INICIEM LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA SEU · veis del Col·legi cap a la nova seu, apro-fundint en els...

INICIEM LACONSTRUCCIÓ DE LA NOVA SEU

Entrevista a:

MurielCasals

S i t u a c i ó e c o n ò m i c a p r i m a v e r a 2 0 1 0

A finals del mes de Juny varem signar el contracte amb l’em-presa constructora TAU-ICESA que finalment será l’encarre-gada de construir, a partir del proper 1 de setembre, la novaseu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a la plaça Gal·laPlacídia. Deixem endarrera, doncs, tota una etapa de planifi-cació, de tràmits administratius, de terminis a acomplir i desuperació d’obstacles, que amb l’ajut de col·legiats i del pres-tigi que el Col·legi té en la societat catalana s’han anat reso-

lent favorablement per a la nostra institució.

El projecte de la nova seu del Col·legi deixa de ser un somni per iniciar un pro-cés que d’aquí a 18 mesos ha de ser una realitat. Queda, per tant, molt camí perrecorrer. Amb tot, no em puc estar de fer esment, manifestant sincerament lameva gratitut, a tots els companys de les Juntes de Govern i de la Comissió d’O-bres i Finançament que des de l’inici del projecte han aportat coneixaments ihores de feina per a conseguir que el Col·legi disposi d’un edifici emblemàtic,amb qualificació C d’eficiència energética, amb la tecnología més moderna i unprocés previst de construcció eficient, a un cost molt competitiu i amb un fi-nançament adequat a les necessitats del Col·legi. En aquest sentit, tampoc vulloblidar la disposició de l’entitat financera que, en uns moments de fortíssimesrestriccions creditícies, va confiar en el Col·legi i va possibilitar l’obtenció del fi-nançament imprescindible.

Amb l’inici de la construcció de la nova seu comencem doncs una nova etapaen la que la Junta de Govern centrarà els seus esforços en encomenar-vos lail·lusió d’aconseguir que el Col·legi d’Economistes de Catalunya sigui la institu-ció representativa per excel·lència de tots els professionals de l’economia i del’empresa a Catalunya i en millorar la seva organització, fent-lo més proper, efi-cient i oferint-vos nous i millors serveis. Sense oblidar l’objectiu de fer delCol·legi un referent en la societat catalana en l’àmbit que li és propi: l’economiai l’empresa.

No us penseu que la il·lusió ens fa ignorar la responsabilitat que assumim totsplegats, ni minimitzar els riscos que aquesta decisió comporta en un entorn defortes modificacions, de caràcter restrictiu, de l’entorn col·legial. Però tambéestem convençuts que és un pas determinant per fer del Col·legi una entitat mo-derna, on, entre d’altres objectius corporatius, els serveis, la formació, la con-fluencia d’especialitats i el prestigi social de la professió siguin la base de laseva activitat i un suport permanent a la nostra activitat com economistes.

Joan B. CasasCol·legi d’Economistes de Catalunya

Una nova seu per un Col·legi millor

Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

SUMARI

3 Editorial

4-14 L’interès més alt:• Construint la nova Seu• Situació econòmica (primavera 2010)

16-21 Notícies

22-23 Gent de casa:• Entrevista a Muriel Casals,una economista de lletres

24-25 Avantatges del carnet col·legial

26-35 Treballem en grup:• Avanç de programació de l’Aula d’Economia, curs 2010-2011

• La Comissió d’Economia de la Salut debatsobre la Gestió de les Organitzacions Sanitàries en el marc de la crisi actual

• Recull d’activitats realitzades de l’1 de març al 27 de maig

36-50 Al vostre servei:• Noticiaris

51 Hemeroteca

Editorial

Informatiu de l’economista núm. 131 Pàg. 3

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 131

L’interès més alt

El perquèL’actual seu del Col·legi d’Economistes deCatalunya s’ha quedat petita per l’incre-ment de l’activitat de les Comissions deTreball, la major oferta de formació del’Aula d’Economia i per l’oferta de nousserveis que el Col·legi presta. Cal adaptar

Per aquest motiu a partir de l’any 2005 laJunta de Govern va anar estudiant dife-rents possibilitats per ubicar la seu delCol·legi. Finalment es va aprovar la com-pra de l’immoble de Via Agusta 56 i laposterior construcció d’un edifici per ubi-car-hi la futura seu del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya per ser, de llarg, lamillor de les opcions estudiades, tant enrelació al cost per metre quadrat, un copedificada, com per la major visibilitat quedonaria al Col·legi d’Economistes de Ca-talunya.

Cronologia del que s’ha fetAquest projecte presentava dificultats: re-queria una inversió considerable, el Col·legino tenia experiència en construcció d’edi-ficis i la proposta que ens feia el propietaricontenia alguns aspectes que s’havien denegociar abans d’adoptar l’acord definitiu.En concret l’existència d’una servitud ambel solar del costat i un preu de repercussióque es considerava alt.

les instal·lacions del Col·legi a un nou marccorporatiu on les línies s’intensifiquin al’actuació actual: formació, serveis i parti-cipació dels col·legiats. Els col·legis pro-fessionals del futur tindran en aquestsfactors la seva principal raó de ser, a mésde la defensa dels interessos dels col·le-giats i usuaris.

Construint la nova Seu

Els controls per garantir transparència en el procés, eficiència

La Junta de Govern va consti-tuir una Comissió d’Obres in-tegrada tant per membres dela Junta de Govern com peraltres col·legiats, per tal quel’assessorés sobre les accionsque hauria de desenvolupar ien la que li va delegar el con-trol del procés de formalitza-ció del projecte i construcciósota la seva supervisió.També es va constituir unaComissió de Finançament pertal que estudiessin la millorforma de finançar la cons-trucció de la nova seu que amitjans del 2009 es va fusio-nar amb la Comissió d’Obresde la nova seu, constituint la“Comissió d’Obres i Finança-ment de la nova seu” inte-

grada pel degà, Sr. Joan B.Casas, el vicedegà, Sr. JoanRàfols, el tresorer de la Juntade Govern, Sr. Oriol Amat,l’interventor de la Junta deGovern, Sr. Anton Gasol, la se-cretaria de la Junta de Govern,Sra. Montserrat Casanovas iels col·legiats, Sr. Jordi Cone-jos, Sr. Àngel Segarra, Sr. Fer-ran Lemus, Sr. Agustí Jover iSr. Marçal Tarragó.D’altra banda, la funció de tre-balls de Project Manager pera la construcció de la nova seuva recaure en PROJECTS &FACILITIES MANAGEMENT,després de la realització d’unconcurs restringit en que es vaconvidar a participar a quatrefirmes especialitzades.

Junta de Govern

Les primeres directrius que es va marcar laJunta de Govern foren: assegurar la viabili-tat del projecte sense necessitat de recórrera una derrama als col·legiats. Un patrimonisanejat, les quatre seus del Col·legi en pro-pietat i sense càrrega hipotecària, i un ex-cedent pressupostari consolidat els darrersanys a l’entorn d’uns 300.000 euros, garan-tien aquest aspecte. L’objectiu era aconseguirque la nova seu fos un edifici emblemàticper a la Ciutat i definir i concretar un plad’actuació, que orientés les activitats i ser-veis del Col·legi cap a la nova seu, apro-fundint en els seus punts forts, redefinint imillorant els serveis i la presència socialdel Col·legi, de cara a que amb la nova seuel Col·legi pogués aprofitar en poc tempstots els avantatges i oportunitats que aquestapot oferir.

En segon lloc la Junta va voler manteniruna actuació prudent a l’hora d’adoptarcompromisos de despesa i adoptar acordsúnicament quant es tingués clars la sevaviabilitat i coherència. Des del 26 febrer

2007, data en que la Junta de Governacorda apostar pel projecte de construccióde la nova seu fins a l’1 de juliol de 2007en que es signa la compravenda, la Juntade Govern manté reunions amb els prin-cipals agents implicats per tal de presen-tar-los el projecte i detectar quinesdificultats ens podríem trobar: gerènciad’urbanisme de l’Ajuntament de Barce-lona; gerència d’urbanisme del Districte deGràcia; Alcalde de Barcelona i portaveusde tots els partits politics; Departamentd’Economia i Finances de la Generalitat deCatalunya; i amb els veïns que poguessinestar més afectats. Es va negociar amb elpropietari una reducció del preu de venda,uns terminis pel pagament de la compra-venda i una solució per a la servitud es-cripturada.

En tercer lloc, la Junta de Govern era cons-cient que havia d’actuar de forma diligenti amb eficiència en els compliments delsterminis i en l’acompliment de totes les for-malitats i tràmits administratius per no en-darrerir la construcció. Des de la compradel solar, fins a la concreció i presentaciódel Pla Especial Urbanístic a l’Ajuntamentde Barcelona van transcórrer cinc mesosen el decurs dels quals es va convocar unconcurs restringit per triar el projecte i l’ar-quitecte més adient a les necessitats delCol·legi.

Gràcies al compliment d’aquest termini esva poder ajornar el pagament del solarquasi bé un any ja que s’acomplia amb

l’estipulat en el contracte de compravendadel terreny.

El Plenari del Consell Municipal de l’Ajun-tament de Barcelona va aprovar definitiva-ment el Pla Especial Urbanístic de concreciódel tipus, titularitat i ordenació de l’equipa-ment situat a la Via Augusta número 56, el27 de juny 2008, al cap de sis mesos de laseva presentació. Posteriorment,els veïnsdel Carrer Benet Mercader varen interposarrecurs contenciós administratiu contra l’a-cord del Ple de l’Ajuntament de Barcelona,que en aquets moments encara no s’ha re-solt, però no es creu que el seu desenllaçrepresenti cap perjudici significatiu per a laconstrucció de la seu.

Durant el mes de maig del 2009 es pre-senta a l’Ajuntament de Barcelona, el pro-jecte base i executiu de la nova seu delCol·legi d’Economistes de Catalunya, trà-mit necessari per a la concessió de la lli-cència d’obres i de la llicència ambientalper a iniciar la construcció de la nova seu,que finalment ens ha estat concedida el 15d’abril d’enguany.

Des de l’inici del projecte, el Col·legi haapostat per treballar el procés de compra iconstrucció de la nova seu de manera trans-parent i eficient, establint una planificacióprèvia com a mesura de no deixar res al’atzar i amb l’objectiu de que la construc-ció sigui el més econòmica possible, ques’anticipi als possibles obstacles i impre-vistos que puguin sorgir.


Comissió d’Obres Project Manager

Economista, vicedegà delCol·legi d’Economistes de Ca-talunya i Dr. gral. d’Arquitec-tura i Habitatge de PolíticaTerritorial i Obres Públiquesde la Generalitat (1981-89);Dr. gral. Vèrtix (1989-92); Dr. gral. Immobiliària Colonial(1993-95). Actualment: Con-sultor en habitatge i economiaurbana; President de l’ITeC.

Economista. Soci fundador de Promo Assessors ConsultorsS.A.P., empresa consultora especialitzada en EconomiaUrbana i Habitatge. Expert enels aspectes econòmics de l’or-denació del territori i gerent dediversos projectes urbanístics(polígons industrials, residen-cials, remodelació urbana,etc...). Assessora habitualmenta promotors públics i privats.

Economista. Ha dedicat tota la seva vida professional als camps de l’urbanisme i l’economia urbana. En aquestsentit, ha intervingut en elplanejament urbanístic i en la programació i execució degrans equipaments d’arreu de Catalunya i de la resta decomunitats autònomes.

Creada al 1999 a Barcelona, és una empresa especialitzadaen la gestió de projectes com-plexos (project management)d’infraestructures i edificació.Empresa de referència en l’àm-bit del project i del facility ma-nagement a nivell nacional,ha gestionat projectes coml’ampliació de l’aeroport deBarcelona, el nou d’Alguaire, elscentres penitenciaris de Brians-2,Quatre Camins i Figueres, el nouHospital de Sant Pau, l’Hotel Velao el Nou Mercat dels Encants.

Enginyer de camins i MBA per ESADE, soci-director deProjects i membre de la JuntaRectora del Col·legi d’Enginyersde Camins de Catalunya, l’a-valen més de 23 anys d’expe-riència en gestió de projectes oobres. Recentment ha gestio-nat la construcció d’edificis rellevants com ara el NouAjuntament de Sant Cugat,l’edifici d’Usos Mixtes Vullpa-lleres i les estacions de la Línia9 del metro de Barcelona.

JOAN RÀFOLS AGUSTÍ JOVER MARÇAL TARRAGÓ JAUME FLETA


La selecció de l’arquitecteencarregat del projecteLa Junta de Govern, a proposta de la Co-missió d’Obres, va encarregar una anàlisifuncional dels usos que s’haurien de con-templar a l’hora d’edificar la nova seu alSr. Yves Chapon, i va acordar convocar unconcurs restringit d’idees en el que es vanconvidar a participar als despatxos d’ar-quitectes: Germans Terrades; Roldán+Be-rengué, arquitectes; Estudi Massip–Bosch;Joan Pascual i Argenté; i Grup Espinet,Ubach, Llongueres i Clotet. La selecció vaser acordada per la Junta de Govern des-prés d’estudiar una relació facilitada per laComissió d’Obres entre els despatxos d’ar-quitectes que cobrien un ventall de diferentsgeneracions, que tenien obra feta similar ala nova seu del CEC, i que aportaven ex-periència i garantia de treball seriós.

El 24 d’octubre de 2007, el Jurat integratpels Srs. Joan B Casas, Joan Ràfols, Àngel Se-garra, en representació de la Junta de Go-

vern, el Sr. Oriol Clos, en representació dela gerència d’Urbanisme de l’Ajuntamentde Barcelona i el Sr. Manuel Bailo, en re-presentació del Col·legi d’Arquitectes deCatalunya, van fallar a favor del projecteRoldán+Berengué i en base a aquest acordla Junta de Govern va adoptar l’acord deencarregar-los-hi la direcció de l’obra.

La selecció de l’empresaconstructoraUn cop tancat el projecte basic i execu-tiu, la Comissió d’Obres i Finançament

de la nova seu va encarregar al ProjectManager que revisés el projecte i el pres-supost de construcció elaborat per l’e-quip d’arquitectes per tal de confeccionarel pressupost de licitació que havia de ser-vir de base per a que les empreses cons-tructores poguessin formular les sevesofertes.

La Junta de Govern amb l’assessoramentde la Comissió d’Obres i Finançament vaseleccionar 9 empreses constructores: Aban-tia, Comsa Emte, Construcciones Caler, Cons-tructora Luis Parés, COPCISA, COPISA, Grup

Despatx d’arquitectura Roldán+Berengué

Han construït, entre d’altres equipaments, la Nova Seu de Barcelona Activa al carrerLlacuna de BCN (2003), la Seu del Col·legi d’Arquitectes de Galicia, a Lugo (1996),el CAP de la Garriga (2010) i la Torre d’Habitatges a Plaça Europa de L’H (2010).A escala urbana han desenvolupat el planejament dels barris del Graell i la Bòvila aVic (2009) i la Rehabilitació de la colònia industrial Sedó a Esparraguera (2008).Han rebut nombrosos premis nacionals i internacionals. Premi FAD d’arquitectura 2002,VI Premi Nacional Hispalyt 1999-2001, Premi Enric Miralles de la VII Bienal de Ar-quitectura española 2002 i finalistes al Premi Mies van der Rohe 2002 per les cases

m&m de Bellaterra (Cerdanyola del Vallés, Barcelona). I el Premi Ascer d’arquitectura Interior 2006 ifinalistes del Premi Saloni d’arquitectura interior 2006 pel projecte Oficines/Eixample BCN.La seva obra ha estat exposada i difosa en la Biennal d’Arquitectura de Venècia (Itàlia, 2000), al Con-grés de Monterrey (Mèxic, 2003) i a l’exposició Architecture catalane 2004-2009 Portrait d'époque(París, 2009). Han publicat en revistes especialitzades com a+u (Japó), Wallpaper (UK), a+t (Espanya) iMARK (Holanda) i en la monografia DA Documentos de Arquitectura #64 (2008). Les obres i projectes en curs. Equipaments socials, sanitaris i docents: Residència Ca N’Oliveres (Esplu-gues), Residència i Centre de dia a les antigues Casernes de Sant Andreu (Barcelona), CEIP Trini-tairs (Vic) i el Centre sociocultural el Pinar (Rubí). Renovació del patrimoni històric i cultural:Fabra i Coats. 81 habitatges per a joves (Barcelona), l’Escocesa. Oficines i lofts (Barcelona) i laReforma de l’Església dels Trinitiaris (Vic).

Miguel Roldán (ETSAB,1988). Actualment és Directorde l’Exchange Program forArchitecture Schools entre lesuniversitats Fundació Politèc-nica de Catalunya-UPC (Bar-celona), ITESM de Monterrey (Mèxic), Clem-son University i Texas A&M(EUA). Des del 1999 és Ad-junct professor de la School ofArchitecture de la ClemsonUniversity i de la Texas A&MUniversity.

Mercè Berengué (ETSAB,1989). Representant de la De-marcació de Barcelona enl’Associació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya. Membre del Con-sell Rector de la Cooperativa d’Arquitectes del COAC i del tribunal de PFC de l’ETSAB. Va treballar, entre 1989 i 1990, a Chicago, amb SOM (Skidmore, Owings & Merrill i Frank Gehry).

MIGUEL ROLDÁN MERCÈ BERENGUÉJosé Miguel Roldán i Mercè Berengué l’any 1988 funden el despatx R+B arquitectes,està integrat per professionals de diverses disciplines en l’àmbit de l’arquitectura:edificació, urbanisme - paisatge, docència i investigació


El resultat d’aquest procés. Les grans xifresde la construcció i el seufinançamentEl resultat d’aquestes accions es tradueixen que la inversió final de 13.592.841 euros,serà menor que la que la Junta de Governes va comprometre en l’Assemblea Extra-ordinària de Col·legiats de 26 de maig de2008, i en canvi s’han incrementat els me-tres quadrats edificats, de 2.200 m2 estimats

en l’inici del projecte a 3.131,56 m2 que fi-nalment tindrà la nova seu del Col·legi.Aquesta inversió es finança per 3.525.299euros de recursos propis i addicionals depatrocini, dels quals 2.592.345 euros jaestan aplicats i d’aquí fins al final de laconstrucció de la nova seu s’espera gene-rar-ne 932.954 euros addicionals; 6.400.000euros mitjançant un crèdit hipotecari que jaestà concedit; i per la venda de l’actual seudel Col·legi, que hauria d’aportar 3.667.542euros, la valoració definitiva de la qual restasubjecte a l’evolució del mercat inmobiliari.

Empresa constructora

TAU ICESA és una empresa construc-tora, fundada a Barcelona a l’any 1979i des del 2009 té la seu central ubicadaa una antiga fàbrica de ceràmica queva rehabilitar a la ciutat d’Esplugues deLlobregat. A l’àmbit d’edificació, TAUICESA realitza tot tipus de construc-cions, equipaments públics i habitatgeresidencial. En obra civil, inclou tottipus d’obres d’infraestructures. Els seusclients són, indistintament, administra-cions públiques i sector privat.

TAU ICESA té uns avantatges competi-tius basats en un equip humà qualifi-cat, excel·lència tècnica i constantinnovació en cada projecte.

La companyia està formada per més de400 professionals amb una àmplia ex-

periència i disposa d’un important parcde maquinària d’obra pública. Ambclara vocació de creixement, aquestmateix any, s’ha obert seu a l’edificiTorre Europa de Madrid i també s’hareforçat el nostre àmbit d’actuació a lacomunitat d’Andalusia amb una novadelegació a la ciutat de Sevilla, aques-tes, juntament amb les de Catalunya,permeten executar obres en un radi geogràfic en constant expansió.

L’esperit d’innovació i l’exigència pergarantir la màxima qualitat impliquenuna classificació de contractista àmplia.Així mateix, TAU ICESA està acreditadaper l'ISO 9001 Sistemes de Gestió deQualitat, ISO 14001 Sistemes de GestióMediambiental, i OHSAS 18001 Sistemesde Prevenció de Riscos Laborals.

La nostra companyia està emmarcadadins d’un grup multidisciplinari que

inclou diferents aspectes de l’obra pública. GRUP TAU ICESA s’organitzaen sis grans àrees: construcció, con-cessions, serveis, immobiliari, mediambient i arquitectura.

Una estructura diversificada, capaç degenerar la solidesa tècnica i econò-mica que requereix la demanda ac-tual de solucions globals.

TAU ICESA, Metro-3 iTEYCO, a les que vaconvidar a presentar una oferta per a laconstrucció de la nova seu del Col·legi,adjuntant-los hi el projecte executiu, elpressupost de licitació, el contracte a sig-nar amb l’empresa constructora seleccio-nada i les bases del concurs i criteris devaloració fent menció que es tindrien encompte les propostes per a finançar laconstrucció de la nova seu.

El 2 de febrer de 2010 es van obrir les pli-ques de les nou ofertes presentades.

El Project Manager va homogeneïtzar lespropostes posant de manifest el grau decompliment de les bases del concurs icomparant les diferents propostes rebudes.

Del primer anàlisi de propostes la Co-missió d’Obres va desestimar 6 de lesofertes rebudes i en va seleccionar 3 coma finalistes.

La junta de Govern en la seva reunió del18 de maig, després de diverses reunionsaclaratòries sobre aspectes de les 3 ofer-tes seleccionades, va acordar l’adjudicacióde la construcció de la nova seu delCol·legi d’Economistes de Catalunya al’empresa constructora TAU-ICESA, ja quel’oferta era la més econòmica de totes lespresentades i el seu nivell de solvència,tant patrimonial com tècnica per a l’exe-cució dels treballs, era similar o millor quela de la resta d’empreses constructores enconcurs.

Les grans xifres de la construcció

2.200 m2

sobre rasant

3.131,56 m2

construcció

6.400.000 eurospréstec hipotecari

3.525.299 euros recursos propis i addicionals de patrocini

13.592.841 eurosinversió final

3.667.542 euros realitzaciópatrimoni actual


Com serà la nova Seu?

La nova seu del CEC ocuparà un solarcèntric i molt ben comunicat ambtransport públic, i serà un edifici emble-màtic tant per la seva situació com per-què configura la façana i l’sky line de laplaça Gal·la Placídia de Barcelona.

Els reptes paisatgístics a què havia de ferfront el nou edifici van estar molt pre-sents en el moment de debatre els dife-

rents projectes arquitectònics que es vanpresentar en el concurs convocat pelCEC amb el suport de l’Ajuntament deBarcelona i del Col·legi Oficial d’Arqui-tectes de Catalunya.

El projecte guanyador, obra de Rol-dán+Berengué, arquitectes, és el quemillor congeniava les necessitats de Ciu-tat amb les necessitats del CEC.

Per a nosaltres, la Nova Seu ha de tenirla flexibilitat per adaptar-nos als canvisfuturs de l’activitat col·legial. L’actualprojecte, té un tipus de façana i una es-tructura de plantes i de xarxa de comu-nicacions i serveis que permeten, en elfutur, introduir canvis en el programade superfícies que tindrà l’edifici en laprimera versió que coneixerem.

El programa actual té com a elementsmés fixos la planta superior (cinquena)

destinada al Deganat i serveis d’adminis-tració del CEC, i les dues plantes soterranidestinades a auditori (primer soterrani)i a instal·lacions i serveis de l’edifici(segon soterrani). L’espai habitualmentaccessible al gran públic ocupa des de laplanta baixa fins a la planta quarta. Laplanta baixa és, com no podia ser d’al-tra manera, l’espai d’acollida i d’infor-mació per a tothom que accedeix a laSeu. Les plantes primera, segona i ter-cera es destinen a aules de formació dedimensions variables. I la planta quartaes reserva a despatxos per a les diferentsComissions de Treball que té el CEC.

L’escassa fondària del solar fa que la su-perfície de les plantes pis sigui relativamentpetita (350 m2 construïts i 260 m2 útils) ique les comunicacions verticals hagin d’es-tar dimensionades sota criteris de segure-tat i dotades amb equipaments de qualitatper a l’ús intens al que estaran sotmeses.

L’edifici s’ha concebut pensant en unatriple funció: la comunicació amb laciutat, la formació i la gestió col·legial.La comunicació la cerquem amb unedifici amb façana semitransparent,amb una planta baixa oberta a la plaçaGal·la Placídia des de la que el ciutadàveurà les notícies i l’activitat del nostrecol·lectiu, sobretot en hores de tarda-ves-pre. La formació es desenvolupa en aulesamb cabuda per a 20 (es disposarà d’aulad’informàtica), 40 i 80 persones, ambuna configuració que facilita el segui-ment de les explicacions. Les aules que-den protegides de l’excessiu assolellamentque ens dóna la façana sud de l’edificimitjançant un passadís al llarg de la fa-çana que serveix alhora com a espai dedescans i de servei del cofee-break.

La major part de l’equip de persones quetreballen en el CEC es situarà a la plantacinquena a on hi ha també el Deganat i la

Comissióde Promociói Patrocinide la nova seu

Fundador i director de GEA insti-tut d’investigació de mercats.Fundador, director i conseller deBANKPIME. Actualment conse-ller delegat de BurgMaster i con-seller del Banco Pichincha

España. Extra professionalment president del Club deMarketing; patró del CIDOB, i fundador del Institut Villa-longa. Acadèmicament: Economista, Professor Mercantil,Diplomat en Màrketing, i Diplomat en Capital Markets.

FRANCESC JOAN

A principis de septembre d’enguany es començarà la construcció de la nova seu i previsiblement estarà finalitzada cap a mitjans de l’any 2012


de màrqueting i de promoció del Col·legidel segle XXI, lligada al pla d’actuació quela Junta de Govern estava duent a terme elprojecte de la nova seu, per aconseguirque tot col·legiat i llicenciat en alguna deles branques de l’economia es senti moti-vat i il·lusionat pel projecte del “NouCol·legi” i la seva materialització en l’edificicol·legial, i aconseguir que la societat per-

cebi la importància dels Economistes i delCol·legi d’Economistes. També se li va encarregar que dissenyésun programa ambiciós d’esponsorització ipatrocini per a la nova seu que contem-plés també amb la potencial col·laboraciófinancera dels col·legiats que ho desitges-sin, per tal de reduir el finançament externper a la construcció de la nova seu.

sala de Juntes. El personal de recepció/in-formació estarà a la planta baixa men-tre que el de formació estarà a la plantasegona. Tots els llocs de treball gaudirande llum natural, raó per la que determi-nades divisòries seran translúcides.

La divisió funcional de les plantes i el fetd’agrupar la formació en tres plantescontigües, respon a un criteri d’eficièn-cia i eficàcia en la gestió de l’espai peròtambé a un criteri de seguretat. El nouedifici, com s’ha dit, tindrà un espai delliure circulació a les plantes primera,segona i tercera. L’auditori, en el primersoterrani, solament serà accessible quans’hi programin actes. La planta quartadestinada a Comissions de Treball i alservei informàtic del CEC, tindrà uncontrol d’accés, i la planta cinquenaserà d’accés restringit. Des d’un punt devista energètic, la nova seu té com aúnica font d’energia l’electricitat.

No es pot oblidar que la transparènciade la façana de l’edifici respon a criterisde paisatge urbà i de comunicació delCEC amb la ciutat.

S’ha descartat la implantació de plaquesfotovoltaiques degut a l’alt cost queaquesta suposa, al fet que es tractad’una inversió rendible solament a moltllarg termini i amb un abast que tindriamolt poca incidència en comparació alconsum total energètic de l’edifici.A partir d’aquí, el projecte, pensant enminimitzar el futur cost de manteni-ment, ha incorporat una doble pell a lafaçana sud de l’edifici que tant ensprotegeix de l’excés d’escalfor solar,com ens limita també les pèrdues d’e-nergia de manera que obtenim un es-talvi energètic notable.

Addicionalment, la climatització del’edifici s’ha implantat amb un circuit

tancat que minimitza les emissions deCO2 a l’atmosfera. Per realitzar la pro-ducció de fred i calor es preveu utilitzaruna bomba de calor amb recuperaciócol·locada a la planta coberta. Aquestsistema ens permet que l’aportació energètica per calefacció sigui pràcti-cament nul·la en la mesura que bona

part de les zones treballen amb fred,que serà la demanda habitual donadal’alta ocupació i la orientació a sud del’edifici. La climatització de tot l’edificies farà mitjançant la instal·lació de va-ries unitats climatitzadores amb con-ductes d’aire fins cada dependència iamb regulador per permetre el controlindividual de la temperatura. Aquestesmàquines s’han concentrat en un ma-teix espai situat al segon soterrani evi-tant així problemes de soroll.

En definitiva, s’ha projectat la nova seuamb qualificació C d’eficiència energè-tica i amb una instal·lació energèticacalculada per a garantir el confort del’edifici en condicions de màxima ocu-pació (pot haver-hi més de 600 perso-nes) i tecnologia amb llarga vida útil.

Agustí JoverComissió d’Obres

Les accions de promoció i patrocini A mitjans de l’any 2009, la Junta de Governva acordar demanar la col·laboració delcol·legiat, Sr. Francesc Joan, per tal de cons-tituir una Comissió de Promoció i Patrocinide la nova seu. La Comissió és l’encarre-gada de dissenyar i realitzar una campanya

FITXA TÈCNICAMostra: 1.447 respostes (23,4% sobrela població total), distribuïdes de lasegüent manera:– Condició laboral:– Assalariat: 46,2%.– Empresari i/o treballador per comptepropi: 44,4%.– Aturats: 9,4%

– Sector d’activitat:– Serveis: 85,8%. (Serveis a empresesi a particulars: 51,8%)– Indústria: 10,2%.– Construcció: 3,7%.– Agricultura, ramaderia, pesca i fo-restal: 0,4%.

– Demarcació:– Barcelona: 79,8%.– Girona: 8,4%.– Lleida: 4,1%.– Tarragona: 7,7%.

Estat actual de l’economiaEs manté la moderació lenta de la ten-dència baixista de les expectatives i de laconfiança dels col·legiats sobre l’economia.

Un 68,2% dels col·legiats que respon a l’en-questa assenyala que la situació actual del’economia catalana és pitjor que fa un any,mentre que un 22,4% indica que és igual iun 9,1% que és millor. Per tant, segons elseconomistes es manté el to negatiu en elpanorama econòmic en comparació ambla primavera del 2009. No obstant això, essegueix moderant lentament el procés dedeteriorament de les expectatives dels eco-nomistes, procés que va començar a pale-sar-se a mitjan de l’exercici passat i quedarrerament s’ha alentit a un ritme menorque fa uns mesos. Així, la proporció decol·legiats que opinen que la situació actual

és pitjor que la de fa un any ha disminuïten 4,1 punts en relació a l’anterior consultadel mes de febrer (descens d’11,9 puntsentre l’octubre i el febrer passats), mentreque el percentatge dels que apunten ques’ha mantingut estable s’ha incrementat en1,5 punts (pujada de 9,5 punts entre l’octu-bre i el febrer) i la dels que assenyalen queha millorat ha augmentat en 2,6 punts (pu-jada de 2,3 punts entre l’octubre i el febrer).

En funció de demarcacions, cal esmentarque els economistes més optimistes pelque fa a la situació de l’economia són elslocalitzats a Barcelona, mentre que, pelcontrari, els que fan una valoració més ne-gativa són els de Girona i Tarragona.

L’índex de confiança dels economistes –quesintetitza el sentiment dels col·legiats davantde la situació econòmica general, tenint pre-sent una gran diversitat de factors (evoluciódel PIB, clima polític, inflació, preu del pe-troli, atur,…)– confirma un estancament en


Situació econòmica (primavera 2010)Reproduïm les principals conclusions a la primera de les enquestes de situació econòmica corresponent a l’any 2010, Situació Econòmica, primavera 2010, que entre el 19 de maig i el17 de juny tots els col·legiats van poder respondre mit-jançant la pàgina web del Col·legi. A la web http://www.coleconomistes.com també hi trobareu el text complet de l’informe.

A manera de titulars podem dir: Tot i que la situació econòmica actual segueix sent negativa, en els darrers mesos s’hacontinuat moderant el deteriorament de la confiança dels economistes, no obstant s’anticipa un lleuger empitjoramentde la situació econòmica cara a finals d’any.

El pla de reducció del dèficit públic espanyol no hauria de contemplar un increment dels impostos. I en l’actual contextde restricció creditícia no és possible la reactivació econòmica.

Situació de l’economia catalana“Creus que la situació actual de l’economia catalana és ara millor, igual o pitjor que fa un any?”

Situació % de col·legiatseconomia 2010 2009 2008 2007 2006 Tendèciacatalana Juny Febrer Oct. Juny Febrer Oct. Juny Febrer Oct. Juny Febrer Oct.

Millor 9,1 6,5 4,2 2,0 0,6 0,2 0,5 2,0 3,8 11,1 15,6 13,1

Igual 22,4 20,9 11,4 7,4 3,9 4,8 8,8 22,2 40,1 55,9 55,9 51,8

Pitjor 68,2 72,3 84,2 90,4 95,4 94,8 90,4 75,5 55,5 32,8 27,9 34,5

No tenen opinió 0,3 0,3 0,2 0,2 0,1 0,2 0,3 0,3 0,6 0,2 0,6 0,6

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. derespostes) (1.447) (1.548) (1.503) (1.078) (1.119) (1.246) (953) (1.026) (958) (972) (1.027) (1.044)

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

%

0,3

9,122,4

68,2

% de col·legiats

0

les expectatives dels col·legiats pel que faa l’evolució de l’economia del Principat encomparació a mesos anteriors, si bé segu-eix palesant el deteriorament de les cor-responents al conjunt d’Espanya. Així, espuntua l’economia catalana amb un 3,34 il’estatal amb un 3,00, front el 3,33 i el 3,10de la passada enquesta, respectivament.S’observa que la valoració del Principat con-tinua superant, i cada vegada més, la rela-tiva al global d’Espanya (diferència de 0,34punts, front 0,23 punts de la passada en-questa i 0,16 de l’anterior). La demarcacióamb una opinió més positiva sobre l’eco-nomia catalana és Lleida, mentre que les deBarcelona i Tarragona són les que valorenmés favorablement l’economia espanyola.La demarcació de Girona és la que té unaopinió més negativa en els dos índexs.

Problemes de l’economiacatalanaL’atur segueix encapçalant els problemesmés importants de l’economia catalana, jun-tament amb la manca de reformes estruc-turals i la feblesa de la demanda interna.

Els col·legiats opinen que el principal pro-blema de l’economia catalana en l’actuali-tat és l’atur, tal i com assenyala el 81,7%d’ells. Li segueixen la manca de reformesestructurals i la feblesa de la demanda in-terna, qüestions destacades per un 64,7% iper un 56,4% dels economistes, respecti-vament. Altres dificultats remarcables sónels costos laborals i, en menor mesura, lesdeficiències en infraestructures i comuni-cacions (30,4% i 21,4% dels col·legiats).

Respecte a la passada enquesta del mes defebrer, es pot destacar un augment de lapreocupació dels economistes pels costoslaborals i per la manca de reformes estruc-turals. El primer problema fou assenyalatper un 27,3% dels economistes en el mes


5,0

5,4

5,8

6,2

6,6

6,06

5,07

5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (juny 2010): 1,7Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (juny 2010): 1,5

5,70

5,34

valoració 0 -10

5,60

5,37

5,72

5,62

5,86

5,665,56

6,03

5,43

5,99

5,74

5,91

5,41

5,92 5,95

5,42

6,08

5,51

5,89

5,41

5,20

5,45

5,25

5,48

5,28

5,27

4,6

4,99

5,04

Economia catalana Economia espanyola

Oct 01 Feb 02 Juny 02 Oct 02 Feb 03 Juny 03 Oct 03 Feb 04 Juny 04 Oct 04 Feb 05 Feb 06Juny 05 Oct 05 Juny 06 Oct 06 Feb 07 Juny 07 Oct 07 Feb 08

4,2

Juny 08

4,784,52

Oct 08

3,94

3,8

3,4

Feb 09

3,03,29

5,59

4,36

3,89

6,59

6,19

6,03

7,0

Juny 09

3,17

5,29

3,30

3,183,21

3,37

Oct 09

6,34

Feb 10

3,10

3,33

Juny 10

3,34

2,6

3,00

Situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 l’actual situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

3,0

3,1

3,2

3,3

3,4

% d

e co

l·leg

iats

2,9


2,8

2,7

2,6

2,5

3,5BarcelonaGironaLleidaTarragonaCatalunya

3,33

3,21

3,47

3,33 3,34

3,01

2,85

2,90

2,983,00

Situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola segons demarcació

Problemes de l’economia catalana“Segons la teva opinió, quins són els tres principals problemes que té actualment l’economia catalana?”

% de col·legiatsProblemes 2010 2009 2008 2007

Juny Febrer Octubre Juny Febrer Octubre Juny Febrer Octubre Juny Febrer Tendència

Atur 81,6 84,3 81,2 76,0 74,4 43,9 19,8 5,1 7,3 5,9 5,6

Manca reformes estructurals 64,8 62,0 60,5 56,4 46,7 37,4 32,1 35,7 51,5 54,0 51,9

Feblesa demanda interna 56,5 62,3 63,5 64,8 69,5 47,2 36,5 22,0 22,1 13,8 12,9

Costos laborals 30,3 27,3 23,8 18,1 13,0 12,3 9,4 13,9 20,6 25,9 24,7

Infraestructures i comunicació 21,4 20,6 24,8 32,9 34,3 35,7 46,9 72,4 79,2 77,7 76,4

Feblesa demanda estrangera 9,9 12,0 15,5 21,1 22,3 15,2 5,7 7,9 10,5 15,6 18,3

Preu del petroli i carburants 3,9 2,0 1,9 1,0 1,3 27,8 61,0 40,5 26,3 21,3 19,6

Cotització dòlar-euro 3,0 2,0 2,8 0,5 1,4 5,0 12,2 13,4 17,4 15,3 10,8

Inflació 1,2 1,0 1,9 1,0 3,5 40,8 56,2 65,4 23,9 27,9 34,5

de febrer i ara és indicat per 30,4%, mentreque el segon, respectivament, per un 62,0%i un 64,7%. En sentit contrari, s’ha produïtuna caiguda en la preocupació dels col·le-giats per la feblesa de la demanda interna–destacat per un 62,3% a la passada con-sulta i per un 56,4% a la present– i, enmenor mesura, per l’atur –assenyalat, res-pectivament, per un 84,3% i per un 81,7%–i per la feblesa de la demanda estrangera –apuntat, per un 12,0% i per 9,9%–.

Entre la resta de problemes a ressaltar enopinió del col·legiats cal remarcar-ne qua-tre. En primer lloc, l’estat de la situació po-lítica (reduïda confiança en els polítics,escassa credibilitat dels polítics, manca delideratge polític,...). Un segon són les difi-cultats de finançament bancari que pateixl’economia –familiar i empresarial– (mancade confiança en el sistema, restriccions d’ac-cés al crèdit, manca de finançament,...). Unaltre problema assenyalat pels economistesés l’elevat dèficit públic i l’existència d’unsector públic excessiu i massa burocratitzat.Finalment, s’ha de destacar la tradicionalpreocupació dels col·legiats pel dèficit fiscalque pateix Catalunya respecte de l’Estat.

Segons demarcacions, s’ha de ressaltar quel’atur és un problema més important aLleida i Tarragona que a la resta de territo-ris. En altre sentit, destaca el fet que les de-ficiències d’infraestructures i comunicacionsconstitueix una deficiència més notable aBarcelona que a les altres demarcacionsD’altra banda, els costos laborals són es-pecialment significatius com a problemà-tica a Tarragona i Girona. Finalment, calapuntar que a Girona ressalta més la preo-cupació per la manca de reformes estruc-turals i menys la feblesa de la demandainterna que a la resta de territoris.

Perspectives sobre l’economia en els propersmesos


Millorarà

Empitjorarà

Continuarà igual

No tenen opinió

% de col·legiats

38,415,3

46,2

0,1

Perspectives de l’economia catalana“Creus que l’economia catalana millo-rarà, continuarà igual o empitjorarà en elsegon quatrimestre (maig-agost) de l’any?”

5,0

5,4

5,8

6,2

6,6

6,06

5,07

5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (finals 2010): 1,8Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (finals 2010): 1,6

5,70

5,34

valoració 0 -10

5,60

5,37

5,72

5,62

5,86

5,665,56

6,03

5,43

5,99

5,74

5,91

5,41

5,92 5,95

5,42

6,08

5,51

5,89

5,41

5,20

5,45

5,25

5,48

5,28

5,27

4,6

4,99

5,04


Oct 01 Feb 02 Juny 02 Oct 02 Feb 03 Juny 03 Oct 03 Feb 04 Juny 04 Oct 04 Feb 05 Feb 06Juny 05 Oct 05 Juny 06 Oct 06 Feb 07 Juny 07 Oct 07 Feb 08

4,2

Juny 08

4,784,52

Oct 08

3,94

3,8

3,4

Feb 09

3,03,29

5,59

4,36

3,89

6,59

6,19

6,03

7,0

Juny 09

3,17

5,29

3,30

3,183,21

3,37

Oct 09

6,34

Feb 10

3,10

3,33

Juny 10

3,34

2,6Finals 10 (prev.)

3,00

3,27

2,92

Perspectives de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 com estarà a finals d’aquest any l’economia catalana i l’economia es-panyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

3,0

3,1

3,2

3,3

3,4

% d

e co

l·leg

iats

2,9


2,8

2,7

2,6

2,5

3,5BarcelonaGironaLleidaTarragonaCatalunya3,26

3,14

3,35

3,17

3,27

2,94

2,80

2,74

2,80

2,92

Perspectives de l’economia catalana i de l’economia espanyola dermarcació(0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

No s’esperen grans canvis en la situacióeconòmica fins al mes d’agost, si bé es pre-veu un lleuger empitjorament cara a fi-nals d’any.

Un 46,2% dels col·legiats opina que l’eco-nomia catalana no experimentarà canvis en

el segon quatrimestre de l’any, mentre queun 38,4% creu que empitjorarà i un 15,3%pensa que millorarà. Així, entre els mesosde maig i d’agost del 2010 s’espera que lasituació econòmica no registri grans canvis,encara que s’ha de remarcar que la propor-ció de les opinions que anticipen un dete-

Incremet dels impostosGairebé un 63% dels economistes consi-dera que el pla espanyol per a reduir eldèficit públic no hauria de contemplarun augment fiscal.

Un 62,9% dels col·legiats creu que el plade reducció del dèficit públic espanyol nohauria de contemplar un increment delsimpostos a curt termini i mentre duri l’ac-tual fase d’estancament econòmic. Un 34,7%opina el contrari.

“Creus que el Pla de reducció del dèficit pú-blic espanyol, a curt termini i mentre durila fase d’estancament econòmic, hauriad’incloure un increment dels impostos?”.

Restricció creditícia i reactivació econòmicaProp del 82% dels economistes opina queamb l’actual restricció creditícia no és pos-sible la reactivació econòmica.

Un 81,6% dels col·legiats creu que en l’ac-tual context de restricció creditícia no éspossible la reactivació de l’economia.Només un 16,6% opina que sí és factible.

“Creus que en l’actual context de restric-ció creditícia és possible la reactivació eco-nòmica?”.


riorament de la marxa més que duplica a ladels optimistes. Aquestes darreres, no obs-tant, tendeixen a augmentar en comparacióamb perspectives d’enquestes passades.

L’índex de confiança dels economistes an-ticipa per a finals d’enguany un lleugerempitjorament de la situació econòmicaen comparació a l’estat actual. Es valoraamb un 3,27 sobre un total de 10,00 la si-tuació de l’economia de Catalunya a finalsde l’exercici (0,07 punts menys que enl’actualitat) i amb un 2,92 la del conjuntd’Espanya (0,08 punts menys que en l’ac-tualitat). Es mantindrà el diferencial entreels dos indicadors, que seguirà sent favo-rable per al Principat.

D’acord amb demarcacions, s’ha d’apuntarque els col·legiats amb unes perspectivesmés positives són els localitzats a Lleida iGirona, encara que els primers també des-taquen per palesar les expectatives més pes-simistes. Tots els grups fan unes previsionsmés favorables per a l’economia catalanaque per a l’espanyola. En el cas específicdel Principat, s’han de ressaltar per les sevesperspectives positives els economistes deLleida, mentre que pel que fa al conjunt del’Estat cal destacar les previsions optimistesrealitzades pels col·legiats de Barcelona.

Pla per a estabilitzar l’euroUn 44% dels economistes creu que el plaper a estabilitzar l’euro no aconseguirà elsobjectius esperats.

Un 44% dels col·legiats opina que el placomunitari per a estabilitzar l’euro, d‘uns750.000 milions d’euros, aprovat fa unessetmanes a la Unió Europea no aconseguiràels seus objectius, mentre que un 38,5%creu que sí. D’altra banda, un 17,5% no téopinió al respecte.

Els economistes de la demarcació de Tar-ragona són els que més creuen que el plaper a estabilitzar l’euro aconsegueixi elsseus objectius, mentre que els de Gironasón els més pessimistes amb aquest.

“Creus que el pla comunitari per a estabi-litzar l’euro d’uns 750.000 milions d’eurosaconseguirà els seus objectius?” .

% de col·legiats

Sí No tenen opinióNo

16,6

81,6

1,8

% de col·legiats


34,762,9

2,4

% de col·legiats

38,544,0

17,5


Suspensió de la retroactivitat de lesprestacions a la dependència

Congelació de les pensions

Retall de la inversió pública estatal

Eliminació del règim transitoriper a la jubilació parcial

Eliminació de l’ajut de 2.500 eurosper naixement

Ajustament de la despesaen medicaments

Reducció dels salaris públics

0 10 20 30 40 50 60

% de col·legiats70 80 90 100

AssalariatsEmpresaris i autònomsMitjana

Aturats

Mesures per a reduir el dèficit públicLes mesures més adequades per a reduir el dèficit públic són la reducció/congelaciódels salaris públics i l’ajustament de la despesa en medicaments.

“Quines de les següents mesures anunciades recentment pel govern estatal per tal de re-duir el dèficit públic creus que són més adequades?

Un 67,5% dels economistes considera quela reducció dels salaris públics en un 5%de mitjana a partir de juny del 2010 i laseva congelació el 2011 és la mesura mésadequada recentment anunciada pel Go-vern Estatal per tal de reduir el dèficit pú-blic. Li segueix en importància l’ajustamentde la despesa en medicaments (revisió delpreu dels medicaments exclosos del sis-tema de referència, adequació del nombred’unitats dels envasos, dispensació en uni-dosi,...), considerada adequada per un54,3% dels col·legiats. Una tercera mesuraanuncia i qualificada d’idònia per un 41,5%dels economistes és l’eliminació de l’ajutde 2.500 euros per naixement a partir del’1 de gener del 2011.

Altres mesures fetes públiques a ressenyarsón l’eliminació del règim transitori per a lajubilació parcial previst a la Llei 40/2007 iel retall de la inversió pública estatal en6.045 milions d’euros entre el 2010 i el2011 (25,7% i 25,4% dels economistes, res-pectivament).

Entre les mesures no anunciades pel Go-vern Estatal però destacades com adequa-des pels col·legiats es poden remarcar lareducció del nombre de funcionaris, l’eli-minació de ministeris i càrrecs públics, ladisminució de les despeses en l’àmbit dedefensa, i la pujada dels impostos a lesrendes més altes i a les entitats financeres.

Efectes de la crisi econòmica: demarcacióde GironaLa meitat dels economistes opina que lacrisi està afectant amb especial intensitatles comarques gironines.

Un 50,4% dels col·legiats de la demarcacióde Girona creu que la crisi està afectantamb especial intensitat les comarques gi-ronines en comparació amb altres territorisi amb crisis anteriors, mentre que un 45,5%opina el contrari.

“Creus que la crisi està afectant amb espe-cial intensitat les comarques gironines,comparant amb altres territoris i amb cri-sis anteriors?”.

Parc Científic i TecnològicAgroalimentari:demarcació de LleidaTres de cada quatre economistes de Lleidaconsideren que el Parc Científic i TecnològicAgroalimentari és una infraestructura defutur per a les empreses de la demarcació.

Un 74,6% dels col·legiats lleidatans creuque el Parc Científic i Tecnològic Agroali-mentari de Lleida és una infraestructura defutur per al sector empresarial de Lleida,front un 13,6% que considera que no.

“Creus que el Parc Científic i TecnològicAgroalimentari de Lleida és una infraes-tructura de futur per al sector empresarialde Lleida?”.

Comportament del mercatturístic: demarcació de TarragonaEls economistes tarragonins creuen que elmercat turístic de la demarcació evolucio-narà el 2010 de manera similar al 2009.

Un 40% dels col·legiats de Tarragona opinaque el comportament del mercat turístic ala demarcació durant el 2010 serà similaral de l’any anterior. Un 31,6% consideraque tindrà una evolució millor i un 28,4%creu el contrari.

“Creus que el comportament del mercat tu-rístic a les comarques de Tarragona du-rant el 2010 serà pitjor, igual o millor queel de l’any 2009?”.


% de col·legiats

42,043,4

14,6

Construcció del quart cinturó: demarcació de BarcelonaEls economistes barcelonins no tenen una posició clara davant del fet que el Quart Cin-turó sigui una prioritat del futur Govern de la Generalitat.

Un 43,4% dels col·legiats de Barcelona opina que la construcció del Quart Cinturó nohauria de ser una prioritat inexcusable pel nou Govern de la Generalitat que surti de lesproperes eleccions, tot i que un 42% creu que sí.

“Creus que la construcció del Quart Cinturó hauria de ser una prioritat inexcusable pelnou Govern de la Generalitat que surti de les properes eleccions?”.


% de col·legiats


50,445,5

4,1

% de col·legiats


74,6

13,511,9

Millor Igual Pitjor

% de col·legiats

28,4 31,6

40,0

EconoblocsBenvinguts un cop més al resum sobre l’activitat dels econoblocs, l’espai partici-patiu a Internet que el Col·legi d’Economistes de Catalunya posa a disposició detots els seus col·legiats. Pel que fa a les dades de participació, aquestes han man-tingut la seva bona línea i podem parlar d’unes dades francament positives, tantpel que fa a la publicació de nous blogs, com pel que fa als comentaris. Des d’a-quí, tal i com sempre fem, us animem a seguir participant. Per fer-ho, només calque accediu a blogs.coleconomistes.com. Tal i com us vam avançar en el darrerresum, ara analitzem més en profunditat l’ús que s’està fent de l’aplicació i això enspermet oferir-vos algunes dades estadístiques interessants: entre març i abril, s’hanrebut més de 4500 visites als econoblocs, la mitjana de pàgines vistes per usuaries manté en 2. En global, els econoblocs del Col·legi agrupen ja més de 260 blocsi més de 300 comentaris.

Seguidament destaquem alguns dels blogs que han estat més valorats, llegits ocomentats:

Papa, ¿tú de qué trabajas?, de Rafael Carlos Gil“El otro día vino mi hijo de 9 años del colegio, y me dijo: “Papá, mañana tenemosque llevar al colegio una redacción diciendo de qué trabaja nuestro padre.”Y aquí empezaron mis dudas. ¿Cómo definir exactamente nuestra profesión?. Todoslos niños tienen claro lo que hace un maestro, un policía, un bombero, incluso unarquitecto ó un abogado, que “trabaja en juicios defendiendo a personas”. Pero,...un economista.... ¿qué hace?¿Qué le digo? ¿Que soy economista? ¿Y eso que es? ¿Un señor que dirige empresas?¿Que soy asesor fiscal? ¿Y eso que es? ¿Un señor que asesora a empresas fiscalmente?¿Qué soy.....?¿Os habéis encontrado alguna vez con este dilema? ¿Cómo lo habéis resuelto?”

Quan girarem full? Reflexions a la tornada de NY de Margarida Abella“A cop d’ull ara hi ha menys crisis a NY que aquí. Els comerç funciona més i lesvendes són més efectives. Val a dir que els preus, en general, són prou competi-tius, si exceptuem els vins.La sortida del iPAD ,el dissabte passat, un gran esdeveniment que tenint en compteels preus de sortida i el volum de reserves i la previsió de vendes en els propersmesos, dóna idea de la capacitat de compra a curt termini d’un producte que pera mi, de moment, no em sembla imprescindible.Al serveis públics, com el metro, d’ús diari i sovint, es veuen molts empleats pú-blics. Allà on nosaltres hem reduït llocs (taquilles, controls, informació, etc) a NYes mantenen. És visible i se’n fa ús sovint. També és cert que el frau és molt mínim.Les persones corren per tot arreu, pels carrers, pels edificis, pels transports,.... pottenir un component genètic la productivitat?”

El reflejo de la responsabilidad laboral en el balance de Lucinio Fernández“Cuando leemos un balance de una empresa (consultores, asesores, etc.), no pode-mos detectar la “carga social” (CS). Si queremos tener la certeza que puede suponer,hay que solicitar a los responsables, el historial de los trabajadores, con un esfuerzoy pérdida de tiempo, que se podría llevar de una forma más eficaz y sencilla.La norma fundamental para los trabajadores por cuenta ajena, es el Estatuto de losTrabajadores (E.T.), donde se pueden encontrar los diferentes tipos de despido (ob-jetivo, objetivo improcedente, improcedente, etc.) e indemnización (20 días, 33días, 45 días, etc.) con los topes (12 mensualidades, 24 mensualidades, 42 men-sualidades, etc.). La variedad es múltiple y la casuística también (no es el objetivode este escrito, profundizar en la normativa laboral).”


Notícies

L’allargament del procediment concursalimpedeix la correctareflotació de les empre-ses o la liquiditat eficaçEl Registre d’Economistes Forenses, del Con-sejo General de Colegios de Economistas deEspaña, ha analitzat la baixa operativitat dela legislació concursal actual que s’ha posatde manifest davant de la tendència alcistaen el número de concursos iniciada l’any2007. Malgrat que durant l’últim semestre laconcursalitat s’ha ralentit el REFOR preveuque en aquest any se superin els 6.000 con-cursos.

Les xifres de concursos, segons l’estadís-tica que elabora el REFOR, amb base alsautos de declaració de concurs, publicatsen el BOE, suposen la publicació duranttot el 2009 d’ aproximadament el doble deconcursos que els que es van publicar el2008, si bé que l’últim semestre l’augmentha estat menor que en el primer.

Malgrat l’increment en el número de con-cursos dels últims anys, cal destacar queestem encara molt lluny de la concursali-tat que es dóna als països del nostre en-torn. No hi ha cap mena de dubte que aEspanya, malgrat la crisi econòmica en laque estan immerses les nostres empreses,el concurs és encara un procediment pocutilitzat i que no aconsegueix liquidar demanera ràpida i eficaç les empreses invia-bles, ni recuperar les viables sense que eltemps acabi dificultant extraordinàriamentla seva viabilitat.

El Registro de Economistas Asesores Fiscales-CGCEEanalitza el panorama pressupostari dels municipis espanyolsEl REAF del Consejo General de Colegiosde Economistas de España (CGCEE) va pre-sentar un estudi que analitza el panoramapressupostari dels municipis espanyols, fentespecial incidència en els ingressos tributaris.

Podeu consultar l’estudi complet a la web delCol·legi www.coleconomistes.com, dins dela Comissió d’Economistes Assessors Fiscals.

Barcelona

D’octubre de 2010 a maig de 2011

Màsterd’Especialització Tributària

Homologat pel REAF

Possibilitat de realitzar el Màster en més d’un curs acadèmic

Formació i perfeccionament per a l’exercici com a assessor fiscal

Treball combinat

amb formació.

Places limitades. Obert el període d’inscripció

22 anys formant

a assessors f

iscals.

S’aprova l’informe de gestió i d’autoria del Fons de PensionsEl dia 8 d’abril es va celebrar la reunió dela Comissió de Control del Pla de Pensionsi de Foneconomistes, Fons de Pensions; en laque es va aprovar l’informe de gestió de l’e-xercici 2009 així com l’informe d’auditoria delFons de Pensions, els comptes anuals: Balanç,Compte de Pèrdues i Guanys i la Memòria.Us informem que la rendibilitat neta del’any 2009 del Pla de Pensions Prudent vaser del 6,03%.

Es constitueix el ConsejoConsultivo de Economis-tas Expertos en Contabi-lidad e InformaciónFinanciera (ECIF)A la seu del Consejo General de Colegiosde Economistas s’ha constituït el ConsejoConsultivo de Economistas Expertos en Con-tabilidad e Información Financiera (ECIF).Aquest Consejo Consultivo està integrat pereconomistes de reconegut i ampli prestigi,procedents de l’àmbit professional i tambéde l’universitari. Els membres són: OriolAmat Salas, Marcos Antón Renat, RicardoBolufer Nieto, Leandro Cañibano Calvo, Vi-cente Condor López, Juan Carlos de Mar-garida Sanz, Domingo García Pérez deLema, Antonio Gómez Ciria, José RamónGonzález García, Carlos González Fernán-dez, Fernando González-Moya Rodríguezde Mondelo, José Antonio Gonzalo Angulo,Manuel Hernando Vela, José Luis LópezCombarros, Salvador Marín Hernández,José Ignacio Martínez Chiriaque, FranciscoJavier Martínez García, José Antonio Tri-gueros Pina i Valentí Pich Rosell.


Els economistes d’Espanya, França i Itàlia,proposen un nou model de control de les empreses (IPSB)La proposta econòmica i comptable s’ha dissenyat per millorar el rendiment de lesempreses, reforçant la seva governança a través d’un nou model de supervisió.

El nou model de control, reforça els dispositius que ja existeixen sense substituir-los,i l’exerceix un professional que es denomina Independent Professional Supervisor(IPS) i un nou òrgan el Independent Professional Supervisory Board (IPSB). Aquestafunció la realitzaran professionals independents i competents. A diferencia de la fun-ció d’auditoria comptable, el control del IPSB és constant i s’exerceix sempre que esprenguin decisions en les empreses. A més està dotat de poders d’intervenció i delsinstruments informatius necessaris per poder intervenir a temps.

Per poder garantir la independència i l’eficàcia dels controls, el IPSB l’integraranentre 1 i 3 membres, segons les dimensions de l’entitat, i tots ells estaran dotats dequalificació professional específica en l’àrea econòmica i comptable.

Pel que fa al nomenament dels membres, això variarà en funció del tipus d’empresaque s’hagi de supervisar. Així en les societats cotitzades es pot preveure una entitatformada per representants dels organismes que hi tenen interessos legítims (Ministericompetent, autoritat supervisora de la Borsa, associació nacional d’empresaris...) quetingui la funció de proposar un grup de professionals que posteriorment serà ratifi-cat per l’assemblea de socis. En el cas de les PIMES, la selecció dels membres del’IPSB es podria deixar en mans de l’assemblea de socis. El mandat de l’IPSB tindràuna durada de cinc exercici i els seus membres podran ser revocats per causa justa.EL IPSB no interferirà en les decisions dels administradors, sinó que la seva funcióserà verificar la legalitat i la regularitat dels procediments que segueix la direcció del’empresa en la presa de les decisions, podent expressar, per tant, la seva opinió fa-vorable o contraria. Si els anàlisis dels sistemes adoptats per l’empresa posa en evi-dència punts fràgils, el IPSB sol·licitarà a l’òrgan administratiu que es facin accionscorrectores. El IPSB se situarà doncs, en el centre del procés d’informació de l’em-presa i supervisarà atentament la seva direcció i gestió.

La proposta del nou model de control de lesempreses la van signar el president del ConsejoGeneral de Economistas de España, ValentíPich Rossell, el president del Conseil Superieurde l’Ordre Des Experts-Comptables de França,Joseph Zorgniotti i el president del ConsiglioNazionale dei Dottori Commercialisti e degliEsperti Contabili de Italia, Claudio Siciliotti.

De esquerra a dreta: Siciliotti de Italia, Zorgniotti de Francia i Valentín Pich de Espanya.

Aguiló Casanova, ClaudioAicart Yudego, AlbertAlabert Barberà, Maria NúriaAlemany Font, OriolAlís Pujol, JoanAlonso Moreno, Sergio ÓscarAluju Camps, LluísAmich Llacuna, RamonArmengol San, LluísAssenova Blagoeva-Spassova, AniaBayona Roig, SaraBinefa Muntané, JaumeBordas Martí, LorenzoBordetas Costa, Ana EstefaníaBosch Berga, FrancescBusquets Bertran, DavidCabrera Martínez, JavierCabrerizo Peña, JonathanCamero Espinosa, JoséCañelles Bofarull, Marc

Cañizares Martínez, CarlosCano Pizarro, MarivíCid Valls, AdriánCortés Alaiza, Marta EncarnaciónEspeleta García, IreneFernández Iruela, JulioFerré Fandos, AlfredoFerrer Costa, FrancescFisa Bargalló, IreneFons Lete, CristianFons Saludes, JaumeFontelles Sureda, CristinaFontelles Sureda, ElenaFrago Roncal, MiguelFuentes Cano, JoaquínFuster Matosas, Juan AntonioGarcía Pérez, MelaniaGarcía Salat, GemmaGrima Cervantes, NoeliaGuinea González, Emilio

Gutiérrez Campo, JavierImbernon Miret, FrancescInsausti Solé, IgnacioJo Figueras, AndrésJust Trilles, Maria del PilarJuvé Sindreu, MartínLimiñana Martínez, BárbaraLópez Díaz, José MaríaMalpica Cirujano, Antonio MaríaMarsal Collado, MarcMartín Beltrán, GemaMartín Cachón, AndrésMas Monteys, MargaridaMas Villellas, Luis JorgeMascaraque Alonso, VicenteMateo Gómez, María JoséMateo Gómez, María MercedesMontalà Iranzo, SergiMoreno Campillo, JoanaNavarro Sanchez, Montserrat

Palau Tort, MireiaPalet Vilajuana, GemmaPanisello Roselló, OriolPasquale, Fausto DiPiany Pugès, AlbertPons Prat, DavidPorqueras González, Joan AntoniPorret Alemany, NúriaPortella Carbó, FerranPozo Membrilla, María Dolores delPuchol Aliaga, VicentePuig Roches, RamonPuigdemont Canal, DavidRausa Jones, CristianRaventós Vicuña, Carlos AlbertoResina Martos, RaúlRibé Mirambell, LauraRiera Massaguer, JordiRimbau Prat, MontserratRodríguez Algans, Lluís

Rodríguez Cabello, MoisésRoman Ganzer, CristinaRoura Pujolras, EstelSánchez Cristobal, José LuisSarrias Viladomiu, XavierSegura Flor, EloiSola Galán, PereSoler Villadelprat, EduardTamayo García, María de las MercedesTribó Giné, Maria TeresaValderrama Quilcat, Walter AlfredoValle Solano, ElisaVázquez Parcero, AvelinoVelilla Fernández, LauraVerdaguer Arpa, NarcísVerdaguer Olsina, XavierVergès Rossell, TàniaVidal Blanco, EstherVitores Sanjuan, NataliaYepes Ramos, Vicente Jesús

Relació d’altes col·legials des del gener fins al maig del 2010

zonals de l’EURAM com les legislacions enmatèria laboral, no es poden resoldre ensolitari per a cadascuna de les parts: “caluna cooperació d’aquestes regions no tansols per afrontar reptes sinó estratègies d’ac-tuació dinàmiques que permetin avançaren el context internacional”.

L’Euram és el centre exportador i impor-tador interregional més important d’Espa-

nya amb el 48% de les vendes i el 41,5%de les compres totals que efectuen entre sitotes les comunitats autònomes espanyo-les. A més disposa d’un excedent comer-cial que representa el 5% del seu PIB.Entre les regions que conformen l’Euramhi circulen 15.700 milions d’euros en mer-caderies, volum que no inclou ni el tu-risme ni el moviment de capitals.

Amb aquestes dades a la ma, Joan B. Casasconsidera que l’Euram pot ser un dels lídersde l’economia europea, però per aconse-guir-ho i a més de la cooperació entre lesregions, cal superar barreres com l’excessiudèficit fiscal en relació a la resta de l’Estato la necessitat de vertebrar una xarxa d’in-fraestructes i equipaments bàsics que perme-tin desenvolupar l’economia, el movimentde mercaderies i els negocis en general.

Entre les mesures que s’han d’adoptar citala connexió ferroviària amb Europa i la li-beralització ferroviària agilitant l’accés anous operadors i construint a més un TGVque vertebri l’Euram; ampliar la capacitatde la xarxa viaria i reduir la congestió de laAP-7, a la vegada que millores en el sis-tema logístic ampliant capacitat i moder-nitzant el model de gestió.

En el decurs de la seva intervenció, JoanB. Casas va recordar que la potenciació del’Euram exigeix la implicació del Governde l’Estat tan des de la vessant política comeconòmica. Però també va afegir que ésnecessari el suport dels diferents governsautonòmics, els partits polítics i la coope-ració empresarial.

L’acte pel reconeixement europeu de l’EixMediterrani el va organitzar l’Institut IgnasiVillalonga al Palau de Congressos de Va-lència i va comptar amb la presència delsgoverns regionals de l’Euroregió de l’ArcMediterrani, les cambres, els col·legis pro-fessionals, les universitats, i les associa-cions empresarials i grans empreses clauper a la logística i el transport.


El Col·legi d’Economistes de Catalunya vatenir presència i una participació activa enl’acte pel reconeixement europeu de l’ArcMediterrani que es va celebrar el 7 de maigal Palau de Congressos de València i queva ser organitzat per l’Institut Ignasi Villa-longa. L’acte va comptar amb la interven-ció del degà del Col·legi d’Economistes deCatalunya, Joan B. Casas, que va parlar ennom dels degans dels Col·legis d’Econo-mistes de Catalunya, València, Balears iAndorra, va reclamar cooperació entretotes les regions que conformen l’Euram(València, Balears i Catalunya) per poderafrontar reptes i estratègies d’actuació queli permetin liderar l’economia europea.

Per a Casas, la manca de cooperació entreles regions que conformen l’Euram és unhandicap que fa que perdi pes i competi-tivitat; per aquets motiu reclama que s’es-tableixin sinergies i punts de col·laboracióentre elles, un fet que beneficarà no nomésa les regions que integren l’Euram, sinóque també serà positiu pel conjunt de l’Es-tat i de la Unió Europea. Precisament enaquesta línia Joan B. Casas va afirmar queels inconvenients derivats de la mancad’infraestructures o altres problemes supra

El Col·legi d’Economistes de Catalunya se suma a l’acte pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani

l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelonai el Col·legi d’Economistes de Catalunya.En virtut d’això l’Institut Municipal d’Hi-senda de Barcelona posa a disposició delsprofessionals de la gestió un nou aplicatiuportal, anomenat Carpeta Professional, quesuposa un pas més en l’ús intensiu de lesnoves tecnologies.

La Carpeta Professional permet realitzartràmits com accedir a les dades fiscals quel’Institut Municipal d’Hisenda té dels clientsprofessionals, realitzar i finalitzar de formainstantània la majoria dels tràmits, fer elstràmits per lots, adjuntar telemàticament

documentació associada als tràmits, fer elseguiment dels tràmits i disposar d’un por-tal de gestió de clients.

L’accés a la Carpeta Professional s’obrirà atots els professionals el 12 de juliol.

Hi trobareu més informació a la web delCol·legi a l’apartat de Serveis.


La Borsa de Treball va endavantHan passat ja sis mesos des que el Col·legi va canviar la plataforma web de la Borsa de Treball. Durant aquest temps s’ha pogutcopsar una bona acollida entre els col·legiats i les empreses de la nova plataforma i unes dades estadístiques força favorables.D’aquestes n’oferim un resum.

Recordeu que tots els col·legiats esteu preregistrats en la plataforma de la Borsa de Treball però per poder participar en elsprocessos de selecció oberts cal que tingueu el vostre perfil emplenat.

Els col·legiats ja poden utilitzar la Carpeta Professional de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona

Des de l’1 de juny, els professionals, des-patxos o empleats dels mateixos, desig-nats pel Col·legi d’Economistes, podrancomençar a utilitzar la Carpeta Professio-nal, una nova eina que permet als profes-

sionals fer recerca de la informació i rea-litzar tràmits mitjançant l’ús de les novestecnologies.Això és possible gràcies a un conveni i laposterior addenda a l’acord, signat entre

Mes Visites Col·legiats registrats(*) Candidats(**) Alta empreses Ofertes rebudes

Novembre 2009 S/D 43 21 10 12

Desembre 2009 S/D 99 141 25 42

Gener 2010 1.301 35 116 18 30

Febrer 2010 2.731 0 135 15 34

Març 2010 2.751 0 150 16 18

Abril 2010 2.434 0 127 14 20

Maig 2010 10.517 0 117 14 15

Totals 19.724 177 807 112 171

(*) Col·legiats que han emplenat el seu perfil professional en la plataforma.(**) Número de CV’s enviats a les ofertes vigents.

El Col·legi d’Economistes de Catalunyaestà signant acords amb totes les Facultatsd’Economia i Empresa de les universitatscatalanes per tal de constituir en cadas-cuna de les facultats l’espai CEC-Facultatrespectiva.

La finalitat d’aquests espais, és aproximarel Col·legi, el que és i representa per a la

societat catalana i els serveis que ofereixals seus membres, als estudiants de les Fa-cultats i per tant als futurs col·legiats.

En aquests espais s’organitzen de forma pe-riòdica conferències amb professionals iempresaris per tal d’informar-los de primeramà de les competències i les habilitats queles societats i els empresaris requereixen

dels economistes, així com per a informar-los de quines són les facultats i activitatsque com a futurs economistes podran des-envolupar.

Aquests convenis també tenen com a se-gona finalitat aproximar el Col·legi a aquellsprofessors de les facultats d’Economia i Em-presa que per no estar col·legiats no ensconeguin.

Fins a la data s’han signat convenis ambla Universitat de Vic, a mitjans de novem-bre de l’any 2009 i amb la Universitat deLleida, el passat 14 de maig. I dins de l’es-pai CEC-Universitat de Vic, ja s’han orga-nitzat dos actes.

El primer, el 5 de març en què el degà delCol·legi d'Economistes de Catalunya, Sr.Joan B. Casas, va parlar amb els estudiantsdels darrers cursos de la llicenciatura enADE dels requeriments que la societat i lesempreses demanen als economistes; i elsegon el passat 30 d’abril en que l’empre-sari Sr. Joan Font, director general de BonPreu va parlar sobre decisions estratègi-ques a les empreses.


“Els convenis entre el CEC i les universitats pretenen acostar el Col·legi tan als estudiants com als professors de les facultats d’Economia i Empresa”

Posta en funcionament dels Espais Col·legi d’Economistes de Catalunya Facultats d’Economia iEmpresa. Conveni amb les universitats de Vic i Lleida

Continua sent el tèxtil una peça claude l’economia catalana? El fet de que Catalunya no tingués SegonaRevolució Industrial, la més relacionadaamb el metall, va fer que el tèxtil tinguésuna importància cabdal en l’economia ca-talana al llarg de més temps que no pas ad’altres indrets d’Europa, com al RegneUnit, on la industria tèxtil va entrar en crisimolt abans que a Catalunya. A dia d’avui el tèxtil no ha desaparegut deCatalunya el que ha minvat és la gran massade treballadors que tenia aquest sector. L’en-trada d’Espanya a la Comunitat EconòmicaEuropea (CEE) al 1986 va obligar a les em-preses tèxtils catalanes a competir internacio-nalment. Es va passar de ser un mercat tancata que els catalans fóssim vestits des d’arreudel món. Catalunya va ser als segles XIX i XXla fàbrica d’Espanya, el fet de que fóssim unmercat tancat va provocar que les empresesno s’esforcessin per innovar i que a la llarga

la indústria tèxtil catalana fos menys compe-titiva. Els costos de producció van acabar sentmolt més alts que en d’ altres llocs d’Europai la nostra indústria es va veure abocada ala reestructuració i si aquesta no es va portara terme, a la desaparició de moltes empreses. L’actual indústria tèxtil treballa amb unsmarges molt més reduïts i preus més ajustatscom a resultats d’una major competència. Unfet definidor del tèxtil català ha estat el perfilde persona que hi ha al capdavant, gairebésempre persones que van començar treba-llant a tallers i que han esdevingut propieta-ris de petites empreses. Això fa que hagi estatun sector, fins i tot en moments de gran crisi,menys conflictiu que d’altres on el pacte haestat la tònica comuna. La reestructuració delsector ha estat el que va impulsar als anys60 i ’70 del segle XX el desenvolupamentdel sector dels serveis a Catalunya. Moltespersones que marxaven amb indemnitza-cions importants del tèxtil van invertir elsdiners en d’altres sectors i així ciutats quetenien un nivell baix de comerç o altres ser-veis professionals es van desenvolupar.

Com viu Catalunya la crisi actual? Hi ha regularitats que es repeteixen. Tésentit estudiar història per veure que hi hacoses que succeeixen i tornen a succeir.La crisi actual no és més dura que la dels

anys ’70, ara tenim un estat del benestarlimitat però que fa una funció. En canvi síque s’ha de reconèixer que l’actual crisi ésmés greu que la dels ’90. Carmen M. Reihnart a la seva obra “ThisTime is different” crec que explica molt béles claus de l’actual situació, per primercop la globalització fa que les bombollesimmobiliàries i financeres estiguin inter-connectades i això ens fa més vulnerables.Adam Smith diu que la causa de la riquesad’un país és que la gent treballi bé i a Catalu-nya no hem treballat prou bé. Així, per exem-ple, ha anat creixen el PIB però no el de PIBper càpita. Una part del creixement dels dar-rers anys era fals i malsà. Hem crescut en ocu-pació de forma absoluta però l’aportació percàpita està per sobre de l’entorn europeu. Ac-tualment les pimes que exporten són les queestan aguantant el país, són eficients, i podenfer front a la competència internacional. Malgrat tot val a dir que reestructurar novol dir carregar-s’ho tot, per exemple, elsistema català de caixes ha funcionat bé alllarg de molt de temps i adaptar-se no voldir només fer més grans les entitats.

Afecta més la crisi a Catalunya a causadel dèficit fiscal i de finançament? Sens dubte, històricament el català ha estatpactista i amable. Des del punt de vista


Entrevista a Muriel Casals, una economistade lletresMuriel Casals es defineix com una economista de lletres. Va néixer a Avinyó a les acaballes de la II GuerraMundial on va arribar després que els seus pare, forçat a l’exili, hagués estat a París i altres indrets de França.És professora d’Economia de la UAB i Presidenta d’Òmnium Cultural, l’entitat amb més socis de Catalunya. Malgrat que és professora d’economia hom la relaciona amb la Història Econòmica ja que va fer la tesisobre la Historia llanera a la Primera Guerra Mundial, sota la direcció de Jordi Nadal.

Gent de casa

“La crisi actual no és més dura que la dels anys 70, ara tenim un estatdel benestar limitat però que fa unafunció”

d’Espanya ha estat més fàcil cedir davantdel bascos que de nosaltres, ja que ells amés són menys i tenen menys repercussióen el conjunt de l’economia de l’Estat.

Es compleixen 25 anys de la integracióde l’Estat a la Unió Europea, quina va-loració en fa? El procés d’unió ha triomfat des d’un puntde vista de mercat. Crec que el comerçajuda a unir els pobles. La idea de que launitat política caurà pel seu propi pes noha estat certa. Als anys ‘70 el debat es cen-trava en aprofundir en la unitat o ampliarels estats membres. L’opció de l’ampliacióes va imposar i a dia d’avui no hi ha unitat

ni tant sols econòmica, no hi ha harmonit-zació fiscal. L’èxit més important ha estatla moneda única. Malgrat tot la Unió és forta, la intervencióa Grècia és un exemple, els fons que rebenels països que ingressen, dels que l’Estatespanyol n’ha gaudit i n’ha fet un bon ús,és un altre exemple.

Entrant en temes més relacionats ambl’Òmnium, es pot buscar un maridatgeentre indústria cultural i economia? Treballem i busquem idees constantmentper casar cultura i economia. Històricamentel model català no ha estat basat en la es-peculació financera sinó en el treball i en

fer-se a un mateix. Des d’Òmnium defensemuna causa col·lectiva i valors que poden serde gran utilitat per avançar també des d’unaperspectiva econòmica. Per exemple, undels nostre reptes és integrar als que arri-ben, que s’incorporin com a catalans. Volemconstruir un país amb memòries diferentsperò un futur comú.

Quin paper creu que ha de jugar elCol·legi d’Economistes de Catalunya? Estic col·legiada i m’agrada sentir-me acom-panyada de col·legues. Del Col·legi d’Eco-nomistes valoro que sempre ha estat moltobert i que permet la relació amb altrescompanys, cosa que és molt important. Séque la formació que ofereix el col·legi ésmolt valorada però per mi no és la únicacosa valuosa. És molt important la diversi-tat de persones que hi ha i en especial elreconeixement que el Col·legi ve fent ahistoriadors de l’economia com, per ex-emple, Nadal o Fontana.

Com veu el moment actual de la professió? Vull ser optimista, les facultats d’econò-miques són actives i vives, la gent que hipassa surt preparada i les taxes d’ocupa-ció fins i tot en la situació actual seguei-xen sent altes.

Joan LópezGabinet de premsa del [email protected]

“Volem construir un país amb memòriesdiferents però un futur comú”


AGÈNCIES DE VIATGESIuristravel, taller de viatges, organitzadora de viatges/expedicions amb ar-queòlegs, naturalistes i cientifics, així com viatges a mida i events, ofereix a totsels col·legiats un 5% de descompte sobre tots els viatges combinats.Més informació: Roger de Llúria, 108 pral 2a 08037 Barcelona Tel. 93 207 31 98Fax 93 458 54 84 [email protected] www.iuristravel.com

ALIMENTACIÓCeller Mas Bacus, ofereix un 5% de descompte en els seus articles.Més informació: Enric Granados, 68 08008 Barcelona Tel. 93 453 43 58

Vins Noé, botiga especialitzada en vins amb més de 1.500 referències, ofereixuna tarifa preferencial en els seus articles, a tots els col·legiats. Si desitgen fer lacompra a través de la seva web, caldrà identificar-se posant a usuari eco i pass-word el número de col·legiat.Més informació: Av. Torre Blanca, 3 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 19 [email protected] www.vinsnoe.com

ALLOTJAMENTEl Muig, complex de turisme rural a Sant Joan de les Abadesses, amb tres allot-jaments independents totalment equipats i confortables, ofereix a tots els col·le-giats i familia un descompte del 10%.Més informació i reserves: Tel. 609 613 430 [email protected] www.elmuig.com

Pel que fa a la divisió EXE Hotels, els col·legiats tenen dret a: detall de benvin-guda, consideracions en l’hora d’arribada i sortida de l’hotel i acompanyant gra-tuït en el règim de només allotjament per la reserva principal.Més informació: www.exehotels.com

Fundació Abadia de Montserrat, central de reserves es compromet a oferirdescomptes especials a tots els economistes col·legiats en els diferents serveis:allotjament a l’Hotel Abat Cisneros i a les Cel·les Abat Marcet, Montserrat Visitai Montserrat Cultura. Llista oficial de preus 2010 clicant a la icona PDF.

Hotel Rutllan, situat en front del Telecabina de les pistes d’esquí de Vallnord,sector PAL. Restaurant de cuina de mercat amb servei tradicional en taula. SPA-Wellness inaugurada el desembre del 2008.Serveis gratuïts els nostres Clients: garatge, piscina exterior climatitzada al estiu,Wi-Fi en tot el hotel. Descompte del 10% sobre el règim escollit.Més informació: Av. del Ravell, 3 La Massana (Principat d’Andorra)Tel. 00376 738 738 Fax 00376 835 180 [email protected] www.hotelrutllan.com

NH Hoteles, descomptes del 5% en tots els hotels d’Espanya i Portugal, sobre la mi-llor tarifa disponible en el moment de la reserva de dilluns a diumenge, tant en ha-bitació doble com en habitació doble per ús individual, només en règim d’allotjament.Més informació: www.coleconomistes.com

Paradores, ofereix descomptes d’un 18% sobre la tarifa oficial en tots els 93 Pa-radors d’Espanya. Aquests Paradors estan ubicats en palaus, antics convents icastells medievals en els millors conjunts històrics de diferents ciutats i pobles.Cal identificar-se com a membre del Col·legi.Central de reserves: Tels. 91 516 66 66/91 516 66 67 o trucant a cada Parador directament.

Prestige Hotels, of the World by Keytel disposa d’una exclusiva selecciód’hotels caractertizats pel seu reconegut prestigi i el seu excel·lent nivell de ser-vei. Descobriu-ho visitant la nostra web.Tots els col·legiats que facin reserva a qualsevol dels nostres hotels, mitjançant laweb, disposaran de les següents avantatges: detall de benvinguda a l’hotel, upgradinga una habitació de categoria superior segons disponibilitat de l’hotel, enviament per-sonalitzat del ‘Directori Internacional PHW’ prèvia petició a [email protected] exclusiva, accès al club PHW amb un elaborat programa de punts,consideracions en l’hora d’arribada i sortida de l’hotel.Més informació: Tel. 902 23 44 55 Codi de promoció: 667011

Prestigi Hotels Resort & Spa de Andorra (Novotel, Mercure, Andorra Palacee Ibis), ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte en qualsevol dels qua-tre Hotels durant la temporada 2010.En allotjar-te en règim de mitja pensió (et regalen un forfait d’esquí diari a l’es-tació de Vallnord) durant tota la temporada d’hivern.Prèvia reserva i acreditació en fer la reserva i en l’arribada a l’hotel.Més informació: Tel. 00376-873600 [email protected] www.prestigihotels.com

Roc Blanc Hotels, ofereix a tots els col·legiats i els seus acompanyants, els em-pleats del Col·legi i els seus acompanyants un 20% de descompte (de diumengea dijous inclosos) i un 10% de descompte (de divendres a dissabte inclosos) enestades en hotels en règim d’habitació i esmorzar, en programes de salut i be-llesa (excepte serveis a la carta) als nostres Centres Termals, a l’entrada espai

lúdic termal aquatonic (Tarragona) i en programes hotel + forfait ski Vallnord(Andorra), aplicables a les tarifes públiques i a les ofertes que trobin a la nostraweb en qualsevol dels seus 2 hotels: Hotel Roc Blanc (Andorra) i Hotel TermesMontbrió (Montbrió del Camp).Vàlid tot l’any 2010, excepte Setmana Santa, del 3 al 8 de desembre 2010 i Na-dals i sempre considerant en les ofertes els períodes indicats.Imprescindible mencionar codi AC369.Hotel Roc Blanc (Andorra): [email protected] Hotel Termes Montbrió (Montbrió del Camp): [email protected] Més informació: Tel. 902 930 400 www.RocBlancHotels.com

APARCAMENTSPàrquing David, ofereix una tarifa especial de 11 t (1/2 dia) i 17 t (tot el dia),presentant el tiquet prèviament segellat pel Col·legi d’Economistes.Entradas: Aribau, 230-240; Tuset, 19-21 i Travessera de Gràcia, 62.

Pàrquing GEIEG-MIFAS, ofereix unes tarifes especials en el pàrquing del carrerDe la Creu, s/n de Girona.Tarifes: 1,25 t l’hora i 0,020 t el minut, presentant el carnet col·legial a la caixa.

ASSEGURANCESMútua General de Catalunya, ofereix als col·legiats i els seus familiars condi-cions especials en la contractació de les seves assegurances. Més informació: www.mgc.es

Regal, Canal directe de Liberty Seguros, pel fet de pertànyer al Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, t’ofereix un 10% de descompte addicional a les assegu-rances d’auto, llar, moto i vida, per a tu i els teus familiars directes (cònjuge, fillsi pares). Visita la web www.regal.es/economistes.htm, per calcular el preu de la teva as-segurança sense cap compromís o truca al 902 444 707 (producte vida exclusi-vament per telèfon).I ara, si contractes Regal Auto entre el 1/3/10 i el 31/5/10, et regalem 40 t queingressarem en el teu compte. No t’oblidis d’indicar que ets col·legiat o familiardirecte o indicar el teu Codi 2096.Si vols conèixer els nostres productes, cobertures i serveis clica en la icona PDF.Clica aquí si vols veure la campanya promocional de 40 t vigent fins el 31 de maig.Més informació: Tel. 902 44 47 07 Codi 2096

CASINOSCasino de Barcelona, entrada gratuïta per al titular i un acompanyant presen-tant el carnet de col·legiat a la recepció del Casino i un descompte del 10% enels nostres restaurants (excepte Teppan Yaki i sopar de Cap d’Any).Imprescindible DNI, permís de conduir o passaport. Només majors de 18 anys.Només passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea.Més informació: Marina, 19-21 08005 Barcelona Tel. 932 257 878 www.casino-barcelona.com

CENTRES MÈDICSCentro Médico Dental Sant Jordi, ofereix a tots els col·legiats condicions es-pecials i en tots els tractaments un 20% de descompte.Barcelona: Pg. Maragall, 25-27, baixos Tel. 93 436 09 89Indústria, 298-300, baixos Tel. 93 450 31 11 Calella: Bruguera, 136-138, baixos Tel. 93 769 09 61

Centros de Implantología y Estética Dental, ofereix a tots els col·legiats i fa-miliars directes un 25% de descompte en tots els tractaments i un 30% en im-plantologia i estètica dental.Més informació: Jovellanos, 9, 4t 2a (Plaça Catalunya) Barcelona Tel. 93 317 08 52Aragó, 406, esc. A, 1r 5a Barcelona Tel. 93 265 82 55

Clínica Baviera Corporate, ofereix a tot el nostre col·lectiu i els seus familiarsdirectes un descompte del 40% en la primera visita refractiva.En correcció visual làser i en la resta de tractaments un 20% de descompte.Més informació: Tel. 902 130 100 www.clinicabaviera.com

Clínica Dental DAVOS, ofereix a tots els col·legiats i families, la primera visita,diagnòstic i pla de tractament gratuïts. 20% de descompte en tots els tractaments.Horari continuat de dilluns a divendres, de 9h a 20h, dissabtes de 9h a 13h.No tanquen per vacances.Urgències 24 h tots els dies de l’any, prèvia trucada telefònica al 93 301 33 80.Més informació: Pelayo, 44, 7º 08001 Barcelona Tels. 93 412 66 33/93 301 33 80 www.clinicadentaldavos.com

DAVID, S.A.P

Avantatges del carnet col·legial

Us informem dels acords a què ha arribat el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb empreses, establiments i entitats diverses que oferiran descomptes i avantatges comercials als membres del Col·legi, presentant el carnet col·legial.


Clínica Dental Mayo, ofereix ara a tots els col·legiats i familiars una revisió o pri-mera visita, amb diagnòstic, pla de tractament e higiene gratuïtes. Ofereix fins a un30% de descompte en tots els tractaments, segons tractament i formes de pagament.Facilitat de pagaments i financiació sense interessos fins a 24 mesos.Horari continuat de dilluns a divendres, de 9 h a 21 h. No tanquem per vacances.Av. Diagonal, 354, entl. 2a Tels. 93 457 17 30/615 213 813 BarcelonaTambé a Ripollet al c/ Padró, 70 Tel. 93 691 67 18 www.clinicadentalmayo.com

SAR, disposa de recursos per a la gent gran, ja sigui a través dels Centres Residencialsi/o dels serveis d’Hospital de Dia. Ofereix a tots els col·legiats, els seus ascendents iels seus cónjuges, condicions especials en estades permanents i temporals per perso-nes grans convalescències i rehabilitacions als seus centres de Barcelona i l’Hospitalet.Centre residencial SAR La Salut Josep Servat: Antequera, 8-18 Tel. 93 285 75 12Centre Residencial SAR Regina i Hospital de Dia rehabilitador SAR Regina: Mare de Déu del Coll, 22-30 Tel. 93 284 87 47Centre residencial SAR Can Buxeres (Hospitalet Ll.): Atmeller, 6 Tel. 93 260 31 81Més informació: [email protected] www.sar.es

CLIMATITZACIÓClimatització H&H TOFRET, ofereix en tots els seus articles d’aire condicionati calefacció un descompte del 15%.Més informació: Tel. 93 318 97 79 Mòbil: 657 693 141 [email protected]

COMERÇOSMagda Planellas, botiga de bosses, sabates i articles de viatge ofereix un des-compte del 10% en tots els seus articles (excepte rebaixes).Més informació: Rambla Catalunya, 95 Barcelona www.magdaplanellas.com

Flors Navarro, ofereix un 10% de descompte en els productes adquirits a labotiga del c/ València, 320. Queden exemptes d’aquest descompte els produc-tes d’Interflora i les compres per la pàgina web. Per beneficiar-se del 10%s’haurà de presentar el carnet del Col·legi d’Economistes.Més informació: València, 320 Barcelona Tel. 93 457 40 99www.floristeriasnavarro.com

Ona Joia, ofereix entre un 10% i un 15% de descompte en tots els seus articles.Més informació: Bulevard Rosa, local 20 - Pg. de Gràcia, 55 08007 BarcelonaTel./Fax 93 215 83 07C.C. La Maquinista, LC-102 - Ciutat d’Asunción, s/n 08030 BarcelonaTel./Fax 93 360 81 90Argenteria, 25 08003 Barcelona Tel. 93 215 11 82

ESPORTSCircuit de Catalunya t’ofereix una oportunitat única de gaudir del món delmotor i viure les millors curses com la F1 i la Moto GP.Descompte per a tu, col·legiat i per a un acompanyant del 25% sobre les tarifesoficials per a fer-se soci del Circuit en el moment de concertar el servei o com-prar el producte per a la temporada 2010 (excepte tribuna N i pelouse).Més informació: Tel. 935 719 777 [email protected] www.circuitcat.com

DIR, els clubs de fitness DIR ofereixen un 10% de descompte en la quota men-sual a tots els col·legiats (no inclòs en les modalitats amb descomptes implícits.No vàlid per a DIR UP&DOWN).Regal especial en el moment d’alta (segons existències). Oferta subjecta a lescondicions de promocions, generals, de inscripció i assistència dels clubs fitnessDIR vigents en cada moment. No acumulable a altres ofertes o promocions. Lainscripció dependrà de la promoció vigent en el moment del alta.Els descomptes no són acumulables.Més informació: Tel. 902 101 979 [email protected] www.dir.cat

IDIOMESBarna House, idiomes ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte en elmoment de concertar el servei. Classes d’anglès, francès, alemany, japonès, etc.Traduccions tècniques, comercials i jurades.Més informació: Roger de Llúria, 123 08037 Barcelona Tel. 93 488 00 80 Fax. 93 488 01 69 [email protected] www.barnahouse.com

INFORMÀTICAAlvin Networks, ofertes en equipaments informàtics per als col·legiats. Consulteu-les en el document PDF adjunt. Contacte: Sr. Joan BatlleMés informació: Cobalto, 16-20 08038 Barcelona Tel. 93 448 02 57 Fax 93 334 14 82 [email protected]

S4 Sistemas Especiales de Información, ofereix a tots els col·legiats ofertes enmaterial informàctic tant en software com en hardware i/o instal·lacions.Més informació: Bordeus 19 08029 Barcelona Tel. 902 158 920

Zylab, desenvolupa solucions d’accés a la informació i potents tecnologies pa-tentades per a la cerca empresarial, registres, correu electrònic, documents i ges-tió de coneixement, e-discovery i edisclosure.Totes les nostres solucions inclouen la instal·lació i la gestió de projecte.També oferim serveis d’integració i de conversió de documents.Oferta als col·legiats d’un 15% de descompte en tots els seus productes.Més informació: Casp, 68, 1-3 08010 Barcelona Tel: +34 902 105 [email protected] www.zylab.es

LLIBRERIESCasa del Llibre, ofereix a tots els col·legiats un descompte del 5% en tots elsseus articles.Més informació: Passeig de Gràcia, 62 Tels. 932 723 480/902 026 407 [email protected] www.casadellibro.com

Ediciones Francis Lefebvre, gràcies a l’acord de col·laboració entre el Con-sejo General de Colegios de Economistas i Ediciones Francis Lefebvre, des d’araes podrà gaudir de preus especials en les prepublicaciones de les seves obres.Així com oferta inicial, els col·legiats es podran beneficiar d’un descompte es-pecial en la publicació Memento Fiscal 2010, un manual pràctic que analitza, enun únic volum, tota la normativa referent als impostos i la seva aplicació pràc-tica, com també els procediments tributaris i obligacions formals.Per sol·licitar informació o reservar el producte Memento Fiscal 2010 clica aquí.

MUSEUS I EXPOSICIONSCaixaForum Barcelona, 50% de descompte en les entrades a activitats.Gratuïtat en visites comentades a l’arquitectura de CaixaForum (grup de 10 per-sones com a mínim).Visites comentades a les exposicions temporals (grup de 10 persones com amínim). Per gaudir dels avantatges, visites gratuïtes i descomptes, cal fer les re-serves trucant al 93 476 86 30 i identificant-se com a soci.

CosmoCaixa Barcelona, el Museu de la Ciència de la Obra Social “la Caixa”ofereix els següents descomptes i condicions preferencials: 50% de descomptea l’entrada a totes les exposicions temporals i permanents, presentant el carnetdel col·lectiu a les taquilles del Museu.Tarifa reduÏda al Planetari, l’únic Planetari digital de Barcelona.Tarifa reduïda als cursos i jornades organitzades pel Museu. Veniu i gaudiu delsnostres espais singulars, activitats i esdeveniments especials.Més informació: obrasocial·lacaixa.es/centros/cosmocaixabcn ca.html

Francesc Mestre Art, ofereix realitzar taxacions d’obres d’art i assessorament derestauració, conservació, emmarcament i autentificacions gratuïtament (exceptedespeses). En les exposicions, s’aplicarà un 5% de descompte.Més informació: Enric Granados, 28 08008 Barcelona Tel. 934 510 466

MÚSICAL’Auditori, ofereix en la programació dels seus cicles de producció pròpia: “Or-questra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya” un 10% de descompte,“Temporada de Cambra” un 20% de descompte, “Festival Internacional de Per-cussió” “Nous sons”, i “Festival de Músiques del Món” un 25% de descompte enla compra d’entrades a les taquilles de l’Auditori.Més informació: Lepant, 150 08013 Barcelona Tel. 932 479 300 www.auditori.cat

ÒPTIQUESÓptica Rueda, ofereix un descompte del 15% en la compra d’ulleres de sol i ulleresgraduades. Si el producte comprat està en oferta els descomptes no son acumulables.Més informació: www.opticarueda.comPujada Sant Fèlix, 3 Girona Tel. 972 20 39 11Bisbe Lorenzana, 33 Girona Tel. 972 20 62 26Migdia, 47-49 Girona Tel. 972 22 45 45Pl. dels Horts, 1 Anglès Tel. 972 42 05 05

SERVEIS EMPRESARIALSWebFutura & Disseny i Grafisme, t’ofereix disseny de webs. Una web: benvinguda/portada/equip/contacte/enllaços d’interès/localització mapaGoogle, domini i hosting inclòs: 480 w, també programació a mida de la seva em-presa inclòs la optimització i posicionament per als cercadors, panel d’administra-ció de continguts. Marketing i publicitat online. Més informació: www.webfutura.es

Grup Silchris, conjunt de professionals qualificats, organitzats en 12 àrees es-pecifiques i exclusivament dedicats a oferir solucions integrals a qualsevol ne-cessitat que sorgeixi al seu negoci. Més de 20 anys d’experiència permetenasegurar un servei ràpid i eficient de la més alta qualitat. Contacti amb nosaltresper a conèixer les avantatges i descomptes exclusius per als col·legiats del CEC.Més informació: Tel. 902 900 665 [email protected] www.silchris.com

Prevengrup Prevenció Integral, SL, ofereix a tots els col·legiats un 10% dedescompte i pressupost gratuït en el moment de concertar el servei.Més informació: Trav. de Gràcia, 43 08021 Barcelona Tel. 902 195 148Fax 93 200 88 84 [email protected] www.prevengrup.com

TELEFONIAFyse-Tecnofax - Orange, oferta especial fins el 30/06/2010 o fi d’existències.Internet EveryWhere Pro d’Orange: modem USB 3G i Notebook Acer Aspire Onea un preu excepcional. Consulteu detall de la oferta en el PDF adjunt.

VEHICLESCanomotos.com, ofereix unes immillorables condicions en l’adquisició de ciclo-motors, scooters i motocicletes. Avantatges als col·legiats i familiars directes o amis-tats (sempre que vinguin acompanyades del col·legiat i aquest presenti el carnetcol·legial) en els àmbits de l’adquisició de models nous de les marques KYMCO,PEUGEOT, APRILIA, DERBI, PIAGGIO, GILERA i VESPA. També disposa de modelsde premsa i km 0, descomptes en boutique i condicions especials de finançament.Exposició KYMCO, DERBI I PEUGEOT: Gran Via Corts Catalanes, 411 Tel. 424 05 19Meridiana, 156 Tel. 932313360Exposició PIAGGIO MP3: Entença, 79 Tel. 932892250Exposició APRILIA, PIAGGIO, GILERA I VESPA: Entença, 101 Tel. 932289667Avda. Vallcarca, 9-11 (Pl. Lesseps). Tel. 932185160

SEAT Catalunya Motor, ofereix a tots els col·legiats i familiars un descompte mínimdel 8% més aportació del fabricant, en la compra de vehicles de la marca SEAT.Més informació: Sr. Alfred Grau (assessor de vendes) www.catalunyamotor.seat.esGran Via de les Corts Catalanes, 140 (Pl. Cerdà) 08040 BarcelonaTel. 93 332 16 08 Mòbil 649 296 960 [email protected]

Catalunya Motor

francesc mestre art

NAVARRO


El proper mes d’octubre s’iniciarà el cursacadèmic 2010/2011 on com cada any pre-tenem oferir un ampli ventall de cursosdins de cadascuna de les àrees temàtiquesque tenen interès per als economistes.

Dins de la nostra oferta formativa destacala realització dels Màsters, Postgraus i Cur-sos d’Especialització que en la darrera dè-cada s’han anat consolidant com a un puntde referència i de prestigi dins de l’ofertaformativa de la nostra professió.

El fet que el professorat que imparteix elscursos estigui integrat en la seva major partper professionals que treballen diàriament

en allò que expliquen, ha ajudat sens dubtea aconseguir que la metodologia d’aprenen-tatge sigui dinàmica i que els coneixementsobtinguts tinguin una clara aplicació pràcticaen la realitat que ens envolta, tot això unitamb una organització dels programes moltestructurada i amb uns horaris de realitzaciócombinables amb el treball professional, sónfets que han ajudat a que cada any haguemincrementat el nombre d’assistents i a queles valoracions finals que donen els alum-nes siguin cada cop més positives.

A continuació us oferim una relació delsMàsters, Postgraus i Cursos d’Especialitza-ció que tenim previst realitzar

Altres cursos i seminarisde formació continuada2010-2011

Avanç de programació

ÀREA DE FISCAL

� Novetats fiscals 2011.� Cicle sobre l’IVA. � Seminari sobre l’Impost sobre Societats.� Règim fiscal i legal de les fundacions.� Seminari de fusions, escissions i altres operacions de reestructuracióempresarial: aspectes fiscals i mercantils.

� Planificació fiscal del tancament de l’exercici 2010.

� Curs de consolidació fiscal.� La nova regulació de les successions a Catalunya: aspectes jurídics i fiscals.

� Fiscalitat immobiliària.� Seminari sobre l’IRPF: Campanya de Renda 2010.

� Fiscalitat de productes financers, d’assegurança i de previsió.

� Seminari de la declaració de l’Impostsobre Societats de 2010.

� Praxis de procediments tributaris.� Implicacions fiscals de la reformacomptable.

�Operacions vinculades: aspectes pràctics sobre valoració i documentació.

� Fiscalitat i seguretat social d’alts directius i administradors.

� Les obligacions de facturació: aspectes pràctics comptables i fiscals.

ÀREA DE COMPTABILITAT I AUDITORIA

� Curs de Comptabilitat Superior segons el nou pla General Comptable.

� Seminari pràctic de consolidació comptable.

� Curs d’anàlisi d’estats financers en el marc del nou Pla General Comptable.

� Noves tendències en la comptabilitat de gestió.

� Curs de fiscalitat de l’empresa.

Avanç de programació de l’Aula d’EconomiaCurs 2010-2011Màsters, postgraus i cursos d’especialització 2010-2011

Treballem en grup / Aula d’Economia

NOM HORES DATES DE REALITZACIÓ

Màster d’Especialització TributàriaFormació i perfeccionament per a l’exercici com a assessor fiscal 300 h D’octubre de 2010 a maig de 2011

Programa General de Comptabilitat Professional 143 h D’octubre de 2010 a maig de 2011

Diploma de postgrau d’auditoriaPer a l’accés al ROACAmb col·laboració: IDEC 180 h D’octubre de 2010 a juny de 2011

Diploma de postgrau de direcció comptable i auditoriaPer a l’accés al ROACAmb col·laboració: IDEC 320 h D’octubre de 2010 a maig de 2011

Programa d’Especialització en Control de GestióLa moderna funció del Controller 140 h De gener a maig de 2011

Màster en Comptabilitat Superior i Auditoria (Sabadell)Amb la col·laboració: UAB 410 h D’octubre de 2010 a maig de 2012

presencials

Postgrau en Comptabilitat Superior i Fiscalitat (Sabadell)Amb la col·laboració: UAB 230 h D’octubre de 2010 a juny de 2011

presencials

Cicle sobre la compravendad’empreses 60 h De febrer a abril de 2011

Curs d’administració concursal 69 h En preparació

� Els comptes anuals i la memòria de les fundacions catalanes.

�Operacions de concentració d’empreses, combinacions de negocis iLlei 3/2009 de modificacions estructurals:aspectes comptables.

� Curs de comptabilitat bàsica.� Comptabilitat d’empreses constructores,immobiliàries i UTES.

� Cicle sobre el tancament comptable i fiscal de l’exercici 2010.– Tancament comptable de 2010 abans de l’Impost sobre Societats. Preparacióde la informació i revisió de criteriscomptables.– Tancament comptable de l’exercici 2010.Implicacions derivades de l’Impostsobre Societats i casos pràctics deltancament comptable/fiscal.

� Nou Pla General Comptable versusNormes Internacionals de Comptabilitat(IAS/IFRS).

� Com llegir i interpretar els nous estatsfinancers. Nou Pla General Comptableper a no comptables.

� Curs pràctic d’especialització comptablesegons el nou PGC i PGC PIMES.

� Guia de preparació dels comptes anuals.� Tallers pràctics d’estats de fluxos d’efectiu (EFE) i d’estats de canvis en el patrimoni net (ECPN).

� L’economista i l’auditor davant la comptabilització dels instruments financers.

� Cicle de Formació en Auditoria (es composa de set seminaris especialitzatsen la formació contínua per a auditors).

ÀREA D’ECONOMIA FINANCERA

� Gestió pràctica de tresoreria en temps de crisi.� Planificació econòmica i financera.� Anàlisi i gestió d’inversions a l’empresa.� Gestió de crèdit a clients: credit management.

� Pla d’empresa i valoració de la companyia.� Seminari de project finance com a modalitat alternativa de finançament.

� L’empresa i la gestió de riscos financers.�Modalitats de finançament i partnersen la compravenda d’empreses.

� Tècniques de cobrament i negociacióamb deutors en temps de crisi.

� Taller de borsa.� Negociació bancària. Relacions bancaempresa.

� Curs d’especialització en assessoramentfinancer i gestió de patrimonis.

ÀREA DE GESTIÓ D’EMPRESES

� Visió global de la compravenda d’empreses.

� Due diligence comercial i estratègia de comunicació en la compravendad’empreses.

� Cas pràctic: negociació i gestió del canvi.� Lideratge i motivació d’equips.� Win-Win negotations in english.� Tècniques de negociació per a directiusi professionals.

� Dynamic presentations in english.� Com fer presentacions eficaces en públic.� Gestió de problemes i presa de decisions.� L’empresa familiar: direcció estratègica i planificació de la successió.

� Direcció i gestió de fundacions i altresentitats no lucratives.

� Programa de gestió de despatxos professionals.

� Cicle. Últimes tendències del managementi noves tecnologies.

�Màrqueting per a no comercials.� Canviar a la gestió integrada amb un ERP.� Responsabilitat Social Corporativa i codide bon govern en les PIMES.

ÀREA DE CONTROL DE GESTIÓ

� Curs de control pressupostari i de gestió.� Curs de control i auditoria interns� Nous indicadors de gestió: El balancedscorecard.

� Control de gestió en el sector hospitalari.� Tècniques de control i reducció de costos.� Control eficient de la despesa.

ÀREA JURÍDICA

� Programa de formació per a economistesen actuacions judicials.

� Gestió laboral, nòmines, contractes i Seguretat Social.

� Instruments jurídics per a economistesadministradors concursals.

� Reglament sobre protecció de dades.� Responsabilitat dels administradors.� Eines i solucions jurídiques per a situacions de morositat.

� Aspectes legals de la compravendad’empreses.

� Gestió del sistema bonificat de formaciócontínua.

� Com afrontar una inspecció de treball.� La factura electrònica.� Procés de tancament i dissolució de societats. Aspectes jurídics, comptables i fiscals.

� Jornada sobre mediació mercantil.� Dictàmens pericials des del punt de vista de l’economista i de l’auditor.

ÀREA DE SECTOR PÚBLIC

� Programa de gestió pública.

ALTRES CURSOS I SEMINARIS C� Cursos d’excel per a economistes i auditors.

� Gestió documental i d’arxius en les despatxos professionals.

� Les fonts d’informació fiscal i comptableper a assessories i despatxos professionals.

� Seminari sobre societats professionals.� Seminari de gestió i control de subvencions.

Si voleu obtenir més informació podeu adreçar-vos a l’Aula d’Economiadel Col·legi, al telèfon 934161604; e-mail: [email protected]

En el marc de la Comissió d’Economia dela Salut el passat 18 de març va tenir llocel dinar-col·loqui “La gestió de les orga-nitzacions sanitàries en un entorn decrisi” en la que hi varen participar més de25 professionals.

La Sra. Roser Fernández, membre de la co-missió permanent de la Comissió d’Eco-nomia de la Salut, va presentar la sessióexposant el perquè i l’objectiu del debat.A l’hora d’afrontar nous entorns marcatsper la crisi econòmica és important analit-zar quin tipus de crisi tenim, quina és laseva magnitud i quins són els escenaris derecuperació que podem preveure. L’actualcrisi econòmica impacta diferent al sectorsanitari en relació a altres sectors de l’eco-nomia. El sector sanitari no pateix una criside demanda, continua mantenint i gene-rant llocs de treball i actua com a sectorarrossegador i dinàmic d’altres sectors del’economia, i també actua en aquests mo-ments, com a factor clau de cohesió so-cial. Possiblement el sector sanitari serà unsector estratègic del nou model de creixe-ment econòmic i social.

Això però, no vol dir que no li afecta la crisieconòmica actual. Els ajustaments pressu-

postaris poden afectar a la quantitat i al preude la contractació de serveis sanitaris als cen-tres, i també als terminis de pagament. Elsescenaris pressupostaris dels propers anysencara que no favorables no ens són incerts.Des de la responsabilitat de les organitza-cions com a empreses de serveis, s’han d’e-laborar plans estratègics d’actuació que nofacin recaure tot el pes de la sostenibilitat enles administracions públiques i afrontar lacrisi econòmica amb el mateix nivell d’exi-gència que a la resta de sectors econòmics.

Per a fer-ho però cal que les organitzacionso centres sanitaris disposin d’autonomia iinstruments de gestió, i que el sistema d’in-centius afavoreixi els bons comportamentsen termes de resultats.

Dins les mesures pròpies de gestió de lesorganitzacions sanitàries hi ha dos gransobjectius, optimitzar els ingressos i racio-nalitzar les despeses.

Optimitzar els ingressos d’explotació voldir diversificar clients en els límits que siguipossible i gestionar eficientment la factu-ració i, en l’àmbit dels ingressos de capital,cal avançar en les millors fórmules de fi-nançament i gestió d’inversions.

Pel que fa a la racionalització de les des-peses cal diferenciar àmbits d’actuació. Enla macro i la meso gestió, per exemple,avançar en models de gestió assistencial efi-cients, establir aliances estratègiques entreentitats per optimitzar recursos, promourepartenariats per innovar en la gestió, utilitzari incorporar eficientment l’ús de les novestecnologies i sistemes d’informació, entred’altres. En l’àmbit de la micro gestió s’in-clouria l’optimització en la gestió dels re-cursos humans (organitzacions facilitadoresde la productivitat i la feina ben feta), en lagestió de les compres, en la gestió delsconsums, en les mesures de millora de l’e-ficiència energètica, entre d’altres.

Per centrar el debat es va comptar amb dosinvitats, el Sr. Pere Ibern, professor de laUniversitat Pompeu Fabra, i el Sr. Pere Vall-ribera, gerent del Consorci Sanitari de Ter-rassa. Al primer se li demanava que fes unaanàlisi de l’entorn actual del sector sanitari,necessari per saber cap on volem anar iquè cal fer. I al segon, se li demanava quecom a màxim responsable d’una organitza-ció sanitària, plantegés les principals líniesestratègiques que des de les organitzacionscal abordar.

Entre les principals aportacions del Sr. PereIbern cal destacar, en primer lloc, l’anàlisiacurada del saber on som en 8 punts clau,compartint veritats incòmodes: correlaciónivell de renda-demanda sanitària; gestiópública i pressupostos creïbles; cost efecti-vitat i finançament específic de les novesprestacions; fixació pública de preus delsmedicaments; variabilitat excessiva de lapràctica mèdica; lleis per acomplir-se; bonsprofessionals pels seus resultats; instru-ments de gestió flexibles per a les organit-zacions. En segon lloc, Cap on anem. Calno mantenir inèrcies, calen més recursosperò també millor gestió. Cal repensar elvalor que aportem a la salut dels ciutadansi establir amb aquest criteri la cadena d’in-


La Comissió d’Economia de la Salut debatsobre la Gestió de les Organitzacions Sanitàries en el marc de la crisi actual

Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

centius en el sistema de pagaments a pro-veïdors i professionals. Cal incrementar latransparència informativa dels resultats ipromoure canvis en l’estructura productivai l’estructura d’incentius.

Entre les principals aportacions del Sr. PereVallribera cal destacar, en primer lloc, la deposar-hi sentit comú. A Catalunya dispo-sem d’un bon sistema sanitari, eficaç, ac-cessible i eficient i cal posar en valorl’aportació que el model diferencial català(separació de funcions, fórmules de gestiói comarcalització) incorpora en aquests re-sultats. Cal però ser conscients de l’impactede les actuals tendències a la rigidesa, bu-rocratització i politització del sistema. S’hade trobar el punt òptim de la balança entrepolitics-equitat; gestors-eficiència i profes-sionals-eficàcia. L’actual sistema no és sos-tenible, hi ha una sobre utilització derecursos i l’eficiència és millorable. Cal re-dissenyar la funció de producció en un en-torn marcat per la crisi econòmica, l’enve-lliment com a èxit social i l’evolució tec-nològica com a oportunitat. En l’àmbit deles organitzacions sanitàries s’ha de fo-mentar la flexibilitat, la professionalització,la despolitització, avançar en el concepteorganitzacions obertes, redissenyar els mo-dels de gestió assistencial, enfortir l’auto-nomia dels professionals, fer aliances i,gestionar el coneixement. En aquest entorn,què es demana als gestors?: sentit comú,intel·ligència intel·lectual i emocional, ètica,lideratge, professionalitat i capacitat inno-vadora.

En el debat es van plantejar temes com lacol·laboració publico-privada com a modelde gestió de serveis públics i la necessàriamaduresa política i social per generar marcsestables de relació i confiança que generincompromís sistèmic per a garantir la soste-nibilitat del sistema.

Roser FernándezDirectora general de La Unió

[email protected]

El passat dia 13 de maig es va celebrar a laseu del Col·legi d’Economistes de Catalu-nya la conferència-debat “Impacte econò-mic de l’emergència del vehicle elèctric ioportunitats per a la nova indústria”, orga-nitzada pel Grup de Treball d’Innovació. Ambun notable èxit d’assistència, un grup d’ex-perts d’alt nivell va analitzar la situació i vaplantejar respostes sobre el termini d’implan-tació, els canvis en el mercat de l’automòbil,la conversió de la indústria de components,la xarxa de punts de recàrrega i les possibi-litats de l’economia “verda”, entre altres qües-tions. Moderat pels presidents del Grup deTreball d’innovació del Col·legi, els ponentsvan ser Frank Bekemeier, vicepresident R+Dde SEAT; Javier Piris, director general R+D deNissan; Josep Maria Rovira, director generalde FECSA Endesa Catalunya; Vicenç Aguilera,director general de FICOS TECHNOLOGY;i Rafael Boronat, president executiu de laSocietat de Tècnics d’Automoció. A més, enel rol de moderadors i a la fila zero, es vacomptar amb la representació de la Genera-litat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona,l’oficina LIVE, el CTAE, Deltabcn, la Fun-dació B-Tec i ASCAMM Centre Tecnològic.

Al llarg de la sessió, els participants vandestacar que la penetració del vehicle elèc-tric es produirà de manera incremental i,per tant, no representarà una amenaça sinó

múltiples oportunitats de creixement i ne-goci per a la indústria catalana. Així, teninten compte el procés de producció en l’au-tomoció, la seva implantació no s’esperaabans del 2014-15. A l’inici, el vehicle elèc-tric exigirà una inversió molt elevada enR+D i, perquè el producte final sigui com-petitiu en el mercat, caldrà plantejar la sub-venció de l’Administració, tot i que aquestmodel no serà sostenible en el temps.

Entre els temes que es van tractar tambédestaca la recaptació impositiva que suposael combustible, que, amb el pas al vehicleelèctric, caldrà carregar també sobre l’energiaelèctrica. Per últim, es va posar l’accent sobrediversos estudis externs que indiquen que aEspanya és essencial i cal augmentar la col·la-boració entre diversos agents socials i eco-nòmics per poder millorar la competitivitati ser forts en R+D. És bàsic implicar la uni-versitat i altres centres d’estudi en el procés dedesenvolupament del sector de l’automoció.

En reclamar i assumir la responsabilitat quecom a col·lectiu professional li pertoca enl’àmbit de la innovació industrial, el Col·legid’Economistes de Catalunya assumeix coma pròpia la missió de posar la innovació enun lloc preeminent en l’agenda dels gestors,tant d’empreses com d’institucions, tot mi-rant de fomentar-la de forma plenament in-tegrada amb el desenvolupament industriali econòmic del país. L’objectiu és triple: debat(constitució d’un espai permanent d’anàlisimitjançant la organització de jornades entreels membres adherits), difusió (organitza-ció de jornades “obertes” amb figures claude la innovació i edició dels continguts i deles conclusions) i formació (identificació demancances professionals que puguin donarlloc a cursos de formació permanent).

Jordi Angusto President-coordinador del Grup

de Treball d’Innovació[email protected]


El Col·legi d’Economistesde Catalunya lidera el debatsobre el vehicle elèctric

Presentació de les modificacions introduïdes al vigent Text Refós de la Llei d’Urbanisme i recollides en la Llei 26/2009 de mesures fiscals,financeres i administrativesActe organitzat conjuntament pel Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya, la Comissió d’Economistes en Economia Territorial i Urbanadel Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi d’Ad-vocats de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals iPorts de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials deCatalunya i que es va celebrar en la Sala d’Actes del Col·legi Ofi-cial d’Arquitectes de Catalunya.

Novetats fiscals 2010. 2a Edició

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes As-sessors Fiscals, a càrrec del Sr. Javier Ragué, soci director del Cen-tre de Coordinació de criteris de l’Àrea Fiscal de Cuatrecasas,Gonçalves Pereira, SLP. Les persones que estiguin interessadespoden accedir a la documentació a la web del Col·legi.

La comptabilització dels instruments financers més habituals en les pimesCurs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec del Dr. Juan Luis Domingues, economista, au-ditor i professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la UB.Expert en NIIF i reforma comptable.

Comptabilitat i auditoria a Europa per a les pimesConferència organitzada per la Secció del REA de Catalunya, acàrrec del Sr. Federico Diomeda, CEO de la Federació Europead’Auditors i Experts Comptables, EFFA, del Sr. Carlos Puig deTravy, president del Registre d’Economistes Auditors del Con-

sejo General de Col·legis d’Economistes d’Espanya i del Sr. Emi-lio Álvarez, president del Comitè de Direcció de la secció delREA a Catalunya.

Present i futur del control de qualitat a l’auditoria de comptesCurs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec del Sr. Enric Vergés, director tècnic del Col·legide Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Sr. Miquel Buixeda,economista-auditor, membre del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya i Sr. Xavier Amargant, revisor de control de qualitat delREGA en conveni amb l’ICAC.

Memòria de comptes anualsSeminari organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya, a càrrec del Sr. Xavier Sentís, professor de la UAB.

Aplicació pràctica del nou Pla General Comptable

Seminari organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, a càrrec del Sr. Jordi Rizo, professor de la UAB.


Recull d’activitats realitzades de l’1 de marçal 27 de maig

Treballem en grup / CrònicaTreballem en grup / Recull

Cicle de conferències sobre Brasil. Brasil: un pais d’immigrants

Conferència organitzada per els Amics de la UNESCO i el Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec del Sr. Norton Ficarrelli, lli-cenciat en Comunicació i màster en Gestió Cultural per la Uni-versitat de Barcelona.

Procediments especials de revisió i els recursosextraordinaris de revisió

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes Asses-sors Fiscals a càrrec del Sr. Josep Maria Coronas i Guinart, advo-cat i economista. Coronas Advocats, SL

Anàlisi dels comptes anuals amb el PGC 2007

Conferència organitzada per la Comissió de Comptabilitat a càrrecdel Sr. Emili Gironella, economista, auditor, soci de Gironella Ve-lasco auditores i professor de la Universitat Pompeu Fabra. Vamoderar l’acte la Sra. Soledad Moya, economista, professora de laUniversitat Autònoma de Barcelona.

Operacions Vinculades. Presentació d’un llibrede casos pràcticsCurs organitzat per la Seu de Girona del CEC a càrrec de la Sra.Caridad Gómez-Mourelo, inspectora d’Entitats d’Assegurances (enexcedència); professora del Centre d’Estudis Financers i profes-sora de l’Escola de l’Hisenda Pública; pontificia de Comillas, UPM.

La gestió de les organitzacions sanitàries en un entorn de crisiDinar-col·loqui organitzat per la Comissió d’Economia de la Saluta càrrec del Sr. Pere Ibern, professor associat del Departament

d’Economia i Empresa de la UPF i Sr. Pere Vallribera, gerent delConsorci Sanitari de Terrassa. Moderat i dinamitzat per la Sra.Roser Fernández, directora general de La Unió.

I després de la crisi, què?

Conferència organitzada per la Junta de Govern del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya a càrrec del Sr. Joan Rosell, president de Fo-ment del Treball Nacional, Sr. Joaquín Trigo, director executiu deFoment del Treball Nacional i Sr. Jacint Ros, catedràtic emèrit de la UB.

Presa de possessió de la Junta de Govern

Assemblea ordinària de col·legiats per a l’aprovació de la liqui-dació dels comptes anuals de l’exercici 2009 i informació del Co-mitè de Normativa i Ètica Professional (CNEP).

L’Impost sobre Successions i Donacions a CatalunyaCurs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec del Sr. Lluís Camps, cap de serveis de gestió tri-butària de l’Agència Tributària de Catalunya a Girona.

Accions de millora sobre el circulant i 2 casospràctics

Conferència organitzada per la Comissió de Comptabilitat i ACCIDa càrrec de la Sra. Teresa Núñez, directora Unidad de NegocioSoluciones Financieras de SAGE. Va moderar l’acte la Sra. Mont-serrat Casanovas, catedràtica en Economia Financera, secretàriade la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya imembre de la Junta Directiva de l’ACCID.


Recuperació econòmica? Fonaments i riscos

Dinar-col·loqui organitzat per el Fòrum Economistes en Mercats Fi-nancers, amb la participació del Sr. Jordi Gual, economista en cap de“la Caixa”. Va ser moderat per la Dra. Montserrat Casanovas, catedrà-tica d’Economia Financera i secretària de la Junta de Govern del Col·legi.

Comptes anuals i memòria de l’exercici 2009Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec de la Sra. Carmen Romero, economista, mem-bre de l’AEDAF.

Present i futur del Brasil: política i economia.Brasil abans de Lula i després de Lula

Organitzat per la Junta de Govern en col·laboració amb Amics dela UNESCO a càrrec del Sr. Flavio Carvalho, sociòleg, politòleg, tèc-nic de Cooperació Internacional i Coordinador del Col·lectiu Bra-sil Catalunya. Forma part d’un cicle de conferències sobre Brasil.

Economia SolidariaConferència organitzada per el Grup de Joves Economistes a càr-rec de la Dra. Carmen Parra, directora de la càtedra d’EconomiaSolidaria de la UAO CEU. Doctora en Dret. Professora de Dret In-ternacional de la Universitat Abat Oliba CEU.

Una lectura econòmica i política de la sortida de la crisi

Conferència organitzada per el Grup d’Economistes Sèniors acàrrec del Sr. Antoni Fernández Teixidó, economista auditor iresponsable de l’àmbit econòmic del Grup Parlamentari deCiU.

Economies emergents: aposta estratègia de l’economia catalana. Sessió sobre BrasilConferència organitzada per la Comissió d’Economia Internacio-nal i Unió Europea a càrrec del Sr. Enestor Da Rosa Dos Santos,economista senior. Servei d’Estudis Econòmics BBVA i professorassociat de l’IE Business School i el Sr. Xavier Mitats, CEO Brasil.Afirma Grupo Inmobiliario. Va moderar l’acte el Sr. Àlex Ruiz, vi-cepresident de la Comissió. Les persones que estiguin interessadespoden accedir a la documentació a la web del Col·legi.

Aplicació en Excel per l’elaboració d’estat de fluxos d’efectiu

Seminari organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, a càrrec del Sr. Francesc Gómez, profes-sor de la UAB.

Presentació de l’informe Situació Econòmica Hivern 2010Roda de Premsa organitzada per la Junta de Govern del Col·legid’Economistes de Catalunya a càrrec del Sr. Joan B. Casas, degàdel Col·legi i del Sr. Àngel Hermosilla, responsable de la Secre-taria Econòmica.

Sostenibilitat i competitivitat en l’àmbit de l’energia i eficiència energètica

Primera de les quatre sessions internes de discussió i coneixe-ment (SIDICO) previstes durant l’any i organitzades per la Co-missió d’Economia i Sostenibilitat a càrrec del Sr. Ignasi Nieto, exsecretari d’Estat d’Energia, actualment president d ‘INECO, ex-pert en energia.


Reunió del panel d’experts de l’IEBE

Per examinar el resultat de l’enquesta corresponent a la previsiódel tancament de l’IBEX-35 a 30 de juny de 2010.

Com millorar la nostra productivitat? 10 recomanacions pràctiquesConferència organitzada per la Comissió d’Organització i Siste-mes d’informació (OSI) a càrrec del Sr. Ramon Costa, BusinessProductivity Advisor. Centre d’Innovació i Productivitat. Les per-sones que estiguin interessades poden accedir a la documentacióa la web del Col·legi.

El Concurs de persona físicaTertúlia organitzada per el Grup de Treball d’Economistes Admi-nistradors Concursals a càrrec del la Sra. Cristina Alonso Suárez,advocada i administradora concursal i el Sr. José Maria MarquésVilallonga, advocat i administrador concursal.

La retribució dels administradorsSessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes Asses-sors Fiscals a càrrec del Sr. Eduard Barrachina, magistrat. Les per-sones que estiguin interessades poden accedir a la documentacióa la web del Col·legi.

On hem de situar l’obra d’Edgeworth?, amb motiude la presentació a l’Europa Continental del llibreFrancis Ysidro Edgeworth: A Portrait with Familyand Friends

Conferència organitzada per la Junta de Govern del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya a càrrec del Sr. Lluís Barbé, professorEmèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, col·legiat de Mèritdel Col·legi i autor del llibre.

Renda 2009Inici del Curs organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, a càrrec del Sr. José Vicente García, cap desecció de l’Agència Tributària de Tortosa. El curs es va tornar a ferels dies 27 i 28 d’abril.

Repàs i novetats de Renda 2009Organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya a càrrec del Sr. Pablo Torrano, soci de J&G Garrigues, SLP.

Medicina i salut en els països emergents

Tertúlia organitzada per la Comissió d’Economia de la Salut a càr-rec del Sr. Jordi Folgado, director general de la Fundació VicenteFerrer i del Sr. Ferran Aguiló, coordinador sanitari de la FundacióVicente Ferrer.

Presentació resultats del 2n trimestre de l’IEBERoda de prensa per presentar el resultat de l’enquesta correspo-nent a la previsió del tancament de l’IBEX-35 a 30 de juny de 2010efectuat pel panel d’experts de l’IEBE.

Novetats campanya de Renda-2009.Novetats tributàries RDL 6/2010

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes Asses-sors Fiscals a càrrec del Sr. Joan Cano, delegat especial de l’AEAT iSr. Gonzalo García de Castro, cap de la dependència regional deGestió Tributària. Les persones que estiguin interessades poden ac-cedir a la documentació a la web del Col·legi.

Impacte econòmic de l’emergència del vehicle elèctric i oportunitats per a la nova indústriaConferència-debat organitzada pel Grup de Treball d’Innovaciódel Col·legi d’Economistes de Catalunya juntament amb la Socie-tat de Tècnics d’Automoció (STA) a càrrec del Sr. Frank Bekeme-ier, vicepresident R+D SEAT, Sr. Javier Piris, director general R+DNissan, Sr. Jose Maria Rovira, director general FECSA Endesa Ca-talunya, Sr. Vicenç Aguilera, director general FICOS TECHNO-LOGY i Sr. Rafael Boronat, president executiu de STA. Amb laparticipació d’una Fila Zero a càrrec del Sr. Joan de Dalmau, di-rector CTAE; Sr. X. Amores, projecte vehicle elèctric, GenCat; Sr.Lluís Gómez, projecte vehicle elèctric, Ajuntament de Barcelona;Sr. Yoann Groleau, oficina LIVE i Sr. Ricard Jiménez, director cien-tífic ASCAMM Centre Tecnològic. Van moderar l’acte el Sr. MiquelBarceló, president Fundació B_Tec i el Sr. Jordi Angusto, presidentComissió Executiva Deltabcn i presidents coordinadors del Grupde Treball d’Innovació.


Reptes de l’actual situació econòmica

Conferència organitzada per el Grup de Joves Economistes a càr-rec del Sr. Jordi Gual, economista en cap de “la Caixa” i catedrà-tic d’economia de IESE Business School.

La memòria i les seves implicacions fiscals

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes Asses-sors Fiscals, a càrrec del Sr. Marcos Barroso, associat del departa-ment fiscal de JGBR Horwath, abogados y asesores tributarios.Les persones que estiguin interessades poden accedir a la docu-mentació a la web del Col·legi.

Economia espanyola i catalana 2010 i més enllà:els reptes pendents

Conferència organitzada pel Fòrum Empresa i Caixa de Catalu-nya amb la col·laboració de la Seu de Lleida del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, a càrrec del Dr. Josep Oliver, catedràticd’Economia Aplicada de la UAB i director de l’Anuari EconòmicComarcal de Caixa Catalunya.

Situació econòmica de les cooperatives a Catalunya.Es troben les cooperatives en millor situació per superar la crisi?Conferència organitzada per la Comissió de Comptabilitat, a càrrecdel Dr. David Castillo, economista, professor titular de Comptabi-litat i Finances de la UOC i professor associat de la UPF. Va mo-

derar l’acte el Sr. Marià Moreno, doctor en Administració i Direc-ció d’Empreses, gerent de Grup Integral i President d’Aposta en re-presentació de la Federació de Cooperatives de Treball.

Visita guiada a la Barcelona Romànica i Gòtica.Passeig des del Raval a la RiberaSortida cultural organitzada per la Comissió d’Economistes Sèniors.

Fabián Martín. Ingredients per la teva pizza personal: dificultats i oportunitats.Acte organitzat per la Comissió d’Organització i Sistemes d’Infor-mació amb la col·laboració del Grup d’Habilitats 2.0, a càrrec delSr. Fabian Martín Cuiner i va ser presentat per el Sr. Agustí Bra-ñas, economista i impulsor del Grup d’Habilitats Directives 2.0L’acte es va celebrar a l’IDEC.

Història brasilera viva: patrimoni arquitectònic

Conferència organitzada per la Junta de Govern, a càrrec del Sr.Norton Ficarrelli, llicenciat en Comunicació i Màster en GestióCultural per la UB. Forma part d’un cicle de conferències sobreBrasil.

Acte graduació

En la Universitat de Girona dels estudiants de Ciències Empresa-rials, ADE, Economia i Màster en Economia de l’Empresa. Ator-gament per part del Col·legi del Sr. Ricard Melèndez dels premisextraordinaris al millor projecte de pràctiques en empresa, a lamillor experiència internacional i a l’expedient més multilingüe.


Brasil en els anys 2000, construint un camí capel futur

Conferència organitzada per el Col·legi d’Economistes de Catalu-nya, a càrrec del Sr. Jorge Mattoso, soci i consultor de MM Con-sultores Asociados (Brasil) i expresident de la Caja EconómicaFederal de Brasil.

Economies emergents: aposta estratègica de l’economia catalana. Sessió sobre la Xina

Conferència organitzada per la Comissió d’Economia Internacio-nal i Unió Europea, a càrrec del Sr. Eugeni Bregolat, ambaixadord’Espanya a Andorra. Exambaixador a Indonèsia, la Xina, Canadài Rússia i el Sr. Joan Dedeu, CEO de “China Consultants Group” imembre fundador i expresident de la Cambra de Comerç d’Espa-nya a Hong Kong. Va moderar l’acte el Sr. Àlex Ruiz, vicepresidentde la Comissió.

L’economia en temes territorials i urbanisme

Tertúlia organitzada pel Grup de Joves Economistes i la Comissiód’Economia Territorial i Urbana, a càrrec del Sr. Agustí Jover, eco-nomista, expert en temes urbanístics i amb la participació del Sr.Albert Jové, economista i gerent de Aleph Iniciativas y Organitza-ción SA; Sr. Pere Lleonart, economista i soci del Gabinet d’EstudisEconòmics, SA i del Sr. Joan Ràfols, economista i soci d’Economiai Projeccions Urbanes, SL.

Millorar la gestió de les oficines i despatxos professionals en temps de crisi

Conferència organitzada per la Seu de Girona del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, a càrrec del Sr. Benet González de LdbdMillora de Procesos.

DESPACHOS / OFICINAS EN ALQUILER

ZONA PRIME EN BARCELONA

•Acondicionados para ocupación inmediata

•Superficies desde 170 hasta 485 m2

Excelentes condiciones / Directo propietario

Tel.: 93 2007317

e-mail: [email protected]

El Govern Central, en el marc de l’Estratègia d’Economia Sos-tenible, ha adoptat diverses iniciatives de reforma del marcjurídic de l’activitat econòmica amb aquesta finalitat. Enaquest RD-Llei 6/2010, publicat en el BOE del dia 13-4-2010,s’inclouen reformes destinades a: – Recuperar l’activitat en el sector de la construcció per lavia fiscal d’incentivar la rehabilitació d’habitatges, a curttermini.

– Alleugerir la càrrega impositiva de les empreses prorrogantla llibertat d’amortització en el marc de l’Impost sobre So-cietats.

– Flexibilitzar els requisits per a la recuperació de l’IVA en elcas d’impagament de factures.

– Reduir les càrregues administratives en l’àmbit tributari ales petites i mitjanes empreses.

A continuació us fem un breu resum, per impostos, d’aques-tes mesures(1).

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

– Deducció per obres de millora en l’habitatge habitual:Els contribuents amb una base imposable inferior a53.007,20 1, podran deduir-se fins el 10 per 100 de lesquantitats satisfetes per les obres realitzades, des de l’entradaen vigor d’aquest RD-Llei (14-04-2010) fins el 31-12-2012,i que tinguin per objecte, entre altres, la millora energè-tica de l’habitatge, la substitució de les instal·lacions d’e-lectricitat, aigua, gas i altres subministraments, o afavoreixinl’accessibilitat a l’edifici o als habitatges. Les quantitats sa-tisfetes per les obres si es paguen en metàl·lic no des-gravaran.La base acumulada de la deducció corresponent als pe-ríodes impositius en que la deducció sigui d’aplicació nopodrà excedir de 12.000 1 per habitatge habitual.

– Exempció en l’IRPF de les quantitats satisfetes per lesempreses per al transport col·lectiu dels seus treba-lladors:No tindran la consideració de rendiments del treball en es-pècie les quantitats satisfetes a les entitats encarregadesde prestar el servei públic de transport col·lectiu de viat-gers, per anar des del lloc de residencia dels treballadors alcentre de treball, amb el límit de 1.500 1 anuals per cadatreballador.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

– Aplicació de la llibertat d’amortització amb manteni-ment de l’ocupació als anys 2011 i 2012:Les inversions en element nous de l’immobilitzat materiali de les inversions immobiliàries afectes a activitats econò-miques, posats a disposició del subjecte passiu en els pe-ríodes impositius iniciats dins dels anys 2009, 2010, 2011i 2012, podran ser amortitzats lliurement complint unesdeterminades condicions.

– Simplificació de les obligacions de documentació deles operacions vinculades:Amb efectes per als períodes impositius que cloguin a par-tir del 19 de febrer de 2009, es modifiquen els apartats 2i 10.1r, de l’article 16 del Text Refós de la Llei de l’Impostsobre Societats, per establir en resum que:

– Les obligacions de documentació de les operacions vincu-lades, regulades reglamentàriament en el RD 1793/2008,de 3 de novembre, no serà exigible a les persones o en-titats que l’import net de la xifra de negoci haguda durantel període impositiu sigui inferior a 8 milions d’euros,sempre que el total de les operacions realitzades en ditperíode amb persones o entitats vinculades no superil’import conjunt de 100.000 euros de valor de mercat.

– Es limita la sanció màxima prevista a l’apartat 10.1r, del’esmentat article 16, en els casos en que no resulti d’a-plicació l’exoneració de les obligacions de documentació.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

– Ampliació del concepte de rehabilitació estructural:– Es considerarà que hi ha lliurament de béns en les exe-cucions d’obra immobiliària quan el constructor aportamaterials que costen més del 33 per 100 (fins ara 20 per100) de la base imposable de l’IVA corresponent a l’exe-cució de l’obra.

– Es consideraran obres connexes a les de rehabilitació lessegüents: quan el seu cost total sigui inferior al derivat deles obres de consolidació o tractament d’elements es-tructurals, façana o cobertes i, si s’escau, de les obresanàlegues a aquestes; sempre que estiguin vinculadesa elles de manera indissociable, i no consisteixin en elmer acabat o ornamentació de l’edificació ni en el sim-ple manteniment o pintura de la façana.

– Tipus impositius:S’aplicarà el tipus reduït del 7 per 100 (a partir de l’1-07-2010 el 8 per 100), amb efectes des de el 14-04-2010 finsel 31-12-2012, a les execucions d’obra de renovació i re-paració realitzades en edificis destinats a habitatges, quans’acompleixin els requisits estipulats.

– Reducció en l’IVA dels mòduls aplicables a les activi-tats de renovació i reparació d’habitatges particulars.Abans de l’1 de maig de 2010 s’haurà de publicar en elBOE la modificació de l’Ordre EHA/99/2010, de 28 de fe-brer, pel que es desenvolupa per a l’any 2010 el mètoded’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificatde l’IVA, amb l’objecte de recollir la reducció del tipus im-positiu aplicable als valors dels mòduls d’activitats relacio-nades amb la renovació i reparació d’habitatges particulars.

– Simplificació dels requisits per a recuperar l’IVA en elcas de crèdits incobrables. Quan el titular del dret de crèdit, que pretén reduir la baseimposable, sigui un empresari o professional que el seuvolum d’operacions (exclòs l’IVA), no hagués excedit du-rant l’any natural immediat anterior de 6.010.121,04 €,el termini que ha d’haver transcorregut des de la meritacióde l’IVA repercutit sense que se n’hagi obtingut el cobra-ment total o parcial, serà de 6 mesos (fins ara era 1 any).També s’exigia fins ara, entre altres requisits, que s’haguésinstat el cobrament mitjançant reclamació judicial al deu-tor, i ara és vàlid el requeriment notarial.

Ricard ViñaAssessor Fiscal del Col·[email protected]

(1) Podeu consultar el Noticiari complet a la web del Col·legi a l’a-partat de la Comissió d’Economistes Assessors Fiscals.

�

Comissió d’Econom

istes

Assessors Fiscals No

ticiari

Mesures per a l’impuls de la recuperació econòmica i l’ocupació(RD-LLEI 6/2010, de 9 d’abril)

Nuevas disposicionesIRPF

ORDEN EHA/799/2010, DE 23 DE MARZO (BOE 31-03-2010) [REF. CISS LE0356630]Se aprueba el modelo de declaración del Impuesto sobre laRenta de las Personas Físicas, ejercicio 2009, se determinan ellugar, forma y plazos de presentación del mismo, se estable-cen los procedimientos de solicitud, remisión, modificación yconfirmación o suscripción del borrador de declaración delImpuesto sobre la Renta de las Personas Físicas...

ORDEN EHA/1059/2010, DE 28 ABRIL (BOE 30-04-2010) [REF. WKE LE415996]Se reducen los índices de rendimiento neto aplicables en elperíodo impositivo 2009 en el método de estimación obje-tiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas paralas actividades agrícolas y ganaderas afectadas por diversascircunstancias excepcionales y los módulos del régimen es-pecial simplificado del Impuesto sobre el Valor Añadido paraactuaciones de renovación o reparación de viviendas...• Otras materias afectadas: IVA

SOCIEDADES

ORDEN EHA/664/2010, DE 11 DE MARZO (BOE 18-03-2010) [REF. CISS LE0355960]Se aprueba el modelo 202 para efectuar los pagos fracciona-dos a cuenta del Impuesto sobre Sociedades y del Impuesto sobrela Renta de no Residentes correspondiente a establecimientospermanentes y entidades en régimen de atribución de rentasconstituidas en el extranjero con presencia en territorio español...• Otras materias afectadas: No residentes.

REAL DECRETO-LEY 5/2010, DE 31 DE MARZO (BOE 01-04-2010) [REF. CISS LE0356718]Se amplía la vigencia de determinadas medidas económicasde carácter temporal.

RESOLUCIÓN DE 6 DE ABRIL DE 2010 (BOE 07-04-2010) [REF. CISS LE0356897]Dirección General de los Registros y del NotariadoSe modifican los modelos establecidos en la Orden JUS/206/2009,de 28 de enero, por la que se aprueban nuevos modelos parala presentación en el Registro Mercantil de las cuentas anua-les de los sujetos obligados a su publicación...

IVA

LEY 2/2010, DE 1 DE MARZO (BOE 02-03-2010) [REF. CISS LE0355000]Se trasponen determinadas Directivas en el ámbito de la impo-sición indirecta y se modifica la Ley del Impuesto sobre la Rentade no Residentes para adaptarla a la normativa comunitaria.• Otras materias afectadas: IRPF, Sociedades, No residentes,IGIC, I. Especiales e Impuesto sobre la Producción, los Servi-cios y la Importación de Ceuta y Melilla.

REAL DECRETO 192/2010, DE 26 DE FEBRERO (BOE 02-03-2010) [REF. CISS LE0355005]De modificación del Reglamento del Impuesto sobre el ValorAñadido, aprobado por el Real Decreto 1624/1992, de 29 dediciembre, y del Reglamento General de las actuaciones y los pro-cedimientos de gestión e inspección tributaria y de desarrollo delas normas comunes de los procedimientos de aplicación de lostributos, aprobado por Real Decreto 1065/2007, de 27 de julio.• Otras materias afectadas: Gestión tributaria.

ORDEN EHA/789/2010, DE 16 DE MARZO (BOE 30-03-2010) [REF. CISS LE0356556]Se aprueban el formulario 360 de solicitud de devolución delImpuesto sobre el Valor Añadido soportado por empresarios oprofesionales establecidos en el territorio de aplicación del im-puesto, el contenido de la solicitud de devolución a empresarioso profesionales no establecidos en el territorio de aplicación delimpuesto, pero establecidos en la Comunidad, Islas Canarias,Ceuta o Melilla, y el modelo 361 de solicitud de devolución delImpuesto sobre el Valor Añadido a determinados empresarios oprofesionales no establecidos en el territorio de aplicación delimpuesto, ni en la Comunidad, Islas Canarias, Ceuta o Melilla.

ORDEN EHA/769/2010, DE 18 DE MARZO (BOE 29-03-2010) [REF. CISS LE0356467]Se aprueba el modelo 349 de declaración recapitulativa deoperaciones intracomunitarias, así como los diseños físicos ylógicos y el lugar, forma y plazo de presentación, se estable-cen las condiciones generales y el procedimiento para su pre-sentación telemática, y se modifica la Orden HAC/3625/2003,de 23 de diciembre, por la que se aprueban el modelo 309 dedeclaración-liquidación no periódica del Impuesto sobre elValor Añadido, y otras normas tributarias.

REAL DECRETO-LEY 6/2010, DE 9 DE ABRIL (BOE 13-04-2010) [REF. CISS LE0357181]De medidas para el impulso de la recuperación económica yel empleo.•Otras materias afectadas: IGIC, Sociedades y Tasas estatales.

IMPUESTOS ESPECIALES

REAL DECRETO 191/2010, DE 26 DE FEBRERO (BOE 02-03-2010) [REF. CISS LE0355004]Se modifica el Reglamento de los Impuestos Especiales, apro-bado por el Real Decreto 1165/1995, de 7 de julio.

ORDEN EHA/993/2010, DE 21 DE ABRIL (BOE 23-04-2010) [REF. WKE LE415288]Se establece el procedimiento para la devolución parcial delas cuotas del Impuesto sobre Hidrocarburos soportadas porlos agricultores y ganaderos.

GESTIÓN TRIBUTARIA

ORDEN EHA/417/2010, DE 24 DE FEBRERO (BOE 26-02-2010) [REF. CISS LE035806]Se aprueba la relación de valores negociados en mercadosorganizados, con su valor de negociación medio correspon-diente al cuarto trimestre de 2009, a efectos de la declara-ción informativa anual acerca de valores, seguros y rentas.

REAL DECRETO 368/2010, DE 26 DE MARZO (BOE 16-04-2010) [REF. WKE LE414592]Se regulan las especificaciones y condiciones para el empleodel Documento Único Electrónico (DUE) para la puesta enmarcha de las empresas individuales mediante el sistema detramitación telemática.

INFRACCIONES Y SANCIONES TRIBUTARIAS

LEY 10/2010, DE 28 DE ABRIL (BOE 29-04-2010) [REF. WKE LE415825]De prevención del blanqueo de capitales y de la financiacióndel terrorismo.

Noticiari Legislatiu

�

�

L’estat de fluxos d’efectiu o EFE –nom tècnic i sofisticat d’unestat financer inclòs dins dels comptes anuals que pretén re-flectir el moviment en la tresoreria d’una empresa (els seuscobraments i els seus pagaments) durant l’exercici–, perse-gueix com a objectiu subministrar informació útil i com-prensible als usuaris de comptes anuals per ajudar-los a lapresa de decisions de naturalesa econòmica.

El model oficial de l’EFE plasmat en el PGC 2007 classifica elsfluxos d’efectiu per activitats i indicant la variació neta del’esmentada magnitud a l’exercici. Les tres categories o acti-vitats són les següents:a) Fluxos d’efectiu de les activitats d’explotació.b) Fluxos d’efectiu de les activitats d’inversió.c) Fluxos d’efectiu de les activitats de finançament.

És important destacar que una mateixa transacció pot in-cloure fluxos d’efectiu pertanyents a activitats diferents. Talés el cas, per exemple, del reemborsament d’un préstec ban-cari que inclogui capital i interessos: el reemborsament delcapital es classifica com a pagament de les activitats de fi-nançament, mentre que el pagament dels interessos es clas-sifica en les activitats d’explotació...

De l’EFE l’important no és el model en si que informa sobre elscobraments i pagaments d’una empresa en les seves diferentsactivitats, el que és realment rellevant és la interpretació quees dóna al moviment que hi ha hagut en la seva tresoreria desdel punt de vista financer. Per exemple, preguntes tals com: Hatingut l’empresa un excedent suficient de fluxos d’efectiu (tre-soreria) en les seves activitats d’explotació que li permeti ferfront al pagament dels dividends als accionistes i a més, a toto part, de l’import de les seves inversions previstes per a l’anysegüent? O amb l’esmentat excedent no arriba ni tan sols perfer front al pagament dels dividends? O té l’empresa un dèfi-cit de fluxos d’efectiu en les seves activitats d’explotació? Qui-nes mesures pensa prendre l’empresa per combatre al pròximexercici l’esmentat dèficit de tresoreria en els fluxos d’efectiude les seves activitats d’explotació?, són preguntes bàsiques ofonamentals que és precís contestar. I sobre aquest tema no hiha res escrit, de manera que cada professional o empresas’haurà d’esprémer el cervell per intentar interpretar correcta-ment el sentit del que està passant a la seva tresoreria i la inci-dència que té en la seva situació financera.No obstant això, existeixen certs axiomes bàsics que convéno oblidar ja que la seva aplicació és fonamental per enten-dre la tresoreria sota el punt de vista econòmic-financer.

Primer axioma. Una empresa que es troba en fase normal dedesenvolupament o maduració els fluxos d’efectiu de lesseves activitats d’explotació haurien de ser sempre positius, elque significa que amb el seu excedent s’ha de poder afron-tar el pagament dels dividends als accionistes i, com a mínim,al reembors dels préstecs i crèdits obtinguts, és a dir, les fontsde finançament alienes. La situació ideal seria que a més ambl’esmentat excedent es pogués fer front també a l’import deles inversions previstes per a l’any següent. És el cas típic del’empresa que té un creixement equilibrat, auto sostingut oautofinançat, que les vendes creixen en termes reals, l’alça-ment financer és positiu i l’autofinançament és important.Existeixen diverses variants o situacions intermèdies a la si-tuació anterior, tals com que amb l’excedent dels fluxos d’e-fectiu de les activitats d’explotació únicament es puguinpagar els dividends, però no les inversions, la qual cosa im-plicarà endeutar-se per finançar-les o probablement ampliar

el capital social. Un altre cas seria que l’excedent no arribi ni tansols per a pagar la totalitat dels dividends als accionistes, etc.Evidentment altres situacions serien per exemple les d’em-preses noves que s’estan desenvolupant, en les que els flu-xos d’efectiu de les seves activitats de finançament seranpositius, mentre que els d’explotació i inversió normalmentseran deficitaris.

Segon axioma. En empreses amb pèrdues, situació lamenta-blement freqüent en l’actualitat, l’habitual és que els fluxosd’efectiu de les activitats d’explotació siguin negatius, la qualcosa genera el problema de com finançar l’esmentat dèficit.Les possibilitats són: augment del capital social amb aporta-cions dels socis (perquè l’augment del capital amb càrrec areserves no val al no aportar diners ni tampoc a l’augmentdel capital amb càrrec a crèdits perquè el problema és unaltre); obtenció de nous préstecs o crèdits, és a dir, endeutar-se; liquidació d’actius i una barreja de les anteriors. És precísassenyalar que cal evitar la clàssica situació de “fugida cap adavant” en la que creix l’endeutament i en la qual hi ha au-tofinançament nul o molt baix, la regla d’or del qual és: compitjor vagin les coses, més imprescindible és aparentar quevan bé davant dels amics, enemics i prestadors...

Tercer axioma. Extremar conjuntament les mesures de rendi-bilitat i liquiditat. Existeix en l’actualitat la idea i l’opinió, cadavegada més generalitzada, que les xifres dels comptes anualssón poc fiables per les estimacions que és necessari realitzarper al seu càlcul, per la gran quantitat de normes i conven-cions en què es fonamenta la comptabilitat financera, i tambéper la gran quantitat de fraus i escàndols en els quals es veuimmersa la nostra societat, la qual cosa ha fet disminuir lafiabilitat i credibilitat de les xifres dels comptes anuals.

Aquest fet ha conduït que els usuaris d’informació financerademandin l’estat de fluxos d’efectiu, que reflecteix -encara quede manera poca clara quant als fluxos d’efectiu de les activitatsd’explotació, en presentar-los pel mètode indirecte en comptesdel directe- els cobraments i pagaments de l’empresa durantl’exercici, que consideren reals i no manipulables, al contrari delque opinen passa amb les xifres dels comptes anuals.

El tema de la liquiditat, per tant, s’ha convertit en un factoressencial de la comptabilitat i també de les finances. I és aquíon cal entendre que la bona liquiditat prové, en situacionsnormals, de l’obtenció d’una bona rendibilitat del negoci, laqual cosa significa que no s’ha de descuidar aquest important aspecte de l’empresa.

En efecte, si acceptem com a vàlida l’anterior premissa que laliquiditat és conseqüència, en part, d’una rendibilitat bona oacceptable, la gestió del negoci ha de constituir la cinquenaessència de l’empresa. L’obtenció d’un bon resultat implicaque la direcció de l’empresa ha d’intentar convertir-lo ràpi-dament en diners efectius per poder fer front als pagamentsderivats de la seva explotació, a més dels de les seves activi-tats d’inversió i finançament. No és d’estranyar, per tant, queconjuntament a l’anàlisi dels fluxos d’efectiu (cobraments ipagaments), sigui molt útil l’anàlisi de les rotacions d’exis-tències i dels terminis mitjos de cobrament de clients i delsterminis mitjos de pagament a proveïdors i creditors.

Emili Gironella MasgrauSoci de Gironella Velasco auditors

i professor de l’Universitat Pompeu [email protected]

Interpretació de l’estat de fluxos d’efectiu (EFE)

�

Comissió de Com

ptabilitat

Noticiari

Per a que un sistema d’insolvència sigui eficient ha de preveureuna liquidació ràpida amb el mínim cost possible de les em-preses inviables, de manera que l’actiu es deteriori el menys pos-sible. Si el procediment no és capaç d’aconseguir la liquidacióràpida d’empreses ineficients, a més de perjudicar als creditors iagents relacionats amb les mateixes, es desprestigia i disminueixla confiança del mercat en la recuperació de les empreses viables.Les companyies que estan en situació d’insolvència acostu-men a acabar en liquidació i no només a Espanya. Fins i tot alsEstats Units, on tenen una legislació que és molt favorable aldeutor, acaben transmeten els seus actius. Un informe delFons Monetari Internacional remarca aquest quan afirma enl’apartat dedicat als “Procediments de rehabilitació”: “Encaraque es reconegui que els procediments de rehabilitació sónnecessaris, les estadístiques mostren que, almenys en varis paï-sos, fins el 90 per cent dels procediments d’insolvència acabenen liquidació” I més endavant destaca que “... el fracàs de larehabilitació en aquestes circumstàncies sovint es pot deureal disseny inadequat o a l’aplicació del procediment de reha-bilitació i a la conversió de la rehabilitació en la liquidació, potreflectir el fet de que una empresa, sense possibilitat de reha-bilitació, hagi utilitzat el procediment de rehabilitació exclusi-vament com a mitjà per prevenir la liquidació”. Aquest és elcas freqüent en molts concursos espanyols, donat que el ter-mini que s’atorga als concursats per optar per la liquidació oel conveni és excessivament llarg, afavorint els comportamentsoportunistes perjudicials per als interessos dels creditors.

Les estadístiques de procediments a Espanya(1) ens indiquenque hi ha hagut un increment dels consursos presentats, de864 l’any 2004 a 4.999 l’any 2008. No obstant, malgrat elfort increment dels concursos els últims dos anys, a causa dela situació de crisi econòmica, si comparem aquestes xifresamb les del nostre entorn, observem que a Espanya el pro-cediment concursal segueix sent encara poc utilitzat(1).

El Col·legi de Registradors de la Propietat, Bens Mobles i Mer-cantils d’Espanya ha editat tres memòries estadístiques con-cursals, obra d’Esteban Van Hemmen. La memòria del 2008destaca que en els casos en què es va aprovar un conveni, id’acord amb els pactes establerts, els creditors ordinaris re-cuperarien com a mitjana un 55% del seu crèdit, un cop ac-tualitzats els pagaments compromesos. Malgrat això, moltsconvenis no s’acaben complint, el que rebaixa considerable-ment aquest percentatge. A més tenim en compte que apro-ximadament un 92% dels concursos acaben en liquidació(dades del 2008 anàlogues a les dels dos anys anteriors), ob-servarem que la taxa de recuperació és molt petita.

Pel que fa a la durada del procediment, la memòria de l’any2008(1) conclou que en els procediments ordinaris i els pro-cediments abreujats són excessivament llargs i més si es té encompte que no inclouen el termini entre la sol·licitud i la de-claració de concurs i que encara hi poden haver procedi-ments sense concloure que es van iniciar al principi del’entrada en vigor de la Llei. Però el més perjudicial de caraa l’eficiència del procediment és l’excessiva durada de la fasecomuna, a causa bàsicament del sistema de reconeixementde crèdits. Durant aquesta fase es va deteriorant el valor del’empresa i es van acumulant els costos del procediment,mentre els creditors pledegen sobre la quantia i la qualifica-ció dels seus crèdits, sense tenir en compte que sovint co-braran una part ínfima o bé no cobraran.

Actualment es troben a faltar disposicions adequades perquèel procediment concursal sigui eficient en terminis de recupe-ració de crèdit. Els processos s’allarguen excessivament, de ma-nera que el valor de l’empresa (tan el de la companyia com eldel negoci) es deteriora abans que s’arribi a una solució de con-veni o comenci la liquidació. És per això que una reforma dela legislació actual hauria de suposar la reducció de terminis,especialment el de quantificació i qualificació de crèdits, aixícom eliminar el període que hi ha entre la sol·licitud del con-curs i la seva declaració. El concurs s’hauria de declarar quanes demana i, en tot cas, facultar a l’administració concursal perinformar al jutjat sobre la falta d’acreditació de la insolvèn-cia o la falta de presentació d’alguns dels documents exigits.

El Reial Decret 3/2009 va implementar la figura de la liqui-dació anticipada, que permet iniciar la liquidació un cop pre-sentat l’informe de l’administració concursal, però no semblaraonable que no es pugui sol·licitar un cop transcorregut untermini de quinze dies des de la presentació de l’informe.Una vegada més, anàlogament a com el legislador ha con-cebut també la proposta anticipada de conveni, la propostaanticipada de liquidació es considera un avantatge per aldeutor, quan hauria de ser atenuant dels perjudicis que unaliquidació tardana provoca als creditors. A més, l’adminis-tració concursal hauria d’estar legitimada per sol·licitar la li-quidació per evitar comportaments oportunistes de ladeutora que no sol·licita liquidació ni promou un conveni.

Aquest Reial Decret també va afavorir la sol·licitud de la pro-posta anticipada de conveni a l’introduir un nou apartat ter-cer a l’article 5 de la Llei Concursal i allargar el termini persol·licitar el concurs. Malgrat això aquesta disposició estàsent interpretada judicialment en el sentit que no és precíspresentar al jutjat cap proposta de conveni, el que permet al’entitat insolvent seguir més temps en insolvència sense unanegociació efectiva amb els seus creditors.

Per això seria aconsellable que s’exigeixi la presentació de laproposta anticipada de conveni i el seu corresponent pla deviabilitat abans o al mateix temps que la sol·licitud del con-curs. A canvi, podria establir-se un escut protector pel deutorimpedint les execucions. Si a més es nomenés, abans de lasol·licitud del concurs a un expert independent o a una admi-nistració concursal que podés valorar aquest pla, la companyiapodria sol·licitar el concurs amb una proposta anticipada jaavaluada, el que redundaria en l’agilitat del procés i en con-seqüència en les possibilitats de re flotació de la companyia.A més també s’hauria d’afavorir en la proposta anticipada deconveni, possibilitant l’anticipació de la seva aprovació, donatque actualment l’excessiva durada de la fase comuna, aquestaproposta, encara que tingui les corresponents adhesions, noacostuma a estar en vigència fins al cap d’un any des de la de-claració del concurs, un cop finalitzada la fase comuna. Peraixò seria suficient que el jutge declari aprovada, en cas deque els crèdits pendents de reconeixement no fossin preci-sos per obtenir-se la majoria favorable a un conveni, i que lesadhesions ho fossin de crèdits no impugnats.

Raimon Casanellas, [email protected]

(1) Podeu consultar el Noticiari complet a la web del Col·legi a l’apar-tat del Grup de Treball d’Economistes Admistradors Concursals.

�

Grup de Treball d’Economistes

Administradors Concursals No

ticiari L’eficiència del procediment concursal a Espanya després

de 5 anys d’aplicació de la Llei Concursal

El passat 13 de Novembre de 2009, i amb l’objectiu d’incorpo-rar a l’ordenament jurídic espanyol les Directives comunitàries enla matèria, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Ser-veis de pagament, de la que a continuació farem un breu anà-lisi i detectarem les principals novetats que aquesta introdueix.

ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA LLEI

La nova Normativa contribueix a la creació de la Zona Únicade Pagament en Euros (respon a les sigles SEPA en anglès)amb la finalitat d’unificar, per a tota la zona afectada, lescondicions dels serveis de pagament i facilitar-ne el funcio-nament. D’aquesta manera, la norma incideix en els mitjansde pagament més utilitzats que en el seu primer article deli-mita i que comprendrà els pagaments en euros o en mone-des nacionals dels estats membres, sense límit d’import, quees realitzin dins l’espai de la Unió Europea.

LES NOVES ENTITATS DE PAGAMENT

Una de les novetats més significatives que introdueix la nova Lleiés la creació de les Entitats de pagament, enteses com aque-lles entitats financeres autoritzades per a l’execució de determi-nats serveis de pagament sota la supervisió del Banc d’Espanya.

Del projecte de Reial Decret publicat per la Dirección Gene-ral del Tesoro, sobre el futur règim jurídic de les entitats depagament, es desprèn la possibilitat que qualsevol empresapugui constituir la seva pròpia entitat de pagament per tal detramitar les factures que la seva activitat principal generi atota la Unió Europea. És a dir, la possibilitat de les empresesde gestionar els seus propis cobraments sense necessitat derecórrer a un banc o caixa.

Tot i que l’esmentat text és únicament un projecte de ReialDecret, i per tant ha de seguir un procediment per tal d’entraren vigor i assolir fermesa, la possibilitat podria ser interessantper a moltes entitats mercantils que compleixin amb les carac-terístiques que el projecte preveu requerir a les empreses pertal de poder beneficiar-se d’aquest nou sistema de cobrament.

DESPESES COMPARTIDES

Fins a l’entrada en vigor de la nova Llei, la norma general res-pecte de les despeses que originava una operació era que fos-sin assumides per part de l’ordenant. La nova normativa deServeis de pagament preveu una modificació d’aquest règimgeneral de manera que, aquestes passaran a ser compartidesentre ordenant i beneficiari en cas de no establir-se el contrari.

CÀRRECS ADDICIONALS A LES OPERACIONS DE COMPRA

La Llei enuncia la possibilitat que a partir d’ara ostentaranels comerços, d’establir recàrrecs addicionals a les compresen funció del mitjà de pagament utilitzat pel comprador.Aquest recàrrec però, no és obligatori i en cap cas podrà su-perar l’import de la despesa que aquesta via de pagamentorigini als comerciants, que es preveu, no superarà l’1% del’import de la compra.

Malgrat l’impacte de la normativa, cal matisar que els costosfinancers derivats de l’ús de les targetes de crèdit o dèbitexisteixen des de fa anys, i per tant, els comerciants ja hau-rien d’haver-los previst en els preus dels seus articles.

MODIFICACIÓ DELS TERMINIS DE LES OPERACIONS DE PAGAMENT

La Llei de serveis de pagament afecta principalment els mitjansde pagament més utilitzats, dels quals en modifica determi-nades condicions, que de forma enunciativa són les següents:– El termini per denunciar una operació de pagament no au-toritzada o executada incorrectament és d’un màxim de13 mesos, situat anteriorment a un màxim de 30 dies.

– S’amplia el termini de devolució de rebuts domiciliats. L’an-terior regulació establia un termini ordinari de 9 dies per de-volucions amb independència de la causa que poguésmotivar-les i un d’extraordinari de 30 dies naturals, en casde devolucions justificades per determinades causes o quereunissin determinats requisits. El nou termini establert ésde 8 setmanes contabilitzades a partir de la data de retiradadels fons d’un compte.

– Es restringeixen els supòsits en que s’accepta la devolucióde rebuts domiciliats, que seran vàlids quan l’autoritzacióno especifiqui l’import exacte del pagament i finalmentaquest superi el que raonablement es podia esperar. Abansde la nova regulació, no era necessària cap justificació perla devolució d’un rebut domiciliat.

– El termini d’execució per a les ordres de pagament (trans-ferències) es redueix d’un màxim de 3 dies hàbils establerta l’anterior regulació a 1 dia hàbil a partir de gener de 2010.

– En els ingressos en efectiu d’un compte, tractant-se deconsumidors, la data d’efectivitat de l’ingrés serà el mateixdia en que aquest es realitzi. Cal recordar que fins ara ladata d’efectivitat era el dia següent hàbil de l’operació, ex-cepte si la mateixa es realitzava abans de les 11 a.m. cas enque es feia efectiu el mateix dia.

RESPONSABILITAT DE L’USUARI

Per últim, i de forma innovadora, la Llei fixa la responsabilitatde l’usuari en un màxim de 150 euros per ús fraudulent delsinstruments de pagament en cas de robatori o pèrdua. Finsara l’aplicació d’aquest màxim era tan sols una recomanacióde la Comissió Europea, sent la seva aplicació força inusual.

CONCLUSIONS

La nova Llei, que afectarà als 27 països de la zona única depagament en euros, respon a la necessitat d’unificar les di-ferents condicions de pagament existents fins ara a cadapaís. D’aquesta manera, la normativa pretén aconseguir queels pagaments dins de l’àrea afectada es realitzin amb la ma-teixa facilitat, seguretat i eficiència que els que es facin deforma interna dins de cada un dels països.La Llei es troba en vigor des del 4 de desembre de 2010.

Andrea Serrano CabréLlicenciada en Dret Guillén Bécares, Advocats i Economistes

[email protected]

La nova Llei de serveis de pagament modifica les condicions actuals del mercat financer

�

Noticiari Juríd

ic

�


istes Au

ditors

de Com

ptes de Ca

talunya No

ticiari

Un dels elements importants de control de qualitat de totauditor és el que es refereix a les polítiques dels “RecursosHumans”.

La ISQC1 indica que: “Els auditors hauran d’establir polítiquesi procediments de recursos humans per obtenir una segure-tat raonable, que es disposa de personal amb competènciasuficient, capacitat i compromís amb els principis d’ètica ne-cessaris per realitzar els treballs de conformitat amb els re-queriments normatius aplicables i permetre-li emetre informesadequats a les circumstàncies.”

Les polítiques i procediments a desenvolupar respecte a “Re-cursos Humans” inclouen els següents aspectes:– Selecció de personal.– Avaluació del personal.– Capacitat, inclosa el temps per realitzar el treball assignat.– Competència.– Desenvolupament de la carrera professional.– Promoció.– Remuneració.– Estimació de les necessitats de personal.

Les polítiques relatives a la selecció de personal han de per-metre a l’auditor disposar de persones integres que puguindesenvolupar amb la competència i la capacitat necessàriesla seva feina.

Els auditors han d’estar actius en fomentar i afavorir el des-envolupament de la competència de tots els professionals querealitzen els encàrrecs. La competència es pot desenvolupar através de:– La formació professional.– El desenvolupament professional continu, inclòs la forma-ció pràctica.

– L’experiència laboral.– Ser tutelats per personal més experimentat.

El manteniment de la competència del personal depèn engran manera d’un nivell adequat de desenvolupament pro-fessional continu que permeti que es mantingui el seu co-neixement i la seva capacitat a tota hora.

S’ha de posar l’accent en la necessitat d’una formació con-tínua en tots els nivells i proporcionar els recursos i l’ajudanecessaris a fi de permetre al personal que desenvolupi imantingui la competència i la capacitat necessàries. La for-mació en l’auditoria és un element essencial i ha de plante-jar-se com una obligació de caràcter continu.

Un altre punt important és l’avaluació del personal profes-sional. Els procediments d’avaluació reconeixen i recompen-sen degudament el desenvolupament i manteniment de lacompetència i el compromís amb els principis d’ètica.

Les mesures que els auditors poden prendre per al desenvo-lupament i manteniment de la competència i del compromísamb els principis d’ètica són els següents:– Donar a conèixer al personal professional les expectativesde la firma respecte als principis d’ètica.

– Donar al personal professional una avaluació de l’acompli-ment del progrés i del desenvolupament de la seva carreraprofessional i una tutoria sobre les esmentades qüestions.

– Ajudar el personal professional a comprendre que la pro-moció a llocs de major responsabilitat depèn, entre d’al-tres, de la qualitat en l’acompliment de les tasques i del’adopció dels principis d’ètica.

Un altre dels aspectes importants és el relacionat amb l’as-signació d’equips als encàrrecs. Una adequada assignaciód’equips requereix:– El coneixement dels encàrrecs de naturalesa i complexitatsimilars i de l’experiència pràctica relativa als mateixos quetingui l’equip de l’encàrrec.

– El coneixement de les normes professionals i dels requeri-ments normatius aplicables que tingui l’equip d’encàrrec.

– El coneixement tècnic i la perícia de l’equip de l’encàrrec.– El coneixement que tingui l’equip de l’encàrrec dels sec-tors en els quals el client desenvolupa les seves activitats.

– La capacitat de l’equip de l’encàrrec per aplicar el seny pro-fessional.

– El coneixement que tingui l’equip de l’encàrrec de les po-lítiques i procediments de control de qualitat de l’auditor ofirma d’auditoria.

Totes aquestes polítiques han d’establir-se atenent la midade l’auditor. Un auditor o firma petita requereix polítiquesmenys desenvolupades i menys formals mentre que unafirma de major mida requereix unes polítiques i procedimentsde recursos humans més complexos i adaptats a les sevesnecessitats.

Carlos Puig de TravyPresident del [email protected]

La Comissió de Comptabilitatdel READurant les setmanes passades, la Comissió de Comptabilitatdel Registre d’Economistes Auditors (REA) junt amb l’ECIFhem abordat dos importants reptes. D’una banda, s’han ac-tualitzat els models de Memòria (normal, abreujada i pime)que ja existien per fer-los aplicables als exercicis 2009 i se-güents, incorporant els aspectes nous que cal tenir encompte aquest any 2009 (informació quantitativa compara-tiva, informació qualitativa de l’exercici anterior que sigui sig-nificativa, etc...)

D’altra banda, hem confeccionat una Guia Comptable querecordi al comptable i a l’auditor, sense voler ser exhaustiusni incloure la totalitat d’aspectes a considerar, aquelles si-tuacions que han tingut alguna sensibilitat a l’any anteriorperquè puguin ser tingudes en compte en la realització o re-visió dels comptes anuals formulats per les empreses en l’e-xercici 2009.

Comencem a conèixer aspectes de la norma de control de qualitat de l’IFAC (ISQC1)

�

Màsteren comptabilitat superiori auditoriaDiploma de postgrau en comptabilitat superior i fiscalitat

Accés al Registro Oficial de Auditores

de Cuentas (ROAC)

Homologat per l’ICAC del Ministeri d’Economia i Hisenda

Lloc de realització dels programesFacultat d’Economia i Empresa Campus de Sabadell (antiga Escola d’Empresarials)Carrer Emprius, 2 08202 Sabadell

Informació i matriculacióCol·legi d’Economistes de CatalunyaAvda. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 www.coleconomistes.com

InformacióFacultat d’Economia i EmpresaCampus de Sabadell (antiga Escola d’Empresarials)Carrer Emprius, 2 08202 SabadellTel. 937 287 761 www.uab.es/postgrau

Inici octubre 2010Campus de SABADELL UAB

�

102 directius opinen sobre la crisi

�

Noticiari d’Econom

ia

En un context internacional que palesa certs indicis de mi-llora en els indicadors econòmics, els dubtes i la incertesa se-gueixen dominant l’escena a Espanya. Aquesta és una de lesconclusions de la primera edició de l’estudi “Industria Manu-facturera en España. Encuesta a la Alta Dirección”, de Deloitte,publicat el passat mes de març. El treball es basa en enques-tes realitzades en el mes de desembre del 2009 a 102 alts di-rectius de les principals empreses manufactureres espanyoles.Un 91% dels enquestats opina que la situació de l’econo-mia estatal és dolenta o molt dolenta, mentre que un 76%qualifica de tal manera la conjuntura de la indústria manu-facturera. Entre les principals causes de la davallada del sec-tor secundari cal ressaltar la disminució del mercat domèstic,segons un 36% dels consultats, seguit per l’empitjoramentde la conjuntura econòmica estatal (25%) i l’empitjoramentde la conjuntura dels mercats internacionals (18%).Davant d’aquest panorama, un 98% dels directius assenyalaque la mesura més adequada per fer-hi front és facilitar l’ac-cés al finançament, destacant el fet que un 59% ho consi-dera molt important. Una segona acció és flexibilitzar leshores de treball (un 90% opina que és molt/bastant/simple-ment important), seguida d’afavorir la recepció d’inversió iexportacions (90%) i baixar la pressió fiscal (88%).Des del punt de vista específicament empresarial, la principal me-sura a prendre és el desenvolupament de nous productes/ser-veis/mercat, qualificat de molt/bastant/simplement important perun 91% dels enquestats. Altres accions són la reducció de cos-tos corporatius i generals, la reducció de costos operatius i co-mercials i l’optimització d’estructura i dimensió organitzativa.En l’actual context de crisi les oportunitats més importantsque es deriven en opinió dels directius són l’optimització del’estratègia competitiva i l’increment de la quota de mercat.Els directius consultats no consideren que la recuperació,tant de l’economia com de la indústria, s’iniciï a curt termini.De fet, un 43% apunta que aquesta començarà a partir del2011 en el cas de l’economia, percentatge que es situa en un42% per a la indústria. Val a dir que un 13% dels enquestesno observa signes de recuperació a mitjà termini.

2010: ANY DE L’ESTANCAMENT DE LA CRISI?

“L’any 2009 fou el de l’ajustament econòmic, i el 2010 seràun any d’estabilització”. Aquestes és una de les conclusionsdel darrer informe “Panel de Previsiones de la economía es-pañola. Abril-2010”, del Gabinete de Coyuntura y Estadís-tica de Fundación de las Cajas de Ahorro (FUNCAS). Per al2010 el Pànnel de 15 entitats expertes en conjuntura (vegeuquadre adjunt) estima que el PIB estatal patirà un descensd’un 0,5%, front la davallada d’un 3,6% de l’exercici passat.Durant el 2010 l’ajustament de la demanda nacional serà méssuau que la del 2009. El consum familiar retrocedirà un 0,3%i la formació bruta de capital un 6,1%, amb un descens majoren construcció que en equipament. Per la seva part, l’aporta-ció del sector exterior a l’economia serà positiva, amb una pu-jada de les exportacions d’un 3,8% i una caiguda de només un0,3% de les importacions. Val a dir que la producció industrialexperimentarà un estancament, després de la baixa del 2009.L’exercici 2011 el Pànnel preveu que el PIB registrarà un crei-xement d’un 1%, amb una pujada de la demanda domèsticad’un 1%, gràcies a la recuperació del consum de les llars i dela inversió en equipament, d’una banda, i de la moderació enla contracció de la inversió en construcció, de l’altra. Les ven-des a l’estranger seguiran evolucionant de manera més di-nàmica que les compres, fent una contribució favorable alcreixement de l’economia. Respecte a la indústria, s’espera

que l’activitat registri un lleuger increment, que en termed’índex de producció industrial es situï en el 0,1%.Les tendències de fons de la inflació revelen un descens de lestensions, que es palesa en una taxa subjacent (sense alimentsi energia) poc dinàmica. Fruït d’això, el Pànnel considera quela inflació mitjana anual experimentarà un creixement d’1,4%el 2010, i d’un 1,6% el 2011. Malgrat això, cal apuntar quela inèrcia pel conjunt de l’índex de preus al consum es carac-teritza per un ascens provocat pels productes energètics.Les previsions pel que fa a l’ocupació continuen sent nega-tives. S’anticipa una baixa d’un 2,1% per a enguany, men-tre que el 2011 s’espera un estancament, amb una pujadade tan sols un 0,1%. Paral·lelament, la taxa d’atur es situaràen un 19,6% el 2010 i el 2011.Com a conseqüència de l’anterior, la productivitat experi-mentarà una pujada d’un 1,7% el 2010 i d’un 0,9% el2011, mentre que els costos laborals unitaris no variaran du-rant el present any i ascendiran un 1% el proper. El dèficit de la balança de pagaments per compte corrent esva situar el 2009 en un 5,1% sobre el PIB. Per a enguany s’es-pera una baixa del dèficit, fins assolir el 4,4%, tendència quecontinuarà el 2011, fixant-se en un 3,6%. D’altra banda, espreveu que el dèficit públic sigui el 2010 d’un 10,2% sobreel PIB, reduint-se fins el 8,5% per a l’any proper. En altre sentit, es pot esmentar que malgrat que en els dar-rers mesos els tipus d’interès a curt termini han registrat unalleugera tendència baixista, en contra del previst, s’esperaque en els pròxims mesos es mantinguin estables. Per la sevapart, s’anticipa que els tipus d’interès a llarg termini experi-mentin una inèrcia alcista en el proper semestre.Finalment, cal apuntar que l’euro ha perdut valor front el dòlardarrerament, assolint el nivell més baix des de mitjan del 2009,cotització que, no obstant, encara es considera elevada. Espreveu que continuarà depreciant-se en els pròxims mesos.

PREVISIONS ECONÒMIQUES PER A ESPANYA 2009-2011(% variació mitjana anual)*

PIB -3,6 -0,5 -0,8/0,7 1,0 0,5/1,5Demanda nacional -6,4 -1,4 -2,1/0,2 0,6 -0,3/1,3Consum de les llars -5,0 -0,3 -1,7/0,8 1,0 0,6/1,3Consum públic 3,8 1,2 -1,0/3,5 0,6 -1,6/2,3Formació bruta de capital fix -15,3 -6,1 -8,0/-3,4 -0,4 -2,9/2,2Ocupació -6,7 -2,1 -2,8/-0,8 0,1 -0,6/0,6Taxa d’atur (% població activa)18,0 19,6 18,7/20,5 19,6 18,8/20,2IPC (mitjana anual) -0,3 1,4 1,1/1,7 1,6 1,1/2,1Exportacions -11,5 3,8 0,9/6,5 4,5 2,9/6,0Importacions -17,9 -0,3 -4,6/3,3 2,6 1,3/4,2(*) Les previsions corresponen a estimacions efectuades a principi del 2010

per un pànnel d’experts integrat per: Analistas Financieros Internacio-nales (AFI), Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), Caixa Catalunya,Caja Madrid, Cemex, Centro de Estudios Economía de Madrid (CEEM-URJC), Centro de Predicción Económica (CEPREDE-UAM), FundaciónCajas de Ahorros (FUNCAS), Instituto Complutense de Análisis Econó-mico (ICAE-UCM), Instituto de Estudios Económicos (IEE), Instituto Flo-res de Lemus (IFL-UC3M), Intermoney, La Caixa, Repsol i Santander.

Font: Fundación de las Cajas de Ahorro (FUNCAS) “Panel de Previsiones de laEconomía Española. Abril-2010” (7 abril 2010) i INE.

Àngel HermosillaEconomista, responsable de la secretaria Econòmica

[email protected]

Magnituds econòmiques

Previsions 2010Mitjana Mínim/Màxim

Previsions 2011Mitjana Mínim/Màxim

2009INE

NOVETATS DE LA WEB DEL COL·LEGI

Volem destacar tres principals novetats en la web del Col·legi.La primera d’elles és que en aplicació de la Llei Òmnibus,i dins deltermini reglamentari, s’han desenvolupat diferents aplicacions queconfiguren una FINESTRETA ÚNICA (oficina virtual) que permetals usuaris de la web (siguin o no col·legiats) realitzar online di-ferents tràmits sense necessitat de desplaçar-se a les seus del CEC.Entre les diferents aplicacions destaquen l’alta online al Col·legi,peticions de certificats, recuperació de codis del servei Con-necta’t o la presentació de queixes i/o reclamacions. S’acce-deix a aquesta oficina virtual des de la pàgina principal de laweb, clicant en el banner que trobareu en la columna dreta.

La segona millora es troba en l’agenda d’activitats delCol·legi que s’ha re dissenyat de nou permeten accedir a lainformació dels actes d’una manera més àgil mitjançant laselecció del dia en un calendari.

Finalment, després de la renovació anual dels diferents con-venis amb empreses que ofereixen avantatges als col·legiats(Avantatges del Carnet Col·legial), hem reorganitzat i millo-rat la presentació de la informació classificant els diferentsserveis per àrees.

BROWSERCHOICE

Durant el mes de març tots els usuaris del Windows XP/VISTA/7han vist com apareixia una nova icona en el seu escriptori(sempre que tinguin activada les actualitzacions automàti-ques). Una icona que d’entrada ‘espanta’ una mica ja quepermet escollir quin navegador volem tenir en el nostre PC. Aquest pegat no és altre cosa que una eina amb la que Micro-soft acata les diferents demandes antimonopoli que li ha inter-posat la Comissió de la Competència Europa ja que aquest ensconsidera que incloure el navegador Internet Explorer en el sis-tema operatiu viola les normes de competència davant d’altresnavegadors que mica en mica van captant adeptes a la xarxa. Si cliquem en aquesta nova icona ens surt una finestra in-formativa que porta un enllaç cap una segona finestra onse’ns permet escollir quin navegador volem tenir instal·lat:Google Chrome, Firefox, Opera, Explorer, Safari com a mésconeguts o altres alternatives com Sleipnir, Flock, Maxthon,GreenBrowser, K-Meleon, Avant Browser i SlimBrowser.

Des d’aquesta finestra podem escollir entre instal·lar el navegadoro anar a la pàgina del fabricant per obtenir-ne més informació.

Selecciona els teus exploradors web

Lamentablement aquesta eina no canvia el navegador que tin-guem configurat per defecte. Aquesta és una acció que hem defer manualment des de les opcions de configuració del nave-gador escollit un cop l’haguem instal·lat. L’únic que hem com-provat que fa és que si tens Windows7 instal·lat, et treu la iconad’Internet Explorer del menú d’inici i de la barra de tasques.

EL DOMINI .COM COMPLEIX 25 ANYS

Fa només 25 anys només mitja dotzena d’empreses tenien eldomini .com; avui es calcula que hi ha més de 85 milions dedominis.

El primer domini .com de la història va ser Symbolics.com(www.symbolics.com) que va veure la llum el 15 de març de1985, una empresa informàtica de Massachusetts (EUA).Només havien passat 2 mesos de l’activació del sistema denoms de domini (DNS). Sistema que ens permet associar pa-raules a les complicades adreces numèriques (IP) que identi-fiquen els nodes i servidors connectats a Internet. Aquell mateixany, solament mitja dotzena d’empreses van optar per seguir elspassos de Symbolics i es van animar a enregistrar el seu .com:BBN.com, think.com, MCC.com, DEC.com i northrop.com.

Des d’aquella indecisa empenta inicial, vuit anys abans de la in-venció de la World Wide Web, la situació ha canviat radicalment:d’unes poques adreces quan encara no se sabia exactament enquè podia desembocar Internet hem passat a vuitanta-cincmilions de .com; i d’un sol domini a la xarxa hem passat a unventall molt ampli, format per algunes altres extensions ge-nèriques com ara .net, .org, .gov, .edu, .mil i .int, per cente-nars de dominis geogràfics de dues lletres atribuïts a estats iterritoris (.es, .it, .de, .gr,...) i pels dominis esponsoritzats, i re-lativament recents, com .cat, .museum o .travel.

Avui en dia s’estima que hi ha quasi dos-cents milions de pà-gines web, amb l’adreça i el sufix corresponents. Encapçalala llista el .com, amb el 44% del total, seguit per una exten-sió que entre el 2008 i el 2009 ha fet un creixement espec-tacular del 467%: el .cn xinès. Per sota, se situen els dominisalemany (.de) i britànic (.uk), i els genèrics .net, .org i .info.Més allunyat de les primeres posicions, però amb quarantamil registres, hi ha el jove domini de la comunitat de llenguai cultura catalanes, el .cat, nascut fa tot just quatre anys.

25 anys després ningú posa ja en dubte que aquesta revo-lució tecnològica ja forma part del nostre dia a dia capgiranttotalment la manera de relacionar-nos (xarxes socials), co-municar-nos (correu-e) o de desenvolupar la nostra feina.

HP COMPRA DE PALM PER 1.200 MILIONS DE DÒLARS

Aquesta operació permet que la multinacional informàticaentri en el mercat de telefonia.

HP vol entrar en el món de la telefoniamòbil, un mercat molt competitiu i enplena innovació. I per fer-ho ha compratper 1.200 milions de dòlars la companyiaPalm, líder en dispositius mòbils i que técom a base del seu negoci els anomenatstelèfons intel·ligents basats en el seu

propi sistema operatiu el WebOS tot i que actualment estàperdent quota de mercat per culpa de l’èxit que tenen els dis-positius d’Apple (iPhone) o l’Android de Google.Cal esperar ara quina política seguirà HP dins d’aquest mercatsabent que tant HP com Palm són líders en dispositius PDA.

Departament d’Informàtica del Col·legi d’Economistes de Catalunya

[email protected]

Quadern de navegació

��

Noticiari d’Inform

àtica

Anàlisi d’alguns articles de la Llei d’Economia Sostenible (LES) fil conductor dels treballs de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat pel 2010Al finalitzar “Qüestions urgents d’economia sostenible (QÜE,s)”cinc sessions i clausura, i coincidint amb l’aprovació delavantprojecte de la LES, una llei debatuda i de no fàcil com-prensió, ens varem plantejar aprofundir en aspectes eco-nòmics d’alguns articles que encaixen en les activitats dela Comissió.

La LES en el seu Article 2. Economia Sostenible, diu ques’entén per Economia Sostenible un patró de creixement quepugui conciliar el desenvolupament econòmic, social i am-biental, amb una economia productiva i competitiva... I és apartir d’aquí quan comença l’embolic, es barregen termino-logies, conceptes i accions. Doncs bé el nostre propòsit pel2010 és esbrinar-ho per diferents conductes, amb diferentspersonatges i esdeveniments.

Entre els principis que té en compte la LES trobem en el seucapítol de sostenibilitat alguns com: – Millora de la competitivitat, impulsant-ho amb un marcregulatori que afavoreixi l’eficiència de mercats de béns i ser-veis, la millora de la productivitat, a través de la formació, lainnovació, les noves tecnologies, la capacitat innovadora,promoció de les energies netes, reducció d’emissions i uneficaç tractament de residus.

– Estalvi i eficiència energètica per reduir costos, atenuantla dependència energètica i preservació de recursos naturals.

– La Responsabilitat Social Empresarial incentivant a lesempreses, especialment PIMES, la implantació d’indica-dors, posant èmfasi en la transparència de gestió, bon go-vern corporatiu, millora de relacions laborals, valor afegitque això representa, acreditació immediata per les quecompleixin un tant per cent dels indicadors i moltes altres.

– Sostenibilitat Mediambiental,models energètics que si-guin compatibles amb el model de consum i generació perassumir els compromisos de l’Estat en el conegut 20-20-20, fomentant condicions adequades per un mercat ener-gètic competitiu. Diferents fonts d’energia: el tema de lesrenovables. Planificació energètica indicativa: generació.Diversos escenaris. Maximitzar la participació de les ener-gies renovables en la cistella de generació energètica i enespecial en l’elèctrica. Futura demanda, fomentant un ade-quat equilibri entre l’eficiència del sistema, la seguretat delsubministrament i la protecció del medi. I molts d’altresque aquí no podem recollir.

Hem escollit una selecció i els hem proposat als canals quetenim a l’abast per dur-ho a terme:

Proposta al Col·legi: Iniciar unes “sessions internes dediscussió i coneixement” (SIDICO 2010) per als col·legiats.

L’objectiu és formar-nos en aspectes de sostenibilitatambiental i social mitjançant una exposició i posteriordebat, per assolir els instruments que calen per una re-forma que ens possibiliti arribar al coneixement d’unaeconomia sostenible, i posteriorment transmetre-ho alsaltres economistes.

Format: exposició de 30 a 45 minuts, per part d’un expert deltema escollit, i tot seguit una bateria de preguntes que for-mularan els participants en el grup de treball. Posteriorment

la Comissió recollirà l’exposició del ponent, les preguntes iles respostes i en redactarà un “document de treball” de ca-dascuna de les 4 sessions, a mesura que es facin, i el lliuraràal Col·legi per a la seva difusió interna.

1. Tema:Sostenibilitat i competitivitat en l ‘àmbit de l’energia i eficiència energètica (15 d’abril).Personalitat: Ignasi Nieto Magaldi, doctor en Economia, es-pecialitat en Teoria Econòmica. UB. Enginyer Industrial UPCBarcelona, Màster en Special Studies in Administration andManagement Harvard University (Cambridge (MA), USA).

Àrees d’interès:I. La part econòmica d’una energia sostenible, regularitza-ció propiciant la reducció de costos, atenuant la depen-dència energètica i preservant els recursos naturals.

II. Instruments per aconseguir fer viable una economia ener-gètica i l’estalvi i eficiència energètica.

III. Com aplicar els instruments i la incidència en la tasca del’economista.

IV. Promoció d’energies renovables per assolir el compromísadoptat fins el 2020.

Ja hem començat a fer el treball d’aquesta primera, tots elsque vulgueu participar ho podeu fer.

CONAMA 10, Del 22 al 26 de desembre, es celebra el XCongres Nacional de Medi Ambient a Madrid, el Col·legi d’E-conomistes de Catalunya hi participa com a coordinadord’un grup d’empreses per quart any consecutiu. De l’anteriorgrup de treball, de dues hores d’exposició del treball fet, pas-sem a una Jornada Tècnica de cinc hores que se celebrarà enel mes de maig.

Un cop sintetitzada, la Jornada Tècnica es desenvoluparà entres taules rodones i les seves corresponents fila 0.

Títol:“Les contribucions de l`empresa als canvis, per aconse-guir una economia sostenible.”

Tema:a) Requeriments externs que l’empresa precisa per a millorarla seva capacitat de contribució a la sostenibilitat econò-mica, social i ambiental

b) Com fer-ho?, com contribuir?, quins instruments ens calen?c) Quins significats té aquest plus de “contribució? .És me-surable o precisem incorporar noves formes de medició?

d) Com explicitar-ho, tan a propis com a forans?

El format, i com es desenvolupa per aconseguir el documentfinal ja us ho comunicarem en el proper Informatiu.

ECOFORUM III per l’Octubre i d’altres. Si us interessa a laweb de la Comissió hi trobareu més detalls així com a les no-tícies de l’Informatiu .

Marta Roca LamollaVicepresidenta Comissió d’Economia i Sostenibilitat

[email protected]

�


iai S

ostenibilitat Noticiari

�

Informació i matrículaIDEC-UniversitatPompeu [email protected], 132-13408008 BarcelonaTel: +34 93 542 18 50Fax: +34 93 542 18 08

InformacióCol·legi d’Economistes de CatalunyaAv. Diagonal, 512, pral.08006 BarcelonaTel: 934161604Fax: 934159949www.coleconomistes.com

Amb la col·laboració de:

Tal com ja vam informar en el passat Informatiu, la constitu-ció d’aquest Grup de Joves Economistes de Catalunya re-presenta un nou pas endavant alhora d’impulsar accions desdel Col·legi d’Economistes en favor d’una major integració iparticipació dels joves amb formació econòmica, en les acti-vitats desenvolupades dins d’aquesta Institució. No noméspretenem facilitar cap a un col·lectiu determinat la divulga-ció del coneixement econòmic a vegades complex, sinó quetambé busquem crear o ampliar la utilitat que els joves eco-nomistes poden obtenir del Col·legi de cara a la seva carreraprofessional, camí personal o, simplement, l’accés a infor-mació útil. En això estem treballant.

L’activitat divulgativa que pretenem dur a terme es va iniciarrecentment amb un col·loqui a càrrec del Sr. Valentí Pich,president del Consejo General de Colegios de Economistasde España. Continuant amb aquesta vocació amb la que esva constituir aquest Grup de Joves Economistes, el passat 9d’abril va tenir lloc un altre col·loqui, aquest cop a càrrec dela catedràtica d’Economia Solidària de la Universitat AbatOliba i professora de Dret Internacional, la Dra. CarmenParra, precisament sobre aquest tema: la situació actual del’Economia Solidària, perspectives futures d’aquest sector ipossibilitats professionals. Aquest acte va coincidir amb lapresentació del seu llibre titulat “Empresas con conciencia”.

Cal destacar, abans de tot, que en tot el territori espanyolnomés existeix una única càtedra dedicada a l’Economia So-lidària, que és aquesta que ocupa la Dra. Parra a la UAO. Pelcontrari, l’existència de càtedres d’aquesta temàtica entre lesuniversitats de l’Europa Occidental és un fet força comú iestès i no un fet aïllat.

Potser aquest fet ens hauria de portar a una reflexió al res-pecte en aquesta part d’Europa més meridional. Tal i com vail·lustrar la Dra. Parra en la seva intervenció, tot i els enormesprogressos que ja s’han dut a terme, aquest és un àmbit alque encara li queda un bon espai per recórrer aquí i per estarplenament integrat.

Així doncs, l’Economia Solidària pretén atendre a una bossade població cada cop més ampla, com són els col·lectius degent en risc d’exclusió social. El lema principal que mouaquest àmbit és “Inserció X Treball” i està articulat a travésde les empreses d’inserció, que ja estan guanyant en pre-sència dins el món dels recursos humans.

Els beneficis que produeixen són dos: faciliten l’obtenció detreball a aquella gent capacitada per treballar però que perunes circumstàncies o altres (no només discapacitat, sinótambé drogues o delinqüència) els és complicat aconseguiruna ocupació remunerada per si sols; a més, permeten donar

una alternativa a la resposta tradicional que s’ha donat da-vant aquesta situació per part de les administracions públi-ques, que fins ara es reduïa a atorgar prestacions socialsbàsiques a aquest col·lectiu per romandre en la desocupació,tot a càrrec del pressupost públic.

En aquest sentit, la iniciativa privada hi té molt a fer. A tra-vés de la creació d’una estructura professional sòlida i l’o-ferta de formació orientada a desenvolupar una activitat(ensenyament dins de les empreses i millora en el compor-tament social d’aquestes persones), permeten crear incen-tius a les empreses per a contractar els serveis d’aquestcol·lectiu, facilitant-los la reincorporació a la societat. Junta-ment a això, els microcrèdits, normalment emmarcats dinsl’obra social de les caixes, també permeten avançar enaquest àmbit econòmic més social.

Tot i això, en el cas espanyol, s’han identificat bastants difi-cultats en la implantació d’aquesta oferta de microcrèdits.

ESDEVENIMENTS PREVISTOS

Les properes activitats planificades des del Grup es pretenenfocalitzar, aquest cop, cap a un major aprofundiment dels

mecanismes bàsics amb els que es mou l’E-conomia Financera. En aquest sentit, i con-tinuant amb el cicle dedicat a aquest temaque vam anunciar en el darrer Informatiu,el dia 14 de maig vam comptar amb la pre-sència del professor Jordi Gual, economistaen cap de La Caixa i catedràtic d’economiade IESE Business School, que ens va pre-sentar de forma clara i concisa els reptesde l’actual situació econòmica amb la fi-nalitat de poder ser capaços d’extreure lesnostres pròpies conclusions del dia a dia

econòmic i ens permetrà als joves aplicar tot allò après du-rant la nostra formació per comprendre millor on hem arri-bat actualment.

A mig termini, continuem amb la intenció de seguir desen-volupant aquesta temàtica relacionada amb els “perquè” del’Economia Financera, ja que és un aspecte de l’economiaque interessa molt als joves economistes, tal com vam podercomprovar a través de les enquestes que vam realitzar alscol·legiats menors de 30 anys.

En aquest sentit, a través d’aquests actes esperem facilitar l’ac-cés a la informació a tots els joves interessats en aquests temesi els permeti identificar quin és el camí que més els agrada.

En el proper Informatiu esperem poder-vos transmetre lesconclusions que ens han fet arribar tots els participants enaquests actes.

En definitiva, tan si sou joves com si no, us engresquem aassistir i participar en aquestes activitats, ja que de ben segurtots en sortirem amb algunes respostes a moltes de les pre-guntes que avui en dia ens plantegem.

Comitè Permanent dels Joves [email protected]

�

Grup

de Joves Econom

istes

Noticiari

El Grup de Joves Economistes segueix avançant: actes sobre economia solidària i sistemes financers

L’Economia Solidària pretén atendre a una bossa de població cada cop mésampla, com són els col·lectius de gent en risc d’exclusió social


ia de la Salut

Noticiari

El passat 18 de febrer es va celebrar, a la seu del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya, una taula rodona organitzada perla Comissió d’Economia de la Salut sobre Governança iControl a les Entitats Públiques de Salut, que va oferirl’oportunitat d’exposar i compartir opinions sobre la situa-ció actual i els reptes de futur del sector d’entitats de provi-sió de serveis sanitaris adscrites o participades per laGeneralitat de Catalunya, en relació a la necessitat de cercarl’equilibri òptim entre el principi d’autonomia i la garantiade control, parant especial atenció al reforç de la governançacorporativa com a factor clau d’èxit.

Des dels orígens del model sanitari català, la creació d’enti-tats amb personalitat jurídica diferenciada vinculades a l’Ad-ministració Sanitària, per a la gestió indirecta o compartidade serveis, varen permetre conjugar la participació patrimo-nial de la Generalitat amb l’autonomia de gestió pròpia deles entitats que integren la xarxa concertada; participaciópatrimonial que ha estat estretament vinculada al desple-gament de la política d’inversions de l’Administració Sani-tària (construcció denous hospitals), aixícom pel traspàs decentres que eren titu-laritat d’altres admi-nistracions en el marcde l’assumpció de lescompetències sanità-ries per part de la Ge-neralitat.

Aquestes entitats adop-taren la forma, majori-tàriament, d’empresespúbliques i consorcis.Es crearen com a enti-tats de dret públic quesubjecten la seva activitat al dret privat, amb la voluntat dedotar-les d’instruments de gestió àgils i flexibles –similars alsde la resta de proveïdors– que facilitin la màxima eficiènciaen la prestació del servei públic, i en coherència amb el prin-cipi de separació de funcions de finançament i provisió queinspira el model sanitari català.

La descentralització funcional aporta avantatges indiscuti-bles, però alhora afegeix complexitat a l’estructura de go-vernança del sistema, essent cabdal el rol que els òrgans degovern de les entitats desenvolupen per tal d’harmonitzar elmodel d’autonomia amb la necessària coherència global dela política pública sanitària, i la garantia de control de l’ac-tuació dels gestors.

En aquest sentit, la OCDE destaca que, fins fa poc, els go-verns dels diferents països varen centrar els seus esforços endotar de capacitat de maniobra les noves estructures autò-nomes creades en el si del sector públic. Avui, un cop l’ex-periència ha legitimat el principi d’autonomia de gestió entermes de millora d’eficàcia i eficiència en la provisió de ser-veis públics, l’atenció es desplaça cap a la necessitat de re-forçar el govern d’aquestes entitats.

El reforç del govern esdevé especialment important en elcontext actual del model. En els darrers anys, principalmentcom a conseqüència de la normativa d’estabilitat pressu-postària i de la inclusió de les empreses públiques i consor-

cis en l’àmbit institucional de la Llei de Pressupostos de laGeneralitat, el marc d’autonomia de gestió d’aquestes enti-tats s’ha vist subjecte a certes modificacions substancials queal seu torn han generat la necessitat d’introduir canvis –i enalguns casos ampliar- el ventall de mecanismes de controlpúblic que se’ls apliquen.

En aquest nou marc que es va configurant, el bon governcorporatiu esdevé la peça clau del model que ha de permetreblindar l’àmbit d’autonomia en el que operen les entitats, totgarantint que els òrgans de govern corporatius exerceixin, demanera efectiva i responsable, les funcions que tenen enco-manades per delegació de l’Administració Sanitària, de control,suport i guiatge estratègic a la direcció executiva de l’entitat.

Els canvis normatius esdevinguts en els darrers anys han su-posat una tendència a introduir determinats controls externsde caràcter previ –exercits per diferents òrgans de l’Admi-nistració– que han restat agilitat en certs àmbits de gestióde les entitats. El reforç de la funció de control de l’òrgan de

govern corporatiu es-devé doncs cabdal pertal de revertir aquestatendència sense per-dre garanties de con-trol, de manera quees preservi la flexibili-tat i agilitat de gestióque requereix la pres-tació eficient i eficaçdel servei públic. Elreforç del control in-tern implica tambéque les relacions ambels organismes ex-terns de control esvehiculin a través de

l’òrgan de govern, i sigui aquest qui assumeixi la responsa-bilitat d’impulsar i monitorar la implementació, per part delsgestors, de les recomanacions que puguin derivar-se del con-trol realitzat. Per a poder realitzar aquest procés, l’Adminis-tració Sanitària està impulsant una modernització delsmecanismes d’informació (quadres de comandament, mapesde riscs), funcionament dels òrgans de govern (assumpció deresponsabilitats i professionalització), de transparència i rigor(codi de bon govern i codi ètic de l’entitat), guiatge estratè-gic (plans estratègics), així com els tradicionals mecanismes decontrol (auditories que forma voluntària les entitats contra-cten sota els criteris homogenis que fixa el CatSalut).

El bon govern corporatiu implica també donar resposta al deurede transparència i retiment de comptes envers el Govern (pro-pietat), envers la ciutadania i les institucions democràtiques quela representen (Parlament i Sindicatura de Comptes). Les espe-cificitats del sector sanitari requereixen un esforç especial detransparència per part de les entitats públiques de salut, liderantdes de la pròpia institució la generació d’un marc de confiançaamb els organismes externs de control (governamentals i par-lamentaris) i amb la ciutadania a la que dóna servei.

Ivan PlanasGerent d’Empreses Públiques

i Consorcirs del Servei Català de la SalutAna Pozo

Servei Català de la [email protected]

Governança i control a les entitats públiques de salut

��

Un cop l’experiència ha legitimat el principi d’autonomia de gestió en termes de millora d’eficàcia

i eficiència en la provisió de serveis públics, l’atenció es desplaça cap

a la necessitat de reforçar el govern d’aquestes entitats

Publicat en el BOE el RD 368/2010 de 26 de març, que re-gula les especificacions i condicions per a l’ocupació del Do-cument Únic Electrònic (DUE) per a la creació d’empresesindividuals mitjançant el sistema de tramitació telemàtica.

El Reial Decret publicat, posa a la disposició dels em-prenedors una eina que simplificarà la creació d’empresesindividuals donat que agrupa en una sola gestió diversostràmits administratius.

El nou sistema de tramitació telemàtica su-posa la substitució de fins a 12 formularis ad-ministratius. A partir d’ara, es podran realitzarde forma unificada els tràmits amb l’AgènciaEstatal d’Administració Tributària, amb la Se-guretat Social, la reserva del domini d’Inter-net “.és”, la notificació de fitxers de dadesde caràcter personal o la sol·licitud del nom ola marca comercial.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el context d’impuls de l’ac-tivitat empresarial inclòs en el segon paquet de mesuresaprovat pel Govern en el Consell de Ministres del 14 d’agostde 2008, en el marc del Pla de Reducció de Càrregues Ad-ministratives i Millora de la Regulació. El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat el Reial Decret368/2010, de 26 de març, que regula les condicions d’ocu-pació del document únic electrònic (DUE) per a la posta enmarxa de les empreses individuals (autònoms) mitjançant elsistema de tramitació telemàtica, una mesura que farà quesigui més fàcil, ràpid i còmode, per als emprenedors la crea-ció d’una empresa, donat que agrupa en una sola gestió di-versos elements del procediment administratiu. Aquesta

iniciativa s’emmarca en el context d’impuls de l’activitat em-presarial inclòs en el segon paquet de mesures aprovat pelGovern en el Consell de Ministres del 14 d’agost de 2008, enel marc del Pla de Reducció de Càrregues Administratives iMillora de la Regulació.

Segons les dades del Directori Central d’Empreses de l’INEDIRCE 2009, les empreses individuals constituïxen el 53,46%del total d’empreses, és a dir, aproximadament 1,8 milionssobre els 3,3 milions d’empreses que existeixen a Espanya.Durant l’any 2008 es van crear 193.796 empreses individu-als, el 58,01 % del total d’altes, sent per tant, la fórmulaempresarial majoritàriament triada.

Amb el Reial Decret publicat s’avança en el procés de sim-plificació de tràmits administratius i es permet a l’empresariautònom realitzar els tràmits de creació de la seva empresamitjançant el DUE i el procediment electrònic del Centre d’In-formació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE), un sistemade tramitació telemàtica que ja s’utilitza per a la constitucióde societats limitades.

L’emprenedor només haurà d’accedir a un Punt d’Assessora-ment i Inici de Tramitació (PAIT) per a la posta en marxa de laseva empresa, aconseguint així una tramitació única i inte-grada en un sol procediment administratiu. A més, el propiempresari podrà iniciar la tramitació electrònica de la seva em-presa directament a través d’Internet, mitjançant el PAIT virtualaccessible des de la subseu de la Direcció General de Políticade la PYME (DGPYME) https://subsede.dgpyme.mityc.gob.éso des de http://www.circe.es.

La xarxa de PAIT està integrada per més de 600 oficines públiquesi privades que ofereixen serveis d’informació, assessorament i tra-mitació telemàtica als emprenedors. Conformen la xarxa de PAITadministracions públiques d’àmbit estatal, autonòmic o local ientitats d’elles dependents com, cambres de comerç, finestretes

úniques empresarials, organitzacionsempresarials, col·legis professionals aixícom professionals col·legiats (gestors,advocats, economistes, graduats so-cials, etc.) sempre que ho sol·licitin ipuguin acreditar les condicions ne-cessàries per a realitzar aquesta funció.

D’aquesta manera s’eviten desplaça-ments per a realitzar els tràmits i l’úsde formularis en paper, ja que el sis-tema de tramitació telemàtica delMinisteri d’Indústria, Turisme i Co-merç realitzarà la tramitació davantdels organismes competents a partirde les dades introduïdes en el DUE.

Al costat dels tràmits amb l’Agència Estatal d’AdministracióTributària (alta censal) i amb la Seguretat Social (alta en elrègim especial de treballadors autònoms i, si escau, afiliaciói alta de treballadors per compte aliè), es podran realitzar al-tres tràmits, com la reserva del domini d’Internet “.es”, lanotificació a l’Agència de Protecció de Dades dels fitxers dedades de caràcter personal o la sol·licitud del nom o la marcacomercial.

Amadeu IbarzVicepresident Grup de Treball d’Emprenedoria

i Creació d’[email protected]

�

Grup de Treball d’Emprenedoria

i Creació d’Empresa No

ticiari

El Document Únic Electrònic farà que sigui més fàcil, ràpid i còmode,

per als emprenedors la creació d’una empresa

D’aquesta manera s’eviten desplaçamentsper a realitzar els tràmits i l’ús de formularisen paper, ja que el sistema de tramitaciótelemàtica del Ministeri d’Indústria, Turismei Comerç realitzarà la tramitació davantdels organismes competents a partirde les dades introduïdes en el DUE

Nova normativa per impulsar l’emprenedoria dins del Pla de Reducció de Càrregues Administratives

Problemática contable,tributaria y de la TGSS,en sede concursal

Autor: Fernando Gómez Martín

Edita: Tirant lo Blanch concursal

Guía práctica para mejorar un Plan de Negocio

Autor: Luis Muñiz

Edita: Profit Editorial

Fiscalidad de los preciosde transferencia(operaciones vinculadas)

Autor: Teodoro Cordón Ezquerro

Edita: CEF.-


Entitats col·laboradores

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral.08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected]

GIRONAJoan Maragall, 44, entl. 3a.17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected]

LLEIDAPere Cabrera, 16, 1r G25001 LleidaTel. 973 210 633 Fax 973 212 [email protected]

TARRAGONARambla Nova, 58-60, 5è A43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegà: Joan B. Casas OntenienteVicedegà: Joan Ràfols EsteveSecretària: Montserrat Casanovas RamonVicesecretari: Emilio Álvarez Pérez-BediaTresorer: Oriol Amat SalasInterventor: Anton Gasol MagriñàPresident territorial a Girona: Esteve Gibert UtsetPresident territorial a Lleida: Xavier Ticó CamíPresident territorial a Tarragona: Pere Segarra RocaVocals: Jordi Caballé Vilella, Xavier Subirats Alcoverro,José Ignacio Cornet Serra, Xavier Segura Porta,Juan Rojas Graell, Manuel Cámbara Moreno i Modest Guinjoan Ferré.Consellers: Raimon Casanellas Bassols, Àngel Hermosilla Pérez, Carlos Puig de Travy i Esteve Sarroca Punsola.

COMITÈ EDITORIALJoan B. Casas, Carlos Puig de Travy, Àngel Hermosilla, Raimon Casanelles i Oriol Amat.

Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de formació: Jesús ÁlvarezAdministració financera: Montserrat EscanillaAssessorament lingüístic: StrategycommInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Treballs Gràfics, S.A.Publicitat: Gecap, SL [email protected]òsit Legal: B-36694-89

El Col·legi no assumeix ni es fa responsabledel contingut dels anuncis publicats en totl’Informatiu.

Tendències de futur en sectors estratègicsdels mercats emergents

Edita: Generalitat de Catalunya

Les empreses d’alt creixement i les gaselesa Catalunya

Autors: Oriol Amat, Jordi Fontrodona, Joan M. Hernández i Alexandrina Stoyanova

Edita: Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa

Evolució del model degovernança i gestió de les entitats partici-pades pel Servei Catalàde la Salut

Edita: Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

�

Hemeroteca

INICIEM LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA SEU · veis del Col·legi cap a la nova seu, apro-fundint en els...

Documents

Transcript of INICIEM LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA SEU · veis del Col·legi cap a la nova seu, apro-fundint en els...