Sanitat Candidatura Autónoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de CatalunyaCoordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat de Catalunya

Núm. 30 - Octubre de 2008 Periodicitat trimestral - 5.000 exemplars - D.L. B-30.746-1998 - Redacció: Ctra. de França, s/n - 17007-GironaTel.972940252 - E-mail: htrueta@catacctsiac.cat

Intersindical Alternativa

de Catalunya

Sumari Contes defades

Per a ells, tot és una meravella, com en els contes defades. Però als nostres homes de palau no els acaba defuncionar la vareta màgica. És que, amb tantes intriguesper repartir-se el pastís del nostre model sanitari, no hantingut cura de netejar-la. Un govern que es diu d'esquerreshauria de ser més transparent. Ens haurien de dir perquè es barallen quan es barallen i per què pacten quanpacten. En no fer-ho, l'encanteri no surt. I la gent del pobleras ha de seguir treballant amb uns objectius imposats.O sense objectius, que encara és pitjor.

Tret de sortida perrenegociar l’Acordde l’ICS (pàg. 2)

Categories, fun-cions, competèn-cies, grups, nivells,tasques ... (pàg. 8)

La Gestió de la De-manda i la Intercon-nexió Temporal deXarxes (pàg. 12)

Construïm unObservatori delsGoverns Territo-rialsde Salut (pàg. 18)

L’ICS denunciarà lesagressions al seupersonal (pàg. 17)

Amb els residus demedicaments no esjuga (pàg. 16)

L’any 2009 presidi-rem el Consell de laProfessió Infermera(pàg. 7)

Última hora:- Experimentsd’autogestió a laprimària (pàg. 3)- Canvis de gestorsa l’ombra (pàg. 20)

2

L'Acord de l'ICS 2006-2010 no arribarà al seu final. Ni nosaltres estem disposades nidisposats a suportar més incompliments, males pràctiques i agressions a la nostraprofessionalitat, ni l'ICS pot suportar el pes de tanta hipocresia i doble joc.

1.- Arbitrarietats en els objectiusi la carrera

L'ICS està essent implacable en elcontrol del compliment d'objectiusi en l'accès a la carrera profes-sional. Nombrossos companys icompanyes els han vist minvats oeliminats per raons arbitràries,moltes de les quals estan pendentsde solucions jurídiques.Cadavegada es mostren amb mésevidència les perversions del sis-tema d'objectius (veieu pàg. 12 i 13)

2.- Deteriorament del marc nego-ciador

La creació de l'Empresa PúblicaICS, amb la participació de 3sindicats (CCOO, UGT i el Sindicatde Metges) en el seu Consell d'Ad-ministració, afegit al funcionamentirregular del Consell de la ProfessióMèdica, ha provocat que les nego-ciacions de les nostres condicionsde treball es realitzin més aviat enaquets àmbits i la Mesa Sectorialde Negociació quedi convertida enun pur element decoratiu.

L'ICS, aliè al deteriorament de lescondicions laborals del seu perso-nal i amb una absoluta falta de res-pecte, està fins i tot falsejantdocuments per portar endavantplans inconfessables. CATAC-CTS,el 13 d'agost, va dirigir un escrit alGerent de l'ICS desmentintradicalment l'existència dedeterminats acords o, si més no, lanostra participació en els mateixos.Així:

- La Instrucció sobre les DPO de21 de gener de 2008 que l'ICS diuque va ser aprovada pels sindicatsen reunió de la Comissió deSeguiment del dia 14 de abril, enacta enviada l'1 d'agost d'enguany(observeu el seguiment que es potfer quan triguen 3 mesos i mig perfer l'acta d'una reunió).- El trasllat de personal de Terrassaa Sant Fruitós de Bages que uscomentem a la pàg. 6.- L'ICS afirma que la modificació delPla de Recursos Humans es vaaprobar en la Mesa Sectorial de 17de juliol quan la pròpia Consellerahavia delatat als mitjans informatiusque el tema havia estat debatut iacordat al marge de la Mesa deNegociació.- El procés d'integració de les 141llevadores titulars com a personalestatutari tampoc ha estat debatut,ni de lluny, en la Mesa Sectorial comva passar fa un any amb la inte-gració del personal APD, en relacióal qual l’ICS ha incomplert la Lleide l’Agència de Protecció de laSalut per quant no ha fet les 3 con-voca-tòries consecutives obligadesper consolidar els llocs de treball.

A més:

- El projecte de Decret pel quals'ordenen i regulen els grups icategories professionals de l'ICS haestat anunciat com si l'haguéssimacordat tots els sindicats. I, en vis-tes que aquesta generalització noés suficient, transformen l’Acord enun Pacte al marge de la Mesa Sec-torial com us informem a la pag. 9.

- El desenvolupament dels ACUTsestà transgredint els terminis del’Acord, amb falta de seguiment,mentre l’ICS introdueix novetats nopactades com la reducció de Puntsd’Atenció Continuada i la creació,a Barcelona, d’uns PAC-2 ambhorari reduït.- I comencen els experimentsd’autogestió sense dir-nos-en niase ni bèstia.

3.- Nova Borsa de Treball

En relació a la nova Borsa deTreball que hauria d'haver sortit del'Acord de 2006, l'ICS ja vaincomplir el termini de presentaciódel seu projecte, però en vistes del'abominable acord amb altressindicats que deixen a l’empresales mans lliures, hauríem preferitque no l'hagués presentat mai.

4.- Insuficiències en lesconvocatòries

Les convocatòries de places, mal-grat que s'estan portant a termeamb més freqüència que mai enbase a l'Acord, estan demostrantla seva insuficiència per garantir elvell objectiu del 90% d'estabilitat dela plantilla. L'ICS està demostrantque prefereix reclutar personal joveabans que estabilitzar el que portamolts anys treballant. A més, esressisteix a fer ús de la prerogativaque té de posar a concurs un 10%més de les vacants en el momentde la convocatòria i a acabar ambl'experiment nefast de convo-catòries descentralitzades.

Tret de sortida per renegociar l’Acord de l’ICS

Veieu pàg. 4

3

Finalment, hi ha 2 temes delmàxim interés, corresponentsa àmbits de negociació supe-rior, pels quals exigim unasortida digna:

1.- La jubilació a temps par-cial del personal estatutari

2.- El compliment, per partde la Mesa General deFunció Pública, dels acordsque representen un 5,7%d'augment aquest any

La necessària unitat sindical

CATAC-CTS va signar l'Acordperquè així ho van decidir lesassemblees que vam convocar al'efecte. Estàvem en desacord ambel model retributiu basat encomplements que, a més de serdiscriminatoris, el que fan és incre-mentar la nostra feina i malmetrel'ambient laboral. Però l'Acord, simés no, estenia la productivitat atothom introduint així (nomésintroduint) la solució a unareivindicació històrica, a més dedisminuir altres discriminacions,entrar en un procés d'estabilitzacióde la plantilla, ... (no repetirem araels arguments, els podeu rellegir alnostre web).

La resta de sindicats no poden direl mateix. El model de comple-ments que tenim ara el van establirCCOO i CEMSATSE (ara Sindicatde Metges i SATSE) l'any 2002, nique la productivitat variable provédel 1987, avalada pels mateixossindicats, a més d'UGT. Les dife-rències en el seguiment de l'Acordhan estat visibles. Malgrat tot,estem disposats, com sempre, auna unitat sindical, recordant peròa tothom que aquesta només seràpossible quan el personal siguicapaç d'imposar a una majoria desindicats, si no a tots, unes assem-blees conjuntes amb poder decisorisobre la signatura d'un acord.

A finals de setembre, el Gabinet deComunicació de l'ICS difon uncomunicat que informa a l'opinió pú-blica de l'aprovació, per part delConsell d'Administració, el dia 16,"de tota una sèrie d'experiènciesd'autonomia de gestió en 10 cen-tres d'atenció primària".

Diu que els professionals seran elsmàxims responsables de la gestiódels recursos i de l'organització delsserveis dels seus centres, i queseran co-responsables delsresultats aconseguits a nivellassistencial, organitzatiu, econòmici de gestió de personal. Dit així, faràbia, fa pena, dóna moltadesconfiança.

Els EAP que començaran a treballaramb aquest nou model són:Eixample Lleida, Sant Salvador-Pallaresos de Tarragona, Encantsde Barcelona ciutat, Salt de Girona,Can Vidalet d'Esplugues deLlobregat, Vilassar de Mar i CanParellada de Terrassa, de la Metro-

Comencen els «experimentsd’autogestió» en la primària de l’ICS

politana Nord, Santa Eugènia deBerga de la Catalunya Central,Tremp, de l'Alt Pirineu i Flix de lesTerres de l'Ebre

Sembla que, pel fet que hi hagisindicats al Consell d'Administra-ció, ja no cal la Mesa de Negocia-ció. Sembla que, pels sindicats queseuen al Consell d'Administracióde l'ICS, no és important ni urgentinformar al personal. El full distribuïtper les seccions sindicals de l'ICSde la UGT criticant aquesta mesu-ra com a pas cap a la privatitzacióno fa sinó demostrar la esquizo-frènia d'aquest sindicat. Per què noel signa també el seu representanten el Consell d'Administració? Perquè no hi ha ni una paraula sobreel posicionament dels sindicats enaquest consell? Què passarà ambqui no comparteixi aquest modelexperimental d'autogestió? Hauràde marxar com quan va venir l’ona-da de gestions alienes? Atesa laimminència de la anunci, ens reser-vem comentaris més gruixuts es-perant valorar el tema més a fons.

4

Que l’acord que estan proposantés un bon acord!

Dir que rebutgem “un incrementlineal per a tothom del 4’5%” podriafer pensar que els sindicats somuna colla d’irresponsables iincoherents que, en un moment tanpoc favorable, insistim a demanarmés pel simple fet de protestar. Elseu article d’estiu sembla quevulgui dir al personal: la part socialus perjudica, perquè refusa aquestmeravellós acord.

Que l’increment del 2007 no vaarribar a tothom

Això està bé que ho recordi. Elssindicats de la IAC vam ser elsúnics que no vam subscriure aquellacord injust. També aquell any, elsresponsables de Funció Pública iels sindicats que van signar-ho elvan publicitar com a meravellós.Potser, doncs, haurem d’esperar elseu proper article d’estiu perassabentar-nos que aquest que araproposen no era tan bo com aradiuen.

Un augment lineal?

Nosaltres entenem per augmentlineal el que s’hi ha entès històri-cament en el moviment obrer,incrementar a tothom la mateixaquantitat de diners per tal dedisminuir les diferències en comp-tes d’augmentar-les que és el esfa amb els augments percentuals.Que no ens faci ballar el cap lasenyora Secretària. Però és que, amés, aquest suposat increment li-neal per a tothom, en realitat vol

Hem rebut en el nostre domicili larevista Funció Publicació. LaSecretària de Funció Pública iModernització de l’Administració,M. Teresa Aragonès, en un estillleugeret i col·loquial (perquè ellaés molt així, com si diguéssim “dela broma”...), presenta l’edició ambun article que mereix més d’uncomentari. Essent estrictes,hauríem de dir que el que explicano és exactament la veritat i que,per escampar-la, ha jugat ambdiners públics, amb una eina que lipermet entrar a les nostres cases.

Què diu la revista?

Que la voluntat negociadora idialogant de l’Administració haestat una constant

Suposem que es refereix a la llargallista de reunions en les que elsrepresentants de Funció Pública,en comptes de dialogar, no hanmodificat la seva proposta mésenllà de moure de lloc les xifres pertal que, amb la mateixa quantia quehavien pressupostat, insuficient peracomplir els acords previs, semblésque la cosa canviava a favor nostre.És força sospitós que les sevespropostes només comptin amb elseu suport: ningú més de la mesales ha considerat acceptables.Tantes reunions, que segons laSecretària, atempten contra el senyi l’eficàcia... són per a nosaltres undret i una obligació de tots plegatsi les hem demanat els sindicats, finsi tot quan funció pública ha volgutplegar o s’ha limitat a assistirsilenciosa.

dir:

- Que a molta gent (la de sempre...)que no arriba al 4’5%, se li fa unapaga per la diferència que noconsolida en nòmina i, enconseqüència, no hi ha obligació detornar-la a ingressar.

- Que no han comptat els trienniscom a massa salarial per calcularl’increment, amb la qual cosa,l’increment és menor al 4’5%, pelsque hi arriben i pels que no.

- Que un nombre important depersones (també les de sempre,però no les mateixes de sempred’abans), veuran incrementat el seusalari molt, molt, molt per sobre del4’5%, amb l’increment delcomplement específic a lespagues. Us recordem que hi ha“personal” que té complementsespecífics que poden representarel 60% del sou. Us recordem tambéque, per poder fer front alpagament d’aquests increments deles pagues, no han previst unpressupost específic, sinó què hopaguem entre tots i totes (fins i totentre els que no hi arriben al 4’5%).

Us recordem finalment que elcompliment estricte dels acordsprevis (de tan obligat complimentcom el mateix Estatut d’Autonomia)consisteix en un increment d’un5,5%, i no d’un 4,5.

Ai, Secretària!

Ai, Secretària... com canvien lescoses segons qui les explica i comles veuríeu de diferents amb un soude 1000 € al mes!

La revista “Funció Desinformació” que hem rebut

La calor de l’estiualtera la Secretària deFunció Pública

5

Com sembla que us provoca uncert divertiment això de fer fullssindicals, i que teniu associat el fetde fer-los amb la insolació típica del’estiu, ens permetrem recordar-vosque els fulls sindicals són quelcommés seriós que parlar de xiulets,posar exclamacions dins del text iutilitzar expressions col·loquials perintensificar el missatge: en els fullssindicals informem la gent que ensha triat dels assumptes que elsinteressen i donem la nostra opiniósobre allò que feu amb els dinersde tothom. A CATAC-CTS/IAC, amés, ho fem voluntàriament i sensepercebre cap retribució afegida.Ara bé, si voleu fer-ne més, ussuggerim que reclameu unadistribució més equitativa delssalaris, una adequació d’aquests alcontext socio-econòmic, lasupressió dels privilegis d’uns pocs,la defensa dels principis de mèrit,igualtat i capacitat per a l’accés atots els llocs de treball, la supressiód’estructures organitza-tivesinnecessàries, l’aplicació depolítiques de personal homogènies,que us queixeu dels incomplimentsde l’administració en matèria deseguretat i salut, que mostreu lavostra enèrgica repulsa contral’assetjament psicològic i sexual ala feina, que feu una repassada delque representen les dietes d’assis-tència a les mil i una comissionsde seguiment que esteu creant,que feu propostes de millora de totplegat i després... si voleu i us fail·lusió, us regalarem un xiulet.

A nosaltres també ens ha sortit unfull sindical, però no és per culpade l’estiu.

Períodes treballats que no consten enla Vida LaboralEl que passa sovint és que, malgrat que l'empresa cotitza a laSeguretat Social, ho fa amb retard i llavors aquesta no es dóna perassabentada. És la història de sempre. Els grans es barallen i rebenels petits.No hem trobat la manera d'arreglar-ho pacíficament. Per tant, el quehem de fer és, en el moment que ens perjudiqui aquest fet de caresa cobrar les prestacions que ens puguin correspondre, reclamar-hojurídicament. Us recomanem que, per intentar evitar d'anar per aquestcamí en solitari, compareu els vostres certificats de treball amb elvostre informe de Vida Laboral i ens comuniqueu les irregularitatsque hi trobeu.

El passat 9 de juny, els ministres de Treball de la Unió Europeavan aprovar una "proposta de modificació" de l'actual Directivasobre el temps de treball. Amb això van engegar un procés queacabarà en la votació del Parlament Europeu el 19 de desembre.Segons la nova proposta de Directiva, els Estats podran permetreincrements de la jornada setmanal fins a les 60-65 hores,mitjançant pactes individuals entre empresa i treballador/a, almarge dels convenis col·lectius. La proposta estableix també queels períodes de descans en les guàrdies de col·lectius com elpersonal sanitari o bombers deixaran de considerar-se tempsde treball efectiu. Si s'aprova, el seu impacte serà immediat,malgrat que no s'introdueixi en la legislació estatal. Les empresespodran subcontractar personal dels estats on les 60-65 horessiguin legals, es produiran deslocalitzacions i els empresarispodran obtenir una sentència favorable del Tribunal Europeu deJustícia, que obligaria el parlament espanyol a legalitzar-la.

6

L'aplicació del Decret deReestructuració de l'ICSdesagrega l'Àmbit Centre, ara ambseu a Terrassa, en adscriure elsVallesos a la Gerència TerritorialMetropolitana Nord i fa patir unprocés de mobilitat forçosaaltament perjudicial a 150treballadors i treballadores.

El nou centre de treball està ubicaten un polígon industrial de SantFruitós del Bages (CR. Picad'Estats). Des de l'antic centre detreball,- La combinació de transport públicés: tren + autobús urbà + autobúsinterurbà. Suposa una pèrdua de3 o 4 hores i 9,8 euros diaris.- L'opció pel trasport privat impli-ca: 90 km. en cotxe, prop de 2hores de temps i un cost de 15,8euros diaris.

La gerència de l'ICS no ha tinguten compte la llei de conciliació dela vida laboral, personal i familiarni està fomentant el transportpúblic, ja que ha triat la pitjorcombinació possible. Potsernomés ha vist que els seus costosempressarials són menors, potserno necessiten tant de personal i ésla formula perfecta per desfer-se'n.

L'ICS menteix i no dóna la cara

L'ICS defensa el trasllat dient queha estat debatut i acordat en laMesa Sectorial el 13/05/08 peròaixò no és cert, ja que el que hi vafer és simplement malinformar elssindicats. Així va dir que el nou cen-tre era a Manresa i que, en ladistribució de les places, el 70%

es traslladava i el 30% es quedavaa Terrasa. El fet que encara noestigui aprovada l'acta d'aquestaMesa és un indici clar del que diem.

CATAC-CTS i la Junta de Personalhan demanat reiteradament lainformació que correspon a untrasllat d'aquestes característiques,però l'ICS l'ha anat relegant i a datad'avui el personal pateix un nivellalt d'angoixa i preocupació pelsgrans canvis que suposarà en les

Mobilitat forçosa en l'Àmbit CentreDe Terrassa a Sant Fruitós del Bages

seves vides i en les de les sevesfamílies.

Per tot aixó i amb el suport del per-sonal de la Gerència d'Àmbit Cen-tre, que va protestar el passatdivendres dia 3 d'octubre davantdels serveis centrals, a la seu de l'Hospital de Terrassa, exigim que ésnegociïn en la propera Mesa Sec-torial compensacions econòmi-ques per aquest trasllat

7

Què és? És un òrgan permanent deconsulta i participació del col·lectiuInfermer a Catalunya, enreconeixement de la singularitat del'exercici d'aquesta professió.

Qui en forma part? Agrupacionsprofessionals de diferents àmbits,de l'administració, de la Docència,de les Associacions científiques,dels Col·legis professionals, delsSindicats i de les Patronals.

Com Funciona? Els acords delConsell de la Professió Infermera deCatalunya han d'adoptar-se permajoria absoluta dels seusmembres. Els acords de lescomissions de treball han d'adoptar-se per consens entre les parts. Lesmatèries que siguin d'acord tindrancaràcter executiu en els àmbits quecorrespongui i les parts estanobligades a promoure'n elcompliment, salvaguardant, enaquells aspectes laborals iretributius, els àmbits de negociaciócol·lectiva pertinents.La presidència del Consell ésrotatòria entre els diferents sindicatsque en formen part.

Com s'organitza? Està format perdues comissions, la Comissiód'Ordenació de la Professió (COP)i la Comissió de l'Exercici de laprofessió (CEP), i un Plenari. Tambés'ha creat una Comissió Mixta delConsell de la Professió Mèdica(CPMC) i del Consell de la Professiód'Infermeria, davant la necessitat deposar-se d'acord en determinats te-mes que afecten els dos col·lectiusprofessionals. Està format pelspresidents i els vice-presidents delsdos Consells i pel secretari que éscomú ambdós.

CONSELL DE LA PROFESSIÓ INFERMERADE CATALUNYA (CPIC)

Funcions de cada òrgan

Consellde la Professió Infermera:- La determinació de qüestionsrelatives a l'exercici de la professió.- El desenvolupament de lespolítiques acadèmiques iformatives.- El desenvolupament del Pla derecursos humans i de la Lleid'ordenació de les professionssanitàries.- El procés de definició de lesmesures d'implementació del Llibreblanc de les Professions sanitàries.

Comissiód'Ordenació de la Professió:- Emetre informe preceptiu delsprojectes normatius que tinguincontingut ordenador de l'Exerciciprofessional i del sistema dereconeixement deldesenvolupament professional.- Realitzar propostes per a laplanificació de necessitats de lesinfermeres i de l'oferta de formacióespecialitzada.- Proposar criteris per a l'orientacióde la formació infermera aCatalunya.- Fer propostes per a la certificacióde la competència infermera.- Promoure fórmules de participaciódels professionals en el sistemasanitari.- Analitzar i proposar instruments i

L'any 2009, CATAC-CTS n’exercirà la presidència

mesures de racionalització de lademanda, preservant sempre elsestàndards de qualitat.- En general formular propostessobre l'organització del sistemasanitari i de l'ordenació de laprofessió.

Comissióde l'Exercici de la Professió:- Informar perceptivament elsprojectes normatius que, en l'àmbitcompetencial de la Generalitat deCatalunya, tinguin continguts queafectin les condicions de l'exerciciprofessional del col·lectiu infermerdel sistema sanitari integrald'utilització publica de Catalunya.- Realitzar propostes sobre el plade recursos Humans del sistemasanitari integral de responsabilitatpública de Catalunya en aquellesqüestions que afectin,exclusivament, el personalinfermer.- Formular propostes irecomanacions en matèries querepercuteixin en la prestació deserveis per part del col·lectiuinfermer, per tal de millorar laqualitat, eficàcia i eficiència del'atenció sanitària.- Qualsevol altre que li siguiexpressament encomanada pelconsell de la Professió Infermerade Catalunya, d'acord amb lalegislació vigent.

Que s'hi ha treballat fins ara?

El CEP, la jubilació. Un document amb un seguit de recomanacions al'espera d'un canvi en la legislació. I la precarietat i la conciliació de lavida personal i laboral (horaris, torns, jornada...). S'ha encarregat unestudi a la càtedra de gestió de la UAB sobre la Dotació Infermera en elSistema de Salut de CatalunyaEl COP : El lideratge infermer, Imatge i les competències professionalsA més, hi ha un estudi fet sobre la prescripció, elaborat pel Consell deCol·legis d'Infermeria i presentat al CPIC.La Comissió Mixta està treballant la Gestió i Ordenació de la demanda(per petició expressa de la Consellera) i la Gestió Assistencial

8

Categories, funcions, competències,estaments, tasques, grups, nivells, ...

El 13 d'abril surt publicada la Llei 7/2007 de l'Estatut bàsic de l'empleatpúblic (EBEP). El seu article 76 estableix els grups de classificacióprofessional del personal d'acord amb la titulació exigida, però el 6 dejuny, la Secretària de Funció Pública i Modernització de l'Administracióemet una instrucció d'aplicació de l'EBEP en la qual (a més d'acollir-se atotes les clàusules que pot per dir que no ens aplicarà els beneficis de laLlei d'Igualtat ni els de la jubilació a temps parcial) s'acull a la DisposicióTransitòria Tercera de la llei, on s'estableixen les correspondències entreclassificació professional actual i la nova de forma provisional mentre noes generalitzi la implantació dels nous títols universitaris, per integrar elsgrups de classificació en els nivells retributius més baixos possibles.

Els processos de Bolonya iCopenhague (1999-2002)

- L'any 1999, els ministresd'Educació dels diferentsestats membres de la UnióEuropea signen la Declaracióde Bolonya, amb el propòsit depromoure el desenvolupamentharmònic d'un Espai Europeud'Educació Superior abans del2010.

- El Consell Europeu de Lis-boa, l'any 2000, amb l'objectiuparanoic de "fer d'Europal'economia del coneixementmés competitiva i dinàmica delmon mundial", es planteja, en-tre moltes mesures per "acti-var" l'economia europea, lanecessitat d'especialitzaciótècnica i de mobilitat delstreballadors en el si de lacomunitat europea. Peraconseguir-ho calia un sistemade qualificacions acadèmiquesfàcilment comprensible i com-parable.

- A Barcelona, el març de 2002,el Consell Europeu va aprovarun programa de treball deseguiment del Procés deBolonya i va demanar que espromoguessin accions similarsadaptades a l'àmbit de laformació professional.Immediatament, el 29 denovembre, la Declaració delsMinistres Europeus deEnsenyament Professional ini-cia, amb el Procés deConpenhague, la mateixaestratègia de Bolonya enrelació a la formacióprofessional també amb la fitadel 2010.

Desenvolupament normatiu (2003-2007)

- La Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professionssanitàries (només personal facultatiu, DI i TSS),- La Llei 55/2003, de 16 de desembre (BOE 17), de l'Estatut Marc delpersonal estatutari dels serveis de salut segons la qual els serveis desalut han establir l'ordenació de les categories professionals en l'àmbitsanitari,- El Reial Decret 450/2005, de 22 d'abril, sobre Especialitats d'Infermeria,- El Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, que estableix l'ordenaciógeneral de la formació professional,- La Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional delsmedicaments, amb definicions que afecten clarament les competències,- El Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre, d'ordenació delsensenyaments universitaris oficials

L’EBEP i les categories professionals

Cal recodar també, perexemple, que la ComissióEuropea va definir també coma objectiu pel 2010 que el 85%de la població de 22 anys de laUnió Europea tingués unatítulació mínima d'educaciósecundària. Molt ens tememque els membres d'aquestacomissió, l'autèntic governeuropeu que mai no hem tingutl'oportunitat d'elegir, cobraranles DPO íntegres malgrat que,descaradament, no assoliranaquest objectiu.

Per valorar aquestsprocessos, cal que distingimquant més clarament millorentre les nostresexpectatives i les de lesmultinacionals, el podereconòmic que és quirealment mana. Només aixípodrem veure que el que pera nosaltres vol dir mobilitatvoluntària per Europa iequiparació amb l'Europaque cobra més, per a ells ésutilització/privatització del'ensenyament i mobilitat enun marc de desregulaciólaboral que ens equipari al'Europa que cobra menys.

9

(*) L'ICS, acollint-se a la Instruccióde la Secretària de Funció Públicai amb la inestimable col·laboraciódels sindicats que hi estan d'acord,suprimeix el Grup B i abortal'ascens previst pel Grup C (TSS iAdministratius/ives) al temps quemanté TCAIs i Auxiliars Adminis-tratives a un nivell no qualificat.

El procés seguit per l'ICS té lesprimeres arrels en l'acord de 18 dejuliol de 2005 amb CEMSATSE,CCOO i UGT sobre el contingutfuncional de les categories del per-sonal de gestió que CATAC-CTSno va signar bàsicament perquè noreconeixia feines que fan el perso-nal zelador i l'informàtic (veieu ...).

El 29 de març de 2007, en la Mesade Negociació, l'ICS vol mantenirla mateixa definició de lesprofessions existent sense tenir encompte que les tasquesassistencials han canviat i, per tant,

ha de canviar la classificació i laformació necessària per accedir-hi.CEMSATSE i CCOO hi van estard'acord. El fet que queda reflectiten l'acta de la reunió, però no ésobjecte de cap protocol de signa-tura.

Malgrat l'EBEP i malgrat elsPressupostos, el 15 d'abril de 2008surt al DOGC el Projecte de Decretpel qual s'ordenen i regulen elsgrups i categories professionals del'Institut Català de la Salut. El textrecull el mateix acord que el marçde 2007 signaren CCOO iCEMSATSE.

El 9 de maig, CATAC/CTS presen-ta al·legacions, ja que, tenint coma objecte principal l'adaptació alsnous reptes dels professionalssanitaris i no sanitaris, en realitatel que fa és perpetuar la malaclassificació actual acollint-se al'esmentada disposició transitòria

L’ICS només respecta els ascensos de grup que notenen cap repercussió econòmica.

quan considerem que s'hauriad'acollir a l'article 76 de l'EBEP, alcos de la llei.

Fan passar Acord per Pacte

Sembla que el projecte de decretha quedat anul·lat perquè el Governha rebutjat la simple constància enacta de l'acord i ha exigit la sevaformalització com a Pacte (l’EBEPfa la distinció entre una cosa i l’altra)per tal de poder-lo tirar endavantamb la llei d'acompanya-ment delspressupostos del 2009. Senseencomanar-se a ningú, l'ICS harefet ara el document en forma dePacte i dos sindicats, CCOO iSindicat de Metges (el CEMSATSEcom a tal ja no existeix), s'hanavingut a signar-lo.

Dels grans sindicats ques'anomenen de classe, jaestem acostumats a acordscontra natura, però és deltot indecent que el Sindicatde Metges i el SATSEsignin acords (com aquestsde 2005 i 2007) que noafecten els estaments quediuen defensar i despréss'omplin la boca dient queles seves condicionslaborals les negocien per-sones que no són dels seusestaments. Ja ni ha proud'hipocresies i de doblesjocs.

El 27 de desembre, els Pressupostos Generals de l'Estat defineixen lesequivalències entre els grups antics i nous i els sous base corresponentsa cadascun.

10

Categories, funcions, competències,estaments, tasques, grups, nivells, ...

Tècnics especialistessanitaris superiors

La Llei d'ordenació de lasprofessions sanitàries reconeix elsTècnics Sanitaris Superiors coma professionals sanitaris. Amb tot,els i les TSS continuen demanantun reconeixement de la seva tas-ca i la formació adient per portar-la a terme.

El 29 de maig de 2006 MarinaGeli, com a Consellera de Salut,tramet una carta al Ministeri deSanitat i Consum en què demanal'homologació de la titulació de

Auxiliars d'Infermeria,ara TCAI

Aquesta professió sanitària veudefinit per primer cop el seu marclegal en els estatuts del personalsanitari no facultatiu de laSeguretat Social de 1973. El1975, el Ministeri d'Educació re-gula la formació acadèmica il'afegeix als plans de Formacióprofessional com a FP1, brancasanitària, però les institucionspúbliques no comencen a exigiraquesta titulació fins al 1984. El1995 s'aprova, mitjançant ReialDecret, el Cicle formatiu de graumitjà: Tècnic en Cures Auxiliarsd'Infermeria (TCAI).

Aquest col·lectiu ha anatevolucionant amb el temps, lestasques que ve realitzant s'hantecnificat. Cal fer una revisió delsestudis acadèmics necessaris peraccedir a la professió i reconèixerles tasques que ja es venenrealitzant des de fa anys. Laprotecció de les funcions que esfan és inexistent quan aquestescorresponen clarament acategories superiors. En el cas deles TCAI, remoure les vies

Cal que coneguem les horesd'estudi, els crèdits que esrequereixen per a cada nivell,tenint en compte quel'augment de crèdits no té perquè ser un obstacle perl'equiparació del personal que

Grau i Especialitatsd'Infermeria

Unes universitats aquest any,altres l'any vinent, implantaran elsnous estudis de grau, de 240crèdits i 4 anys de durada.

- Es preveu doncs que els anys2011 i 2012 surtin al mercat labo-ral la meitat d'infermeres.- L'equivalència entre l'actual di-plomatura i el títol de Grau seràautomàtica, mitjançant un tràmita les universitats, les quals tenenautonomia per convalidar.

Pel que fa a les Especialitats, pocs'ha avançat. Encara estem a lafase d'elaboració dels temaris pera la prova d'accés que ha d'obrirel termini de 6 mesos per sol·li-citar presentar-s'hi. Val a dir queels temaris els està elaborant unacomissió formada per Especia-listes a qui s'ha donat la titulacióper decret.

Tècnics especialites superiorssanitaris amb el nivell formatiucorresponent a diplomaturauniversitària. Però el 2007, l'IES(Institut d'Estudis de la Salut)emet un dictamen tècnic en laComissió de RRHH del Ministerique aposta per l'augment d'horeslectives i per la continuïtat dins dela Formació Professional. Lapròpia Generalitat es contradiudoncs davant el Ministeri, totdemostrant que no té una línia cla-ra de quina ha de ser la formaciód'aquest estament. L'ICS, comhem vist, no solament no els/lesreconeix la formació universitària,sinó que, a més, els/les assignaun grup inferior al que elscorrespon.

Hem de distingir entreequiparació decompetències i de nivellsde qualificació o titulació,perquè no guarden lamateixa relació que a totsels estats. A França iAlemanya, els TSS sóndiplomats, però això no voldir que tinguin méscompetències i funcionsque aquí.

ocupa un lloc de treball d'unadeterminada categoria.Recordem el RD 77/1999 queiguala títols anteriors ambnous, amb una diferència de1000 hores, més del 100%. iveiem la pròximaconvalidació de la diplomatu-ra d’infermeria pel nou títol deGrau.

11

Auxiliars administatives/Administratives.

Veient el cas que en fa elDepartament de Salut de l'article76, sembla que haurem de lluitaramb força per promocionar al grupC, com fa anys que estemdemanant. El fet que la titulaciómínima per accedir al nostreestament sigui l'ESO, el graduatescolar o el certificat d'estudisobtingut abans del curs 1975-1976, converteix el nostreestament en no qualificat.

Per altra banda, continua produint-se el greuge comparatiu entreAdministratives i Auxiliarsadministratives. Tothom sap queambdós grups fan la mateixafeina. Que quan una Auxiliar ad-ministrativa promociona a Admi-nistrativa continua fent la mateixafeina que feia abans (aquestextrem fins i tot consta a les ba-ses de la convocatòria de la

intravenoses, posar subcutànies,com ara insulina "per humanitat",per no parlar de les coaccionstipus "si no ho fas, no ets vàlida".Tot això en un marc en què estàbaixant l'èmfasi en el treball enequip.

L'ICS no valora el nostreestament. Més ben dit, síque el valora a l'horad'aprofitar-se de la nostratasca però no ho fa al'hora de reconèixer lanostra vàlua professionaltot fent una classificaciójusta.

Hem de prendreconsciència del valor de lanostra tasca i exigir quese'ns reconeguin lesnostres funcions. Nosolament amb un copet al'esquena, sinóreconeixent la nostracategoria professional i elsou que ens correspon.

Zelador o Auxiliar Sanitari?

L'estament de zeladors, porta-lliteres a la XHUP, va néixer perdesenvolupar funcions fonamen-talment burocràtiques: portarpapers, fer d'ascensoristes,vigilància de les instal·lacions,treure escombraries... Ara, lesfuncions assignades continuenessent múltiples i variades, ambla diferència que la major part sónpurament sanitàries. Podemtransportar mobiliari, traslladarpacients, preparar la taula quirúr-gica segons el tipus d'intervenciói passar-hi el pacient. Fins i tot en

algun hospital treuen guixos aquiròfan. Assistim al patòleg al'hora de fer la necròpsia, prestemservei a Farmàcia, a l'UCI, ahospitalització, ajudem en la higie-ne i mobilització del pacient,transportem mostres de sang,orines, interconsultes, mobiliariespatllat a Manteniment, femfeines administratives, sobre tot ala primària. Fins i tot fem la repo-sició de les bombones d'oxigen,feina que abans feien els operarisde manteniment. I totes les cosesque surtin. Domina la sensacióque només se'n recorden denosaltres per assignar-nos lesfeines que ningú vol fer.

No podem menysvalorar el paperd'aquest estament en l'assis-tència. Qualsevol persona no potposar-se a fer de zelador senseuna formació prèvia, sense unsmínims coneixements sanitaris.Com a mínim, hauríem de tenir eltítol de tècnics equivalent al quetenen els tècnics de les ambu-làncies. I el nostre nivell profes-sional caldria situar-lo en el grupD(C2 segons l'EBEP).

promoció interna). Dues personestreballant de costat i fentexactament la mateixa feina, ambidèntic grau de responsabilitat, co-bren sous diferents.

12

Falten metges

Moltes informacions d'aquestdarrer any han tret a la llum la man-ca de metges a tot l'Estat. Unamancança que ja s'ha fet arribar atot el territori, tant a nivell deprimària com d'hospitals. Això haprovocat que les condicionslaborals dels metges en actiu, llunyde millorar, han empitjorat en mul-tiplicar-se les càrregues de treball.A més a més, aquest any 2008 s'hiafegia el fet que l'especialitat demedicina familiar i comunitària vacanviar el programa de formacióaugmentant un any la seva durada.Per tant, aquest any no ha sortit capmetge de família al mercat laboral.

Nous protocols d'Infermeria

L'ICS, amb la seva capacitat deprevisió (amplament demostrada),ha vist els núvols quan ja anavaxop... A corre-cuita, s'ha tret de latxistera una reorganització de lademanda urgent que no ensportarà pocs problemes. Sota ladisfressa d'augmentar laparticipació d'infermeria en la de-manda aguda de la població, haelaborat 10 protocols que pretenendonar resposta als problemesaguts més prevalents dels nostrescentres d'atenció primària. Aquestssón:

- Anticoncepció d'emergència- Cremades- Diarrea- Dolor mecànic lumbar- Ferides- Molèsties urinàries- Mal de gola

consideració cap al seu personal.

Falta consens

Com ja es podien imaginar hanaconseguit despertar tant lesqueixes del col·lectiu mèdic, queveu aquests protocols com un casclar d'intrusisme, com del col·lectiud'infermeria que veu com se li am-plia el ventall de funcions ambtasques que, si bé poden represen-tar un repte professional, no hi hacap garantia jurídica per poder-lesexercir.

Malgrat no existir cap tipus deconsens amb els col·legisprofessionals, l'ICS segueixendavant endegant un programaaccelerat de formació (auscultació,palpació, farmacologia...) i incloentla resolució de casos urgents en laproductivitat variable de molts imoltes infermers/es.

L'ICS nega que la ús d'aquestsprotocols comporti cap il·legalitat,ni que es faci cap tipus dediagnòstic ni que s'apliqui captractament. Es veu que són del'escola d'aquells que, en el cas del'Ebre, van dir allò de la"interconnexió temporal de xarxes",per no dir transvasament. La sevaversió és que no han fet més queprotocol·litzar allò que infermeria havingut fent durant molt de temps.Sabíem que infermeria semprehavia estat poc valorada, però nosaber què fan els teus treballadorsdiu molt poc dels nostres caps...Sort que va ploure!

Com a Sindicat, el que més enspreocupa és que es pugui obligar

Les funcions d'Infermeria, la Gestió de la Demanda i la interconnexió temporal de xarxes

- Mal de queixal- Símptomes respiratoris de viesaltes- Ull vermell

Els protocols abasten des del'exploració física al tractament,passant, és clar, pel diagnòstic.Analitzats, interpretem que:

- Inclouen tècniques exploratòriesper les quals no s'ha rebutl'adequada formació (auscultaciócardio-respiratòria, palpació abdo-minal i d'adenopaties entred'altres).

- L'anamnesi i l 'exploraciócondueixen cap a l'elaboració d'undiagnòstic mèdic.

- Es protocol·litza la instauració d'untractament mèdic que escolliràinfermeria malgrat que la receptal'hagi de signar el metge.

- Es protocol·litza que, davant d'unaferida, decideixi una infermera si hiha afectació articular, nerviosa,tendinosa... i suturi si cal. Encaraavui, les escoles d'infermeria noensenyen la tècnica de suturaperquè no consideren que sigui unafunció pròpia d'infermeria.

- Els professionals hauran de pre-sentar-se a l'inici de la visita (sic)"elmalalt ha de saber que l'atén unainfermera i hi ha d'estar d'acord".Amb aquest requisit, més que dig-nificar el paper d'infermeriaconvertiran el col·lectiu d'infermeriaen l'ase dels cops d'un sistemasanitari mal gestionat, sense captipus de previsió i amb un nul·la

La finalitat dels nous protocols, lligats a les DPO, és que sigui la infermeria qui suportigran part de la demanda urgent dels nostres centres i poder descarregar així el perso-nal mèdic.

13

Una sentència que ve al casEl Web del SATSE (http://madrid.satse.es/) va destacar queun grup d'infermeres havia aconseguit que la justícia les donésla raó quan van denunciar l'obligació d'extraure taps òtics perirrigació. El Sindicat Assembleari de Sanitat de Madrid delata(http://sasmadridarea8.googlepages.com/home) la contradiccióen què entra el SATSE en apropiar-se la sentència quanprecisament delegats d'aquest sindicat assistien a reunionstancades en què les direccions d'Infermeria pressionaven lesinfermeres a continuar fent la tasca prescindint de la sentència.

o incentivar a qualsevolprofessional a fer tasques queexcedeixin la normativa legal; quelluny de clarificar les funcions decada col·lectiu, el que farà serà fercréixer els recels i la desconfiançaentre companys d'equip; tampocens agrada que directius d'unaempresa (tal com volen ells ques'anomeni a l'ICS) s'atribueixin lapotestat de determinar unesfuncions a uns professionals quanhi ha col·legis professionals,

Una tira polèmica sobre la perversió en els objectiusUs oferim aquestes vinyetes sabent que poden ser polèmiques. No s'ha d'espantar més que qui s'had'espantar si diem que està basada en un fet real. Si algú diu que va contra un estament concret,s'estarà equivocant. Defensarem allà on calgui que els i les nostres professionals de tots estamentstenen, la immensa majoria, un sentit ètic al qual repugnen fets d'aquesta mena. Però no hem de serhipòcrites i el nostre deure és delatar les perversions d'un sistema d'objectius en què sovint dominenfins economicistes, calcats de les empreses amb afany de lucre que, per si no tinguéssim prouexperiència amb la indústria farmacèutica, estan entrant en la nostra sanitat.

universitats i tota una normativa es-tatal que és a qui els correspon fer-ho.

Les polítiques sanitàries no han deser fruit de la improvisació i, si elfutur ha de passar per aquí, caldràrevisar tant la Llei de Professionssanitàries del 2003, com la delMedicament del 2006, així comadequar els plans formatiusd'infermeria a les noves neces-sitats. En cas contrari, serà unatravessa més en la que s'hauràposat el carro davant dels bous...

14

Amb el convenciment que hem de fer und’aquests cursos que el SATSE ens diu quehem de fer, ens hem posat a buscar perinternet. Sembla que el cursor ha anat alseu aire i mireu el que hem trobat:

1991: El SATSE crea la Fundaciónpara el Desarrollo de la Enferme-ría (FUDEN) mentre PedroTorrejón, estretament vinculat alSATSE, i Joaquín Tejeiro, exmilitantdel PCE relacionat amb CCOO,ambdós futurs alcaldes deCiempozuelos (Madrid) inicien lacreació d'un complex entramat em-presarial amb ramificacions en elmercat immobiliari però també enla formació de professionalssanitaris i fins i tot en la prestacióde serveis sociosanitaris. Junts vanarribar a comprar la Residènciad'avis de Santa Cruz de Retamar(Toledo), per 1,08 milions d'euros.La Brigada de DelinqüènciaEconòmica i Fiscal ha trobat queen "alguna de les sevesoperacions" s'aporta diner "nocomptabilitzable".

1996: Pedro Torrejón, ja regidord'aquell ajuntament, juntamentamb la seva muller, funda lasocietat Pradogest, S.L. icomencen a expedir factures aFuden i a Fuden Prestaciones, SL,dedicada aquesta a la gestió iinversió immobiliària. Parlem demés de 590.000 euros fins al 2006.Diverses d'aquestes factureshavien estat refetes.

2003: Torrejón comença l'etapad'alcalde de Ciempozuelos, fins afinals de 2006. Entre 2003 i 2006,

la Fuden va rebre més de 808.000euros en subvencions de laComunidat de Madrid per a larealització de 42 cursos, partidacofinançada en un 40% pel FonsSocial Europeu. Durant aquestperíode, Pradogest va facturar aFuden 360.000 euros.

2005: Torrejón apareix com a com-prador, juntament amb RealiaBussiness (Caja Madrid) de finquesper un valor de prop de 3,7 milionsd'euros. Ara s'estan investigant els30 comptes bancaris amb quetreballaven ell, la seva dona, unaseva filla i la seva S.L.

2006, octubre: Es descobreix quela promotora immobiliària Esprodehavia pactat una comissió il·legalde 40 milions d'euros amb Tejeiroa canvi de la requalificació d'unsterrenys, amb la llum verda deTorrejón, llavors regidor. Ambdósvan viatjar junts a Andorra per obrircomptes bancaris.

Un altre implicat és F.J. Marazuela,de Viajes Sanitur, entre altresempreses, a més d'intermediari dela compravenda de centenars deterrenys. Viajes Sanitur va facturara Pradogest viatges impossibles(alguns coincidint el mateix dia). Lafilla de Torrejón també processadahavia treballat a Sanitur, grup alqual tot indica que pertany avui

El cas Treball, d’utilitzacióil·legal de fons perdocència, anirà a judici

Aquest cas de finançamentil·legal d'UDC, per mig de laConselleria de Treball i ambdiners de la Unió Europea pera cursos, que arrenca l'any1999 anirà a judici. CATAC s'hiva personar com a part interes-sada per evitar que es tanqués.Membres de CATAC-CTS, enrepresentació del Comitè d'Em-presa de l'Hospital de l'EsperitSant, havien denunciat també,l'any 2000, l'existència de cur-sos abonats però no realitzats.I és que els ajuts per a cursos,donen per a molt a qui en co-bra.

l'Agència de Viatges Satsetour,amb la qual sembla que SATSE esvulgui desmarcar de Sanitur. Peròel web del grup ho deixa ben clar:Viajes SANITUR és la agencia ofi-cial de empresas como Colegio Ofi-cial de Enfermería de Madrid, Sin-dicato de ATS de España, Asocia-ción de Policía Municipal de Madrid,Orden San Juan de Dios, Aena,Fundación Juan Ciudad, Fundaciónpara el Desarrollo (?), ImprentasLara, Promociones Bitango, etc.

Ull amb els cursos i els viatges del

15

Nicolás Redondo i FCC

Nicolás Redondo Terreros, exdirigent del Partit Socialista deEuskadi i fill de l’antic màximdirigent estatal de la UGT, ha estatnomenat «conseller indepen-dent” d’FCC (Fomento de Cons-trucciones y Contratas S.A.) en laJunta General Ordinària d’accionis-tes del 18 de juny de 2008. Ambanterioritat ja havia format part delconsell de “Cementos Alfa”, unafilial d’aquest grup controlat perl’Esther Koplowitz i presidit pel seuhome de confiança MarcelinoOreja, oncle del Mayor Oreja del PPamb qui Redondo va compartir elfront constitucionalista basc. IñakiAnasagasti li atribuïa llavors, en elseu blog, un salari mensual de 100milions de pessetes “per no fer res”.Redondo va contestar dientsimplement que això era entrar enel seu àmbit privat. Imaginem elque rebrà ara com a conseller delgrup.

FCC i les privatitzacions

FCC, amb una facturació anual demés de 6.000 milions d’euros,60.000 treballadors i seu aBarcelona, forma, amb CajaMadrid, OHL i SPPE, la UTE queha construït, amb 65 milionsd’euros, l’Hospital del Sureste(Arganda), un dels 8 hospitals queel PP està posant en marxa aMadrid amb aquesta fòrmula.

Segons elcontracte, laUTE rebrà uns 300 milions finsl’any 2035 (al marge de les pujadesde l’IPC i de les possiblesrenegociacions a l’alça), és a dir, 4vegades el seu cost, per laconstrucció i per gestionar(subcontractant si vol) els serveisexternalitzats (inclosos zeladors iauxiliars administratives que jaestan cobrant salaris nets inferiorsals 800 euros). El contracte incloula possibilitat de muntar tota menade negocis en el terreny públiccedit. Així, l’Hospital de Vallecasocupa 40.000 dels 100.000 metres.La resta... Els estudis sobreexperiències internacionalsd’aquest tipus indiquen que estracta d’una bomba de rellotgeriafinancera que acabarà passantfactura a l’assistència sanitària enforma de retalls.

La diversificació de lesempreses del totxo entra en lasanitat amb protecció policial

Cada visita d’una autoritat del PP rep com aresposta una concentració del personal.Darrerament la policia ha fet càrreguesdins dels centres i 3 detencions.

Esther Koplowitz i José Montilla

El proper 5 de novembre, al "Tea-tro Real" de Madrid, Montilla lliuraràa Koplowitz el XV PremiBlanquerna en reconeixement dela qualitat de la seva gestió empre-sarial i per la seva trajectòria enl'acció social mitjançant la "Funda-ción Esther Koplowitz" amb la qualha mostrat el seu compromís ambels sectors més desafavorits de lasocietat i el seu suport a lainvestigació mèdica. Aquestafundació va finançar l'edificació il'equipament la residència La

Nostra Casa de Fort Pienc, per aavis sense recursos, i la va lliurar al'Alcalde de Barcelona el febrer de2003. Ara, a uns terrenys del Clínicde Barcelona a 50 metres del'Hospital, està edificant el Centred'Investigació Biomèdica EstherKoplowitz que cedirà a l'IDIBAPS.Esther Koplowitz és, segons elrànquing de Forbes, l'onzena donamés rica d'Europa amb una fortu-na de 3.300 milions de dòlars. ElCIBEK li costarà 15 milions d'euros.El seu 0,5% que ja procuraran en-tre tots plegats que li surti prourendible.

Veieu http://www.casmadrid.org/ i signeucontra la llei 15/97 ampliacióestatal de la nostra LOSCreformada.

16

Amb els Residus de medicaments no es juga

El contenidor de la foto es troba aun lloc de lliure accés de tota menade visitants d'un CAP qualsevol dela nostra geografia. Una companyanostra va veure un nen jugant ambel seu excessiu contingut i va por-tar el cas a la Comissió de SalutLaboral del respectiu àmbit sensegaires resultats. Ens constal'existència de CAPs on no hi hacontenidors, ni legalment insufi-cients com aquest. Des d'aquí femuna crida a tothom per tal de con-trolar i denunciarl'incompliment de la lleien un tema de perillositatcom aquest.

Residus del Grup IV

Les restes de medica-ments són residus sani-taris del Grup IV, quesovint s'anomena pelsseus components mésdiferenciats, els citostà-tics. Com a tals, han derebre un tractament es-pecial: La recollida,segons l'article 5 delDecret 27/1999, de 9 defebrer, de la gestió delsresidus sanitaris, s'ha defer en recipients rígids, estancsamb tanca especial hermètica defàcil obertura i que no pugui obrir-se de manera accidental, lescaracterístiques tècniques delsquals s'adaptaran als criterisd'opacitat a la vista, resistència altrencament, asèpsia total en el seuexterior, absència total en el seuexterior d'elements sòlids,punyents i tallants i volum no su-perior a 60 litres. A més, elsrecipients han de ser d'un sol ús,

de polietilè, polies-tirè o polipropilè,de manera que en permetin laincineració completa, resistents alsagents químics i als materialsperforants.

El transport el realitza una em-presa expedientada

Les úniques empreses autoritzadesper la Junta de Residus de Cata-lunya pel tractament de residussanitaris dels grups III i IV són

CONSENUR, amb seu a l'Av. de lesPuntes de Constantí (Tarragonès),i ECOCLINIC, amb seu a l'HospitalGeneral de Catalunya. Tristament,hem tingut accès a un comunicatde la "COMISIÓN NACIONAL DELA COMPETENCIA" (CNC) queanuncia que la seva Direcciód'Inves-tigació ha acordat laincoació d'expediente sancionadorcontra CONSENUR, S.A., entrealtres, per pràctiques restrictives dela compe-tència prohibides pels

articles 1 i 3 de la Llei de Defensade la Compe-tència. Llàstima queConsenur, SA, malgrat el seu abastestatal, no disposi d'una plana webon poder explicar la seva activitat.Pel que sembla, en relació alsresidus de medicaments,CONSENUR realit-za simplementel transport i el tractament es deixaen mans de SIGRE, fora ja deCatalunya.

La indústria farmacèutica es ren-ta les mans amb Sigre

SIGRE (Sistema Integratde Gestió i Recollidad'Envassos), com diu elseu web, és un sistemadissenyat, promogut ifinançat pels laboratoris através de FARMAINDUS-TRIA, l’associació empre-sarial de la indústriafarmacèu-tica. Els labora-toris adherits, un total de258, responsables del98% dels productes quees venen a les farmàcies,són els que aportenfinançament al sistema através del pagament d'unaquota per envàs venut a la

farmàcia, identificat amb el símbolSIGRE (bona manera de dir que hopaguem nosaltres). SIGREcontribueix així a la consolidaciódels compro-missosmedioambientals i socio-sanitarisdels laboratoris, eixos bàsics delsseus plans de Responsabilitat So-cial Empresarial. Diuen també quesovint s'han avançat a lesexigències legals. Coneixent comconeixem tots els incomplimentslegals de la indústria farmacèuticaen general, creiem que també s'hade controlar.

Les nostres autoritats estan contentes perquè a Catalunya recollim més residusmedicamentosos que la mitjana espanyola. Sembla que aquest fet justifica determinatsincompliments de la llei.

17

L’increment de les situacions deviolència en l’àmbit sanitari, tant detipus verbal com físiques, hagenerat una alarma social a l’entorndels treballadors i treballadores delsistema sanitari que es veuenamenaçats cada vegada més en eldesenvolupament de la seva feina.

Amb l’objectiu d’establir mesuresde prevenció i d’actuaciód’aquestes situacions de violència,es va elaborar un protocol per partde l’ICS en el si de la ComissióParitària de Prevenció de RiscosLaborals, vigent des de novembrede 2005, on, malgrat la insistènciade CATAC-CTS/IAC per tal quel’ICS adoptés un paper més actiudavant d’aquests fets, no es vaacceptar en aquell moment.Simplement es va recollirl’oferiment d’assessoria jurídica ala víctima de l’agressió, així com elsuport sanitari i psicològic adequatper a la seva recuperació.

Posteriorment, la Fiscalia en Capdel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya va ordenar a tots elsfiscals de Catalunya que acusessindel delicte d’atemptat contraempleat públic, que comportapenes de presó, aquelles personesque ataquin professionals sanitarisdurant l’exercici de les sevesfuncions, incrementant així laprotecció jurídica als i a lesprofessionals.

A la vista de aquest gir jurídic-penalestablert per la Fiscalia, CATAC-CTS/IAC va demanar formalmental Director Gerent de l’ICS l’adopcióde mesures adients i lamaterialització d’una assistència

jurídica més activa, formalitzantsistemàticament les corresponentsdenúncies en els supòsitsd’agressió al seu personal.

El desembre de 2007, el TribunalSuprem es va posicionar en aquestsentit, catalogant com a delicted’atemptat contra funcionari públicl’agressió, amb arma blanca,soferta per un treballador d’un CAPde l’ICS de l’àmbit de Girona l’any2004. Finalment s’ha modificat elprocediment vigent i l’ICSpresentarà denúncia davant lesautoritats competents, malgrat eltreballador agredit no ho faci, enaquells casos d’agressions físiqueso bé en altres tipus de situacionsde violència que es considerinespecialment rellevants o quegenerin alarma social.

Tenim clar que, des de un punt devista preventiu, l’aplicació méscontundent de la llei no acaba deser la solució, però sí que es llençaun missatge clar i a la vegada

L’ICS denunciarà d’ofici les agressions en l’àmbit sanitari

dissuasori a l’agressor en el sentitque aquestes situacions noquedaran impunes, ja que fins arales penes no passaven de laimposició d’una simple multa peruna falta penal, si és que erenperseguides.

CATAC-CTS ho haviademanat reiteradament

Vessaments de RX deTorrefortaLa fiscalia de Tarragona impu-ta l'ara ex-gerent de l'ICS ialtres caps en base a ladenúncia presentada per lasecció sindical de CATAC-CTS de la Primària de Tarra-gona, com a possibles res-ponsables dels vessamentsde líquit de revelar en el Serveide Radiologia del CAP Torre-forta on diverses treballadoresvan resultar intoxicades. Lafiscalia ens convida apersonar-nos en el procès.

18

Construïm un Observatoridels Governs Territorials de Salut

És inconcebible que, a aquestesalçades, la nostra sanitat i elsnostres serveis socials segueixindepenent d'ordes religioses o de lesalmoines que es demanen encampanyes amb o sense suportgovernamental o en maratonstelevisives.

És inacceptable que l'evolució dela sanitat es faci dependre d'unnombre creixent de fundacions quees deixen en mans de la indústriafarmacèutica, de caixes d'estalviso d'interessos privats en general.

És lamentable que, aprofitant el buitoficial en matèria d'educaciósanitària, la propaganda declíniques privades ens arribi en for-ma de "sessions formatives" enrevistes o en la televisió.

És totalment vergonyós que lesinstàncies oficials no presentinenlloc dades agregades de ladependència i de la gestió de laxarxa pública. D'aquesta maneraens oculten qui controla realment

la sanitat a Catalunya.

Un procés centralitzat

La posada en marxa dels GTS vaa ritme lent. No es tractava de capclam popular i la realitat és que estracta d'un procés fortamentcentralitzat. Ni s'han elaborat elscodis de Bon Govern en elsterminis marcats pels estatuts, nis'han constituït les comissions deproveïdors.

Pel que fa a la participació, estaràsubjecta a l'oportunisme polític. Elsestudis encarregats per seleccionarles associacions que havien de re-presentar la ciutadania a 10 GTS,que ens han costat 100.000 euros,han donat prioritat a entitats massaafins al partit del Conseller Saura,que en definitiva és qui vacontractar les empreses que elshan de fet. Ara haurem d'esperarque es reparteixin millor el pastís.Els estudis no ens els ensenyaran“per no ferir les associacions noseleccionades”. Tota una farsa.

L’Observatori que proposem

Tot això, i molt més, ho volemdeixar en evidència amb aquestObservatori, per tal de donarelements d'informació que espuguin utilitzar per la cons-cienciació, per donar alternatives,per lluitar per una sanitat millor irealment controlada per tota lapoblació, destinatària final del fetsanitari i social.

Les dades que us hi oferim són unsimple esbós. Treballem sense lessubvencions i dietes que donen aqui teòricament ens representa enels òrgans de control de la sanitat.El nostre treball és purament ma-nual i precisa de la col·laboracióactiva de tothom. Per això, i sensecap sentit de propietat sobre lamateixa, oferim tant la seva formacom la seva evolució a laconsideració de tothom que, comnosaltres, trobi justificada la sevanecessitat.

L'empresa Pro-Activa, que va guanyar el concurs públic devigilància i socorrisme a les platges de Badalona, hi haposat aquest estiu una ambulància sense permís sanitari.La privatització dels serveis sanitaris assegura una pitjorassistència.

Un dels objectius de l’Observatori ésfer un seguiment de les empresesque controlen o pretenen controlarla sanitat.

Us presentem quelcom que aspira a convertir-se en un Observatori de les preteses formes de governd'una sanitat descentralitzada. Trobaràs l’ObGTS entrant al nostre web www.catacctsiac.cat. Lescrítiques al desenvolupament dels GTS ja les vam fer al nostre Power Point que us convidem a tornara veure perquè manté la seva actualitat. Més que descentralització, el que aporten és més burocràciai més peixet pels interessos privats.

19

La UGT convida la seva afiliacióa contractar assegurances privades de Salut

Tots els sindicats estan contra qualsevol tipus de privatitzación de la sanitat,

si més no fins que els ofereixen una cadira en un Consell d’Administració

qualsevol o un alliberament per formar part de cadascun dels infinits òrgans de

suposat control que es munten per aparentar democràcia. Llavors canvien la

seva oposició per tota mena d’explicacions: que si ho farien tant sí com no i

així com a mínim podrem dir la nostra, que si pactant hem pogut introduir

aquell punt i aquella coma sense els quals la cosa hauria estat molt pitjor...

Però això de la UGT que us oferim, creiem que és passar-se una mica de la

ratlla.

La Sindicatura de Comptes vafiscalitzar l'exercici 2005 deLogaritme, Serveis Logístics, AIE,agrupació d’interès econòmic crea-da l’any 2001 per l’ICS i pel Bancde Sang i Teixits com acol·laborador necessari, peroptimitzar (privatitzar) la logísticadel servei públic. L'Informe deFiscalització 17/2007 (http://w w w. s i n d i c a t u r a . o r g / p d f s /17_07_ca.pdf) detecta, ni més nimenys, 22 irregularitats, en aquest«model» de gestió:

Les 22 irregularitats de Logaritme

1.- Manca d'elaboració del Progra-ma d'actuació, d'inversions i definançament, 2.- Manca deplanificació orientada a assolir unsresultats i manca d'autoavaluacióde la gestió, 3.- Imports diferentsen unitats i valors de les entradesde productes al magatzem, 4.- Nopresentació de l'avantprojecte depressupost al Departamentd'Economia i Finances, 5.- Mancade subrogació del contracte delloguer del local en què Logaritmeté la seva seu 6.- Deficiències enles actes d'aprovació i de Liquidaciódel pressupost, 7.- Incidències enel pressupost inicial, 8.- Manca decomptabilització en el pressupostde les operacions economico-financeres, 9.- Ajustamentspressupostaris, 10.- Mancad'aprovació dels comptes financers11.- Conceptes retributius satisfetsals treballadors no aprovats perl'òrgan competent i/o nodocumentats, 12.- Conceptesretributius satisfets per import su-perior a l'establert per l'Assembleade socis, 13.- Conceptes salarialsestablerts en el Conveni col·lectiude la XHUP no satisfets. 14.- Per-sones que presten serveis laboralsa Logaritme però que no estanretribuïdes per l'empresa, 15.-Incidències en els contractes delpersonal 16.- Mancances dedocumentació o d'informació, 17.-Manca d'establiment de mesuresper garantir la seguretat de lesdades de caràcter personal, 18.-Manca d'inventari 19.- Disposiciód'un préstec per a finalitats diferentsde les atorgades, 20.- Incompli-ments de principis comptables, 21.-Contractes adjudicats sense seguirels principis de publicitat iconcurrència, 22.- Manca deponderació qualificativa dels criterisd'adjudicació.

Jornades «Serveis Públics,Guanys Privats»

Passada aquesta primera fased'exposició, esperem portar-lo adebat en les Jornades sobreServeis Públics que es faran a Bar-celona els dies 12 i 13 de desembrei a les quals et convidem (http://dretserveispublics.blogspot.com/)

Tu pots controlar el teu GTS,un grup empresarial, unaMútua, un Consorci, unaFundació...

Necessitem unir-nos per im-pedir que els interessoseconòmics prevalguin sobreel dret a la salut de la poblaciói sobre la feina del personalde la sanitat.

20

Ja no es tracta només de la substitució de José Maríaper Argelaguès al front de l’ICS. Ferran Cordon acabavade dimitir del seu càrrec al front de l’Àrea Sanitària del’SCS per «discrepàncies». Intrigues de palau, canvisde cromos, ... És aquest el nostre model democràtic?Volem saber si aquests canvis entren en els pactes al’ombra pel nou finançament. Volem saber de quin malhem de morir.

Enric Argelaguès i Vidal era fins ara el responsable dela Gerència Territorial Metropolitana Nord de l'ICS. Pro-motor del model sanitari català, l'any 1986 va sernomenat Director Tècnic del Programa de Donació iTransfusió Sanguínia i després Gerent de la nova Em-presa Pública Banc de Sang i Teixits. L'any 2002 vaaccedir a la Gerència de l'Hospital de Can Ruti. El seu

Canvis de responsables a l’ombra

Anem pel 3r. Congrés

tarannà dialogant sembla existir només en el marcd’aquest preciós conte de fades en què els políticshan convertit el model sanitari català i desapareix quanse li porta la contra. És per això que amb nosaltres noel fa servir gens ni mica.

A més de President de la Junta de Govern de lafundació docent d'aquell hospital, és vocal del Patronati membre de la Comissió Executiva de la FundacióPrivada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzadadel Càncer. L'any 2005 es va reincorporar al'Assemblea de Socis (òrgan rector) de Logaritme,Serveis Logístics, AIE, creada l'any 2001 amb el97,32% de capital de l'ICS i el 2,68% del seu Banc deSang.

Afilia’t

Vols jugar ambnosaltres?

Construimrealitatsdes de l’alternativa

Entra al nostre web:www.catacctsiac.cat

Intersindical Alternativade Catalunya