an-tisèptic. Per rebaixar-lo, l'he d'aigualir ambaigua i mel, és el vinagre de mel.

És important l'origen floral de lamel per produir hidromel?Sí, això és molt interessant. Segons la melde partida, vulguis o no tens un bouquetdiferent. Jo treballo amb la mel de l'Em-pordà, que sobretot té timó, romaní i fari-gola. Per la zona on em moc jo, entrePortbou i Roses, timó, romaní i farigola.Amb aquesta mel produeixo aquests pro-ductes secundaris, ja que jo em guanyo lavida amb la mel. Penso que seria molt in-

teressant fer hidromels amb característi-ques més fortes. Per exemple, de castan-yer o d'arboç, que és una planta que flo-reix a la tardor i dóna una mel amarga.Quan vaig fer mels més fosques em vaagradar més.

Quin sabor té el vostre hidromel? N'he fet de dos tipus de sabors: sec i amb

més residu de mel, per tant, més ranci imés dolç. Amb el sec havia aconseguit unbouquet que, si no ho explicaves, la gentho confonia amb un xerès sec.

Quantes ampolles d'hidromel pro-duïu ?Puc fer una producció de 1.500-2.000 li-tres a l'any.

Un treball afegitFer mel, l'apicultura, és dur, i fer trans-humància encara més. El meu ideal seria,a mesura que em vagi fent més gran, bai-xar una mica l'apicultura i dedicar-me mésa l'hidromel, que és més còmode, ja quetreballes dintre de casa. És més descansat.

Fins on ha arribat el vostre hidro-mel?Doncs mira, no feia tant que havia co-mençat amb l'hidromel i vaig exportar capa Madrid, al Museo Arqueológico Nacio-

nal, a la botiga del museu. Era una provainequívoca que l'hidromel no la feia nidéu. Vaig anar primer al museu Dalí i vaigoferir vinagre de mel, però a la botiga delmuseu no els va interessar. Però em vanposar en contacte amb els de Madrid, queeren de la mateixa cadena. Cada tres oquatre mesos rebia una comanda d'unes

quatre caixes, a través d'unaempresa que es deia Aldea-sa, fins que aquesta empresaes va privatitzar. Després vaigprovar al museu de Tarrago-na, però em van dir que eraun producte alimentari i labotiga no tenia permís pervendre aquests productes.

Sou un pioner?Als inicis, vaig demanar elmeu permís, però aquí, a Gi-rona, no em van saber con-testar. Llavors vaig parlaramb el que aleshores era di-rector general de Sanitat. Emva dir que no hi havia epí-graf per fer encabir l'hidro-mel. La resposta va ser: Comque som en un marc d'unaeconomia lliberal, tot el queno està prohibit, estàpermès, per tant, tiri enda-vant. M'agrada pensar quejo em vaig avançar a l'epí-graf; ara ja hi és. Sí, crec quesóc pioner.

Quants sou?A Catalunya, legalment amb registre sani-tari som dos o tres. Jo i una cooperativa aVallbona. A Espanya, hi ha llocs que fancoses d'aquestes, però no és hidromel, l'-hidromel és un producte natural i fermen-tat. És més aviat un licor, una barreja.Com a Astúries, que elaboren un licor demel que és una barreja de xarop de mel ialcohol afegit.

Podrà l'hidromel competir algundia amb el vi?Avui en dia, no. Almenys aquí, a la nostralatitud. És una qüestió cultural. Aquí, enaquests moments, és una beguda margi-nal, però penso que té futur a les societatsindustrials. Es comencen a valorar cadacop més aquests productes diferents i al-ternatius. És com el pol·len, que fa anysningú no el prenia, i ara va fent forat.

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

17

Plaça Pau Casals, 6 pral. Tel.: 973 450 555 Fax 973 450 809 25600 BALAGUERPasseig de Ronda, 57 Baixos Tel.: 973 282 818 Fax: 973 282 989 25006 LLEIDA

Av Maladeta, 11 Tel./Fax: 973 642 699 25530 VIELHA

Passeig de l’Estació, 1 baixos Tel.: 973 445 705 25600 BALAGUER

El procés de destil·lació, pas a pas Dia 29 de novembre. La destil·lació és una tècnicamolt personal, artesana, de talmanera que qui la realitza hofa amb uns criteris peculiars: laintensitat del foc, els llindarsque es trien per tal de separarel cor del destil·lat dels caps -sovint rebutjats perquè conte-nent un excés d'aldehids -, i deles cues, o part final massa ai-gualida; l´elecció del caldo departida... Així i tot, les combi-nacions que es poden fer sónlimitades. Sis mil milions depersones barrinant quina enfaran esgoten aviat el ventallde possibles novetats. Alesho-res, cal remuntar-se cada vega-da més enllà, o recórrer a as-pectes tan propers, que demassa quotidians semblen ba-nals: elegir una circumstància,irrellevant per als profans, onfonamentar l´originalitat i elvalor del producte (qui no hasentit atribuir a les aigüesd´Escòcia la qualitat dels seuswhiskys?).

Sis del matí.Omplo l'alambí amb 100 litresd'hidromel. He triat una botadestacadament aromàticad'un hidromel vell, encara queexcessivament àcid (no agre!)per ser comercialitzat. Peròd'això es tracta: de buscar uncaldo ric en aromes i acidesa,d´alcohol elevat ( 16 graus).L´he trasbalsat buscant elsfons, els pòsits, rics en matèria

que donaran caràcter al des-til·lat.Segello els junts de l'alambí(entre la caldera i el cap demoro, i aquest amb el refrige-rant). Ho faig amb farina i ai-gua. És un màstic excel·lent.Tradicionalment així ho fan aGalícia, encara que amb un ga-llec conegut meu, la primeravegada que vaig destil·lar hovàrem fer amb guix. També vafuncionar.

Sis hores i 30 minuts.Encenc el foc (un paellero debutà de tres fogons) i compro-vo que l'aigua freda de la xarxaentri i surti amb regularitat delrefrigerant.

Set hores i 30 minuts.Comença l'ebullició. Tot se-guit, una primera gota esdesprèn del serpentí. Flaired'alcohol. Deu minuts després,la gota és un raig continu quecau dintre de la garrafa de vi-dre. Reviso i repasso les juntesde l'alambí. Producte de l'es-calfor s'hi havien obert un pa-rell de porus. Atenció al ritmede l'ebullició; si cal, hauré demoderar el foc, ja que un excésfaria passar directament el lí-quid al serpentí.

Vuit hores.Primera avaluació alcohòlica:65 graus! Rendiment: 8 litresmitja hora. Mantinc la intensi-tat del foc i separo aquest cap.

Segona avaluació alcohòlica:60 graus. TASTO. Promet.

Vuit hores i 30 minuts.El serpentí comença a “man-xar”. Expulsa rítmicament glo-pades d'aire fresc juntamentamb el destil·lat. Recorda unmàquina de tren a vapor. És unfenomen que no acabo d'en-tendre. Potser un mecanismede regulació de la pressió inte-rior de la caldera?Numero les diferents garrafesper procedir, posteriorment, alcupatge. Segons del grau d'e-bullició de cada component,aquest s'acumula al cap, al coro a la cua de la destil·lació. L'al-cohol etílic es volatilitza a 78ºC,els èsters al voltant dels 70ºC,els aldehids extraordinàriamentvolàtils, al voltant dels 30ºC. Apart, hi ha l'arrossegamentmecànic que un component re-alitza sobre les molècules d'al-tres cossos que l'envolten. Aquírau la raó de la cura que s'had'observar en la conducció delfoc. En això també té importàn-cia el calibre del coure de la cal-dera. Desgraciadament, en l'ac-tualitat, els alambins comercia-litzats no tenen els gruixos desit-jables. Tant se val on s'adquirei-xin. De fet, tots venen de Portu-gal. Només varien en el preu.400 euros és un preu accepta-ble per 100 litres de capacitat.

Deu hores.Tercera avaluació:16º alcohò-

lics. Porto actualment 24 litresde destil·lat. El rendiment habaixat. Setze litres en una hora imitja, i s'alenteix a mesura quel'alcohol de la caldera s'esgota.A fora, el dia és núvol i frescot.

0nze hores.Quarta avaluació. Ara 12º al-cohòlics. El destil·lat resultacada vegada més insípid. Co-menço a fer les primeres pro-ves pel cupatge. No hi hadubte: el recollit a la segonagarrafa, el cor, amb un 44ºalc. té el millor bouquet. Elscaps, els primers 8 litres,65ºalc., forts i picants, no aca-ben de funcionar, i per méscombinacions que faig ambles cues insípides no aconse-gueixo un equilibri. Decideixo,malgrat les minves que la po-rositat de la fusta ocasionarà,que s´hagin de guardar, barre-jats, caps i cues, en bota deroure. Milloraran amb eltemps i l'oxidació. Apago elfoc i envaso la primera ampo-lla amb el cor.El resultat, en quan a rendi-ment, és l'esperat: 100 litresd'un hidromel de 16º alc. hanproporcionat, enrasat, aproxi-madament una trentena de li-tres d'un destil·lat de 45ºalc.Del buquet i les aromes ja n'-hem parlat. Són un quart de dotze del ma-tí i a fora ha començat a bufaruna lleugera tramuntana.

Àlvar Noguera

18

PERSPECTIVES

En canvi, segons el Conveni marc deles Nacions Unides sobre el canviclimàtic, aprovat a Nova York el 9de maig de 1992, “per 'canvi climà-

tic' s'entén un canvi de clima atribuït directa-ment o indirecta a l'activitat humana, que al-tera la composició de l'atmosfera mundial ique se suma a la variabilitat natural del climaobservada durant períodes de temps compa-rables” És a dir, per una banda tenim la va-riabilitat natural del clima, que té a veureamb el canvi climàtic degut a causes naturals-com els períodes glacials- i que, per tant, haexistit sempre; per l'altra, el canvi climàticantropogènic, que resulta directament o in-directament de l'activitat humana: és el fa-mós efecte d'hivernacle, produït pels gasosque es concentren a l'atmosfera -com el diò-xid de carboni, el metà o l'òxid nitrós- i quesón alliberats per la indústria moderna, l'a-gricultura i la combustió de fòssils (carbó, pe-troli, gasos naturals). Només disposem de

mesures sistemàtiques de la temperaturamundial des de final del segle XIX, peròaquestes indiquen que de llavors ençà, demitjana, la temperatura ha augmentat uns0,6 graus centígrads en el segle XX -mentreque es creu que la temperatura només havariat en 1 grau des de les primeres albors dela humanitat-. Amb el ritme de contaminacióactual, i si no es fa res per aturar les emis-sions, la temperatura augmentarà entre 1,8 i4 graus abans del 2100.

Manca d'estudis científicsI ara la qüestió que ens pertoca: tots aquestscanvis en el clima estan afectant o afectaranles abelles i, en general, el món de l'apicultu-ra? Referir-se en l'actualitat a la influènciadel canvi climàtic -entès com a tal- en l'api-cultura és endinsar-se en el terreny de la pro-babilitat. No obstant això, sí que és cert queen llocs puntuals ja s'han produït uns canvispalpables com, per exemple, l'avançamentde les floracions. També en són un signe lessequeres devastadores, les pluges torrencials

Podem parlar decanvi climàtic? Moltsespecialistes encaraes mostren reticentsa parlar d'un canviclimàtic a escalamundial iassenyalen quel'augment de lestemperatures i altrescanvis actualsformen part d'uncicle natural de laTerra.

TEXT I FOTOGRAFIES: ALEC FORSSMANN

El Canviclimàtic il’apicultura

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

19

i les pedregades virulentes. Conseqüència dela variabilitat natural del clima? O del canviclimàtic antropogènic? De moment, són pre-guntes difícils de respondre, ja que -segonsexplica el doctor Jaume Cambra- “falten es-tudis científics seriosos en el nostre àmbit,encara manquen dades i s'ha de prendre totamb molta cautela; sobre aquest tema s'hade fer un seguiment llarg en el temps”. Mentre els investigadors s'afanyen a trobarindicis d'evidència científica, els mitjans decomunicació s'omplen a diari amb notíciessobre el desglaç dels casquets polars, la forçai magnitud dels huracans tropicals i altrescatàstrofes naturals. Moltes aus, moltesplantes i molts insectes es comporten tambéd'un mode diferent: des de cigonyes quedeixen de migrar, fins a óssos que ja no hi-vernen. El grup Ecologistas en Acción apuntatambé, entre d'altres, els següents proble-mes derivats del canvi climàtic: disminució depluges, sobretot a la primavera i a l'estiu; al-teració en els ecosistemes terrestres amb riscd'augment de plagues; “aridització” del suddel territori i “mediterranització” del nord;pèrdues en la vegetació d'alta muntanya,boscos caducifolis i vegetació litoral; majorvirulència dels paràsits; augment d'espèciesinvasores; incendis forestals més freqüents iperillosos; contaminació tèrmica de rius imars.A continuació, i sobre la base de les opinionsdels especialistes, indicarem els principalscanvis que s'han detectat en els últims anysen el món de l'apicultura.

L'avançament de les floracionsA moltes regions s'ha pogut observar unavançament de les floracions d'entre 1 i 2mesos, ocasionat pel clima temperat i benè-vol del present hivern i la considerable man-ca de neu. Evidentment aquest fet té conseqüències enl'activitat de les abelles: les floracions s'avan-cen i les abelles surten esbojarradament delsruscos, però la intensitat lumínica encara noés l'adequada i tampoc no es troben en elperíode de bonança del nèctar, és a dir, laprimavera. Llavors, una vegada arribataquest punt -que és quan les recol·lectoress'hi han d'esmerçar-, podrien patir un des-gast i estar massa esgotades per recol·lectarel nèctar i el pol·len. Maria Suárez, professo-ra titular de Botànica de la Facultat deFarmàcia de la Universitat de Barcelona, con-

sidera que encara és molt “aventurat” afir-mar que el canvi climàtic pugui alterar la fe-nologia de les plantes i prefereix parlar “d'al-teracions climàtiques”. Tot i així, consideraque “si anéssim cap a una modificació de lafenologia de les plantes, aquesta molt pro-bablement també aniria acompanyada d'unamodificació del cicle fisiològic de les abelles.No hem d'oblidar que fa milions d'anys l'e-volució de les plantes amb flors va anaracompanyada de l'evolució dels insectes. Perexemple, el pas d'insectes de boques maste-gadores a xucladores. Les abelles tenen elseu cicle ajustat a la fenologia de les plantes.En la nostra regió temperada mediterrània,les abelles desperten de la letargia quan flo-reix l'ametller, el romer i la ravenissa blanca,és a dir, quan tenen aliment disponible”. EnJaume Cambra també considera que, demoment, és precipitat parlar d'un avança-ment de les floracions: “Aquesta dada espodrà anar confirmant d'aquí a 5-10 anys”.

La sequeraEn els últims anys, el conjunt d'apicultors ca-talans ha patit especialment la sequera. Elpaisatge apícola a Catalunya està format perles plantes d'alta muntanya (l'àrnica, la bru-guerola, l'espígol...), les de muntanya mitja-na seca-humida (l'alfals, el castanyer, la sajo-lida…) i les mediterrànies (la dent de lleó, elgarrofer, la ginesta, el romaní…). Aquestesúltimes són les que estan més ben adaptadesals períodes de sequera intensa, però -expli-ca en Cambra- “les de muntanya mitjana ialta, no, per tant poden patir més l'estrès”.Respecte a l'apicultura, considera que “serànecessària i si pot ser ecològica, millor. Lesabelles crec que s'aniran adaptant bé alscanvis climàtics, com ho han fet des de familions d'anys; seguiran pol·linitzant i aug-mentant o disminuint les seves colònies enrelació amb els fenòmens meteorològics quees presentin cada any”.

Les reinesSi les floracions s'avancen i les abelles co-mencen a recol·lectar de forma precipitada,quan els ruscos encara no estan del tot pre-parats, llavors les reines també patiran. L'a-daptació de les abelles a aquests canvis no ésinstantània, per tant, al principi podria aug-mentar l'índex de baixes anuals en els rus-cos. Si les temperatures són més càlides du-rant tot l'any, les reines no pararan de criar,

amb el consegüent envelliment prematurd'aquestes. Les reines poden passar dels 4-3anys de vida als 2 anys. “Està clar que sianem cap a un escalfament, el cicle de laabella quedarà alterat en el sentit de co-mençar abans el seu cicle reproductiu i, pertant, suposarà un major desgast de les rei-nes, les quals probablement envelliranabans. Això és el que passa en l'actualitat enzones més càlides del planeta, com ara àreestropicaloides”, diu en Jaume.

Les plaguesLes temperatures temperades podrien -comhem esmentat abans- afavorir la cria i, pertant, provocar uns graus d'infestació de Va-rroa més elevats. Si, a més, tenim èpoquesllargues de sequera -en què les abelles notroben pol·len i es debiliten molt- la Varroaen podria fer desaparèixer colònies senceres.“Altres coses que poden passar és que arri-bin aquí espècies d'altres continents porta-des pel trànsit aeri o vaixells i que, si hi tro-ben un clima adequat, s'hi estableixin. És elcas de la Vespa velutina, menjadora d'abellesi que s'ha constituït en poblacions estables alsud de França. O també l'expansió de plan-tes portades pels grans transports interconti-nentals i barrejades amb altres llavors comara el seneci del cap (Senecio inaequidens),que poden tenir nèctars tòxics”.

Què hi fan les autoritats?D'altra banda, durant el 2006, el ministerid'Agricultura, Pesca i Alimentació, en col·la-boració amb el d'Educació i Ciència -a travésde l'Institut Nacional d'Investigacions Agrà-ries (INIA)-, va establir una sèrie de subven-cions per a la realització de projectes d'inves-tigació aplicada, dintre del ProgramaNacional de Mesures d'Ajuda a l'Apicultura.L'objectiu és el de portar a terme una investi-gació per buscar les causes de la mortalitatdels ruscos. Els projectes, que valoren els di-versos factors ambientals i climàtics, tenen aveure amb la mort massiva, malalties emer-gents (virus) i millora dels tractaments senseresidus. Tot i així, el ministeri d'Agricultura,Pesca i Alimentació tampoc no parla encarad'un “canvi climàtic” en l'apicultura, peròrecorda que: “Des de final de 2004, la situa-ció per a aquest sector ha estat especialmentdura i ha hagut d'enfrontar-se a problemesd'índole climàtica i de mort massiva de rus-cos sense una clara etiologia”.

PERSPECTIVES

20

Actor Pepín Salvador, s/n. - 46194 - Real de Montroy (Valen-cia)

Tel.: 962 555 354 - Tel. part.: 962 555 887E-mail: fabrica@queencolmenas.com

Fábrica de colmenas y embalajes

Facultat de Biologia de laUniversitat de Barcelona

Inici: 16 d´abrilMatriculació: 26-30 marçDurada: 30 hores

• L'apicultura. Introducció.Història. Producció de melorgànica.

• L'abella: Espècies. Carac-terístiques de l'Apis melli-fica. Biologia de l´eixam iorganització social.

• Material apícola. Tipusde ruscs. L´abellar: l´assen-tament. Estris i indu-mentària. Condiciona-ment d´instal·lacionsapícoles.

• Gestió de l'abellar. Midade l´abellar. Treballs apíco-les al larrg de l´any. Multi-plicació de colònies i se-lecció. Recollida d´eixams.Alimentació. Transhumàn-cia

• Sanitat. Malalties de lesabelles. Transmissió. Hi-giene i profilaxci. Abellarhospital. Tractamentecològic de les malalties.

• Flora mel·lífera. Biologiafloral. Pol·linització. Espè-cies vegetals visitades perles abelles.

• La mel. Extracció, madu-ració i envasament. Con-

Curs d´iniciació a l´apicultura ecològicaFORMACIO

servació. Tipologiade les mels. Quali-tat de la mel.

• El pol·len, la ge-lea reial el pròpo-lis i la cera. Com-posició i propietats.Obtenció. Manipu-lació i procés.

• Legislacióapícola. L´abellanegra catalana.Normatives: DAAR,DMAH, DOGC,BOE, UE, CCPAE.Ajuts institucionals.Assegurances.

Les pràctiquesObertura de ruscs.

Identificació d´indi-vidus i bresques.Multiplicació deruscs

Maneig sanitari: Pre-venció de malalties.Tractaments ecolò-gics

Visita a una mel·le-ria. Extracció demel

La documentacióA l´inici del curs es lliurarà a ca-da alumne un CD organitzaten carpetes per temes, ambuna selecció dels articles d´in-terès en cada tema tractat, així

com totes les presentacions enPDF que es faran al curs.

El professoratJoan Maria Llorens

Esteve MiràngelsJosep NoguerMeritxell Rota (CC-PAE)Ükerdi ZudayreJaume Cambra (co-ordinador del curs)

Les classes es faran a lafacultat de Biologia de laUniversitat de Barcelona.Av. Diagonal 645

Matriculació icertificat

Tipus de curs: Diplomad´Extensió Univer-sitària

Número de crèdits: 3Modalitat: PresencialDirigit a: Estudiants

i/o llicenciats en bio-logia, veterinària, en-ginyers tècnics agrí-coles i tothominteressat en el te-ma.

Import de la matrícu-la: 90 euros

Per a mésinformació:Jaume Cambra. Av. Dia-gonal 645. 08028 Barce-

lonajcambra@ub.eduhttp://www.ub.eduTelèfon: 93 402 14 72Fax . 934112842

22

L´al·lèrgia és una reacció del nostresistema defensiu contra el verí del´abella.

VALORAR LA PICADAReacció local

• Aplicar amoníac• Povidona iodada• Aplicar crema corticoide• Si pica molt: anti-histamínic local• Consultar el metge si persisteix

Reacció general• Trucar urgentment al 112• Valorar l´estat general

(respiració, pols, consciència)• Si hi ha urticària, administrar anti-histamínic oral• En cas greu, administrar adrenalina, que només

poden utilitzar persones autoritzades

En cas de reacció anafilàctica, elpacient ha de ser atès ràpidament enun hospital dotat d´unitat d´afectatsd´al·lèrgies

REACCIONS AL·LÈRGIQUESGrau 1.

Urticària, picor, malestar, ansietatGrau 2:

Opressió toràcica, nàusea, vòmit, diarrea, dolorabdominal

Grau 3: Dispnea, sibilacions, ronquera, presíncope

Grau 4:Hipotensió, col·lapse, incontinència fels esfínters,cianosi

SÍMPTOMES D´Al·lÈRGIA• Molèsties anormals amb una sola picada• Malestar general a les mans, preus i cap• Erupcions vermelloses a la pell• Dificultat per respirar o empassar• Incapacitat d´estar dempeus• Inflor exagerada del lloc de la picada

Si es tenen alguns d´aquestssímptomes, s´ha d´avisar urgentment elmetge o anar a un hospital.

DIVULGACIÓ DE L’APICULTURA

Què cal fer en cas de picada d´abella

ABRIL 2007 • NÚMERO 9

23

LLIBRES WEB

lL'autor d'aquest tractatapícola és enginyer agrícola ientre d´altres títols té els deMembre d'Honor d'Apimon-dia, Chevalier de la Legiond'honeur, Comendadeur duMérite Agricole, etc.L'any 1996 sortia la 13e edi-ció que va arribar a vendre51.000 exemplars. Aquesttractat d'apicultura està for-mat per tres llibres units que

lÉs el lloc web del ServeiMeterològic de Catalunyaque ofereix a l´usuari lapossibilitat de fer consultesde dades metereològiquesen temps real de formasenzilla. La part central de lahome page és ocupada pelRadar, la Predicció d´avui i elmapa d´avisos.

A més de la informació sobreprediccions i d´altres relativesal temps, és un web queofereix serveis als usuaris quevolen rebre informacióconcreta sobre el temps,allaus, situació del mar, etc.També hi ha la possibilitat derebre avisos SMR.

Joaquim Ma. Nubiola

formen un sol exemplar. Enel primer, hi trobareu unaextensa explicació sobre l'a-natomia i la fisiologia de l'a-bella, així com la construccióde bresques, els eixams, lesmalalties que pateixenaquests insectes, les diferentsraces etcètera. En el segonha realitzat una explicaciómolt extensa dels ruscos mo-derns i del material apícolaactual, per tot seguit descriu-re´ns detalladament les ope-racions i manipulacions apí-coles. Fa una detallada des-cripció de la forma de treba-llar un rusc perquè doni colli-tes quantioses, però tambéfa una bona repassada delsmètodes aconsellats per enDemarer, el pare Dugat, o elblocatge de la posta efectuatamb èxit pel mateix autor.Finalment, el tercer llibre ensparla dels productes ques´extreuen de l´activitat apí-cola: la mel, el pol·len, la ge-lea reial, el pròpolis, el vi demel la cera...

Joaquim Ma Nubiola

www.meteo.catLe Rucher de RaportAlin Caillas

24

PLANTES MEL·LÍFERES

l Descripció Arbre caducifoli, de 4-5 md'alçada, tot i que pot atènyerels 10 m d'alçada sobretot enterres fèrtils. Molt ramificat,amb un troc gruixut, molt ru-gós i fosc quan es fa vell. Fulleslanceolades i estretes, denta-des, glabres (sense pèls) i defins a 4-12 cm de longitud.Quan surten les fulles estanplegades al llarg del nervi prin-cipal i en anar creixent s'obrendel tot. Flors blanques o rosa-des, subsèssils (gairebé sensepecíol), generalment reunidesper parelles o isolades, que s'o-bren abans que les fulles. Elcalze és curt i ample, consta decinc sèpals lleugerament coria-cis. La corol·la la conformencinc pètals, d'uns 2 cm de lon-gitud. Les flors porten uns 15-30 estams. Fruit ovoide, clara-ment comprimit, verdós tiranta grisenc, amb una pell tomen-tosa, de 3,5-6 cm, amb la gra-

na comestible o ametlla, queestà protegida per un endo-carp llenyós i necessita uns vuitmesos per madurar completa-ment. El conjunt d'endocarp ila grana constitueixen el quehom anomena pinyol. Hi hadues varietats d'ametllers elsque fan ametlles amargues i elsque les fan dolces.

l HàbitatPlanta cultivada des de tempsimmemorial en tots els païsosmediterranis. A Catalunya escultiva especialment a Tarrago-na i a les planes de Lleida. AlPenedès es progressivamentsubstituït per plantacions devinya en els darrers anys. Es faen llocs secs en tot l'àmbit me-diterrani. El fruit és molt sensi-ble als freds tardans.

l Període de floracióFloreix de gener a març, tot ique en algunes contrades no

L'ametllerPrunus dulcis (Mill.) D.A. Webb

molt lluny del mar poden co-mençar a florir ja a partir deNadal. Per tant, el període quel'arbre no te fulles és molt curt.

l Interès apícolaL'ametller en flor és una plantamolt visitada per les abelles.Durant el mes de febrer quanesclata la floració dels campsd'ametllers, el brunzir de lesabelles se sent des de lluny.Sol ser una de les primeresplantes que aprofiten les abe-lles si el temps acompanya i ai-xí s'activa la posta de la reinaamb l'entrada de nèctar fresc.A més de produir nèctar moltaromàtic, les abelles tambén'aprofiten el pol·len. Per tant,aquesta planta és doblementinteressant des del punt de vis-ta apícola, ja que genera unbon flux de nèctar i tambépol·len, que és fonamental pelbon desenvolupament de leslarves. Es tracta d'una planta

que fa una mel clara, moltaromàtica i molt gustosa. Elsabor és intens i te un pèl d'a-margor. No sempre es pot re-collir mel d'ametller, ja que sivenen dred o pluges les abellesno poden recollir nèctar. Noobstant, en hiverns excepcio-nalment càlids i amb algunespluges generoses al gener po-den produir prou nèctar perfer mel d'ametller.

l EtnobotànicaA més de constituir un postremolt apreciat, les ametlles sónutilitzades en l'elaboració deturrons, massapà, orxata d'a-metlles i com a complementd'algunes salses.

Jaume CambraApicultor i prof. de Botànica

Dept. Biologia VegetalFac. Biologia

Univ. Barcelonajcambra@ub.eduwww.apicat.com

26

CÒMIC

SALT DEL CAVALL

PETITS ANUNCIS

D’abelles i formigues Àlvar Noguera

AA TT UU BB VV SS ZZEE JJ PP AA UU HH KK OOXX MM CC II OO II RR TTOO AA SS SS AA EE WW SSQQ LL JJ RR GG AA DD EEMM TT II NN OO VV EE FFWW II NN XX BB EE RR OOEE HH TT GG KK UU II NN

Seguint el moviment del cavall en el joc d'escacs i començant desde la casella ombrejada, trobareu el nom que es dóna a la repro-ducció sexual monogamètica

Sol·lució a lasopa de lletresnúm. 8

Joaquim Ma. Nubiola

EIXAMS SELECCIONATSEs fan eixams seleccionats perencàrrec. Antoni Aresté. T. 609102 739

REINES DEL PAISPer a apicultors i associacions.Venc reines del país per a lapropera temporada. Totes mar-cades i, a sol·licitud del client,amb una ala tallada. Entreguesa partir de l´1 d´abril. Telèfon977 639 006. J. Ma. Nubiola

RUSCOS LAYENSEs venen arnes del tipus Layens,ben conservades i a bon preu.Telèfon 973 186 077 o bé 617236 965. Demaneu per la Núria.

RUSCOS LAYENSEs venen 100 caixes Layens,per jubilació del propietari.Preu a convenir. Demaneu pelSr. Francisco, al telèfon 973 3082 55

CAIXES LAYENSVenc 100 nuclis i 200 caixesLayens, amb perfecte estat i sa-fata de fusta. Tel.: 93 685 2345 i 626 904 101

EIXAMS SELECCIONATS IMATERIAL APICOLAVenem eixams seleccionats iruscos Layens, Dadant i Langs-troth. Tel. 606 35 85 86, Xa-vier Virgili.

TORDERADARÓLLOBREGATGAIÀCARDENERONYARFRANCOLÍBESOSEBREFOIX

RECEPTA

Escuma de formatge frescINGREDIENTS2 iogurts naturals500grs. de mató4 cullerades de mel4 clares d'ou muntadessucrePell de llimona rallada en tiresfines Canyella en pols i en fulla

PREPARACIÓBarregeu en un bol els io-gurts, el mató, la mel, lapell de llimona ratllada i lacanyella en pols. Bateu-ho

tot bé amb una batedora ipasseu-ho pel colador xinès.Munteu les clares d'ou apunt de neu. Afegiu ambcura les clares muntades ala barreja preparada ante-riorment. Ompliu les copesde postre i poseu-ho a lanevera com a mínim 2 ho-res. A l´hora de servir-ho ataula es pot adornar ambuna mica de canyella enpols, unes tiretes de pell dellimona i canyella en fulla.