intel·ligència DESPRÉS DE LA INTEL·LIGÈNCIA … · Xavier Guix, psicòleg i escriptor «Un...

Si voleu més informació us podeu adreçar a:Columna EdicionsPedro i Pons, 9-11, 11a planta08034 Barcelonawww.columnaedicions.cat

11 mm

Il·lustració i disseny de la coberta: © Antònia Arrom (dandèlia)Fotografia de l’autora: © Pedro Miguel García Mendozawww.columnaedicions.cat

@columnaedicions

Facebook.com/ColumnaEdicions

Avui en dia sentim a parlar molt d’in-tel.ligència emocional. Gràcies a ella som més conscients de les nostres emocions i sentiments i podem com-prendre millor el que passa en el nostre interior i en el dels que ens envolten i adoptar una actitud empàtica. Però nʼhi ha prou per educar les nostres emocions? Tenim les eines necessàries per assolir l’autèntica felicitat?

Pax Dettoni fa una passa més enllà i ens proporciona les claus per desen-volupar la intel.ligència del cor, una intel.ligència sovint desatesa però im-prescindible. Amb aquest llibre farem un viatge per descobrir qui habita dins el nostre cor, qui som realment. En definitiva, emprendrem una aventura cap a nosaltres mateixos a través de les incomptables capes que ens embolca-llen. Només llavors podrem posar al nostre servei els pensaments, les ac-cions i les emocions i assolirem l’amor amb majúscules. Aprendre a estimar suposa convertir les situacions quo-tidianes en el nostre entrenament per enfortir els músculs del cor i compren-dre que cada dia és una oportunitat d’or per construir un camí que recorre tota l’existència i que es basa en la bon-dat, l'amor i la bellesa.

«Pax ens il.lumina el camí cap a un nou paradigma: obrir el cor i muscular les virtuts. Sense aquest pas no hi haurà veritable evolució».

Xavier Guix, psicòleg i escriptor

«Un llibre ple dʼintel.ligència, però no de la que acumula pols a les llibreries, sinó dʼintel.ligència viva, fresca i pràctica». Andrés Martín Ausero, especialista en mindfulness

«Després de llegir aquest llibre, sentim que necessitem ser millors. I Pax Dettoni ens mostra que podem ser-ho».

Josep Redorta, advocat mediador, expert en gestió de conflictes

«Amb un relat transparent, sincer i molt profund, Pax ens convida a fer el viatge més fascinant i complex de la nostra vida:

el viatge a la nostra essència». Ferran Ramón-Cortés, consultor i escriptor

«Pax Dettoni ens ofereix en aquest llibre un camí cap a l'exploració de les nostres emocions i la nostra ànima per descobrir allò

essencial del nostre ésser». Míriam Subirana, coach, conferenciant i autora de llibres

de creixement personal i espiritualitat

Pax Dettoni

(Vielha, 1978) és llicenciada en Ciències Polítiques i de lʼAdministració Pública, Antropologia Social i Cultural, Ciències Empresarials, màster en Desenvolupament Rural Sostenible i en Estudis Teatrals. Durant més de deu anys es va dedicar a la cooperació internacional per al desen-volupament humà i social a lʼÀsia i Lla-tinoamèrica. Lʼany 2010 va convertir el teatre en lʼeix central de la seva feina i va desenvolupar la seva pròpia visió amb el nom de Teatre de Consciència, un teatre al servei de lʼautoconeixement del qual ha escrit i dirigit sis obres, entre elles Qui sò jo? (Qui sóc jo), traduïda a cinc idiomes. A partir d'aquesta peça teatral desenvolupa una metodologia pedagògica en educació emocional per a mestres, adults i joves que ha estat reconeguda per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Actualment fa xerrades i tallers i continua la seva tasca teatral, principalment a Cata-lunya i Sud-amèrica.

del cor

Laintel·ligència

Pax Dettoni

Pròleg de Pilar Jericó

lesEduca teves

10091538

no-ficció

DESPRÉS DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONALarriba la intel·ligència del cor:

un viatge en què l’amor amb majúscules transcendeix els nostres actes quotidians.

La in

tel·l

igènc

ia de

l cor

PAX D

ETTO

NI

PAX DETTONI

LA INTEL·LIGÈNCIADEL COR

Educa les teves emocions

Pròleg de Pilar Jericó

008-115322-LA INTELLIGENCIA DEL COR.indd 3 14/07/14 16:24

primera edició: setembre del 2014© pax dettoni serrano, 2014

© del pròleg: pilar jericó, 2014

© columna edicions, llibres i comunicació, s.a.u.

carrer pedro i pons, 9-11, 11a planta - 08034 barcelona

isbn: 978-84-664-1891-1

dipòsit legal: b. 14.749-2014fotocomposició: víctor igual, s.l.

carrer aragó, 390 - 08013 barcelona

imprès a: reinbook

www.columnaedicions.cat

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos,

www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra(www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


Índex

Pròleg, de Pilar Jericó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Un apunt abans de començar . . . . . . . . . . . . . . 15

La intel·ligència que ens descobreix la felicitat 21L’existència: vida i mort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24La felicitat no és plaer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Hi estàs disposat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Qui sóc jo? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Descobrir les capes de la ceba . . . . . . . . . . . . . . . . 36

1. Coratge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362. Humilitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 373. Perseverança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 374. Honestedat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385. Paciència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396. Responsabilitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Un carruatge amb el meu nom. . . . . . . . . . . . . . . 40

Tinc emocions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Tots els éssers humans tenim emocions . . . . . . . . . 45


LA INTEL·LIGÈNCIA DEL COR – 8

Les emocions: el motor que ens mou . . . . . . . . . . 48Ràbia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Por . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Tristesa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Disgust . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Sorpresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52Alegria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52Amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Les emocions no són ni bones ni dolentes . . . . . . . 53L’origen i el destí de les emocions. . . . . . . . . . . . . 56La intel·ligència emocional . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

Tinc pensament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69No sóc les meves emocions, puc observar-les . . . . 69El que sento té nom. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74Sóc el meu millor amic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Aprenc a ser lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81Gestiono, no reprimeixo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87La gestió emocional «en calent» i «en fred» . . . . . . 95

La gestió emocional «en calent» . . . . . . . . . . . . 95La gestió emocional «en fred» . . . . . . . . . . . . . 105

El pensament, el meu gran aliat . . . . . . . . . . . . . . 117

Tinc voluntat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125La responsabilitat sobre el meu benestar és només

meva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125Escullo les meves ulleres per veure la vida . . . . . . . 129La crisi es converteix en crisàlide . . . . . . . . . . . . . 139Sóc més fort que l’hàbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

Tinc cor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153L’empatia m’apropa als meus amics i enemics . . . . 153Practico l’assertivitat en comunicar-me . . . . . . . . . 161


ÍNDEx – 9

Tolerància i respecte deixen de ser només paraules . . 172També m’envolten altres éssers vius . . . . . . . . . . . 178Si canvio jo, canvia el món. . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

Sóc esperit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185Moriré... I abans?... I després?. . . . . . . . . . . . . . . . 185Els tresors materials se’ls mengen les arnes . . . . . . . 189Les virtuts són els músculs del cor . . . . . . . . . . . . . 193

Prudència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194Justícia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195Fortalesa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196Temprança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198Caritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

La meva vida: un gimnàs per practicar les virtuts . . 202

Bon viatge! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

Apèndix: Bé... I ara què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217Bibliografia i/o lectures recomanades . . . . . . . . . . . . . . 221


La intel·ligència que ens descobreix la felicitat

—Bon dia, voldria arribar a ser feliç.—Molt bon dia. Jo també.

—Bona tarda, voldria tenir harmonia en la meva vida.—Molt bona tarda, una balança li servirà.

—Bona nit, el dia m’ha ensenyat que la felicitat és el camí.—Molt bona nit, que descansi en pau.

A les pàgines d’aquest llibre reflexionarem sobre allò quees troba al nostre interior. I sí, en el nostre interior hiresidim nosaltres mateixos. Podem imaginar-nos embo-licats d’una «ceba gegant» plena de capes —és amb aques-ta imatge que molts han definit allò que comença desprésde la nostra pell i va cap a dins i no es veu.

Per a cadascú de nosaltres, aquesta «ceba» és diferent; téun aspecte diferent, una textura diferent, un color, ungust, una olor particulars... De fet, aquest «hort de cebesmulticolors» fa que al planeta Terra siguem més de sismil milions d’individus singulars. Tot i que és una dadaben òbvia, acostuma a passar desapercebuda cada vegadaque esperem que algú es comporti com ho faríem nosal-tres. Tendim a oblidar que, encara que som iguals perquè



tots allotgem «cebes», som diferents perquè cadascuna deles nostres «cebes» és única i irrepetible.

Malgrat que prengui la imatge de la «ceba» per parlardel nostre interior, aquest no és un llibre d’agriculturabiodinàmica, sinó un llibre per conèixer la intel·ligènciaque ens permetrà navegar en aquest univers interior quetots posseïm.

Qui sigui la primera vegada que sent parlar sobreaquesta imatge de la «ceba interior», serà bo que sàpigaque se’ns compara amb aquest tubercle perquè, com nos-altres, està format de capes, i l’autoconeixement passa peranar descobrint cada una d’aquestes capes per poder arri-bar al centre del nostre Jo Vertader.

La metàfora de la ceba serveix, doncs, per explicar unfet: el nostre Jo Vertader habita en el nostre interior, però,com que hi ha moltes capes al damunt, amb prou feines potmanifestar-se; per tant, com més lleugers anem, més fàcilserà que es pugui mostrar i més autènticament ens com-portarem. Quant a l’autenticitat, ens atrevirem a conside-rar-la en aquest context com l’ingredient clau de la receptadiària per al benestar personal i també per al benestar social—si tenim en compte «la teoria de la bola de neu».

L’autenticitat ens permet compartir el nostre Jo Verta-der, amb tota la seva singularitat, amb els que ens envol-ten, enriquint-los amb la nostra diferència. Som autènticsquan ens comportem sense màscares, tal com som: sensepor dels nostres propis judicis, ni dels judicis de la resta.L’autenticitat la trobarem a mesura que anem traient lescapes de la nostra ceba interior.

Descobrir quines són aquestes capes, quins són els seuscolors, les seves formes i olors... és part de la nostra feinavital, no és cosa que passi per art de màgia, sinó que co-mença a produir-se quan desitgem que així sigui i posem


LA INTEL·LIGÈNCIA QUE ENs DEsCOBREIx LA fELICITAT – 23

energia i atenció en aquest procés. És a dir, quan comen-cem a desenvolupar la nostra intel·ligència interior, laintel·ligència que no s’ocupa de comprendre i experimen-tar en el món exterior que ens allotja, sinó aquella ques’ocupa del món interior que allotgem nosaltres mateixos.

Hem anomenat aquesta intel·ligència «la intel·ligènciadel cor», ja que és el nostre cor el que es troba al centre iés en ell que hi ha el camí cap al nostre Jo Vertader. Fixem-nos en quina part del cos ens toquem amb els dits o ambtot el palmell de la mà quan diem «jo». Qui sinó el nostrepropi cos sap on som, on residim? Ens toquem potser elfront, el colze, els peus o l’estómac? (Pots provar-ho ara,si vols, per descobrir on és el teu jo).

En aquestes pàgines, anirem descobrint què hi ha dinsde nosaltres i com podem apropiar-nos d’aquest universque contenim. Girarem les nostres pupil·les cent vuitantagraus, i estarem llestos per mirar cap a dins. El que obser-varem passa a dins i no pas fora de nosaltres.

Desenvolupar aquesta intel·ligència interior, o intel-ligència del cor, requereix pràctica. És a dir, encara quecomprenguem racionalment tot el que se’ns explica so-bre el nostre interior, si no ho portem a la pràctica, nofarem servir aquesta intel·ligència emocional, sinó nomésla intel·lectual. És a dir, la intel·ligència del cor requereixuna pràctica constant per poder-se desenvolupar, i aixíanar avançant en el procés de descobrir, sota les capes dela nostra «ceba», aquest Jo Vertader que som, i mantenirl’autenticitat amb nosaltres mateixos.

La lectura d’aquest llibre, o de molts altres que hi haescrits sobre aquesta matèria, no tindrà cap efecte sobrel’univers intern del lector si per la nostra part no hi haun compromís de posar en pràctica un «treball interior», un«treball» que és imperceptible a curt termini al món ex-



terior, però que, a llarg termini, aconsegueix transfor-mar-nos, així com transformar tot allò que ens envolta.Un «treball» que consisteix en una actitud, en una aten-ció constant, en una presència en l’aquí i l’ara.

L’existència: vida i mort

Ens ajudarà en aquest procés un fet fonamental, que tam-bé tendim a oblidar amb certa freqüència, i aquest és queens morirem. Sí, si hi ha algú que ara ho havia oblidat, ésimportant que ho tingui en compte. L’existència és unintermitent entre la vida i la mort. Per tant, no hi ha vidasense mort, i no hi ha mort sense vida. Així, és importanttenir present aquest aspecte de la vida que es diu mort, iaquest aspecte de la mort que es diu vida. En certa ma-nera, és com viure preparant-se per morir, i morir prepa-rant-se per viure.

La mort no és un drama, sinó que forma part de lanostra existència. La mort fa que la nostra vida no siguieterna i amb això ens marca un temps limitat d’experièn-cies a la Terra. I és justament per a aquestes experiènciesque és important la mort, perquè ella els dóna un signifi-cat. És a dir, la mort també pot ser viscuda com una mo-tivació per viure bé, per viure el camí del cor, per viureaprofitant cada experiència com un aprenentatge, comun procés que ens construeix i ens prepara per marxarrealment en pau.

Sí, aquest enfocament requereix una concepció prè-via i és que nosaltres som quelcom més que la matèriaque constitueix el nostre cos, que és allò amb què habi-tualment ens identifiquem. Si has arribat fins aquí en lalectura, probablement ja deus haver imaginat un Jo Ver-



tader amagat en el teu interior sota moltes capes que fanpensar en una ceba. Aquest jo no es veu amb els ulls,aquest jo no es toca amb la mà, aquest jo no s’olora ambel nas, aquest jo no s’escolta amb l’orella... Aquest jo sesent. Aquest jo no pertany al món de la matèria, peròtanmateix aquest jo sí que es manifesta en la matèria i hofa a través del nostre cos.

Aquest llibre parteix d’aquesta concepció espiritual del’ésser humà, que dóna sentit al desenvolupament de laintel·ligència del cor, així com al fet d’endinsar-se en unprocés de coneixement i creixement personals. Per aaquesta part nostra que no és material sinó espiritual, nohi ha vida ni mort, només hi ha existència.1

No podem obviar que ens trobem en un moment enquè llegir un llibre d’aquesta mena està de moda. Sónmoltes les persones que busquen als llibres d’autoconei-xement una solució per al seu malestar, i això ens porta aafirmar que són moltes les persones que «se senten mala-ment» (és així com etiquetem les persones que sentenfrustració, depressió, solitud, manca de sentit vital...). Lanostra major aposta com a espècie ha estat el materialis-me com a via per satisfer els nostres desitjos, creient queaixò ens donaria felicitat. Però com que el materialismeha mostrat que no omple de sentit la nostra vida, ni lanostra existència, els nostres instints de recerca i curiosi-tat ens han portat finalment a mirar dins de nosaltres ma-teixos. Ara que sembla que estem ben encarats, hemd’anar amb molta cura, ja que el costum ens pot enga-

1. Als últims capítols tornarem a tractar aquest tema. Tot iaixò, a qui vulgui aprofundir en aquesta temàtica li recomano elsllibres d’Elisabeth Kübler-Ross, El llibre tibetà de la Vida i la Mort deSogyal Rimponché o Teosofia de R. Steiner.



nyar i fer-nos esperar d’aquesta troballa un resultat exte-rior tangible i concret. Però d’aquest autoconeixement iapropiament interior aprendrem precisament que no hiha resultats concrets, ni destinacions finals, sinó que es-tem submergits en un etern procés. Si volem que el quellegim no sigui una moda, si creiem que realment hi hauna altra forma per viure que no sigui el materialisme,hem de canviar d’un paradigma basat en la consecuciód’objectius i resultats a un altre de basat en l’aprenentatged’un procés constant.

Hi ha una llegenda hindú, segur que alguns ja la de-veu conèixer, que pot ajudar a entendre millor quina haestat (i encara és per a molts) la tendència a buscar foraallò que sempre ha estat a dins. I bé podria ser que aques-ta tendència natural de l’home2 expliqués per què enscosta tant entendre la vida interior com un procés en quèno hi ha una conquesta d’objectius concrets:

A l’inici dels temps, quan Brahma va crear el cel, la terra il’home, va dubtar on amagar la clau secreta per entrar alparadís. Sabia que els homes la voldrien i dedicarien esfor-ços per trobar-la, per això no podia amagar-la en un llocfàcil. Primer va pensar a amagar-la en les altures, però vadescartar aquesta idea perquè va imaginar que els homesaviat descobririen com fer avions i la trobarien fàcilment.Després, va pensar a amagar-la en les profunditats delsmars, però tampoc no li va semblar una bona opció, per-què va intuir que els homes construirien màquines que elsportarien fins al fons de les aigües i també la trobarien amb

2. Quan escric «home», em refereixo a l’espècie humana, queòbviament inclou tots dos gèneres: el masculí i el femení. Si enaquest cas, i també en l’ús dels pronoms, no incloc les dues variants,és només per simplificar la lectura del text.



facilitat. I finalment va trobar l’amagatall ideal: era un llocon els homes no mirarien mai, si més no al començament,i només hi podrien arribar a través d’un treball de pràcticaconstant; així que va decidir amagar-la en aquest espai sa-grat que es troba als seus cors.

La clau d’entrada al Paradís és un element simbòlicque representa un procés que es dóna en el nostre uni-vers interior, i que és, de fet, un procés molt llarg; en capcas es tracta d’un resultat concret. Però, en la nostra re-cerca de la felicitat i del benestar, hem anat en direcciócontrària i ens hem dedicat a col·leccionar —amb l’ajudade la nostra intel·ligència lògica, racional, intel·lectual—resultats que hem conquerit en el món que ens envolta.Això no vol dir que la història de la humanitat no tinguimolts exemples dels qui han fet un altre camí: un viaranymés íntim, un sender que els ha portat als seus cors i atranscendir allò material.

Per tant, entendre l’existència com una cosa que vamés enllà de la vida i la mort del nostre cos físic dóna unsentit últim a la posada en pràctica de la intel·ligència delcor. Sens dubte, aquesta comprensió no es pot forçar nifingir: és quelcom que s’ha de sentir.

Moltes persones neguen aquesta part espiritual del’esser humà per inèrcia; si aquest és el teu cas, et sugge-reixo que et donis un temps de silenci per pensar i sentiren el més profund de tu mateix per saber quina és la tevaposició sobre això.

La part espiritual de l’ésser humà s’ha associat amb lareligió, i al seu torn el concepte de religió —que és cons-trucció de l’home— s’ha associat amb voluntats de poderpolític, econòmic i social, de la qual cosa en resulta un«còctel Molotov» en què l’espiritualitat ha quedat des-



virtuada i s’ha tenyit d’interessos ocults que busquen no-més poder material. Aquesta olor de ranci de l’espiri-tualitat ha penetrat profundament en el nostre imaginarioccidental, i és per això que a priori s’obté rebuig quan esparla del component espiritual de l’home. Però crec queés important concedir-se prou temps per diferenciar allòque ha estat la construcció històrica derivada de les in-tencions polítiques, socials i econòmiques d’alguns ho-mes, d’allò que resideix en el nostre interior, que demanala nostra atenció i cura, i que és etern.

En aquest context, sens dubte, han aflorat moltes vi-sions espirituals sota el paraigua del que s’ha anomenatnew age, i algunes d’elles creen el mateix tipus d’al·lèrgiaque les antigues concepcions antiquades de la religió;també cal no deixar-se influir per aquest imaginari.

La resposta a la pregunta «Qui sóc jo?» només la potscontestar tu mateix, i ets només tu qui pot identificaraquesta part espiritual (és a dir, que no és matèria) que re-sideix en tu. Una vegada reconeguda, és probable quedecideixis cuidar-la i desenvolupar-la perquè ella sí que ésla que existeix més enllà de la vida o la mort del nostre cosfísic i anímic.

La felicitat no és plaer

Practicar la intel·ligència del cor ens farà descobrir que lafelicitat no consisteix en la consecució d’objectius quesatisfan els nostres desitjos, és a dir, la felicitat no és elplaer.

Hi ha la creença popular que la felicitat és un estatd’alegria constant en el qual qui l’experimenta ha acon-seguit tots els seus propòsits. Per això se sol dir que és



més feliç qui menys desitja que qui més té. S’assumeixque la felicitat és una resposta del nostre ésser intern aaquells regals que rebem de la vida i que satisfan els nos-tres desitjos. Hi ha un component molt egoista en aques-ta concepció de la felicitat.

En aquests últims anys, s’han escrit milers de llibressobre la felicitat, i això ha passat perquè milions de per-sones s’han llançat a buscar-la. No sé quantes d’aquestespersones han trobat el tresor, i no sé quantes d’elles, quanvan descobrir que el tresor no existia tal com l’entenien,han continuat cercant (i voldria pensar que són moltes).

També seguint aquesta creença que la felicitat és plaer,sentim frases com «La felicitat no existeix, el que sí quehi ha són petits moments de felicitat» o «La felicitat estroba en els petits plaers de la vida».

Pot ser que a aquest plaer se l’anomeni felicitat, però,llavors, no és la mateixa felicitat de què parlarem des dela intel·ligència del cor. Per això, em sembla importantremarcar que en aquestes pàgines no desxifrarem fórmu-les màgiques per arribar a un estat d’alegria constant, jaque és probable que en el procés d’autoconeixement id’apropiament intern passi tot el contrari; de la mateixamanera que plorem quan pelem cebes a la cuina. Mirarcap a dins, treure capes i connectar amb el nostre Jo Ver-tader pot ser un procés dolorós, que demanarà valentia ifortalesa. Aquest camí és en ell mateix el camí de la feli-citat, perquè només podem ser feliços quan som lliures,quan som mestres de nosaltres mateixos, quan sabem quiés el que realment habita al nostre cos. Quan som autèn-ticament nosaltres mateixos.

Així, aquesta felicitat no és pas la felicitat que es derivade l’assoliment de resultats satisfactoris, aquesta felicitat aquè ens referim és aquella que permet reconèixer-nos en



la immortalitat de la nostra existència, en la confiança ab-soluta i en l’Amor incondicional. La felicitat entesa comun procés en el qual el nostre autèntic jo s’alleugereix, unprocés en què el nostre Jo Vertader es fa l’amo de nosal-tres mateixos i sent que forma part del Tot.

No condemnem el plaer —cadascú ha de saber quinespai li cedeix en la seva vida—, sinó que apuntem que,quan busquem la felicitat, no hauríem de buscar el plaer,sinó el benestar profund que només apareix sobre unsfonaments de confiança i Amor. Aquests fonaments estroben al cor, i no passen per la matèria, encara que s’hireflecteixin després. Aquests fonaments no apareixentampoc de la nit al dia, aquests fonaments es construeixenmoment a moment, en cada pensament, en cada paraula,en cada acció, en cada sentiment...

Construir aquests fonaments, o per dir-ho d’una altramanera, treure totes les capes que els cobreixen, és lafeina que es proposa des de la intel·ligència del cor, iaquesta intel·ligència únicament i exclusivament es des-envolupa amb la pràctica.

Hi estàs disposat?

Si ho estàs, a continuació trobaràs en cadascun dels capí-tols que segueixen les claus que et permetran desenvolu-par la teva intel·ligència del cor.

La primera parada obligatòria en aquest camí són lesemocions; per tant, desenvolupar la nostra intel·ligènciaemocional serà una necessitat vital. Després, i en aquestmateix procés, haurem d’aprendre a gestionar els nostrespensaments i els nostres diàlegs interns. Per a això, la vo-luntat serà la nostra gran aliada. La pràctica incessant de



l’apropiament dels nostres instints, de les nostres emo-cions i dels nostres pensaments (que, com veurem, no téres a veure amb el seu control o repressió) ens entrenaràper arribar al gimnàs del cor, on ja estarem llestos perdesenvolupar la intel·ligència del cor en les nostres rela-cions amb nosaltres mateixos i amb els altres. Determinarde quins continguts omplim aquestes relacions passaràper la nostra capacitat d’enfortir aquests músculs —nofísics—, anomenats virtuts, que ens allunyaran de l’egois-me i ens aproparan cada dia més a la confiança i a l’Amorincondicional: és a dir, a la verdadera felicitat.

Pot ser que aquest llenguatge et soni cursi i fins i totutòpic o naïf; si és així, potser pots fer un primer exerci-ci d’imparcialitat i deixar de banda el prejudici. Passaque, en l’allau dels últims anys en què s’ha parlat i escrittant sobre Amor, felicitat, emocions, sentiments, autoco-neixement i autoajuda, moltes paraules han anat buidant-se del seu verdader contingut per inflar-se d’un halo deficció que fa bonic. En la meva opinió, ha arribat el mo-ment de fer un ús correcte d’aquestes paraules, conside-rant-les reflex de situacions que sí que poden ser reals.Obrir les nostres ments a una nova forma d’habitar elsnostres cossos, les nostres societats i el nostre planeta és,sens dubte, un primer pas per aconseguir un futur millor.Després, evidentment, ha de seguir un compromís pro-fund i autèntic, que només pot ser fruit de la nostra de-cisió més íntima. I, més endavant, aquesta decisió hauràde ser posada en pràctica i es manifestarà en el nostreentorn mitjançant les nostres paraules i actes, afegint-seaixí a paraules i actes d’altres per finalment omplir decontingut real les paraules cor, confiança, tolerància, respecte,pau i Amor.



Conèixer els altres és intel·ligència.Conèixer-se a un mateix és saviesa.

Ser mestre d’altres és força.Ser mestre d’un mateix és vertader poder.

Quan comprenguis que ja tens suficientseràs autènticament ric.

Si romans en el centrei abraces la mort de tot cor,perduraràs sempre.

Lao Tse - Tao Te Ching


intel·ligència DESPRÉS DE LA INTEL·LIGÈNCIA … · Xavier Guix, psicòleg i escriptor «Un...

Documents

Transcript of intel·ligència DESPRÉS DE LA INTEL·LIGÈNCIA … · Xavier Guix, psicòleg i escriptor «Un...