Insolvents professionals

1
On és el patrimoni? Arribat el moment de tancar definitivament les portes d’una empresa en fallida i sense liquiditat, proveïdors, treballadors i treballadores es veuen obligats a dipositar les seves esperances en els fons obtinguts a partir de la liquidació dels béns de la companyia per rebre les seves indemnitzacions o el pagament de les factures que encara restin per ser abonades. Unes esperances que, però, molt sovint estan condemnades a no ser satisfetes com a conseqüència de l’ampli ventall d’activitats fraudulentes que, arrecerades en una preocupant impunitat, permeten a directius i empreses defugir les seves obligacions. Amb l’empresa abocada a un concurs de creditors, comencen a sortir a la llum desagradables sorpreses. De qui era aquesta nau? Quin és el nom que figura en els contractes de compra de la maquinària? En molts casos, obscures societats patrimonials creades com a pantalla i truc de prestidigitació comptable per mantenir aquests valuosos béns, arribat el cas, lluny dels processos de liquidació. I l’empresa? De qui era, realment, l’empresa? Fins i tot en aquest capítol poden donar-se les sorpreses. És habitual que tan aviat com es comença a enfosquir seriosament l’horitzó de viabilitat de la companyia, el registre mercantil experimenti un ball de noms al seu voltant. Un procés que inclou vendes a preus simbòlics, canvi d’administradors, transvasaments de titularitats, modificacions del domicili fiscal, etc. És així com sense moure’s de la difuminada marca fronterera entre la legalitat i la il·legalitat, una empresa que havia gaudit d’un important patrimoni i volum d’activitat pot quedar disminuïda, des del punt de vista legal, a un nom i un munt de deutes arraconats i en tràmit d’oblit. En qualsevol cas, una empresa sense res de valor que, mitjançant la seva venda, pogués servir per eixugar els deutes contrets amb els proveïdors i, per suposat, amb els treballadors acomiadats. A través d’aquestes maniobres mercantils, els únics beneficiats acaben sent, invariablement, els administradors de l’empresa finalment concursada (que s’escapoleixen de la situació sense veure compromès el seu patrimoni i esquivant l’obligació de respondre dels deutes adquirits) i empreses com ara Gutsen & Vergelsa, especialitzada a comprar empreses en dificultats per treure’n tot el profit abans de sumir-les en la insolvència més absoluta. Les víctimes, per suposat, acaben sent els integrants de la plantilla i els proveïdors que guarden als seus calaixos factures que mai ningú no pagarà. De retruc, també es pot considerar que el conjunt de la societat pateix les conseqüències d’aquestes pràctiques, doncs el pagament de les indemnitzacions que es deixen d’abonar acabaran anant a càrrec de les arques públiques a través del Fons de Garantia Salarial (FOGASA). I ampliant encara més el capítol de víctimes, haurem de sumar al llistat de damnificats als treballadors i les treballadores de les empreses proveïdores que poden perdre la seva feina a causa de l’acumulació d’impagaments. Entre el primer trimestre de 2008 i el tercer de 2010, prop de 13.000 empreses de tot l’Estat espanyol han estat sotmeses a un procés de concurs de creditors. Una xifra colpidora que accentua la necessitat de posar fre a una situació que afecta de forma significativa l’estat de salut del deute públic i aboca milers de treballadors i treballadores a una situació extremadament complicada. Malgrat la gravetat d’aquests fets, ningú no ha pensat a aprofitar el procés de reforma laboral per introduir mesures que ajudin a combatre la impunitat amb què els responsables d’algunes empreses les descapitalitzen per esdevenir els menys afectats pel tancament de la companyia. És urgent que la Inspecció de Treball, l’aparell judicial i, fins i tot, el Ministeri d’Hisenda rebin les atribucions necessàries per poder combatre aquestes formes de frau que continuen emparades en la legalitat mercantil. Només d’aquesta forma, dotant els esmentats organismes dels instruments necessaris, serà possible posar fre d’una vegada per totes al sagnat criminal i el desballestament irresponsable d’empreses en situacions de dificultats econòmiques sense més objectiu que l’enriquiment d’insolvents professionals i l’incompliment de les obligacions legals de l’empresa vers els seus proveïdors i treballadors. Insolvents professionals Des del Col·lectiu Ronda considerem urgent que es prenguin mesures contra la proliferació de casos d’empreses en fallida que liquiden de forma fraudulenta el seu patrimoni per no assumir les seves obligacions legals. Un greuge als comptes públics Una situació insostenible

description

Des del Col·lectiu Ronda considerem urgent que es prenguin mesures contra la proliferació de casos d’empreses en fallida que liquiden de forma fraudulenta el seu patrimoni per no assumir les seves obligacions legals.

Transcript of Insolvents professionals

On és el patrimoni?

Arribat el moment de tancar definitivament les portesd’una empresa en fallida i sense liquiditat, proveïdors,treballadors i treballadores es veuen obligats adipositar les seves esperances en els fons obtingutsa partir de la liquidació dels béns de la companyiaper rebre les seves indemnitzacions o el pagamentde les factures que encara restin per ser abonades.Unes esperances que, però, molt sovint estancondemnades a no ser satisfetes com a conseqüènciade l’ampli ventall d’activitats fraudulentes que,arrecerades en una preocupant impunitat, permetena directius i empreses defugir les seves obligacions.

Amb l’empresa abocada a un concurs de creditors,comencen a sortir a la llum desagradables sorpreses.De qui era aquesta nau? Quin és el nom que figuraen els contractes de compra de la maquinària? Enmolts casos, obscures societats patrimonials creadescom a pantalla i truc de prestidigitació comptableper mantenir aquests valuosos béns, arribat el cas,lluny dels processos de liquidació.

I l’empresa? De qui era, realment, l’empresa? Finsi tot en aquest capítol poden donar-se les sorpreses.És habitual que tan aviat com es comença a enfosquirseriosament l’horitzó de viabilitat de la companyia,el registre mercantil experimenti un ball de noms alseu voltant. Un procés que inclou vendes a preussimbòlics, canvi d’administradors, transvasamentsde titularitats, modificacions del domicili fiscal, etc.

És així com sense moure’s de la difuminada marcafronterera entre la legalitat i la il·legalitat, una empresaque havia gaudit d’un important patrimoni i volumd’activitat pot quedar disminuïda, des del punt devista legal, a un nom i un munt de deutes arraconatsi en tràmit d’oblit. En qualsevol cas, una empresasense res de valor que, mitjançant la seva venda,pogués servir per eixugar els deutes contrets ambels proveïdors i, per suposat, amb els treballadorsacomiadats.

A través d’aquestes maniobres mercantils, els únicsbeneficiats acaben sent, invariablement, elsadministradors de l’empresa finalment concursada(que s’escapoleixen de la situació sense veurecompromès el seu patrimoni i esquivant l’obligacióde respondre dels deutes adquirits) i empreses comara Gutsen & Vergelsa, especialitzada a comprarempreses en dificultats per treure’n tot el profit abans

de sumir-les en la insolvència més absoluta.Les víctimes, per suposat, acaben sent els integrantsde la plantilla i els proveïdors que guarden als seuscalaixos factures que mai ningú no pagarà. De retruc,també es pot considerar que el conjunt de la societatpateix les conseqüències d’aquestes pràctiques,doncs el pagament de les indemnitzacions que esdeixen d’abonar acabaran anant a càrrec de lesarques públiques a través del Fons de GarantiaSalarial (FOGASA). I ampliant encara més el capítolde víctimes, haurem de sumar al llistat de damnificatsals treballadors i les treballadores de les empresesproveïdores que poden perdre la seva feina a causade l’acumulació d’impagaments.

Entre el primer trimestre de 2008 i el tercer de 2010,prop de 13.000 empreses de tot l’Estat espanyol hanestat sotmeses a un procés de concurs de creditors.Una xifra colpidora que accentua la necessitat deposar fre a una situació que afecta de formasignificativa l’estat de salut del deute públic i abocamilers de treballadors i treballadores a una situacióextremadament complicada.

Malgrat la gravetat d’aquests fets, ningú no ha pensata aprofitar el procés de reforma laboral per introduirmesures que ajudin a combatre la impunitat amb quèels responsables d’algunes empreses lesdescapitalitzen per esdevenir els menys afectats peltancament de la companyia.

És urgent que la Inspecció de Treball, l’aparell judiciali, fins i tot, el Ministeri d’Hisenda rebin les atribucionsnecessàries per poder combatre aquestes formes defrau que continuen emparades en la legalitat mercantil.Només d’aquesta forma, dotant els esmentatsorganismes dels instruments necessaris, serà possibleposar fre d’una vegada per totes al sagnat criminali el desballestament irresponsable d’empreses ensituacions de dificultats econòmiques sense mésobjectiu que l’enriquiment d’insolvents professionalsi l’incompliment de les obligacions legals de l’empresavers els seus proveïdors i treballadors.

Insolvents professionalsDes del Col·lectiu Ronda considerem urgent que es prenguinmesures contra la proliferació de casos d’empreses en fallidaque liquiden de forma fraudulenta el seu patrimoni per no assumirles seves obligacions legals.

Un greuge als comptes públics

Una situació insostenible